Has de dir la desvernada. Què? Que has de dir la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desvernada. La desvernada. La desvernada. No.
La desvernada. Sembles el de passapalabra, no. La desvernada. La desvernada. La desvernada. La desvernada. La desvernada. La desvernada.
Molt bona nit quan són les 8 en punt i si és divendres, això és La Desbernada.
Salutacions de tot l'equip. Avui tornem a comptar amb la presència del senyor Oscar Ramos i París. Benvingut. Bones tardes. Bona tarda, bona nit. Bones nits. Bé, com estàs? Molt bé, i vos? Aquí. Molt bé, et veig molt guapo. Estàs netejant la cara. Hem fet un lifting. Hem fet un lifting, vaig anar a la Planes i em van fer uns apanyos i em van cosir per aquí i per allà. Estàs estupendo. Gràcies, guapo. Aquí a la dreta tinc en Marc Simón.
Molt bona nit a tothom. No podem comptar aquesta nit amb la Núria García perquè no sé si va dir que anava a esmorzar uns disfressats o anava a sopar amb unes disfresses, no sé. Té alguna cosa de disfressar i de sopar.
Però si comptarem, esperem almenys de comptar amb tot l'equip, des de Madrid amb el Mariano González, amb el doctor Santiago Barambio. Esperem que avui, no tingui cap aniversari, pugui venir l'Armand Garcia. Evidentment, l'Isidre Inglés, que ens parlarà d'esports i ens parlarà la decisió del Barça de triar a Telefònica i deixar el Mediapro. La Isabel Almató, esperem tindre informació d'ella.
El Josep Maria Montes, evidentment, que ens farà la predicció del temps. Estan contents últimament els homes del temps perquè és molt variable i això els hi agrada, ja ho sabeu.
Doncs, com dèiem, i una salutació molt gran, molt gran pel nostre director, el senyor Escazóquio, que esperem que es recuperi aviat i torni aviat a estar aquí entre nosaltres. Aquest ens està controlant, eh? Sí, ja ho sé. Aquesta casa, llavors, pim-pam, pim-pam, prenent nota. L'altre dia, una hora al telèfon. Això ho has fet malament, això no ho has dit. Passant, passant... Passant factures. Passant comptes, sí, senyor. Sí, igual.
Estem al 20 de febrer, és el 51 dia d'aquest any i en queden 314 per arribar al 2016. Estem a la setmana 8, la setmana 8 que hem sabut que Sony llançarà un Smart iGlass, que serà la seva alternativa al Google Glass. També ens han dit que la treva a Ucrània no és tanta treva, de fet el líder independentista de Dosnec el van fer-hi amb un peu.
Que el Tribunal Constitucional no donarà llum verd a la llei de consultes catalana. Que el senyor Mas ens va fer tot el seu pla d'acció fins al 27 de septembre amb noves mesures socials i sobretot amb el tema de crear comissions de cara al nou estat. El PP ha presentat o està acabant de fer la reforma de l'avortament perquè els menors necessitin el permís dels pares.
que els radars de tràfic els podrem controlar a través de la web de la DGT, i les sospites de l'Espanyol i l'Osasuna, que es veu que hi va haver algun partit que no van arribar gaire clar. I sí, aquest cap de setmana estem amb la ACB, la final de la Copa del Rei, o visquem la final de la Copa del Rei de la Lliga Professional de Bàsquet Espanyol.
I anem a veure les dades del dia. Parlem de la Lluna i el Sol, Marc? Parlem de la Lluna i el Sol. Digues. El Sol ha sortit a les 7.43 minuts i s'ha posat fa una estoneta a les 18.28 minuts. Sí, sí, digues. Demà el Sol sortirà a les 7.42, un minutet abans, i es pondrà dos minutets més tard, 18.30, a dos quarts de nou. Ai, de dos quarts de set.
La lluna ha sortit avui a les 8 i 21 i es pondrà d'aquí uns 30 minuts a les 20-39. Estem pràcticament amb llum nova, devia ser ahir a la nit la llum nova. Sí, ara hi ha una fineta, molt fineta. Una cosa fina.
i demà la Lluna sortirà a les 8.58 i es pondrà a les 21.52. Tu estàs segur d'aquestes hores? Sí. No enquadran gens. Sí. A les 3 del matí no hi ha Lluna plena. No hi ha Lluna, vaja. No hi ha Lluna. Ves que no sigui que sigui... No, és que no enquadra. És la primera vegada que les... La Lluna sabem que fa el que vol. Sí, la Lluna és molt punyetera. Tu pensa que quan hi ha sol la Lluna, home, es veu, es veu... Està, la Lluna està, la Lluna està, està. Sí, sí, eh? Però no es veu. A vegades sí, a vegades sí.
Depèn. Bé, doncs anem a parlar de les efemèrides, és a dir, coses que van passar tal dia com avui, però de temps enrere. Marc, comença, sisplau. 1524. Fa quatre dies, com aquell qui diu, a Espanya el rei Carles I, vol dir que me'n veu un segon, va ordenar a estudiar la possibilitat d'unir el Mar del Sur, de l'Oceà Pacífic, amb el Mar del Nord, l'Oceà Atlàntic... Per l'Ipsma...
per l'ITSMA de Panamà. Aquest tirom visionari, perquè això és el canal de Panamà que van fotre els americans. Amb els deceps, amb el deceps. Anda que no, anda que no. Algú em tradueix el que és l'ITSMA aquest. Sí, és el bocinet aquell. Ah, té un nom. És quan una cosa està, per exemple, a les penínsules, el bocinet més primet, més primet, si és molt primet, no com els Pirineus, com el de Panamà, és un ITSMI.
Eh, vale. Un home visionari, sí, sí. Tal dia com avui, el 20 de febrer de 1724, a Londres es va estrenar l'òpera Julio César, del senyor Händel. 1872, a Nova York. S'inaugura el Museu Metropolità d'Art. Maco.
Fa això sí, abans d'ahir va ser, ja el 20 de febrer de 1985, la plaça major de Madrid es va declarar Monument Històric Artístic. 1990, a l'URSS.
el soviets suprem a estudiar el projecte de disgregació de les repúbliques de l'URSS. Així mateix, el ministre d'Exterior Sovètic, Eduard Esbertsnácter, un dels representants més destacats de la perestroika... Tens el rus una mica rovellat, eh? Tens el rus una mica rovellat. Quasi, quasi. És que no he fet les vocalitzacions... Els gargarismes. Els gargarismes abans d'entrar al plató, llavors. Doncs el representant més destacat de la perestroika va anunciar la seva dimissió. Toma, ja.
I el 20 de febrer del 2008, això sí que va ser ahir, es va estrenar, es va posar en marxa entre Madrid i Barcelona el tren d'alta velocitat TGV, cosa que ells en diuen AB. I anem pels Sants? Sants, la música aquesta és... És que és una cosa...
Doncs avui és els sants d'Eluterio de Turnei, de Turnei. Avui Sant Lute, doncs. Sant Lute, Sant Lute. Camina o revienta. Sí, sí, sí, quina gràcia. Eukerio d'Orleans, León de Catania, Peleó.
Serapió d'Alexandria, Tiranyón i de la beata Jacinta Martó i l'evident de Fàtima. És la mateixa. La Jacinta Martó va ser l'evident de Fàtima. Allà Fàtima va dir, veig la verge. Això ens passa a tots alguna vegada, que dius que estic veient la verge. Tot depèn de la mandanga que t'hagis fumat.
Perdó, no ho vull dir això. Bé, i demà serà Sant Austaki d'Etiokia, Sant Germà Abad, Sant Eleonor d'Anglaterra, Sant Pere Damià, Sant Robert Sudhuel, la beata Maria Enriqueta Dominici i el beat Natal Pinot i el Tomàs Portmort. Doncs a tots ells moltes felicitats. I si algú dels que ens escolta també fa el Sant Demà, doncs també moltes felicitats. Encara que no estiguin enllistats aquests. No, no. Una cosa no quita l'altra, eh?
I anem pels aniversaris? Vinga.
La Sidney Potier en fa... No, la Sidney no. Oh, no estàs, no estàs. Jo, de veritat, no et veig avui. Sidney és nom de dona. No, no. Sidney Potier, actor... Vale, sí, clar, actor nord-americà fa 88 anys. Permetem que faci que això, si Monsenor ho sap, és un dels primers galants nord-americans afro-americans, és a dir, un negre, un negre.
Adivina quién viene a cenar esta noche. Rebellión en las aulas. En el calor de la noche. Jo crec que va ser el primer galant de cinema afroamericà. El primer, com a tal. Després, evidentment, n'han vingut molts d'altres i grans actors, però jo diria que el primer galant afroamericà del cinema nord-americà va ser ell. I surt també a Chacal.
Però hi ha més granadet, perquè aquesta ja... Bé, en fa cinc menys el senyor Enrique Mujica, polític espanyol. Va ser ministre, no? Ministre, sí.
després en fa uns quants menys, 69, Ricardo Cochiante. Cochiante. Cochiante. Bueno, a veure... El rus el té enropellat. A l'italià ni té cuen. A l'anglès, que tampoc no... No, no, no té clar, no. El tema del sexe, tampoc saps què va. Perdona, però jo tinc una amiga que es diu Sidney, amb la qual cosa per això he dit...
Bueno, escolta cadascú que es digui com. Vale, però bueno, el Ricardo Coquiante, músic italo-francès, en fa 69. Déu-n'hi-do. Molt bé, sí. En fa 68 amb Peter Strauss, hombre rico, hombre pobre. Sí, senyor. Aquest era el Rico. Aquest era el Rico, dels dos germans, sí.
En Gordon Brown en fa 64, que és un polític britàni. Aquest va ser primer ministre i va acabar com fatal. Va substituir en el Blair i no va acabar gaire bé. I en fa molt poquets, molt poquets, molt poquets, 27, una gran cantant, posa aquí dissenyadora, compositora, actriu, model, bueno... És tot. És tot, aquesta. La Rihanna, que en fa, com he dit, 27 anys. Una nena. Però crec que...
Que la nacionalitat està equivocada. No, barbadense i nord-americana. De les Barbados. Perquè deu ser, deu tenir doble nacionalitat. Deu ser. No era sud-africana? No ho sé. Ai, ara no ho sé. Jo diria que és de les Barbados, com diu el chefe. Jo diria que sí. Anem a veure si contactem amb en Josep Maria Montes i ens explica el temps.
Doncs no tenim home del temps. De moment. De moment. Sí, de moment no. Bueno, ho anirem intentant, Jordi. De tota manera, sembla ser que demà nuves i claros con tendencia a lluvia. Demà farà mal temps. Si pensàveu anar a la platja a la muntanya, no hi aneu. No hi aneu. Però que es veu que això a partir del diumenge s'arregla. Sí, però les temperatures baixaran.
una miqueta. Però és que estem a l'hivern, fill. És que sempre ens queixem de bici. Quan fa calor, perquè fa calor. I quan fa fred, perquè fa fred. A més, diuen que això ho parlava avui amb el Carles Hernández, que és l'altre home del temps, i que aquest matí l'he sentit a Ràdio d'Esvern, perquè jo soc seguidor... Ara diré una cosa d'això de Ràdio d'Esvern. Doncs explicava el Carles Hernández, meteoròleg de pro de Ràdio d'Esvern,
que algunes hores del dia ja comença, poquetes, però ja comença a notar-se una mica que la primavera s'apropa. Sí? Algunes hores. I com ho ha notat ell? Perquè hi ha un increment en algunes hores de la temperatura bastant significativa. Per exemple, aquest migdia, si anaves pel sol...
Potser no la jaqueta, però si la bufanda o si el barret o el que sigui, no? Que ja d'alguna manera ja estem donant la benvinguda a la presa. Home, de total, d'aquí a un mes l'àmbit m'haver arribat aquí. Com passa el temps, eh? Sembla com si fos ahir que entraven els tanques per la Diagonal. També és veritat, sí senyor. Doncs bé, sembla ser que no, que no localitzem el senyor Montes, doncs res, li posarem falti. Doncs anem per les notícies del dia.
I, com sempre, les notícies del dia començarem per la botifarra del dia. L'any 2009, l'Hospital Clínic de Barcelona va decidir millorar i ampliar les seves instal·lacions.
Per poder dur a terme aquest projecte era necessari el trasllat de la caserna de bombers del carrer Provença. Aleshores, la regidora del districte de l'Eixample, Assumpte Escarp Girbert, va decidir la cessió al clínic dels terrenys on estava la caserna de bombers i el traslladar d'aquesta a unes instal·lacions provisionals al parc Joan Miró, prop de la plaça Espanya.
