And if I knew my place, should I leave it there? Should I give up or should I just keep on chasing payments? Should I just keep on chasing payments?
Or should I just keep chasing pavements Even if it leads nowhere? Or would it be a waste Even if I knew my place Should I leave it there? Should I give up Or should I just keep chasing pavements Even if it leads nowhere?
Has de dir, l'ha desbarnada.
Què has de dir la desbarnada? Què? Digues. La desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada.
Molt bona nit, són en aquests moments les 8 i un minut del divendres, dia 10 d'octubre del 2014. Esteu sintonitzant ràdio d'esberla d'Emissora Municipal de Sant Just i ara mateix comença.
Avui ho haver volgut que no l'estudi. Aquí, a la part dreta, el senyor Marc Simón. Bona nit. Bona nit a tothom. El senyor Miquel Simón. Bona nit. Bona nit, senyor Escozóquio. I els d'esquerra, la senyoreta Núria García. Hola, Núria, bona nit. Hola, bona nit. I, atenció, avui no hi és el Jordi per posar aplaudiments i vitores i copes de cava i tot això. Òscar Ramos i París, bona nit. Bones tarts. Hola.
I bé, i com sempre intentarem contactar... Perdona, ja era hora, perquè tot un any dient, l'Òscar Ramos no sabeu... Sabeu que tenia una feina seva? Compromís inel·ludible. Compromís inel·ludible i que un cop superat i fet i aprovat... T'ha durat un any? Sí, més o menys. Bé, com deia, intentarem contactar via telèfon amb el doctor Santiago Barambio, personalment en presència, quan vingui ja veurem seurà l'Armand García,
El Josep Maria Montes també ens farà la predicció del temps. El Mariano González aquest segur que no és perquè no agafarà l'aire i no arribaria a temps. L'Isidre Inglès que està còmodament a casa seva.
I l'Isla era el teu EPI, que si vindrà, tindrà que seure sobre les faldilles teves. El meu rei. El meu rei. Vale, molt bé. I com sempre, aquí jo tenint per no no com sempre no, avui estrenem temporada de Tècnic, l'Andrea Bueno, l'Andrea Bona nit, ben trobada, i quan vulguis comencem. La Desbarnada.
El senyor Remols amb el comandament de distància. Què et passa? Tens calor o tens fred? Fa com un escalós aquí dintre. Fa com un escalós. Tens escalós frios. Semblem sardines amb una llauna. Jo ja vinc preparada. Ja et veig que amb aquí me'l fiquin i la mar de estupenda. Jo si riu ser bé porto les bermudes. Ah, també. Desastre. Avui és dia 10, ja ho he dit abans. 10 d'octubre del 2014, la setmana 41 de l'any.
Transcorreguts 283 d'aquests del 2014 i només ens falten 82 per arribar el 31 de desembre, que serà el dia d'alt. Feliz año nuevo. Això dona que pensar, eh. Per què? No ho sé. Ah. Tinc dius. Ni dius. Molt bé. Que maco. A veure, el sol ha sortit quan eren les 7 i 58 minuts, s'aposta quan eren les 7 i 19 minuts, o sigui que ja no tenim ni 12 hores de sol. Mm-hm.
i demà sortirà quan digui després del senyor Simón. La lluna ha sortit, no encara no ha sortit, sortirà d'aquí uns 45 minuts a les 20 i 47 i es pondrà demà al matí a les 10.04.
Anem ara així a demà? Demà el sol sortirà a les 7.59, un minut més tard, i es pondrà dos minuts abans a les 19.17. Ja veus. La lluna sortirà aproximadament una hora més tard, a dos quarts de deu, i es pondrà més o menys una hora més tard també a les 11.09 del matí. Sí senyor. Hem de dir que en aquest moment la lluna està plena. No sabem de què, però està plena. De què? De pols, no?
I de pedra. Jo vaig veure una pel·lícula sobre l'Apollo XIV, que no va existir mai, molt bona.
Ah, que es veu que és tot una mentira podrida, o no sé què, o no sé quant... No, no. No xafis la pel·lícula. Al final era el Major Domo. Que els envien a la Lluna i expliquen el per què. Que hi ha uns extraterrestres, que hi ha uns bitxos... Bueno, no, els bitxos sí que surten. N'hi havia un altre de pel·lícula d'aquestes, molt sola. Aquesta, aquest, no és la Lluna. Es veu que van a un altre planeta o no sé què, i tot és una mentira podrida.
Aquesta sí, l'Apolo 14 està molt bé, perquè després diuen fulano i tot allà es veu que els pilots són existits de veritat. Oficialment va morir. I no van trobar cap dels tres cossos. Vols dir que deu ser veritat que hi ha marcianitos? No ho sé. Si són marcianitos no estan a la lluna. Són alienígenes. Són selenitas. Qui li va posar aquest nom? El senyor Selenio. El primer que va anar a la lluna. Qui va ser el primer que va anar a la lluna?
El primer que va anar a la Lluna. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne. Julio Verne
Que ens truquis, sisplau. Tu no fas any? No. El que he dit al migdia era ahir, no avui. Recordeu el migdia que he dit que era l'aniversari de l'Escot Bacula? No. Era ahir. No avui. Avui jo només mirant enciclopèdies i tal, només he trobat una. La Jeanette. La cantanta? Aquella, no? Sí, 63.
I continua cantant el Josey Rebelde. És sòlid amb els seus principis. Per tant, si algú sap d'algú que fa el seu aniversari, doncs fa vuit anys al papa que truqui i que el feliciti. I si ho fa la mama també. I també. Tampoc hi ha moltes efemèriedes.
Per què podem anar plegant? El 10 d'octubre sempre és molt avorrit. Tenim algun discu llarg? Tenim un discu llarg? És que és el dia 10 del 10. Vinga va, comencem amb el vostre efemari des d'avui. El 1789, per motius humanitaris, el metge francès Ignas Guillotin... Josef. Josef Ignas. Josef Ignas Guillotin va proposar una nova màquina
per passar el temps. Per executar els que estaven condemnats a mort. Perquè fos un instant més breu. La guillotina. Qui inventa la màquina de fer cafè? Inventar la màquina per tallar el cabell. El que passa que aquesta era una màquina per tallar. Home, tu imagina't. Hi havia gent que els penjaven i estaven hores i hores allà. Pensant. Fins que no s'ofegaven. Normalment es morien perquè se'ls trencava el coll.
Hi havia que no. Avui no dormiré. 1913. Què va passar? El president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va fer esclatar una càrrega de dinamita amb el que va destruir l'últim obstacle que hi havia per la Unió de les Àrquigues de l'Atlanti i el Pacífic a través del canal de Panamà. Aquest sortia en una pel·lícula
que és Arsènic i puntes de coixí. Ai, em sembla molt. Que sortia i diu... A la càrrega! I tocava la trompet i posava les... Aquest era el president que va construir el canal de Panamà. Sí. Tota la cara de la pel·lícula. Això tu has inventat. És una obra de teatre. És una obra de teatre, sí. Que es deia Arsènic per favor o alguna cosa. Arsènic per compassió. Per compassió, per compassió. Aquest era el president, tu has inventat.
El personatge és el president dels Estats Units, que està fent precisament el canal de Panamà al sòtan de la casa, i és el que aprofiten les dues germans a les velletes per anar enterrant els que liquiden per compassió.
L'última d'avui, el 10 d'octubre de 1964, es va transmetre via satèl·lit pel primer programa comercial de televisió, que va ser directament des del Japó fins als Estats Units. Un programa parlat en japonès als americans? Via satèl·lit. Però jo, un programa comercial. Si hi ha alguna cosa, ho hauríem de vendre.
Segur. Els patrocinadors allà... Doriakis, no? I quan acaben dient Sayonara... Correcte. Tava goixis. Tinc un aniversari.
Tens un aniversari? Tinc un aniversari. Qui? Charles Dentz. I qui és aquest? Aquest... Jugo de Tronos. Jugo de Tronos. El Twin Lannister. El que és el pare dels Lannister. El pare dels Lannister. Amb aquell que maten... Aquell que maten... No. No soc seguidor. El que és el final de la... No vull xafar la... El que és el pare de tots els nens. El pare de tots els... El major Lomo.
El pare de la noia i del patriarca de la família. A mi jo ara mateix semblaves una veïna meva que quan t'expliqueu les coses et deia, si home, la cunyada de la veïna que treballava amb aquell que li faltava un braç i que un dia resulta que plovem va relliscar llavors la germana de la tieta que era cunyada de la neboda i bueno, hi havia gent que l'entenia, no? Doncs a la tercera temporada que ja l'han donat
perquè ara estan rodant la quarta. Bueno, però per si algú no l'ha vist, no xafis, no xafis. Bueno, no direm res. A la tercera fem oral amb aquest senyor li passa alguna cosa. Home, tothom a jordom. Segur, segur. Vinga, anem al sant oral.
Sant Ural d'avui. Bé, avui és la Mare de Déu del Remei. Ja ho sabeu, la Remedios. La Remedios és el dia de la Remedios. La teva... què? La teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva iaia, la teva
D'Alibau. Senyora d'Alibau, moltes felicitats. Senyora Remei. Felicitats. Remei Pérez. Pérez. Ah, vosaltres de... perranfia, eh? García, Pérez, molt bé. Home, dels Pérez de tota la vida. I dels García de Pérez. Més, més, més! Més! Doncs això, la senyora del Remei, va.
Sant Tomàs de Villanueva, que va viure de 1486 fins a 1555. Te'n recordes aquest, no? Sí, home, que amb aquest havíem fet algunes partides amb uns molt xules. Era vice de València. Era vice de València. I Agustinià. Agustinià. Dels anys que vam viure allà a València, sí. Però sembla ser que va néixer Fuenllana. Fuenllana. Allà m'estàs complicant la cosa, eh? Sí, ara m'estàs complicant. També Sant Sabí, que era un ermità al Pirineu.
A mi m'agradaria saber si era el mitjà com sabien que era sant. Perquè anava al Pirineu. Es va agafar una cabra, no sabem si la va comprar o la va robar. Canviem de tema. Bé, anem al Sant Ural de demà. Santa Soledad Torres a Costa.
Aquesta va néixer a Madrid l'any 1826 i va morir a Madrid l'any 1887.
Fundadora de les Servents de Maria, velladora dels malalts. I que complicava, oi? Oi que sí? Home, ara suposo que deuen estar a l'Hospital Carles III, no? Aquestes vellant... Bueno... No, no. No? No hi ha gaires monges ja als hospitals? Alguna queda. Alguna queda, sí. Alguna queda.
S.M. Su majestad. O li falta una altra S. O sigui, va enviar un S.M. S a l'any 851 o no sé què vol dir S.M.
Però això què és, un altre sant? No, no, de la senyora aquesta, de la que parlaves. De la Maria Soledad Torres Acosta. Deu ser alguna cosa molt senzilla, però com que som uns ignorants. Potser l'Àngela Fundació dels Servents de Maria. A veure, no, no, no. Serventes de Maria. A més, en aquella època, en 1851, qui era el rei d'Espanya en 1851? Si comencem amb les preguntes de Trivial, malament.
Jo no he vingut aquí a jugar amb l'Emili. Jo he vingut a parlar amb el llibre. A veure, senyor de la documentació, emili, a veure qui era el rei d'Espanya... Centradades, centradades... ...perquè potser era amiga de Su Majestat. Per què especules? Estàs especulando, Emili, estàs especulando. Gratuitamente. No, feas, feas de decir. Bé, a més a més d'aquesta senyora és Sant Germà.
No Sant Cusi. Sant Germà bisbe. Bisbe. I màrtir. Normalment tots els bisbes de l'època... Ja posats, no? Fes les dues coses. Són màrtirs, sí, tots els bisbes són màrtirs. Bé, jo crec que podem marxar, ja, no? Ja, ja s'acaba el programa, ja. Ja està, no? Ja no t'hem de dir res més? No, no, posa-s'ho majestat. No, no, busca això i llavors mira, 1800 a la biografia. 1851, què li va passar a aquesta senyora Maria de la Soledà, Costa, Torres, Torres a Costa.
