.
Vinga, fem ara a Raios d'Esvern una nova entrega,
un nou capítol, el cinquè concretament,
de la secció titulada La Salut al Dia,
conduïda i coordinada per Sílvia Granollers,
infermera del Cap de Sant Jus,
que dona veu a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre
per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut.
Recordem que normalment s'emet els últims dijous de cada mes,
però que la repetició també pot donar-se en altres dies de la setmana.
I en cada sessió normalment abordem un tema de salut diferent
amb veus expertes en cadascun dels àmbits.
Avui, però, no tenim més que una sola veu,
que és la de la Sílvia, com hem dit, infermera del Cap de Sant Jus,
i que ens parla en aquest cinquè capítol de la secció
sobre el tabaquisme i alguns dels aspectes que el rodegen,
com per exemple l'addicció, la prevenció,
les campanyes, el tractament...
Li obro ja els micròfons...
Hola, Sílvia, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria i oients.
A veure, parlem de tabaquisme, ja ho hem dit,
centrem avui el capítol en aquest aspecte
i comencem pel principi.
Si et sembla, què té el tabac que fa que sigui addictiu?
I el tabac? El tabac és una substància complicadíssima.
Sí, imagino.
Sí, sí, sí. S'han descrit fins a 8.000 substàncies,
una cosa tan petiteta, que té 8.000 substàncies.
Cap n'és bona, però n'hi ha una, una d'aquestes substàncies,
que és la nicotina, que és la que produeix aquesta addicció física
que fa que un no pugui deixar de fumar,
tot i tenir-ne moltes ganes.
Això ja ho podem anar batitzant,
perquè sempre es pot deixar de fumar.
Sí, home, sempre hi ha ajudes.
Però realment la nicotina té un gran poder addictiu.
De seguida, de fet, sabem que una persona,
en aquest cas normalment són nens,
perquè es comença a fumar, no?,
amb unes edats molt joves.
Molt joves.
Molt joves, per què?
Perquè es tonteix amb una substància
que et fa sentir gran,
que et fa sentir igual a la gent que tu veus
com els teus referents.
Aleshores, una personeta que comença a fumar
de manera irregular, però allò, anar fent, anar fumant,
al cap de dos anys genera tolerància a la nicotina.
Això vol dir que al cap de dos anys
aquesta persona ja necessitarà diàriament una dosi de nicotina
per poder funcionar sense malestar.
Caram.
Uau.
Això, clar.
Jo tinc una pregunta,
perquè l'addicció és igual a totes les persones?
Ah, molt bé.
No, no, no.
Tens tota la raó.
I, a més, ho veiem.
Sí.
És veritat que hi ha persones
que són més fumadores socials.
Fumaran en moments,
és veritat que també són les menys,
però que fumaran en un entorn d'estar amb gent,
d'estar en una terrassa...
En una festa, no?
En una festa, a nivell social, eh?
Parlem, llavors, de dependència social.
Una persona que ocasionalment fumarà,
tot i que ja sabem que una cigarreta,
potser algú s'ho planteja.
si fumo una cigarreta cada tres dies,
això no pot ser dolent.
Doncs, malauradament, sí que és dolent, no?
És a dir, és igual.
És veritat que una persona que fuma ocasionalment
fumarà una miqueta menys,
a nivell de còmput final,
però que la lesió que està produint en el seu cos
ja és molt elevada.
Clar.
I m'he perdut amb el que en estàvem parlant.
No, sí, amb el tema de si l'addicció és igual a totes les persones.
Exacte.
Ja em deies que hi havia aquestes que fumaven més a nivell social,
però suposo que hi ha d'altres que fumen...
Que fumen perquè, bueno,
la tolerància que tu has fet a la nicotina
farà que tu necessitis tants mil·lígrams de nicotina amb sang,
nicotinèmia que s'anomena,
i aleshores hi ha persones que necessiten...
