La música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tard. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ràdio Desferc.
88.1 Radio Postel 88.1 Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada.
No, la desbernada. Sembles el de Passapalabra, no. La desbernada. La desbernada. La desbernada. La semanela. La semanela.
Doncs molt bones tardes, molt benvinguts. Com diria Necessilla, seria allò de bona sora baixa. Sí, senyor. Com ho veus, senyor Simón? Jo molt bé, senyor Ramos. Doncs aquí estem, no? Sí, senyor. Ara hauríem de fer, i ho fem convençuts i ho fem d'acord, allò de dir, trobem a faltar...
Trobem molt a faltar. Molt a faltar. Trobem molt a faltar. Molt a faltar. El nostre company, amic, Jefe, que és el que ens paga la nòmina mensualment, i que no cobrem malament. No, la veritat és que no. Podria ser pitjor. I tant. I tant. Caix, caix. Doncs l'amic, company, mestre, Jefe, la família està de baixa temporal. Sí. Avui no es troba bé del tot i ha dit, escolta, m'ho feu vosaltres? Sí.
I ja us ho fareu. Més o menys ha anat així la cosa, no? Llavors, des d'aquí, com sempre, en aquests casos, i ho diem de tot cor, és enviar-li un petó. Potser no, no? Per què no? Va, doncs vinga. Dos petons i una abraçada. I una abraçada. I ja està, ja està, ja està.
Emílio, res, que divendres que ve ens tornem a trobar aquí. Esperem que sí. I l'Emílio capitanejarà, com sempre, d'una manera impecable, la desbarnada. Per altra banda, doncs ja estem aquí. Ja estem aquí, comencem una setmana més, el programa, sense problemes. Cap problema, ni un. Hi ha una mica de circulació intensa, ja us aviso. Sí, els que vingueu per la ronda de dalt, o sigui, aneu de cornellar cap al nus de la Trinitat, hi ha una mica de circulació intensa, hi ha l'alçada del cornel,
del tall britànic de Cornellà. Però tu em diràs si no hi ha dia que aquesta hora més o menys no hi hagi obro cometes, merder, tanco cometes a la zona on estàs dia. A veure, jo ara feia dies per això que els divendres no em trobava el volum de circulació que m'he trobat aquesta tarda. Feia
ha molts dies. Si com el cotxe ens està escoltant, doncs que sàpiga que no hi vagi per allà, perquè pillarà. Pillarà, sí, sí. Bueno, de moment, aquí estem, els que estem, a l'altre costat de la peixera, com si diguéssim, el senyor Jordi Domènech. Domènech, bona tarda.
I aquí de moment, a la paixera com siguéssim, el senyor Simón, bona tarda, benvingut. Bona tarda, senyor Ramos, ben trobat. I aquí estem, aquí estem, aquí us parla avui, això, doncs, l'Oscar Ramos i París. I començarem el programa, atenció, atenció, com cada dia, amb aquelles dades fonamentals sense les quals no podem viure. Sí, senyor. La desbarnada.
Allò que dèiem, 15, tu, ja començàvem a mentir l'audiència. Abans de començar ja els estem enganyant. Com som? Som uns punyeteros. 14, exacte, me lo merezco, un gallifante. 14 de novembre del 2014. Divendres, estem a divendres, i ara aquelles hores tan interessants, que és setmana 46 de l'any, i què més ens dona? Què més ens dona?
Al senyor Escazoquio li agrada molt dir-ho. Doncs nosaltres, com el Quimés, a recordar que estem a la setmana 46, i sabeu quin dia de l'any estem avui? No.
Vinga, va. Apostem, va. El 318, el dia 318. Ah, Déu-n'hi-do. Ja en queden pocs. De bons en queden pocs, Simón. A veure, i ara també hem de tocar això de la lluna. El sol, la lluna... Això ho portes tu molt bé per la mà, perquè jo encara no ho he acabat d'entendre mai. Bé, avui el sol ha sortit a les 7.38...
I s'apòs a les 5.30. Està bé, no? Sí, sí, sí. Aquí tenim les dades que diu que la lluna el dia 22 de novembre estarà amb Nova. Ah, ah, ah. És a dir, que no es veu, que no es veu, i el dia 6 de desembre serà plena.
Plena de què? Plena, doncs no sé, de pols, no? Diuen? Diuen, no? Diuen. Bé, el dia 29 de novembre estarà amb quart creixent. I el 14 de novembre, que és avui, està amb quart minvant.
Tu saps que la Lluna és mentirosa? Sí, ho diem sempre. És cert, eh? Si està en quart minvant té forma de C. Sí, creixent. Creixent, exacte. Sí, sí, sí. Recordo-m'ho això perquè són dades fonamentals. A quina hora ha sortit el Sol? A les set i mitja del matí. A les set trenta. I a quina hora s'ha post? A les cinc trenta de la tarda. Sí, mira.
Vale, escolta, us sembla que jo crec que sí, seria el moment de recordar què ha passat dies com el d'avui, per exemple. Tovem què ha passat dies com el d'avui? Sí, i tant. Ho tenim això a punt llamar? Sí, sí, aquí a punt llamar. Vale.
Coses també que dius, i, i, i, doncs les casualitats no existeixen. No, no, no, no, no. Digues, Domènec, perquè sé que fa rato que t'estàs mossegant la llengua. No, no, no, si jo no tinc... No tens guió. Deixa-ho estar, deixa-ho estar. T'ho va dir efemèrides, no? Sí, molt bé, molt bé, molt bé. Sintonia d'efemèrides. Clar.
Que és la mateixa pel sol i la lluna. Sí, sí, sí. Molt bé. Però escolta, senyor Simón, quina és la primera efemèria que recordem avui? Tal dia com avui, el 14 de novembre de 1533... Això fa quatre dies, com aquell qui diu. Sí, jo encara me n'en recordo, eh? Vaja. L'imperi inca de Perú va caure a mans del senyor Pizarro, que va entrar a Cusco.
Mare de Déu del Cel. Sí, que era la capital. El Pizarro era aquell de la ratlla terra i los que quieran seguirme que pasen a este lado de la línia. Mira, deures per la setmana que ve. Los 11 de la fama o los 12 de la fama o algo así. Sí, sí, sí. Els de la fama que coneixo són els de l'Operació Triunfo. Però el que podríem fer són deures per la setmana que ve. A veure si el Pizarro era el de la ratlla al terra o el d'aquestes coses. No ho sabem. Un 14 de novembre de 1884...
s'inaugurava la conferència de Berlín. Atenció, eh? Important, important. On els estats europeus, amb tradició africana, aprovaven tal dia com avui l'acte que permetria el futur repartiment colonial del continent africà.
de aquells lodos al revés, d'aquells polvos estos lodos això ve de lluny puc dir un efèmèri d'allò però una cosa fa il·lusió digues, digues que el 1920, tal dia com avui hi havia la primera reunió de la Societat de Nacions a Ginebra i van brindar amb? amb cava, català molt bona bé, bé, bé
Aquests no sé si van brindar amb cava català però ho devien fer amb una festa ben grossa. El 14 de novembre de 1921, un any després del que acaba de dir el Jordi,
es va fundar el Partit Comunista d'Espanya, més conegut per PCE. I, mira, relativament relacionat amb això, relativament, sis anys després, el 1927, el 14 de novembre d'aquell any, es va fer efectiva l'expulsió de Trotsky,
i d'un altre senyor que es diu Grigori Sinofiev, del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Carai. Que això després va portar moltes conseqüències, i que tampoc no hi entrarem ara, perquè no és cosa que toqui, ni que ens vingui de gust, ni que tampoc en sapiguem massa. Per tant, passem a una altra cosa. Molt bé. La desvernada. Ara volem, senyor Domènec, que ens posi la sintonia del Santoral. Sí, un moment, que la busco. Play. La desvernada.
Doncs no ens tatxaran de poc originals, les coses com siguin. No, no, no. És el moment de veure quins sants corresponen al dia d'avui, 14 de novembre. A veure, senyor Simón. El dia 14 de novembre, avui celebrem Sant Didac del Calà. Toma, i aquest qui era? No sé, és un senyor que va néixer a la primavera de l'any 1400,
Carai, jo no entenc per què diu d'Alcalá, perquè diu que va néixer a San Nicolás del Puerto. Ah, vale. Mira, no sé, que estava a la província, que estava, vaja, a Sevilla, a la província de Sevilla, en plena Sierra Morena. Maco, maco, maco, maco.
Va ingressar en Didac d'Alcalá els franciscans al convent de Rizafa, a Còrdoba, i el 1441 va ser enviat com a missioner a les Illes Canàries. Cuidado, que en aquella època no és com ara, que tu vas a les Canàries i tu passes de conya amb un todo incluído, amb un hotel collonut, amb espà, tal, tal, tal, tal. No, no, no, no. Havien els guanxes.
Els guanxes, sí. En aquella època. Els guanxes portaven plomes i les gastaven molt... Sí, d'aquella manera. Mala llet els guanxes. Vaja, que no era qualsevol cosa anar a cristianitzar aquella gent. És cert, Òscar, t'he vist molt incisiu amb el tema Sintonies. He buscat una per al Santoral, si vols. Bé, no sé si m'atreveixo. És aquesta. Com que és de Sant...
Estàs revolucionant l'esbernada avui. Si vols aquesta... M'està arribant, m'està arribant. Doncs la deixem pel central, si vols per avui. Ens havíem quedat que aquest senyor el dia que estava a les Canàries. Que no, de cap de setmana, ni com el Monago.
No, no, tampoc. No anava a les Canàries a fer el que el Monago... Es va pagar ella el bitllet o no aquest home? Això és el que no sabem. Igual ho pagava l'Arcabisbat de la província de Sevilla, però això és una cosa que no ens escapa. Però anava a cristianitzar. No anava... Monago a què anava? No, seguim, seguim. També anava a cristianitzar. Seguim, seguim, seguim. Ha dit això, les Canàries, d'Alcalá a les Canàries.
Sí, va tornar a Espanya l'any 1449 i l'any següent se'n va anar a Roma per assistir a la canonització de Sant Bernardí de Siena. Maco. Sí. I allà es va allotjar el poble que es diu Aracolè, Coeli, Aracolè. Que maco. I una epidèmia el va agafar, el va obligar a quedar-se a Roma assistint als malalts. Veus? O sigui, sacrifici total. No haver-hi anat, no haver-hi anat. No volia tornar a les Canàries aquest home o què? Es veu que no, es veu que no.
va tornar a Espanya i va continuar fent deporter és de suposar que del convent de cuiner no hi havia futbol no hi havia futbol encara
I l'últim convent dels que va estar va ser el de Santa Maria de Jesús de Alcalá de Henares. Per això li diu en Didac de Alcalá. Ara ve el bo, eh? Ara ve el gros, eh? Això poca gent ho deu saber. Jo em pensava que només hi havia el brazo de Santa Teresa. Les seves restes incorruptes estan a la catedral de Alcalá de Henares.
i el seu cos s'exposa cada any ahir, el 13 de novembre. Ah, molt bé. Molt bonic. Sant Didac va ser l'únic sant canonitzat al llarg de tot el segle XVI.
I ho va fer el papa Sixtè, Sixte, perdó, Cinquè, a finals ja de quan ja s'acabava, no? S'acabava el segle. I ho va fer el 10 de juliol de 1588.
Nosaltres ja estem aquí flotant, eh? Sí, amb aquesta música, amb aquesta música, i això que esteu fumant aquí. Si no us agrada, podem tornar sempre a la tradicional. Vinga, tornem-la. Estúpid, la desarmava.
Doncs mira, jo et parlaré que avui també se celebra el dia de Sant Eugeni. I estem commemorant un Sant Eugeni que era bisbe. Va ser monjo de Saragossa, va acceptar a contracor la seu de Toledo i va presidir quatre concilis, quatre, que no és broma, i va reposar en el Crist l'any mil... no, l'any no, mil no, l'any 657. Corai. Mira si fot d'any. Sí, sí. Voleu que es parli de Sant Llorenç, a tu?
Va, para, parla, parla. També és avui. Sant Llorenç O'Toole. Jo l'únic que coneixo és el Peter O'Toole. Sí, jo també. Va néixer a Castelder-Mort, que té nom de dolent de Harry Potter, eh? Sí, bo. A Irlanda, és una població d'Irlanda, l'any 1128. Des de petit va viure l'odi entre la seva família i els Mac... MacMurrock. Ai, que bonic. I de ben jove va ser encarcerat. L'any 114 va entrar al monestir de Glen de Loth...
I sembla això un conte de Merlín i l'encantador, eh? Sí, jo estic, jo estic. Ai, ai, ai. I l'any 1154 va arribar a ser abat del convent. Posteriorment, l'any 1162, pel seu bon exemple i espiritualitat, se li va atorgar el càrrec d'arcabisbe de Dublín i llegat pontifici. Vull dir, que va tenir una carrera meteòrica. Tenia estrelles, eh? No només galons, eh? Tenia estrelles. Mitjament coroll.
