Vull destacar sobretot les temperatures màximes que han arribat a molts punts del litoral i del prelitoral als 22-23 graus, però és que al sud del país, especialment a les Terres de l'Ebre, han arribat, per exemple, al Doveu o a l'Aldea, fins als 25 graus. I encara han de pujar més els propers dies als termòmetres.
on el vent de Xaloc farà que quedin les temperatures màximes una miqueta més curtes, però sí que poden pujar tant demà com demà passat, especialment a l'interior de les comarques gironines i també cap a l'àrea de Ponent. Demà, un dia tranquil, protagonisme del sol, algun nubulat, poca cosa en definitiva, i durant la tarda sí que veurem arribar més nubulades per l'UES del país, que al final del dia deixarà el cel una miqueta més tapat en aquests sectors i més variable també.
a la resta de comarques. Com dèiem, demà, màximes més altes, amb un vent una miqueta més reforçat de components sud i sud-oest a la zona litoral. Ho deixem aquí de moment. Això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Bona tarda us parlar, David Amador. La plantilla del Força Lleida ha desconvocat la vaga prevista per divendres davant el River Andorra a la Lliga Leport. Hi ha hagut un preagora econòmic entre el club i el jugador. Escoltem el capità i portaveu de la plantilla, Miquel Feliu. S'assimila més o menys al que havíem pactat. Tots hi perdem diners.
Jo crec que hem de ser conscients que ells també han fet un esforç molt important. Nosaltres havíem de fer la pressió per defensar el que és nostre, igual que ells han fet la pressió per defensar el que era seu. Hi ha d'haver un responsable d'això, o uns responsables, i a mi m'agradaria que aquesta gent que ha comès en el seu dia negligències, que pagui per això que ha fet. Encara amb l'escat del Barça comença avui la sèrie de quarts de final de l'Eurolliga contra el Panathinaikos. I en futbol el Barça rep demà el PSG la tornada a quarts de la Champions després de l'empatadors a París.
I amb el dubte de Messi, Andrés Iniesta acaba de dir que es prenen l'enfrontament com una final. Notícies en xarxa.
Ràdio Tespel, durant 8.1. Ràdio Tespel, durant 8.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és La Pena del Morro. Bona tarda. Benvinguts al programa. Saludem l'equip habitual amb Carme Verdó i el capdavant de l'actualitat Sant Justenca. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Avui d'on ve la gent que ens acompanya i no para d'aplaudir fins que li surti sang a les mans a l'estudi número 1 de la ràdio? Del Masnou. Del Masnou. Iepa, Marejma. Aquí estem, Marejma. Marejma.
Marejima!
Avui al programa, a part de la qualitat s'enjustenca, també parlarem amb la Núria Oriol, la nostra coaching particular, que parla sobre notícies positives que n'hi ha a la qualitat del món mundial. A més a més, també durant aquesta primera hora rebrem el Marco Oms, que és un dels actors de Davant l'Empire, juntament amb la Riarenca, perquè va sortir a la Riera, Míriam Tortosa, fent aquesta obra al Teatre del Raval i que es va estrenar fa dijous passat en aquesta sala de teatre de Barcelona. Amb ell parlarem d'aquí una estona de Tot plegat.
A més a més també a la segona hora tindrem el casal de joves amb el Sergi Arrada perquè ens expliqui com va aquest equipament del nostre municipi, el Dani Martínez i el Joan Xirivella, els nostres gunis particulars de Sant Just que avui entrevistaran com a convidada la Montse que és la coordinadora d'ESO a l'Institut de Sant Just d'Esvern i acabarem amb el Iago Alonso i el seu món. Bona tarda i benvinguts a la penya en el morro.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Ah, no ho sé, no ho sé mai, no ho sé mai. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda al Twitter i al Facebook. I com sempre, comencem repassen alguns trending topics, el més comentat en aquesta xarxa social, el Twitter. Comencem per José Luis San Pedro.
Sí, perquè ha mort avui l'escriptor i economista als 96 anys i a Twitter han aparegut milers de comentaris i la majoria d'ells fent referència al dol i a la pèrdua d'aquest gran home. Comenaris com el de Ramon Lobo que diu, de tots els mortos recients, aquest és el que més me duele. O el d'Alberto Garzón que diu, ha mort José Luis San Pedro, una de les mentes més lúcidas que he conecido, un economista comprometido i una enorme fuente d'inspiració.
A més a més, també avui ha sigut trending topic Empleo. Sí, és un nou trending topic que es veu que fa referència a anar ficant als tuiteires noves ofertes de treball. Podem destacar-se que és la de JobTwitsEase.
que diu Urge incorporar 10 persones per nova apertura. Water Life Spain, Barcelona. Ah, molt bé. Van demanant gent que vulgui trobar feina i que necessiti una feina. Està bé. Està molt bé. Twitter ofereix feina, no? Si poseu empleo, per exemple, doncs podeu trobar feina.
Sí, sí. Un altre, si de cas, seria Costa Perroquer, que diu, oferta de feina per director, directora de botiga a Manresa. En canvi, també podem trobar, si de cas, el Javi Martínez, que és un dels altres ciutàries que ofereix una oferta de treball, que diu, necesitamos seis y siete programadores seniors que sepan de juegos. Tot això a Barcelona, eh, Jordi? Molt bé. Doncs gràcies, Cristina. Passem ara a l'actualitat Sant Justenca.
Parlem del cabaret artístic de Sant Jús que torna aquest dissabte. De moment hi ha una quinzena d'actuacions programades però encara hi ha temps per apuntar-se a fer algun espectacle. Gairebé un any després de l'últim cabaret
El reprèn Elisa Linares amb el suport del Cau, el Casal de Joves, l'Ajuntament i la Penya del Morró. Que també... Vull dir que hi ha molta gent que dóna suport al cabaret. Nosaltres també. Sí, sí. Carme, ampliem aquesta informació perquè ja tenim ganes que sigui dissabte a dos quarts onze de la nit. Ja aniràs? No, no puc.
A mi m'agradaria anar-hi. Actuaràs o no? No. Potser decideixes actuar aquella mateixa nit. Potser sí, perquè fins a última hora es pot fer, no? M'ho estic pensant. Exacte. Aquest any hi haurà poca actuació de circ, que era una de les que altres vegades havia triomfat més. Doncs aquest any em sembla que hi ha poca cosa de circ, però en canvi sí que hi ha...
Música, ball, recitals, una mica de tot. Perdona, sortirà aquell noi que es va despullar i va ensenyar a la Minga? No ho sabem. Es pot enviar un correu electrònic. Jo conec aquest noi, eh? Sí, el Raúl, és molt maco. Un aplaudiment pel Raúl, que és la primera vegada que venia al Cabaret i a Sant Just i es va despullar del tot. Doncs si a algú li interessa apuntar-s'hi en temps, pot escriure. Si a algú li interessa el Raúl, dic, eh? Cabaret Artístic Sant Just, arroba...
Gmail.com. Començarà puntualment, només ens ho han recalcat, a les 11 de la nit. A les 11. Per tant, el que demana l'organització és que la gent hi vagi a dos quarts d'11 per anar seguint, agafant posicions. Sí, sí, sí, estarem allà a les 9. I a les 11 començarà puntualment. Sí. En principi segueix la línia que marcava...
abans el cabaret urbanitzava en les noctàmbules, que començava també cap a aquesta hora, tot i que potser es plantegen, de cara a altres edicions, fer-ho més d'hora. I bé, doncs d'això que hem comentat, finalment no serà Immanuel López, el presentador, ho dic perquè ho vam dir l'altre dia. Sí, és veritat, que m'ho va dir l'altre dia, diu, no, al final no ho faig, i per què no? I Immanuel, el canji que pugui. Diu, no, diu, perquè diu, estic amb altra cosa. Saps qui serà, el presentador? No, qui serà?
Qui serà? És conegut per la penya del morro. Gina Pol? No, conegut. Es diu Sergi? Bastant conegut, no. És col·laborador? No, no és col·laborador però és un recurs fàcil. És un recurs fàcil? Per entrevistar. Just?
Fasalba! Fasalba i un altre noi que ara no recordo. Carlos García, que sempre van de la mà. Un és el cau i l'altre de les plaies. Podria ser, perquè han dit un nom... No ho sé, m'estic inventant. Vull dir, han dit un nom de pila i no m'he quedat amb el cognom. Que els heu entrevistat?
Sí, no, a l'Elisa Linales. Ah, però fa ja uns dies, no? No, aquest matí. Aquest matí? Ah, molt bé. Un tema molt juvenil, del just a la fusta. Escoltes una novetat. Sí, per això. Ja l'havies enrevistat. I el just a la fusta no. Molt bé, això serà aquest dissabte, a les 11 de la nit. Alguna cosa més sobre aquest tema, Carme? Ja està. Passem a la següent informació de la tarda.
Ecoembes vol rebaixar l'aportació de les administracions locals per la recollida d'envasos, argumentant que l'activitat productiva a l'Estat també ha baixat. L'Ajuntament de Sant Just, però, reclama un preu just a l'entitat per finançar la recollida selectiva al municipi. Carme, explica'ns més coses que ja endaleixo de saber de què va aquest tema. Això és el que hem comentat la setmana passada, que es va presentar una moció per part d'iniciativa, te'n recordes que reclamaven aquest preu just,
Doncs ja que tenim la informació ara que hem parlat amb el regidor de Mediambient, ho expliquem una mica més. Què és, perdona? Ecoembes. Sí, per la gent que no ho sàpiga. Mira, per explicar-ho fàcilment, suposo que recordareu la campanya d'en vas on vas i tot plegat, no? Sí, encara que siguis de plaç. Exacte.
patrocinat per Ecoembes. Ecoembes és aquesta empresa que s'encarrega de reciclar tots els productes que tenen el punt verd, que és aquell indicatiu que són les dues platxetes que indiquen el reciclatge. Per això el que demanaven en aquesta campanya era que no llencessis altres productes de plàstic que no tinguessin aquest punt, perquè en principi pel que ells fan no els funciona perquè els productes que tenen aquest punt de
De retorn sí que paguen una taxa i els altres no. Doncs això, d'una banda, sembla que ECOEMBES ha començat a negociar amb l'Agència Catalana de Residus el conveni que permet finançar justament la recollida d'envasos que tenen aquest punt verd que dèiem. Aquest conveni permet a les administracions públiques
finançar part de la recollida selectiva i ara aquests diners es reduiran en un 13% aproximadament. El que tampoc es converteix des de l'Ajuntament de Sant Just és la idea que les administracions públiques s'hagin d'adaptar a les necessitats d'ecoembes i per això el ple va tenir endavant aquesta moció que també demanava avançar en una forma alternativa del tractament dels envasos, és a dir, no només amb ecoembes, aquesta planta que han dit que s'encarrega d'aquests productes només amb el punt verd, sinó també
principalment del sistema de devolució, dipòsit i retorn. Suposo que...
Potser ho heu vist en altres països, per exemple, l'Alemanya s'ha desenvolupat, que és un sistema alternatiu, la recollida pública dels contenidors... Ja hem parlat aquí alguna vegada amb la Núria Oriol, que, per exemple, s'ha posat en marxa a cada ques. Això funciona a cada ques, que et pagues dos o tres cèntims més, però després si retornes l'envas... El torna al supermercat o on sigui. Hi ha unes màquines especialitzades que et tornen els diners. Això és el que es demanava també en aquesta moció, que es va aprovar el mes de març a l'Ajuntament de Sant Just.
Bé, i atenció, perquè a continuació, deixem aquest tema, parlem ara de concursos. Concretament...
Del concurs de narració breu i micronarració, és una paraula ja massa llarga, micronarració, que convoca la plataforma de micromecenatge, també massa llarg per el que és, mecenics.com. Els gualladors i finalistes veuran els seus textos publicats. Podeu participar-hi fins al 15 de maig. Carme, què és aquesta nova iniciativa i ens imaginem que surt d'algú de Sant Just? És una plataforma del Baix Llobregat. Ah, del Baix Llobregat. Per tant, ens queda una mica a prop. Del Baixó? Exacte. Olla, del Baixó, nen...
