de trobar traces de carn de cavall. Així ho ha anunciat en un comunicat on també se subratlla que això no suposa cap risc per la salut dels consumidors, però sí un etiquetatge incorrecte. Des de l'Agència Catalana del Consum, el director Albert Malià assegura que ja fa setmanes que han posat en marxa controls per detectar si hi ha carn de cavall sense etiquetar.
Previsió del temps, Rai Meteorològic de Catalunya. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Parlem avui d'una jornada que de nou ve marcada per nuvolositat, tot i que hi ha hagut moltes més clarines que ahir. Bàsicament són núvols alts i mitjans, tot i que més densos han estat els núvols a l'extrem sud del país, on ha plogut, a més, el centre del dia. S'han registrat fins a 9 mil·límetres, per exemple.
a Masa Barberans, Ocís, a Iudacona i a Roquetes, a l'Observatori de 1.500 fins a 23 mil·límetres. En qualsevol cas, les temperatures s'han baixat en aquells indrets, estem parlant de temperatures entre 3 i 4 graus més baixes les màximes, a punts, per exemple, de Benissanet, on avui han tingut una màxima de 14 graus, igual que a Geida i Girona. D'altra banda, 15 graus a Vinebre i a Barcelona, 12 graus de màxima a Auris. De moment, això és tot des del Servei Metrològic de Catalunya. Bona tarda.
Esports en xarxa.
Bona tarda, us parla David Amador. La població de Sant Hipòlit de Voltregà serà la seu de la Copa de la Reina d'hoquei sobre patins, que reuneix els quatre millors equips de la Lliga Espanyola Femenina i que es disputarà el 13 i el 14 d'abril a la població usunenca. La competició s'havia de disputar fa deu dies, però es va ajornar perquè cap club es va oferir a acollir-la. Ho ha explicat a la xarxa el president del Voltregà, Xavier Sala.
Sí, es va ajornar perquè no hi havia seu. Nosaltres érem l'únic equip classificat en aquells moments. Es va esperar per si hi havia algun altre cup interessat. Al no sortir, el Voltregà s'ha ofert per poder-lo organitzar. A la final a 4 de la Copa de la Reina, Duque i Patins Femení a banda del Voltregà, també hi participaran els Reus, el Viesca de Gijón i l'Alcorcón de Madrid.
Aquesta tarda es fa el sorteig de quarts de final de la Copa de la Reina de Baterpolo. La competició es farà de l'1 al 3 de març a Sant Feliu de Llobregat. Avui seran al Bombo 6 equips catalans, el Club Natació Sabadell, el Mataró, el Sant Andreu, el Terrassa, el Sant Feliu i el Club Natació Mediterrani de Barcelona. En tenis taula el Borges Vall de la Superdivisió Masculina. Juga a les 7 de la tarda a Sevilla contra l'Ispelis. Un partit ajornat corresponent...
a la catorzena jornada de Lliga. Notícies en xarxa. Ara escoltes pràdio d'Esbert, sintonitzes pràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Junt.
Ràdio Tesfet 98.1 Ràdio Tesfet 98.1 Ràdio Tesfet 98.1
En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Espera i us saluda Jordi Domènech i això és La Penya del Morro. Bona tarda. Què tal? D'aquí uns moments comencem... De fet, ja hem començat el programa. D'aquí uns moments ja que començarem amb els continguts. La qualitat s'enjustenca, com sempre hem començat el programa. Carme Verdoy, bona tarda. Bona tarda. Avui la gent que ens acompanya, ben bé.
De Cervalló. De Cervalló. Vén molt de la comarca, no? L'altre dia esparreguera, avui Cervalló. Diferents municipis. És veritat, ens agrada molt que vinguin de prop. Martorell, també. O Costa Brava o la comarca. També parlarem avui al programa amb la Núria Oriol, la nostra coaching particular. Avui parlarem sobre com meditar
canviar el cervell i la vida. Atenció, perquè a priori això pot semblar complicat, però no ho és tant, eh? O com a mínim, això és el que diu la Núria Oriol, empararem amb ella d'aquí una estona i també connectarem com cada dimarts amb el casal de joves de Sant Just perquè ens expliquin quines són les novetats dels propers dies en aquest equipament del nostre municipi. I a la segona hora del programa tindrem...
El cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Xirivella, que avui parlarem del carnestoltos de Sant Just, que va ser aquest dissabte passat, com ho van viure ells, que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esvern, i a més a més també tindrem el món de Iago, amb el Iago Alonso, el nostre guionista preferit de la penya del morro. Tot això amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Saps que Jordi avui m'ha assabentat d'una cosa molt interessant...
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro?
Comencem repassant l'actualitat Sant Justenca de Sant Just parlant d'una activitat que tindrà lloc aquest divendres a l'Ateneu de Sant Just d'Esvern. Es tracta de jazz i flamenc fusió que hi haurà durant tota aquesta setmana en aquesta institució, podem dir, de Sant Just d'Esvern. Què és això?
És que és allò que costa entrar, ves? Que en canvi, no? M'he sobtat. Tau i volta. Sembla que estic fent un programa de nit. Sí, perquè aquests que sonen de fons són el quintet de Diego Brothers. És un lloc molt reconegut en el món del jazz. Per diumenge hi haurà flamenc fusió de l'inquietal Matrió, que serà el protagonista a la sala del cinquantenari. I ja podeu comprar les entrades anticipades, Carme.
Sí, són dues coses, eh? Una cosa és el jazz, que és el que sentim de fons, que són els de Diego Brothers, que fa més de 20 anys que funcionen i han desenvolupat la seva trajectòria sobretot a Barcelona, en sales d'aquest circuit, i aquest divendres arriben a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Formen part d'aquest cicle de jazz que es va estrenar a finals de desembre, jazz a l'Ateneu, i l'entrada costa 10 euros pels socis i socis de l'entitat i 12 per la resta. Es pot comprar de manera anticipada
fins aquest divendres de 6 a 9 del vespre, i és el tercer concert d'aquest cicle, són quatre, per tant ja s'està acabant, i els organitzadors estan contents de com està responent el públic, hi ha públic que ha repetit, i d'alguna manera sembla que funciona. Aquest estil musical dels The Diego Brothers podria pertany al dels anys 70, segons explicaven aquest matí els organitzadors, en el qual el swing es barreja amb ritmes afro-cubans i el funky. Interpretant, sí...
i també versions d'altres artistes com Lee Morgan o Joe Henderson.
I diumenge hi ha flamenc fusió. Sí, això és divendres, com comentàvem, deixàvem escoltar una mica la música perquè veiéssim com sonen. Sonen prou bé, no? Jo la veritat és que la jazz no hi entenc gaire, però sonen així com agradables, no? Sí, amb ritme. Amb ritme, també amb ritme, molt bé. Ja veieu que som uns experts en jazz tots els que... Sí, comentem la jugada. Aquest diumenge, com dèiem, hi haurà el flamenc fusió de L'inquietalma.
formen aquest trio Luis Miguel Gómez José Miguel Galera que és professor de l'escola de música de l'Orfeo Enric Morera per cert i Pol Sabata serà a les 7 de la tarda a la sala cinquantanari i en aquest cas les entrades costen 10 euros i pels socis 8 La penya del morró Un programa molt intimista
Sí, és veritat, avui estem com un altre to, no? Més tranquils, més relaxats, sense pressa, perquè no en tenim. Atenció a mans de la poesia i de la prosa en català, i per no professionals, perquè torna el concurs de poesia i prosa d'aquesta modalitat a Sant Jús. El servei local de català convoca...
ja a la 25a edició d'aquest concurs i fins al 19 de març, Sant Josep, podeu presentar les vostres obres. Els premis es lliuraran per Sant Jordi el 23 d'abril, el nou equipament de les escoles, que segurament serà el dia que s'inauguri, no?, aquest equipament? Sí, no serà, per tant, el 23 d'abril. Normalment Sant Just no celebra el Sant Jordi el dia que toca, sinó que ho acostuma a traspassar o a desplaçar cap al diumenge o més proper, que aquest any
és el 26 d'abril, si no m'equivoco, o dissabte o diumenge, sé que és 26 d'abril dirà quan s'inaugura, que és, per tant, quan es lliuraran aquests premis d'aquest concurs que arriba a la 25a edició. Com és que a Sant Just mai celebrem quan toques les coses, no? Quan toques, sí, el que les toques és igual. En el cas del que les toques, que també li vam preguntar a l'alcalde, va lligat una mica amb això del que ens vam comentar de les escoles, tot i que potser es vol canviar, i en el cas de Sant Jordi,
Sembla que és perquè, o almenys quan ho hem preguntat, sempre la resposta és que és un dia en què, com que és lectiu,
i normalment la gent no treballa a Sant Just, se suposa que ja passa a Barcelona... Passa el dia a fora, al centre de Barcelona, a la Rambla... És una suposició que també impedeix que si algú vol passar el dia a Sant Just, vull dir... És a dir, que si es fes Sant Just allò que hi ha aquí a les paradetes de llibres, a Can Gin està, sobre la biblioteca, es venen roses a tot arreu, si es fes això el dia que toca, vindres d'abril, segurament no vindria tanta gent com el cap de setmana següent
o l'anterior, que normalment acostuma a ser... Exacte, el cap de setmana següent. En fi, doncs, el que comentava, MECA, qui vulgui, ja es pot inscriure en aquesta 25a edició del concurs de poesia i pros en català per no professionals. Sí, de fet, no és una inscripció, sinó que has de presentar l'original al Servei Local de Català de dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia. I hi ha diferents categories, nois i noies de 9-11 anys, joves de 12-14 i de 15-17, i persones adultes. Hi ha premis també diferents en funció de les categories.
Parlem, a continuació, de la Lluna.
Perquè l'agrupació astronòmica d'Esvern, la AAD, organitza aquesta activitat mensualment per tal d'observar el satèl·lit de la Terra. Aquesta nova observació de la Lluna serà aquest divendres. A més a més, també, si no hi ha núvols, es podran veure Júpiter i Saturn. Una apassionant activitat que es fa aquest divendres. Des d'on, Carme? Doncs des de l'Observatori del Centre Social al Milenari, que és on es fa més d'un any que es fa allà, quan es va estar en aquest observatori.
I el que es veurà, com deies tu, és això, que a més de la Lluna el que s'intentarà és intentar veure Saturn i Júpiter tot, però sempre depèn dels núvols, perquè l'últim mes, per exemple, no es va poder fer. No es va poder fer. L'observació es fa un cop al mes en funció també del cicle lunar i el mes passat feia molt núvol, per tant, no es va poder fer.
No, em sembla que aquest divendres no fa gaire bona pinta tampoc, eh? O sigui que... No ho sé... No ho sabem, no ho sabem. Em sembla que havia de ploure, és a dir que... Havia de ploure aquest divendres? O el cap de setmana. Vols que truquem al servei de meteorologia de ràdio d'Esberra? Sí, ho dic bé, ho dic bé. Saps greu, doncs, perquè també portàvem... Bueno, el divendres passat també feia núvol, però sí que és veritat, doncs, que no plou gairebé mai, que els enganxi just el cop al mes en què fan...
L'observació astronòmica hauríem de canviar de dia, no? Depèn de la Lluna. Perdoneu, que tenim una connexió, que això és car perquè tot això va per satèl·lit, també, amb el Servei de Meteorologia de Ràdio d'Esbert. Carles Hernández, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda.
No, si no t'escoltem, que la música està alta. No, que la tercera planta de l'edifici. Ah, sí. Ràdio d'Esvern Enterprises. Sí, Ràdio d'Esvern FM Enterprises. Tu, capitan, és poc. Què? Aquest divendres... No, però les meves ulleres sí que són una mica. T'has vist les meves brelles? Sí, una mica d'elfo també, no? No, bueno. Bueno, Legolas, escolta, que plourà o no aquest divendres? Potser sí.
Molt bé, gràcies, Carles. Adéu, adéu, adéu. Hem de solucionar els problemes a la Genevi. Sí, però home, és que estem parlant de l'agrupació astronòmica, perdoneu. Sí, doncs potser van al doblet, eh? Potser fan dos mesos sense poder veure estrelles, em sap greu, però és bastant probable que divendres hi hagi molts núvols.
i que fins i tot hi puguin haver precipitacions, sí, sí. Oh, quina llàstima, eh? Nosaltres que volíem donar una bona notícia i veig que no et pogués ser. No, però hi ha més uns... Sí. Hi ha greu, eh? Que potser neva, Jordi. Què dius? Què dius? Què dius? Què dius? Diu que anem ara? És un programa d'humor internacionalista, això. Diu que anem ara?
Atenció, paren màquines, paren les rotatives. És possible que aneu-hi aquest cap de setmana a Sant Just d'Esvern? Que mala suerte que he tenido. És veritat o no, Carles? Per què he trucat? Digues, és veritat o no? Recorda que l'any passat vas dir que anavaria molt i no va caure ni un bo. Jo vaig dir que estaria en un mes de 63 sota 0 i no va passar. Que va haver-hi la broma de Carnestoltes que el presentador va anar disfressat de persona que volia esquiar a Sant Just perquè havia escoltat... Tot el Carnestoltes, eh? Tot el Carnestoltes.
