A les eleccions municipals, quan més pots agrupar abans, millor.
La pel·lícula Learning to Drive de la directora Isabel Cuixet participa a la secció oficial del 18è Festival de Màlaga que es farà del 17 al 26 d'abril. Ben Kingsley, Patricia Clarkson i Grace Gamer protagonitzen aquesta comèdia dramàtica que explica la història de la Wendy, una escriptora que es treu el carnet de conduir mentre el seu matrimoni perilla. Isabel Cuixet també rebrà el premi retrospectiva del Festival de Màlaga en reconeixement a la seva trajectòria. A més, el certamen estrenarà un documental sobre la cineasta.
Esports Montserreia. El jugador alemany Marco Reus és el preferit per reforçar el Barça per un de cada quatre dels 800 encastats per Catalunya Ràdio. Darrere del jugador del Borussia Dortmund hi ha el madridista Isco, amb un 19,5%, i l'Atlètic Coque amb un 14,7%. Avui el club de la mitjanit es revelarà les preferències pel que fa a l'entrenador.
Dos equips passaran avui als quarts de final de la Champions. Seran els guanyadors de les eliminatòries entre el Chelsea i el Paris Saint-Germain amb empat a 1 de la nada i entre el Bayern i el Shakhtar amb empat a 0. Els Mossos l'Esquadra han aconsellat als grups d'animació del Barça de bàsquet que no converteixin el partit de demà contra el Maccabi a l'Euro Lliga en un acte polític.
La policia reserva el dret de requisar al Palau Blau Grana banderes palestines i pancartes que puguin ser ofensives si el context del partit ho requereix. El club afirma que es respectarà la llibertat d'expressió sempre dins els límits de la tolerància i el respecte. I amb Atarpolo femení, Sabadell Impèria, avui amb la classificació per a la fase final de les Champions en joc. A l'anada hi va haver empat a 8. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 5 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. Rafael Casanova, el general Moragues, Mariana de Cupons i Antoni de Villarroel seran alguns dels protagonistes de la propera conferència de la CEES aquest divendres. L'historiador Carles Serret, biògraf de Casanova, és el convidat de l'entitat per parlar dels grans protagonistes catalans durant la Guerra de Successió.
Durant la xerrada, Carles Serret parlarà de figures destacades durant el conflicte del 1700 al 1714. Malgrat tot, Serret apunta a la gran quantitat de catalans destacats. En aquella època, per doblegat, estructurarà la conferència en diferents categories. La xerrada serà divendres a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu.
Més qüestions. A partir d'aquest cap de setmana obriran les pistes de les escoles Montserrat i Montseny. S'engega així una iniciativa que permetrà que els nens i nenes facin activitats al pati d'aquests dos centres els dies que no hi ha classe. Les pistes estaran obertes els caps de setmana, els dies festius i els laborables dels períodes de vacances escolars de setmana Santa, Estiu i Nadal al mes d'agost.
romandran tancades. Durant les portes obertes a les pistes no hi haurà vigilància regular. L'ús d'aquests espais quedarà limitat a les pistes i no es permetrà l'accés a la resta de dependències escolars. Tampoc estarà permès fumar ni l'accés d'animals, excepte gossos pigall.
I acabem destacant que l'associació Amics del Barri Sud ha recollit 1.000 quilos de menjar en la seva darrera recollida solidària d'aliments. Va tenir lloc el passat 14 de febrer davant del Cap Bravo de l'Illa Walden i del centre cívic Salvador Espriu. I entre totes les persones que s'hi van acostar per donar aliments, es va recollir una tona de menjar per a aquelles persones amb més dificultats econòmiques. Aquests 1.000 quilos de menjar els va recollir Creu Roja al final de la jornada per repartir-los entre els usuaris.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com i a les xarxes socials al Twitter i al Facebook. Que vagi bé. Molt bona tarda.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Espera. Us parla i us saluda Jordi Domène. Des d'ara fins a la seta del vespre, aquest és el programa 1591 de la penya del morro.
D'aquí uns moments parlarem amb... Bueno, parlarem, no, escoltarem la peça que ens envia el Pau Marcos des d'Oxford. També tindrem la Clara Narvion des de la redacció del Time Out parlant-nos de diferents articles que publicarà la revista. La Montse Perràs de l'Espai Essència avui parlant de ioga amb un dels professors. I també tindrem la Roser Ars d'Educació Canina, l'Eric Pomar de les aplicacions fòbils i el Sergi Arrada del Casal de Joves de Sant Lluís.
Tot això a la penya del morro d'avui. El trending tòpic del dia d'avui. El tenim aquí amb la Cristina, el més comentat a tu i tot.
Què passa? Ah, que no, ah, que no està, calla, que no està... Calla, que no està la Cristina. No podem fer trending topic, no? Bueno, però res, cosa tu. Si no podem fer trending topic, no ho fem i ja està. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenos Aires per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah!
Ah, que no... Que l'Andrei ha fet el bolletí ara fa un moment, que no hi ha notícies de Sant Josep, no? Bueno, pues... Sí, sí, ara m'adono, no? De fet, estic sol aquí a l'estudi. I clar, també és una mica idiota. Estava mirant els papers, xico el cap i veig que no hi ha ningú...
Hombre, les fans. Espera temps que no apareixem. Gràcies, gràcies, noies. Gràcies. No, no, no cal. Ja està? Ah, ja està? Ja està, ja està. Que les fans ja... Bueno, estic una mica sol. Sento una mica sol. Avui començar el programa més sol que la una. Però bueno, no passa res. No passa res perquè si dins d'un mateix se sent ple, no hi ha soledat que valgui la pena.
Jo volia fer un poema d'això, volia fer un poema. Bueno, escolta, res, jo volia solter el tòpic, no puc ser, volia fer les notícies de Sant Just, tampoc ha pogut ser. Anem cap a Oxford amb el Pau Marco.
Doncs avui el programa el comencem escoltant la peça que cada setmana ens envia el Pau Marcos des de la ciutat britànica d'Oxford. Ja sabeu que el Pau fa uns mesos se'n va anar a viure en aquella bonica ciutat. Estic parlant com el Mickey Motto. Se'n va anar a viure en aquella bonica ciutat i cada setmana ens envia una peça sota el títol Mama, estic bé, perquè els seus pares i la seva mare sobretot no es preocupi i sàpiga que està bé. Pau, quan vulguis.
Fins demà!
Bona tarda, una setmana més des d'Oxford, juntament amb l'Adrià Nortiz. Bona tarda, Adri. Bona tarda, Pau. I des d'on avui ens traslladarem per explicar-vos unes quantes coses sobre la gran metròpoli que tenim a tocar, Londres. Tenir-la dues hores amb vos ens ha permès anar-hi unes quantes vegades i, tot i que no en sabem tant com qualsevol que hi estigui visquent, com a mínim, us podem aconsellar com moure-us i què veure, més o menys.
Everybody's talking at me. I don't hear words of saying. Only the echoes of my mind.
Pels que estigueu preparant una escapada, un viatge o directament un trasllat, començarem pel principi, allotjament temporal i moure's per la ciutat. Això sí, des de la nostra perspectiva de visitants puntuals. Sobre el tema del transport, el primer és un avís. Londres és molt gran. Evidentment, això tothom ho sap, però un cop a la ciutat és quan te n'adones. Mirant el Mable sembla que el més famós estigui pràcticament al tocar, però la realitat és bastant diferent.
Això no vol dir que el centre no es pugui fer caminant. Visitar el Big Ben, Westminster, el Buckingham Palace i Picadilly Circus, per exemple, en un matí, és factible. Això sí, la cosa es posa més complicada si la visita es vol fer en dissabte, perquè sembla que mitja Europa està a Londres durant el cap de setmana.
Aquests són els únics llocs realment accessibles a peu, a no ser que sigui un bon excursionista. Per anar a Camp Dentown, Towing of London o la Catedral de Sant Pol, recomanem el metro. Per 12 lliures hi ha un bitllet per tot el dia. És molt car, però serveix per a tots els transports i si el dia següent només es fa servir el bus, potser es pot viatjar gratis perquè pràcticament no ho miren.
El tema llotjament, el millor és fer una cerca per internet. Hi ha molta oferta i els preus són força raonables per tractar-se d'una capital europea. Això sí, mireu bé la zona de l'hotel o de l'hostal, perquè si no és gaire cèntric, doncs haureu de sumar el preu del transport segur. Nosaltres hem estat en un parell d'hostals i a la nit ens ha sortit aproximadament unes 20 lliures per cap, que no arriba als 30 euros. Això sí, eren habitacions grans perquè anàvem en grup, però les dobles o triples tampoc es disparen gairebé de cèntric.
I'm skipping over the ocean like a stone. Everybody's talking at me. Can't hear a word they're saying. Only the echo of my mind. How do you think about your day?
Fins demà!
Sobre què visitar ens estalviem dir-vos els monuments més típics i passem directament a les coses més curioses, començant pels mercats i botigues. Tampoc som experts, perquè al final hem visitat el mateix unes quantes vegades amb diferents persones, però a base de repetir les rutes ja ens les coneixem bastant. Comencem per Candentown. Tothom coneix més o menys a què va. És un carrer ple de botigues on es pot regatejar i trobar pràcticament de tot, se suposa. Actualment, al principal carrer es poden comprar bàsicament souvenirs i samarretes, però si s'explora bé el mercat es poden trobar moltes coses.
El primer és menjar de tot el món que es venen paradetes al carrer. A part d'això, hi ha molts articles de decoració, roba i accessoris. El truc és bàsicament no quedar-se al carrer principal, sinó passar al pont que hi ha i ficar-se pels carrerons fins a arribar a l'antic hospital de Cavalls, que era estar ple de botiguetes. I parlant de botigues, una de forces gracioses la demanem, que són com els lacasitos de tota la vida. La veritat és que no té res gaire d'interessant, a part d'una paret amb tubs demanem separats per colors. Ah, i que se suposa que és la botiga més gran del món dedicada a la marca.
També hi ha una macrobotiga de joguines que es diu Hamleys a Regent Street, on qualsevol s'ho pot passar bé. Creiem que els que s'ho passen millor són els que hi treballen perquè hi poden trobar totes les joguines. A part d'això, sabem que els mercats de Londres estan molt bé, sobretot els diumenges, però de moment no hi han pogut anar cap. Sempre podeu fer una cerca abans de viatjar, sobretot de llocs com Porto Velo o Covell Gardo.