És un concurs que convida a escriure en cinc categories, volíem dir, s'editarà a més un llibre amb els guanyadors i els nou finalistes de cada modalitat i llavors això recordem, per si algú no ho sap, que és el micromecenatge que es basaria en invertir diners en projectes culturals, artístics o els que siguin, dipositant confiança en aquestes iniciatives
per fer que puguin tirar-se endavant. És coneguda molt coneguda de Verkami, no? Potser també és coneguda per tots. Doncs ara hi ha aquesta, messenx.com, que és la primera plataforma del país de micromassenatjant, edició, i aconsegueix editar el 75% almenys dels llibres que de moment se n'han exposat. Ara es convoca aquest concurs i hi ha cinc categories. Narració breu de tema lliure, narració breu sobre un tema predeterminat, que en aquesta edició seria la gran corrupció. La gran corrupció, per exemple, corrupció.
corrupció. No és un poema, eh? Fas molta pudor. Bueno, però és un relat que és breu. Narració breu que ha de començar amb la paraula Cantàbria. Per exemple, Cantàbria, Cantàbria. Cantàbria una vegada, eh? M'agrada, m'agrada. Narració breu de format epistolar. Epistolar, estimada Cantàbria. Com t'enyoro. I narració breu de tema lliure, que inclogui però sent paraules justes. Cantàbria, avui no vull parlar de tu i tinc moltes coses a dir-te. Apunta. Llavors, aquí ja venen totes les paraules, no?
S'han de tenir més de 16 anys per participar-hi i hi ha temps per fer-ho fins al 15 de maig.
Carme, moltíssimes gràcies. Ja res. Que vagi molt bé. Recordeu que ara mateix a radiodesvern.com totes les informacions que vulgueu de Sant Just i a partir de les 7 als Sant Just Notícies Edició Vestre. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant de les notícies positives de la vida amb la Núria Oriol. Fins ara. Adeu.
de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'swood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta de mirament musical.
Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé i gaire.
Entre la llaneria verds, saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Sí, bon Nadal i bones Pesco a 5 i 21 de la tarda. Continuem el programa i tot seguit, com cada dimarts, rebem la nostra coaching particular positiva, on les hi hagi, i positivista també, Núria Oriol. Núria, bona tarda!
Hola, bona tarda Cada setmana ja saben els nostres oients que intentem buscar i les trobem Les busques i les trobes tu Les notícies positives que ens envolten Avui parlarem de biorritmes i de creativitat
Doncs sí, i tant. Ah, doncs mira, ens anirà molt bé, perquè ara justament hem parlat d'un concurs de narració breu i micronarració, que es convoca aquí al Baix Llobrecat a la plataforma mecenics.com, i a més a més també arriben els premis de literatura, el Sant Jordi, vull dir que hi ha concursos de literatura pertot arreu, i, clar, la creativitat és molt important, no?, perquè pos davant de la...
del full en blanc, que justament el senyor Benito l'altre dia en parlava, i llavors no saps esperar-te o anar a fer una volta. Com enfoquem això de la creativitat i els biorritmes avui, Núria? Mira, doncs allò que havíem començat a explicar en la sessió del dia anterior, que vam dir, dic, mira, és qüestió d'observar cadascun de nosaltres
quins són els moments en què sentim que estem com més plens d'energia, més capaços de concentrar-nos, més capaços de generar noves idees, de ser més precisos en les accions. I si ho observem, ens adonarem segurament que hi ha dues tendències molt marcades que després es poden subdividir en dues més. Una...
és la persona que és matinera, és a dir, es lleva sense cap problema, millor que sigui d'hora, si és possible, saps allò, 6, 7, 8 del matí fins i tot, i ja està plena d'energia, es posa en marxa, gairebé diria que ni necessita el cafè.
Gairebé, eh? Et diria que ni el necessita. Gairebé. No vol dir que no el necessiti. Sí que és gent que a les 6-7 del matí ja està. Vinga, què s'ha de fer? És un moment, tranquil, per favor. Per favor? Diu, jo a les 7 encara dormo. Me'n vols deixar dormir, sisplau? Deixa'm estar, per favor.
Hi ha gent que es lleva també i que no li calen allò que comentàvem l'altre dia, que no li calen dues o tres hores per llevar-se o per posar-se a to, sinó que ja des del primer minut ja està amb una energia espectacular. Però clar, això ja apèn, com dius tu, dels biorritmes de les persones. Sí, perquè aquesta mateixa persona, passat un cicle d'unes quatre hores, farà un baixón i ella ho sap.
sobretot si s'ha observat, ho sap, farà un baixón, que aleshores és quan necessita generalment un kit-kat, que és anar a prendre alguna cosa, menjar una mica, desconnectar de la feina, i a partir d'aquí torna a engegar i torna a tenir un bon nivell de rendiment en tots els sentits, fins que es pot dir l'hora de dinar. Aleshores, aquesta persona no vol dir que a la tarda no pugui fer les coses bé, les fa bé, però per ell ja no és el mateix, i sobretot
Després de sopar és que se li apaga la pila, però absolutament és el baixón. I hi ha ni programes, ni lectures, ni música. O sigui, definitivament, desconnecta, perquè ja no pot més. Però si tu li dius, escolta, necessito que em presentis una feina, una bona idea i tal, ella et dirà que lleva més d'hora i que ho fa i que t'ho entrega.
abans que dic que s'ha quedat fins molt tard a la nit. Clar, per això és important saber quin tipus de biorritme tenim nosaltres, no? Sí, exacte. I és tan senzill com observar la tendència que un tendeix a estar més concentrat, té més bones idees, perquè el biorritme del matí tendiràs a tenir més idees, a ser més precis,
a tenir ganes de fer coses, doncs a les primeres hores del matí i després al KitKat, fins abans de dinar, més o menys. És bastant senzill. Molt bé, molt bé. Doncs això està bé, ja per començar-nos a conèixer nosaltres mateixos. I després ja les persones que és al contrari.
que són les persones que començaran a tenir molta energia cap a la tarda, que és quan elles, sobre les 5 o així, 4 o 5, és quan comencen a activar-se, podríem dir, i elles poden tenir molta energia...
passades unes 4 hores o així fan el kit-kat, també, i poden tenir molta energia fins les 12 a la 1 o les dues. Sí, això t'anava a dir, després ja els actors... I ja s'allargaran. Sí, no, t'anava a dir, després hi ha un altre tipus de professió, que són els actors que a partir de les 12 a 1 de la matinada ja es comencen a activar, també. No, s'han activat abans, perquè han actuat molt bé, la majoria d'ells, però després, esclar...
Pensa que els hi passa una cosa, eh? De fet, hauria de lentament desactivar-se, però, clar, venen de fer un esforç molt gran i això també, clar, els ha fet pujar molt el nivell d'energia. Baixen més lentament que els altres. Treballen a les nits, als teatres, i és veritat. Home, i si reben l'aplaudiment, reben, doncs, un plus, eh? O sigui, hi ha una petita excitació en el...
Sentint més positius de la paraula que els fa estar engegats fins les dues, les tres o les quatre. És molt bonic rebre aplaudiments. Per això la penya del morro vulguis un nou de tant tant. Aplaudiu una mica. Això també, clar, ens anima. Gràcies, gràcies. Ja, fem el programa amb un pujadot. Que, de fet, també volies parlar avui de l'any mundial de la quinoa.
Sí. Què és això? Vull parlar d'això i si em permets acabar el tema d'abans... Ah, sí, acaba, acaba. No, no, no, és que t'ho dic perquè... Sí, correm, correm. Sí. Però és que les persones que tenen el biorritme matiner es diuen aloses i les persones que tenen el biorritme nocturn es diuen mussols. Jo soc una mica mussol, em sembla, eh? Sí. Jo crec que sí, jo crec que sí. Tu, Cristina, què ets? Tu ets mussol. I tu, Núria? Doncs jo crec que soc...
Escolta, però alosa, que és un animal també o no? Sí, és un ocell. Sí, sí, sí. En castellà com es diu? Perquè ara està una mica perdut. Ai, ara espera't. Una alosa. Una alosa. Segur ho sap, ens ho pot fer arribar també. No, segur que ho trobeu amb el translator del Google. Ja ho busquem. Ara sí, parlem de l'any mundial de la quinoa.
Que no de la canoa. A veure, què és la quinoa? És un cereal, però és el més complet que existeix. Ah, sí? Sí, i a més es conreua, doncs, sobretot a Bolívia i Equador. Aguanta temperatures que van des dels 4 graus sota 0 fins als 30. Per tant, té l'avantatge que es pot conreuar tant a nivell del mar com a les grans altiplans dels Andes. Mm-hm.
I aleshores, doncs, és un... el cereal que porta més proteïnes, més oligoelements, més minerals essencials per a l'ésser humà. N'hi ha de diversos tipus. És un cereal que, sobretot, té molta tradició, doncs, en l'entorn indígena, però ens ha arribat a nosaltres gràcies, doncs, a les tendències d'una alimentació més equilibrada, també més ecològica, i té la...
Té, entre altres, avantatges, perquè és el més complet, hem dit a nivell de vitamines, oligoelements, que això és fantàstic, perquè a moltes persones que pateixen restricció alimentària, doncs, els resulta un plus, encara que només estiguin menjant aquest tipus de cereal. Té un altre valor afegit, i és que, de moment, no s'hi han pogut ficar pel mig,
les indústries que creen els transgènics, i per tant es continua plantant llavor rere llavor, i això dona molta llibertat, permet el comerç just a les comunitats que el conreuen. Perquè en el moment que s'entra en una producció, això ja ho sabem tots, de cereal transgènit, ja sabeu que cada any s'han de tornar a comprar...
la jabós per poder sembrar, ja no ho pots treure del cereal que tu has conreuat la propera collita. I això és un gran parany pel desenvolupament, pel comerç just, etcètera. Doncs la quinoa resulta que reuneix qualitats tant nutricionals com de cultura, clar, dels indígenes, sobretot d'Amèrica del Sud, però hem dit concretament Ecuador i Bolívia, com després la qualitat associada al comerç just.
Perquè la quinoa, aquest serà el que jo, la veritat és que et sents la primera vegada que l'escolto. Et convido a estar-ho perquè sé que t'agrada tot el que és exòtic. Sí, per això et tornava a preguntar, on els pots comprar aquí a Barcelona? On ho podem aconseguir i quin tipus de menjar es fan amb la quinoa?
Mira, es pot comprar a Barcelona segur que, a veure, botigues de dietètica segur, després potser en algun establiment de mercat que tingui molta varietat de cereals, dels mercats més típus el de Santa Caterina, més potser el de Santa Caterina segur. És molt bonic el mercat de Santa Caterina, que és aquell que està allà al costat de la plaça de la Catedral, la Via Laietana,
Amb aquells sostres així, tipus modernista, amb aquelles ones de colors. Oh, que m'agrada molt a mi. A mi també m'agrada, eh? Que realment el sostre ha volgut imitar les escames d'un drac. Molt interessant. Ah, sí?
Sí. Ah, no ho sabia jo, això. Ah, m'ho guardava per dir-ho pel dia de Sant Jordi, però se m'ha escapat. Ai, ai, ai, ai, ai, ai. On hi ha els dracs de Barcelona? Sí, és veritat. Una mica també una mica modernista, no? A l'estil Gaudí, amb la natura, les cames, eh? Molt bé. Exacte. I llavors...
Doncs no, es pot anar trobant. Hi ha petites botigues que també tenen molta consciència d'aquest tema. Quan dic petites botigues és que ens podem trobar de sobte que el nostre barri ho té i no me n'haig d'anar ni lluny, ni a la casa de dietètica, ni enlloc. Resulta que aquesta botigueta també ho té i el podem cuinar de moltes maneres, com una amanida freda, més tipus estofat,
Més típic per acompanyar carns o pollastre. És a dir, que ens ho podem inventar i així que prefereix, si és vegetariana, que no es barregi amb aliments com la carn o el pollastre. I aleshores prefereix posar-hi més el tofu i les verdures.
podries fer com una mena, entre cometes, guardant les distàncies, tipus paella amb quinoa. És a dir, aquí ja comences a fer volar la teva imaginació. Això ja depèn de cadascú. I que no tinc res en contra de la pell, per favor, que no he volgut dir això. Només dic que té possibilitats de cuinar.
Això depèn de la creativitat de cadascú i del viu ritme. Si és que cuini pel matí o per la nit, una amiga que ho decideixi. I a banda de fer tot això de la sopa de quinoa o quinoa amb rúcula i parmaçà i coses així...