El fiscal Antoni Pellegrin demanar per la exregidora 8 anys d'inhabilitació per exercir una ocupació o un càrrec públic i el pagament de 6.000 euros de multa. En el seu escrit d'acusació, sol·licitar que la llavors regidora del districte
sigués jutjada per un delicte relatiu a l'ordenació del territori i sosté que va permetre la construcció del parc d'on vés, tot i ser conscient que, amb la seva decisió, les edificacions superaven el límit d'ocupació del 5% de la superfície del parc, fixat per la normativa, i sense que el procediment s'assometés al perceptiu tràmit d'informació pública durant 20 dies.
per poder-hi fer al·legacions. El fiscal exposa que la construcció de la caserna va suposar una severa transformació d'una part important del parc i que, tot i la provisionalitat, no era fàcilment desmuntable ni era traslladable, sinó que es tractava d'una edificació sòlida i amb una clara vocació de permanència. Ara, cinc anys després...
El clínic no ha fet cap ampliació, la caserna de bombers del carrer de Provença està enderrocada i la provisional del parc Joan Miró continua funcionant malgrat les protestes dels veïns. Està clar que el nostre regalet d'avui és per la senyora Assumpte Escart, que una vegada demostrada la seva inaptitud, si és condemnada tindrà problemes per trobar feina.
O no? Però volem afegir en el paquet l'Ajuntament de Barcelona, que malgrat l'advertència de la Generalitat el 2011 que l'equipament es podria declarar il·legal i una sentència del jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona del 2012, que donava la raó als veïns encara no acordat l'enderroc immediat de la construcció del parc i la construcció d'una nova caserna en un lloc més adient.
per assumpte escarp i el govern municipal de Barcelona
Bé, i ara sí, les notícies que hem trobat per avui. Aquesta setmana n'hi havia unes quantes de tecnològiques, no n'hi he agafat cap, esperant que aquí... Sabem que el Marc faria el propi. Que el Junior faria la feina. Jo n'he agafat una tecnològica d'internet, ho deixarem aquí. No sé si els nostres oients o els companys d'aquí a la taula sabeu el que és una cookie.
Quan navegues per internet. Això és aquella... Poden ser de xocolata. Sí, senyor. Poden ser molt bones. Poden ser amb la cara del Mickey Mouse. Sí, sí, sí. Poden ser... De canyella. De canyella, sí, senyor. De coco. De coco. Oh, que bona. Això en anglès vol dir galleta. Galleta. Una galleta. Sacció tecnològica navegant per internet. Què és la cookie? Que són de ferro. Si són tecnològiques, deuen ser de ferro. Aquí me pierdo, eh?
Bé, una cookie és un petit arxiu que quan tu navegues per internet i accedeixes a una pàgina web s'instal·len el teu disdú per saber les teves preferències de navegació per fer enquestes de... has visitat aquesta...
Una pregunta, una pregunta. Llavors, quan cada vegada que punxes algun lloc i et diu, estas tienen sus cookies i fas el ok, t'instal·les això a l'ordinador? Sí, l'instal·les en el navegador per les teves preferències, perquè tu quan entres... I això és bo o dolent, o què passa? A veure... Explica'm un parell, no, no, és que jo em perdo.
la qüestió és que aquestes cookies hi ha algunes que es queden instal·lades a l'ordinador llavors tu quan fas una búsqueda jo per exemple l'ordinador a la feina el faig servir només per coses de la feina això això ho diuen todos no perquè tinc dos portatis jo quan busco una impressora un equip multifunció jo poso el model automàticament Google el que fa és les primeres búsquedes que em posa són les que normalment clico jo més
o sigui, relacionades amb el món tecnològic llavors les cookies, part de la seva feina és que el teu historial de búsqueda és el que prioritzen una mica però tu quan entres en una web el que fa aquesta web és veure per on passes tu el ratolí
on has anat a clicar. Això és la CIA, xaval. Sí, correcte. És la recopilació d'informació. Arran d'això, a Europa han fet la primera enquesta, el primer anàlisi coordinat entre diferents països per estudiar aquestes cookies a nivell europeu.
Doncs han estudiat 14.000... Ai, 14.000. Han accedit a 478 pàgines. Aquestes 478 pàgines han instal·lat 16.000 cookies...
16.000 calatetes d'aquestes d'aquestes en hi havia un tant percent bastant elevat que la data de caducitat perquè aquesta cookie hi ha cookies de sessió que és tu entres
La cookie recopila aquesta informació i l'envia i ja està, punt o pelota, però n'hi ha altres que es queden allà emmagatzemades en el teu ordinador. Amigo. Doncs tu li tens de donar un plaç de caducitat. Vale. Doncs ja hi havia cookies amb la data de caducitat del 31 de desembre de l'any 9.999. Està bé, eh? Així no et caducaran mai. 8.000 anys de...
de vida de la cuqui. Estem parlant que un 20% d'aquestes eren dos anys de vida. Que ja és. I en hi havia unes 374 que comptaven amb una data de caducitat de 10 anys o superior. Amb la qual cosa, les webs aquestes que instalen cuquis el que volen és recopilar informació. Però, bueno, una cosa és...
Ni tanto, ni tan poco, perquè, a veure, una data de caducitat, i arran d'això estan estudiant la forma de posar algun tipus de normativa per poder-ho controlar, perquè hi havia molts d'aquests llocs que les coquissis són d'aquestes, que se t'instal·la, recopili la informació, quan tanques el navegador...
si t'he vist o no me acuerdo, però en hi havia... O sigui, 2.300 eren d'aquestes, d'inicio de sesión, que quan apagues se te'n van, però 14.000 són cookies persistents, que són aquelles que permeten després a la web accedir i modificar les teves dades de preferència i tot que tu hagis donat aquest tipus d'informació.
Llavors, han fet aquest anàlisi de les galetetes per veure... Jo entro en una pàgina i em diu, no sé què tal, polítiques de cuquis. I l'única opció que et fa és acceptar. No et dona cap més opció. Sí, però tu després, a través de les preferències del... Sí, però vull dir que per nassos tens d'acceptar la política de cuquis. Puc tancar-ho? Ha d'haver una aspa. Segur. Ha d'haver una aspa.
Però potser està ubicada de tal manera que és molt complicada. La política de privacitat de les cookies. Clar, per tu una vegada en aquella web, però tu li estàs dient que acceptes la política de les cookies, però no que te les instal·li. Tu després al navegador hi ha una pestanyeta de cookies per eliminar-les, per bloquejar-les o perquè no es recupi...
Per això hi ha un botonet que tothom pensa el mateix, amb el Google Chrome existeix, amb el Safari també, és la navegació en privada. El botonet de la navegació en privada no és per aquesta gent malpensada, que és per los que vemos páginas guardas. Correcte, no és per... A veure...
és una funcionabilitat que està molt bé que no queda registrat res del que fas tu però amb la navegació privada el que fas és evitar que se t'instal·lin cookies i d'aquests serveis de captació d'informació amb la navegació privada tu accedeixes a una pàgina web segurament us ha passat els anuncis que sortien a la web hi ha moltes que t'instal·len una cookie per exemple
no direm noms, però tu entres a Pepito de los Palotes, a mirar una cosa, Pepito de los Palotes, hi ha una cookie que te la instal·la, que és publicitat. Tu després entres en un altre web... I et surt la mateixa publicitat. No, i et surt la publicitat de Pepito de los Palotes perquè te l'ha posat en una cookie. Ah, vale, vale. Te l'ha deixat allà una cookie i llavors tu quan entres et posa la publicitat a raó de les pàgines que has visitat. Tot això és molt complicat, ja t'ho diré ara.
Home, pels que tenim la neurona que ja té una edat, ja comença a ser complicat. Sí, sí. El jove es poden notar, però els que tenim la neurona... Bueno, està a la notícia de les galetes. Està a la notícia de les galetes, però a mi m'ha vingut gana. Home, sí. No, no, és tonta, no? Bueno, doncs jo ara, ahir, ahir o abans d'ahir, si ha sortit avui al diari, ahir, doncs. Un policia nacional va guanyar el premio de Passa Palabra. Toma! Sí.
Home, no està malament 354.000 euros
era la quarta participació en el programa i ha aconseguit emportar-se aquest premi va estar ja sabeu, jo no sé si coneixeu una mica l'estructura del programa, hi ha els dos concursants que estan ajudats per gent de la faràndula de la televisió o sigui, gent famosa, entre cometes el de famós, no? I aquest senyor, aquest policia el Luis Esteban
que és policia manacó, estava ajudat per l'actriu Anna Millán i el cantant Carlos Gonyi. És inspector del cos de policia i va guanyar això
Va participar per primera vegada en el programa l'any 2012 i és de Saragossa i diu que en les seves participacions abans havia guanyat 57.000 euros i un viatge a Nova York. Però aquest senyor sap molt, no? Es veu que sí. Diu que el 2012 va participar a 29 programes, com que anava guanyant, va participar a 9 programes i, a més, amb un especial commemoratiu
i va guanyar 33.000 euros ja. El 2013 va participar en 22 programes i va guanyar 24.000 euros. I ara, participant, després d'estar 83 programes guanyant dies d'Era Ria, fins que va completar tota la rotllant aquella de l'Avecedari, que això li ha proporcionat 354.000 euros.
euros de premi que el senyor aquell que està allà es devia fregar les mans perquè un 21% deu ser per ell el Montgomery Barnes el Montoro deu ser per ell me n'alegro molt pel policia que els disfruti durant molts anys se'ls ha ben guanyat amb tantes participacions i tant
Continuem, Marc. Continuem. Doncs bueno, seguint amb la tònica del senyor Montoro...
es farà un Facebook i un Twitter. Sabeu per què? Per controlar els que puguin defraudar. Però com ho farà? No, no es farà un Facebook i un Twitter, era la brometa. El que farà és, i gent seguirà a Facebook, entrarà a les xarxes socials per veure, per recopilar dades que siguin susceptibles d'haver d'indicis. I això ho trobaran al Facebook?
Home, hi ha molta gent. En el Facebook hi ha molta gent que explica moltes coses. Masses i tot. Llavors, podran tenir indicis per investigar. Anem a investigar aquest. Aquest viatge, aquest viatge. Aquestes fotos són un llot en el llat. A veure, mira, escolta'm. Llavors, per recaudar informació no està malament. Home, em sembla una mica...
Una mica dur, no? A por todas. Jo escrivia poc, escriuré menys. Mentre no escriuis de calés... Jo no me'n refio un pèl d'aquest, tu. No me'n refio un pèl. A veure si un dia posaré... Tengo 300 mosques encerradas en una caja y hablará de que son 300 camellos en un desierto, tu. Ves a saber.
Alguna cosa més d'aquesta notícia? Estic buscant més cosetes, però no... Jo faré referència a una notícia que he donat a la presentació del programa d'avui, que la DGT publicarà una llista de radars tan fixes com mòbils a les seves pàgines web. Diu que...
Són 1.200 trams que normalment estaran relacionats amb carreteres secundàries, no seran autopistes ni carreteres principals.
i que aniran posant cada mes renovaran sobretot explicaran on posen els mòbils o els fixes no caldrà però els mòbils sí i que a més a més quan vagis per la carretera els veuràs totalment senyalitzats i tots de la mateixa manera es veu que va haver una mica de liu perquè com que a Catalunya les competències la té la Generalitat a la Direcció General de Trànsit doncs es veu que no estava massa clar si aquí es faria el mateix primer van dir que no però al final segons les últimes notícies van dir que sí
que en principi també els senyalitzarien. Van dir, eh? No, allò de la senyalització, sí. Dels radars mòbils, eh? Dels radars mòbils, sí. Perquè representa que els altres ja estan senyalitzats. El que passa és que, per exemple, hi ha policia municipal que té radars mòbils. Entrenen en les competències del Servei Català de Trànsit? Clar, perquè aquests només depenen els Mossos. Sí. Per tant, la Guàrdia Urbana o la policia local... Això, la policia local, policia municipal, no...
la policia local. En quant a la Direcció General de Tràfic, a més a més, aplicaran el que ells en diuen tolerància 7, és a dir, que si a totes les carreteres que es puguin anar fins a 100 km per hora, si el radar et salta i passes 100 km, no passarà res.
