La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'estranger, com esteu?
Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern.
Ens parla i us saluda Jordi Domènech, és d'hora i fins les 7 del vespre.
Això és la penya del morro, avui, programa número 1854.
D'aquí uns moments amb l'Oriol Puig-tebler parlant de teatre.
A més a més també tindrem l'agenda de Dona i Empresa, concretament...
Mira, on està? No ho tenia per aquí apuntat.
Sí, ens visitaran la Mireia Terès i la Núria Marçal.
Avui parlarem de viatge.
I a més a més també tindrem a la segona hora, com cada dijous,
la Clara Narvion de la revista Time Out.
I avui també amb l'Elene Hernández i el David Tàvila.
Tu...
Opa!
Què vol dir això?
Ara!
Tu ropa!
Tu ropa!
És la nova expressió de moda entre els locutors catalans.
Tu ropa!
Vinga, va, anem cap al teatre amb l'Oriol Puig-tebler.
Ara surt aquella dona que canta.
O no?
No surt?
Bé, la cançó de la dona que canta és la cançó que ens indica que l'Oriol Puig-tebler ja el tenim al telèfon per parlar de teatre.
Oriol, bona tarda.
Hola, bona tarda, bon dijous.
Hola, bon dijous, dijous de Pasqua.
19 de maig a 12 o 16 són les 5 i alguns minuts.
Sí, però...
A tu t'agrada fer això, eh?
Aquestes coses t'agraden.
T'agrada, t'agrada.
I jo pones a la competència, també.
Ah, també ho fan, això?
Quan estàs gravats ho fan, va.
Sí, són les 12 i alguns minuts.
Ah, vaja.
Escolta, atenció perquè...
Calla, no diguis que estem gravats, que no és lletj.
No estem gravats, no.
Ara és el directe.
No, tu estàs aquí?
Sí, no?
Sí.
Jo estic aquí, també.
Doncs ja estem aquí.
Estem vius i respirem.
Bé, hem de parlar teatre, com cada setmana, com que dilluns va ser festa.
Hem dit, va, Oriol, ves cap al dijous, que falta gent.
I per això ho tenim avui.
I hem de parlar de diferents qüestions.
Entrada, una de les estrenes d'aquest mes de maig es produïa,
i s'ha produït ja, al Teatre Romea,
concretament amb la gent de La Perla 29 al capdavant.
La Perla 29.
Oriol Brogi, com a director de Cors Purs,
una obra que és irlandesa i que, segons sembla,
bueno, va tenir una estrena normal, no, Oriol?
Normal, no gaire exclusiva.
Jo no vaig anar al dia a l'estrena, vaig anar aquest dimarts,
és a dir, abans d'ahir,
però a la gent no parla gaire d'un espectacle,
ni a les xarxes, ni als diaris,
i de molts amics que hi havien anat van dir,
i n'hi hau, bueno, jo avui vaig anar ahir,
i escolta'm tu.
Tela, tela, eh?
Aviam, és un espectacle que vol ser tan poètic,
i vol ser tan irlandès,
i tot és com fosc,
i tot a les que no hi ha música irlandesa,
i la música, i la llum és...
No, però bé, qui surt?
Qui hi ha a sobre l'escenari?
I invita una vacaina.
Aviam, tornen el Borges Espinoza.
Ah, bueno, ens agrada molt,
què està fent Maria Rosa?
La Miranda Gas,
la Miranda Gas,
la Vicenya i el Mario Gas,
i el Jacob Torres.
Són aquests tres actors,
i llavors tres músics,
tres músics,
un pianista,
que és la Carles Pedragosa,
que és un pianista que ha treballat molt amb l'obra,
ai, amb l'obra, així no,
també, ara sí, amb el Jordi Oriol,
un pianista actor,
que va fer el safari guitarra,
va fer diverses coses,
i llavors és molt graciós,
perquè llavors hem de revistar el Brogi,
que treballo per la revista aquella
que treballo al newworld.com,
i els altres dos músics
són gent de la Perla,
el cap de sala,
normalment el biblioteca,
que és el Marc Serra,
i la noia,
que ara no me'n recordo com es diu,
que és com de premsa,
és a dir,
que té gent de la Perla
allà fent de músics.
Doncs mira, així també,
així es distreuen.
Però aviam,
això, aquest espectacle,
està alesat en un conte curt
de la Josep Kessel,
que és un francès,
i llavors,
com que el senyor Brogi
li va molt tot molt irlandès,
de fet barreja aquest conte,
que és un conte curt,
que és un mèri de corc,
amb una mica del llibre
del James Joyce,
Els morts,
The Dead,
que hi ha una mítica pel·lícula
que es diu
Dublinesses,
amb el Javikus Huston.
I llavors fa l'espectacle
comença amb aquesta escena
de Dublinesses,
que dius,
oi, que bé,
que bé,
guai,
guai,
9 minuts,
15,
però llavors,
la resta d'hora,
ara hi fico,
és una cosa
molt narrativa,
s'anirà quan els actors diuen,
en Johnny va anar cap a la porta
i va mirar el menjador,
va mirar la Molly als ulls,
i va pensar que mai l'havia vist tan bonica.
Ui,
però per això agafes un llibre
i te'n llegeixes,
no?
Exacte,
i llavors la Molly diu,
la Molly diu,
la Molly estava nerviosa,
no sabia que aquella nit
potser seria l'última nit,
exacte.
Parla en tercera persona,
parla com l'Aida de Gran Hermana,
una mica,
no?
Com l'Aida Nifa,
exacte,
l'Aida és una persona
que pensa aida,
tal,
tenim aquest referent.
No pot ser.
Escolta,
deixa tu t'enriure per aquí,
que en qui estàs?
Deixa tu t'enriure,
sí,
espera que te la passi.
Ah,
qui és?
És que fa molta gràcia
que passeu de Dublineres
a l'Aida Nifa.
Ui,
m'agrada molt,
m'agrada molt.
Identifiquis,
amb qui parlem,
per favor?
Jo soc una oient,
una oient més del programa,
eh?
Ah,
val,
no?
És que s'ha creuat la línia.
Saps què passa?
S'ha creuat la línia.
Ah,
s'ha creuat la línia.
Saps què passa,
senyora,
que no,
res,
que estava dient
que els personatges
parlen en tercera persona
com l'Aida Nifa,
de Gran Hermano.
Exactament,
exactament.
Vostè que l'ha vist,
també,
no serà massa casualitat,
no?
No,
que ha anat i...
Ah,
i què,
i què,
i què?
I crec que no li va agrada gaire.
Bueno,
escolti,
pengi,
pengi que...
I fa el senyor aquest,
eh?
Que està parlant.
Pengi,
que fa molt bé,
que s'han creuat les línies,
d'acord.
S'han creuat les línies,
jo volia parlar amb una altra persona,
jo volia parlar amb el Jordi Basté
i...
No,
no,
Jordi Basté és una altra ràdio
i és una altra hora,
és al matí,
eh?
Molt bé.
Bueno,
gràcies senyora per escoltar-nos,
bueno,
a la ràdio,
per no sé què,
bueno,
en fi...
Sí,
és el telèfon aquí al fix,
al de Baquerilita,
que és el que em truques ara a la gòndola,
està com una mica...
Ah,
a la gòndola,
a vegades cinc els veïns,
a vegades es penges
i cinc la conversa amb els veïns
i es diu,
ja,
ja escolto,
ja callo,
ja...
Bé,
bé,
bé,
molt bé.
Total,
aviam,
Els Cors Purs
és una peça de teatre de cambra,
poètic,
de petit format,
en el Romea,
i a l'espaixa,
el Brogi em deia,
quan el Romea
fan l'espectacle
a la italiana,
és a dir,
que no fan allò
a dues bandes,
com van fer,
per exemple,
incendis,
com van fer incendis,
amb la gran clara segura
Sant Justenca,
Sant Justenca,
que va ser un gran èxit,
doncs aquí fan el teatret normal
a la italiana,
però llavors el Brogi deia,
ja que el Romea té alçada,
ja que té una pinta,
ja que l'escenari és alt,
doncs hi ha coses
que se'n van volant,
el piano puja,
les cadires baixen,
i llavors hi ha un moment
que és poètic,
però que pot ser un teu perill
de ser una mica cursi,
que és que el Borges Espinoza
i la Miranda Gass,
els hi posen uns cables
d'aquells de ferro,
que dius, va,
a veure,
ja li poten els cables,
és com 10 minuts abans
que li vas veient els cables,
ara volarà,
ara volarà,
ara volarà,
i llavors volen una mica,
s'eleven,
ella fa això com una tombarella
a càmera lenta,
que ho val molt bé,
ell,
el Borges Espinoza
se'l veu més incòmode,
així com si nedés,
perquè és la primera setmana,
com si t'hi tigui sota l'aigua,
perquè, clar,
hi ha un tool,
l'escena té un tool així negre
i tu veus tot com filtrar,
tota l'estona hi ha com neu,
hi ha com fum,
bueno.
Bueno, perdona,
neu o són llençols?
Ho dic perquè m'ha arribat,
veus,
que són llençols.
Hi ha llençols,
hi ha llençols,
ell,
però també hi ha neu projectada,
i al final posen música,
música en directe,
però gairebé tota l'estona,
de fons,
però de música,
tu,
que sembla això,
la música d'ascensors.
Vull dir que, bueno,
si sou gent gran,
si sou irlandesos,
si teniu ganes de fer una becaïna,
aneu a veure els còspons,
potser no caldria.
Escolta,
trobo que estàs molt canyero,
eh, Oriol?
Sí, mai critico res,
jo, si no ho deixo tot bé.
Ah, bueno,
estàs canyero últimament, eh,
ja t'ho dic ara,
estàs canyero.
Perquè, com cada cobro,
amb tu no, eh,
però amb el Núvol.
A mi no,
a mi no.
Molt riu,
aquesta senyora que ja.
Sí,
pare de riure ja,
la senyora.
Bueno,
en fi,
més coses,
perquè, clar,
ara vols dir que amb el Núvol,
deixa'm dir-ho,
que no ho hem dit,
que estàs a la secció
de l'apuntador de teatre,
elnúvol.com.cat,
allà podeu veure-ho tot,
dic que,
com que et paguen ara,
estàs més pujant
perquè tens com maturitat,
no?
Ara,
ara ho digui.
Ai,
la gent ho recomana a .cat,
em demana també
que els col·labori,
cobrant,
cobrant,
no l'he passat mai a la vida.
Oh,
molt bé,
Oriol,
enhorabona d'aquí.
L'any que ve
he de deixar
la penya del morro
i estaré presentant
el Tire 33,
de la Júlia Bertran.
Ja no l'estanyaria,
jo content.
Que no siguis el nou
Marcos Ordóñez,
també.
El nou Marcos,
també.
Venge que aquesta generació
de crítics de Barcelona
els hi queden 5-10 anys,
estant d'es molt grans.
Estant d'es molt grans,
el que no està a coix,
va amb cadira de rodes...
Què quedeu?
Martí Figueres i tu,
no?
Ja estàs dels joves.
Sí, dels joves,
tots els joves.
Escolta,
què coneixes,
el Martí Figueres,
per cert?
Estàs qui és o no?
Ara em sona,
però no sé qui.
Martí Figueres?
Más Teatro.
Más Teatro,
Más Teatro,
sí,
però ara Martí Figueres...
Que sàpigues que Martí Figueres
va col·laborar
a Ràdio d'Esverme
fa molts anys,
també.
Oh, no, no,
tothom ha col·laborat
a Ràdio d'Esverme.
