Has de dir la desvernada. Què? Que has de dir la desvernada. Què? Digues la desvernada. Sí? Sí, digue-ho.
Digues. O la maternada. La desbarnada. La semantela. No, la desbarnada. La semantela. No, sembles el de passapalabra, no. La desbarnada. La semantela. No, la desbarnada. La semantela. La semantela.
Doncs, bones tardes, molt benvinguts i benvingudes novament quan ens passen un minut de les 8 del vespre d'aquest divendres, i que nosaltres el primer que farem, però el primer, el primer, el primer, el primer... Armand, m'estàs mirant? Sí. Veu malament? Bueno, t'estic mirant. Si és malament és perquè no porto ulleres.
Si ho veus així, no, no, t'estic mirant bé. El primer que hem de fer, el primer, el primer, el primer, és des d'aquí congratular-nos que el nostre director, l'Emilius Cazocchi, s'està recuperant molt favorablement de la ràpida recuperació. De la cosa aquesta, de la cosa aquesta on ha estat aquests dies, s'està recuperant i des d'aquí que ens deu estar escoltant segur ell i els centenars de milers d'oients que tenim, no l'emissora, que l'emissora els té, sinó el programa. El programa. El programa sense problemes, eh?
Llavors, des d'aquí... Digues, Domènech. No que esteu sols avui, vosaltres dos. Hombre! Hombre, Jordi Domènech. Mira, ha vingut i tot, eh? Ha vingut i tot. Escolta, avui és la desbarrada que anà allà a After Hours, no? Sí, sí, sí. Amb Armand García y Oscar Ramos. Lo peor, lo peor no. Lo siguiente. És una versió, ho diríem... Gore. Sí, Gore. Gore, una versió gore de la desbarrada. Què et dispara del programa avui?
Què hem d'esperar del programa? Poc o poc. Algú espera algú d'això, d'aquest programa? Sí, sí, en sèrio? Sí, sí. Veus com és canalla? És molt canalla.
Doncs el primer, Emilio, és que sóc jo. Ens alegrem moltíssim que vagi bé la cosa i que amb un tres i no res tornaràs a estar aquí presentant i dirigint, que és el que toca, aquest programa sense problemes, que és la desbarnada. La desbarnada.
Vale, doncs, el més important de la jornada. Primer, el més important de la jornada. Arriben reforços, eh? El sèptim de cavalleria. Arriben reforços. El sèptim de cavalleria. García, t'acabem de posar una creueta de tardona.
De tardona, treu-te la jaqueta, que t'agafarà el Serampiofi. Sí, ara me la trec. Però posa't còmode, posa't còmode, García. T'estàvem esperant. La gent es deu pensar, quins guions més raros. Fan entrar la García més tard, llavors després la renyen. No, no, això és... És tot com Roger. És veritat, és veritat. El sèntim de cavallada ha arribat als reforços.
Això és tal com raja, tio. Tal com raja. És que clar, sense a mi no podríeu continuar. Ho teníem cru. Sí, sí, sí, sí, però no ens importa. Sabíem que més tard o més d'hora tu arribaries, perquè són els reforços, posa't còmode, treu-te la jaqueta... Una altra vegada s'ha de treure... No, ja està. I arrenquem amb aquestes dades fonamentals i de rabiosa actualitat.
Gràcies.
El Domènec és un catxondo. Sí. El Domènec li han deixat... O sigui, clar, ell ha aprofitat i ha dit... L'Emilio no hi és, voy a meter basa. No se li pot deixar... No baso, basa. No se li pot deixar allò... Tu li dones un dit i s'agafa el braç. O dos, els dos braços. O una altra cosa. Com diu el refreny, tu en dones la manga i t'agafo la minga.
Vale, Domènec, talla't el micròfon, talla't... No, això no... Un uex. No anava així per... Un uex, un uex. Això t'ho has guanyat, eh? Merescut. La primera medalla de la d'allò. Vale, doncs hem de dir aquelles dades tan importants i tan fonamentals que és que avui el sol ha sortit a les 7.22 hores d'aquest matí i s'ha post a les 4.48 hores de la tarda. Hora GMT.
El què? GMT. GMT. Escolta.
No comencem a insultar, eh? No comencem a insultar, que tindrem un problema. Jo soc políglota, eh? Jo soc políglota, eh? Cuidadín. Cuidadín. I la Lluna, d'aquí aquesta sintonia estupenda que ens ha posat en Domènec, ha sortit, atenció, a les 16.24 hores d'aquesta tarda, i... I què fa tant d'hora pel carrer la Lluna? La Lluna, la pruna, que per cert està rodona i brillanta. Acostuma a ser rodona la Lluna, eh? Però vull més que mai.
Li han pulit els cantos. Li han pulit els cantos. Li han pulit els cantos. Sí, sí. Es pondrà a les 6 d'aquesta matinada. O sigui, que de moment encara tenim lluna per rato. Ah, mira, igual la pillo. En tot cas, avui és lluna plena.
Vull dir, tu et surt més pèl de l'habitual? Sí, i creixen els pinyos, les dents i les orelles i tot. Vale, comprarem frisquis. Es veu que és el millor, el pienso. Aquests dies és el que et donen a casa. Però què vol dir, que avui el cabell creix més?
Depèn. Jo avui he tocat Depi. Representa que sí. Com funciona això, sí? Jo avui m'he fet la Depi. L'ombre-lobo. Vale, vale. Vaig l'ombre-lobo, jo. Home allop. Home allop. Home allop. Vale. Més, més... Bueno, ara anem a la sintonia dels Sants del Dia. És una de... Que gran torron. Sí, sí. Manuela! Manuela!
D'acord, primer la llista. Primer la llista dels sants del dia, herman. A veure tu què et sembla. El primer sant. Avui és Sant Anastasi. De la marinera. Ja te'n dic. Això no és normal. Anastasi, Anastasia. Com la cantant.
el que et posarà abans d'entrar a una operació ja està jo no puc dir res i tant si pots dir però normaletes no pots has de dir el que vulguis llibertat d'expressió sempre aquí no tenim por de res ja hem demostrat que no tenim por de res un dictador
És el que buscava, ja està. Molt bé. Següent sant, a Garcia. Sant Bartomeu, Sant Fanti. Sant Bartomeu, Fanti, conegut a nom... És el sant del presi del Barça, no? El Bartomeu. Des d'aquí no el felicitem. Llavors, també és Sant Bas. A on? De Coca-Cola. De la campanya aquella de reciclatge, no? Més nostrat seria Sant Got.
Eh, sí, tenim algun aplaudiment o algun? Jo crec que... Ui, massa curt. Això ha sigut un aplaudiment. Un aplaudiment. Vale, més sants. Sant Crispí. Bueno. Crispí, jo... Això és el que et menges tu al cinema. No, això són uns cereals, els Crispis. Això és del Capitán Trueno. És veritat, és veritat. Això és de la gent que ja no té una edat, en té dos hermanes. Sí, sí, ja ho sé. Exacte.
Molt bé, Domènec. Gràcies. Això, ni en Domènec ni la García saben d'aquestes. No, ja ho sé, però em fa gràcia dir-ho perquè es queden... Es queden desconlocats. Diu-me aquest tio, què heu? Anem a fer un petit break. En Crispín era un dels personatges que acompanyava, no sé si era el Capitán Trueno o el Jabato. El Capitán Trueno. El Capitán Trueno està situat a l'Ala Empordà, ho sabies, no? L'origen del Capitán Trueno, el dibuixant, ara no em vindrà el nom. Port de la Selva.
Més aviat... No. A prop de l'escala. Allò ja t'ho diré. En aquella petita població que queda per sobre de l'escala, tan bonica, així com medieval... Calella. Ja us ho diré. Avui també és Santa Crispina de Tebaste. Santa Crispina de Tebaste. Quin sant més, ja ho he? Sant Dalmaci. Santa Elissa.
Sant Elissa. Com ho veus? Sant què? Sant Fèlix. El gat. Això tampoc no saben de què va. O el mago. O el mago. El mago. És important, eh? Té molt malavada, eh? Hòstia. Quan s'emprenya. Molta. I a més et pot posar una espelma negra i llavors, bueno, et pot sortir pèl o et pot caure. Buu. Una espelma negra, buu. O et pot caure. Avui és també Sant Gran.
Sant Grat. A veure si estem per la feina. Estem atents perquè ho vegis. Qui més? Sant Humil de Vicignano. És que amb això ha de ser humil, potser d'una altra manera. Sant Joan El Monde.
El Monde. El Monde. El Monde. En francès Almendra. El Monde. Bé. Què més? Jo tinc una calor ja en aquestes. Sant Joan Taumaturc. Molt bé. Avui és Sant Juli també. Veus? I Sant Bert quan és? Sant Luà. També Sant Luà.
Sant... Atenció. Sant Nicesi. El que... Mira, a mi em foten Nicesi a casa i me'n vaig. Directament, me'n vaig. Et rendeixes, no diguis... Adiós. Nicesi, Sant Nicesi. Acabaix de perdre un hijo. Què més? Sant Palai. Aquest és el carrer on venen les sabates a Barcelona. Sant Palí.
Santa Putàmia. Eh, ojo. Eh, eh, eh. Ja no anem bé, eh. García. Ja no anem bé, eh. Sant Saves. Ah, que és el que celebren la cultura jove els dissabtes. Fluix, fluix. I què destaquem, García? D'aquests sants que hem dit, quins són els que destaquem? Anem al que destaquem. Destaquem Santa Crispina de Tabasta. Aquesta senyora, què li passava?
Bé, doncs era una dona de la noblesa de Tabasta, a l'Àfrica. Sant Agustí ens diu que era una senyora molt rica i casada, i que va tenir molts fills. No sé com pot ser, Santa. No, no, Santa ho podia ser. El que no podia ser era una altra cosa. No hi havia... I hasta aquí puedo leer, eh? A les bones entendedores, poques...
No hi havia tele, ni aquestes coses. I potser tampoc de llegir no li agradava massa, doncs llavors, escolta'm, què has de fer? Una pedra quan t'ha llegit una vegada ja te la saps. I...
I quan va caldre confessar públicament el nom de Crist, no va fer cap cas de les amenaces ni de les exhortacions del magistrat que la volia persuadir. Va mereixer la palma del martiri pel generós sacrifici de la seva vida a l'any 300 quadres.
Que bé que ho dius, això, García, de veritat. Jo és que m'alevo. Quan et sento parlar així, jo m'alevo. És una vida dedicada al sacrifici. Sí. La de la Núria García, digue. Sí, la de la Núria García, sense dubtar. Jo és que l'habituï, ja. L'altre sant que avui destaquem... És un sant pijo, eh? Ah, sí? Sant Saves. Sant Saves, sí.
Ai, Domènec. Tu aniràs de cap a l'infern, Domènec. O sigui, tu no tens el cel guanyat. Tu aniràs de cap a l'infern. Efectivament. Ja et guardaré un forat, et faré un racó. Perquè és un descregut i un irreverent. Ens veiem tot allà, eh? Et faré un racó i tindré una festa muntada. I també us trobareu al Saddam Hussein. Garcia. Ei, quina por.
Sí, també és Sant Saves, com diu... Sant Saves? Aquest senyor què era? Era abat. Va néixer a la Cappadocia. Maco, la Cappadocia. Això deu estar a prop de Turquia, no? Maco, sí, aquelles són entre Grècia i Turquia. Quin any? L'any 439. Als vuit anys va entrar en un monestir a prop de Cesària. Es pronuncia així, no? Que Cesària a mi em sona...
No, no, et sona el que et sona, però hi ha una sona que diu cesària. Va entrar al monestir per cesària. Que no, que no. Només aviat s'assol per cesària. Bueno, nois, orden, orden, que estem parlant del sant. Això, va entrar en un monestir a prop del lloc aquest, de cesària, i després, atret pels sants llocs, va anar a viure en una gruta a prop del torrent de Sedró.
Això està aquí al costat. On no hi havia, per cuaresma, cap altre aliment que no fos l'Eucaristia. I on molt aviat va tenir nombrosos deixebles. O sigui que l'únic que menjaven era l'Eucaristia. Era un hippie... Però el feien a la planxa o com el feien al forn? A la gruta, no? A més de formació professional.
I va fundar el monestir que portaria el seu nom i va ser un dels principals organitzadors del monaquisme a Palestina, al segle VI. I quan els perses i els àrabs van expulsar els monjos de Terra Santa, els deixebles de Saves em van difondre el culte a Roma. Aquest home, aquest avant, va morir l'any 532. No està mal? No. Va durar més que l'altre. Doncs elevemos. I canviem ràpidament de sintonia.