De les carreteres que vagis de 100 a 110, podràs anar a 109 km per hora. I les carreteres que es pugui anar a 110, podràs anar a 120. Un 10% de la velocitat. I les de 120 fins a 131. Més que puguis anar és que no et multaran. No et multaran, sí. Correcte, correcte. No et multaran. A veure, si poses 110, són 110. No pots anar a 120. Correcte.
Un que passa, un que passa, és que... És el grau de tolerància aquest. Sí, sí, del 7. Aquest grau de tolerància, en principi, no estarà ni al País Basc ni a Catalunya, per la raó que deia el company Òscar, que les competències les té la Generalitat, en aquest cas, i el Govern Basc, en el seu cas, no?
I bé, a més a més es veu que fins ara els radars no ho fèiem, però a partir d'ara distingiran si és un camió, si és un turisme, si és una furgoneta, que no sé què té a veure. A veure, m'imagino què té a veure, perquè hi ha vegades que els camions o les furgonetes porten un disc a darrere que porta 80.
el que vol dir que no poden anar més de 80, sigui la velocitat que sigui aquella... Suposo que és per això, no? Igual que els camions de més de no sé quants quilos, que només poden anar com a màxima 90. Ah, sí, correcte, sí senyor. Bé, doncs res més, aquesta era la notícia que a mi m'ha cridat molt l'atenció.
Marc, alguna notícia més? Bé, més que una notícia, anem a fer una mica de... Us faré una enquesta. No és una enquesta, us faré quatre paraules, a veure si me les sabeu dir què vol dir, o com es diria en castellà. Fa uns anys, el 1969, va arribar una famosíssima marca de refrescos, que a la tònica vam passar a demanar, en lloc de demanar
una tònica... Demanaves una suèps. Els anglicismes, arreu de la tecnologia, ens han fet veure que hi ha moltes coses que els hi diem... Permetem, saps per què li van posar suèps a la tònica? No. Quin soroll fa quan no... Xxxt!
Sí, sí, o sigui, el que van explicar... Sí, sí, sí, això sí que és cert. El que havien dit en el seu moment, havien explicat que era per això. Arrel d'aquests anglicismes hi ha moltes paraules que avui en dia, per exemple, tu el que tens a la mà, com es diu? Un boli. No, al costat. Això, un telèfon. Un telèfon, vale. Però com se li diu normalment? Iphone. No, bueno, smartphone. Smartphone. Smartphone seria un teléfono inteligente.
Onda, que ja te digo. Bueno, aquest no gaire. Perquè no es despenja sol. Aquest no gaire. Però si et dic que és una webinar, una conferència web. O una conference call, que és una teleconferència. Sí, sí. Jo em permeteu una cosa, ja que parles d'això. Mira, a les empreses actualment, tant se val si parles català com castellà. És igual. Mm-hm.
Estàs en una reunió i de tant en tant deixen anar paraules d'aquestes. Tu prepara el planning, tu haces el timing, i si no, l'altra, les slides, que són les diapositives de les presentacions d'abans, de tota la vida. Jo és que al·lucino, Pepinillos, i després discutirem a 50.000 puestos que si es té que parlar català, si es té que parlar castellà, i després anem a les reunions i fem aquestes històries. La veritat és el que hi ha.
Sí, sí, jo, no sé, al·lucino pepinillos. Al·lucino pepinillos. Bueno, doncs hi ha diverses parauletes, perquè, per exemple, un selfie...
Una foto que fas tu. Una autofoto. Però, espera un moment. El self, vale, no? Self, vale. Però el fi... Perquè és la I, I, a mi. Ah, a mi. I han fet la... Ah, sí, la contracció. Sí, sí. Vale? Whatsappear? Sí, és clar. Això és la... Què és, un hashtag? Això sí, és el coixinet, no?, que en diem en català. Sí, però...
És per etiquetar algú en una conversa dintre de Twitter. Perquè li surtin vell el missatge, no? Correcte. Jo això del Twitter no ho domino. L'altre dia em va dir, entra a Twitter i fes això. I vaig ser incapaç de fer-ho. Ja ho vaig fer. Tu vas fer? Sí, ho vaig fer. A un vídeo. Un apps? Què és un apps?
Un app, no? Una aplicació d'aquestes. Una aplicació d'esmartphone. A veure si parles amb propietat. Yes. Un post. No és un posti. Un post. Un missatge. Un article en un blog. Sí. Un blog.
és una bitácora digital el diari digital abans escrivien el diari i ara ho fas a internet perquè lo lea todo el mundo i la més quotidiana de tot la de wifi wifi, wifi si connectes o no connectes jo vaig anar a una reunió parlant d'expressions en anglès vaig anar una vegada a una reunió fa uns quants anys i la persona que dirigia la reunió només feia parlar del user ID
User ID, i ningú deia res. Quan va acabar la reunió va dir, alguna pregunta? Dic, sí. Després d'una hora de parlar del... User ID. Dic, sí, jo tinc una pregunta. Què és això del User ID? L'identificador d'usuari. El codi d'usuari. Ah! Doncs ja l'he entendit tot. Calla, tonto! Calla, tonto! És que em va tocar molt... Jo sabia el que volia dir, perquè, per desgràcia, m'hi he barallat molt amb els User ID...
i amb els usuaris dels user ID més encara però va tocar molt els nassos
si al senyor Oscar Ramos no li ve a la cap una notícia que ens vulgui comentar jo no, jo és que m'he quedat encara amb els termes aquests que diuen Marc sobre wifi wifi la connexió connexió inalàmbrica sense fils home, ja està com ho dices un hombre, no? sí, evidentment bueno, doncs aprofitant que el 2008 van muntar un tren que anava de Madrid a Barcelona en poca estona ens n'anem cap a Madrid vinga
I a veure si trobem el Mariano González. La desbarnada. Mariano, buenas noches. Bona nit. Bona nit a tothom. ¿Cómo estamos?
Aquí estamos, en Madrid, ja sabes, abierta a todo el mundo. Qué frío. ¿Hace frío o no? Mucho. Sí? Sí, hace frío. Aquí sí está bien, eh. La mañana está levantada un poquito más clara, pero el viento es fresco, eh. Pues aquí, en Sant Jús, tendrías que venir, porque se está a la mar de agosto. No, y ahí va estar fa 15 días. Pero bueno, que se pudiera haber quedado tú. Sí, eso también. Claro, claro. Eso me gustaría, pero ya sabéis. No se tiene todo lo que se quiere. Mariano, ¿nos quieres comentar algo de la Villa y Corte? Sí.
Ah, y la villa y corte. La villa y la corte. Y la corte. No sé, Madrid muchas veces ha dicho que es capital del imperio, pero incluso puede haber sido capital del imperio ruso. ¿Ah, sí? No sé si lo sabéis. No, no. No, no, pero esto es muy interesante, a ver, cuenta, cuenta. Pues sí, pues sí. No sé si os sonará seguramente.
Hace más o menos unos 50 años, por ahí... Algunos ya estábamos, ¿eh? Sí, sí, sí. Otros aún no. Pero no en Madrid en aquella época, seguramente. No, no, no, no. Claro, claro, yo tenía por aquella época unos 6 años más o menos, pues fenomenal. Bueno, pues en Madrid había un barrio que era el barrio de Canillas, que todavía sigue existiendo. Y en el año 1965...
Bueno, pues en ese barrio había gente que se despertó con una manifestación de personas que cantaba la Internacional. Atentos, 1965. No era ninguna revolución, no era ninguna...
alteración del orden, sino que se estaba grabando una película. Ah, amigo. Doctor Tibago. ¡Hombre! Es verdad, es verdad. El Omar Sharif, ¿no? Sí, sí, Omar Sharif. Omar Sharif, entre otros. Sí, sí. Bueno, pues era una película cuya reconstrucción de lo que fue el Moscú de los Zares precedente a la Revolución
de aquella época, de 1917, pues estaba rodando David Lindt. En aquel barrio se construyeron decorados, se construyeron, bueno, pues un montón de entranvía que construyeron, creo recordar que instalaron los americanos. Ya, claro. Los americanos es lo que tienen, Mariano. ¿Él? Que los americanos es lo que tienen.
Sí, hacen a donde ven, dinero van. Revolución rusa sí, pero dinero también, pues allí vamos. Ayudamos a que nada haga falta. Por entonces el Talgo, creo que todavía la empresa de Talgo todavía no había metido mano por aquí. En cualquier caso, en aquella época, aquella calle Canillas, la calle que actualmente se llama Calle Silvano, el barrio de Canillas, era una calle absolutamente deshabitada de la Campo.
Està cerca de lo que es una zona que es el Palacio de Hielo, donde hay tiendas, hay boutiques, hay cines, ese tipo de cosas. Un barrio residencial poco más o menos asentado ya dentro de Madrid.
pues tuvieron ciertos problemas, claro, porque rodando Doctor Cibago, pues una noche en los vecinos, pues lógicamente se quedaron muy atónitos, aunque sabían que estaban por allí todos los protagonistas y toda la farándula de aquella producción...
porque empezaron a cantar, lógicamente, pues la Internacional... Si habéis visto la película, con gran intensidad. Entonces, claro, también estaba la Guardia Civil por allí para que no se pasaran demasiado en aquellas manifestaciones que veían que eran un poco excesivas. Había demasiado ánimo en aquel canto. En resumidas cuentas,
Al final no pasó nada, pero se sospecha que muchos desahogaron sus inquietudes en aquella manifestación que precedió la Revolución de 1917 para poder esplayarse un poco sin que les corrieran a gorrazos por toda la ciudad. La cosa es que esta película, en la cual el protagonista era Omar Sarif,
Bueno, pues... Todo estaba nevado, el tranvía funcionaba... Los americanos hicieron que nevara también. Los americanos fan el que faci falta. No, no, no, en aquella época... Sí, bueno... Había nieve, había agua, pero al final tuvieron que ayudar un poco a la nevada que había por allí. Sí, amb sal. Sí, sí, sí. En fin, en cualquier caso, si no hubiera estado la Guardia Civil por allí cerca, Canillas...
y se podía haber convertido en el Moscú, en la capital de la Unión de Repúblicas Socialistas. No, no, en aquella época no era todavía la Unión de Repúblicas Socialistas. No, no, no, es posterior, es posterior. Es posterior, es posterior. Pero claro, esas cosas funcionaban muy bien en el cine español, que dio gran cantidad de...
de técnicos y gran cantidad de personas que sabían funcionar. Esto lo ha contado Gil Parrondo, que fue uno de los jefes de... ¿Cómo se llama? De los decoradores, jefe de decoración y de arte, artísticos más importantes de España en su momento y que ganó algún Oscar como este en Hollywood. Oye, una pregunta. Has dicho que montaron un tranvía.
Sí. ¿Y lo desmontaron cuando se fueron? El trampea se lo llevaron. Se lo llevaron. Pero los raíles quedaron durante una temporada. Sí, porque los raíles los tenían en el suelo. Ya, ya, ya. Sí, sí. Hasta que alguien vio... No tuvieron mayor importancia porque luego todo aquello lo asfaltaron y se convirtió, ya te digo, en una de los barrios residenciales relativamente más grandes de Madrid.
En el barrio aquel, además, todavía se puede recordar un poco porque hace poco levantaron una iglesia ortodoxa rusa. Entonces es una iglesia blanca con sus cúpulas doradas. En plan doctor Zivago, tú. Sí, sí. Por eso, que todavía se puede ver, bueno, no se puede ver, el hecho está. Si tú paseas por la Gran Vía de Hortaleza que está al lado de la calle Silvano, pues ves una iglesia ortodoxa rusa, que yo en principio creí que era un
un decorado o algo así, cuando lo construyeron, pero no, no, no, es una iglesia. Y es de verdad, esta es de verdad. Sí, sí, sí, absolutamente de verdad, de verdad. Y la verdad es que me llamó la atención esta situación que ya venía precedida de lo que fue la llegada a España del otro megalómano productor que fue Samuel Bronston, que os sonará seguramente, que fue el que hizo el CIP
Sí, y Sofía Loren.
Claro, 55 días en Pekín, si os acordáis, que incluso en Pekín había una parte de Cercito Español que yo no la he visto en mi vida, pero claro, desde que a Samuel Broston le salieron baratos los uniformes... Seguro, seguro. O que no le dejaron hacer la obra si no ponía allí una banderita o algo. A lo mejor sí. O también se construyó por allí o se realizó la caída del imperio romano en el año 64, un año antes de Doctor Cibago. Entonces, bueno...
