Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho.
Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada.
Doncs molt bones tardes a tots i a totes. Bones tardes amics i amigues, bones tardes seguidors i seguidores, bones tardes companys. Bona tarda a tothom. Bona tarda. Què tal, com esteu? Bé, molt ben acompanyats. Sí, vamos, ens passa un minut de les vuit del vespre i aquí estem un divendres més. Com sempre, dirigits i capitanejats a la distància pel nostre mai ben apreciat... Mestre. Mestre i mestre. Mestre.
Emilius Cazóquio. Emilius, sé que ens estàs escoltant, perquè a més a més està en punyatero el tio que pren notes. Ah, sí? Està passant notes? Està fent notes, ell fa notes... Està escoltant i el que no li agrada després WhatsApp. I què et diu? WhatsApp. WhatsApp vol dir que fot un clatellot. Volem saber-ho. Me'n diu de tot. Menos guapo, me diu de tot. Me diu de tot. Molt bé. Doncs aquí estem de moment amb Marc Simón. Marc, benvingut. Bona tarda a tothom.
Jo el senyor Domènech, Jordi Domènech, bones tardes. Bona tarda. Com estàs? Molt bé. Bé? Sí. I ens afaitarem algun dia o què? Com va això aquesta barba? Mira, avui ho he pensat. La gent et dirà que portes una barba poca curada. És una mica com deixar d'ota eh. Jo me la tinc de repassar cada dia. Tu vas més pulit. Jo ara tinc de repassar un temps, no tinc temps. Que no tens temps? Tres minuts. Que tres minuts? Vaig comprar-me jo una màquina, no diré la màquina. Ah, sí? No, digue-la tu, digue-la tu. No, Filips. Ah, Filips. Amb no sé quants capsals per canviar-la, que té bateria.
La vaig carregar el primer dia i encara no l'he tingut a carregar més. Vamos, que gasta menys que un metxero. Res, l'encens, te la passes i perfecte. Doncs escolta, ho deixarem aquí. Bé, doncs vinga.
Divendres 12 de desembre de 2014, setmana 50 de l'any. Doctor Bràmbio, bona tarda, benvingut, retrobat de Bellnou. Com estàs? No et pensis, tampoc és molt aparença i maquillatge. Aparença i maquillatge, poc o més. Exacte. Sí, sí, és això, hem fet un apanyo. El meu és natural. Et van dibuixar així? Sí, és que és aquest. T'han dibuixat així. Benvingut.
I porta la baralla arreglada. Però aquest home és més pulit que tu, és que tu fas una barba de brut. És que jo realment no tinc les de perdre sempre amb aquesta barba. És una mica més histofèlica. No, però és pulit, arreglat. Tu has vist com va el domènec?
El jove som així. No teniu ni per afaitar-vos. Crec que és mandra. No tenim l'esforç per afaitar-nos. Ni la màquina que té el Simón. És una màquina meravellosa. No dic el model perquè no me'n recordo. Jo crec que a l'audiència li importa. Aquesta conversa d'homes que estem tenint. Ni bé acuento ni interessa.
El que sí que interessa són aquestes dades tan importants que donem al principi del programa. Això sí que no té preu. Tenim sintonia, no?
És santural la Rero? No, però ho farem eh. Tu manes, tu vols que fem el santural o què? Podríem fer qualsevol altra cosa. Per mi perdona, és més important el santural que parlar de barbes. Perquè tu ets una persona rebent. No caiguis eh, és una de les barbes de la teva veïna. La majoria de sants i apòstols sempre estan representats amb una frondosa barba. Sí, això era mostra d'allò de solemnitat i d'aquestes coses. De persones seriades, gent que sabia molt. És el que busco jo.
Que la gent em veneri. Divendres 12 de desembre 2014, setmana 50 de l'any i dia 346 de l'any. Ja queda poc. Això s'acaba.
Correcte, això s'acaba. Això ja està, això està a les acaballes. El trisentenari... No queda anar. S'acaba. S'està acabant, s'està acabant, s'està acabant. I ara què? Ara de desimportants. No es va acabar l'11 de setembre. No, això és un any natural. Igual ho allarguen fins a l'11 de setembre l'any que ve. No, no ho crec. Vinga més tranquil. No, jo crec que no. Escolta. No ho sabem. No ho sabem. No cal saber de tot. Centra de dades. A veure, el trisentenari què dura?
El sol ha sortit avui a les 7 i 29 minuts i s'ha posat a les 16h48 GMT. No hi ha qui pugui viure sense saber això.
però encara pitjor. Tu per què no navegues? Si naveguessis volies... El dematí ja estaries mirant a quina hora es posa el sol. Doctor Baràmbio, jo el màxim és a una colxoneta i a la piscina. No tens un valero, Marc? Jo un valero? No! Valero Bergentín, jo... No tenia ni el titulín. Jo soc molt... Jo vaig veure fa molts anys la pel·lícula Tiburón, i aquí es va acabar la meva relació amb el Marc. Tot allò que passi d'un pam d'aigua, ja m'agafa una cosa, jo ja el veig a tot arreu.
Tu ets navegant i tu n'has vist de teurons o no?
He vist alguna tinturera. Però taurons no. Bueno, a llocs d'aquests que els ensenyen. Sí, però al mar no. Però tampoc m'hi fixo massa, eh? No. Però fa una mica com... Perquè hi vaig a dalt del barco. Ja, ja, sí, però, escolta, un dia allò que us tireu els navegants, aneu a caletes, us tireu, us banyeu... Poc, poc. Els navegants, si t'hi fixes, es banyen poc. Es banyen normalment els domingueros... I l'acompanyament del navegant. Els domingueros que van amb el barco. Perquè els del barco no ens agrada gens deixar-los sols.
La lluna surt avui a les 22h42 i es pondrà demà al matí a les 11h15.
Aquestes són les dades fonamentals del programa. Jo no puc anar-me'n a dormir sense que ho diguis. Escolta, mira el que em diu l'Emili. Pots tornar a repetir-ho, per favor? Estem a una mica distrets. La lluna surt avui a les 21.42 hores.
42 minuts, així que acabem. 22, 42. GMT, que això deu ser una altra hora. Nosaltres anem ara 1 o 2, com anem? Hi ha l'hora oficial, l'hora del lugar i l'hora de la GMT. Greenwich, Meridian. Yes, time. L'hora meridian. Correcte. Es pondrà a les 11, 15, hora GMT. Ah, va bé, ja està. Tu has apuntat? Sí, ja m'ho he apuntat. Ara què vols fer, el centural o les efemèries? Que tu vulguis. Centural? Vinga, va. Centural.
És maco que la música ens posa el domènec, ens inspira. Inspira molta confiança. Senyors, perdona, és que anava a fer com una missa. M'he sentit amb aquesta música. Estàs elevat. Estàs elevat. Com digués vostro senyor...
L'evita, l'evita, hijo mio. Que li digui? L'evita, con tranquilo. Sube a nos. Ara la llista de sants, perquè ningú se'ns enfadi, que no deixem avui d'anar de la seva onomàstica. I després ens centrem en la santa que hem triat avui. Començo. Avui és Sant Abrà.
Abra o abra? Abra. No d'abra, dels arbres. Sant Abreu. Santa Monària.
No és broma, hi ha algú que... Ammonària sona a flora nanosa. Si de cas no la provarem. Et posarem una ammonària. Ammonària, no, per favor. Sant Culmar. Sant Culmar. Aquest és molt comercial. Sí, allà pots trobar de tot. Sant Constanci. I Sant Cuarentí.
S'han donat casos o no?
Sant Eadburga, patrona de la capital d'Escòcia. I ara anem a l'Apimac.
Mare de Déu del Guadeloupe de Mèxic.
Cuidadin amb això, eh? Sí, sí, sí. No, no, hi he estat. Allà a Mèxic, a la... I és avui? No, és avui. Avui se celebra. Avui se celebra, però jo vaig estar un altre dia i hi ha més gent. Hi ha un sarau allà d'aquí després. De tres pares d'això, no? Sanharmògenes. Aquestes hores, bueno, encara no, perquè cap s'haurien de posar hora GMT d'allà. Allà deuen ser... Allà deuen ser les 9 hores. Per això encara deu ser una hora així. Encara deu ser. No ho sé, bueno, igual és la matinada.
Santa Joana Francesca de Xantal.
Santa Mercúria. I Sant Cinesi. Sant Cinesi és dels cines, però de barri. I Sant Valeric. Valeric. Sant Valeric. Però sí que hi ha gent que... hi ha gent molt de sants, no? Avui hi ha uns sants per parar un tren. Simón, quin santa d'estar que hem avui?
Santa Joana Francesca de Xantal, bídua. Va néixer a Dijon, a França, l'any 1572. Com la mostassa, no? Com la mostassa. Que guapo. Va néixer ahir, Dijon. Casada amb un noble francès, Xantal va ser mare de 6 fills que va educar molt cristianament. Després de la mort del seu marit, van prendre... Va morir jove el seu marit, si no haguessin tingut 12. Segurament.
Després de la mort del seu marit... No sigueu irreverents. Després l'Emilio m'envia whatsapps. M'envia whatsapps. Jo crec que l'Emilio és una persona molt recta i molt reverent. I aquí era catxondeito, catxondeito... Després de la mort del seu marit van prendre sota la direcció de Francesc de Sales una vida de perfecció i es va distingir per les obres de misericòrdia amb pobres i malalts sobretot. Va fundar l'institut de la visitació
que ella mateixa va dirigir amb saviesa. Era una emprenedora. Una emprenedora. Sí, sí, una dona emprenedora, sí senyor. Escolta, Domènec, recordem què va passar el dia com el d'avui? La desvernada.
L'any 1911 es va fundar la ciutat de Novadeli, a l'Índia, Jordi V va fundar la ciutat de Novadeli on s'establiria el govern colonial britàlic que era calcuta.
El disseny urbà va ser obra dels arquitectes britànics més reputats del segle XX, Edwin Lutyens i Harvard Baker. De fet, és el resultat de la fusió de set ciutats fundades per les corresponents d'Istania, dinastia regnant.
Cuidado, que ara ve la trampa. Ara ve la trampa perquè ens ha de dir les set dinesties amb un hindú, o hurdú, o com es parla allà, dispara. L'alcot, siri, tolacabat, l'odi, sajnadebat... Això no ho has dit bé. Calla que la gent ho sap. Això no ho has dit bé. Torna-hi, torna-hi.
El sisè no l'has dit bé. Xajanadabat. Torna-hi, torna-hi. Perdona. Xajanadabat. Ara sí. Xajanadabat. No, tu tampoc ho has dit bé. Digueu vosaltres. Xajanadabat. Ahí estamos. Ahí estamos. I sense llegir, que tots esteu llegint amb verres. Que jo estic a pèl. Puc continuar? Constituïdes en part l'una sobre l'altra. Batejada com a Nova Delhi el 1927, va ser inaugurada el febrer del 1931 per Lord Irwin.
actualment és la capital de la República de l'Índia i seu del govern del país. Però si que és nou, això? Sí, de fa quatre dies. Vamos de fa res. Però hi ha més coses que van passar tant dia com el d'avui. Domènec, no te n'estiguis, ens agrada que estigueu. Tira, tira. El 1660... I això fa tan bé... Sí, sí, anem enrere.
Va passar el tractat de Llívia entre la monarquia hispànica i el regne de França, que desenvolupa una part del tractat dels Pirineus de l'any anterior i amb virtut del qual es divideix la Cerdanya. 32 viles i llocs de l'alta Cerdanya passen a ser de sobirania francesa. Per dir-ho d'una altra manera, ens donen pel popó.
1.900. Dispara. El científic alemany Max Planck exposa la seva teoria dels quanta, que obrirà nous horitzons a la física, coneguda per tots com a física quàntica.
Què passa, que no sabíeu que existia? No sé què riuen. Els quàntums. Ell és el domènec, això sí que ho té. Més efemèrides, tal dia com avui, l'any 1901, l'enginyer italià Guglielmo Marconi envia el primer missatge per telegrafia sense fils que travessen l'àntic de la Gran Bretanya a terrenom. Aerta!
Això són les primeres passes de la ràdio. Ah, sí? Sí. De fet, hi ha dubtes. Diuen que Marconi és el tio que va fer això de les ondes aquestes que van amunt i avall, sense fils i tal, que és al principi de la ràdio. No, no, això és una altra cosa. No, no, és veu. Veu. O sigui, veus hola. I a la quinta forca hi ha algú que sent hola. O una altra cosa.