També existeix la farina de quinoa, que es poden fer galetes amb aquest tipus de farina. Exacte, i també pot arribar el dolç, perquè combina molt bé tant amb dolç com amb salat. Bé, doncs mira, la quinoa, tu, que és l'any mundial, no? L'any mundial, i home, allí és una manera també de rendir homenatge a totes les comunitats indígenes que l'han anat cuidant des de fa milers d'anys, aquesta llavor, i que ja li van descobrir les propietats que tenia.
I és ara, ara, vull dir, potser fa 30 o 40 anys, que a Occident s'ha descobert el seu valor.
Molt bé, doncs queda dit, si algú vol més informació també, on podeu comprar, per exemple, quinoa, al Google, a Barcelona, i llavors allà ho podrà trobar. Canviem de tema i passem ara a la comarca del Solsonès, perquè la transformació de la indústria de la fusta ha arribat en aquesta contrada, bonica paraula, de Catalunya. Sí.
A veure, Núria, explica'ns una mica més què és la notícia agrària de l'espai. Espai. Sí, que a tu t'agrada molt això. Però a veure, sempre ho insisteixo, m'agrada...
Perquè va vinculat a la nostra Terra, al nostre planeta. Però m'agrada perquè resulta que d'allà surten bones notícies. Perdona, és que a mi em sembla molt bé que t'agradi, eh? No t'ho veus com una ironia. Vull dir que a mi m'agrada perquè mai parlem d'aquestes coses. Llavors tu tenim en Núria, que ets mig pagesa, no? I llavors ens expliques aquestes històries. A veure, parlem de la fusta dels Solsoners. Què passa? Doncs mira, passa que sabeu que hi ha un problema molt gros perquè s'estan tancant...
s'han tancat, vaja, empreses que treballaven tot el tema de la fusta i han deixat gent a la tor, no?, a la comarca, però, en canvi, el nivell de domini de treball sobre la fusta, el nivell d'instal·lacions que tenen, les possibilitats de coneixement que tenen d'aquesta matèria és tan alta que, justament, a pesar que ara és un moment molt crític, sobretot per la gent que s'ha quedat sense feina, s'estan implicant, però, també...
sector privat i sector públic per intentar trobar una solució en quin sentit? En que hi ha tal nivell de domini i tanta maquinària, eina, personal humà, capacitat per treballar la fusta, que creuen que poden donar el tomb de la situació crítica, de manca de feina i de manca d'indústria, reconvertint algunes instal·lacions per poder acabar consolidant el tema de la biomassa. Entre altres, perquè...
estan considerats que la majoria d'habitants de Solsona són treballadors experts en manipulació de fusta. És a dir, el de la biomassa ho han pensat de seguida perquè pensen que pot ser la sortida més ràpida a la situació crítica que viuen, perquè hi ha una demanda concreta, una demanda que...
és a nivell internacional. Aquesta demanda existeix i pensen que ells poden entrar ràpidament a cobrir aquest tipus de demanda amb la seva oferta. Però després també s'estan plantejant altres tipus d'activitat perquè veuen que són experts en la matèria i, per tant, aquest coneixement adquirit després de molts anys l'estan aprofitant per donar un tomb i un tomb que, vist des de fora,
és un tomb de molta fortalesa de futur, perquè qui ha d'invertir, qui s'hi ha d'implicar, és la mateixa gent del solsonès, i significa que, en principi, hi ha un compromís i una responsabilitat cap a aquesta feina molt alt, i no tancaran, com algunes empreses han fet, que tenien també capital estranger, tot s'ha de dir, i han dit que no els resultava, compte, mantenir l'explotació allà, no? Per tant, és una mica...
Sé que la situació encara és difícil, però els passos que s'estan donant, i a més molt ràpidament, estan molt ben pensats. I omple d'il·lusió veure que d'una situació realment de crisi i d'una situació trista i que pesa, com és el tancament d'unes indústries concretes, de seguida es troba la sortida i es troba una sortida intel·ligent, amb visió de futur i, per què no dir-ho, sostenible perquè...
en realitat anar cap als biocombustibles, doncs si es fa ben fet, si es fa en cura, si es fa en planificació, és una opció molt interessant. En canvi, personalment penso que voler perpetuar els models de si trobar explotacions de gas, trobar explotacions de petroli, està totalment desfasat. Vull dir, la transformació, la capacitat de transformar-nos i fins i tot això d'anar ja cap a una dimensió de futur, m'ha semblat
que és una gran promesa i un gran potencial, pel sol sonet jo volia dir. Doncs em sembla fantàstic que ho facis, Núria, ja saps que tens llibertat sempre d'explicar el que vulguis, que l'altre dia una persona em diu, escolta, la Núria mai parla de futbol o del Barça i mira que a vegades hi ha notícies positives. Sí, però saps què passa? Són les notícies que penso que surten molt sovint, jo encantada, si vols, de parlar de dir, ostres, doncs el Barça va tornar a guanyar. Però és que del Barça se'n
Però que el Barça guanyi no és notícia. No, però jo, per exemple, estava pensant ara en el cas de Vidal, en el cas de Tito Pilar Nova, que justament aquest cap de setmana van tornar al Camp Nou després d'haver passat el seu tractament de càncer i també del transplantament de fetge. O sigui que algú diu, mira, com a mínim, el futbol també serveix per això, perquè es vegi que també es pot tirar endavant i com l'esforç, en aquest sentit,
també té la seva recompensa al final. Sí, va descomptat. Com ho veus tu? No, i a més a més et diré una cosa, és que quan tens la possibilitat de treballar en equip, som persones d'àmbit públic, per exemple, el que tu dius l'esport al Barça, és que això és notícia segura, i els dos casos que has anomenat són importants perquè és veritat que han tingut al seu abast els recursos necessaris per poder-se curar, però...
Si no hi ha l'actitud adequada per acceptar-ho bé, per viure a fons la situació i saber que ho vols intentar, que vols tornar a començar, passi el que passi, perquè de fet et diuen, estàs curat però ningú et dona el 100% de garanties de que ho estiguis. Però tu actues com si ho estiguessis. Això sí que realment és molt bo aprofitar-ho, esmentar-ho i ser com un transmissor d'esperança de dir, mira...
et facis, et sotmetis al tractament que et sotmetis, si de debò et diuen que existeixen possibilitats, si estàs amb bones mans i a sobre tens persones al costat que et recolzen, tingues tu l'actitud, l'actitud adequada, vital, de continuar, perquè segurament d'això, a més a més que és molt probable que et curis, en sortirà la teva experiència personal molt enfortida,
molt més sàvia i molt més profunda. I si no, fixem-nos en el comportament de...
l'Abidal o el Titor Vilanova a partir d'ara, que no vol dir que abans no fos un comportament maco, però ara tindrà un pòsit diferent, perquè li donaran valor a altres coses de la vida, però segur, fixa't. De fet, l'Èrica Abidal vindrà a Sant Just, em sembla que a mitjans, no sé si 22 d'abril, sí, em sembla que el dilluns 22 d'abril, que vam comentar-ho ahir, ja fa uns dies que també ho hem comentat, aquí a Sant Just.
per donar suport a la Fundació Joan Petit, que ha lluitat contra el càncer i em sembla que vindrà també, no sé on ben bé, del municipi, però estarà el dilluns 22 d'abril aquí a Sant Just. En fi, moltíssimes gràcies, Núria. Una setmana més, que vagi molt bé i molt bona tarda i a descansar. També t'agraïm...
Sí, que tu ets una losa, no?, hem dit, i que clar, tu estaries més còmode un programa de matí, però t'agraïm que facis l'esforç i estiguis a la tarda amb nosaltres. Ei, gràcies, moltes gràcies. Espera, que ara quan vaig a la universitat has donat classe al vespre. Ah, sí? Escolta, i de què dones classe a la universitat? Doncs de comunicació, lideratge...
Motivació d'equips, oratòria i redacció per als mitjans. Ah, molt bé, Núria. Tens d'escolta, a quina universitat és? Doncs és l'Escola Superior de Protocol. Ah, l'Escola Superior de Protocol, que està situada a...? Al carrer Montné número 10. I també poden anar alumnes com a uients o no?
si és a la teva classe i m'ho diuen, o m'ho diuen. Ah, molt bé, clar que sí, Núria, clar que sí. Doncs si algú vol anar doyent, que es posi en contacte amb la penya del morro. No, però per anar a veure què passa. Perquè les aules són molt grans o no?
Home, bé, estan bé. A veure, una persona nova, ara aquestes alçades del curs canta com una calània. Ja, quantes persones hi caben a un aula? 35, 40. 35, bueno, doncs feu lloc perquè potser venim uns quants milers de Sant Just, eh? Exacte. Aleshores res, diem, no, els he convidat a mi calment. Ah, efectivament, efectivament, molt bé. Sereu benvinguts. Núria, gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Adiós, bona tarda.
Canvi cap a tres quarts de sis de la tarda, fem una pausa al programa i d'aquí uns moments entrevistem l'actor Marc Oms, que juntament amb l'actriu Míriam Tortosa està en el Teatre del Raval amb l'obra Davant l'Empire, que es va estrenar dijous passat. A més a més, també com a novetat, també ho comentarem amb ell, sortegen un viatge a Nova York per dues persones, per tota la gent que compri entrada per anar a veure l'obra. En parlem de tot això d'aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa.
cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Ràdio Tesfem, 98.1 Ràdio Tesfem, 98.1
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverns.
Avui a La penya del morro parlem d'una obra que es va estrenar la setmana passada al Teatre del Raval. Va guanyar el Premi Popular de la 17a Mostra de Teatre de Barcelona i està protagonitzada per l'actor Marc Oms, que potser el recordareu pel seu paper a la sèrie Venda el Pla, i la Míriam Tortosa, que recentment ha fet un dels personatges de la Riera de TV3. L'obra es diu Davant l'Empire i tracta de la relació que estableixen dos veïns que comparteixen terrat amb vistes...
a l'Empire de Nova York. Per parlar-ne tenim el Marc Oms al telèfon. Marc, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Benvingut al programa. Abans de res, enhorabona per aquest premi popular de la mostra de teatre, que jo no sé si us l'esperàveu quan vau començar els assajos i tot plegat. Eh, home, bé, va ser una sorpresa, però també vam aconseguir omplir la sala per la mostra de teatre i la veritat és que la gent va sortir bastant contenta. Jo crec que
En el forç tampoc no és casualitat, perquè hem estat treballant durant molt de temps perquè davant l'Empire brillés, com havia de brillar, no? Perquè la mostra de teatre, per qui no ho sàpiga, com funciona? Bé, els últims anys es desenvolupa el Teatre del Raval. Anteriorment s'havia fet en altres espais de Barcelona, però ara ja fa, si no m'equivoca, un parell d'anys que es fa el Teatre del Raval i és que ho organitza. I concretament aquest any la metodologia era... Hi havia 15 obres seleccionades...
hi havia una funció cada dia diferent d'una de les 15 obres. Llavors hi havia diversos premis, hi havia un premi del jurat, el millor espectacle, i després també hi havia el premi del públic, que és el que vam guanyar nosaltres, en el qual el públic al sortir de l'espectacle valorava una mica, doncs puntuava l'espectacle. I aquest va ser el que ens vam poder dur nosaltres. Home, aquest no sé si per tu és el millor premi, el que realment vota la gent, el públic...
Bé, no sé, el teatre el fem perquè arribi al públic, no? D'alguna manera jo penso que és un premi important i que hem de valorar molt. Com va començar aquest projecte davant l'Empire? Com va començar tot plegat? Bé, doncs això va començar amb la Mònica Ibar, la directora, i l'Octavi Gea, l'autor.
Ells dos es coneixien de fa temps i bé, llavors m'ho va comentar la Mònica Ibar, ens coneixem des de fa temps, ens va comentar que hi havia aquest projecte, que tenia aquest text que li rondava i vam decidir arrencar el projecte una mica els tres. Llavors vam intentar començar amb unes lectures dramatitzades i intentar trobar algú que li pogués interessar i finalment vam decidir embarcar-nos i
i muntar-ho. Llavors vam buscar una actriu i vam contactar amb la Míriam Tortosa, que és una fantàstica actriu, i bé, doncs vam començar als quatre a assajar, llavors vam començar després a buscar un escenògraf, l'Adrià Pina, que va fer una escenografia fantàstica, el David Muñiz, que ens ha fet les músiques, el so i les llums, i el Víctor Janastar, que ens ha fet un vestuari preciós i una caracterització brutal...
que fan que l'espectacle agafi molta volada. Bé, de fet, enhorabona ja només per aquesta iniciativa, perquè tal com estan les coses avui en dia, embarcar-se en un projecte d'aquest tipus sense saber què passarà, cap a on anirà, és tota una aventura, no? Ben bé, és una aventura en aquests moments que està tot tan complicat. Per això vam decidir començar amb el tema de les lectures dramatitzades per intentar buscar gent interessada en el projecte, alguna sala que...