Quiero decir, las personas que ya de cierta edad sí recuerdan un poco los que vivían en aquella zona o alrededores sí recuerdan el tema de la Unión Soviética, de toda aquella marejada de gente cantándola internacional y de la policía, en este caso la Guardia Civil, vigilando que nadie le pusiera más entusiasmo del necesario. Y si acaso se lo llevaban. Efectivamente, sí señor, sí señor.
Me ha llamado la atención esto porque no es habitual y ya no es habitual que se hagan este tipo de grandes producciones.
en Madrid y en España hay algunas esporádicas sí que hay pero luego vino el Spaghetti Western de Almería y ahora a lo mejor viene alguien y rueda unas escenas aunque ruede una película no es aquello como tú dices como en los años 60 estaban los estudios aquellos también España era un país emergente y era barato como ahora no puede ser
Hungría o Polonia, sitios como estos en los que se realizan películas de bajo coste pero con personal muy cualificado, que era lo que había aquí en aquella época en técnicos de cine. Lo que pasa es que, claro, había luego otra serie de circunstancias que impedían que toda esta gente desarrollara realmente con libertad su trabajo.
Pero, desde luego, ver a Omar Sharif, ver a David Linn, ver a todos los actores paseando por el paisaje nevado de Canillejas y ver toda la calle con los decoradores de las iglesias rusas, de los palacios, etcétera, etcétera, pues la verdad es que es muy agradable. Faltaba ahí el pequeño Nicolás, que era nuestra operación zar. Sí, sí, está claro.
Pero todavía no había nacido. Estaba en ciernes. Si hubiera nacido, hubiera sido el director de la película. Seguro, seguro. Ya saldrá algún selfie por algún lado. Una pregunta, Mariano. Ya es un poco a título personal, pero bueno. Las veces que yo he estado en Madrid y en las cuales tú me has hecho de Cicerone, yo no recuerdo haber pasado muy cerca de la iglesia ortodoxa esta que tú dices.
Al menos no la recuerdo, ¿no? No, no, no, es que no hemos pasado por ahí. Ya, ya, ya. A lo mejor... Era un poco por situarme, ¿eh? Era un poco por situarme. No, pues mira, a ver si te puedo situar. M30. Sí, bueno. O sea, la carretera de Circunvalación. Sí, sí, sí. La carretera de Circunvalación de Madrid interior. ¿Sabes dónde... La plaza de toros de ventas? Sí, sí. Vale. Vale.
Si te sitúas en la plaza de toros de ventas, por una M30, dirección norte, saldrás por una salida que pone Arturo Soria. Me suena también la salida esta. La salida de Arturo Soria. Si coges la salida de Arturo Soria, al final acabarás en la calle Gran Vía de Hortaleza. Ya vas buscando Gran Vía de Hortaleza. En Gran Vía de Hortaleza, en cuanto entras en Gran Vía de Hortaleza,
Quins noms que l'estava a Madrid, no? I tot és rimbombant. És que nombres més bonitos, tu. Escolta'm, jo estic encantat. Jo, si pudiera, també ho haria.
Hombre, por supuesto. Pero no puedo, no puedo, no puedo. Pero yo recordaba que eran canillas, lo que no recordaba era exactamente dónde, hasta que me lo han recordado por lo de la iglesia ortodoxa. Es muy bonita, blanca y con las cúpulas doradas. No es muy grande, pero está muy bien.
Luego, ya bajando para abajo, pues ya hay centros comerciales. Un poquito más allá está lo que es el otro centro comercial, que es el que te he dicho. Mariano, Mariano, una pregunta, una pregunta. Con esto de la Iglesia Ortodoxa, pero, o sea, ¿funciona? ¿Y para qué público está...? ¿Quién va allí? ¿Qui va allí? ¿Qui va allí?
Ahí hay ortodoxos. ¿Pero rusos fundamentalmente o cómo está esto? Hombre, realmente es... Porque españoles ortodoxos igual tampoco no hay tantos, ¿no? Pues seguramente. No, no, no, coño, no ríeo, no ríeo, no ríeo. La pregunta es coherente, a ver. Sí, sí, sí, es coherente. A ver, ¿esto es para los rusos que estos que tienen dinero y van por los sitios y están ahora aquí en Madrid o con baixo? No, no, no, esto es para la Iglesia, todos los que son ortodoxos, una Iglesia ortodoxa.
Però ortodoxos normalment és gent de l'est, no? Habitualment és gent dels països de l'est, no? Generalment, els ortodoxos poden ser tots dos països. Per això t'ho dic, per això t'ho dic. Sí, sí, sí, sí. Home, i aquí hi ha molts ara, eh? Ah, amic.
Quiero decir, en Madrid hay mucho... Mucho ruso en Rusia. Mucha inmigración del Este, porque no solamente son para... Los ortodoxos no solamente son rusos, sino gente de países del Este. Sí, la mayoría de la gente de los países del Este son cristians ortodoxos. La mayoría no lo sé, pero muchos sí. Muy bien, oye. Bueno, no sé, es que nos hemos quedado un poco sorprendidos en que...
Tengáis allí una... Jo no sé si en Barcelona hi ha alguna. No me suena a mi, eh? Escolta, 10 hores per la setmana que ve. Sí, va. Però ara, Marc, centre de dades, ja està fotent-li canya. Jo diria que sí que n'hi. Home, jo crec que n'hi deu haver. Donem la benvinguda a l'Hermán García, que s'acaba d'incorporar.
Va anar bé la celebració el divendres passat. Sí, perfecte. El que no ha anat bé és la setmana, però bueno, això és un altre tema. Això és un altre tema. Jo sembla que sí, em sona haver-ne vist una por ahí. Pot ser, eh? Ara que ho dius, a mi també em sona.
Bueno, Marc está aquí Marc está buscando información ¿Sabes lo que pasa, Mariano? Que no queremos ser menos Somos unos envidiosos Si tenéis una iglesia ortodoxa rusa Somos envidiosos Y si Madrid tiene una iglesia ortodoxa rusa Nosotros dos Y si no haremos como los americanos Y la montaremos Ha de ser rusa Porque la rumana encara no la han oberta
No, home, però ha de ser ortodoxa. Ortodoxa, en Barcelona. Más imágenes i les he de ser ortodoxa a Barcelona. Pàginas amarillas. Pàginas amarillas. Truca al 11888.
Iglesia ortodoxia. Diez resultados. Clínica dental. Clínica dental. Un ortodoxista. Un ortodoxista. A Sevilla si canten en una. A Barcelona. Sí.
Aragó 181. Veus? Ah, amigo. Veus? El que passa és que igual no és blanca ni que les cúpules dorades... No, correcte. Paròquia de la protecció de la Madre de Dios. Bueno, això està molt bé, però el tema és si és tan maca com la de Madrid, que és blanca con les cúpules dorades. No ho és. No ho és. Os enviaré una foto... Tienes que hacerlo, Mariano, enviarnos la foto. Sí, sí. Os voy a enviar la foto de la iglesia ortodoxa que hay en...
en lo que era el antiguo recorrido de la película de Doctor Cibago. Para que veáis un poco como... No sé si podré conseguir una foto antigua para que veáis como era en aquella época. La calle, porque la iglesia no estaba. La de Barcelona, no quiero reírme, pero es un poco...
Será solo una entrada, ¿no? Comprar baratos comprar, ¿eh? Comprar baratos comprar. Claro. La de Barcelona es como si fuera un local comercial... Ya me acuerdo, sí, sí, sí. La de Barcelona es como si fuera un local comercial con dos persianas... Y pone Iglesia Ortodoxa. Y pone Iglesia Ortodoxa. Pero ves a saber cómo es por dentro. No vas a saber cómo es por dentro. Aquí se han debido gastar el dinero fuera...
Sí, sí. Coño, en Madrid. En Madrid, claro. En la de Madrid. Claro, es que os quedáis toda la pasta. Claro, la de los rusos también. Os quedáis toda la pasta. Puñeteros. Ya nos quedamos más tranquilos y también os quedáis la pasta de los rusos. Sí, hombre. Ya sabéis, luego vendrán los alemanes y se la llevarán todas. Eso también es verdad. Eso también es verdad. Eso también es verdad. Luego dirán que nos hacen una rebaja, pero ya se habrán llevado el beneficio, entre tanto. Sí, sí, se la están llevando. Tienes toda la razón, Mariano. Tienes toda la razón. O sea que...
Pues esa es la historia. Para que os hagáis una idea, esa zona está relativamente próxima, aunque no la vi luego en Madrid, a un barrio donde tenía el chalet de lujo alquilado...
el personaje famoso de los últimos tiempos, el pequeño Nicolás. ¡Coy! Ya se va ligando todo. Cierta relación, aunque de momento no he hallado que haya relación. Por lo menos están en un barrio a menor de un par de kilómetros. Ahora como se dedica a hacer los impas, no hay problema.
Claro, pero no cualquier simpa, o sea, este muchacho hace un simpa y le siguen ocho coches. ¿Es un simpa de 600 o 700 euros? El día que haga un simpa de 2.000, vamos, le persigue la brigada Brunete, o sea, que no le dejes entrar. No, no, no, no, no porque detrás vendría la Brunete, se va a creer la puerta. Con la excusa, mira, no, no, no. No, no, ya sabéis lo que hay.
Ni a su amiga, la Pechotes. ¿Qué le decían? Sí, sí, sí. Porque resulta que la Pechotes tiene amigos de muchas ideologías. Etnias. Y entre ellas, y entre las ideologías, bueno, pues hay gente proclive a usar ese tipo de armamento. ¿Ahora se le llama ideología...?
Sí, bueno, al principio es ideología, con el paso del tiempo se llama genocidio. Ya sabemos que las ideas las tiene uno y según va pasando la historia a otro... Van mutando, esto es como energía, muta. Al final lo que el último entiende es que hay que liquidar a alguien. Eso es la mutación, la mutación. Sí, la mutación al ser humano que es así.
Pero bueno, quedémonos con el doctor Cibago. Que siga haciendo zapatos. Que por lo menos habrá llegado doctor. Algo habrá estudiado. Algo sabrá. Bueno, a lo mejor que no sea como el pequeño Nicolás. Que era ruso también. Hubiera tenido un diploma de aquello, ¿no? Claro, de estos comprados.
Hubiera ido a la tienda aquella que iba a hacer las fotocopias y los sobres del CNI y todas aquellas cosas que hacía y se hubiera hecho mil diplomas. Evidentemente. Revisar los diplomas de la gente que tenga colgados en las paredes.
Sí, ya te digo. Sí, señor. Cuidado, que puede haber por ahí algún currículum que sea curioso. Más de uno. Más de uno. Hasta más de uno. Lo que pasa es que no hace falta buscarlo porque como todos hinchan sus currículum, pues al final dice, ostras, si pillo a este lo mismo, luego me pillan a mí. Eso sí. Ya sabes que otra de las cosas que hay que hacer cuando te pillan es vengarte.
O desmentirlo todo. Negarlo todo. Negarlo todo. Aunque te pillen con las manos en la masa. No, esto no es lo que parece. El currículum no está firmado. Ese currículum pone mi nombre pero no es el mío.
Púntate lo fácil que lo tengo yo. Mariano González Martínez. Imagínate. ¿Cuántos habrá? La tira. Pues eso. No hay más que sacarlo de internet y decir a ver cuántos Mariano González Martínez hay. Tres millones. Tres millones, sí, señor. Bueno, Mariano, pues muchas gracias. Mol bona nit. Y contactaremos contigo la semana que viene. Estaré encantado de volver a hablar con vosotros. Un abrazo para todos, los enfermos que se mejoren.
los que están ahí, que se cuiden y, por favor, os cuido a todos mucho. Un abrazo. Un abrazo.
Bé, Jordi, avui tindràs que afinar perquè ha vingut l'Armand, eh? A l'Armand no m'agrada el que li poso. Perquè l'altre dia, com que no hi eres i amb l'excusa que era carnes toltes, ens va posar el Jordi Dandu. En sèrio, Jordi? Vas posar el Jordi Dandu? Sí, vaig fer un buit legal que no hi eres per aprofitar. Vas posar la peixa del Carnaval, no? Sí, sí. La podem recollir?
No, si t'ocorra. Escolta, el que passa és que jo estic desubicat en aquesta secció, eh? Sí, perquè jo sempre posava alguna cançó relacionada amb l'actualitat. I per això m'era tan difícil, herman, satisfet els teus esitjos musicals. De totes maneres. Excuses, excuses. No, no, és que m'és igual, si t'agrada o no, perquè he trobat una cosa que és...