Va resoldre assumptes políticos-religiosos entre irlandesos i anglesos, que això sempre ha sigut un tema complicat. Estem parlant del segle XII. Encara avui, correcte. Encara avui, mira si ve de lluny. Va participar en el tercer concili del Laterà a Roma l'any 1173 i el 1179 va convocar un sínode
que no ho explicaré ara, perquè crec que no val la pena, per les regions septentrionals d'Irlanda. Va morir un any més tard, i això va ser ja l'últim que va fer, a l'abadia Déu, que era en Normandia. Això va ser quan el desembarc. Sí, sí. Bé, uns anys abans. Va arribar Nadal, també. Mentre acomplia una missió de pau. Honor i Tercer,
que era un papa, el va canonitzar l'any 1225. És representat, us ho dic per si algun dia us trobeu aquesta imatge, com una ermità o bé amb la vestimenta episcopal. O sigui que això correspon al 99% dels sants que hi ha. Que original! És tan original com la nostra sintonia dels sants. Sí, sí, sí.
I ara, abans de donar la benvinguda a una nova incorporació que hem tingut al programa, ara ho farem patir una mica més i el senyor Simón, sèrior, ens explicarà l'últim sant de la jornada, no? Quin ens toca ara? Sant Serapió del G, màrtir. Amb un nom així, fill meu. Si no és màrtir. I el millor també era verge.
A qui n'entrarem? No. Això no ho tocarem. Va ser un dels primers religiosos de l'ordre mercedari. Va ser militar. Militar. Clar, perquè abans les ordres religioses totes eren militars. Algunes estaven vinculades a l'exèrcit. Sí, a l'exèrcit d'Alfons Vuitè, des de 1155 fins a 1214. Va estar una pila d'anys. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. Coroi.
va lluitar per la llibertat dels cristians presoners dels musulmans. Vale, Coray.
Va sentir la crida de Déu i va ingressar a l'ordre de mercedari espanyol cap al 1222. Mira, com les galletes. Sí. Es va oferir com a voluntari per anar a les missions d'Àfrica. Esclar, devia ser el que tocava, no? En volies anar, sí. Perquè el 1222 no es podia anar a Amèrica, que encara no hi era. No existia. No existia. Perquè això és com la penicil·lina, la van descobrir. Sí, sí, sí. No hi havia res. No castigués, no? La van descobrir. La van descobrir, sí. En tot desert.
I bé, juntament amb Fra Berenguer de Banyeres va anar a viure el G. Maco. Tots dos van conviure amb els empresonats i els van procurar ensenyament cristià. A més, van aconseguir l'alliberament de molts, cosa molt difícil, no?, perquè em sembla que només ho podies aconseguir pagant, aleshores. Sí, els mercedis feien o pagaven o es quedaven ells, llavors l'altre marxava, això és el que feien els mercedis.
Ells el que feien era quedar-se com a hostatges mentre arribaven els cèntims del rescat. I si després no es volia pagar, què? Mira, a l'altre ja havia marxat. M'ho han promès, m'ho han promès. Sí, sí. En una ocasió no es van rebre els diners de temps, per qual cosa el van sentenciar a martiri.
Va patir tortura i va ser clavat en una creu fins a la seva mort. Quina mala pata. Altres cronistes assenyalen que li van tallar el cap. Pitjor. No sé què és pitjor. Va quedar inscrit en el martirologi romà el 1743. Pel seu sacrifici se'l considera patró d'aquells que lliuren la seva vida per salvar els altres. A fi, evidentment, que no decaigui la fe ni l'esperança.
Bé, i arribats en aquest punt, ara és el moment de felicitar algunes persones. I jo em consta, em sé, em sé, que el senyor Simón té moltes ganes de felicitar algú en concret, perquè em dic, saps qui fa anys avui? I dic, no, bueno, sé alguns, no? Diu, doncs fa anys aquest, i a més tinc moltes ganes de felicitar-lo. A veure, sintonia dels compleans així de famosos.
Això ja passa de castany a oscur. Perdona. I aquesta risa és la del Marc Simón. Bona tarda, benvingut, ben retrobat de Bellnou. Bona tarda a tothom. Digues, digues. No, que hi ha una altra, si ho vols, alternativa. A veure, a veure.
Aquesta, aquesta. Ara sí, ara ja ho tenim. Per un moment m'he pensat que anaves a posar la Marilyn cantant-li al president Kennedy. Està per aquí també.
Em poso tonto. No és el mateix, eh? No, no, no. A mi m'agrada més l'altre, eh? Bé, doncs amb l'estupenda música de fondo que vulgui en Domènech anem a felicitar algunes persones. Felicito a un que abans d'exercir ja està jubilat. Perquè en fa 66. Qui? El príncep Carles de Gales. Tu, maia! El fill gran de la reina Isabel II del Reina Unit. Mhm.
Clar, això, i del príncep Felip, el duc d'Edimburgo, però, esclar, aquest home, 66 anys, que ja ha de cobrar la jubilació i encara no ha ejercido de rei. Però saps què passa? Diuen que aquest no passarà com a Espanya. No? No, diuen que... Diuen, jo tampoc no hi entenc, però diuen que aquests se'l salten. Ah. Allò de passo. Passo. Allò, abdica la reina, si és el segon no ho deixa estar, i en lloc de passar-li al Carles, ho passa amb el net.
Ah, està bé. Bueno, s'ha de veure. El que passa és que aquest senyor també, després de la vida que ha tingut, entra la Lady Di i després la... La Camila es diu? Sí, la Camila... Saps qui fa anys avui també? Digue'm. Saps qui fa anys avui també? Tu te'n recordes d'un que es diu, vaja, Dominic de Villepin? Sí. Aquest havia estat primer ministre de França. Sí, senyor. Doncs aquest avui també fa anys. Aquest senyor va néixer el 1953. Qui vulgui que faci números sobre quants anys fa.
Molts. Ja està. Qui més fanja avui? Un altre francès. Bernard Hinole, ciclista francès que va guanyar unes quantes vegades el Tour de França. En fa 60. Va néixer el 54, un any de bona acollita. Ja us aviso, ja us ho dic.
I això per què? Per què? Perquè va haver-hi bona collita. Van néixer los más mejores que hay por la capa de la Tierra. I no... I no senyalo a ningú. No, no, no. No senyalo a ningú.
A veure, saps qui fa anys, també? Qui? A veure, a veure si ho dic bé, això, eh? Fa anys, l'Àlec John Suc, o Suc, o Sorge, o alguna cosa semblant. Com se sigui. Aquest senyor, si a algú li agrada la música d'en Bon Jovi, i més d'un dels que ens està escoltant, és possible que la banda de música de Bon Jovi els agradi, aquest senyor és el baixista...
estatunidenc, de la banda. Aquest senyor va néixer el 1956. El 14 de novembre del 1956. Vull dir, ja en tens uns quants. Sí, sí. No pocs, no pocs, no pocs, ja en tens uns quants. Sí, sí. Més aniversaris de coneguts i famosos.
Home, bé, avui... Nosaltres no celebrem mai els aniversaris de les persones ja traspassades, però aquí hi ha un cantant espanyol i compositor...
que va néixer tal dia com avui, però de l'any 61, l'Antonio Flores. El fill de l'Alola Flores. El fill de l'Alola Flores, que va traspassar el 1995. Correcte. I poca cosa més. A nivell d'aniversaris podríem dir algun altre nom, com per exemple, i aquest és bastant recent, però per què no dir-ho, la Helena Gómez, que és una gimnasta espanyola reconeguda, que avui fa anys, i no en fa molts, perquè aquesta noia va néixer el 1985.
Joveneta.
22 minuts ens passen de les 8 del vespre i ara és el moment de saber, no el temps que fa avui, perquè això ja ho veiem, no té gràcia saber quin temps està fent, perquè qualsevol persona normal mira per la finestra i diu, doncs quin temps fa? Doncs el que fa. Està fosc, no es veu res. Sí, perdó, perdó, perdó, eh, que talli el programa, perquè portava un ritme molt bo i tal. Perdó, però és que no hi ha temps, no contesta, no respon.
Josep Maria Montes, l'home del temps. Si vols et busco un home del temps alternatiu. Sí, no estaria de més. Saps què passa? Domènec, el que passa és que la gent està acostumada a aquesta hora del programa a sentir a veure què està passant amb el temps. Més o menys. Sí, sí. I fora bo que alguns dies... Ara, tot i que això del temps ho pots fer tu, eh, Simón, si vols. Jo... Jo el que puc dir és que van dir que avui plauria durant tot el dia i ha plogut re.
Re. Bueno, han sigut quatre gotes mal comptades. Per embrutar el meu cotxe. Sí. Que a sobre estaven tallant les branques dels arbres de davant de casa i el pulsim que deixava anar a la serra elèctrica mentre tallava la branca m'ha deixat un cotxe maco, maco, maco. Molt bé. Perdó, Òscar, hem trobat ja una mà al temps alternatiu, eh? Què es diu? Carles. Aquesta és una bona alternativa. Sí, senyor. Senyor Carles Rius, bona nit.
Hola. Retrobat de Bellnou. Què tal? Com ens expliquis quin temps estan fent ara, tallem, eh? O sigui, posem música. Ah, no el vols. Volem saber quin temps ha de fer. Quin temps ha de fer. La previsió del temps. Perquè considerem amb mi, jo crec que considerem molta gent amb mi, els del temps de tots els mitjans, que es dediquen a passar més temps a explicar el que ha fet que el que ha de fer, dius, bueno, i això quin sentit té?
Però si ja ho ha fet, si m'és igual. Per si algú s'ha quedat tancat a l'ascensor de casa. I què? Però això ja no ho podrà gaudir. No. Senyor Rius, endavant amb la previsió del temps. Hola. Doncs, de cara a les properes hores, encara que em sàpiga greu, podria ploure Sant Jús. O sigui, és futur això, Oscar. O sigui, no te'n falis, però això és futur. Però hi ha una línia de tempestes que va molt a poc a poc, que ha estat afectant l'interior de Catalunya durant bona part d'aquesta tarda, i sembla que vol acabar...
el seu viatge d'oest cap a est, vol acabar el mar, i probablement al llarg de les properes hores, ja ho hem avisat també tots els que estaven muntant cars aquesta nit en el circuit, que podrien caure alguns ruixats o algunes tempestes. Ja han entrat a la part més occidental del Baix Llobregat i probablement d'aquí a les properes hores podrien tenir algun ruixat. És un ruixat puntual, són unes tempestes molt puntuals que passaran i després ens deixaran grans clarianes, però ens deixarà un temps una mica empipador. Sí que farà sol demà,
però m'ho farà molt de vent. I demà dissabte serà un dia bastant fred i el vent encara reforçarà una mica més aquesta sensació de fred. Farà un dia espaterrant, però la sensació de fred serà força marcada per culpa d'aquest vent empipador que m'ho farà del nord-oest i que m'ho farà tot el país i també ho farà a Sant Jus.
De cara a segueixo fent futur, no? Sí, sí, sí. Estem prenent notes, eh? No diem res perquè estem prenent notes, eh? Amb llapis. Amb llapis. Prohibit sortir de l'estudi mentre faig la previsió del temps, eh? Bueno, també tenim una màquina libètica que escollida. Aquesta està molt bé.
Doncs el fet és que de cara al diumenge torna a creuar un altre front, però no ens hem d'espantar, serà un cap de setmana bastant tranquil·la. Aquí ja no ens espanta ningú, ningú ens fa por ja, ningú ens fa por. Això és el que he dit des de les altres instàncies últimament, no? Ja no ens fa por ningú aquí. No ens fa por ningú. Quina sort. Doncs el fet és que de cara al diumenge creua un altre front, és un front que només tocarà una mica els nassos a la gent que se'n vagi cap a la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, la part del Pirineu de Lleida, en aquella zona...
Que no hi vagin? Que no hi vagin, és la solució. Perquè a la resta tindrem alguns núvolets, però bàsicament farà sol. Aquests núvols seguiran incidint en que la temperatura aquest cap de setmana no s'enfili massa i sigui força fresqueta. Res a veure amb la temperatura que vam tenir ahir de 20 graus. O sigui, que pensi tota aquella gent que dijous ens va sortir el sol i ja va fotre caloreta al migdia, penseu que aquest cap de setmana tot i la presència del sol, doncs la sensació serà una mica més de fresca. No farà fred espatarrant, però farà més fresca.
I de cara a la setmana vinent sembla que es trenca una mica la situació aquesta. Portem molts dies, o podríem dir un parell de setmanes ben bé, que la situació a Catalunya ve marcada per fronts atlàntics que creuen tota la península, arriben a Catalunya, descarreguen, després ens entra una mica d'aire fred i ja portem un parell de setmanes amb aquesta evolució. Doncs sembla i tot indica que de cara a la setmana vinent es trenca una mica aquesta situació, ja no tindrem aquesta influència dels fronts cantàbrics que arriben a Catalunya,
sinó que potser de cara al dilluns tenim una miqueta d'inestabilitat encara de l'últim front, d'aquest de diumenge a dilluns, però després la setmana es planteja bastant bé, dilluns, dimarts, dimecres, hauria de fer sol, les temperatures màximes seran força agradables. Tindrem allò que es diu amplitud tèrmica, que és molta diferència... Ja comencem, ja comencem. Amplitud tèrmica. Això són dies que hi ha molta diferència entre la màxima i la mínima. És
Podríem dir que són dies d'enconstipat. Són d'aquests dies que preveu l'enconstipat. Per què? Jo he tingut amplitud tèrmica abans, perquè ja estic en la fase d'amplitud tèrmica. I en Simón igual, ell dilluns. Simón sènior el dilluns. Simón júnior també. Sí? Sí, sí. El Domènec és a prova de bombes.
