que ha donat vida a dones molt diferents. Emma Vilarasau assegura que li agraden les dones difícils, les que no li posen fàcil. Diuen que és una de les actrius que millor plora a escena, però el cert és que va començar fent comèdia i el sentit de l'humor, creu, és un dels ingredients principals per anar per la vida. Actriu consagrada que ara ja pot escollir els papers que més li interessen, projectes compromesos amb una manera de viure i entendre el teatre.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parla Pere Sants. Els Mossos vigilen i escorcollen el barri de Sant Joan de Figueres després que aquest migdia un home ha mort en un tiroteig al cementiri. Ja han començat a funcionar els lectors de matrícules per sancionar els vehicles que circulin sense la inspecció tècnica. Els castellers de Vilafranca han fet llenya en el primer intent de la història de carregar el 4 a 10 amb folre i manilles.
D'aquí a una hora es juga el derbi català de primera a les 9, Barça-Espanyol al Camp Nou. Pel Barça poques novetats, en Montoya a la defensa, al mig Busquets, Xavi i Niesta, i davant Alexis, Messi i Neymar. I a l'Espanyol destaquem com a novetat Sidney, Fuentes en defensa i a dalt Thierry i Torje.
Tres persones han estat atingudes arran de la mort d'un home en un tiroteig. Aquest divendres al matí al cementiri de Figueres. Entre els detinguts hi ha l'autor material del crim que ha estat arrestat per la Guàrdia Urbana. El tiroteig s'ha produït en el transcurs d'una baralla entre dues famílies d'ètnia gitana, una procedent de França i l'altra de la mateixa capital de l'Alt Empordà.
La baralla s'ha iniciat cap a les 12 del migdia, a dins mateix del cementiri, i ha acabat a l'exterior del recinte, on hi ha hagut un intercanvi de trets i ha mort un home de 30 anys i d'origen francès. En el moment del succés, al cementiri se celebrava una ofrena floral a les víctimes de la Guerra Civil, amb motiu de la Diada de Tots Sants, on participava el conseller de Territori Santibila i l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip. Ho hem pràcticament viscut en directe, estava allà.
Estava justament acabant jo l'acte i s'entra informada que, bueno, vèiem gent que venia espantada i allà al costat, amb un lateral del cementiri, sembla que hi ha hagut una baralla entre dues famílies gitanes, hi ha hagut un tiroteig i hi ha un gitano mort.
Agents dels Mossos d'Esquadra procedents de Barcelona i Girona s'han desplaçat fins a Figueres i especialment al barri gitano de Sant Joan per garantir la calma i prevenir que puguin produir-se nous crims per venjança. Aquest divendres han començat a funcionar els lectors de matrícula per sancionar els vehicles que circulin sense la inspecció tècnica. Es tracta de 19 aparells fixes repartits per la xarxa viària i d'un altre aparell que està instal·lat en un cotxe dels Mossos d'Esquadra.
Els lectors també captaran l'accés de velocitat. Joan Josep Isern és el director del Servei Català de Trànsit. L'únic que modifiquem respecte a el que fins ara hi havia és que s'introdueixen uns lectors de matrícules a les carreteres i a les autopistes que ens donaran una informació més detallada sobre aquells vehicles que estan circulant, que realment són els que no ho poden fer sense aquesta IPB. És veritat que aquests lectors de matrícules instal·lats ens donaran més informació, però això no vol dir que la possibilitat de sancionar no la tinguem des de fa molt de temps.
Catalunya compta actualment amb un milió de vehicles que no han fet o no han superat la ITB. El parc automobilístic és de més de 5 milions de vehicles. A partir de demà dissabte Altafulla, el Tarragonès celebra la festa major de Sant Martí. Teatre, nou gegants, bastoners i castellers seran els plats forts de la festa. Ràdio Altafulla, Carla Gómez.
Del 2 al 11 de novembre Altafulla celebra la Fista Major de Sant Martí i l'obra de teatre Club Vildelbar Cabaret d'aquest dissabte amb els actors Fermí Fernández i Oriol Grau i el concert dels Pets del divendres 18 són els actes més destacats del programa. Jordi Molinera, regidor de Cultura i Fistes.
Per un costat tenim actes de sempre, la baixa de trastos, el pilar caminant, l'escaleta del dia 11, els correfocs, el correvars, el cercavila... I per una altra banda tenim les activitats que cada any es fan de més, com el teatre o el concert de festa major, que li dona un toc molt del camp de Tarragona a la nostra festa major.
Altres novetats seran la primera festa major dels nous gegants, la presentació dels versots dels Diables Petits i la celebració dels 10 anys dels bastoners i dels 40 anys dels castellers. En total se celebraran una setantena d'activitats, entre les quals tampoc hi faltaran els actes tradicionals de la festivitat.
I parlem de castells, d'un intent històric que ha quedat en això, en un intent. El 4-10 en folre i manilles dels castellers de Vilafranca ha fet llenya en el primer intent de la història dels castells, tot just quan es col·locaven els setens. Els verds han patit d'aquesta manera la primera caiguda de la temporada a emportar a plaça la construcció de major dificultat.
Els castellers de Vilafranca van portar-lo a plaça en la diada de Tots Sants de 1996, però no va quedar ni en un intent. El 4 de 10 amb Folra i Manilles té uns 13 metres d'alçada i la pinya està formada per quasi mig miler de persones. Es considera la construcció de més dificultat realitzada fins a l'actualitat per sobre del 3 de 10 amb Folra i Manilles i la torre de 9 amb Folra.
Abans, però, els castellers de Vilafranca han tornat a descarregar el 3 de 10 amb forra i manilles en la jornada de Tots Sants, que s'ha celebrat a la capital de la comarca de l'Alpenadès.
La xarxa.
La xarxa. La xarxa.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Daft Punk, regirant els calaixos on hi ha els inicis de la música disco. Finals dels 70, o entre els 70 i els 80, podríem dir, sobretot els finals dels 70, amb tipus com Georgiou Moroder, per exemple. A mi aquesta cançó m'agrada. Hi ha gent que diuen que abusen a vegades dels efectes, sobretot dels efectes a la veu, però jo crec que els efectes, si estan ben col·locats, si estan ben usats, serveixen justament per això, per buscar aquesta efectivitat emocional.
Més coses. Un dels nostres artistes favorits dins del terreny de l'electrònica es diu James Blake. I no want you to know I took it with me
Fins demà!
I took it with me That when things are thrown away Like they are a day Time passes and they're constantly
Fins demà!
Fins demà!
Doncs treballant amb les emocions d'una manera increïble. El senyor James Blake. A banda que és que té una veu que és brutal. I sobre aquest llit de composicions electròniques fetes també des d'un punt de vista molt fi, molt atractiu. Diguéssim que no seria electrònica ballable. Masses vegades crec que sempre ens quedem en el tòpic, no? I quan es parla d'electrònica on ja està la pista de ball a la discoteca i bombo a negres. No, no és això.
Hi ha altres coses que estan fetes des d'una altra perspectiva, des d'un altre punt de vista. Aquest senyor, per exemple, es diu Jerek Bishop. Ha col·laborat amb moltíssima gent, amb gent com Caeta Novelloso, és un tipus que també li agrada molt això de l'experimentació electrònica. El seu últim àlbum, del 2012, es diu Composet.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Al final, he triat una d'aquelles cançons amb poca electrònica, per dir gens, tot eren cordes, però un personatge, insisteixo, que sí que li agrada l'experimentació en aquest sentit, Derek Bishop. I un home que podria anar una mica remolc o del braçet de James Blake, que hi comptàvem abans, és Nicola Jarre. Tenen tots dos...
Ara, evidentment, entrem en terrenys barillós, que és el terreny de les comparacions, però jo crec que si us agrada un, us pot agradar l'altre. Ho dic perquè és més popular, és més conegut James Blake i potser Nicolás Jar, encara no tant, però per als que vulgueu tenir un ventall més ampli de possibilitats, jo us proposo aquest senyor, Nicolás Jar. Aquest disc és del 2011, es diu Space is only noise.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Doncs aquest és Nicolás Jarr, insisteixo. Si voleu anar ampliant mires, doncs crec que és una bona proposta. I amb un registre diferent, possiblement algo menys experimental, ratlla aquest projecte en el que hi ha al darrere també tot un plegat de músics britànics i que busquen, entre altres coses,
amb bones veus com a instrument, com un instrument més per dir, o per dibuixar cançons com això que escoltareu ara. Es diu Woman, justament, perquè les veus són femenines, d'un projecte que a mi m'ha semblat realment interessant.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Delicatesen.
Bona nit.
Fins demà!
One for the city and for the ghost of St. Paul.
Fins demà!
Fins demà!
For the trust of the one I betrayed
Bona nit.
St. Paul St. Paul St. Paul St. Paul
Fins demà!
Grave hearts, deixant-ho fins al final perquè veieu també la presència electrònica d'aquesta cançó. Avui estem una mica buscant aquests climes fets gràcies a la maquinària diguem-ne moderna.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sleep deep now before the woolly woolly come. For your sleep is scarred against the cold and hard. A solid shroud of safety in a world gone.