Segur que governava algun... Ferran? No està clar. Ferran o Felip o Carles. Però pensa que van haver anys molt convulsos, i van passar moltes coses, i va haver de tot. Hi havia reis i no n'hi havia, i hi havia de tot. Bueno, o no. Va, continuem el programa, Andrea. No els facis cas amb aquesta gent.
M'està fotent un discurs d'aquest home que ens ha deixat garrotivats tots aquí. Us heu saltat mig programa. Com si haguéssim tomat el Jordi que no me la paga mai. No paga ni una cervesa aquest home.
No, és que arranca i se'n va de l'estudi. Bé, com deia, no sé què deia, què estava dient? Que s'hi ha de ploure. Ah, que s'hi ha de ploure, que fa moments del buit. Però bueno, ja sabem el que és S.M. S.M. què és S.M.? Servientes de María. Ho veureu, home! Deia ser l'any que l'avançava a fundar. Es va fundar el 15 d'agost de 1851, ella i sis companyes. I sis companyes de les Servientes de María, dic. Va, anem a veure el temps. Com deia, fa una estoneta estava ploviscant, quatre voltes de res. Senyor Josep Maria Montes, bona nit.
Bona nit. No, no, no, digues-ho una altra vegada. Molt bona nit. Vale, ara sí. Sí que millor. No gaire, eh, no gaire. Es va... Un cinc justets, eh. Sí, sí, sí, sí. Es dansegeu una mica més. A veure, plourà o no plourà? Doncs avui... Perquè aquesta porqueria que ha fet ara no és res. Ni plou ni res. De fet, estàs de porqueria perquè, certament, aquí arran de la zona costanera, pràcticament no ha caigut
Si ens haguéssim anat un miqueta més a l'interior, vol dir, doncs, més cap a Sant Feliu de Llobregat o ja cap a Martorell, allà sí que ha plogut més. Ah, sí? Sí, sí. He fet una zona de pluja moderada, amb uns núcleis de tempesta que ja estan més ja cap al rèpid i neu, ha escombrat Catalunya de sud-oest i nord-est, però s'ha deixat
des de la zona del Garraf fins a tota la zona litoral d'allà d'aquí del nord de Barcelona i de les comarques de Girona. I és perquè els vents són del sud-oest. Portem dies en aquest temps... Vents del sud-oest. Sud-oest, és a dir que venen de l'interior de la península... Sí, de Portugal, diguem, no? D'Estremadura. Sí, sí, sí, Andalusia i Estamadura. I de fet la seva procedència encara és més del sud. De fet prové en regiment de les Illes Canàries. Ah, carai.
i per tant porten, doncs això, aire escàlid. Fixeu-vos les temperatures que hem tingut aquest dia. Sí, fa calor. Bastant altes. Molt altes. Molt altes vol dir que hem tingut màximes, aquí a Sant Just, de 27 i algun dia 28 graus, com si fos un dia d'estiu. Perfectament. De fet, aquesta massa de núvols que s'ha apropat aquí a la costa és els intents que intenta fer, valgui la redundància, una massa d'aire atlàntica més fresca
que és la que el xocar amb la massa cálida que tenim aquí doncs provoca aquestes zones de precipitació. S'ha apropat aquí a la costa però es torna un altre cop allunyat, un altre cop cap a Aragó, és a dir, més cap al centre de la península. Cosa que vol dir que demà tornarà a ser un altre dia cálid. Càlid. Càlid. Amb sol. Els núvols, finets d'aquests que tindran passant pel cel, sierros,
i un dia molt sol, de fet creiem que serà un dia un altre cop càlid com els que han estat aquests darrers dies. És a dir, podem tornar un altre cop a arribar als 27 o 28 graus de temperatura màxima. En altres zones de Catalunya, de les comarques de Girona, amb els vents del sud-oest, poden arribar als 30 o 31 graus. Carai. Un dia d'estiu. Carai. Sí, sí. Escolta, estem a l'octubre i ja no? Sí, 11 d'octubre. Estarem demà. Sí.
Avui és dia 10, perdona, no avancis la Fiesta Nacional. No, això mateix, la Fiesta Nacional del 12... Plaurà. Doncs sí. Toma, vinga. El 12, el 12 de duro, plourà. El diumenge, això és vorer. El prohibirà, jo crec, no? El declararan inconstitucional. I una manera de celebrar-ho serà... No, que plogui. Serà il·legal que plogui.
Digues, digues, Josep Maria, tu no facis cas amb aquesta gent. Jo ho anava intentant. Aquesta massa d'aire fred que es tornarà un altre cop a retirar cap a Madrid, tornarà un altre cop el diumenge a apropar-se, i aquesta manera d'una forma ja més decidida, i començarà el matí a entrar per les Terres de l'Ebre provocant una zona de precipitació força abundant
A veure que jo m'aclareixi. Plourà als territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Si comencem amb aquestes coses... Amb les terres que va conquerir Jaume I, no sé què... I això en què quedem? Delimitem d'aquesta part. Jo ja m'he perdut fa rato. Ha dit que plourà a l'Aragó.
Aragó, Catalunya, Mallorca, el Rosselló, Provença... Tu has de pensar en els carrers de l'Eixample de Barcelona. Exacte, l'Eixample de Barcelona... Calla, esbita... Rosselló, Mallorca, Provença... Ja? Després vinc a París... A veure, però a Rubí plourà... A veure, on plourà, senyor Montes? A veure, el diumenge al matí, matinada al matí,
començaran les precipitacions pel sud de Catalunya, les Terres de l'Ebre i Tortosa. I des d'allà aniran viatjant de sud-oest a nord-est, és a dir, s'aniran apropant cap aquí cap a Barcelona i creiem que passaran pel migdia aquí, a la plaça de Catalunya.
És a dir, el migdia del diumenge és quan hi ha la probabilitat màxima que pugui ploure i podria ser també en forma de tempesta. Això ha sigut el senyor Jorqueras, eh? Perquè no celebre el dosi del govern. I serà cap a la tarda quan tot això, aquesta zona de precipitació, ja es traslladi cap a les comarques de Girona.
Quan hagi passat això, aquí sí, notarem una baixada de les temperatures. Baixada de temperatures. Per fi. I això serà espectacular. Però definitiva o com l'última? Creiem que serà transitòria. Transitòria. Sí, sí, sí, perquè tot i que baixaran el diumenge a la tarda i es notarà un ambient ja més fresquet, el dilluns, tot i que estarem en un ambient fresquet, els vents giraran a ponent i asserent els ponents
aquí a la zona costanera, precisament, fa que les temperatures se'n lairem. Per tant, farà un dia molt clar, el dilluns sembla ser, i les temperatures a la costa tornaran a disparar-se. Però això sí, les humitats seran baixes, i per tant, la sensació de calor no serà... No hi haurà sa fogor, potser. No, això mateix. Seguirem així el dimarts, i a partir del dimecres torna a apropar-se una perturbació atlàntica, que tornarà a quedar
encurada a l'oest de la península fent que un altre cop s'instal·lin els dents de sud oest. Això és el dimecres. A partir de dimecres i dies posteriors les temperatures que no sé que tornarien un altre cop a disparar-se i tornar a ser en nivells molt alts.
una recuperació, una retornada a les temperatures que eren normals d'octubre, de moment no la reiem. Senyora Pepeta, no cal que truqui amb els de la caldera, que encara no farà fred, cal que l'engegui. No hi ha problema.
Molt bé, doncs la setmana després del divendres ja ens ho explicaràs, no? Sí, ja ho explicarem. Segurament el divendres estarem encara amb molta calor, però ja en parlarem d'aquí una setmana. Molt bé, doncs ja ens ho explicaràs la setmana que ve. Disfruteu de les precipitacions del diumenge. Sí, i tant. I tant que disfrutarem. Segur que hi ha dinar de sogra per allà, no? Dinar de sogra un altre cop? Eh, perdona? Dinar de sogra el diumenge? Si plou no, però tindria que començar a ploure allà dos quarts d'onze. A veure si ho arregles.
Bé, ara ha arribat el moment de llegir aquelles notícies que tanta gràcia li fan al senyor Ramos. Però abans d'allò haig de fer el regalet. Segur que vosaltres i molts dels ulls pensaren que avui la botifarra la donaríem
per segona vegada, perquè la de la setmana passada va ser pel senyor Rajoy, i aquesta vegada acompanyat de la inclita ministra de Sanitat, Serra i Socials i Igualtat pel tema de la bola, de la contasi de l'enfermera Teresa Romero Ramos. Bé, has de confessar que efectivament ho havia pensat així en principi, però crec que segurament aquest tema portarà a cua i el tindrem a primera línia de la informació per molt de temps, o sigui que el deixarem per una altra ocasió.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha decidit condemnar el jutge Elpidio Silva a 17 anys i mig d'inhabilitació per un delicte de prevaricació.
que havia fet aquest senyor ordenar l'ingrés a presó del senyor Miguel Blesa, ja sabeu, el de Caixa Madrid, i Gerardo Díaz Ferran, pel cas Marsans.
per cert, perquè el senyor... el senyor Marçans del dia feran està a la presó definitivament. El Blesa encara no, però clar, ja ho veurem. El fet és que la condemna del jutge Elpidio Silva va ser establerta amb dos vots a favor, dels tres que formaven el Tribunal Superior de Justícia, dos vots a favor i un en contra. Curiosament, el que va votar en contra era el president del tribunal. Segona. Segona notícia.
El Consell General del Poder Judicial ha expedientat i apartat de les seves funcions el jutge Santiago Vidal. Per què? Que ha fet aquest senyor? Aquest senyor ha participat, sembla ser, a la redacció d'una suposada Constitució per Catalunya independent. Un gran delicte. I la tercera?
El ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat de forma unànima les recusacions que el Parlament autonòmic va presentar contra el president del Tribunal, Francisco Pérez de los Cobos i el magistrat Pedro José González Trevijano. La cambra autonòmica considerava que els dos magistrats acrediten una falta d'imparcialitat i d'independència.
el senyor Pérez Cobos, per haver militat el Partit Popular, i González Trevijano, que també va ser designat a proposta del Partit Popular per als seus comentaris i articles contra el dret de decidir a Catalunya. Bé, la base jurídica del Tribunal per rebutjar aquestes recusacions és que cap magistrat pot ser apartat de les seves funcions per la seva ideologia o opinions.
que és totalment diferent a l'utilitzat de la recusació del jutge Pérez Tremes, que va presentar el PP l'any 2007, quan el Tribunal Constitucional va dir que el jutge recusat havia ocupat un càrrec públic o una professió per la que havia participat directa o indirectament en el tema que es debatia de la que es debatia la constitucionalitat, que en aquest cas era concretament l'Estatut de Catalunya. És a dir,
Dos jutges, sense comptar el senyor Garzón, que també va ser inhabilitat fa uns quants mesos, també per allò d'unes escoltes a determinats senyors del cas Gurkal, com deia dos jutges, sense comptar el senyor Garzón, per voler empresonar dos personatges, un ja condenat i l'altre que ho serà d'aquí a poc,
Un altre jutge suspès de les seves funcions per reunir-se amb una sèrie de col·legues per redactar el que podria ser la constitució d'un nou país, feina que sembla que a més a més ningú els hi va encarregar. I per fi, dos acceptats per jutjar un tema sobre el que s'han manifestat reiteradament en contra, utilitzant arguments contraris als que van servir fa 6 anys per apartar-ne un altre.