Fins demà!
Deixant de banda les compres, també us volem fer un parell de recomanacions sobre visites generals. Estan basades bàsicament en museus. Potser no és la vostra prioritat, però comptant amb el temps anglès, poden ser un bon refugi en un dia de pluja. La part bona és que són gratuïts i només demanen donacions voluntàries. Segur que en podeu trobar algun que us interessi. El d'Història Natural, la National Gallery, el British amb peces històriques... Això sí, tots són immensos, així que, si us hi podeu passar unes quantes hores, sense gairebé adonar-vos-hi.
Un altre lloc que val la pena visitar és el barri del Soho, justament per sobre Picadilici. Hi ha moltes botigues i, sobretot, molts restaurants diferents per fer fotos al menjar i penjar-les a Instagram. I per acabar, un altre lloc on fer fotos de postureu és als parcs. Estan plens d'esquirols i són realment grans, res a veure amb la ciutadella. Als esquirols se'ls pot donar de menjar, però alguns tenen tanta confiança que s'hi pugen a la cama, podien per experiència.
Fins demà!
Avui deixem aquí esperant que si visiteu Londres els consells us siguin una mica útils. Preneu-vos la ciutat amb calma, porteu sabates còmodes i no us confieu si al matí veieu el sol perquè pot començar a ploure en una hora. En aquest país el temps està boig. Però tot i això, mama, estic bé. Mama, estic bé.
Bona nit.
Fins demà!
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. One more.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Salon Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
i com cada dimecres nosaltres connectem amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona allà al departament de màrqueting en una tauleta amb el seu ordinador hi ha la Clara Nervion Clara bona tarda
Hola, bona tarda, què tal? Com estàs? La nostra revista, ho hem de dir, d'oci de cultura de capçaleta, que surt els dimecres, el tios i els divendres amb el periòdic de Catalunya i cada setmana amb la Clara Nervion repassem alguns dels articles de la revista. Per cert que Clara s'acosta ja al Barcelona VR Festival i en parleu també, no, a la revista?
Doncs sí, exactament. Parlem de la quarta edició d'aquest festival, que torna a repetir ubicació i se celebrarà en Museu Marítim entre el 13 i el 15 de març, que ja és també aquesta setmana. Sí, de fet, és aquest fin deia... És aquest cap de setmana, sí, sí. Tots cap al Museu Marítim, avui d'aquesta Fira de la Cervesa, en què el principal reclam és una barra gegant entre 60 fires, totes.
on aniran canviant les cerveses. I podrem degustar-ne fins a 300. És a dir, una darrere l'altra, doncs, podem gastar 300 cerveses. Clar, sí, i el dia següent vas tu a treballar, eh? Perquè, clar... És cap de setmana, aquest cap de setmana. Ah, és cap de setmana, és veritat. Sí, que és cap de setmana, però és que per un moment, bueno, clar que sigui cap de setmana, si t'has de fotre 300 cerveses de forma diferent una darrere l'altra, ni que sigui cap de setmana, passa un o dos dies i encara has d'esperar. Tu hi has anat alguna vegada, Clara?
No he anat mai, perquè a mi sóc molt simple, les dones a vegades m'empelaguen molt. Sí, mira, hòstia, això ara... És això, fotre'm 300 em sembla com complicat. A mi de través d'aquesta, diguem, les comercials, m'encanten i a d'aquesta sí que me'n podia fotre 300.
Ja, com ens escoltin els de l'associació Birrot, que són els de cervesa artesana d'aquí de Sant Jus, anem arreglats. Però és que a mi em passa una mica el mateix, també. A vegades les trobo com massa fortes, les artesanes. A més que em passa això, sí, sí, és justament això, Jordi. Clar, i ells dirà, no, és que les altres cerves comercials i convencionals són aigua. Vale, sí, doncs potser sí. Sí, però clar, jo no em puc fotre 3 llitres de birra artesana, perquè és que... A mi, eh?, i a més són opinions personals, i de fet, com tots sabeu, el Beer Festival té un munt de...
i hi ha moltíssima gent que va i que està contenta. No, no, perdona, i la cervesa artesana, que alguna vegada també n'heu parlat aquí al Time Out, és una tendència que ha creat molts fans en els últims anys, no? Sí, viu un boom i nosaltres ens n'alegrem, tot i que després acabem consumint.
I les marques que tots coneixeu. Efectivament. Aquest cap de setmana, el Barcelona Villar Festival. Abans fent allò que feien a la Diagonal, tu te'n recordes, Clara, d'això? Sí. Però fa molts anys, eh? Que també era com una mena de... No Octoberfest, però com una fira... Però allò d'Octoberfest, jo crec, sí, és diferent, eh? Perquè per l'Octoberfest fan un munt d'activitats de la ciutat, que jo crec que ja en vam parlar l'octubre passat. Sí. Però això és només Villar Festival, eh? És que focalitzat, sobretot, en villars artesanals... Val, eh?
de petits productors catalans i de fora i això, éxitós assegurat per 7 euros aconsegueu-vos un got i els dos primers tiquets Bé, parlem ara del branch electrònic que és això d'alguna cosa a veure amb el que es fa a Montjuïc els diumenges a la tarda o no?
Doncs efectivament, això organitza la mateixa gent que el pícnic electrònic. Ah, mira. Però això és com la versió, diguem, de primavera, quan encara no fa tanta calor com per anar allà de Montjuïc. Sí. Pícnic electrònic que l'any passat has fet el PSCB i aquest any torna al poble espanyol. Ah, molt bé.
I com el... com és el... el branch electrònic, el branch electrònic, comença també a les dotze del migdia. De bon matí hi ha activitats per viatures, hi ha això un tema més familiar, i després comença ja la festa grossa per les vingues. I aquesta setmana, aquest diumenge, ja és el primer. I l'actual duo alemany AMME, que fan Deep House, amb influència... Com l'escriuen? AMME?
Ame amb un accent circunflex a la A. Una M i una E. Ah, val, d'acord. Uf, vale. No sé si ho trobaré. Igual, a YouTube, no? Sí, sí. Bueno, si no, ja ho farem. Més que res per saber com sonava, que de fet estava pensant que el pícnic electrònic, un dels éxits que va tenir l'any passat, que no sé si és la primera... Va ser el primer que es va fer l'any passat o hi ha uns quants?
Ja em porta, ja em porta. Ja em porta els quants, no? El França és el segon i el Picnic ja té un recorregut més llarg, ara no sé exactament quants, però sí, ja té un... No, que anava a dir que un d'altres gris també era l'hora, no? I que hi havia també com així... Hi havia un rotllo familiar, també, i... Sí, és justament això que comentava, que comença a les 12 i durant el dia 5 o així hi ha activitats, hi ha un rocòdrom, hi ha activitats per als nens, amb musiqueta...
però la música està posada a un nivell, diguem, apte pels nens i hi ha pas dia de 5 a la tarda, arriba dels grans i... i és més per ells. Molt bé. I l'important de saber també és que les dones per nens i per adultes estan apagades, de forma que no patiu per anar amb nens perquè no s'osbarregeran amb la festa grossa. El poble espanyol, eh?
El poble espanyol. I això només ho fan un cap de setmana o ho fan més dies? No, no, no, ho faran, no sé si, doncs, un cap de setmana sí, un diumenge sí, un diumenge no, fins a l'estiu. Molt bé, doncs també... Anirem parlant, sí, oi, les pròpères setmanes. Claro.
Bé, i acabem ja amb una última activitat, Clara, que és... Això m'agrada molt, eh? M'agrada molt, molt, molt, això, aquest tema que ens proposes, que són bars amb tapas gratis. Una cosa que, si ens escolt algun madrileny, deu dir que aquí estàs locos, perquè ja és lo que hacemos siempre nosotros. Bé, bueno, madrileny o el rest de l'estat. Però, Clara, aquí no és tan comú, a Barcelona, trobar bars on demanis una canyeta, per exemple, i et posin, jo què sé, unes olivetes o et posin unes patatones, no?
La cosa va una mica més allà, i nosaltres sempre tenim molta, molta, molta enveja de la gent del sud, sobretot de Madrid i també d'Andalusia, que tenen sempre unes tapes boníssimes, i el que hem intentat buscar és això, llocs on no només et posen uns cacahuets, sinó que vagi una mica més allà. I n'hem trobat diversos, perquè l'ambiente del sud, que està al carrer Viladumat 85, allà a Sant Antoni, a...
que el porten un noi de Granada i una catalana. I van ser els primers en oferir tapes bones i de qualitat amb les seves canyes. Cada canya val 1,80. I ve acompanyat d'una tapa diferent, casolana i generosa. És a dir, podem trobar-les a trotxar de patates entre la dilla russa, uns pinxes amb pernil...
Diferents tapes, però que no es limiten al que tu deies, a quatre patates, sinó que realment és una bona tapa i gran. Ja ho veig, ja ho veig, ja ho veig. Aquesta ruta, Sant Antoni, dius? No, no, al carrer Viladomat, 85. Ah, al carrer Viladomat, 85, vale, me l'apunto. Aquesta és la primera opció. Després també n'hi ha d'altres, no?, que a Barcelona ofereixen tapes gratis. Jordi, tenim un que és possiblement un dels més mítics, que és la Gatamala. Ah.
Ah, la Gata Mala. Que està a Gràcia, al carrer Rabassa, número 37, que és a la part nord, a la part de dalt, a Gràcia, que està tocant a la muntanya. Em sembla que està tocant a la plaça Rovira, diria. Ah, exactament. És just per saber la plaça Rovira. Molt bé. Doncs ells també posen un amorit i amb l'amorit es posen una canya d'aquesta, una tapa d'aquestes bones, bones, bones.
L'únic problema que té és que sempre està molt, molt, molt ple de gent i a vegades un ha de fer colzes per fer-se un petit lloc a la barra. Això fa rabieta, però és el que hi ha. El boca-orella funciona molt bé, tothom ho coneix i, de fet, a Gràcia sol passar. Quan un bar està bé i tal, depèn de quina hora vas, és impossible aconseguir un lloc per estar tranquil·lament.