És molt friki. L'hermán fa un programa molt bo de música, que jo quan escoltava una música no escolto aquesta secció. Si vols escoltar una música, has d'escoltar l'altre programa. Perquè ja no poseu música al programa, ja? Sí, sí. Aquest dilluns precisament tinc un dúo de noies.
Ja vindrem a fer el programa. Prou de bromes masclistes. Two ladies no sé què. Two ladies in the red. El dilluns de 9 a 10, si no m'equivoco. De 10 a 11. T'equivoques. És que sempre l'escolto pel podcast.
He salvat. Bueno, la cosa friqui és que he trobat Aretha Franklin, ojo. Epa. Són palabras mayores. Sí, Aretha Franklin. Cantar Nes un dorme. O sigui, és una cosa molt rara que ara mateix us porto. Tan rara que l'armán no se la està veient als puestos, però està fotent una cara de no sé el que m'estàs contant. Ja veuràs, ja veuràs. Nes un dorme.
Si purre o principessa Nella tua freda stanza Guardi le stele Quei trema noc d'amore E di speranza
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Gràcies. Gràcies.
Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic, que estan omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem
Bé, hem tingut que posar aquests minuts de denuncis perquè la cançó de l'Areta ens ha deixat a tots així molt relativats. En diuen que ja tenim el doctor a l'altra banda del fil telefònic. Doctor Barambio, bona nit. Que sembla que tens una urgència per parlar.
No, és que tinc un espai entre cirurgia i cirurgia. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Què voleu saber a vosaltres? Bé, la notícia d'avui és el doctor Baramil que ha sortit a Antena 3, no? Ah, sí? No. Sí, sí. Ah, no, no, no ho sabia, no ho sabia. És que Antena 3 jo no el miro gaire. La veritat és aquesta. Bé, però potser.
Ja, ja, ja. Bueno, però si no m'avises abans no puc mirar-ho. No, no, jo no aviso mai. No avises mai. I de què has parlat? De què has parlat? Doncs, bueno, la notícia dels últims tres dies, que és la presentació de la modificació de la llei d'avortament en contra de les pobres dones de 117 anys. O sigui, al final, com que no han pogut carregar-se-la, doncs han de fer alguna cosa i el que fan és...
és llegir-la contra un col·lectiu molt petit, ja que tindrem en compte que les dones de 17 anys que avorten, en un estudi que han fet les associacions econòmiques secretes per introducció de menys amb 25.000 casos, o sigui, és una prova suficientment demostrativa, doncs el número de dones que estaran de 17 anys que van trobar 6-7%,
suposa finalment que d'aquestes el 88% avortaven amb el coneixement dels seus tutors i només un 12% de les que sol·licitaven 0%, però sense notificar-ho. El qual suposa un 0,4% del total d'avortament. És un col·lectiu molt petit de 400 dones més o menys a l'any en tot Espanya. És un col·lectiu molt petit
com el qual li pots disparar amb bala perquè no es pot defensar. I a part és un col·lectiu molt jove, tampoc té capacitat organitzativa. I a part és una barbaritat, perquè tenim estudiat que les dones que demanaven interrompre la registració sense goeixement dels seus pares, totes hi ha dones, amb una situació de desarrego familiar, d'ausència dels pares per la presó, per dur addicció...
amenaces o fonamentalismes religiosos que l'haguessin obligat a tindr-li. Per tant, estava pregament justificat perquè, entre altres coses, regalàvem informació també. No hi ha hagut el més mínim abuso. Això es va dir que les adolescents utilitzarien aquest truco per dir-ho per avortar sense coneixement.
Anem a veure, tu has fet un apunt que em penso que és molt interessant i és que has dit que normalment la nena de 16 a 17 anys, aquesta adolescent que vol avortar...
Sí, ja en té molt poc. Aquesta persona que vol avortar amb 16-17 anys, tu has dit que normalment quan no volen que se n'entenin els pares és perquè són famílies desestructurades, pel que sigui. No volen que se n'entenin, és que a vegades no hi ha ni manera. Oh sí, d'acord. Però vull dir perquè el normal és que si una persona, una noia o una dona de 16-17 anys es queda embarassada
i vol avortar amb el normal, no sé, potser no seria l'expressió correcta. No, no, les xifres són eloquents, el 88% ho fan acompanyades dels seus progenitors. Ja, ja, ja. La llei els permet aquesta excepció en cas que sigui necessari. Es va dir en el seu moment que això serviria de coladero i que totes les nades de 16 anys ho farien, però no és veritat. L'experiència...
des del 2010 fins ara, d'aquests cinc anys, demostra que no és veritat. I tot i així, el Partit Popular, per complir un mandat electoral... Això és el que anava a dir. Ha sigut una mica fer una modificació per dir, veieu, vaig dir que ho faria i ho he fet, no? Sí, exacte, però el que fa és carregar contra el col·lectiu més vulnerable de tots. Deixa sense possibilitats
de prendre aquesta decisió a dones que tenen poca capacitat, diguem, per fer-ho, o sigui que no tindran cap part al que recorre, cap tutor al que recorre, i a part d'això, en aquestes edats, vull dir, tenen molt pocs recursos socials, per tant, vull dir, la que tingui més recursos socials i més diners se'n posaran a Holanda, estarem a la Guait i demanarem als holandesos que ens diguin si hi ha un increment
de dones de 16 a 17 anys espanyoles, i això ho denunciarem, però la que no tingui diners i recursos, diguem, d'informació, com parla de la Holanda, és camp de suïcidi i camp d'avort clandestí. I no oblidem que està ple d'anuncis d'avort de pastilles abortives que pots comprar per internet, que ni siquiera se sap quin control sanitari tenen, i per tant, de dones que es posin a avortar pel seu compte amb tot el risc
per la seva salut, que això suposa. O sigui, no sé, lluny de ser un benefici social, aquesta modificació és un dels prejudicis per mi més lacerans que hi ha. És deixar sense recursos a una població petita que no se sap defensar i que a més a més és molt vulnerable per la falta de...
d'adultes que tenen. Els 17 anys has viscut en poc temps i per tant els recursos socials que tens sempre seran l'amiga més gran que tu o alguna cosa així mateix, el que no deus fer. No podrà recórrer un professional qualificat perquè li dirà que si no ve amb un permís patern no li fa. Per tant, hi ha que recórrer un personal no qualificat
O ser mare sense vulguer-ho, o mirar-te'l a diners per anar-se'n a un altre país, que és una falta d'equitat absoluta. Si tens diners per anar-te'n, ho fas, i si no tens diners, tens que llevar-te al tipus. A mi, ho trobo horrible. I això és el que he dit en tema 3.
Home, de fet és això, no? Perquè aquests dos casos que tu exposes, o anar a la clandestinitat, o tindre el fill, doncs... O anar-se'n a l'estranger, que crea falta d'equitat, o bé suïcidar-se, que són gent que tenen poc control emocional encara. Ja, ja, ja, ja. Per tant, vull dir, és un moment que davant d'una situació desesperada poden optar per tirar-se pel balcó. Per tant, vull dir...
Hi hauria que estar al quite, també, de si hi ha uns suïcidis, veure si hi ha una de les aquelles tan embassades, m'enténs, perquè això seria una demostració, seria llastimació que ha de mostrar-ho a posteriori. Ja. Sí, sí, està clar. Per tant, és una... Entenc una pèssima notícia des del punt de vista de justícia social. Bé, això és el que està en la notícia de la setmana. Si teniu alguna pregunta vosaltres...
Bueno, aquí no, de moment no. S'han quedat tots callats, hem escoltat el tema. És que jo, precisament, sí, però ho ha dit i ja està, però li volia preguntar sobre el tema aquest, precisament. El que li volia preguntar és sobre el tema aquest. Ja ho ha explicat, doncs no cal. No cal.
A mi no que se m'acut ara aquí al cap, si tens constància tu, del tema aquest de no sé com els hi diuen aquestes dones que acompanyen els parts, que ara tenen... Les doubles. Les doubles, això, que tenen un litigi amb les llevadores i tal. Bueno, no, aviam, això... Bueno, un litigi o una mica de picabaralla. Jo us ho explico, jo us ho explico. Aviam, les doubles és un moviment que no neix a Espanya, precisament,
Aquest supleix la falta d'acompanyament professional que avui dia tenen les dones. Si jo, que soc un metge privat, li porto part d'una dona, mentre la dona està parint, jo i la llevadora estem allà, per ella, sola.
Si tu apareixes dintre d'un mar de la sanitat pública, per exemple, però no sols a Espanya, sinó a Dinamarca, és igual, a aquest segon lloc. Vull dir, tu vas a parir a un lloc on tens una llevadora i un metge que està de guàrdia i que potser porten nou planteres. Ja. M'entens? Perquè no totes es posaran de par al mateix moment, per tant, igual hi ha tres llevadors. Llavors, clar, la meva llevadora està tota el rato per la dona. Ja.
a part que estigui el seu marit i una germana o el que sigui, però vull dir que té una entitat professional constantment al costat. Llavors, això en aquests països s'ha suplert amb un cos que pot ser voluntariat o pot ser, diguem, retribuït de dones, vull dir que ja han tingut l'experiència de tindre un part i que poden estar al seu costat i que deu
angoixes i coses d'aquest estil. Però això són les dobles. O sigui, són una espècie de familiar professional. A part de ser, diguem, de suposar bona gent amb bon esperit, poden tenir una formació, també. O sigui, que a part de la seva experiència com a mares que la transmeten o serveix per ajudar la dona que està
embarassada o parint en el postpart, doncs també poden tindre una instrucció que les professionalitza d'alguna manera. Llavors, això, clar, la seva formació té un cost i després la seva aplicació pràctica també pot tindre algun cost. Si la gent no vol pagar-ho, no tindres en compte que una senyora es vulgui ser acompanyada per una altra senyora. El problema és quan algunes d'aquestes doules comencen a
recomanar coses que estarien dintre de costums atàviques, com el de menjar-se la placenta, per exemple. Les mamíferes, les gosses, per exemple, es menyen la placenta després de venir, però això es fa per eliminar el rastre, perquè els depredadors no puguin trobar les seves cries. És un acte necessari en el món animal, però que no és necessari en el món humà, i menys el d'avui dia, no?
Aleshores són costums tribals que, bueno, jo ho he vist fer també ja fa anys i se li deia un parc tribal, això, no? Però eren parts que es feien a clínica, es feien amb un netge, amb una llevedora, o sigui, ben professionalitzats. Llavors venien els amics i cantaven i tal i al final menjaven la placenta i això, bueno, és una cosa de tipus decoratiu, tampoc et farà mar menjar-te la placenta, no?
Però el problema és quan això es categoritza. Vull dir, quan tens que menjar-te la placenta, perquè no és la teva doula, no? Ja. O sigui, et està influint. No tens que fer allò, no tens que fer una dansa a terra, tens que, m'entens, posar-te les espelmes vermelles, no? Llavors això és el que ha passat, no? Que una part d'aquestes doules, a més a més, han introduït dintre...
de la seva labor de companyia més o menys entrenada, han entrat qüestions personals, vull dir que xoquen, diguem, amb els criteris sanitaris convencionals, que tot serem normals. Per exemple, dir-li, no, no tens cap en antibiòtics, o no vacunis el nen, perquè és dolent. Llavors, clar, això ja és una intrusió professional de les persones que no tenen suficienta formació per donar aquests tipus de consells. Aquest és el punt de conflicte.
Ja, ja. O sigui, mentre les doules han estat fent d'amiga de la senyora, doncs ningú ha dit res, no? Però quan les doules han començat a, diguem, suplir el personatge professional de la llevadora o del ginecòleg, és quan això es converteix en un risc, inclús sanitari. Ja, ja, ja. Doctor Baram, una cosa, a veure si supots... El nom de doula? Sí. D'on ve? Jo crec que això ve de Centra Europa, que són les següents dèiem.
La veritat és que no ho sé ben bé. Per exemple, les dobles aquestes per posar la sanitat pública als països nòrdins. És un cos de companyia, per dir-ho, que està organitzat ja. Aquí a Espanya, com sempre, ho fem, però a mitges. Això ho fan a Suècia, però anem a fer-ho aquí també, però no es regularitza, no es regularitza, per tant, no té lloc, no té regles,
Llavors, si infiltra gent... A veure, això és igual que l'acupuntura, no? Hi ha gent fent acupuntura en formació arreglada xinesa.