Com Clara Aguilar,
que et vas trobar
l'altre dia,
també.
Clara Aguilar,
exacte.
Hem de parlar
d'una altra qüestió,
perquè avui dijous
tenim dues,
una estrena
i una restrena.
L'estrena primer
el TNC
de...
T'agrada de dir-ho, eh?
L'estrena del TNC
del Pep Tuzà.
Pep Tuzó.
Que...
Pep Tuzó.
Que estrena
el TNC,
el Pep Tuzà.
Estrena una obra
a la sala petita,
una obra titulada
Qui bones obres farà?
Ah!
Que és una adaptació
de l'Hord dels Cigarers
d'Anton Chekhov,
però que de fet
tracta d'una companyia
de teatre
que està assajant
una obra
que és
La Gavina
de Chekhov,
per tant barreja
la Gavina
i l'Hord dels Cigarers
i és una companyia
que té...
que tenia una sala
tota la vida
i llavors resulta
que el fan fora.
El fan fora.
Què em dius ara?
Per això em sona?
No?
Bueno, és que és clar.
Desnonament.
I això tothom
que va tenir a la roda de premsa
a la presentació
tots pensàvem
en el cas
del Pep Tuzà
i el Cercle Maldà
perquè de fet
era el director
del Cercle Maldà
va estar 5 anys
el 2009-2014
llavors
li va acabar el contracte
i el van fer fora
i llavors...
Perdona,
perdona,
com vulguem dir
com que els pirates
són els que es van quedar
amb el Maldà.
Això li van preguntar
la reportera de l'Ara
la Laura Serra
que és molt estragista
que a la roda de premsa
tots pensàvem això
de preguntar
però ningú s'atrevia
i llavors ella va fer el pas
i va dir
t'has inspirat
amb el que va passar
al Cercle Maldà?
I ell va dir
no, no, no
perquè de fet
ell pensa més
no, aquesta obra
ja es veu
i a mi l'hi vaig avui
aquesta nit
i et diré què tal
la setmana que ve
el dilluns
aquesta obra
parla més del teatre
que jo crec que
està una mica mitificat
perquè sempre passa
amb el passat
el teatre dels anys 70
els anys 80
quan el teatre
no tenia trampes
va dir el Pep Rosà
teatre en llenç
teatre més polític
i llavors
és això, no
reflexa aquesta crisi
del teatre
que com que és un teatre
que no dona diners
el fan fora
de la sala
i ells perden
la sala
el seu teatre
que de fet
és com el que passa
a
el d'Oscirerers
que és aquesta família
de l'agistocràcia russa
que havia sigut molt rica
però que estan de cadència
que els hi prenen la casa
amb l'or
que és l'únic que tenien
per tant
és com que ja es queden
sense res
de regla
molt bé
doncs escolta
aquesta ja prenent nota
una estrena d'avui
i després hi ha una restrena
aquesta sí que l'has vista
perquè em fa molta il·lusió
perquè és l'altortuga
és una producció de la Flyhard
que salta al Club Capitol
exacte
Club Capitol
sala 2
sala petita
bé petita
que és per ser gran
vull dir que Déu-n'hi-do
i és una obra
que ens ha agradat molt
a la Flyhard
és una obra
que ha guanyat premis
el premi de la crítica
la Clàudia Sodor
no para de guanyar coses
va guanyar el premi
del torneig de dramatúrgia
va guanyar el butaca
millor dramatúrgia
va guanyar el butaca
també
no és que ha guanyat moltes coses
i
és un espectacle
de petit format
però que clar
el Capitol
passa a ser una mica més grandets
però que és
això
tortugues
o la desacceleració
de les partícules
ah
molt bé
dues parelles
dues parelles
un sol escenari
un argument que barreja
ciència-ficció
comèdia romàntica
molt ben fet
és d'aquests muntatges
que està tot molt bé
ah gràcies
segreix
la posada d'escena
la direcció
el vestuari
la sobrefesa
tot molt bé
per tant neu i neu
i perquè
el tipus de la faca
s'ha de donar suport
que són gent molt maca
i són a mi també
de prorant
de què va tortugues?
de les galàpagos?
no
no
és una parella
que representa
que passa
de la ciutat
se van al camp
se van al camp
perquè volen fer
una vida una mica
més tranquil
la més relaxada
i llavors
es barreja la vida
d'aquesta parella
amb la vida
d'un científic
són científics
que estan estudiant
tota una sèrie
a teories quàntiques
sobre el temps
i l'espai
tortugues
aquest títol
ve perquè
no direm què passa
però hi ha una relació
amb unes tortugues
i amb una característica
i principal
que tenen les tortugues
i llavors
ens té molta gràcia
veure com
amb les dues històries
s'entrellacen
i al final
és sorprenent
com direm
no?
no se la pierden
i no
això
neu neu neu
i que està molt bé
i que
està molt bé
doncs
surten a cols
surten a l'editia
puertes
el Jordi
i el Dani
a Rèmola
que està
amb mi
prota
que són protes
els 4
però ells
està mitja prota
i fa molt bé
molt bé
doncs escolta
queda editorial
algú et deixa aquí
avui
moltíssimes gràcies
espero que vagi
molt bé la setmana
i dilluns
ens expliques
com va
l'estrata
i quatre dies
si avui som dijous
doncs demà
i dilluns
el que passa
tens raó
quan un programa
està gravat
es nota molt
perquè volen remarcar
que el dia
que emeten
és el dia
no?
això van gravar-ho
fa dues setmanes
ja
ara estem
a 3 de febrer
si estem a 3 de febrer
doncs imagina
quan passaràs això
no això
això ho passaré
la meva previsió
és passar-ho
el 4 de juliol
del 2017
però clar
no sé quan
ha plogut avui
que m'ha plogut
aquí
prou ja ha de fer
prou ja ha de fer
Oriol que vagi bé
cuida't
un petau guapo
adeu
adeu
fem una pausa
per la publicitat
i d'aquí uns moments
a la penya del morro
parlem
amb la gent
de dona i empresa
avui parlarem
de viatges
fins ara mateix
a l'escoltes
ràdio d'espert
sintonitzes
ràdio d'espert
la ràdio de Sant Just
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'esmood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
smooth jazz club
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
vet aquí una vegada
un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
mestres àvies
recuperadores
de contes
de l'associació
de mestres
Rosa Sensat
els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí
us hi esperem
a tots
benvinguts
a Babilònia
on la cultura
és la protagonista
un espai
de crítica
cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres
les exposicions
més interessants
els concerts
més emocionants
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat
ja ho sabeu
babilonis
no us ho perdeu
dijous
de 9 a 10 del vespre
Babilònia
per seguir
l'actualitat del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
notícies
entrevistes
reportatges
agenda
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant
ara
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
informatiu
informatiucomarcal.com
despertant-te
corrent
esmorzant
comprant
passejant
quedant
treballant
celebrant
sortint
conduint
vius
connectat
conduint
desconnecta
evita les distraccions
milers d'accidents
de trànsit
són provocats
per l'ús de mòbils
GPS
i aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
A l'escoltes
Ràdio Despert
Sintonitzes
Ràdio Despert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio Despert
98.1
Ràdio Despert
98.1
Doncs ja sabeu que una vegada al mes rebem les dones de Dona i Empresa, aquesta entitat Sant Justenca. Avui tenim amb nosaltres a la Mireia Terès. Què tal, Mireia? Bona tarda.
Molt bé, bona tarda.
I també a la Núria Marçal. Què tal, bona tarda? Bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Benvingudes al programa i a la ràdio, perquè em sembla que és la primera vegada que veniu a Ràdio Despert, no?
Sí, sí.
Què us ha semblat, la ràdio?
Bueno, nou, tot.
Bueno, nou, ja tens seus anyets, eh? Ja tens seus anyets, però vaja.
Bueno, però per nosaltres molt nou.
Sí. De fet, com dèiem, volem parlar avui concretament de viatges. Entrem en matèria, però la Mireia Terès, que té l'empresa Magenta Traducciones, i et dediques a traduir...
Bueno, a fer traducció i interpretació, no?
Sí.
Què és el que... Com és un dia a dia a la teva empresa? Què és el que fas? A veure, explica'ns.
Doncs, segons els encàrrecs que hi hagi, doncs, si és una traducció... Normalment treballo a casa, si són traduccions, i, bueno, treballo sola al meu despatx, amb l'ordinador, amb el material, i vaig fent, i és una interpretació, doncs acostuma a ser a fora de casa.
Traducció és per escrit, no?
Sí, traducció és escrit...
Traducció és simultània, potser, no?
No, faig consecutives, és a dir, tu parles, jo prenc nota, quan tu pares, intervinc jo.
Ah, tipus rodes de premsa.
Ah, exacte, presentacions, converses de negocis, bilaterals, coses d'aquestes.
Ah, està bé, perquè també tens... Bueno, aprens molt també la teva feina, no? Perquè són coses que realment tu fas com de missatgera, per dir-ho d'alguna forma, però també t'empapes de contingut.
Els projectes, com que sempre són diferents, doncs sempre aprens alguna cosa.
Molt bé. I també, com dèiem, també tenim la Núria Marçal, que la Núria té l'empresa del Real Nec, que ens explicaves, bueno, que ajudes a la gent que ve de fora, no?
Sí.
A veure, què feu al Real Nec?
Doncs, els estrangers que arriben per empresa, el que se'n diuen els expatriats, se'ls ajuda a reubicar-se a la ciutat.
Aleshores, se'ls ajuda a nivell més pràctic, doncs des de papers fins a ajudar-los a buscar una casa, a buscar escola pels fills,
a explicar com funcionen els horaris i l'estructura de la ciutat, fer que se sentin còmodes aquí.
O sigui, que són treballadors, que no han nascut aquí i que venen de fora i que venen a treballar a una empresa que, pel que sigui, té la seu a Barcelona.
Sí.
I tu els poses una mica al dia.
Sí, realment és un servei d'acompanyament i les empreses, per facilitar la gestió del seu treballador i la família,
doncs paguen aquest servei perquè així tot vagi més ràpid i el treballador sigui productiu abans,
perquè si no tot el que és la gestió també treu molt de temps i és molt estressant també, i és la manera de fer-los-hi fàcils.
I no necessiteu mai una traductora?
Sí, sí, ja l'hem necessitat.
Ah, sí? Heu treballat juntes alguna vegada?
Sí, sí, sí.
Ah, home, expliqueu-me això com va ser.
Bueno, mira, a vegades hi ha papers que necessiten clients, que s'han de traduir per gestions,
per convalidacions d'estudis dels fills.
Un tracte.
Sí, sí, i aleshores em demanen i sí, sí, la Mireia forma part de la meva agenda de contactes per poder, doncs, facilitar tots aquests tràmits que a vegades, doncs, un té i no sap on gestionar-ho.
Fa molt que viviu a Sant Just?
Sí.
Bé, jo ara es farà cinc anys.
Cinc anys.
Sí, cinc anys.
Sí.
I tu, Núria?
I jo també, del 2011.
Ah, també.
Bé, és que jo venia de l'estranger. Nosaltres, amb el meu marit, per feina vam marxar deu anys a viure fora.
Ah, on vau anar?
Doncs, bé, quatre anys a Suïssa, dos anys a Rússia, dos anys a Estats Units i dos anys a Perú.
Home, Déu-n'hi-do, no?
Sí.