Doncs felicitats ja tots. I va muntar la ràdio Vaticana, Marconi. És molt maca. Si aneu a Roma, aneu a la part de darrere del Vaticà i es veu l'antena. No, però si vas a la part de darrere del Vaticà, que és com una mansana d'eixample, dones la volta i darrere hi ha una tàpia que surt a moltes pel·lícules.
L'antena Marconi. I allà fan la desvernada. No sé si es desvernen molt. La descapallada. Jo tinc dubtes. I l'última efemèrit del dia és l'any 1930. Té en lloc una insurrecció militar a Jaca, Òscar, amb el propòsit d'instal·lar la República Espanya.
Ja està? Ja està. Pots deixar de fer aquesta veu? Ja deixa ja, passa a l'estat natural. Pots deixar de fer-la quan vulguis. I ara, Simón, sisplau, digue'ns quina gent va néixer tal dia com avui un 12 de desembre. Però de diferents anys. De diferents anys.
Gustave Flaubert, un novel·lista francès al 1821. Flaubert. Flaubert. Flau és de l'o. En peu de l'o, en peu de Flaubert.
1823. Carolina Coronado. És una poetesa espanyola. 1859. Cinécio Delgado, que és un escriptor espanyol.
Manuel de Oliveira, que és un cineasta portuguès. 1911. Maria Cristina de Borbón i Battenberg, infanta d'Espanya. Aquesta era la germana del d'això. Els Battenberg, sí, els Battenberg. 1915. Frank Sinatra. Albert, Albert. Carlan i autor nord-americà. 1929. I actor, i actor. I actor. Correcte. I... bé, no ho dic. No ho diguis. 1929. John Osborne, dramaturg britànic.
1934, Miguel de la Madrid, ex-president de Mèxic. 1946, Emerson Fittipaldi. Cuidado. Campeó automobilista... Amb Tyrrell. Va més ràpid. Treu-te la patata de la bolsa. Corria amb Tyrrell. Tyrell. Marc, parles més ràpid que Fittipaldi, no? Que és campió de fórmulao brasilers.
1950, Francisco Fran de Montesinos, que és un modista i un dissenyador espanyol. I el 1957, Susana Tamaro, escriptora italiana. I n'afageixo un, però no és del 12 de desembre, és del 9 de desembre. Va néixer el 1982, Marc Simón, col·laborador de la Desbarnada.
Què ets tu? Em sona aquest tio. Tu! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats! Felicitats!
Aquesta va ser la primera bacària de la Casa Blanca.
Bueno, mira com la preveix la gent. Aquí es va recrear la dona, eh? Aquí hi ha altres moments, també. Faltava poc per morir-se, si ja ho veieu. És igual, ella no ho sabia en aquell moment. No ho sé, s'ho portava de canvi. Un tema delicat i complicat. Dónde estamos? Simón, felicitats, ja anem a parlar del temps. La Desvernada.
20 minuts ens passen de les 8. Josep Maria Montes. Bona tarda. Bona nit. Bona tarda o bona nit? Què hauríem de dir a les 8 del vespre? Home, jo m'atreviré a dir bona nit, ja. Però vinga, no ens en estiguem. Escolta, Montes, tenies raó, eh?, perquè al final sí que va fer una mica de freta, però tampoc no massa. Home, després de l'aventada sí, no? Sí, però ara sí que avui ha aguantat una mica així com aquell qui diu, no?
Sí, de fet, avui i ahir, ja les temperatures al migdia s'han recuperat. De fet, hem arribat als 17 graus i mig, aquí a prop de Sant Just, que és una temperatura que és una mica més al tètric de la que havia estat fa dos o tres dies. Després dels dies de l'aventada, que va ser el dimarts, crec. Això és pel garbí, no? Sí, això mateix. Ha girat els vents al sud oest fluixos, que és garbí, que ara en parlarem, d'aquests vents, eh?, dels propers dies.
Aquests vents són una mica més càlids, venen de la península ibérica, de zones més del sud, d'Andalusia, i han fet aquesta recuperació de les temperatures durant el dia, perquè a la nit el vent se'n calma, a més, els tenim ja nits llargues, i permet que les temperatures baixin. Però, vaja, baixen, però, com dèiem l'altre cop, és a dir, no són ni molt menys de cap mena, deuen haver fet, ni molt menys.
Escolta, a mi això del temps m'agrada molt, i he estat mirant el mapa isobàric, i la veritat és que el trobo una mica complicat, com per fer la Ticini's. Però tu com veus aquest cap de setmana? Doncs bé, crec que la setmana s'està apropant en aquests moments un front atlàntic que està a punt de tocar la península d'Amèrica, per Galícia i l'oest de Portugal.
En aquest front, a darrere, porto una massa força freda. Ve del casquet polar. Fa un parell de dies que aquesta massa d'aire que s'arriba a Galícia sortia del casquet polar. Doncs en aquests moments, quan arribi d'aquí poques hores ja a entrar a Galícia i a Portugal, es formarà una perturbació, una borrasca, més o menys al voltant entre el sud de Portugal i Andalusia. Això, davant d'aquesta posició, ens començarà a llançar vents del sud, sud-oest,
que són aquest garbí que avui s'ha començat a notar i demà encara es notarà més, fent que demà sigui un dia a causa de l'aproximació d'aquest canvi de temps, doncs una mica entarranyinat, núvols alts que aniran circulant pel cel, però amb els vents del sud-oest que farà que les temperatures siguin com les d'avui, tot i que demà hi haurà aquesta capa de núvols. I el front quan ens arribarà? El dilluns o què? Doncs el front no ens arribarà.
No. De fet, circularà pel sud de la península bèrica. Formar-se la perturbació no el deixarà avançar cap a nosaltres, però si la formació d'aquesta perturbació, que diguéssim, porta el front enrotllat sobre ell mateix, anirà discorrent per Andalusia, al sud de les Illes Balears, afectant això de ple a aquestes zones, on provocarà un cap de setmana passat per aigua.
Aquí no. Aquí els núvols seran força onvoabundants, ja el diumenge, i hi ha prioritat de precipitacions febles, més o menys, entre l'àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona. I més cap al sud, és a dir, al sud de Tarragona, cap a les Terres del Llebre, allà sí que pot haver-hi precipitacions una mica més continuades. Tot i això, no s'ha de plorar tot el dia. Sí que serà cap al país valencià, on les pluges allà sí que seran...
Això, més freqüents, ja diguéssim seguides. Per tant, aquí quedarem una mica la zona al límit. I de cara, sobretot, de cara a aquesta setmana que s'avicina, abans del propi divendres que en tornem a parlar, quin és el pronòstic? Doncs bé, durant la setmana vinent el que veurem és que aquesta perturbació que el diumenge farà que el cel aquí sigui força cobert, el dilluns segueixi amb aquest viatge lent cap a les balears. Molt lent serà. Fent que el dilluns sigui un dia molt similar al diumenge. És a dir,
pot haver-hi alguna precipitació aquí, a la zona metropolitana, però tot en caràcter molt feble, sempre més amuntant, com dient, si anem més cap al sud. El dilluns a la tarda els vents ja començaran a girar un altre cop al nord, deixarem el garbí per passar a nord, fent que el cel es comenci a aclarir, cosa que ho notarem ja el dimarts, i al dimarts ja les temperatures iniciarien un descens, de nou, per recuperar el que queda de setmana
les temperatures que havíem tingut després d'aquesta gran ventada que van tenir el divàs. Jo me'n vaig al Pirineu. M'han dut cadenes o no? Un anorac. Doncs no, cadenes no. Però anorac sí. Anorac sí. Sí, perquè farà fred la setmana vinent. Un fred normal, tornem a dir. Tot i que són més del nord, no són vents que provinguin de l'Arting ni de la zona de Sibèria. Són francesos, i per tant no són que portin una massa d'aire massa freda.
El Pirineu, durant bona part de la setmana vinent, al bastant sud, dominarà el sol. Si voleu sol. Sí, sí. Jo sí. Gratis. Si voleu, sí, el tindreu, perquè l'anticicló el tindrem molt proper a nosaltres, més o menys entre el Cantàbric i el nord de França. Serà la posició en què el tindrem bona part de la setmana vinent. Però no ens veurà. No, estarà molt ancorat allà, del moment.
De moment, la cosa més o menys semblarà el que hem anat tenint avui i aquests últims dies. No, però amb aire absurd, home. Amb un aire una mica diferent, però que no plourà, que farà un temps més o menys amb una temperatura normaleta, menys els que aneu al Pirineu, que us haureu de brigar, no? Sí. I això el cap de setmana va estar entarranyinat o tapat ja el que seria el diumenge, amb aquesta possibilitat que pugui ploure feblement.
Josep Maria, vés-te calçant perquè la setmana que ve t'exigirem una bona predicció de cara a les festes. Que això preocupa i ocupa. Les festes cuidadint. Perquè més o menys quan treballem dius, bueno, el temps d'això. Però un cop agafes les vacances... Jo estic de vacances tota la setmana que ve. Menys els que tenen sort, com el doctor Barambio, que fa les vacances quan li sembla convenient.
La resta, fa una ràbia, la resta de mortals, doncs no. La resta de mortals, això de les vacances, estarà acutadet a uns dies molt concrets. Per tant, la setmana que ve, la previsió allò ja de cara a la festivitat. De 24 a l'1 de gener festa. De 24 a l'1 de gener festa. Bueno, em sembla que hi ha dos dies que treballem allà al mig. Josep Maria, alguna cosa més? De moment, res més. Perfecte, doncs com sempre, molt agraïts i que tinguis molt bona setmana.
Igualment per a tots vosaltres. Bona nit! Bona nit! Jo al Cap d'Anyol passo a Gijón. A Gijón? Què passa a Gijón? Veus? És un d'aquells llocs que la gent diu... Jo vaig a llocs que quan dic que vaig la gent diu... A Gijón? Es pot explicar o no? Home, a Montevideo després, mira, si li agrada viatjar per Gijón... Ah, però ara viatjant te'n vas a Gijón.
Però es pot explicar o no? Sí. Me'n vaig a Gijón a passar el cap d'any. Ja està. Vaig a un lloc molt maco que es diu Colunga. Colunga? Això existeix? Sí. Els sants estan prenent els... Espera, Centra de Dades. Centra de Dades. Colunga, ràpid. Busquem Colunga i Buidades. Població.
Per a les hores. Qui mana allà? Demogràfica. Qui mana? Això és el més important. I quines peculiaritats turístiques hi ha? Menjar. Això és el que vols. Menjar, fantàstic. I després una natura molt poc, feta malbé. Però jo això sempre miro de no dir-ho gaire, perquè si no, és que no hi ha un plin de gent. I llavors ja no em diràs, ahijo. No, ja ens veurem. Jo també. Jo també m'ho apunto i jo...
13 persones? 13 parròquies. Ah, 13 parròquies. Tu sempre el tema religiós, eh? I quantes persones hi viuen, a Colunga? No ho sé, deu haver 30 cases. 3.607 habitants. Dispersat, ja. Dispersat, sí. La densitat és de 36,97 habitants per quilòmetre quadrat. Que és un hotel rural. Un parador, o així. Es diu Palacio Liberdón. Veus?
Molt bé. Jo compro un palacio. I govern al PSOE. Jo t'ho dius a una casa rural. No, jo em vaig a un palacio. No a qualsevol lloc. Retiro el que dic, que potser no ens veurem. No, Domènec, tu amb aquesta barba no pots anar a un palacio. No sé que estiguessis de guardià del calaboso. Hi ha un calaboso. Per això el Domènec faria el peixot. Tu ja estaries bé. Sí. Amo el calaboso. Venga. Venga, dos minuts i dos quarts de nou. La desbarnada.
Bueno, doncs com sempre, és aquell moment del programa en què la dediquem amb més o menys carinyo, habitualment poc carinyo, doncs una part de la gastronomia catalana, aquesta botifarra catalana, a algú, a alguns, algunes o a alguna entitat. El tema es tanca aquesta setmana, concretament dijous, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, llançava, amb una contesta, una sèrie de comentaris i observacions a les crítiques que havia rebut per diferents institucions nacionals i europees.
l'Església i més d'un centenar d'ONGs sobre la il·legalitat del que s'anomenen devolucions en calent, que si li faciliten, ell deia, tot aquest grup d'institucions, entitats, dèiem nacionals, europees, l'Església i tal, li van dir que això de les devolucions en calents quasi que no està bé, ell contestava
que si li facilitaven a ell una adreça on aquesta pobra gent, això sí que ho va dir, se'ls donés manutenció i feina, els enviaria cap allà. Això és textual, no ens ho estem inventant ni estem posant res més del que aquest senyor ha dit. Va dir, si em donen l'adreça on aquesta pobra gent els podem traslladar i garanteixen la seva manutenció i que els donin feina, li asseguro que els hi enviem. Però hi ha molta hipocresia. Això va dir en una entrevista a Antena 3 Televisió en relació amb els migrants que malviuen a la muntanya Gurgú
davant de la frontera del Marroc. Fernández Díaz responia així el ministre a les denúncies reiterades contra la devolució sobre la marxa al Marroc dels migrants que siguin interceptats saltant les tanques de Ceuta i de Malilla, pràctica que legalitzarà mitjançant una reforma de Llei d'Estrangeria introduïda al projecte de Llei de Seguretat Ciutadana que el Congrés envia al Senat per seguir la seva tramitació. I que s'assalta les normes europees.