Bueno, la persona, ja ens ho imaginem, no?
que fuma dos paquets o tres paquets al dia.
Mare meva.
Bueno, de fet, es considera que a partir d'un paquet al dia
ja és una persona que és que necessites
uns nivells de nicotina amb sang
per estar bé, per poder funcionar, que diem, no?
De fet, aquella persona que s'aixeca
i encara que fumi 10 cigarrets,
però que s'aixeca i ja necessita,
abans de dir que el cafè,
agafar la cigarreta i fumar-la,
clar, és una persona que està tota la nit sense fumar, probablement,
si no s'ha aixecat,
clar, al matí s'aixeca amb uns nivells de nicotina en sang tan baixets
que és que no pot,
és a dir, no és que siguin persones...
No, no, no, és que és normalíssim que necessitin, no?
Fer la... fumar.
O sigui, que l'addicció potser no es considera tant de quantitat,
sinó el nivell d'enganxament, per dir-ho així, que hi ha amb el tabac?
Mira, hi ha un test que es diu Fagerstrom,
que s'havia utilitzat molt.
Fagerstrom, a més, és un senyor A, el prim,
que li agrada molt venir a Catalunya i ve tot sovint.
Doncs ell es va inventar un test que tu el feies, contestaves,
i deies si tenies molta o poca dependència a la nicotina.
Llavors, van començar amb unes preguntes,
després van ser set, després...
Al final, Fagerstrom sempre diu que el que és...
Per valorar la dependència d'una persona,
el que ens ajuda més és saber a quina hora et fumes la primera cigarreta.
Si realment és el principi del dia,
vol dir, bueno, vull dir, aixecar-se, eh?
Sí, sí.
Aixecar-se encara, que treballis de nit i et vagis a dormir.
Aixecar-se del llit i encendre una cigarreta
i ja t'està dient que aquesta persona, doncs...
La necessita.
La necessita, la necessita.
I, per tant...
I això és una addicció.
Això és una addicció, clar.
Però és que també, i acabant el que tu ens preguntaves,
tenim aquesta dependència social, n'hem parlat,
la dependència física, n'estem parlant,
i en aquesta, a més, tenim la bona notícia
que hi ha tractaments farmacològics que faran
que no estiguem passant-ho malament quan deixem de fumar,
i hi ha la tercera i gran dependència,
que aquesta ens afecta a totes les persones que fumen,
que és la dependència conductual.
Tu estàs, la persona fumadora,
està acostumada a fer moltes coses amb una cigarreta a les mans.
I quedar-se sense la cigarreta és molt, diríem, dolorós,
o molt traumàtic, és molt difícil.
Aleshores, la persona pot estar ajudada farmacològicament
i físicament no ho passa malament,
perquè no necessita la nicotina i, per tant, estàs bé,
però, clar, tu t'has d'enfrontar a tota una sèrie,
cada dia, a una sèrie de moments,
que potser n'hi ha en 15, potser n'hi ha en 20,
que tu comaries un cigarro.
Ah, però, per exemple, ens referim a accions concretes
que, no sé, per exemple, anem a passejar el gust.
Per exemple, hi ha persones que baixen de l'autobús
i, com sempre, han fet, encendran una cigarreta.
O persones, moltes vegades, són persones que tenen moltes coses
que el seu moment de descansar, de desconnectar, és la cigarreta.
És la cigarreta.
Llavors, ho tindràs tot, no?
Papers a damunt de la taula, tot,
i llavors dius, vaig a fer una cigarreta.
I aquest moment és un espai que també te'l podries crear tu
sense la cigarreta, però, com que portes un temps, anys,
fent d'aquesta manera, sentir-te sense ella...
És estrany.
És estrany.
Em s'anima més cosetes,
perquè has començat abans parlant, Sílvia,
sobre el tema que es fuma des d'edats molt primerenques.
Tu creus que cada vegada més es fuma a edats més...
Bueno, cada cop més aviat?