Havia escoltat que nevaria. Aquest any, per fi, neva a Sant Jus, llavors? Podem confirmar-ho? No. Però tens indicis? És possible? Les temperatures baixaran prou com perquè nevi? Aviam, la nit de diumenge a dilluns, les temperatures són prou baixes com perquè hi hagi nevades a cotes baixes, 300-400 metres, però falta que hi hagi l'ingredient aigua, que es converteixi en neu i caigui. El que no està clar és que hi hagi precipitació. El que sí està clar és que farà molt de fred, però...
Si hi ha precipitació, podria ser en forma sòlida per sobre dels 300 metres només, sí. Atenció, segons que va saber la penya del morro, Navarra, aquest moment, a l'enjuç no està a 300 metres. Home, la senyera, sí, la senyera... A quan estàs, enjuç? 125? A Can Ginestà, sí. I la senyera de penya del morro sí que està... Sí, sí, sí. Està tota blanca, la senyera, no? Si no la penya del morro, doncs, podria caure el turó rodó i el turó d'encors. Aquest sí que podrien estar enfarinats. I a la plaça Mireia també, no?
A plaça Mireia no cal, eh?, que els núvols facin acta de presència perquè hi ha gent enfarinada. Ah, eh, oh! Que falton per la gent que... No, hi ha un microclima, ja. Ja, sí, sí. Sant Pere Màrtir, no?, i tot allò. En fi, Carles, moltes gràcies. Ja anem traient el trineu dels garanges de Sant Jus. L'arbre de Nadal, tornem a propes ebres. El dilluns al matí, eh? Ja ho podeu anar comentant aquests dies a la gent que us trobeu pel carrer, estimats oients. I aquell que no l'encerta mai i que a vegades surt el programa del Jordi l'ha tornat a cagar abans de que passi.
Diu que el dilluns nevarà, eh? Ho heu sentit tots. Carles, gràcies. Adéu, adéu. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a radiodesverb.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Continuarem investigant això, ja tenim tema, eh? Pels propers dies, si nevarà o no, dilluns a Sant Just. Carme, gràcies. Bona tarda. Adéu.
Fem una pausa per la publicitat. Cristina, alguna cosa abans d'anar a la publicitat? Tinc moltes ganes que arribi la Núria. Ah, sí? Amb notícies positives. Ah, doncs és veritat. D'aquí uns moments amb la Núria Oriol. Fins ara.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'Iva. Està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme al manià. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sóc Jaume Sodom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé i vosaltres.
Entre la llaneria verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Sí, bon Nadal a partir de dilluns. És possible, Cristina, no riguis. Que nevi, és possible, però no és segur, eh?
De fet, no ho esperem més del compte, no? Potser, per si hi ha cas. A mi jo m'agradaria, eh? A mi també, a mi també. Faria bé. Ja, ja, ja. En fi, 5 i 21 de la tarda. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern. També ens podeu seguir a través de la webcam de radiodesvern.com o tradicionalment el 9.8.1 FM. Ha arribat el moment de les notícies positives de la setmana. Ràdio d'Esvern.
I és que Cristina, només escoltar ja aquesta sintonia, que és del musical Spamalot, dels Monty Python, sempre mira el costat positiu i bonic de la vida. Jo ja, mira, se'm posa un somriure a la cara, perquè sempre connectem els dimarts a aquesta hora amb la Núria Oriol, la nostra coaching de l'actualitat particular. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Núria, què tal, com estem? Bona tarda.
Bé, i vosaltres, com esteu? Doncs mira, molt bé, doncs no preocupats però il·lusionats perquè ens han dit que potser el dilluns neva. Exacte, ja ho he sentit, és de bon Nadal i millor i nou ja. A veure, que no és segur, perquè encara falten molts dies, però potser sí, diumenge a la nit baixaran molt les temperatures i en cas que hi hagi precipitacions és possible que es converteixin en gel, no?, aquestes gotetes d'aigua, però vaja, que no és gens segur, de fet...
Jo m'atreviria a dir que només hi ha un 100% de possibilitats. Però... Però il·lusionar-se és gratuït. Sí, això t'anava a dir, la il·lusió, no?, que sempre n'hem parlat alguna vegada aquí en aquest espai i que a vegades també trobem a faltar, no?, en els temps que corren, perquè la gent... No sé si et passa, Núria, però jo noto que...
Estem com desil·lusionats tots, moltes vegades. Ja costa molt lluitar contra tots aquests inputs negatius que arriben de les notícies, de la tele, de la ràdio, dels diaris, de la premsa, i la il·lusió no la podem perdre, no? O què? A veure, som humans, i a tots, a tots ens passa que ens desinflem, perquè dius...
Escolta, creia que feia una carrera per poder sortir de la negativitat i ara m'assabento que és una marató. No m'ho esperava, no? És veritat, perquè clar, tots teníem predisposició d'estar bé un any, dos anys, però clar, ja portem una mica més, no? Llavors la gent també es comença a desesperar amb tot el que passa i no teníem com previst i això ja s'està acabant una mica les nostres reserves d'energia d'il·lusió. I encara ens queda molt, eh? Encara ens queda molt. Home.
però en canvi van sorgint petites iniciatives de solidaritat perquè ens puguem tornar a omplir, perquè ens tornem a donar els uns als altres aquesta energia positiva que tant necessitem, sobretot per tirar endavant i confiar en el futur, o tornar a recuperar la il·lusió. Ja sé que insisteixo molt en el tema, però és que en la nostra escala, en el nostre barri...
En el nostre entorn surten petites iniciatives que, clar, tu dius, home...
No impressiona tant, eh? Com dir que és una iniciativa de govern, una iniciativa de les Nacions Unides, una iniciativa d'una entitat potent. Tens tota la raó. Però per això cada setmana també tenim a tu, Núria, que és com una mena de go-go-op, saps? Una go-go-opada d'aire fresc i positiu. I comentem algunes notícies. Per exemple, una escola pràctica d'economia adaptada per als ciutadans. Què és això? Doncs mira...
que han pensat, la veritat és que moltes coses de les que passen és perquè les persones, primer que no acabàvem d'entendre d'economia, i després que la veritat és que havien pensat, ostres, doncs tampoc acabo d'entendre el que ha acabat de passar amb els diners,
i ens han pogut colar gols, no només amb els nostres diners, sinó amb els diners dels altres, ara mateix, no? Muda la crisi, que un al final es pregunta ja què ha fet ja de tan malament perquè li caigui la que li està caient, no? I ha hi hagut una iniciativa molt així, molt curiosa, molt petita, també, que diu, mira, molt fàcil, diu, anem a fer una escola perquè la gent pugui entendre bé en què consisteix l'economia, que pugui entendre conceptes
bàsics del dia a dia, però també conceptes que siguin més... doncs, més complexes. Sí, home, això és molt important, perquè és que jo crec que la majoria de gent i de la població, jo m'incloloca, no tenim ni idea ni què és la prima de risc ni res d'això, no? Encara que ho anem explicant de tant en tant, apareixen els mitjans i va seguint l'actualitat, però l'economia no és fàcil, no? No, no. Per això, i aleshores, des d'aquesta postura...
doncs un grup d'economistes han decidit tirar-ho endavant, explicar-ho d'una manera molt assequible, fer que sigui entenedor i que la gent tingui més coneixements i en un moment determinat digui, perdona, això que m'està dient el del banc no em quadra, no encaixa, això realment és una presa de pèl, això pot ser interessant i llavors entres tu fins i tot a discutir les condicions perquè tens arguments per discutir-ho, no?,
Però, Núria, és una escola física? Sí, és una escola física. I on es troba? Ho sabem, això? A València. En aquest cas ha començat allà la iniciativa. I pot arribar fins aquí, a Catalunya? Jo crec que sí. Perquè és qüestió que es vagi contagiant una miqueta. Que vagi passant de lloc en lloc perquè totes les persones puguin anar aprenent. Exacte, i que es vulgui...
Una mica com copiar aquesta iniciativa, que de fet és molt bona. I com es diu l'escola? Oconomia, en relació als ciutadans. Ah, economia. Oh, economia, no? Oh, oh!
Bé, doncs, home, és interessant aquesta proposta, ja li seguirem la pista a veure si arriba aquí i, com a mínim, doncs, això, que dona aquests instruments i una mica aquests mètodes per seguir una mica el que està passant i no ens colin més gols dels que ja ens colen, eh, Núria, que són molts. És que és això, i el bonic també és que, fixa't, són economistes, o sigui, gent que algunes persones diuen, doncs,
aquestes persones ho han estudiat per forrar-se, no? Per dir-ho, a veure, jo no dic que tothom pensi igual, però algunes persones pensen així. Doncs bé, alguns economistes han dit Escola d'Economia per la Ciutadania i d'aquesta manera diu, doncs, hi haurà molta més cultura, molta menys capacitat de prendre'ns el pèl i de manipular-nos fins i tot des dels missatges de govern o dels bancs o de les institucions i que, carai, que ho fan d'una manera molt desinteressada.
Però, Núria, una pregunta. Si les persones que imparteixen aquestes classes són economistes, no seria una mica complicat, potser, entendre el seu llenguatge propi? O ho fan d'una manera més planera, perquè tothom ho pugui entendre? Ho fan d'una manera molt planera, eh? O sigui, aquest és el punt. Perquè segueixen la pedagogia de Paulo Freire, en què es treballava molt la Universitat Rural, a Brasil. Llavors, clar, és...
és allò de buscar els conceptes més entrenadors, fer-ho tot d'una manera senzilla, assequible, i, vaja, molt, molt fàcil de comprendre. Bé, doncs estarem atents, eh? Oconomia. Oconomia, en cas. No, ja ho podeu buscar, ja ho podeu buscar per internet, perquè existeix. Bé, canviant de tema ara, parlem ara d'una altra... Bé, d'una altra qüestió totalment diferent, perquè una empresa que fa roba íntima i productes d'higiene personal...
Ai, Cristina, Núria... Ai, Jordi, sempre em dius a mi, eh? No riguis, no riguis, perquè... Què te fa gràcia, la música que hem posat? No, m'ha fet molta gràcia el teu to de veu, que ho has posat. Perdona, perdona, però és una empresa que fa roba íntima i productes d'higiene, personal, ecològics, enfocats en la dona. Per què ens ho comentarà, això, aquesta setmana? Perquè són ecològics i perquè ha tingut molt en compte... A veure, perquè és un altre nitxo de mercat, és un nitxo...
tant de l'ecologia com del fet d'adreçar productes a les dones, que és un nitxú en expansió. Per tant, aquesta iniciativa emprenedora és un alè fresc enmig de l'economia global del nostre país. Després, perquè és molt bonic, penso que es tracti tot el que és el tema...
de la roba íntima, de tot el que és la higiene personal, amb una clau ecologista que cada vegada es fa més, però que ho hagin unit en un sol concepte. I una mica era com aplaudir, posar l'exemple que hi ha persones que encara avui es volen arriscar en projectes i troben idees que són acurades amb els altres, respetuoses amb el medi ambient.
que donen la volta a conceptes habituals, no? I que tracten amb més cura el propi cos. I aquests productes com poden ser ecològics? Perquè són... De quin tipus de materials són fets? Clar, perquè imagina't... O sigui, si és el sabor, ja t'imagines que és un sabor que no contindrà uns additius agressius ni res de tot això, però si és roba íntima, doncs estarà feta amb roba natural.
i llavors amb roba també que hagi estat tractada d'una manera en què els seus tints els components que hi formin part no siguin agressius pel cos perquè malauradament sovint ens posem roba que porta uns tints que ens fan mal a la pell i hi ha gent que ho detecta perquè té una pell molt sensible i diu, ostres, aquestes mitges en què creen al·lèrgia o aquest jersei
I tu dius, home, com pot ser, no? Perquè ha complit tots els requisits que es demanen per poder vendre aquest producte, però és que potser els tints són massa agressius perquè s'ha posat algun component que és massa fort per la pell. Llavors, altres persones no ho detecten perquè ja estan més insensibilitzades, però no vol dir que aquests components no existeixin i que d'alguna manera...
no ens estiguin agredint una mica. El que passa que, clar, tot això va a barateix costos. Però llavors la iniciativa diu, escolta, nosaltres intentem fer una roba que ja veureu que fins i tot les persones més sensibles la poden portar,
que a més a més, vull dir, garantim quin tint hem utilitzat per fer-lo, que després hem reciclat aquest tint d'unes maneres determinades, etcètera, etcètera, etcètera. I jo trobo que tot això és molt bonic i veure com, encara que algú digui, home, roba íntima, higiene íntima femenina, això ja està molt trobat. Sí, però donen un pas més, no? Ecològic, sostenible, per tant...
que no tot està ni acabat d'inventar i que encara queda espai i mercat per poder fer coses molt creatives. I, Núria, com es diu aquesta empresa i on està situada? A veure, aquesta empresa es presentarà a la fira de...