Clar, està al vidre i no ningú li pot estornar a la cara. Ja te digo. Nadie le tosia, Domènech. Nadie le tosia. Vols deixar-me acabar? Sí. De cara a la setmana vinent hi haurà molta diferència entre les màximes i les mínimes. Això és perfecte pels encostipats. Parlem de gairebé 17-18 graus de màxima i 7-8 de mínima, o sigui que hi ha molta diferència. I al migdia ens sobra una miqueta la roba, però al vespre i al matí farà fresca. Potser a finals de setmana arriba una mica d'inestabilitat, però això ja us ho dirà qui toqui divendres.
Molt bé. No està mal, eh? No? No, no, no. Jo crec que has deixat el pavelló molt alt, eh? Sí, perquè, a més a més, estava aquí fent una cerveseta, no estava mirant molt temps. Molt bé, gràcies per tot. Bones tardes i hasta la propera. Gràcies, Carles. Adéu. Adéu.
Vale, doncs a punt que sonin els pitus de dos quarts, això és una manera de parlar, de dir que sonaran els dos quarts de nou, és el moment de fer aquella dedicatòria que el programa... Si vols, tu ets amb la boca. Eh? Això no ho he volgut entendre. Això no ho he volgut entendre. Molt bé, llavors, ara és el moment, ara és el moment...
Curem un tupit bel. Ara és el moment de fer aquella dedicatòria que fa el programa, no sé si amb carinyo, però que fa el programa... Sempre amb carinyo. Sí, amb algunes persones o fins i tot en algunes institucions en què els regalem una bonica mostra de gastronomia catalana.
Pràcticament avui no hem rascat massa, no hem volgut editorialitzar molt, sinó que ens dedicarem a llegir una informació que jo crec que per si sola ja ens situarà bastant. Diu, el govern sosté que Jaume Matas segueix complint la seva pena sense privilegis. Anem a explicar-nos. L'expresident de les Illes Balears i exministre del Partit Popular, Jaume Matas,
no va rebre privilegi ni tractament arbitrari del govern d'Espanya, a l'accedir al règim de semillibertat contra el criteri de la Junta de Tractament de la Presó de Segòvia, perquè la Junta de Tractament de la Presó de Segòvia deia que no podia estar en règim de semillibertat, on compleix una pena de nou mesos per tràfic d'influències. Així mateix,
Ho va dir ahir el director d'Institucions Penitenciàries, Ángel Juste, que va compareixer a la Comissió d'Interior del Congrés per assegurar que el pas de Matas al tercer grau segueix tots els requisits legals. Aquest alcàrrec d'Interior va anar a la cambra al Congrés a petició pròpia després que diversos partits de l'oposició van reclamar que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, expliqués aquest tercer grau de Jaume Matas.
En una intervenció que es veu que va ser llarga i vostè va justificar la decisió d'Interior de desescoltar, de no escoltar a la Junta de Tractament de la presó de Segòvia, òrgan que, i això és important dir-ho, per 5 vots a 3 havia recomanat mantenir el reclus, és a dir, a Jaume Matas en segon grau, la Junta havia assenyalat que Matas és un bon presc però un mal ciutadà i això ho va dir textualment i que era convenient que seguís a la presó per obtenir consciència de la seva execrable conducta.
Institucions penitenciàries, no obstant, va concedir a l'exministre la semillibertat.
que és el director d'Institucions Penitenciàries, va recordar que, quan no hi ha unanimitat a la Junta de Tractament, li compet en el seu departament a Interior Decidi. I va argumentar ahir que si s'ha optat per assumir la decisió de la minoria de la Junta va ser perquè, en la seva opinió, els cinc tècnics partidaris de mantenir a la presó a Jaume Matas, i això ho va dir textualment, incomplien les previsions constitucionals sobre les penes privatives de llibertat i les condicions del reglament penitenciari.
En aquests senyors els va culpar directament de limitar-se a propugnar el càstig com a únic mecanisme d'intervenció, afirmant que contradiu el sentit comú. El director general d'Institucions Penitenciàries va enumerar una llista d'arguments per concedir a mates la semillibertat. Atenció, això és el que no té desperdici. Va dir que la reinserció social del president Balear
està feta, que la seva bona relació amb l'entorn familiar és un fet i que la baixa condemna 9 mesos i un dia, més el treball que ha trobat com a autònom i la seva impossibilitat de reincidir
donat que ja no ocupa càrrec públic, doncs l'eren elements per donar-li la semillhibertat. I va insistir en que fins i tot els tècnics que van defensar de mantenir el ministre a la presó havien aludit a la seva reinserció. En tot cas, el jutge de vigilància penitenciària que ha d'estudiar el CARS, el recurs de la Fiscalia contra la decisió d'Interior, té l'última paraula sobre el futur del reclus Mates.
Aquí hi ha un tema que jo crec que val la pena de comentar, que és que amb tota aquesta moguda,
El Tribunal del Suprem, Carlos Lesmes, va dir textualment, fent referència a casos semblants a aquests, textual, no sols la llei està feta per als robagallines, sinó que els delinqüents de coll blanc entren a la presó per una porta i surten per una altra. Pau més, poc més que afegir. Jo crec que amb poc carinyo,
al director d'institucions penitenciàries, Àngel Juste, i en el govern que ell representa. Un, dos, tres, votiparro de pagès!
Arribats en aquest bon punt, ara és el moment de parlar de notícies sòlides, d'aquelles que marquen el dia a dia, que són punyents fets actuals, allò que marca la rabiosa actualitat. Molt bé, què tenim? Bé, doncs una cosa molt curiosa.
¿Qué ha sido eso? Ah, rabiosa. Com a efecte, bastant deficient. Domènec, ens hem quedat... Ara sí, ara sí. Tant l'audiència com aquests tres que estem al sud, ens hem quedat amb cara de gripau blau. Semblava una abella, un moscardó. O un desaigua, allò que estigués. Corre, ara, corre. Jo he pensat en una altra cosa. Deixem-ho aquí. Senyor Simón, què ens expliques? Molt curiós, perquè, bueno, una...
Un bisbe que va perdre l'anell episcopal. Ostres, pues això, cuidado, eh? Sí, sí, sí. Però més que perdre és que li van estirar. Com? Sí. El bisbe... Anem per parts. Com va dir Jaque el destripador. Digues.
Juan María Uriarte, li van prendre el bisbe en un carrer de Bilbao. Aquest bisbe és el bisbe mèrit de Sant Sebastián, de Donòstia, de la vella Easso, i una dona se li va acostar a demanar-li una almoina i a fer-li el besamà, i en el moment aquell l'ha aprofitat per estirar-li l'anell i sortir corrents. M'ho dius en sèrio? Sí. O sigui, una senyora demanant almoina en el bisbe de Bilbao...
li fa un petó a l'anell i en el moment que li fa un petó li estira, li arrenca i surt corrents? Sí, senyor. El bisbat de Bilbao va dir que això havia passat al carrer Maria Díaz de Aro, per la que el bisbe Oriarte anava passejant tranquil·lament i se li va acostar la...
aquesta senyora i llavors li va estirar era una dona, sembla ser que no era espanyola, que era estrangera i li va acostar demanant una almoina, el bisbe li va dir que no i després li ha agafat la mà per fer-li, doncs repeteixo el vesemà i en aquell moment ha sigut quan li ha arrencat la neta
el bisbe que anava vestit amb tratge no anava de bisbe anava amb tratge, anava amb el vestit i amb el coll blanc l'alça-cuellos perquè els fa anar així amb el coll estirat com el mortadelo no ho dic per faltar no ho dic per faltar no penso faltar ningú ha anat al bisbe i ha presentat una denúncia davant de la xanxa
per aquest furc del qual ha sigut víctima diu que per ell a més a més té un valor simbòlic més que econòmic perquè el va rebre quan va ser anomenat bisbe doncs quin desastre aquest senyor va ser anomenat bisbe el 1991
i el de Samora, i l'any 2000 va ser, va substituir el José María Setién a la diócesis de Donosti, Sant Sebastián, i, bueno, on va estar durant deu anys. Déu-n'hi-do. Mare de Déu.
Jo te'n portaré una altra de notícia, no és d'aquí, és de fora, i tampoc podríem dir que fos molt, molt recent, estem parlant de fa uns dies, però l'he trobat francament interessant. Diu, recupera el seu lloro després de 4 anys desaparegut i, a més a més, parlant espanyol, el lloro. Carai, el lloro. Estem parlant d'un tio dels Estats Units de Los Angeles. Carai. T'explico la història.
Un estatunidenc, un senyor dels Estats Units, ha recuperat el seu lloro quatre anys després de que desapareixés, i l'ha sorprès parlant en espanyol. Com ho veus? Molt bé, escolta, està bé, no? Diu, quan, en el moment de la seva desaparició, el lloro només sabia pronunciar alguna paraula en anglès i cuidadint amb accent britànico. Ha, ha!
O sigui, el lloro deia, quatre coses amb anglès, però amb l'anglès d'Oxford. Sí. O sigui, que el yanqui aquest deu estar content, no? Està al·lucinat. Tenia un lloro que parlava amb accent anglès i ara quan torna parla espanyol. Quants anys després el recupera i torna a espanyol. Segons el diari Daily Breezy, del sud de l'estat estatunidenc de Califòrnia...
l'amo del lloro, un lloro africà, la raça era un lloro africà de color gris, l'amo es diu Darren Chic, li ha explicat que, a pesar del canvi d'idioma, l'ocell s'ha adaptat molt bé a la seva tornada a casa. Que malgrat això, l'ocell diu que està... Diu, és estrany, diu, jo sabia que era ell, només en el moment que ja el va veure amb un veí... El corni devia fer un salt al veure. Sí, és el lloro, és el lloro. És ell, és ell.
I que Nigel, perquè el lloro es diu Nigel, no? T'ho perdis. Va ser trobat en el pati del darrere d'una vivenda de la ciutat de Torrens, del condat de Los Angeles. Després de passar per diverses famílies i diverses mans, etcètera, etcètera. Es veu que en aquests anys el lloro havia anat passant i jo imagino que una d'aquestes famílies parlava amb espanyol. Home, jo et diria gairebé totes, no? Perquè si només una, o almenys amb la que va estar més temps, no?
No ho sé, no ho sé. Segur, perquè el lloro, ja et dic, quan va escapar-se, parlava quatre coses amb anglès i amb anglès britànic. És més fàcil aprendre el castellà que l'anglès. Jo crec que està claríssim. Vols dir? El lloro ho ha demostrat. El lloro ho ha demostrat. No hi ha duda. Alguna altra notícia? Bé, doncs mira, un cotxe que anava en una grua i el van multar per excés de velocitat.
I això també a Los Ángeles? No, això va ser aquí als veïns nostres d'aquí sota, a Tarragona. El Servei Català de Trànsit va muntar un cotxe carregat en una grua per accés de velocitat. Segons les dades recollides per un radar de l'Espluga de Francolí, la punca de Barberà,
i segons fonts del Servei Català de Trànsit, han confirmat que es tractava d'un error. Però, de moment, el radar de l'espluga de Francolí va disparar una foto per accés de velocitat el 25 de juliol passat.
La matrícula que va captar era la d'un cotxe avariat carregat en una grua. Boníssim, boníssim. El conductor li van notificar la multa de 100 euros, evidentment 50 si es paga en període voluntari, el dimarts passat, dia 14. El Servei Català de Trànsit ha reconegut que es tracta d'un error per un enviament automàtic amb la matrícula d'infractor equivocada.
El conductor, el senyor Àngel Pineda, amb declaracions al diari de Tarragona, s'ha mostrat molt indignat i ha pensat que recorrerà la multa. Boníssim. Trànsit assegurat que tornarà a l'import. Diu que no és la primera vegada. Ala ja!
que aquest radar, conegut popularment com la màquina de fer diners, genera polèmica, ja que està situat al quilòmetre 39,6 de la carretera N240. Això ho hem de... Deixem-ho clar, això, per si passem per allà, que cuida dins. Quilòmetre 39,6 de la carretera N240, en el carril d'acceleració per incorporar-se des de l'espluga de Franculi. Boníssim. Molten per accés de velocitat a un cotxe que anava en una dura.
jo hi ha un altre semàfor radar d'aquests que no està fet no és una màquina de recaptar diners un cop has passat a l'Alcampo hi ha un radar molt maco
que moltes vegades està sent. Però és que mig quilòmetre abans hi ha una senyal ben grossa, lluminosa, que et marca 120. Ah. Tu vas corrent a 120 i quan arribes en aquell radar veus que està sent. Si tens temps de frenar, molt bé. Però si no, foto. Foto.
I on dius que passa això? Un radar que hi ha després de passat a l'Alcampo anant per la C32. Abans de la sortida de Sant Boi... I Viladecans. Molt bé. Fins aquí la sintonia aquesta de les notícies aquestes i canviem de tema. Molt bé. La desbarnada. La desbarnada.
Señor Mariano González, buenas tardes, bienvenido. Buenas tardes. Retrovado de nuevo. Bueno, eso es una bestiesa catalana, pero ya está. ¿Cómo estás? Muy bien, muy bien.
Puedes hablar catalán que te entendemos, ¿eh? Ya, ya. Simón siempre metiendo el dedo en el ojo, ¿eh? No, no, no. Lo has visto, ¿eh? Siempre buscando ahí donde puede meter el dedo, ¿eh? He intuido que iba a decir molbé, y entonces por eso digo que puede seguir hablando catalán que nosotros lo entendemos. Lo sé, lo sé, lo sé, perfectamente. Lo que no sé es si entendéis cómo lo pronuncio, pero vamos...