Bé, es podrien fer molts comentaris al respecte però, per no allargar-nos més, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, el Consell General del Poder Judicial i el ple del Tribunal Constitucional. I ara sí, les notícies. Tu et dius que no portes notícies. Jo no porto notícies avui. Marc tampoc pot portar notícies. Sí, clar que porto notícies. Una molt friqui, molt friqui, molt friqui.
És tecnològica? Bueno, surt un smartphone. Un home ofereix la seva casa a canvi d'un iPhone 6. Estem parlant d'una casa... On viu? No, clar, on viu? Materialista, home. Tu tens un iPhone 6? No, però això és una proposta trampa, no us equivoqueu. Si vés a saber on viu aquest home, què és el que ofereix, no? On viu? A Detroit.
La casa està ubicada a Detroit. És un bungalow de 3 habitacions i un bany de cuina.
No ho indica. Té una foto. Té una foto. Té una foto. Té una foto. Té una foto. Té una foto. Té una foto.
Sí, suposo que sí, però porta mesos a la venda i no la aconsegueix vendre, llavors l'ha baixat a 3.000 dòlars, tampoc la vén. El propietari viu a l'extranger i el que gestiona la casa, li va dir que acceptaria estar un iPhone 6 Plus. I l'altre diu bueno. A veure, estem parlant que és una casa, espero bueno.
Jo tinc un dubte sobre l'iPhone 6. Es pot doblegar o no? La pregunta està bé. La pregunta és pertinent. A veure, com qualsevol altre mòbil es pot doblegar. El que passa és que després no es dobleguen. També diuen que arranca la barba.
Sí, et pots afaitar amb l'iPhone 6. Aquesta setmana ha sigut un dels hashtags més... La moda hipster, la moda hipster... Com parles, eh? Complicado, no te entiendo. Bueno, els verbuts aquests... S'afaiten amb l'iPhone 6? No, que quan te l'acostes es veu que entra el vidre i el...
I la carcassa s'enganxa al cabell i quan te'l desapareixes de la cara te'l arregles. La famosa depilació a l'iPhone. Aquesta setmana està ple de notícies d'aquestes d'iPhones així.
Un que el va posar dins el microones i el va posar en marxa i esclar va explotar. I va sortir un buf, un soufflé, va sortir una paella. Jo vaig veure un vídeo que sortien uns nens en una tenda intentant doblegar l'iPhone que hi havia allà de mostra i no podien ni al final se'l van carregar. Home, jo he vist un que es veu que ha doblegat una tele. Sí, Samsung ara comença a veure les doblegades. Sí, són frics.
Però bueno, també surt d'aquestes... A veure, qui vol una telegoplegada? No, així, per la panorama. És com les pantalles de televisió que haies casats. Sí, com allò del cinemascope, nen. El cine-rama. El cine-rama de la nostra època, el cine-rama. Consegueixes una profunditat de Colomo superior a l'estada. Ja t'he dit. Una profunditat marina, oi? Sí, sí, sí. Com a pesador als peixos. I ja t'he dit, doncs, vamos.
També pots anar a l'Aquarium de Barcelona. És una mica cara, l'Aquarium de Barcelona. Mira, ara fa temps que no hi he anat. I vas tres vegades i et compres un Samsung d'aquests. O el mongalob del pájaruket d'allà de Detroit. Aleshores, cal vent, no? Cal vent. De totes maneres, notícies d'iPhone és que els que fabricen a Xina estan en vaga, perquè els hi paguen poc.
L'empresa que li ven a Apple, al Vidre, al Saphir, està en quebra, o sigui que... Però que xurro! Jo crec que des que es va morir el jobs va molt malament aquesta gent. És com la Nutella que agafaven les avellanes a Turquia i es veu que aquest any... No hi ha avellanes a Turquia? No, no hi ha avellanes a Turquia i no se'n va fer. Arreus n'hi ha?
Arreus. Es portaven de Turquia. Senyors de Nutella, que aquí arreus teniu mena. Bueno, molt bé. A veure, Núria, la teva notícia. La meva. Bueno, la meva tarca sobre el Premi Nobel de la Pau. El Premi Nobel de la Pau, que li pensen donar al papa francès. No, a la Malala Yusuf Kay. A qui? A la Manela? A la Malala. No saps qui és Malala? La Malala?
Malala. Ah, Malala. La Malala, no. Malala? Que és una dels teletubbies. Que és una dels teletubbies. L'altra. Vinga, va. Núria, posa't per aquí. Però, a més, en cultura, lamentable. Lamentable. Perquè no s'ho mereix, ja està. Escolta'm, s'ho mereix, aquest home. Resulta que aquesta noia ara té, bueno, 17 anys. Sí. I fa dos anys, doncs, quan anava a l'escola,
L'hi van tirar un tret al cap perquè era una noia que defensa l'educació dels infants i de les nenes. L'hi van disparar i es va fer famosa. L'han donat a aquesta noia i també a un senyor. La noia és pakistaní i l'altre és hindú.
El senyor és hindú i és perquè han estat lluitant per la defensa de l'educació dels infants. Sí, bàsicament dels drets dels nanos, dels drets drets bàsics fonamentals. La Unesco no li van donar l'any passat? No, no, no, Europa. Ja té altres premis internacionals. L'home es diu, Núria? Sí, l'home es diu Kailash Satyrai, que és un activista hindi pels drets dels infants.
Diu que tot i la seva joventut, Malala ha lluitat durant anys pel dret de les nenes a l'educació i ha donat exemple de com els nens i els joves també poden contribuir a millorar les seves pròpies situacions.
Em sembla molt bé que t'hagin donat el premi a aquesta noia. Però és que el premi nòbil de la pau està molt, molt, molt... Jo diria que fa molts anys està molt, molt, molt... L'hi han donat a cada personatge. Des que li van donar el Kissinger a l'Obama.
entre d'altres. A l'Obama l'hi van donar. On ets? On estaves tu quan el van donar a l'Obama? On estaves? On estaves? Jo me'n recordo un que l'hi van donar al Simón Pérez i a l'Arafat. Per tant... Bueno, la nena aquesta, pakistanesa, va estar l'any passat a Barcelona, al Juliol,
A recollir un premi. Sí, recollir el Premi Internacional de Catalunya, que va compartir amb un altre, bueno, amb Gro Harlem Brunelam, que no sé qui és. No sabem qui és. Mira que no saber-ho. Servei de documentació, sisplau. Ràpid, ràpid. Google. A veure, mentrestant, jo he llegat a la meva notícia i una teresa va veure amb el premi de res. Resulta que la Guàrdia Civil ha...
acusat, imputat a un veí de Sevilla per una falta penal contra los intereses generales. I què ha fet aquest home? Tenia una cobra berenosa a casa seva. Buà!
La tenia diuen que de manera il·legal, no sé si es pot tenir una cobra verinosa a casa. Si la tens documentada veus que potser sí. Si ho tens declarat m'imagino que veus que potser sí. Diu que el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil va intervenir després de rebre una trucada d'una persona, diu que havia capturat
una cobra, un animal, un reptil que li semblava perillós al carrer. La Guàrdia Civil va donar avís als serveis d'emergència
i va anar al personal del Centre Sosanitari de l'Ajuntament de Sevilla i van reconeixer l'animal i va dir, ui, mira si aquest és la cobra. Diu, és la cobra? Sí, diu. Diu, són 5 euros si és la cobra, que la que cobra són 5 euros.
i van alertar que efectivament es tractava d'un perillós exemplar. Famella de cobre monòcul, albina i berinós. Les pitjors són les pitjors! Les que porten els monòculs... Aquestes són les pitjors! Era petita o era...? No, no, no. Feia efecte, feia efecte allò. Allò amb un arròs. Però per què es té que tenim a la casa? Vull dir, si no el pots treure a passejar, si no el pots acariciar, si no el pots jugar...
L'únic que pot fer és matar-te, vull dir, per tenir una cosa. També qui té parella a casa tampoc no el pot acariciar ni el pot treure a passejar ni res. Deixau, deixau. Aquest és un altre tema. I bé, els dins allà i tampoc no... Sembla que la Guàrdia Civil va començar a mirar les cases dels entorns per veure si trobava un altre animal, perquè aquests no tenen per què anar sols, però potser van acompanyats. I van entrar en diverses cases i al final van aconseguir que
doncs l'animal pertanyia... se li va escapar del terrari que té al seu interior, a casa seva, un senyor, i van anar a casa d'aquest senyor i li van incautar, a més a més del terrari, de la pobra cola... Tenia un cocodrilo, un tigre, tenia una... Dos pitons rejos... Perdó...
que aquests no els tenia enterrar-hi. Algun escorpí també tenia? Les tenia en una caixa de plàstic. Ai, sisplau. Que grande. Què més? Total, calma. Aquest senyor que respon a les inicials... El que havien de posar amb una gàbia és amb ell. Es diu JFSA, que SA no vol dir Societat Anònima, sinó Sánchez Álvarez. José Federico Sánchez Álvarez, per exemple. Té 28 anys, és veí de Sevilla,
i l'han acusat d'una falta penal contra els interessos generals per deixar aquest animal abandonat a la via pública en condicions de poder causar dany a les persones i no donar avis de la seva pèrdua. Potser és que li interessava que es perdís.
També estan tramitant denúncies administratives perquè no tenien autoritzacions per tenir aquests animals. Vamos, o sigui, tot bé. Tot estupendo. O sigui, hi ha un catàleg o algú que digui quins animals han de tenir autoritats? Si tens un animal... Si agafes un cargoni i dius... El teu germenet petit no val.
Per molt animal que sigui. I un conill d'Índia tampoc. Nosaltres en tenim i la bèstia, la rata aquella, està allà i ningú sap que la tenim. Però a partir d'una mica més grandets, com gats, gossos, han d'estar sensats, han de portar el xip... Has d'anar a l'Ajuntament i... Ja no te digo si tens una elefant a casa. Home, no, no, clar. No, però hi ha un animal d'aquest... És que, a més a més, són perillosos. És la primera vegada que se'n van... Jo recordo que estan controlades les importacions. Jo recordo aquí al carrer Bonavista
El cantonà de major. Saps les escoles de les monges? Davant. Hi havia una família que tenia un lleó. Un lleó? I va estar molts anys vivint aquest lleó. I un mico. El mico era un... Com es diu allò de la casa aquesta que fa impresores?
3D. A P. Perquè saltava a sobre del Lleó i l'estirava de la melena.
L'Òscar se'n recorda perfectament les nits sobretot d'estiu.
si estaves a la terrassa a casa i tu senties com bremava el llogó, però ho senties perfectament com si el tinguessis acostat a casa. D'això me'n recordo perquè a casa els meus pares estaven relativament a prop i d'allò se sentia perfectament com a les nits, sobretot d'istiu, perquè estaves a mirada, se sentia com feia uau uau i tu deies...
Doncs el mico feia això, l'estirava dels cabells del lleó i aleshores, clar, continuava saltant i posava a un arbre. I el lleó es quedava allà baix esperant que el mico baixés. Ja t'enganxaré pensant, ja t'enganxaré. Era molt amics el mico i el... Ja ho veiem, ja ho veiem. El mico tirava del cabell i el lleó li mossegava el coll. No el va agafar mai, eh? No? No, no, el mico era buf.
A veure, nosaltres ens estrenyem, però hi ha molta gent que dins un pis té un gran danès o un dogo, una cosa d'aquestes que no són. Sí, però un llaó. No, però un llaó. Aquesta gent no el tenien ni al pis, eh. No, tenien el servil.
El Floquet de Neu va viure molts anys a casa del doctor aquell que... Ah, sí? Ah, sí. Em pensava que anaves a dir que va viure molts anys a casa meva. Estos nuevo. No vam tenir a casa un temps allà. Bueno, però era petitó, el Floquet de Neu. Sí, era blanc, era... Maco, no? Semblava el Floquet de Neu. No tenia mala llet, el Floquet de Neu. Tenia mala llet. I tant, i tant. Bueno...