Vida sana a València. O sigui, ha de fer la seva presentació en públic. Ah, val. Veig que avui estem molt a País Valencià, no? Sí, perquè per poder canviar una mica la tònica... Mira, aquesta fira només es feia a Madrid i a Barcelona. Però si ha ficat pel mig València, pensem al millor. Pensem al millor. Sí, sí, sí. I si ha ficat pel mig,
I la veritat és que ara aprofiten per presentar algunes de les notícies, no? Bé, de totes maneres també es poden trobar aquí a Barcelona a la Fira de Montjuïc, perquè fan una fera cada any on venen productes ecològics, no només de menjar sinó també de roba, i dic que aquesta roba són fetes de cotó orgànic,
I porten uns tins que no són tòxics i poden utilitzar moltes persones. I són molt recomanables, sobretot pels nens petits, nadons, i per evitar que puguin agafar al·lèrgies i coses d'aquestes. I cada vegada sí que és cert que hi ha moltes més persones que s'assumen a aquest tipus d'iniciatives i s'assumen a aquest tipus de consum ecològic. Sí, sí. I és que està bé, sobretot, de veure, de dir, ostres, una empresa nova que surt, no perquè...
no n'hi hagi d'altres, però que vol dir que encara tenim possibilitats de creació, d'emprendre i no només de quedar-nos en un país que sigui com el balneari d'Europa, per dir-ho d'una manera. Clar, com alguns indiquen, no? Mira, us conformeu amb el sector terciari i heu anar fent. Doncs no, senyor, que carai, podem anar molt més enllà, que per això som molt creatius. Bé, Núria, queda clar. Passem a la següent informació i notícia positiva.
que cada setmana la Núria Oriol, des del coaching de l'actualitat, ens busca el programa.
Jo ja m'imagino el dilluns al matí que en Gina està nevat, tot el carrer Bona Vista, la penya del Moro per descomptat. Sí, però no parlem de la possible nevada que... No sabem, eh, si hi ha nevarà el dilluns que ve. Hi ha molt poques possibilitats, la veritat. Però el nivell de neu de la Vall d'Aran, això sí que és veritat, ha omplert els pantans, com no es veia des de feia 15 anys, oi, Núria? Exacte. I això és fantàstic, eh? Imagineu les reserves
d'aigua que tenim de cara a l'estiu. És molt positiu, molt, molt, molt positiu. A més a més de tot l'enriquiment de la terra que produeix el fet mateix que hi hagi tanta neu, tanta neu. I la neteja d'aquests pentans, el fet que després quan hagin d'obrir comportes es netejarà més el seu fons...
Vaja, és una renovació i una gran notícia, perquè com que no estem segurs, tampoc, però si tindrem un estiu que plogui o no plogui, o plogui o no plogui, doncs, com a mínim, reserves d'aigua n'hi ha i sí que és important. És que l'aigua diuen que es converteix, hi ha un element definitori de futur, però no hi ha de supervivència, sinó amb el mateix nivell de valor que poden tenir les matèries primeres com el petroli, el...
o el zen, etcètera, vull dir, l'aigua potable entra com a un element molt determinant de cara al futur i la supervivència en qualitat de vida de tot el planeta. Però encara falten molts anys perquè podem arribar ja a parlar d'una guerra de l'aigua obertament entre països, per exemple? Depèn, perquè si continuem els ritmes de proves nuclears, que ja sabeu que últimament se n'han fet unes quantes, subterrànies,
i fent esclatar bombetes per un cantó i per un altre, doncs no seria estrany que en 10-15 anys ho de l'aigua foge un tema molt, molt, molt seriós. Sobretot si no s'ha volgut regenerar també, per una part, la natura del planeta, perquè els boscos criden l'aigua, i això també està demostrat científicament, i després intentar pal·liar la fam i la sequera dels països més afectats per aquests temes. Si això no ho hem fet,
Doncs el tema de l'aigua està a la cantonada. Bé, i per acabar amb la Núria Oriol aquesta setmana, també comentem una curiositat, perquè la Núria ja la comencem a conèixer una mica des del mes de setembre, que està amb nosaltres aquesta temporada de la penya del morro, cosa que ens agrada molt. I jo crec que tu, Núria, no sé per què, però tu fas meditació, oi? Jo sí. O no? Sí, amb...
Faig meditació i és una de les millors coses que he introduït a la meva vida. Perquè és veritat que meditar et pot arribar a canviar la vida i també et canvia una mica la concepció de les coses que tenim tots? Sí, amb l'entrenament de la meditació, sí. Però per una raó molt senzilla, eh? O sigui, t'arriba a fer... O sigui, alliberes de tal manera serotonina que arriba un moment que comences a concebre la vida d'una altra manera. Prens els problemes
amb més relativisme, sents més energia, més coratge, més fortalesa per tirar les coses endavant. Certament és molt millor meditar en grup que no fer-ho sol, però també és cert que si no ho fem a soles amb nosaltres mateixos una petita estona, doncs tampoc és que reunir-nos un cop a la setmana o un cop al mes a fer-ho en grup sigui tan determinant. L'important és ser constants, encara que siguin 5 minuts.
i només dic 5 minuts Núria, ja que tu fas meditacions podries explicar així ràpidament algunes tècniques de les que utilitzes a veure si aquí nosaltres en grup ho podem fer ara en un momentet? Mira, la veritat és que hi ha una molt senzilla que és ser conscient, si estem asseguts ser conscient que els nostres peus toquen el terra i s'ensorren, o sigui s'enfonsen és com si traspassessin el terra pesen
Pesen molt. Ho estem fent tots aquí, això, eh? I les natges també. Podem fer meditació ràpida una mica? Perquè, clar, en el món que vivim tot és molt ràpid, ràpid, ràpid. Meditació ràpida d'un minut de meditació amb la Núria Oriol. Quan vulguis. Doncs, les natges també pesen. O sigui, som conscients del lloc on estem asseguts. I, a pesar de ser conscients d'on estem i de focalitzar-nos a les natges,
estirem la columna, però no tensem les espatlles, els ombres, no les tensem. M'ha vingut un pedall, perdó, eh? Pot ser això? Oh, és molt positiu, estàs alliberant tensions. Ah, d'acord, d'acord, continua, perdona. I aleshores, doncs, per exemple, pots començar a fer un petit somriure amb els avis i observar com estàs respirant, però una respiració abdominal, és a dir...
El més profund que puguis fer-la, des de la panxa. No ho facis des dels pulmons, la part de dalt. Des de la panxa agafa l'aire. I es pragmàtica, no? Sí, exacte. I agafes l'aire i el deixes anar tranquil·lament. Això és important. Pel nas o per la boca? Doncs mira... L'agafes pel nas i el treus per la boca, no?, en principi. A veure què dius. Sí, el que passa, que també hi ha persones que ja ho fan directament pel nas.
Això depèn. A mesura que tens més pràctica pot ser-ho sempre pel nas, tant inspirar com expirar. Però si no, tal com ha dit la Cristina, doncs ho agafa pel nas, expira per la boca i intenta fer una pausa. És a dir, inspires, fas una pausa comptant fins a 3 i expires. I quan expires, buf, estàs traient tota l'atenció. I tornes a inspirar
fem, comptem fins a 3 i tornem a expirar i una tercera i última vegada que inspirem profundament aleshores comptem fins a 3 i expirem i aleshores sentim una escalfor a la zona del cor una escalforeta una sensació molt agradable
que ens torna a fer somriure una mica. I llavors, des d'aquesta escalfor, del punt del cor, veiem que aquesta escalfor comença a irradiar-se a tot el nostre cos. Fins i tot pot ser d'un color blanc daurat. Li podem posar un color a aquesta escalfor, blanca daurada. I un cop s'estés per tot el nostre cos,
podem permetre que baixi més enllà de nosaltres i d'una manera molt ràpida, molt ràpida, molt ràpida, doncs veiem el planeta Terra suspès en l'univers, a l'espai, i ja l'envoltem d'aquesta llum blanca daurada i el veiem sostingut a l'univers d'un color blanc daurat. I contemplem per uns moments el nostre planeta blanc
laurat, que brilla, sostingut a l'espai, la nostra casa, el nostre habitatge, la nostra terra. I llavors, donem les gràcies i fem una expiració profunda i podem començar-nos a bellugar, a bellugar els peus, a bellugar les mans,
si el Jordi té ganes de fer un badall, també el fa, s'estira, alluguem el cap tranquil·lament, i diem, ostres, ha hi hagut un petit moment en què hem connectat amb aquell com que ens fa sentir que encara tenim esperança.
Oh, Núria, moltes gràcies. Gràcies, que bonic. Jo, mira, em trobo una mica millor, eh? Jo em trobo una mica com més relaxat. Sí, sí, mira, oh, com una glopada d'aire fresc i de relaxament. Núria, t'agraeixo molt aquesta relaxació que hem fet en directe.
la vol rescatar perquè potser estava al cotxe o en algun lloc on no ho podia deixar. Clar, pot anar al podcast de la penya del morro i buscar el minut i descarregar-se el programa, per exemple, tallar-lo, si vol, i té un editor d'àudio, i posar-lo al podcast o al mòbil i abans d'anar a dormir cada nit, per exemple, no? Sí, perquè, Núria, la millor hora per fer això quan és? Abans d'anar a dormir o...? No, mira, la millor hora és al matí, hi ha persones que ho fan abans d'esmorzar i altres després,
I després, l'ideal seria a mitja tarda o vespre abans de sopar. Això seria l'ideal, com a hores. Però després on fa el que pot. El que sí que diuen és que val la pena no fer-ho a les hores del migdia. Perquè són hores en què el nostre cervell, quan està més accelerat, ens costaria molt més.
induir-lo a la relaxació. Per tant, al matí o quan hi ha cap a la tarda que vol sol. Sí, a partir de les 5, les 6, les 7, fins i tot les 8 són hores bones. Molt bé, doncs queda apuntat i ho tenim en compte. Núria, moltíssimes gràcies. Ho deixem aquí i ens tornem a escoltar la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat InformatiuComarcal.com
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta de mirament musical.
Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Jús per la penya del morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i ho sap. Al centre de generia verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal! 5 i 47 de la tarda, recte final d'aquesta primera hora de la penya del morro, i atenció Cristina, posem-nos drets, i ara que hem fet aquesta relaxació jo crec que podem fer-ho, perquè rebem a la penya del morro, en directe.
Aquesta hora de la tarda. En la connexió setmanal que fem amb el casal de joves de Sant Just. A la seva directora, Montse Martín. Bona tarda. Ui, Montse Martín. Bona tarda. Ara sí. Ui, que t'escoltem molt lluny, Montse.
O nosaltres que hem d'aquí, hem tret tota la banda ja per rebre la directora del Casal de Joves i t'escoltem lluny i malament, però vaja. Sí, bueno, no passa res perquè són els telèfons del Casal de Joves, no? El què? Que són els telèfons del Casal de Joves! Sí, sí, són els telèfons. Espera un moment, eh? Sí, espera un moment, si trobo la música si ja caig. Sí, que soc una mica fill d'això. Hola? Hola?
Hola? Està canviant de telèfon. Està canviant de telèfon, eh? S'està fent com una reverberació, perquè el casal de joves... És molt alt, el casal de joves, eh? Entres allà sembla com una església, no? Hola? Hola? No, no, no millora la cosa, eh? No millora la cosa. Igual, no passa res, perquè tu continues sent la directora del casal, no? Sí, sí. Doncs ja està, ja està, tu. A veure, Montse, en aquests últims minuts que ens falten per acabar aquesta primera hora de programa, què destaquem pels propers dies al casal de joves de Sant Just d'Esvern?
Un tast de 20. És veritat, eh? Amb l'Estrit Goldstein del celler de Can Mata. Exacte. I què tal? Perquè ja fa un parell de setmanes vam fer una primera tast de cerveses, em sembla que era. Sí, va haver un tast de cerveses i molt bé. Com va anar? Molt bé, molt bé. La gent va sortir molt contenta i molt bé. Va haver-hi molts inscrits? Doncs sí, eren...
12 o por ahí. Ah, molt bé. I cadascú em pagava, em sembla, 10 euros? 8 euros. Ah, 8 euros, eh? 8 euros, que era el que valia l'entrada. I demà es repeteix l'experiència, però amb un tas de vins. Exacte. Que molta gent diu, home, com és que el casal de joves... Ho vam comentar amb tu, això, potser, o no, ja? Doncs... Es podia... Que normalment ja fa uns anys que no es venen begudes alcohòliques, ni en cafè, ni en lloc, però, en canvi, es fa un tas de vins o un tas de cerveses.
Tu creant polèmica, no? No, no, que només que l'altre dia ho preguntàvem. No, perquè se suposa que el consum de vi de cervesa és present en la nostra cultura, no? És una miqueta sempre enfocat des del punt de vista de provar diferents vins a diferents llocs. Hi ha gent que li agrada més poder escollir coneixent el que pren, més ciberita. Crec que està enfocat en un determinat
públic, no? És un consum per tothom. Perquè també ens ho vaig preguntar en això l'altre dia, pot assistir tothom o s'ha de ser major d'edat o a partir de 16 anys? Major d'edat, evidentment. Major d'edat, eh? Ah, val, val, val. Per això, que és una mica, bueno, per gent que vol una miqueta educar el paladar més que per consumir, no?