Afemèrides Quina veu, Domènech Més aterció pelada, fill, quina veu És de programa nocturn Afemèrides Només el que fem és recordar els puestos i les coses Tampoc no ens hem de posar tontos I només són les 8 i quart del vespre Perdó, un quart de nou del vespre Si comencem així Malament, acabarem malament Hem fet el rècord de pisades fora de test Amb 14 minuts de programa Amb molt poc temps
Escolta'm una cosa, anem a fer un repàs ràpid, nois, nois, orden, orden, orden i concierto. Un repàs ràpid del que va passar. Domènec, comences tu. L'any 1484, l'inici de la cacera de bruixes. Toma ja. El papa Innocenci VIII va condemnar la bruixeria mitjançant la publicació de la butlla
sumis desiderantes efectivos que derogava el cànon episcopí de l'any 906 amb el qual l'Església considerava una heretgia creure en l'existència de bruixes. M'ha quedat claríssim, això. I tant, a mi se m'acaba de caure tot el terra. Bulla és bula, no? Sí. És impactant, això, eh? Bueno, la bulla és el que a vegades et foten la bulla, o sigui, m'estàs fotent la bull, però és això. I aquí... És el que ara es diu bullying. A Sant Jus tenim el bulletí, també. Sí. I quan plou et bulles, també.
Home, el Sant Pare tenia així la petició de l'inquisidor Heinrich Kramer Aquest era d'Albacete, no? Sí, tenia nom d'inquisidor Heinrich Kramer Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera Tantiquera
que demanava poders explícits per lluitar contra la bruixeria alemanya. Ja! Tot seguit, Kramer, juntament amb Jacques Spenger, van iniciar una... Una pel·lícula de la Segona Guerra Mundial, això, tu? Hòstia, aquest tio ens faria falta ara per la Merkel, nen. Ah, doncs sí, van iniciar... Terraclés a la Merkel. Ojo que el que vam fer, perquè tu estàs demanant iniciar una sagnant cassera de bruixes. No, això no ho demanem. Ah, no, jo estic demanant que cassi de la Merkel. Ah, vale, vale, vale. Una bruixa, només.
Ells dos van escriure el Maleus Maleficarum, que sembla un de Harry Potter, això. Pum! Et transformen en un conill. Un Wirgandum Leviosa, d'aquests. Això és de nota, eh? Tu has crescut amb el Harry Potter. Oculo Reparo. Això és de nota, eh? De nota que veu les pel·lícules d'aquestes. Hi ha molts, no?, d'encanteris d'aquells, de Harry Potter? Moltíssims. Però, clar, no m'ha de ser tot. Ah, sí.
Doncs hauries de saber què passa. Sí, home, perquè si ara ho volguéssim fer aquí i fer aparèixer no sé què hem de fer. Un tractat sobre la bruixeria i els mitjans per contra... Els mitjans per combatre-la i castigar-la. Bàsicament, això és el que va passar en 1484. Cacera de bruixes a la mananya. Doncs mira, res, quatre dies, com aquell que diu més tard, el 1492, Cristòfor Colom descobria...
Més que descobria, trobava, perquè això ja hi era, no és que ho descriu, és que estava allà. Durant el seu primer viatge a les Índies, que no eren les Índies, l'illa que els nadius van anomenar Quisqueia. Li deien Quisqueia. Quisqueia, Quisqueia. Quisqueia no es relliscava. I que l'almirall va batejar com la Espanyola.
Com les Olives. Com les Olives 2, en veritat. Hi havia molta ensor. Sí, va arribar i el primer que va fer va ser que va deixar una illa espanyola, la prima de totes. A veure com volies que la posés. Cal Domènech? No, no, no. Ja està, ja està. Molt bé. García, la següenta. Sí, el 1918... Això és molt més cap aquí. Sí, uns quants segles després. El nou govern espanyol del Comte de Romanones es mostra contrari a l'autonomia de Catalunya. Això ve de lluny, eh?
De molt. És una d'aquelles coses que em sorprèn, m'estranya. A l'oguera, tu. Com pot ser? Com pot ser això? Paren les rotatives. Un espanyol conte se muestra contrario a autonomia. Què més, Domènec? El 1933, tal dia com avui, va quedar abolida... Això, Armand, potser t'interessa?
Els Estats Units, la controvertida... Això va amb mala baba, eh? T'ha posat el dit a l'ull, eh? T'ha posat el dit a l'ull, hermano. Llei Seca, que va estar vigent durant 13 anys. O sigui, van abolir la llei Seca, allò que no es podia comercialitzar alcohol, de cap de les maneres, i que va fer que l'AMPA... Que se'n vagués més, que hi hagués més alcoholisme i tot. Sí, però va quedar abolida, per tant, a partir d'aquí, tal dia com avui, l'any 33, ja es podia. Tal dia com avui va ser alegria, alegria, alegria.
Mira, el 1962, uns quants anys més tard, els Estats Units i la Unió Soviètica arribaven a un acord sobre l'utilització pacífica de l'espai occidental. Quina bestia. I com s'aconsegueix això? Marquen unes ratlles. Exacte, diuen, està aquí nosaltres i està s'atur bastó. García, i la darrera... La darrera, l'any 1994, la Unió Europea anuncia que tant el català com el valencià seran idiomes oficials en el programa educatiu Sòcrates. Ah.
Jo vaig llegir fa poc que la Unió Europea no reconeixia encara el català com a idioma oficial. Doncs mira, el 94 els van reconèixer com a idiomes oficials al programa educatiu Sócrates. Sí, però estem al 2014. I les coses han canviat molt. Tal dia com avui, quin haixia tal dia com avui? Tenim sintonia dels aniversaris feliços.
Rapidíssimament, anem a fer un repàs de personalitats o personatges que neixien tal dia com avui, un dia maco, un dia assolellat, un dia que diguis, hòstia, quin dia fred. Un dia 5 de desembre del 1866, neixia Vasili Kandinsky. L'estem felicitats. Pintor rus. No, jo crec que aquest senyor ja fa temps que criem albes. García.
El 1901... Ai, quina il·lusió. Què? Dispara. Doncs Walt Disney, dibuixant cineasta nord-americà. L'Hermán fot canyotes, però en el fons amb ell de petit li agradava el Disney. És l'únic que hi havia. El 1906 i tal dia com el d'avui, naixia Otto Preminger, cineasta nord-americà d'origen austríac. García.
Molt bé. El 1925, Anastasio Somoza de Baile. Suposo que es deu dir això. Que era un director nicaragüent. Un dictador. Perdó, sí, un dictador. Més que un director. Sí, també era director. Sabeu qui negia el 1927 el dia com el d'avui?
Aquest senyor va ser rei de Tailàndia. És complicat, eh? Però és important. Tu te n'enfots, però aquest senyor és important. Qui més?
El 1939, en Ricardo Bofill, arquitecte espanyol... Que viu aquí a Sant Just d'Esbert, o si més no té el seu estudi, i que no fa massa va ser, entre d'altres coses, el pregoner de la festa major. Sí, senyor, però si va ser dissenyar la Walden. Entre d'altres coses. Entre d'altres, moltes coses. Sabeu quin ha sigut també, tal dia com el d'avui, de 1946?
Josep Carreras, tenor espanyol. Palabras mayores. O català. I sis anys després? O europeu. Ai, quatre anys després. La ciutadà del món. Bé, deixem-ho aquí. I uns quants anys més tard? Quatre anys. 1950. En José Moje. El Camarón de la Isla. Camarón de la Isla.
Molt bé, doncs... Monge, monge. Monge, monge. Monge, no monge. Monge, monge. Bueno, és que a vegades les nenes, la Garcia se les menja a les nenes. És que has dit monge. Sientes monge. Armand, Armand, a veure, centrem-nos. Per això ratificava. No havia sentit. La N no l'havia sentit. 21 minuts passem de les 8 d'ovespre. Anda. Pues sí.
Josep Maria Montes, molt bona nit. Molt bona nit. Bona nit. Escolta, fot un fred que apela. Sí. Fot un fred de mitges morades. Mitges morades que es queden les gònades del fred que fa. Cuando el grajo vuela abajo, hace un frío del carajo. I això és el que està passant avui. Montes, tot teu. Doncs sí, certament, ara tenim temperatures normals.
Bé, normals, això ho diràs tu. A l'època sí, no? Calla, calla. Són les normals de l'època. I per fi podem dir que hem arribat al que tocava, a l'altra temporada en què ens trobem. Ara on estem encara? Encara no estem a l'hivern? No, no. A l'hivern meteorològic sí.
Montes, explica'ns-ho bé això perquè ara m'estic perdent. Doncs el que està estudiat és que aquí a la zona del Mediterrani Occidental, és a dir, tota la conca mediterrània de la península ibèrica, els mesos més freds solen ser tot el mes de desembre, gener i febrer.
O sigui que seria el nostre hivern. El nostre hivern. Mentre que l'hivern astronòmic, com ja sabeu, s'inicia, bé, no sé si és al voltant del 22 o... El 21, sembla, no? El 21, bé, això va abans de la sortida. Exacte. Però bé, encara li queden 3 setmanes. Bé, o dues setmanes i mitja. Ah, podria haver una mena curta encara, doncs. No. I uns... I uns nassos. Avui, de veritat, Josep Maria, feia un ventet
Que cortava el cutis. Home, per mi més fred feia fa 3 dies. Mossega la llengua. Ahir potser feia més fred, no? Ahir o abans ahir, jo crec. Ahir havia humitat, a més a més. Allò que se't posa als ossos, eh? I cap a la tarda que més fred feia, amb la humitat, la sensació de fred era molt acusada. I avui les temperatures han quedat baixades una miqueta més, tot i que hi ha hagut forces estones de sol.
Però és que realment la massa d'aire que ens està arribant és àrtica i dona aquestes sensacions i aquests valors termomètrics que de fet són els normals. Repetim, són normals, eh? Sí, sí, no són més baixos dels normals, no tinc cap onada d'aire fred, de moment no en tenim cap.
O sigui que això és normal, no ens hem de preocupar, és el que hi ha i només abrigar-nos una mica, bufanda, gorro, per la gent que ens escasseja el pèl al cap i poca cosa més, no? I poca cosa més. Bueno, anem a la previsió, tu. Això mateix. Vinga, va. Doncs...
Des d'avui fins la setmana vinent, o pràcticament tota la setmana vinent, tindrem una situació dominada per vents del nord-oest. Això què vol dir? Que ens pelarem de fred? No, ens pelaríem de fred si fóssim del nord-est. És a dir, que vingués de l'interior d'Europa, de Rússia... De Sibèria! De Sibèria, això mateix. Llavors sí que pelaríem de temperatures molt baixes. Però en aquest cas no. Seran vents del nord-oest que aniran mantenint les temperatures com les d'aquests dies...
És a dir, demà baixaran una miqueta més, demà dissabte, un palet més, tot i que demà farà més sort que avui. I diumenge es podria mantenir igual de baixes. De fet, es pregun dos dies a això, amb vents del nord-oest, que a les zones dos extrems de la costa, és a dir, a l'Empordà i a les Terres de l'Ebre, es notaran, i força, amb vents sostinguts dels 60-70 km per hora.
Però aquí a la costa central, que sempre quedem una mica tapats per els efectes de les serralades, en aquest cas per litoral, doncs aquests vents pràcticament es noten, però sí que deixen el cel bastant serè. Preveiem dies bastant blaus, per tant, força sol. Que maco. Però sense pluges, no? I de pluges, res. Les pluges que van desplaçant-se des de l'Atlàntic fins al Pirineu
Topen al Pirineu, deixaran algunes nevades al vessant nord, però al vessant sud queda totalment aixut, i per això no arriba pràcticament res. I això, Josep Maria, parles de dissabte i diumenge. Dilluns també en tinc? Sí, sí, fins a setmana que ve. Hasta el divendres de la setmana que ve, potser? Sí, aniran fent oscil·lacions. De fet, aniran passant pertorbacions atlàntiques des de les Illes Britàniques fins a Itàlia. En aquest sentit, de nord-oest a sud-est.
i aquí sempre estarem una mica a la cantonada. Els fronts impactaran sobre el Pirineu, provocant nevades al vessant nord, i al vessant sud anirem notant això, els vents del nord-oest, que faran això, mantenir una atmosfera bastant clara, molt diàfana, molt transparent, i amb les temperatures més o menys igual. Potser pugin el dilluns, transitoriament, per tornar un altre cop el dimarts a enfortir-se el vent, en aquest cas una mica més violent encara, sempre en aquestes zones que hem dit, els dos extrems de Catalunya,
i poca cosa més de precipitacions no en prevén, en principi, cap. I l'anticiclo, tot això, desgràcies, que també l'anticiclo el tindrem enganxat al nord-oest de la península Ibèrica, més o menys sobre Galícia, i es tindrà protegit, això, sota les precipitacions que es pogués caure si no estigués ell. Vale, i ens recomanes que anem a brigadets, no això sí. A brigadets, no excessivament, és a dir, no en plan d'abonada d'aere fred, de moment...