Des dels despatxos del nord d'Europa que no tenen aquest problema, des del centre d'Europa o des d'altres llocs que donen lliçons d'humanitarisme, jo els diria que em donin aquesta adreça i que hi enviem a aquesta gent. Això sí, amb el compromís que els mantindran i que els donaran un lloc de treball adequat a la seva dignitat i a les seves competències.
Bé, és allò que dèiem. Sense entrar en el contingut de les declaracions creiem que el ministre es mereix el que ara li donarem per una qüestió de formes. Les formes, senyor ministre, són molt importants. Per tant, com sempre, en poc carinyo,
Un, dos, tres, botipar-lo de peixers. Doncs sí, doctor Baràmbio, com ho has vist, això? Aquest senyor, a vegades les formes... Ja ens tremen al fons, no? Hi ha gent que més voldria que no intentés ser irònic. Eco. Perquè un fulano que posa medalles a ninots...
Vull dir, clar, ja... Bromes no em poden fer. De cop i volta se'ls ho correu. Vaig a fer una ironia i, clar, follant unes ficades de pota. Una ironia és una cagarada. Ja no abundem més sobre el temps.
I, a més a més, és que més val, perquè a vegades ho intenten arreglar. I, abans, ja, quan intenten arreglar-ho, ja... És més pel remei que la malaltia. Igual que per ser irònic s'ha de ser intel·ligent, també. Domènec, aquí has estat afilat, eh? Sí. Aquí has estat afilat. Domènec, escolta, comenta'ns aquesta notícia que ens explicaves a la redacció abans d'entrar. Sí, sí. Us he de dir una cosa a vuit programes. Home, jo he al·lucinat, eh? L'home més ric de Rússia, que no sé si el coneixeu, que és Elixer Usmanov, propietari del Holding Matalúrgic i les Comunicacions.
i principal accionista del club de futbol Arsenal ha comprat en una sobasta la medalla del Premi Nobel que va guanyar el 1962 el biòleg nord-americà James Watson amb l'objectiu, segons diu, de tornar-li.
Usmanov va pagar quasi 5 milions de dòlars, uns quasi 4 milions d'euros, el doble del que s'havia previst que s'endiria la licitació. Watson, de 86 anys, celebrat per ser el descobridor d'Ajuntament amb Francis Crick de l'estructura de l'ADN i que es considera una de les troballes capitals de la ciència del segle XX, va assegurar al Financial Times que havia decidit subestar la medalla a causa de les dificultats financeres en què es troba i per destinar els guanys a diversos projectes d'investigació.
Watson va anunciar que part dels ingressos anirien concretament a les universitats de Chicago i Cambridge, al Cold Spring Harbour Laboratory i al Long Island Land Trust. En un fet insòlit, en la història dels premis... Tu sí que ets insòlit. La medalla... Home, perquè si no és el senyor Barambio, corregiu francès, i a l'anglès intento ser curat. En un fet insòlit, en la història dels premis, la medalla Nobel, que de fet no ho sabeu, és una peça d'or de 23 kirats i 6 centímetres i mig de diàmetre,
O sigui que fa goig, no? Jo no n'he tingut mai alguna de prop. Com una moneda. Però fa goig, no? Home, 6 centímetres... És una moneda de coses com aquelles de xocolata. Domènech, renyat, renyat per antena, renyat. Va sortir a subhasta a la casa noveyorquesa Cristis el dia 4 passat juntament amb el discurs manuscrit que el mateix Watson va pronunciar a Estocolma a rebre el Nobel l'any 1962.
el nom del comprador s'havia mantingut en secret fins ara. La medalla de Crick, que és acompanya en les investigacions sobre l'ADN al costat de Maurice Wilkins i Rosalind Franklin, es va subestar l'any passat per quasi bé dos milions d'euros, encara que el físic britànic havia mort amb anterioritat el 2004. O sigui que ja veieu que segon dia us donen un Nobel. O sigui, resumint, un millonari rus compra per gairebé quatre milions d'euros la medalla d'un Nobel
que va treure sobasta i que la idea és tornar-li amb aquest senyor. Tornar-li amb aquest senyor per dedicar-lo a fons de recerca i científics. Aquest tema tu et... És com un vercami però l'obèstia. A mi el que em sorprèn és que és l'home més ric de Rússia que jo crec que això no ho ha fet per netejar la seva imatge a nivell mundial.
Escolta, molts russos a Rússia, exactament, molts russos a Rússia, això nosaltres ni entrem ni sortim, cada un... Home, jo ara... després em dones el nom, perquè nosaltres estem fent una investigació aquí a Catalunya, no tenim un duro, i el millor, aquest senyor, com que no li deu vindre d'aquí, nosaltres amb bastant menys tirem. Quan necessites? Perquè l'Osmanov li pregunta... va pagar quasi 5 milions de dòlars, eh?
Sí, no, nosaltres... I després els hi va retornar la medalla. Tens alguna medalla per vendre? Sí, per vendre. Dr. Baràmbio, tens alguna medalla? Alguna que poguéssim subestar? No em van donar una de la que t'aquestis, però em sembla que és d'alumini. Em sembla que amb aquesta no podríem finançar les investigacions que esteu fent, eh? No... Ja t'he dit. No ho sé, no ho sé, en fi. Simón, què passa amb els helicòpters? Què passa amb els helicòpters? No ho sé. Què volen? Estava passadíssim, també, la redacció.
Que finalment, després de 3 anys de la seva inauguració, ja hi ha hagut el primer vol a l'aeroport de Castelló. Està obert dels dimecres, els diumenges, de 10 del matí a 6 de la tarda. Com un cine. Com un cine, sí, sí. A qualsevol hora... Això és com una pel·lícula, eh? Però de terror. Espera't un moment, que m'estic barallant amb el cable. T'estàs enganxant amb el cable i t'acabaràs a ofegar un dubte. Ara m'interessa que no tenien els permisos o no sé què, no?
És que aquí tot va molt lent. Primer ha de fer l'aeroport i després demanar els permisos.
L'estarà oberta a 10 a 6 de la tarda per qualsevol persona que ho demani, persona, avió que ho demani que vulgui aterrar. Si tu ara vas amb el teu avió... Oiga, aquí hi haurà castelló. Podríem passar a menjar un arròs. Aquest és l'aeroport del... Fabra, no? Sí. El del pitós, tio, el de la cosa aquella rara davant. Quan va fer la inauguració els nens els hi va dir, mireu, mireu, l'aeroport de l'avi.
T'agrada l'aeroport de l'avi? A veure, si t'ensenyen un aeroport i ets una criatura... Creus que té judici suficient per calificar un aeroport? Està a la presó, Fabra, ara o no? Sí, a Madrid. Mira, la presó de l'avi, no? La va inaugurar ell. La presó?
No. Hi havia un que havia entrat en presó, en una que havia inaugurat ell. Sí, no, però això perquè ell és de Castelló i va anar a Madrid a la presó per estar a prop de la presó. Va ser un del Nord, va ser? Sí, un del Nord pot ser. No recordo. Que va entrar en presó... A la presó que ell va inaugurar. Damborenea? Damborenea?
Jo no me'n recordo. Arribar l'helicòpter... José Luis i Joaquim, jubilats de Castelló. Tots dos han volat des de l'Euroclub de Castelló al districte marítim de la capital fins a l'aeroport, el terme municipal de Belllloc.
On han atarrat després d'un volt de 10 minuts. Un helicòpter va a 300 km per hora. Coincideu amb mi que tot plegat és una mica de xist.
Bueno, es veu que hi ha una... I resulta que aterrissa més gent que al guai. És que en el senyor que ho porta, que és un francès, es veu que especula tant que això serà la monda. Vull dir que ara començant allà serà un festival, no?, que ha fet uns calcos. Sí, sí. El president de l'aeroport de Castelló, l'En Rusell... Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Rusell. Ruse
El primer avió que aterrarà...
Deixeu-me el marxarà. Només necessitem un pla de vol. És a dir, són avions que amb distància més o menys poques hores podrien avisar per aterrar i a partir d'ara mateix. I ell fa un càlcul, no?, la gent que mira. Es veu que serà la Mont de l'Ironde, que no ho sé. Diu...
per les instal·lacions, uns 35.000 passatgers, mentre que en 15 anys s'espera que superi el milió de persones. No és que no sigui el que diu el Dr. Barambio, que al final això serà un festival i que serà com Disneylandia. Però això entenc que serà anual. O sigui, durant el primer any, 35.000 passatgers. Deures per la Sant Marquès. Allà està Marinador i tot això, no? Ah, sí? Marinador... Home... Això està més, no? Sí que està, però està més tirant cap a... Cap a Binarrós. Tindran duty free? Tindran duty free?
Per exemple, el del Guaire aquest, el de Lleida, té un programa que és que no li han donat frontera.
I llavors, per exemple, els russos que volien venir a esquiar, per exemple, a Andorra, els anava bé a atarrallar, perquè no poden, perquè no estan dins de l'estai europeu. Això és una limitació per a l'aeroport, i qui et dona el permís? Qui et dona el permís? Qui? Qui te'l dona? Espanyol.
Qui? L'estat? L'estat espanyol. Igual és el senyor Fernández Díaz, igual és el ministre de l'Interior. No, no. Deu ser la N aquesta, no? O el Ministerio de l'Aire. La N vols dir? Deures per la setmana que ve. Saber qui dona l'espai aèric o qui dona les fronteres. Vés-t'ho apuntant. Escolteu, i abans de passar d'altres temes, deixeu-m'ho que ho expliqui perquè si no, revento.
Diu que un grup de treballadors ha trobat una càpsula del temps. Perdona, perdona, faig un croquis com això. Aplatant per aquí. Una càpsula. Tu no estàs acostumat a veure xifres d'or. Un xifer d'or. És un regal, Domènec, és un regal, aquest bolígrafo, és un regal. És un regal. És un regal. Jo també el tinc. No els hi diguis que després... Me lo quedo. Em tenen mania, home, em tenen mania.
Del chinos, no, és un regal que em van portar dels Estats Units. M'ho deixeu que us expliqui. A Massachusetts. A Massachusetts. Resulta que un grup de treballadors va trobar una càpsula del temps datada de 1795, que va ser la primera pedra que es va posar al capitoli de Massachusetts. Massachusetts. A dintre d'aquest artefacte, que és de fet una caixa, fet de cuiro de vaca,
Cuidadint de cuiro de vaca i que els historiadors creuen que va estar col·locat allà pels supervivents de la guerra revolucionària com Samuel Adams i Paul Revere. Adams, un dels pares de la pàtria nord-americana. I dintre d'aquest curiós objecte... El que va inspirar Jefferson.
Jo crec que també és un dels pares de la capra. El Jefferson és el que realment inventa el sistema. Li va fer aquella sèrie de la família i tot allò. La família d'Adam. I a Domènec. Posa't uns aplaudiments. No, no, no, uns aplaudiments, tonto. Ha estat bé, fluixet, però ha estat bé.
Dintre d'aquest curiós objecte o caixa es creu que hi poden haver monedes antigues i diaris de l'època. Encara no han obert la caixa. No, perquè és tan delicat que depèn com obrin se'n va tot a fer punyetes. Això és com quan s'obre la tomba d'un faraó. Ho han de fer amb cuidado perquè si no, se va a por. Si hi ha monedes, la moneda no crec que se'n vagi a fer. Però es pot oxidar, es pot fer molt bé, els diaris es poden fer... Ho faran el 8, segur. És possible. El 8 o el dia 7, depèn com els hi vagi.
El següent pas de les autoritats científiques és examinar la cosa amb raig X i determinar si el seu contingut ha quedat deteriorat.
És una càmera que es mira dintre.