I quan vam tornar, doncs, vam optar per Sant Just, perquè ens donava una mica... Havíem marxat sense fills i tornàvem amb fills, i aleshores Sant Just, doncs, és un poble, ciutat, doncs, que ens dona tot el que necessitàvem per gestionar la nostra arribada còmodament.
Per curiositat, només, eh? On vivíeu abans de marxar fora?
A Barcelona, a Gràcia.
A Barcelona, a Gràcia, eh?
Sí, però, Gràcia, ara el veig un barri per gent jove, perquè els cotxets i tot això ho veig complicadíssim, però, bueno...
I tu, Mireia, on vivies abans?
Jo soc de Barcelona i em vaig casar i vivíem a l'Hospitalet amb el meu home, ell és d'Hospitalet, i d'Hospitalet ell treballa aquí a Sant Just i vam fer el Sàudia a viure aquí directament.
Molt bé, i teniu les vostres empreses aquí, m'imagino, no?
Sí, sí.
I com és que us vau fer de dona i empresa?
Doncs, bueno, el projecte, a l'inici, un dels puntals on es basava era donar visibilitat a les dones emprenedores i empresàries,
no només a les que tenen local visible, sinó també a les moltes que treballem des de casa fent una feina professional
que no es veu ni se sap i era la manera de donar-nos a conèixer.
A partir d'aquí...
Mira, justament avui sortia una dada, que no sé si l'heu vista, que han fet un estudi que em sembla que no arribava ni al 12% dels càrrecs, dels directius de l'Estat,
eren ocupats per dones, només.
Bé, és que hi ha molt camí a recórrer i la compatibilitat, doncs, de la gestió familiar i la feina, doncs, no sempre és fàcil.
I, a part, bé, la nostra societat, encara que a vegades la gent diu que no, continua sent molt masclista en determinades posicions.
I, a més a més, també, el fet que demostra que és una problemàtica és que és una situació generalitzada en la majoria de països industrialitzats i del primer món.
És a dir, no és una excepció que passi aquí, sinó que està passant en general a tots els països punters.
Bé, jo crec que és un tema de conciliació. Hi ha un moment, sobretot quan tens canalla, que algú ha de gestionar una mica el dia a dia de la família
i no sé per què, bé, sempre és la dona. Bé, un percentatge potser anirà canviant, però com ara és bastant així.
Home, és important també ser conscients d'això, no? Perquè és com el que deies tu fa un moment, que sembla que aquí, doncs, no, hi ha molta igualtat i, en el fons, no?
Però res, que és una mica, i tant, tant, van sobrint aquests estudis, que així ho demostren, i per no parlar dels sous, perquè d'estudi també parlava dels sous i que, doncs, generalment, doncs, estava la dona...
Però aquí ja no fa falta ser mare, eh? No.
O sigui, estic dona i en tens prou per cobrar menys.
Clar, per això t'ho dic, per això t'ho dic.
Aquí els nens ja no tenen la culpa.
Aquí, jo crec que és una altra cosa. Però vaja, avui, en aquesta secció mensual que fem amb l'agenda dona i empresa, tenim la Mireia, com dèiem, i la Núria, que pel que ens heu explicat,
ja hem vist que heu viatjat bastant, vosaltres, no?
Perquè, home, tu, Núria, ja hem vist que sí, i tu, Mireia, també, perquè la teva feina, no? Això que parlàvem ara de traducció i interpretació.
Bé, només que per la feina ara, que, lògicament, quan es requereix mobilitat es fa,
bàsicament per arribar aquí, per arribar a, per assolir el nivell lingüístic que requereix treballar d'això,
ha fet falta i ha calgut viatjar, sortir fora, estudiar fora, viure fora, conèixer cultures,
perquè és l'única manera de traduir, interpretar, no només tradueixes paraules,
tradueixes molt més el que hi ha al darrere.
Aleshores has de conèixer molt més enllà de les paraules.
Per tant, tu recomanes que si algú vol estudiar traducció i interpretació,
que se'n vagi fora, viatgi, i la llengua, que és la que ha de dominar,
que la respiri al país d'origen.
Sí, sí, sí, és bàsic, és bàsic, perquè traduir només en un contingut lingüístic és molt buit,
i hi ha moltes interpretacions al darrere i molts simbolismes propis que te'ls perds
i que només els adquireixes.
A més, parlar en un idioma et facilita molt conversar amb persones locals del país on vas.
i aquesta interacció és la que tu t'enriqueix com a professional.
I amb quins idiomes treballes?
Jo treballo amb català i castellà i amb anglès i francès.
I a quins països vas anar? Francesc només i no que a França?
Vaig estar estudiant a França i després he estat estudiant als Estats Units.
Bé, doncs ja veieu que avui tenim la Mireia i la Núria,
que són dues dones que treballen i que a més en viatxen molt.
Avui, per això, a la secció de donar i empreses mensual que fem aquí a la ràdio,
la volíem dedicar a parlar de viatges.
Vosaltres no sé si hi havíeu pensat alguna cosa,
perquè, clar, el tema de viatge és una cosa molt extensa i molt gran.
Per mi viatge és quasi viure-hi, no?
I és diferent el concepte de viatjar que el concepte de viure.
A vegades la gent em deia, oh, però no has visitat?
Perquè, clar, la gent va amb la idea del turisme.
Jo li deia, no, no, jo no he visitat perquè estic intentant organitzar tot el que és la família.
però, però, bueno, la veritat que t'acostumes a viatjar, anar pels aeroports,
és el que diu la Mireia, aprendre un llenguatge que a vegades,
si no et bellugues, doncs no el copses, no?
I els matisos, la manera d'entendre la vida, a vegades coses que per nosaltres són d'una manera,
a tres països més enllà és d'un altre completament diferent
i tot això t'obre molt la perspectiva i la manera d'entendre el món
i aleshores, doncs, en el nostre cas, que a més a més treballem normalment amb estrangers,
doncs, clar, t'ajuda molt a entendre a vegades, doncs, què els està passant, com se senten,
quines necessitats poden tenir o no, perquè, bueno, perquè és vist, més o menys, perdó.
No et preocupis, el pots apagar.
Però sí que és veritat que viatjar el que fa és obrir-te molt la ment, no?, això que dèiem, no?
Sí, perquè, per exemple, és molt diferent visitar Londres que viure a Londres.
I aquesta és la perspectiva del viatge que tu li vulguis donar.
Jo vaig començar a viatjar sent molt petitet, a la meva família ens van,
agafàvem la rulota a l'estiu i anaves de turisme, que és una manera,
a l'hora vas de turisme, visites els llocs més destacats,
sí, però fèiem càmping i això també ens permetia socialitzar amb famílies d'altres llocs,
amb nens, amb nenes.
Quan he sigut més gran he viatjat, lògicament, per educar-me, diríem,
i més endavant he seguit viatjant per plaer.
I aleshores sí que és veritat que cada viatge té un propòsit,
encara que sigui només sortir de cap de setmana, tot té un propòsit.
i és bàsic saber-los diferenciar.
És a dir, no pots anar amb el xip de vaig aprendre cultura o vaig aprendre idiomes en cada moment.
I de fet és diferent també el viatge de plaer i d'oci que el viatge d'empresa.
Això vosaltres ho coneixeu molt, no?
Completament diferent.
A vegades el viatge d'empresa és... veus molt poca cosa i no tries on vas.
Bàsicament.
Clar, perquè molta gent segurament us heu trobat que...
Bé, què ens dic això? I ara, mira, me n'haig d'anar aquí uns quants dies,
o en el teu cas me n'haig d'anar un parell d'anys a Suïssa on sigui.
Home, quina sort, no? Perquè t'ho paguen tot i així veus molt...
Potser no és tan així.
No, definitivament gens.
Perquè una cosa és quan tu vas de turisme i a més té una durabilitat,
és un període molt curtet.
Quan tu et bellugues hi ha el xoc cultural,
que normalment quan vas de turisme no l'arribes a copsar.
Però quan hi vius necessites un període d'adaptació.
Perquè tu necessites generar rutina fins a trobar-te còmode.
Perquè el dia a dia no és fer turisme.
El dia a dia és anar a la feina, anar a la compra,
atendre les amistats...
I aleshores, fins que el teu dia a dia no s'estabilitza,
tu no et sents adaptat a l'entorn.
I aleshores, clar, la visió és molt diferent.
Però, per altra banda, t'obliga més a saber-te,
a esforçar-te i a entendre les noves realitats.
Que és una mica el que a vegades, quan un fa turisme,
és el que potser et perds.
Però, bueno, molt interessant.
I de les destinacions que heu estat?
No sé si hi ha alguna amb la qual us quedeu,
ja que hem de parlar una mica de viatges en general.
Bé, jo soc súper Estats Units.
Jo allà m'ho vaig passar molt bé.
I, bueno, tenen un ritme de vida que a mi em va ser molt còmode.
També és veritat que venia de Moscou,
que és una ciutat molt difícil.
I, clar, més d'Estats Units vam viure a Miami.
Aleshores, jo em vaig sentir una mica de vacances, no?
Vaig dir, bueno, ara m'han tocat vacancetes.
Però, sobretot, bueno, perquè allà tens unes comoditats,
la classe mitja té una comoditat o una manera de fer,
també perquè no van ser molts anys, potser.
Viure-hi sempre no és el que m'hagués agradat.
Però el problema també de les grans ciutats,
que és una mica el que havia reflectit Moscou,
és el tràfic.
O sigui, es fa molt feixuc viure en països
on la gestió del tràfic no està ben resolta,
la pol·lució, hores d'estar en un cotxe,
totes aquestes coses, les grans ciutats,
o Lima també, quan vam estar vivint a Perú,
això ho fa molt feixuc.
I és el que...
Clar, perquè per desplaçar-te del centre fins a casa
o de lluita de feina és una hora, hora i mitja, no?
Sí, sí, molt.
Cada dia per anar i hora i mitja per tornar.
En aquest sentit, Barcelona, ja que ho podeu comparar
i vostè esteu en contacte amb gent que ve cap aquí a treballar,
és un petit luxe, no?
Bé, i sobretot el transport públic,
que ens queixem una mica,
però el transport públic a Barcelona és molt net
i és molt còmode.
I Barcelona és una ciutat que es pot caminar molt bé.
Sí.
I, bé, a Sant Just,
al barri una mica nord,
ens faria falta algun bus més.
Sí.
Aquí que quedi, eh?
I tant, escolta, aprofita, aprofita, sí, sí.
I tant, i tant.
Perquè tenim el JM, però, clar,
no ens arriba el tramvi a la part de dalt.
Correcte, correcte, correcte.
Però, per altra banda, doncs,
et pots bellugar amb molta comoditat
i tenim un bon clima
i, sobretot, doncs,
que no cal anar amb el cotxe a tot arreu
quan grans ciutats de 10, 12 milions de persones
és realment complicat
perquè les distàncies són immenses.
I tu, Mireia,
de tots els llocs on has estat,
amb quina et quedaries?
Jo, bueno, m'han passat dues coses.
És a dir, jo he viatjat amb parella,
per exemple, a Noruega o a Costa Rica.
Hi han sigut llocs que m'han agradat molt,
però no m'hi veia vivint.
Primer, perquè a Noruega,
vull dir, jo la que se'm vagi el sol
durant molts mesos seguits,
ens hi miràvem al meu oi i pensàvem
i què fas, no?
Ja se t'acaben les cartes,
se t'acaba el partí, se t'acaba tot.
I a Costa Rica era molt diferent,
molt diferent, massa,
o sigui, però no diferent dolent,
sinó, la gent no tanca la porta per la nit.