Però sí que és veritat que avui en dia amb la quantitat de companyies que es llencen, per sort tenim moltes companyies que encara tenen ganes de crear coses, encara que no ens les deixin fer. Llavors vam veure que l'única manera de poder tirar endavant el projecte era muntar-ho, no? Llavors va sortir l'oportunitat de la mostra, que sí que és un aparador que et permet anar evolucionant. Vam poder presentar-ho a la mostra i a partir de la mostra guanyar el premi i el Teatre del Raval també ha confiat en nosaltres per programar-nos tot el mes d'abril.
Bé, parlem de l'obra perquè ella és perruquera, l'aixa del seu nòvio, ell és un escriptor d'obres de teatre de Love Broadway, força enamoradis, i a partir d'aquí l'espectador veu com va evolucionant aquesta relació de veïns que comparteixen terrat amb vistes a l'Empire, mitja amorosa, on els dos personatges es van trobant en diferents moments
al llarg dels anys. Però, Marc, no sé si coincidaràs amb mi, és un tipus de relació d'aquelles llargues, no?, que perduren en el temps, però que tampoc no s'acaben de trobar mai. Ben bé és això. Jo, de fet, sempre dic que a mi m'ha passat. És a dir, a vegades en les relacions humanes o inclús en les relacions més enllà d'una amistat, no?, o que hi ha una certa atracció entre dues persones, hi ha vegades que no saps per què és impossible coincidir en el temps.
i que quan un està totalment entregat, l'altra persona ja se n'ha desdit, i després canvien els papers. Ben bé és el que passa una mica a Dan Lampair, aquesta sensació que sempre es troben en moments diferents, però que la seva relació entre ells és imprescindible, d'alguna manera, encara que sigui una amistat, o una amistat molt forta, d'alguna manera necessiten l'un de l'altre per...
per continuar endavant, no?, al llarg del temps. I la teva experiència personal t'ha servit per fer el personatge? Jo penso que el text, sempre ho comentem amb l'Octavi, amb l'Octavi G, que és l'autor, potser la història no és especialment platenciosa, no t'està explicant un gran fet, t'està explicant les relacions humanes. Llavors està agafant un fragment temporal d'una relació entre dos personatges.
Sí que és veritat que a mi m'ha ajudat, i en molts moments, sobretot al principi, el primer cop que la vaig llegir, ja vaig dir, aquest personatge té tantes coses de mi, que em vaig sentir plenament identificat. I després amb el públic també, quan surts, dius, ostres, és que hi ha moltes coses d'aquests personatges amb els quals m'identifico, i per això la gent, jo penso que surt més o menys contenta...
perquè sent plenament identificada en aquesta relació dels dos personatges. I no sé si en el teu cas aquesta relació llarga va acabar més o menys bé o no, o aquest tipus de relacions ja és evident que ja no s'aguanten mai per enlloc. A veure, aquest tipus de relacions, en el meu cas, van acabar bé perquè conservo l'amistat amb aquesta persona i continua sent ben bé, com els hi passa al bo i a la jo, que són els dos personatges, una relació imprescindible.
Encara que hi haguéssim moments que no et trobes o que no ens trobéssim, sí que hi ha aquesta sensació que va ser o és una relació especial i que ho seguirà sent al llarg del temps. Sí, de fet, hi ha moments com a espectador que dius, home, digueu-vos que us estimeu, saps? I feu-vos nòvios ja, home, saltaries a l'escenari i diries, però digueu-vos-ho, perquè clar, hi ha moments que passen. Hi ha gent que no és capaç de dir-ho.
Hi ha gent que, potser, i també com la història està ubicada als anys 50, a Nova York, jo no sé, les relacions abans no eren com són ara. És a dir, ara, en l'actualitat, no sé, la gent jove tenim aquesta capacitat de poder dir, mira, ei, hi ha això, o hi ha això altre. Però potser en aquella època no era així. Jo crec que hi havia una...
una idea més romàntica realment de les coses. Sí, sí, a mi em posava nerviós com a espectador, deia, però va, va, saps? Vés a la... A més a més, també, una altra curiositat d'aquesta obra és que sorteix un viatge per dues persones per anar a Nova York. Això explica-m'ho bé, perquè com ho heu aconseguit? Entre els espectadors que hi vagin, sorteix un viatge? Això és així, sí, sí, això ho hem hagut de lluitar moltíssim,
feia temps que pensava en alguna manera també per poder treure més gent, perquè pogués gaudir de l'obra, i llavors se'ns va acudir, entre moltes altres coses, se'ns va acudir la bajanada i l'absurda idea, gairebé, d'aconseguir algú que volgués participar i col·laborar en un viatge a Nova York. I què pot trobar, una agència de viatges o alguna cosa? Sí, l'agència de viatges Viatgi, que està a Ronda Universitat aquí a Barcelona, doncs des de l'inici van estar molt interessats,
després de trucar a moltes agències, però des del primer moment Viatgi va voler apostar per això, amb la col·laboració de TAP Portugal, que és l'agència que gestionaria els vols, l'empresa, l'aerolínia, i va voler apostar perquè primer era una idea completament nova, jo penso, potser ara m'equivoco, que no sé si s'havia fet mai en teatre, el fet de sortejar un viatge, com a mínim,
Fins a tan lluny... A mi no em sona, perdona, un viatge a Nova... És que... Un viatge a Nova York... No és broma, no és broma. No, no, és que té molt bona pinta i és molt seriós, no? Per tant, com funciona? La gent que compra l'entrada ja participa directament o com va? Mira, exactament, el que vam parlar és que ens agradaria que les dues persones, com és un viatge a Nova York per dues persones, volíem que les dues persones que els eduqués el viatge vinguessin a veure l'obra, haguessin vist l'obra. Per què? Doncs...
Perquè jo m'imagino aquests dos espectadors que aniran a Nova York i pujaran al mirador de l'Empire State i pensaran en aquell moment, mira, estem aquí gràcies a que un dia vam anar a veure aquella obra, que ens va agradar més o ens va agradar menys, però l'havíem doldir junts i ara estem aquí, no ho dic des d'un punt de vista romàntic, poten ser dos amics també, però gràcies d'anar a veure el Teatre del Raval davant l'Empire, ara estem aquí a Nova York. Llavors aquesta idea, el que ens va fer és com fer que fossin dues persones que haguessin vingut de públic. Llavors el que fem és, cada dos...
entrades comprades per l'espectacle de Bandampire, es dona un número per entrar al sorteig. Llavors, al final de cada passe, de cada funció, de cada dia es selecciona un finalista. Per tant, com tenim de moment programades quatre setmanes, al cap de 16 funcions tindrem 16 finalistes i l'últim dia de funció, entre els 16 finalistes, es triarà el guanyador del viatge.
Oh, que de fet és un reclam publicitari molt interessant, perquè avui en dia també s'han de fer aquest tipus de xarxa per atreure el públic al teatre. I tant, i tant. Ja sabem que la situació dels teatres està molt complicada, des que ens han pujat l'IVA la cultura s'està convertint, o volen convertir-la en un luxe, i penso que nosaltres com a creadors volem seguir treballant, volem seguir mostrant la nostra feina,
i ens hem de reinventar també i buscar noves maneres de treure públic, perquè és evident que, bé, les últimes dades que han sortit és que el públic segueix, després d'un temps que ha anat pujant, s'ha reduït dràsticament. Llavors, bé, nosaltres tenim ganes de seguir oferint les nostres creacions i seguirem lluitant per fer-ho, encara que no ens ho deixin fer. Que és una mica el que expliqueu al final de la funció llegint un manifest a favor de la cultura. Exacte, exacte. Penso que és necessari...
La cultura s'està començant a moure, hi ha diversos moviments, com Maria Roja, que tenen ganes de moure, de lluitar, perquè realment ens estan posant les coses molt difícils. I per molt que tinguis les ganes i l'empenta de voler-ho fer, si no t'ho deixen fer, al final això ho et mobilitzes o acabaràs fent una cosa dissuasòria, no?
per cert, Marc ja que et tenim aquí per acabar que tu vas ser un dels personatges fixos a Vendalpla mítica sèrie de TV3 com recordes aquella època? home, doncs va ser una experiència penso que va ser el meu primer personatge diguéssim una mica potent en l'àmbit audiovisual i va ser una experiència superbonica perquè, a veure, treballar amb monstres de l'escena catalana com, jo què sé
Manuel Arasau, Ramon Madaula, Pep Cruz, Boris Ruiz, és igual, un fotiner d'actors que són uns monstres, et fa aprendre moltíssim. I després, que jo estava més acostumat a treballar en teatre i treballar en un altre mitjà, també et dona moltíssima experiència. I la fama, que de cop i volta a la gira et comencés a reconèixer pel carrer, què tal? Bé, a veure, és un dels efectes secundaris de treballar a la televisió. La televisió té molt de poder...
I la imatge atrau molt i és una de les coses que has d'assumir. A mi personalment no em desagradava. Sóc una persona relativament sociable i m'agrada conèixer gent. I mira, sempre qualsevol excusa és...
Era bona, no? Era bona per, mira, per conèixer algú o algú altre. Molt bé, doncs Marc, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Davant l'Empayer, el Teatre del Raval, em sembla que fins a finals d'abril, per tant, teniu tres setmanetes... Fins al dia 28 d'abril. Fins al dia 28 d'abril teniu tres o quatre setmanes per anar-hi i és possible que algun oient que ens estigui escoltant ara mateix, si va i compra l'entrada i veu l'obra, sigui qui se'n vagi a Nova York d'aquí unes setmanes o uns mesos, perquè això ho decideix ell, no?
En teoria, sí, el que passa, els vols són flexibles, però sí que haurien de ser en temporada baixa, però ens n'aniríem quasi a finals d'any. Això amb l'agència es pot parlar i acordar les dates que l'espectador volia més millor. A més hi ha flexibilitat absoluta per anar-hi quan l'espectador vulgui. Fantàstic. I tant, i tant, i tant. Fantàstic. Marc, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Bona tarda, enhorabona per la feina, que vagi bé. Molt bé, gràcies, bona tarda.
Un minut i mig arribem al punt de les 6 de la tarda. Cristina, avui hem sabut, hi ha rumors, diuen que Andreu Buenafuente podria estrenar-se a 4. Segons Vanitatis, el popular presentador podria presentar un nou espai a la franja d'Access Primetime en aquesta cadena. Andreu Buenafuente podria estar negociant la seva incorporació a 4, segons la pàgina web Vanitatis, després que fa dos anys Pablo Motos
passés a Antena 3 amb el seu popular El Hormiguero. La cadena ha intentat lluitar sense èxit contra la dura competència de l'Access Primetime amb programes com Friquilix, El Cubo, Les Notícies de les Dos o WhatsApp, que no es va arribar ni a estrenar. El grup Mediaset podria haver apostat per Buenafuente, una cara coneguda i consolidada, capaç de liderar una franja a la qual tampoc no estem gaire habituats a veure'l.
Si no recordo malament, Jordi, vam parlar aquí amb el David Avila, que en principi començaria a TV3. Potser si comença a 4 hores, jo no sé si... Jo crec que no, que les dues coses no ho podrà fer. El programa diu que podria estrenar-se durant els propers mesos, però això sí, a 4, per procurar no entrar en contradicció amb l'actitud crítica que ha mantingut el presentador.
davant el seu principal grup, que és Telecinco. Per tant, rumors que diuen que Buenafuente fitxa per media set i que se'n va a quatre. Haurem d'esperar per veure què passa. Sí, per veure què passa. Connectem amb la xarxa per escoltar l'informatiu d'ara de les... Bé, el bollet de la notícia general de les 6 i tornem a la segona hora de penyar el morró. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. Els menors de 14 anys només podran ser presents a les festes tradicionals amb ous en qualitat d'espectadors. El govern ha aprovat el reglament que desplega la llei de regulació d'aquestes festes i que té per objecte el fet de garantir els drets, els interessos i la seguretat dels participants i els espectadors, així com la protecció dels animals. Francesc Homs és el portaveu del govern. Amb l'aprovació d'aquest reglament i l'aplicació de la llei es pretén disposar d'una ordenació millor
sobre aquesta matèria que, respectant les tradicions dels diferents municipis, s'inspira, de fet, en tres principis bàsics. La seguretat de les persones, la conservació i el respecte a les tradicions locals i la protecció dels animals. La protecció de menors es veurà garantida amb la prohibició de la participació si tenen menys de 14 anys als espectacles de festes tradicionals amb ous amb sancions per als organitzadors que no ho compleixin.