O això és una tendència que s'està intentant revertir
des de ja fa un temps?
Sí, sí, s'intenta...
Hi ha moltes projectes, molts programes,
que busquen retardar l'inici del consum de tabac.
I realment, en algunes ocasions ho hem fet.
Jo recordo la gent de la meva època
recorda que la primera cigarreta,
moltes vegades ens la donaven el dia que fèiem la primera comunió.
Mare meva!
Sí, sí, era una...
Els 10 anys!
Bé, jo la vaig fer al 6, però...
Ai, per favor!
Sí, no, no.
Però era...
Estem parlant d'una cosa anecdòtica, no?
Sí.
Però fixa't el concepte,
bé, també els reis portaven xigarretes de xocolata.
Sí.
Cosa que...
Sí, sí, sí.
Que dius, però com pot ser, no?,
que estiguem utilitzant, no?
Fent aquest...
La gràcia de...
La gràcieta, no?
Sí.
Bé, estem...
Realment es busquen...
Hi ha programes que busquen això, retardar.
I de fet, Sant Just encara fumes,
una de les coses que veiem també,
juntament amb els col·legis,
ets va treballar amb els col·legis,
per retardar.
En aquests moments a Barcelona
i a altres poblacions, municipis,
hi ha una cosa que s'anomena
classe sense fum,
que és un compromís
que es fa al començament del curs,
tots els alumnes d'una classe,
per no fumar.
I si tu et solidaritzes amb els teus companys
i ningú fuma de la classe,
al final d'any hi ha uns premis,
hi ha una sèrie de regals.
Què és?
Què es busca?
Són programes que busquen
la complicitat
i que el grup t'ajudi a no fumar.
Sabem que el grup ajuda a fumar,
però que també pot ser el contrari
i es busca treballar aquestes aspectes.
Malauradament,
i ara parlo de la part tristíssima,
és que la indústria
no vol perdre clients,
llavors en aquests moments
està inundant el mercat
d'altres formes de fumar.
I tots coneixem
les xigarretes electròniques,
els icus,
les catximbes,
tots són productes
que es consideren tabac.
Sí, també.
També.
Són lesius,
igualment,
ho seria el tabac
i, malauradament,
l'altre dia m'explicaven
i llegíem,
que tenen formes
com,
bueno,
de coses,
són molt agradables pels nens,
amb colors,
amb sabors,
que fan
que siguin una substància
que sembli inofensiva
quan és absolutament
lessiva,
addictiva,
tòxica.
Estem parlant de les,
per exemple,
de les cigarretes electròniques,
no?,
que es venen com a un substitutiu
a vegades.
Són dispositius electrònics,
que això ja ho fa molt,
molt atractiu
per la gent jove
i pels adults també,
però ara estem parlant
de...
Sí, sí,
més del públic jove.
Està clar que no estan
dirigides a la gent gran,
estan dirigides als joves
perquè entrin
en el consum
d'aquesta substància.
Però es venen
com una opció
com més saludable,
no?
T'ho venen així.
Sí, sí, sí,
però és fals.
No és una opció saludable.
L'única opció...
Perquè també tenen nicotina?
Sí,
de fet,
s'ha estudiat
que els que diuen
que no porten nicotina
també en contenen,
però,
encara que no en contenguessin,
totes les altres substàncies
que contenen
també són lesives.
I nocives
i addictives.
No, addictives no,
també això és veritat,
no podem dir
una cosa per l'altra,
perquè la nicotina
és l'addictiva,
però, clar,
hi ha una addicció conductual
que tampoc te la treu
i així ens estem.
Realment hi ha
tot com una feina
que s'estan fent
des de les societats científiques
per contrarrestar
tot aquest dany
que s'està generant
amb la venda
i distribució
d'aquests productes.
Clar,
socialment també
el tema de fumar,
com deies,
està molt lligat
a tenir uns referents
que veuen ja també
des d'edats
molt petites,
com gent que fuma
i que a vegades
no passa res
i que són persones
que socialment
estan acceptades,
que tenen
potser un cert èxit.
sí, sí, sí.
