Douglas, ara que el Barça no pot fitxar. En la seva arribada a Barcelona, Alves ha dit que no el preocupa aquest tema i que, si de cas, és un problema del Barça. Alves ha tornat avui de vacances, igual que Messi i Neymar, que ja s'entrenaran aquesta tarda per preparar el partit de diumenge a les 9 contra la Real Societat. A l'Espanyol, el president Joan Collet assegura que, de moment, no ho fitxaran a aquest mercat d'hivern i que, en tot cas, si ho fessin, haurien de deixar sortir algun jugador abans. Collet també ha explicat que miraran de blindar el jove central iburià Eric Bertran.
Avui comença el top 16 de l'Eurolliga de Bàsquet i el Barça ho fa enfrontant-se a l'Alba de Barlin a partir de les 8 del vespre a Alemanya. Oleson i Abrinés han viatjat amb l'equip, tot i que no està clar que puguin jugar. I avui també es disputen el Madrid Estrella, Roja, l'Unicaja, Olímpiacos i el Fenerbahçe SSC de Moscou com a partits destacats. Fins aquí les notícies.
que en Ràdio Esports respon. Aquest cap de setmana els Reis passaran pel Tot Gira, però no us portaran carbó. Bé, si cal només una mica. Exacte. Rebrem a l'estudi nens i nenes esportistes de tot Catalunya perquè ens expliquin què demanen els Reis i potser s'enduran més d'una sorpresa.
A més, viatjarem a l'Argentina per viure les primeres hores del Dakar amb l'enviat especial de Catalunya Ràdio Sergi Andreu. També viurem el derbi gironí entre el Llagostera i el Girona de segona divisió. I diumenge estrenarem el 2015 a primera divisió amb un multirregal. Rael Societat Barça, Espanyol Eibar, València-Rael Madrid i a segona divisió Sabadell Recreativo. Quatre regals pel treu d'un. Tot gira amb David Klopés. El rei mag de la ràdio catalana. El cap de setmana és nostre. CatRadio Esports, sí!
Aquest any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Feliç any nou. Cada tarda, a la tribu, passen coses que passen volant. De 4 a 7 de la tarda, la tribu de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostrel. No te l'esperis. En tesos de papers. Que receptes con trompezones con chocolate. Huevos fritos conones ricos.
Sueño con unas mentejas hechas por mamás. Sandwich, pizza, empanadas y un tiramis.
6 minuts passen de les 5 de la tarda. El nostre convidat porta més de 20 anys observant i comentant la cuina que es fa a Catalunya. És a dir, podríem dir que és un fill d'aquesta generació que ha fet de la cuina referent del nostre país. Però a partir d'ara, què ve? Fins ara hem estat rodejat de noms d'or del món de la cuina, com Ferrat Adrià, Joan Roca, Santi Santa Maria. Però com és aquesta generació que puja a partir d'ara? Avui ens acompanya el periodista gastronòmic Pau Aranós. Pau, bona tarda, benvenut. Bona tarda, gràcies. Com estàs?
Molt bé, molt bé. Sí, se't veu bé. Sí, no? S'ha menjat bé aquest Nadal, sí? Sí. S'ha menjat bé. Vas a menjar fora o acostumes a quedar-te a casa o cuines tu? Nadal és casolà. Jo aquest any, cada any assumeixo ara el rol de cap de família i els meus pares, jo soc de Vila Real, de Castelló, però ara venen els meus pares i em toca a mi un dels apes principals cuinar-lo per, no sé, 8, no ho sé, 16 persones, 18. Allà a Sabadell. Sí, Sabadell. Perfecte.
Està molt bé, escolta'm. Acaba de publicar un llibre, el Pau, que es diu Los 11, un llibre on es recull la història d'11 xefs que estan obrint aquest camí cap al futur, i precisament són aquests cuiners els que expliquen de forma oberta, natural, els seus dubtes, les seves fos i les seves emocions. Anem a pams, a veure.