Home, de cervesa, esclar, tots coneixem les més comercials, no? Però no sé si, que per cert, el carnestol de Sant Just, que en parlarem a la segona part amb el Dani i el Joan, de com va anar aquest dissabte, la comparsa guanyadora va ser les estrelles de... Sí senyora, les estrelles de Sant Just, que era una comparsa que tothom anava en disfaseig d'ampolles d'estrella d'am. Exacte, sí, sí.
no sé si tenia alguna relació amb el tast de demà o alguna cosa potser apareix algú però això que dèiem que també tenim poques coneixem poques marques poc tipus de cervesa perquè coneixem sobretot les comercials que tots sabem el que és un gust és l'àstrid és una persona que en sap molt i és un gust perquè ella t'explica les coses molt bé la cervesa artesana imagino que també hi haurà demà sobretot
Sí, bueno, demà és vins, eh? Ah, demà és vins. Demà són vins, la cerveja ja la va fer. És veritat, perdona, m'he confós, m'he confós. Sí, home, els vins, perdona, que al cellar de Can Mata ara sí que ens posem drets perquè no paren tampoc de fer tastos de vins. En els últims dos mesos potser anem a fer, no sé, 4 o 5 com a mínim, eh? Tant al celler com a altres llocs de Sant Just, també combinats amb poesia, amb l'escola d'escriptura... Vull dir que ara està movent, eh?, el cellar de Can Mata per aquí Sant Just últimament?
Home, és que és guai, no sé si saps el que compres, no? Això és com una ampolla de vi, una cervesa, doncs saps que hi ha varietat i que pots escollir, bueno, no sé, que defen del teu gust, no? Sí, sí, per tant, demà t'has de vins, si algú vol inscriure's i participar, què és el que ha de fer? Tenir el casal o trucar-nos, bueno, posar-se en contacte amb nosaltres, però ara hi ha places, no moltes, perquè tampoc pot ser un grup de més de 20 persones, per tant, això, posar-se en contacte amb el casal i l'apuntem.
Fins ara, quantes persones teniu apuntades de moment? Mira, tenim sol·licituds, em sembla que ara ja són més de 10, perquè hi ha molta gent que ens ho ha dit això, via telèfon, via mail, que vindrien. Llavors, sí, depèn, potser fa tarda haver gent, demà al matí, no ho sé. I a l'hora de fer el tast, és necessari portar alguna cosa o no ho sé? No, no, no, ho porta tot ella. Va. Ho porta tot. I tu, qui eres Montse, tu? Jo no estic...
O... o... Bé... Com a directora del Casal no ho puc veure aquí. Ja, ja, sí, sí, segur, segur, segur. Per cert, que una altra persona, que segur que no hi serà, és el Sergi Arrada, des d'aquí li enviem una abraçada, perquè està una mica d'estat de baix, està malalt, que ahir ens va enviar un tuit, avui a més també li hem respost, que està allà, vés avorrit, no, pobra, a casa seva. Sí, sí, ens vam afantar molt. Què li passa? Sí, nosaltres també, què li passa al Sergi? Podem saber-ho o no?
Ha tingut com una mena d'asiàtica, regular, des de l'esquena. Ostres, sí, he fotut això, eh? No pots moure't, no? I a més fa mal. Molt de repòs. Clar, és veritat. Doncs res, ànims el Sergi a redacció. Home, que es millori. Sí, home, que es millori, em veu. Sí, home, que mola aquest programa. Molt bé, Montse, alguna activitat més de cara els propers dies al Casal de Joves de Sant Just?
Aquest divendres acabem la convocatòria per fer el concurs de les activitats de la Dia de la Dona al Casal de Joves. Entre elles, el concurs de cartells. Exacte, per això, que el divendres s'acaba la convocatòria del concurs de cartells. I hi ha hagut molts participants en moment? Tenim sis. Ah.
Sí, no són gaires, és a dir, que si algú s'anima d'aquí a divendres encara té possibilitats de guanyar, perquè és diferent presentar-te a un concurs on hi ha 50 cartells que només 6, per exemple, no? I el premi s'ho val, també, no? Sí, 60 euros per gastar en un ball de lavacos. Clar. Molt bé. Podem saber quines han estat les propostes que han fet aquests 6 participants? És que, bueno, són molt diverses. Hi ha 6 cartells que no s'assemblen res un nom a l'altre.
Hi ha nois i noies, això sí, que això està guai, i totes les edats no superen els 15 per ara, perquè són molt joves.
Que, per cert, al Casal de Joves i al Facebook publicareu aquests cartells finalistes a partir de divendres o dilluns, ja, no? A partir de la setmana que ve, sí. I la gent podrà votar i clicant M'agrada al Facebook. Exacte. I el cartell que s'emporti més M'agrada és el que guanya, no? Guanya el premi i el Dia de la Dona farem el lliurament del premi. El Casal de Joves, no? Aquí al Casal de Joves. Quan fem l'acte del Dia de la Dona, el dia 8 de març, lliurarem el vale de...
Home, això és interessant perquè també el cartell del Dia de la Dona i de les activitats que hi haurà al Casal de Joves, perquè em sembla que també hi haurà alguna mostra de tallers, com alguna representació del taller de teatre social que s'està fent aquest trimestre al Casal de Joves, doncs quan veiem el cartell per Sant Just, aquell cartell que anuncia els actes del Dia de la Dona al Casal de Joves és el cartell guanyador de les propostes que han arribat, no?
Ah, molt bé, molt bé, correcte, molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. I de cara als propers dies o la setmana que ve, hi ha alguna altra qüestió a comentar i a destacar, el casal de joves, Montse? Bueno, a destacar, no, la veritat així com a acta o com a cosa així que surt de lo normal, no. Està això i ja ens preparem això per entrar en el dia de la dona, que està el dia 8 i ja està.
De moment continueu amb l'exposició, controles, no? Ha acabat ja. Ha acabat. Ha acabat ahir. Com va anar? Han vingut força grups de l'institut i gent d'aquí han anat pujant, alguns joves, alguna persona que ha vingut de fora expressament a veure-la. Molt bé, era molt maca. Molt, molt, molt xula.
Bé, doncs Montse, sí, no, no, de fet ens ho va comentar l'Alejandro la setmana passada que havien vingut molts grups, que havia passat moltíssima gent, que els iPads, finalment, que hem fet un seguiment d'això, no se n'ha robat cap, no?
No, no. O sigui, s'han quedat tots, no, ho dic perquè era una exposició on hi havia iPads i mai se sap, eh? No, no, clar, és una temptació. No, que la Diputació de Barcelona va posar dos noies per controlar els iPads, no? Sí, sí, sí, clar. L'excusa era per informar, però no, en veritat, estàvem per controlar els iPads, que no els... Clar, clar, efectivament. Bueno, en fi, Montse, doncs moltes gràcies per haver-nos atès. La web del casaldejoves.com, que continua amb força, perquè ja... La web.
Sí, ja fa més d'una setmana que està disponible. Xula, esteu contents, eh? Molt, molt. És molt guai. Què us dic? Mira com fardeu de web, eh? Que és el de joves.com. És nova de fa, re, just una setmana i poc. Què us diu la gent? Us comenten coses o no? Sí, que els agrada. Que els agrada, sí, sí.
Ens havien criticat una mica el color, que era com gris, els fons i tal, bueno, criticat, ens havien dit una mica fosca i tal, però jo penso que està bé, que falta més tot l'altre. Sí, és que, Montse, tu no facis cas, que la gent és que té enveja. No, està tot, vull dir, està claríssim. Clar, són altres casals de joves de la comarca, que els fa ràbia que no van comprar el domini casaldejoves.com quan va sortir, i vosaltres veus els primers, i sou els únics de Catalunya que teniu aquest domini. Sí, una vegada, això. Clar, això és molt fort, eh, casaldejoves.com, imagina't.
És com tenir la ràdio.com, saps? Sí, la veritat és que va ser molt guai agafar-lo. Clar, clar que sí. Ara sembla molt antiga l'altra, la que tenia. Clar, i a més els canvis també, no? Sí, sí. També on s'ha d'acostumar i tot plegat, però vaja, si la voleu visitar, casaldejoves.com, perquè allà Cristina hi trobem de tot. Oh i tant, és molt fàcil navegar i a més té una fill molt modernista, molts colors i jo la trobo molt malca, la veritat. Quan dius molt modernista què vols dir? Com gaudir?
No, home, però és així, molt jove, molt juvenil, no?, per cridar l'atenció als joves, per tenir ganes d'entrar, d'anar mirant, què hi ha per aquí, per una altra banda, i a més és molt fàcil navegar-hi. Jo l'estic mirant ara i està molt completa, molt ben explicada, té els seus apartats, tant de programació de serveis o participació, i en cadascun pots trobar de tot una mica i...
jo la trobo més fàcil que no la d'abans i més completa. Molt intuïtiva, molt contemporània i eclèctica, que són dos adjectius que es porten molt avui en dia. Moltes gràcies al comentari. Home, és veritat, perdona, és veritat, si no, no ho diríem. En fi, Montse, director del casal de Joves de Sant Jus, moltes gràcies. Bona tarda. Que vagi molt bé i bona setmana. Adéu.
Doncs ja hem arribat al final d'aquesta primera hora, Cristina, tranquil·lament, jo em sembla que m'he quedat massa relaxat. Sí, no? Ens haurem d'anima una mica, Jordi. Ens haurem d'anima una mica, però no pategis, perquè a la segona hora tindrem el Dani i el Joan, que parlaran del Carnestoltes i de la seva opinió, i faran una mica de debat de com va anar la rua d'aquesta vuitena edició.
del Carnestoltes, concurs de disfreses, aquest dissabte passat, aquí a Sant Just, i a més a més també tindrem el Iago Alonso amb la seva secció El món de Iago, un guionista una mica... Bueno, però sortirà avui. Sí, jo m'hi em fa por ja només escoltar el nom de Iago. Ah, Iago, ja tremolo.
Per cert, Cristina, que tu com que ets una noia així com misteriosa... Com no? T'agrada sempre si ets animàtica... Ho vaig per tu, eh, Jordi? Ja, sí, sí. T'agrada sempre estar una mica a la por, al misteri. Ens parlaràs d'un cas molt curiós. Camping Los Alfaques. Los? Camping Los Alfaques. Ah, Los Alfaques. Aquí un moment. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Sònia Kerr i Manel Carvajal. La Policia Nacional continua escorcollant la seu a l'Avinguda Diagonal de Barcelona de l'Agència de Detectius Método 3. Amb els agents ha entrat a l'edifici el director de l'agència, un dels quatre detinguts ahir, i els dos fiscals anticorrupció designats per investigar el suposat espionatge polític. Són Emilio Sánchez Ullet, que porta el cas Palau, i Fernando Bermejo, el fiscal que investiga el cas Mercuri de presumpta corrupció urbanística. La policia escorcolla també els domicilis particulars dels ex-treballadors de l'agència detinguts ahir. Barcelona, Mont Carvajal, bona tarda.
Fiscals Anticorrupció, Emilio Sánchez Ullet i Fernando Bermejo, presencien des de fa dues hores el registre de la seu de l'agència de detectius Mètodo 3, un registre que duen a terme gent de la Policia Nacional i davant la presència del director i propietari de l'agència Francisco Marco. La policia l'ha portat des de la comissaria de la Berneda. Al sortir del cotxe l'han encaputxat i no anava enmanillat. La Policia Nacional registra també els domicilis dels detinguts, els altres detinguts, els ex-treballadors de Mètodo 3, Elisenda Villena, Àlex Borreguero...
i Julián Peribanyes, aquest últim, a Gabà. La policia també registra l'altra oficina de Mètode 3 al carrer Aribau, prop del restaurant La Camarga. Mentrestant, el govern català ha posat en marxa un grup de treball integrat per les conselleries de Presidència, Interior i Justícia per prendre mesures jurídiques i polítiques davant els suposats casos d'espionatge.
Al mateix temps, l'executiu posa els Mossos d'Esquadra a disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la Fiscalia. Ho ha explicat el conseller de la presidència i portaveu, Francesc Homs. Si algú vol investigar una cosa amb ganes d'arribar al final, a Catalunya ha de comptar amb els Mossos d'Esquadra. Fixi's que per part del govern, a més a més, el que no ens ha passat mai pel cap és de no voler en els altres. Tot just el contrari, estem disposats a col·laborar, a cooperar, etcètera.
Justament el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha acusat l'Estat de ser desleial i d'envair competències per mantenir al marge d'aquesta investigació els Mossos d'Esquadra i encarregar-la només a la Policia Nacional. El Partit Popular de Catalunya ha negat cap col·laboració de la seva presidenta, Alicia Sánchez Camacho, amb les escoltes i ha reclamat la creació d'una comissió d'investigació al Parlament. Allà hi ha la Sandra Valent. Bona tarda. Bona tarda. El portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, ha reclamat la creació d'una comissió d'investigació a la Cambra Catalana per aclarir
L'espionatge polític a Catalunya també ha demanat la compareixença del Consell d'Interior per donar explicacions i ha negat cap col·laboració d'Alicia Sánchez Camacho en les escoltes en contra del que publica algun mitjà de comunicació. A més, Enric Milló ha subratllat el següent. Que si hi ha una investigació, si hi ha detinguts en aquest moment, si hi ha una investigació en marxa i hi ha detinguts i pot haver-hi una possibilitat d'arribar a fons per conèixer quins són els autors d'aquest delicte i qui són els
que insten aquest delicte, els inductors al delicte, és precisament, no és per cap altre motiu, és precisament perquè el Partit Popular Català i la seva presidenta han posat una denúncia davant de la policia i de la justícia. El PP qualifica de comèdia infumable la creació d'un grup de treball al govern català per investigar l'espionatge polític. Ciutadans ha coincidit en criticar aquesta proposta mentre iniciativa no ho veu malament, diu, si ha de servir perquè hi hagi més transparència.