Bueno, en fi, tenim la Gata Mala al carrer Rabassa, 37, amb una mòrits, també una tapeta. I tenim alguna altra ja per acabar? Doncs mira, finiquitem amb un que he pensat especialment per tu, perquè aquest està, la Casa Mayo està al barri de Sants. Hombre, home, això m'apunto, Casa Mayo. Això sé que t'agrada, aleshores aquest diga-hi el Jordi, que estarà content. Hombre, què bé. Està al carrer Rector Triador, 72, i com us deia, es diu Casa Mayo, i és un...
Un restaurant gallec, d'aquests típics, típics, que més enllà de l'etapa que us posen, podeu provar la conya, el pop, que estan boníssims, i també us serviran un pinxo super, super bo amb cada canya que demaneu. Ah, molt bé, doncs escolta, m'apunto al carrer Rector Triador 72, a la Casa Maya. Amb aquesta música de fons sembla justo molinero, una mica. En fi, Clara, moltes gràcies, una setmana més que vagi molt bé, i cuida't molt. Fins d'immigres que veu, un petó guapa! Adéu!
Bé, sí. Doncs nosaltres anem acabant ja aquesta part del programa. I d'aquí un moment tindrem a la Montse Ferrat de l'Espai Essència. Espai Essència. Consciència i divulgació.
Fem una pausa d'aquí uns moments i avui la Montse que ve acompanyada d'un dels professors de ioga de l'Espai Essència. Fins ara mateix a la Penya de Morro. ...de l'alma que aquella noche Yo te vi con otro hombre bajar de un coche Yo me quedé prendido porque...
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth, yes, or no.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1
Doncs, com cada setmana, a la Panyola del Morro, tenim la Montse Farràs de l'Espai Essència, d'aquí de Sant Just, un espai de tranquil·litat, un espai de consciència. Montse Farràs, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Com et trobes? Em vas trobant millor ja aquesta setmana, eh? Em vaig trobant millor, em vaig trobant millor. Tot i que la respiració em falla, malgrat les classes de respiració que tinc a l'abast. Bé, avui no has vingut sola perquè has tornat amb el David Allón, que és un dels professors de ioga d'Essència. David, què tal? Bona tarda. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Benvingut al programa, una setmana més. Ja vam parlar de ioga fa unes setmanes aquí a la penya del morro, però avui volem aprofundir una mica més. A més a més, em sembla que Montse d'aquí uns dies us visita bassista, que és un gran coneixedor de la matèria del ioga i que és bass i que estarà fent un curs el 28 de març
I el 29. I el 29, el cap de setmana, l'últim cap de setmana de març, aquí a Essència. Sí, en Basista és un personatge molt agradable al tracte, molt amè, és un home molt pragmàtic, que toca de peus a terra, però gran coneixedor del ioga.
i dels resultats terapèutics que arriben a través del ioga. Donar en una conversa molt fàcil i que val la pena tenir un moment, qui tingui una mica d'inquietud, compartir unes reflexions amb aquest home. Molt recomanable. En David us en parlarà una mica més. Diguem la xerrada i taller que farà, portada a títol El amor bien entendido.
I parla de desgranar una mica, no?, com la part del ioga més psicològica, més de coneixement, i, bueno, coneixement i autoconeixement, el tractament de les emocions i la diferència entre un amor emocional o un amor de veritat, no?, que és una acció justa i necessària, no?
De fet, jo em sembla que és la primera vegada que escolto relacionar el ioga amb l'amor. Perquè normalment jo tinc la sensació que el ioga és un lloc de relaxació amb un mateix, a través dels exercicis que tu mateix fas i els cursos que feu a essència. Però el ioga i l'amor, o les relacions, com es pot arribar aquí i caçar això?
Mira, jo la gent que ve per essència sempre dic que hi ha diferents mirades i totes són lícites. Hi ha gent que fa el ioga per fer exercici físic i això és una actitud ben lícita i llavors la gent pot anar als poliesportius, pot anar als dirs, etcètera, etcètera.
Però a essència la mirada és una altra. La mirada va una mica més en la profunditat i busquem una mica acostar-nos a la puresa del ioga. I la puresa del ioga va inevitablement, tornem a parlar sempre de lo mateix, de l'autoconsciència i de l'autoobservació. I quan et mires cap a dintre, mires cap a dintre basa en el que és, no David, la unió, que és en realitat el que vol dir ioga. Exacte. Unió conscient amb l'essència d'un mateix.
Que vam parlar l'altra vegada. És veritat, és veritat. Sí, sí, sí. I, clar, aquest amor ben entès, no? Com es pot arribar a que l'amor sigui ben entès, a que les relacions també, no? Entre nosaltres, a través del yoga, siguin les correctes i no siguin tòxiques, clar.
Exacte, doncs mira, precisament això, la toxicitat de les emocions. De vegades una persona que sembla molt amorosa, en veritat, està tenint una actitud que no ajuda els altres. Somriure igual quan ha de mostrar un rebuig, potser...
Llavors, és com ajudar a reforçar males maneres de la gent, no? Doncs això seria una acció amorosa, més una resposta contundent, una bufetada, no?, entre cometes, no?,
que per la por ha no s'estimat, per la por ha no... Sempre és algo com... És egoista, és una acció egoista el fet de ser amorós, de vegades, entre cometes, amorós. És diferenciar una mica això. De fet, hauríem de començar potser per reflexionar què és el que farem aquest dia sobre la paraula amor o sobre el que significa, perquè també hem d'anar alerta a no confondre el que és l'amor i l'enamorament, que són coses diferents. Enamoraments més emocionals. Clar.
L'amor que parlem nosaltres és, de fet, és la consciència. No parlem de l'amor d'estimar l'altre, no? No és un amor dirigit, sinó és un amor allà, només d'observar i de sentir, no? No és un amor cap a tu o cap a l'altre o cap a les coses, sinó és l'amor com a base substancial d'allò que som realment.
A mi hi ha una definició que m'agrada molt de l'amor, que és l'acció justa i necessària. Acció? Acció amorosa és l'acció justa i necessària. Ni més ni menys, no? Justa i necessària, en cada moment. I tu faries servir la paraula acció? Bé, per definir amor, definir una acció amorosa, més que amor.
Amor, bueno, aniria amb una part molt metafísica. Sí, sí, home, és una reflexió molt bonica, no? De totes maneres, avui també, com que tenim aquí, David, aprofitarem i parlarem una mica de ioga en general, perquè les classes pràctiques que tu fas a Essència utilitzes eines de fa milers d'anys, podríem dir, que de fet segueixen sent útils i intenten crear nous hàbits
des d'una base màgica has apuntat i també utilitzes això que comentam fa moment ara i que tenia la Montse que és la consciència aquesta és la base màgica és que això de màgic de vegades sona com és molt l'aere però és el parar a observar això és essencial en el ioga?
Totalment, sí. Bàsic. Això és el ioga, para observar. El moment que pares a observar et connectes amb el present i tractem començant pel cos. Para observar el cos, observar com estic respirant en aquest moment...
Això et connecta tant en el present i no necessites res. A més sembla una cosa tan fàcil i tan senzilla i tan simple, no?, que és dir, observar com entra a l'aire pel nas i torna a sortir, pel nas o per la boca, a l'ara i aquí, no? Però és que hi ha molta gent que potser no... Jo també m'incloc, eh?, que pel ritme de vida que portem, que és com sempre que vas molt ràpid, si no tens temps, és molt fora això que vaig a dir.
No tens ni temps d'adonar-te com respires, no? Tu mateix. Bueno, i temps tenim. El que no tenim, aquest plantejament. O sigui, quan tu introdueixes aquest plantejament, dius, vale, un cop al dia encara et pots posar el mòbil que piti, no? Pipi, para a observar. I en aquest moment, doncs, eh, para a observar, no? Igual no cal ni que tanquis els ulls. Només estàs allà, com estic? Hòstia, potser tinc una postura, dic, com estic? Vaig a posar-me bé a la cadira. O estic respirant per la boca.
O tinc una respiració ofegada, no? I la gent que no ha fet mai ioga, això li pot arribar a sorprendre el primer dia? T'has trobat casos amb gent i amb alumnes que estiguin als teus cursos, que comencen a respirar i comencen a notar coses curioses, sí? Què els passa?
Bé, jo mateix vaig sortir com dient, hosti, això és possible de la primera classe? Això és possible? Sí, la gent surt... Clar, és un parar, una connexió, en veritat, aquesta connexió conscient...
Sí, és com si a vegades veiessis, descobrissis coses a través del microscopi, que tu en la visió normal no la veus i de cop i volta et pares i dius, uala, però si això està ple de vida, si aquí hi ha un munt de coses. Jo recordo que el primer que vaig descobrir és que jo respirava de mig d'aquí del pit cap amunt,
i llavors ens vaig entendre perquè em cansava tant amb natació, etcètera, i va ser a partir d'aquí. I després dius, uala, no, però aquest cos té molta més capacitat d'aire, l'aire va pertot arreu, li descobreixes els camins i com s'eixample. I aquí... Mira, jo ara, mentre et sentia, he parat a observar i m'he adonat que la meva respiració no...
Estava una mica agitada, no? Estic aquí a la ràdio davant d'un micro, m'està sentint gent. Sí. Hosti, i no m'ho puc permetre, potser? No? No me n'adono, no era conscient d'això, no? Exacte, exacte. I què? No passa res? No passa res. Suposo que aquest és el gran, perdó d'alguna forma, truc, no? El canvi. Que és dir, ostres, soc conscient d'això i què?
O som conscient d'això, Val, sí, però continuem. Vull dir que en lloc de donar-li moltes voltes a les coses i estar amb coses que realment no són veritat, perquè ho estem inventant, no? La nostra ment va com a boja pensant les 50.000 milions de possibilitats...
que pot arribar a passar en un moment a la vida i, de fet, no passa mai. És que això és molt curiós, com la nostra ment. I, en canvi, això ens fa ser conscients del moment que estem vivint ara mateix. Diguem, el tema... El ioga treballa, al principi, a més a més del cos físic, treballa molt les emocions. I les emocions, de vegades, no són conscients de les emocions que tenim. Jo, doncs, ara tenia una emoció de...
de por, no? Bueno, tinc una emoció de por, no?, d'enfrontar-me, no?, a venir a la ràdio, estar, dic, ah, no?, és algun que pot emportar-se'm, però si jo observo i dic, vale, doncs, bé, estic aquí, no?, estic molt a gust, a més. De fet, bé, gràcies, però vaja, això ja es tenim molt guanyat, no?, o sigui, el fet de dir, val, doncs mira, doncs ara tinc por, doncs ara estic content, doncs ara tinc nervis, però hi ha moltes vegades a nosaltres mateixos ens passen coses...
i de vegades no sabem per què ens passa, o no sabem què ens està passant. I clar, estem com perduts amb nosaltres mateixos, no Montse? Tu com ho veus? Home, jo veig claríssim, això sempre és com si tu tens un enemic i el mires directament als ulls, l'enemic deixa de fer-te por, es fa petit, no? Doncs això és igual. Ui, què tinc? Què tinc? Ai, no sé què tinc. Ai, no estic bé. No, què tinc? Tinc por. Per què? Per això.