Bueno, sí, seguro que sí. Además, Mariano sabe que le meto el dedo en el ojo, pero con cariño. Ah, y eso ya es diferente. El único sitio donde dejo que le meta el ojo. Y más con cariño, y más con cariño. Y ahora vamos a cambiar de tema, ¿eh? Porque estamos en una ley infantil y esto me parece inoportuno. Esto ya está rozando, lo pon no. A ver, Mariano, quería comentarte algo, porque como tú estás en la capital, ¿verdad? Sí.
Dicen, dicen, las malas lenguas, los maledicentes dicen, ¿vale?, que el entorno del pequeño Nicolás...
que del qual hemos hablado en más de una ocasión en aquest programa, recordemoslo, el pequeño Nicolás es un personatge extrañível que s'ha fet fotos amb quantitat i quantitat i quantitat de famosos i importants i polítics de primera línia, i fins i tot la reialesa, i que fins i tot ha volgut fer negoci, si és que no n'ha fet, que se suposa que sí, dient que anava amb nom d'aquest o de l'altre, o fins i tot amb nom de la CIA, o amb nom del CNI, o amb nom de no sé què, de no sé què.
Sí, correcto.
han recibido varios toques de atención desde su entorno para que guarden silencio. Por ejemplo, a uno le han enviado una nota, nota escrita, que alguien da Xatanaucoche, que deia, te estamos vigilando, sabemos quién eres, firmado dos puntos, los amigos de Nicolás.
¿Cómo lo ves? Los amigos de Nicolás, tú. Se llama un club de flamenco, los amigos de Nicolás. ¿No? Sí. Es un club de palmeros o algo así. Algo así, algo así. No te lo pierdas. Sigo, sigo, porque quiero que me lo valores. A otro conocido del pequeño Nicolás, del Francisco Nicolás, un que va a parlar del Seus Despilfarros per Marbella y tal, dice que ha encontrado
¿Qué le han dicho textualmente? Deja de enmierdar porque vas a tener que vigilar a tus espaldas. ¿Cómo veus? ¿Cómo lo ves todo esto? Quiero una opinión de una persona que pisa el terreno.
Que está pisando el territorio con mancha. ¿Hay que ir con cuidado en Madrid si hablas del pequeño Nicolás? No, no. ¿Hay que vigilar a tus espaldas si parlas del petit Nicolau? No, no, salvo que le conozcas, personalmente, me imagino.
Jo no le conozco personalmente. Però da miedo, eh? Això da miedo. Aquí en Catalunya ja no tenim por de res, eh? I no ens fa por ningú, eh? I ens és igual. Però si anem a Madrid igual nos hacemos un poco de caquitas, eh? Al final resulta que el pequeño Nicolás ha estado en todas las esquinas de Madrid con todas las personalidades que te puedas encontrar de cualquier ámbito. Empezando desde el ámbito político, el ámbito de las empresas, empresarial en general...
Pero es que al final en cualquier parte te la encuentras. Incluso cuando celebraron el... Me parece que fue lo del contador, Alberto Contador, en el ayuntamiento, el éxito de la Vuelta Ciclista. Me parece que fue la Vuelta Ciclista a España el...
o el Tour de França o una cosa de estas, allí estaba el pequeño Nicolás en el ayuntamiento. Bueno, permíteme, Mariano, que lo explique, porque si no, revento. Se explica, y parece ser que es verdad, que cuando atenen
En el pequeño Nicolás, ¿vale?, els agents d'afers interns de la Policía Nacional, el Nicolás este se dirige a uno de estos agentes, pero textual, ¿eh?, y le explica que tenía un negocio muy importante que tratara en Guinea, en Guinea. Y le va a dir a un dels agents, pero textual, ¿eh?, porque el agente lo puso en el informe. Diu que me dijo...
que le llegó a prometer hasta un trabajo a cambio de la libertad, diciéndole, tengo que ir a Guinea, si me dejas, te vienes conmigo, hablo con Obian, que es el presidente de Guinea, y te hago ministro. Eso me iba a decir. No, no. Sí, sí, tú. Como el Vito Corleone. Sí, señor. Con dos gónadas, me dijo tú. Con dos gónadas.
Puede parecer una broma, pero llevaba mucho tiempo haciéndolo. Puede parecer una broma, pero si llegó a donde llegó es un síntoma de que había mucha gente y muchos cargos, puestos y personajes. ¡Que tragaron! Por ver si era verdad y se podían aprovechar. Igual lo haces. Lo que pasa es que como en todas partes al final siempre das con alguien honrado...
Y dice, ¿de qué me estás contando? Espera, espera, espera, que te voy a regalar una laja. Y aquí tienes dos esposas que te las ponen. Claro, pero en este caso es trist de dir, eh? Perquè les coses s'han de dir pel seu nom. És trist de dir que són els agents de la CIA els que el detenen quan ell intenta vendre no sé quina mandanga del CNI. Aquí veníem estragando todos, eh? Sí, sí, sí. Tuvieron que ser los de fuera, eh? Sí, sí, sí. No, no, no. I al final siempre había...
¿Sabes lo que pasa? Que al final todo esto dicen que si el CNI, que si la CIA, que si el no sé qué... Ya sabes lo que pasa con los agentes secretos y los tontos o los listos de los que se aprovechan. Quiero decir, los servicios secretos hay veces que son tan listos, tan listos, tan listos, no quiero decir que todos los servicios secretos lo sean, evidentemente, que... Hay algunos más listos. De una cosa como esta, de un personaje como este, pueden haber sacado, bueno...
esas puertas de la gente con la que se ha acogado. Entonces, esas amenazas que han lanzado a algunos, que puede ponerles en el coche una nota o de dejarles en el buzón un no sé qué o de decirles... Eso... Un mafioso te amenaza poco.
Sí, sí. No le hace falta. I no lo hace así. No lo hace así. Te deja una cabeza de caballo cortada en la cama... Eso sí que, aunque seas catalán, te da cagé, eh? O sea, a ti te dejan una cabeza d'un caballo al llit i t'ho fas a sobre, eh? Per molt que siguis el president i que dius que aquí no et fa por res. A mi, jo te lo digo, jo puedo ser muy presidente, pero como me pongan al cap d'un caballo al llit, jo m'ho faig a sobre. Sí, sí. I me lo hago varias veces, eh? Te puedes imaginar lo demás, ¿no?
Pero no, eso no veo yo que si la advertencia o la amenaza sea de un mafioso la vaya a hacer así. Correcto. Mariano, per cert, escolta, tu he de preguntar, ¿tú lo conociste a él? Porque como se hizo fotos con todo el mundo hace un poco que destaca en Madrid, y tú, vulguis que no, al ser la persona de ràdio d'Esberna a Madrid, quieras que no, tienes un caché, dic, coño, que el Nicolás no s'hagi volgut fer una foto amb tú.
Evidentemente, pero no le he llegado a conocer. No estaba en mi entorno más cercano. I, per tant, tu no pots dir coses d'ell dolentes com perquè l'entorn del Nicolás te les vas a cargar? No. Tampoco.
A mí el entorno del Nicolás todavía no me ha llegado a amenazar. No sé si el CNI escuchando... Pues oye, yo creo que esto te está dejando en un mal puesto, ¿eh? Porque hoy en día, si no has estado con Nicolás o no te amenaza el entorno de Nicolás, es que no es... A ver, ahora... No, no, yo no quiero ofender, pero... Sí, sí, sí, no, no, que no soy nadie. No es lo que ibas a decir, ya te lo has dicho tú solo, ¿eh? Yo no lo he dicho, ¿eh? Ya te lo has dicho tú solo. Si eso lo tengo claro, ando rebuscando como loco una foto con el pequeño Nicolás, al final me voy a tener que hacer un Photoshop para aparecer con él, pero...
Pues mira. No hay forma. Pues no, no, no. No, no. Vale. Pero vamos, el otro día, paseando un rato por la calle... ¿Qué calle? Por la calle de Alcalá, supongo. Porque es la que tenéis en Madrid. En Madrid tenéis la calle de Alcalá y la chimpum. La calle de Alcalá y algunas. Bueno, vale. Sí, porque si no, no sería Madrid, sería otra cosa. Vale. Y...
Sí me he fijado que el corte de pelo del pequeño Nicolás empieza a tener muchos acólitos. Hay mucha gente ya que empieza a tener ese tipo de pelo. ¿Tipo qué? ¿Cómo es el peinado? A ver si lo podemos definir, si podemos hacer un dibujo radiofónico del pelo del Nicolás.
Es complicado, pero bueno, intentaremos... Tú puedes, Mariano, tú puedes. Un peinado con un pelo corto, pero muy fuerte. Pero llevaba clencha, ¿no? Llevaba clencha, ¿no? La clencha es la ralla en el lado, ¿no?
Sí, una ratlla en el lado, una especie de medio tupe, así... Pepero, vaya, un peinero. Un peinero así, pepero. Perdoneu, eh? No, no, és que és pentinat pepero sempre. Només salia d'altra manera de definir-lo, xico. Hi haurà altres partits polítics que deuen dur aquest pentinat, però fonamentalment aquest pentinat el trobes en un partit concret, ja està.
No, no, pero en este caso sí, en este caso. ¿Y tú quieres decir, Mariano? Yo, por ejemplo, veo a gente de Podemos... Hombre... Esos no van peinados, ¿eh? Esos no van peinados. No se peinan, no se depilan, no se quitan los pelos de la nariz, en fin, no se afeitan. Bueno, algunos sí, ¿eh? ¿Ah, sí?
Sí, sí, algunos sí. Lo que pasa es que esos no están en primera línea. Bueno, es que de hecho... Podemos es un crisol, es un crisol. Uy, la palabra crisol no me gusta mucho. Vale. Porque de ahí pasamos a...
Pasamos a imperio o a lo que sea. Oye, pasamos a lo que haga falta. Hablando de pasar, no quiero pasar esta oportunidad a hablar contigo sin que me comentes y que me expliques porque no quepo en mí de asombro al leer la siguiente información. La Comunitat de Madrid, la Comunidad, creará al 2015, el año que viene, una nueva marca para alimentos madrileños de calidad. M Producto Certificado se va a llamar el tema.
Com ho veus? Però, oi, què teniu allà? Què s'ha de típic d'allí? Perquè, a veure, les olives arbaquines. El fuet de Vic. D'això, les malagueñas. Però en Madrid què teniu? Madrileños.
Bueno, vale, sí, pero eso no se come. Bueno, no se come, no se come. Y los callos... Pero que yo también tenga callos. En la comunidad de Madrid. Perdón, Mariano, que estaba hablando con Simón Junior y me estaba liando. Me estaba llevando al huerto. Dime, dime.
Pues que no te lleve demasiado. Bueno, perdona, Mariano, antes de que me digas. Dice, la Comunidad de Madrid destinará, alerta, 800.000 euros, 800.000 euros, te lo digo lo sencillo más por si alguien no lo entiende, cash, en 2015 a la creación de un nuevo reconocimiento de productes madridlines de cualitat, con la denominación de...
M, producto certificado, que previsiblemente agrupará més de 300 empreses i 1.500 aliments. ¿Vosotros tenéis 1.500 aliments específicos o típicos de allí de Madrid? Hombre, en cualquier...
En cualquier comunidad autónoma hay muchos productos, efectivamente. No solamente se apropian de todos los que haya. Ya está Simón, ya está el otro Simón metiéndote al otro dedo. No, pero no por eso. Te están metiendo los dedos por todos los sitios. Pongo un ejemplo. Vamos a ver.
Un ejemplo que a lo mejor os puede valer. Vosotros tenéis el Cava. Sí. Es un producto catalán. Bueno, bueno. Certificado, bueno, no sé si con denominación origen, pero es vuestro. Bien. Es una certificación de calidad. Sí.
Una certificación de nominación de origen. Més que de calidad de nominación de origen, sí. Existe otro vino, otro espumoso, que es el almendralejo, por ejemplo. ¿Almendralejo? ¿Almendralejo? ¿Un espumoso que os digo almendralejo? Sí, sí. ¿Eso lo vendéis? ¿Lo compra alguien? Almendralejo, por Dios.
Yo conozco por lo menos una persona que sí lo compró. Tú, que eres un raro. No, no, yo no, eh. A mí me lo regalaron, eh. A mí me lo regalaron. Sí, hombre, ahora me lo he comprado. Te lo vieron en casa y dices, no, no, mismo en Ragavat, eh. No, no, no. Además, fue por unas navidades una persona que pertenecía a una ONG y estaba un regalo, etcétera, etcétera. Y bueno, pues regalaron a un montón de gente unas botellas de cava que, por cierto...
o de vino espumoso, que era cava, fabricado como cava, que era el de Almendralejo, y no estaba malo, por decir algo. Pero te quiero decir que todas las... Pero entonces me estás hablando de Susadanis, Mariano. El cava, que es cava, pero que es de Almendralejo, que es otra cosa. Originales, yo quiero cosas originales. ¿Qué tenéis allí que solo lo fabriquéis vosotros y nos lo pueden manjar aquí? Con M de Madrid. Con M de Madrid...
Me has pillado, macho. Bueno, lo que deia el Simón, los callos. Callos a la madrileña. Esto sí que es típico de allá. El cocido madrileño. Por 25 pesetas. El cocido, sí, señor. Pero claro, el cocido para exportar lo tenéis preparat. No. Aquesta, la de los gotes de latas. Ah, ah. Bueno, ya tenemos dos cositas. Venga, va. El cocido a la madrileña y el cocido madrileño. ¿Algún otro producto que tú me digas? Aquel vale la pena.