Però sí, abrigats com el dia d'avui. De fet, més o menys es mantindran com les temperatures d'avui. Josep Maria, sé que potser és una pregunta així una mica capciosa i que no sé si tindràs les dades, però quin tipus d'hivern es preveu aquest any? Allò que ens pelarem de fred? Serà un hivern normal? Fins i tot... Està preocupat. Jo avui anava abrigat com una mala cosa.
doncs... Ja en parlarem, eh? Si voleu, això ho deixem com a deures. Els professors ens encanta d'això. Vale, vale. Josep Maria, com sempre... Però això sí, afigueu que de moment aquest 2014, no aquí a Catalunya, que segurament aquí a Catalunya també serà molt càlid de mitjana, pel que estem portant, sinó també a nivell mundial, pot acabar sent l'any més càlid des que estem en registres...
històrics a totes les estacions mundials i almenys en els 150 o 200 anys això és l'efecte invernadero tu què opines? el canvi climàtic en aquest moment ja no hi ha cap científic excepte algun cosí d'algun polític que tingui dubtes sobre això realment hi ha canvi climàtic i ens acabarem esant sí i potser ho podrem viure i en alguns altres cantons de la Terra ja l'han
Bé... Això un dia farem un monogràfic amb en Josep Maria que ens ho expliqui bé. Doncs encantat. Sí, ho farem, ho farem i explicarem això de l'efecte invernadero i això que te dije. Josep Maria, moltíssimes gràcies, com sempre, bona nit i fins divendres que ve. Perfecte. Una abraçada. Vaig bé el segon cop de setmana. La desvernada.
Apunt, apunt, apunt, 30 segons perquè ens assonin els dos quarts de nou del vespre. I, com sempre, ens agrada des del programa, en aquest punt, doncs, feu alguna observació, feu algun comentari, posar-nos en algú, pot ser una persona, pot ser una institució...
I avui parlarem d'un personatge que ha sortit novament a la premsa i que, bàsicament, si ens adrecem a la notícia que sortia publicada i la llegem, jo crec que quedarà tot com bastant clar. Mira, Gerard Depardieu. Coneixem Gerard Depardieu, actor francès de reconegut prestigi a nivell mundial. Doncs el titular deia Depardieu apareix borratxo en un acte per la Primera Guerra Mundial.
Diu així. Menudo per cada. Diu, l'actor francès ha tornat a protagonitzar una incòmode situació en un acte institucional degut a la seva addicció a l'alcohol. L'actor va aparèixer borratxo en un homenatge a Brussel·les, als caiguts a la Primera Guerra Mundial, i va ser incapaç de pronunciar el discurs que tenia preparat. L'actor francès... Quina vergonya. ...ha tornat a protagonitzar una incòmode situació en un acte institucional que va passar aquest diumenge passat en el Centre Cultural Flaguei de Brussel·les. Segons ha informat el diari Les Soares...
L'actor va intervenir en tres ocasions, tres en aquest acte, visiblement afectat. O sigui, els que estaven allà diuen, este tio està afectat. Està afectat, està perjudicat. Diu, després de la qual cosa, les autoritats del centre van decidir que no continuarà amb les altres cinc lectures que teníem previstes.
Però aquest home en què pensava? El van deixar llegir tres lectures que es veu que ja era difícil de fer-se entendre i que es veu que a les altres dues que quedàvem van dir aquestes que si de cas ja no les llegeixi i deixem-ho estar. I a més de la falta de concentració l'actor va protagonitzar un moment tens quan va començar a fer bromes sobre les polítiques de Bèlgica i les seves conseqüències a la fiscalitat de grans fortunes.
que van cridar l'atenció per sortir de to de l'emotiu fet que s'estava en aquells moments comentant allà que era, doncs això, un acte en els caiguts de la Primera Guerra Mundial. Resumint, a les seves dues últimes entrevistes l'actor havia afirmat que bevia, o que veu, vaja, per avorriment i que ha arribat a veure fins a 14 ampolles de begudes alcohòliques en un sol dia. Vaja, què és alcohòlic?
Senyor Depardieu, el problema no és que ho és el seu ecolisme, sinó el fet que no sàpiga estar en els llocs. A on té que estar. A on i com té que estar. Per tant, com que sempre es diu que si veus estar bé menjar una mica, perquè això sempre amortigua el tema, Depardieu amb poc carinyo. Un, dos, tres, botifarra de pagès.
És el moment de fer repàs d'aquelles notícies que ens agraden, que ens criden l'atenció, que d'alguna manera desperten el nostre interès. García, què ens portes aquesta setmana? Sí, mira, jo estic mirant les que... Dispara! Les que tenia aquí, però és que... No t'han agradat, doncs no les llegeixis, dona. No, no, sí, sí que m'han agradat, però és que les que he trobat... Sí, bueno, són millors. Per això estamos. Bueno, m'han cridat bastant l'atenció. Doncs venga, dispara. Resulta que la revista Polar Biology...
Acaba de publicar un sorprenent article que comenta en vídeos com uns lleons marins intenten cúpular amb pingüins. Estàs parlant de foques. Sí, lleones marines són foques amb pingüins. Intenten mantenir relacions extramatrimonials amb pingüins. Les tenen?
O ho intenten? Explica'ns-ho això, perquè ens hem quedat alarmant. Relacions entre espècies. L'armant ha quedat catatònic. Sí, ara que fes-ho els pingüins que tinc a casa jo. Això és legal? No ho sé. Per favor, continua. Ens has deixat amb asques. L'estudi parteix de... Perdó, perdó, perdó. A veure...
Qui inverteix diners i temps en estudiar que unes foques volen mantenir relacions incestuoses amb uns pingüis? Diu que uns biòlegs van ser testimonis per primera vegada que van veure l'intent de corporació. Ho van veure, no? Llavors...
Van anar fent estudis i van comprovar que no es tractava d'un fet aïllat, sinó que es van trobar fixant-se en més situacions en què es donava que... Els pingüines com veuen els marines... ¡Vámonos, que esto muy mal se nos tiene que dar la noche! És habitual que els marines facin els pingüins, allà, en aquesta zona.
No, a veure, no és habitual. Anem a la notícia. Diu, el 2006 uns investigadors van captar unes imatges d'un lleomarí tractant de copolar amb un pingüí.
I en un lloc... Segueix, segueix, per favor. No puc. Segueix. En un lloc... No, el lleó marit tampoc es veu, eh, Domènech? No, no. Que és on conviuen els dos animals, no? Diuen... En un primer moment els biòlegs van pensar que es podia tractar d'un joven macho, inexpert, que en realitat... Que en realitat s'estava menjant l'animal. Ah. Val? Vaja si se'l menjava. Sí. No només...
Sens dubte, l'estudi publicat... És que, Garcia, ens portes unes notícies que mori infantil? No, però bueno, segueix. S'ha demostrat que no es tracta, com he dit, d'un fet aïllat, sinó que els biòlegs van gravar tres successos similes més en altres platges de la illa. Ahà, és habitual. En dues ocasions, els lleons marins els van deixar fugir després de la copulació
I en l'altra ocasió, després de la copulació, servem el menjar. Molt raros. Jo no puc comentar això. És que és difícil de comentar. Jo no puc comentar un lleumerí que et passa per la pedra, un pingüí i després se'l menja. Aquesta llengua, Domènech. Perdó, perdó.
Ja està? Diu... Ah, ja més, ja més, calla, calla. No donaven crèdit. Diu, hacen ahora cábales sobre la razón de este comportamiento. Apuntan a que es tracta de jovenes, de machos muy jóvenes, que encara... Que van salidos. Que encara no podan... Això és com el del chiste. Saltraban allà el maristro del penguí, no li diu...
Muerte o mondongo? I el pingüino diu, bueno, pues quizás mondongo. Diu, pues mondongo hasta la muerte. És el mateix. És el mateix. O el que passa, a segons quines discoteques, a cinc de matinada. Ja, Domènec, deixa. Domènec, encara són quarts de nou. Vinga, García.
Doncs res, que es pensen que són un grup d'allà uns marins molt joves que no han trobat un grup d'hembres de la seva espècie i que tracten amb aquests actes de practicar. Ja, ja, vale, vale, canviem de tema.
O són molt lleixos. Les teves necessitats. O són molt lleixos i les lleones venides em passen. Anem a un altre tema. La pregunta és, per acabar, eh? Sí. Cuidado. Tranquil. La natura és sàvia? Saps que m'interrogant seria el... El meu comentari d'aquesta notícia. La natura és sàvia? Deixem-ho. Deixem-ho a respondre d'això la pregunta sobre la taula.
Ho he de trucar, o a Líquez Jiménez o al Ponset. Correcte. El d'allò és de la jungla, no? El d'allò. Frank de la jungla. Molt bé, una altra notícia. Aquesta és curiosa. Diu, un de cada quatre ciutadans d'Espanya mostra símptomes d'estar enganxat a internet. Sí.
Llegir el correu i buscar informació a la xarxa són les principals activitats dels usuaris. Diu, un de cada quatre espanyols d'entre 18 i 64 anys mostra símptomes d'estar enganxat a internet i un 26% reconeix que la seva vida personal depèn bastant, per no dir molt, del telèfon mòbil.
Són les dades que es desprenen d'un estudi dut a terme per l'OCU, l'Oficina de Consum i Usuaris, o dels consumidors i usuaris, sobre el risc d'addicció a mòbils i ordinadors, en què van participar gairebé 2.000 persones. Diu, els usuaris dediquen més temps a l'ordinador o al mòbil a la seva vida privada, 22 hores a la setmana, que a la feina. Que a la feina. Ostres. Cuidadín. O treballen poc o addictes perduts. Sí.
Diu, l'ús intensiu del telèfon mòbil no suposa per si mateix un problema, encara que sí que ho podria representar si va acompanyat de determinats comportaments que poguessin implicar risc. Allò que diuen, si estàs utilitzant el mòbil no el condueixis. Diu, malgrat que els espanyols utilitzen més el mòbil que els belgues, els italians o els portuguesos, l'índex d'ús problemàtic està encara entre els baixos, entre, com si diguéssim, els consums baixos.
Dixençant un qüestionari validat, la plataforma Loco ha mesurat l'índex d'addicció al mòbil dels espanyols en 31,4 punts dins d'una escala d'entre el 20 i el 100. Un nivell, a dia d'avui, bastant baix. Bueno, diu que, i amb això acabaríem, el 21% dels interpel·lats reconeixen veure continguts pornogràfics i només un 4% de Clara bé ha apostat diners per internet.
Jo no sé els llons marins on estan. Domènec, la següent notícia. Sí. Trobats centenars de milions d'euros amagats en departaments del Vaticà. Toma, ja. A veure, no, no, no. Cuidado, eh? El Vaticà. Domènec, hi ha una frase en castellà que diu con la iglesia hemos topado. Ara no està aquí, està convalaixent i jo no vull que ens posem.
Ah, no vols, no la puc Tu digues, però vés Muérdete la lengua Domènech Pots tornar a dir el titular Trobat centenars de milions d'euros amagats en departaments del Vaticà
Armà, em sembla que estiguis pregant. No, deixa-ho. Explica't. El ministre d'Economia de Santa Seu afirma que aquest descobriment fa que la situació de les finances sigui més saludable del que semblava. Es veu que s'han trobat centenars de milions d'euros amagats en diversos departaments de Santa Seu. Han trobat la guardiola, el porquet. Sí, potser sí.
Més que un porquet era una truja, perquè, clar, centenars de milions d'euros, quasi que... Sí, però bueno... Però això com s'ho han trobat? No apareixien els fulls de balanç. O sigui, senzillament vol dir que eren uns diners que estaven en comptes que no estaven comptabilitzats. Però no dius si estaven en maletes o estaven en comptes? No, en bosses, potser...
En un article per la revista britànica Catholic Hero Magazine, que serà publicat un dia, el cardenal australià afirma que han descobert que la situació és molt més saludable del que semblava. És molt important assenyalar que el Vaticà no està en fallida.
diu ell, el ministre d'Economia del Vaticà. La Santa Seu està pagant les seves despeses i a la vegada posseix importants actius i inversions. Jo m'imagino que l'he dit com amb rabietes. Armand, Armand, Armand, poc a poc a poc. Perdona, és que a més, Armand, tranquil, perquè diu que apunta que els departaments del Vaticà van tenir durant molt de temps gairebé carta blanca amb les seves finances i van seguir patrons establerts de temps enrere per gestionar els seus assumptes.
Això què vol dir? Doncs vinga, alegria. Això vol dir que... El mes passat, l'oficina de Pell va enviar una carta a tots els departaments del Vaticà sobre els canvis en la gestió de l'economia i la comptabilitat. Des de l'1 de gener cada departament haurà d'aprovar mesures financeres clares i eficients. Una cosa estranyíssima per altra banda en qualsevol organització i o estat.
Estem parlant de l'Església, també. Des de l'elecció del Papa Francesc, al març 2013, el Vaticà... Mira, això és un punt. El Vaticà ha aprovat grans reformes per complir els estàndards financers internacionals i evitar el blanqueig de diners. Però potser després de 2.000 anys... L'hermane explotarà, eh? No, l'hermane s'està posant lila. L'hermane s'està posant. Això és la Lluna. Ja tocava, però estem parlant de l'Església. Estem parlant de la secta més gran. Vale. Vinga. Vale.
I la darrera notícia que tenim... Ah, no, darrera, no, encara tenim alguna més. García. Jo en tinc una, també. Vinga, dispara. Si és de foques, si és de pingüins, o coses d'aquestes, ens les saltarem, t'aviso, eh? Vale. No és ni de foques ni de pingüins. Vale. És d'una nena de 7 anys que li van treure 200 dents de la boca.