Ah, i l'enemic es fa patir. Clar, ja està. És tenir molt guanyat, eh? Molt guanyat. En fi, de fet, hi ha una relaxació, tu em parles també, David, de la relaxació final, no? Què era això de la relaxació final que feu també en les vostres classes de ioga?
Bé, això és la integració de tota la sessió. Diguem, fem una part de respiració, la consciència, diguem, és consciència del nas endins, no? Tracta de... com si fos un gimnàs, també, no? D'alguna manera, un gimnàs intern, no? Anar exercitant aquesta...
habilitat de fer-te conscient de com està el dit gros del teu peu dret. I anar passant pel cos, passant per la respiració. Això és tot el procés amb les postures, la direcció de les postures, etcètera, no?
Clar, és que això també, perdona que talli, però és molt interessant també tot això, perquè tenim un dit gros del peu dret, saps? Saps què vull dir? Ho sents ara? Home, ara podria sentir-lo, podria sentir-lo, però clar, en el sentit de dir que tenim moltes coses que ni ens n'adonem, no?
Jo vaig aquí, que tenim moltes coses, i que passem per la vida a vegades sense adonar-nos. Perdona que no em volia tallar, però ara m'agrada la reflexió que has fet del dit grans del peu, que sí que el sento. Ara sí, eh? Ara, però un cop hi has posat la consciència, un cop has dit... Ah, no? Llavors poses la consciència allà i el que fas és un petit escanejat, no? Exacte, exacte. I de fet, imagino que relaxació també pot continuar per totes les parts del cos, no? Sí, sí, exacte, sí.
i diguem, clar, totes les tècniques parlava del que fem abans de la relaxació la relaxació com a guinda final fem un desbloquejament físic i energètic llavors a l'hora de la relaxació és una relaxació guiada en la qual també hi ha una part que et quedes tu amb tu mateix allà s'arriba normalment a un...
a una relaxació molt més enllà de la son. Perquè és una relaxació conscient. No és natural. No és una relaxació profunda.
O sí que ho és. Sí, sí, una relaxació profunda. Una relaxació profunda. Però va més enllà de la relaxació que puguem arribar a assolir quan dormim. Clar, perquè estem desperts. Seria com dormir molt conscient, molt despert, en la ment molt desperta, però molt concentrada. Això seria un estat meditatiu, més que relaxació, ja arribaria. Això és aquesta relaxació. Estem tan conscients de...
De deixar caure cada petita tensió allà, al present, al nostre cos. La mena se'n va, la mena se'n va, la mena se'n va. Però respiració, tornem. És màgic. Jo ho visc així. Home, de fet, és que sí. Jo també t'entenc, eh? Que ho visquis així perquè, clar, quan passen aquestes coses i amb un mateix, jo crec que també al·lucina.
En fi, no sé si voleu afegir alguna cosa més, Montse, o David. El David és el jefe amb això del ioga. Quins dies feu els cursos de ioga? El David està els dilluns, per allà. Llavors també en tenim dimecres i dijous, però llavors no fem hatha, fem kundalini, que és una altra mirada.
El yoga hatha, quin tipus de yoga és? Per diferència del Kundalini? Per si alguna vegada potser també... Sí, la gent ho pregunta, això, no? Potser fa uns anys era una cosa que... Però ara ja és com... Es va especialitzar molt, no, el tema del yoga? Bueno, el David sempre diu, no?, que el yoga només n'hi ha un, explica això de tot. Sí, yoga només... Yoga és, bueno, el que hem parlat abans... Te'n recordes de memòria o què? És curiosa que recordem-se'n, no? Sí, on vas a fer...
Unió conscient amb l'essència d'un mateix. Una cosa l'altra vegada que van dir, no, no és perquè sigui essència, però... Unió conscient amb l'essència, amb el que som, no? La consciència, vaja...
Consciència amb pròpia persona del que ets. Jo que no en sé tant, quan la gent em ve a preguntar i em parla de les diferències, jo dic, un és més físic, l'altre treballa una mica més la veu, la respiració, quines diferències i tal. Jo sempre li dic a la gent això és com fer el vermut a Martíno en Zinzano.
Ah, no? Un ha de degustar. I jata que seria, Martínez? No, un ha de degustar. Clar, ha de provar i saber què li convé més, potser, no? Potser un diumenge, depèn de quin diumenge et convé un cinzà, no? I un altre diumenge et convé un martínez.
Però, bueno, normalment qui li agrada al Martini no li agrada al Cintano. Hi ha qui li agrada a tot, també. Trobo que ho allargueu molt, això. Però Essència és un bar que deu oferir diferents. I un bar. Carta pels seus clients. En fi, Montse, Ferraz, David, jo moltes gràcies per haver vingut una vegada més. Gràcies. Que vagi molt bé i ens retrobem dimecres que ve. Que tingui bona tarda. Gràcies. Gràcies.
Fins demà!
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
L'Institut Nacional d'Andorra, l'Institut Nacional Andorra de Finances, no entén per què les autoritats nord-americanes han denunciat ara la possible relació de la banca privada d'Andorra amb el blanqueig de diners procedents d'activitats criminals. Jordi Ganal. Segons l'INAF, aquests fets ja s'estaven investigant des de feia temps amb la col·laboració dels Estats Units i per això s'estranya de la petició que ha comportat, recordem, la intervenció del Banc Andorra i també del Banc de Madrid, del qual és propietari.
Sentim Maria Cossant, directora general de l'INAF. Ja havíem fet, des de fa temps, tot el necessari per cooperar a nivell internacional amb diverses jurisdiccions, inclosa la nord-americana. No tenim informació que ens pugui permetre entendre per què la FINS ha fet això avui. Mentrestant al Banc de Madrid, propietat de la banca privada, ja hi treballen també els interventors nomenats pel Banc d'Espanya per la Comissió Espanyola del Mercat de Valors. Aquesta acció, però, no ha de preocupar els inversors.
Notícies breus, Montse Quadreny. Els psiquiatres han descartat que la dona jutjada per haver mort dels seus dos fills tingui cap malaltia mental i que estigui afectada d'una depressió greu. Afirmen que té un trastorn de dependència i va perdre el nord quan la va deixar el marit quatre mesos abans del doble infanticidi. Així ho explicava una de les psiquiatres al jutge. Ella se queda un poco sin rumbo, ¿no? O sea, todo lo que gestionaba su vida y aunque había violencia en el ámbito familiar, pero...
La comissió d'afers institucionals del Parlament aprova la compareixença del director del Servei Meteorològic de Catalunya, Oriol Puig, en relació amb el cas de presumpte blanqueig de diners pel qual està imputat. A més del germà del conseller d'Empresa i Ocupació, en aquest cas també està imputat un altre membre de la família, Jordi Puig.
Les tropes iraquianes entren a Tikrit després d'una ofensiva de 10 dies contra l'estat islàmic. Les forces iraquianes amb soldats, policies i també paramilitar xiites ocupen ja bona part del nord de la ciutat. Si recuperessin Tikrit, ciutat natal de Saddam Hussein, les tropes iraquianes tindrien una bona base per atacar Mossul, la gran ciutat del nord de l'Iraq.
Els Estats Units aproven noves sancions contra ciutadans russos i ucraïnesos. Segons especifica el Departament del Tresor, un és l'exprimer ministre d'Ucraïna, Mikola Azarov, refugiat a Rússia des de fa un any, exactament igual que l'expresident Yanukovych. Les sancions a Azarov i una desena de persones més, totes de l'òrbita del Kremlin, impliquen la congelació dels seus béns als Estats Units. S'amplia d'aquesta manera el paquet de càstigs que tant els Estats Units com a Europa estan aplicant per la intervenció de Rússia en el conflicte a l'est d'Ucraïna.
L'Ajuntament de Castelló d'Empúries a l'Alt Empordà recupera després de 40 anys la concessió del passeig marítim de la zona d'Empúria Brava. Empúria Brava, Carme Canet. Hola, bona tarda. Després de 40 anys de no poder actuar en aquest espai, que és l'únic a l'estat espanyol gestionat per una empresa privada, finalment l'Ajuntament podrà prendre les regnes i fer una intervenció pensada tant per al turisme com per als residents. S'il·luminarà tot perquè ara no té ni un punt de llum. Després es repavimentarà tot si farà un carril bici nou...
El cost total del projecte és de 3.200.000 euros i està previst que s'acabi en 3 anys.
Aquest vespre s'estrena una de les obres teatrals més esperades de la temporada, una jornata particular basada en la pel·lícula del mateix títol que va dirigir Ettore Escola i que van interpretar Sofia Loren i Marcello Mastroianni. Clara Segura i Pablo Derqui interpreten aquesta peça que dirigeix Oriol Brogi. Pep Vila.
que m'he faltat de les seves històries i de les seves burmetes. Obren majúscules aquest vespre a la Biblioteca de Catalunya. Una jornata particular es desenvolupa en un sol dia a Roma. Tot el poble italià surt al carrer a veure la desfilada que Mussolini li ha preparat a Hitler. Però no tothom hi va. Una mestressa de casa, interpretada per Clara Segura, es trobarà amb un tormentat veí Pablo Derquí que no combrega amb el règim. Clara Segura és Antonieta.
Hem fet una cosa més cap endintre en aquest sentit. També són personatges amb una repressió més gran a nivell emocional, no? Per la seva banda, Gabriele, Pablo Derqui, diu que s'han inspirat en la pel·lícula però que no han intentat copiar els personatges perquè cadascú li ha donat el seu particular tarannà. El nucli de la història és una història d'amor, una història d'amor, de comprensió, de compassió. Dos persones que aparentment són molt diferents es troben i passen un moment molt, molt maco i avui en dia això encara és gaudible.