En primer lloc, s'ha acabat un parell de la cuina? No, no perquè gent com el Joan Roca, o gent com Quique Dacosta, o gent com Dani Garcia, són joves, gent que està absolutament en actiu. El Joan, si no recordo malament, té 50 anys, Joan Roca, i després hi ha el Jordi Roca. Les grans cases seguien funcionant, funcionen molt bé, aquesta crisi que ho has borrat tot,
ha afectat molt poc a l'alta cuina, que és la cuina més cara, que és la cuina més complicada de fer, que és la cuina que hauria d'haver escombrat i hauria d'haver destruït tots aquests llocs. En realitat, s'han tancat dos restaurants, un per defunció, el Camp Faves, i l'altre el Bulli per voluntat de la propietat. Però sí que hi ha hagut una mica un canvi d'etapa, podríem dir-ho així.
No un canvi d'etapa, un perfeccionament. Aquesta cuina d'avantguarda, aquesta cuina creativa, aquesta cuina tècnica emocional, el que ha fet ha sigut aquesta revolució, afinar-la, no?, tota aquella cosa. Per exemple, que no havien prestat una gran atenció els pares i tiets al poder de la cosa verda, no?, la vegafília. Doncs ara n'hi ha una gran afició i n'hi ha una gran voluntat, molt lligat amb la salut, però tot també molt lligat a la puresa dels aliments,
buscar tot el producte vegetal, que és molt més fiable que el producte d'origen animal. Aquests grans cuiners, que ara li presten moltíssima atenció, fa 10 anys, no era una cosa tan important. Però posem dins d'una mateixa generació Arzac i Joan Roca. Sí, sí, és que són la mateixa generació. Però es porten 36 anys. Sí, és igual, i amb el Jordi Roca em sembla que es posa un 45-47. Sí, però han crescut. A veure, Arzac té una vida...
Arzac és una, igual que Pedro Subijana, és una raresa en aquest món. Els seus contemporanis més o menys, els grans mestres com Pol Boquís, que és més gran que ells, uns 10 o 15 anys més gran que ell, s'han convertit en peces de museu. Tu vas al restaurant de Boquís a Lió i menges el mateix que fa 40 anys. Tu vas al restaurant d'Arzac i assumint aquest risc, gràcies a Helena també, la seva filla, està al dia, està a l'última hora. Era obligatori, no? Hauries pogut viure...
de les seves glòries, que són moltes, però ha decidit arriscar. En quin sentit pertany a la mateixa generació? No per edat, sinó per aquesta voluntat d'estar a l'avantguarda, d'estar amb l'experimentació, fent les últimes coses.
A Los 11, el llibre que avui ens presentes, ens expliques la història d'onze xefs que estan abandonant aquesta cuina d'ara. Hi ha l'Albert Adrià, el Paco Roncelo, el Paco Pérez, el Paco Morales, entre d'altres. Molts pacos. Sí, tres pacos, no n'hi ha quatre. N'ha dit tres, no n'hi ha més. No hi ha cap història de cap dona. Com és això, Pau?
No, perquè aquest llibre hauria de ser un altre que fos les 11, comptant i explicant quines dones estan avui al capdavant de tot. Però és que aquí aquest llibre no és un llibre que vulgui cobrir quotes. Aquest llibre que hem de posar una dona perquè toqui, qui està treballant, qui està a l'últim, qui està experimentant, qui està al final, al principi de tot el projecte. Però sí que dóna una mica la sensació que la cuina, que tota la vida ha sigut una cosa de les dones... I ho és...
Ara l'alta cuina és més dels homes. Per exemple, aquí no hi és l'Enerzac, aquí no hi és la Carme Ruscalleda i aquí no hi és la Fina Poix de Vall, perquè pertanyen a aquests altres cuiners, que estàvem parlant abans, pertanyen al grup de Joan Roca, pertanyen al grup de Quique Anacosta, doncs clar que hi ha dones al capdavant de les cuines, però en aquesta nova generació jo estic esperant a gent com Macarena de Castro, que és una cuinera que treballa...
a Mallorca, què farà? Perquè per estar-hi aquí, per estar en aquest grup, cadascú pot fer el que vulgui. Això no és absolutament restrictiu. Però sí que es demana que siguin cuiners inventors. Però també n'hi ha de dones, eh? Ja et dic, aquestes dones ja estan consolidades. I les dones més joves...
veurem els propers anys quines volen perquè això no és obligatori a ningú obliga un cuiner o cuinera inventós a ser capdavanters a arriscar-ho tot per un somni per voler demostrar i crear i obrir camins nous no és obligatori
pot ser un cuiner extraordinari i quedar-s'hi reduït a l'àmbit de vull donar de menjar molt bé. Això és vull donar de menjar molt bé i alguna cosa més. En tot cas, independentment de la selecció que has fet tu, sí que és evident que els grans xefs que apareixen als mitjans de comunicació són més homes que dones.