La càpsula del temps va ser retirada a mitjans del segle XIX.
i el seu contingut va ser depositat en una caixa de coure, segons havia afirmat el secretari d'Estat d'aquella època, William Galvin. Ara les autoritats han de posar-la amb cuidado en un lloc que no la toqui ningú. Debut a un projecte de filtració d'aigua a l'edifici. Van fer el forat i van dir, oi no? Una càpsula del temps. És que a mi els americans saps què passa? Com que no tenen història.
Ells no tenen història, perquè és un país que va ser fundat quan... No, té 250 anys. Quan troben una cosa així, al·lucinen i venga, un molt platillo. Escolti... A veure, és igual que si tu... Quedem amb els romans, amb els grecs... Tu visquessis a la casa on havien viscut els teus avis i això, i un dia els teus avis i això...
I un dia, si està avui, tu obres i et trobes una cosa al teu avi, també et faria il·lusió, no? Mentre no et trobis l'avi, perquè el futur és que et trobis algú allà dintre. Ja, però et faria il·lusió a tu, perquè trobes una cosa del teu avi a casa teva, i no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Domènec. Segle XVIII. Domènec, els nord-americans no tenen ni història, però tu sí que en tens d'història. Històries. La Desvernada. Home, és el moment de dir, queridísimo Mariano González, bona nit. Bona nit. ¿Cómo estás?
Bueno, bien, ¿no? En Madrid ya se sabe. ¿Ah, sí? En Madrid ya se sabe que... Ya comenzamos las cosas raras, en Madrid se sabe el que se sabe. Que son gatos. Y de noche todos los gatos son pardos. Eso es. Cuidadito. Mariano, ¿cómo estás? ¿Qué tal esta semana? Bien, tranquila. Ya está. Ya sabes que en el imperio siempre pasa lo mismo. ¿Tú sabes por qué esto de gatos o no? Los gatos...
Sí, ¿por qué a los madrileños se llaman gatos? Sí, porque en tiempos... Si mal no recuerdo... Bueno, ahora mismo no lo recuerdo. Es que yo me lo sabía y me he olvidado también. Sí, a mí también lo sabía. Mariano, no te preocupes. Deberes, deberes. Homework. A buscar por qué a los madrileños os llaman gatos.
Me parece que era porque para subir unas murallas gateaban por las murallas.
Lo que no recuerdo era que era de algún palacio, de una muralla o algo así. No, míratelo, míratelo. Exacte, es maco, es maco. Esto que estás contando es bonito, es interesante. Mariano, oye, sabes que acabaremos hablando de lo que hablamos cada semana, porque no sé si hay alguna novedad, pero hasta de momento lo aparcamos, ¿vale?
Yo te quería comentar una cosa y ahora me dirás que esto cae un poco lejos pero bueno, es un poco así Meseta, un poco donde Salamanca, queda un poco más a la derecha, la izquierda mirando el mapa, más cap a Portugal, pero más o menos os queda más cerca que a nosotros. ¿Qué quiero que comentem?
Atento, diu així. El Convent de les Mares Carmelites de Salamanca, cuidado, eh, Mariano, amb una vintena de monxes de clausura... Descalces? Són carmelites descalces? Possiblement. Han comenzado a retransmitir, no t'ho perdis, Mariano, algunos actos litúrgicos por Internet
Mediante una cámara instalada en la capilla. Si són descalces m'interessa, perquè jo sóc fatxitxista dels peus. Que encara estem en horari mig infantil, que està l'Emilio prenent notes, que saps que l'Emilio ha d'anar a missa. Que després em fot uns whatsapps que em quedo garrotivat. Mariano, aquestes coses que has deia ahir a la meseta, de veritat, són una mica especials, no? Tu com ho veus? Hacemos muchas cosas, pero vamos, siempre... El papa no tuvo un Twitter, me parece. Sí.
Pues está modernizando todo el... Fue l'otro papa, no el que tuve al Twitter. Va ser l'altre que va plegar. Sí, però el que va inaugurar va ser el que va plegar, no? Pontifex. Eh que sí? Arroba Pontifex. Arroba Pontifex.
Sí, pero bueno, todos ellos están modernizando un poco todo el tema de la iglesia. ¿Os acordáis, por ejemplo, del Padre Mundina que salía en la televisión con temas de jardinería? Des de fa anys d'això que em fa d'anys, Padre Mundina, que era català, no?, perquè parlava de com era ser afeto tant català, de les margarites. I exuberante. Estava exuberant en un català així que...
Padre Mundina, que bueno, que bueno, Padre Mundina. Però això del Padre Mundina, tio, és de quan no hi havia un canal, eh. Perdó, és que jo no conec. Tu perquè tu ets molt petit. Tu ets molt petit. No conec, jo no conec el Padre Mundina.
y luego también, por ejemplo, ha salido... Fíjate el padre a la Peles. Padre a Peles, el de Padre a Peles... El Padre a Peles és una història. Aquest era un poco especialito. Fins i tot em sembla que l'ordenació seva o de la via que anava... Sí, perquè era per una via d'ordenació diferent de la normal, però vàlida. Sí, sí. No sé si era una colla una mica especial aquesta.
Sola un dato mariano d'això que et deia de les monges carmelites de clausura, no sabem si les calces especulem que sí, que diu que segons han dit aquesta iniciativa pretenen acercar la vida contemplativa a la societat.
per al que s'han buscat els camins actuals com poden ser l'internet o les xarxes socials. Alerta, que les persones d'aquest lloc diuen que santa Teresa de Jesús les hauria utilitzat si en aquells anys sí haguessin existit. Segurament, la Teresa de Jesús era una moderna. Tots els prosalicismes tenen una mica d'això.
Pero al final de lo que se trata es de hacer adeptos. Pero ahora tenemos una pila de gente en estado contemplativo. Sí, sí, vamos. Yo creo que eso entra dentro de la normalidad. Ya sabéis que España es un estado normal.
¿Qué has dicho? Normal o anormal, ¿qué has dicho? No, no, no. Cualquier político del gobierno dice que la situación es de absoluta anormalidad. No de anormalidad. No cambia nada. Tenemos los mismos millones parados, los mismos problemas, las mismas... Todas las cosas siguen igual. Sí, sí, bueno, Estados Unidos está con el 8,4, pero bueno... Y allá ya consideren que es no barbaridad. Seguimos casi igual que hace unos años, ¿eh? O sea que tampoco hemos variado demasiado en esa situación. Lo que pasa es que hemos pasado
de vender la botella medio llena a vender la botella medio vacía. O al revés, perdó, de vender la botella medio vacía a vender la medio llena. La historia a mí me parece bien.
Totes maestres estan fent un favor a la joventut. L'o de les monges? No. Ara m'he perdut. L'o del paro. Ah! A veure, doctor Barambio, aprofundeixin el tema. Per què s'està fent un favor a la joventut? Perquè si han de fotre el camp i se n'entenen que aquí no val la pena ser-hi. Que viatgen, viatgen i veuen el món... No, viatgen i se n'entenen que no hi ha que tornar.
A lo mejor han viajado demasiado y dicen, pues para lo que hay que ver fuera, así mejor nos metemos aquí dentro. No te creas, no te creas. Bueno, bueno, no sé, hay muchas veces que una vez que has corrido demasiado dice que voy a parar un rato. No sé, todos los hijos de amigos míos, todos están fuera y todos vienen aquí por Navidad, ¿entiendes? Pero no piensan volver. Como el turrón aquel del lobo. Claro, claro. Es que el que...
el que encuentra la vida, encuentra el dinero, encuentra el... No, y el futuro. El futuro. Pues al final, como dice la canción, allá donde cuelgas tu sombrero, allí tienes tu hogar, ¿no? Exacto. Pues es lo que hace cada uno. Es decir, tú te ganas la vida y vives en Suiza o vives en Tailandia o donde quieras haberte ido a buscarte la vida, pues al final acabas, tienes que no siendo un poco de allí.
Y de mientras... Bueno, sobre todo, lo que no quieres es volver a un país tercermundista. No, no, pero habla con ellos, habla con la gente que está fuera y está más o menos instalada. Sí, sí, sí, si conozco mucho. Y es que, es lo que te dice, indicaba volver ahí, tío. Vivo en un sitio que se llama... que tienen democracia, por ejemplo, ¿no?, y cosas así, ¿no? Bueno, depende del país al que vaya. Claro, si vas a Budavi, no.
En países civilizados también hay que saber de dónde venimos y a dónde queremos ir. Estas son las grandes preguntas filosóficas.
Porque a los padrileños se les llama gato. ¿Tú lo has encontrado? Sí, sí. Eres maravilloso. Tu ets capaç de fer dues coses a la vez. Argumentar sobre temes d'actualitat i manejar una màquina d'internet, com les Carmelites d'escalces. Eres la bomba. Te veu en el convento. Esplicotea't, gato.
Esto proviene de cuando el rey Alfonso VI, que se encontraba situando una fortaleza musulmana de la aldea de Magerit, una muralla que no podían ascender. Y después de muchos esfuerzos y después de muchas batallas por conquistarla, Alfonso VI, que le llamaban el valiente, estaba decidido a conquistar Toledo.
otra ciudad de la época. Ya conoces Toledo, que está muy cerquita de Madrid. Sin embargo, sabía que tenía que conquistar primero Madrid, por temas estratégicos. Porque en aquella época... El caso es que dirigió sus tropas hacia la muralla, y se dio cuenta que la altura de las murallas que protegían la ciudad no iban a impedir casi con seguridad que pudieran tomarla. Y aún así,
Hizo una neta. Como si fuera el... O sea, con el del presidente de la película aquella de Independence Day. Sí, sí. Porque hoy es el día... Pues algo parecido al de Braveheart, es igual. O otros, o otros. Pues todo esto, les infundió ánimo. Y resulta que empezaron a subir algunos con mucha facilidad.
Con mucha facilidad o con mucha pericia. Y entonces el rey en ese momento dice aquello de, anda si parece un gato, si están escalando como gatos. Y entonces uno de sus consejeros, uno de los generales que estaba con él, ¿de dónde son? Dice, pues son de Madrid.
De ahí que a los madrilenos eran gatos. Sabía yo que era algo de murallas, de descarar murallas. No que tuviera que ver con que en Madrid había muchos gatos. No, eso es en Roma. En Roma también se llama Ciudad de los Gatos, pero porque hay patadas de gatos, porque hay patadas de gatas. Y, llavors, claro, es que Dios los cría y ellos se juntan. Mariano, nos has dejado absolutamente ojipláticos. Sí, es que luego, al final,
era un... llevaron al que escalaba por allí, por las murallas, y le dije, ¿cómo te llamas? Y yo dijo también, me llaman Gato. Claro, escalaba como un gato, pero es que el rey lo dijo antes. Parece un gato y escala como un gato, pero es que se llamaba, además, Gato. Bien. Oye, una pregunta, Mariano, ¿le os agrada que os digan Gato? Pues a mí me siento diferente. Se usa poco por eso, ¿no?
Sí, se los llama gatos, pero a mí me es indiferente. Hombre, te podrían llamar muchas más cosas que serían pichobrigas. Sí, pero gato no es lo peor que me pueden llamar. Per això t'ho dic. No, pero creo que gato se llama a los madrileños de Madrid, no la luvión de gente que va a estar en Madrid. Los de origen, vaya. De padre y madre madrileños, los pata negra.
Pero no se usa como adjetivo.
No, al contrario, yo siempre lo he oído usar como de pura cepa. Mariano, saps que t'ho he de preguntar perquè si no em poso una mica nerviós. ¿Tenemos alguna novedad de nuestro héroe? Héroe, claro, ho hem dit amb una gañota a la cara. Deguem-ho a l'audiència, recordem-ho. ¿De quién estamos hablando?
del pequeño Nicolás. Ahí estamos. Le pedí Nicolás. Le pedí Nicolás. Eso lo diría, porque dentro de las noticias que poco a poco van saliendo y se van dejando ver y gente que anda protestando y negando su existencia y su relación, pues resulta una cosa un poco más divertida. Me imagino que alguno de vosotros sí la sabréis, pero pues acaso.
El pequeño Nicolás era un personaje...
Correcte. Del dibuixant de les Telles de l'Obelis i d'aquests bàsicament. Per això de Petit Nicolà. Però segurament ningú de qui es diu Pequeño Nicolás ha llegit al Pequeño Nicolás. Ni al Petit Pritsa. Crec que són bastant divertides. Per això és el que...
Creo que son bastante divertidas, aunque sean la mitad que Asterix y Obelix, yo no las he leído, tengo que decirlo, pues serían eso como... No, me pasa que Asterix y Obelix es política. Sí, bueno, es divertida.