How do you keep on breathing? How do you stand directly by yourself?
Fins demà!
També barrejant moltes coses, bases de sons electrònics, però amb barpes i amb moltíssims elements. Sempre hem dit moltes vegades que el tema de l'electrònica cada vegada més ha passat a ser una eina, no tant un estil musical. Hi ha molta gent de gèneres del tot diversos que la utilitzen realment per fer les seves composicions.
En el món del hip-hop, evidentment, també considerat com a electrònica per allò que hi ha també l'utilització d'aquestes eines. Un dels nostres herois d'aquests últims temps es diu Kendrick Lamar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs un dels tipus més interessants dins d'aquesta nova fornada del hip-hop, amb un nou projecte també que es diu Black Happy, és Kendrick Lamar. I en aquest mateix catàleg de tipus interessants del món del hip-hop hi trobaríem a Frank Ocean.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Frank Gousen, un altre dels grans. Arribem al punt i final avui del programa. Ho farem amb una cançó llarga, d'una banda que a mi em sembla extraordinària. Es diuen Explosion in the Sky. Gràcies per seguir-hi, com sempre. Qui vulgui més, Facebook, Twitter, correu electrònic, delicatessen, arroba icat.cat.
Fins demà!
Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parla Pere Sanz. Un home ha mort aquest migdia en un tiroteig al cementiri de Figueres. Fins ara s'han detingut tres persones, entre elles el presumpt autor material del crim. El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junquera, insisteix que no pensa a igualir la pregunta de la consulta. 90.000 persones han visitat els nou cementiris de la ciutat de Barcelona, coincidint amb tots Sanz. En esports, a aquesta hora ha començat el derbi entre el Barça i l'Espanyol. Al Camp Nou, l'equip blaugrana surt amb Alexis, Messi i Neymar.
A la davantena, l'equip blanc i blau, Amtievi, Torje i Sergio García. I en futbol sala, el Barça està empatant a la mitja part a un a camp del Lugo. El Marcín Santa Coloma ha golejat 3-0 al Gran Canària.
Tres persones han estat detingudes per la mort d'un home en un tiroteig aquest matí al cementiri de Figueres, a l'Alta Empordà, segons han informat els Mossos d'Esquadra. Entre els detinguts hi ha l'automaterial del crim. El tiroteig s'ha produït arran d'una baralla entre dues famílies d'ètnia gitana, una procedent de França i l'altra de la mateixa capital de l'Alta Empordà de Figueres. La baralla que s'ha iniciat dins del cementiri ha acabat a l'exterior del recinte on hi ha hagut un intercanvi de trets i ha mort un home de 30 anys.
i d'origen francès. Marta Felip és l'alcaldessa de Figueres. Sembla que a primera hora del matí hi ha hagut un cert intent i s'ha repetit després a les 12. És el que estan investigant per què, d'on ve i per què hi ha hagut això i sobretot la nostra principal prioritat és protegir i controlar que no hi hagi més possibles conseqüències d'aquest fet en el que és el barri de Sant Joan o el barri gitano d'aquí Figueres.
Agents dels Mossos d'Esquadra, procedents de Barcelona i Girona, s'han desplaçat fins a Figueres i especialment al barri gitano de Sant Joan per garantir la calma i prevenir crims per venjança. I al Tarragonès, els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 20 anys veí de Constantí com a presumpt autor de l'homicidi imprudent en una baralla diumenge passat a Salou.
El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junquera, insisteix en el seu compte a Twitter que no pensa igualir la pregunta de la consulta. Creu al líder republicà que Esquerra no es quedarà sola defensant una pregunta clara i amb resposta explícita. D'altra banda, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha assegurat que la seva entitat impulsarà una altra gran mobilització, ha dit, si no hi ha data i pregunta de la consulta abans d'acabar l'any.
L'any que ve començarà al port de Barcelona una prova pilot perquè els vaixells facin servir gas natural liquat com a combustible. D'aquesta manera es volen reduir les emissions de contaminants atmosfèrics. Assumpta Ferran, és la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat en declaracions a la xarxa. El gas és més barat, que és molt més net, infinitament més net que aquests gasols que s'estan utilitzant, infinitament més net. I després tenim als Estats Units que està trobant gas a preus molt competitius.
l'ús del gas reduiria en un 12% la contaminació atmosfèrica generada al port.
Aquest divendres han començat a funcionar els lectors de matrícules per sancionar els vehicles que circulin sense la inspecció tècnica. Es tracta de 19 aparells fixes repartits per la xarxa viària i d'un altre aparell que està instal·lat en un cotxe dels Mossos d'Esquadra. Els lectors també captaran l'accés de velocitat. Joan Josep Isern és el director del Servei Català de Trànsit.
L'únic que modifiquem respecte a el que fins ara hi havia és que s'entradueixen uns lectors de matrícules a les carreteres i a les autopistes que ens donaran una informació més detallada sobre aquells vehicles que estan circulant, que realment són els que no ho poden fer sense aquesta IPV. És veritat que aquests lectors de matrícules instal·lats ens donaran més informació, però això no vol dir que la possibilitat de sancionar no la tinguem des de fa molt de temps.
Catalunya compta actualment amb un milió de vehicles que no han fet o no han superat l'ITB. Milers de ciutadans s'omplen aquest divendres de tots els cementiris per recordar els difunts. La responsable de la floristeria de Lleida, del Mira per Alta, ha explicat que molts compradors demanen un ram a partir d'un preu.
Aquest any sí que ens demanen una miqueta, sobretot els encàrrecs no, perquè ja ho parlem anteriorment, però les ventes que fem aquí a la botiga sí que ens demanen una miqueta un prau. Jo disposo fins a aquests diners, intentem ajustar-nos una miqueta al prau que tot home necessita.
90.000 persones han visitat els nou cementiris de la ciutat de Barcelona. La xifra és inferior als 100.000 esperats perquè en guany l'afluència ha estat esglaonada durant la setmana i no s'ha concentrat tant aquest mateix divendres. I acabem parlant de castells. El 4 de 10 amb folre i manilles dels castellers de Vilafranca ha fet llinya en el primer intent de la història dels castells tot just.
quan es col·locaven els setens. Els verds han patit d'aquesta manera la primera caiguda de la temporada a emportar plaça a la construcció de major dificultat.
La xarxa.
La xarxa de comunicació local. Deixa'm tastar. Amb Marc Orozco i Xènia Roset.
Hola, què tal? Benvinguts una setmana més al programa gastronòmic de la teva emissora local. Una hora per endavant per fer bullir l'olla. I aquesta setmana, més que mai, perquè el fred, la veritat és que ja ha arribat. I així que necessitem bons caldus, necessitem bons brous, combinats amb molts productes que podríem dir que ja som feliços perquè per fi podem dir que ha arribat la tardor. Xenia, què tal? Com estàs?
Molt bé, Marc, benvingut a la tardor, benvingut al fred. A tu quin producte de la tardor t'agrada més? Doncs a mi el moniato. El moniato és una cosa que m'agrada i a més a més no costuma agradar massa a la gent, els agrada les castanyes i a mi és un producte que m'agrada bastant. Sí, jo em decantaria més per les castanyes, també m'agraden molt els bolets. Els bolets també, home. A veure, digue'm un plat. Doncs per exemple, la lasanya de bolets del meu pare.
Sempre tirant cap a casa, escombrant cap a casa. I si no, doncs, alguna coseta calentona que vingui ara de gust a la tardor, una sopeta de ceba, també. Els nostres oients, per exemple, poden compartir moltes coses, entre elles, algun plat de tardor, amb les nostres xarxes socials. Exacte, amb el Facebook del programa, el deixa'm tastar, i si no, a través del Twitter, arroba deixa'm tastar. Allà anem explicant tot el que anem cuinant durant la setmana, una cuina que anem fent i que de seguida repassem al menú del dia.
Avui començarem parlant de la primera planta productora de saque d'Europa, coneixerem el seu ideòleg i sabrem a quin indret de Catalunya es cultivarà. Al plat del dia entrevistarem Pep Palau, director del Fòrum Gastronòmic, amb qui repassarem tot sobre la Fira Orígens, que se celebrarà, ja ho sabeu, els propers dies 9 i 10 de novembre.
A la recepta ens traslladarem al restaurant La Premsa de Can Vinyalets de Santa Perpètua, on el cuiner Andrés Armandaris ens prepararà un plat molt nutritiu i amb productes, com no, de temporada, com és el peix blau. També tindrem un brindis interessant de la mà del nostre sommelier Jaume Foguera, que ens parlarà aquesta vegada de vins dolços elaborats amb mosquatell. I per acabar repassarem la gastrogenda de la setmana amb totes les activitats marc dels propers dies i recomanarem, com sempre, un llibre, un blog.
I tant, molta teca com sempre, així que engeguem els fogons i comencem.
I comencem amb una notícia interessant, una beguda que ve del Japó, però que s'instal·larà a casa nostra, perquè la població de Tushen acollirà la primera planta productora de sake d'Europa. Europa els primers, però nosaltres aquí a Catalunya. Un projecte que compta amb el suport tècnic de la principal bodega laboradora de sake de Japó, que és Hatsumo.