Però hi ha també gent que es posa a fer acupuntura pel seu compte, sense ser ni metge ni formació arreglada a Xina. Vull dir, amb un manual, cursó de dues setmanes i ja vaig acupuntura. Quina por. I per internet, encima. Que sobre el fas per internet, el curset aquest, no? Sí, sí, pot ser. En aquest moment s'estan formant professionals sanitaris, no perquè diguem-ne el nom nostre, professionals de les àrees de la salut, no?,
Que, vull dir que, clar, n'hi ha que està enreglats i n'hi ha que no, no? Per exemple, no sé, els arbularis, no? Els arbularis, doncs, estan dintre del camp de la salut, no? Tu ves un arbulari i dic, és que t'hi tinc estranyament, no? I diu, doncs mira aquestes erbes, aquesta infusió i tal. Sí. Doncs se suposa que aquesta persona té una formació. Ara, imaginem que una sèrie de gent que no saben llegir ni escriure, però que va pel camp agafant erbes, m'entens, doncs també es posa a fer d'arbulari. Ja. Ja.
Si no està regulat, no pots dir que no ho faci. Entens? Sí, sí, sí. Per poder dir-li a la gent això ho pots fer o això no ho pots fer, el que hi ha que fer és una regulació. I aquesta regulació tenen que fer-la els propis verbolaris, per exemple. Nosaltres tenim una formació, tenim aquesta titulació, fem aquests marces, fem aquesta formació continuada i tal. Llavors això està referendat per aquests diplomes, emitits per aquests llocs, que tenen a més a més la seva consideració i tal. O sigui, vull dir...
Jo on vaig estudiar Medicina? A la Facultat de Medicina. Per què es diu facultat? Es diu perquè et faculta. Clar. El que vol dir és que quan tu surts d'allà garantitza que tens uns coneixements mínims, si no no t'aproven. Evidentment. Després hi ha gent amb uns coneixements màxims. Però tota aquesta gent no poden garantir cap coneixement mínim perquè no hi ha cap formació, ni títol, ni res. És una cosa que s'organitza entre ells, no? Llavors sempre hi ha l'Avispat que comença a fer bestieses, no?
Aquest és el problema. Ara, una senyora pot parir a casa seva, ningú li pot prohibir que pareixi a casa seva, i pot parir amb totes les veïnes allà cantant el virulai. Que maco el virulai. És molt nostrat. És un part molt nostrat. Per cert, respondent a la pregunta de l'Òscar, la denominació d'oula prové del mot grec d'oula, que vol dir serventa. Sí. Ai, perdó.
Però me sembla que nosaltres també som servidors, no? Incluso els polítics diuen, som els servidores públics. Sí, sí, sí. Són doblors. Però vull dir que crec que els primers que van utilitzar aquesta demanació són centres europeus o centres europeus i nòrdic. Jo diria que això es va començar per Dinamarca o l'Holanda. Que passava això, no? Que com que hi havia una comadrona o dos comadrones per 12 dones, doncs llavors es van institucionalitzar aquest cos, diguem, de voluntariat. Vull dir que...
però clar, format també per fer aquest tipus de feina, amb un nivell d'instrucció. Llavors aquí hi ha hagut l'espevirat que ha muntat els cursos com a 1.200 euros i després una sèrie d'espevirades que a més a més han añadit la seva salsa per la seva condena i això és el que llavors ha creat aquesta detonació, ha creat que els professionals ho hagin denunciat pel perill que entranyava. Però estic segur que deuen haver dobles que deuen fer una labor
diguem, d'ajuda important a dones que, a més a més, abans les dones pensaven una cosa, que vivien a un carrer i la mare vivia al carrer del costat i les cosines una mica més enllà i tenia un arropatge i ara la gent viu a Barcelona, la seva germana viu a Madrid i l'altra viu a Nova York, m'enténs? Correcte, clar. És sola, no? Sí, sí, sí. Llavors això fa com de familiar, entre professor...
entre professionals, jo no sé si dir-los i professionals, perquè no sabem bé què és el que ensenyen, però vull dir entrenats. Molt bé. Doncs moltes gràcies, doctor, per les seves explicacions. Espero que s'entenguin. El que més m'interessa a mi no és donar-les, sinó que s'entenguin. No, no, la veritat és que sí. Sempre que fas una explicació d'aquestes, ens ho deixes a tots bastant clar. Per no dir molt, perquè a vegades la neurona no ens funciona.
Bueno, pues res, vinga. Bueno, adeu-siau. Me'n torno al quiròfan. Molt bé, fins divendres que ve. Adéu-siau. La desbernada. Deixem-hi una coseta. Jordi, gràcies pel tema friqui que has posat. Ei! Moltes gràcies. Para ti la radioallet de la desbernada.
Bé, doncs continuem amb el programa i gràcies al Jordi a part de posar bons tècnics de música esclar, tu estaves fora de l'estudi quan jo he dit que havíem tingut que posar publicitat perquè ens havíem quedat tots aquí frapats per la cançó de l'Areta però, i gràcies al Jordi hem pogut recuperar la gravació que havia deixat la la Isabel Almató explicant-nos l'agenda d'Esplugues i de Sant Just d'aquest cap de setmana i de la setmana que ve endavant Jordi, endavant Isabel
Bèsties, pastioles...
alguna ximpleria i molta saviesa. A la tarda tindrem ball per la gent gran al Casal de Cultura de l'Avenç, l'Avenç Centre Cultural, a partir de les 5 de la tarda.
tenim un diumenge molt cultural. Per exemple, el diumenge al matí a partir de les 11 a la zona de Vianants del carrer Àngel Guimera, justament al davant del Robert Brillas, tenim la Fira de l'Art. Són artistes que van al Centre Artístic d'Esplugues, a l'escola que hi ha aquí d'Arts Plàstiques, i exposen les seves obres al carrer.
Després, a les 12 del migdia, també al Casal de Cultura Robert Brillas, tindrem esplugues entre una escena. En aquesta ocasió ens ofereixen una peça que són titelles i l'obra es diu La Lluna d'en Joan. És una companyia de teatre, Sonda Igualada, i ens ofereixen des de la seva experiència, tots són sortits de l'Institut del Teatre d'aquí de Barcelona, un conte que està...
inspirat en un conte que està il·lustrat per la Carme Solé Vendré.
aquí es viuen tota una sèrie d'històries plenes de tendresa, emoció i aventures alhora que ens en portarem una bona lliçó tot és possible si es fa amb amor i coratge això és pel diumenge al migdia aquest diumenge aleshores, perdoneu que m'he passat de plana
El diumenge, exacte. Després tindrem, també a les 12 del migdia, al Casal de Cultura Robert Villas, un concert a càrrec de l'Escola de Música, també que està al Puigcoca. En aquesta ocasió el concert serà Coral Teen Star Boys i duet de piano, veu i saxo. No sé pas com s'ho faran els Robert Villas, perquè entre...
La lluna d'en Joan, que es farà aquest teatre infantil, l'art al carrer i el concert que ens oferirà l'escola de música, suposo que hi haurà lloc per a tothom.
Esperem-ho. També diumenge a la tarda, a les 6 de la tarda, tindrem el Centre Cultural de l'Avenç Teatre. Amb aquesta ocasió és el pastigio. I què és el pastigio? Doncs un pastís, però no un pastís de menjar, sinó un jaleju, o sigui, un follon, liu, que en diem, no?
Bé, aquesta companyia, que és la companyia L'Argio Comitzi, està especialitzada en un gènere teatral de comèdia de la comèdia d'Hilarti. Amb l'obra Il Pasticcio es recupera un estil de teatre popular que va néixer a la Itàlia del segle XVI per explicar una història que, ja veureu, us agradarà perquè encaixa perfectament amb l'actualitat dels nostres dies.
parla de com acabar amb la corrupció dels poderosos i del macroconsum per trobar diners de la gent rica i retornar-los als ciutadans que sí que ho necessiten. Per tant, us recomanem aquesta obra de teatre que es farà el diumenge a la tarda a la sala de teatre del Centre Cultural de l'Avens.
I de diumenge allà, doncs, encetem, encetem la setmana que ve, i com sempre a Novela Negra, a la Biblioteca de la Bòbila, el dimarts, per exemple, el dimecres a la Biblioteca per a Miquel Desplogues, al barri del Gall, tenim el Discofòrum, és música gravada, i en aquesta ocasió es parlarà de la música del disc de pedra, el disc de vinil.
Els comentaris van a càrrec d'en Ramon Cervera i presentarà l'acte en Josep Izquierdo. Pel dijous tenim dintre de l'aula d'extensió universitària comèdia i política. Recordeu, diumenge al Teatre de l'Avenç.
També Comèdia de l'Arte i Corrupció. Doncs en aquesta ocasió Comèdia i Política anirà a càrrec de l'Eulàlia Vintró. Si voleu més informació us podeu adreçar a l'Aula d'Extensió Universitària per la gent gran del Baix Jobregat. Amb aquests actes ja sabeu que són compartits entre Esplugues i Sànchez d'Esberra.
Dijous a partir de dos quarts de nou del vespre tenim el Pati Blau amb l'escriptora Cinta Arassal. El Pati Blau, ja us ho he dit en alguna ocasió, és un espai de tertúlia literària, un espai on les dones de parla catalana i dels països catalans aporten les seves obres, la seva poesia i es pot debatre
i llegir alguna de les peces. Això s'urbanitza, com ja us he dit altres vegades, també des de TIC, que és cultura i tradicions i cultura, i es fa a l'espai de l'explogativa que està al carrer Sant Francesc Javier número 9, amb una de les cases bessones que els diuen de les cases ponts i termes.
I ja per acabar la setmana ens hem plantat en un moment el divendres vinent. Divendres també tenim a la biblioteca para Miquel Desplugues la presentació del llibre La paràlisi que activa. L'autor d'aquest llibre és l'Albert Riba i també hi participarà el Josep Raig, que és el corrector i traductor d'aquesta obra.
De què ens parla aquesta obra, la paràlisi que activa? Les claus per prevenir i superar adversitats. Com una situació de paràlisi ens pot ajudar a replantejar-nos la vida per tirar endavant amb energia i una actitud totalment renovada.
Divendres vinent comença el dia d'Andalusia i a partir de les 9 del vespre hi ha diversos actes, des de la presentació del nomenament de l'Andalus de l'any, que es farà el ple de l'Ajuntament, després a les 10 de la nit hi ha l'ofera floral, hi ha el vi d'honor i hi haurà la inauguració d'una exposició de pintures.
Seguirem els actes el cap de setmana vinent, dissabte o diumenge, però si encara això ja us ho explicaré la setmana que ve. I dintre de les activitats pels més joves tenim el mes de la sensualitat. Si la setmana passada ens explicaven en un taller com s'havia de fer un strip dance, aquesta setmana, dimecres dia 25, ens ensenyaran la passió del xocolata, els bombons i el sàcher.
Això es fa a l'Oficina d'Emancipació dels Joves, que està també al Casal de Cultura Robert Brillas. I bé, per aquesta setmana, si un cas deixa'm estar, que ja n'hi ha prou. Vinga, passi-ho bé i molt bon cap de setmana.
Bé, doncs ja tornem a estar aquí nosaltres. Són les 9 i 31 minuts i anem a veure si sopem una estona. Bé. O dinem. No, bé, és igual. És igual, es pot fer per sopar o per dinar. Doncs digue'm. Si és per sopar, seria una mania de tallar aquest plat i si és per dinar, un segon plat, perfecte. Ara has de bacallar. Ah, molt bé, explica. Ara faran unes jornades de bacallar aquesta setmana que ve. Sí, alguna cosa vaig sentir, sí. La ruta de Bacalao.
però una altra cosa la ruta del Bacalau però de Bacallà de veritat amb la ruta de la costa d'allà baix del país Txer què passa? quin problema tens vols la llista? no, no caldrà a veure, farem un Bacallà amb espàrrecs amb una com sutil no m'ho diré fantàstic
una cosa que es posa una salsa però no em surt el nom ara una veloté una veloté d'espàrrecs espàrrecs espàrrecs blancs i pavarots
Agafem el bacallà, que estigui ben desalat, el passem una mica per la paella, només una mica, marcar-lo una mica, en aquest mateix afegim una mica més d'oli, i en aquest mateix oli hi posem el pebrot verd, que no ho he dit, és pebrot verd, posem el pebrot verd i tal, que es faci el pebrot, uns quants alls, tallats de mala manera, no cal tallar-los bé,
tallats de mala manera, o sencers, pelats, això sí, o sencers... Quants, quants? Que amb això a vegades... No, és que això de l'altre... És una mica gust personal, no? Per no passar-me o per no quedar-me... Jo, per exemple, tinc una regla que és...