Digamos que si coges el lado irónico... Exacto. Y el lado lúdico de la historia, pues al final siempre sale positivo. Bueno, esto se está usando también en el actual conflicto catalano-español. Cuando los españoles dicen... En Arcelic siempre dice... Son divertidos estos romanos, cuando los machacan. Correcte. Y aquí también si coges los tuites, están diciendo... Son divertidos estos romanos, refiriéndose a los romanos españoles.
Hombre, si todo lo que se diga con ironía, incluso con cierto sentido del humor, aunque sea un poco retorcido, está bien. Yo el sentido del humor siempre lo valoro. Lo que me cuesta valorar es la...
Un poco la vulgaridad y un poco... Y la mala leche. Mientras nos vamos, digamos dentro del humor británico, ¿no? Sí, algo así. Con un punto de acidez, un punto de ironía, pero con una mala educación controlada.
No hace falta insultar ni pegar a nadie para hacerlo de otra forma. Siempre se ha dicho que la pluma es más fuerte que la espada. Qué bonito. Posa-li algo en el Mariano. Mariano, yo creo que con esto hoy ya ponemos un broche digno a tu sección semanal. ¿Te parece? Muchas gracias. Un placer.
y seguimos con la oreja abierta. Tu que las tienes, todas las gracias. Mariano, un fuertísimo abrazo. Y recuerdas al Petit Nicolà. I a la Civelles. Sí, que está de colorines. Vaya. Mariano, fins la semana que ve. Igualmente. Adéu-siau. Adéu-siau. La desbarnada.
Les 9 en punt, una mica més tard del que és habitual, Isabel Amador i Pi. Bona tarda, bona nit. Bona tarda. Ui, se sent com una fresa de fons, una...
Clar, és que estic amb uns amics, amb un sopar d'aquests de Nadal. Hombre, que suerte. Hola. Un moment, us plau. Que suerte, que suerte. Sortiu de la sala, sortiu de la sala un moment. Sí, sí, sí, sí, sí. I sortiu amb vosaltres, d'acord? Per cert, això és fantàstic i meravellós. Doncs aquí esplugues com sempre aliadíssim. Els cargolins és això que teniu, que sou uns fiesteros. Sou uns fiesteros, no pareu. Ocasió que teniu, ocasió que la monteu, per cert. Aquest cap de setmana tenim moltes coses. Doncs vinga, Isabel, dispara.
Demà mateix, durant tot el dissabte, Fira de Nadal, per segon any consecutiu, abans només es feia el dissabte, però ara des de l'any passat es va aprovar i la fórmula ha funcionat, la Fira de Nadal es prorego fins diumenge al migdia, abans a l'hora de dinar. Què és la Fira de Nadal, doncs, el típic?
posem paradetes d'artesans, de gent que ven lo propi per Nadal, i també hi ha algun artesà. Jo recomano l'artesà de les neules. Ve una artesa que et fa les neules allà mateix i te les emportes amb una bosseta. Estan boníssimes.
i també hi ha entitats d'esclugues.
participen. Nadales. També hi ha nadales, venen músics en directe, no posem cara que hi ha enllaunats, sinó que és en directe uns músics que a demanda van dient, doncs jo vull cantar aquesta cançó. Hi ha famílies, hi ha escoles, hi ha entitats que preparen la seva Nadala i es fa allà mateix. És molt divertit i està molt bé. Això en referència a dissabte. Dissabte també, a les 8 del vespre, a l'església de Santa Madalena, hi ha la cantada de Nadal, de la parròquia,
Hi participen diverses corals de la població i una coral alemanya.
Sí, aquests canten diferent que no se'ls entén. Però les òperes també són bàsicament alemanys i a la gent li encanta l'òpera. Per tant, escolta'm, l'important és la música. Digue Simon, no te n'estiguis, home. Digue Simon, digue Simon. M'encanta l'òpera en alemany. És que Simon és un... Darmel és el teu, no? Sí, home, de tota la vida. I l'anilla de los Nibelunges ja... Aquesta m'agrada, aquesta m'agrada. Posa, posa, posa dels nervis. Isabel, endavant.
Aquest diumenge, com que és la Marató de TV3, tot i que aquí a Esplugas es va fer una pre-marató solidària de grups de percussió, i també van venir castells i gegants, aquest diumenge hi ha diverses activitats que s'enjusten més en fan.
Després hi ha una botifarrada solidària que es fa a la plaça Gandhi, perquè la gent la situï. La plaça Gandhi està just al costat de la Rambla del Carme de la Plana, davant del mercat de la Plana, que allà és on es fa l'esfida de Nadal. Doncs al matí, de diumenge, des de cap allà a les deu del matí, que comencen a muntar les graelles, fins a les tres de la tarda, que estaran servint botifarres, aquests diners serveixen per a la marató de TV3.
Perdona, no, és la botifarra de solidària per recollir aliments. Perdona. En qualsevol cas, sigui pel que siguis per un acte solidari. Digues, digues. O pagues un euro per la botifarra o t'hi portes un pot de cigrons, portes oli, portes un pot de tomàquet, aleshores et regalen una botifarra. És o un euro o fer una aportació amb aliments. Perfecte.
Això és diumenge, i diumenge també hi ha el dinar de Nadal de la casa del Centre Aragonès, i ens n'anem ja diumenge a les 6 de la tarda, que tenim dues coses. L'escola de música d'aquí del Puigcó, que fa el concert de Nadal, i a les 6 de la tarda, a l'Avenç, l'agrupació del grup sardanista fa el concert de Nadal. Encara que sigui l'agrupació sardanista, no és que toquin sardana.
Vé una orquestra contractada cada any, de Girona, que són boníssims, i fan diferents apartois. Molt maco, també. Us ho recomano aquest cap de setmana, esplèndidament. Estem molt entretinguts i molt mogudets.
Sempre ens sortim els esplugues, sobretot les banyes i els cargons. Ahí estamos, ahí estamos, ahí estamos. Doncs vinga macos, doncs ja està. No està mal, eh? No està mal. No està mal, eh? No està mal. Isabel, escolta, que vagi bé aquest sopar que teniu amics, amigues o... I nos vemos, ens escoltem el divendres. Una abraça, adeu. Adéu-siau. Adéu-siau.
5 minuts clavats ens passen de les 9 del vespre. Domènec, és tu momento. Què tal? Bona nit. Ah, t'he enganxat despistat, eh? No, a tema musical, a les 9 i 5. Què ens proposes, Domènec? Què ens recomanes? Avui fa... El sommelier què ens recomana? No, el sommelier de res.
Faria anys Francinatra, perquè abans als aniversaris hem dit Francinatra. Doncs he pensat posem alguna cosa a Francinatra. I Francinatra va cantar moltes Nadales en anglès. I quan estem a prop de Nadal dic si és original. Que maco que ets eh. Això no ho hem fet mai en ràdio. Això no s'ha fet mai en ràdio.
Aprofitant que estem a prop de Nadal, anem a fotre Nadales. No s'ha fet mai en ràdio, això. Aprofitant que és l'efèmer i de Marconi, també, per primera vegada a ràdio posem una Nadala. És una cosa que tot està... No podem descambiar-ho, no? No, deixa'l, deixa'l, perquè si no, després no em dorm. Disco solicitado, se'ns farà, si vol. La que m'agrada és Fly Me To The Moon.
Fly me to the moon. Però tu no, no, no. Posa una naval·la. Home, a l'audiència ara no li pots treure la nada. Però és el 25 de desembre o no? És molt bonic. Calleu, calleu. I'm dreaming of a white Christmas
Just like the ones I used to know. Where the treetops glisten and kiddies listen to hear sleigh bells in the snow.
I'm dreaming of a white Christmas With every Christmas card I write May your days be merry and happy
And may all your Christmases be white I'm dreaming of a white Christmas
May your days be merry and bright.
Your Christmases be wild. Ràdio trasfer 98.1
Un gran radiu que es veurà cap aquí.
Els Pastorets de Sant Just tornen a l'Ateneu. Els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre, tens una cita amb Els Pastorets de Sant Just a la sala del Cinquantenari.
Recorda, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. No et perdis un dels muntatges més esperats de l'any, els Pastorets de Sant Just. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català.
Tenim el consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
T'espero, 48.1. T'espero.
11 minuts ens passen ja de les 9 del vespre, seguim amb la despernada, hem fet aquesta pausa musical, avui recomanada, i volguda... No us ha agradat? A mi m'entusiasma. No t'equivoquis, Domènec. Si n'atre, posa't com vulguis, per mi és un dels...
No? Sí, sí, sí. Qualsevol ha portat el contrari. Correcte. A partir d'aquí... The Boys. Això no és un programa? The Boys. Ara sí. Ja està. Ja està. Ja està. Simón fent gracieta. Namedici és la desbarnada. Ubiquet.
Però l'horari infantil ja s'ha acabat. Ja fa 12 minuts que hem entrat en horari adult. Arribats en aquest punt és el moment que normalment via telefònica dolem la benvinguda en el programa en el doctor Santiago Barambio, però avui tenim el gotge ple de tenir-lo aquí en viu i en directe, que això és un lujazo. Doctor Barambio, benvingut de nou. Ara anem a parlar ja del tema que ens ocupa.
I el tema que ens ocupa jo volia comentar-lo també amb Mariano González de Madrid però se'ns ha passat i jo vull parlar-ho amb tu perquè és una cosa que ocupa, preocupa i que se'n parla. Hi ha un estudi
Un estudi fet molt recentment per una gent que es diu en l'últim estudi de l'ongitudinal d'obesidad infantil. Diu que un de cada quatre nens, en aquest cas parla de Madrid, d'entre 0 i 4 anys té sobrepes. És que ja podríem fer extensiu els fetos.
Ara sí que m'has deixat. En estatge estacional ja estan 1,4 de pes. Perquè les mares s'alimenten malament. I això no és bo? No. Tot això són atavismes. Tu segur que has sentit. Era un nen molt maco. Pesava 4,8 quilos. Com una vedella petita. És durantíssim. Això se'n diuen gigantes con los pies de barro.
Els nanos han de pesar al redor dels 3 quilos. Més o menys, en variació suposada, en funció del tamaig dels pares i aquestes coses. 300 i tal. Això és el correcte. Per varietats étniques, que sigui una mica més gran. Però avui dia concebem que tot el que neixi més de 4,1 quilos és un resultat d'un embaràs patològic. Patològic pot ser que la dona hagi fet una diabetis gestacional o pot ser que hagi estat amb una alimentació adequada.
Però aquests tràbits alimentaris després es porten també al període postnatal. Llavors es alimenten malament i quan l'organisme té un excés d'aport que no consumeix, doncs el guarda. I això... I això ho guarda en forma de graça. Llavors això és el que et diem sobrepes.
Aquest sobrepes en els nadons, què pot arribar a provocar? Per començar respiren més malament, perquè tenen que aixecar el seu propi pes amb la respiració. Un nadó no va de peu, està sobre si mateix per lliure materna. I cada vegada que respira, si li peces, i un adult també, s'aixeca una mica. Si peces més, has de fer més força, si respires pitjor.
i després la musculatura que va a jugar una massa superior.
i per tant no es va jugar tant i per tant no fa gimnàsia, per dir-ho d'alguna manera. Aquests serien ja d'entrada dos efectes immediats. Aquests serien per mi els pitjors efectes. I després que estàs condicionant ja un metabolismo, seria com un programa. El programa metabòlic ja s'acostuma a estar en una situació de sobrepesa. Això es va prolongant després en diferents etapes de vida.
I això, evidentment, no és bo. Ni a la llarga. A la curta no, però a la llarga menys. No és bo. El que sí que hem vist, està vist, és que la Genovesa té més problemes i viu menys.
Lo de viure menys, això també és una mica relatiu. Viu 90 i escaig d'anys molt malament, tampoc val la pena. Però és que viu pitjor, que seria el pitjor. En aquest cas, els professionals què recomanen per evitar això, per arribar a això?
Home, jo com a obstetre, o sigui, com a persona que porta embarassades, jo els recomano, a les meves embarassades, una dieta d'unes 1.500 calories a dia. Però això els professionals ho teniu molt clar, però per un profà, això de dir, hòstia, una dieta de què està molt semblant, no? Si això no les calories, a mi em costa molt de... Jo no tinc ni idea. Menjar fort, allò que es diu, menjar fort, no? No. Dolç? No. Salat? No. Picant? No. Coses de llaunes? No.
però no és prohibit, no caca.