A la noticia habla de 1.500 alimentos, eh, Mariano? 1.500, eh? Sí, sí, sí, sí. Pero la noticia habla de 1.500 alimentos, no que existan 1.500 alimentos madrileños.
Bueno, aquí dice... Mira, te cuento. El consejero de Medio Ambiente y Ordenació Territorial, el señor Borja Sarasola, ha dicho, textual, las figuras de calidad diferenciada, bueno, lo ha dicho en madrileño, las figuras de calidad diferenciada y las marcas de garantía cumplen la misión de potenciar el producto. Ya ha explicado que Madrid no tiene nada que envidiar a altres regions españoles altamente identificadas con su campo. ¿Cómo veus?
Muy bien. Pues ahí estamos. Claro, ahí estamos. Pues entonces, bueno, pero no hemos salido de la chucaque. Claro, claro, claro. Hemos estado con el cocido y con los callos y no nos aportas ningún otro dato. He encontrado...
Las lenguas de gato de la Puerta del Sol. He encontrado una web donde pone platos típicos madrileños. A ver, y ahora tú nos tienes que certificar, Mariano, si Simón está mintiendo o la web se lo está inventando. Indica que son los más populares en bares y tascas madrileños, suelen proceder...
de otras regiones españolas, pero lo adoptan en Madrid como carácter propio. Está el cocido madrileño que hemos dicho, los callos... Pero aquest no es adoptat d'una altra región, pero ya en molts que sí. Sopa de ajo, dice que también es besugo a la madrileña, judías a lo tío Lucas... ¿Y este quién es? ¿Tú conoces al tío Lucas, Mariano?
No, no tengo el gusto. Es el del hasta luego, ¿no? Hasta luego. ¿Qué mes, Simón? Espera. Oreja a la plancha. ¿Eso también es madrileño? Es típic de allá. Gallinejas. Ah, las gallinejas. Que son como las gallinas, pero raras. Ya estamos.
Que también pone el pincho de tortilla, ares madrileños, resulta... Una tortilla española, nen. Caracoles a la madrileña. Mariano, ¿tú por casualidad sabes de dónde es originaria la tortilla española? ¿Dónde la hicieron por primera vez? La tortilla. La tortilla de patatas, la tortilla española. No, no es...
Per això ho hem de buscar. Sí, sí, hay que buscarlo. Hay que buscar, hay que buscar. ¿Qué mes? Ya està. No, no pasa. Los 1.500 no sé dónde los ven. Bueno, oye, Mariano, te ponemos deberes, por favor. Por favor, te ponemos deberes. Así que puedas y tengas tiempo y te apetezca y si no, no lo hagas. Pero a ver si pudiéramos encontrar para poder...
Caray, certifica això del M, Producto Certificado, que productos de tipo de comer, de comer, estén parlant de manjar, son únicos y exclusivamente generados en la comunidad, ¿vale? Y que això mes en davant pugui servir para exportar-ho o no, lo que sea. ¿De acuerdo? Se me ocurren los melones de Villaconejos. Ya está. ¿Esto va en serio? No, no, es cierto, es cierto. ¿Melones de dónde? Los melones de Villaconejos. No me lo creo. Eso no existe. Sí.
Que no existe, Mariano. No pueden haber... No, estás de coña. Melones de Villaconejo y el cava de donde has dicho... No, no, no. Melones de Villaconejos y el cava catalán. No, pero el otro que has dicho, la bebida... Ah, el... Almendralejo. Melones de Villaconejo y el espumoso de Almendralejo. ¿Yo qué quieres que te diga, Mariano?
¿Yo qué quieres decirte? Hombre, los melones de almendralejo son los mejores. ¿Ah, sí? Ya te lo digo yo. Pues venga. Están en la Comunidad de Madrid, ¿eh? Pues mira, ya tenemos un dato. Aquesta es un dato importante. Es un dato, es un dato. Mariano, lo tenemos que dejar aquí. Son las 9 de la nit. Muy bien. Oye, un abrazo súper fuerte. Muchos saludos. También para vosotros. Muchos saludos a la Cibeles, si la ves de parte nuestra. Ya la saludo siempre que paso, sí. Y hasta la semana que viene, Majo. Un abrazo. Hasta la semana que viene, amigo. Un abrazo. Deu. Deu.
Les 9 van sonant i no és nat el 10 infant, no? Perquè això passa el dia 24 al 25 de desembre i és a les 12 de la nit, o sigui que ens hem avançat. Simon, no em miris amb aquesta cara perquè jo també m'he assustat. Domènec, Domènec, què ens poses? I no permetré que ens posis el dit amb carinyo, no. La Isabel, no? Ah, ja, entra ara, és veritat.
Em pensava que ho deixaríem per després del disco. No, no, t'ho manes tu, Domènec. Si tu dius que ara entra la senyora... Senyora Isabel Almató i Pi. Si m'has de dir senyora... Tu i jo hem acabat. Almató. Almatius pels amics. Tu, per mi, sempre has estat una senyora i sempre ho seràs. I com tu, poques.
Tu que les tens totes. Arribats en aquest punt. Arribats en aquest punt. Cargolina, què ens portes aquest vespre? Doncs mira, primer de tot, demanar disculpes perquè la setmana passada us vaig fer el salt.
Però això les dones a vegades ho... Ui, no. Això podia quedar masclista, desafortunat, no sé què, i no vull que em posin una denúncia. No. Aunque solo sea el imaginario, no sé encantar. Això ho has dit tu, eh? El mató, això ho has dit tu. Molt bé. Et vas fer salt. Et vam trobar molt a faltar les coses com siguin, però moltíssim. A veure, aquí ja puc venir. Una estoneta. Sempre seràs benvinguda i ben rebuda. Gràcies. I agassajada com et mereixes. Sí.
Molt bé. Arribats en aquest punt, i amb aquesta música que ens posa en Domènec, perquè ens posem encara més tontos, si no ho estem des de fa rato, perquè estem tontos des que vam néixer, Amato, què ens portes aquesta nit, aquest vespre? L'agenda cultural d'Arts Blue.
Ja hem acabat. Un moment, Domènec, tu que em controles això. L'horari infantil s'ha acabat, no? Endavant, Isabel. Endavant. Dir-vos que vinc d'agabar i que des d'agabar us he escoltat amb el cotxe fins a arribar aquí a Esplugues. Estupendo. Estupendo. Maravilloso, maravilloso, maravilloso. Estupendo. I per fer justícia a la meva absència de la setmana passada, que havia d'haver dit que es feia a la plec de sardanes per 11 anys consecutius a la plec de sardanes aquí a Esplugues,
Per finalitzar aquests actes del 50 aniversari de la secció sardanista d'aquí de l'Avenç, us vull dir que aquest diumenge hi ha l'últim acte. És un homenatge que fa la Coral, Centenaria de la Coloma i a les Bars i les Plugues. Fa aquest homenatge a la secció sardanista de l'Avenç en el Robert Brilla. Serà aquest diumenge a les 6 de la tarda. Topendo. Això ja per treure'm dels pecats de la setmana passada. Doncs ja estàs absoluta. Moltes gràcies.
Bé, aquesta nit ja ho han fet, avui divendres, normalment no us ho dic, però avui que ja està set ho dic, eh? A la Biblioteca de la Bòbila d'Esplugues, és una biblioteca que està compartida amb Esplugues i Hospitalets, fan un cicle de cinema negre, ho fan habitualment, molts divendres. Aquest divendres ha estat un dels dies que ho han fet.
A partir d'ara, el que faré ja a principis de mesos, donaré el calendari del cicle de cinema negre de la Biblioteca de l'Agua Vila. Per demà dissabte tenim a les 12 del migdia a la Biblioteca para Miquel Desplugues l'hora del conte. Els contes que es llegiran són Amelian i el timbal 8, a càrrec de la companyia Maleta Portàtil, i també faran alguns altres contes del Tostoï.
No serà un tostó, serà contes infantils. D'acord? No sabia que no havíem fet, però vale, vale. Estupendo. A la tarda, també a la madissabte, hi haurà la projecció de la pel·lícula dintre de la commemoració del 50 aniversari d'Espluga City. La projecció de la pel·lícula són les aventures de Jeremy Jackson,
No, perdona, Jeremy Johnson, i bé, és una pel·lícula del Sidney Pollack, prou conegut, és una pel·lícula del 1972, se suposa que alguna part d'aquesta pel·lícula es va rodar a Quisplugues, per això està dintre del cicle. La pel·lícula està inspirada en la vida de John Johnson, un soldat desertor que es va refugiar a les muntanyes rocoses i va viure enmig de la natura. Que devia ser Rodatec i Sant Pere a Mart i això.
Jo suposo que hi ha alguna escena molt petita que s'havia fet a Espluga City. Fantàstic. Però això ja és excusa per posar-la dintre d'aquest cicle. Serà demà a les 6 de la tarda al Casal de Cultura Robert Brillas. I demà, entre les 7 de la tarda i les 10 de la nit, el complex poliesportiu de les Moreres, pels que veniu per Sant Lluís, passat el pont de l'autopista de la Maiola, per sota el puntet de l'autopista,
es farà el setè trofeu de grups de patinetge artístic de Ciutat d'Esplugues. Per diumenge tenim moltes coses i no totes estan a l'agenda cultural. Tot això que us dic està a l'agenda cultural i com ja dic que algunes vegades no me'n faig responsable si a última hora s'anul·len algun dels actes. Diumenge al matí hi ha la sisena trobada de motor baix clàssic d'Esplugues. Començarà la concentració des del matí a la plaça Santa Magdalena
i el que us podem dir és que hi haurà motocicletes, guilera, vespa, montesa, osa, voltaco, relíquies dels anys 60 i 70. Quins records, quins records. I algunes també del 1945. Això no me'n recordo, eh? Un any més per la nostra vila. Perdona, perdona, Isabel, perdona que et talli. Això on has dit que ho fan? A la plaça Santa Magdalena, que és la plaça de l'Ajuntament. Ah, val, val. I almenys a les 10 del matí. Molt bé, apuntat està. Heu de dir que s'ha convidat a molta gent d'arreu de Catalunya i que de moment...
Els fixos que són els d'Espluga són una vintena. Això és, evidentment, d'any rere any. Per tant, en guany que se farà aquesta convocatòria amb aquests cotxes antics d'arreu de Catalunya, suposo que serà una gossada, com se sol dir. Per tant, estarem una estona nostàlgics i veient que tots aquests aficionats dels vehicles clàssics podran disfrutar i gaudir d'aquesta estoneta. Això està organitzat pel motoclub Espluga.
Això diumenge. Diumenge també hi ha una recollida d'aliments. Aquesta recollida d'aliments està organitzada per cossos diferents de seguretat, juntament amb la Creu Roja. L'hem passat es va fer una festa molt maca al Parc dels Torrents. No ho tinc en agenda, però segurament que també guançarà el Parc dels Torrents. I el diumenge, si un cas ja dicem-ho, hi ha una activitat que us pot agradar a molta gent, està pensada per les famílies,
que es diu Lugataca Ambiental, està organitzat per l'Ajuntament d'Esplugues i de Sant Joan d'Espí, és pintem un quadre amb l'ajuda de la natura. Pintem les vinyes de la Fontsanta. Això es farà a la Fontsanta. Per tant, és una activitat mancomunada. Allà estarem pintant com a locos. I sempre és molt interessant. Per dimarts tenim una activitat organitzada per la xarxa de dones emprenedores d'Esplugues. El taller es diu T'ajudem a emprendre.
Això es farà a Vila Pepita, que és la casa que tenim aquí es plugues de la dona. I després també podem, dimecres, hi ha un club de lectura que es farà també a la Biblioteca de la Bòbila. Dijous es commemora el 25 aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants i es farà una reivindicació que es diu Disculpeu les molèsties, estem jugant amb vosaltres.
és la Federació Catalana de l'Esplai, aprofita aquestes femèrides per reforçar aquesta tasca a favor dels reptes als infants i es farà el club d'Esplai, pobilla cases, canvi de letra. Allà, el que nosaltres diem la plaça de la Mòbila. I, de moment, alguna coseta més, divendres, que ve, hi ha les acreditacions pel que serà la Ultratrail Collserola, és molt interessant.
Ui, això cansa molt, eh? Massa. No, no són tants quilòmetres. Ostres, tu. Però és per la muntanya, Isabel, i ja t'ha pujat i fotre't de cap. Ja ho vaig comentar fa 15 dies, com un avançament, perquè primer s'ha de fer la preinscripció, i qui vulgui participar també s'ha de preparar una miqueta. I també hi ha unes xerrades la setmana que ve sobre alcoholisme i rehabilitació, que també us en faré 5 cèntims divendres que ve. Molt bé. I també per avançar, molt però molt avançar,
Hi ha una convocatòria en l'agenda pels nens i nenes que vulguin ser voluntaris a la cavalcada de reis, així com els nens i nenes que vulguin acompanyar a dalt a les carrosses el Sant Majestat, Sant Marció, Carpart i Valterrat. Fantàstic. I ja està, quatre cosetes, molt rapidetes. No està mal. Per estar amb vosaltres. Doncs no està gens, gens ni mica malament. Isabel, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Un superpetó i hasta la setmana que viene.
Vinga, un abraçament, Jabel. Adéu. Adéu. I com diuen els que en saben, 10 minuts no els que ens passen de les 9 de la nit. A partir d'aquests moments, ara és tot teu, amic Domènech. Què ens proposes? Ara sí, ara sí. Us proposo... Avui està el jefe, eh? Eh! Eh! Eh!