Impossible! Això no pot ser. Jo de veritat. No explica, explica. Clar, dic això i us creguem les ganes. A quins llocs ho trobo? A més hi ha la foto. Un mundo misterioso, massa allà. Hi ha la foto, també.
I que és un tiburon? No. Diu que la nena... Tot el paladar, tot ple de... Sí, la nena tenia un odontoma compost, que és una mena de tumor format per teixits dentals que es formen a la boca. Diu que aquesta malaltia és pròpia a persones amb edats entre els 10 i els 18-20 anys i es pot produir per diverses condicions patològiques com un traumatisme o alguna infecció.
La nena va sortir satisfactòriament de l'operació, o sigui, va sortir bé després que li traguessin les 200 dents. I, bueno, recalcar que l'operació es va fer un dia després del seu aniversari. I els metges, doncs, han dit que este seguramente es su mejor regalo de cumpleaños. La cirugía se realizó el día después de su cumpleaños. Cortó la tarta en el hospital y lo celebró con sus padres y los médicos. Vale.
Bé, deu-n'hi-do. Que és curiós. Deu-n'hi-do. L'última notícia que titularem, i després intentarem analitzar-la amb el nostre mai ben apreciat col·laborador en Santiago Barambio, el doctor Barambio, és aquesta. Diu, la meitat dels adolescents d'entre 16 i 18 anys fumen habitualment.
La meitat dels adolescents entre 7 i 18 anys fumen habitualment. Diu, malgrat les campanyes sanitàries, el consum de tabac entre els adolescents de 16 i 18 anys arriba al 50%. I un de cada quatre adolescents d'entre 12 i 14 anys, estem parlant del 25% d'aquest grup social, fuma regularment. I això ho diu la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària.
El CPAP. Sí. Molt bé, eh? Hòstia, això ho domina. Ho domina, ho domina. Ets un H, eh? I aproximadament el 10% dels fumadors tenen menys de 18 anys i la majoria dels fumadors es van tornar addictes al tabac en l'adolescència. Dels adults fumadors, el 90% es van iniciar en l'hàbit de fumar en la infància, segons aquesta organització. Bueno, dades, la meitat dels adolescents d'entre 16 i 18 anys a Espanya fumen habitualment. A veure si ho podem parlar amb el doctor Baràmbio.
I anem a altres temes.
15 minuts per arribar a les 9 del vespre. És a dir, estem parlant de 3 quarts de 9. I ho hem de dir, ho hem de dir, ho hem de dir amb alegria, ho hem de dir amb carinyo i hem de dir allò de... Mariano González, buenas noches y bienvenido. Buenas noches, bien hallados todos. Com estàs? Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit, bona nit, bona nit. Jo ja sé que si no, Mariano... Mariano, no te has ido de puente. Què ha passat aquí? No.
No, no, no miro el puente. Però estem parlant del Día de la Constitució, no? Para irme. Però això no és el Día de la Constitució, mañana? Sí, claro. A la capital del Reino, en la Villa y Corta, això no ho celebreu molt? En la capital del Reino se celebra, sí. Però mucho, mucho, ¿no? Un poquito. No, más que en otros sitios. Hombre, sí, mucho más que en otros sitios, sí. Vale. Pero porque les interesa a todos los canapés y esas cosas, ya sabes. Ah, va, los canapés. Tú a aquests puestos no hi vas.
Si no, pregunto, pregunto. ¿Tú no vas a estos sitios de los que dan canapés y todo eso? No, no. Vamos, que no ejerces de pequeño Nicolás. No, no, no, no. Esos son especialistas en salir en todas las fotos, sí. Vale, vale, vale. Pero yo no, yo no, yo intento evitarlas. ¿Y es cerca, días como el de hoy, la capital, que era desierta? Hay mucha gente que se va, pero hay tanta gente aquí que aunque haya estos puentes en los que todo el mundo coge el coche y se va fuera de Madrid, fuera de lo que es la ciudad...
siempre queda gente para llenar todos los sitios. O sea, sí, sí, la gente se va de puente, lógicamente, pero luego también queda gente por aquí para todo. Bueno, ya tenemos otro.
Sí, ya cuando lo echaron ya tenían otro pensado. Sí, sí. Claro, claro. Bueno, en realidad yo creo que cuando le pesaron ya estaba cesado desde hace mucho tiempo el señor Rodríguez.
Entonces lo que pasa es que había que esperar que pasara un poco la tormenta y que salga en el momento oportuno. Y ha sido pues ahora. Deixa'm dir el titular, Mariano, que hem trobat en prensa. L'última ficada de pota de Javier Rodríguez un dia abans de la seva destitució. L'exconseller de Sanitat de Madrid va afirmar el dia abans que el substituïssin o que el destituïssin, va afirmar que si ell hagués fet malament la seva feina, la senyora Teresa Romero, aquella infermera que es va contagiar de l'èbola, no estaria parlant.
Diu Javier Rodríguez, que va ser destituït aquest dijous, ara fa un parell de dies, com a conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, la mateixa setmana en què Espanya va quedar oficialment lliure de l'èbola, i després que el ja exconseller fes noves declaracions polèmiques, com dius xos. Ell va dir el dimecres, diu que si hagués fet malament la seva feina, si no hagués sigut per ell, l'auxiliar d'infermeria no estaria parlant.
Vamos, que la donava per morta. Per la seva feina, això gràcies també. I que es va felicitar perquè no s'hagués mort i perquè hagués tingut un final feliç. Oye, tu esto, ¿cómo lo habéis vivido aquí, lo d'aquest home? Bueno, nosotros lo hemos vivido con un cabreo importante. Con un cabreo importante porque, claro, aun reconociendo la valía como médico que pueda tener este señor, lo que no se puede hacer es tener
Esa lengua tan... No sé cómo llamarla. Tan afilada. Tan venenosa. Sí, sí. Este se muerde y se envenena. Cuidado. Porque realmente es que una vez tras otra cada vez que abría la boca era para meter la pata. Hasta cuando se disculpaba volvía a meter la pata otra vez. Claro, es que ya es lo último decir que sí que la enfermera está viva por él.
Porque si él lo hubiera hecho mal, la enfermera se hubiera muerto. Sí, es allò que diuen esas illes, es escolmo, es escolmo. Yo creo que en este caso los políticos, porque estaba, aunque es un médico de reconocido prestigio, no sé dónde, sí es cierto que estaba ejerciendo un cargo político. Entonces yo creo que los políticos se deben dedicar a lo suyo y dejar que los médicos y los hospitales hagan su función, que al final de cuentas es lo que han hecho, es decir...
Voluntarios como Teresa, que se ofreció voluntaria, pues hacer su trabajo, que hubo un error. Bueno, los cocineros también de vez en cuando se hacen algún corte con los cuchillos. Nadie es infalible en ningún caso.
Y no digo que hubiera un error por parte de Teresa tampoco. El tema no es el error, el problema es cómo se trata este error. Estamos hablando de falta de sensibilidad y de humanidad en un responsable político...
No ya de sentido común, que en principio tampoco ha brillado mucho en este consejero. Además encubriendo el problema con gestos teatrales y demás. Se fue a la peluquería a depilarse.
que vamos a matar al perro y no sé qué. Y a la depiladora también la vamos a matar. Es que es algo increíble, de verdad. Lo único que les faltó fue fumigar o gasear con el gas este, ¿cómo se llamaba? El ciclón este de toda la comunidad de propietario, por si acaso se haya quedado ahí algún... O quemar al marido para que no estuviera contagiado. Sí, y para que no se asomara la ventana. Es algo increíble. A mí estas cosas yo siempre...
Siempre pienso que dejemos trabajar a los profesionales y que los otros se dediquen a lo suyo. Es decir, como lo suyo es nada, me refiero, como los políticos lo suyo es nada, pues este señor ha ejercido perfectamente de lo que es nada, políticamente nada. Y antes la sustituyó a, me parece que fue a Laschetti,
que fue otra persona que estuvo privatizando sanidad, no sé si fueron hospitales o centros de salud, y antes había otro que sonará que era Güemes, que también pasó a la empresa privada, también después de algún tipo de contrato, consejero delegado de alguna farmacéutica. Sí, sí, empreses sempre vinculades al RAM. Efectivamente. Entonces, el que han traído ahora, Maldonado, pues ha provocado una cosa.
No le conozco absolutamente de nada. No puedo decir nada bueno ni nada malo de él. Pero sí que una persona que llevaba nueve años o diez años trabajando en el departamento, en el mismo departamento de sanidad, que era la que trabajaba, por cierto, que jamás la habían nombrado absolutamente nada, ha dicho, mira, pues ahí os quedáis con vuestra sanidad que yo me voy. Así que a ver qué pasa ahora.
Sí, que això, com a mínim, és significatiu. És molt significatiu. O sigui, tres consejeros de sanidad en un any, i encara no hem terminat. Però suposo que ara ho que li dijen a fer. O ho que li manden a fer. Me imagino que haurà venit... Sí li he vist la cara un poquit, però no li conozco de nada. Entonces, me imagino que haurà venit...
Por la pinta de pulpo en un garaje que llevaba, pues, a la gran dicho, pues, pues, como aquello, ¿no? Intenta no abrir la boca cuando te pregunten. A veure, perdona. Ara lo que le dejen y lo que le piden. Perdona, però això, ara, no sé, se m'acut com el nou ministre de Sanitat que tenim. Por ejemplo. Que de Sanitat debes saber una gónada o dos. Esto es incomprensible.
Ministro de Sanidad, un carpintero. Igual té bones idees. Hauria de ser gent especialitzada. El ministro de Sanidad que han nombrado en lugar de Anamato, que es este... Alonso. Alonso, fue alcalde de Vitoria. Entonces, algo de gestión debe saber. No sé si de sanidad, pero sí de gestión. Entonces, no sé...
Desde luego no creo que sepa si hay que tener un máster o no para ponerse un traje de estos contra el ébola o si se ha dado un curso de un cuarto de hora o de tres cuartos de hora y con eso ya te debes considerar un experto en ébola o en cualquier otra circunstancia sanitaria. Pero por lo menos es uno de los que en menos charcos se ha metido en este tiempo.
Bueno, dale tiempo. Dale tiempo, Mariano. Com a portaveu sempre tens la facilitat que dius el que et toca dir i ximpum, vull dir, no te metes i si te metes te sales, vull dir, cap problema.
Claro, hay gente que tiene más cintura y otras que tienen menos cintura. Y desde luego has metido elefantes en cacharrería. Y esperemos que por lo menos Alonso sea capaz de decir cuatro palabras juntas sin meter la pata. Como dijo Lama, ya se verá. Hay otro tema, Mariano, y es que tú sabes cuál es el tema recurrente, qué tanto nos gusta y qué tanto nos pone...
Bueno, a algunos les pone más que a otros. Ya te digo. Y ahí lo dejo. Ya te digo, ya te digo. Dice el titular, dice el titular de hoy viernes. Los whatsapps deixan en evidencia la estreta relación entre Le Petit Nicolás y García Legaz. ¿Que quién es García Legaz? Pues el secretario de Estado de Comercio. Efectivamente. ¿Cómo lo ves? Tenemos nuevos datos desde la capital del reino de cómo está el tema de Pequeño Nicolás.
Tenemos datos, tenemos datos. A los datos me remito. Pero todavía no lo han conseguido.
Porque no saben hasta dónde ha llegado. Con todo lo que dicen no saben hasta dónde ha llegado ni el total de las fotografías que tienen, ni el total... A veure, Mariano, és que és molt fort el que en principi era senzillament un presunto xiflado, que es feia fotos fàcils de fer, o no, amb diferents personalitats, que resulta que, entre d'altres coses, avui es descobreix que aquest senyor tenia una relació molt, molt, molt estreta amb un secretari d'Estat. Sí.
En el que, entre altres coses, es deia en un altre que un somiava amb l'altre. Esto ha salido escrito, eh? Sí, sí, sí. Ei, home, què dius de veure? Hombre, aquí lo que ha demostrado un poco este chico es que, bueno, ahora ya es mayor de edad, con lo cual no hay ningún problema, pero cuando empezó todas sus andanzas era menor de edad. Ha conocido mucha gente cuando era menor de edad.
Y tal y como se desarrollan las cosas, pues hay que entender lo que está pasando. Hay que entender. ¿Vosotros entendéis? Aquí estás diciéndolo todo sin decir nada, Mariano. Cuñetero.
Por eso es que puede ser creyable. Ja, ja, ja. No, no, no, el que estàs dient, Mariano, no és cap tonteria. I l'Armand, recordo que la setmana passada va dir una cosa, i si no, corregeix-me, Armand, que vas dir... A veure, tants mentits i tantes mandangues per part de tothom, ves que no això sigui més del que sembla d'entrada, que és el que havíem dit, que semblava que era un xifladet o un nano que, mira, s'havia fet quatre fotos amb diferents actes i tal, no?
La cosa, ostres... Però que també van a la... Empieza tormentosa, eh? Sí, sí, sí, sí. Però com et coles allà? I a més les coses que estan... A menys per lo que jo oigo por ràdio, eh? Lo que estan... Las historias que salen son... Suelen a tapadera.