El tercer discòrdia és la portera de l'edifici, que tot ho veu i controla, Màrcia Cisteró. A la que detecta alguna cosa va cap allà i li diu Antonieta, què està passant aquí? I jo no dic res, però cuidadint, saps? Una mica és això, que està sempre a la que salta. Una jornata particular dirigida per Oriol Brogi s'estrena aquest vespre a la Biblioteca de Catalunya.
Esports, el del Serra. Un 25% dels socis del Futbol Club Barcelona encastats per Catalunya Ràdio diuen que l'alemany Marco Roy seria el reforç preferit darrere del jugador del Borussia de Dortmund i figura el del Madrid Is com un 19% i el de l'Atlètic de Madrid, Coque, amb un 14,7%. Avui al club de la mitjanit revelarem les preferències dels socis del Barça pel que fa a l'entrenador.
Aquest vespre juguen dos partits més de tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. A partir de tres quarts de nou, Chelsea Paris Saint-Germain amb empat a un de la nada i Bayern de Múnich, Shakhtar de Donetsk amb empat a zero del primer partit. I els Mossos d'Esquadra han aconsellat els grups d'animació del Barça que no converteixin el partit de demà contra el Macab i l'Eurolliga en un acte polític. La policia reserva el dret de requisar al Palau Blaurana
banderes palestines i pancartes que puguin ser ofensives si el context del partit ho requereix. El club afirma mentrestant que respectarà la llibertat d'expressió sempre dins dels límits de la tolerància i el respecte. I tornarem a la seta amb totes les notícies al Catalunya Vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, us parla Andrea Bueno. Rafael Casanova, el general Moragues, Mariana de Cupons i Antoni de Villarroel seran alguns dels protagonistes de la propera conferència de la CEES aquest divendres. L'historiador Carles Serret és el convidat de l'entitat per parlar dels grans protagonistes catalans durant la Guerra de Successió. Durant la xerrada, Serret parlarà de figures destacades durant el conflicte del 1700 al 1714.
Malgrat tot, Serret apunta a la gran quantitat de catalans destacats d'aquella època. Per tot plegat, estructurarà la conferència en diferents categories. La xerrada serà demà, divendres, a les 8 del vespre, a la sala Piquet de la Taneu.
Onze nois i noies de Sant Just participaran de la sisena edició del projecte Connecta. Són nou joves de quart d'esò de l'Institut i dos més de l'escola concertada Madre Sacramento. Ahir es va signar el conveni del projecte entre l'Ajuntament i les empreses i centres educatius implicats. El projecte Connecta és un programa de diversificació curricular que permet als joves fer pràctiques a empreses o equipaments santjustencs en diferents sectors professionals. D'aquesta manera, mentre combinen els seus estudis a l'Institut i a Madre Sacramento, es relacionen amb el camp laboral i alhora poden trobar una motivació per a la seva formació.
I acabem recordant-vos que segueix obert el procés de preinscripció al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Fins al 17 de març, els pares i mares poden demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola publicada a Sant Just.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies, edició vespre a les 7. Mentrestant, no us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tarda.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I'm going to my life.
Smooth Jazz Club. Hi esperem. A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morró. Gràcies, gràcies.
La ràdio amiga, ràdio d'Esverg. Escolteu, d'aquí uns moments parlarem amb el Sergi Arrada del casal de joves, que avui, per cert, tenen reunió amb els pares i mares dels alumnes del taller de teatre social del casal, que se'n van a Islàndia, fa una mica de rabieta i enveja sana, per Setmana Santa. Parlarem d'això amb el Sergi Arrada d'aquí una estona. També tindrem les aplicacions mòbils de l'Erico Amar i la Roser Arts, ja...
Bé, ja està el telèfon ja. Anem a saludar-la amb Educació Canina.
I una setmana més. Parlem d'educació canina al programa i ho fem amb la Roser Arx, que ja tenim al telèfon. Roser, què tal? Bona tarda, com estem? Hola, bona tarda. Bona tarda, Roser. Escolta, dius que aquesta setmana vols parlar-nos sobre el procés que passa un gos reactiu per arribar a tolerar allò que l'activa. Això en català què significa, Roser? Això vol dir...
Hi ha diferents maneres de reaccionar a una cosa que activa per un gos, però bàsicament és allò que no acaben d'entendre i quan s'ho troben, ja sigui un nen que passa corrents i li han d'abordar...
ja sigui petar i han de sortir corrents, ja sigui la voràgina de la ciutat, no? Que són, com una mena de mecanisme de defensa que podrien tenir? Bé, és un mecanisme intern, sí, que se n'ha de veure amb l'estrès i que els fa activar, els fa activar. Llavors, qualsevol resposta que pugui oferir, hi ha algunes de més petitones més fàcils de treballar i d'altres que són més vèsters, que realment tenen un problema amb l'agressió, per exemple,
però que el procés que passen, més llarg o més curt, acaba sent molt similar. Llavors jo vull centrar-me una miqueta en aquest procés i en les parts que té i en els punts importants a tenir en compte. Jo ho entenc millor si parlem a través d'exemples, eh, Roser? O sigui que si ens posen algun exemple, millor. Per exemple, parlem d'un gos que mossega de forma incentiva i de cop i volta, no?, sense motiu aparent. Exacte. Per exemple, parlem d'aquest gos.
El primer que hauríem de mirar és l'entorn. Quin seria el millor entorn per començar a treballar això? Perquè un gos que no el pots portar a tot arreu a treballar. Llavors, seria ideal buscar un entorn on, principalment, tu, el propietari, poguessis estar tranquil. Tranquil vol dir que tinguis una certa sensació de control. Per què? Perquè això et portarà a ser una bona referència per aquell gos i a... no t'ho portes per poder millorar. Si tu no ets una bona referència...
i ets d'alguna diferència que té, perquè normalment els gossos que tenen tant de problema es refereixen molt a l'amo, el que passa és que no pots ajudar-lo, encara que vulguis, perquè tu estàs nerviós, tu estàs patint, estàs passant la mateixa por que està passant al gos, no?, d'alguna manera. Clar, això potser ho haurem de treballar en espais on estiguéssim sols, podríem dir, que no hi haguessin... Depèn, depèn, perquè al final tu el que busques és que hi hagi la possibilitat també que aquest gos pugui relacionar-se amb allò que el fa reactiu, no?,
Si no, no ho acaba aprenent mai. Llavors, en el cas aquest del gos que mossega, anem a ser una mica més específics. Podria ser qualsevol cosa, eh? Però, per exemple, un gos que sempre vol atacar els gossos masclat. Sí, sí. Doncs el primer que hauríem de buscar és un espai on nosaltres estiguessim tranquils que aquest gos no pot ser masclat. Molt probablement un camp tancat o...
Jo faria sempre espais oberts, en el cas així, eh?, en el cas d'una agressió o d'una por molt extrema. Espais oberts però delimitats, una miqueta, que tu tinguis la tranquil·litat que el gos no fugirà, per exemple. I a partir d'aquí, amb molta cura, li anirem presentant a la distància. Buscarem una distància, que això n'hem parlat algun cop, de la distància crítica, no? Buscarem la distància entre el gos se tolerarà, allò que el fa reaccionar, i a partir d'aquí començarem a treballar. El gos és el que necessites entendre, que és allò. Si no ho entén...
no arribarà mai a estar tranquil en aquella situació. Llavors, no només estem en un espai adequat, sinó també que pugui, en el cas del gos, que hi hagi mascles que puguin tolerar-lo, que sàpiguen com gestionar un gos que se'ls hi tira a sobre. És que n'hi ha de gossos així. Home, de fet, tot això que dius n'has d'ajudar potser d'un educador que n'hi, no?
En un cas tan extrem sí, però podem... Mira, anem a un cas una mica no tan extrem, però podem treballar amb els punts que hem marcat. Anem al gos que aborda quan passa algú corrent. Això és molt habitual, a més a més, també. És molt habitual.
El que jo volia preguntar-te és, tots aquests mecanismes que surten innats i que a vegades són un pèl agressius, com podríem ser, cada cop i volta el gos comença a bordar o comença a mossegar, tot això ve sempre generat d'un trauma que es pot solucionar? Tot això sempre està bastant lligat a la pou o a la incomprensió, a la inseguretat que crea el no comprendre. Està bastant lligat allà, que això el que fa és provocar estrès i l'estrès...
és un mecanisme que el cos té, que ja ho sabem, això ho hem dit mil cops, però en aquest cas el que ens va en contra és que l'estrès ennubula una mica la realitat, perquè es fa veure perills on no n'hi ha,
constantment, això ens passa a tots, a tots els individus que podem patir estrès ens passa quan hi ha una situació d'estrès alta. Clar, i sobretot això que dius tu, el no saber, la por, no saber què passa, no tenir el control de la situació i, per exemple, els gossos és possible que comencin a abordar quan passa una persona corrent, com dius tu. Llavors, aquí també hem de fer el que comentes, és a dir, portar-lo en un lloc on passi gent sovint corrent, per exemple?
Jo sí que ho faria, ho faria per això, no ho sé, nosaltres a Cunita amb l'Albert, per exemple, tenim, davant de Doc Wilbix, tenim una esplanada enorme que dona el passeig marítim i allà és ideal perquè pots estar a 50 metres del passeig i el gos veure bicicletes, nens, gossos, llavors a partir d'aquí començar a treballar, començar a passejar
una miqueta més a prop cada vegada. És tan important, en casos on el conflicte estigui amb altres individus, és tan important que hi hagi gossos que sàpiguen entendre el teu gos com que les persones que porten aquests gossos també se'n facin càrrec d'aquestes situacions. Llavors, com més difícil és el problema de solucionar o com més fort és el conflicte del gos,
més cura haurem de tenir amb quins individus estan dins d'aquest entorn. Clar, i m'imagino que tampoc no ha de ser d'una forma forçada i de cop i volta portar-lo al mig del passeig, no? Sinó, com dius tu, paulatinament i potser el primer dia a una certa distància i anar-ho reduint. Quant temps has pot arribar a trigar a que el gos solucioni aquest problema?
És molt relatiu, és molt relatiu, perquè estem parlant de coses que et toquen l'emoció, o sigui, la part emocional. I la part emocional depèn del ritme que tingui el gos d'aprenentatge, de la capacitat de l'amo d'entendre-li i d'oferir-li aquests entorns, i em va superbé tot això que dius, perquè ja entrem en el segon punt, que és el que fem malament quan...
per què aquests gossos no acaben de solucionar mai sense trucar a un educador que ni, quan és una cosa molt de sentit comú. Doncs mira, una és la que deies tu, que jo la tenia apuntada com a segona, però la comentarem, que és la inundació, no?, a l'enfrontar-los amb això. A mi em ve al cap un cas molt típic, que és el típic gos que...