És així que tenim...
I, Sílvia,
és possible
deixar de fumar,
ja que estem parlant
de tot això?
Sí, sí, sí.
Com és possible?
Com ho pot fer la gent?
Bé,
es pot deixar de fumar,
però és veritat
que quan tu vols fer
un canvi
a la teva vida,
el que sigui,
és igual,
tot requereix un temps.
Tu t'has de preparar
per fer-ho, no?
I buscar
les estratègies
que t'ajudin.
En aquest cas,
sabem
que el tabac,
la persona
que tingui físicament
necessitat de nicotina,
aquesta persona
es beneficiarà segur
de tractament farmacològic.
N'hi ha,
són tots molt segurs,
n'hi ha alguns
que entren per la segura,
és a dir,
que econòmicament
no són
tan gravosos,
tot i que la gent
sempre diu, no?
Bé,
mira,
si m'ho he de gastar,
m'ho gastaré,
perquè també m'ho gasto
amb tabac.
Clar,
una cosa per l'altra.
Però bé,
estem dient
que, de fet,
des de,
bueno,
es busca ajudar
la persona,
inclús fent
aquest
finançament
del medicament,
perquè
no hem d'oblidar,
el tabaquisme
és un problema
de salut,
i com qualsevol
altre problema
de salut,
i per tant,
el tractament
el fem
en centres de salut
i ajudem
farmacològicament
amb tractaments.
Però,
clar,
també cal
aquesta
voluntat,
o...
Digue'l-hi,
jo...
És que no sé com dir-ho, eh?
Sí, sí, sí, sí,
jo també,
em surt la paraula
voluntat,
però jo diria
il·lusió.
és més...
Deixem-ho
una il·lusió.
Deixem-ho
una il·lusió,
no?
I tinc
tantes ganes,
o sigui,
una de veure,
una de veure
què guanyarà.
I, de fet,
és que
deixar de fumar
sempre guanyes.
Jo els hi
a la clientela
quan ve a la ciutat,
les persones
que potser
alguns ens estan
escoltant
sempre diran
si sí,
és que ho diuen.
Jo sempre dic
és que venc
el número
d'olatoria
que toca.
Si me'l compres,
toca,
toca segur.
perquè
els tres mesos
d'haver deixat
de fumar,
els teus nivells
de salut
han pujat
espectacularment.
En tots els àmbits,
no?
En tots els àmbits.
És que
al cap de 20 minuts
d'haver deixat
de fumar,
tu ja estàs
oxigenant
el teu cos
com has de fer
el 99,9%.
Quins òrgans,
Sílvia,
es veuen afectats?
Tot.
Tot.
Pensa,
quan tu
encens una cigarreta,
al cap de set segons,
el teu cervell
rep com un estímul
i comença
a generar-se
un torrent
d'accions,
augmenta el peristaltisme,
és a dir,
els budells
es mouen més,
augmenta la secreció gàstrica,
la temperatura
de la teva
canvia,
hi ha una contracció
de tot el sistema
cardiovascular,
el cor
queda encongit,
tot això
ho provoca
la nicotina
i en set segons.
En set segons, eh?
En set segons.
El monòxid de carboni,
que també és una de les substàncies
que a més a més
podem mesurar,
doncs fa que
per cada part d'oxigen
que entra en el teu cos
n'entren 240
de monòxid de carboni,
que és un gas tòxic,
la gent
la gent
es mor
per monòxid de carboni
intoxicada,
no?
I
però passa que el fumador
clar,
està acostumat
a viure
amb nivells d'oxigen
que tu o jo
ens deixarien
incapacitades
per fer
aquesta
entrevista, per exemple.
Mare meva.
Estaríem...