Perquè a les cuines, a dia d'avui, quan tu vas a les escoles d'hostaleria i els demanes al CET quantes dones estudien i quants homes, n'hi ha més homes que dones. Però n'hi ha un altre problema que encara és més greu. Jo vaig fer un article reivindicant que les dones han de prendre el poder elles, ho han de decidir ells, no han d'esperar que vingui un home a dir-los res. Per què? Perquè tots aquests cuiners són propietaris. Totes aquestes dones o dones futures poden ser també propietàries. N'hi ha moltes parelles que es coneixen als escoles d'hostaleria o treballant a diversos restaurants,
Home i dona, et junten, tots dos són cuiners, i automàticament ella queda a la sala, fent de cambrera o directora de l'espai, i ella a la cuina. Per què? No ho sé. És la pròpia dona que ha de prendre el poder. Aquest poder no el poden donar de fora, sobretot, perquè això són petites i mitjanes empreses. Aquí no és ningú que et posa el cap davant, és tu que ho fas i no ho vols fer. El poder, en aquest cas...
És de les dones, les dones han d'aprendre. I una altra cosa, sí que és veritat, és el món de les estrelles Michelin, per exemple, o el món dels millors restaurants del món. El millor restaurant del món hi ha una categoria que és la xef femenina. La Ruscalleda sempre s'hi oposa. Diu que ella no vol competir en la categoria de xef femenina. És la categoria absoluta. O ho ets o no ho ets.
Per fer aquest llibre que avui ens presentes has hagut de fer un seguiment bastant exhaustiu a tots aquests cuiners perquè s'obrissin les portes de casa seva gairebé, perquè has visitat cases de cuiners, els has seguit allà. Jo els conec fa molts anys. Aquest és un requisit superimportant. Clar, jo...
Els textos sempre expliquen... Aquest text és el resum d'una coneixença de molts, molts, molts anys. Perquè no només és contar i explicar. No és anar un dia a menjar. Aquest que ho explicava abans fora del micròfon, deia que aquests textos... A veure, no és una lectura gaire feixuga, vull dir que te la pots, saps? No, no, no. Perquè el mires. Vull dir que... No, perquè no ho sé llegir, saps? Vull dir que és un text curt. Aquest nano és molt xulo. Que és un text curt. S'ha de baixar els fons reals.
És un text curt, però que està molt ben sintetitzat, no? Que és potser aquesta feina de periodista que a vegades trobem tant a faltar, no? Perquè, clar, és un llibre fet al llarg de molts anys. Jo els conec abans de haver anat als seus restaurants. Per mi, he viatjat amb ells, no? Com que són històries humanes, jo conto més enllà... Jo conto la part que no es veu normalment. Tu vas, menges, esplèndid, fantàstic, però jo explico allò que no es veu habitualment. Necessito un contacte, una relació al llarg de molts anys per seguir mirant, entenent-los, conversant...
I en aquests cuiners els vas demanar que fessin, primer, una cronologia dels seus millors plats, és a dir, un plat per any, de la seva carrera professional. Aquest llibre té, cada capítol d'aquests onze, té tres parts. Jo els conto amb ells, però vaig dir, jo necessito que ells es contin. Com es conta un cuiner? Els plats són autobiogràfics. Un menú de gustació, moltes vegades, conta moltes coses. Té que sigui d'una manera indirecta del cuiner. També deies el pròleg que el menú, a vegades, ho explica tot o no explica res. I llavors vaig dir, m'heu de triar, de cadascú de vosaltres, un plat per any.
Encara que aquell any heu fet 10 plats esplèndids i 10 plats premiables, però un, síntesis. Per què? Perquè hi ha una tècnica, perquè hi ha un producte, perquè hi ha sentiment, perquè hi ha una història personal, alguna cosa que expliqui alguna cosa. Quan heu fet aquest exercici de síntesi, aquest resum, em trieu 3 receptes.
tres receptes, que encara és la síntesi de la síntesi. Això és el que més deu costar, no? Alguns d'ells em van dir, Francis Paniego, per exemple, recordo que em va donar les gràcies per haver-lo obligat, perquè es va obligar a fer un repàs i anar a buscar el moll de l'os, no quedar-se en la superfície. Anem a parlar de la vida, si et sembla, d'alguns d'aquests collets que expliques al llibre.