Els alcaldes de les quatre capitals catalanes han reclamat al govern central una reforma en profunditat de la llei hipotecària i l'aprovació immediata de mesures contundents que aturin l'actual xacra dels desnonaments. Tots quatre han coincidit a destacar que una de les principals apostes de futur ha de ser la creació d'importants parcs públics d'habitatge de lloguer a preus molt assequibles, adreçats sobretot als joves. Àngel Rosés, l'alcalde de Lleida.
Totes les polítiques per mi s'han d'orientar en una situació preventiva, és a dir, hem d'evitar que s'arribi a desnonaments, és a dir, el dret a l'habitatge ha de garantir que no es produeixin situacions de desnonament i que en el dramàtic cas que es pogués produir hi hagi des del sector públic alternatives a l'habitatge que en un moment determinat no es pot atendre.
En aquesta trobada, Puigdemont, Trias, Ros i Ballesteros també han valorat la llei de governs locals que prepara el govern i han destacat l'esforç que es farà per reduir duplicitats, tot i que no veuen massa clara la limitació de sou dels alcaldes i dels regidors, ja que consideren que en general la seva és una feina mal pagada.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha avalat definitivament el parc eòlic de la Serra del Tallat, situat entre l'Urgell i la Conca de Barberà. La sentència, que no es pot recórrer perquè és ferma, comporta que el parc no s'hagi enderrocat tal com preveia una altra sentència del maig de l'any 2011, en què obligava a tombar 25 de les 33 torres que hi ha a la serra des de l'any 2006.
La denúncia la van interposar l'entitat ecologista Ipsena i la plataforma Salvem el Tallat. El Partit Popular ha valorat la reunió que diumenge van mantenir Artur Mas, Alfredo Pérez Rub, Alcaba i Pere Navarro, dient que posa de manifest que Convergències ha sent ofegada amb el pacte amb Esquerra Republicana i que això el porta a buscar alternatives. Parlament, Albert Garcia, bona tarda.
Bona tarda. El portaveu del PP, Enric Millo, considera que la reunió entre Artur Mas, Alfredo Pérez, Rubalcaba i Pere Navarro denota una gran confusió inexplicable. Ha dit, tot i això, Millo respecta que Mas busqui alternatives a l'actual pacte de govern amb Esquerra, que el seu entendre l'ofega. Nosaltres respectem el dret que té tothom a reunir-se i a buscar alternatives, perquè el que dóna la impressió és que el senyor Mas se sent absolutament ofegat
incapacitat per governar, mancat de lideratge i de possibilitats d'establir acords amb el seu soci natural, el que ell ha escollit lliurement, que és Esquerra Republicana, i davant aquesta situació d'incapacitat per tirar endavant està buscant, pel que sembla, maneres de resoldre la seva situació. El portaveu del Partit dels Socialistes, Maurici i Lucena, veu Oriol Junqueras sobreexcitat i creu que Esquerra Republicana es vol baixar del tren a les primeres de canvi.
L'escriptor humanista i economista José Luis San Pedro ha estat incinerat al cementiri de l'Almodena a Madrid en estricte intimitat. De 96 anys i nascut a Barcelona, va morir la matinada de dilluns, però la família ho ha mantingut en silenci fins avui pel seu desig de marxar de manera senzilla i sense publicitat.
Catedràtic d'estructura econòmica, exsenador i membre de la Reial Acadèmia Espanyola i Premi Nacional de les Lletres Espanyoles l'any 2011, Sant Pedro es va distingir per reivindicar una economia més humana i solidària a favor de la dignitat dels pobles. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça rep demà el París Sant Germen en la tornada de quarts de final de la Lliga de Campions.
Després de l'empatador, al part dels prínceps, i amb el dubte de Leo Messi, els blaugranes saben que l'enfrontament és com una final. Escoltem el tècnic ajudant de Tito Vilanova, Jordi Roure, parlant de les opcions de Messi.
Ens queda l'entrenament d'avui, ens queda demà al matí, i fins a l'hora del partit estarem esperant una mica. Em sembla que les sensacions són bones, però al final haurem d'esperar a veure com van aquests entrenaments, com se senten ells, què ens diuen les últimes proves mèdiques, i al final haurem de prendre la decisió. I ambàsquet al Barça comença avui la sèrie dels quarts de final de l'Aurolliga contra el Panathinaikos al Palau Blaugrana. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest dissabte torna al cabaret artístic a Sant Just. De moment hi ha una quinzena d'actuacions programades, però encara hi ha temps per apuntar-se.
a fer algun espectacle. Un any després de l'últim cabaret, el reprèn Elisa Linares amb el suport de l'agrupament Escolta Martí Luzerquing, el Casal de Joves i l'Ajuntament. El cabaret és una activitat que abans organitzaven Octàmbul, però per manca de temps per preparar-la van decidir aparcar-la. Ara reprèn, amb Elisa Linares, com dèiem, i el cau al capdavant i es farà aquest dissabte el Casal de Joves. Accepten actuacions de tota mena, com música, ball, recitals, malabars, explicar codits o magi, entre moltes altres. Sembla ser, però,
que aquest any no hi haurà tantes actuacions de circ. Tot plegat començarà a les 11 de la nit al Casal de Joves i es recomana que s'hi vagi a partir de dos quarts d'11. El Sant Justenc Joan González, director del Festival Docs Barcelona, ha guanyat el premi EDN, atorgat per l'Associació Europea i European Documentary Network per la seva trajectòria de suport a la cultura documental al sud d'Europa. És el primer cop
que aquesta distinció s'atorga a un professional de l'Estat. El premi és compartit amb Estefano Tealdi, que és director de Documentary in Europe, i el premi reconeix la lluita d'aquests pioners del gènere per millorar les condicions de producció de documentals i atreure finançament als països del sud d'Europa. Joan González porta més de 30 anys dedicació al sector audiovisual, va començar la seva carrera professional a televisió espanyola i, posteriorment, va ser impulsor de TV3 i un dels fundadors del programa 30 Minuts. També va contribuir
La creació de BTV ja està vinculada a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment dirigeix Docs Barcelona i la productora Paral·lel 40, a més de participar com a programador del festival Memory Maggi, és membre també del comitè executiu del European Documentary Network, que a més a més està promotor del documental del mes, que s'exhibeix cada mes a l'Ateneu, l'entitat de la qual és soci aquí Sant Just.
I acabem aquest bolletí amb un apunt de Medi Ambient. Divendres passat es va instal·lar un contenidor de recollida selectiva d'oli usat de cuina al vestíbul del Walden, juntament amb un dispensador d'envasos especials per la seva recollida. Aquests contenidors s'anomenen olisses i no tenen cap cost pels veïns de l'edifici. El sistema de recollida d'oli és fruit de l'acord entre la comunitat de propietaris del Walden, la Fundació Esproceat i l'Ajuntament. La recollida de l'oli vegetal permet reciclar-lo per convertir-lo en biodiesel, en aquest cas. Això suposa una reducció important de les emissions de CO2.
I, de moment, això és tot. Més informació a les set, al Sant Just Notícies, edició vespre.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'IVA. Està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme a l'on n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio fa un mes tenia dos fills ara també
Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Bona tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morró.
Des d'ara i fins a les 7 del vespre passaran pel programa el Dani Martínez i el Joan Xirivella per parlar-nos, juntament amb la Montse, de l'Institut de Sant Just d'Esvern, amb el nostre espai als Gunis de Sant Just.
A més a més també tindrem Lluís Camino, molts el recordareu com a excol·laborador de Ràdio d'Esvern, perquè venia juntament amb el cas Font Santa a explicar-nos coses sobre les relacions, les teràpies de parella, les emocions, les drogues, una mica de tot plegat. Doncs resulta que aquest cap de setmana fa un taller i ens explicarà sobre el dol, la pèrdua, la mort, tot plegat.
Però abans de tot això, Cristina, repassem alguns trending topics, com per exemple Jordi Pujol Ferrusola, que avui hem sabut que va moure 32 milions d'euros a 13 pisos durant els darrers 8 anys, no? Sí, exacte, Jordi. A 13 pisos concretament, i els comentaris no s'han fet esperar, podem destacar el de Jotdown Magazine, que diu, ¿aún no han dicho los vecinos de Jordi Pujol Ferrusola que siempre saludaba? Ah.
Ah, com aquelles veïnes, no?, testimonis que diu, pues parecía muy buena persona. Sí, quan mor una persona sempre s'acostuma a dir això. Un altre seria així de casa el de Javier Mesonero, que diu, la fortuna de Jordi Pujol en Paraísos Fiscales també és per trapitzar amb obres d'arte? Ah, ho pregunta aquí. A l'estil Tita Cervera.
Sí, i acabem-se de casa amb la Samantha Seco que diu Jordi Pujol con 32 milions no alcanza a Luis Barcenas en rècord de dinero negro. 38 movido en paraísos fiscales. 32 a 38, eh? Ganya Luis Barcenas. Bé, i també ha sigut trending topic avui Turquia, perquè el Madrid buscarà passar semifinals avui contra el Galatasaray, equip d'aquest país. Sí, podem destacar el Twitter de Jaume Torres.
que diu no es un poco arriesgado por parte de Mourinho ir a Turquía con solo cuatro porteros a més Jordi d'altra banda cal destacar que no només aquest hashtag està trending topic avui també podem dir que ha començat des de fa unes hores a ser més comentat degut a l'informatiu de 4 de los Manolos perquè es veu que han tingut un error amb la capital de Turquia
Ah, que és aquell informatiu que sembla que estiguin a un bar en lloc d'un plató de televisió, és aquest. I què ha passat? Doncs es veu que han tingut un error amb la capital de Turquia, han dit que la capital de Turquia era Estambul. És encara. Exacte. I a parlant d'aquest error, els twitters han començat a treure fum, no? La Maria Gallardo, per exemple, comenta... L'ama llegando a la cúspide de su tontería diciendo que Estambul es la capital de Turquia. Mhm.
O al Daniel Gómez que diu, repite conmigo Manolo Lama, Turquía, capital, Ankara. Esto es para los analfabetos de los Manolos.
Un quart de set de la tarda, continuem a la penya del morro i com cada dimarts connectem amb el casal de joves de Sant Jús, allà pacientment fa una estona que ens espera l'Alejandro al telèfon. Alejandro, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. No t'importa perquè al Facebook hem posat que estaríem amb el Sergio Herrada, perquè ens pensava que estaríem amb ell, però no t'importa, no? Bé, si vols et penjo i li dius a mi.
Oh, quin mal rotllo! Mal rotllo ja, abans de començar, Alejandro. No costa res posar-me aquí ràpid una correcció, no? Bueno, però escolta, Cristina, ho modifiquem i torrem a posar. Ja està, ja està. Mira que són bones persones al programa, eh?
Bueno, Alejandro, ens fa molta il·lusió escoltar-te i que ens expliquis quines són les activitats que hi ha preparades de cara als propers dies al Casal de Joves de Sant Just, com per exemple l'esperat cabaret artístic d'aquest dissabte. Sí, senyor, això és l'estrella.
Doncs, com sabeu, ja feia un parell d'anys que les noctàmbules van deixar de fer el cabaret. Perquè ens van barallar entre elles, que eren tot dones. Bueno, no ens van barallar, que crema, eh? Fer coses i mobilitzar la gent, perquè porta molt de curro. Llavors, també va coincidir que van marxar a viure fora de Sant Lluís i tot es complicava, no? Sí, sí, sí.
Llavors, doncs, l'Elisa, que ja la coneixeu, i gent de l'associació Escolta, doncs van decidir això, no? Retornar a aquest esdeveniment aquí al poble i, bueno, estem en gestint-ho i, de fet, tenim vàries actuacions. Sí, una quinzena ens han comentat. Sí, sí. Bueno, jo tinc 17.
Però encara en queden unes quantes per confirmar. Tens aquí el tipus d'actuacions, el nom, de què aniran? És que m'han dit que no digui res. Home, va, va. Però avança alguna cosa, no? Alejandro! Alejandro! Alejandro! Sí, va, alguna. Pensa que l'Apanyalmorro no ens escolta ningú. Vull dir que no... Clar, que no passa res. Va, va, una, una. Sí que puc dir que hi ha...
Hi ha actuacions que sempre hi ha hagut, com l'esperat Eugenio. Eugenio amb l'Edo Martínez. Segurament. Home, l'Edo Martínez, que farà l'Eugenio. Un clàssic ja de cabaret, eh? Sí, sí. Hi haurà segurament també una performance del senyor Power Devil. Home, i d'en Costa o només Power Devil? No sé si faran el duet. Ah.
No ho sabem, no ho sabem. Comparant perquè, bueno... Sí. Bé, bé... Com els hermanos Gallagher, que s'han separat. Vale, vale. I, bueno, també col·laborarà a la Palmira, explicant contes i tal. Palmira Badell. Sí, sí, sí. Molt bé. Clar. Hi ha diferents actuacions de cant, de ball, de música, poesia...
Clar, no puc... A la Palmira li han dit que això és a les 11.12 de la nit? En principi, obrirem portes a les... O sigui, començarem a les 11, però suposo que obrirem portes a dos quarts. No, jo ho deia perquè, clar, si són contes, potser si són infantils, haurem de ser més picants, potser, no? Bueno, hi ha de tot, eh? Hi ha de tot. Sempre les contes que han contat han estat...
per un públic més adult. És veritat, és veritat. Hi haurà aquell, el Raül, aquell noi que va ensenyar a la Minga, l'última edició? Doncs no ho sé, perquè aquest va ser un espontani. Ja ho sé, jo el coneix, després l'he conegut més, aquest noi jo, el Raül. Bueno, va estar bé.
Sí, perquè per amor, ho va fer per amor, que és bonic, això. No ho sabem, però em sembla que no. Crec que va ser el més desitjat d'aquell any. Escolta, doncs fes-ho tu, Alejandro. Ensenya-t'ho la tita. És que tinc una mala reputació aquí, saps? Ah, sí? Perquè no ho fas tu, Jordi. No, jo no puc, perquè el metge m'ho ha prohibit.
Bé, doncs això és aquest dissabte, no? Sí, senyor. Molt bé, perfecte. Llavors, per la setmana que ve, si vols, et puc comentar que continuem amb les degustacions i farem un tast de caves i altres escumossos. Queda bastant aquí, eh? Que serà el dimecres 17 a partir de les 7 i la sessió són 8 euros. Molt bé, segur us vol apuntar què és el que he de fer?
o www.casaldejoves.com i ficar-se dins de la programació i fer l'inscripció, o directament que truqui aquí, i li guardem la plaça i l'informem. Molt bé. Fantàstic, Alejandro. Per cert, també molt recomanable l'agenda jove d'aquest mes.
Sí, molt, m'agrada molt, m'agrada molt. Sí, a mi m'agrada Sant Just Homies. Sant Just Homies és el que més m'agrada de la gent de jove. Sí, molt maco, eh? Sí, molt. Escolta, què vol dir Sant Just Homies, per cert? Algú m'ha preguntat, dic no ho sé. És un terme que s'han inventat els dissenyadors i és com...
Com algú de la casa, no? Ah, vale. Està molt bé. Que el protagonista és un tal Jordi Domènech, eh? Està bé. I que fa coses... Sí, a part d'això també hi ha la nova web del casal, els serveis del casal, el servei d'informació juvenil, també totes les activitats. És que està molt bé. És que la gent d'aquesta jove està molt bé, eh? De debòs ho dic. I a més a més també amb l'editorial, de torn al cabaret, els cursos, en fi...
i Trast, eh, també, com a entrevista especial. En fi, si voleu veure la gent de Jove, també en un format així petitet, on hi ha de tot, molt modest, molt fresc, molt guai i molt cool, només cal que aneu al casal de Jove i l'agafeu, no, Alejandro? També es poden veure per la web, eh? També es poden veure per la web amb PDF? Ai, no ho sabia jo, això. És que et fiques molt poc, eh, a la nostra web? No, que avui l'he vist, avui l'he vist, que està molt bé. Com?
Vas veure el fons? Sí, que el vaig veure, home, clar, que el vas veure, sí. Perquè, o sigui, tu vaig prometre, vaig fer el fons. És veritat, és veritat, és veritat per l'Alejandro, que promet el que diu. Gràcies, Alejandro. Bé, doncs, sí, gràcies. I res, ens veiem aquest dissabte al cabaret. Vale. Tu estaràs? Jo sí. Però jo també vindré. Molt bé. Doncs vinga, fins dissabte. Que vagi bé, Alejandro. Bona tardà. Bona tardà. Bona tardà. I tot seguit a la penya del morro, els Gunis de Sant Just.
Ja sabeu que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just, d'Esvern, Dani, Joan, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, heu vingut al programa. Avui, què ens porteu? A veure, quin convidat, perquè ja sabeu que cada setmana, els nostres unes saben, cada setmana ens porteu un convidat relacionat amb Sant Just per parlar amb ell, i avui, en aquest cas, una convidada, no? Sí, avui portem una convidada a Montse Horta, professora d'Alies Sant Just, del Departament de Català. Bona tarda, Montse.
Hola, bona tarda Montse, benvinguda al programa. Gràcies. Benvinguda, bona tarda. I com és que l'heu portat? Perquè us posi bona nota a final de curs o què? No. Doncs bé, la secció d'avui tractarà d'una petita entrevista a la Montse...
i una petita opinió de les escoles de Sant Just. Ah, molt bé. Avui veig que la cosa està renyida, no? Perquè sempre voleu acabar les accions parlant, fent debats i tot plegat. Per tant, avui parlem de diferents escoles de Sant Just. Comencem? Doncs sí. Primera pregunta. Per què vas escollir l'ofici de professora? Doncs mira, no ho sé exactament, no? Però sempre m'havia agradat ensenyar, explicar, transmetre...
el que sabia, no? I, bueno, quan vaig estudiar Filologia, doncs, de seguida vaig tenir-ho molt clar. Molt bé. Quant temps portes assorint aquest càrrec? Porto 24 anys fent classes. Mare meva, 24 anys. I a l'Institut de Sant Just, quants portes? En porto 4 cursos. 4 cursos. Aquest és el quart. És el quart, eh? I abans de l'Institut, on havies estat ensenyant? Doncs, havia estat molts anys treballant en una escola concertada de l'Hospitalet, i
I després, doncs, vaig estar, doncs, potser a quatre instituts més de per aquí de la comarca. Vaig a Llobregat, La Noia... Home, Déu-n'hi-do els instituts que has estat, no? Home, no és massa, eh? Perquè hi ha altres professors que n'ha estat a molts més que jo. Perquè, clar, això depèn de quan et toqui i tot plegat, no? Sí. És allò dels interins o no? És que jo tampoc no ho conec massa, eh? Sí, bueno, comença sent substitut i llavors és quan fas més voltes... Sí, sí.
I després, quan aconsegueixes interir, vas aconseguint un curs en un lloc i després, quan ja tens les oposicions i una plaça provisional, doncs ja és més fàcil de mantenir-te en un lloc. Molt bé. I ara continuem amb les preguntes. Sí, sí, Jordi, tranquil. Però a l'Institut de Sant Jus, ja que has estat amb altres instituts, com el valores o què té de peculiar, diferent amb altres instituts que hagis estat d'aquí del Baix Llobregat?
A veure, clar, cada zona és diferent, cada poble té les seves característiques, no? I, bueno, en el fons tots són molt semblants. El que passa que, clar, aquest, doncs, no sé, és un ambient, doncs, molta gent del poble, un ambient, doncs, de gent molt catalanoparlant...
I això, segons a quins llocs, no és tan freqüent. Al costat de la muntanya, no? L'entorn, estem en un entorn privilegiat. Vull dir, el pati que tenim és una meravella. Estem al bosc. Sí, ple de rates i... No, no, hi ha rates, Dani. L'any passat ens vam trobar un parell o tres mortes. Aquest any ens vam trobar una sense cap.
Sense cap? Sí. Algú li havia tancat el cap? Suposo, suposo. Però bueno, no em vull fer idees. Però bueno, estem a la muntanya, què vols? Clar, clar. Volia comentar una cosa sobre el que ha dit la Montse, que aquesta escola, doncs, totes més o menys són iguals, no? Doncs jo crec que sí, estic d'acord amb ella, però he sentit bastant, entre professorat, que és una de les poques en què hi ha...
Bastanta atenció en els nens que els costa, com jo, que anem a segoner, per exemple, que són els grups de reforç. Tu què opines d'això? Doncs és una eina que s'utilitza molt bé, que està perfecta perquè així els nanos que necessiteu una atenció més individualitzada la podeu tenir i és una manera de tirar endavant. Molt bé. Per què vas escollir la llengua catalana?
Doncs perquè sempre m'havien agradat molt els idiomes en general. I en el moment en què jo vaig començar a estudiar filologia, el català començava a tornar-se a ensenyar.
a les escoles i jo soc catalana, m'estimo molt el meu país i la meva llengua i volia contribuir a divulgar-la. De fet, jo volia preguntar també si la llei verd tira endavant. Tu, personalment, com afrontaràs les classes i tot plegat? Us heu plantejat això? O és una cosa que realment la professora queda tan lluny de la realitat
Què és inimaginable? No ens hem plantejat res, almenys jo particularment no m'he plantejat res. S'ha de veure què passarà, el moment està molt mogut en tots els sentits i doncs, bueno, és simplement esperar a veure què passa i segons el que passi, doncs farem. Perquè jo, per exemple, havia escoltat també moltes opinions de molts companys i companyes, professors, que deien això, que, vaja...
que continuarien donant classe i que passarien del que pogués venir des de Madrid, en aquest cas. Sí, almenys jo faig classe de català, llavors, en principi, l'assignatura es manté. Aleshores, en principi, jo això d'haver de parlar en català o en castellà, aquest problema no el tinc. Clar, clar. Sí, continuem amb les preguntes. Doncs, la següent pregunta tracta de... Què és el que més t'agrada, no?, de ser professora? Perquè hi ha molts pros i molts contres. Doncs, quin és el...
El que més t'agrada? Jo d'hi trobo molts més pros que contres. I el contacte amb les persones per mi és molt important. I després això, ensenyar, t'ha d'agradar ensenyar, explicar... No ho sé, el contacte amb la gent jove... Ja, està bé. I el que més t'agrada? Corregir exàmens i treballs. Això és el pitjor. Bé,
cita una bona experiència del teu treball, no? Una curiositat, alguna cosa que t'hagi passat, no? Perquè 24 anys de professora poden haver passat moltíssimes coses. Alguna anècdota, no? Sí, anècdotes i coses, sí. Anècdotes... Home, és que no ho sé, tampoc... Ara no sé, no hi penso, no? Són moltes coses gratificants, moltes experiències, sortides que fas amb els alumnes i...
A veure, recordo una ruta literària que fèiem quan estava a l'escola concertada, que vam anar a fer la ruta de Verdaguer per Vic i havíem de fer una caminada fins al dolmen de Sant Jordi i ens vam perdre.
Ens vam perdre pel camí i vam arribar-hi, el que passa que vam trigar molt més, vam fer molta volta, però vam arribar-hi, el que passa que se'ns va allargar l'excursió i vam arribar tardíssim. Això va ser responsabilitat del conductor, que es va perdre? No, ens vam perdre caminant. No t'ho perdis. Perquè havíem d'anar d'un punt a un altre pel camp. Però no teníeu guia?
Bueno, havíem una professora que era d'educació física que ens sabia una mica d'això i teníem uns planells i ens vam equivocar el camí. Quina situació, no? A més, clar, amb els alumnes d'allà diem, bueno, què passa, què passa i ho vau comunicar, ho vau aguantar i ho vau fer. Ah, no, nosaltres anà tirant i... Vau conservar la calma, no? Exacte. Sense dir res als alumnes. Res, i ningú es va adonar i va ser molt divertit, va acabar tot molt bé. Menys mal, menys mal, menys mal. I una pregunta, això que acabes d'explicar ara
Què creus, que és una bona o una mala experiència? Molt bona, ens ho vam passar molt bé, sí, sí. A més, aquestes rutes literàries que fèiem, els alumnes les recordaven amb molt de carinyo i molt bé. I alguna mala experiència? Mira, les males experiències s'obliden molt ràpid, perquè també n'hi ha tantes de bones que les dolentes, fora, s'eliminen. Sí, sí, això és veritat. Que positiu.