¿Sabes cómo a camuflar? No pasa nada. No sé, a mí me suena un poco esto. Pero es que ¿cómo se coló? Aquí está el tema. Es muy sencillo. Parece ser que no se coló. Es que potser no es va a colar. Es muy sencillo, es muy sencillo. Cualquier espabilado que entra en un centro de poder como era Faes...
que en principio era un centro de creación de ideas y de tendencias intelectuales y tendencias políticas, vamos a decirlo así. ¿Pero cuándo entró? ¿Hace cuántos años? Porque claro, tiene 20, o sea... Entró con 14-15 años. O sea, de molt, molt, molt jove, de molt jove.
De hecho, yo he oído unas cosas. Andaban, Domènech. A aquest noi se le ha ido un poco la olla ahora, contándolo todo. Sí. Pero él iba, bueno, desde que entró a las juventudes del PP y todo eso, iba haciendo una carrera, bueno, que iba siguiendo los pasos
que para ser un Alejandro Agag, por ejemplo, ¿vale? Ya nos entendemos todos. O sea, para estar en la órbita del partido y sacar beneficio político con contactos de todo el mundo. Lo que pasa que ahora, con 20 años, el tío se le ha ido un poco la pinza y ha empezado a decir... Se lo ha empezado a creer antes de tiempo.
Bueno, supongo que sí. Entonces ha empezado a contar todo. O potser explica coses perquè li haurien promès algunes altres coses i al no aconseguir-les diu, pues ara que no me lo vas a dar, te vas a... Puede ser. Pero que el chico iba siguiendo paso a paso lo que hay que hacer en el Partido Popular desde las juventudes del PP para ir subiendo posiciones y ahora conozco a uno, ahora conozco a otro... De hecho, le crearon un cargo específico en el ayuntamiento de...
Boadilla, me parece. Qué bonito, Boadilla. Porque para entrar en las juventudes del PP hace falta tener una edad, no recuerdo si eran 17 años o 16 años, una cosa así, no recuerdo. Y le crearon un cargo de... ¿Cómo era? Coordinador de juventudes del PP del ayuntamiento de no sé qué. Porque no podía entrar todavía en las juventudes del PP. O sea, el...
generaciones. Esto era... Es extraordinario. La capacidad que tenía este chico desde que tenía 14-15 años para montarse su película dentro del organismo. Desde luego que algo hay algo hay algo hay algo hay que algo hay prueba evidente que hay cuatro cosas que a lo mejor pueden ser más o menos importantes pero ya
La tendencia es de contestar, de decir qué puedo hacer, no puedo hacer, de que le acompañe gente que él ha colocado, porque por lo visto la persona que le acompañaba en el coche de patrulla tele que ha salido en las televisiones con el volardo luminoso de los policías cuando iba a La Coruña o Santiago de Compostela o al pueblo este con...
que iba a llegar el ministro y no sé cuántas cosas más. Estamos hablando de un secretario de Estado, ¿eh? Sí. Un secretario de Estado, ¿eh? No cualquier... Un secretario de Estado. No un trabajador de Radio Desver. ¡No! ¡No! ¡Ah! Si lo peor de esto es este secretario de Estado o cualquier otro secretario de Estado, quiero decir, al final cualquiera de ellos acepta en su... o por lo menos consciente en su entorno...
Una persona que está allí metida y que puede hacer lo que ha hecho. Y Diego Este, que dentro de lo que es habla mucho, dice mucho y prácticamente la gente se está ahorcando sola con la cuerda que está sacando.
Ja te digo. Mariano, són gairebé les 9 de la nit, ho hauríem de deixar aquí. Com sempre, t'encarreguem, primer t'agraïm la participació avui en el programa, sobretot en un dia tan especial que mañana no quedará nadie en la capital del Reino, en la Villa y Corte, i això nosaltres t'agraïm que tu t'hagis esperat a marxar per poder col·laborar un divendres més en el programa. Oye, te encarregamos más tarea, eh?, pel divendres que ve, i ens interessaria molt que ens continuïs posant el dia en estos temas y en otros.
Mariano, un abrazo. Bona nit a todos. Bona nit. Minutillo que passa de les 9 de la nit. Domènec, el seu torn. Avui el tema musical... L'Armand ja està fent ganyotes, eh? Sí, ja està. Minut zero del programa. No, avui porto l'Adel, Rolling in the Deep, que és un tema... Mira, he pensat que feia des que m'escoltava... Bueno. No, no.
I'll leave with every piece of you.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Throw your soul through every open door. Count your blessings to find what you look for. Turn my sorrow into treasured gold. You pay me back in kind and reap just what you sow. We could have had it though.
Fins demà!
La dasbarnada.
Sis minuts ens passen de les 9 del vespre. Seguim amb la Desbernada, el programa que us acompanya, com ja sabeu, tots els divendres entre les 8 del vespre i les 10 de la nit. En aquest bon punt donarem la benvinguda un divendres més a la nostra estimadíssima amiga Isabel Amato. Bona nit!
Bona nit. Ui. Què ha estat això? Em teniu aquí un quart d'hora esperant i estic mort de fred. Ah, perquè estàs a la calle. I a la calle te tienes que ver por tu mala cabeza. Exacto. Isabel Bató, cargolina de pro.
Home, doncs sí, cargolina. Sí, cargolina. Com sempre, ja saps que ens encanta i ens agrada que ens expliquis què ha de passar a la veïna població d'esplugues de Llobregat. Què tenim? Quin és el menú? Tot i que aquest cap de setmana serà una miqueta fluixet...
La setmana que ve ja arrencarem una miquetona per acabar apotidògicament el cap de setmana vinent. Mira, per demà dissabte, què tenim preparat? Al matí, a partir de les 9 del matí, al Poliesportiu de les Moreres, hi ha un torneig infantil de bàsquet, on hi participen els clubs de bàsquet noves pluges.
Després, per diumenge, què tenim preparat dintre d'aquelles activitats que us vaig explicar del Jogateca Ambiental? No sé si recordeu uns tallers que s'estan fent conjuntament a la Font Santa. Són activitats preparades per les famílies. Doncs en aquesta ocasió aprenem a fer melmelades de poma.
I els tallers que es van fer ja fa setmana sobre les casetes aquestes que es feien pels ocells i els apenats ja estan donant el seu fruit. Per tant, aquests tallers organitzats per la Font Santa, mancomunats en diferents ajuntaments, veiem que va donant el seu fruit. Per dimecres tenim un parell de cosetes. Una és les classes d'anglès que es fan a la biblioteca para Miquel Desplugues.
I després tindrem el dia 10, el dimecres dia 10, a la mesoberia de Can Tintorer, una xerrada entorn del monestir de Montsió i les transformacions urbanes, com alguns de nosaltres, o molts de nosaltres ja sabem, el monestir de Montsió d'Esplugues, com el que se li coneix com les Monges d'Esplugues,
Doncs és un monàstic que estava al centre de Barcelona i que va ser portat a Esplugues pedra a pedra. És una història molt interessant. I anirà a càrrec de la Marci Vidal, que és la presidenta de l'Associació d'Amics dels Museus d'aquí d'Esplugues. I també és professora d'Història de l'Art. O sigui que pot ser una xerrada molt, però que molt interessant. Doncs sí, ens recordes el lloc i l'hora? El lloc és a la Masuveria de Can Tinturé. La Masuveria és aquell petit edifici que hi ha just abans d'entrar al Museu de Can Tinturé. Val.
El carrer de l'Església. A dos quarts de vuit del vespre. I el mateix dimecres, també a dos quarts de vuit del vespre, a la Biblioteca para Miquel, fan el disco fòrum especial de Nadal. O sigui, el disco fòrum no vol dir que la gent es torna boja ballant com si fos una discoteca cançons de Nadal. Que no estaria malament. Que no estaria malament.
El que fòrum és posar cançons de Nadal i fer un fòrum al voltant d'aquestes cançons. El que passa que són cançons molt especials, ja que seran cançons de Nadal, de Bach, Cacchini, Corelli i Händel.
Per tant, pot estar molt interessant. No ens n'estem de res, eh? Es plogues, no ens n'estem de res. No, es plogues, som un carbolí. Sí, que es pot escoltar, no seran brillancicos. No, no seran brillancicos. Que no t'agraden els brillancicos, herman? Molt malament. Aquí, quan ens aprovem el Nadal, la desbernada, ja us dic jo, que serà un darrere l'altre, sense parar. Vinga, no n'és top. Dels clàssics, a més, eh? Dels de tota la vida. Ja vindré per Sant Joan.
Bé, aquesta setmana no oblidem els més menuts i a la biblioteca també. El que passa és que és una miqueta tard, a dos quarts de sis de la tarda. Però són contes de colors a càrrec de la Sara Fuentes, en què hi ha cantarelles, rodolins i cançons, jocs de falda. Els jocs de falda són els jocs que feien antigament les mames i les lleies amb els seus fills.
I és molt interessant perquè són activitats adreçades a nens de dos i tres anys que han d'anar sempre acompanyats amb una persona adulta. Les classes són limitades, per la qual cosa us recomano que truqueu a la biblioteca o al servei d'informació de l'Ajuntament d'Esplugas. Dijous tenim moltes activitats. També hi ha un taller infantil de Nadal, també a la mateixa biblioteca i a la mateixa hora, que el taller es diu Preparem el Nadal.
Després de la residència a la Maiola, a l'Auditori Maria Rosa Camprecius hi ha una activitat a l'Aula d'Extensió Universitària, que ja sabeu que les xerrades a l'Aula també m'encomunades, però en aquesta ocasió es plugues en Sant Lluís d'Esbert. En aquesta ocasió la xerrada es diu La bola i un drama a Àfrica.
És una xerrada que coordinarà l'Hospital de Sant Joan de Déu, que com sabeu és una de les ONGs que té destinats a molts infermers o monjos a l'Àfrica, i ens explicaran l'experiència de primera mà. Perfecte. Seguim amb el dijous. Vinga.
Fem xarxa networking al començ. Fem xarxa networking és una iniciativa de la xarxa de dones emprenedores d'esplugues. Xarxa de dones emprenedores d'esplugues que juntament amb dones d'esplugues són pioneres en aquestes xarxes que han fet des de Vila Pepita. Estem exportant també des d'esplugues alguna coseta. Són lents perquè els cargolins són lents. Això ja ho teniu, això ja ho teniu. Ja ho sabem. Però quan arribem a lloc les coses les fem molt ben fetes.
Vale, rifanyós. Bueno, bueno. I hi ha més activitats, eh? Vinga.
El divendres hi ha un taller de cuina i tradicions nadalenques. Però és un taller de cuina molt especial, ja que està organitzat per grup de dones de canvi de LED, en què es pretén fomentar la integració, l'intercanvi i la convivència de les persones nouvingudes a través d'un espai d'aprenentatge. Ho estic llegint literalment com ho posa l'agenda. Molt bé. Qui vulgui informació sobre aquest taller pot tocar gràficament el telèfon al 930 00 82.
Recordar-vos que aquest dilluns s'acaba la Fira Solidària d'Aidet. Aidet és una entitat d'esplugues de discapacitats i de disminuïts. Aquesta setmana va ser el Dia Internacional de les Discapacitats. Tot el que recullen és per aquesta entitat.
Divendres, dia 12, a les 8 del vespre, a la biblioteca faran aquest sorteig famós que us vaig dir dels nens i nenes que puguin anar a la cavalcata del Meixor Vesper i Baltasar, que es va activar la campanya fa un mes aproximadament. I després també tenim una activitat molt interessant que es farà a canvi de l'EB,
i ara l'he perduda, però és una taula de convivència també de Can Vidalet. S'estan fent unes taules en què hi participen diverses entitats, i tot que no és una activitat d'agenda, sinó que seria més aviat una activitat sociocultural organitzada per l'Ajuntament i abraçada directament a les nacions, penso que està molt bé donar difusió d'aquests tallers que es fan d'intercanvi cultural,
i per la convivència, per eliminar alguns mites i alguns rumors que hi ha al voltant d'alguns barris en què es diu que són problemàtics. La setmana que ve us explicaré la fira de Nadal i les activitats que hi ha la setmana abans de Nadal,
per arribar a la disbeu-se Nadalenca. Doncs, Isabel, això ja ho deixarem per la setmana que ve. Però això hauria d'explicar aquí. Sí, això hauries de venir a explicar-ho aquí a l'estudi. Imperson. A la comoditat de l'estudi. T'emplacem. T'emplacem. Isabel, t'emplacem. Tinc un sopar al dia. Ja comencem. Ja tinc un sopar. Isabel Mató, com sempre, de debò, moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes gràcies i molt bona nit. Adéu-siau. Adéu-siau, bona nit.
15 minuts ens passen de les 9 del vespre. Doctor Santiago Barambio, molt bona nit. Hola, bona nit. Doctor Barambio, et vam trobar molt a faltar la setmana passada, que ho sàpigues, nosaltres i l'audiència.