Hatsuro. Exacte. Antonio Campins... Costa dir-ho, eh? Costa dir-ho, però vaja, un nom japonès. Antonio Campins, ideòleg del projecte, ha decidit que l'arròs es cultivi al Delta de l'Ebre i el licor s'elabori a Tushen per la qualitat de la seva aigua i pels seus menantials. I també per la proximitat amb el poble, ja que fa quasi 30 anys que hi va.
Perfecte, però anem a pans. El sake Xenya és una beguda, com la definiríem? És una beguda alcohòlica que s'aconsegueix marc de la fermentació de l'arròs, considerada la beguda nacional del Japó i que s'utilitza, a més a més, molt en celebracions i esdeveniments. De fet, a Japó, la ciutat de Japó, n'és el principal productor i consumidor. I què es necessita per produir sake? Qui millor per explicar-nos-ho? Doncs Cacampins, que és el seu ideòleg. Escoltem-lo. Sobretot, dues coses imprescindibles. Una és
un arròs determinat i aigua de qualitat. Per què l'arròs ha de ser d'un tipus determinat? Doncs de cada més de 200.000 varietats diferents d'arròs que hi ha al món, que és la mentida però és així, només unes 25 varietats serveixen per fer saque. I és perquè amb tot el rest de varietats d'arròs, el midó que conté el gra del cereal que coneixem per arròs,
està dissolt a dintre de tot el gra, mentre que l'arròs de sake està centrat. Al Japó l'arròs es compra i es ven a l'ample i llarg de tot el Japó, però en canvi les grans bodegues de sake estan sempre al voltant d'un manantial d'aigua determinat, perquè l'aigua per fer sake té que ser una aigua rica en potassi i calci, però en canvi no té que tenir gens de ferro i molt menys de manganès.
I se'n necessiten 8 litres per un quilo d'arròs. És a dir, la qualitat de l'aigua és bàsica i fonamental. I important, només 25 varietats, deia ara Campins, d'arròssos, de tots els milers de varietats que existeixen, serveixen per elaborar sake. I ara la pregunta, perquè Europa és molt gran i tenim aquesta productora aquí a Catalunya, d'on neix la idea de crear la primera planta productora de sake aquí a casa nostra?
Doncs l'Antoni és un enamorat de la cultura japonesa i del sake, per suposat. Ja fa quatre anys va publicar el seu primer llibre, en llengua castellana, sobre la producció del sake, la seda líquida. I després de demanar informació a diverses empreses japoneses, especialitzades, òbviament, en la producció i distribució d'aquesta beguda alcohòlica, va decidir que aquí se'n podia fer una producció baixa, experimental, de prova, i d'aquesta manera donar a conèixer aquesta beguda tan apreciada als països asiàtics. Ens ho explica.
Aquí ara fer una planta de producció de sa que per fer milers i milers d'ampolles no tindria cap raó de ser, en canvi fer una petita planta experimental per fer 5.000 ampolles d'altíssima qualitat pel mercat local i una miqueta per exportació a nivell de prestigi, jo crec que això sí que és factible.
I aleshores això és el que vull fer jo en un principi. Si després la gent descobreix el saque i diuen quina meravella i ara hi ha una demanda, jo ja deixaré les coses en mans de qui sigui i que tirin el projecte endavant. Però jo l'únic que vaig és a fer una producció experimental d'altíssima qualitat de saque a Catalunya, que serà el primer d'Europa.
L'Antonio ens ha explicat que un dels elements més importants del sac, que és a banda de l'arròs, és l'aigua. Alguna cosa destacada, l'aigua, Xènia? Doncs sí, ha agafat aquesta aigua dels menantials i n'ha portat tres mostres allà al Japó, dels tres menantials principals d'allà a Tuxent. Les envia al Japó perquè allà els tècnics experts en l'elaboració de sac de sake les analitzin i determinin si és adient o no per produir la planta.
i imagineu que també comprovar quina d'elles és la més adequada per elaborar la beguda i per la producció de l'arròs. Ha contactat amb el molí del Rafalet, un petit molí de fusta artesanal dels anys 1935-1940, on elaboren amb el sistema encara tradicional d'arròssos monovarietals, naturals i ecològics, de collita pròpia i de petits agricultors de tot el delta. Rafael, el copropietari d'arròs molí de Rafalet i tercera generació en 100 anys, ens explica de quina manera intervindran ells i què és exactament el que faran.
Les varietats final del tapó, de sembrar-les o plantar-les aquí al delta, o a alguna zona determinada del delta, secar-lo, secar-lo a l'era, com el fem nosaltres, amb l'arròs normal, i a partir d'allí llavors elaborar-lo, elaborar-lo amb el grau que ells necessiten per fer el saque.
Nosaltres, quan vam vindre aquesta gent aquí, que van estar ara fa uns mesos, ens van dir que ens enviarien varietats i llavors, clar, s'han de sembrar i s'han de mirar l'evolució que té perquè es pugui cultivar. I una vegada està cultivat i la prova surt bé, llavors s'elaborarà i provarem de fer. Sobretot tenint en compte que és una fase experimental i de prova. Campins té previst fer unes petites terrasses a prop del riu de Tuxent, tal com fan amb els països que cultivan els millors arrosos del món.
I alguna coseta més, Xenia? Ho deixem aquí. Sí, Campins ha volgut remarcar també tot el suport per part de l'administració local. Val a dir que amb l'Ajuntament han acordat que els cedirà l'aigua a bon preu i, si tot va bé, es preveu que quan la planta de producció comenci a funcionar donarà aproximadament una cinquantena de nous llocs de treball. Perfecte, jo ja estic desitjant tastar aquest sac que ha produït aquí a Catalunya. Quan no ho podrem fer? Mira, s'espera que surtin de la planta de doixent a partir del 2015 i portaran el nom de seda líquida
Doncs haurem d'esperar. Seda líquida, eh? També molt avient el nom en aquestes rutes. Sí, fent referència al llibre, també, que va publicar. De la seda. I tant. Doncs queda dit, Tuixent acollirà la primera planta, productora de sake d'Europa, un projecte emprenedor que compta, recordem, amb el suport tècnic de la principal bodega elaboradora del sake al Japó. A veure si ara ho dic bé, Xènia, que ja m'ha renyat la primera vegada. Hakutsuru. Molt bé, Hakutsuru. Perfecte, eh?
Doncs perfecte, doncs el saque català, d'alguna manera que es podria irà aquí a casa nostra, la globalització que fa que els productes vagin d'un lloc a l'altre. S'exportin, es facin, sí, sí. I fins i tot a Catalunya, la primera productora de saque d'Europa. Exacte. Doncs som-hi, continuem amb més coses. El nostre convidat d'avui, que avui parlem d'una fira que d'aquí uns dies se celebrarà a Olot, la fira Origen. Molt interessant, volem saber com se celebra, com es prepara una fira d'aquestes dimensions i quines coses hi podrem trobar.
El capell de l'esclata sang és d'un color roig groguenc, amb la presència de cercles concèntrics amb les làmines molt atapeïdes. La carn és granulosa, de color clar i olor característica molt agradable. You're the roast of my beef, the mashed to my potato. The extra cheese of my burrito. You're the cream of the cream of my sweet little
Fins demà!
Com dèiem, d'aquí uns dies, bé, concretament els dies 9 i 10 de novembre, se celebrarà la segona edició de la Fira Orígens, el recinte Fira d'Olot, a la Garrotxa, una comarca amb un producte de qualitat. Precisament, la qualitat és la que es pretén mostrar en aquesta Fira Agroalimentària que compta amb tres espais d'activitats diferents. Per una banda, l'aula de cuina, on es faran les demostracions de cuina en directe. Per altra, l'aula de tas, reservada per activitats dels expositors. I l'última, l'aula dels nens.
I també hem de sumar les novetats de l'espai del vi i la cervesa. En definitiva, una fira dinàmica i participativa on el visitant podrà aprendre, tastar i comprar directament al productor. Per saber-ne més coses, com s'organitza una fira com aquesta, quins productes hi haurà a Orígens, tenim al telèfon el gastrònom, periodista i director del Fòrum Gastronòmic, Pep Palau, que ja l'hem tingut alguna vegada al Deixa'm Tastar, que també és la gran impulsor de la fira Orígens, juntament amb el seu soci, Jaume Bonaren.
Hola, Pep, com estàs? Hola, molt bona tarda, bona tarda a tots. Molt bé, molt bé, gràcies. Estàs enfeinat? Últimant detalls a la fira o ja està tot una mica controlat? Últimant detalls a la fira. De fet, saltant de projecte en projecte, acabem de tornar de parir, on hem estat aquests dies...
amb una sèrie d'activitats al Saló de la Xocolata, i estem ja amb la vista posada a Olot, on tindrà lloc, això, com bé deiu, els propers dissabte 9 i diumenge 10 de novembre, aquesta Fira Orígens, que és la segona edició de la primera de la Trinjoc el 2012, amb molt èxit de públic i de participació de petits productors, i això és el que ha mogut l'Ajuntament d'Olot demanar-nos de tornar a organitzar una nova edició per aquest 2013.