No el venies a veure. Ui! I de llengua quan es posava a parlar. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia. Es copia.
Hi ha més notícies? Ja sé qui és la Harleen Brooklyn. És una dona. Va ser la primera ministra de Noruega durant tres vegades i la directora general de l'OMS del 98 fins al 2003. És la que deu sortir en la última novel·la d'en Brown, no?
Vinga, va, ens en anem a Madrid?
Doncs això ja estem a Madrid. Més ràpid que l'Àvet. I tant, i tant. Sobretot si véns a Girona, ara. Surto a Girona i va a poc a poc. Fins al segon. Han tret l'aigua però no el veuen clar. No, però això és anar cap al nord, és a Figueres. Ah, cap al nord. No, anant cap a Núndia. Don Mariano, bona nit. Bona nit. Què tal? Bona nit. Molt bé. Me n'alegro molt. Oye una cosa.
Ya sabes que a mí los nombres de las poblaciones límites y cercanas a la capital del imperio... Sí, te dan morbo, sí. Sí, y he encontrado una que se llama Titulcia. Sí, hombre. Capital Titulcia. A mí también me sorprendió la primera vez. Te sorprendió a ti también, ¿no? Sí, sí, sí. No me imaginaba que pudiera haber una...
Un pueblo, una ciudad que se llamará así. Nosotros vamos cada verano. Cada fin de semana. Cada fin de semana, pero cada verano. A Titulfia. Cada fin de semana nos sorprendemos. Titulfia. Y los habitantes que son titulcianos. Ya estamos rascando. ¿Cómo se llaman los habitantes de Titulfia? Titulcinos. Sinceramente... Titulinos. Y las señoras titulinas. Titulcianas.
Titulfianas, ¿no? Bueno, pues en Titulcia resulta que una jovencita, no sabemos la edad que tiene, pues se subió a un abeto que tenía más de 8 metros de alto para salvar un gato. Está bien. Un corazón. Sí, pero cuando se llegó arriba con el gato entre los brazos, ¡ah!
le dio miedo bajar. Y entonces, claro, tuvieron que movilizarse los bomberos de la Comunidad de Madrid, porque no sé si en Titulcia tienen parque de bomberos. Es un pueblo pequeño, no me imagino. Deben ser de la Comunidad de Madrid, con una autobomba, una escalera automática, para subir los ocho metros de la Beto y poder rescatar a la trépida joven y al pobre minino.
Esta noticia ha servido para que Titulcia salga fuera de la Comunidad de Madrid. ¿Dónde está Titulcia exactamente? Por la B29, la M32, la J24... En el palito de Madrid allí.
No, sí, según el mapa que está visualizando. Un momento, un momento. Una pregunta, una pregunta. Está un poco hacia el sur de Madrid. Al sur de Madrid, cerca de Toledo. Más o menos, sí. Aquí en Madrid, cuando se pregunta por Titulcia... No, un momento, un momento, un momento. La gente pone cara rara o todo mundo dice... Sí, sí, Titulcia. Mira, gafas cap aquí. ¿Esto cómo va? Los madrileños viejos, vamos a decir, lo conocen.
La juventud ya sabe lo que quiere saber dónde va.
Un after hour. La juventud lo conocerás rápidamente. Dice, ¿dónde vas, a Titúncia? A ver, estamos hablando... Tiene un... en 2013 la población era de 1.237 Bertruna. Con lo cual... Ei, ei, cuidado, eh. Cuidado, que hay pobles muy petitons y muy dignas. Y Titúncia Fijo, que es un de aquests. Mil y pico personas, no está mal. No se conocerán todos, ¿no? No, no creo, pero bueno, que es...
Sí, casi todos, casi todos se deben conocer. De todas formas, Titulcia no tiene mucho misterio. Unas pocas ruinas, unas poco... Ruinas de qué, de qué? Explica, explica. Ruinas romanas. Ah, sí? Calla, que estarem davant d'un lloc que val la pena anar a veure. Bueno, tampoco son tan...
Bueno, no le quites mérito, no le quites mérito. Son curiosos, son curiosos. Es más curioso el nombre de Titulcia que el pueblo en sí. No, no, es que a ver, vamos a hablar en serio. Por ejemplo, Chinchón, si no fuera por el Anís, no lo conocería nadie. O de los... cuando te das un golpe de pequeño que te sale un... Que te sale un Chinchón. Digamos que ha sido un poco lo que era el conocimiento popular de la gente de los destilados, sobre todo.
Sí, sí, sí, hay muchas cuevas.
Hay una iglesia importante con un Goya. ¿Es como eso Goya de Chinchón? Una olor a Chinchón, creo.
La plaza aquella, que todavía la utilitza una plaza de toros. La plaza es un monumento. Es para verla. Pero no es de toros. Es la plaza mayor del pueblo. Pero ya sí que poden ser toros. Sí, sí, sí. Es la plaza mayor del pueblo. Aquí no se puede.
La plaza la puedes ver en cualquier momento, pero el castillo no, porque el castillo está bastante derruido. Te lo imaginas un poco. Allí se come bien, ¿verdad, Mariano? Se come de bien a muy bien.
En Chinchona os podéis dejar llevar por lo que queráis. Os veis en cualquier cueva de las que hay por allí.
Són restaurants que tenen cuevas, molinos... Sí, pero es tipismo. Claro, lo han modernizado, lo han decorado manteniendo la tradición histórica.
y tú cuando entras a un sitio esperas que va a aparecer por cualquier rincón, no sé, por decir que alguien... Lluís Candelas. Pepe Candelas o el Curro Giménez. Curro Giménez. Alguien para que nos entendamos parece el Curro Giménez. El estudiante. Bueno, el estudiante o el maestro. O el algorrobo. Y las comidas son acordes.
En Titulcia debe pasar algo parecido con algún restaurante, pero no es conocido por eso. Me estás ya animando para ir a Titulcia. A partir de hoy vamos a promocionar Titulcia. Me parece muy bien. Quedas encargado de estudiar un poco cuales son los aprovechamientos hidráulicos de Titulcia.
Los aprovechamientos hidráulicos. Hay algo que valga la pena. Puedes montar un grupo de Facebook y de Whatsapp. Amigos de títulos. Cosas que hacer cuando estás en títulos. Copas de yate, por ejemplo.
Pues llegaremos, hombre, tenéis que saber que tienen guardería, ¿eh? O sea, que si alguien va con niño, lo puedes. Ah, mira, va bien para Óscar, va bien para Óscar. Yo ya soy grande. Para la niña, para la niña. Bueno, ya está, se ha acabado la promoción de Titulcia.
No han pagado para tanto. Bonito lugar, ya llamaré al alcalde de la alcaldesa. Qui és el alcalde de Titulfia? Alcaldesa. No, Fuencisla Molinero Cuenca. El nom que fa la cançó! Fuencisla...
Molinero Cuenca, alcaldessa del PP. No es de titulcia. A veure, que està casada amb el PP? No, que és alcaldessa pel PP, del Partido Popular. Jo una vegada vaig veure Sitges, diu, PP ja està aquí. Era en unes eleccions, jo deia, PP ja està aquí.
El Emilio acaba d'arribar. Bueno, Mariano, ha sido un placer, ¿eh? El placer ha sido mío. Pobre Mariano tenia ganes d'explicar alguna cosa i nosaltres l'hem estat aquí. No, no, no.
Si vosotros ya, de Madrid creo que estáis super enterados de lo que está pasando a lo largo de la semana. Ya te digo, por parcer, ¿cómo estáis? ¿Estáis un poco como... acongujados, ¿no? ¿Con el esfín te ha apretado? ¿Sales de casa? Hay varias películas que han tenido el gusto de no poner porque era ya lo que les faltaba. ¿Cómo está Lido? Una de ellas está Lido, La amenaza de Andrómeda,
Todo este tipo de películas, hubiera sido muy fácil. Muy desafortunado. Ya las pondrás ya. Pero ahora coñas aparte, Mariano, ¿cómo estuvo viviendo eso? Bueno, bien, en general tranquilo. Tranquilos, pero... ¿Tú no vives cerca del hospital Carlos III? No, no, no, no. Pero vamos, en cualquier caso, aunque viviera, es que tú imagínate,
Si te pones a pensar en lo que pasa, despropósito tras despropósito... Perdona, pero yo recuerdo, hace unos años, cuando salió la gripe aviar, i vas en el metro, alguien estornudaba en el metro y todo el mundo se levantaba y...
Perdoneu, però mira ara m'ha vingut al cap no que en la tan lluny. Aquí al costat del Vallès acaben de morir deu persones. De moment deu. I d'això sembla que no s'han mort tants dèbola.
No, no, no. Esperat, esperat. No, no, no. A dia d'avui. No, aquí. Aquí a Madrid tampoc. No, no, no. A Espanya vol dir. Però és que jo... Però fora d'Espanya de volar. Correcte, però a vegades perdem una mica el foco de les coses. Sí, correcte. Bueno, de totes maneres... Jo ara em fa... Si m'hagués de fer por alguna cosa, alguna... Sí.
Potser em faria més por el que està passant aquí. De totes maneres, la legionela és mortal per gent que ja té... Correcte. Deuen ser paties, problemes, etcètera. Què fa la legionela? On ataca? Em sembla que també és un tema respiratori. Com es contagia? Respirant. Respirant per l'aire.
Vapor d'aigua. Vapor d'aigua, no? Però es contagia, no? Sí. I depèn quin estat de salut tinguis, ja et dic aquí a Vallès. De hecho ayer salió el conseller de sanitat de la Generalitat, el Boi, el d'aigua des d'avui.
y explicó que el caso de Mollet o los casos de Mollet ya se sabe de qué han venido. Ya lo saben, eh? De un camión de estos que cisterna de riego callejero. I l'altre ho saben? Saben que son de una serie de torres lo que no tienen controlada cual. A mi me ha llegado algo de esto. De aires acondicionados. A mi me ha llegado algo. Dice que hay siete u ocho torres. Un momento. Mariano, que te dejamos que puedas descansar. Tenemos allí colgado el teléfono para nada.
Pero está bien saber que hay algunos virus o algunas bacterias que producen mayor mortalidad de la que pueda producir el ébola en España, de momento. Ya hablaremos del ébola, vamos a dejar pasar el dezo. Hablaremos del gobierno.
Hablaremos del gobierno, definitivamente. Adéu, adéu. I ara, jo no sé, tenim l'Isabel? Ah, és que jo estava dient, no sé si tenim l'Isabel, si no tenim l'Isabel. Isabel, bona nit. Tenim l'Isabel. Hola, què tal? Molt bé. Vosaltres? Molt bé. Tenim l'Òscar avui, eh? Ja, ja l'he sentit. Sí? Bona nit, Isabel. Bona nit, Isabel.
Bona nit guapo, a veure si coincidim algun divendres. Perdona, tens molt mal gust Isabel, eh? El que acaba de dir bona nit guapo.
Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona
Amén, amén. Tranquil·la, que n'hi ha. Vinga, Isabel, capaça de col·lugar, va.
Començo. Us sento bastant malament. És culpa meva del meu mòbil. Ho sentim bé. Farem un repàs cronològic. Intentaré ser ràpida perquè hi ha moltíssimes coses i em podeu anar preguntant el que vulgueu. Vinga, demà. Les dues del migdia pels més menuts.
A la Biblioteca d'Esplugues, a la Biblioteca para Miquel. A mi no em miris, Emilio. Biblioteca d'Esplugues, sí. Biblioteca d'Esplugues. Sí. Ja l'hora del compte. Això està a prop del carrer aquest d'Àngel Imerà, oi?
Això es fa a la Ramb de Guimarà perquè us situeu on es fa el mercadillo del dissabte. A la tarda, per demà dissabte, tenim moltes coses. Comencem. A les 6 de la tarda i a la sortida des de la pista de l'Avents de la caminada de resistència, es plogues Montserrat.