Estava a quiròfano, no vaig poder-me posar. Ho sabem, i per tant, en qualsevol cas, avui sí que t'agraïm moltíssim la participació en el programa. Doctor Baràmbio, hi ha un tema que hem mig tocat al principi del programa i que ens l'hem deixat guardat així, calentet, per comentar amb tu, a veure, des del punt de vista professional, com valoraves unes dades que sortien avui
per part de la societat espanyola de pediatria extrahospitalària i atenció primària, en la que diuen que la meitat dels adolescents d'entre 16 i 18 anys a l'estat espanyol fumen habitualment. Fumen habitualment. I que un de cada quatre adolescents d'entre 12 i 14 anys, estem parlant d'un 25% d'aquesta població, també fuma regularment. Doctor Baràmbio, com ho veus? Bueno, veig que les...
campanyes de desincentivació del tabac no estan donant bons resultats. I això... Ara, que els nanos fumin és una cosa que jo he vist sempre i es veu a moltes societats. És una figura d'estatus, encara que ara no es fumen a la televisió, no es fumen al cine, però encara continua sent unes coses de tipus d'estatus. I el bo...
és que les dones s'han incorporat a això, i no sé si distingeix aquesta estadística... Per sexes no, almenys la informació que tenim no ens la distingeix per sexes. Però entre més adults fumen més les dones que els homes.
Des del punt de vista professional, Santi, com veus tu el fet que... Com has dit que les campanyes no funcionen. Aquest punt és el que m'agradaria que toquéssim ara. Perquè a les campanyes diners se'n gasten, se'n fan permanentment, surten per tot arreu, etcètera, etcètera, etcètera. Però el resultat és el que és. Sí, però no aconsegueixen ficar la por al cos. El tabaco, com que és un enemic, diguem, lent,
O sigui, la velocitat et mata ja, no? I a més a més, la gent va per la casa teva o els cotxes i li diuen tants morts i això, però et mata ja. Però el tabaco no et fumes sense riure i et mores. Correcte. Molts anys de fumar per morir-te, no? Llavors, clar, el jovent això ho veu com molt lluny, no? Llavors no acaben d'aconseguir... O sigui, a base de posar el tabaco mata en els paquets, no crec que desincentivin, m'entens? Perquè no es mata immediatament.
És correcte, és correcte. I és veritat que en els paquets de cigarets hi ha algunes fotografies realment espectaculars dels efectes que el tabac pot tenir a la seguita. És un problema, mirar-te-les i ja està. Sí, però jo no veig això. Jo crec que hauria d'haver una educació com més sanitària que no hi ha en aquest país. O sigui, en aquest país no ens ensenyen a menjar, no ens ensenyen coses així, no sé, no sé si ara...
en algun col·legi t'ho fan, però que jo sàpiga si és de manera... Generalitzada, no. Generalitzada, no. Correcte. Llavors, clar, doncs, en definitiva, ets un ignorant, no? Llavors, un ignorant, doncs, és fàcil col·locar-li per altres propagandes que hi ha, no ets col·locar-li el contrari del que li convé, no?
No és correcte. Doctor Barambio, no sé si podríem dir dins d'aquesta anàlisi que estem fent avui, a nivell de format, que no de contingut, hi ha hagut una altra dada que ha sortit aquesta setmana que també estàvem molt interessats de comentar amb tu, que era que hi havia un repunt important, important, fins i tot preocupant, segons les autoritats sanitàries, sobre un repunt important en els contagis de la sida.
I aquesta informació ha sortit aquesta setmana, també. Estem amb el mateix. Sembla que la gent ha perdut la por. Exacte. La sida sí que va fer por, perquè la gent es moria enseguida. Tornem amb el mateix. Correcte. No sé, recordem el Rojats, això que estaven bé i amb 4 anys estaven morts. El Freddie Mercury i tot això. Ara s'ha cantat tant els èxits que es tenen sobre la sida que s'ha cometit en una malaltia crònica que, bueno, podria no fer por.
I des del teu punt de vista... I no solament han augmentat la sida, sinó que han augmentat totes les malalties de transmissió sexual. Correcte. Per què? Perquè la por a la sida, d'alguna manera, va disminuir les altres. O sigui, la por a la sida va incrementar, diguem, diversos aspectes, com la promiscuïtat sexual, va incrementar l'ús de preservatiu, va fer que es fos més curós
en quant a la sexualitat indiscriminada. I llavors, clar, tot això que es va fer per la sida va repercutir també en la gonocòsia, la sífilis i tal. Ara, si ja no tenim por a la sida, ens augmentarà tot. I això a què ens pot portar, doctor Baràmbio? Bé, ens porta a una societat més malalta. I llavors, tornem a el mateix. Societat més malalta i si a més a més està desinformada...
Perquè, clar, per exemple, la sífilis, si tens por de la sífilis, que és el que passava, no sé, als anys 60, per exemple, que va haver molta promiscuitat sexual, però hi havia por de la sífilis, la gent que era promiscua es vigilava. I si la sífilis l'enganxes, diguem, d'hora o amb por, doncs amb 2.400.000 unitats de penicil·lina la cures.
Però si no t'han entès que tens la sífilis, doncs 20 anys després tens una etapa dorsal, per exemple, que és una mena de paràlisi. Jo crec que el fonamental és la ignorància.
Clar, però, doctor Baràmbio, hi ha una cosa que... Per fer una mica d'advocat del diable, no? Parlem de la ignorància i la falta d'informació, i ho estem dient en una societat hiperinformada i amb una quantitat de capacitat d'accés a vies d'informació demencial. No, no, és una societat amb accés d'informació, però no informada. Correcte. O sigui, hi ha que distingir entre educació, formació i informació.
Llavors, potser hi ha molta informació, però molt poca formació. I recordem que internet està tot, però és com una biblioteca que estigués tot per terra. O sigui, està tot, però no és fàcil de trobar tant. A més, que hi ha sobre el mateix tema el veritat i el fals, no? Sí, sí. Hi ha moltes versions. Clar, no sé, per exemple, hi ha informació que la sida no és un virus. I ha avalat per metges, eh? No?
no avalat per curanderos, sinó per metges, i a més a més metges que alguns d'ells són persones aprenyalades de societats mèdiques. Si no tens informació ni educació, no saps què creure't. Jo mateix soc d'una societat internacional que és la FEAPAC, que és la Federació Internacional d'Agrupació per a l'Anticoncepció i l'Avortament, que és una societat que a cada congrés tenim 60 països i 1.000 persones, i un dels presidents de la FEAPAC
és dels que opina que la SIDA no és d'un virus. Clar, si no és d'un virus ja el contagi no existeix. Correcte. Per tant, cuidado amb un excés d'informació perquè també he creat desinformació en el mateix i sobretot el que jo he rebut molt a faltar és formació. És a dir, aquí es va crear un moviment que...
oficial, de la Generalitat que deia Salut de l'Escola. Salut de l'Escola, jo coneixo molta gent que ja estava implicada que no estava gens d'acord amb com estava funcionant. Ara, si sents les nostres autoritats diran que funciona perfectament. Però molts pares mateixos no volen que els seus fills hagués informació sobre això. Sobretot aquelles escoles més conservadores... Sí, per exemple. Sí.
Llavors, si els propis ampes es posen en compte que als seus fills hi haurà informació sobre sexualitat, doncs el que tens és una colla d'ignorance amb sexualitat i una petada d'hormones funcionant, no? Una mescla explosiva. Sí, sí. No, i a part d'hormones i desinformació, calés temps i lloc. Sí.
Sí, sí, també. Perquè hi ha hagut altres èpoques on no hi havia calés ni temps ni joc. Correcte, correcte. Llavors la desinformació era menys perillosa, però ara amb diners, temps i joc, desinformació, o falta de formació i hormones, doncs, bueno, podem tindre un autèntic problema. Doctor Barambio, amb això que ens estàs dient, per la gent que ens pugui estar escoltant, quina seria la recomanació del professional? Com amb tot, educació. O sigui,
La gent educada es fa menys mal, es crema menys, es cau menys, té millor salut, menja millor, educació, o si vols, digue-li formació, si educació sona així com a cosa imposada, formació. I llavors jo crec que amb sexualitat s'ha de donar formació i llavors disminuiria en formació sexual, embaràs no desitjat,
Vull dir, una sèrie de coses relacionades amb la sexualitat que, com diu el dit, la jodienda no tenim menta. Doctor Santiago Barambio, com sempre, amb opinions i observacions ben fonamentades. Santi, moltíssimes gràcies, com sempre, per estar amb nosaltres i t'emplaçaríem per divendres que ve. Una abraçada, amic. Adéu.
I abans de passar... 5 minuts ens manquen per arribar als dos quarts de 10 de la nit, però abans de passar al tema que ens ocupava o que ens ha d'ocupar ara de seguida, Núria García, la periodista d'aquesta redacció, ens ve amb una última... Tenim música d'última hora? Una música així, allò... García, endavant!
Doncs resulta que hi ha una nota oficial que comunica la defunció de la reina Fabiola de Bèlgica. Diu que ha mort als 86 anys i que ja fa bastants mesos que estava malalta d'un problema respiratori i que els familiars i els membres de la família reial que anuncien amb gran tristesa la mort de la majestat la reina Fabiola...
sobrevinguda aquesta tarda al castell de Stumberg, a Brussel·les.
Doncs ja està. García, gràcies per aquesta darrera hora. Hem anunciat, hem comunicat, la mort de la reina Fabiola de Bèlgica a l'edat de 86 anys. Doncs ara fa un rato. Sí, ara es veu. Ha mort fa un rato. Última hora des de la redacció dels serveis informatius de Ràdio d'Esverda. Si n'hi ha més últimes hores, jo guardo la... Sí, això ho guardo, perquè fa maco, fa de veritat. Sembla que siguem una redacció de veritat. I que tenim periodistes de veritat. Si mora alguna altra reina...
Domènec. Domènec. Gràcies, García, per aquesta informació. De res, home, de res. Tres minuts. No, ja estava. Domènec, era la informació d'abans. No havíem de tornar a posar. Perdó, perdó, perdó. A veure si estem per la feina. Orden, orden i conció.
Tres minuts per arribar als dos quarts de deu de la nit. García, ho deixem aquí, eh? Sí, no? Ho deixem aquí perquè ara ja anem a parlar d'altra cosa. Avui t'has quedat coberta de glòria, que es diu. T'has cobert de glòria, García. T'has ganat el sueldo ja. Cuida't, aquest sou, realment alt, eh? Perquè els sous de la desvernada... Però amb aquest plus...
El plus aquest, sí, el plus serà el doble del que cobres fins ara. Molt bé, dit això. Se'n va? I si hi ha un altre Breaking News? Doncs mira, aquest ens el menjarem amb patates. Amb patates no sé si és el que ens menjarem, perquè ens dirà ara l'Armando. Bé, bé, bé, bé, bé. Com, com, eh? Escola Matías Prats. Sí, sí, sí. Pitxo que Matías Prats, que ja has dit, eh? És un crac total, eh? Sí, sí, m'encanta, m'encanta, m'encanta, m'encanta.
Armand, Armand, nois, nois, orden, orden, orden. Armand, és el teu torn. Avui m'has amenaçat que tindríem un plat interessant. Sí. I plat dedicat. Sí, que el podem fer per Espanya. A l'espanyola. O el podem fer més nostrat. A la catalana.
a l'Espanyola serien galtes de Rajoy i com ets com ets i al més nostrat galtes de no sé, de Millet per exemple per no dir un altre no caldria no caldria no caldria no caldria deixem-ho aquí galtes de porc exactament, molt bé era difícil, eh sí galtes de porc al forn i dice así
I dius el següent. No és difícil de fer, el que passa és que són moltes hores. O sigui, que no és cuina de supervivència. No, allò de pim-pam, no. Hi ha llocs que les fan pim-pam i llavors per això... Diguem-ho a l'audiència, obrim l'espai de cuina del programa.
Ah, sí? Ah, d'acord. Hi havia algun despistat. Ara ja em sento millor. Aquest sents més còmode. Et trobo allò com una mica... Desubicat. No estic en el meu lloc. Ara estic molt bé. Galtes de porc. Necessitirem galtes de porc, evidentment. Això és comprar fàcil? Sí. Normalment, per reacció...
Dos és una reacció potent. Dos que altres és una reacció potent. Depèn de l'acompanyament que hi posem, de la guarnació que hi posem, amb una fem el fet i queda de conya. El que necessitem són moltes hores. Hores que necessitem.
Primer, per fer, per exemple, no sé, quatre persones, posem vuit galtes, necessitem vuit cebes grosses. Evidentment, vuit galtes.