Aleshores, aquí,
com que estem acostumats
a certes conductes d'aquí,
tu mires com dient, ui,
no sé si podria.
I, en canvi, Berlín és una ciutat
que m'ha entusiasmat
i on sí que m'hi veuria,
perquè la trobo molt semblant,
molt plana, amb tramvia,
molt neta, molt cosmopolita
i a Berlín en tinc molt, molt bons records.
De fet, quan un viatge,
clar, sobretot de plaer, no?,
amb boci,
perquè vosaltres s'haurà viatjat, no?,
amb boci de plaer, no?
Sí, home.
M'imagino que sí.
Clar, té com la ment, no?,
més oberta,
està més disposat a que li passin coses,
està més predisposat.
I no sé on vaig escoltar una frase
que va dir, bueno,
que deia que seria genial
si tot l'any estiguessim així.
no només quan viatgem,
sinó fins i tot aquí,
treballant aquí
o, en el vostre cas,
quan he hagut de marxar fora a treballar, no?
Però això és difícil.
No sé si...
Clar, no sé si seria possible
la sensació aquella que t'aixeques.
Bueno, vull a veure què ve,
vull a veure què em porta el dia, no?,
perquè el dia ja té unes obligacions implícites
des del moment que obres un ull.
Els que tenim canalla,
la Núria els té una miqueta més grans,
jo els tinc més petits.
Ja està, ja tens unes obligacions.
Aleshores, no és...
A veure, que els viatges de plaer
ara impliquen canalla
i també són aquestes obligacions,
però el dia a dia
en la teva ciutat de residència
és molt diferent.
Què opines d'aquesta reflexió, Núria?
Jo crec que està...
quan estàs de vacances
tens el xip de vacances,
però tenir-lo sempre
també és estressant,
perquè tu estàs disponible,
per una temporada,
però després,
allò que us explicava,
necessites la rutina
i necessites sentir-te aferrat
a un dia a dia.
Encara que ens sembli estrany,
doncs,
l'ordre ens estabilitza.
Llavors, pots, a lo millor,
inclús agafar-te sis mesos sabàtics,
forma part una mica,
a vegades, també,
de les necessitats vitals de cadascú.
Però sempre,
després, tornant al món real,
perquè si no tens una sensació
d'irrealitat,
que tampoc llavors t'omple.
sempre penses,
oh, si pogués estar sempre de vacances,
doncs, no.
Clar.
Perquè una estona, sí,
uns dies, uns mesos, inclús,
però després necessites
tenir la sensació de...
Bueno, perquè et fas
tornar a l'ordre, no?
Clar, fas coses que també et realitzen
en el teu dia a dia.
I que, bueno,
a veure,
hi ha viatges i vacances
que tots els recordem
amb molt carinyo i molt bé,
però n'hi ha que...
Són autèntics fracassos.
Correcte.
Sí, sí.
Però a vegades
no per teva,
sinó doncs
perquè els vols
no han funcionat,
perquè els transfers
han sigut un desastre,
perquè et poses malalt,
per mil coses, no?
Aleshores,
viatges que has organitzat
amb molt carinyo
i amb molt de temps
han sigut
autèntiques cadastres.
Molt bé.
I ja per acabar,
no sé si teniu ja
la propera destinació
o sabeu on anireu
els propers mesos
de viatge?
Bueno,
aquest estiu em toca
Vall d'Aran.
Ah,
molt bé.
No anem massa lluny,
però intentarem gaudir-ho.
Meravellosa la Vall d'Aran.
Sí, sí, sí.
No anem massa lluny.
Els meus fills
volen sortir de Catalunya
i els diríem
que sí que algun dia,
però es tenim allà a tocar.
Aquest any
tindrem a tocar.
Encara no.
Es tindrem a tocar.
Sí, sí.
I tu, Núria?
Doncs encara no tenim res,
però aquest any
no ho sé,
perquè hem estat
molt liats amb altres coses,
però segur que l'any que ve
hi haurà algun viatge gros
i jo crec que dos anys seguits
no dona.
Això,
els temes econòmics
també són importants,
però jo crec que l'any que ve
sí que ens toca.
I on t'agradaria anar?
Bueno,
estem plantejant
o bé Alaska,
que,
bueno,
és que el meu marit
fa 50 anys
i és un dels destins
que sempre li ha fet
molta il·lusió.
I si no,
doncs,
potser algun
pacífic,
alguna illa
de platja,
no ho sé,
ara ho tenim sobre la taula
i tenim un any per endavant.
El que està clar
és que quan un programa
viatges
i ja només veure
la vostra cara
de pensar
aniré a la Vall d'Aran,
aniré aquí a Alaska
on sigui
i jo també penso,
hòstia,
que ja et relaxes
i ja desconnectes
quan de viatjar...
I preparar-ho
també és molt important,
jo crec que forma part
de disfrutar-ho,
perquè pensar el lloc
ja és tot un aconteixement,
no?,
perquè has de triar,
vull dir,
hi ha tants llocs per veure
que sempre és de fonetria
i després disfrutar
cada...
els hotels,
el que farem,
doncs mira aquí,
dormirem aquí o allà,
a veure,
planificar-ho
és tan o més divertit
que a vegades
la mateixa...
Sí,
però després ja et deixes portar
i a punt, punt, punt,
avui toca això,
avui toca l'altre.
Sí, sí, sí.
Però ara tens temps,
tu vas mirant amb molta il·lusió
i...
No, hauria de ser obligatori
viatjar, eh?
Això,
i tant que sí.
Per llei,
per llei,
jo crec que sí.
En fi,
Mireia Terés
de Magenta Traducciones
i la Núria Marçal
del Redneck
té totes dues
de Dona i Empresa,
aquesta entitat
s'enjustenca.
Moltes gràcies
per haver vingut al programa
i que vagi molt bé
per Dona i Empresa,
doneu records a totes.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Adeu, bona tarda.
Adeu.
Adeu.
El Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests veus més de casa,
hi ha moltes oportunitats, molts festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid,
pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta.
Vivim-se'n just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Vet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes,
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous, de 9 a 10 del vespre,
comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius Connectat.
Vius Connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes ràdio d'Esperm.
Sintonitzes ràdio d'Esperm.
La ràdio de Sant Just.
Durant el 8.1.
Ràdio d'Esperm.
Durant el 8.1.
Ràdio d'Esperm.
Durant el 8.1.
Un, dos...
Fes una foto del terrac que des d'aquí es pot veure mai.
La roba estesa, el meu agost, un camp d'espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme elemental, un mar d'antenes i animals.
Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem pan, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixem davant de la ciutat, la tarda és llarga i potser més, molt més de nit.
Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus.
182.000 cases de Catalunya s'han pogut vestir.
Aquesta setmana s'haurien pogut vestir amb vent.
Gràcies. Ara tornem.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Molt bona tarda a tothom.
Són les 7.
I ara aquesta hora a les 6.
Aquesta és la notícia principal.
Maten un home amb una arma blanca al Ferraz, al Segrià.
Els Mossos han detingut el presumpte agressor
que també ha ferit greument la seva parella en un pis d'aquest municipi.
Lleida, per a Joan Alvarez.
Hola, bona tarda.
Els fets han passat cap a les 4 de la tarda en un pis del carrer Enric Granados.
Una veïna ha avisat els Mossos quan la dona ha sortit al balcó d'un pis amb diverses ferides.
Quan els agents s'han desplaçat a l'habitatge han trobat a més un home.
També ha agredit a Marma Blanca, que mor poc després.
Minuts més tard, els Mossos han detingut el presumpte agressor
que havia fugit del lloc dels fets.
Es tractaria de la parella de la dona
que ha estat traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
amb múltiples ferides d'arma blanca.
Pere Joan Alvarez, Catalunya Ràdio Lleida.
Notícies breus, Montse Quadrell.
Equips grecs troben al mar restes de l'avió d'Egipter
desaparegut aquesta matinada.
A l'aparell que feia ruta entre París i Alcaire
hi viatjaven 66 persones.
No es descarta cap hipòtesi,
però Egipte apunta l'atemptat com la més probable.
Ho afirmava tot i que en cautel.
El ministre d'Aviació Civil, Sharif Fatih.
La situació podria apuntar,
i dic podria,
perquè no vull fer especulacions
ni suposicions com altres.
Però si analitzes curosament la situació,
la possibilitat d'una acció diferent
o d'un atac terrorista,
aquesta és més alta
que la d'una errada tècnica.
La declaració de l'expresident
del Futbol Club Barcelona
i empresari turístic Joan Gaspar
ha tancat avui la fase de compareixences
de testimonis en el judici pel cas NOS.
Gaspar ha declarat que els fòrums
que va organitzar NOS a Palma
li van semblar molt interessants
i que s'haurien pogut fer també a Barcelona.
Palma, Sara Riera.
Bona tarda.
Joan Gaspar va participar com a ponent
en el primer fòrum
que va organitzar l'Institut NOS a Palma
l'any 2005
per invitació expressa
d'Iñaki Ordangarín.
Ojalá se hubiera dicho en Barcelona también
porque yo creo que
todo lo que sea promocionar el turismo
a través de actos deportivos
y a través de vender al mundo entero
y una ciudad como en este caso
era Palma, Mallorca
pues podía organizar actos
que pudieran traer turistas
a todo el mundo
eso es interesante.
Sara Riera, Catalunya, Ràdio Palma.
El grup d'estudiants
de l'Assemblea de Lletres
que ocupa l'edifici del rectorat
de la UDL
negocia amb dos vicerectors
un acord per abandonar el tancament.
Protesta per la presència policial
per protegir les classes
de la subdelegada
del govern espanyol a Lleida
Ima Mansu.
El Consell de l'Estudiantat
de la UDL
es desmarca
d'aquest grup d'alumnes.
Lleida, Rafael Ventura.
Bona tarda.
Bàsicament,
reclamem que primer marxi la policia
i que la UDL defensa
l'alumne detinguda.
Pes Mossos,
ho explica el portaveu
de l'Assemblea de Lletres.
Són les tres exigències
que és que a la detinguda
no li passi
cap problema,
que a tots els estudiants
que estiguin participant
no se'ls obri expedient,
no se'ls hi passi res
i que hi hagi
un compromís ferm
i clar
que la policia
no tornarà a entrar
a cap espai de la universitat.
El Consell de l'Estudiantat
de la UDL
demana a l'Assemblea de Lletres
que cessi
en l'ocupació del rectorat.
Rafael Ventura,
Catalunya Ràdio Lleida.
La Junta de Castellà-Lleó
ha aprovat avui
un decret
que prohibeix
la mort de Bastià
en espectacles taurins
públics,
populars i tradicionals
com seria el cas
del toro de la Vega
que es fa a Tordesillas
a Valladolid.
El decret
que no afecta
la festa dels braus
l'han de ratificar
ara les cors
de la comunitat autònoma.
Atenció,
abans d'acabar
aquest bolletí
noticiada ara mateix,
finalment serà
un jutge de Madrid
qui decideixi
si poden entrar
estelades o no
a la final
de la Copa del Rei
al Vicente Calderón.
Demà al migdia
el jutge
del contenciós
administratiu
número 11
de Madrid
prendrà una decisió
sobre el recurs
que li ha presentat
l'Associació Drets
en nom dels aficionats
del Barça
contra la prohibició
d'estelades
decretada
per la delegació
del govern espanyol
a Madrid.
La situació és aquesta
i per tant
el Barça ha presentat
un segon recurs
que previsiblement
resoldrà
aquesta mateixa jutge.