La carn, ceba, i el peix, all. Aquesta és bàsica, per mi. Això em fa gustos, no? I all, doncs... A veure, si faig un menjar per 4 i l'all ha de donar...
S'ha de notar. Té que ser important, doncs, com a mínim, 5 o 6 anys. També depèn dels anys que siguin. Si són d'aquests xinos que venen por ahí, d'això pots fotre la cabeça sencera i no passarà res. Si compres d'aquests de pagès i tal, en 4 anys en tindràs sobres. Vull dir, una mica això, no? Quan tinguem això, ho apartarem.
agafarem una llauna d'espàrrecs bons, això és important, que siguin bons, els colem, els deixem escorre, i l'aigua no la llencem. Amb una paella, amb una cassola, un bol, hi posem, per la gent, si són quatre persones, podríem posar 80 grams de mantega,
100 o 110 de farina, tornem com si féssim una beixabel, però la biblioteca no deixa de ser una beixabel feta amb brou, per comptes d'enllet. Llavors anem afegint l'aigua dels espàrrecs i fem una biblioteca que quedi bastant liquideta. Bastant líquida. Si amb l'aigua dels espàrrecs no n'hi ha prou perquè quedi líquida, clareta, llavors hi afegim el brou
De peix? No De carn De pollastre Encara que parlem de bacallà Sí, sí, encara parlem de bacallà De pollastre L'hi afegim Quan estigui ben liquidet Una cassola Això amb els pebrots i els alls El bacallà a dintre I que faci xup-xup dos minutets Tinguem en compte que hem d'anar remenant perquè si no amb la veluta se'ns aferrarà
se'ns enganxarà quan estigui es pot o es pot gratinar o no es pot donar un cop de forn o no jo no li dono un cop de forn perquè el cop de forn l'asseca molt llavors el serveixo estic visualitzant el forn, traient el forn i no donant-li un cop perdó
No l'hi tinguis en compte. Estar, estar, estar. Tinc gana. Tu que fumes. Porto una setmana sense fumar. Aquest és el problema. Jo vull fumar el mateix. Bueno, doncs això. I tal. Quan estigui, servim el plat i ja està.
És important això de remenar, i a més no remenar amb una espàtula, ni amb una cullera, ni amb res, sinó, sí, hauríem de fer una mica rotllo pil-pil. Ja. Anem remenant aquests 5 o 10 minuts que tenim a la Casa del Foc, o un quart d'hora, és igual, veiem que estigui tot bé.
Anem remenant perquè així la gelatina que va deixant el bacallà, per això el fregim poc al principi i només ho marquem, perquè tota la gelatina que porti el bacallà es vagi lligant... I ens espessarà també una mica la salsa. Exacte, exacte. Per això la salsa també s'ha de deixar clareta. I posem els espàrrecs i tal a dintre pel plaç i...
Perdona, i m'ha semblat que abans deies pebrots. Pebrot verd, sí. O m'he despistat o no he estat alerta quan els poses, amb els espàrrecs?
Sí, posem... Quan tenim la velote feta, la mateixa cassola, evidentment, si pot ser de fang, l'odial seria d'aquestes de cocot, tipus fenoculat, però bueno, això és pijades, doncs una de fang. Posem el... afegim els espàrrecs,
el pebrot, que ja està fergit, l'all i el bacallà. I llavors tirem la velota aquesta per sobre i comencem a morcar. No havia sentit que deies que t'ha de posar el pebrot. Per això et dic, has dit abans pebrot i ara... El pebrot...
verd, jo dic verd perquè a mi m'agrada més el peix per exemple, el pebrot verd per la carn, pebrot vermell són molts gustos són una mica fixes, no? vull dir que això és el que hi ha a partir d'aquí tu fos el que vols la cuina vols fer barreja i tant, la cuina és àmplia, molt àmplia i què veurem? què veurem? doncs qualsevol vinet blanc estigui bé, no sé
com es diu allò un bòria em sembla que és que és d'aquí del Penedès que és un vi sacot cap al bacallà ja li va bé em sembla que es diu bòria no ho sé molt bé moltes gràcies Armand ja podem sopar anem? anem? vinga
Bé, doncs ja ha arribat l'hora dels esports i mentre intentem contactar amb l'Isidre Anglès, només dic que, com tots sabeu, ahir el Barça i l'Unicaja es van classificar per les semifinals de la Copa del Rei de l'ACB, de la Lliga d'ACB.
i que el Real Madrid ha guanyat per 85 a 73, el Caix Saragossa, per tant, serà l'altre semifinalista, que sortirà del partit que fa uns 9 minuts que ha començat, que juguen entre el Gran Canària, l'Herbalife Gran Canària i el Fiat Joventut, que ha començat, com dic, fa uns 9 minuts. I, a veure...
A veure si podem contactar amb l'Isidre. Isidre, bona nit. Hola, bona nit. Què tal, com estàs? Perfecte. Això són opinions, eh? Bé, perquè no veus. Perquè no et veig, però et conec, ja t'he vist altres vegades. Deus estar a casa, millor no et veiem perquè vés a saber com estàs. No volem saber-ho. Què et passa amb el partit del dissabte passat? El diumenge, perdó.
Sí, no? La cosa va més, tu. I el senyor Suárez, el golet que es va marcar? Sí, un golet impressionant. Impressionant. Miquel en mi que es n'era soltant aquest nano, perquè el que no té sentit és que un golejador com ell estigui costant tantíssim de fer gols, i és que s'ha d'adaptar al sistema, però quan agafi la roda aquest ballo serà...
Jo crec que un dels millors sitges que s'ha fet a l'última època. El trident de davant pot ser brutal, eh? Els del Manchester City jo crec que ja estan una mica collonidos, eh? Sí, però jo vi el Manchester no em fot gaire gràcia. Disculpa? Que no em fa gaire gràcia, és un equip punyetero. Oh, bueno, no és l'equip que li va tocar al Madrid en aquesta eliminatòria, però bueno...
Quan ens va tocar, que va ser el sorteig del novembre, si no recordo malament, no?, de desembre, la cosa pintava bastant pitjor. Sí, tant. Jo crec que són ells els que tornaran a fer la mateixa tàctica que van fer l'any passat, que s'ha de posar a l'autobús. És que és com li jugar a tothom al Barça. El Melegrini jo crec que no s'atrevirà a fer un tu a tu perquè crec que deu tenir clar que si ja l'any passat, que el Barça no estava potser com està en aquests moments, ja li va...
posar l'autobús allà amb una tàctica superdefensiva, no crec que aquest any s'atreveixi a fer un partit o a plantejar-lo de tu a tu. És que és com li juguen tots els equips al Barça en aquest moment. Bé, jo últimament... El 90% és tancat-se darrere amb l'autocar i esperava fotre una pilota i fotre un contracop o alguna cosa d'aquestes. Però potser és l'Atlètic de Madrid, que li ha plantejat els partits un tant més obert,
I l'última s'ha dut una mà de gol. A mi, abans de parlar de l'esport en si, m'agradaria que parléssim una mica del tema de Mediapro i Telefònica i el Barça.
Jo és que no sé com explicar-ho. Com que em sembla una bestiesa, em sembla tanta animalada totes aquestes xifres que es remenen. Compteu que el que cobren aquí tant el Barça com el Madrid és pràcticament el que guanya un equip de mitja taula a la Premier League. Té castanya el tema, eh?
Allà les xifres que paguen les operadores són molt més altes que aquí, solament perquè allà hi ha més gent que...
que accedeix als canals de pagament, però les xifres allà són astronòmiques, eh? Sí, el que passa és que a mi em fot com a vergonya ajena, saps? Aquesta història remena tanta pasta per mantenir-ho molt. És un espectacle i... Sí, no, no, que ho entenc, que ho guanyen, eh? Que ho entenc, el que passa és que se'm fot com una mica...
Saps? Les quantitats, bom, vols dir. Sí, sí, les xifres que es remenen, tio. És que ens sembla una barbaritat i una immoralitat total. Bé, però aquí estaríem amb, igual que sembla el que va passar l'NBA, la final de l'Ally Stars. T'imagines la quantitat de milions que es velluguen allà? Sí. En un espectacle et dona uns diners i es reparteixen. Això, en aquests moments, semblen xifres que són...
de país, sí, però... És el que funciona i tal com ha de ser, a més. És la categoria d'una pel·lícula, una producció de Hollywood que val milions d'euros.
Però potser el que es hauria de buscar és que el repartiment fos d'una altra manera, no? Home, aquí a la Lliga Espanyola, jo crec que el repartiment que actualment s'està fent, que no sé que ara es modificarà un tant, home, és bastant injust perquè els equips de mitja taula, és a dir, menys el Barça del Madrid i potser l'Atlètic
No sé en quin grau el València i el Sevilla, l'espanyol i l'anès, el carrer de l'anès, és poquíssim. Bueno, és poquíssim. Ja que plantegem el tema de les quantitats, perquè es veu molt calent, és un negoci, un espectacle i tal i qual, però aleshores, com que és un negoci i un espectacle...
han de pagar en els equips en funció del rendiment que treuen el Barça, per exemple, o el Madrid està alberant a tot el món el partit, m'explico o sigui, clar no té problemes, però el partit de l'Espanyol i no vull menysprear l'Espanyol és igual, el de l'Enxe o el de l'Almeria aquí cony el van d'anar no, però els que tenim més pròxims sí, sí, justament l'Espanyol amb el que té, però el que fa
Sí, però a qui cony vols que el vengui? No, no, la televisió que paga, o el telefònic en aquest cas, que paga la pasta, fan el repartiment i en l'espanyol, quan li donen? Perquè clar, que com venen l'espanyol, vull dir, el vendran a 5, saps què? Vull dir, no. No rendeix com rendeix un Barça o un Madrid.
O sigui, el Madrid és una venda segura i un negoci segur. L'Espanyol, l'Elche, el Maria i el Granada, doncs, bueno, amb tots els respectes, on els vens, tio? No, però ja no és el tema de vendre. És que cada vegada que juguen, el Barcelona Madrid juga contra un equip de la primera espanyola, amb la qual cosa els hem de pagar un temps més per augmentar el nivell. L'únic que s'ha demostrat també que altres vegades, quan els equips han rebut, que això també ho fan a Barcelona Madrid, eh?
han rebut un munt de diners els han malgastat amb bestieses això ja és el seu problema això també seria discutible en el cas del Barça sense els tipus de fitxatges que dius com aquest últim el Douglas que no ha jugat o el Berman que encara no l'han vist és un bon jugador contrastat l'únic que clar però que s'ha comprat trencat tu
S'ha comprat trencat. Encara es compensaria els calers que s'han pagat per ell, diguem, entre cometes, tot i tenir en compte, i això ho hauríem d'haver explicat de bon començament, que estava basidat i que segurament no jugaria la primera temporada. Però en el cas del Douglas aquest, que s'ha pagat, em sembla que van ser 6 o 7 milions, o 10, ara no recordo la exacta, però tenen massa diners per un pallo que, amb l'edat que teníem, no havia despuntat a la Lliga Brasileña, que és molt dir. El Bernal en consensit.
Un 4, no? Deu tenir els 27, no? Bé, quan juguis estarà vetlla, no? Clar. Home, a veure, per un central... Hòstia, per això. Tampoc no... A veure, és un gran central, l'únic que clar, hem de veure si definitivament es recupera com cal, no? No sé, jo no...
No ho veig clar. Però vaja, que va ser una jugada un tant estranya allò que va explicar el...
el Fubi, no?, que va dir, és un central de rendiment immediat, aquesta paraula li va caure com una llosa, l'estat perseguint és el dia que el van fer fora. Tu diràs, el Douglas de rendiment, el Douglas farà de rendiment, no ho sé. No, és que el Pallú no jugarà, si ja es veu vindrà, ara estem parlant de fitxar un altre, un de l'Oporto que havia jugat al Santos amb el Neymar,
i que també ens costarà, si ven lo porto, ens clavaran una xifra impressionant i serà el futur lateral dret. Però, clar, torna't a gastar un munt de pasta. Per això dic que també és molt discutible després que es fan amb els diners, no? En el cas del Barça, que és una societat anònima, doncs...