Vuit galtes, vuit cebes. Vuit cebes. El primer que farem serà tallar la ceba, forn en marxa, evidentment. Tallar-les com? Tallar la ceba a Juliana. Es poden tallar de moltes maneres. Juliana. Tallar Juliana a la ceba.
posem en una cantidad de forn, amb oli, i jo recomano tapar-la amb paper d'alumini perquè així es potgen i no es tornen. La ceba es potge. El seu seria fer-ho amb una paella amb cantidad d'oli, anar a punxar i tal.
però el forn és molt més còmode no has d'estar patint exacte, i deixes l'estona estona, i està estona més de 30? sí, sí de què estem parlant? estem parlant d'una horeta horeta i mitja llarga horeta, horeta i mitja llarga si tens gana no la facis amb 20 minuts, mitja horeta es treuen, es remenen una mica a la que transparenta la ceba i això ja la podríem retirar
del forn i deixar-la o continuar al forn, és igual. Una estoneta perquè la preparació de l'altre és superràpida. Agafarem les galtes, una paella amb una mica d'oli, evidentment, i les marcarem
però les marcarem bastant, o sigui, quedin allò amb canya perquè quedin torrades de fora. Tostades, torrades maques, doradetes. Sí, rossejades. Quan estiguin rossetes, les posarem amb la ceba, amb la cebata aquesta del forn, i posarem dues fulles de llorer,
Perdona, Armand, un quincat. I amb això del llorer, jo sempre he tingut dubtes que realment serveixi per a alguna cosa. Perquè es posa en molts plats que es cuinen, però tu veus aquella fulla, la poses allà, després es treu i dius, i això ha fet alguna cosa? Sí, dona gust. I molt, eh? El llorer és d'aquelles erbes...
d'aquelles herbes que es té que anar molt al tanto. Perquè et pot fotre un plat en l'aire ràpidament. Sí, si et passes de llorer. Per exemple, amb un escabeig i el dia em van portar un escabeig de...
Que estava laureat o què? Sí, que hi havia excés de llorell o la xidra que tornava perquè era una cosa inmenjable. T'espatlla el plant. És una herba que s'ha de posar amb cuidado. Dos fulles de llorell i una cabeça d'alls sencera. A saco, eh? Sencera, sense desmuntar ni res. Allà al mig, putem al forn
i el forn així un 180 entre 160 i 180 no massa fort i estona, estona jo calculo unes 3 horetes tranquil·lament no menjarem mai portem 5 hores amb el plat aquest això és un plat de fer avui
Tu l'estàs fent tot el dia. I menges unes altres coses. Sí, que tens el dinar fet i tal, i llavors te'l fots per demà el missat. Vale, per demà el missat. És un plat que a més queda més bo preparat el dia abans, menjat el dia següent queda més bo. Preguntes on? Es pot guardar a la nevera?
no es pot sada un cop refredat sí, sempre aquí hem posat els alls llavors posem el fons i que es vagi coent
Quan li falti poquet, em referenço que ja veiem que les galtes les pungem, veiem que la carn ja està tendra i tal i qual, agafem amb la paella mateixa que hem rossajat les galtes, un got de conyac, un got de... Que sigui bo...
Això, home, millor. Millor. No fotem el Rans. Clar, això és... No, jo per cuinar... Qualsevol cosa. Sí, però clar, per cuinar... Sí, però no. Quan millor ho posis, tampoc cal posar un conyac martel, ni conversia, ni coses d'aquestes, però posar un magno, un conyac que estigui bé. Un got de vi. Si...
Bé, això és complicadet. Perquè jo... A mi, per exemple, m'agrada amb vinegre. Però, per el que estàs dient, pot ser amb d'altres vins? Sí, amb blanc. Normalment la gent hi puina amb blanc. A mi m'agrada amb vinegre. Queda més... A gust. A gust, ja està. Pot ser vi blanc. El got remenem a la paella per aprofitar tots els residus que han deixat les galtes allà a la paella...
De pas, el que fem és evaporar tot el conyac, tot l'alcohol, el conyac i el vi, elimines bastant l'alcohol. Quan això s'ha evaporat bastant, treus-ho del forn i ho fots per sobre, tornes a entrar al forn i, bueno, remenes tal, tal, i que agafi el gust allò.
Hi ha un altre pas a fer si es vol, que és fer-hi una picada. La picada la farem de la següent manera, agafarem els alls que tenim. Els que estaven a dintre del forn. Això s'hauria de fer ja treure del forn, una vegada està tot cuit, treure del forn, agafar els alls, es prema la cabeça d'all, treure tot el...
la polpa de l'all posar-la en un pot d'aquests de minipimer de batidora fregirem 3 o 4 torrades de pa ben fregidetes els fotrem allà dintre agafarem suc de la mateixa la mateixa la mateixa sefata si va un tros de ceba no passa res més s'hi posa el suc i avallanes
Jo prefereixo ovellanes que emmella, perquè l'avellana té un gust una mica més potent que l'emmella, i per aquest tipus de plat a mi m'agrada més l'avellana. Avellana torrada. Sí, torrada. Un grapat d'avellanes, tampoc cal que em vestiesa, eh? Un grapat d'avellanes i tal. Minipiment, es passa tot, es posa per sobre les galtes, es remena que s'exagi tot bé. Si ens queda una mica sec i podem afegir una mica de brou, si tenim, si no, aigua, no passa res més, eh? Perquè, de fet, s'ha d'afegir poca.
20 minuts, mitjonetes més de forn i fora. És un plat que estem parlant d'unes 5 hores. 5-6 hores, sí. Sí, sí, sí. Perquè es couen a poc a poc, es podria cobrar més ràpid, però llavors la carn quedaria més dura. Mhm.
la història de la carn al forn s'ha de coure molt a poc a poc i durant molta estona perquè així es va coent pinta bé, pinta bé són boníssimes, la veritat són boníssimes i per acompanyar això es pot fer des d'un puré de poma a poma fregida, un puré de patata arròs blanc d'aquest, o arròs salvatge no sé per què li diuen salvatge, perquè no porta plumes i es deixa agafar
No, però i també posa ous. No, perquè és sencer, és amb l'esclogui. Correcte, correcte. I després és salvatge perquè et costa més d'unyir. És malparit, no és salvatge, és malparit. Llavors, per acompanyar això, ja et dic, podem posar el que vulguem.
I per regar-ho, perquè passar-ho remullat, jo recomanaria un vinet una mica potent. Tipus? Potent, per exemple, ja sé, un Ribera Alduero o un Cavernet d'aquí, de Penedès. Un Montsant estaria bé, però un vi potent. Perquè acabi de maridar, com veieu vosaltres. És un plat potent, eh?
No, no, home, perquè s'ha explicat, no sé allò, és una cosa lleugereta, com per tenir una digestió, per fumar millor que no. Home, sí, sí, després t'has estat 3 hores fotint el xintònic, sí. O caminant, o caminant, o caminant. Allò pujant a la penya del moro i baixant 2 o 3 vegades. Sí, sí. Vale, vale. Això quan t'has fotut tot el dia, greixillos, collacs... I el xintònic i tot, llavors pots pujar i baixar el que pot dir falta. Però sí, això és el que...
i divendres que ve no sé què en portarem però de moment no jo crec que avui ja hem quedat tips divendres que ve m'he de portar algun platet així una mica guapo per les fistes per les fistes per Nadal no perquè el Nadal jo soc molt tradicional i Escudella i Cardolla que no estaria de més que expliquéssim per algun oient novell no no perdona ganyotes d'això ho sap fer tothom no és veritat Domènec tu saps fer Pilota i Cardolla i tot això
No. No. Doncs ja està, Armand. No sé fer-ho. No és conya, no és conya. Perdona, sé fer canelons d'espinacs amb beixamel de ceps, però caro d'allà no. Armand, tens de veure's. No és beixamel de ceps, eh? Com es diu? És una virutí de ceps. Que no sé pas. Doncs virutí.
Deures per la setmana que ve Vinga Jo preferixo fer una biblioteca amb una meixada de Seps Sembla que en sàpigues
20 minuts a les 10 de la nit. I després d'aquest estupendo diàleg, entra en Armand i en Domènech parlant de si és una bechamel o si és no sé què. Viruté, home, viruté. Ah, no, viruté no, viruté no. Ah, de viruté. Doncs, bueno, he arribat a punt de dir... I si és anglès, bona nit. Bona nit. Anem a parlar d'esports, no?
pot ser que jo hagi llegit pot ser que jo hagi llegit que aquells equips de futbol que no facin front que no lluitin contra els ultratrifòsits poden acabar baixant de categoria pot ser que jo hagi llegit això jo com a projecte
com a polita s'ha plantejat. No s'ho creuen ni ells. No ho faran. Per què no? El tema aquest és el tema evidentment candent per la mort d'aquest seguidor aquesta setmana, després de l'enfrontament que va haver entre dos equips, etcètera, etcètera, etcètera. Bueno, parlem-ne.
Jo crec que no es farà, evidentment. Però què s'ha de fer contra això? Contra la violència a l'esport, però la violència dels seguidors, no la violència entre... Contra això? És que el problema... Sí, però és que és un problema de moltes coses d'aquest país, que és un problema de base, d'educació. Aquesta violència, aquesta precisament està... La pots trobar... Sí, perquè és un problema d'educació, de base, i ja està. Crec jo, eh?
I després posar mesures de controls en els estadis. Però hi ha molts interessos, perquè aquesta és la gent que tomba l'estadi i que van als desplaçaments i tenen un tracte de favor. Això està claríssim. Però com es pot un tracte de favor a gent tan violenta? Aquesta és la pregunta. Bé, doncs per això, perquè són els que compren l'estadi i segueixen aquí. Però passa el que passa. No te la lien dintre del teu propi estadi i ja ho corre. Però escolta, si no ho volen erradicar és perquè no ho volen, eh?
Evidentment, no ho han erradicat perquè no han volgut. A Anglaterra tenien un problema enorme els anys 80 amb el tema dels hooligans. I a Holanda igual. I a Holanda es poden tranquil·lament. Al Barça hi havia els boixos nois. Ara ja no entren radicals. Si no es vol erradicar és perquè no es vol. És un problema de plantejament i de voler. El Camilla el va indicar a la porta. S'ha acabat el bròquil, els hi treus totes les prebendes, totes les necessitats que li dones.
al club no els hi dona absolutament res i és gent que d'entrada no té prou diners com per finançar tots els viatges i tot el que fan, no?
O sigui, si no tenen el recolzament econòmic del club, està clar que no existirien. Però el que fot és que, això que deia el Domènec, que no es vol. Clar, si en el funeral d'un ultra d'aquests t'hi apareix el senyor Lendoiro, dius, hòstia, vols dir que cal que aquest tio vagi anar? Saps? Vull dir que la imatge que dóna... Però entre poc i massa. A mi també m'ha semblat... O sigui, a veure, si el Pallo, punyetes, és mort per desgràcia, que vagi...
ell sembla que és el president d'honor del club, ni tan sol. És l'ambaixador de la Lliga Espanyola. Li han retirat el càrrec. No s'entén. Jo crec que això es va lluny entre poc i massa. Havien d'haver pres mesures molt més abans i ara en canvi... A mi no em sembla malament que hi vagi un representant a presentar...
A mi sí que em sembla malament. A mi no. Sigui d'una banda com de l'altra, m'és igual, te me'n fot, eh? A mi no, perquè a més és la víctima. Home, si hagués anat al Gil Marina a parar a la porta als Ultrasur, a la porta del jutjat, diria, home, s'ha passat.
Però diguem que en aquest cas aquest pallo és la víctima. Potser tenia un historial, sí, que era un seguidor d'aquests que podem dir... És un personatge important. Perillosos, sí. És un tema molt sensible, aquest, i llavors sembla que hi ha dos bàndols, i llavors ja anant sembla que es posicioni, no?
Vull dir que... És això. És un templat molt sensible. Jo tinc d'acord amb tu, eh? Però que el propi club, el Deportiu de la Corunya, no hagi enviat una corona de flors, no hagi anat cap representant... Home, tampoc em sembla normal. És un seguidor de futbol. Tampoc no sé, digui jo.
Un seguidor, jo no ho entenc gaire així. És un tio que es munten les batalles campals por ahí, que treuen foc. No sembla molt clar que fossin ells els que la van muntar. No, no, si m'és igual. No sembla que els van esperar i els van hostiar allà. No, no. Tal com van arribar a Madrid.
Va arribar un informe de la policia de la Corunya que havien enviat un informe a la policia nacional de Madrid. Aquesta gent havien quedat fora d'una... Diuen que a Madrid diuen que no els ha visat ningú. Aquí algú l'ha fastidiat. La ficada pot estar pel servei d'ordre. Ha de prendre mesures urgents
A veure, jo no estic a favor dels gols violents, com és natural. No em sembla malament que vegi un representant. A mi no em sembla malament. A mi no m'ha agradat. Aquells polvos trajeran els dos. Això, en el seu moment, ho podria haver parat perfectament si hagués interessat. I tant. Suposava que els Riathor Blues havien d'haver disolgut ja fa 10 anys, quan vam matar amb un seguidor propi del Deportiu de la Corunya, que té castany el tema, que defensava...
amb un nen que es veu que anava amb una samarreta a la Compostela, vull dir que ja... O sigui, que estan sonats, o una porció d'ells estan sonats, és, sens dubte, evidentment,
Home, normalment aquesta gent, per estar fent el que fan, han d'estar sonats. Però un tio una mica normal, que ja no fot el bèstia d'aquesta manera. Vaja, crec jo, eh? No ho sé. No, no, sé que no. Sí, però bueno. Litres d'alcohol, també, perquè clar, això va ser a les 9 o 10 del matí del diumenge, va estar, no sé si tota la nit, bueno, no ho sé. Vull dir que acostumen a beure molt. L'alcohol està molt present en aquests llocs. I el que no és l'alcohol.