Això és el que ha confirmat
a Catalunya Ràdio
Fons Jurídiques
des de Madrid.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda.
La Federació Catalana
de Futbol
dona per finalitzat
el partit
del senyor A
de l'Atlètic
Sant Just
contra el Tibidabo
Torre Romeu.
El resultat final
és d'1 a 0
a favor de l'Atlètic.
A més,
el club visitant
ha rebut una multa
i quatre partits
de sanció
pel jugador
expulsat.
El partit
del senyor A
de l'Atlètic
Sant Just
contra el Tibidabo
Torre Romeu
d'aquest
que de setmana passat
finalment
no es disputarà.
Recordem
que el partit
va ser sospès
arran dels alderuïs
ocasionats
al camp de futbol
municipal
per jugadors
i afició
de l'equip visitant
quan faltaven
quatre minuts
per acabar el partit.
Ara la Federació
Catalana de Futbol
ja ha pres una decisió.
Els quatre minuts
que faltaven
per finalitzar
el partit
finalment
no es disputaran.
D'aquesta manera
la Federació
dona per finalitzada
la competició
contra el Tibidabo
Torre Romeu
amb el resultat
d'1 a 0
a favor
de l'equip
Sant Just
a més
l'entitat
ha imposat
una multa
al club
visitant
i ha sancionat
el jugador
que va ser
expulsat
amb quatre
partits
sense jugar.
El Consell Comarcal
ha obert
el període
per demanar
beques
menjadors
escolars
pel nou
curs
2016-2017.
Les famílies
de Sant Just
que ho necessitin
ja poden
fer la seva
sol·licitud.
També
aquestes
durant tot
el curs
es poden
demanar
a l'Ajuntament.
El període
de sol·licituds
de beques
menjadors
escolars
per al proper
curs romandrà
obert
fins al 27
de maig.
Enguany,
els criteris
d'atorgament
han variat
respecte
a anys
anteriors
i s'han
ampliat
els límits
econòmics
per accedir
amb l'objectiu
de beneficiar
més famílies.
En aquest sentit,
la previsió
és augmentar
1.400
beques
per a
tota la comarca.
Per tal
de sol·licitar
les beques
menjador
i obtenir
més informació,
els pares
i mares
s'han d'adreçar
al centre
educatiu
on està
matriculat
l'infant.
A banda
de les beques
menjador
escolars
del Consell
Comarcal,
les famílies
de Sant Jus
poden sol·licitar
durant tot el curs
les beques
menjador
municipals.
Aquest curs
2015-2016
el Consistòria
ha atorgat
108 beques
per a
primària
i secundària
i més de
43.000 euros
i la Generalitat
a través del
Consell
Comarcal
en va atorgar
al municipi
63 beques
per a
primària
per un import
de 38.000 euros.
Ja han començat
les preinscripcions
per cicles formatius
professionals
de grau mitjà.
Fins al 25 de maig
hi ha temps
per presentar
les sol·licituds.
A Sant Jus
es pot realitzar
entre d'altres
el cicle
de postimpressió
i acabats gràfics
o el d'impressió
gràfica.
El termini
per presentar
les sol·licituds
finalitza
el 25 de maig
tot i que es pot
presentar documentació
fins al dia 27.
La llista
amb la puntuació
provisional
es donarà a conèixer
el 6 de juny
i del 7 al 9
s'obrirà el termini
per presentar reclamacions.
Les llistes
definitives
el període de matriculació
serà del 5 al 12 de juliol.
Pel que fa
a la preinscripció
dels cicles formatius
de grau superior
el termini
de presentació
de sol·licituds
serà del 26 de maig
a l'1 de juny.
La documentació
es podrà presentar
fins al 3 de juny
i la publicació
de la llista
de sol·licituds
amb puntuació provisional
es donarà a conèixer
el dia 10.
Del 13 al 15 de juny
es podran presentar
les reclamacions
i la llista definitiva
d'alumnes admesos
sortirà el 4 de juliol.
El període
de matriculació
pel grau superior
serà del 5 al 12 de juliol.
Finalitzem aquest pollotí
recordant-vos
que aquest dissabte
té lloc
la segona caminada
solidària
pel Parc Natural
de la Serra de Collserola.
Els beneficis
es destinaran
a lluitar
contra la pobresa infantil
hereditària.
Les inscripcions
per participar
encara estan obertes.
Fomentar la pràctica esportiva
als municipis
de la demarcació
de Barcelona,
passar un matí agradable
i gaudir del paisatge
a més de la solidaritat
és l'objectiu
d'aquesta segona edició
de la caminada solidària.
La Diputació de Barcelona
i Càritas
amb el suport
de la Federació
d'Excursionistes de Catalunya
organitzen
la segona caminada
solidària
de Càritas 2016.
L'activitat
s'enmarca
dins la campanya
Penja't una medalla
fent esport
sempre hi guanyes.
Aquesta campanya
pretén fomentar
l'esport
entre les persones
de totes les edats.
La caminada
arrencarà
a les 10 del matí
des de l'àrea
d'Esbarjo
de Santa Maria
de Vallvidrera.
Les persones
que hi participin
hauran de presentar-se
al punt de sortida
mitja hora abans.
El recorregut circular
serà de més de 6 quilòmetres
i passarà
per Santa Maria
de Vallvidrera,
pel pantà
de Vallvidrera,
per la font
de la Budellera,
pel torrent
de la Vinassa,
pel turó d'en Ferrer,
per Vilajoana
i per Santa Maria
de Vallvidrera
d'altre cop.
Les inscripcions
solidàries
és de mínim
8 euros
que aniran destinats
íntegrament
al programa
Païdors de Càritas
que lluita
contra la pobresa infantil
hereditària.
Només per apuntar-vos
rebreu un entrepà
i una peguda,
avitollament
durant la caminada
i un kit solidari
amb una bossa
del caminador
amb cor,
una samarreta
i un obsequi.
Us podeu apuntar
a través de la pàgina web
www.feec.cat
Fins aquí
la informació local.
Més notícies
d'aquí una hora
en aquesta sintonia.
El Just a la Fusta
parlem de tot
el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre,
si se l'ha apagat
de la seva butxaca
ningú li pot dir.
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva.
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia.
Si volem veure
algun d'aquests
veus més de casa
hi ha moltes oportunitats,
molt festivals.
Tu t'equivoques
en un penal
en un Barça-Madrid
pots quedar
crucificat a per vida.
Tot se solucionarà,
amb el temps
tot se soluciona.
Just a la Fusta
vivim-se'n just
en directe.
Cada matí
de 10 a 1.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
100% música relaxant.
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Bet aquí
una vegada.
Un programa
de contes
que realitza
el grup Marc
Mestres Àvies
Recuperadores
de Contes
de l'Associació
de Mestres
Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilonis,
no us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer van ser les zones.
98.1 FM
Després,
internet,
radiodesvern.com
Li vas seguir
Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim
un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015.
Ràdio Desvern,
cada dia
més a prop teu.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix
Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes
Ràdio Despert
Sintonitzes
Ràdio Despert
La Ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio Despert
98.1
Ràdio Despert
Bona tarda i benvinguts a la segona hora de l'Apanyol Morro.
Oh, yeah.
Aquí estem.
Una estona més.
De programa de ràdio.
A la ràdio.
De Sant Jòs.
Despert
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Gràcies.
Gràcies, gràcies.
Bé, d'aquí uns moments amb l'Helena Hernández,
que demà estrenen el rei Borny,
al cinema,
i a més a més també,
que és una entrevista que recuperem,
amb el David Tàvila,
i a més a més també,
ara mateix,
amb la Clara Narvion,
des de Time Out.
I comencem aquesta segona hora de programa,
com cada dijous,
parlant amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona,
la nostra revista d'oci, de cultura, de capçalera,
i allà, com sempre,
hi ha la infatigable, incansable, gran treballadora,
Clara Narvion.
Clara, bona tarda.
Hola.
Hola.
Bona tarda.
Què tal?
Què tal?
Com va tot?
Molt bé.
Bé, escolta una cosa,
que avui ens vols parlar,
vaja, ens vols parlar,
perquè parleu a Time Out de festivals curiosos del món, no?
Doncs sí, de fet,
us convidem a viatjar,
no és de tot el món,
és d'Europa,
del món, em sembla,
però us convidem a viatjar,
d'aquest estiu,
al llarg de la primavera,
i visitar alguns dels festivals més xulos
que es fan arreu d'Europa.
Ah, que guai,
perquè és que n'hi ha molts de molt importants
i que apleguen cada any
milers i milers de persones de tot arreu,
perquè aquí sempre diem,
no?
És que, per exemple,
els festivals de Barcelona,
el Primavera Sound,
sempre ve gent de tot Europa,
un altre festival,
no sé quin,
també ve molta gent,
però, clar,
per Europa també hi ha festivals
on molts catalans hi van.
Sí,
hi van catalans
i a més són festivals bastant curiosos,
per exemple,
el primer que us parlarem
és del Indy Tracks,
que se celebra a Anglaterra,
però no us penso que se celebra a Londres
o a Manchester,
sinó que se celebra
al mig de no res.
Què dius, ara?
Sí, sí, sí, sí.
És un festival que ja porta 10 anys
i realment se celebra al mig d'an,
no res.
De fet,
és una estació abandonada
de ferrocarrils a l'aire lliure,
convertida en museu del ferrocarril
i com s'hi arriba?
Doncs justament en ferrocarril,
amb un trenet de vapor
que et deixa allà al mig
i podreu,
és un espai bastant petitó,
i podreu veure grups importants,
com per exemple
Saint-Étienne
o Comet Gain
o Emma Pollock,
que són alguns
de les bandes índies
més importants
i el més important
d'aquest festival
no només en les bandes,
sinó això,
l'entorn,
aquest paradís,
diguem,
al voltant d'una fàbrica
antiga de trens
i, doncs,
imagineu-vos amb molta jaspeta,
campi anglesa.
Ja,
és com una mena de pop-art,
però en britànic,
no?
O què?
Doncs no volia fer la comparació,
Gerrit,
però efectivament
jo també ho he pensat.
Ai que sí?
És que jo n'he vist cap imatge,
eh?
Perquè comentes i dius
doncs té tota la pinta.
Com es diu aquest festival?
IndyTrack.
Ah,
IndyTrack.
De fet,
si feu un Google
podreu saber com arribar-hi
i també veureu aquestes fotos
tan lílices
de la jaspeta.
Molt bé,
molt bé.
Doncs escolta,
l'IndyTrack,
un dels festivals
que també està triomfant
per a Europa,
petitet,
i que la gràcia,
m'imagino que és també
l'aventura d'arribar
doncs amb aquest trenet,
no?,
que et porta
fins a aquesta estació
abandonada.
Més festivals d'Europa
així,
Cachandos i Curiosos?
Doncs mira,
ara en parlarem
de dos de teatre.
El primer no és que sí,
Cachandos i Curiosos,
sinó que realment
és el festival de teatre
més important d'Europa,
segur,
que és el festival de Vinyó,
que se celebra entre el 6
i el 24 de juliol,
és a dir,
és com un grec
una mica per la ciutat de Vinyó.
Sí,
correcte.
I sempre van els dramaturgs
més importants de tot el món.
Aquest any,
per exemple,
podreu veure l'Angélica Lidl,
podreu veure,
si no m'acquivoca,
el Cachir,
i hi ha una cosa
que ens fa especial
il·lusió veure,
que és el 2666,
que no sé si molts ho coneixen,
però és un llibre
del Roberto Bolanyo,
que fa uns anys
l'Àlex Rigola,
que és aquest director català
tan important,
la va fer lliure,
i ara l'ha agafat
el Julien Gosselin,
que és un dels infants
terribles del teatre francès,
i porta la seva pròpia versió
del 2666 del Bolanyo,
que, atenció,
dura 12 hores.