L'alcalde de Mataró, Joan Mora, ha traslladat a la Fiscalia i al Síndic de Greuges de Catalunya el cas dels afectats per les participacions preferents de Caixa Laietana. L'Ajuntament reclama que els afectats, inclosos els que van canviar les participacions per accions, puguin recuperar els diners invertits a través d'un procés d'arbitratge. Una solució que ara per ara no és possible, ja que l'acord polític pactat al Congrés entre el Partit Popular i el PSOE només inclou els titulars de participacions preferents i no aquelles persones que les van canviar per accions.
Esports en xarxa Bona tarda, us parla David Amador. El Barça s'entrena a San Siro amb Xavi Hernández, ja recuperat però sense Villa i Adriano, que no han viatjat a Milà. Demà el conjunt blaurana s'enfronta al Milan a l'anada dels vuit anys de final de la Lliga de Campions. L'exjugador rossonero, Daniel Massaro, ha parlat de l'enfrontament en declaracions a la xarxa.
Vamo a jugar, el resultat està 0-0, això és segur, però està molt difícil. Tien de jugar una partida perfecta com jugàvem en el 94.
Massaro, recordem, va fer dos gols en aquella final d'Atenes de l'any 94, on el Milan es va imposar al Barça per un total de 4 a 0. En hoquei patins, la població de Sant Hipòlit de Voltregà serà la seu de la Copa de la Reina el 13 i el 14 d'abril. A la Fórmula 1, al circuit de Montmeló, s'estan fent test de pretemporada. Millor temps per Sebastián Vettel, seguit de Kimi Raikkonen i Fernando Alonso.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El període de reinscripció pels nens i nenes de 3 anys tindrà lloc de l'11 al 22 de març. El Departament d'Ensenyament ha publicat el calendari complet per la major part dels cicles.
Les llistes amb el Verem es publicaran l'11 d'abril i l'endemà es farà el sorteig i entre el 12 d'abril i el dia 16 es farà el període de reclamacions. L'oferta definitiva de les places es publicarà el mes de maig, el dia 17, i les llistes d'admesos el dia 24. Les matriculacions pel cicle infantil primària i primer d'ESO es faran del 10 al 14 de juny i els de la resta de cursos d'educació secundària obligatòria seran del 25 al 28 de juny. Pensant en el procés de preinscripció dels nens i nenes a 3 anys, l'inici de l'esclorització, els centres públics
de Sant Just i estan fent jornades de portes obertes als pares i mares. De fet, només les ha començat l'escola Canigó. Ahir va ser la primera i demà al matí es farà la segona a les 9 del matí. L'escola Montseny començarà dijous a la tarda i l'endemà divendres a dos quarts de deu del matí i l'escola Montserrat les organitza per la setmana que ve.
The Diego Brothers actuarà en divendres el cicle Jazz a l'Ateneu, un quintet liderat pels germans bascos de Diego que han desenvolupat la seva trajectòria a Barcelona durant 20 anys. Els The Diego Brothers portaran la seva música a la sala del cinquantenari aquest divendres, una música que han compartit amb grans noms del jazz. Abans de temes propis també interpretaran versions d'altres artistes com Lee Morgan o Joe Henderson i si voleu veure'ls en directe podeu fer-ho divendres a les 10 de la nit a la sala del cinquantenari de l'Ateneu en la tercera sessió del cicle Jazz a l'Ateneu. L'entrada costa
10 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 12 per la resta i podeu comprar-la de manera anticipada a la secretaria de l'equipament fins divendres de 6 a 9 del vespre. Acabem aquest butlletí amb un apunt cultural. El servei local de Catala convoca el 25è concurs de prosa i poesia en Catala per no professionals. Hi ha diferents categories en funció de l'edat i les obres que es poden presentar fins al dia 19 de març.
Les bases completes les trobareu al web de l'Ajuntament. Com cada any, el tema és llibre i les obres han de ser inèdites. Les categories són nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 i de 15 a 17 i persones adultes. Els premis van en funció de la categoria. El primer, segon i tercer premiats en la de 9 a 11 rebran entre 45 i 70 euros per basc canviar en llibres i en la resta s'aturaran entre 60 i 160 euros en metàl·lica. En funció...
de la categoria i del Premi. Les obres s'han de lliurar el Saber Local de Català a l'Ajuntament de dilluns a divendres de 10 a 2 de migdia. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 del Sant Just Notícies edició vespre.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol.
Des de Top Bebé amb Quits enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya amb el morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveble.
Què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro, Cristina. Bona tarda. Bona tarda. Hola. Ja sabeu que si voleu contactar amb nosaltres per escriure'ns o dir-nos qualsevol cosa de la qual estem parlant al programa. 933723661, 933723661, el telèfon de la ràdio per a vosaltres. Que per cert, d'aquí una estona rebrem el llagó Alonso, guionista d'estones perdudes que comenta l'actualitat a la seva manera al món de llagó.
A més a més, també tindrem una mica de debat i tertúlia sobre el Carnestoltes de Sant Just, vist des del punt de vista de dos nois que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just, que fan el cara a cara particular, com són el Joan Xirivella, Cucurella i el Dani Martín, que també estarem d'aquí una estona al programa. Però, abans de tot això, Núria, fa dies que no m'expliques històries d'aquestes així enigmàtiques, rares...
misterioses, afers paranormals i això em té preocupat. Estàs bé?
Sí, avui te les explicaré, Manel. Ah, avui sí? Manel, d'acord. No té Cristina, ara? No, va dir Núria. Té Núria un altre cop? Mira, de debò t'ho dic, eh? Perdona, no tornarà a passar, Estela. Estela no tornarà a passar, ja t'ho dic ara. Bé, sí, Patricia, avui parlem del càmping Los Alfalques, eh? Que hi ha una cosa molt misteriosa, no, Sandra? Sí.
Sí, Oriol. Què va passar? Ja saps, Jordi, que moltes vegades hem parlat d'aquí, d'històries d'aquestes una mica curioses, estranyes, per dir-les d'alguna manera, com el casino de la remassada que vam parlar, o les corbes del garraf amb la jove aquella misteriosa. Avui portem una història sobre el càmping Los Alfaques. Primer, abans de començar, expliquem la història d'un noi, si de cas, que va viure aquesta experiència, una mica sobtada.
El Camping 2 el fa que situem la gent, on està? A Tarragona. A Tarragona. Sí, està una mica al sud de Sant Carles de la Ràpita. La història, el protagonista en aquest cas és Fernando, que és un camioner que es veu que va rebre, durant un estiu, un encàrrec de portar mercaderies perilloses des de València fins a Tarragona. Sí, sí.
va decidir fer el transport acompanyat de la seva dona i la seva filla. Què va passar en arribar fins al punt crític? No ho sé, però jo ja m'estic cagant. Perdona, és possible que fessin una telemòvida, això, Antena 3, fa un parell d'anys?
Podria ser, sí, podria ser, d'aquesta història. Va haver-hi una explosió, hi va haver un accident... M'estàs parlant d'aquella història. Sí, exacte, Jordi. I què va passar exactament? En aquest cas, va fer el viatge amb la seva dona i la seva filla i es veu que al passar per la N340, que és al sud de Sant Carles de la Ràpita, el camioner es va adonar que als costats de la carretera hi havia un munt de nens amb els seus banyadors, amb pales i cups de fer castells a la platja.
Com un dia normal d'estiu, no? Però, clar, el problema és que ni era de dia, era de nit, i, clar, aquelles temperatures a la nit que baixen amb el fred i uns nens a la vora de la carretera en banyador, doncs era una mica estrany. Home, això és molt... Jo vaig amb cotxe i veig això i, mira... Home, a la nit, a més...
Sí, sí, a la nit a la nit. I què era el que va passar? Doncs que l'home, evidentment, li va sobtar que aquelles hores, veure aquells nens, va pensar que alguna cosa estranya passava i el primer que va fer és avisar la seva dona, perquè veia també el que estava succeint. Va veure que en acostar-se una mica més on eren els nens, al costat de la carretera, va veure com que en veure el camió els nens s'espantaven i s'anaven a amagar correcuita.
Una cosa molt estranya. Van passar de llarg, van arribar al poble del costat i van passar la nit allà. A l'ia següent, quan es van aixecar, tant la dona com ell, van anar a la cafeteria del bar, van estar esmorzant i van començar a parlar sobre el que havíem vist a la nit. Van decidir preguntar-li al cambrer. I aquí és quan ve el curiós. Al cambrer es va espantar una mica, es va ficar una mica neguitós i va entrar un moment a la cuina i va sortir amb uns papers a la mà.
Portava un paper de diari on hi apareixia la notícia de 1978 que explicava la tragèdia del càmping Los Alfaques i deia que 216 persones havien mort a l'explotar un camió cisterna amb substàncies perilloses.
Aquest és el cas de Fernando, però hi ha moltes altres persones que asseguren que al passar per aquesta carretera, la N340, han vist nens, gent gran, siluetes de persones que estan a la carretera que no es mouen.
És a dir, si tu passes amb cotxe, en principi aquestes persones com que ni s'immuten. En el cas de Fernando, que és el que acabem d'explicar, com era un camió i l'accident, evidentment, passàvem un camió, es veu que, segons ell, la reacció dels nens i de les persones que allà hi eren va ser espantar-se.
Però moltes altres persones s'asseguren que aquestes persones hi són allà, que tu passes i és com si visquessin en un món paral·lel. Molt curiós, perquè a part no només és un testimoni, sinó que n'hi ha alguns. I ja sigui a l'hora que sigui, com per exemple aquest camioner, el Fernando, que va passar a la nit i va veure com si fos en ple dia, molta llum, que segurament els experts en fenòmens paranormals
atribueixen que hi havia l'explosió en la dècada del 70, del 78 concretament, aquest any que hi havia aquesta explosió amb aquest camió que portava explosius.
Hi ha més casos. No només va ser Fernando, el camioner, qui va viure aquesta experiència, sinó Javier Martín, també és un altre d'aquests testimonis. Ell circulava per aquesta carretera a les dues de la matinada, perquè normalment, sobretot de nit, és quan més es veuen aquest tipus de coses, no, Jordi? Sí, per tant, si algú vol veure-ho, que vagi cap allà... Oh, i tant, el convidem, que després ens truqui i ens ho expliqui. Que l'expliqui, per favor. Jo, en principi, no hi puc anar, perquè...
Estic fent el programa i tal i no tinc temps. Segur, Jordi. Però vaja, si algú va i ens ho explica, ens pot enviar un mail també. No serà que no vols anar-hi? No, a lapenyadelmorro arroba gmail.com. I aquest segon cas que ens ha dit el Javier Martín, què va dir? Bueno, ell anava circulant per la carretera amb el seu vehicle, com no hi havia cap altre cotxe, doncs va decidir encendre les llums llargues per veure millor, per tenir més visibilitat. Sí. En aquell moment, quan passava per la N340, doncs es va adonar que hi havia unes set o vuit persones a un costat i l'altre de la carretera.
Va assegurar que hi havia nens, joves i avis que miraven la carretera d'una manera molt estranya, com si et quedes mirant a un punt fix. Home, i tan estranya, estaven morts.
De cop i volta, quan es va apropar una mica més, va veure que portaven poca roba i gorres de sol. Aquestes gorres que et fiques per protegir-te del sol quan vas a la platja. Es trobaven allà sense cap tipus de llanterna, no feien cas al seu cotxe ni res de res. Li va sobtar molt, però va passar de llarg. Més endavant, va assabentar-se de la tragèdia que va succeir en aquell punt i de les conseqüències que havia derivat això. Moltes persones, arran d'aquests casos, van decidir anar a investigar.
És veritat, perquè hi ha molta gent que investiga fenòmens paranormals i se'n va cap allà. Allò és una mina, no? Aquella zona és una mina, perquè hi ha molts testimonis al costat del càmping dels Alfaquis, que recordem que està al costat de Sant Carles de la Ràpita. Sí, a Tarragona. A Tarragona, a la Nacional 340. Per tant, també els amants del misteri, que ja tenen un altre punt geogràfic a Catalunya, on anar i intentar descobrir si veuen alguna cosa...
Paranormal. I tu creus que els investigadors... Bé, els investigadors han trobat alguna cosa? Hi ha molts investigadors. Fins i tot hi ha la policia ficada en això. La policia també? Sí, Jordi. Perdona, jo pensava que la policia tenia altra feina com... No, no, però la policia no estava investigant, home. Ah, dic no, no, perquè és que ara se'ls ha gerat molta feina amb el tema dels casos d'investigació política i tot plegat, vull dir que...
Doncs això ho ha de ser de banda. Sí. No, en aquest cas la policia anava passejant pel costat del càmping, que la part de darrere del càmping, diguem-ne, dona cap a la platja, i van assegurar que van veure una dona i una nena passejant per la platja. Per la platja, per la sorra? Sí, sí, per la sorra. La pròvia policia va certificar això? Exacte.