Comencem per l'Albert Adrià, el germà del Ferran Adrià, que té un imperi de... Quants restaurants té, que toma, ara mateix? A veure, si no ens emboliquem, ara té el pacte, el Tickets, la bodega 1900, Ojasanta i Niño Viejo, que estan junts i estan adormits, l'Enigma, que està en construcció, i dintre de l'Enigma hauria d'anar-hi el 41 graus, que el va tancar ara amb una estrella Michelin, però el va tancar ara i dir, jo no estic a gust en aquest espai... Estava apostat al Tickets.
Però teniu una estrella i va dir, hola, tu, narices, i el dura l'enigma. Ara ell està pensant si... O sigui, 7 o 8, estem parlant? No, no, estem parlant de... En realitat són 5, però com que no un en té dos dins, en realitat el projecte és 5 BCN, que és el nom de la seva empresa. Haurien de ser 5 amb trampa, perquè en realitat són 6. I dins d'enigma, que seria el cinquè...
Pot estar-hi el 41 o no? Això estarà per... Per decidir. Per decidir. L'Albert dius que té un problema, que és que porta aquesta etiqueta del bulli, no? Sí. I això, per una banda, és bo, perquè et precedeix una bona fama, però per l'altra t'obligues a ser molt exigent i a diferenciar-te molt més. Per què l'Albert està en aquest llibre? Albert Adrià està en aquest llibre perquè està sol en aquest projecte. És un projecte...
tots aquests 5 restaurants, 5, 6 o 6 i mig, al marge de Ferran. És un projecte que dèiem els germans i iglesias, i que ell decideix, ell pensa, i d'endavant encara que el Ferran el pugui aconsellar, ajudar i tal. Però és el seu projecte. Si el Bulli estigués obert, Albert no hi seria en aquest llibre, perquè formaria part del que ja ha passat, no? El que està passant o el que està per passar. I per mi la pregunta clau és com algú pot sobreviure...
el seu propi èxit. Aquest ha estat un artífex importantíssim, amb el Ferran, del millor restaurant de la història. El millor restaurant de la història tanca què fas la resta dels teus dies. Què fas? Clar. Què fas? Si fots un tret, et dediqués a fer no sé què, i tot això Albert s'ha reinventat. S'han reinventat creant models de restaurants
super exitosos, i a més, aquests mexicans, un curió mexicano que es diu Paco Méndez, o el pacte que aquest any li donen amb Jorge Muñoz, un restaurant peruà, que ha revolucionat les regles del joc dels peruans, dels mexicans, és extraordinari. Parles del Bulli, dius que l'Albert l'any 98 sentia molt pressionat, ho va deixar,
I dius que, bé, ell diu, no?, s'havia de matar la bèstia, el bull. Sí, sí. L'Albert de Mesa, amb aquestes coses, que és superfranc, amb aquestes coses, ell deixa el bull i l'any 98 perquè no... Com que tot el que sap ho ha pres allà, no sap que hi ha la resta del món, no sap... Ell necessita desintoxicar-se i mantenir distàncies perquè no és feliç a l'ofici. Ell ha de marxar el bull i l'any 98 i se'n va buscar musclos. Que s'introla, no? El marisc? Sí, el marisc. És molt raro que l'olgar...
Sí, sí, ell se'n va a buscar musclos que no se'ls menja. És un molús, que jo no se pot menjar musclos, que és un molús, que és diferent, però és intolerant al marís. Ell se'n va per mantenir distàncies perquè vol ser feliç, perquè no entén, com que ha estat a l'ofici i des del primer dia ha estat... Ell no sap si estima l'ofici i l'estima des de la distància.