Verdura, verdura, verdura, verder, verd. No un plat de patates i una merda, sinó un plat d'orelles i cap patata. Verdura, necessites proteïnes, camp, la camp com més proteica millor. Teòricament seria la pollastre, però les pollastres d'ara no són les mateixes. No és lo de antes. La camp de bo.
planxa i peix blanc bullit. I després, l'actis descremats. Tots els l'actis descremats, juguts, lleits, formatges. Ah, però això és... Ous, peces per aigua, dusos, fruita francesa tendreta, ous ferrats, millor no. Ferregits, millor no. I després, fruita. Bàsicament, fruita d'aigua.
Fruita d'aigua, peres, pomes... Poma no seria d'aigua, és una fruita dura. Plàtanos tampoc, té molta caloria, cireres també serien dures. Fruita bàsicament d'aigua, pressa, meló... I aquesta dieta. Llavors, diguem que ocasionalment vol dir que no ha de ser la dieta diària, doncs pot menjar-te...
No sé, un bantomagat i bernil, per exemple. Tampoc no passaria. No, però ocasionalment. El que no pot ser que la dieta sigui... habitualment bantomagat i bernil. Dos croissants per dos croissants per almorzar. Un dia fem bantomagat, un dia la setmana passada. Unes quantes galetes amb xocolata al migdia, al mig matí, i després al dinar.
doncs, no sé, algú de porc, no? Què passa? Què passa? I després tòxics. Tòxics, doncs m'he d'evitar tot el que siguin tòxics. Tòxics és cafè, té cafè, tabaco, alcohol, etc. Tot això, evidentment, fora, fora. Això no vol dir que no et puguis prendre un cafè. Però hi ha gent que viu amb una cafetina al costat, però això no és bo.
No vol dir que amb un company no puguis brindar amb una copa de cava, però el que no pots és acabar-te la botella. O sigui, hi ha coses que no, com han dit Fortdorff, i llaunes, però coses que sí, però amb modificació, i bàsicament el que he dit, i que no passi de més a més.
Amb això garantim que... I, si no, com a altra referència, no passar de 7,5 quilos amb tota l'embaràs. Que a vegades, quan dius com, si la meva conya es van queixar 22 quilos. Correcte. El nen pesa 3,5 quilos, la pacienta pesa mig quilo, l'aigua pesa un altre quilo i la congestió uterina pesa un altre quilo. Tot lo de més tu quedes tu. L'embarassada s'ho queda.
I també pot ser el nano, que neixi amb un sobrepès que són ficticis, perquè són nanos aquells que... Saps què? Quant t'ha perdut?
Saps què diuen? Al poc de néixer, sí. Quan t'ha perdut molt el nen, que és que els nens s'aprimen molt després de néixer, és que aquella... Allò era de més a més. Allò era superflu. Allò era de més a més. Llavors, doncs clar... Què passa és que amb això que explicaves... No he perdut res, perfecte. Aquest és el nano que està bé. Que ha quedat on havia de quedar. El tema de la dieta d'una persona que està portant un embaràs,
Sempre hi ha hagut el mitjà que els embarassos provoquen capricis i amb el tema del menjar. He dit mitjà perquè no sé si és una base científica o no. Sí, una base més que científica i atrètica. Sempre que et menges alguna cosa, el teu organisme fa un anàlisi químic del que et menges. Tu t'has menjat un fraçó, però pel teu organisme no t'has menjat un fraçó.
Has menjat cadmí, magnesi, sucre... I tot això ho ha analitzat el teu organisme. I llavors, quan tens una carencia d'allò, l'organisme no et diu. Escolta, necessito magnesi. Et diu. Necessites pressons.
D'aquí el tema... Et poso un exemple amb mi mateix, que no estàs embarassat mai. I ara tampoc ho estàs. Com que ho vaig a dir així, ho puc dir-ho suposo. A mi no m'agrada la coacola, però gens, ni mica.
Però un parell de vegades l'any necessito una coacola. Ah, sí? Sí. Les sento que necessito una coacola. A mi que no m'agrada la coacola, el qual és molt estrany. Sempre és quan he suat molt, suat molt de coses d'intempèries, he fet el sol, he fet activitats i tal, i ha sigut més o més continuat i tal, una coacola ara. I és que no necessito una coacola. Necessito algo que el meu organisme sap que té la coacola. Ho detecta en la coacola. I diu, necessites d'això
I la imatge que m'envia és perquè jo la pugui identificar. A l'embarassada li pot passar el mateix. En realitat els antojos tenen unes necessitats que ella canalitza en forma d'alguna cosa. Del que sigui, un tortell de nata o del que sigui.
Generalment són coses més... amb color. Ah, sí? Sí. Més que una lionesa. Ah, sí? I això? Bueno, no sé, és lo normal. Fresons i llavors per això. Després el nen li sortirà una màrquina. Quiero fresas. Això és bastant típic. I això, con nata. Con nata és perquè... o amb llimona, com t'agradin. Jo vull coca-cola, però li poso una miqueta de ron a la coca-cola.
En qualsevol cas, alerta, doncs, amb aquest estudi que havíem... Sí, i alerta... I alerta, sobretot, amb coses que són supersticions, però que tenen la seva base, també. O sigui, per exemple, l'embarassada té que menjar per dos. És una frase que sents molt. Sí, sempre. L'embarassada té que menjar per dos amb una societat que no menja cada dia. I clar, això de que mengem cada dia i tinguem una nevera a casa és una cosa recient.
Abans havia de casar-lo el conill. I el dia que no casaves el conill, no menjaves. El dia que hi havia per menjar, l'embarassada havia de menjar per dos. En previsió de quan no hi hagués. No menjaria. I després, els nens grasos, que hermosa és, també és una mica el mateix, que el nen gras tenia reserves, i com que la mare no menjaria cada dia, la seva llet no tindria la mateixa qualitat cada dia,
i el nano tindria unes reserves per fer fre en això. Però clar, l'embarassada és ella mateixa amb si mateixa una nevera, per dir-ho d'alguna manera. El dia que menja perdó es guarda pel dia que no menja.
Però si tu menges cada dia, i cada dia vas guardant, al final t'has convertit en una nevera enorme. Per un batalló. I llavors això no baixa fàcil. No és per fàcil. Les meves embarassades somien amb mi, em maleixen els ossos, perquè jo tinc una bàscula a la consulta... És la màquina de tortura.
inclús hi ha hagut d'hora que he intentat subornar l'enfermera, però totes, quan ha acabat l'embaràs, totes m'han donat les gràcies, per l'opelma que he sigut, perquè a més les culpabilitzo i tot. Si els hi dic, tu al teu nano, quan el tinguis en braços, li donaries això? No, doncs no t'ho prenguis tu, perquè quan t'ho prens tu l'hi estàs donant.
El mitjà ambient del teu nano ets tu. El mitjà ambient teu és l'aire, no sé què. Però el mitjà ambient ets tu. Com més dolent sigui el mitjà ambient, pitjor pel teu nano. I l'has fet sentir culpable. Com ho agraeixen totes. No ho dubto. No ho dubto. Bé, doncs aquesta ha estat avui la secció específica que hem fet amb el doctor Santiago Barambio. I hem estat parlant d'alimentació, en aquest cas de nadons, l'alimentació de les dones embarassades. I ara parlem, quan manquen cinc minuts pels dos quarts de deu de la nit, d'un altre tipus d'alimentació.
Fins aquí el programa d'avui.
Bé, cuina de supervivència, Marc Simón. Bona nit. Bona nit. Com estem? Què has dit tu, Mènard? Som molt fans d'això del Marc, de cuina de supervivència, que és la meva preferida. Ja has agafat el bloc i el boli per... No, avui he de dir que faré dos platets ràpidets, molt, molt, molt, molt, més senzills del que normal. Més encara? Més encara. No volem marques. Que no paguen, si no paguen no tenen publicitat.
Farem un puré de patates de advocat. No és de patates. Porta puré de patata i boniatu. Puré de patata i boniatu. Correcte. M'encanta el boniatu. He de dir que farem servir el microones. Per facilitat dels solters. Aquella màquina màgica. Que calenta les coses. Que té vida pròpia. Agafarem un bol.
un bol apte per microones i afegim en proporció de dos boniatos i una patata. Segons el tamaig que tinguem i la gent que vulgui menjar, més boniatos i més patates. Això és per una persona. Dos boniatos i una patata.
Més o menys. De tamaig similar. La proporció és de dos a un. Com? Si m'atabales en el Simón Júnior, la cagaré. Si estàs atabalant a l'audiència també. Tu pots parar-lo abans de fer-lo al micro, però si li deixes la pell, la vitamina C, segons la recepta, queda més la vitamina C dintre del...
No he fet la prova ni li m'ha dit quant té, sí o no. Si no vols preguntar m'ho dius, eh. A més, els micrones tendeixen a destruir bastant les moleques. Sí, jo és que llegint la receta dic que és el micrones, es carrega tot, però bueno. No, a veure, t'explico si ho fa. Insistim, perdona, perdona, Simon.
Cuina de supervivència. Si ho fas abans et costarà menys de pelar. I si ho fas després tindràs que esperar que es refredi.
Jo t'he de dir que l'estallo per la meitat. No, t'explico. A saco. Perquè la salpimiento abans. I li poses mitja llimona.
Mitja llimona, boc a munt, boc a bal, com vulguis. La mitja llimona la posem sense exprimir res allà al mig. Ho tapem amb el film transparent i ho posem al microones.
Segons el tamaig de la patata, jo al principi us recomano que poseu 5 minuts i la punxes amb un escure dents. I què ha de passar quan la punxes? Que entri fluïdament i quan surti, que surti al... Net. No, brut, brut. I sortirà amb trossos de patata. Enganxadito.
Segons si ho hem pelat abans o després, el que s'ha de fer és pelar la pell a part i ho passem per un passapurès. Li afegim una noua de mantega.
i ja es desfà tot, i hi ha gent que li posa una mica de llet, de crema de llet, per fer-ho més a monosí. A veure, i això exactament quina porcaria és? És un puré de patata, tio! Ah, vale, vale, vale, és correcte. És que m'he perdut, ja. O sigui, estàveu parlant de tantes... Puré de patata amb boniat. I si el passes per la Thermomix, què? També. O sigui, a Thermomix, i jo tinc un trasto que em vam regalar pel meu aniversari, que és un passapurès manual de la Llaia de tota la vida, que és una rexeta així. Ho pots batre o també amb una batidora, també, no? Per exemple, o no?
La Thermomix el que passa és que et fa una cosa superfina. Sí, amb la Thermomix queda molt fina. A veure, ho pots passar amb el Mimipimmer, però llavors si ho fas amb el Mimipimmer posa-l'hi una miqueta de líquid, posa-l'hi una miqueta de llet perquè si no et quedarà mazacote. Llavors quan passeu per una botiga per Suïssa, quan aneu per Suïssa,
Compreu una cosa que es diu aromat. Aromat? Aromat, de la Knorr. De la casa Knorr. I t'hi poses una miqueta d'aromat. A què? Aromat a què? No, és un editiu que es diu aromat. I allò li acaba de donar un gust als purers molt bons. Vale, llavors, salpavrem, bueno, provem que estigui bé de salpavrem, però ho remenem i que quedi un purer de patata normal i corrent, però la veritat és que està molt bo.
i les podem acompanyar amb unes aletes de polló picants. Per exemple. Nuggets. No, nuggets no. Aletes de polló. Aletes de pollastre. Lala. El que utilitzaria Pavolart que no utilitzen Pavolart. Llavors agafem un quilo aproximat d'aletes de pollastre. Ah, aquesta és la segona recepta. Aquestes són les segones receptes. S'ha de dir que quedaran molt bones.
Agafem les aletes. Les aletes tenen un punt. Si et quedes curt, l'altra merda. Han de quedar en un punt torradet, però si et passes queden molt seques. I costa enganxar-li el punt.
Agafarem un quilo aproximat d'aletes de pollastre. És per una persona? No, per una persona no. Per sis. Per quatre. Ho deixarem per allà. Una embarassada no? Una embarassada no. Molt bé, molt bé. Veig que prens nota. Una ceba, una culleradeta de pimentón dulce, un got de vi blanc,
i una pimenta de gallena, perquè piquin una miqueta. Ai, punyatero! Després, quina nit que passes, eh? És pitjor quan vas al lavabo. Molt bé! Una mica d'aromat o no? No, aromat no cal. No, això no ho puc dir. Cel... és cel.