Bé, la veritat és que és una història inquietant, no sé si vols rematar-la ja abans de passar... Per acabar, dic els investigadors, asseguren que aquestes persones, que van morir fa ja molts anys,
continuen allà, anclades en aquests punts, degut a la tragèdia que va haver-hi, que tothom que vulgui pot anar-hi, Jordi, és a dir... Sí, que és gratis. Sí, clar, i asseguran que veuran, però bueno, clar... Que veuran què? Veuran els espectres, home, les persones aquestes que hi són allà. Bé, doncs fem una cosa. Si alguna persona que ens estigui escoltant vol anar... Per favor. Muntem una expedició des de la Penya del Morro.
Ja ho veurem com ho fem, això. Podem jugar. Tu tens cotxe, Cristina? Tu tens cotxe. Tens ganes d'anar? Tens cotxe i ganes. Si alguna persona... No té resposta encara, eh, Jordi? Si alguna persona... No, no, ja sapreu que sí. Si alguna persona vol anar, que contacti amb nosaltres, llavors t'enviarem a tu i la persona cap allà, Cristina. I tu també, Jordi, amb nosaltres. Jo potser no puc, perquè aquell dia tinc moltes coses, preparar-me el programa, el guió... Tranquil, que t'esperem i el dia que tu puguis anem. Ah, molt bé, que amable. Som molt amables, eh? Moltes gràcies. Cristina!
Gràcies per aquesta història. A veure si anem traient més històries curioses, bueno, curioses no, enigmàtiques i que fan una mica de por a l'estil Misterios en les Ondes, programa que es feia aquí a Ràdio d'Esverd fa molts anys, o La nit màgica, que fa allò del Sebastià d'Arbó a RAC1, que no recordo bé com es diu el programa ara, la Catalunya màgica o alguna cosa per l'estil. En fi, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments...
el cara a cara amb el Dani i el Joan, que avui el Dani ve acompanyat de la seva germana, em sembla, que ens parlaran sobre el Carnestoltes, que això també és una cosa enigmàtica, d'aquí de Sant Just d'Esvern, que fa una setmana més tard del que es fa habitualment a tot arreu. Tornant d'aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit
Generalitat de Catalunya. I a continuació, a la penya del morro... El cara a cara amb el Dani Martínez.
Dani, bona tarda. Bona, bona, bona, bona, bona tarda, Jordi. Sí, i a més a més també avui veus acompanyat de l'Anna Martínez, que si no tinc mal entès és la teva germana, no? Sí, sí, sí, la meva germana. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, benvinguts al programa. Avui què és el que ens porteu, a veure? Doncs mira, avui farem una secció molt divertida, anomenada...
El què, qui, quan, on, de la rua del Carnestoltes. D'aquí de Sant Just d'Esvern? Sí. Ah, molt bé, no? Que vau anar-hi aquest dissabte a la tarda? Oh, i tant. I us va agradar? Sí, és xulo, xulo. Bé, doncs, pregunta... Bueno, de què anirà, però, el què, qui, quan, del Carnestoltes de Sant Just? Tracta de trucar a gent de Sant Just.
on far-me una sèrie de preguntes de la rua. Farem una sèrie de preguntes de la rua, no?, i de tot plegat. Farem una mica de debat, també, perquè vosaltres, per exemple, us vau disfressar, Anna? Sí. Sí? De què aneu disfressats, Dani? Doncs jo de Mr. Potato. Mr. Potato, eh? Sí. Molt bé. I també t'atreuen els ulls i aquelles coses, també, no? Sí, sí, una mica, una mica. Oh, i tu, Anna? Jo anava de Gòtica. Mm?
De gòtica. De gòtica? Que t'agradaria ser gòtica d'aquí uns anys o no? No, no, però... Ah, val, val, val. Per això mateix, perquè fa el que no s'ha de fer, no? Per dir-ho d'alguna manera, el que no fa, ho fa. Bé, doncs parlem de les persones que van estar a la rua i tot plegat. Sí, doncs això, tractarà d'això, direm una mica les nostres opinions i també de persones joves d'aquí Sant Just, no? Clar.
Si no m'equivoco, Jordi, tenim al telèfon el nostre company Joan Chirivellà A veure, Joan, bona tarda Hola, bona tarda Bé, tu vas anar a la rua del dissabte Sí I de què anaves disfressat? De Mr. Potato Sí, anàvem en conjunt Era com una disfressa de grup, no? Sí, sí, sí Vam compartir una disfressa molt maga Joan, mira, ara et voldria preguntar
Com vas fer aquella disfressa, més ben dit? Doncs mira, aquella disfressa, resulta que la va fer la mare del Dani. La de la mare? Sí, la va... Bueno, explica, Joan. Són preguntes que tu ja saps la resposta, no, Dani? Sí, jo també. Val, val, val.
Sí, sí, sí. Doncs sí, com bé diu el Joan, la meva mare va fer la disfressa una mica, jo també la vaig ajudar i tot. Molt bé, un aplaudiment per la vostra mare, no? Sí, home, sí. Que s'ho va currar. Sí, eh, Joan? Per tot. Sí, moltes gràcies. Li va quedar molt bé el disfress. Bé, Joan, jo... Ara l'Anna ha pogut fer alguna pregunta. Ja te la dic jo perquè l'Anna està una mica tallada la llengua avui.
A veure una cosa, però tens alguna pregunta aquí escrita al guió o no? Sí, sí, sí. No, tinc una pregunta al guió. Tu creus que... Pobre Anna, em sembla que no té cap pregunta aquí, no? I tu li has dit que escrigui. No, que no es preocupi. Bueno, doncs la... Te la fai jo, ara després ja et faré una gana. Tu creus que la millor disfessa individual que va ser ta mare Chacon...
Disfressar la caixa de música, que anava de caixeta de música també. Tu creus que el premi va ser mereixedor o creus que no? Sí, crec que el premi va ser correcte. Crec que va ser el disfraç que millor anava. Sí, perquè de fet hi havia aquesta categoria individual on aquesta noia, la Tamara, que no sé si coneixeu, és de l'institut o alguna cosa... No la conec, no. Però anava vestida de ballarina i a més portava com una caixa...
una capsa al seu voltant, no sé si també hi havia com una mena d'agulla, una perla enorme, i clar, era ella la ballarina típica d'aquestes capses clàssiques. El va molt ben fet, el disfraç i tot. Sí, us va agradar, no? Sí, a mi també va agradar. Ara l'Anna, ara sí, et farà una pregunteta. Joan, tu creus que el millor grup que era l'Art del carrer Disfraçats d'Obre d'Art, creus que era el millor o no?
L'art al carrer disfressats d'obres d'art. Creus que era el millor o no? No. A veure, aquí ja tenim una mica de polèmica, com sempre, perquè els gustos hi ha opinions de la seva. Però de fet, grup era d'aquella categoria que hi havia persones entre dos i nou membres que anaven vestits més o menys de la mateixa manera. I l'art al carrer anaven disfressats d'obres d'art amb Pablo Picasso al capdavant
I que un era, doncs, un quadre de Dalí, un altre quadre de... Doncs aquell a mi no em va agradar gaire. No em va agradar gaire, Joan. I tu, quina et va agradar? Ara jo et diré dos, que són també els guanyadors. I tu diguem quin més et va semblar millor, o els aspectes, per què et va semblar millor. La millor comparsa escolar, l'escola Montseny disfressada de personatges de circ, o...
Les estrelles de Sant Just disfressats d'ampolles d'estrella d'am. Aviam, a mi agradar-me's aquests me van agradar els dos. Però el que més em agradava ser el de les estrelles, la cervesa. Estava molt bé el disfraç. Va ser maco, va ser maco. Va estar ben fet perquè fins i tot imitaven l'espuma, no?, del cap allà i tot. Sí, va estar molt bé. Jo em vaig assabentar l'últim moment que ho van guanyar perquè jo estava allà a primera fila mirant com cremaven perquè jo...
A mi m'agrada mirar molt quan cremen el rei Carnestoltes, i estava allà mirant a primera fila com cremaven el rei Carnestoltes, i jo, de cop i volta, veig que s'apropa una carrossa de l'estrella d'Ami, i jo dic, però això què és? Deu haver guanyat-ho alguna cosa. I avui veig al Facebook que sí, que sí, que ha guanyat, i tot. A l'escola Montseny va estar molt bé, també. Quina era la comparsa de l'escola Montseny? El del circ.
Ah, sí, home, i tant, van guanyar, van guanyant la categoria de comparses d'escoles, que n'hi havia tres, els de l'escola Canigó, l'escola Montserrat i l'escola Montseny, que van guanyar. Joan, tu què opines de l'escola Montserrat? Jo crec que aquest any el millor de tots, eh? Sí, jo crec que aquest any l'escola Montserrat ha fet molt bona feina, perquè altres anys no se n'han esmerat gens. Altres anys han fet el vaixell, no...
No era tan maco i aquest any m'ha agradat molt perquè, si us fixeu, de l'època medieval, anaven allà amb els castells, estava molt maco. Jo ara, Joan, si em permets, li faré una pregunta al Jordi, que m'interessava molt.
El jurat? Sí. Quines persones eren el jurat que estava allà de... Ara m'agafes que no tinc aquí, però de memòria t'ho diré. L'Albert Macià, president de l'Ateneu de Sant Just, la Júlia Durán, presidenta de l'UBI, que és la Unió de Botigués i Comerciants de Sant Just d'Esvern, i després també hi havia una persona que era la presidenta del mercat i el president dels Amics del Barri Sud, de Sant Just d'Esvern. Ah, està molt bé. Aquests eren el jurat de Carnaval. Per què? Què passa? No per què?
que la noia recordava una professora del col·legi. La dona, no, Júlia Durán, és la presidenta de l'UBIC. En principi no és mestra ni és professora. Joan, moltes gràcies per la teva intervenció avui en el programa des de casa teva estudiant. Bona sort per als exàmens. Gràcies.
Bé, continuem en aquest especial parlant de carnestoltes, que ja ves per on vas, eh, Dani? Sí, avui anem força, avui anem molt força. Bueno, parlem una mica del carnestoltes de Sant Lluís, que va ser aquest dissabte passat, i tenim una altra trucada. A veure, Daniela? Hola. Hola, Daniela, com estem? Molt bé. Sí? Sí, sí. Molt bé. Bona tarda, Daniela, benvinguda al programa. Daniela, fumador, no? Sí. Tu vas estar al carnestoltes aquest dissabte? Sí. I de què anaves disfressada? Sí.
Doncs de gòtica estranya, molt raro. De gòtica estranya com tu, Anna? Sí. I no es veu veure i veu coincidir? Sí, al xino, justament. Ah, super. Sí, mira, sopant. Ah, sí, sí. Molt bé. Bueno, doncs Daniela, mira, durant uns minutets ens farem una entrevista, l'Anna, jo i el Jordi, començant amb una pregunta. Vale, d'acord.
Tu, aquesta disfressa te la vas fer tu, te la va fer la teva mare, la vas comprar als xinus, la vas comprar al party fiesta, explica'ns d'on procedeix la disfressa. La disfressa me la vaig fer tota jo, vale? Roba que vaig trobar per casa, em vaig trencar les mitges, em vaig agafar escalfadors i això. Però no eren mitges noves, imagino, no? No. Ah, val, val. Home, home. No, no.
I la pintura me la vaig comprar a l'escrivà. Ah, està bé. I després em vaig planxar el cabell i ja està. I tu has anat alguna vegada al Carnaval de Sant Feliu? Doncs la veritat és que no. I només has vingut al Carnaval de Sant Jús o altres carnavals? He vingut al de Sant Jús. Només, només, només? Sí. I abans a l'escola em feien, no, també de Carnaval? Em feien alguna cosa?
Sí, fèiem, sí, sí. I què et preferies, el de l'escola o el del poble? Aviam, el del poble és millor perquè, no sé, et trobes amb gent del poble que són amics teus, quedes amb gent, bueno, i el de l'escola, doncs et trobaves amb els professors i alumnes de la classe. Escolta, què milloraries del carnastoltes de Sant Just, pregunto, eh, Daniela? Doncs...
Què hi afegiries? Hi afegiries una calçotada entremig... Un nou presentador, per exemple, potser, que ho faci millor. Sí, jo, jo, per exemple. Aquest estic superant, eh? Sí. Iaca. Doncs la veritat és que no ho sé. No ho saps. T'hauries de pensar un ratet, no? Doncs sí. Bueno, doncs ara l'Anna et farà una pregunta, a veure com la respons. D'acord. Vale, la millor disfressa individual, Tamara Chacón, disfressada de la caixa de música...
Tu què creus? Que et va agradar o no? Em va encantar. O sigui, vaig trobar que havia estat una molt bona idea. Creies que estava currada? Sí. De moment, les dues persones que hem trucat avui, el Joan Xirivella...
i la Daniela Fumador converteixen les mateixes opinions sobre la Tamara Chacón. Home, és que jo també, eh?, crec que el jurat la va encertar perquè potser la diferència individual era una de les més currades, si no la que més, i a més, ella cada vegada que apareixia es plantava amb la seva caixa, sortia d'ella i ballava, no?, feia com uns passos de ballarina, que això també... Està bé, està molt bé. I tu, què opines del millor grup que van guanyar, que va ser l'Art al carrer?
que anaven disfressats d'obres d'art. Que anava allà el Picasso pel que ha explicat el Jordi i tot. Tu què opines d'aquest grup? Era molt divertit, estàvem corrats, sí, estàvem molt bé. A mi em m'agrada molt també. Sí, tots els que van guanyar em van agradar molt, la veritat. L'escola Montseny que anaven disfressats de circ, també les estrelles de Sant Lluís que anaven...