Llavors, clar,
quan tu
deixes de fumar,
o sigui,
quan tu fumes,
imagina't el teu cos,
tots els teus òrgans
queden afectats
perquè
a cap cos
li va bé
quedar-se
sense oxigen,
no?
Déu-n'hi-do.
I, bueno, en fi.
I quant de temps es trigues,
Sílvia, més o menys,
a deixar de fumar?
O això
varia molt
o depèn de la persona,
de la situació?
Mira,
és una malaltia
i té una paraula lletja
que és crònica.
Vol dir
que
per acabar de fer
el canvi
en el teu estil de vida,
Núria,
necessites
segurament
diverses vegades,
intentar-hi-ho
diverses vegades
fins que
deixes definitivament.
Fins que la il·lusió
és molt gran.
Sí,
i que t'acostumes
a viure.
Tu has d'aprendre
a viure sense tabac.
Clar,
això és dolorós,
costa.
Llavors,
què passa?
que les persones
deixen de fumar
i llavors
de cop i volta
un dia
en una reunió
te n'oblides
que el tabac
ja no existeix
per tu
i encens una cigarreta
i en aquell moment
els receptors,
jo sempre dibuixo,
és com un...
tenim uns receptors
a la nicotina
que hem estimulat
amb els anys.
Bé,
tu estimules
i llavors
aquests receptors
necessiten,
et demanen nicotina
cada dia.
Tu pots estar,
pots aconseguir
que aquests receptors
quedin
doncs inactivats.
si estàs
20,
14,
21 dies
sense fumar
els teus receptors
es converteixen
en una panceta
res,
inactivats totalment.
Molt bé.
Però,
si tu encens
una única
cigarreta,
què fas?
Despertes
com una pança
quan la poses,
s'infla
i aquest receptor
torna a estar.
Això no vol dir
que tots,
la persona que encengui
una cigarreta
després d'uns mesos
de no fumar,
tothom recaigui.
Però,
hi ha molt,
hi ha molt perill.
Hi ha molt risc.
Hi ha molt risc.
Molt,
molt i molt.
A Sant Jus,
quan es va començar
a fer campanya
contra el tabaquisme
i més o menys,
si recordes
quan es va fer...
Sí,
tant i tant
i tant
que ho recordo.
De fet,
no era contra el tabaquisme,
sinó a favor
que la gent deixés de fumar.
Ah,
val,
bueno,
mira,
és que tu ets una de les referents
en aquest tema,
al cap de Sant Jus,
si ja sempre ets com la...
era una cosa
que vam fer moltíssima il·lusió
i era posar de moda Sant Jus
el no fumar.
La idea era...
La idea del Sant Jus
encara fuma,
vull dir,
és mítica allà
la imatge de la fulla
aquella enganxada
al cap.
Sí,
en el centre,
eh?
Sí.
Nosaltres sempre diem
que haurà al centre
però la pancarta
seguirà allà d'ell.
La pancarta seguirà,
no?
I que segueixi molts anys,
escolta'm.
I tant,
i tant,
i tant.
Allò no ho toqueu,
eh?
Ni si us ho pudeixo.
No,
no,
no.
Mira,
el 99,
això va ser el 99
del cicle passat ja.
Sí,
sí,
ostres,
dir-ho així ja
fa quasi com
una mica de mal i tot.
I com va ser una mica,
com es va posar en marxa,
què s'ha anat fent
al llarg dels anys,
ha evolucionat la campanya?
Sí,
de fet,
el que buscàvem
en aquell moment i ara
doncs és facilitar
que les persones
vinguessin al centre de salut
per deixar de fumar
i ajudar-los a,
i com dèiem abans també,
treballar amb les escoles
per retardar
l'edat d'inici
del tabac,
del fumar,
dels nanos,
no?
I dels nens i les nenes.
De fet,
a veure,
Núria,
sabem que les mesures
que funcionen més bé
perquè la gent
deixi de fumar
són
encarir el preu del tabac.
Sí,
és a dir,
aquesta és més la primera,
eh?