Òrden. No hi és, però ens estàs comptant. Exacte, exacte. I després passarà factura. Ah, sí? I el que s'hagi portat malament, aquest mes no tindrà el sobre. Passa notes. Passa notes. Però això estàs en sèrio, avui, tu? Ja te digo. Ah. Ja te digo. Avui us porto... Ja us ho poso a sèrio, també, jo. Us porto un tema que es diu Wake Me Up, que vol dir... Que vol dir... Desperta'm. Ah. Desperta'm. Ja veig que avui el tot el programa està... Alt. Alt. A un to... Normal. I, clar, després de l'agenda desplugues,
I a esmorzar, saps què vull dir? Vale. I llavors, wake me up, que se desperta d'un noi que es diu Avicii. Segur que sona, eh? Avicii català. Sí. Feeling my way through the darkness Guided by a beaten heart I can't tell where the journey will end
Bona nit.
Fins demà!
La Dasbarnada.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
Fins demà! Fins demà!
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Fins demà!
la desbarnada. Doncs 18 minuts ens passen ja de les 9 del vespre i com sempre, més o menys en aquesta hora, connectem amb el doctor Santiago Baràmbio. Doctor Baràmbio, bona nit. Hola, bona nit, què hi ha? Doctor Baràmbio, Santi, què ens tens preparats per avui divendres, per aquest divendres, 14 novembre? Bueno, em vau trucar el divendres passat i no em vau connectar amb mi. No et vam trobar, i et vam trobar a faltar.
Perdó, perdó, que m'ha sortit una paraula. I això? Estava a Nàpols perquè tenia una ponència en un congrés italià de tota la gent italiana, dels ginecòlegs italians que es dediquen a la salut sexual i reproductiva. Tinc la referència de voler saber la meva opinió. Llavors em van invitar a donar una ponència i com que estava allà,
doncs no vaig poder atendre la vostra trucada. Doctor Brambio, escolta'm, i aprofitant el fil del que ens estàs comentant, a mi se m'acut una qüestió. Aquest punt, o aquest tema, o aquest extrem de la medicina...
Tu que has voltat per tot arreu i que coneixes i que has parlat amb gent de qualsevol punt del planeta, en quin nivell està aquí a Catalunya o a la resta d'Espanya comparant, per exemple, amb la gent que has trobat allà a Itàlia, per no parlar, si pots, també d'altres països? Diguem que els espanyols en aquest moment som els millors.
Però això ho dius... A veure, justifiquem-ho, doctor Barambio, això. Justifiquem-ho. Doncs som els que dominen més tècniques i combinen més tècniques i presentem els millors resultats. Això ho entenc jo a ser millor. O sigui, en aquest moment, i a més a més aquest congrés que vaig estar a dir, d'alguna manera explicava això perquè... El tema que em van donar era quines...
Quines tècniques tenia que conèixer el metge espanyol per fer interrupcions d'embaràs? Aquesta és la pregunta concreta. I nosaltres, per una sèrie de raons històriques i d'organització del país, resulta que la majoria de les interrupcions d'embaràs espanyol es fan metges especialitzats i amb molts anys d'especialitat.
i en canvi a altres països no tant. Per això molts d'ells es recorreixen molt a utilitzar fàrmacs i no dominen massa bé, per exemple, les tècniques instrumentals. Això per la dona és bastant fotut, perquè hi ha que tenir en compte que, per exemple, una dona que estigui de 16 setmanes, per exemple, no sé, que tingui un down, no?
i he de fer una interrupció d'embaràs, si la fa per mètodes farmacològics es pot estar dos dies, i per mètodes instrumentals està 15 minuts. Clar, si no saps fer... Si l'instrumental necessites dominar la tècnica i mantindre-la. És a dir, és una tècnica que l'has de fer amb les mans, i tu el que hagis de fer amb les mans ho has d'aprendre, no neixes ensenyat, no? En canvi, la tècnica farmacològica, doncs mira, li van ficant fàrmacs i el traurà allà soleta, entens?
Per tant, crec que de cara al seu coneixement, considero que els que tenim més coneixement som aquí. A nivell d'això, Santiago, que estàs comentant, és per... vinculat a les legislacions d'altres països? No té res a veure amb les legislacions? A què respon el fet que no dominin aquestes tècniques? No, també tenia que veure amb la història de cada país. Nosaltres vam ser els últims...
perquè la primera llei moderna que tenim és l'any 85, els nord-americans ja la tenen als 70 i pico, els inglesos en els 60 i pico, els francesos també en els 70, i clar, nosaltres quan vam començar, per dir-ho d'alguna manera, vam anar a veure el que feien els altres i vam picar una mica de tot arreu, i en canvi nosaltres estàvem una mica més atrapats per la seva pròpia metodologia. Es queden molt sorpresos quan venen aquí, eh?
Quan porto gent aquí... Primer quan veuen les clíniques que tenim aquí, perquè això també és un motiu històric. Per exemple, a Bèlgica, la gent que fa interrupció d'embaràs només fa fins a 12 setmanes. I nosaltres, clar, fem totes les setmanes del món. I ells envien la gent a Holanda. Que poder serien els altres que també en saben molt, però dominen menys tècniques que nosaltres els espanyols.
Per exemple, nosaltres hem incorporat l'ecografia online, o sigui, intraoperatòria, amb la qual cosa, quan estem fent una tècnica instrumental, estem veient l'instrument on està, tenint en compte que posem un instrument dintre de la matriu, però al moment que la posem dintre de la matriu el deixes de veure, no? Ja no el veus, o sigui, te l'has d'imaginar. Però si poses un ecògraf, el veus. Veus la imatge ecogràfica, òbviament, però és suficient, perquè saps on t'estàs movent.
Si no ho saps, és més fàcil que facis mal, que facis una perforació, per exemple, que estiguis més rato del necessari, perquè no estàs veient si has tret tot el que tenies que treure. I, per exemple, això els restos de països no ho fan. En canvi, Espanya ho fa al 100%. Ara, aquí a Catalunya, estem entrant en una fase, diguem, més de no sapiguem-ne. I per què això? Perquè s'ha posat a fer-ho l'ensenyament pública sense aprendre'n.
llavors estan caient en les mateixes coses que els altres, o sigui, utilitzant molt més la farmacologia perquè no dominen les tècniques instrumentals. I si ara, doncs, vas, estan de fer una introducció embaràs en un hospital públic, doncs, això, el mateix que estava abans de 17 setmanes, o en un hospital públic te'l faran farmacològic, no te'l faran instrumental. I després no dominen el que se'n diu la finalització instrumental en els casos d'inducció, o sigui, nosaltres els casos de més de 20 setmanes, els
els que podem considerar que som especialitzats, eh? Doncs, els casos de més de 20 setmanes, doncs, també els fem amb fàrmacs, però, quan podem, fem una finalització instrumental, amb la qual cosa li estalviem la dona moltes hores, no? I, a part, abaixem el risc d'infecció i el risc d'etònia, o sigui que és més segur. Ara, clar, això requereix d'un professional ben format, no?,
I, a més, és no solament ben format en una tècnica, sinó que aquesta tècnica necessita manteniment, o sigui, l'ha de fer cada setmana. Són tècniques que no en pots fer una avui i una altra d'aquí dos anys, per exemple. Llavors, clar, els llocs on està concentrat a llocs amb gent especialitzada, com és Holanda, Inglaterra i Espanya, doncs, diguem, la gent que atén aquest tipus de demanda, doncs, diguem, està millor preparat que els que...
està, diguem, més diluït entre tots els professionals que no tenen una preparació específica. Perfectament. Doctor Barambio, m'has de permetre fer-te una pregunta, canviant absolutament de tards, canviant absolutament de tema, però tenint-te aquí, és que no me'n vull estar de fer-la. I és la següent. Durant unes setmanes, fins i tot mesos, hem estat, potser aquí menys, però en altres punts d'Espanya molt, molt pendents, molt preocupats, semblava que s'acabava el món amb el tema de l'Ebola, com es diu aquí, l'Ebola, com es diu en castellà.
Resulta que, per agenda informativa, això, més o menys, ja no té l'interès que tenia. I la meva pregunta que vull fer amb un professional com tu és, escolta, hauríem d'estar menys preocupats, igual de preocupats, o molt preocupats sobre el tema, com ho estaven fa unes setmanes? Que fa una setmana tampoc teníem per què estar preocupats. Això és el que volia que ens expliqui, sisplau, Santi. Aviam, l'ebola, de fet, és una bíblia de malaltia, perquè hi ha...
serà que hi ha 9.000 persones en aquest moment infectades, el qual comparat amb la malària és una misèria, comparat amb el dengue hemorràgic, comparat amb la tuberculosi mateix, o sigui, realment és molt poca gent. Després, per l'altra banda, és un virus bastant hàbil, o sigui, és un virus que és difícil de contagiar-se. El que passa és que en els països on està triomfant, per dir-ho, que és una zona concreta de l'Àfrica,
Són països amb molt poca higiene i amb unes costums, diguem, entre ells que fan que sigui molt més fàcil pel virus saltar d'una banda a l'altra. I llavors, els virus, l'única defensa que tens dels virus és les teves pròpies defenses. O sigui, no hi ha cap preparat farmacològic que mati el virus. L'única manera de combatre els virus són les vacunes que es basen en...
precontagiar-te el virus o part d'aquest virus perquè el teu organisme conegui el bitxo, fabriqui anticossos, i llavors el dia que li entra el bitxo de veritat el teu organisme ja té una preparació per poder-se defensar. Clar, si tu no has estat en contacte amb l'èvola prèvia i no has estat vacunat de l'èvola o de qualsevol altre virus,
Doncs el moment en què t'entra depèn de diverses coses. Una, depèn de la càrrega viral. És a dir, el contagi pot portar un virus o mil milions de virus. La càrrega viral és important a l'hora de considerar si tu l'agafaràs o no, aquesta malaltia. I l'altra, la repetitivitat. O sigui, si tu tens un sol contagi, en un sol moment t'ha arribat el virus...
és molt més fàcil que les teves defenses l'eliminin. Mentre que si tu estàs cada dia de matí a tarda en contacte amb el virus, li és més difícil a les teves defenses defensar-te, no? Llavors, per això això que heu sentit del suero aquest i tal, el que estan fent és buscar un suero d'altres que ja han tingut l'ebola,
aviam si aquest suero té anticossos contra l'Ebola, m'entens? Llavors aprofiten els anticossos d'un per un altre. Però bàsicament són les teves defenses. Per exemple, aquesta senyora que s'ha salvat, s'ha salvat bàsicament perquè és una dona sana, segurament el nivell de contagi que va tindre no va ser massa alt ni massa repetit,
i per tant, doncs, en realitat, tenia pocs virus i va poder el seu sistema defensar-se. Jo, aquella vegada, aquell dia que van dir que estava molt malament, no sé si recordeu... Sí, sí, van dir que havia estat... Jo vaig dir-ho, llavors, no sé si vaig dir-ho aquí o no, segurament vaig dir-ho, que estava fent crisi, que és el moment... Això també ho veieu a vegades en les pel·lícules, si passa aquesta nit... Sí, correcte.
Bueno, això, les malalties aquestes fan crisis o licis, que se'n diu. Crisis és que arriben a un moment àlgid i si el superes, doncs ja vas curant-te, per dir-ho. O per licis és quan et vas curant, diguem, a poc a poc. Correcte. Llavors, bueno, la grip, bàsicament, també és el mateix. És a dir que la grip dura 3 o 4 dies, però tens un dia que estàs fotudíssim. Que sembla que t'hagis de morir, correcte. Sí, doncs hi ha gent que en aquest dia de la grip es mora. Mm-hm.
i molta més gent que amb l'ébola. Correcte. Per tant, doctor Baràmbio, pel tema de l'ébola no hauríem d'haver estat tan nerviosos i, en tot cas, ara no ho hem d'estar. Seria això, recapitulant? Sí, sí. Nosaltres, a la nostra clínica, que tenim contacte amb gent desconeguda i tenim un volumen d'immigrants relativament significatiu i que poden ser, diguem, africans, doncs nosaltres hem pres unes mesures...
Diguem, relatives. Era preguntar-los si havien estat de viatge per un país que n'hi havia i si havien tingut febre. Perquè, a més a més, quan estàs en el moment contagiós és en el moment que tens febre.
que estàs amb un... És com quan tens grip, no? Tu saps que tens la grip, coño, estàs a 40 de febre. Correcte. Doctor Santiago Barambio, com sempre, moltíssimes gràcies, de debò, i si Déu vols fins divendres que ve. Doncs vinga. Adéu, adéu.
Dos quarts. Dos quarts. Dos quarts de què, Simon Júnior? De què posarem dos quarts a l'olla per poder sobreviure en aquesta cuina per a solters, barres solteres o que també es pot anomenar com a cuina de supervivència? Bé, la supervivència no ho sé. Jo és que ja això del cuina per solters ja des de la primera recepta que vaig fer... Va deixar de ser-ho. Va deixar de ser-ho. Exacte, exacte. La primera recepta va ser obrir el congelador i treure una pizza congelada...
I ja l'hem... Sí, és un turmix. És un turmix. Que no sabia si era un secador de mans. La veritat. Llavors m'he quedat una mica així. Marc, què ens proposes? Cuina, cuina, anem a cuina. Anem a cuina. Anem a algun sèrio, un sèrio, alguna cosa que estigui bé. Correcte. Ja és una hora tonta, allò que dius, potser ens posaríem a sopar ja. Farem pa a casa, però farem un pa...