D'ampolles, Estrella d'Adam, amb l'original tot plegat. Doncs mira, el Joan i la Daniela no han convertit el mateix sentiment amb l'art al carrer. Perquè el Joan ha dit que li agradava, però home, que havia preferit altres, no? I la Daniela ha dit que sí, que li agradava aquest... I jo ara et pregunto, si tu tinguessis més temps, més ganes de disfressar-te,
Tu et prepararies la disfessa amb un any d'entelació i te la curaries? O faries així, al final, agafar-te un gorro, unes trenes i uns pantalons i posar-te'ls? Tu qu'opines d'això? No, que jo, amb temps. Perquè, per exemple, vas decidir que anaves de Gòtica, quan fa? Ho vaig decidir a l'últim moment perquè no sabia que havia de disfessar-me. I llavors vaig dir, doncs em disfesso d'això. Ah, o sigui, ho estaves pensant durant molt de temps, però...
no trobaves cap possibilitat i vas dir, gòtica, agafo aquestes d'això, les tallo i ja està, està bé. Exacte. Tu tens alguna pregunta més que afegir, Anna? Sí, una cosa, si tu poguessis votar els que haguessin sortit a l'escenari, tu quins votaries? Alguns que t'haurien agradat o alguna cosa? Que t'hauria agradat que haguessin guanyat? Doncs, la veritat,
Alguna disfressa, no?, que us vau quedar, per exemple, i que veiéssiu per la rua, perquè, a més a més, hi havia moltíssimes persones, no? Sí, moltes, moltes. Un carnestoltes molt participatiu i també una mica a l'alçada de la gent de Sant Just, no?, des de la plaça Managall, que allà estava ple a vessar, amb tota la gent mirant el concurs de disfresses, un cop a la plaça Camavabo. Us va agradar l'ambient que hi havia? Sí, sí.
Jo ara, Daniela, et posaré uns exemples que van haver-hi allà de disfresses i tu em dius el que et va agradar més, d'acord? Van haver-hi el grup individual que es van disfressar de Lego. També va haver-hi el...
els del Canigó, que van fer així com van imitar una rua, no? Van haver-hi el del Mario, com diu l'Anna, que anaven disfressats de Mario, i també va haver-hi el de l'escola Montserrat. Quin d'aquests quatre et va agradar més, et va sorprendre més? Vas dir, ostres, aquesta disfressa és molt curiosa, perquè a veure com van fer aquest cap, poder-li han ficat cera, no sé què. Comenta'm. Aviam.
Com diu el meu germà, la de l'ego ens va agradar molt perquè és original, són les peces de l'ego, que als nens sempre els agrada jugar l'ego i això. També, aviam, el canigó em va agradar, però a mi em va agradar més el del Montseny, això sí. Jo crec que el problema del canigó va ser que imitessin els jutges.
A la que van imitar els jutges... No, no, no. Això jo crec que no hi ha gaire groma, eh? Perquè sí que és veritat, eh? Jo crec que els jutges no van votar aquest grup per això. Com si es burlessin. Per la imitació que van fer bastant nefasta dels jutges, no? Home, vam voler imitar o parodiar, més ben dit, eh? El carnestoltes pròpiament de Sant Just... Sí, més ben dit.
Amb els jutges, amb el presentador, també, que anava per l'edat. Vull dir, tothom allà va sortir escaldat i les diferents comparses. I creieu que això, els jutges, que ara comentàvem qui eren, no els va fer gaire gràcia? Jo crec que no. No sé què opina la Daniela. Què opines tu, Daniela? Jo trobo que tens la raó, eh, Dani? Sí? Sí. I tu, Anna? Jo també, crec. Que no els va fer gaire gràcia que, per exemple, de Canaigou, bueno...
Era una broma, però crec que els jutges no s'ho van prendre molt bé. Tu Jordi, tu què creus? Jo no opino, però penso que... No opina, pensa. No, el que passa és que sí que és veritat que potser jo no crec que no els fes gràcia, perquè penso que tenen sentit de l'humor, però és que els del circ estava molt bé i molt currat.
la seva història, no? I jo crec que segur que les votacions van ser difícils, frec a frec, i finalment és que el circ estava molt bé, també, perquè també tenien el seu xou muntat amb tots els personatges del circ que arribaven... Ah, doncs estava molt bé, perquè a més van venir i van muntar com una mena de carpa, no?, des de quatre llocs, vull dir que estava molt bé. En fi, quina nota li posaríeu ja per acabar el Carnestoltes de Sant Just? Bueno, doncs aquest any no només el Carnestoltes, també la cabalgada s'està millorant molt, perquè
Com esteu veient, estan fent fins i tot jocs de llums, no? Sí. Fa 3 o 4 anys això no ho feien. És veritat. Estan millorant molt. Jo li posaria...
9 i mig. Un 9 i mig, eh? Una nota molt alta. I tu, Anna, qui li posaries? Un 8 i mig. Un 8 i mig. I tu, Daniela, el carnestoltes de Sant Just? 8 i mig, 9. 8 i mig, 9. Déu-n'hi-do. I tu, Jordi, jo també vull saber què... Jo, jo, un 10. Un 10? Un 10. Un 10. Un 10. Un 10. Un 10. És el millor carnestoltes dels que es fan i es desfan. Sí que aplaudim jo i tot, eh? Perquè això és maquíssim. Per cert, que ho hem de deixar aquí perquè no tenim més temps, però abans una cosa. Daniela. Sí.
Tu no seràs per casualitat que estava pensant jo ara...
la finalista d'un concurs de programa de tele? Sí. De Disney Channel? Sí. Ets tu? Sí. Doncs escolta, podries venir a la penya del morro i explicar-nos aquesta odissea, no? Sí. Ah, doncs ens veurem els propers dies, aquí? Ah, vale, fantàstic, fantàstic. Molt bé. Ja ens ho explicaràs, ja ens ho explicaràs. Em sembla que demà ho farem. Daniela, moltes gràcies. Vale. Que vagi bé. Adeu, Daniela, que et faci bé. Adeu.
Bé, doncs Dani, ho hem de deixar aquí. És una llàstima perquè amb el consell allargo no l'hem trobat, però vaja, segur que trobarem alguna altra ocasió al programa perquè entri i comenti les seves cosetes. Encara tenim un parell d'activitats per comentar els propers dies a Sant Just, no, Dani? Sí, Anna, comença tu, sisplau. Un de vins, el dimecres 20, del 2 al 13, a les 7 de la tarda, al Casal de Joves. És a dir, demà.
Sí, de sessió monogràfica, activitat per a majors de 18 anys, preu 8 euros. Molt bé. L'organitza el Casal de Joves i la web, Anna, és? www.casaldejoves.com Alguna altra activitat que voleu destacar aquesta setmana? Sí, una molt maca que he vist que fan observacions de la Lluna. El divendres 22, és a dir, aquest divendres, a les 10 de la nit, a l'Observatori Astronòmic del Centre Social El Milenari...
Doncs això ho observaran, la lluna i tot està molt bé. Sembla que és a les 8 del vespre, no? Sí, a les 10, no. A les 8, a les 8. Ho han canviat, és veritat, a les 8.
i organitza el grup d'Astronomia d'Esvern. Molt bé, doncs fantàstic. Dani, Anna, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a la gent que ha col·laborat i a tu també, Jordi, que et felicito. Avui t'has portat. Avui ho he portat bé, no? Sort que em felicites, si no, no hagués pogut dormir aquesta nit. Que vagi molt bé. Segon d'ESO a l'Institut de Sant Jus. Sí, segon i sisè. Ah, sisè. Que vagi molt bé, nois, gràcies. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Adéu.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverb. 6 i 42 de la tarda, recte final del programa d'avui. Cristina, continuem el 9.9 FM, també a través de la webcam de Ràdio d'Esverb.com i a continuació... El món de Iago! Iago, què tal? Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Molt bona tarda, família. Epa!
Atenció, perquè el llago ja sabeu que és guionista estones perdudes. És el nostre guionista preferit, de la Panya del Morro. Gràcies. No sabeu què feu, però us agraeix. Sí, sí, sí. Bé, perquè desgraves, no? Allò a final d'any, a la declaració del programa i tal. I cada setmana interpretes la realitat i l'actualitat.
I el que passa al nostre voltant, a la teva manera. Avui tenim feina, no, Iago? Sí, home, una setmana... Mogudeta. Mogudeta. Mogudeta, va. Portem últimament unes setmanes molt mogudetes amb el tema polític. Jo he de dir que vaig estar una setmana fora. Setmana passada vaig estar a una ciutat a l'estranger. Venècia? No. Ah, París? Berlín. Ah, Berlín, home, que bonic. A la capital d'Europa, ara mateix. Sí, senyor. A casa dels que manen. Sí, senyor. I en una setmana...
Han passat coses molt estranyes. Sí, sí. Jo me'n vaig anar, que la gent parlava que si els sobres del Bárcenas, que si el dinero negro, que si no sé què, i torno i es parla d'espionatge a Catalunya, que jo sabia que s'havia fet espionatge a Madrid, bueno, presumptament. Sí, sí.
Però ara espionatge a Catalunya, inclús una peineta de Bárcena. De Bárcena, que això ja és formidable, no? Jo pensava que era un muntatge i no, no. Iago, no ens pots deixar sols. T'has perdut moltes coses. Ja veig, ja veig, no vull marxar. Comencem parlant pels espies, si et sembla, de Mètode 3. Mètode 3, meravellós. Està molt de moda ara això de Mètode 3, que jo quan, clar, jo vaig tornar sense saber res...
I sento Mètodo 3. Dic, ostres, ja han fet el Mètodo 3. I vaig veure el Mètodo 1, Mètodo Gronholm. És veritat, és veritat. M'he perdut la 2 i ja estan estrenant la 3. Clar, sí, sí, és que tot va molt ràpid, no? Bueno, després d'aquest meravellós xis... Sí, m'agrada molt, està molt bé. No, però està bé, perquè és com de monòleg, no? Sí. D'estat de comedi, que a mi un dia em van dir, sempre comença amb un bon gag. Què és el que has fet tu? Bueno...
Amb un gag, equips. Res, segons sembla, es va gravar una conversa entre Alicia Sánchez Camacho i l'ex-nòvia d'un dels fills de Jordi Pujol. Sí, que són molts. Alguns ja es veia venir que pringava. A la tira. Algo li tocava. Però a mi el que em sorprèn és que
Què fa Lícia Sánchez Camacho amb l'ex d'un fill de Jordi Pujol sopant? Per què han quedat? Home, potser eren amigues. És que es veu que ella, no l'Lícia, l'altra, l'ex, era del PP.
Es veu que era de les joventuts del Partit Popular. Sí, sí, però era ex del fill de Pujol. Era ex, era ex, era ex. Què volia saber? Intimitats del fill de Pujol? Ah, què vols dir? Que potser allò que es compartia... Saber com havia conquistat per veure si ho provava ell. Això no és que ho feu, no, Cristina? Que quan amb els ex o les ex ho quedeu per parlar de l'ex. Això passa o no ho esteu inventant?
Però per lligar-te'l No posis el prosal aquí Ho estàs inventant Però Jordi, a veure, per lligar-te'l No, perdona, però és el que he insinuat tu Jo ho he fet una mica més clar Perquè tu has insinuat que l'Elisa Camacho volia alguna cosa No, no, clar, que igual volies saber com l'havia conquistat Igual vol algú de cara al futur Home, però els ex de les amigues Són prohibits, no? A no ser que t'enamoris molt, molt, molt Però en principi no No eren amigues, llavors Segur que no
Ves que no volgués l'Alícia tenir un conte suïssa, també. Ah, per això volia una mica com es feia, no? Per blanquejar diners de sobre. Esclar, tot presumptament, eh? Tot presumptament, clar. No, no, a partir d'ara fins a les 7 tot és presumptament, que us sapigueu. Tot el que han detingut a 4 persones es veu de Método 3, inclús el director, eh?
Però resulta que un dels detinguts acusa Alicia Sánchez Camacho d'estar involucrada en el tema. Clar que sí, per si faltava poca informació. Clar, perquè es va parlar, on han posat el micro? Que si al gerro, que si no sé què, que si venia sota plat.
Els llavis del Francesc Camacho? Jo crec que portava el bòtox. El bòtox camufla molt bé. Té la lògica? L'edat no, però un micro te'l pot camuflar. No, perdona, però té tota la seva lògica perquè per aquella època és quan es va operar potser l'Elisa Francesc Camacho. Però quina part de la cara portava del bòtox? No sé, home, porta molt.
Pot escollir. Pot portar inclús càmera, jo crec. Sí, sí, sí. I sense ser microscòpica. Bueno, va, continuem. Total. Que ella ho nega. Que és això que fa últimament el PP. Negar-ho tot. Bueno, que fa el PP i fa tothom. Perquè tothom ho nega, també. Però, bueno, últimament el PP li està tocant molt al rebre. Sí.