Deixa-te oler, no? I li posen el cul a la cara d'aquestra, saps? I el gos està que no té cap mena de ganes de relacionar-se amb aquell gos. Sí, com t'obliguen, no? L'obliguen a que estigui amb un altre gos, per exemple. Exacte. Aquí el que aconseguim és que el presentatge no es doni, perquè l'experiència és tan potent, o sigui, el conflicte de l'ictesa és tan alt que no pot aprendre. No pot aprendre, es bloqueja. Llavors pot ser que respongui bé en aquest moment perquè està sota la pressió, però no...
no està prenent, o sigui, no li servirà aquella experiència. Una altra cosa que també és important a tenir en compte és l'accés de correcció, de dir correcció zero, però sempre ens és inevitable a vegades corregir una miqueta. La correcció eleva la tensió de la situació, l'atenció, o sigui, que la situació sigui més difícil de portar.
baixa molt l'escolta del gos, perquè el gos està pendent del que tu li dius, perquè no acaba d'estar i no pot estar pendent de la situació. Per tant, la capacitat de gestió baixa, però estrepitosament, i l'aprenentament també. Que ens interessa que això no sigui així, perquè al final el que volem és que prengui, no? I és molt important, pel que deies tu, perdona, el que deies abans, el tenir paciència, el tenir paciència, perquè no tenir paciència és no tenir en compte que hi ha un procés que s'ha de passar.
I ho hem de tenir en compte, això. La nostra, vols dir, no? Ah, exacte, sí, sí, la nostra. La nostra dependrà de la nostra directament, a nivell de paciència, sempre. Clar, perquè jo també et volia preguntar que dins d'aquesta mena de mesures que podem arribar a prendre per ajudar el gos, que al cap i a la fi és per ell, perquè no tingui aquesta por a l'hora de...
Per mi és algo mutuo, és pes dos, perquè un passeig amb un gos que té aquestes pors i aquest tipus de reaccions tampoc és agradable per tu, que no el portes. Perquè també vas patint, també vas mirant allà on vas, amb qui vas, a quines hores vas, no?
I clar, m'imagino que sabem si el gos millora o no en l'aspecte que volem que ho faci a mesura que van passant aquestes sessions que anem fent amb ell, enfrontant-lo al problema. Normalment sempre hi ha les mateixes etapes, encara que siguin diferents temps per tots els gossos?
Jo penso que sí, que més o menys... Són etapes que són molt semblants a les de creixement. El gos va avançant, si comences a posar els entorns fàcils, hi ha punts on t'arriba que sembla que anem enrere, perquè fa com una... entre cometes, perquè no és exactament així la paraula, però fa com una reflexió, una consolidació de tot el que ha après i ho posa a prova.
ho posa a prova. Llavors, si aquell moment es gestiona bé i passa una mica sense pena ni glòria, el gos passa aquell punt i segueix l'aprenentatge. Però sí, més o menys, no et puc definir quines etapes, perquè depèn de cada conflicte, és d'una manera o d'una altra, però sí...
Sí que hi ha una línia de temps que ho coneixen tots quan han de recuperar alguna cosa així. Bé, per tant, fem una mica de resum i recapitulem. Per exemple, si avui la Roseca ens volia parlar de com podem solucionar aquestes reaccions que surten a vegades...
per agressives dels nostres gossos quan estan al carrer. Hem posat l'exemple que passa una persona corrent i el gos sempre a borda. Primer hem d'anar a un entorn propici, que sigui tranquil pel gos i a una certa distància d'on pugui haver aquest problema perquè poc a poc el gos es vagi acostumant. Després també, quines coses solem fer de manera errònia?
Això també és important. Les reaccions del gos i també les nostres emocions, no? Com a propietaris dels gossos, important la paciència. Això és molt important, no? Sí, sí. Penseu que som nosaltres qui el gos mirarà i de qui el gos dependrà una miqueta per poder avançar. Llavors, perdó, és important...
És important que nosaltres fiquem una bona referència. I si estem en un entorn on no tenim aquesta sensació de control del que està passant, no ho serem. Per tant, tu també pots anar pel carrer cada dia i trobar-te un problema i és el passeig que has de fer i no hi ha més. Aquest dia no pots. Llavors, si ens passa això, jo recomano molt observar. Observar i preveure seran els nostres aliats més grans. Observar una miqueta l'entorn, observar la situació, si ja ens hem trobat en el conflicte,
I a partir d'aquí, permetre's equivocar-se, també. Perquè el procés, sigui més llarg o més curt, té un camí, no? I no perquè t'hagis equivocat, aquest camí ja ha quedat tancat. El permetre's, el ser conscient que et pots equivocar i que es pot equivocar el gos, fa que puguis avançar millor i que ell també pugui avançar millor. I en quant a les reaccions del gos, jo recomano molt tenir en compte això, el que dèiem, la bona referència per part nostra és molt important per donar-li calma, per donar-li pau,
I la Pau el que farà, potser ell no la té, però el que farà, quan ell reediti tot això, que estigui tranquil a casa, sí que tindrà la imatge que tu estaves tranquil en aquella situació. I quan això es repeteixi diverses vegades, arribarà un moment que dirà, per què em preocupo jo? I a partir d'aquí començarà a canviar. És molt important la comunicació. La comunicació a nivell de respectar les senyals que ell dona i de respondre-les. Si algú està en un embolic i t'està mirant amb cara de treu-me d'aquí...
Igual sí que has de treure aquell dia, tot i que nosaltres som de no intervenir i de deixar una miqueta que evolucionen les coses perquè l'aprenentatge depèn d'això. Hi ha dies o hi ha moments que si tu veus clar que tu coneixes el teu gos, et dic ajuda, doncs el trec, sempre sense perdre aquesta calma, aquesta referència bona, però el trec d'allà.
El que dèiem, vull dir, per assegurar l'aprenentatge, o sigui, hem de ser molt conscients que hi ha un temps, i hem de ser pacients i hem de permetre que hi hagi errors en aquest temps, perquè és inevitable, és la manera d'aprendre. I el que està clar també és que els gossos, com ja hem comentat moltes vegades, són molt empàtics en aquest sentit, no?, amb els propietaris, i si nosaltres estem tranquils, ells també ho estaran. Com que sí, buscaran estar-ho, però ja no
No sé, mira, jo puc posar l'exemple molt clar de la meva, perquè, clar, com que l'he viscut jo, he seguit tot el procés, no? La meva era un gos que perseguia nens que corrien, que va mossegar en un moment donat amb un corredor, i que ha estat un treball de... ben bé un any. De dir, m'hi poso i no paro fins que ho tinguem, ha estat un any. Un any de treure molts vicis, bueno, tenia bastant de conflicte ella amb moltes coses, no? Llavors...
Això també ens fa veure que no és una cosa ràpida, que moltes vegades la gent té com la pressa de dir no, no, no, és que ho vull solucionar ja. Sí, sí, sempre es veu una miqueta. L'educador Caní, la figura de l'educador Caní és que tinc ja com molt amb el que no sal de la nostra filosofia, però l'adiestrament, l'adoptrinatge, el que fa és, bueno, jo toco un botó, ho reconfiguro tot i el gos està curat. No.
O sigui, la ganja, a la meva gossa, li segueix molt estant. O li segueix importunant un nen que corre o que fa molt de serau. Però ara entén que allò és una cosa que és normal, que passa a vegades i que no té per què posar-se nerviós. Que té altres solucions. Que pot agafar i marxar allà. Exacte, que no pot controlar-ho però que tampoc no que s'estressi. Exacte. Doncs, Roser, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies una setmana més i ens retrobem dimecres que ve. Que vagi molt bé. Bona tarda.
Molt bona tarda. Adéu, xiao. Bona tarda. Adéu.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? A Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
I una setmana més saludem l'Eric Potmarc, que ja el tenim aquí a l'estudi de la ràdio. Eric, què tal? Com estem? Bona tarda. Hola, bona tarda. Un dimecres més. Avui, com cada setmana parlem de les diferents aplicacions que tenen els mòbils...
Parlarem del joc de la setmana, les més descarregades a l'Apple Store, al Play Store, tant per iPhone o per iOS per Android. Però abans comencem amb l'aplicació de la setmana, que avui ens portes una que es diu Any.do. Any.do, no? De fet, seria la posició correcta, no?
Doncs és una aplicació molt útil a l'hora de crear recordatoris. Ah, sí? Sí, aquesta aplicació és molt completa i pots fer llistes de la compra fins a fer recordatoris que els pots programar o pel dia següent o pel cap d'una setmana o deixar-los en aira per fer-ho algun dia. Ah, escolta, m'interessa molt aquesta aplicació, eh? Me l'apunto, perquè jo per exemple tinc el Google Keep, que és com a mena d'aquests post-its, no?
que també és una aplicació per apuntar-te a coses, però clar, no t'ho recorda, no t'ho recorda. I després també està el calendari normal, però el calendari tampoc, no sé que tu ho activis, no? No m'imagino que no... No, però el bo d'aquesta aplicació que a mi m'agrada és que ho pots deixar a l'aire. Ho pots deixar a l'aire, també, no? I fer-ho quan tu vulguis. Clar, per això és com el mix entre el Google Calendar i el Keep It, no? Que són aquests post-its que comentem.
que clar, que els postits no t'ho recorden en cap moment. Doncs està molt, molt bé. Com es diu? Any.do. Sí, és gratis tant per Android com per iOS i també hi ha la versió per ordinador. També hi ha la versió per ordinador? Per ordinador, sí. I pots connectar-te si tu tens el mateix, ho tens l'ordinador. Hòstia, doncs mira, me l'apunto perquè m'agrada molt. En fi, és gratuïta per les dues. I llavors com apuntes les notes? Les pots apuntar o escrivint-les amb el teclat o també porta una cosa que és per dictar-les amb notes de veu.
Ah, notes de veu? Notes de veu també fort. Molt bé. Doncs escolta, què ha dit, eh? Any.do. Bé, anem ara cap al joc de la setmana.