Encareixes el preu
de un 10%
el preu del tabac
i el consum
cau amb un 4%.
Ostres,
sí,
és així.
Aquesta és la primera.
la segona mesura,
i això m'ha avançat
moltíssim,
és aconseguir espais
lliures de fum.
Per això ara s'està treballant
en platges sense fum
i en terrasses sense fum.
I de fet,
s'ha fet una enquesta
i ara,
per aquesta setmana,
l'estem celebrant,
la setmana que fa 24,
setmana sense fum,
i,
bueno,
en l'enquesta que s'ha fet
es demostra que la gent
majoritàriament
està a favor
que els espais
com les terrasses,
que siguin,
encara que estan a l'aire lliure,
també siguin
lliures de fum.
I això
són les mesures
que ajuden més
a complir la llei
ampliant els espais.
Perquè, a més,
el propi fumador
agraeix,
perquè ell sap
que pot estar,
qualsevol fumador
pot estar,
pot acostumar-se,
eh?
Estar en un lloc
sense fumar
i sense cap problema.
Llavors,
la llei busca això,
anar ampliant,
anar ampliant, ampliant.
De fet,
és una mica el que fem
amb el tractament.
El tractament farmacològic
hem dit que és combinat
amb el tractament conductual
i el secret és,
mira,
si fumes,
fes-ho
d'una manera,
sense fer res més,
aïllat,
per aconseguir que
el tabac,
l'acte de fumar,
sigui,
no estigui relacionat
amb res.
Res positiu,
no?
Res,
simplement que tu fumes,
fumes i ja està,
amb un raconet
i aquest és el teu espai de fumar.
Llavors,
què fas?
Aprens a no fumar
a tot el reste del món.
I si tens ganes de fumar,
te'n vas al teu raconet.
Sí.
Saps?
És allò.
I fas quatre inspiracions profundes,
que això també va molt bé.
D'acord.
Fumes el cigarro
en plena consciència,
ara que s'ha posat,
no?,
tant allò de la mindfulness,
la plena consciència.
Doncs,
fuma en plena consciència
i,
mica en mica,
aniràs fumant,
però aprenent a viure
amb tota la resta
de la teva vida,
sense el tabac.
i així ens arribaràs
segurament
a deixar de fumar.
I, Sílvia,
de quina forma
ajudeu des del CAP?
És a dir,
si algú ve al CAP
i s'adreça
perquè li dongueu
un cop de mà
a deixar de fumar,
com ho feu?
Ho feu des de l'infermeria?
hi ha algun metge?
Es demana cita
per la teva infermera
de capçalera
i es fa el tractament.
Si necessites fàrmac,
llavors també es fa
la prescripció del fàrmac,
que sigui el que pensem
que sigui més adequat
per a la persona
i es fa el seguiment,
doncs,
com a mínim
durant un any.
Això vol dir
que ens anirem
o trucant o veient
al llarg d'aquest any
per, doncs,
acompanyar-te
en el procés.
Molt bé.
I estem ja
en aquesta setmana,
com hem dit,
de la setmana sense fum.
Més o menys,
recordes
quan fa que es celebra
o per què es celebra
el mes de maig?
Si hi ha algun motiu...
Ah,
perquè el dia 31 de maig
és el Dia Mundial
Sense Tabac.
Ah,
llavors es fa funcí.
Clar,
clar,
llavors,
el Dia Mundial
és el dia 31
i llavors a Catalunya
i després
amb els grups
de tabaquisme
es va decidir
fer la setmana
sense fum
aquí,
tant a Catalunya
com al resta.
Que a Catalunya...
Bueno,
el tema d'aquest any
és
millor el moviment
que el fum
i el vapeig,
eh?
Exacte.
El vapeig què és,
exactament?
Això que estàvem parlant,
allò de la cigarreta...
De la cigarreta electrònica.
Clar,
aquest any
es vol treballar,
es vol insistir
en comunicar
a les persones.