Ara comentem quines coses hi haurà a la fira, però nosaltres volíem saber també, Pep, tu que estàs organitzant moltíssimes coses, si costa molt o com es prepara una fira gastronòmica.
Doncs la veritat és que a simple vista pot semblar que és posar quatre peces que encaixin bé i endavant, però la complexitat és gran, han de funcionar moltes coses. La primera, hi ha d'haver-hi un objectiu clar, hi ha d'haver una finalitat clara. S'ha de tenir clar que qui ve a una fira com aquesta, els productors que hi van, han de trobar allò que se'ls ha dit qui trobarien.
han d'estar, diguem-ne, ells convençuts que tenen un paper importantíssim, i aquest és el cas d'Orígens, els productors són els autèntics protagonistes, són ells, diguem-ne, l'ànima d'una fira com Orígens. Per tant, el primer és fer-hi creure qui ha de ser el motor, que en aquest cas són els petits productors, són les empreses,
artesanes d'agroalimentació i els pagesos i els artesans del gust, i a continuació organitzar tot allò que hi ha al voltant, les activitats, perquè sigui atractiva la fira, perquè agradi al públic que vingui, que vol aprendre, vol comprar, vol tastar, i ha de trobar-hi també tot allò que se li explica qui trobarà. Tot això és complicat d'organitzar, però bé, per alguna cosa tenim aquesta experiència que ens donen aquests 14 anys organitzant un...
mida, una fira de la mida del fòrum gastronòmic i que aquesta experiència... Ja esteu... Ja teniu prou experiència. Ja esteu entrenats. Quant de temps d'entelació s'ha de preparar?
Mira, l'ideal és poder estar d'un any per l'altre, això és l'ideal, i és així com preparem el fòrum. Després, evidentment, la realitat és la que és, i de vegades no és concreta que es pot celebrar una fira fins uns mesos abans. Com més temps millor, però jo diria que com a mínim sis mesos abans...
és absolutament indispensable perquè qui contracta un espai en una fira ho ha de ser en mentalació, ho ha de posar en els seus pressupostos, ho ha de posar a la seva agenda. Els cuiners que han de fer una activitat també han de posar-ho a les seves agendes. L'agenda dels cuiners cada dia són d'una gestió més complicada perquè tenen més coses per fer fora del propi restaurant. Cada vegada podrien dir que estan menys a la cuina i més fora gairebé. O que ho compaginen tot i per compaginar-ho tot no
Perquè hi ha moltes fieres gastronòmiques, m'imagino que costa definir perquè cadascuna tindrà un objectiu. Quin és l'objectiu de la Fiera Origens? L'objectiu de la Fiera Origens és promocionar els productes agroalimentaris de qualitat.
amb aquest segell que és el que li dona nom a la Fira, que és l'origen del producte. És a dir, la Fira té com a objectiu que els productes catalans que tinguin algun tipus de certificació de l'origen d'on provenen puguin tenir cabuda en aquesta Fira i, per tant, donar una plataforma, un aparador de promoció a tots aquells productes que tenen aquest segell de confiança.
Han de tenir un destintiu de qualitat, un IGP, una denominació dirigent o no és necessari? Pot ser que tinguin un IGP o una denominació dirigent o pot ser simplement que siguin productes que nosaltres podem certificar que qui hi ha darrere del taulell és el propi productor i que el producte que produeix és un producte de qualitat.
Si això es dona, hi ha productes que per la seva pròpia naturalesa no poden aspirar a tenir una IGP perquè no hi ha prou volum de producció, perquè no han fet aquest pas de sol·licitar-la, en fi, pel que sigui, però que mereixen igualment la confiança de l'origen del producte. Orígens com sorgeix?
Orien sorgeix perquè l'Ajuntament d'Olot té ganes de fer un pas endavant respecte a fires tradicionals que ja se celebraven a la ciutat, com és la fira de Sant Lluc, i volen entrar en aquest nou univers en què els productes locals, els productes de proximitat, els productes de qualitat agroalimentària estan adquirint una importància
força cada vegada més gran a la societat i Olot vol jugar en aquesta divisió, vol jugar en aquesta categoria tant per ajudar a dinamitzar el territori, la pròpia ciutat i la comarca de la Garrotxa, com perquè Olot es converteixi en un referent a nivell de fires de qualitat relacionades amb els productes de la terra. Pep, sóc la Xènia. Has parlat que el tret diferencial de la fira era que tenia productors propis i que ells eren els mateixos protagonistes. De quants productors estem parlant?
Estem parlant de 90 estants que hi haurà aquest any. Hem crescut, hem crescut respecte a l'any passat. La veritat és que hem crescut fins més enllà d'on permetia l'espai i això ens ha obligat a posar una petita carpa adicional. No volem créixer més, no era l'objectiu un creixement...
Sense límit, perquè creiem que en la mesura del creixement hi ha també bona part de l'èxit de la Fira. Hi ha d'haver de tot perquè sigui atractiva la Fira, però no hi pot haver massa de res perquè tothom qui vingui pugui tenir opció de guanyar-se la vida, de poder mostrar el seu, de poder arribar al públic que vingui. Per tant, estem gairebé en aquest centenar de petits productors que participaran en aquesta nova edició de la Fira.
I ara ho comentàvem, els cuiners que també hi ha a banda dels productors, hi ha molts cuiners implicats que participaran en directe. Tenim un programa força ampli que el podem consultar a la pàgina web de la fira. I els cuiners, això que comentàvem, estan ja molt acostumats, ja no s'extrany, doncs veure cuiners i cuiners de la talla, per exemple. Ara m'ha vingut al cap, però podria dir-ne un altre. L'Artur Martínez, que m'estreia Michelin, un treball molt bonic aquí, el deixem d'estar coneixent bé a Terrassa, doncs veure'l en una fira compartint una estona amb cuiners de renom.
Sí, sí, sí. O sigui, hem volgut fer un programa d'activitats que també tingués molt en compte, que no perdés gens ni mica la filosofia de la xira, l'esperit de la xira. Per tant, hem portat cuiners, diguem-ne, que tenen una sensibilitat demostrada i reconeguda envers aquests productes locals, però a la vegada també...
intentant, doncs, que el llistó sigui ideal i d'aquí ve, doncs, que hi hagi cuiners, doncs, del nom d'Artur Martínez, de Nandu Jovany, o els propis, doncs, de la casa, com són els de l'Escol, Sina Puigdevall, Pere Planegumà, o en Jordi Juncada de Cal Enric, restaurant Santa la Garrotxa amb estrelles, o fins i tot, doncs, un cuiner, diguem-ne, que se surt una mica de l'òrbita de la cuina convencional, que és Fabian Martín, que és aquest cuiner de pinxes que està feinçalat... A la pinxa del Pirineu, he llegit. A Barcelona i al Pirineu...
És això que no sembla estrany, doncs, veure els cuiners comunicant, no sé si algun cuiner li fa més por això de comunicar a l'estat del públic i alguna vegada ha dit, jo prefereixo, sense dir noms, jo prefereixo no sortir, el meu és la cuina, vull estar aquí al restaurant sempre. Evidentment, evidentment n'hi ha i s'ha de respectar, és a dir que un no té per què saber de tot i quan un és cuiner pot ser un molt bon cuiner i en canvi, doncs, tenir molt poca traça a comunicar les coses, a
fer saber les coses al públic i jo crec que s'ha de respectar, però també és veritat que cada vegada més els cuiners són conscients d'aquesta nova faceta que els ha obert el món que els ha tocat viure i que està bé que si tenen unes miques de taules saber que es preparin per ser també comunicadors, formadors, transmissors d'idees, de saberes, de tècniques, de receptes, que el públic agraeix moltíssim. Especialitzar-se una mica. I ha canviat molt la manera de crear una fira gastronòmica?