Aquesta setmana ens portes Spring Ninja. Sí, porto dues setmanes i aquesta és la segona setmana portant jocs complicats. Sí. Doncs aquesta setmana igual. Aquest joc és molt, molt complicat també. Ah, sí? Sí. Per què? Perquè has de saltar per sobre de com unes barres. Sí.
És a dir, el personatge porta com unes molles a sota dels peus que tu si toques la pantalla durant una estona li fas agafant impuls. Doncs aquestes molles es van fent-se més petites perquè agafin més impuls i quan tu deixes anar el ninot aquest salda. Bé, el problema és que...
no et diu amb quina força saltarà. Ah. Al moment. Llavors, clar, interessa que tu vagis saltant per sobre d'una mena de columnes, com molt estil al Mario Bros. És algú per l'estil, però tu no saps quina força tens. No pots regular la força, diguem. I per què l'has escollit, aquest joc, Eric?
Estàs perquè vicia, vicia molt. Ah, sí, estàs molt viciat? Sí, vici. M'interessa. Spring Ninja. De fet, tu dius que és més difícil del que sembla, no? Sí, és molt més difícil del que sembla. I què, van per pantalles o com funciona? No, no van per pantalles. Això va contra més fàgil...
Pitjor? No, com més facis millor, clar. Ah, com més facis millor. Sí, va pensant, va passant, va passant. El temps necessari perquè agafi la força correcta perquè calgui justament en la superfície de la columna. De fet, això em recorda també tipus de jocs com una diana, per exemple...
o que la tires una fletxa i has de tirar-la just amb la precisió correcta. També hi havia aquell joc, com vas deia? El Flapivert. Sí, que també va per aquí. Era algú per l'estil, però el Flapivert és més fàcil que això. Més fàcil el Flapivert? Jo el Flapivert no vaig arribar als 3 o 4. No, aquest no he passat dels dos. Dels dues?
Sí, sí, és molt complicat. Doncs el Spring Ninja, que de fet és gratuïta per... Per Android i iOS. I per iOS, eh? Molt bé. Queda dit. Anem ara a les més descarregades, a les aplicacions de l'Apple Store, pel sistema superatiu iOS, iPhone, iPads, etc. En cinquena posició trobem Temple Run. Sí, és aquell clàssic que va un home corrent i s'han esquivat els obstàpics. Un clàssic. Sí.
Tenim també en quarta posició zig-zag. Sí, és el que vam portar, diria que fa una setmana o fa dues setmanes, i és aquella que la vol ha d'anar girant, fent zig-zag a sobre d'unes plataformes. És veritat, però zig-zag com? És zig-zag, vale. Tres, Spring Ninja, mira, justament el que em parlava ara fa un moment. En segona posició, el més descarregat de l'Apple Store és Where is Wally?
Sí, el joc clàssic. El mític joc? El mític joc està. Hòstia, que guapo. I també està per Android o no? També, també. Ah, molt bé. M'agrada aquest.
Clar, tu i jo som de dues generacions diferents, però tu el Wally el coneixes. Jo sé, sí, sí. Has tingut els llibres del Wally. Jo tinc llibres del Wally. I tu quan el trobaves, el marcaves al Wally? I tant. O el deixaves allà? No, no, jo el marcava. Tu el marcaves, eh? Perquè ja estava trobat. No, m'ho dic perquè a vegades altres membres de la família ho poguessin trobar. No, tu ja el Wally ha marcat.
Jo el marco. I tals. Que van treure, han tret molts, eh, del Wall-E. T'hauria dit dos o tres. Dos o tres, sí, sí. Home, mítics, no? El del Wall-E, entre tota gent de barba blanca, no et sona aquest? A la platja, també. Sí, a la platja sí que em sona. En un dels quadres que tenia allà. Bueno, en fi, el mític Where is Wall-E, que l'han tret ara per aplicació, però és nou de fa poc, no?
Sí, sí, és bastant nou, aquest. I es pot jugar, i també com funciona, igualment, no? Igual. Has ampliat... Vas fent pluma a la pantalla a veure si la trobes o no. I quan el trobes, què has de fer? Clicar sobre? Clicar sobre. Tu has jugat? No he jugat, però he vist com es juga i sé. Haurem de... Haurem de mirar. En fi, i en la primera posició, a les més descarregades de l'Apple Store, trobem a Triviados. Sí, és un clàssic. Un clàssic, jo, eh? Sí.
Trivial és com el trivial, no? Una mica, preguntes, respostes, podem jugar entre gent. Anem ara a les més descarregades de la Play Store, dispositius amb Android. En cinquena posició, Clash of Clans. El mític.
Batalles entre pobles, en fi, tens un poblat, vas alimentant els teus orcos, els teus fullets, els teus exèrcits i has d'anar a altres poblacions a destruir-les i també a saquejar tot el que trobis. En quarta posició, zigzag. La mateixa.
que comentàvem abans. En tercera posició, Candy Crush Saga. Ha tornat el Candy Crush, no? Ha tornat al normal. Veig que el Candy Crush ha tornat a revaloritzar-se i la gent s'ha tornat a baixar. En segona posició, el Candy Crush Soda Saga, que és una de les versions que després del Candy Crush més ha funcionat, perquè van treure la del Pet Saga, no? Moltes, n'han treut moltes.
I aquesta també sembla que després del Candy Crush Saga és la que ha funcionat. I en primera posició tenim a Triviados, també. Aquesta aplicació és com una mena d'un trivial amb preguntes i respostes i on es pot jugar online amb altres persones. Anem ara a l'aplicació xorra de la setmana.
Sí, sí, sí, va per aquí, va per aquí la cosa. Perquè aquesta vegada ens porta una aplicació que es diu Milk the Cow. Exacte, per aprendre a munir una vaca. Ah, per aprendre a munir una vaca. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt útil si tu tens vaques a casa. Sí, molt, molt útil, molt útil.
Bé, i com funciona aquesta aplicació, tot i que en principi ja m'ho imagino. Tu imagines, no? Surt la foto i tu has d'anar estirant cap a baix. Aquí surt la foto de les mamelles de la boca i tu has d'anar estirant cap a baix les mamelles i depèn de com et surt més llet o no. Exacte. Bé, en fi... Molt útil. Bé, és l'aplicació de xorra de setmana. Però només està per l'Android, eh?
Ah, no m'està parant-nos? I és gratis. És gratis, eh? Bé, en fi. És que, a més, aquestes aplicacions que comentem cada setmana són tan xorres. Sí, a mi em costa trobar-les, eh? Ja, però, bueno, fas una bona feina perquè aixin les portes i nosaltres veiem a veure com són. Però deuen tenir milers de baixades, segur. Segur. Són així. Les aplicacions més xorres són les que tenen més baixades moltes vegades.
En fi, Eric, moltes gràcies. A tu. Una setmana més per haver vingut al programa i acostar-nos al món de les aplicacions del mòbil. Fem una pausa i d'aquí uns moments amb el casal de Joves de Sant Lluís. Fins ara.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
Fins demà!
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth jazz. Un moment.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Seixanta y mes.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Un home. Unes idees. Un color, el blau.
Unes esclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Sergi. Què tal? Què fas des del casal de joves? Avui estem una mica liats. Per què? Què passa? Perquè tenim ara... En re tenim la reunió de pares de l'intercanvi d'Islàndia. Ah!
I, bueno, estem aquí, acabem de preparar tota la reunió i tal. Ja, o sigui, no és una excusa per treure'm el tema d'Islàndia una altra vegada, no? Bueno, a part és la reunió ja definitiva, saps? Ja, ja, ja. És la més important de totes. Perquè, bé, recordem els oients, per qui no ho sàpiga, és a dir, qui no ha escoltat les connexions amb el Sergi durant, no sé, els últims 10 anys, se'n van, durant la Setmana Santa,
Un equip de joves professionals a Islàndia amb la gent del Teatre Social d'aquí, del Casal de Joves, fent un intercanvi amb uns belgues que ja van venir l'any passat. Dicho lo cual... I uns islandessos, també, eh? I uns què? Islandessos. Ah, uns islandessos. Clar, són els vostres guies, no?, una mica? Bueno, estarem allà als tres països. Ja, que guai. Serà com una convenció de la ONU, no?, una mica? Les balenes, les foques... Quina ràbia, quina ràbia. I què parlareu a la reunió d'avui, Sergi?
Doncs bueno, ja vam fer el mes passat, que els vam passar unes fotos on vam estar, perquè per això vam anar la Mónica i jo al febrer. Sí, sí. Per fer fotos i veure on dormiríem i tot això. Si no ho dius, rebenta. Vosaltres ja vau anar de 4 o 5 dies i vau estar un dia més del compte perquè l'avió, que això no està comprovat, jo no he vist cap paper, dieu que va sortir i hi havia retard i que us hi havia de quedar un dia més a Islàndia, no?
Bueno, perquè va haver-hi una tormenta de neu i tal. Perdona, jo vaig veure el Tomàs Molina aquell dia, el Temps, a TV3, i no va dir res sobre les tormentes de neu a Islàndia. Vull dir que això no... Allà no neva. Això ho dieu vosaltres. Allà no neva, no fa fred. No ho dieu vosaltres, això, eh? No, no, no. Ara a veure què ens passa a l'abril, que diuen que jo hi ha un volcà, eh? Que...
No, no, aneu, aneu, aneu, us feu el xulo, vosaltres us feu el xulo, buscant projectes així a Islàndia, pues aneu, aneu, a veure, a què us trobeu, aneu, aneu. A ver si ací es calma. Sí, home, sí, l'Aroa, bueno, hòstia, no la pots sacrificar, uf, és que és col·laboradora, sacrifica la Mónica Parra, que no col·labora al programa.
A l'abril no.
A l'abril no, a l'abril t'ho agraeixo. Llavors, si heu de sacrificar algú al volcán Kilokitrik Echuklfulfa, si us plau, que sigui la Mònica Parra. I tu tampoc, perquè Sergi, ja que fem aquestes connexions, tu m'ho has d'explicar. Ara que ja estic bé. Clar, que estàs bé de l'esquena, ja m'ho has d'explicar. Bueno, escolta, Sergi, per tant, avui amb els pares, què us hi explicareu?
Doncs això, bueno, ja els hi vam fer una mica de croquis de lo que faríem, no? Els hi donarem ja tot un dossier complet de lo que han de portar, bueno, lo que han de portar dintre de la maleta que facturarem, lo que han de portar a la bossa de mà que pujarem a l'avió, després, bueno, explicar ben bé ja exactament la ruta que farem, els dies que estarem, què farem cada dia, on dormirem cada dia...