Que van fins a Montserrat? Sí, sí, sí. És la cinquena caminada de presidència. Caminant? Caminant. S'ha sort a les 6 de la tarda de l'avent les pluges. I s'arriba a Montserrat. A Montserrat. A on de va? A on de va ser? A Montserrat. 55 quilòmetres per muntanya i unes 18 hores aproximadament estimades.
Qui vulgui més informació pot entrar a la pàgina web de gelade.cat o bé a info arroba gelade.cat tot i que les inscripcions ja estan tancades. El dia abans les inscripcions ja estan tancades. Però bé, és interessant de conèixer el tema i us podeu apuntar pel... Per l'any que ve. Sí, molt bé. La terminal de Montserrat.
Després tenim diverses entitats que fan el seu aniversari. El Centre Cultural Andalus a la plaça Macael, de Can Vidalet, fa els 25 anys. La plaça Macarena? El Centre Cultural Andalus, plaça Macael. M'havíeu dit que em sentíeu bé? Macael, Macael. És l'Emiliu que no et sent bé. No és el teu mòbil, no és el teu mòbil. Emiliu! Us he fet viajos i no he escutxat llet. Ja esclar.
Com que s'ha tornat al migdia, sé qui ho fa, eh? Perquè si començàvem a viatjar, no sé qui aniria per això. Va, continuï. Doncs vinga, aquesta celebració serà per al comprés poliesportiu de La Plana, amb un sopar, i dintre del sopar hi ha diferents actuacions a diferents grups de ball i de canta. Mentre se sopa? O quan acabi el sopar? Quan acabin, eh. Per exemple, hi haurà l'actuació del cantaor flamenc Christian
A l'església de Santa Magdalena,
que és el temple de Santa Magdalena fa els seus 150 anys. 150 anys del temple o 150 anys de la Badesa? Del temple, del temple o de la parròquia. O sigui, ha de ser inaugurada el...
Fa 150 anys. La celebració no serà del mateix estiu que al centre Andalús perquè es farà una missa. Clar, és diferent. Estarà molt bé la missa. Estarà molt bé perquè la missa estarà presidida pel bisbe de mossèn Agustí Cortés. Que és el bisbe de Sant Feliu.
Després de la missa es fa un sopar que se'n va amb un restaurant d'aquí d'Esplugasta, també les inscripcions...
Ja està. Ni diguis al restaurant que no ens han pagat. Per cert, no ho he dit, el sopar del Centre Cultural Andalús també s'ha de pagar el sopar. També s'ha de pagar. I també, sí. Suposo que algú vol sopar però les inscripcions també estan tancades. Em sap greu perquè tot el que he dit les inscripcions ja estan tancades. Però es vol saber igualment. Sí, no, està bé. Hi ha alguna cosa més?
Sí, i moltes coses més. Mira, el dissabte i el diumenge. Teatre a l'Avens. Teatre a l'Avens. Teatre a l'Avens, el dissabte a les 10 de la nit i el diumenge a les 6 de la tarda. La obra és Divorciades vegetarianes i punts suspensius. Ens parla la història i l'amistat
i la crisi de 3 dones. Són divorciades i vegetarianes. I punts suspensius. Dilluns a les 7 de la tarda vindrà el escriptor Albert Sánchez Pinyol. Ell em explicarà
tot el que vulguem o totes les preguntes que li fem sobre Victus, la seva obra del 13-14. Això a la Núria li interessa, volies llegir Victus? Igual te'l regala. Ah, jo en volia llegir Victus. No, no volies llegir Victus? Ah, novetat. L'Emilio s'inventa. Home, em queda atenció. Bueno, aleshores, que estarà allà per presentar el llibre, clar.
No, presentar-lo no. També li hem prohibit escondes? Va venir l'any passat aquest home a la Teneu de Sant Just a presentar llibres. Però no tenia el llibre.
Com que no tenia llibre? Si que tenia. Emili, o sigui que ja l'ha llegit tot, que és que... Sí, oi? No, perdona, perdona. Tot i que no, a Holanda no l'han pogut llegir. Lleguer-lo sí, segur que sí. Lleguer-lo sí. Però no l'hi han presentat. Deu haver de dir aquí el llibre, aquí en holandès. Jo no tinc pendientes. O sigui que estaràs plogues per parlar del llibre.
B, explicarà o donarà resposta a les persones que estiguin allà per explicar coses internes addictes. Però a continuació explicarà les aventures del protagonista, que és en Martí Sobirria, per Terres Americanes.
Això qui vulgui saber més detall haurà d'anar a la biblioteca. A l'Estela de Dictus està fent un segon llibre. I què més? Doncs tenim més coses. S'està fent aquests dies esplugues. El que se li diu les Ciutats Constructores de la Pau és un projecte en el que hi ha diverses poblacions de Barcelona. Crec que són unes 14 poblacions i això ho van llevar a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
Doncs bé, aquest dijous es farà la projecció del documental sobre les entitats d'esplogar. La setmana passada es va sonar xerrada parlant d'estacades activistes per la pau. I després seguint amb més cosetes, us explicaré que aquest dissabte hi ha una excursió per la Via Verde del Llobregat, l'hiurbanit de l'Esploga Viva, es mirar del casal
de Cal Rosal del Pantadet Baell, això és de l'Albargadà, encara que és la via verda del Llobregat, és del Llobregat perquè és una entitat que habitualment fa excursions amb BTT aquí al Baix Llobregat. I dintre del cicle cos d'ella de Ciutats Constructores de la Pau, hi ha una exposició també a la Biblioteca para Miquel, o sigui que aquí baix i dilluns a la xerrada
amb el Sánchez Pinyol podrà veure l'exposició Els murs de la vergonya, Destruïm barreres, Construïm la pau. I dues exposicions més, dues exposicions més i ja acabo. Una de les exposicions és el Museu de Cantintoré, a l'horari és els dissabtes al matí i també a la tarda, discontinu, de deu a dues i de cinc de la tarda a vuit al vespre, i l'exposició és la ceràmica de les cases de 1714.
L'entrada és gratuïta amb aquesta exposició i fa un passeig per la ceràmica de les cuines i les taules de les cases de principis del segle XVIII. I us la recomano. Vaig anar a l'inauguració, ja fa setmanes que es va inaugurar i és molt recomanable. I això on has dit que és? Al Museu de Cantiturer, al carrer de l'Església, pujant al carrer de l'Església. Molt bé. I hi ha una altra exposició que us la vaig comentar per sobre
la setmana passada, que és les cases de pagès i activitats rodals de les plogues del segle XX. És una exposició que va portar terme al Josep Florença i que una mica també estaria enllaçada amb la ceràmica, ja que a l'exposició de ceràmica també hi ha la presència de les masies d'aquí d'esplogues.
Ja està, ja no hi ha més coses. Deixa-les per la setmana que ve perquè si no no... No, no, per la setmana que ve tinc més coses, què et penses? Molt bé, vinga, au, descansa que has treballat massa. Vinga. Físimetres. Bona nit. Bona nit. Adéu.
Descansem una mica i farem la pausa que ella diu. Això ho direm després de la publicitat. Després d'això ho direm després del tema musical de l'Andrea Bueno. Què ens poses, Andrea? Bona nit. Bona nit. Doncs us posaré una cançó que es diu Anna Sand d'un grup que es diu Walk the Moon, que està molt bé i és una cançó molt xula per començar el cap de setmana. Vinga, va. Fins ara. Som-hi.
Scream falling off the door, door hanging off the hinges. My feet are still sore, my back's on the fringes. We tore up the walls, we slept on couches. We lifted this house, we lifted this house. Firecrackers in the east, my car parks out. Your hands on my cheeks, your shoulder in my mouth. I was up against the wall on the west mezzanine. We rattle this town, we rattle this scene.
Oh, hello, son. Oh, hello, son. Do you know this house is falling apart? Can I say this house is falling apart? We've got no money, but we've got a heart. We're not allowed on this ghost town.
No.
Well, do you know this house is falling apart? Well, can I say this house is falling apart? We've got no money but we've got our hearts We're not allowed on this ghost town Do you know this house is falling apart? Can I say this house is falling apart? We've got no money but we've got our hearts We're not allowed on this ghost town This house is...
Live my life without station wagon rides. Fumbling round the back, not one seat behind. Wait for summertime, coming up for it. Now it's all I want.
Now it's all a once. Live my life without coming up for it. Now it's all a once. I want everyone racing down the hill. I am faster than you. Wait for summertime. Wait for summer.
This house is falling apart. What can I say? This house is falling apart. We got no money but we got hot hearts. We're going around this ghost town. Do you know? This house is falling apart. What can I say? This house is falling apart. We got no money but we got hot hearts. We're going around this ghost town. This house is falling apart.
This house is falling apart. This house is falling apart. We're not around the rest of town. This house is falling apart. This house is falling apart.
El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 hores o de la nit.
Doncs ja continuem, no? Que sí, que continuem aquí, que ja tornem a estar aquí, que ja ens han obert el micro, que estàvem desesperats amb el micro tancat, aquí xerrant i no ens escoltava ningú. Continuem. Tenim el doctor Santiago Baram, jo? La desvernada. Doctor Baram, bona nit. Hola, què hi ha? On està vostè? En aquest moment estic a l'Açador d'Aranda. A l'Açador d'Aranda. Sí.
Estàs sopant ja? No. Llàstima. Acabo d'arribar. Llàstima perquè després de dir-me que estaves a l'Açador d'Aranda, em diu que a veure si n'hi fotem el sopar ara i el tenim aquí 3 hores, però no ha començat encara a sopar. No, encara no he començat.
Bé, jo suposo que tothom et preguntarà per això del contagi de l'èvol, encara que no sigui la teva especialitat, però... Sí, sí, sí. Doctor, doctor...
No, nosaltres no teníem intenció de preguntar-te per la meva. No? No, perquè si ja ens ho diuen tot o la ministra... La ministra aquesta, la Matau? No, no és que jo vulgui matar la ministra, no, que es diu així, Matau. El nom ja li acompanya. Sí, no és metge, no? No.
que és el més adient per ser ministre de sanitat un advocat i per ser ministre de justícia un metge. Nosaltres vam tindre un gran ministre de sanitat que desgraciadament el vam matar. Ernest Lluc, sí. Era economista, no era advocat? No, era economista. No era metge, en canvi, que va ser un gran ministre de sanitat. Home, jo sé que va venir un GQ àrabe aquí a Espanya.
que s'havia d'operar de no sé què i va dir que volia que l'operés al tutoryuc. Hòstia, perdó, doncs li hagués fet un bon apanyo. Sí, oi tant. Me l'hagués deixat ben feta. I tant, que sí. Home, l'home va pensar que si és el ministre de Sanitat deu ser el millor metge que tenen a l'Espanya, no? Però jo sí que volia parlar d'això de l'Ebola, però no
El meu espai, i això és la notícia del dia de la setmana, i segurament serà la notícia de l'any. Però per comentar-ho des del punt de vista sanitari, no entrar en el morbo aquest i tal. Això demostra que el que no es pot fer avui dia amb medicina, en medicina hi ha moltes coses suposo, i jo parlo de medicina perquè és el que més conec,
És això de, bueno, nada, que lo traigan... Que lo traigan que ya haremos algo. Que ja no ens apanyarem, no? M'entens? Sí, sí. Que ja no ens apanyarem, però per mi pot costar la vida de la senyora aquesta. I ja veurem el que penja, no? És a dir, i ara avui jo, quan sortia de casa, que he anat a una jornada mèdica, i sentia allà els policies que estaven puntificant que el que se va a fer és això, i seguirem... No, no em digui el que farà a partir d'ara.