Bé, l'alcohol, correcte. L'alcohol també és una droga, però sí, les drogues, les drogues, molt present. Diguem que el nivell de violència és massa alt i no s'hauria de permetre. Per exemple, els insults, i hi ha insults que, hosti, jo crec que, a veure, pot haver un idiota que es posi a insultar, però quan és tot un camp el que està insultant, hosti, a mi no em sembla bé.
L'altre dia li van llançar una moneda, li van donar al cap. Una absoluta bestiesa. A més, en el camp que era es pot saber qui era.
Gairebé tots els camps, perquè per el que diuen tenen càmeres. Sí, hi ha moltes càmeres. Però sí, això en aquest tio tenen que agafar i dir-li, vostè no entra mai més al futbol. No, se suposa que el club així ho ha dit. El València diu que si el pesquen el faran fora de perdida. Vull dir, és que em sembla bé, evidentment. Un pall així no ha d'entrar dintre una... Això passi més talla, passi al camp nou... No, passi un passi. Passi un passi, m'és igual a mi, eh? El pallo que l'agafin ja en són objectes que poden ser... Bé, qualsevol tipus d'objecte, fora...
i seleccionar molt el tipus de gent a qui es passen entrades quan són grups d'entrades que clar, evidentment representa que això va dirigit a grups a penyes i demés llavors s'apiga molt bé quins són aquesta gent
perquè, bueno... Clar que els eren controlats. Precisament per això. Permeteu-me una cosa. És una sensació, si fem una mica l'anàlisi històric de com van aquestes coses, tinc la sensació que d'això en parlarem uns dies, unes setmanes, hasta el proper mort. Sí, senyor.
Sí, és així, és així, això. Tinc la sensació, eh? És així. Com ho veieu vosaltres. Ara, força... Sí, ara, bueno, és... Moltes reunions... Jo dic que tal, que si no, que baixin, que pugin, que els traiem, que posem tanquetes, que posem policies... Pum, pum, pum, pum, pum... Passaran els nadals... S'ha acabat, ja no s'ha parlat més. Fins que pelin amb un altre. I llavors ens tornem i una altra vegada moure-ho tot. Perquè és el que ha anat passant. O no.
Sí, sí, jo estic d'acord amb tu. Vull dir que si no, si no s'arradica, ja està. És que s'ha acabat. Vull dir, hi ha altres llocs del món que això, aquest problema, està erradicat. I aquí a Estadis, a la porta, bueno, a la porta va patir les conseqüències personals, perquè després... A la porta serà el que serà, serà el que és i tal. Que ho és, eh? Sí, sí, sí. Però és un tio que a Can Barça va fotre una neteja important. Sí, sí, sí.
Vull dir, a mi això em sembla el perfecte. No, no, i a més, bueno, en detriment de la seva vida personal. Sí, sí. Amb els seus fills, això que ja sabem, vull dir, que és el preu que ell va pagar i que no sé si tots els presidents dels clubs, si volguessin fer el mateix, haurien de pagar. Aquí està el problema, que no estan disposats a acordar aquest risc. Fins a quin punt? Ara m'ho estic inventant, eh?
Però per què va l'Endoiro allà? Potser tenia tractes amb aquesta gent en el seu moment, quan era president i hi havia favors que desconeixem... No, t'hi pots posar de peus, eh? Clar, per això, vull dir, si no... A mi et dic, no, a mi no sembla correcte aquesta gent, però d'altra manera és una opinió i evidentment cadascú és lliure d'opinar el que vulgui. Bueno, escolta'm una cosa... L'Hermán té tema, té tema. No, no, té tema. Vas veure el gran partit del dimecres, no?
El de l'Oscar. El del Douglas. Sí, el Douglas, que boquis. Boníssim, eh? O no? No, per això se'l van guardant només per partits especials. Sí, partits de compromís forts. Exacte. És un protent, aquell tio, eh?
exacte és ironia d'això no, però a mi el que més em sorprèn a mi el que més em sorprèn és que Montoya no hagi jugat ni un sol minut jo tampoc ho entenc té que haver tingut algun mal rotllo segur amb el Luis Enrique perquè no entenc res perquè aquest Pallo jo les vegades que l'he vist jugar a altres temporades no ha jugat tan malament i inclús diria que comparat amb el Nanuguet amb el Douglas aquest
Li fot un bany d'aquí a Turquia i tornar, tio. I tant. Llavors, estem jugant amb un lateral dret que ja havia d'haver marxat del club, que segurament marxarà d'aquí a uns mesos, perquè d'aquí a tres setmanes ja pot començar a negociar i marxa segur, diguem, això està claríssim. No ens el quedarem, això està clar, i el lateral dret, que hauria de ser el recanvi, no li dóna embola, i és una cosa que no entenc. I avui, justament, el seu mànager, el que el porta...
ja ha anunciat que marxarà segur el mes de juny. Com és que és normal. Doncs no entenc absolutament res. I a més, se suposa que no podem fitxar en el mercat. No ho sé, avui ha anat a barallar-se... Dic que se suposa perquè d'entrada és que no.
Hem de comptar que no. Si és que no i segueixen que no, hosti, tenim un problema, eh? No, no hem trincat de problema. No? Quina sort. Ja estic més tranquil. Perdona, ells... Cony, tenim el Douglas. Tenim el Douglas. Qui més, qui més, qui més? I tenim el Douglas, tio. Cap problema. No veig gens clar que és història. Jo tampoc.
Però, bueno, si ells actuen així, és que ho deuen veure clar. És Lucky. És Lucky, ja. Sí, sí, sí. Vaja, que em sorpreni moltíssim el tema de Montoya. No ha jugat ni un sol minut. Crec que és contrari a tota lògica. Ha d'haver hagut un problema segur. Segur.
Bé, com va venir amb el Piqué, el que passa és que el Piqué, doncs, no ho sé, suposo que és més imprescindible que el Montoya. Però el Piqué també va passar a 3 o 4 partidets a la nevera, eh? Però, vaja, el Montoya és... I de sorpresa és el rendiment que s'ha donat amb Bartra, eh? Molt bé. Estan donant una mica de bola, el nano ja va agafant la roda. Molt bé, el Bartra, molt bé. La veritat que molt bé. I el Ter Stegen m'agrada bastant.
El porter. O no? Bueno, va fer unes bones parades, eh? Sí, per això. I a més, juga molt bé amb els peus. Amb els peus controla perfectament la pilota. La fot on vol i que, bueno, està bé.
Però la qüestió és que demà juguem, no? Sí, no, demà no. Diumenge. Diumenge a les 5. Diumenge a les 5. Demà dient el cap de setmana. Contra l'Espanyol. Contra l'Espanyol. Sí, sí. I què tal el derbi? A casa, home, l'entrada hauríem de guanyar el partit. Sí. I ha sortit de... Hauria de guanyar. Sí, no, no, això sí. S'hauria de guanyar. Veient com ha estat jugant l'Espanyol, hi ha dubtes? Clar que a la del Semen hi havíem de fotre 5 o 6.
home, ho dic bàsicament perquè demà juga el Real Madrid amb el Felta que ara sembla clar que guanyarà el Real Madrid i no en podem no, però per això dic que s'hauria de guanyar si ara guanyarà, ja ho veurem home, a casa amb l'Espanyol d'entrada jo crec que hi ha un
un gran percentatge de possibilitats que guanyi amb una certa tranquil·litat es va guanyar València diguem que a la busina i ara al final de tot en teoria sí, però també et dic que a l'Elx el teníem que guanyar de sobres i aquí a casa vam guanyar per un a zero saps? a l'Elx, eh? no a l'espanyol, a l'Elx i a més el partit que també s'ha de guanyar és el del dimecres
Este sí o sí, a més. No, però aquest hi tinc més confiança. No, però és que jo en aquest hi tinc més confiança que el del diumenge. Vaja. Sí. Jo crec que en el París, sincerament, n'hi fotrem uns quants. Mira el que et dic.
Home, ganes els hem de tenir per el mal relato que els van fer passar allà a París. Jo estic convençut. I, vaja, tinc més confiança en l'equip que pugui sortir o que pugui jugar aquí contra el París, contra el PSG, que no el diumenge contra l'Espanyol.
l'Espanyol sortirà aquí a deixar-se les estrelles i a trinxar-ho tot. I aquí, com surtin amb la pàjara que a vegades surten, o que els agafin la pàjara a mig partit, doncs ens podem fotre un strip. No gaire important, però se'l fotran. El número de gols és igual, el tema són els punts, no?
Si ens foten 3 punts, ens foturem. Que tenim-nos el 5. Ah, quina gràcia. Quina gràcia. Jo crec, en sèrio, crec que a l'Espanyol se farà un partit que us maniarem amb certa facilitat. Home, sí. Que s'haurà de posar molt de la seva part, perquè segur que els altres sortiran a mossegar. En teoria, sí. En teoria, sí. Però, vaja, d'entrada hauria de ser així.
Com creus que quedarà? Com creus que quedarà? Amb l'espanyol? Sí. Jo aposto 4-1
Ui, ui, ui. Has sopat, has sopat ja? Ho sento pels pericolos. No, no, encara, no, encara. Ah, no. I què t'has fotut un martini abans? 7-0, això sí. Veus? Un bisqui. Ah, claro, claro. 4-0. O 4-1, diu, 4-1. 4-1.
No, no, no. 3 de 0, 4 a 1. Bueno, bueno. Jo també estic amb ell, també. Jo veig gols, eh? Jo... L'espanyol... No estava molt bé, l'espanyol, eh? Jo a veces veo gente. L'espanyol estava fent una primera volta... L'espanyol sempre passa el mateix. Fa una primera volta molt dolenta i l'altra que es salva.
La que és molt dolenta l'està fent ara. Després ja suposo que sabrà. Però no, o no. L'Armand no ha donat el seu resultat, eh? Vull dir, l'Isidre i el Domènec... Jo me'l guardo. A l'esco no cal. Exacte, jo no cal. El meu pot ser surrealista. Armando.
Jo, un 2 a 1 o... Justet, justet, pels pèls pels pèls. Jo ho veig justet. El minús durat de 3, no? Un a 1 empat i el 2 a 1... I de penal que no és. Escolta que... Armand, que no és per falta als pericoles, però és que l'espanyol, sincerament, que no té res. No, jo ho sé, que no té res. No té res. Bueno, torno a repetir. Altres temporades t'ho he dit, mira, no sé... Home, que li posaran...
Tot no repetir, a l'Elx tampoc té res, a l'Almeria tampoc té res... I que quan Joan contra el Barça, Joan era part de la seva vida. I el Barça, a què un equip se li tanca darrere, tio, no té manera de trencar allò, no en sap.
No ho sap. Ara hi ha algú que xuta de fora a l'àrea però de tant en tant. I ara tenim ja a ple rendiment pràcticament el Luis Suárez. Ara ha de gana agafant la onda i són aquests partits els que jo crec que... De moment porta el camí de l'Alexis, eh?
Bueno, els que l'Alexis el veu crucificar als dos partits, de fallar dos gols, i el Lluís Suárez n'ha fallat uns quants, ja, de gols cantats, i és el Lluís Suárez i jo el Lluís Suárez. Quan el veu jugar, a veure... Sí, quan el veu jugar, què? Home, mira l'Alexis Arsena el que està fent. L'Alexis Arsena el que està fent. Val a dir que la forma de jugar de la Premier...
li convé més a la forma de jugar d'Alexis. Allà... Jo no dic que sigui... Tens espai i té més responsabilitat. Té la categoria de crac. No dic que sigui millor l'Alexis que el... Jo no dic que sigui millor l'Alexis que el Suárez, però que l'Alexis el va classificar d'una manera brutal. Home, també s'ha de dir que la primera temporada d'Alexis va ser bastant decepcionat. El nivell és un altre. El que va costar va ser un altre preu, també. Bueno, tampoc no va
No, és veritat, és veritat, m'ha costat molta pasta. És veritat, és veritat. Una altra cosa, no. El que fitxem, ho fitxem, però... Bé, fitxem bé i venem millor encara. I amb el tema del dimecres, home, jo no sé si hi haurà molts gols, però vaja, que guanyarem el PSG, jo diria que seria el moment, no? Jo crec que sí. De reivindicar-se Europa. I el PSG 3 a 0.
Mira el que et dic. Em sorprèn, veus, jo aquí no sóc tan... I no hi ha hagut res encara. Doncs això, nois, nois, ho veurem el divendres. Gidra, gràcies. Gràcies a vosaltres. Una abraçada. Bé, doncs aquí hem estat, els que hem estat, en Santiago Barambio, l'Armand Garcia per suposat, Josep Maria Montes, Mariano González, l'Istias Inglés, que acabem d'escoltar, la Núria Garcia, la Isabel Almató, en Domena, que la part tècnica... Adéu! Adéu!
allà recuperant-se i amb ganes que torni el nostre director, l'Emilio Escazóquio, i el que us ha parlat, l'Oscar Ramos París. Nosaltres, si Déu vol, tornarem quan? Divendres que ve, no? Sí o no? No, clar. Fem o què? Sí. Ja, ja, ja. Contrevim? Jo crec que sí.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.