Escolta, abans d'entrar ja no dormirem cada dia i tot això, que això, si vols, ho podem anar repassant amb l'Aroa, no ho sé, un dels dos, ja ho farem al programa, a mesura que avancin els dies abans d'arribar a la Setmana Santa. Què és el que hem de portar els joves de teatre social que vagin a Islàndia amb vosaltres? Anem a fer una mica la motxília. Roba d'abric. Roba d'abric. Samarretes polars.
Mitjons polars... Abric de pell de foca, no? Una mica... No, això ja no cal. Ah, no cal, eh? Vale. Hi ha també... Com unes malles polars, eh? Unes malles, també? Unes leotardos. Les sabates han d'estar impermeabilitzades, eh? En pla, xiruques o quechugues o coses d'aquesta. Vale. La xaqueta, també, el forro polar, també. Ha d'estar impermeabilitzat. Vale.
Si tenen o compren alguna funda també impermeable pels pantalons, en plan, els que van en moto que tenen quan plou. Ah, sí? Doncs això també. Molt bé. Veig que aquí vinga capaç, eh? No sobreu molt.
Bueno, és que t'ho imagina que plou, neva de tot i embulles. Clar. Què fas? Res, perquè allà no hi ha decatlons així a mig d'Islàndia, no? O sigui, vas anar ben preparat amb la roba. Ni què has, ni res. El que passa és que, clar, la motxilla és una motxilla grossa, no?, per posar tot això, perquè, clar, aquest teixit i aquesta roba ocupa lloc.
Bueno, hi ha coses que no, eh? Les valles, per exemple, no. Les valles no, però home, tot això que em dius l'abric, les xiruques... Clar, però això ja t'ho has de posar a sobre. Ah, vols dir que ja, des d'aquí al Prat, ja puja l'avió... Clar, ja sursa, ja... Aquí mal! Vale, vale.
Bueno, si veieu tota gent que va tapada fins al coll a l'aeroport del Prat pel vol de la Setmana Santa, és gent que és d'aquí, de Sant Jus, i que se'n va cap a Islàndia, perquè, bueno, farà... Bueno, potser farà una mica... Aquí farà calor, però clar, el canvi... Segurament, però bueno, la xaqueta a la mà.
A la mà i després a dins. Per exemple, raspall de dents, això és important, no? Sí, home, i sabó i coses d'aquestes. Que no tenen sabó, els islandesos, no? Sí, però són molts, serem 55 persones. Jo no sé si hi haurà sabó per tots els dies, 25 persones. Jo el meu sabó me'l porto.
Però pensa que, si tu portes el teu, pensa que els irlandersos potser fan sabó de greix de balena, no? I coses així. Sí, segurament. Vull dir, això també és una dada d'haver en compte. Bé, jo he vist el club de la lutxa i també es poden fer...
Sí, bombes, amb això, però bueno. Ah, sí? Amb la grassa. Amb la grassa de la valenda també? Bé, no, de les persones i tot. Ah, no ho sabia, no ho sabia. Bé, llavors n'heu tenir més roba de bric, raspall de dents, sabó, alguna cosa més així, peculiar, no sé... Home, peculiar, peculiar, no, típic, no? Tot el que sigui líquids i tal, o fluids, ha d'estar facturat. Sí. Perquè si no, no, no...
T'ho deixen fora. Sí, sí, sí. He viatjat, he viatjat algun dia. Un dia vaig viatjar amb avió, eh? Sergi, vull dir que... Sí, no? Ja sé de què parles. Bueno, millor alguns dels teus sugents no ho saben. Ja, està bé, està bé. No, no, fas bé en dir-ho. Bueno, total, que tot això és el que d'aquí uns moments comentareu a la gent i als pares que vindran... Sort que t'he dit que avui t'im pres.
Que avui tens pressa? Sí, que avui tens pressa, que tenim la reunió ara. Però que estan entrant els pares? Bueno, comença a les set la reunió. Bueno, que n'ha faltat uns minuts, Sergi. Home, que sempre t'han de pressa, t'han de pressa, prisa. No vas bé per anar a Islàndia. A Islàndia els esquimals van sempre molt a poc a poc i som molt tranquils. Escolta, més coses de cara al casal de joves pels propers dies. A veure, sorprèn-nos. Què és el que teniu? Vale, doncs aquest divendres a la tarda... Sí.
Precisament de què estàvem parlant? D'Islàndia. Doncs els xavals escorreran una fira. No, una altra vegada parlem d'Islàndia, no.
Hi haurà de serrada, hi haurà de tot. Una fira per recaptar diners o no? Sí. Però quantes fires han fet? I han fet com 10.000, no? Bueno, però és que és molt carna, ja. Ja, ja, ja. Perquè tu no vaig. Una vegada, clar, no vaig perquè és molt carna. Una vegada ja vau fer-ho, no, això? Em sembla que fa uns dies. Vau recaptar fons?
Bueno, és que cada setmana dos d'ells, dels participants, s'encarreguen de muntar una paradeta. Ah, ho fan cada divendres, això? Bueno, en principi és cada dimecres, però bueno, s'han de quadrar entre ells. Clar, però avui si tenen els pares, clar, no ho poden fer. I sí que és cert que el cap de setmana passat havien de fer aquesta fira, però com que estaven d'exàmens, finalment es farà aquest divendres. Va.
La gran, la grossa. És la important, no? Sí, sí. I què és el que hi haurà? A part de moltes paradetes, es rifaran coses, hi haurà una botifarrada... Què dius ara? Doncs per la tarda, cap al tard, que ara no et sé dir el dia. Ara a la reunió ho parlarem. Sí.
i concretant exactament l'hora. Jo suposo que serà a partir de les 6 cap endavant. Val, molt bé. I ferrara allà al final. I serà fora? Outside? Outside. O indoor? Outside. Vale, perfecte. Doncs tot això aquest divendres a la tarda per recat de fons. Per tant, si voleu ajudar-los també podeu contribuir a que aquests joves s'enjustencs els surti una mica més econòmic al viatge, no? Perquè això com va? Ells s'han de pagar una part o com funciona?
Doncs això és un projecte que es va presentar a Brussel·les, eh? Sí. Que forma part de l'Erasmus Plus. Sí. Que dintre molts tipus de projectes i tal, jo suposo que la Roa a la seva secció els dijous ja us explica una mica com funciona tot. I, bueno, presenta un projecte conjunt, el van aprovar, i d'aquest projecte, doncs, clar, paguen el que són els bitllets fins a cert punt,
I hi ha un diner base per persona i dia per menjar i fer tot. Aleshores, clar, no cobreixen activitats o coses d'aquestes. Aleshores, clar, la idea no és anar només a Islàndia, és anar a Islàndia i fer coses. Clar, ja que esteu allà, com a mínim visiteu els renos, no? Clar, per això veurem les balenes. Això ja ho has dit ja 30.000 vegades. I les catarates.
És que entre tu i l'Aroa em teniu fregit, perquè l'Aroa també l'altre dia no parà d'explicar-me, no? Perquè és que nosaltres hem d'agafar un ferri que és de dues hores, i que... Bueno, són tres, però bueno... Bueno, és igual, jo ho vaig tenir dos, i llavors són tres hores, i que durant aquest ferri, que anem a una illa, no sé on, és wild sign, no? Que es poden veure balenes durant el recorregut. Sí, però és que a l'illa aquesta, per cert, que viuen 60 persones durant tot l'any... Ah...
Hi ha com un milió d'ous. Ja, va. Quina... Jo per mi que varia la connexió aquí, ja. Però per contracte haig de continuar fent la connexió, oients. Però que sapigueu que jo tinc un ardor a dins que em crema. I tu molta pressa. Però per contracte els dos hem d'estar aquí, Sergi. Això ja és així. En fi, alguna cosa més de cara al cap de setmana, el casal? No, ho tinc aquí de monso histèrica, eh?
Per què? Per això, que tenim molta pressa, que és dimecres. Passa-me-la, passa-me-la, passa-me-la, que la vaig a calmar. És que està ara parlant amb... Amb un dels pares que ha arribat.
Amb unes mares, sí, jo suposo que volen jo una sala o una cosa aquesta. Ah, bona mare, d'acord, d'acord. Escolta, Sergi, no et molestem més, perquè ja veus que tens molta pressa, o sigui que vagi molt bé, i res, ja anem parlant de tot, i el més important és que si tu no et trobes bé pel que sigui, perquè tens un atac de lumbago o et fa mal l'esquerna, quan vagis a Islàndia, pensa que sempre puc anar jo a... Noi, qui fa el teu programa? Què? Tu! No!
Tu fas el programa, des d'aquí, tonto? No pots agafar avions amb l'esquena malament? Sí, que jo estic ja perfectament. Sí, bueno. Sergi, que vagi molt bé. Bona tarda. La setmana vinent és el meu aniversari, eh? Ah, sí? Encantarà'm els ancians per molts anys, una cosa d'aquestes. Quets peixos? Sí, el dia 18. Ai, com bé. Oh.
Dimecres que ve el teu aniversari i et truquem. Vale, Sergi. Vale. Doncs que et preparàs alguna festa sorpresa al casal o alguna cosa? Eh... Bueno, pel matí portaré algun pastill. Ah, molt bé. Si arribes i trobes les llums tancades, és que et volen fer una festa sorpresa, d'acord? Vale. Tu no pateixis. Vale. Vale, Sergi, que vagi bé. Adéu, bona tarda. Adéu.
Ai, sí, música triomfalista per acabar la penya del mor de bus. En fi, amics, doncs ja hem acabat el programa, estic mirant aquí, estic repassant el guió, veig que ja ho hem fet tot, hem tingut el Pau Marcos des d'Oxford, la Clara Narvion del Time Out, també hem tingut la Montse Farràs de l'Espai Essència, avui amb el David, el seu profe de ioga...
I a la segona hora que hem tingut a la Rosea d'Educació Canina, a l'Eli Pomar amb les aplicacions mòbils i ara amb el Cets i Arrada, connectant amb el casal de joves, posa per la Jordi Domena, que ens trobem demà a partir de les 5 de la tarda. Que us vagi tot molt i molt bé i que sigueu molt i molt feliços.
Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies.