del setzents de final de la Copa del Rei. El president de l'Hospitalet, Antonio Castellano, assegura a Catalunya Ràdio que no creu que cap seguidor radical del Frente Atlético assisteixi al partit contra l'Atlètic de Madrid, tot i que l'han declarat del risc. El partit és a les 8, també, de la Copa, i també a aquesta hora, Sevilla-Sabadell. I el conseller de l'interior, Ramon Espadeler, aplaudeix la política de tolerància zero del club amb els violents. Del club del Bar se'n referia, però creu que hi ha marge de millorar la seguretat al Camp Nou.
I al temps els ruixats guanyaran terreny al final de la tarda i al vespre amb punts del litoral i el pre-litoral sud. El cel serè de les comarques de Lleida donarà pas a més núvols. Demà pot ploure més punts i nevar dèbilment al Pirineu. L'ambient fred s'imposarà.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
98.1 98.1 98.1 98.1
La Pella del Morro, un programa amb més morro que pell. Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa 1528 de La Pella del Morro. Us parla i us saluda Jordi Domènech, des d'ara i fins la seta al vespre. Bona tarda i benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Esver. Bona tarda.
Bé, avui al programa tenim la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook. Què tal, Cristina? Bona tarda, què tal? Guapa! Ah, perdona que t'he dit una cosa, però ahir li vas dir a l'Andrea i a mi no em vas dir res, eh? Bé, ja ho sé, però ho vaig dir expressament. Ah? Perquè com que avui no hi és l'Andrea, t'ho dic a tu i a ella no. Ja, però si no hi és, és el mateix. No, no. No és el mateix, Jordi. Cristina, ja estàs demanant, eh? Ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Ai, ai, ai, que ningú m'estima. Ai, ai, ai, ai, ai. No pateixis, Cristina, ja t'ho diré també, tu. Oh, és que sou insaciables, eh? Home... En fi, avui al programa... Home... Avui al programa parlarem de diferents qüestions perquè tindrem la Clara Nervion de la revista Time Out per parlar-nos d'alguns articles com, per exemple, de bars de Barcelona.
També tindrem el Pau Marcos des d'Oxford amb el seu espai de Mama Estic Bé i la Montse Farràs d'Espai Essència. Amb ella d'aquí una estona parlarem del MamiFit, que és una empresa que es va fundar fa 5 anys i que es dedica al benestar de la dona impartint els seus serveis de gimnàstica fitness de pre i postpart.
I a la segona hora del programa, Educació Canina amb la Roser Arns, que avui la Roser està molt empipada per un tema, m'ho he comentat abans. Vol parlar sobre el territori lliure de circ d'animals, que és Catalunya, però que no Espanya. En fi, i també conecrem amb el casal de joves, on hi serà el Sergi Arrada o l'Aroa, no ho sabem. En fi, d'aquí una estona descobrem a la penya el Morronem, però cap al trending topic.
Perquè avui, Cristina, un dels temes més comentats de Twitter ha sigut la nova incorporació, per exemple, d'Alfonso Alonso com a nou ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Fins ara era el portaveu del Partit Popular.
Al Congrés, sí. Doncs un cop feta la presa de possessió, Alfonso Alonso s'ha desplaçat fins a la seu del Ministeri de Sanitat per recollir el traspàs de la seva cartera d'abans de la seva antecessora, en aquest cas en Amato. Durant el seu primer discurs posteriors a aquest recolliment, com a ministre, Alonso s'ha fixat com a objectiu traduir les reformes que ha fet el govern en una agenda social, a més a més de garantitzar compromís de treball, respecte i disposició al diàleg tant amb el tercer sector com amb els professionals de l'àmbit sanitari.
No s'ha volgut prou oblidar de la lluita contra la violència de gènere i també del sector de la discapacitat que avui, precisament, comemora el seu dia internacional. Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, el propi Alfonso Alonso, a la seva compta de Twitter, diu, acomiadant-me del Congrés com a portaveu del PP amb l'etiqueta Portes Obertes. Per què diu Portes Obertes? No ho entenc.
Perquè avui al Congrés hi havia jornada de portes obertes, bueno, no era jornada de portes obertes, però sí que hi havia portes obertes, per tant, era de lliure accés, el que s'ha comentat avui. Ah, val, val, d'acord. Un altre comentari ens ha fet la Zurinyi Ojeda, diu, Alfonso Alonso diu que vol donar-li un impuls social al Ministeri. SOS, això en llenguatge papero, significa just al contrari.
I Pablo Tilos, que diu Alfonso Alonso, ja ha col·litzat el seu perfil a Twitter, ara només falta el de E-Darling. En fi, gràcies, Cristina. De res. Anem cap a l'espai amb més humor del programa, que són les notícies de Sant Just avui, que ens andré a Bueno.
Les notícies de Sant Just. Home, però s'està arribant. Home, a veure, amb Andrea Bueno o sense Andrea Bueno? O sigui, hem dit que l'Andrea no hi era avui. Oi, pobra, que bé corrent. Bona tarda. Bona tarda, què tal? Escolta, aquí tenim un drama al programa.
Per mi he dit que feies tard, que estaves al metge. Per cert, com ha anat al metge? Bé. T'han detectat alguna cosa que hem de saber? Ens has informat alguna cosa? M'han derivat a coses. Què has anat? Estic molt congestionada últimament. Porto mesos congestionada. Sí, sí, sí. I què? I re, l'otorrinolaringola que em dirà... Què t'ha fet? Què t'ha fet? Doncs re, m'ha preguntat què em passa, li he dit què em passa, li he explicat... T'ha fet i 33? No. Ah, ja no es porta això. Sí, ja no es porta. Ara ja és una altra qüestió. Ja, l'otorrinol dirà.
Què t'ha posat? Com es diu? Hello, catils? No, m'han donat coses per descongestionar-me, intentar descongestionar-me, i a partir del gener, el gener, doncs ja tindré visita amb l'Otorri, no? Molt bé, Andrea. O sigui, posaves les festes maques, no? Molt. Molt bé.
Ara estem amb tu, eh, malgrat tot. Per on aneu? Per les notícies, no? Per la cançó. Justament ara anava a fer la cançó, ja, però ara anava a fer la cançó, però vaja, haurem de canviar l'escaleta i tot. Andreia, ens has desprogramat una mica el programa. Com marxar, si voleu? No, no, no, ara no, sí, home. Les notícies de Sant Luz, amb l'Andrea Buenos Aires, per estar bé, no està tot el cap.
Pasa per aquí, oh yeah. Què et passa, Jordi? És un efecte de so de molts teus. Gràcies. Bueno, en fi, parlem de diferents qüestions de Sant Just, per exemple, que... Oh, sorpresa! De política local, eh? Del PSC, Josep Perpinyà és l'únic candidat a les primàries de la selecció... De la secció, perdó. Sí, sí, també local del PSC. Oh, paren les rotatives, eh? No ens ho esperàvem.
I després també tenim, per exemple, el fotògraf Sant Justè, en Francesc Fàbregas, que demà inaugura una exposició solet, que en Gina està sota el títol Paisatges sense pàtria. Però abans de tot això, estem a començament de mes i, com sempre, rebem les dades de l'atur.
A Sant Just es manté el mes de novembre, el mes passat. Va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. Aquí es mantenen, per tant, les dades de desocupació, però, en general, si hem de parlar de la comarca, per exemple, han baixat a Catalunya i en el conjunt de l'Estat, segons el Ministeri de Treball. Andrea, situa'ns una mica, perquè cada ves, no sé que és el mateix, però ens hem de situar amb les dades de l'atur. Com estem?
Doncs estem igual que el mes de... Bé, el novembre va tancar, igual amb la mateixa xifra d'aturats que el mes d'octubre, aquests 678 desocupats aquí a Sant Just. Al Baix Llobregat, a Catalunya i arreu de l'Estat les xifres han baixat. Al Baix Llobregat, per exemple, la xifra d'aturats ha baixat al novembre situant el nombre de desocupats en 63.320. Això és 1.100 menys que el mes anterior. A Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa i ara hi ha 581.000 parats, prop de 5.500 menys que l'octubre.
i al conjunt de l'Estat hi ha 4.512.000 aturats, prop de 14.700 menys que el mes anterior. Cal recordar, però, que les dades d'atur registrat que publica el Ministeri de Treball i de la Seguretat Social cada mes no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les listes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi d'atur. Molt bé, doncs aquestes són les dades sobre l'atur al mes de novembre. Canviem de qüestió, parlem de política local, parlem del PSC...
Per cert, estava pensant, no tenim la música, la sintonia del PSC, quina és? No la tinc aquí. Atenció perquè Josep Perpinyà, com dèiem, salta la notícia, ningú s'esperava. És l'únic candidat a les primàries de les seccions locals d'aquest partit.
L'actual alcalde ha recollit els avals necessaris per presentar la seva candidatura a les primàries, que es faran d'aquí uns dies, el procés per recollir i presentar avals. De fet, acaba el proper dilluns, Andrea. Bueno, encara té temps, per tant, per presentar-se com a candidata del PSC a les primàries de Sant Just, però potser la seva neutralitat d'informativa l'impedeix. De totes maneres, té més informació, això sí que ho té, de tot plegat.
De tota manera, el període per presentar els avals s'acabava dilluns i jo no els he recollit, vaja, tampoc no m'he posat les piles. Ah, es va acabar dilluns, pensava que acabava... Ah, va acabar dilluns. No, va acabar dilluns. Pensava que acabava dilluns. Havies de tenir els avals, havies de tenir la feina feta, diguem-ho així. Tens raó, doncs res, ja està. O sigui que només ja tenim candidat del PSC, no?
Sí. Tenim candidat al PTC. Ho ha de ratificar l'Assemblea. L'Assemblea Soberana. Sí, ho ha de ratificar l'Assemblea i és possible que finalment es digui que no. Ja està, ja està. Ja ha canviat el PSC.
Per tant, Josep Perpinyà no va comentar res més, no? És l'únic candidat, de moment, que s'ha presentat en aquest procés de primàries, que el PSC ha engegat per primer cop per triar al caldable. Clar, perquè fins ara era una mica dit, no? Sí, m'ho imagino. La Montlópez va dir, tu, Perpinyà, seràs el següent alcalde, no? Et sembla bé? Et sembla bé? Sí, d'acord. I després Josep Perpinyà sempre ha dit, no, no, em presento jo i ja està. I ara, doncs, em sembla que és la primera vegada que fan primàries, no?
Sí, i ara, a partir d'ara, els dies 12 i 13 de desembre, estaven reservats per ser dies de votació de les candidatures, però, atès que la de Josep Perpinyà és l'única que s'hi ha presentat, tot apunta que l'assemblea la validarà el proper 18 de desembre. O no, o no, o pot haver sorpresa a última hora. Què pot passar a partir d'aquí? No ho sabem. Dia 18 se sabrà. No ho sé. Doncs és el primer cop. Que el regidor, que Joan Bassaganya es faci un cop de cap i tregui... Saps què t'imagines de sorpresa?
De si Pivas Aganyas no tenia intenció de presentar-s'hi. Ja ho sé, però ho dic com a sorpresa. M'ho estic inventant. O algun altre regidor del PSC. Que ell digués. Potser deia que no volia presentar-s'hi, però... Està molt ocupat sent regidor de la mort. Andrea, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Només recordar que és el primer cop que el partit del socialista Sant Justenc fa primàries per triar el seu alcaldebre, en aquest cas, per a les eleccions municipals de maig de 2015. Bé, caminem de qüestió. Parlem ara de cultura a Can Ginestar.
Perquè el fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, inaugura demà l'exposició Paisatge sense pàtria al Celler de Canji. Fins al 18 de gener, la sala acollirà aquesta mostra formada per una cinquantena de fotografies fetes arreu del món els últims set anys, no, Andrea?
Sí, són més d'una cinquantena de fotos, 52-53, encara està decidint. L'objectiu de Fàbregas no és muntar la típica exposició de fotos de paisatges, sinó que vol anar més enllà. La idea és mostrar paisatges des d'un punt de vista intimista, personal, i barrejar-los, a més, sense identificar el lloc on estan preses les fotografies. T'anava dir, la gràcia també serà una mica dir, ai, de quina part del món deu ser aquesta fotografia, perquè no ho posarà a baix a la dreta, on hi ha els quadres, i les fotografies on pertanyen.
Clar, això també pot ser que... Potser les ha fet totes aquí, al Baix Llobregat. Home, per si aquí no. Ah, no? Com a mínim ens ha explicat que una l'ha fet a Formentera. Ah, bé. Diu que porta 30 anys anar a Formentera i que només hi ha una fotografia de Formentera a la mostra. Molt bé. Francesc Fàbregues, gran fotògraf, senyor Justenc, i jo ho hem dit moltes vegades un il·lustre, no?, del nostre municipi, pel que fa, per exemple, a la comunicació i a la...
Música. És fotògraf de músics. Però ell no és músic, no? No, és fotògraf de músics. És el Bruce Springsteen de la fotografia. Això, potser podríem dir-ho. Jo el que volia dir és que va ser un dels impulsors i fundadors de programes de nous formats de TV3, com per exemple el mític Sputnik o Silenci. Per tant, Sánchez Fàbregas, referent del món audiovisual, que no em sortia. Molt bé.
Francesc Fabregas Francesc Fabregas Francesc Fabregas Francesc Fabregas Francesc
Bé, va, escolta tu. Bé, ja hem d'anar... Què passa? Bé, més coses, alguna coseta més de l'exposició. Voleu saber o no voleu saber res més? Ah, per mi... No t'ho apuc, com a mínim, quan s'inaugura i que hi ha de previst fer després. No, però una copa de cama i demà, no? No, però espera. Sí, tot demà. Demà, a dos quarts de vuit al vespre, al celler de Can Ginastrà... Can Ginastrà. Can Ginastrà? M'agrada. Tracatrà. Sinaugura. Can Ginastrà. Atrà.
Doncs inaugura aquesta mostra demà. Fins el 18 de gener es podrà veure al celler. I després de Sant Just, atenció, perquè s'estrenarà a l'antiga fàbrica Estrella Damm. Oh, bravo!
És patrocinadora de la mostra, la marca Estrella Damm Estrella! Estrella! Cristina, no estàs en el cas d'estat? És que no m'acaba de convèncer, eh? En què? En Estrella o en Francesc? En Francesc no t'agrada? Clar, és que pot ser qualsevol. Bueno, i què? Fàbregans!
Fàbregas. Ai, no, en la Barça, no. Bueno, pues llavors que... Sex. Fàbregas. Sex. Que és el que... Cristina? Sí, sex. Sex. Fàbregas. Mira, m'ha agradat més la posta de l'André. A veure, Cristina, que és el que proposo si no? Si no és francès, francès. Fàbregas. Francesc. Fàbregas. D'acord.
Referent al món de la comunicació audiovisual. És que a més es diu igual que el jugador de futbol, no? No, el jugador de futbol es diu igual que el fotògraf. És més jove, com a mínim. De totes maneres, ja s'ha de fer. Cristina, què proposes? Perquè és molt destructiva, però què proposes a canvi?
Home, no, que t'inventis una nova cançó amb el nom sencer i dient que és Sant Justenc. A veure, aquí, clar, inventa-te-la tu. Perdona, aquí l'especialista de les cançons ets tu, Jordi. Va ser el creador de l'Andrea Bueno Sí, etcètera, etcètera. No, no, mentida, no, no. Recordo que en més d'alguna secció has fet una altra cançó, eh? Depèn de la inspiració. La gent del Cap de Setmana, no? Mira. Sí, també eren aquestes. Ah, sí, és veritat? No? No, no era aquesta música. Ah, no? No.
Ah, sí, la gent del cap de setmana. No estem al cap de setmana, ara. No ho lieu, no estem al cap de setmana. Va, anem a lo que hem d'anar, que és dir, si voleu més informació, ara mateix a ràdio... Última punt, òltima punt. No és a punt. No, molt breu, molt breu. És que la mostra seguirà.
Pocupant tot l'espai del programa, depèn del morro. He vingut tard, he vingut tard. No és culpa del Pau Marcos, que està esperant per fer la seva secció des de Oxford. Després la Clara Narvion del Time Out també, d'aquí uns moments està en punt d'explicar coses. I la Montse Ferraz, però bueno, va. Digues tu, parem el programa. Després de Sant Jus, aquesta mostra anirà a la fàbrica de l'Estrella d'Am i probablement també formarà part d'una gran retrospectiva que li farà Francesc Fabregas a Lleida.
Un aplaudiment. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix a ràdiodesverd.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies Edició Vespre. I ara sí, fins aquí l'espai amb més humor del programa. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenossi per estar ben informat de tot el cas.
Passa per aquí. Bé, fem una pausa de re i d'aquí uns moments amb el Pau Marcos parlarem, ell parlarà de com està amb l'Adrià vivint a Oxford ja fa unes setmanes que va marxar i per això cada setmana fa el seu espai. Mama, estic bé, com vulguem dir. Que no pateixi la mare, saps?
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Salutacions una setmana més des d'Oxford, juntament amb l'Adrià Nortí. Bona tarda, Adri. Bona tarda, Pau. I des d'on us expliquem la nostra experiència després de marxar de casa per buscar-nos la vida. Aquestes primeres setmanes us hem dit quins són els primers passos, què emportar-vos i com començar a buscar pis. I avui us parlarem de com buscar altres coses, com per exemple feina, perquè suposem que no marxeu de la cançó.
Fins demà!
Per començar us parlarem de com començar a buscar feina. Possiblement aquest sigui un dels motius pels quals decidiu marxar de casa, a més del fet de voler créixer com a persona i totes aquestes històries. Com us he dit diverses vegades, una aventura com aquesta no és barata i trobar feina al país de destí és la millor manera de costejar-la. El primer que haureu de fer, si voleu buscar feina, és saber com es mou el mercat al país o a la ciutat de destí. Òbviament nosaltres us parlem del Regne Unit perquè és el que coneixem, però internet us donarà totes les respostes si decidiu anar a Alemanya, Finlàndia o Sud-àfrica.
En el nostre cas, el primer que s'ha de fer per poder treballar és tenir un número de la Seguretat Social. Aquí es diu National Insurance Number o NIN i s'aconsegueix amb una trucada i només amb una trucada. No cal que intenteu anar a l'oficina perquè us diran que truqueu per telèfon. Ja us avisem que és un número de tarifació especial, com els 800 espanyols. Així que si teniu una tarifa bàsica de mòbil, comenceu a buscar una cabina. I prepareu-vos per escoltar Mozart perquè mentre espereu, com a tot arreu, aquestes coses no són gaire ràpides.
perquè quan us contestin no us preocupeu, us faran unes quantes preguntes bàsiques, tipus nom, d'on veniu, quina és la vostra adreça, el número de telèfon i el del passaport, res difícil, però tingueu-ho a mà perquè si no haureu de tornar a trucar. Si ho heu fet tot bé, al mateix moment tindreu un número temporal que haureu d'apuntar. També us donaran cita per dues setmanes més endavant, més o menys, per acabar de registrar-vos. A l'entrevista us preguntaran quatre coses i ja només haureu d'esperar el mínim definitiu. El millor és que podeu treballar des del moment que feu la trucada i teniu el número provisional.
Amb el número de la seguretat social ja podreu treballar, però el més normal és que us demanin un compte bancari a no ser que vulgueu treballar gratis. Aquí tornem a explicar la nostra experiència al Regne Unit perquè és la que hem viscut, però suposem que no serà gaire diferent a la d'altres països. Si heu llegit algun blog sobre exiliar-se a Anglaterra, haureu vist que tothom diu que és facilíssim obrir-se un compte. La nostra experiència diu el contrari. Per nosaltres va ser gairebé una odissea. A més, ben dit, un peix que es mossegava la cua.
Nosaltres vam intentar obrir un compte bancari des del primer moment que vam arribar. Primer, des de les diferents oficines, des dels diferents bancs, ens demanaven un comprovant d'adreça que no teníem perquè no teníem casa. Quan vam trobar les habitacions i una casa on estar-nos, ens van dir que el comprovant que ens havia fet l'agència immobiliària no els hi servia.
i fins que finalment l'Adri no va trobar una feina i li van exigir un compte bancari, els bancs no van decidir obrir-nos-ho. Això sí, el vam obrir un dissabte, sense cap despesa, amb una targeta gratuïta i sense haver de posar cap dipòsit inicial. Tot un luxe, per alguna cosa són la capital financera europea. I a sobre es pot treure efectiu des de qualsevol caixer sense que ens cobren comissió, encara que no siguin caixers del nostre propi banc.
Some nights I stay up cashing in my bad luck Some nights I call it a draw Some nights I wish that my lips could build a castle Some nights I wish they'd just fall off
El compte bancari i seguretat social són els requisits bàsics per buscar feina, però també us explicarem com buscar la feina. Com que canviem de país, les coses van una mica diferents i es comença pel currículum. El millor que podeu fer és portar-lo més o menys arreglat de casa, és a dir, traduït i adaptat al model del país. Potser no canvia gaire, però busqueu a Google com se suposa que ha de ser i feu-ho tranquil·lament a casa. El que no podreu fer, òbviament, és portar-lo imprès perquè us faltaran dades, bàsicament l'adreça i el vostre nou número de telèfon.
Perquè entengueu una mica millor el tema d'adaptar el currículum, us explicarem el nostre, el model britànic. Després de posar les dades bàsiques, el nom, l'adreça, el telèfon, fan una petita descripció d'ells mateixos, del seu caràcter i de com treballen. I a més, en la història laboral solen posar les diferents tasques realitzades en feines anteriors.
Per internet podeu llegir que és bo fer diferents tipus de currículums per cada sector en el que podeu provar de trobar feina. Nosaltres no ho hem fet així, hem repartit el mateix a tothom. El que sí que us pot passar és que us demanin completar un formulari, el que aquí es coneix com una application form. Bàsicament és omplir unes dades similars a les que ja teniu al currículum.
Tampoc us cregueu el que es diu per internet que es necessita una carta de presentació per cada lloc on vols donar el currículum. Per feines normaletes, tipus a botigues o de cambrer, no ho demanen. Això sí, si voleu buscar-vos un lloc com a enginyers industrials, doncs és una altra cosa ja.
A l'hora de repartir el currículum, el sistema és el mateix que podreu seguir a Catalunya, entrar al local i donar-lo. Si podeu donar-li a l'encarregat o al mànager, doncs millor que millor, perquè així no us quedareu amb la sensació que potser el vostre currículum va a les deixalles. I per suposat, aquí també funciona el tema de buscar feina per internet. Hi ha moltes pàgines, però potser la més coneguda i per on podeu començar és Gamtrip. What do I stand for? What do I stand for? I don't know.
Deixant enrere el tema de la feina, pot ser que canvieu de país per aprendre l'idioma i que hagueu de buscar una escola per estudiar una mica. La nostra recomanació és que, a no ser que tingueu referències d'alguna de les escoles que hi ha a la ciutat, no us apunteu des de Catalunya. En realitat, un cop al vostre destí, no us costa res passar-vos un dia visitant escoles i comparant preus. Sempre és millor intentar veure-les per intentar i fer-se una idea de com és el nivell i l'ambient. A més, podreu buscar si hi ha crítiques o opinions a internet per saber què en diuen els estudiants.
Jo el que vaig fer és preparar un mapa a Google Maps en totes les escoles i després vam anar a visitar-les. Al final vaig valorar el que havia vist, vaig comparar preus i vaig triar el que potser millor s'adaptava al que volia fer. Això sí, prepareu-vos perquè solen ser cares. La part positiva és que ens ha proporcionat un grup de gent amb qui quedar per sortir a aprendre alguna cosa i així practiquem l'anglès també. Fer amics potser serà fàcil o difícil, això ja depèn de cada persona, però si vas a classe sempre és més fàcil.
Bona nit.
Finalment, l'última cosa a la que possiblement li donareu prioritat és el tema del transport. Jo us vam explicar fa unes setmanes que nosaltres ens movem amb bus amunt i avall, bàsicament perquè no ens enfiem d'anar amb bicicleta. Possiblement el transport públic i la bicicleta seran les dues úniques opcions que tindreu, a més d'anar caminant, òbviament. El millor que podeu fer és buscar on es venen els abonaments de transport per conèixer els preus des del primer moment i poder decidir què fer. Això sí, fins que no tingueu un lloc on viure no us compreu ni una bici ni un bon obús.
Un cop establerts ja podeu triar quina és la millor opció. No us sorprengueu amb el preu del transport públic. Si ja us assemblen alts a Barcelona, allà on aneu possiblement es disparin, però el perquè el podreu trobar consultant quin és el salari mínim.
En fi, avui ho deixem aquí. Esperem que el que us hem explicat us serveixi per trobar feina, curs d'idiomes i aprendre una mica com moure-us. Recordeu-vos de tenir paciència per aconseguir el número de la seguretat social i el compte bancari i d'adaptar el currículum. Marxem fins la setmana que ve, no sense abans dir, mama, estic bé. Mama, estic bé.
I nosaltres, que ens alegrem, que estigueu bé, Pau i Adri, gràcies per enviar-nos aquestes peces. Jo quedo una mica més tranquil, també, des d'Oxford, el Pau Marcos, que ens envia aquestes peces. 5 i 33 de la tarda, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb la Clara Nervion de diferents qüestions de la revista Time Out, com, per exemple, alguns bars de Barcelona, i una mica de Madrid, em sembla que parlem avui, també. Sí, sí, sí, fins ara.
A veus de la parròquia Els reptes del Papa Francesc
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert.
5.35 de la tarda, ja saludem a aquesta hora la Clara Narvion de la revista Time Out, que tenim al telèfon. Clara, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda.
A tope, tope, tope avui, eh? Ai, mira, si tinc una de liu... Ja tens moltes coses, però no pateixis perquè anirem al gra, parlem d'un paquet de qüestions, parlem de bar de fans, que ara ens explicaràs què és això, però abans marxem cap a la capital de l'estat, que és Madrid, perquè parleu de secrets de Madrid, no?, aquesta setmana, el Time Out?
Doncs sí, efectivament, és un d'aquests números especials que fem molt de tant en tant, que, pel reportatge principal, ens traslladem a una altra ciutat. Ah, perquè a Madrid no tenen Time Out, no? Hi ha Time Out Madrid? Sí, sí, sí que tenim un Time Out Madrid. Ai, perdó. No passa res. Però penseu que el Time Out de Madrid que tenim no és en paper, només és en format web. Ah, veus. Però també tenim Facebook i tenim Twitter, vull dir que si algú no us aneu de vacances o passa el pont, mare que arriba, doncs sempre que podeu fer-li un ull al Facebook i entelar-vos de... Ah,
De les darreres novetats. Pues está muy bien, fijate tú. Bueno, llavors, secret de Madrid, avui quin secret ens vols explicar? Doncs mira, primer de tot us explicaré quatre tòpics, que ja sabeu, com per exemple, que ara mateix torna en Bocata de Calamares, que semblava que ens enviem oblidat tots, però no, no, torna. Per què?
Doncs perquè a Madrid també s'han instaurat rutes a tapes, com les que tenim aquí a Barcelona, el Tapa Antoni, per exemple, que és molt popular. Doncs allà han format un que es diu Tapa Pies, que com nom és una mica just, justesa... Ja, perquè el Lava Tapes no quedava bé, tampoc. No quedava bé. Lava Tapes, com tots podeu imaginar, és al barri de Lava Pies i podeu tastar...
Podeu tastar els bocats de calamares. Ai, si és que clar, ara ja ha dit amb tot, per mi ja ha perdut l'essència una mica. Home, però si dius que és de la Papiers, mira, encara té un passe, no? Però... Ja, però Tapapiers... Tapapier, tal qual. És lletxot, eh? Ja, però penso que moltes coses d'aquestes també són pels turistes, vull dir que ells tampoc no saben Tapapiers, què significa. Tot al costat de la... Bueno, Plaça Mallor, no? Que allà és on hi ha els bocats de calamares més bons. Diuen que els bons estan allà al costat de Plaça Mallor.
Per això, per això. Bé, doncs més coses, per exemple, de Madrid, per si algú ha d'anar els propers dies. Què s'hi lleva a la capital a l'obra? Doncs mira, us vaig a proposar un lloc, que tot i que Madrid no té platja, us presentem un xiringuito, que us podeu refugiar i té com un estil chill-out amb un estil ibisenc, amb totes baixetes, coixins, llums tènues... Caramba, que estan a la forna de Madrid-Rió.
Pues está, es un sitio que se llama Ojalá, y está en la calle San Andrés número 1. Tan de bo. Ojalá lo tenguessin, ¿no? Sí, sí, sí. Doncs escolta, bé, no sé, home, com que m'imaginava que han fet la zona aquesta, que a vegades jo parlàvem, de Madrid de Rio, que hi ha, doncs...
Justament on ara van tirar l'aigua, l'altre dia, el noi aquell. Tota aquella zona és nova a Madrid i han fet com un passeig i tal, i que no fos allà. Bueno, escolta, alguna cosa més ja per acabar i rematar el tema Madrid? Doncs sí, d'això m'agrada que us recomani dos llocs més, que són bastant curiosos. El primer és el Café Quino, que està al carrer Olivar número 17, que és un bar normal, però que de tant en tant i projecta pel·lícules. És un lloc petit, no hi cap ben bé més de 20 persones.
però és un lloc xulo i diferent per veure cine. Molt bé. I després us presenta també un lloc que es diu Joe Sushankove...
que és com un local privat situat en un búnker japonet, en un búnker de la guerra. Ah, que guapo. On podreu tastar sashimi, tatakis, nigiri, dins de la... Ah, molt bé. Sí, i això ho trobareu al carrer Alcalà, 122. Alcalà? Has dit Alcalà? Alcalà. Alcalà.
Mira-la, mira-la, mira-la, mira-la. Bé, doncs escolta, La Porta d'Alcalá és un clàssic aquest. És que jo sempre, no sé per què relaciono aquesta cançó tant amb Madrid, eh? I mira que n'hi ha d'altres, eh? Com per exemple, baia, baia, aquí no hi ha playa, o després també un bon xotis. Però a mi Madrid sempre, La Porta d'Alcalá, és la cançó d'Anna Belén que em recorda més a Madrid. En fi, caminem de qüestió i parlem ara. Tornem a Barcelona, eh? Tornem a Barcelona. Sí, tornem a casa. Sí.
I parlem de bars de fans, que és un article especial i un report també que feu aquesta setmana al Time Out de Barcelona. Què vol dir això, bars de fans? Doncs mira, això és un reportatge que ha fet el Ricard Martín, que ja el coneixeu perquè sempre se'n va de restaurants i de bars. És el que menja bé, eh? Exacte, és el que menja bé. Té molta feina, també. I ha triat bars per fanàtics. Per exemple...
Suposo que molts coneixereu el bar Barma, que és allà per a quart, a prop del 22 arroba, que és un bar per fans de l'Ost.
És a dir, si recordeu aquell avió que es va estavellar oceànic 815? Me'n recordo, mira, mira, oh sí, les lletres del començament, que van mirar putres, però bueno, acabarien i tal, i després, la mítica sèrie, l'os, un aplaudiment per l'os, que ens han cansat tots molt de temps. Sí, i tant, vam estar molt viciats. I llavors, jo no he estat mai per això en aquest bar, però vaja... Jo vaig dir que vaig estar fa molt de temps, de fet, quan la febre de l'os... Sí. Me'n vaig donar un dia a fer un esbirre, i és molt curiós, perquè realment tenen fotos, tenen com...
com una espècie de mig avió estavellat, vull dir que si voleu posar-vos nostàlgics, volem anar cap allà. És com si estiguessis en el búnquer, no?, del Desmond, una mica. Sí, sí. Està molt bé. Bé, doncs, per tant, Barma, un clàssic de bar de fans al Poble Nou. Més bars, així, de fans? Més bars. Per exemple, paramans dels 600, us han recordat el Seat 600, que nosaltres ja gairebé no el vam viure, però els nostres pares sí. Sí. Doncs hi ha un bar al carrer mestranocular número 11, que es diu Taita,
i que està dedicat al cotxe dels 600, a l'època de la transició, a les reunions que fan les famílies, tots ficats en uns 600,
i podreu fer un còctel o menjar alguna coseta. Per tant, és un bar molt vintage, aquest, no? Aquest és molt vintage. De la transició, d'abans, al final de l'època franquista, en fi, segurament una bona sorpresa per portar els nostres pares, per exemple, no? Per exemple, sí. Com si estiguéssiu fa 30 anys a casa. Recordes quan? Bueno, en fi, Núria Feliu té una versió molt maca d'aquesta cançó en català, molt baixa també. Recordes quan?
Estàs cantarint, eh, avui? Ai, sí, avui estic molt cantarint. Mira, va com va. Tu, si vols cantar alguna cosa, sempre pots, eh, Clara? No et sentis... Jo és que canto molt malament. Tot i que l'altre dia vaig guanyar un karaoke. Vaig anar! Vaig guanyar un karaoke!
I en karaoke! Felicitats! Bueno, que jo només feia els coros, jo només ballava. Ah, bueno, bueno, per res. Sí, que vam participar en un concurs de karaoke que feien a l'Alfa. Sí. És que no us ho vaig poder explicar, perquè com estàvem a l'altre la semana passada, no us ho vaig poder explicar. No vam fer connexió, com va anar l'Alfa? Connexió. Connexió, ah. Doncs és molt divertit. És una cosa que es diu Singordai, que espero que... Era la primera edició, però esperem que en facin més. I és una batalla de karaoke. Un contra un. El públic vota.
i el que guanya passa a la següent fase. A tu et va molt tot això, eh, Clara? Perquè recordo que... Ai, com m'agrada! Per exemple, el furor que es fa aquí a Canji, el dia de la festa major de Sant Just... Ui, mare! Com en coneixeu! Va una mica per aquí, no? Això ho veig? Però te n'adones que li ha el furor i era preguntadora? Vull dir que jo m'hi canto, perquè no en sé. Però el tema està en que jo tampoc sé cantar, i mira, faig el... No tinc vergonya, que és diferent.
Bé, en fi, Clara, i acabem ja amb un bar, no?, que també ens vols recomanar, o què? Sí, doncs us recomano l'últim, que es diu El Ciclista, que està al carrer Mozart número 18, i com el seu nom indica, és especial per amants de les dues rodes. I aleshores trobareu bicicletes, de fet us pureu cilins, vull dir, tot està dedicat a les bicicletes, i...
Realment la decoració és molt curiosa i molt xula. I ara, deixeu-me que faci una brometa. Podreu agafar un bon pedal. M'agrada molt, m'agrada molt. I aneu amb compte a l'hora de canviar la marxa. Però... Molt dolent, molt dolent el meu, sí, ho assumeixo.
Clara, moltes gràcies una setmana més, que vagi molt bé i disfruta de tot. Un petó. Adéu.
Tres quarts de sis de la tarda, ja tenim aquí amb nosaltres la Montse Ferraz de l'Espai Essència. Montse, avui veig que vens amb una convidada, no? Ah, avui vinc amb una convidada d'una generació més pròxima a la vostra que les altres, ja ho veus, no? Ah, sí? Joventut divino tesoro. Bueno, escolta, fem una pausa. Re, ens situem una mica, que traiem els papers i parlem avui de Mamifit.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro.
10 nobles. Per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverns.
Tres quarts de sis de la tarda, recte final d'aquesta primera hora de la penya del morro i deixem saludar la Montse amb l'aplaudiment que es mereix. Montse, què tal? Gràcies. Avui dèiem que parlem del Mamifit, de fet, essència.
Vosaltres sempre dieu que voleu acompanyar les persones seguint una mica, a veure, el fil de la vida, no? Des del començament fins al final de tot. Molt bé. I, evidentment, el començament de tot és l'embaràs. Per això, avui volem parlar d'activitats físiques per fer en aquests meros tan especials per a vosaltres, les dones, no? Home, i pels homes també, perdona. Bueno, però això és per manteniment.
Ens poden acompanyar els homes, no?, a l'hora de fer-ho. Haurien, no, Anna? De fet, fem una activitat que és Family Feet, que és el mateix que fem amb maracinadors, per exemple, en aquest cas, i fan amb els papis. Anna Ferrer, bona tarda. Hola, bona tarda. No t'hem presentat que ets una mica també la impulsora de Family Feet, no?
Explica'ns una mica què és, o Montse, qui vulgueu, què és això de Mamifit? No, Mamifit, ella ho explicarà millor que jo. Jo només puc dir que sense això que volem acompanyar i que fem cosetes, activitats més dinàmiques, activitats més tranquil·les, com el ioga també, que ja en parlarem un altre dia. Però avui ve l'Anna, per tant avui parlarem de Mamifit per la gent que és més dinàmica.
Clar, perquè aquests són alguns cursos que feu allà a Essència, no? Sí, això són activitats que es fan regularment, això no són cursos esporàdics, això es fa setmanalment. Per tant, són cursos regulars, diguem, d'alguna forma. Sí, un cop a setmana. Que no són puntuals, sinó que ja tenen una rutina. Sí, un cop a setmana, un cop a setmana. En fi, Anna, explica'ns una mica, anem allà al gra, què és això del Mamifit?
Mira, Mamifit és una empresa que va fundar l'any 2009, la Emma Soteres, que ella estava als Estats Units, ho va importar des d'allà, i va estar fent allí amb la seva primera filla aquesta activitat. Llavors va venir cap a Espanya, es va instal·lar aquí...
I va dir, ostres, aquí no hi ha res semblant, no? Doncs quina gran idea, poder fer exercici i no haver-te separat del teu nadó. I en el cas d'embrassades, doncs, mantindre-te en forma des del principi de l'embràs. I, bueno, va fundar l'empresa, que és MamiFit, i jo tinc la franquícia, porto la franquícia, en aquest cas, Sant Just d'Esvern, Hospitalet i Esplugues.
Això ve dels Estats Units? Sí, sí, sí, exacte. Ho veieu a portar des d'allí. I a altres llocs d'Europa... A Alemanya també es fa molt això, no? Sí, es porta molt el que és exercici en aire lliure, en centres col·laboradors, pel tema del fred, sobretot pel clima. Aquí no sé si estàvem molt acostumats, però com s'està rebent? Aquí superbé. Oh, a Sant Just ho vam fer el dia de Sant Just al carrer, eh? Ja ho vam fer a la inauguració llavors.
Aquí molt bé, ha tingut molt bona acceptació. Bàsicament podríem dir que és com una mena de gimnàstica fitness pre i postpart. En prepart, en quants mesos haurien de començar ja les dones embarassades a anar a fer mamifit?
Embraçades poden començar des del moment que els donen la superbona notícia que estan embarassades. Des del minut zero, ja, no? A no ser que el metge, per algun motiu X, digui el contrari, des del moment zero. El d'exercici es van canviar, no?, m'imagino, en el prepart, durant els mesos de gestació. Sí, depèn dels mesos, exacte, depèn del trimestre en què estiguin, però, bueno, normalment sempre... Jo els dic sempre que cada una pot llegir el seu cos, també, llavors potser hi ha una noia que tenim de menys setmanes i una altra de més...
i depèn de cada una, potser aquesta de menys, potser no està acostumada tampoc a fer tant d'exercici, pot fer menys repeticions que l'altra, llavors sempre sí que anem veient els mesos de cada una, però tenim en compte també cada una el que pot donar d'acord. Perquè quin és l'objectiu, diguem, si una persona o si està plantejant, per exemple, fer un mamifit, una dona està embarassada amb la seva parella, perquè també heu comentat, no?,
Sí, bé, més que res, les de postpart, sobretot. A postpart, sobretot amb la parella, no? Bé, no poden venir amb parella, però normalment venen les mares, amb la dona, eh? Venen les mares. Quin és l'objectiu de tot plegat?
Doncs l'objectiu, que és la filosofia de Mamifit, és poder, en cas de l'embràs, poder mantindre una mica en forma, no?, mentre estàs embarçada i el tema del pes també és important, però si no agafen tant de pes, estan millor muscularment amb tonificació i d'a més, i en el cas del postpart, el fet de no haver deixat nadó amb algú altre per
Per poder fer una mica d'exercici i recuperar-te bé, en aquest cas, del que és el parc en si, el sol pèlvic... No, clar, anava a dir que, clar, que a les dones us canvia molt, lògicament, el cos, l'anatomia, la forma humana, no?, durant l'embaràs. I, clar, això també a vegades pot... Estic parlant de coses perquè jo això no ho he viscut ni ho viuré mai. Home, però pots acompanyar.
Jo parlo de la dona, quan es veu ella mateixa amb aquests canvis hormonals, amb aquests canvis físics... Clar, que a vegades fer aquest ajustament pot ser una mica difícil, diguem-ho així. Els hi va molt bé a nivell, per exemple, muscular, en el postpart, sobretot des de l'embreç també treballem amb exercicis per reforçar el sol pèlvic, que queda molt afectat després, en el postpart també, amb el mètode hipopressiu...
I sobretot els hi va molt bé també a nivell emocional. Les claves de postpart ajuden a paravindre la depressió postpart, també, perquè es fan com una mica de teràpia entre elles, de grup, de... Bueno, pues ostres, jo, les que són el primer venenador, pues ostres, a mi em passa això i a mi l'altre...
I els va molt bé també a nivell emocional, ja no només físic. Sí, bueno, es van fent allà, es van fent unes corrues, no? I van fent un ambientillo, i llavors a Sència venen també, a part d'això, vull dir, venen... Avui no parlem de consciència, però realment són espais conscients, no? I venen i tenen la xerradeta amb la doula, bueno... Quines són les pors més freqüents a l'hora d'afrontar, per exemple, l'embaràs de les dones que us venen?
Bueno, sobretot el moment de... Hi ha un top five, saps, de coses que diguis, mira, això és el que... Bueno, clar, nosaltres treballem més a nivell d'exercici físic, no? Llavors sí que, bueno, sents que comenten, no? El moment del part, i ara millor, doncs, bueno, dubtes que els van sorgint, però...
sobretot cap al final. De fet, ahir van tenir una xerra d'essència i... Amb la Carol, l'any que va venir a les plàncies. Algunes de les... És d'oula i és psicòloga. Psicòloga maternal, em diuen elles. Algunes de les embrassades van venir i venien com, bueno, amb molts dubtes que els havien sorgit en el moment, no? Després d'estar amb la Carol, l'any de... Ostres, ens estem plantejant ara això i l'altre.
Sí, de fet, Mamifit, totes les classes estan impartides per persones d'INEF. En el meu cas, jo soc fisioterapeuta, que també entravem dins de la franquícia.
I estem formades també amb el mètode MamiFit. Amb la fundadora ella mateixa ens dona el que és la formació. I a part d'això, amb el mètode hipopressiu, que és un mètode que fem servir en les caies de postpart, per reforçar la musculatura de sol palvear, que va molt bé i està molt de moda. Ara s'està començant a posar molt de moda. I en què consisteix això?
El mètode hipopressiu són postures, és a nivell postural, es treballa amb amnèes, a nivell respiratori, llavors el que fa és activar i enfortir tot el que és la faixa abdominal. Va molt bé de part, ja no només en pospart, fem també grups amb noies o dones que ja han sigut mares fa uns anys, com enforteix tot el que és el tema de sol palviar, ajuda a previndre incontinència urinària, va molt bé previndre mals d'esquena o millorar-los...
té molts beneficis. Llavors ja no només fem mares i nadons, sinó que tenim grups de mares que ja no venen amb nadons i fem classes amb elles, potser només d'hipopressius. Després del part, aquests exercicis que feu a Mamifit, totes les dones poden començar de la mateixa manera o si és via vaginal o via cesària el part és diferent?
Sí, és important. Des que han tingut el nadó, si ha estat per vaginal, poden començar a partir de la sisena setmana. I en cas d'haver sigut cesària, a partir de la vuitena. Tot i així, sempre recomanem que tinguin l'hoquei del metge conforme està tot bé i poden començar a fer exercici físic.
Per tant, hi ha un marge d'un mes i mig, dos mesos, no?, abans de poder-se incorporar a fer exercicis físics. Sí, que és com si fos la quarantena normal, sí, sí, sí. En fi, no sé si voleu preguntar alguna cosa més. No, això ho sé. Jo estic conèmplia d'aquesta etapa, i a mi m'ha passat, estic a l'època de ser àvia, jo ja. Fem agufit també, agufit, que també és un altre daràs. Què és això, agufit?
Bueno, bufit també és... Ah, abuda. Exacte, sí. Sí, en alguns nassones fem... Jo de moment no ho estic fent aquí a Sant Jurs, però també... Que és gimnàstica per activar també la... Sí, sí, manteniment musculatura. Les iaies que aguanten... que fan els cangurillos, no? També, no? També, venen amb els peques. Sí, sí.
De totes maneres, quin tipus d'activitats feu amb dones, en aquest cas, que estiguin embarassades? Són aquestes típiques que es veuen en les pel·lícules, que agafen una pilota o respiracions? Bé, fem de tot. Mira, les clares d'embarassades, comencem fent una mica d'escalfament, fem tonificació de braços, de cames, fem una part de càrdio.
I després fem una mica d'estiraments, exercicis de sol pèlvic per reforçar. I riuen, i riuen. Molt, sempre. S'ho passem molt bé. I una mica de relaxació. El tema respiratori també el tractem, però és diferent que l'escles de prepar de la llevadora. Sempre separem, no? La feina de la llevadora és la llevadora, són l'escles de prepar...
i el nostre és una mica més exercici. I en les clares de postpart igual, fem la primera part mètode hipopressiu i després ja fem tonificació de cintes, de braços, de cames, cardio igual, i exercicis amb els nadons. Aquest acompanyament social, diguem-ho així, perquè estan rodejades d'altres dones que també estan embarassades i que d'aquí pocs mesos tindran els seus fills. Clar, m'imagino que també les acompanya, no? Perquè no és el mateix també...
tu els respectes, no? Vull dir, també està amb la dola o la llevadora o la professora que fa Mamifit, que no pas també rodejades que en aquell moment de l'etapa de la seva vida estan també com elles, no? Vull dir, que també poden compartir experiències i el que estan sentint.
Però això és molt enriquidor, eh? Sí, sí, sí. Això és molt enriquidor i després, vull dir, es creen uns ambients entre elles que després es troben als parcs i comparteixen les inquietuds, els neguits, i això és fantàstic. De fet, els grups que normalment tenim d'embrassades normalment venen després totes juntes a les claves de postparc o les mateixes que s'han trobat
en les classes de prepar de l'ambulatori, venen a les classes, ostres, al boca a boca, i van venint després i venen totes juntes a les classes de postpart. I també amb els nadons, no? I amb nadons què feu? Perquè els nadons també els feu fer exercici? Bé, interactuen les mares amb ells. Per exemple, fem flexions de braços o flexions a terra, les flexions es fan fent un besito al nadó, cada cop que fan una flexió. Que bonic! És molt tendre. Oh, que bonic! Mira, tira-t'hi una dinosa.
I així motiva més, no? Sí, sí, sí. Tinc una llista de beneficis, després poden fer a casa també, no? Home, sí, la idea també és que puguin fer a casa després. Beneficis que la mare obtindrà per fer exercici, no? Després del parc, per exemple. Ajuden la prevenció, com has comentat, de la depressió. Sí, depressió. En pensaments no existeixen moments de culpabilitat, per exemple, per haver de deixar el nadó amb algú altre.
per posar-se en forma. Exacte. Quan neix, us sabreu millor que jo, vosaltres, però quan neix, la mare que no vol deixar en cap moment el seu fill, el seu nadó, i que n'hi ha, que els hi costa moltíssim, i que fins i tot el primer dia de feina, perquè no l'han deixat mai, durant aquells tres mesos o quatre que han tingut la baixa...
És un moment dur. És un moment duríssim, no? També, per exemple, recuperació del cos que la dona tenia abans, de quedar-se embarassada, tonificació de la musculatura, correcció postural i reducció del mal d'esquena, millora de la circulació sanguínea, combatre el cansanci, carregar-se també d'energia pels nous dies... En fi, el que hem comentat una mica, també, no? Aprendre experiències d'altres mares i formar un vincle amb el teu nadó durant les classes que...
De fet, ja serà un vincle per tota la vida inolvidable, no? De fet, sí, exacte. Bueno, és que paral·lelament a això, vull dir, en les classes de ioga que també hi ha gent que a vegades fa les dues, es treballa llavors molt més el vincle afectiu amb el bebito, no? Sí, a Essència, per exemple, hi ha embrassades que fan les classes de...
de ioga per una banda, amb la Sheila, i després vénen a Mamifit. És la part més, potser, més... Sí, és diferent. Són complementàries. Són complementàries, totalment diferents, i ho deixen les dues. Quants anys fa que ho feu, això, de Mamifit, aquí a... A Espanya? Ah, a Essència. A Essència han començat aquesta temporada. Ara, temporada, fa un mes. Quantes dones teniu al grup de prepart?
Doncs en el de prepar serem quatre, començarà ara una noia també, i Marecina Dons comencem aquest dijous, el nou grup de Marecina. Sí, exacte, demà. Demà comencen les classes de Marecina Dons a les cinc i quart, les classes duren una hora. Molt bé.
I, de fet, demà són ja cinc, em sembla. Fins a quina edat màxima poden anar amb les mares amb el nadó? No posem un límit. Tenim mares que venen també amb l'altra filla, potser venen amb el nadó i venen amb l'altra filla, que és més gran. No el puc deixar amb ningú, el porto amb mi. Sempre estem pendents també d'ajudar-les, que puguin gaudir al màxim de la classe. El que fem quan són més grans, sensei, és tancar la porta perquè no se'ns escapin. Ah, molt bé.
Normalment uns 5 anys, més o menys. Anna, ho hem de deixar aquí. Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies també per haver vingut una setmana més. Deixa'm comentar que si algú vol més informació hi ha la pàgina web. No, no, això per Mamifi, però després Essència per grups d'embarassades a iogues em sembla que són 12 o 13, no sé si són moltes, o sigui que hi ha un bon ambient. Com sempre ens quedem amb gas de més, però tenim el temps. Vinga, gràcies.
Catalunya Informació.
I anem de seguida a l'equip viari per saber com va el trànsit. Endavant, bona tarda. Bona tarda a l'Antitud i aturades a la Ronda Litoral, a la Zona Franca, Cantoni, Sigipusco, sentit Trinitat, i a Becderrodi, Barceloneta, sentit Llobregat, i a Cues a la C32, dos quilòmetres, a Sant Boi de Llobregat, sentit Sud, un quilòmetre més a la C58, a Montcada, sentit Sud, a la B30, a Sant Cugat, i a Cerdanyola, en sentit Nord, i a Barberant, sentit Sud, i a l'AP7, a Barberant, sentit Sud, també a Cues.
N'hi ha la sedista Granollers, Llissa de Vall i Parets, sentit sud. Mig quilòmetre a la B23 Esplugues, sentit Barcelona. I també a la P2 el Papiol per allà amb la P7. I trànsit molt dents a la 2 a Sant Joan d'Espia i Cornellà. Mig quilòmetre de retencions encara a la B22 al Prat de Llobregat, sentit Barcelona. Està tallat d'accés a la B20. Es manté l'antitud en els dos sentits a la GV Baixa 62-16 a Sant Pere Pescador. I el mig quilòmetre de Cues en dos punts diferents de la Nacional 230 Viella-Migerana en sentit Lleida.
S'ha acabat l'escorcoll a les seus de les empreses Agrofruit i Ebrefruit a Tortosa amb quatre detencions. L'operació continua oberta i no es descarten més detencions. S'investiga un forat comptable de 50 milions d'euros. Suspesa la llei catalana d'horaris comercials. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra la normativa. La Generalitat té el suport del gruix del sector comercial per aplicar-la voluntàriament.
Suècia tornarà a fer eleccions generals el 22 de març. Seran les primeres anticipades des de fa més de 50 anys. El govern social demòcrata s'ha vist obligat a convocar-les pel que al Parlament li ha tombat els pressupostos.
El president d'Esquerra Oriol Junqueras ha demanat una reunió amb el president Artur Mas per abordar la possibilitat d'un acord després que tots dos ja han exposat el seu full de ruta independentista. De fet Mas té previst iniciar una roda de contactes amb partits i societat civil abans de decidir si avança o no les eleccions.
Alfonso Alonso ha jurat el càrrec de ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Substitueix en Amato, que va dimitir pel cas Gürtel. Alonso ha reconegut avui que el seu nomenament l'havia sorprès i assegurat que vol donar un impuls social a l'acció del govern espanyol.
Els jutges demanen que s'ampliïn les terminis de prescripció per als delictes de corrupció. També demanen l'augment de penes i que se suprimeixi l'aforament dels càrrecs públics. Els jutges de Gans de tot l'Estat reclamen més mitjans materials i personals per lluitar contra la corrupció.
Detinguts els administradors dels webs sèries Pepito i pel·lícules Pepito, les pàgines que facilitaven als seus usuaris enllaços per descarregar i veure pel·lícules i sèries, han estat clausurades amb un ordre judicial per un possible delicte contra la propietat intel·lectual.
Catalunya Informació. Els esports. El Barça pele contra la targeta groc que va veure Leo Messi a València després que el comitè de competició hagi decidit mantenir-li. L'argentino ha anat a Oscar, on l'equip ple de suplents jugué a les 10 del vespre a l'anada dels setzents de final de la Copa del Rei.
El president de l'Hospitalet, Antonio Castellano, assegura a Catalunya Ràdio que no creu que cap seguidor radical del Frente Atlético assisteixi al partit contra l'Atlètic de Madrid, tot i que l'han declarat del risc. El partit és a les vuit i també a aquesta hora Sevilla-Sabadell. I la nedadora catalana Mireia Belmonte ha batut el rècord del món dels 200 metres papallona i se n'ha endut la medalla d'or. Els Mundials en piscina curta de Qatar al matí. Belmonte s'ha classificat també per la final dels 400 estils.
Els ruixats guanyaran terreny al final de la tarda i al vespre amb punts del litoral i el pre-litoral sud. El cel serè de les comarques de Lleida donarà pas a més núvols. Demà pot ploure amb més punts i nevar dèbilment al Pirineu. L'ambient fred s'imposarà. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i gairebé 5 minuts. Us parla Andrea. Bueno, l'atur es manté a Sant Just el mes de novembre. El mes passat va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. Al municipi les dades de desocupació es mantenen, però han baixat a la comarca, a Catalunya i en el conjunt de l'estat espanyol, segons dades al Ministeri de Treball.
Al Bas Llobregat la xifra d'aturats ha baixat el novembre, situant el nombre de desocupats en 63.320. A Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa i ara hi ha 581.000 parats i al conjunt de l'Estat hi ha 4.512.000 aturats. Cal recordar, però, que les dades d'atur registrat que publica el Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, que, a més, no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que hagin esgotat el subsidi.
Més coses, Josep Perpinyà és l'únic candidat a les primàries de la secció local del PSC. L'actual alcalde ha recollit i ha entregat els avals necessaris per a presentar la seva candidatura. El termini per a recollir i presentar el suport s'acabava dilluns. Perpinyà, doncs, és l'únic candidat en aquest procés de primàries que el PSC ha engegat per primer cop per triar l'alcaldable, en aquest cas per a les eleccions municipals de maig de 2015.
Els dies 12 i 13 de desembre estaven reservats per ser dies de votació de les candidatures, però, atès que la de Josep Perpinyà és l'única que s'hi ha presentat, tot apunta que l'Assemblea la validarà el proper 18 de desembre.
I acabem recordant buscar el casal de joves programa un nou curs intensiu de monitor de lliure a finals de mes. L'organitza l'equipament i l'escola lliure al sol. El curs té una durada total de 310 hores i s'estructura en dues etapes, la lectiva i la pràctica. L'etapa lectiva són 150 hores i la pràctica 160 hores.
Hi ha diferents preus disponibles. El preu general són 220 euros, però hi ha descomptes per a joves, sants justencs i aturats. El curs s'impartirà al Casal de Joves i al Centre Cívic Salvador Espriu els divendres i dissabtes del 20 de desembre fins al 17 de gener. Les inscripcions s'han de fer a través del web www.escolaelsol.org.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jós Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bona tarda. Ràdio d'Esvern, 98.1
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smoothie.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ara escoltes la ràdio de Sant Jús.
Ràdio Tespel, 98.1. Ràdio Tespel, 98.1. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona connectarem amb el casal de joves de Sant Just i el Sergi Arrada, que ens explicarà quines són les activitats que hi ha pels propers dies en aquest equipament juvenil del nostre municipi. I a més a més també parlarem d'educació canina amb la Roser Arts. Avui un tema sobre la taula.
que és el tema del territori lliure de circs d'animals. Ens explicarà la situació a Catalunya, també a Espanya, en fi, no sé si hi haurà polèmica o no, però de totes maneres en parlarem d'aquests moments amb la Roser. A part de tot això, anem cap al trending topic de la segona hora.
Avui un dels temes més comentats de Twitter ha sigut Antonio López, perquè després de 20 anys el pintor ha acabat el quadre reial que, per cert, s'exposa al Palau Reial de Madrid. No, Cristina? Sí, amb dimensions reals, 3 metres per 3 metres, 39 centímetres. Rius, que fa gràcia, fareix el quadre. És una fotografia i ara era hora, que tot me l'acabés, després de 20 anys.
La família de Juan Carlos I és la pintura més gran realitzada per l'artista i que, a més a més, mostra a tamany natural a Juan Carlos juntament amb la seva família. A l'esquerra, Sofia i l'actual rei, Felip VI, però això sí uns anys més jove. A l'altra banda, les Infantes Helena, la qual per ser agafat de l'espatlla,
i Cristina, en aquest cas, amb una flor a les seves mans. El quadre s'exposa dins la mostra el retrato en las colecciones reales de Juan Flandes a Antonio López. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Virginia Vargas, que és la família teva? No. Ah, diu, quina meravella, adoro aquest geni de la pintura, Antonio López.
Un altre comentari. Ens el fa la Marta Ima de la Cuesta. Diu, doncs sí, m'agrada el quadre d'Antonio López. Per aquí diu una altra cosa. Molt bé. I després Fes, que diu, mira que comparar Antonio López amb Goya i Velázquez, quin insult. En fi, però no diu per aquí, eh? Si per Goya, per Velázquez o per López. De totes maneres, el quadre... Home, 20 anys són molts anys, eh? Ha trigat molt... Déu-n'hi-do. Sí, en acabar-lo, perquè potser esperava que creixessin una mica els fills, no?
Dic jo, perquè surt el príncep, les dues infantes, i, en fi, el príncep l'actual rei. Anem cap a l'educació canina. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de menys. Bé, ja tenim la Roser al telèfon. Roser, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda. Aquesta és una mica encostipada. Una mica encostipada, al final d'enganxat. Mira, m'han intentat escapar, eh, però... Ai, sí, escolta, bueno, hi ha una passa, eh, ja és definitiu, està confirmat ja, sí, sí, perquè venia, per exemple, l'Andrea, dels serveis informatius, que fa la secció de les notícies de Sant Just al començament del programa, també ha vingut una mica, ja ens ha explicat, eh, que ve del metge.
També, el Carles d'aquí de la ràdio, si hi ha qualsevol llevantada o qualsevol virus, també diu que en un moment es refreda. En fi, això està... Bé, però es veia venir, eh? Veia venir tanta calor, tants dies, de cop i volta, ara, clar, arriba el fred i els més dèbils no aguanteu. Home, espera... Ja li direm, ja li direm quan ho enganxi a ell, Cristina. Per ser, Roser, crec que tinc una informació que t'interessa molt.
Digues-me. No sé si la puc comentar, Jordi. Va sobre tu. I les teves intencions de futur. No, clar que no. Pots comentar-ho. Poteu un ratit de tambors. No ho comentem, Jordi. Què prefereixes? Tu què ets més, de gats o de gossos? Jo, de gossos de tota la vida.
Jo de gossos de tota la vida. Un gos... El millor amic de l'home. Si m'ensenya d'una cosa, aquesta reacció, és que el gos és la millor amiga o millor amic de l'home. Ara, que porta molta feina, també m'ho ha ensenyat, eh? Aquesta reacció també m'ho ha ensenyat.
No tant, és un nafent. És un nafent, és un company de corda, no?, que l'altre dia explicava el senyor Benítez. Ah, molt bé. Va, Roser, entrem en matèria perquè justament avui volem debatre una mica, aprofitant que som territori lliure de circ d'animals.
Sí, sí, sí. De fet, no sé si ha entrat, crec que ha entrat ara al desembre, en vigor tot això, junt amb les ordenances que van entrar a l'octubre. Sí, però perdona, això a Catalunya, no? Només a Catalunya, però tinc dades molt interessants. Mira, actualment hi ha, avui vinc en pla en documentació a tope, ja us ho dic. Actualment hi ha 99 municipis catalans on aquestes pràctiques, és a dir, els circs amb animals, ja estan prohibides.
I la llei del Parlament, que això és d'un article del diari Ara, de fa uns mesos, però de quan es va començar a parlar tot, que va ser a finals de setembre, a principis d'octubre, però la llei us dic que crec que ha entrat ja en vigor, eh? Val, perfecte. O sigui que ara mateix podem dir que Catalunya és un territori lliure de circ d'animals. Sí, correcte. Un aplaudiment, no?, per nosaltres. Ara, què vol dir això?
No, no és que vulgui dir res, és molt bé, ole, però també criticaven alguns partits polítics, com Esquerra Republicana o la CUP, l'Iniciativa... Criticaven que és una mica incoherent aquesta llei, que evidentment és un pas endavant, que encara hi hagi, per exemple, els correbous, que són molt tipus a les terres de l'Ebre i que estan molt arredats a la cultura i costa.
Però bé, comentaven també els diferents polítics que han parlat del tema, que el fet d'haver tirat aquesta llei endavant i que això estigui als carrers, doncs que també ajuda a crear consciència per en un futur, no? Tot això avanci més i realment abolim tot el tema de la cultura relacionada amb el maltractament animal.
Ho trobo una mica il·lògic, eh, Roser? Si em permeteu el cos ho digui, tota aquesta nova ordenança i aquesta llei de prohibir els circs i de més, quan encara hi ha gosseres que els gossos, doncs, finalment ens acaben sacrificant. Ho trobo una mica incoherència, no?, que en facin aquesta... Bueno, aquí a Catalunya hi ha molt pocs centres, també hi ha molts municipis que han prohibit l'eutanàsia, eh? Però encara continuen amb molts altres. Sí, sí, bueno, i és una feinada que ens queda per fer, Cristina, tots plegats, jo crec, eh? Però, bueno, és un pas endavant i s'ha d'aplaudir per allò de, bueno...
Ja que castiguem lo malo, doncs aplaudim lo bueno, també. No ho sé, mira, a mi em va quedar una frase de la Marta Tafaya, que és una doctora en filosofia de l'Autònoma i que està molt ficada en temes animals. Totes les seves línies d'investigació van cap aquí. Ella va dir, diu, els circs no poden ser un símbol de llibertat i anar pel món arrossegant gàbies, no? I trobo que arrodoneix molt bé tot aquest tema.
Però sí que és cert que queda molta feina per fer. Comencem per la tema gosseres, jo em poso negre i m'he barallat amb molta gent de dins de les gosseres. Clar, per això t'ho comentava, és que trobo molt pitjor això de les gosseres, on se sacrificen els animals, a banda que estan a gàbies, que en un circ, no? De fet, és que jo soc una de les persones... És el mateix, eh, Cristina, perquè mira, encara et diré que un gos amb una gossera, encara que sigui molt, molt, molt petit el percentatge, sempre té un tant percent de sortir, perquè van vegent a veure'ls, aviam si se'ls endú.
en un cip, no, moren en allà. Neixen en allà moltes vegades i moren en allà. Clar, però si són animals en cautivitat, que no estan acostumats a conèixer el que és la llibertat, pot sonar malament i sí que és cert que potser els animals haurien d'estar en llibertat i de més i tot el que vulguem, però si ja estan acostumats a això, no ho sé, jo crec que el fet de després posar-los en llibertat jo crec que seria fins i tot perjudicial per alguns d'ells, no per tots, eh?
És que clar, jo aquí em trobo una mica confrontada, soc una persona que m'agraden molt els animals, jo he anat al cirr de petita i me'n recordo perfectament de tenir una foto amb un tigre petitó, petitó, em va encantar i era boníssim i tal.
No, no, que em fa molta llàstima per una part, no?, perquè és això que tu dius, no?, a veure si és cert, els tenen allà amb gàbies, a saber com els cuiden i de més, però, clar, per una altra banda, jo, egoistament, no?, en aquest sentit, miro per les persones que ens agrada i... No, jo et preguntaria quin cost, eh?, que tu tinguis la fotografia amb aquest animal tan bonic... Que hi ha un darrere, no?
que hi ha darrere el taló. Li produeix a l'animal, no? Sí, en aquest sentit, sí, Jordi, no dic que no, però... Tenir una fotografia amb un tigre petit o amb un ximpanzé, o anar a veure'ls directament allà, no cal tenir que fotografiar. Per mi, exactament, igual en un zoo, eh? Jo no estic gens a favor dels zoos. Si vols anar a Pants, te'n vas en una reserva africana, que estan vivint al seu medi.
Clar, la diferència entre una reserva africana i potser un circ o un zoo, un zoològic no acostuma a passar tant, però sí que s'han donat casos, no?, és que en una reserva africana és molt més complicat que tu puguis anar i tocar un d'aquests animals i... Per això dic... Jo vaig estar, per exemple, aquí al sud de França, al costat de Perpinyà, hi ha la reserva africana de Sigean, per exemple. Sí.
I allà... Amb diners es pot fer tot, eh, Jordi? Sí, però en principi no pots baixar... Sí, en principi no, però si hi ha un petit to al tenen, tal i qual l'agafen, t'ho pagues, aquí es pot fer tot, eh, en aquesta vida i en aquest món, per desgràcia. Sí, en això estem d'acord, però igualment em sembla tan malament una cosa com l'altra, eh? Crec que això, o sigui, és meritós d'aplaudir-ho,
Perquè és un primer pas, molt petitó. Hi ha molts polítics que estan indignats, creuen que és molt poc pel que s'hauria de fer dels que estan més a la banda animalista. Però, bueno, és un pas que hem fet endavant, no? I llavors, perdona, Roser, tu que estàs amb el tema, això què significa concretament? Que a Catalunya, per exemple, ja no es poden ni exposar animals, ni circs, ni res? No es poden exposar animals per guanyar diners, exceptuant els no, que també em sembla absurd.
Exceptuant, perdona, el zoo. Aquest és un tema part, eh? Tema zoo. Mira, et dic una cosa. Però el zoo està mort, el de Barcelona. L'última vegada que vaig anar... Un dia, si voleu, fem una... Ara, és terrorífica, eh? Ens hem de vestir de zombis. Perquè tinc una amiga que ja ha treballat i m'ha explicat cada cosa. Del soterrani és el zoo que... O sigui, ho ha viscut en viu. No li ha dit ningú. No, no, no.
Jo tinc un familiar que ha treballat 30 anys al zoo i... Jo et dic una cosa. A mi, jo no conec ningú que hagi treballat, crec, però a mi em fa una pena quan he anat aquests últims anys i veure els elefants que hi ha, o sigui, no són grisos, però jo crec que
De l'aura que porta al voltant, no pobres? Sí, de l'aura que porta al voltant, d'aquell caminar lentament, que uns ni es mouen, que no cal ser un expert per veure que realment tenen una pressió espectacular, pobres animals que estan allà fent voltes tota l'estona, fent els mateixos, com es diu això, comportaments... Hem parlat molts cops de gossos tancats i tot el que hem parlat d'estrès, d'estereotípies, de comportaments d'aquests o conductes estranyes,
o repetitives, tot això es pot aplicar, jo crec, a gairebé qualsevol animal. M'atreviria a dir qualsevol animal. Si anava a dir mamífers, però és que hi ha moltes aus, hi ha inclús rèptils, que acaben desenvolupant comportaments que no són gens propis i és per la mateixa...
situació que tenen, d'estar tancats, de no tenir vida social. En fi, clar, és el que passa. A vegades també, perdona una cosa, però jo crec que a vegades també és necessari que, no que el tinguis tancat, però sí que hi hagi una intervenció humana, en aquest cas, perquè l'espècie de determinats animals continuï, perquè és que hi ha molts casos de, no sé si era un tigre, el tigre bengal, o no sé quin. Sí, per la caça, també intervenció humana, està clar, sí, sí, sí.
És ideal que hi hagi, o sigui, hi ha molta gent activista, hi ha molts lluitadors, vull dir, no hem parlat del tema perquè no té res a veure amb gossos ni amb animals, però, bueno, en realitat sí, amb satafis.
i tot el tema de les petrolíferes de Canàries. També, tela. Tela. Sí, sí, sí. Per cert, mira, que avui estem parlant justament que el Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta llei, que no sé si ha entrat o deu estar a punt d'entrar en vigor ja aquest desembre del 2014, relacionada... Jo he de dir que aquí a Catalunya, com a grup circenses catalans, només hi ha dos, de tots els que n'hi ha, que n'hi ha en un munt,
que portin encara animals, eh? La gent ja fa circ sense animals, és que no calen animals. No, no, ja tenim referències també, com el tipus tortell-pultrona, etcètera, amb el circ, el cric, per exemple, sense anar més lluny, per exemple. Però escolta, ja que estem parlant avui que Catalunya és un territori lliure de circs d'animals que ha aprovat el Parlament ara fa re. Maria, que parlessis del que va passar a la pel·li Blancanieves.
Sí, de Pablo Berger, perquè allà hi ha una història també, de fet hi ha un plano, no sé si se la recorda de Blancanieves, que està protegida per la Maribel Verdú, és en blanquinegra, no hi ha text, és una pel·lícula que em sembla que va guanyar Goya, a la millor pel·lícula. Va guanyar 11 o 13 Goya. Sí, va guanyar molts Goya, en les edicions, no, ens fa un paell d'edicions, em sembla. El 2011, si no m'ho dic.
Uf, doncs mira, encara no ho poses, fa 3 edicions. Total, que en aquella pel·lícula hi havia una seqüència amb un toro, si no tinc mal entès, dins d'un... Com es diu això? Dins d'un ruedo, dins de la plaça. Tu vols parlar d'aquesta seqüència? Jo vull parlar més enllà d'aquesta seqüència. Què va... No les conseqüències, com es va fer aquesta seqüència i... Què va passar, Roser? A veure, explica'ns.
Bé, d'entrada que es van fer servir i matar fins a nou... Avui m'he sabentat com es diuen els novillos en català, es diuen jònacs. Els jònacs, que són els toros... Són novillos de Lídia, són joves. Són toros joves de Lídia, d'acord? Doncs fins a nou toros es van matar. Quan aquesta gent tenia permís, perquè havia demanat cert permís al Col·legi Veterinari i a la Comunitat de Madrid,
Per fer dues corregudes, porta tancada i puntó. Tot això per gravar la pel·lícula, per gravar la seqüència. Correcte, llavors arrel d'això, gent que estava dins i que va poder gravar imatges i va poder veure el que s'estava fent, doncs va interposar una denúncia el 2011, quan va sortir la pel·lícula,
Home, perdona, deixa'm aturar-te aquí en un punt d'aquesta història. Jo també trobo molt fort que per fer una pel·lícula s'hagin de matar nou animals. Perdona, trobo més fort que per plaer sortir allà un aturejai i els matin igual. Jo no entro amb això amb el tema toros. Només dic que a mi, en el cas concret que està explicant la Roser, a mi em sembla fort que per fer una pel·lícula s'hagin de matar nou animals.
I a més a més, quan ara mateix estan molt avançades les noves tecnologies i per internet ho podrien haver simulat perfectament o amb qualsevol... Sí, aquí ja no hi ha, però perquè aquí es pot fer ja amb agrafisme, amb 3D, amb efectes... No era necessari, no calia. Exacte, exacte. Mira, en concret, la denúncia es va basar en la filmació d'imatges que van suposar la tortura i mort de nou bous sense la corresponent autorització per a realitzar un espectacle públic de festeig teorí
comptant únicament amb permisos per a dues bregues, que són dues rondes, no?, a porta tancada. Com va constatar el col·legi, els va constatar això quan van posar la denúncia al Col·legi Veterinari de Madrid, que és el que s'encarregava d'assegellar-ho, no? Ells el 2011 van posar una denúncia. Aquesta denúncia la Comunitat de Madrid, a nivell municipal, l'abats i va. I he tret el tema avui perquè el 2013...
va just ara farà un any, van aconseguir que des del govern el director general de Medi Ambient tornés a recuperar aquest arxiu i estan pendents d'expedientar-los ara, els responsables de la pel·lícula. No m'estranya. Sí, sisplau, continua explicant com avança el cas, perquè ens interessa, i a més a més, escolta, ja que en parlem, tenim un altre cas que no fa gaire, que és el Ghost Excalibur. Què passa, Cristina?
No, no, i que, a més a més, després, quan acabem de parlar d'aquest, hi ha hagut un nou programa a televisió, no sé si ho heu vist, però que incorpora animals i també hi ha bastanta polèmica sobre això. Oh, sí, també ho heu sentit. No l'he vist mai. No l'he vist mai, però he sentit que... Escolta, se'ns acumulen els casos que hem d'anar seguint.
Bueno, abans d'acabar m'heu de deixar que us doni una petita cosa que és molt bona i traurà tot el mal gust també de la tarda, eh? Sí, no, no, però jo vull parlar de l'Escalibur, eh? Que m'expliquis... Sí, sí, parlem-ne, parlem-ne. Vale, vale, vale, però digues, digues, abans de... No en sé gaire, eh? Intentaré assabentar-me del que passarà demà. Ah, vale, vale. I a la següent secció que em toqui fer-vos el feedback, però... Sí, a veure, deixa'm recordar que l'Escalibur és el gos que van sacrificar justament amb l'excusa de la prevenció per la bola des del Ministeri de Sanitat de Madrid... De Madrid. De Madrid.
i que el gos d'aquella infermera que al final va resultar que es va curar, no tenia la bola i em sembla que van demanar, van fer una denúncia al Ministeri de Sanitat i entre altres coses com a reclamacions també hi havia compensacions lògicament pel tema aquest del
Aquesta gent s'està movent molt, em consta. A part de les denúncies particulars que estan posant, estan movent denúncies comunitàries i s'estan demanant signatures perquè no torni a passar alguna cosa així per normalitzar aquest tipus de situacions i tenir lleis o normativa al respecte. Sí, de fet, rescatem una mica aquesta història perquè justament demà hi ha una conferència al Col·legi d'Advocats de Barcelona de com segueix el cas d'Escalibur, no?
Sí, i a més, fixeu-vos al cartell, presenta a la conferència la diputada de la Junta de Govern espanyol i responsable de la Comissió de la Protecció del Dret Animal, Carmen Valenzuela es diu aquesta dona, i l'advocada Magda Urenric, que és del Col·legi d'Advocats de Barcelona, és la presidenta d'aquesta comissió. I parlarà un altre advocat i vicepresident del Govern.
I parlarà també la marca Marín, que és de la unitat de patologia infecciosa del Departament de Sanitat Animal de la Facultat Veterinària de la UB. Home, veig que és molt interessant... Hi ha un cartell maco, eh? Molt maco perquè, a més a més, m'imagino que aquí hi ha opinions confrontades, no? Perquè tenim per una part els representants de l'Estat, que no sé si estan d'acord o no, amb el que van decidir des del Ministeri de Sanitat matar l'Escalibur,
I després també hi ha representants, no m'imagino, de defensa del món d'animal i la causa aquesta d'Escalibur. En fi, doncs això serà demà. Que ja aniràs tu, Roser? Procuraré anar, no sé si podré perquè tinc una altra cosa i em sembla que se'm solapen. Intentaré anar-hi, però si voleu anar-hi, només es pot confirmar assistència, em sembla que és gratuït. Mira, us dic el mail. Deganat, D-E-G-A-N-A-T, arroba, I-C-A-B, alta i cap, punt cat.
I-C-A... Bé perdut, eh, perdut. Torna, gràcies. Gràcies. Torna a dir-ho, us plau, Roser. Bé ganat, arroba... Bé ganat, arroba... I...
I... C... C... A... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B... B...
Ah, bueno, espera. Que aquesta és una altra. Jo volia anar allà cap a la bona notícia, però l'actualitat, escolta, no ens deixa. Jo la veritat no l'he vist mai, perquè no... Jo sé que ja no acostumo a veure la televisió i si la veig us ho freqüento. És un programa presentat per Florentino Fernández. I Patricia Conde. Correcte, que el que fan és posar proves a cantants que estan fent un karaoke en aquell moment. Tu imagina que posen a la porta del
calar, tenen la lletra i els fan proves amb animals, la majoria de proves, com per exemple, hi han d'entrar a un box, a una caixa, que està ple d'escorpins. Han d'entrar després a un altre, la següent està ple, no sé, d'escarbats. Tornem al mateix, és un cert. Han d'estar ple de cucs, per exemple, i s'hi posen pertot arreu, a la cara i tal. Llavors, clar, aquí què passa? Aquí veus el patiment
del concursant que intenta cantar tranquil·lament la cançó, però no pot perquè té pànic. El lema és no paris de cantar. Llavors, el que fan és posar, en el cas d'animals, per exemple, una, ficaven una noia dins d'una caixa transparent plena d'aigua i plena de serps. Serps intentant pujar per damunt de la dona, sortir, perquè també suposo que estan patint l'estrès i l'angoixa, que a més suposo que patiria la dona. Tot tipus d'animals ratolins,
Unes altres, per exemple, una passarel·la amb diferents capses que la noia havia d'anar passant per damunt. Hi havia una que estava plena de cucs. Jo suposo que si la noia, amb el pes d'una persona, trepitza la capsa plena de cucs, algú moria, segur. Aquí està la qüestió. Roser, com ho veus davant d'aquest panorama televisió? De fet, té denúncies.
Jo veig que aquí, per guanyar calés, vale todo, i a mi això no em val. Llavors, sé que s'estan també demanant signatures, jo he signat per això, s'estan demanant signatures i s'està movent una denúncia col·lectiva també perquè treguin aquest programa de la parrilla o, com a mínim,
no facin servir animals. Ja veurem com evoluciona. Però em sembla fatal, em sembla horrorós. Perdona, perdona, és que estic obrint aquí una notícia de fa res 6 dies, perquè veus que és un programa que fan els dimecres a aquesta hora de la tarda, ai, aquesta hora, els dimecres més tard a Antena 3, em sembla que és.
I, de fet, el David Avila, que fa la secció de tele, ja ens va dir que és un programa que l'havien renovat i que continuaria. Doncs mira, diu que Pacma ha denunciat Killer Karaoke pel seu tractament amb els animals. Diu que Mediaset, que és la cadena, que hi ha un equip d'especialistes que garantitza el cuidado i la seguretat dels propis animals.
Que ens expliqui com van quedar els cucs que van aparar sota el peu d'aquesta dona. Sí, sí, sí. Diu que han denunciat aquest programa de quatre, perdó, ell t'entén a tres, és de quatre. Sí, sí, això sí que ho sé, sí que està en marxa. Sí, davant de la Fiscalia de Medi Ambient per irregularitats en el tracte d'animals. I el partit PAC m'assegura que tras mostrar els veterinaris fragments del Killer Karaoke...
Els especialistes van poder constatar que es produeixen diferents irregularitats, algunes de les quals poden ser considerades delictes de maltractament animal, segons l'article 337 del Codi Penal. És que, mira, tot el tema del PACMA o el... o tot es libera, tot aquest tipus d'organitzacions que sempre, no?, hi ha molta... hi ha una part de la societat que les veu com molt... toca punyetes, no?, i...
i que no saben fer altra cosa que cridar. I realment aquesta gent mou moltes coses i aconsegueixen molts canvis de lleis o aconsegueixen revocar lleis.
I sense ells jo crec que no hi hauria ningú més que ho fes. Perdona, sí, sí, no, no, continuo llegint la notícia perquè a més explica això que comentàvem la Cristina i jo així una mica per sobre, exactament quines són les coses que poden ser denunciades. Per exemple, la introducció de diferents tipus de serps, com l'ampropeltis, boas, erics, morelias o pitons, en tancs d'aigua, quan cap d'elles és una espècie aquàtica. Això, per exemple...
També denuncien que es posen granotes i ranes al costat de boas constrictor, quan la boa és una espècie que és un depredador natural de les granotes, i que diu que poden arribar a patir estrès i angoixa les ranes i els animals que estiguin allà al costat de les boas constrictors. Ara m'aventuraré, ara m'aventuraré.
Me l'entonaré, però... I, bueno, potser algú em fa treure les paraules en algun moment, però et diré que molt probablement aquesta boa no es mengi la granota que té el cantó, perquè va drogada. Molt probablement, no ho sé, eh? Però molt probablement. No m'estranyaria. Pot ser, pot ser.
Mira, és una opció, perquè jo crec que també, com tu, Roser, que en el cas del tanc amb aigua, jo crec que l'animal, únicament per estrès i per això també, no hagués anat a la persona només i s'hagués intentat pujar. Jo crec que la reacció, segons l'animal, podria haver estat una altra diferent i molt pitjor cap a la persona, també. Exacte. Si tenen tanta seguretat que no passarà res, per alguna cosa serà, no?
Clar, aquí està la qüestió. Si no, no crec que s'arrisquessin posar una persona amb aquest tipus de serps tan perilloses que... Al final s'acaba sabent, perquè si aquesta denúncia prospera i tot això es tira endavant i al final acaben aconseguint el que busca en Pagma, probablement tota aquesta informació sortirà. I després de tot això, Roser, quin és l'objectiu final? És a dir, què és? Aconseguir ni circs, ni gossos a les gosseres, ni sacrificats, ni a pel·lícules? El Pagma és un partit de lliberació animal. Vull dir, el Pagma el que vol...
Com la majoria de... Bueno, el PACMA és un partit, o sigui, no és una organització, una ONG o que n'hi ha altres. Partit animalista, és un partit polític. És un partit animalista. I aboga per la lliberació animal i pel benestar animal. Llavors, bueno, suposo que és abolir totes les lleis que fomenten el maltractament animal...
i crear-ne d'altres de noves que els protegeixin, no?, en general. Escolteu, no tenim més temps perquè... Anem a la bona notícia, va? Clar, anem a la bona notícia perquè, si no, s'estirà el temps a sobre. A veure, quina és la bona notícia? Aquest diumenge, dia 7, acosteu-vos tots a Sants, a la plaça de Sants. Què dius ara? Sí, clar. Per què? Que estaràs allà? L'Avinguda Jonguell i Rodalies, bueno, aquest sí que intentaré fer-hi, Rodalies, junt amb l'Associació Udols, que n'hem parlat algun cop, i al Portal de Sants,
faran la primera festa dels gossos i gats del Portal de Sants. Hi haurà fotocal, hi haurà assessorament per adopció, hi haurà tallers per gossos i per nens, una festa, un festigau. Hi haurà gossos per adoptar, també? No, no hi haurà gossos per adoptar, però sí assessorament per adoptar-los.
Molt bé, doncs de tot això serà aquest diumenge, durant tot el dia, m'imagino, allà a la plaça de Sants, no?, als voltants. Sí, pels voltants. Molt bé, Roser... Ah, i un mercat de Nadal, com es diu això, conscient allà també, o sigui, tots seran articles artesans i una part de la venda mirarà destinada a protectores.
O sigui, que cap de setmana, tothom que es passi pel barri de Sants... Cap allà al diumenge. A gaudir del Mercat de Nadal i també d'aquests gossos que hi haurà i tot això. En fi, Roser, moltes gràcies. Cristina, tu volies alguna cosa? No, ens quedem amb la bona notícia, ja està. Roser, gràcies, amb la setmana que ve... No, d'aquí dues setmanes. D'aquí dues setmanes. Molt bé. Adéu, adéu, adéu.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb algú, no sé qui encara, del casal de joves de Sant Jus. Fins ara. A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Bona nit.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la Penya del Morro. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu.
Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Hola.
Bona tarda. Bona tarda, Sergi, què tal? Com estem? Molt bé. Quants temps sense saber de tu. Sí? Mira. On has estat, Pellín? Jo he estat a Madrid. Ah, a Madrid has estat? Sí, crec que cada setmana. Què feies a Madrid a la setmana? Sí. Què feies? Doncs un aniversari d'una amiga. Ah, d'acord, molt bé. Ai, jo vull tenir també amics així, parlant-me'n fora. Que faci un aniversari. Jo em vaig pagar el bitllet i tot. Que vas anar amb la B.
Eh? Amb la B, sí. Ah, que guai. Ai, què tal? Molt bé, molt bé. Molt barat, el vaig a comprar al setembre, ja. Sí, escolta, vas en el vagó que hi ha... Partirem, si no. Ah. No, tu ets a veure el vagó de la festa, que em sembla que ho neguéssim. Clar. Tu vas entrar allà i dius, no, qui era el vagó de la party... party wagon. Bueno, escolta, party wagon, anem a...
Deu-me ja l'Ana Valena aquesta, que ja l'hem escoltat abans a la Puerta d'Alcalá, i parlem del casal de joves, perquè hi ha alguns temes sobre la taula que ens interessa molt. Sergi, per on comencem? Doncs comencem per la setmana vinent. Perquè fem pont. Ah, molt bé, molt bonic.
Molt bonic. Bueno... No, home, un dia que tens temps per parlar del que sap de joves... No podem parlar, però no d'aquesta setmana. Vale, vale, va, parlem de setmana que ve. Però que feu pont, què vol dir? Que tanqueu dilluns i ja està, no? Sí, dissabte. Dissabte també. Va, no és un pont xulo. Perquè nosaltres obrim els dissabtes.
Nosaltres no. Nosaltres fa anys que la ràdio no obre els dissabtes, eh? Abans hi havia el programa de l'Esbernada, que era de 12 a 2, i amb el tema de retallades i tal, van dir no. I la ràdio no s'obria el dissabte. I el dilluns fem festa, també, nosaltres. Per això, sí, com que és un pont, doncs al divendres a la nit no hem programat res. No hi ha res, eh? O sigui que a les 6 de la tarda cap a casa tots, ja. No, no se l'estarem fins les 10. Ah, bueno. Però no hem programat res per la nit, perquè la gent no vindrà. Clar.
Escolta, anem a la qüestió. Què es pot fer al casal de joves, ja, de cara a la tornada del pont? Exacte. El dimecres, dia 10, tenim una xerrada activa de mobilitat internacional que es diu Com superar amb èxit una entrevista laboral en anglès i o francès, que us heu d'inscriure amb entelació,
perquè ja es treballarà directament amb la gent que s'hagi inscrit, amb els perfils ja determinats, s'ha d'enviar un currículum i t'has d'inscriure... En quin idioma? Eh? En quin idioma?