Està canviant molt. Els darrers anys, no? Sí, sí, està canviant molt. Ha canviat molt el món de les fires. Les fires que no s'han renovat, tots sabem que ho passen malament, que hi ha moltes fires que s'han deixat de fer, d'altres que sobreviuen a dures penes.
la fira s'ha de reinventar, com s'han hagut de reinventar molts negocis i la fira no és un de menys, el públic cada vegada és més exigent, hi ha el poder adquisitiu que és el que és, la gent mira molt més prima a l'hora de gastar, a l'hora de comprar, a l'hora de pagar una entrada del que sigui, per tant, la qualitat que dones amb allò que ofereixes ha de ser molt clara, no es pot enganyar ningú, no s'hi val això, i el cas de les fires és clar,
Sí, però a les fires gastronòmiques sempre, sempre hi ha gent. Ara venim del màrquet de mercats, a Barcelona, que cada any se supera la gent. No sé si és que el tema del menjar tira molt o que la gent té aquesta curiositat per aprendre, que Origen ho pot fer, tastar i aprendre. No sé si és una barreja de les dues coses o què. Les fires de productes alimentaris, evidentment que tiren. Si es fan al carrer, encara tiren més. I si es fan en un lloc on ja hi ha la gent, doncs encara tiren més. Però dit això...
no és fàcil portar gent enlloc, però fer venir gent a Olot, doncs, diguem-ne, hi ha un esforç suplementari que allò que ofereixes ha de ser molt atractiu perquè la gent vingui, no?, i ha de ser creïble, i per tant, per més que els temes alimentaris, doncs, tirin i que les fires gastronòmiques, em sembla que són les que resisteixin millor, allò que fas ha de ser creïble, ha de ser coherent, ha de ser atractiu, ha de tenir sentit i ha de tenir uns objectius i unes finalitats
I tant. I a més, aquest any podran, els que arribin fins a Olot, els que vagin a la fira, també es trobaran la novetat del vi i la cervesa. Sí. Com és que l'any passat no hi eren? Bé, ja hi eren, però diguem-ne que no vàrem encara donar-los aquest protagonisme, aquesta força temàtica. Aquest any ens hem vist en cor. Deu dir que són dos sectors que estan amb una força tremenda, estan amb una ascensió que sembla imparable, el del vi, però descomptat, amb
amb una oferta que hi ha en aquests moments de vins catalans de primera qualitat, de molta qualitat, molt gran, i la cervesa, sobretot, amb aquesta ascensió com a fenomen nou i molt genuïnament català de les microcerveceries, de les cerveses artesanes, que també és un fenomen...
Hi haurà una bona oferta de serveis artesanes i un espai d'albi on es podran tastar un munt de vins diferents a través d'un espai que funcionarà com una autèntica anoteca, com un autèntic bar de vins, perquè a copa es puguin tastar vins de molta mena diferent, tots vins catalans, lògicament, perquè aquest és l'esprit de la fira, però amb molta diversitat de vins. Això afegeix un atractiu més i permet aquesta tematització
T'he de dir, Pep, que a mi m'ha sorprès gratament, a més, això de comparar la cervesa i el vi, no? No posar-ho separat, o sembla això. Hi ha molts consumidors, està fent molta difusió de les microserveceries, de la cervesa artesana, i hi ha fins i tot una fiera com a orígens que ja diu, mira, la novetat serà el vi i la cervesa, posant-lo al mateix nivell, per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí, perquè és un fenomen, ja dius, un fenomen general en català, en aquests moments, diguem-ne, ja...
gairebé 50 microserveceris del Catalunya, és una bestiesa, si pensem que és un flamen relativament recent, és bastant nou, això fa 10 anys no existia, no? Bé, doncs nosaltres estem sempre molt atents a què passa al carrer, a què passa al món, en aquest cas en el món dels productes locals, i la cervesa artesana és un nou producte local que s'ha incorporat plenament
i que està allà, diguem-ne, en el consumidor més gourmet, en el consumidor, diguem-ne, més iniciat, doncs, està allà plenament incorporada, no?, i, per tant, una fira com la Fira Origins ha de permetre, doncs, apropar en el gourmet, en el visitant, aquest servei d'art
I vés a saber si d'aquí uns anys algun producte que ara mateix acabem de parlar abans del sac i que es prohibirà per primera vegada aquí a Catalunya i a Europa, i serà aquí a Catalunya, vés a saber si d'aquí uns anys, d'aquí 50-100 anys, les futures fires també incorporen un producte que ara mateix ens semblaria sorprenent que hi fossin.
Sí, sí. Estem en un país dinàmic, viu, amb una diversitat molt gran i, a més a més, amb una visió sempre molt dinàmica i molt oberta del que és la gastronomia. Per tant, no ens hem d'estranyar que, de manera evolutiva i sense perdre mai el món de vista, però que sempre estiguem incorporant-nos.
I centrem-nos en la Fira en si del 9 i 10 de novembre. Es farà cada any? Al principi està previst fer-la cada dos anys? Doncs està previst fer-la cada dos anys, però davant de l'èxit de la primera edició, el 2012, l'Ajuntament d'Olot, com deia al principi, va dir que ho repetim perquè la gent en vol més i perquè els petits productors estan per aquesta pasca que hem emprès i perquè el públic qui és, i per tant l'Ajuntament fent un esforç important, evidentment, perquè s'ha de tenir en compte
que hi hagi una aportació, en aquest cas, municipal, doncs, important, no?, en el moment en què estem, aquestes aportacions són especialment costoses, perquè els recursos són difícils d'obtenir, però l'Ajuntament va tenir clar que s'havia de fer, i d'aquí, doncs, que es torni a repetir, no cada dos anys, sinó ja amb una prioritat que esperem que sigui la que es mantingui anual. Doncs perfecte, Pep, ja només per acabar, informació de servei pels oients que ens vulguin, que s'estan escoltant i que vulguin anar, són 5 euros, tindran 5 degustacions.
5 euros l'entrada, 5 degustacions. Si aneu amb nens, hi ha una aula dels nens que té un mòdic pleu de 2 euros on els nens podran aprendre també i tastar i gaudir de la cuina amb professionals que estaran especialment dedicats a ells. I a partir d'aquests 5 euros que donen dret a 5 degustacions es poden seguir adquirint tiquets específics per les degustacions.
tots ells que es volguin per anar fent tastets que s'ofereixen de manera, diguem-ne, obligatòria a tots els productors que hi ha a la fira han d'oferir tastets i, per tant, podem seguir tastant coses tant com vulguem adquirint piquets en un altre moment. L'aula és gratuïta, per tant, diguem-ne, aquests 5 euros d'entrada donen dret a anar a l'aula de cuina allà on aquests grans cuiners actuar, que de manera, doncs, seguida, des de les 11 del matí aniran, doncs, desfilant per aquesta aula de cuina fins que tanquem-la.
Doncs jo crec que val molt la pena i anar-hi. Pep, moltíssimes gràcies. Us hi esperem a tots. Vinga, una abraçada. Adéu, adéu. Nosaltres, doncs, continuem, perquè ara sí que ja arriba el moment de fer un àpat, un àpat important, que vam fer a la premsa de Can Vinyalets, al restaurant aquí a Santa Perpètua, amb el cuiner Andrés Armendariz, un cuiner jove, però que té molts coneixements, i a més, ell és d'Equador i em va dir que si s'animava ho faria en català, però finalment va fer una barreja, una mica de castellà, una mica de català, però...
s'ha de valorar molt l'esforç. I també ens va agradar molt el plat, un plat molt nutritiu. Atenció, perquè podem gaudir i podem aprendre com es prepara aquesta ventresca de tonyina amb bledes, espinacs i mongetes. Crearia una recepta ideal pels mals de cor. No es prendria amb cullereta, sinó amb grans cullerots. El rebost del nostre temple guardaria un pot amb sort.
Per poder-la cuinar sempre i viure fins a l'amor. Hola, Andrés. Hola, Marc. ¿Cómo estamos? Molt bé, gràcies per deixar-nos entrar a la teva cuina, que veiem que ja tenim els ingredients avui preparats d'aquesta recepta que ens faràs avui. Que què és? Sí, hoy haremos una ventresca de atún con una patata confitada, judías del ganchet y brotes tiernos de acelga y espinacas.
de temporada. Sí, exacto. Estamos trabajando ahora en la judía del ganchet que es temporada, tenemos nuestro huerto y las espinacas y acercas que están brotando ahora mismo en el huerto. Has dit molts ingredients al plat, no sé si ens hem deixat algun. Ens anem a repassar a poc a poc, per si de cas. Sí, mira, tendremos la ventresca de atún que tendremos que...
Limpiarla, la dejaremos en un taco de unos 120-140 gramos para hacerla a la plancha. Luego tendremos una patata cocida con piel, la cual la pelaremos, la cortaremos y daremos un cilindro para freírla en aceite. Tenemos las judías del ganchet que están maceradas en un aceite de ajo y perejil y los brotes tiernos que irán acompañando con un pequeño salteadito. Le acompañaremos también de unos pocos piñones para...
realzar el gusto este del fruto seco con las espinacas y las selvas. Sí, mira, tenemos aquí ahora mismo la ventresca, la cual le separaremos la parte central.
...para quitarle todo lo que tenga de espinas y la piel. Es una pieza bastante grasa... ...que en muchas partes se suele utilizar cruda... ...se suele utilizar hasta para platos japoneses... ...y mira, a nosotros nos ha hecho gracia porque la acelga y la espinaca... ...pues es un plato tradicional... ...acompañado con el típico cocido de patata y acelgas...
Entonces vamos a acompañarles. Mira, ya lo tenemos. Així, amb tacs, eh, com has dit. Una mica gran, després farem foto, com sempre, la penjarem al Facebook. Exacto. Y nada, la pondremos en una bandeja y la salpimentaremos para sazonarlo bien. Li tirem una mica de sal i pebre.
Vale, la tenemos reservada. Ahora vamos a limpiar los brotes tiernos de espinaca y acelga, que son los que siempre suelen estar muy llenos de tierra, ya que son los que están muy cerca del suelo. Tú las tens a muras y piernas a maigua. Exacto, las hemos dejado en agua para que también estén fuertes y crujientes. Mira, ahora mismo se siente como...
I les dejarem escurrir per després saltear-les. Doncs l'Andrés que va tallant les tiges d'aquestes fulles, que les tenia un recipient amb aigua per netejar-les, i després li passarem una miqueta més d'aigua, oi? Exacte. Así retiramos la tierra, todos los pequeños bichos que pueden haber. Ahora las acelgas también. Ya te digo, es...
Són de estos productos en que tienen mucha, mucha tierra y a la hora de trabajar pues tenemos que estar muy, muy pendientes de que no se nos vaya nada de tierra al plató. Doncs tenim les bledes, tenim les espinacs. Sí, ahora vamos a proceder a limpiar la patata que ya la tenemos previamente cocida con piel. La cortaremos en unos trozos para darle, hacerle un cilindro. I ara l'has tallat així en rodanxes i ara en un cilindro, en una anella. Sí.
Les ha agafat per donar-li una forma rodona perfecta ja gairebé. Exacte, per poder freir una vegada la patata frita, cocida i després frita, da una textura molt diferent a les patates servides o a les patates frites. I nada, la salpimentarem també junto amb la ventresca.
La bandresca posa aquesta patata en forma de cilindre, amb la bandresca, amb la mateixa safata. Vale, ahora vamos a proceder a ir a la parte de los huevos, ya que las judías del ganchet ya las tenemos también previamente... Están cuites ya. Cuites y maceradas en un aceite de ajo y perejil. Perfecte, doncs ara ja anem al foc. Ponemos una cacerola con... Una miqueta d'oli. Una miqueta d'oli para fregir la patata.
i un altre sartén per marcar la ventresca i saltejar les espinaques i les bledas. Doncs ja tenim l'oli calent, oi Andrés, agafes la patata i la posem a fregir. Exacte, ara agafem la patata bullida, que està feta en cilindro, mentre tanto també marcarem el tros de ventresca de tonyina a l'altra paella. Ens ha de quedar una mica cru, eh? Només és una mica volta i volta, que se'n diu. Exacte.
Porque si no, malament. Doncs aquesta patata que s'està fregida aquí mateix. La donarem dos voltes para que se doren por los dos lados, aunque no se doren como una patata fregida normal, ya que es una patata que es de cocer. Ya ves que queda una mica pel costat, eh? Pel contorn de la patata queda més marró.
Exacte, queda més marró. I té aquell efecte de buscar una mica com si estigués confitada per dins. Exacte. Més cruixent per fora i més confitada per dins. Ara marcarem la ventresca de tonyina amb oli, volta a volta i la ficarem dintre del forn.
Així, per dintre, se coserà una mica i per dintre estarà russadeta. Perfecte, doncs li donem la volta, que ens quedi crua per dins. Ara saltejarem en una altra cassola la mongeta del ganxet amb oli d'ail i juliver. I picarem també en los brotes tiernos de acerri d'espinacas. Les brotes d'espinacas amb aquestes mongetes, la paella, que estan saltejant, eh?
Tenim poca aquí a la cuina, Andrés. Exacte. Como tienen molta aigua, fan que saltegi l'oli, pero ya está. Como son muy tiernas, se cuecen enseguida. Venga, vamos al horno. Ja estan cuites i ara anem al forn.
Hem posat la patata para que se termine de cocer por dentro, quede més calenta, i el tros de ventresca més fet por dentro. Posarem el plat para ya emplatar la ventresca. I ja tenim preparat, aquí el plat que posa l'Andrés.
I quan surti del forn, emplatar. Quanta estona hem de posar al forn? Nada, un par de minutets, així depèn del tros que sigui tan gran o més petit. Per nosaltres el tros d'uns 140 grams, un par de minuts, i ja no es queda molt bé. Doncs traiem la patata, la vendresca del forn, i ja només emplatar. Exacte.
Ara ja hem platat. Mira, posarem la patata a baix, sobre la patata anirà la mongeta del ganxet amb les bledes i les espinacs, i sota la dentresca de tonyina. Que s'aguanta una mica en suspens, eh? Exacte. I estem una mica explotant, sobre les mongetes, les bledes, les espinaques, i abans de tot la patata. I ara posarem una miqueta de pinyons.
Agafem els pinyons i els posem una mica per sobre. Com a colofor, ja, eh? Exacte. Ficarem una mica d'oli per contrastar el plat i... Perfecte, Andrés, eh? Producte de temporada amb aquesta tonyina. Una tonyina que és molt agraïda pels cuiners. Sí, sí. A tothom li agrada molt cuinar-la, menjar-la cruda, cuita... És una maravilla. I, a més, estem en una temporada del peix blau que comença a sortir molt bo.
Doncs perfecte, nosaltres l'hem fet avui volta i volta, l'hem acabat al forn, aquesta tonyina amb patata, bledes, mongetes... Moltes gràcies, Andrés. De nada, i res a vosaltres per venir, moltes gràcies. Fins la propera, adeu. Adéu, Marc.
L'escamarlà és d'un color rosat ataronjat. Té el cos esbel, l'abdomen allargat, estret i menys robust que la resta d'espècies de nefròpids. La cua és molt musculosa i és la part més apreciada en gastronomia.
Doncs la recepta de l'Andrés Armendarit, que Xènia, molts oients estan dient que per què no s'ha sentat tu? Per què no vas venir a la cuina? Tens raó, Marc. I mira que vaig prometre que no fallaria, però no vaig poder venir. No, no, jo per mi... Una llàstima, perquè l'Andrés és un crac i sempre ens fa receptes per allapar-se els dits. Jo t'ho agraeixo, perquè el plat, de vegades, quan el deixen tastar, l'hem de compartir i l'altre dia, doncs clar, no tenia ningú, eh? Malauradament, no tenia ningú amb qui compartir el plat.
Malauradament, diu. Una avantresca de tonyina, molt nutritiva, perquè combinava hidrats de carboni amb les mongetes, la proteïna amb la tonyina, les bledes, la fibra, etcètera, etcètera. Sí, sí, sí. Ve que t'has posat fort. I a més, ha après moltíssim. I després, doncs, la recepta, ara el que hem de fer és brindar, brindar amb el Jaume Fogar, que ja el tenim aquí assegut. Jaume, què tal? Molt bones. Com estàs? Molt bé, a punt de brindar.
Avui un vi dolç, has dit que ens portaves. Avui uns quants vins dolços? Uns quants, però de premi... Ah, de premi, sí, sí, un vi dolç també, una garnatxa. Hem d'estar pendents de la pregunta que ens faràs tot seguit amb alguna cosa que explicaràs. Al final tot ho explicarem. Comencem explicant la història d'aquests vins dolços. Doncs perfecte, anem al brindis. Primer la sintonia, Jaume, que tant t'agrada. La primera la posem i ara... I ara brindim amb el Jaume Fulguera.
Bé, ara sí, Jaume, vins dolços, avui vins dolços naturals, a més. Sí, vins dolços naturals. Ara explicarem aquesta terminologia, però primer explicarem com es va originar això. Perfecte, som-hi. Bàsicament, el senyor Arnau de Vilanova, des de l'època del Jaume I el Conqueridor, que era un metge, un filòsof i teòleg de finals del segle XIII i principis del segle XIV, va començar a destilar vi i a fer proves de destil·lació amb els receptes àrabs que havien trobat en propietat els templaris que estaven situats al sud de Perpinyà.
I amb aquest alcohol que van elaborant, doncs, destilant i anar fent l'aigua de vida, que en deien, amb aquest alcohol destil·lat, van anar fent proves i va agafar, doncs, les més exitoses i en va fer, doncs, el que ara en diem els vins dolços naturals, que era agafar un vi dolç, ai, un most espremut i afegir-li alcohol. Normal i corrent, és a dir, ell fa vi i ara experimenta.
agafa el most i afegeix aquest aigua de vida, aquest alcohol, i els hi para la fermentació. A vegades també hi havia unes altres versions en què es deixava fermentar una part i es tirava una vegada fermentat, una part fermentada, es tirava aquest alcohol i es separava, i què ens quedava? Doncs se'ls deia vins d'olsos naturals perquè eren vins, perquè estaven fets de raïm, d'olsos perquè eren rics en sucres, i naturals perquè el sucre era totalment procedent del raïm, no era res d'afegit.
És a dir, que tots els vins naturals... A casa nostra, això. Sí, a casa nostra hi ha reu. Això és a la part del sud de França, que era de la corona catalana oragonès en el seu moment, però que després, a partir de 1659, ja va pertany a França. És a dir, els titulaven un alcohol, aquests vins, per parar-los la fermentació, i a partir d'aquí...
Llavors ja estava elaborat, s'havia d'esperar una mica que la temperatura amb el fred es posen desint les mares, però llavors ja es podia consumir. De fet, ara ho explicarem, alguns dels vins d'ossos que trobarem a partir des de llavors, des del novembre, finals de novembre ja es poden començar a prendre i són de l'anyada actual, són dels vins més recents que poden sortir al mercat també.
Perquè a més avui, Jaume, tot i que cada dia aquí estem parlant de vins de catalans, els volies portar a França per fer una ruta, a més tens apuntades fins i tot algunes hores de viatge, de cotxe, i tot apuntat. Perquè si ja m'aprofitava, ja que hi ha uns quants dies de festa, si la gent no sap què fer...