Sal, julivert, all i oli. Fem una picada amb l'all, la sal i el julivert.
i deixem adobar com a mínim dos o tres horetes les aletes de pollastre. És un treball pels nens perquè no ens remenin tot i que tota l'aleta s'impregni d'aquesta picada. Perdona, quant? Dos o tres horetes? Dos o tres horetes marinant.
A veure, trigues cinc minuts però no has d'estar dues o tres horetes remoblant. Tu fas la picada, ho remenes i ho deixes dues o tres horetes a la nevera. Llavors pots mirar la tele o... Julibert, oli del bo, suposo. Sí, correcte. La sal i l'allagús. Jo en poso tres, quatre.
Va fort, eh? Són alites de polló picantes. Ja, clar. Si no són picants, ja no... Són alites de polló no picantes. La recepta és aquesta. En una cassola ola gran, d'un tamaig mitjà, posem una mica d'oli i comencem a adorar les aletes de pollastre. A durar les aletes? A durar les aletes.
Llàstima que no sigui tele això. Quan veieu que estan fregides, que comencen a agafar un color torradet, afegim la seva picada que hem picat prèviament.
de l'oli aquest, perquè clar, la letra té poc greix però haurà tret una mica de greix, que la ceba agafi l'impregni d'aquest greix i afegirem la culleradeta de la pimentón dulce. Podem fer servir pimentón picante, no us recomano. Perquè llavors ja són muy picantes. No us recomano perquè un cop em vaig equivocar i no hi havia deu que se les mengés. Picaven massa.
Eren molt picantes. Compte amb el pimentó que no es cremi. Si la cremem, ja perds. Si vas a Mèxic, a la Virgen de Guadalupe, t'asseguro que els importa un papino. Un consell, afegim ara la guindilla.
Consell per localitzar-la després. Si la punxem amb un palillo, amb un escuradent, la travessem, després costa menys de trobar i la pots treure amb facilitat. Perquè si la deixes, el que se la menja ho passa bastant malament. I amb un cordill, com si fos una corretja.
No cal. No cal. No cal. No cal. No cal. No cal. No cal. No cal. No cal. No cal. No cal. No cal. No cal.
got de vi blanc. Deixem que es faci a foc lent durant una mitjoreta.
A veure, jo faig servir un vi blanc de cuina que compro al súper, que és per a cocinar. No recomano vins que tinguin sabors afruitats. No, perquè després amb el piquen i tot se li nota, perquè jo vaig fer servir un dia vinya esmeralda, que té un punt així a raïm, que li notes una miqueta més, estaven bones,
Però no. És pel gegustraminer, que és un raïm... Bip blanc de cuinar. De cuinar, correcte. Llavors afoclem durant mitjoreta, anem removent i llavors ja veurem que la salsa s'ha anat espessant i tot. I a la taula...
La gent que li agrada el picant, si us pica molt no beu aigua, agafeu un got de llet.
I si la llet no ens agrada? Jo ho arreglava amb vi. No, però el que el pica de tots els productes aquests, dels jalapeños i tot, és la capsaicina, que si li poses l'aigua és com si fos l'oli i l'aigua. Tu veus aigua i no aconsegueixes que l'aigua envolti aquesta capsaicina i et piqui. En canvi amb la llet sí que ho aconsegueixes.
I si no t'agrada la llet o ets intolerant, què has de fer? Però si ve en llet sense lactosa, ara. Un got de llet. No et fots. Que piqui. No haver-t'hi ficat. Ja et dic, va molt bé. No, és que quan em pica, llavors puc pensar que no menji coses picantes. No et piqui.
A veure, és o esculls... No hi ha alternativa. No hi ha alternativa. No hi ha alternativa. No, però t'ho dic perquè va molt bé que dius, ostres, és que potser m'he passat amb el picant. Doncs prepares un got de llet pel que faci falta. Home, però tu ara imagina't que convides algú a menjar alites de pollo picantes amb puré de patates i moniato. Que tens la gent allà sentada i a tots els hi fots un got de llet al costat.
Tu t'imagines el que pot passar? Passa el mateix que quan el doctor Barani diu que me'n vaig a Gijón. I tu em dius a Gijón. I la leche per què? És la leche esta perquè... Home, jo vaig a un sopar i veig tot de llet allà a la taula i penso que aquí algú té la malaltia aquella, no? Com es diu? La solitària, però això és un conto de... Domènec! Perdó, perdó, perdó. Renya't. Aquí no has estat apurat.
No, ho dic perquè jo amb això dels picants ara n'estic començant a comprar. Ara el Domènec hauria d'explicar el xiste. Xiste vell i que no fa gràcia, que és el de la solitària. No, no conec aquest. Potser no existeix. És un xiste horrorós. Si menges molt picant no tens solitàries.
Home, no tens ni solitàries, ni tens amics, tampoc. No tens res. Fixa-t'hi que quines societats són les que mengen molt picant? Són normalment les molt tropicals. Sí, on hi ha sempre bitxos i coses i tal. I forma part de la sèpsia. Mata tot. Això, ja et dic, i mata les amistats, depèn del picant. Jo no volia ofendre ningú amb el comentari, però és que de petit jo tinc un trauma perquè em van explicar una vegada que la solitària, abans o m'ho estic inventant, no ho sé, amb un got de llet, sortia...
Per això, jo tinc un trauma. Tenim un científic aquí. Jo soc de l'època ja que la matàvem directament. Tu et sona això del got de llet? No. A mi em sona. A mi em sona. Era un xiste que deia més o menys així. Cada dia, diu, per la solitària, t'has de prendre un got de llet i menjar-te un plàtanum.
Tu et menjaves un plató i després un got de llet. I al cap de dos o tres mesos només et menjaves un plató. I com que no et foties el got de llet, sortia la fruitada i deia la llet i la mataves. Era un xiste lamentable, Domènech. Un xiste lamentable. És molt bo, perdona. És lamentable. És un xiste lamentable.
No, no, a mi m'ho ha ben explicat. A mi m'ho ha ben explicat, que molt entrenent. Espero i desitjo que la nostra audiència, així com en Domènec, hagi disfrutat d'aquesta recepta. Les galetes de pollastre estan boníssimes. I el boniatu li dona un punt. És un puntet de patata diferent. I del color de quin color és? A veure, és que jo el boniatu que vaig comprar l'altra vegada era taronja, però em queda un color salmó claret. Oh, que sofís. Bueno, per dir-ho salmó claret no queda... Molt in, no?
Sí. Clar, és que el boniato no era boniato, sinó que era patata, segurament. És més claret. És més claret, llavors com li poses la patata no queda color groguenc, sinó que queda un groc més tirant a tronja, entre cometes, salvant les distàncies. Però bo, bo. Bo, bo. I a part té un punt dolçó. Un punt dolcet, que amb les aletes de pollastre picants, el dolç picant és un...
I acompanyat de cervesa, eh, per suposat. Això ja és estupendo. 10 minuts ens passen els dos quarts de deu. La desbarnava. Isidre Inglès, bona nit. Bona nit. Quina passa de grip avui, eh? Perdó? Quina passa de grip? Ah, sí? I és sí? Ah, no?
No ho sé. Per què estem sols al programa? Perquè hi ha una sèrie de baixes, totes justificades, però que no es pot explicar perquè són coses personals. Tenim altes. I altes de categoria. Tenim aquí Isidre, un senyor que et pensa anar a la saga, que és en Doctor Baràmbio, i ja m'ha dit que tenia ganes de parlar d'esports.
Perdoneu, perdoneu. Isidre, jo no em vull fer pesat. És un tema que ja vam encetar la setmana passada. Jo no em vull fer pesat. La setmana passada parlàvem d'un desgraciat fet que era la mort d'un afeccionat del futbol. I avui hem de parlar, perdoneu, de dos apunyalaments, com a mínim un, un sembla ser que podia haver estat un robatori o... Sobre el partit que va haver a Barcelona aquesta setmana.
I se'n tornem-hi, eh? I aquí us ho deixo, així de tu mateix. No, home, jo... Què vols que et digui, vull dir, són... Digues alguna cosa. ...quatre sonats, els que la munten, i molt possiblement això ho vaig sentir, i jo també estic d'acord. Perdó, perdó, perdó. D'aquelles lluvies tenim els estos lodos, eh?, vull dir. No, no, no, que... La violència s'ha... ha estat incentivant durant anys i anys al futbol. Però dic que podria ser un reflex, ja que ha passat a Madrid fa dues setmanes,
que hi hagi hagut algun idiota que hagi pensat, home, no pot ser que aquells allà a Madrid em fotin la muntanya grossa, i nosaltres aquí ja fa temps que no tenim res, i que l'hagin muntat expressament, que hagi servit com una forma de dir a qui estem, no?, perquè es deu que no hi va haver ni provocació, ni baralla, va ser una cosa freda, els van agafar, els van atonyinar.
Bé, no ho sé, com que ara resulta que... o sigui, jo considero que el, diguem, ara haver-ne parlat tant de tot això, d'alguna manera s'ha servat la bèstia, m'entens? O sigui, això quan aquí el Barça i l'Espanyol van decidir
que també ho paraven, si recordeu, també es va exacerbar la bèstia. També va haver amenaces a la porta... Sí, no va ser... I al final es va acabar posant... Ara crec que ha passat una mica el mateix. A nosaltres no es para ningú, quin cony són aquestes ties, o alguna bratolada d'aquestes. Home, per sort no hem d'alamentar una víctima mortal, no? Sí, però això a vegades és fruit senzillament... Home, a Madrid sí, no? A Madrid sí, i aquí a vegades pot anar d'un pam d'on va aquest apunyalament, també.
perquè un cop estàs en una d'aquestes festes, ve tu a saber com pot acabar la cosa i pot acabar evidentment amb tragèdia. Penso, eh. Com que no són bons precedents, però també sembla que hi ha gent que no estava...
eren personatges que no estaven dintre del camp. Clar, això anava a dir jo, perquè els Mossos, per exemple, han comentat Isidre que la feina de no deixar entrar dins del camp violents, radicals, aquest tipus de persones, aquesta feina està feta. El que passa és que és gent que, per exemple, no pot entrar al camp per aquestes mesures de seguretat, es queda a fora mirant el partit a un bar o on sigui, mos inventant.
Després van alliar-la a buscar a Brega amb els que han vingut de fora, en el cas del País Sant Germà, a buscar-los i a veure què ha passat. Però el de Madrid va ser una quedada a veure si no ens rompem la cara, va ser.
No va ser més després de les portes, sinó que demà del lloc... Jo, Santi, ja no sé què creure, perquè vaig escoltar l'altre dia que uns dels radicals del Deport, Isidre, no sé si tu vas escoltar-ho també, que deien que allò no era quedada ni res, que estaven desmentint això que sortia de les informacions i que senzillament passaven per allà i es van trobar. Ho vam comentar la setmana passada, que més aviat semblava que els del frent elèctric els estaven esperant.
No sé si ho sabrem mai com a mínim nosaltres, però si és quedada... Sí, com sigui. Això no s'ha acabat abans perquè no s'ha volgut entrar a fons. No s'ha volgut entrar a fons i se'ls ha estat donant bola, perquè són els que animen, els que segueixen els equips. M'imagino que també a Polla donaven vots quan eren part de...
de la massa social dels equips, i hi ha hagut durant masses anys condivència. I per acabar amb això és fàcil, s'ha d'anar per ells, no hi ha una altra. Jo tinc la sensació que això tornarà a passar. Passaran unes setmanes, cal una altra vegada de calma, i no sé si farà alguna cosa. Judit, perquè a tots ja ens agradaria, no? Sí, però perdoneu, semblava que el de Madrid i després del rebombori que va provocar,
hauria apegat una mica la cosa o la gent aniria més en cuidado i una setmana després tornem a ser-hi. Només una setmana després. Potser sí que és la teoria aquesta que explicava l'Isidre. Diu que no és perquè no s'hi ha mos menos. Jo és que això del futbol no ho entenc perquè hi ha altres esports. És que això no és futbol.
Ja, ja, però vull dir que el futbol arrossega això, col·loca això. Altres esports, com el de les motos, també fan putades, els d'una motorada, i també en els partidaris del Rossi, del Márquez i el tal, i es toca en una curva, doncs una es tira sobre l'altra i l'altra se'n va a terra. I llavors la gent allà no es batusa l'un a l'altre, el Márquez és un fill de puta i ha tirat a l'altre i tal, i ara et mataré tu. Vull dir, no sé, no. El futbol genera una...
una situació de violència que jo crec que ve associada. Gravial i passional un tant estrany. Sí, però que ha sigut també, diguem, creada en el seu moment i s'ha escapat de les mans. I barrejada amb idees polítiques, en el cas dels Riazoro Blues i d'aquells de Madrid, els ultrasurs.