La recepta és bastant fàcil, és més el tema de... Què has dit? Pa. Pa? Un pa? Pa a la cervesa negra. Pa a la cervesa negra per ser exactament. Ara ja m'has de sofisticar. Ara ja no és qualsevol. Pa a la cervesa negra. A la cervesa negra. Recomano que sigui una cervesa negra. Què pijo que ets? Una miqueta... Bueno, sí, però li dóna un punt. Necessitarem 500 grams de farina de força...
ja estem amb les rareses si no pots ser farina normal i corrent la compra no, de força jo vaig fer servir farina normal i he de dir que va sortir una torta no, no jo crec que em vaig equivocar en l'enfornat però no estava gens malament estava bo, es podia menjar jo vaig fer servir farina normal no en tinc ni idea quina diferència hi ha
Jo diria que la de força, pel que he vist per internet, és que és més fina, està més... Esmicolada, més... Sí, és més fineta. Més refinada. Més refinada, sí, per dir-ho d'alguna manera, és més fina. Però bueno, jo vaig fer servir la farina que tinc a casa...
i... Perdó, eh? Jo soc un donant de la cuina, per això m'apunto a la secció Sí, sí, apunta T'apunta, eh, Domènech Per això t'ho dic No, no, anava a dir que si la farina ja és molt fina, ja Sí, però és... Però la de Fox no és de... Més fina No, però no és fina, com diuen ara, és lo siguiente Vale, vale, vale
Si tu vas, no diré la cadena, però si vas a un supermercat on tinguin farines Mercadona Per exemple, l'altre dia hi vaig anar jo i tenien 12 tipus de farina Què? 12, que si estem parlant Recapitulem Farina de força Ja està 125 grams de cervesa negra
Grams? Sí, és la meitat d'una ampolla de cervesa. I l'altra meitat? Una miqueta menys de la meitat. Te la vas bevent mentre es calpa. Sí, perquè trigues una miqueta. Miga ampolla de? Cervesa negra. Però de quin tamany? Una mitjana. Una mitjana.
El que serien 300 mil·lilitres equival més o menys... A punta, Domènec. Mitja. No sencera, mitja. Els 33 centilitres equivalen a uns 300 grams. Aprocs. Aprocs. Amb la qual cosa ja sabem. 100 grams d'ou, que són dos ous mitjans...
que sabia que ho preguntaria 100 grams d'ou normalment diuen la quantitat d'ous correcte però aquí diuen el pes que han de fer tots els ous i si tens dos ous i fas 130 l'has liat no em molesta que m'hagi preguntat no ho pregunto perquè ho tinc apuntat si ho tingués de nit de cap ja l'ha liat 75 grams de sucre normal i corrent mira que hi ha molts tipus de sucre sucre moren, sucre refinat el que posem a les enzymes sucre normal i corrent
80 grams de mantega, la que sigui, 12 grams de salt, la que sigui,
40 grams de llevat fresc. Ah, ja està. Allò que no teníem, veus? 40 grams de llevat fresc. Sempre hi ha algun ingredient que t'impedeix fer la recepta. Llavors queda com un xurro. Jo vaig comprar un putet de tota la vida que la meva àvia li havia vist, que és de color vermell, que posa la capsa, ara em marxarà del cap, però tinc la capsa vermella, que és levadura en polvo. Que és la millor manera de tenir-la.
I no vaig tenir cap problema. Llavors, es tira en un bol tot i perdoneu, m'he deixat llavors de rosella. Jo vaig fer servir llavors de sèsam perquè les de rosella no hi havia nassos a trobar-les.
I és el mateix, la de sésame de rosella? No, no té res a veure. No, no té res a veure, però bueno, és igual. És un raro. Canviar la recepta... No vas fer farina de força, no vas agafar la llavors de rosella... I més que un pal hi va sortir un... No, va quedar un panet bastant decent, un gust peculiar. Home, no m'estranya. He de dir que jo vaig fer la meitat de les quantitats que he dit...
Però bueno... O sigui, et va sortir mig panet. No, estem parlem que... No, amb la quantitat que he dit d'ingredients, et surten uns 10-12 panets. Ah, caram, noi? Per posar un forn, tot tu? Jo vaig fer la meitat de quantitats... I en va sortir 6 panets. No, me'n van sortir 4, perquè els vaig fer una mica... Ah, però eren macos. No, no, però eren uns panets... Té que donaven glòsia a veure'ls, eh? Llavors...
Estira tot en un bol, deixant de banda la mantega i les llavors de rosella. No, no, de rosella, deixa't de cosar. Això no, estira tota la resta dintre d'un bol. La cervesa sense l'ampolla, perdó. Sí, correcte, i sense la xapeta. I sense la xafa.
s'amassa tot, comences a amassar amb les mans amb les mans amb les mans i és molt divertit amb les mans i és molt divertit a veure, jo recomano fer sobretot si has d'anar a l'ordinador després o si et truca algú per telèfon la lies molt perquè llavors dius com ho descuelgo? sobretot en els primers instants si ets habilidors
Amb els peus. Amb el nas. Amb els peus, amb els peus. En aquest bol, jo recomano... Et recomanes tenir un drap a mà? No, perquè se te'n va tot a les mans. O sigui, tingueu clar que quan ja està amassada, la mica de massa que podeu tenir a les mans, quan es comença a amassar, et comença a desaparèixer i el que et queda a les mans és nul.
jo recomano tot el que són els ingredients secs entenem secs com la farina el sucre no els ous, no la cervesa i fem una petita volcà
un petit bolcà dintre del bol i els líquids... Un forat, un bujero. Correcte, un bujero, ja. I un cop està, afegim els líquids al mig i ho comencem a moure tot i fem una pasta, una massa. Veurem que al principi
Ens dóna ganes de sortir corrent de la cuina. No, no. I dir, ell és un monstru, vive, vive. Al principi s'ha de dir que costa una miqueta, però quan ja comencem a amassar-la... Costa més. Cap de quatre hores? No, no, no. Perquè jo vaig a posar nerviós, eh? No, no. No, és divertit, és molt divertit. Escolta, és molt divertit. Sí, no, és molt divertit. La comencem a amassar i et dic, quan portes...
Cinc hores. No, deu minuts, menys. És que segons la... De la traça, de l'altra traça. Ja et dic, és com jugar amb plastelina o amb fang. Pots ser un nino? Pots ser un nino, si vols. Ah, per això està divertit. Que guapo. Al principi no, perquè et queda com si fos una pasta... Heu fet guix, mai? Sí. Quan el toques... Jo cada dia. Jo em llevo i pum, faig guix. No...
Ho dic per fer un símil. Et queda molt, però quan ja s'està començant a ajuntar tots els ingredients, ja queda més plastelina i no tan pasta líquida. Recorda'm, ara hem entrat a massa, però recorda'm ràpidament els ingredients, per favor. 500 grams de farina, 125 grams de cervesa, dos ous mitjans, 75 grams de sucre, 80 grams de mantega, 12 grams de sal, 40 grams de llevat fresc i les llavors de rosella. Menys la rosella i la mantega, o l'altra
i ho tenim remat. I quan està homogèni... Correcte, aquesta és la paraula. Quan està homogèni, entendrem que quan està homogèni és quan apretis amb un dit... I no es queixi. No, no es queixarà. Si es queixa, surt per la porta. Quan apretis amb el dit, veurem que comença a pujar una miqueta.
es recupera en aquest moment afegirem la mantega jo recomano que la mantega la tallem a l'àmines i ho amassem tot l'altre dia em van donar un consell a l'hora de posar mantegues a totes aquestes coses en bols està molt dura la mantega bastant la posa en un bol al micro
Ah! Sí, i llavors es desfà una miqueta i llavors ja està. Això amb els gelats també es fa. Queda més líquid. L'estiu, no és conya, eh? Amb els gelats, quan allò que te'l donen que està du com una pedra, una mica a microones, si et passes, queda fantós, no? Llavors queda com una mena de no ho direm. Però, si no, està bé. Però i el divertit, que és igual. La mina, la mina. La mina. Perquè tu, és que et pensaves que anava a passar la mantega per a algun lloc de cosa. Simón, sisplau, endavant. Llavors, eh... Tu m'he nactat el micro.
Ara ve el procés una miqueta més fasugós, que consisteix en el plegat de la massa. El que fem és, tenim de tenir un tros de marbre mitjanet, li tirem una miqueta d'oli, estirem la massa i la pleguem als extrems
Cap al mig. Com si fos un sobre. Sí, correcte. Els extrems cap al mig. La deixem reposar 10 minuts. Passat 10 minuts, ho tornem a repetir. Estirem i pleguem els extrems i fem la bola típica aquesta que veiem a vegades quan fan una boleta. I això ho repetim un, dos, tres, quatre, cinc cops. Per això dic que és una recepta que trigues una miqueta. Estirar, plegar els extrems cap a dintre i fas una boleta, li dones la volta i ho deixes 10 minutets.
Un cop l'hem fet aquest cinc... Quasi una hora. Una hora, sí, una horeta. La deixem reposar 45 minuts... Joder, no s'acaba mal. Escolta'm, menjaré l'embutit suelto. Escolta'm, ja està. Per això dic que és de temps. 45 minuts a temperatura ambient adaptada amb un drap de cotó. Ja està. Ja estem amb la sofisticació. Amb un drap de cuina. Net. Net.
Ah, net. Està bé que ho diguis? No, per si a casa. El Domènec no en tinc a casa. Ell no té raps a la cuina, de fet. La podem deixar... No, una samarreta, tot. Samarreta? Sí, per què no? Però sí, una samarreta. Neta. A la meva tot. Ho trito a la meva samarreta sempre. Ah, vale. Ho deixem al mateix forn?
sense apagat, el forn apagat, la deixem allà dintre. 45 minuts. Perdona, perdona que talli. No, talla, talla. S'ha de tallar el pa a sobre? No, clar. Estàs esperant primer, estàs esperant els 45 minuts que reposi la massa. Ah, vale, vale, perdó. Un cop has reposat, fem boletes...
de tamany panet. Els panetillos. A la recepta posa de 800 grams, però jo no tinc basculada allò que dius. Vaig agafar una hamburguesa. Com és, més o menys? A ull de bon cuver. No, no. No ho vaig fer així. Vaig fer la meitat. Us explico per què. Perquè un cop ho hem deixat en una safata de forn enfarinada, hem d'esperar a que el tamany de la boleta creixi al doble. Ui.
amb la qual cosa jo havia fet les boletes no em busquis m'estic assustant perquè al final et sortirà caminant de la cuina tené vida pròpia us dic el que em va passar jo vaig llegir, és fàcil, no sé què i vaig fer les boletes tamany hamburguesa i quan vaig seguir llegint posava deixem reposar fins a que dobli el tamany i vaig dir ojo al dató, tinc de rectificar i vaig partir totes les boles de la meitat i et quedaven com una pita
Sí, d'allavors... Mal comparat. Mal comparat. Deixem una boleta, creix, o sigui, ha passat una... Es reprodueix és mort, com els cucaratges. Ha passat una mitja hora, creix de tamany. Potser no el doble, però creix de tamany. Llavors...
mullem la part superior amb una miqueta d'aigua li tirem les llavors de de rosella no les que vas posar tu sinó les de rosella és igual el pa d'hamburguesa què porta? no vull saber-ho de fet no perquè no m'ho menjaria la mullem una miqueta d'aigua tirem les llavors de rosella per sobre o les que tinguis, pipes perfecte cuidados
No, perquè tenen... Tramusos. Crispetes? Crues. Crues. Crues. Crispetes? Sí, clar. Però llavors peten, no quan és plat. És plat. És plat. És plat. És plat. És festival de gastronomia. Llavors, què? Llavors, precalentem el forn a 210 graus, i els posem, precalentem el forn, els posem al forn, i uns dureu 10 minutets.
Ah, sí? Després de tanta preparació, només 10 minuts al forn? 10 minuts, jo els vaig tindre en quart d'hora. I com em van quedar? Torradets. Torradets. Torradets. Que bons. Estava molt... Que bons! Crec, crec, aquell pa que fa... He de dir, he de dir, que per ser la primera vegada em va sorprendre lo bons que em van quedar. Tot el mateix vaig dir...
Si m'ho expliquen, no m'ho crec. Per això no n'ho he fet mai més. No, si va ser dissabte passat. La molla del pa com és? La molla del pa és fosqueta, té un color... O pel drap, pot ser per tots els motius. Si ho fas tu amb la teva samarreta, negre. Com la carbonilla negra. Jo pregunto la textura. És esponjosa? No queda cruixent com diu ell. No, queda més...
típic brioix. Ai, no m'agradarà pas això, no m'ho faré. Calla que sí, tonto. Vale, vale. Illa, li poses una hamburguesa amb una mica de... Que jo crec que és el tot, eh? Li poses ceba, li poses una mica de tomaquet i quatre tonteries més i escolta, sense pa tu menjaries. Perquè perdre el temps fent pa. Hamburguesa de barilla, una mica de ceba.
I una mica de foie. Foie, nen. Foie. Foie. Foie. Foie. Foie. Foie. Simón. I ja està. I ja està. Pa a la cervesa negra. Pa de cervesa negra. Molt bé. Ja et dic, trigues dues hores. Jo vaig posar-me a fer a les 11.
i era la una i mitja, em sembla... Que encara estaves allà patint. Serà qüestió de dinar ara. És el temps que dura l'espai de cuina d'avui. Perdoneu, tenint-ho aquí al costat, podem anar a McDonald's. En fi. Molt bé, gràcies.