Havies pensat alguna altra aproposió, no? Abans de començar la teva carrera, doncs, pensaves, no sé, per exemple, ser perruquera o alguna cosa? A veure, quan un és petit, pensa de tot, no? Com tots, tots hem volgut ser alguna cosa, no? Però des que em vaig ser una mica més gran, doncs, sempre anava, pensava molt en això. I de petita? Doncs, com totes les nenes, no? Doncs, perruquera, infermera...
professora, també entrava. Sí, professora, sí, sí. Molt bé. En el futur t'agradaria estar a l'Institut de Sant Just o a un altre institut o escola? A mi m'agradaria molt estar en el futur a l'Institut de Sant Just, m'hi trobo molt bé. Això espero que ho estigui sentint el director perquè així també... Quin és l'institut que més t'ha agradat? Perquè ens has citat uns quants
Doncs d'aquests, quin és el que més t'ha agradat? El concertat, aquests que has anat a l'Anoia, a l'Institut Sant Jusquín? Mira, a tots hi trobes coses positives. Vull dir, en un t'hi estàs molts anys i coneixes molt la gent. A l'altre, doncs, t'hi fas de seguida. No ho sé, és anar amb optimisme, amb alegria als llocs i a tot arreu t'hi trobes bé. Si tu vas positivament, t'hi trobes bé a tot arreu. D'acord.
Molt bé. Una altra pregunta, Montse. Aquesta és una mica trampa, eh? Què creus que és millor, escola pública o escola privada? Mira, jo he treballat als dos llocs i les dues opcions són correctes. Vull dir, això depèn molt de cada família, què prefereix. Però a tot arreu hi ha bons professionals i a tot arreu s'ensenya bé. No ho sé...
I si tinguis que triar entre una o l'altra? Mira, jo ja he estat una part de la meva vida a la concertada i la segona part de la meva vida a la pública. No podries decidir? No, perquè ja he estat bé als dos llocs. Ah, molt bé. I per quines diferències has trobat diferències i quines?
La veritat és que depèn de l'institut i trobes més diferències, però no. No, eh? No. Molt bé. Nois, sí, anem acabant el qüestionari perquè... Ja és l'última pregunta aquesta. Hem de començar el debat de les escoles que ens havíeu dit que faríem, eh? Aquesta pregunta és curiós i interessant a la vegada, no? Perquè els informem els nostres oients que a part de professora la Montse Horta també és coordinadora de l'ESO. I la pregunta és...
Com a coordinadora de l'ESO hi veus potencial amb els alumnes i veus que aquells tenen carrera o ets com aquelles professors que veus dos tipus de persones, els que tenen carrera i els que són només fets per fer feixories? No, tots els alumnes tenen molt de potencial. El que passa és que cadascú ha de trobar el seu, ha de trobar el seu lloc a la vida, ha de trobar...
què realment li agrada, pel que serveix, amb què s'hi troba còmode i tots només amb una mica de voluntat i ganes es pot aconseguir qualsevol cosa que es proposi. Només cal veure'ls a vosaltres que esteu aquí fent un programa de ràdio i ja sou un bon exemple del potencial que tenim.
Això m'ha agradat molt. Ja m'ho guardaré en el meu escriptori. Sí, home, sí, no dubteu mai, això. En el meu telèfon, quan sona el telèfon...
Sou el potencial. Bueno, vinga. Hi ha alguna cosa més ja per acabar o passem al debat? Passem al debat. Doncs ho fem amb un tema que de fet ens ha demanat la Montse Horta, que és professora, com diem, de l'Institut de Sant Just d'Esbert. On tant? Que és aquest. Ah...
Mític i ja conegut per tots el bon dia dels pets. Montse, com és que has escollit aquest tema? Optimista, que dona molta alegria i és una bona manera de començar el dia. I ara farem la petita introducció que sempre fem als d'abats de la penya al morro. Jo crec que a l'institut a vegades...
Escoltes el despertador, no? Sí. Les 7.45. Lleva't, que és l'institut. Bé, doncs, això és una frase que sempre fa una mica de ràbia, no, sentir-la pel matí. Doncs, jo animo la gent que no li faci ràbia, perquè el dia és molt llarg. I, aunque tu pensis que l'institut pot anar malament, poder pot anar bé, i per això dediquem aquesta cançó. Bon dia. Bon dia.
Tens un rotllo a sobre, eh, Dani? Una mica, una mica. Una especialitat. No te l'aguantes. Va, però està molt bé i ens ha agradat molt, eh? Gràcies. Parlem d'aquest debat que volíeu fer. Sí, mira. Perquè parlem de les escoles, no? Sí.
La Montse defensarà l'Institut de Sant Just, però com que és l'únic institut, farà com una petita introducció per animar la gent. Ah, molt bé. Jo defensaré l'Escola Canigó. Molt bé. Tu, Jordi... Jo, què? L'Escola Montseny. Jo, l'Escola Montseny? Sí. Oh, i tant. Però si jo no he anat a l'Escola Montseny. Bueno, però animo una mica, animo una mica. Pots defensar jo? Ah, primera notícia. Bueno, fa el que pugui. I el Dani, l'Escola Montserrat. Sí. Doncs vinga, va. Començo jo? Vinga, va, Dani, començo tu. Em fiques tu al fang?
Em fiques el fang, no?, el problema. A veure... Bueno, doncs sí, jo animo a l'escola Montserrat per... per tres simples coses, no? La primera és que... perquè jo vaig estar allà, des de ben petit, des dels 3 anys fins als 12. Ai, fins als 11, perdó. I allà, doncs, he viscut moltes històries i molta... i m'agrada molt com ho feien els professors i tal. La segona seria que...
A mi m'agrada molt l'escola antiga, com sabeu, oients, si no ara us informem una mica també, que aquesta escola Montserrat ha tingut dos edificis, l'Escola Vella i l'Escola Nova. L'Escola Nova està ubicada a l'Avinguda de la Generalitat. Sí, gràcies, Joan. Allà és on passen molts cotxes, però nosaltres pensàvem...
que els cotxes serien la nostra major preocupació i pel que vèiem no. Perquè a mi m'agrada molt com fan les classes i també no se sent gaire el soroll. I la tercera seria que allà tenia tots els meus amics...
I que sempre recordaré aquest lloc. I tu, Joan, de l'escola Canigó, què dius per defensar-la? Doncs mira, jo també vaig anar a l'escola Montserrat, però m'ha tocat defensar aquesta escola. L'ha tocat. A Pulso li ha tocat. Jo no conec gaire l'escola Montseny i també l'haurà defensar. Jo, Jordi, crec que és l'escola que amb més nivell de primària surt la gent. Quina, la Montseny? La Canigó. Ah, sí. A més, també són l'escola que estan més preparats en anglès. Això és veritat.
Això va molt bé.
I l'altra, que és una escola molt maca i té unes instal·lacions bastant bé. Molt bé. Doncs jo diré que m'ha tocat l'escola de Montseny, que em sap greu, perquè és que tampoc no conec res de l'escola de Montseny. Eh, no ho digues una mica. Però pel nom, per mi és la millor. Si tingués fills, jo els portaria allà perquè el Montseny... Sí, si tinguessis. I tu estàs plantejant això? No, no ho sé, però és per defensar-ho, no? Jo penso que, clar, el Montseny és una serralada molt bonica. Serralada, sí, sí. I el Montserrat és un poble molt maco, eh? Petit, allà...
És cosa d'abril, morena de la serra. I Montse, de l'institut, què diem de l'institut? L'institut que està en un entorn privilegiat, envoltat de natura, que a més l'institut està molt vinculat amb les institucions i les diferents entitats del poble.
A més a més, som un institut solidari, sempre fem la campanya d'aliments per Nadal. Nosaltres dos hi col·laborem. I aquests dies a la ràdio, aquells dies de Nadal, ho vam estar repetint. Sí, ho vam explicar. I vam guanyar 435 aliments, eh? Imagina't. I l'any anterior vam guanyar 50 aliments. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Té una consciència aquest any, eh? Sí, sí. I després també, per Sant Jordi, sempre es venen...
Roses, pastissos, entrepans... I aleshores els diners també es destinen a alguna campanya solidària. I aquest any, per exemple, els diners que es recullin es destinaran als amics de Joan Petit per ajudar els nens amb càncer. I després també tenim un concurs literari a l'Institut per Sant Jordi, que és una diada molt maca. I després també participem en un certamen de lectura en veu alta, des d'alumnes de segon d'ESO...
que l'hem guanyat algunes vegades. L'any passat van arribar bastant endavant, però no vam guanyar. I l'any anterior sí.
Bé, em sap greu, però ho hem de deixar aquí. Molt bé. Montse Horta, professora de l'Institut de Sant Jus, i a més a més també coordinadora d'ESO. Moltíssimes gràcies per venir. Que vagi bé i bona tarda. A vosaltres, bona tarda. I Joan i Dani, ens veiem ben a viatge. A tu, a tu. Bona tarda. Dani, la setmana que ve no estaré amb nosaltres. No, no estaré, estic de viatge, però bueno, ja em sentireu. Alguna coseta tenim preparada. Que vagi bé, bona tarda. Adeu, bona tarda, que vagi bé.
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de generia verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
I continuem a la penya del morro, radiodesvern.com, a través de la webcam, ja sabeu que ens podeu veure, o, si no, al 98.ufm, la ràdio convencional i tradicional. Cristina, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Bona tarda.
Sí, no, jo volia dir-te que, clar, tu fa des del gener que estàs amb nosaltres. Clar, evidentment poc. Sí, per tant, no coneixes Lluís Camino, un excol·laborador del programa que era, sí, terapeu, bueno, vaja, és terapeuta familiar i que ja fa un any que ens va deixar de visitar, però jo ho estic personalment molt content perquè avui ens retrobem i sempre que ens retrobes amb algú que has tingut una relació molt intensa, com vam tenir a Lluís Camino i jo...
Sempre fa il·lusió. Lluís, bona tarda. Hola, Lluís. Bona tarda, bona tarda. Què tal? Com estàs, Lluís? Molt bé. Des que vaig deixar tot el treball en la pública, segueixo treballant molt bé i a gust.
Molt bé. Això és l'important. Sí, perquè el Lluís, per qui ho recordi, venia amb el Cas Font Santa a explicar-nos cada setmana diferents temes, relacions de parella, les emocions, el dol, tema drogues, sí, tema drogues, que t'agradava especialment. T'agradava més.
Sí, t'agrada més? Ja ho sabem, ja ens vam conèixer. I aquesta vegada m'hem trucat perquè justament aquest cap de setmana coordines un taller, juntament amb l'Onel Navarro, sobre l'elaboració emocional, on parlareu del buit que sentim quan tenim els diferents tipus de pèrdues, no? Sí, exacte. És un taller, bàsicament, per treballar, per exemple, el dol per la separació de...
matrimonial, per molts d'assos estimats... A vegades parlem de pèrdues en general, traumas que una tinguda a l'infància, coses del passat, no? Tota la vida, diguéssim, és un continu de pèrdues i de canvis. Pèrdua no vol dir només algú trici, sinó que pot tenir a veure amb un canvi, no? I llavors aquest taller és donar una oportunitat als participants per poder elaborar emocionalment i poder expressar les emocions que van associades a les pèrdues. Una pèrdua és el pitjor que ens pot passar a la vida?
No, a vegades pot ser el millor. Per exemple, si tu estàs amb una parella que és maltractadora, la pèrdua d'aquesta parella pot ser un canvi molt positiu per a la teva vida, per exemple. A vegades una pèrdua que és una etapa de creixement, com pot ser passar de l'adolescència o de la part infantil a l'adolescència, a l'etapa adulta, són etapes de vida totalment normals i que poden viure's
amb una pèrdua però també amb una alegria. A vegades l'adolescent el típic és que té ganes d'acneixer però també li fa por. I a vegades alguns adolescents es queden crònicament fins als 30 anys en aquesta etapa més que res per por, però al final si no fas la pèrdua, no elabores això i no fas el canvi, al final provoca més problemes que una altra cosa. Parlen justament d'aquest canvi, hi ha diferents fases que s'haurien de superar o passar per acabar d'assumir-ho?