Però clar, ja sabem que des de fa un temps, des que governen, una cosa que el PP diu que no passarà, normalment, acaba succeint. Això està molt bé. Sí o no? Sí, és veritat, perquè no compleix res del programa electoral, per exemple, començant per aquí. Poca cosa o quasi bé res. No tot el que diuen després se'ls gira en contra. Millor estar calladets. Tot el que van publicar sobre Bárcenas era fals.
Salvo alguna cosa. Ah, sí. Que no sabem quina. No sabem quantes, tampoc. No ho va dir, no ho va especificar en aquesta roda de premsa tan meravellosa que va fer el president. Sí, amb una tele de càmeres que enfocaven la tele. Meravellós. Que, de fet, és curiós tot plegat perquè tampoc no s'ha tornat ja a parlar gaire més del tema, no? O sigui, va presentar la declaració de renda i ja està, com si la declaració de renda se suposa que...
ja en tinguéssim prou. És que si realment arriba a aparèixer que cobra diner negre la declaració de la renda, potser la imatge que podem tenir del president és pitjor de la que ja teníem. És veritat, és veritat. Aleshores, amb tot això he descobert una web que m'ha fet molta gràcia. Ah, sí? A dins del Wikipedia hi ha una cosa que es diu Wikiquot.
Que vindria a ser com les cites de persones famoses, el que han dit. Ah, val. Amb data i la font. Com allò, frases cèlebres, no? Està molt bé, està molt bé. Jo no he buscat frases cèlebres, jo simplement he buscat Mariano Rajoy. Ah.
I està molt bé, perquè té una frase, està molt actualitzat això, perquè té una frase del 13 de febrer que m'ha agradat moltíssim. A vegades la millor decisió és no tomar ninguna decisió, que també és tomar una decisió. Molt bé, és un filòsof aquest tio, és un filòsof. Què et sembla? Em agrada molt, a partir d'ara jo també faré el mateix. Com li diuen que és gallec i que no se sabe si sube o si baja, que no sé què, que no sé quantos, ell s'ho ha fet ben i bé, s'ha inventat una frase que no té cap sentit i l'ha deixat anar.
Estia el mateix una i altra vegada, no? Contradient-se i, bueno, quedes així... I aleshores, clar, està tot el que ha dit Mariano Rajoy i hi ha coses tan meravelloses com no se pueden subir los impuestos en recessión. No, que va, que va. No tocaré ni sanidad ni la educación. No pienso dar ni un solo euro de dinero público a los bancos. No, estàs veient... Hosti, és que això retrata molt, eh? Espero que no facin mai una sobre mi. Per rematar el tema, m'han agradat molt dues.
A Nova York, permítanme que haga aquí en Nueva York, no sé, no, no, digo aquí en Nueva York, un reconocimiento a la mayoría de los españoles que no se manifiestan, que no salen en las portadas de la prensa y que no abren los telediarios. No se les ven, pero están ahí. Son la mayoría de los 47 millones de habitantes. Molt bé. Igual, els que es manifesten, algun dia també els podria saludar. Sí, no, però no. I aleshores n'hi ha una que m'ha agradat molt,
Que igual ara no la trobo. Aquí ya la tinc. Estoy peleando duro para estudiar inglés. Le dedico tres horas a la semana. A veure. Molt duro és. Y luego voy a ir practicando en coches y avions. Tres horas a la semana. ¿Y practica en coches y avions? ¿Con quién? ¿Con el piloto? Yo només vull dir una cosa. Si para ells tres horas de castellà a la semana no és suficient, però ella està trabajando duro
Tres hores d'anglès que s'aclarin. Si tres hores és treballar duro o no és suficient. Tens de la raó del món. I jo acabaria amb una que també tinc la web aquí davant del Wikiquot que diu Soy partidario de que todo el suelo sea urbanizable. Aquesta m'agrada molt. Està molt bé. Doncs que faci el suelo de su casa també urbanizable.
Twitter em va ple. Correcte, la secció meravellosa d'aquesta subsecció. Una cosa que ho ha petat bastant a Twitter el diumenge a la nit. Escoltem el fragment. A veure si ho podem escoltar.
Y el Goya, la mejor canción original, es para los niños salvajes. Pablo Cervantes. Recoge Natalia Aragón Gallego. Era la tercera nominación para Pablo Cervantes y la primera para Víctor y Pablo. No, no, no. Un segundo, un segundo. Tenemos que lamentar un error. Un lado con sobres. Es un error. Lo sentimos muchísimo. El Goya es... Lo siento.
Lo siento. El Goy Esperan no te puedo encontrar por Blancanieves de Juan Gómez, Chicoelo y Pablo Berger. Aquí la gent ja és com cara de circumstàncies. Jo estava quedant amb molta tensió en aquest moment. Ara, a mi em sembla que un error amb un sobre i que Bárcenas no hi estigui ficat em sembla un miracle. És veritat. Em sembla meravellós.
Últimament, sempre que es parla de sobre, es parla d'aquest home. Podria haver-hi preguntat cenes al darrere de l'atril fent així, no? Fent la peineta. Els nens salvatges, no? Fent servir la frase de la filla d'Alfabra, no? Quina és? La que es joden. Ah, sí, sí. O que es joden, eh? No sé si es pot dir què ser a aquesta hora. No, no es pot dir. Total, que evidentment Twitter, que la gent estava seguint la gala,
Doncs no es van poder estar la gent a comentar aquest gran error amb frases com ¿Alguien puede explicar el error de los sobres? O aquí tampoc. No, aquí tampoc, perquè mai es donen explicacions aquí, en aquest país. Espero que lo del Premio de Neonor haya sido otro error. Entregar como estatuilla a Bayona por error. Home, sí. O el germà. Sí. Per cert, Bayona va acabar...
La nit a l'hospital, eh? Ah, sí? Sí, sí. Amb un trencament fibrilar. A saber què va fer a la festa de celebració. Un trencament fibrilar d'on? A la cama. A la cama. Perdona, vull dir que aquestes festes és molt... No han especificat quina era les tres, però a la cama. Ara, ara, ara.
En el primer sobre... Una pinzellada de classe, eh, aquest comentari. En el primer sobre se ve claramente la letra de Bárcenas, no podia faltar, l'estrella, i, mama, no he suspendido, es que Adriana Ugarte es la que dava las notas. Molt bé. Adriana Ugarte es la que va llegir, la que es va equivocar amb el sobre. Que és la nova Remedios, aquella... Remedios Cervantes. Molt bé, doncs està molt bé perquè, escolta...
Seguir adveniments d'aquest tipus per Twitter és molt graciós. És molt millor que seguir-los per la tele. Jo crec que sí, que al mínim segueix per la tele amb el Twitter al costat. Després. Preocupacions. Vàries. Tinc una. A veure, què passa? O hi ha massa impressores, o hi ha un negoci molt fosc aquí al darrere perquè no paran de sortir...
Empreses, botigues, en les que venen cartutxos d'impressora. Inget. Correcte. Bueno, n'hi ha moltes. Jo al costat de casa en tinc tres. I porten un temps i no ha tancat cap. Però de xinos o...? No, no, són cartutxos d'impressora. La gent tampoc... Vull dir, botigues que en principi estan destinades com el tema d'impressió i tal, però bàsicament venen cartutxos d'impressora. I recarregar cartutxos, no? I que recarreguen cartutxos, però cartutxos que són fake, que no és el cartutxo de la marca.
No, és el que estigui una mica, no? Marca blanca. Que jo no tinc la sensació que imprimim tant, no? La gent, la població. No ho sé, jo... Perquè ja tens... És veritat, és un no parar, no? Una altra preocupació és Nestlé.
Ah, Nesle. Avui és notícia a Nesle. Què ha passat? Resulta que... Bueno, ara està molt de moda la carn de cavall. No sé si ho sabeu. De ficar carn de cavall a tot arreu. Ah, sí? Sí. És una de les coses que ho estan denunciant perquè no es pot fer. Perquè si tu vens que tens carn de ternera i hi ha carn de cavall... És llets. Mal. És llets, és llets.
Resulta que en uns tortellini de la marca Nestlé ha aparegut restes de carn de cavall. No! I ara tothom està superescandalitzat amb això, quan Nestlé són els que ens van fer tregar l'anunci aquell del yogurazo, que ningú va dir res, i van posar quicos a la xocolata. És veritat. I ara, oh, oh, que porta a cavall la...
I? La Nestlé, que té la central aquí a Esplugues. Sí, sí. Sí, sí, està aquí a Esplugues, al costat del... Podem anar a saludar. Hi ha tot a cavall al costat, saps? Fem voltes. De totes formes, jo vull ajudar una mica a Nestlé, que són els creadors de Nesquik, que sempre ha sigut millor que Colacao. Bueno, hi ha hi ha divergències. Hi ha un debat, però... Aleshores, jo els hi proposo una solució, per no tenir problemes amb el dels Tortellini...
que canviïn el nom de Tortellini per Trotellini i ja ho tenim. Ah, molt bona, molt bona. M'agrada aquesta, eh? Cotocloc, cotocloc, cotocloc, cotocloc. I ja, així ja està tot fet. I ja per acabar, perquè suposo que no tenim massa més temps, no? No, ja hem d'acabar. Sí? Sí, bueno, hem d'acabar amb el que tu diguis ja. Ah, val. Una altra de les preocupacions seria les xarxes socials. Què passa? Senyor, se'ns ha anat de les mans. Què passa? Ja n'hi ha prou d'aquesta història. Facebook, Twitter, LinkedIn, Twin20... Instagram, de tot. Twitter...
Però ara ha sortit una... Bueno, a part hi ha com aquestes webs per lligar. Ah, sí, home. Però que totes es barallen amb ser quina és la web amb més classe per lligar. La mejor de l'anyo. La mejor de l'anyo. Mítica és la mejor de l'anyo. La mejor de l'anyo. Que ja em diràs tu, tampoc n'hi ha tantes. En 5 o 6 anys ja totes han sigut la mejor de l'anyo. Sí, sí, sí.
Però és que ara ha sortit una que es diu tu, amb dos os. Com dos en anglès, però amb dos os. Ah, com ambient, no? Sí, i aleshores jo vaig ser convidat a aquesta xarxa social... I què, vas lligar o què? No, no, espera. A través de... d'excompanys de feina. I jo vaig dir, això deu ser com un altre LinkedIn, ves que no sigui... Sí... I sense mirar massa... Vas entrar. Jo, bueno, clar, donar-se d'alta era molt fàcil, perquè era...
posant el Facebook, ara et pots donar d'alta amb totes les xarxes socials amb el Facebook, poses les teves dades al Facebook i ja estàs donat d'alta. Però és que, clar, el dia següent ja tenia...
Ja posava al meu perfil, ja posava Iago Alonso busca mujeres de 25 a 45 anys. Clar que sí. Sense que jo hagués. No havies fet cap cerca ni res. No, no, res, res, res. Això ho va fer ell sol. Perdona, això ho sap tothom també. No calia que ho posis al teu mur, Iago. I després ja tenia missatges de diverses persones
que estan interessades en ti. Ah, sí? Són robots o són de veritat? Jo ràpidament em vaig donar de baixa. Passa-m'ho, passa-m'ho. Ah, però no vas mirar els missatges. No vas mirar els missatges. No, no, no. Era com molt a saco. Ja, ja. Jo em vaig ruboritzar una mica. Bueno, perdona, qui lligues que no vol, no, també? O què? Perquè, clar, aquests llocs...
En fi, Iago, buscarem... Com es diu? Tu. Tu. Tu. Tu. Amb dos os. Tu també. Molt bé. Iago, moltes gràcies. Moltes de res. Que vagi bé. Tinguis una bona setmana. Acabem el programa, Cristina. El millor de la penya del morro per tu avui, que ha sigut...
El llago. El llago? Sí. No per la seva secció, sinó perquè també avui, després de dues sotmanetes, ha tornat a l'estudi i el tenim aquí. Que pilota, no? Sempre quan acaba el programa dius que és la millor secció l'última. No, no és veritat, Jordi. Ho saps que no és veritat, això. Jo això ho agraeixo, eh? Sí, sí, sí. Sempre fa bé. I el pitjor del programa, aquest comentari que he fet, no?
Mira, te l'anava a dir, eh? Te l'anava a dir, però no. La història del càmping de Los Alfaques. Ah, és veritat. Perquè no sé per què sempre amb tant de misteri i tanta cosa, al final veuràs que acabarà passant alguna cosa rara. Va, calla, calla, calla, calla. Agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Berdoi a les notícies de Sant Just, la Núria Oriol al coaching de l'actualitat, la Montse Martín, directora del Casal de Joves de Sant Just per la seva connexió telefònica, i a la segona hora la Cristina. Gràcies, Cristina. A tu, jo.
El Iago, amb el món de Iago. Iago, que vagi bé fins la setmana que ve. I també, des dels nois de segon d'ESO, de l'Institut, el Dani i el Joan. Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda. Us deixem ara amb l'informatiu vespre, als enlluns notícies, amb la Carme Verdoi. Que vagi molt bé. Bona tarda. Adéu, adéu.
I like my town With a little drop of poison
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimarts 19 de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
El període de preinscripció pels nens i nenes de 3 anys tindrà lloc de l'11 al 22 de març. S'han fet públiques avui el calendari complet. Les matriculacions seran del 10 al 14.