Tic-tac, tic-tac. No, no, és que a mi m'agrada aquesta música, Domènec, jo per això no deia res. Perquè m'agrada tant, m'encisa tant aquesta música. És tu, és tu. És el moment, no? És el moment. És el moment preferit de tot el programa. De donar la benvinguda al nostre amic, company, col·laborador Isidre Inglés. Bona nit. Bona nit. Com estàs? Bona nit.
Bé, doncs escolta'm una cosa. Ara jo necessito la col·laboració directa d'en Domènech. Vas arreglat. Sí, bueno, ja t'ho dic, després de la recepta que m'ha fet aquí en Simón Júnior. Isidre, dues coses que ens hauràs d'aclarir. Jo ara he fet un repàs, ara no, fa una estona, fa un rato, de fet al llarg de la setmana he fet un repàs.
El primer de tot, vull que els que realment en sabeu em comenteu el següent. I per mi això crec que d'allò és. Pelé deixa a l'hospital després de passar a examen per una indisposició estomacal. No rigui si monsenior, que això va encert. L'exfutbolista brasilè Edson Arantes dona cimentu, Pelé, 74 anys, va sortir de l'hospital de Sao Paulo. La meva pregunta pels qui en saben, n'hi ha hagut algun altre tan bo com ell?
Ara què tens de dir? El que t'ho creguis, el que t'ho creguis. Tu no és el que saps. I és que la majoria, a veure, no el tenim present, de veure'l jugar d'una forma síndola com els dos jugadors dels últims anys. Diuen, i també quan el veus en reportat, i a més, que home, va ser un palló excepcional, jugava i feia jugar, però clar, també s'ha d'entendre que era una època en la que el futbol no és com el d'ara, no era tan físic.
ni de lluny no es cobria ni hi havia tanta tàctica ni les defenses tan físiques que hi ha ara amb la qual cosa és molt difícil de comparar
No, jo he de dir una cosa, que el meu pare és molt, molt fan de Pelé. De petits teníem un vídeo, que era Pelé o rei de futbol o una cosa així, i jo l'havia vist algunes vegades, era un documental d'uns 50 o 55 minuts, i era una bèstia parda.
Aquest home era, el que dius tu Isidre, amb una força física espectacular. Semblava que jugués sol. Sí, sí, sí. Ara jo estava pensant, quin jugador podria semblar-se avui en dia a Pelé? Messi? No, Messi no. Cristiano Ronaldo. Tenia molta més força. Home, però la tècnica que tenia no és Cristiano Ronaldo. Cristiano, diguem que té la potència física, d'acord?
Però ni de lluit, no té la tècnica que tenia Pelé. No, però jo parlo... Bàsicament per la seva tècnica, perquè feia virgueries. Sí, sí. No, però jo parlo de la potència física que tenia Pelé. Perquè el Pelé, quan xutava i armava la cama... No, tenia un xut potentíssim, tenia moltíssima força, era capaç de fer la jugada des del centre del camp, la pujava, se la passava, marejava 3 o 4 i feia gol. Però jo també, el que deia abans, jo...
Crec que no es pot comparar amb els jugadors d'ara, perquè si jugués ara no crec ni de contros que pogués fer ni la meitat de les jugades que feia. Passava una mica també en dir Estefano, en la seva època. Jo per això dic, no sé si es pot comparar, però vaja, la tècnica que tenia era extraordinària.
Però escolta, jo volia l'opinió dels experts sobre el tema i ara vull que parlem d'una altra cosa, una altra cosa que a mi m'ha cridat molt l'atenció. Els que sou futboleros i els que a més a més sou culers, tornarem a tenir la porta...
Espera, deixa'm acabar, deixeu-me acabar. L'expresident del Futbol Cup Barcelona, Joan Laporta, tilla, i això ho va fer fa dos dies, abans d'ahir, de molt barrut i de covard a l'actual mandatari del Club Blaugrana, en Josep Maria Bartomeu, per dirigir l'entitat, segons diu, en Laporta, sense haver estat triat a les eleccions primer i per no convocar altres comissis després. I ha assegurat que la seva junta, la del Laporta...
no va mentir i que és un error seguir perseguint-los. I que ell i els seus directius s'ha demostrat que són lo más de lo más de lo más. No només això, deixa'm afegir una cosa. Algunes enquestes que han sortit aquesta mateixa setmana diuen que si la porta es presenta, la porta guanya. Isidre, todo tuyo. Ahí te deja la pelota. No, home, que es tornar a presentar és una cosa cantada. Ell ja ho ha deixat caure...
i donat que el resultat del judici que tenia, d'entrada ha sortit un tant favorable a la postura de Laporta, és a dir, que no hi havia per què imputar unes despeses o uns diners que s'havien perdut, i d'aquesta manera jo crec que ell s'ha sentit alliberat
per poder dir clarament que li ve de gust i té el que ha de tornar-se a presentar, i si es presenta molt possiblement guanyaria, però les enquestes sempre són entre aficionats. Llavors els aficionats del Barça segurament estan per la porta. El que no tinc tan clar és que els compromisaris, que són els que realment acaben votant, o els socis... Però els socis, en principi... Home, segurament tindria una gran tirada, però ja no tinc tan clar, perquè dintre del club hi ha els ismes aquells,
els entorns i les històries, però que segurament jo crec que sí que guanyaria. Home, hi ha una cosa que ha dit que jo penso que té raó, que és que l'actor president del Barça, en Bartomeu, ningú l'ha escollit. No està refrendat. No està refrendat. I el Bartomeu, el que ell diu quan li pregunten això, home, és que ningú t'ha guetat a tu. Diu, no, però jo estava en el projecte, a la Junta, però clar...
El Barça és molt presidencialista, és a dir, tu votes la persona i els que venen al teu voltant... En molts casos ni se sap qui és. Clar, és el de menys. En molts casos ni se sap. Jo en aquest sentit estic amb la porta i amb molts socis que pensen que aquest home no l'ha escollit ningú i que quan el Sandro va dimitir, el gener, aquest home hauria d'haver convocat eleccions ja pel juny o juliol, quan acabés la temporada...
Però deu ser molt goloso poder ser el president d'un equip com el Futbol Club Barcelona. En tot cas, només un parell de coses. Sota el meu punt de vista, Bartomeu, crec que no té el carisma que han tingut altres presidents, que jo crec que això és important. Crec que això és important. I l'altra pregunta, que l'Anso, en el cas de Laporta, va ser gran president que per això va aconseguir grans resultats o es va trobar amb unes grans altres coses, un gran entorn, un gran equip, un gran entrenador i llavors ell senzillament va rendibilitzar resultats?
Això és la pregunta del milió. Ah, ningú. Seria com dir si Messi seria el què sense l'equip que es va trobar. Què opineu? És fer ficció. Jo crec que hi ha una mica de cara. És a dir, s'hi va trobar amb una herència, però això s'hi troben tots. Però després també és d'encertar amb les decisions que tu prens. I jo diria que pràcticament tothom estaria d'acord amb que les decisions que va prendre la porta la majoria
No totes, evidentment, van ser encertades. De fet, diuen que a la porta no es ficava en el tema esportiu. Jo m'ho crec. Res del tema esportiu. Nomamentalment es dedicava a la divertida. Perdoneu que em dóna la risa. No deia ni res en aquest sentit, ni a l'entrenador ni al director esportiu, sinó que es veu que deixava fer molt.
Ah, no tenia la seva camareta, no? El Cruyff, el Pep, abans de ser l'entrenador i quan ho va ser encara més...
Es veu que demanava consell, bueno, Cruyff ho he explicat moltes vegades, que demanava consell, per exemple, a Cruyff, o muntava un sopar o el que sigui, llavors ell escoltava i després decidia, no?, perquè tampoc no és que escoltés a Cruyff al 100%, el que digués, que per cert Cruyff també ha parlat aquesta setmana i ha comentat que, li ha llençat com una puya, no?, a la porta Isidre, perquè ha comentat que següentes partes nunca fueron buenas.
però és cura en salut. Sí. És cura en salut. Deu parlar per ell, també. Ah, amigo. Bueno, en tot cas... És el oràculo de Delfo, saps? És el paper que s'havia donat, no? Sí, però el cruix sempre... Jo, per exemple, jo tinc 30 anys, ¿vale?
Vull dir que el Curif ja... Ben portats, eh? Quina sort. Gràcies. Vull dir que jo... Ningú diria. El Curif... Hosti, sempre ha estat... Sempre ha estat com... No, sempre ha estat, exacte. Ho has dit bé. Sempre ha estat. O sigui, des de fa 200 anys. Sempre ha estat... Està per sobre del bé i del mal. És el tot, eh? No? Vull dir, és un tio que diu les coses i és com... A mi ja no... Jo vaig ser entrenador en el meu moment i després ja em vaig desvincular. Vaig ser jugador. Sí, ser entrenador. Ho vaig pràcticament ser... El jugador no el vaig veure.
I llavors, clar, la sensació que tinc és que és una persona vinculada al Barça que va entrenar en el seu moment i que ara es creu una mica que està sempre per sobre del bé i del mal, no? Però jo, Domènec, amb això hi ha molta gent que ho pensa, també. I en certa manera és veritat. Però des d'una mica més de perspectiva, potser, hosti, és el personatge que va canviar el club, eh? La inèrcia, el tarannà.
Perquè amb ell va ser que es va produir aquella revolució de no... 14 anys sense una lliga. No, i no mirar cap amunt, saps? O tenir la Madridicis famosa de tota la vida que s'havia produït anys abans, no? Perquè érem els eterns segundons, no?
Hi ha res al que va venir Cruyff i la gent s'ho va creure, ell s'ho va creure, bé, ell és un figura, no? Però bé, va impregnar el club d'una cosa que no tenia fins llavors, que era aquell esperit guanyador. És a dir, ara la gent, de fet, estem insatisfets i anem segons, estem a un parell de punts de...
del Madrid, no estem jugant tampoc malament, però som hipercrítics, perquè venim d'una temporada, però una temporada parlo de molts anys, potser des de Can Cruyff va formar el Dream Team el primer.
Llavors estem mal acostumats des que ell va arribar al club. Alguna cosa segurament va fer bé. Vols dir que això jo no ho tenia tant present. Vols dir que ell va canviar una mica l'actitud? Amb aquesta xuleria va canviar el victimisme habitual del culer? I tant. Els anys anteriors era la travessia del desert. Canviaven entrenadors, canviaven jugadors, canviaven president. Era el Josep Júñez i el Fausto.
D'infasto, recuerdo, pero, vull dir, aquell paio sí va estar, no sé quants anys sense guanyar una lliga. I, perdoneu, i parlant, que esteu posant sobre la taula el tema dels entrenadors, el senyor Laporta, en aquesta mateixa setmana, declaracions que va fer a una emissora de ràdio, veu, veu, literalment, a Pep Guardiola, president del Barça.
jo no et diria pas que no, eh? Home, a veure, una cosa està clara, si Guardiola es presenta algun dia... Guanyarà de carrer. I s'es presenta president de la Generalitat, també. Per descomptat, per descomptat. Es presenti el que es presenti. No tinc cap mena de dubtar. No, és que Piqué alguna vegada ho ha dit que li hauria de ser. Bueno, que es presenti, ja ho veurem. Ara, Guardiola...
Jo poso la mà al foc, que és president de Guardiola i guanya, segur. Però que sigui, eh? Però si el president de l'escala de veïns també, sí, sí, sí. Amb ell li hem preguntat aquesta setmana si tornaria a entrenar, però si torna a la porta, si ell vindria de la mà, no? I què diu? Que no s'hi veu...
però que algun dia tornarà. És a dir, va deixar caure que potser sí, però no d'entrenador. M'estic emocionant. Evidentment no, Barça. És que Laporta diu que Guardiola, el Barça, faria el que Guardiola volgués. Podia fer del que ell volgués fer. Estem d'acord, no? Sí, sí, sí. Home, s'ha guanyat a pols, aquest home. Clar, clar, clar.
Senyores, senyors, Isidre, ens queda escasament... Sí, avui la cosa és que... Hem estat amb unes receptes estrambòtiques... Manquilles espacials. Exacte, sí. El millor que pot passar és que et torni d'Emilio. Isidre, gràcies. La pròxima setmana es recupera temps, eh? Correcte, vinga. Una abraçada. Adéu. Adéu, bona nit.
Doncs això que dèiem, 45 segons perquè siguin les 10 de la nit. Marc Simón, Miquel Simón, Santiago Barambio, l'Armand, que el tenim molt present, Josep Maria Montes, Mariano González, l'Isidre, que acabem de parlar, la Núria, que avui estava constipada, la Núria García, l'Isabel Mató, en Domènec, a l'altre costat de la Peixera, el que us ha parlat l'Òscar Ramos i París, i per suposat l'Emilio. Emilio, vuelve. Emilio, regresa. Por favor. Por favor. Vuelve a casa por Navidad. La setmana que viene et volem aquí
capitanejant, dirigint excel·lament aquest programa. I abans de marxar, els últims segons, Simón, ràpid. Bé, doncs només recordar-vos que demà a la nit, o a la tarda nit, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari, una passejada amb en Vinyoli amb en Just Teatre. Fins divendres que ve.
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.