Assumessin que l'ha cagada i haver-ho fet abans. I el que no ho ha fet abans vol dir que vostè no serveix. No, però jo crec... No sé si estaràs d'acord amb mi, Santi, però jo crec que ha sigut una jugada de poker. Mira, la portem amb aquests dos. Si es resulta que ells hi correm a l'Èbola, podem treure pit dient que la sanitat espanyola és la millor del món. No et capigues amb mi. El dubte que això era una jugada publicitària. Clar. I els ja ha sortit malament? Tant malament?
que a sobre han contagiat una altra persona. I a més a més, em dóna pel sac, perquè ara, quan ha sortit, no malament, sinó que s'ha demostrat la inoperència absoluta de tot, i a més a més, s'ha demostrat també l'acatadura moral d'alguns càrrecs polítics, com aquest senyor de la Comunitat de Madrid, dient les tonteries que ha dit, i amb aquest aire xulesco, perdona, vida típic,
I que si parlen de mi tio jo dimiteixo, perquè jo soc metge i tinc la vida assegurada. Sí, jo tinc la vida assegurada. I després dient, no, és que, és que era molt alt. Sí, sí, possiblement s'ha de vendre gran, de petit, un traçet que és molt alt, la mare que el va parir. No sé, o sigui, diuen unes tonteries, no? I això, i dius que, i això, és que, tio, se'n va, se'n va, se'n va a Madrid, tio.
És una cosa increïble. Ara també, per tapar la seva inoperència, llavors, en la lluita no hi ha cap unitat adequada a Espanya. Doncs no és veritat. A l'Hospital Quins de Barcelona crec que sí, no? A l'Hospital Quins té una unitat per a infeccions adequat nivell, perfectament preparat, amb personal entrenat, etc. Però, clar, ara ha de ser tot Espanya una merda perquè ells són una merda.
Bueno, és que és increïble. I la roda de premsa de la Pato és la primera que va donar. No, no, no, jo el passo, eh, passo, de veritat. És que, una cosa sí, és un fracàs darrere d'una altra, no? El paso del Pato, el Pato no sé què, que ha dit la monja aquesta, la Caram, que diu, mi tierra se llama el Pato no sé qué, que ell diu, doy un paso y la cago, doy un paso y la cago.
El Pato de no sé on. Bueno, doncs això. Jo volia dir això. I ara teníem un programa amb una tertúlia que estic ara, que tot no està en una tertúlia de radio. Ah, sí? Sí, no us ho creureu mai. És radio i teleconomia a Barcelona. Com radio i teleconomia? Sí. En sèrio? I jo soc l'independentista allà. No és que llaman a Magui, eh? Bueno, soc l'únic, clar. Perquè t'ho faran favor, han fet favor del de Podemos, no?
No, no. De tant portar-lo com a contrapunt, com a contrapunt, al final l'han fotut famós. Està bé. Però és que fan famós a mi, també. Bueno, sí, sí, sí, sí que hi ha, i allà, doncs, sí, sí, i, clar, i la fem sola introducció d'embaràs i totes aquestes coses que ells estan en contra. Jo t'ho he dit... Fa temps que t'ho estic dient, Santi. Et fotaran a la presó, tu, eh? No. No, no. No ho han intentat. Va intentar el mirall el teu, però no la puguem.
Compte que no vagi un dia a la teva clínica amb una mà i te la deixi al despatx. No, a la meva clínica ja han vingut amb dues bombes incendiàries. O el que diu l'Òscar, no et trobis al cap d'un cavall al llit. No, no, m'han posat dues bombes incendiàries a la clínica. Sí, jo una la recordo, que et vaig trucar i tot, però no hi eres. Ja m'ha atacat físicament.
M'agrada això, i em fot això que ara a Espanya tots siguem dolents, perquè ells ho són, i ara resulta que ara l'estan haciendo bé i ara no. Ara l'estan fent bé? Sí, avui quan sortia de casa estava sentint això, hi havia un discurs que ells siguin les normes de l'OMS, i coses que s'havien de fer, però ja no ho han fet, ja no val aquest discurs. Aquest discurs l'ha de fer un altre.
Sí, se n'ha d'anar demanant perdó, se'n pot entrar a cames i ha d'entrar un altre, i el nou, el nou, l'hi tolerarem, no?, que digui que... Que l'acabi, perdó. Que a la cagada digui que ho va fer molt bé, perquè vostè ja ha demostrat que, aviat, no s'ha de fer, no? I el que vaig dir l'altre dia en un programa de ràdio, que em va preguntar al programa, va dir als tats i li han dit, però teniu por amb això de veure i tothom va dir, no, no, no, jo vaig dir, jo sí. Home, a veure.
No, pot de la ineficàcia, ineptitud... O sigui, si ho han fet tan malament amb això, què és el que tindrien que està fent bé i no fan i no me n'entero? Bueno, ja te n'anava a fer una pregunta, però no sé, de veterinària... És cert que el gos pot contagiar-se de l'ego? A veure, en aquest mateix programa on em van dir que tenia por,
Va mentalitzar el doctor Gatell, que és una autoritat amb infeccions, és el que porta a la unitat del clínic, una persona... I va dir que no. ...respectada i tal, i li va dir que matàlogos no funcionava. És una persona molt comedida amb les paraules que utilitza, però va dir que a mi li semblava una exageració. I jo vaig dir que a mi em semblava medieval. Sí, perquè clar... Allò de ja lo quemaremos todo, ¿no?, que ha ido la pente.
És que jo crec que han sentit allò de muerto el perro sota la ràbia. Hi ha una unitat d'ahirament de gossos amajadors. Ni que fos per estudiar-lo. Però a veure, jo... És que no m'he enterat, i si algú d'aquelles que està aquí a la taula ho saps, m'agradaria que m'ho diguis. On van matar el gos?
Com se'l van endur? En teoria l'han matat perquè podria estar contagiat de la malaltia.
Jo em pregunto, si aquest gos el maten, perquè diuen que pot estar contagiat i pot encomanar la malaltia amb una altra persona, dic jo que el trasllat del gos des de casa seva fins a on hauria d'haver sigut... Hauria d'haver sigut... Hi ha una unitat d'aïllament de gosos a Majadorna. Però l'han tingut que portar-lo allà, no? O sigui, en ambulància.
Perquè, clar, si l'han transportat amb transport normal d'animals... No sé... A part, s'hauria de saber... A veure, jo vull saber com han portat... Truca'ls, ara, quan posis baràmio, truca'ls. No sé... Però, escolta, jo me'n vaig a sopar, adeu. Vale, vinga, cap al pipí. Adéu. La desbarnada.
Ara soparem nosaltres també, que ens farà el sopar de l'armant. Però jo, a veure, estic intrigat com... Tu no vols saber com ho han llevat el perro amb un llavall. És curiós. Cal matar-lo perquè no hi ha garanties de bon ajudament. De bon ajudament. Però quan el van treure de la casa on vivia el gos... El devien fotre amb una bossa de pasta de cortenglès. Ja està fent publicitat subliminal. Vinga va, anem a sopar. Què sopem?
Mira, farem un... ja que hi ha bolets, que és una... Hi ha bolets? Sí, quantitat de bolets, quantitat de bolets. Farem un sopar de bolets, tu. Sopar? De bolets. Una manida de cebs. Manida de cebs? Manida, manida de cebs. I cebs en foie. I cebs en foie. En foie. Això és francès.
Són ceps d'un foc. Jo pensava que era francès. El cep és un bolet bastant gros i tal. Llavors el cep són grossos amb un barret molt gran. El tronxo costuma ser llargot.
Els enanitos viuen a dintre. Són els bolets als barrufets. I per si té algun barrufet a dintre. L'altre dia sobre el tema dels bolets vaig llegir que ha quedat a les unitats i que hi ha molts bolets.
Però també, degut a les unitats, hi ha molts cucs dins dels bolets. Molts. Que són enanitos. No són barrofets. Els fots a la planxa i els bolets farcits. Sí, exacte. Proteïna pura, xaval. És proteïna. Bueno, anem al sofà aquest de... És del mateix bolet? Sí, sí. Jo estic d'acord amb tu, eh, Armand? O sigui, no il·lumitzo, no, estic d'acord amb tu. Cap problema. I jo me'n vaig a pedir lasanya.
Gràcies. Aleshores, estaves dient... Si comprem cebs, separem el tronxo del cap, el palem, el tronxo, i el tallem a làmines, el més finet que podem. Compte, el tallar-lo a làmines no tallis tant el cuc.
No, el cuc el treus. El treus. Amb pizzas. Surt laminat, perquè si lamines el cuc has de fer-ho de llarg. Podem fer un altre plat. Està entrant com una angúnia. Agafarem aquests, això els tirem laminats, els posarem en una safata, amb una vina greta. Vina greta. Es pot fer amb llimona també.
El que va bé, o jo ho faig a vegades, és agafar el suc de la llimona, posar tots els bolets, posar sal i el suc de la llimona. Agafo els caps dels seps, els lamino també, els passo per la planxa, que queden cuitets.
i amb una safada de forn vaig posant tota la base de seps. Tinc un foie preparat evidentment, un foie amicuit. I el de mines també. També el de mino, l'amines de mig centímetre o una mica menys. Tapo tot això i torno a posar seps.
El plat em sona que és una mica caret, no? Sí, sí, sí. I anava a dir perquè els seps no són baratos. No, els seps estan baratos. Ah, sí, però el foie no, eh? I el foie, el foie no, no és massa carn. Agafes un got de plater, ja s'ho comproporciona. No, no, no. No, no, no. Un moment, no en parleu tots alhora, eh? A veure si has de fer... Prou. A veure si has de fer de conit.
Prou. El foie, si és d'oca, sí que és cal, però el d'ànec no. A més, te'l pots fer a casa perfectament. Si agafes l'ànec... Exacte. Compes els foies crus, els fots amb els neteges, els tres o les venes, el fots amb un mollo i el cous o bany mania... Amb el cous. I s'ha acabat el poc. Això el fem cada dissabte. Jo en faig molts. Perquè tu sí que en saps.
perquè soc el rei del map. Ja està. Anirem a casa de la hermana. Com venim? Com vulgueu. Ja li hem posat les làmines de foie. Les làmines, clar, depèn de la gent que siguem. Una candillera de forn més grana o petita. Jo recomano que sigui petita. No sé per què sempre que posen foie és petit i toca poc cadascú. No, el foie és el tall sencer. No miquetes, el tall sencer. Què cony.
Som els ricos del cagar. Fem capes, el que ens doni, com el seps. Sempre a sobre ha de quedar el seps, capes de seps. Sí, el que ens doni.
Una vegada tenim això, engeguem el forn. Sí, 220. No, 180. Més de 130 no és gaire, nen. Sí, bueno, 180 et fa... No, però amb un meló, no. Farà bufar, 180. Amb un meló, no. Hòstia, em darà molt a fer-ho. Tenim el forn engegat i tal. A sobre del foquet.
Vinaigra de Modena. Mitat i mitat de vinagre, mitat aigua.
El foc, deixem reduir una estoneta, molt poquet, eh, que es redueixi no sé, 20 minuts, un quart d'hora, tinguin molt bon bullit allò que es vagi reduint, i ara el tenim reduït, el tirem per sobre, amb la safrata de forn, ho entrem al forn, cinc minutets, deu. Com a molt. Com a molt, perquè si no ho fa es desfà. Es desfà, és el que anava a dir. Amb cinc minutets ja és suficient.
Trenem del forn, tallem, posem el plat i salm el don a sobre i a menjar. Abans d'això, evidentment agafarem els tronxos de foc de ceps que hem tallat i laminat i tenim dues opcions.
amb una vinagreta però amb llimona, o treure'ls de la llimona. Jo dic la llimona perquè així no es fa negre. Per això es fan negres. La llimona es queda en blancs. El que podem fer és treure la llimona, posar-hi una safata, fer una vinagreta la que ens doni la gana, però la més senzilla és oli, un vinagre de xadès o un vinagre de cava o un vinagre que estigui bé, sal i pebre.