12 hores?
Efectivament.
Però,
i no pots morir de la butaca,
o, bueno,
pots fer pauses,
no hi ha diferents actes, no?
Jo crec que hi ha pauses.
Mira,
jo un cop vaig veure
les tragèries romanes,
que feia el Van Hofe,
que és un director holandès
bastant important,
i durava 6 hores,
i la gràcia és que un podia
entrar,
sortir,
menjar,
beure,
o sigui,
era com una mica
passar la vida allà,
mentre els actors estan...
Pobres actors,
concentrats, no?,
amb lo seu,
i la gent del públic,
fent el que li dava la gana,
però, bueno,
una mica,
a l'època de Shakespeare,
era això ja,
vull dir que tampoc no...
exactament,
i nosaltres creiem que a Vinyó
és una oportunitat única
per veure aquestes 12 hores
el 2666.
Sí, sí,
home,
i tant,
la veritat és que sí,
home,
un espectacle de 12 hores,
jo em sembla que no he vist mai
un espectacle tan llarg de teatre,
eh,
d'un i d'un.
Jo només llarg,
i han sigut 6 hores,
és el meu record.
Sí, sí, sí.
Bueno, en fi,
doncs el Festival de Vinyó,
un altre festival molt xulo
que fan a Europa
per aquest estiu.
Tens algun altre,
o un connecteu a algun altre?
Doncs mira,
un altre teatre,
que és el Festival d'Adimburg.
Home,
suposo que molta gent sap
que és el d'Adimburg.
Sí,
un Fringe.
És un dels festivals més importants,
però en aquest cas
us recomanem el Fringe,
que és com l'Off,
és la part menys acadèmica,
diguem,
d'aquest festival,
i aleshores podreu veure
petites companyies,
també grans companyies,
i fan milers d'obres
al llarg entre el 5 i el 29 d'agost,
i com se sap què anar a veure,
perquè és molt difícil triar.
Doncs el més important
és córrer abans
que volin les entrades,
perquè hi ha en algunes d'aquestes,
que tot i ser petites companyies,
les entrades realment volen,
perquè és al llarg de tota la ciutat,
i en alguns casos
els espais són petits,
així que cal arriscar
i intentar-ho.
Sí, sí,
i tant.
Em sembla que el festival,
és com un festival de festivals,
el que passa a l'agost a D'Adimburg,
perquè coincideix amb el Fringe,
després també hi ha un altre
de teatre de carrer,
que diuen que és un dels més importants
d'Europa,
en fi,
jo hi vaig anar,
però fa molts anys,
parlo potser de fa 15 anys
hi vaig anar-hi,
i la veritat és que
em va molar molt,
molt el rotllo que hi havia,
també era com una mena de tàrrega,
però a lo bèstia,
i és molt xulo.
Mira,
m'agrada molt,
Jordi,
que tu i jo som una mica igual,
si sempre fem com comparacions,
una mica,
que el de casa,
abans hem dit el Puc-part,
avui diem tàrrega,
és que és veritat,
perquè,
mira,
l'altre dia vaig anar a veure,
tenim una mica en comú,
que és la Gemma Padró,
tu bé la coneixes,
i doncs ella està vivint a Bordeus,
i vam anar a passejar per la ciutat,
i jo deia,
mira,
això és com el carrer Pelai,
però de Bordeus,
mira,
això és la Passe Catalunya de Bordeus.
Això és el portal de l'Àngel de Bordeus,
que jo crec que molts ho fem això.
Exacte,
quan vas pel món,
i llavors,
que això també,
no em sembla una tonteria,
però t'ajudaria molt a ubicar-te,
i a saber coses.
Sí, i tant.
Un mapa de Londres,
per exemple,
dient,
això és,
doncs jo què sé,
la Passe Catalunya de Londres,
llavors també vas a Piccadilly.
Bueno,
en fi,
escolta,
Clara,
aquests són alguns dels festivals més importants
que hi ha per a Europa,
i que comenteu a la revista Time Out,
però també hi ha altres qüestions,
perquè aquesta setmana,
també comenteu els millors nigiris del món.
Els millors nigiris de Barcelona,
en aquest cas?
Bueno,
perdó,
si avui no sé,
estic com el mundial.
És que el nostre món és Barcelona,
Jordi,
clar que sí.
Sí,
estic molt internacional.
Els millors nigiris de Barcelona,
que efectivament,
els japonès ens encanta,
és un menjar brutal.
O no?
Ens encanta,
ens encanta,
ens encanta,
i a vegades,
et donen una mica aquest per llebre,
no?
I vas a menjar japonès,
i el pell no acaba de ser bo,
no està exactament ben elaborat,
els que ho fan no són japonesos,
sinó de Badalona,
i no acaba de mola.
Ai,
bueno,
que ho dius per algun concret?
No, no,
però vaja,
que això passa,
que a vegades anem a demanar sushi,
no és gaire bo,
però nosaltres hem triat cinc llocs
que no fallen
i que són absolutament deliciosos,
com per exemple,
el primer que recomanem
és el Kuo,
que està al carrer Madraso 135,
a lo que anomenen Aperdiagonal,
està allà just davant del mercat de Galvany,
i fan receptes japoneses tradicionals,
i fan receptes japoneses tradicionals,
però sempre amb un punt de sofisticació.
fan molts,
fan molts,
molts nigris i fan uns bastant curiosos,
com per exemple,
el nigiri de foie gras,
amb salsa Tereyaqui.
Tereyaqui.
Oh,
que bo,
que bo.
Mira,
això,
saps on ho vaig provar l'altre dia?
Ara,
què passa,
que potser fico la pota,
perquè potser no està a la llista dels cinc que ens comentaràs,
però ho has provat a un lloc que es diu Quibuca,
que està a Gràcia,
i...
Hi ha diversos,
és una cadena,
és una cadena,
és una cadena,
no dic res.
T'ha agradat Quibuca?
Sí,
però no,
i a més em va agradar també el nigiri de foie,
que és el que estàvem dient,
que no havia provat mai,
i estava molt bo.
I estava boníssim.
Sí,
sí,
estava molt bo.
Però bueno.
Quibuca és més batallero,
de fet hi ha molta gent que va amb família,
amb els crios,
no?
Sí,
no,
això és una cosa...
Amb colla d'amics...
Sí,
no és tan exclusiu com el que estàs comentant,
que aquest cuó,
bueno,
no ha estat mai,
però jo m'apunto,
perquè jo sóc un gran fan dels japonesos.
O sigui que...
Doncs mira,
Jordi,
vols que ets fan un bo,
bo, bo, bo, bo,
que de fet és el nostre luxe màxim,
és el Koishunka,
que ja sabeu que és d'aquesta família
que també tenen el Shunka,
que és un espectacular,
de fet és dels millors de Barcelona,
de què podríem dir,
de fet el Shunka té una estrella Michelin,
i el Koishunka és com el seu germà petit,
i tenen,
segons diu l'Òscar Brock,
que és el nostre crític d'avui,
diu que tenen uns migris
que són de matemàtica pura.
On són el Koishunka?
On és?
El Koishunka és el carrer Copons número 7.
Copons 7,
que és al centre de Barcelona.
Copons.
Ah, Copons,
copons,
i allà què tenen?
Realment us puc assegure
que els migris que són bastant tradicionals,
però són dels millors,
millors, millors, millors que hi ha a Barcelona,
perquè el Shunka és el xef de música japonesa més famós.
Sí, molt bé.
Ah, sí?
Ah, està bé.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Bueno, molt bé.
Doncs escolta,
em preni nota del Koishunka.
Jo vaig prenent nota de tot el que estàs dient, eh?
I després,
a veure,
algun altre que també ens vulguis recomanar?
Doncs mira,
us en recomano un altre,
que és el Huacasa,
que està al carrer 287,
tallar-les amb la segona família.
Sí.
Bueno,
com a la dreta de Gràcia,
no ho podríem dir?
Sí, exacte.
I diu que
tenen un plat
molt especial,
que li agrada molt a la nostra crítica,
que és el toro,
que sabeu que és un d'aquests peixos japonesos
típics de les cavernes japoneses,
que el fan amb 4 punts de cucsia diferents.
Ah, oh.
Per tant,
el tenim més cruet,
passat volta i volta,
bé,
amb 4 punts diferents,
i diu que realment és per salivar
i estar tot el dia menjant migris de toro.
Molt bé,
molt bé,
molt bé.
Doncs escolta,
anota,
molt bé.
I tens algun altre,
no?,
també,
em sembla?
Doncs sí,
ja,
l'últim que us recomanem
és el Llamadori,
que està al carrer Pau número 68.
Carrer Pau?
Arribau.
Ah, Arribau,
sí.
Carrer Arribau.
I,
de fet,
és un lloc bastant tradicional
que ofereix migris,
sòlids i rotunds,
dels més típics que podeu trobar,
des de Gamba,
Salmó,
Tunyina,
Tunyina,
Toro,
Pes,
Macequilla,
etcètera,
etcètera,
que és el que són espectacular.
Oh,
molt bé,
doncs escolta,
prenc bona nota de tot això,
perquè m'agrada molt.
El Cochumka,
el carrer Copons número 7.
Aquest és el teu preferit,
i jo també.
El Cochumka,
el carrer Copons 7,
és el top,
top,
top,
top,
top,
top,
ja hi aniré,
perquè em queda pendent,
que m'agrada molt el japonès.
Clara,
moltíssimes gràcies,
que vagi bé,
cuida't molt,
i ens retrobem la setmana que ve
amb més cosetes des del Time Out.
Un petó guapa,
que vagi bé.
Un petó guapa.
Adéu.
Molt bé,
doncs fem una pausa per la publicitat,
i d'aquí,
oh,
quant és l'hibera,
m'ha vingut ara,
amb tots aquests llocs japonesos,
oh,
que m'agraden.
Bé,
tornem d'aquí uns moments,
amb més coses a la penya del Moro,
publicitat,
i som-hi,
fins ara.
El Just a la Fusta,
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat de la seva butxaca,
ningú li pot dir res.
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva.
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia.
Si volem veure
algun d'aquests grups
més de casa,
hi ha moltes oportunitats,
molts festivals.
Tu t'equivoques en un penal
en un Barça a Madrid,
pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà,
amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí,
de 10 a 1.
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'esmooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc,
mestres àvies
recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres
Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilònis,
no us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer,
van ser les zones.
98.1 FM.
Després,
internet.
radiodesvern.com.
Li vas seguir
Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim
un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix
Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius Connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes,
ràdio desbend,
sintonitzes,
ràdio desbend,
la ràdio de Sant Just,
durante 8.1,
ràdio desbend,
durante 8.1,
ràdio desbend,
durante 8.1.
Elos hablan de resistencia pacífica.
Muy bien,
para empezar,
si te resistes,
tú no eres pacífico.
Si yo te digo sal de aquí
y tú no sales,
estás siendo violento.
Eso es violencia pasiva
y es lo que provoca
los daños colaterales.
¿Qué daños colaterales?
Nosotros tenemos que disolver,
Lilian.
¿Qué daños colaterales,
David?
Es posible que el proyectil
se haya desviado del objetivo.
¿Desviado a dónde?
¿Lo conocemos de algo?
Sí,
lo creo.