Això és ideal, eh? Es poden fer una miqueta de viatge a buscar moscats de França. Sí, ara hi ha molts dies fins a Nadal, hi ha molts dies de festa. Sí, sí, sí, es pot triar qualsevol d'ells. Doncs hem triat una regió com és el Rosselló, que és aquesta regió francesa que està esquitxada per un mosaic amb molts tipus diferents de terrenys. Podem trobar esquís, granit, neix, argiles, terres calcàries, sols gramencs, còduls, de tot. I tot vigilat pel Canigó, que amb els seus 2.748 metres d'alçada, doncs ho vigila tot. És com l'Ui de Mordor de...
Allà a les alçades, mirant les vinyes i que tothom es comporti. Tot ho controla. Tota aquesta veritat a sols es va originar en els plegaments piranaics originats a l'era terciària i van formar també un impressionant panorama de costers orientats cap al Mediterrani. Realment la vista és espectacular. Així com la setmana passada anàvem d'una vista espectacular com era el Priorat, aquest cop ens remuntem cap al nord de Catalunya i realment demà en trobem una altra de molt espectacular. El Rosselló, eh? Has comentat? El Rosselló, sí.
El clima és mediterrani, que és el qual predomina la zona, conjuntament amb una tramuntana que de promig bufa cada 3 dies. Cada 3 dies tenen una ratxa forta de tramuntana de promig. Això a les vinyes com els afecta? Doncs que s'escola aquesta tramuntana entremig de la vegetació i fa que ajudi molt al seu estat sanitari. Que es netegi, no? És a dir, que també que es netegi en el vent, que es combri.
Sí, i la humitat, sobretot, que es mantingui cega i d'aquesta manera no es produeixin tants fongs. És el que va molt bé. Pensem, doncs, que aquestes terrasses i els costers més càlids del Rosselló estan reservades per fer aquests vins dolços naturals i gràcies a això es pot arribar a desenvolupar les concentracions de sucres necessàries conjuntament amb rendiments limitats de, per exemple, 3.000 litres d'hectària, que és molt poc. També són rendiments, com parlàvem la setmana passada també del priorat, amb rendiments escassíssims. En aquest cas també és així.
I està prescrit que en el procés de l'elaboració del bidols hi hagi un residu de sucre entre 50 i 125 grams per litre, afegint entre un 5 i un 10% de volum d'alcohol, com comentàvem abans al moment que estigués el most fermentat o en part per fermentar.
També hi ha una mutació, una diferent manera d'elaborar aquest procés d'afegir l'alcohol, en què es diu mutaixos grans, que es tracta d'afegir aquest alcohol quan els grans d'arriba encara estan per prensar. Llavors també es agafa una maceració bastant important amb l'alcohol i s'extrauen els tenins, s'extrauen substàncies grans... És a dir, no es talla la fermentació, sinó que es fa abans de la fermentació, clar. Nosaltres posem el rei dins una bota, dins un recipient...
I aleshores li afegim, has dit... A l'alcohol. A l'alcohol. A l'alcohol. I a vegades també l'alcohol vinic o també una part també de mos. Però normalment aquest cop es diu, amb aquesta mutació, mutar-se'ls grans perquè és, amb la veritat, feta amb els grans, amb els grans sencers. I el resultat final és el mateix? És el mateix. El que passa és que tenen una extracció una mica més intensa que no pas l'anterior, perquè l'alcohol també fa que s'extreguin molt els components colorants, els tenins, etcètera, dels grans de raïm. I quan triem fer-ho d'una manera o de l'altra?
Depenent de l'elaborador. Això sí que és a mesura que van elaborar un vi d'una manera o d'una altra. Això varia molt segons... Això els anòlegs ja... Això s'encarreguen ells. Llavors, el Rosselló representa el 90% dels 20 ossos naturals francesos, però també tenim el Llonguadoc, que és al costat, el Roy Nassut, també a Provença i a Còrsega.
Però el 90% dels vins d'olsos naturals francesos estan fets a Rosselló. És una dada molt, molt interessant. Pensem que també de mosquatells, que ara en parlarem centrat amb els mosquatells, també podrem trobar-ne a Portugal, amb els mosquatells de Púbrica, etcètera, a Itàlia, a Grècia, inclús al Marroc. Vull dir, podem trobar a diferents països. Però com que els tenim més a prop, el Rosselló, i el cop de cotxe, doncs el tenim relativament a prop, sí, agafem l'autopista P7.
Sortim de Santa Perpetua o dos d'on sigui, des de Barcelona. Des de qualsevol punt del món. Sí, però des d'aquí centrar, des de Santa Perpetua o Barcelona, podem amb una horeta i mitja o dos de cotxe ens podem plantar per Pinyà i començar a provar, per exemple, el moscat de Ribesaldes, que seria la primera denomació d'origen que parlaríem. És de les més famoses de França. Voltaire, el famós filòsof francès, ja en va llogar les seves excel·lències i els fa servir dos mosqueteis, el de gran creixut i el de gran petit.
Té unes 5.309 hectàrees i té dos estils. Un estil de vi de moscat jove, en el qual surt per Nadal, com comentàvem, és més tendre, és jauger i és de color pàl·lid. Presenta d'aromes frescos, intensos de llimon o préssec i, de vegades, amb tocs florals o anissats. S'anomena també moscat de Noel, aquest que surt més abans. I alguns surten el novembre, que és com comentàvem, que si som ara, volem fer l'escorxó aquest pon o un altre, doncs podem aprofitar i encara amb una mica de sort ja podem començar a gustar els propis mosqueteis de l'any.
Llavors tenim l'altre estil, que és l'envellit, que està reposat durant mesos, o inclús envellit durant anys, i és més en colombarí. Tens matisos aromàtics primaris, però que hem dit abans, però estan acompanyats per aquests matisos d'evolució de les orellanes, del pressacamalmí, verd, dels torrats, i amb una amabilíssima i llarga presència en boca. També són molt i molt bons. Amb cotxe, quanta estona tenim? Aquí en tenim això d'una hora i mig. Una hora i mig, que has comentat. Llavors, si anem cap a l'altre següent domicili d'origen, seria el mosca de Sant Joan de Minervois.
Aquí tenim sols on principalment la pedra és calcària, amb una petita proporció d'argila. Pensem que això està entre Vesiers i Carcasson. A força prop, també. Carcasson, també després podem fer una ruta pels castells de per allà, perquè ho podem lligar molt bé. I tant.
Hi ha aquests moscats en el nas és més intens en notes de mel, fruites confitades, com la llimona, la taronja i el codoll, i el vi evoluciona amb aromes de fruita tropical, amb litxi i fruita de la passió. També és molt destacable. Llavors, ens aniríem cap a una denominació d'origen que té nom de varietat, que és la moscat de Frontinyan. Aquesta està situada al sur de Montpellier, entre el sur de Montpellier i Set, i és uns 30 hectàrees, relativament petita.
però té els sols calcàris i argilosos i també es va esdevenir molt famosa fa uns anys. Aquestes dues últimes, tant sigui la de Moscat com la que parlem ara, la de Moscat de Mirabal, estan situades entre la muntanya de la Gardiol i el mar Mediterrani. Estan entre una zona muntanyosa i unes marismes que tenen al costat. Llavors la influència del mar Mediterrani és força interessant.
Aquest ha d'estar una miqueta més lluny, o sigui que hi ha de ser un apassionat del vidol. Sí, sí, sí. I com has dit que es deia la denominació? Muscat de frontinyant. Llavors, la següent que tornaríem al costat és la muscat de Mirebal, que s'ha recuperat gairebé de la seva extinció, en queden molt poquetes hectàrees, i les vines creixen amb sols molt calcaris i durs entre els estanys, com comentàvem, i el mar Mediterrani. Aquí només utilitza el muscat de grapetit o muscat de frontinyant, com també se n'anomena. Això a vegades es pot confondre amb l'anterior denominació.
Llavors aniríem cap a la moscat de l'Onel, que està una mica situada més al nord, els sols són de tipus caliu, reina la moscat de Grapatit, i diu que aquesta veritat es va obtenir aquí gràcies que els fenicis la van portar des de Marsella durant la colonització de la Gàlia. Vull dir que van a les tendes i van a portar-lo.
Llavors, si volem anar allà encara una mica més juny... Ah, ja, sí, que allà a passos no ha enamorat. Com tu, deixaré-lo. Això mateix. Un friqui del Muscat se'n va agafar amb una hora i mitja de cotxe des d'aquesta zona i se'n va a Muscat de Boms de Benís. Boms de Benís el tenim quasi bé al suel a part sud del Roina, ja s'han fet referències del segle XIV, també té uns sols de pedra calcària, molt irregulars i amb els espectaculars d'anteies al costat. És una zona de bellesa impressionant, molt bonica,
i on fan uns moscats realment boníssims. És el que comentàvem, cada regió són moscatells, vins dolços, però cada regió, amb el paisatge que ens està explicant el Jaume, tenen un gust diferent, tenen un aroma diferent, tenen una característica diferent. Els paisatges formen part, gràcies a aquestes elaboradors, a aquestes persones que fan aquests vins, poden anar a elaborar els paisatges tan boníssim i tan enorme. Jo m'estic plantejant fins i tot de no agafar el cotxe i anar a una, sinó agafes el cotxe i aprofites per fer-ne dos o tres. I tant, també, i tant. Ara s'han de tenir més dies de festa encara, però...