Et refereixes a l'adolescència o a una pèrdua en general? En qualsevol moment, quan hi ha alguna pèrdua, hagi sigut d'un familiar o quan una persona s'ha separat d'alguna altra. Suposo que hi ha uns passos que hauria de ser una persona per arribar a assumir-ho. El dol. Sí, el dol, tens raó. Bé, la base, o sigui, l'únic instrument que tenim són els sentiments, l'expressió dels sentiments. Llavors hi ha dues coses importants, que és tenir permís per expressar els sentiments, siguin els que siguin, d'una manera adequada, perquè pot ser enfadol, tistesa, por...
alegria, amor, nostàlgia, a vegades sentiments de culpa, a vegades tot es barreja, no? I llavors tenir un espai segur per expressar les emocions i poder-les compartir, això és el que ajuda moltíssim. Una pregunta, Lluís, quan diagnostiquen una malaltia, per exemple, un familiar proper i una malaltia greu, moltes vegades estem perduts. Com hem de reaccionar davant d'això? Bé, la qüestió és
és a dir, el que... La primera notícia és un estat de xoc, que és per tots. La persona afectada que diagnostica una malaltia en perill de mort, com per la família, no? És un estat de xoc i moltes vegades necessites parlar amb el metge i tornar-ho a escoltar un cop i un altre de cop per entendre, no? Perquè tu escoltes racionalment, però emocionalment és molt difícil acceptar això. Llavors, jo crec que no hi ha una única manera de...
d'elaborar aquesta notícia, però que sí que el que normalment passa és que entres primer en un estat de negació, perquè no pots assimilar la notícia, de negació emocional em refereixo, no? De susto, també, i després et vas adaptant a això i ho vas anar païent, no? Com podem anar dient, paï l'alimentació, doncs paï l'alimentació, aquesta notícia emocional, anar-la païent i anar-te adaptant a aquesta nova situació, no? Llavors et veient...
el tractament, quines coses poden fer, quines solucions n'hi ha, si hi ha algun tipus de solució... Llavors comences per la part pràctica. I un cop comences per la part pràctica, després vas assimilar emocionalment i cada cop que ho dius, per això compartir-ho, no? Un moltes vegades ho va poder empair o es va donar en compte la realitat cada cop que ho comparteix o ho comenta amb algú, no? Quan ho diu la família, quan ho diu els amics, no? Quan ho diu, mira, m'han diagnosticat un càncer...
Cada cop que ho diu és com fer real el que t'han dit. Per tant, exterioritzar el fet. Exacte. En persona, sempre amb seguretat, perquè l'expressió emocional té que ser amb seguretat. El típic, a vegades, és que et dona el diagnòstic allà al tauleu del metge, en el despatx del metge, i, bueno, senceria que el metge o l'enfermera qui estigui allà pot donar un respiro per poder preguntar
i poder expressar-te, no? A vegades t'ho diuen, surts del despatx, estàs en el passillo, estàs en estat de xoc, o comences a plorar just a fora, no? I l'interessant seria que el professional que et té et pugui donar aquest espai, no ser una cosa que et diguin ràpida, sinó que et donin... És raro, però l'interessant podries estar tres quarts d'hora ja amb el professional, no? A vegades t'ho diuen amb un quart d'hora, però el professional tampoc té més temps,
I clar, aquest estat deixa una mica descol·locat. Si tu estàs sol i no tenies cap familiar ni ningú, quan t'han dit aquesta notícia, s'ho està al passiu de l'hospital o després del metge en una situació molt desemparada, per dir-ho d'alguna manera. I on sigui interessant, quan hi ha aquests temes, sempre han acompanyat per un familiar. Parlant justament d'aquest exemple, a quina franja d'edat li costaria més potser pair-ho, la notícia, aquesta d'un diagnòstic de càncer, per exemple?
Jo crec que a qualsevol edat és molt difícil de parir això d'entrada, no? Encara el càncer no és igual a mort, igual que la sida tampoc és igual a mort, no? Hi ha possibilitats, però d'entrada la nostra cultura està molt arrelata a les morts i llavors el primer que penses és en la possibilitat de morir, encara que et donin esperances de vida i tractament, no? Jo crec que el més difícil quan són nanos, quan són nens, l'oncologia infantil és molt difícil perquè...
Bueno, dir-ho als pares, saps que és molt dur pels pares, i el nano potser no ho pot entendre del tot, pot entendre aquesta malalt, però no l'hi explicaràs tot, no? I llavors potser és molt dur per un professional poder dir-ho als pares i que aquests pares ho puguin assimilar. Per cert que, Lluís, quan tenim una pèrdua, normalment ens genera dins nostres sentiments tipus d'impotència, dolor, tristesa...
ràbia, por, no?, una mica, molts sentiments negatius. Com podem controlar aquests sentiments negatius i que no ens desbordin a la nostra vida diària? Clar, hi ha dues tendències. Una és a reprimir-ho, no?, perquè això és dolent o no tens socialment suport i doncs ho reprimeixes, per tant queda dintre, a més queda dintre del cos i està comprovat jo científicament, no?, que pots fer malalties psicosomàtiques i pots començar a sentir...
sin problemes físics més que emocionals. I l'altra és la tendència a espesar d'una manera inadequada i d'una manera molt a l'obèstia, no? Podria ser un atac de ràbia o començar a espesar l'enfadut cap a persones que tu estimes. Llavors, entre una tendència a negar i l'altra, a reprimir, i l'altra tendència a espesar d'una manera tan bèstia que pot ser tan mala a tu o als demés,
hi ha un camí intermig, que és primer buscar un espai de seguretat, és a dir, un cafè potser no és un lloc adequat, no? El carrer no és un lloc adequat per poder compartir aquests sentiments profuns. És un aspecte de tenir un espai de seguretat físic i emocional, algú amb qui compartir, que sigui de confiança i que et pugui donar permís per escoltar. És a dir, si tu ets un amic i que l'estàs escoltant, el que recomano és escolta'l, escolta'l i escolta'l, no? No li donis solucions, no li donis consells,
no comencis a dir-li no passa res, no li diguis, bueno, però jo coneixo un amic que se'n va sortir, no, escolta'l, perquè moltes vegades quan l'estem escoltant ens angoixem tant, si som amics o familiars, que comencem a donar respostes quan no ens les han demanat i no deixem que l'altra persona s'expressi totalment, no? Aleshores és millor deixar un silenci i deixar que l'altra pugui expressar-se. Per tant, el que...
La emoció és poder expressar i contenir aquestes emocions, poder-les compartir. A vegades també hi ha gent que li ajuda a expressar-ho plàsticament, escriure-ho, estar en intimitat, fer meditació. Cadascú també necessita el seu espai personal d'intimitat. Un cop una persona ha
potser ha sortit del xoc, no?, en principi d'aquesta notícia o qualsevol altra, és necessari tenir una actitud positiva davant notícies d'aquest tipus? Sí, és que no perd l'esperança, no?, inclús, he parlat molts amb altres malalts que han estat en càncer terminal o en l'època del CIDA, l'any 92-93, quan vaig començar, doncs, evidentment, no perd l'esperança, és a dir, inclús, encara que a vegades la persona diu, bueno, em queda un any de vida, m'han dit, bueno,
Bé, doncs aquest any, com vull viure'l, no?, què és el que voldria fer, no?, l'esperança està en no tenir dolor, en tenir una etapa en què on pugui estar el millor possible, en lliure de qualitat de vida, i potser guanyar temps també, no?, a la vida, no?,
Llavors, optimisme, això és difícil perquè això ja depèn de cada persona, però esperant-se sí que diria que no s'ha de perdre mai. Clar, suposo que és una mica també complicat davant d'aquest tipus de sentiments de ràbia i d'aquests pensaments negatius que en principi acostumem a tenir. Hi ha algun tipus de teràpia o d'alguna activitat per aïllar aquest tipus? Relaxació, relaxació. Sí, però no, jo et diria que primer expressa la ràbia d'una manera adequada
i després poder relaxar. És a dir, l'esperança la recuperes com pots expressar tots aquests sentiments difícils, que jo no diria negatius, però són necessaris, els sentiments de ràdio, els sentiments de dolor, tot això és necessari per la vida, per sobreviure emocionalment i per relacionar-nos amb els altres i amb la vida. Per tant, primer ho traiem a fora i després ens relaxem. Per exemple, i moltes vegades, després del taller, molta gent que... A vegades quan fèiem el taller que durava quatre dies i hi havia gent amb malalties terminals,
un cop podien espassar i compartir el seu dolor o la seva por a la mort, o el seu dolor o la seva enfada per no tenir sortida, després d'espassar això amb intensitat, després es veia amb una actitud molt més optimista, molt més esperançada, perquè s'havien tret alguna cosa de sobre, no?, que té a veure amb les emocions que necessiten, és com parir un fill, no?, és com parir les emocions, les emocions les retemts,
doncs reprimeixes i anir a dintre i es va omplint fins que petes, no? Clar, clar, clar. Bé, de fet, Lluís, t'agraïm molt que avui ens agressis a te, recordeu que serà aquest cap de setmana aquest taller sobre l'elaboració emocional, on acabem de parlar amb el Lluís, són algunes pinzellades del que es farà, perquè és tant dissabte com diumenge, dissabte matí i tarda, i diumenge durant el matí hi ha una pàgina web on si voleu més informació i també inscriure-us, a, b,
sgams.org, repeteixo, a-b-s-gams.org i allà trobareu tota la informació. Lluís, que vagi molt bé i un plaer tornar-te a escoltar, perquè sempre ens ajudes molt, eh, Lluís? Ja ho saps, això, no? Doncs moltes gràcies. Dona aquí un petó a tot l'equip. Sí, de la ràdio ho farem. Aquí també t'envien un. Mira, em diuen que t'envien un també per tu, eh, Lluís? Gràcies. Au, que vagi bé. Una abraçada. Bona tarda. Adeu. Adeu.
6 minuts, arribem al punt de les 7 de la tarda. Acabem ja el programa. Cristina, el millor de la penya del morro per tu. Avui ha sigut... Doncs, tot i que podrien haver-hi molts moments, perquè hem tingut moltes coses avui, potser destacaria una cosa que m'ha cridat molt l'atenció. A veure...
i és això de descobrir que som mussols. Som mussols, eh? Amb la Núria Oriol, que depèn del biorritme que tinguem, si és de matí o de dia, perdó, de matí o de tarda, som mussols o a l'osa. Jo soc mussol, tu també, i la Núria que és de matí a l'osa, efectivament.
Bé, acabem el programa. Gràcies a tothom per haver-nos escoltat. Tornem demà a partir de les 5 i també agrair la presència a tot l'equip del programa, la Carme Verdó i a l'actualitat Sant Justenca, la Núria Oriol, coaching de l'actualitat, i avui també a l'actor Marc Oms, que està al Teatre del Raval amb l'obra Davant l'Empire.
L'Alejandro, del Casal de Joves. El Dani Martínez, del Joan Cirevilla, dels Gunis de Sant Jus. I el Lluís Caminó. Ah, i la Montse, també, coordinadora de l'Institut de Sant Jus. Cristina, moltíssimes gràcies a tu també pel Twitter i el Facebook. I tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
98.1 98.1 98.1 98.1 98.1
Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí sobre un poble nit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer vuit mil, fer quelcom difícilment igualable. Però ja no passava res.
Només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I en una paret al fons, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cas.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc...
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir, ria, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després, què? Després, tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar. No em pleno la poècia, una frase magistral. D'on és una dona, no et preocupis tant se val.
L'endemà vam esmorzar. I tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc...
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre el brònic. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc.
Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimarts 9 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Dissabte torna al cabaret artístic a Sant Jus. De moment hi ha una quinzena d'actuacions programades i encara hi ha temps per apuntar-se a fer algun espectacle. Gairebé un any i mig després de l'últim cabaret el reprèn Elisa Linares amb el suport del CAO, el Casal de Joves i l'Ajuntament. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim però ara altres informacions destacades en titulars.
El Sant Justenc Joan González guanya un premi europeu de prestigi i de reconeixement a la seva trajectòria en el món documental. Actualment dirigeix Docs Barcelona i la productora Paral·lel 40, que cada mes acosta el documental del mes de Sant Just.