Doncs, en anglès, en francès o en català. Jo conec, tinc col·legues que han fet entrevistes de feina per Skype, eh?, amb Genafora i tal. Està molt ara, eh? Sí, i llavors, per exemple, li ve una persona, diu, bueno, tu saps parlar aquests idiomes? Diu, sí. Diu, vale, un moment, no et moguis. Llavors, per exemple, li canvien, li apareix una persona...
que parla anglès per l'Skype i llavors el tio parla anglès una estona després li apareix un altre que parla francès i també parla una mica francès després li apareix un altre que parla alemany llavors el tio m'expliquava que flipava una mica en aquesta entrevista concreta de feina que ell va tenir que li anaven apareixent persones per l'Skype
a l'empresa on estava dedicant-se a fer aquesta oferta de feina i, bueno, que va acabar-ho una mica. I després també em va dir, que això no sé si és un dels secrets que explicareu a la xerrada la setmana que ve, que ell se sabia unes frases amb alemany, per exemple, perquè ell tampoc no és que parli molt, molt, molt fluid, no? L'alemany sap algunes mocions. I que ell sabia algunes frases concretes amb alemany, per exemple, doncs sí, jo vaig aprendre alemany quan tenia 10 anys i vaig anar no sé on.
I això és bo que s'ho va estudiar especialment. Això són coses, també, a tenir en compte, Sergi, de cara a demanar feina o entrevistes amb altres idiomes? És a dir, saber trossets amb l'altre idioma? No sé si m'explico. Sí, i també, clar, el llenguatge corporal canvia en un altre idioma. Ah, sí? Clar, perquè cada país té la seva manera d'expressar-se, de fer...
És veritat, perquè clar, no és el mateix, però d'aquesta manera, no?, que parlen els francès i es parlen, eh?, tenen com una altra cosa, una altra cojó, llavors és veritat, no?, en canvi després te'n vas cap a Itàlia, per exemple, no?, i llavors és una altra, una altra història. O, o, o, hi ha gent que diu que no...
movent el cap dient que sí. Ah, com a la Índia. Saps? I, bueno, jo què sé, tonteries com aquestes. Bueno, a Itàlia també. Bueno, això no és per a l'Itàlia. Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa fai? Ma, què cosa f
i així, perquè, com que he dit, es treballaran sobre casos concrets de la gent que s'hagi inscrit. Per tant, això és la setmana que ve. Quin dia, per cert?
El dimecres, dia 10, a partir de les 6 de la tarda. Ah, dimecres, dia 10, a partir de les 6 de la tarda. Com fem la connexió... Ves-te anar aquí a la xerrada fent-se. Que, per cert, saps que fem el nou espai a la penya del morro de viatge voluntari amb la roda Carmona, que té alguna cosa a veure amb tot això. Demà ve el programa, no sé si ens explicarà o no...
Bueno, la xerrada aquesta la fa la begonya, eh? Sí, ja ho sé, ja ho sé, però ella com que també fa... Sí, i viatja molt. Va estar també a Madrid aquest cada setmana. Ah, sí? Sí, que t'estic demà. Que t'estic demà. Que t'estic demà. I jo aquí, jo aquí. En fi, doncs ja li preguntaré demà, Ser, ja li preguntaré.
Escolta, més coses de cara als propers dies al Canal de Jogues. Més coses. Sí, què teniu? La setmana vinent tanquem paradeta. Què dius? Si la Club Utopia tanca les seves portes. No me lo puedo creer. No me lo puc. No me puc. Sí, sí. Amb una pel·lícula catalana, 10.000 quilòmetres. Ah, és veritat. Amb el teu part de què?
Exacte. I una actriu de Jue Tronos, eh? Sí, correcte. Doncs tanquem paradeta amb aquesta pel·lícula. Serà una pena. Espero que vingui molta gent. No li dic res encara al David Pardeguer. No? No, perquè al David Pardeguer...
M'alegro, eh, que tu estiguis aquí complint el teu repte. Escolta, escolta, però que t'ho estic dient, que no li he dit res, però tinc un motiu, perquè el teu verdaguer se l'ha d'avisar una mica, si l'hi vises molts dies abans, potser no... S'ha d'avisar un dia abans i dir, escolta, si demà et va bé i no tens... És que el millor està a Londres, no? Bé, està a Londres, segur que no pot venir. Jo al migdia te l'hi enviaré, Sergi. Home, sempre hi ha Skype.
Sí, a part, li pega molt l'Skype a la pel·lícula. Bàsicament és d'Skype, no?, la pel·li. De totes maneres, és una pena... No ens estem centrant en el punt important, que és que el Cine Club Utopia desapareix.
Mira, jo... Pobret. A veure, això serà el divendres 12 de desembre, que des de la penya del morro el que fem és una crida a que tothom vagi amb una vela, una vela rotllo... Bueno, d'aquestes que es deixen anar... Com l'impossible, a tu t'agradaràs això, Sergi. D'aquestes que es deixen anar a l'aire...
Quan acabi la pel·lícula, des d'aquí el que proposem és sortir tots a fora, a l'esplanada del casal, i deixar anar centenars o milers, que seran les persones que aniran la setmana que va ser el grup utopia i que il·luminin el cel de sent just i, vaja, sigui una festa d'acomiad com d'humana.
I que la Gispa amb espelmes també s'espassi el número del Cine Club Utopia que és i amb el que s'acaba. Oh, que bonic. Això serà divendres que ve. Jo penso anar, eh? Jo ho tinc apuntat. Uau, això ja és tot una fita, eh? No sé qui és tan machacó, perquè jo he anat moltes vegades. De les cent i poques que hem fet, que has vingut a cinc... Que és idiota.
Escolta, Ternó, hem vingut més de 5, segur. 6, segur. 6, segur. Escolta, això és el 12. Vale, ja està. M'estic apuntant a la meva agenda ara, eh? O sigui, que no falleu, eh? Vale, vale. Ara no digueu no, que al final no ho fem. No, no, sí, hola. A quina hora és això? A les 10 i mitja, ja, com sempre. Vale, 10.000 quilòmetres. Per això de quina els he titulat, eh? Molt bé, una pel·li molt xula. Perquè ara estan parlant en anglès. Sí.
Que va bé, per practicar, no? També d'escoltar-la així en anglès. Per si tens una entrevista amb aquest idioma... La gent que vagi a la xerrada de mobilitat ha d'anar al Cine Club Utopia per practicar per les entrevistes. Molt bé, a dos quarts d'onda. Escolta, Sergi, jo t'he de preguntar això. Potser la setmana que ve podem parlar una mica més a fons, però per què tanca el Cine Club Utopia? Per diners. Per què? És que t'estic demanant una mica d'explicació. No, perquè...
Nosaltres som superlegals i hem pagat els drets d'exhibició de cada pel·lícula. Programar una pel·lícula aquí del cineclub costa 200 i pico, o sigui, gairebé 300 euros, depèn de la pel·lícula. Per cessió. Per cessió. Comptant que costa 3 euros i que venen al voltant de 20 persones...
Doncs fes càlculs. Fes números tu mateix, no? Clar, sempre hem tingut el recolzament de l'Ajuntament, sempre hem demanat subvenció de l'Ajuntament i tal, però clar, igualment no arribem.
I fèiem la barra de festes de major, i fèiem el carnestol fest, però bueno. Però aquest any ja no deu fer barra, ja, no? No, a la festa major ja no. Ja no. Perquè ja... Perquè ja tenim una edat. Bé, escolta... Que mostava el final. Ja, de verano. Escolta, Seri, em sap greu una pena, quina llàstima... Que vull dir que això no significarà el final del cinema al casal de joves. Ah, ojo! A veure... S'acaba el cineclub...
I continuarà fent cinema amb una distinta periodicitat, o sigui, no serà cada mes. Què dius ara? Però hi haurà de tant en tant alguna pel·lícula cada dos mesos, una cosa així, gratuïta, perquè el casal som així. Oh!
Que és nou! Que és nou! Que és nou! Tinc una mica més d'anime, que som dos. Ah, perdona. Som dos i semblava que era... Farem com sis pel·lícules l'any, entre la que fem el Nadal... Bravo! Que és el! Que és el!
Grasol! Grasol! Grasol! Grasol! Grasol! Sí, senyor, sí, senyor. Hàstia que bé, una bona notícia per acabar el programa. Clar. I també hi haurà el mateix programador que el Cinecuputopia? Bueno, també estarà ficat per aquí, sí. Ah, vale, vale. Supermacos. No, perquè seran pel·lícules de garantia, eh? Sí. Bueno, ja... Vols que t'avancin el temps? Ah, sí? Tens la pel·lícula Alfabré. Ho tens ja? La pel·lícula Alfabré, sí. Quina? Boyhood.
No sé quina és, eh? Aquesta que s'ha fet durant 12 anys. Perdona, jo conec Robin Hood. Sí, és la del noi que s'ha gravat durant el llarg de la vida, no? Una mica tot això.
Les quimieles, els premis a l'any i tot. Ah, que guapo, que guapo. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs escolta, mira, rey puesto, rey muerto, no? Al Nadal ficarem una per la tarda. Ah, sí? Quina? Guardianes de la Galàxia. Hombre! Hombre!
Casal, Casal, Casal, Sergi, Sergi, Sergi. Escolta, ens agradava molt, eh? Ens agradava molt quan eres de Galàxia, gran pel·li. I el Jodor, d'allà, però bueno, com es diu el Jodor? Tu ho sabràs millor que jo.
Qui? A Hodor. Hodor d'acord de la Galaxia. Ah, bueno, l'abra aquest, no? Sí, hi ha un que només fa Hodor, però de... Sí, jo soy i tal, sí. Chut, gut, algú així. Sí, ara sí és. Grut, grut, grut, grut.
Jordi! M'he quedat sols. En fi... Jordi! Ah, gràcies. Va, tontes, va. En fi, Sergi, doncs mira, és una bona notícia això, eh? I a més a més serà gratuït. Quin dia serà? El naval és el dissabte 27 de desembre. Vale, vale, vale. Dissabte 27, molt bé. A quina hora? A les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda, perfecte. Aquesta serà en versió doblada. Mhm.
I la de Boijut serà el febrer, ja parlarem, per la nit s'ho titulada. Molt bé, que guapo. Doncs escolta, fantàstic, Sergi, moltes gràcies. Una setmana més per haver-nos avançat aquestes informacions. Que vagi molt bé i que tinguis un bon pont. Què te'n vas, a Lisboa o a la Luixer? No, ja he marxat el cap de setmana passada. Ja, per això, que cap setmana estàs... Grà, festival aquí a Barcelona. Ah, festival de Barcelona? Ah, bueno, ja... Ja que em riu, és un pellin, és un pellin, és un pellin.
Sergi, que vagi molt bé. Adéu. Doncs mira, Cristina, amb la tonteria ja hem acabat el programa i ja són les 6 i 55 de la tarda.
I com sempre, a aquesta hora et pregunto, Cristina, si la penya del morro tingui molta, molta, molta audiència, avui què seria trending topic a Twitter? Abans diré una cosa i és que falta espai, eh, Jordi? Necessitem més temps, no pot ser? Va, dos hashtags. Sempre hi ha preguntes. No, no, si no és pel hashtag. Clauma, programa, no pot ser. Sempre hi ha preguntes, dubtes i coses a preguntar i a més a parlar. De totes maneres, anem pel trending topic lliure de cercs.
per aquest debat que hem començat a establir i que jo encara he de dir que tinc una mica el cor trencat i dividit per la meitat. Ja, ja, ja. Però bueno, has de fer el cor fort i pensar realment en els animals. Sí, això sí. En fi, agraïm-nos a la gent que fa possible l'Espanyol al Morro d'avui.
L'embrea bueno dels serveis informatius, que ja havia arribat tard. També a la Clara Nervió, del Time Out, el Pau Marcos des de l'Osport, la Montserrat Farràs amb l'Anna Farré, que han vingut avui a parlar del Mamifit, de l'Espai Essència. I a la segona hora, l'Educació Canina amb la Roser Ars i el Ferg Llerada.
des del casal de joves. Cristina, moltes gràcies per la teva col·laboració. Més que es passa a la Twitter i al Facebook. Us ha parlat Jordi Domena i tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Moltíssimes, moltíssimes gràcies a tots. Que vagi bé.
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que els quedi en un pas viu i decidit. Marxeu on sigui que us esperin, baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines, poseu els nens al llit.
Si dormen, mireu com respiren, perquè si és mort o és dolent, no importa molt l'aroma queix. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Voleu amables pretendents, fins altres braços que us valorin. I pel camí no no pregunteu, regeu que el nostre amor es pongui, guardarem com un tresor.
Les vostres patxes, les carícies, i els jurem per un moment. Anys pensàvem que confiem, però si truca algú no ho contesteu, que el seu ja és prou ple de valent. Si sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Fins demà!
que ens equivoquem com que ho anem a fer. Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem bé.