¿Seguro?
¿A qué te dedicas,
David?
Soy un especialista
en lo que vendría a ser
la gestión de masses.
Gestión de masses.
¿Os imagineu
que aneu a un sopar
que en un principi
havia de ser plàcid
i us acabeu trobant
amb la persona
que us ha canviat
la vida cap a pitjor?
Aquest és el punt de partida
del rei Borny,
el rei Tuerto en castellà,
una pel·lícula
que arriba aquest divendres
a la gran pantalla,
però abans tenim
la penya del morro
a un dels seus protagonistes
i a mi em fa molta il·lusió
poder-lo saludar
a aquesta hora de la tarda.
Elena Hernández,
què tal?
Bona tarda.
Bona tarda, guapiti.
Hombre,
molt bé,
molt bé de saludar-te
i a més t'agraeixo
doblement
perquè sé que
has esperat
per fer la migdiada
després de la trucada.
I això a mi
ja és molt
perquè sóc un siestero
d'aquests
però de...
de manual, eh?
Vull dir,
de parxionet avall
i si hi ha pijama
també amb el foto
i llit, eh?
Sí.
Allò de sofà
no...
La mala vida,
la vida de l'actor, no?
La vida de l'actor...
Escolta'm,
m'he de buscar a tu...
Sí.
No, però és que...
És que estic a Madrid,
si em pilles a Madrid.
Estem fent
una conferència internacional
ara mateix.
Ah, sí?
Què esteu fent ara?
Què esteu fent?
que estem fent la promo
del...
Ah, bueno,
el tricot, no?
No, ja ho sé.
Ahir vam fer la preestrena.
Sí, com va anar?
Va anar meravellós.
Sí.
És que no sé...
A veure,
que també són d'aquelles coses
que dius...
hi havia claca,
sí, hi havia claca,
perquè hi havia
molts convidats col·legues
i companys de professió,
però també hi havia
molta gent,
perquè això estava fet
juntament amb
el programa
de Televisió Espanyola
de dies de cine.
Sí, ah, hombre.
Eren els que organitzaven
la preestrena
i llavors hi havia gent
que no coneixia de res
i també la resposta
va ser boníssima.
Sí, bueno,
vau estar a Màlaga,
per tant ja teníeu el feedback
una mica del públic
i la gent, hòstia,
hi sortia com molt impressionada,
no?
Jo no sé si tu t'ho esperaves
quan vas estrenar
o et va passar el Marc Reuet
el text
per fer-ho a la sala
Flyhard,
a la petita de Sants i tal,
arribar fins on estàs
ara mateix
fent aquesta promo.
Home, jo crec que seria
massa pretensiós, no?
Pensar a tot això
quan et passen un text
i per fer en una sala
tan petita com la Flyhard,
que sí que realment
és un lloc
on han sorgit
autèntiques joies
del teatre
en un gran petit format
però
arribar a pensar
que podríem
rodar una pel·lícula
i estar amb tot això
i amb aquestes reaccions
la veritat és que
no ho pensaves.
Ha sigut la pel·li
més fàcil
que has rodat
de les que has fet
a l'EN?
Gairebé al contrari.
Ah, sí?
Gairebé al contrari
però per la qüestió
o sigui
sí que és cert
que com deia
Marc Creuet
és la pel·li
potser més assajada
de la història.
Sí, per això ho deia.
Després d'haver-la fet
durant dos anys
a teatre
i això
doncs
evidentment
que sí que tens
totes les
totes les intencions
molt
molt
molt cuidadetes
i tot això, no?
però després
va haver-hi la dificultat
que no hi havia temps
i estàvem
vam rodar
versió castellana
i catalana
al mateix temps
i en 17 dies
només.
Hòstia,
bé,
potser...
Amb la qual cosa
va ser bastant
bogeria
també t'ho dic.
I què fèieu?
Alan,
què fèieu?
Gravàveu primer
una escena en català
i després una en castellà?
Gravàveu tota una pel·lícula
de cop i després una altra?
O com ho vau fent?
No, no, no.
Era...
Vinga,
ara anem a fer
aquest plano,
no?
Hi havia el plano,
el plano mig
o el plano general
de tots quatre,
per exemple,
sopant
i llavors
tiràvem preses
en castellà
fins que
consideràvem
Marc que era la bona
i
quan n'era la bona
llavors
la joven de direcció
en Carles Curt
deia
vinga,
companys,
passem al català
i llavors
fèiem el mateix
però en català.
I l'equip tècnic
també canviava l'idioma
o continua parlant en català?
Està molt bé.
Què?
No, no,
conyos,
que m'ho lio.
Ha continuat parlant en català,
vale, vale,
no,
pregunto,
pregunto.
No, bueno,
eren vosaltres,
l'altre dia a la conya
després ja, bueno,
què,
passem a l'anglès,
passem a...
Clar,
clar,
jo m'ho imagino.
Bé,
escolta,
jo a l'Enfra ja fa molts anys
que ens coneixem,
jo tinc un especial carinyo,
a més un tio que té tipus així
com perfil dur,
mercat,
no?
Sempre et donen papers així
com de melote,
de poli,
però, clar,
aquí al rei Borny
fas un policia dur,
però que té uns sentiments,
no?
És persona també,
no,
nen?
És allò de,
sí, sí, sí,
soy persona,
nen.
Home,
jo crec que
el personatge
és
tot el viatge que fa,
fa un viatge,
una redenció,
com si diguéssim,
molt,
bastant espectacular
de seguir,
i llavors,
doncs,
tot aquest art que fa el personatge
és molt maco,
és molt maco,
i sí que,
jo potser,
hi ha moltes persones,
jo crec,
en aquest perfil
de durs,
de tenir una cuirassa
de tios
que van al gimnàs
i aquestes coses
i tal,
i que després,
a l'hora que,
el moment que grates una miqueta
i rasques allà,
uf,
comencen a sortir coses
i els tios
s'enfonsen i ploren.
Oh, oh,
drama, drama,
on hem patit.
Drama, drama.
Drama,
l'únic que,
clar,
aquí,
el bo de la peli
és que hi ha un drama,
però,
entremig,
també te les va fotent
les coses
amb comèdia,
amb comèdia negra,
en aquest cas,
i llavors,
doncs,
la gent passa
de la comèdia
d'estar rient
una cosa
que dius,
hòstia,
com m'estic rient jo
d'això,
no?
Passen d'això
al drama
i llavors,
hòstia,
hi ha un silenci
i una tensió
i tornen a riure
perquè diu una borrada
del meu personatge
i tornen a posar-se.
Llavors,
estàs tota l'estona
com en un,
en allò,
un tio vivo,
saps?
Sí, sí,
carrusel d'emocions,
no?
De fet,
com hem dit,
l'Alem fa
el paper del mosso d'esquadra,
que és un interdistúrbic,
ha buidat un ull
a una persona
que,
home,
una mica està basat
en el cas
que coneixem bé
que és el de l'Ester Quintana.
Jo no sé
si,
Alain,
tu saps si l'Ester
va venir
a veure l'obra
o ha vist la pel·lícula
o ho parla tan bé?
No,
no,
però el fet és que
ho hem repetit bastants cops.
T'hauries d'haver comentat
més,
amic,
amic,
amic,
que amic llorga.
Ah, no?
M'ho he inventat això,
m'ho he inventat això,
no?
No, no,
és que ho hem repetit
perquè, sí,
és cert que, clar,
és el cas més mediàtic,
no?
Sí, sí, sí.
Però el text
d'en Marc
ja l'havia escrit
inspirant-se
amb un noi italià
que també li va passar
a Barcelona,
això.
Ah, vale, hosti.
Li van buidar l'ull
i llavors
inspirant-se en aquest noi
va fer el text.
Llavors,
quan estàvem
a un mes i poc
d'estrenar la Flyhard
va ser quan va passar
el senyor de l'Ester Quintana
que nosaltres vam flipar.
Hòstia,
molta casualitat, no?
Doncs, escolta,
em sé greu l'error,
però vaja,
si no és l'Ester Quintana
o el noi aquest
algun ferit
per alguna bala de goma?
Sí, sí, sí, sí.
No,
l'Ester,
l'Ester Quintana,
bueno,
evidentment,
ella va,
la vam convidar
mitjançant a coneguts
i tal
i ella va declinar
la invitació
perquè realment
feia molt poc
i llavors no es veia
amb cor de riure
d'algú així, no?
Però sí que van venir
un parell de casos
a veure l'obra
i els hi va agradar molt
i els hi va agradar molt
van poder riure
mirant-se amb la distància
i entenent
que no es frivolitza
a l'obra
sinó que
tu fas comèdia
a partir d'uns personatges
que els veus perduts
que no sé què
de les situacions dels personatges
no del fet en si
saps?
i els tios
sí, sí
van riure
i ens van felicitar
la veritat
però tant
tant
afectats
per les pilotes de goma
com també
mossos d'esquadra
Ah, mossos també
mossos també
Sí
I què us han dit?
I els hi ha agradat
i vaja
que tinc
informacions
que sí
que van venir
diversos agents
de
seguretat
Però
això vol dir
que t'estàs fent col·legi
dels mossos
i t'haurà multes
de trànsit
d'aquestes coses
o què?
Una mica patilla
però
tot suma
tot suma
tot suma
però ja saps
no?
No vas escoltar
l'entrevista
que l'hem fet l'altre dia
a l'actor
que fa de Jon Snow
que un
Ah sí
hòstia
ho he vist
ho he vist
bueno
però escolta
això
si no t'ha passat
et passarà aviat
ja t'ho dic ara
escolta
ja per anar
per anar acabant
un païll de coses
la primera
mira jo
vas participar
en dues de les pel·lícules
més taquilleres
del 2015
que aquest és com
el gran titular
no?
pels mitjans
on vas
i tal
Alen
tu ets el tal
ocho païdors catalanes
i palmeres
en la nieve
bueno Alen
això
ja ho heu tornat
abans i un després
com has viscut
aquest 2015
aquest 2015
perquè a mi
bueno clar
això no
que hòstia
arriba
molt intens
molt intens
i molt maco
tot plegat
sí que és cert que
ocho païdors catalanes
jo tenia un paper
jo tenia un paper
un petitet
al final de la pel·li
i tal
m'ho van demanar
de fer
i jo encantadíssim
i a més
de poder jugar
amb el carrer
Alejalde
la Carmen Machi
i el Dani Rovira
són meravellosos
i realment
van ser pocs dies
però van ser guais
allà a Girona
rodant
però bueno
escolta
encara que siguin
pocs dies
i poques frases
has estat a la pel·lícula
d'aquellera
llavors això no t'hi trobo
sí
sí
això és maco
i pensar que
hòstia
estàs allà
amb una producció
que ha portat tantíssima gent
al cine
o sigui
és una barbaritat
sí sí
i amb Palmenes
doncs igual
doncs
amb Palmenes
hi ha una implicació
molt més important
perquè sí
és un dels personatges
principals de la pel·li
i realment
el pensar
que dos milions
i mig de persones
han anat al cine
és molt heavy
és molt heavy
clar clar clar
molt d'orgull
i molt guai
la veritat
et mola
tot l'ambient del cine
que has conegut
aquest últim any?
sí
sempre hi ha
sempre hi ha alguna coseta
que et sorprèn
que dius
hòstia
això no m'ho esperava
com què?