Per sobre i ja està. Per sobre pam pam i ja està. Ja saps, jo sempre et demano, amb quin vi el reguem això? Blanc? Aquest vi és complicat. No, a veure, amb el primer es pot fer un... clar, què hi fots aquí? Qualsevol vi. Qualsevol vi. Sempre que el vi sigui bo. Sí, evidentment. Evidentment. Primer és que sigui panadès. Perfecte. Però no panadès català de la terra.
Ui, quina pasta hi ha aquí sobre. Quant de pasta. Espaguetis. I el primer de menides pot... Seria bé un vi blanc.
Però hauria de ser complicat, perquè com que porta vinagre, el vinagre t'espatlla el vi. El menjar és que porta vinagre, lògicament. Una cervesa. Sí, és que el millor seria una cervesa. Una cervesa? Una cervesa o uns soterns. Però ja està. Un què? Uns soterns, un vi d'aquests dolços. Són per foir, per formatges i això. Molt bé, no has adjudicat una cervesa. Un tocai dins d'aquests.
Molt bé. 9 i 32 minuts i en aquests moments deixa l'estudi de Radio Esveral la Núria García. Adéu, Núria. Fins d'ivendres. Fins d'ivendres, que bé. Fins d'avui, 15 dies. I ara, en teoria, segons el programa que tinc jo aquí, hauríem de parlar d'esports. Ah, sí? Sí. On de? La desvernada. Però jo vull parlar del gos.
Perdó. Què marxes? A veure, Òscar, estàs amb mi o no estàs amb mi? Jo crec que saber com van moure el gos. Com van moure el gos. A partir d'aquí... Vosaltres recordeu quan va venir el primer capellà aquell d'allà, que van ensenyar una fotografia de l'habitació on estava... I hi havia un gos? No, no, no. Hi havia la finestra de l'habitació oberta,
hi havia dos persones que s'hi anaven amb un tratge però n'hi havia un altre que anava sense res perquè era per la foto, era per la foto no perdona, i tots els diaris la van treure la foto no sé si... i posava... jo recordo això a mi el que m'ha fet, realment gràcia, dintre del que es pot fer gràcia en una situació com aquesta si recordeu que quan vam portar
el primer, va venir i una monja que era d'origen guineà però amb nacionalitat espanyola i n'hi havia una altra monja que es va quedar allà perquè no era espanyola doncs si no m'equivoco i si no ho he llegit malament aquesta segona monja l'han portat ara aquí perquè resulta que no s'ha contagiat
i aleshores estan utilitzant la seva sang per veure si cura a la infermera. Jo ho he llegit avui. Això sí que vaig llegir-ho.
ha agafat l'évol aquest però que no li havia afectat gaire el que fos i té anticossos i els volen aprofitar per veure si troben alguna cosa. Aquest és un sistema del tractament. Un dels sistemes de tractament és utilitzar el serum entre cometes que genera una persona que ja l'ha fet. El serum.
Però clar, jo quan era llegit he pensat, a veure, quina poca solta, no? Quan no se sabia si aquesta senyora que havia pres la malaltia no havia pres la malaltia, uà, és que no és espanyola aquesta que es quedi allà a casa seva. Ara, com no l'ha pres i a més a sobre la necessitem per allò, no portem que vingui.
De tota manera, jo començo de l'inici de la història. Per què es tenia que portar aquest tio cap aquí? Per treure pit. Veus, hem portat, hem salvat la medicina espanyola. Nosaltres estem preparats. Tenim el Carles III. De fet, cap d'ells. De fet, sembla ser. I no l'han portat el Carles I.
Perquè encara no n'hi ha. Perquè encara no existeix. Però aquí sí que tenim un de Carles I. Sí, però és un hotel. Per això? Han portat el Carles III, que és un brandi de cinc anys més o menys. Amb això que deies de per què portar-los, no portar-los o deixar-los de portar, sortia l'altre dia, ahir, ahir em sembla que va ser. Perquè has emportat l'antic, un moment polític. No, no, no. Segons expliquen els protocols que hi han,
Són així. I això ho fan amb qualsevol malalt que tingui la nacionalitat. No, no, no. Ei, ei, ei, hem tingut 12 dies amb un espoledola que el Perú ha lligat com una colilla. Sí. Dins d'una copa que no podia sortir. I aquest senyor no es podia portar.
Primer l'haurien d'haver tret. L'havien de treure de la cova, sí. Però haurien pogut anar a buscar, no? Però no els podien anar a buscar perquè valia molts calés, van dir. En canvi, s'han gastat 800.000 euros a costat de la bola. Però això és el que ha dit el govern. El protocol diu que en aquests casos es fa això.
Sí, però fixa't que al principi... No, no, no ho valoro. Que si això ho ha de pagar la comunitat de Sant Joan de Déu, després que no, que tenien una assegurança, després no, que això no ho paga ningú que ho paga el govern espanyol,
Tot tal com ho pagarem nosaltres com sempre. A veure, el van portar però no sabia qui ho havia de pagar, el llatze. Si tu dius que el protocol és així... El dia que jo estigui malalt a Alemanya, em portaran cap a casa.
El debat del tema dels diners és un debat. El debat que em preocupa és la gestió que estan fent de la malaltia.
No és debat de diners, és que tu has dit que el protocol és així. No, jo no ho dic. Això comença des que m'emporta aquest protocol. I aquest és el tema. Qui comença la mala gestió? Qui comença la mala gestió?
Portar un tio que ha de morir aquí o que mori allà... Però jo amb això el protocol no m'hi poso. Si el protocol diu que l'han de portar, no m'importa sempre quan... M'és igual. No, el protocol ho dirà. És que no hi ha protocol, Òscar, que t'han enganyat. El problema està en com se gestiona la malaltia de la gent que està aquí. Aquest és el problema. No és si els porten o no els porten. Perquè si els porten i ho gestionen bé, no hi ha problema.
El problema és que un cop aquí no s'ha gestionat bé. Avui he estat escoltant el doctor Echeverria, que és un metge que està a l'Àfrica, que tracta l'évola i tota la història. I aquest tio ha dit que això és de ineptes totals, que aquí s'han fotut barbaritats, barbaritats des dels tratges que no són els requerits, des de com sembla tot, en fi.
A veure, a veure, a veure, a veure.
Quina d'elles? Dos a un. Encantada. De la Roja. No me'n vaig recordar ni de què jugaven. Jo tampoc. Em va ser al Telenotícies, diu, en aquests moments estàs jugant a Espanya contra Macedònia? Eslovènia. Eslovàquia, no? Eslovènia. Eslovènia, Eslovàquia i un d'aquests, sí. Diu, i perd d'Espanya 1 a 0. Dic, val, molt bé.
Això és per classificació per l'europeu. El Slovenia, perquè em sembla que és més petita que Catalunya. A mi em va fer gràcia perquè estava fent zàping i veig que jugaven i en el món vaig enganxar el moment que van fotre el gol a Espanya. Era el minut 82 o 83. Veig que en Patagonia et dic hòstia.
i llavors, abans d'articular als comentaristes de Madrid dient que aquest gol tal, ara això canviarà, agonarem uns coses, algun tal, podem fer un altre gol, allò ja estava guanyat, allò ja estava. Vaig passar del partit aquí de tot, i a la nit, l'última hora,
La notícia és que Espanya ha perdut. Però pensa que és que no jugava Sergio Ramos. Jugar al Piqué. Jugar al Piqué. I el Piqué, el seu independentista... Clar, va anar a favor d'Esdevénia. Clar, és això. Perquè Esdevénia és un país que va tenir l'independència futbol, no?
Com? No? Sí, sí. Va, per això. Piquenava a favor de l'independentisme. Home, hem de constatar que s'ha acabat el Tiquitaca, s'ha acabat la selecció. I tant. Bueno, a veure... No ho reconeixeran, però la claveu per aquí. Sí, home, i tant. Claríssim, es juga a una altra cosa, ara. I la presència, o no, de Xavi, era fonamental perquè... Home, a veure... Per cert, apunto.
Agraïment per ser igual, el Barça juga d'una forma... Quan juga Xavi és una altra història. És una altra història, es juga d'una altra manera, i això és un dels mèrits que té el senyor Luis Enrique, que sap com pot jugar l'equip en funció de quins jugadors té. No juga igual amb Rakitic que amb Xavi. I que Xavi no durarà per sempre ho tenim clar. Però, igualment, si tinc que triar entre les dues manetes de...
de l'Alfa de jugar en aquests moments, jo m'estimaria més que jugar com he jugat sempre, perquè no les tinc totes amb mi de la forma més vertical. Escolta, s'ha de provar.
Jo no, que s'ha d'aprovar. Les últimes experiències, els últims dos partits de la inventació, una mica fred. O penses fer com el pare del Reina, el... com es diu, Manuel? El Reina? El Reina, sí, home, sí. José Miguel. José Miguel, José Miguel Reina. Que ha fet unes declaracions dient que el... el bueno aquest, el... com es diu? Bravo, bravo. Bravo. Però el bravo li ha tret el lloc al seu fill, és el seu calitó del...
Si no el convenç, que és molt millor valdès. Jo no hi és, jo no sé si... La posada de volt i mitja dient que no portem estant mediocre. Que és mediocre, que és dolent, que... A mi em sembla mediocre el Reina. Normal, perquè el lloc del seu fill, perquè estava paraulat... Home, sí, clar, és que al lloc del raó l'havia d'ocupar el Reina. A mi em sembla mediocre el Reina, com a porquer. Perdó, qui? El Reina.
El Reina, a mi no em convença. Em sembla un jugador, el Reina. Estava al Nàpols, però ja no està. Estava cedit per l'equip anglès.
Valder segurament ocuparà el lloc on va ocupar la reina. Estava al Liverpool, la reina? Sí, al Liverpool, sí. I l'últim any de contracte el van cedir al Napols. Paràgol devia cedir, no?
No, no entrava dintre. I ara entra el Valdez. Sembla que Valdez ho té fet amb ells. Em sembla veritat. D'allà és de Múnich. Qui? El Valdez? El Bayer? No, el rei. El rei no és el Bayer. És veritat. Tens raó. Que bona impressiona que és el Pep. El Pep va replegant. Jo pensava que el Xavi... Acabaria el Bayer, no?
Jo crec que segurament li van fer l'oferta, per el que sigui no la va acceptar i per això van fixar el Xavi Alonso. És possible. Perquè el Xavi Hernández no va acceptar l'oferta. Home, també aquí les gens ho han espès una mica malament. Bueno. No s'havien acceptat molt bé. No somben el Tiago. Sí.
o m'acabarien d'entrar una mica malament els dos, tant en Pep com en Xavi. Bueno, però Xavi tenia... no un peu, tenia els dos peus fora. Tothom tenia coll avall que Xavi marxava, que si marxava als Estats Units, que si marxava a Catar i... A Catar, que n'anava a dos? Veient que ho tenia fet, però bueno, això és com tot.
Sí, sí, sí, però bueno, s'ha quedat un any més, ja l'altre dia vaig llegir Xavi s'ha equivocat quedant-se un any més, perquè no juga i justament el diumenge següent del llegir o, bueno, el cap de setmana següent d'estudiar aquesta notícia, resulta que és titular. Era en fa unes comptes que ell... o sigui, ell ha de tenir minuts sí o sí, perquè hi ha partits... No, no, però jo t'ho dic... No important, serà imprescindible en algun partit. Per alguns periodistes que se les donen de...
A mi em fan gràcia, sobretot hi ha algun comentarista radiofònic, diu que en aquesta jugada, no sé, el que sigui, S'ha equivocat perquè el que havia d'haver fet
Estic convençut que aquest senyor no ha vist una pilota de futbol amb la seva vida, només a prop que l'hagi vist. O encara que l'hagi vist, què con s'ha equivocat? En aquell moment ha pensat que allò era el millor. Apuntifiquen com si fossin els millors jugadors del món.