Ara, sobretot de tornada, passem per la zona de l'Empordà i podem visitar la cooperativa vinícola del nord-est, que és el vi que sortejarem avui de la garnatxa de l'Empordà. Perfecte. Que està mullat de paralada, al peu de les alberes, i és una garnatxa feta amb 80% de garnatxa roja i un 20% de garnatxa blanca. És un vi dolç natural, és un vi que s'elabora amb aquest sistema que hem comentat ara, d'alcohol vinícola.
però en comptes de mosquatell és garnatxa. Recordem que aquesta gent també fa mosquatell, però què més nosaltres que menjar-nos els panellats amb una garnatxa típica i nostra de l'Empordà, no? És quasi ideal per la tardor. Va perfecte. Això sí, hem de respondre a una pregunta.
Exactament, d'això t'anava a dir, aquest carnatge de l'Empordà vinícola... Del nord-est? Del nord-est. Així el nom és una mica llarg, eh, el nom, no sé com posarem el Twitter aquesta vegada, però ja buscarem la manera. Si han de respondre, si responen, millor dit, la pregunta... Quina varietat de mosquetells s'anomenen com una O.C. francesa? Jo ho sé...
Molt fàcil. Home, avui la secció del Jaume és pels apassionats del món del vi. Jo crec que molta gent es posarà contenta, perquè tenim molts seguidors, molts blogueros, també molts blocaires, que segueixen el món del vi, i és per la gent que li ha de fer rutes, investigar una mica, comparar aquests tipus de mosquatell, i jo crec que s'hi respon a la pregunta, que se la pots repetir, Jaume? I tant, quina veritat de mosquatell s'anomena com una O.C. francesa? Ho tindrà molt fàcil per endur-se el vi d'aquestes setmanes. I tant, és que millor que parlar de vins també dolços, que a vegades són els grans oblidats. Doncs sí.
I tant, i a mi m'ha agradat molt. A més, jo necessito fer entrant primer, segon, amb el vi acompanyat, els postres, i al final... I t'has deixat al principi, el vermut, nano. L'aperitiu. Que no falti tant. El vermut unes hores abans i també...
I això, i al final del postre, doncs, acabar l'àpat amb un bitolz, com ha explicat el Jaume avui, doncs, jo crec que... És el millor. Ja que parlem avui de França. Doncs gràcies, Jaume. A vosaltres. A la propera setmana. A la propera, adeu. Només queda rematar la feina, que queden pocs minuts per acomiadar el deixem tastar d'avui amb la gastroagenda, perquè avui anem molt farcits, eh, Xènia? Farcidets. Tot teu.
Gastronòmicament parlant, al fajol se li dona un tractament de cereal. Amb proteïnes d'elevat valor biològic, a partir dels 80 va començar a adquirir prestigi, sobretot per la qualitat de la seva farina.
També, durant tot el cap de setmana a Barcelona podreu fer un tastet d'aiosas, d'orayakis i yakisoba si sou friquis del menjar japonès. Teniu el 19è Saló del Manga que se celebra al recinte firal de Montjuïc. Tot aquest cap de setmana, eh? Activitats, tallers per conèixer amb detall tot el que té a veure amb la cuina japonesa de la mà dels grans xefs. L'entrada val només 7 euros i a Montblanc, si no, també teniu tot el cap de setmana les jornades de descoberta del safrà.
Un producte que coneixem aquí també al programa, el deixem tastar i que en parlarem algun dia. El coneixem tots aquí, Xènia. Aquí tots, però el safran més. El proper dissabte 2 de novembre teniu la onzena fira de la castanya de maçanet de Cabrenx, amb productes, doncs, castanyes crues, torrades i mel de castanyer, productes molt, molt concrets. I l'endemà diumenge, dia 3, també podreu gaudir de les castanyes a Amer, un poble que m'estimo molt, amb la fira de Sant Martí del concurs de torradors de castanyes.
Pels boletaires, dissabte 2 de novembre, a Vilaller, se celebra la novena festa del CEP, una banda del CEP, esclar i altres bolets, i trobareu diversitat de productes artesans al mercat tradicional que se situarà a la plaça de Sant Climent i voltants. A Lleida, teniu les dinovenes jornades gastronòmiques també del bolet, restaurants de la comarca ens oferiran menús amb el bolet com a protagonista, fins al proper diumenge 3 de novembre, encara queden uns dies. Recordem, festes del vi a Morera del Montsant, teniu el proper dissabte la cinquena festa del vin blanc,
Una festa del vi dolç natural elaborat amb most i fermentat amb botes de petita capacitat. A la cartessa d'escala d'ell trobareu xerrades, documentals, tastos i, com a novetat d'enguany, la mostra de vins dolços i rancis de la D.O.K. Priorat. Si no, a Gandesa... D.O.Q., eh? D.O.Q. Qualificada. Sí, me n'he donat compte, eh?
Si no, a Gandesa també se celebrarà fins al diumenge la festa del vi amb els vins de la denominació Origen, terra alta al voltant de la cooperativa de Gandesa. I, atenció, s'estrena Terrassa de Vins, els dies 8, 9 i 10 de novembre, al recinte firal de Terrassa. Una ruta cultural, gastronòmica, científica i formativa al voltant del vi, on el vi serà el protagonista. Tasc, coneixereu els últims cellers a totes les denominacions.
d'origen. Hi haurà també ponències i tot de la mà de reconeguts somaliers i anòlegs. Els tallers importants també tindran el seu protagonisme aquests propers dies. El proper dilluns, per exemple, el 4 de novembre, podreu conèixer les llagums amb el taller de llagums al centre cívic al sortidor del barri del Poble Sec de Barcelona i al mateix centre també faran el taller de cuina amb caqui. L'activitat és gratuïta però cal inscriure's prèviament. Al cap de setmana del 9 i 10 de novembre hi anem acabant. A Terrassa, novetat, eh?
Sí, exacte. S'estrena la fira que he dit de Vinsmark. Per primera vegada. Exacte. I el cap de setmana, 9 i 10 de novembre, no podeu faltar la segona fira, Orígens d'Olot, que n'hem parlat ara amb el Pep Palau, i acabem amb dues activitats molt importants del dissabte 9 de novembre, d'aquí una mica, bueno, uns quants dies més, d'acord? Una d'elles és el Vallès. Hi haurà un tast de mongetes de varietats locals al restaurant El Crucé de Sant Saloni, a les 6 de la tarda, i l'altra, Santa Coloma de Gramenet, amb la Ex Aliments. Una festa al voltant de l'alimentació.
I alguna recomanació cultural avui, Xènia? Sí, el llibre d'Albert Adrià, Tapes, la cuina dels tíquets, serà novetat aquest novembre, jo me'l compraré, i es publicaran 57 de les receptes que es poden veure al restaurant Tíquets del Paral·lel. Molt bé, nosaltres ens hem quedat sense temps, tenia curiositat, això que has dit que estimas tan amer, ara ja no tenim temps de preguntar-te. Ara ens quedem amb aquesta curiositat. El proper programa. Vinga, doncs fem-ho així.
Nosaltres ponessem punt i final, el deixem tastar d'avui, que ha estat molt farcidet, com sempre, i la propera setmana tornem amb moltes més coses. Com sempre diem, que vagi de gust. Que vagi de gust.
La xarxa.
Són les 10. Notícies en xarxa. Bona nit, us parla Pere Sants. Tres persones detingudes serran de la mort d'un home en un tiroteig al cementiri de Figueres, a l'alt Empordà i al Tarragonès. Els Mossos han detingut un home com a presumpt autor de l'homicidi imprudent diumenge passat a Salou. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, adverteix que no acceptarà aigualir la pregunta de la consulta.
Malestar a Olot per la voluntat del govern espanyol descentralitzat als jutjats i en esports. Aquesta hora mitja part del derbi entre el Barça i l'Espanyol al Camp Nou i sense gols. Empat a 0 entre l'equip La Gorana i el Blanqui Blau. I en futbol sala el Barça ha guanyat a Camp del Lugo per 2 a 5 i el Marfil Santa Colom ha golejat 3 a 0 al Gran Canària.
Tres persones han estat detingudes serrant de la mort d'un home en un tiroteig aquest divendres al matí al cementiri de Figueres a l'Alta Empordà. Entre els detinguts hi ha l'autor material del crim, Ràdio Vilafant, Iolanda Falcón. Els fets han passat poc després de les 12 del migdia, quan, segons els testimonis, dues famílies d'ètnia gitana, una d'elles procedent del barri de Sant Joan de Figueres i l'altra del sud de França, s'han començat a barallar a l'interior del cementiri de Figueres, metres més lluny, on s'estava celebrant l'acte institucional d'Ofrena de Flors