també quan ja
arribes
a certes lligues
llavors ja
et trobes
en certes coses
d'egos
i de coses
que també
s'han de tenir en compte
i que bueno
això hi és
però
jo he tingut
bastanta sort
vull dir
no em puc queixar
dels companys
i les companyes
i he fet
grans amistats
i que
crec que
perduraran
perquè
amb el Mario Casas
per exemple
som molt col·legues
arrel
a la palmeres
a la nieve
però molt
molt no?
perquè us dieu
hermano dos
quasi
sí
bro bro
bro bro
però aquest és un altre tema
el tema d'Instagram
xarxes socials
alent
estàs que no pares
estàs allà
penjant
estic molt actiu
estic molt actiu
molt actiu
que al llit
gairebé
home
què em dius ara?
no
que no sigui aquest el titular
per favor
perdona
perquè tampoc és veritat
perdona
cosa que
no seria difícil
perquè és que
penges moltes coses
llavors clar
també em pengen
em pengen moltes coses
sí
però
això tens un perfil
marcat
o què?
o quan tu
quin és el teu ús
amb Instagram
i tal?
quin és el meu nom
Instagram?
no
quin és el teu ús
que fas de la xarxa
Instagram
estàs allà
sí
sí
bueno
jo
m'he aprofitat
m'he aprofitat bastant
de la meva mascota
en trasto del meu gos
sí
en aquest sentit
per guanyar followers
això també ho puc dir
per guanyar followers
de les persones
que els hi ha
els animalons
no?
i els gossos
exacte
i els gossos
i en especial en trasto
perquè està mort
i el trobo molt a faltar
ara mateix
que estic aquí a Madrid
sí
però no home
vas penjant cosetes
de les feines
i tal
a la gent li agrada
i estàs molta estona
retocant les fotos
i tal
o ets el que penges
a la primera
i què sé
el que dius que era
no home
jo una miqueta de retòxic
de llum
no faig
foto xox
jo no em creix
no home no
foto xox no
però filtra
filtra
ja no faig tant
filtrito
com
no
ara el que faig
és pujar una miqueta
de llum
una miqueta
una miqueta de contrast
una miqueta
d'aquesta cosa
que tenim tots
un fotògraf a dintre
que no
que no el creiem
però
però
molt bé
digues David
perquè em d'anar acabant
un parell de preguntes
una d'elles
Alan
una de les coses
que tenim en comú
amb el Jordi
és que
coincidiu amb sèrie
tots dos heu participat
a CITES
sí
sí
al mateix nivell
mateix nivell
escolta
què ens pots explicar
del teu paper
que faràs
a CITES
bé
jo com que crec
que suposo
que molta gent
ha vist el tràiler
o sigui
hi havia com una mena
de tràiler
o de teaser
d'una mica
dels personatges
de la nova temporada
sí
t'hem vist
t'hem vist
amb una actitud
molt carinyosa
amb un polític
de la sèrie
amb un polític
per dir-ho
per dir-ho
fas de gay
fas de gay
sí
fem una
parella gay
sí
sí
bueno
anava a dir
que era molt diferent
dels personatges
que m'havien
m'havien fet fer
fins ara
sí
i realment
és diferent
i estic molt content
de com va sortir la cosa
sí
ells també estan contents
la directora
dels capítols nostres
era la Marta Païssa
i estava supercontenta
i el Pau Freixas també
sí
crec que serà molt
bastant entranyable
aquesta parella gay
tu qui ets el Sergi
o el Didac
te'n recordes?
jo
jo soc el Didac
el Didac Bernabéu
un culer
un culer com
l'Alan
dient-se Bernabéu
això ja és
fa una mica de mal
fa una mica de mal
el Piqué també es diu Bernabéu
no ho diu tant
però bueno
és veritat
també és veritat
sí
sí
el Sergi Parelló
és el candidat
és que té aquí
a la premsa
el Sergi Parelló
és el candidat
a la presidència
d'Unió Ciutadana
un partit neoliberal
amb electorat
d'idees conservadores
a mi em sona
em sona
que partit
no?
sona
Sara
va
escolta
i l'altra pregunta
que li volia fer
a l'Alan
és que
ens ha arribat
alguna font
que podries
que en futurs projectes
de televisió
podrien estar
en una plataforma
de pagament
què ens pots avançar?
no
veus
això
això
no et puc avançar
res realment
jo
jo
no
vale
sí
no
però és que és veritat
està tot molt
molt
molt
molt
molt
bolquers
saps
jo
tinc possibilitats
d'entrar
clar
és que
a veure
Movistar Plus
està
preparant
sèries
de producció
pròpia
i això
és meravellós
per tots vosaltres
perquè entra en peles
i entra gent
molt important
a fer sèries
i sèries de qualitat
no
i jo tinc la
tinc l'oportunitat
de poder estar
en alguna d'aquestes sèries
i bueno
ja es veurà
ja es veurà
bé
doncs escolta
anirem a seguir
com sempre
Alen
espero que tingueu
molts èxits
amb l'estrena
el Rei Borni
aquest divendres
20 de maig
o el Rei Tuerto
com vulgueu
català i castellà
que et vagi molt i molt bé
m'alegro molt de saludar-te
que ja et tocava
i res
en fi
enhorabona
amb tots els projectes
Alen
i cuida't molt guapo
una abraçada
igualment Jordi
una abraçada
a tota la gent
de la penya del morro
i que seguiu endavant
tio
perquè mira que portes temps allà
ets allà enganxat
com una paparra
mira l'altre dia
però escolta
m'ho fas de puta mare
l'altre dia vam fer
el programa 1850
tio
en sèrio
sí sí
quasi 10 anys
que guai
enhorabona
enhorabona a tots
i un plaer
un plaer
estar amb vosaltres
que vagi bé
bona tarda
adeu-siau
un plaer
adeu
mira cada vegada
que escolto aquest tema
com que
em surt el costat
més sensible
la primavera
comença a ressorgir
l'amor
no perquè és de cites
no aquest tema
sí sí sí
en fi
escolta David
moltes gràcies
que ha vingut una setmana més
ens retrobem dimarts que ve
amb més coses de tele
puc fer un avançament
sí
la setmana que ve
parlaré d'una pel·lícula
sí
que s'ha gravat aquí
Sant Just
ah
amb el Dani Rovira
el Carole Halde
tots companys
de l'Alène Hernández
sí
Alène Hernández
el Chapelli dels Catalanes
doncs han gravat
una pel·lícula aquí Sant Just
doncs la setmana que ve
no explicues
que vagi bé
David
bona tarda
bona tarda
And I'll say you make me shake
And I'll say I can't wait to get in bed with you
Bé, donc això ja s'acaba
Gràcies per escoltar-nos
Tornem demà a partir de les 5 de la tarda
Com cada divendres aquest mes demà
Amb el Romero
I agrair tota la gent que ha fet possible
La penya del morro d'avui
He de dir
L'Oriol Puigtauler al teatre
També a la Mireia Terès
I a la Núria Marçal
De Dona i Empresa
A la Clara Narvion
De la revista Time Out
I a l'Helen i al David Avila
I també com no
Al Twitter i al Facebook del programa
Al Dani Martínez
Dani, gràcies
Adéu, adéu, que vagi bé
Gràcies
Tornem demà a partir de 5
Que vagi bé
Us deixem ara
Us deixem parlar
I és que acabo ja el dijous fatal
Us deixem ara
Sí
Amb l'informatiu vespre
I el Carles Hernández
Que vagi bé
Adéu, seu
Bona tarda
Al Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa
S'enjust
Hi haurà alguna premsa
Que ja aconseguiran treure
Qui eren tots els empresaris
Que anaven amb ell
Que fins ara mutis
400 pisos per vendre
Si se l'ha pagat
De la seva butxaca
Ningú l'hi patirà
Busco sempre
Aquella notícia
Una mica positiva
Tant d'èxit de públic
Que està omplint
Gairebé cada dia
Si volem veure
Un d'aquests grups
Més de casa
Hi ha moltes oportunitats
Molt festivals
Tu t'equivoques
En un penal
En un Barça a Madrid
Pots quedar
Crucificat a per vida
Tot se solucionarà
Amb el temps
Tot se soluciona
Just a la Fusta
Vivim-se'n just
En directe
Cada matí
De 10 a 1
T'hi esperem
Bet aquí una vegada
Un programa de contes
Que realitza el grup Marc
Mestres àvies recuperadores de contes
De l'Associació de Mestres Rosa Sensat
Els podreu escoltar
Els dijous a les 8 del vespre
I els dissabtes a les 10 del matí
Us hi esperem a tots
Benvinguts a Babilònia
On la cultura
És la protagonista
Un espai
De crítica cultural
Que cada dijous
De 9 a 10 del vespre
Comentarà
Els millors llibres
Les exposicions
Més interessants
Els concerts
Més emocionants
Les pel·lícules
I obres de teatre
Més destacades
De la cartellera
Sense deixar de banda
El debat
De la més rabiosa actualitat
Ja ho sabeu Babilonis
No us ho perdeu
Dijous de 9 a 10 del vespre
Babilònia
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després
Internet
RadioDesvern.com
Li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
Per WhatsApp
610
777
015
Ràdio Desvern
Cada dia
Més a prop teu
Per seguir l'actualitat
Del Baix Llobregat
Informatiu
Comarcal
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara
La informació del Baix Llobregat
Al teu ordinador o dispositiu mobile
Informatiu
Comarcal
Com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils
GPS i aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
A l'escoltes
Ràdio Despert
Sintonitzes
Ràdio Despert
La Ràdio de Sant Just
Durant
Ràdio Despert
Durant
Ràdio Despert
Durant
Ràdio Despert
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial
De cinema frances a la fresca
El meu plàn era tornar aviat
Però al final tot es va anar allargant
I els dos vam decidir sortir de gresca
Se'ns va fer tard
Va dir
No agafis pas el cotxe
Si vols et pots quedar
Que al pis hi tinc un quarto
Express per convidats
I et deixo aquí sobre un cobrellit
Perquè ara no
Però després fotràs que
Ja veuràs
Si tens ganà o vols aigua
Tu mateix pots fer
Que pots fer com
Si fossis a casa
La manera com va dir bona nit
I va picar l'ullet
Era fàcilment malinterpretable
Vaig augurar una nit per la posteritat
Fé un cim, fé un 8.000
Fé calcom
Difícilment igualable
Però
Ja
No
No passava res
Només aquell silenci
Trencat pel meu somier
Potser no era el seu tipus
Millor que no fer res
I en
U
N'ha
Peret
Profons
I em pres en blanc i negre
I hi havia un pòster d'en Babart
Potser ell podria dir-me
Per què em ballava el cap
Ai, Jean-Luc
Ai, Jean-Luc
Voy a entendre
El prono
Puc
Ai, Jean-Luc
Ai, Jean-Luc
Ai, Jean-Luc
Ai, Jean-Luc
Voy a entendre
El prono
Puc
Ai, Jean-Luc
que ja no.
Ell va dir
que en casos com aquest no es tracta
de ser més guapo o de ser més lleig
si no t'està convençut
de fer-ho. Jo vaig dir
reir ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol
després què? Després tot això
acaba siguent un rotllo patatero.
Em va
convidar
fumar
i en un
pleno seqüència, una frase
magistral. Una dona és
una dona, no et preocupis
tant se val.
L'endemà
vam esmorzar
i tan sols faig
mirar-la i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no s'interpreta.
Ai, Jean-Luc,
ai, Jean-Luc,
vull entendre-ho
però no puc
Ai, Jean-Luc,
ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc,
ai, Jean-Luc,
vull entendre-ho
però no puc
Ai, Jean-Luc,
ai, Jean-Luc.
no puc
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!