Home,
és que se'n veuen,
de persones,
amb les cigarretes elèctriques,
no sé si és perquè es pensen
que és una alternativa
totalment saludable
i, bueno,
no sé,
però sí que se'n veuen,
sí.
Se'n veuen,
se'n veuen
i més que veurem
i el que dèiem
amb els joves,
sobretot el problema
és els joves.
El gran,
fixa't que fa uns anys,
de cop i volta,
de cop i volta
va haver-hi moltes botigues
on es venien cigarretes,
van durar un any,
després van plegar
i n'en han quedat quatre.
Per què?
Perquè el mateix fumador adult
ja se'n adonava
que les situacions,
no controlaven inclús,
hi havia gent
que s'intoxicava amb nicotina,
controlava molt malament
el consum de nicotina
i amb aquest tipus
de dispositius electrònics.
i bé,
això,
ara queden els que queden,
però bueno,
insisteixo en que hi ha
tota una política
de la tabacalera
per difondre
aquests dispositius electrònics
entre el jovent
en forma de,
no sé si puc dir,
però per exemple,
dèiem,
de Bopes Ponha,
hi ha uns dibuixets
i clar,
doncs,
bueno,
un xaval
veu allò,
tampoc sembla que no hagi
de fer mal,
no?
Una cosa que té forma
d'una esponjeta simpàtica.
No, no, clar.
En fi.
Doncs bé, Sílvia,
jo crec que no ens queda
res per comentar,
no sé si vols explicar
alguna coseta referent
a Sant Juro,
alguna activitat
Ah, gràcies.
Sí, sí, sí.
Referida a aquesta setmana
sense fum.
Estàs amb tot, eh, Núlia?
Estàs amb tot.
Sí, sí, i tant, i tant.
Home,
volem convidar
totes les persones
que ens escolten
i amics i coneguts
a venir a fer
la caminada popular,
que farem el dia
1 de juny,
dijous,
dijous de la setmana que ve,
per celebrar el dia
i la setmana sense fum.
Farem una caminada,
com sempre,
una caminada
més corteta
que va del centre de salut
a l'Ajuntament
i tornar
per persones, doncs,
que tinguin mobilitat
més reduïda
i una altra
que és una miqueta
més llarga
que passa
per la bona aigua
i també arriba
a l'Ajuntament
una caminada
més llarga
que surt això
del centre
i torna al centre
passant per l'Ajuntament.
Això,
sortim a dos quarts
de deu del matí,
les nove i mitja,
esperem que faci sol,
tot i que la pluja
també és molt benvinguda,
però,
bueno,
aquell dia igual sí,
ens respectes.
I després,
quan arribem,
farem,
com sempre,
i tothom espera,
la sessió de zumba
amb la Raquel
i llavors els regals
i, bueno,
repartirem aigua i fruita
que ja saps
que l'Ajuntament
ens coordinem
per poder-ho fer.
Molt bé.
Així que tothom està
superconvidat a venir.
Que bé.
S'ha d'apuntar a la gent
o no fa falta,
en aquest cas?
Bé,
jo recomanaria,
perquè sempre va molt bé
que vinguessin al centre,
hi ha unes bolletes
que es poden omplir,
hi ha una caixa,
tenim una urna
per anar deixant les bolletes
i pot ser,
doncs millor.
Però que això
no sigui un impediment.
No, no, clar.
Si algú no vol,
no pot passar,
que vingui dijous.
Igualment.
Igualment.
Li donarem.
Molt bé.
Fantàstic, Sílvia.
Doncs moltíssimes gràcies
per venir avui,
una sessió més aquí
en aquest espai
La Salut al Dia
de Ràdio d'Esvern
i fins la propera.
Moltes gràcies, Núria,
i a tots els ullets.
Adéu.
On a broken train
with nobody I know
but the pain
And alone is the same
where the dying
Now I'm lost
And I'm screaming for help