Perdó, el senti atlètic són totalment antagònics. Mira, jo dinava, al costat de la clínica meva hi ha un bar que anava a dinar, que es reunien els de l'Espanyol. Les brigades? Sí, les brigades van que azures. I jo semblava que anéssim a la guerra. O sigui, tu el senties parlar i era com... la violència... encara no havien anat i ahir hi havia violència de l'ambient, com es dirigien els uns als altres.
El que fan és que busquen una via...
de connectar en aquest cas amb el futbol, com podíem connectar amb cosa o altra cosa. Però ho fan amb una altra cosa? Amb el hockey, per exemple? No, suposo jo que per això, que en els clubs de futbol ja els ha estat bé durant un temps. Els que més animaven, els que muntaven l'anglès, que els que donaven color a la història, no? Però clar, se'ls ha anat de mare la pel·lícula i amb això s'hi havia d'haver acabat ja fa molts anys. Home, jo me'n recordo que amb els inglesos també fa molts anys, amb els hooligans,
Hi havia països que no els deixaven entrar, si és directament, ja no entraran al país. També recordo que la setmana passada comentàvem que precisament a Barcelona s'havia erradicat el tema. O sigui, això ho dèiem, la setmana passada. No, no, no, s'havia erradicat. El que s'havia erradicat era dintre del Camp Nou. Dintre del Camp Nou. Dintre de l'estadi. O sigui, dintre de l'estadi ja no entren. Ja no els donen voles, sinó simplement els han fet fora. Per això volien anar. Bueno, anaven per...
Va sortir a Barcelona i se'n va anar a Sant Cugat.
No sé, però jo torno a dir que els altres esports no porten associat a aquest vandalisme, salvatgisme i agressivitat. En aquest grau jo crec que no. En aquest grau potser no, però hi ha imatges dels Tifós i de la Fórmula 1. El que no veus és que després s'austin per dir-ho d'alguna manera pels carrers.
Hi ha el bàsquet un altre. Els turcs són els grecs. N'hi ha alguns que són bastant violentots. Alguns seguidors d'algun equip d'aquests. De bàsquet. Acordo algunes imatges per televisió. Realment espectaculars. Però potser si no fos al futbol seria un altre esport de masses. L'atletisme, això no passa segur. I el taekwondo tampoc.
A cap esport no hi ha aquest fenomen. No es considera aquella història allà, però per a ells és un espectacle més. És un divertimento, no? El futbol americà alguns cops sí. Entre el públic? Entre el públic, sí. Però no hi ha seguidors radicals, almenys. No, no. No és com a Argentina, per exemple. Clar, clar. No, al futbol americà s'estuñinen, però no arriben a més.
La qüestió és que, llàstima, com tu bé dius, com la setmana passada hem de donar les notícies aquesta setmana també un fet com aquest, però el tema del futbol és molt diferent. Ahir som. I el Barça què? Ahir som. Guanyarem la Champions, no?
El Barça, què en dius tu d'això dels experiments de Luis Enriqueño? Pedro a la banda en lloc d'Albers, Montoya i Douglas. Sí, però no només això, sinó que varia estructures també. Aquest últim que era un 3-5-3 o com anava això? Semblava, no?
A vegades era un 4-3-3 o un 3-4-5. Sí, era un tema estrany. Però també, a veure, jo coincideixo amb alguns que pensem que fins ara es fan farts durant els dos o tres últims anys, les dues o tres últimes temporades, que a vegades l'equip pecava i jo crec que era un dels que em queixava que érem massa previsibles.
És a dir, que els equips ja sabien perfectament com jugaves i... tal i com ha jugat l'època Guardiola, si ho feies d'una forma perfecta, aquell sistema era pràcticament imparable, salvo que et posessin un autobús d'aquells de dos pisos, com feia el Mourinho i tal, un equip que s'hauria de defensar molt i llavors, tipus l'Inter de Milan, no? Llavors era un partit que se't posava molt i molt difícil. Però hi ha últimament qualsevol equipet de mitja taula
i a tu podia fer això. I clar, es va repetint els partits en què el Barça era impotent. Se l'anaven passant, tenien una posició brutal, però no eren capaços d'arribar fins a... No tenien solucions tàctiques per arribar fins a la porta contrària. Sí, el contracop inexistent. O sigui, el que feien al revés, parar la pilota i deixar que l'enemic es replegués. Al revés, exacte. I jo crec que com a alternativa, a mi em té, diguem que una mica despistat com a gairebé tothom,
Però, com a altres, entenc que, com a mínim, hem de deixar que vagi endavant la cosa. Si la cosa va prosperant, de moment, els números diríem que no són gens dolents. Tant en gols... Però justos. No són dolents, però justos. Diguem que estem despistats, però jo no em queixo. Ho trobo raro, pràcticament, com tothom, però jo diria que hem de deixar que les coses... Perquè a mica a mica es veu que l'equip...
agafen una mica de forma. No sé ben bé a què juguen, perquè cada vegada juguen a una cosa diferent, o almenys això sembla. Però igual que ens espisten nosaltres, segurament també t'espisten els equips contraris. És a dir, s'han tornat més imprevisibles. No, no, i xuten més enllà de les tres passes de la porteria, no? Exacte. Tant xuten de fora a l'àrea i tot. I no, no, i n'han ficat jo uns quants nous. Per això que tant que ens queixàvem, anys enrere, que mai no fèiem un contracop, que tardàvem molt a fer les transicions,
que no es xutava des de fora de l'àrea. Ara s'està fent i ens queixem. No, jo no em queixo. Jo pregunto. Diguem que hi ha més massa crítica que no. Hòstia, això no s'hi sembla, tu, que ja s'ha acabat... Això hem perdut l'essència, punyeta. Home, l'essència. Havia de fer un experiment per canviar la història o per evolucionar la història. A mi no em desagrada. I la porteria, què? Què em dius de la porteria? La porteria, perfecte. Bé, no? Ben coberta. Semblava que... Era potser amb el que teníem més por,
Sí, perquè semblava que aquí mor el Valdez, aquí ens fotarien gos, però tota veu. I tant un com l'altre estan donant un bon resultat. El Ter Stegen aquest, al primer partit potser li va costar o estava nerviós, és un xaval molt jove. Però el partit aquest va ser impecable. Amb els peus impecable, però absolutament impecable, i amb les aturades que ha de fer, i el Rolba no, perquè va ser una... I l'entrenador amb el micròfon, què tal? Ah, això és una altra història.
que la sala de Tremsa no és l'hàbitat natural de Luis Enrique, això jo diria que és una evidència, no? No és en Guardiola, no és un comunicador. S'ho ha engegat la gent a Peripatent. No, no, i això acabarà malament, algun dia hi haurà sang allà. Què va passar? Què va passar? No, és el posat, és el posat. Que es nota que no... A veure... Que t'hi hables, no? Home, l'altre dia... Al Guardiola no li queien bé als periodistes.
però feia mans i mànigues. Aquest no li cauen bé i es nota. L'altre dia, la postentrevista de la Champions amb el Jordi Grau, feia una cara de pocs amics a Luis Enrique mentre li anava preguntant l'altre. Home, s'ha de dir també que les preguntes són molt repetitives. I a vegades, quan una cosa... pregunten una cosa més o menys directament i surt una mica parlat amb gent, la forma de preguntar o repreguntar coses que a vegades no pots explicar perquè són interioritats del vestidor o simplement perquè creus que no tens per què entrar,
A veure, també som molt pesats. Jo, en certa manera, ho entenc. Però va amb el sou i va amb el càrrec. Però potser això ho podia millorar, el tema comunicatiu. I els dos boys del tridente aquest, que han acceptat que el Messi... És una fantasia pura, no?
No sé, dic jo, dic jo. Si accepten que el Messi és el number one i no tindran problemes... Home, però... Aquests dos han vingut a ser números uns, això d'estar... Aquests tres el dia que connectin, de veritat, perquè ara deuen estar el 30-40% del que poden donar. Però si algun dia, evidentment, amb el... a mesura que vagin jugant junts, ens poden donar tardes de glòria importants. Sí, sí, jugant junts, sí. Si no tira cadascú cap a la seva, no.
El moment sembla que no. L'altre dia es van compenetrar, diguem que bastant bé, no? Sí, sí, sí. I el Messi va fer un mig camp de puta mare. L'únic que potser ara sí que em troba gairebé tothom i jo també que falla una mica és el mig camp, que queda una mica raro. Baixa el Messi, baixa el Messi a fer-lo. Bueno, és que Messi juga a tot arreu. Té una llibertat absoluta de moviments, però si segueix marcant gols com els està marcant, que faci el que vulgui, directament.
Sí, sí, és el que va dir Luis Enrique. Mira, si allò t'ha fet 1.500, me'n fa 1.000, doncs ja m'està bé. Sí, sí, no està bé. Però jo dic que, clar, aquests dos, tant el Neymar com el...
Com el Suárez. Aquests han vingut a ser número uno mundial, no han vingut aquí. Són els relleu, potser més en Neymar. El dia que es destapi el Suárez aquest, de moment sota el meu criteri està jugant...
Perfecte, excepte que no està ficant gols, però és un tema de temps... Ja, però un moment, recordeu el Villar? El Villar també se li deia el mateix, no? És que no està fent gols, el Villar, no està fent gols. És veritat. Però, clar, només la posició del Villar s'endueix a dos tios, ja. Efectivament, que és la feina que... Clar, doncs ell no feia gols, però deixava que els fes l'altre. Obria, exacte, obria espais a la defensa perquè entressin els altres. I és una mica el que està fent d'una forma bastant intel·ligent el Suárez. I, a més, el dia que l'escassi, que aquest paio l'escassa el vol,
Hòstia, es pot donar moltes alegries. Jo fa un mes estava una mica pessimista amb el tema, perquè és que no veia ni entenia res i la dinàmica no la veia molt positiva. Al final veig que, com a mínim, ja la cosa comença a pintar millor. Va, va, va, que aquí els culers, com que el pròxim partit sigui desgraciat, ja estem tots a terra plorats. La següent ronda de Champions falta més de dos mesos. Vull dir que d'aquí a dos mesos, a veure,
A veure com... Com ho serà? A veure, a veure. Demà el que hem de fer és puntuar a Getafe, guanyar el partit, seguir dos punts del Madrid i anar al Nadal i seguir amb aquesta diferència de dos punts i ja veurem a veure què passa. I dient què? Que seran algú o no? Perdona? Del mercat dient, algú entra o no? Jo crec que tenen prohibit ara... Si no d'igualtats, el contrari, em sembla que ara tenen... Tenen prohibit, em sembla. La prohibició de poder... No podem fitxar?
Ah, és veritat, sí, per tot allò que ensenyàvem a nens, sí, és veritat. De fet, havien demanat un recami pel vermalen, i també els he dit que no. És veritat, és veritat. Que encara que sigui una lesió llarga, que no els hi deixaven... De tota manera, està recorregut en el TAS. I em sembla que és imminent que es pronunciï. Però jo crec que donarà la raó a la UEFA i seguirà el tema igual. Els hi clavaran...
diguem, aquestes oques finestres de mercat tant la d'hivern com la del pròxim estiu, i no es podrà fitxar. I aquí vindrà el problema que estàveu comandant abans del lateral dret, no?, perquè el B se'n va, el Montoya se'n vol anar, i ens queda el Douglas, que és un cremor repetit. Tenim un problema. Houston.
Tenim un problema i nosaltres pràcticament tenim les deu de la nit. Ja sé que és una manera una mica poètica d'acabar el programa, però és lo que hi ha. Isidre, ho haurem de deixar aquí una vegada més perquè ja ens toquen els pitos de les deu i saps que les deu en punt a la desbarnada desapareix fins i tot. Gràcies Isidre, una abraçada.
Bona nit. Un minut escas, les 10 de la nit. Sabem que el nostre director Emilio Escazuki està prenent notes i ens donarà whatsapps. I sobretot a tu Domènec. Has estat molt malament. Els que som, el Domènec control.
El Marc Simón, el Miquel no ha vingut, li posem falta, el doctor Santiago Barambio, l'Armand García se'ns ha disculpat, Josep Maria Montés sí que ha estat, Mariano González des de Madrid, la Núria García que sí que ha estat en l'ànima però no en cos, la Isabel Amador, en Jordi Domènech, que avui, fill meu, avui has estat una mica... Jo l'animo, jo l'animo.
Bits, molt més que nits d'electrònica.