Els que gasten el diner, els directius no paguen amb els seus diners. Han de rendir comptes, però ja hem vist com ho fan amb el cas Neymar. Anem a parlar de la jornada. L'espanyol que està jugant ara al camp del Getafe. No sé com va. No sé, jo tampoc. Va guanyant el Getafe 1-0. Va guanyant el Getafe 1-0. El descans, primera part. Demà a les 4 de la tarda al Barcelona amb el Màlaga.
No crec que hi hagi problemes. No? No els hauria d'haver. Tal com està jugant el Barça, no hi haurà problemes.
Ara tenen una dinàmica... Brutal, hem estat jugant molt bé. A l'alça. Sí, sí, he estat jugant molt bé. D'Arnético, que va punxar la setmana passada contra el pronòstic, amb el feta, sorpresa de la jornada, que ho vam estar comentant el dia d'any. Ho donàvem per guanyar i mira, l'empalmava tot a menys. I el Madrid, que va guanyant amb el Deport, però... El trentrant, eh? Sí, sí. Amb dificultats, podien haver empatat perfectament.
Perfectament. Dos pals del Deport. Potser aquesta jornada ho tindrà més fàcil, encara que jugui a casa de l'Elche. La grandíssima sort que ha tingut el Madrid amb els sorteig de la Champions. Si li arriba d'haver tocat un equip mig sèrio en aquest moment, seria palote el tema. Estan en una forma baixíssima.
se suposa que guanyarà el Madrid l'Elxe està al quart començant per la cua no, no, i a més els pitaran ara no sé si juguen al camp de l'Elxe faran com l'estat que no estan guanyant, el minut 89 li pitaran un penalti aquell penalti del Pepe, saps? que es va llançar l'autollave d'ajuda ell mateix a més demà torna el Pepe a veure si trenca alguna cama a veure qui trepitja
Home, l'any passat els hi van posar difícil, aquest any. Home, perquè ara això, els dos primers estan apretats, l'Atlètic de Madrid s'ha quedat despenjat, perquè està a 6 punts del Barça, a 6, i el Barça i el Madrid, que el Madrid va per davant d'un punt,
I encara han de venir al Camp Nou, eh? Sí, sí. I a la resta d'equips ja, no diré que no compten, però bueno, ja estan molt els Salones al València, que està a 10 punts del Madrid, i per tant a 9 del Barça.
i segurament l'Atlètic s'hi torna a palmar a algun punt que segurament algunes deixaran aquest any jo crec que serà difícil que ells guanyin la Lliga perquè no són tan regulats com eren l'any passat l'Atlètic o feia pou jo crec que la Lliga està en trobar-se de Madrid han baixat una mica el pistó i jo no crec que aquest any puguin guanyar la Lliga ni tinguin opcions
No es fa avorrit que cada any parlem sempre dels mateixos equips que guanyaran la Lliga? És avorrit que la guanya Madrid. Seria més interessant que hi hagués una mica més de competició, almenys amb 4-5 equips
L'únic que, clar, anys enrere estava el Depor, el València, el Sevilla, va tenir una època brillant, també. Ara torna bé massa distància. Però inclús equips que estan jugant bé no estan... No sé, el Villarreal, per exemple, és l'equip que jugava bé. El Villarreal és un...
És un molt bon equip. Sí, però mira on està. A veure, que no està lluny, però no. És un dels equips que té un mèrit impressionant. Sí, sí, que sí. I tant, i tant. Foten un futbol molt maco. A veure on hem perdut la Guerra Real, a mi m'agrada, perquè jugam molt bé. Però...
però està setè no està lluitant allà en la pomada aquí tornem al principi del que estàvem parlant el partiment dels drets televisius es repartís una mica millor que jo estaria per la història perquè ara sense conyes el que deia sí que és veritat li treu una mica de gràcia saber si guanyaràs per 7 a 0 o per 5 a 0 la competició seria que cada setmana tinguis un problema i que se'ls resols fantàstic però que no puguis guanyar diguem arrasant
a la Lliga, no?, amb diferència, com tu dius, guanya el Barça, guanya el Madrid, i un any de cada 10 la guanya l'Halencio o la guanya l'Atlético. Sí. Bueno, ens va molt bé els del Barça per recuperar lligues enrederides, no?, que les vam perdre de formes estranyes, però, vaja, per retallar, diguem, números amb el Madrid, però sí que perd una mica d'interès, i això potser per vendre-ho a l'estranger també fa que no es compri...
o no es pagui tant com es paguen per altres lligues, com seria la Premier, que el que fan és vendre és fantàsticament bé, perquè també tenen equips que, a veure, hem de comptar, ells tenen molts diners, però també hi ha equips que, menys dos o tres, a relació del Chelsea... L'Arsenal, una mica... L'Arsenal, per exemple, està allà, vull dir que és una mica un València, l'Arsenal. Sí, és un d'aquests que està sempre allà, però no... És l'eternocer condon, l'Arsenal.
Sí, però que no... Jo recordo aquests pallos una vegada, ja fa molts anys, evidentment, quan jugàvem en Rennes. Crec que van guanyar una lliga sense perdre cap partit.
No els van guanyar tots, potser van empatar algun, però no van perdre ni un sol partit amb un. Clar, tenien un equipàs permanent. Però des d'allà, fa quants anys, que és un eterno segon don. I mira que tenen diners, però jo crec que el que a sobre allà és l'entrenador no sé com no l'han fotut fora, porta un munt d'anys i el pallo que ell jo crec que li falta un canvi allà generacional. Sí, estic d'acord amb tot això. De funcionar.
No, però tenen Liverpools, tenen els Tottenhams aquest any que estan... Sí, hi ha una colla d'equips que et sonen i tenen molt de nom, però vaja, que tampoc no serien, traspassat de la Lliga Espanyola, seria potser el Villarreal. Sí, però no hi ha tanta diferència com aquí.
No hi ha dos equips punters que portin 10 punts o 7 punts en el segon, en el tercer. La demostració és a la FH, i aquestes competicions que fan, que a vegades les guanya un segon en divisió. Sí, sí. Un que va al quart per la part baixa de la taula i coses així, no? Sí, sí. És així, això és així. Vull dir que...
però bueno, veurem que escolta'm una cosa Champions, com ho veus el de la Champions? qui, què, què? el partit amb el Manchester City? no, no, tot els sortejos i tal de la Champions com han quedat com ho veus? bé pel Barça, malament, què? el Barça jo crec que passarà...
una eliminatòria, tal com està ara, a doble partit, jo crec que guanyarà el Barça, el primer partit d'allà, que segurament marcarà en algun gol, no sé el resultat que serà allà, no sé si serà un 2-1, un 2-2, un 1-1, un 1-2...
crec que guanyava el Barça, jo apostaria per un 1-3, un 2-2, un 2-3, o alguna cosa així. Depèn també de com juguin ells, depèn del plantejament, però si és com l'any passat, hosti, aquest any jo crec que la pòlvora ha augmentat moltíssim, eh? Sí, sí. Jo és que ara llunfio molt... Bueno, ja es veu cada setmana, no? Estan brillants.
I després, bueno, sortiran del mig... El Bayer, per exemple, va tenir una sorpresa amb el camp aquest del Shakhtar Donets. Sí, que van empatar. Van empatar, però ells van repartir a portia dret, eh? Sí, però tampoc tant, eh? No, no, d'unidor, eh? D'unidor s'hi van repartir, i com el Trencilla, no? L'àrbitre era el Mateu Laoz,
va permetre, bueno, em sembla que van acabar, els del Bayern eren sis targetes grogues, jo no sé si els del Shakhtar van acabar, bueno, i un expulsat, i els del Shakhtar van acabar amb dos altres, i van repartir, però... Que es va atrevir a expulsar el Xavi Alonso? Sí, sí, que no és l'any espanyola. Que quan la final del Barça-Madrid no va tindre pebrots. Ah, efectivament, aquí, aquí. I ell sí que va aixecar el Xavi Alonso. Clar, el comentari que ho has partit justament era aquest,
que el pallo aquest del Mateo Laoz, bueno, aquestes entrades que va fer, la segona era, diguem que d'una groga relativa, però bueno, podia ser groga, però vaja, però com per expulsar, perquè t'expulsin a la Champions, tots sabem que has de fer una de grossa, no? Si apliqués el mateix, exacte, la mateixa forma d'arbitrar
a la Lliga Espanyola, en el partit aquell de la Copa del Rei famosa que van guanyar repartint. Allà sí que va ser una batussa impressionant. Sí, sí. Va ser aquella vegada que li van trepitjar el Villa, no? Sí, sí, sí.
entre d'altres històries. Bueno, una quinta morta. Les teories de la conspiració no són tan... tan estranyes. No, no ho sé. No, no ho sé. És un no d'aquells... Diguem que és un vulto sospechoso. És un vulto sospechoso. Però i quin àrbit hi ha que no sigui un vulto sospechoso?
Bé, potser n'hi ha que ho dissimulen una mica millor, però aquest qui quan tocava justament per jugar al Madrid ens ha tocat una colla de vegades i aquest ja ho sap tothom que aquest és dels que deixa el siga en siga. Aquest senyor és el pervitre al Madrid, al Maria. Aquells repartien a saco i tardava...
la segona part ensenyava, sempre ensenyava les targetes groges, a partir del 80 en amunt, perquè la estadística que vés per cada un, però permetia donar... Per dir que soy severo. Sí, sí, exacte, exacte. És que n'hi ha molts ràbits dolents. Hi ha ràbits dolents molts, molts, molts. D'acord?
Doncs el Mateo Laoz és el que arbitra el Madrid-Talmeria aquest cap de setmana. No, Madrid-Talmeria no. Ai, perdó, no. Atlético de Madrid-Talmeria, perdoneu. Atlético-Madrid-Talmeria. Sí, sí. L'Atlético-Madrid és una altra cosa. No és el Real Madrid. No, no, no. I la setmana pròxima li toca al Real Madrid jugar al seu camp amb el Villarreal, eh? La setmana pròxima ja la cosa serà un... I el Sevilla rep a l'Atlético de Madrid, eh?
Doncs aquests estan aquí frec a frec per jugar a la Champions l'any que ve Aquesta setmana diguem que és més suau però la pròxima setmana la cosa serà una mica més complicada pels altres dos
I el Barça jugarà al camp del Granada. I, mentre tant, aquest dimarts o dimecres, no recordo el d'exacte, nosaltres anem a Manchester. El dimecres, el dimecres. Perquè el Madrid va jugar dimarts, no? No, és aquest dimarts. Sí, en soc el dimecres, el 25. Si el Madrid va jugar el dimarts, el Barça juga el dimecres. Això ho recordo de la setmana passada que em vam parlar dels dos partits. Vam parlar de la jornada i sé que un jugava dimarts i l'altre dimecres. Sí, sí, sí. Per això ho dic.
Però jo ara no recordo, però si el Madrid va jugar dimarts, que penso que va jugar dimarts, el Barça juga dimecres. Crec que va jugar dimecres, em sembla. Doncs llavors el Barça juga dimarts.
El Madrid va jugar dimecres. Llavors el Barça jugarà dimarts. Sí, perquè el donen per TV3. Ah, correcte. El donen per TV3, però tant és dimarts. És el dimarts 24, eh? Sí, sí, sí. Perquè el Real Madrid, sí, el Real Madrid va jugar el dimecres. Ah, efectivament. Sí, sí, ara tens raó, tens raó. El dimarts van donar el... el Chelsea... no sé què, no? Per la tele...
El Chelsea-PSG. PSG, sí. I la tornada amb el Manchester serà el Camp Nou el dia 18 de març, pràcticament un mes després, tu. I em sembla que és la mateixa setmana que ens toca jugar amb el Madrid. Olé! Serà competit el tema. Ho guanyarem tot, tio. Segur que sí.
Hem arribat al final del programa. Moltes gràcies a tots una altra vegada per la vostra col·laboració. Gràcies al doctor Baràmbio per les seves explicacions, a la Isabel Almató per l'agenda, al Marc Simón per la seva presència i a l'Armand Garcia per les seves receptes, a l'Isidre Inglés pels seus comentaris sempre encertats sobre el futbol,
I moltes gràcies també que abans a l'hora de presentar no m'hi han recordat el Jordi Domènech que gràcies a això us ha arribat a tots vosaltres aquest programa. Déu-siau i bona nit. A juxtapositioning me
Bé, bé.