Tu qui ets? Com li va dir el Cruyff quan li van dir que el d'Aleixandro... El d'Aleixandro. El d'Aleixandro. El d'Aleixandro. El d'Aleixandro. El d'Aleixandro. El d'Aleixandro. El d'Aleixandro. El d'Aleixandro. El d'Aleixandro. El d'Aleixandro. El d'Aleixandro.
Tenen en compte que el d'Alessandro tot el que ha fet ha sigut baixar quinta segona. Té la seva gràcia. Anem a veure. En Barça, primer, set jornades de Lliga, 19 gols marcats, cap gol encaixat.
El proper partit contra l'Iber, el diumenge... A casa? A casa. Ojo, ojo, eh? Ojo l'Iber, que... Tanto, eh, amb l'Iber, nen... Vam petar contra l'Atlètic Club, no? Sembla que sí. Bueno, l'Atlètic Club és que em petar és un mal resultat. Està malament, pobrets, eh? Estan fatal. Sí, sí. Fatal.
O sigui que s'ha de suposar que la vintena jornada del Barça continuarà primer. No sabem, o s'ha de suposar, per lògica que continuarà primer, amb 0 gols encaixats. A quants punts del València va? Dos o tres punts. Dos o tres punts del València, em sembla. Del Madrid, quatre. Sí, em sembla que són tres del València. No ho sé ben bé.
I després, tindrem temps per parlar-ne, però després tenim el debut de Luis Suárez. ¿Tu creus que ha de debutar Luis Suárez com a titular del Bernabéu? Sí i no. Vale. Como todos. No, home, no. Molt diplomàtic a la teva esposa. Jo m'encanta que em faci aquesta pregunta. A veure, hi ha un component essencial. Serà un partit físic, i no sé, no tinc clar
que tingui la forma física adequada per aguantar els 90 minuts. Crec que no hauria de jugar a l'entrada. Crec que hauria d'entrar a la segona part.
Jo diria que sí, però clar, això qui ho ha de saber és el seu tècnic, no? Si és que té una part crítica adequada, ha de jugar ell, tu i jo sí. Jo estic amb que hauria de jugar a la primera part, que sortís la Barça en lloc d'enxacar. I la segona part... Solucions del partit i la segona... A controlar. A la segona a controlar. A veure on es vindrà. Crec, eh, no sé. Això és... Hòstia, és tan difícil. La qüestió no és tant aquesta, sinó si no juga Luis Suárez, qui faríeu sortir?
Pedro o Munir? Amigo. Jo Pedro. El Sandro. Jo faria sortir el Pedro per comptes del Munir. Perquè l'Alexis no pot jugar. Té més experiència amb aquests partits.
Sí, això sí. Però també es pot desatjar el Munir i fer un gran partit. Sí, sí, no, no, no, sí. A veure, el Munir té que jugar... té que estar mal sent discutible, no? Això és un molt bon jugador, però li falta, li falta. També seria la penúltima, per no dir l'última oportunitat, perquè un cop estigui... Sí, un cop que estigui el Luis Suárez, ja no tornarà a veure titularitat ni de broma. Però va, no tornarà al Barça B.
No és que tornarà el Barça B, és que anirà el Barça B, perquè aquest senyor Monir ve de juvenils. Em sembla que encara no ha jugat amb el Barça B. No, encara no ha jugat. Ha jugat més partits amb el primer equip que amb el Barça B. Dos que prefereixi el Pedro que el Monir.
El Pedro té més experiència. Què penseu que faria en Pep?
Hòstia, ni idea, tio. El Pep ens podria sorprendre a tots. Posar el Thiago a Messi de Porter... El Pep ens podria sorprendre a tots. No, és que tàcticament serà un partit bastant interessant, eh, perquè veure l'aprovatura d'en Mathieu jugant per l'esquerra. Què us va semblar? Molt bé. Molt bé.
Molt bé. De fet, és la seva demarcació. A mi, Matiet, a part d'un parell o tres de cagades que ha fet, que s'entén el perquè... Ha fet una temporada, de moment, molt digna. Sí. A mi, el rendiment és molt bo. A vegades, fa els primers partits que jugam amb l'equip, amb el Barça, i jugant al Barça és una altra història, saps? Recordeu els discursos que et feia aquest palló jugant per l'esquerra amb el València? Sí, sí.
És que t'has recorregut, és un bon defensa, és un bon lateral, eh? Sí, sí, igualment. El seu llot és lateral. Però clar... Doncs un pique... Bartre... Home, si ets el Germànen que no crec que arribi... No, Germànen no arribarà. Estan fastidats, aquest nano? Germànen no arriba. I et dona més consistència i molt més joc paral. I llavors poses el Douglas.
No, a veure... Hòstia, aquí no t'ho hem fitxat d'en Amaldúlars. Així ha sigut un an. Un an.
Què ha sigut la torna? Història d'aquelles de la presa aquesta, com es diu, tràfic, no? No sé, no sé, doncs... Cada cert temps ens aixequen la camisa. Hòstia, quin saldo. Bueno, en totes maneres, jo encara... tinc l'esperança que no sigui tan dolent. Ha jugat un partit, era el primer partit... Sí, però contra qui va jugar? No sé, però estava molt nerviós, el tio. Però contra qui va jugar? Estava molt nerviós. És com si juguéssim contra l'Europa. Una cosa així. No sé contra qui va jugar.
No va ser contra la selecció de no sé què. No. Sí. Va jugar un partit de Lliga, no va ser del Màlaga. Va jugar un partit de Liga, el Douglas? Sí, el Màlaga. El Màlaga em sembla que va ser aquell. Ja deia que sí. Sí, sí, sí, sí, contra el Màlaga. Va ser aquell dia que va fer la tira de canvis a la defensa... Sí, sí, és veritat, és veritat. I anava tota l'estona tirant la pilota enrere. Sí, sí, sí, sí. Que clar, que jo pensava dir, vale, el senyor Dani Alves tira la pilota cap endavant, centre, no se sap aquí, perquè no hi ha mai ningú
I, a vegades, doncs resulta que aquest centre l'agafa algú i marca. Si el centre de Dani Alves l'agafa algú és gol. Home, si està Luis Suárez, la cosa t'interessa. El que passa és que avui per avui, els centres... No hi ha receptor. No hi ha receptor, efectivament. Però és que aquest no s'entrava, és que estireu la pilota cap enrere. Home, jo fer-lo jugar, de titular...
Jo no ho veig. De tant en tant, si fa alguna guardiolada d'aquestes també, estranyes? A veure, pel lateral dret té Dani Alves, té Montolla... I té Adriano, que pot jugar tant a la dreta com a l'esquerra.
Per tant, no t'estranyi que... que sigui Adriano Alba. Adriano per la dreta, Alba per la dreta, o Mathieu. Però a veure, si deixem Dani Alves sol, fent el típic partit que fa, que puja i li costa la tira baixar, i tenim per allà Cristiano Ronaldo, ho veieu clar, aquest històric? No creieu que farà alguna cosa al respecte de... Cristiano Ronaldo ja té el marcador que es pique.
I entrant, com es diu, en Benzema, que em ficaràs Benzema al costat de, com es diu, de Fesito. De Macerano. Li té el dos pams. Sí, bueno, però per això li passa per sota les cames. Atenció, eh, al joc aèric. És que aquest sí que en vol el punta-pala. Però bueno, jo vull arribar al Morbo. El vol de Messi.
El gol de Messi. Que Messi marqui dos gols contra l'Iber, estigui empatat amb Zorra i marqui a Madrid. I d'acord amb el que ha dit la Federació Espanyola. Em semblaria, perdona, una bestiesa. Que es pari... I tant, home! Siguin a Madrid o amb l'Iber o a Santurce.
Ah, però no disfrutaries com un carrer. Sí, però disfrutaria pel moment. I quan acabi el partit, que li doni una xapa de Coca-Cola o una caixa d'estrines. Tant me fots. Però durant el partit, el que no es pot fer és parar un partit de futbol per dir que aquest tio és un record absolut de la Lliga. No, home, no. Però jo aniré bé, eh? A mi no em sembla malament. No, perquè els conceptes són molts diferents. De l'esport aquí a Sants Onís. Espera't. Escolta'm. Escolta'm els espectacles aquí. La temporada que ve... Sac i fetge.
La temporada que ve tindrem el ojo del con, eh? Bueno, cada entrenador tindrà dues possibilitats de parar el partit, veure la jugada repetida per televisió. Això és la volució, clar. Sí, però si això em sembla bé. Això em sembla bé. El que no em sembla bé és parar un partit de futbol perquè el concepte que es té de l'esport aquí és diferent. Això no es pot fer com a Estats Units, home. No t'imagines el careto de Cristiano Ronaldo?
Sí, però el Messi marca. Supera el rècord, s'acaba el partit i se li fot el que sigui. Però és que, a més a més, el concepte dels esports dels Estats Units és totalment diferent.
La meva opinió és que són ganes de muntar pollastres, són ganes de buscar pollastres. Ens queden quatre minuts i encara podem
Comentar una mica la declaració d'aquesta diu si Catalunya s'independitza ni Barça ni espanyols jugaran a la lliga espanyola. Tu creus que la lliga espanyola deixarà marxar? L'espanyol podria ser. Però tu creus que deixarà marxar el Barça? Si marxar el Barça no hi ha lliga? És el mateix discurs que el tema de la Constitució. És que ho diu
La Lliga no s'arriba a aquesta situació.
i una d'elles podria ser. A més a més, el tema de la participació, perquè aquí perdria tothom al Barça, però la Lliga Espanyola baixaria, no t'explico.
que fan el seu agost el dia que ve al Madrid o ve al Barça, clar, si només els queda al Madrid els hi treus el 50%... I les plataformes digitals. El Barça podria jugar amb la Lliga Francesa. Podria jugar amb la Lliga Francesa. Que li pregunti la telefònica que em pensa. I aleshores tota la gent, tota Catalunya seguirà el Barça a la televisió francesa.
Home, més perdrien abonats, no? La Lliga d'aquí la veurien tres, i el Cabo. Jo no crec que... No, jo crec que... Bueno, sí. És una mesa de les bestieses. El dia que... Sí. L'altre dia, ho dèiem, comentàvem aquí a la tertúlia dels dimecres, jo crec que ja ha arribat el moment que s'ho pensi, que facin una Lliga europea, i deixant-se d'històries. Jo crec que sí.
A veure, econòmicament,
Sí, a veure, perdona, el diumenge que ve... El diumenge que ve juguem contra l'Eibert, amb totes les respetes pels senyors de l'Eibert, la gran temporada que vam fer la temporada passada, i allò, per a veure, hem de dir, no, sí, el Barça juga contra l'Eibert, a dir, ve al Manchester, ve a l'Arsenal, ve... Home, sisplau, no hi ha color, no hi ha color. Que veurem ja no ho sé, perquè si per ficar l'ojo del con, que ja fa anys que existeix aquesta història amb el tenis,
o posar una tonteria com aquesta de l'Spray. Han de passar moltes històries. Jo crec que no estan parlant de la vora. Alemanya està prohibint l'Spray. L'àrbitre espanyol que va arbitrar el Bayer de Múnich li han posat una multa.
per utilitzar l'esprai, que està prohibit estar a l'any. Ja li podien haver dit abans, també. No, no, li van dir, però el tio diu que la seva... Clar, els que li manen amb ell li han dit que utilitzi l'esprai. És en sèrio, que no la fan servir? No, no, no, perquè té gasos o... Jo també, quan menja motxeta. Et caldoneu, però algú ho havia de dir, sí. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Bueno, va, deixem-ho córrer, tornarem el proper divendres a la mateixa hora de sempre, i fins aleshores, que sigueu molt feliços.
Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu.
Fins demà!