Però jo trobo fascinant aquesta comparació de s'ha de matar la bèstia. Sí, ell ho diu, sí. Això era tan gran que ja s'escapava. Per seguir sent feliços, per seguir fent coses, s'havia d'acabar-hi. És que va estar molt bé que matessin el Bulli, perquè el van matar quan els va donar la gana, no quan va donar la gana als altres, o en crisi, o un fracàs creatiu, o haver perdut les ganes de treballar. No va passar res d'això. Ho van decidir el moment, quan ells van voler, a tope, a dalt de tot, el Bulli hagués pogut tenir una vigència durant 20 anys més.
Sense fer res nou, eh? Que és el que fan el 99 per restaurants, que no fan res nou. Hàgim tingut 20-25 anys de superèxit, però no van voler, van dir res. Hem arribat fins aquí. Anem a conèixer altres històries que expliques al llibre.
Doncs, per exemple, hi ha la història del Paco Pérez, que és el que té més estrelles Michelin d'aquest llibre, 5 estrelles Michelin. Sí. I, en canvi, és un cuiner... N'hauré de tenir 6, perquè el Miramar en mereix 3. Però ja és un criteri del professional, en qüestió. Dic, però que és un cuiner, per exemple, que es coneix poc aquí a casa nostra. Sí, és curiós. El conec.
Tu sí, perquè tu vas molt a aquest tipus de llocs, però la gent... O sigui, els mitjans de comunicació no li donen veu a aquest home. És veritat que Paco Pérez, que està al Miramar i en sàquedat dos o tres, no hi hagi tres, és un currant, és una persona absolutament treballadora, que per mantenir aquest restaurant, aquest grandió restaurant del país, ha de fer 150.000 quilòmetres l'any, ha de tenir un restaurant a Berlín, ha de tenir un restaurant aquí a Barcelona, l'Enoteca, o ara l'Ex i el Doble...
hem de dir precisament que l'anoteca és el cuiner que va ajudar a Carme Ruscalleda... Sí, sí, el mateix Paco Pérez. Era un repte de la Carme, aprendre a cuinar un arròs, i va ser ell, el Paco Pérez, que va accedir a ajudar-la amb el seu repte. Vaig acompanyar la Carme, vull dir que sí, sí, vaig aprendre-ho. I és molt important això, pensant, quan es diu, no, l'alta cuina és cara, sí, bàsicament pel propietari del restaurant, perquè ha de mantenir unes despeses altíssimes perquè allò pugui xutar, no? Quan tu tens un restaurant com el Miramara Llançà, ara, al Bern...
Ves tu al mes de febrer allí i vés-te'n fins a Llançà i el de Tramuntana. Però tampoc no es queixen, eh, que aquesta gent es guanya bé la vida, no? Perquè treballen moltíssim. Clar, és que són... La gent pensa que tot això és el Ferrari a la porta i el no sé què. No, no, és que són... És a dir, que aquest home és un obrer de l'alta cuina. Hi ha una altra història que m'ha sorprès molt, que és la del José An Alijá. Un accident li va canviar la vida i la forma de cuinar. De fet, a la tribu hem pogut parlar amb ell i ens ha explicat la seva història.
Tuve una desgracia, una mala suerte, tuve un accidente terrible con la moto y la verdad es que fue una circunstancia muy dura, muy dura porque estuve a punto de perder la vida. Cuando yo empiezo a comer de manera normal o intento empezar a comer de manera normal me doy cuenta de que había perdido el gusto, había perdido el olfato y fue una circunstancia muy dura. Afortunadamente lo he recuperado perfectamente
ambas cosas y que sigo teniendo una gran sensibilidad. Es más, gracias a todo el trabajo que tuve que hacer con esto, pues lo he mejorado notablemente. Necesitaba volverme a ver en mi sitio, necesitaba volver a recuperar la ilusión por cocinar, sentirme fuerte, hacer las cosas como entendía y bueno, y se daba la circunstancia de que en esa época se retomaba un poco
el congreso de lo mejor de la gastronomía, el premio al mejor chef joven de España, etc. Y un poco como medio estrange y como maleciente me presenté a ese concurso. Era importante, también era muy duro porque me enfrentaba, eran los primeros pasos que daba después del accidente en la cocina y me costó mucho sacar adelante ese concurso. No tenía penas fuerzas
Y cuando descubrí que me habían otorgado el premio, pues la verdad es que fue un chute, fue algo muy emocionante. Me cambió la vida personalmente por todo lo que había sufrido anteriormente.
Aquesta història l'expliques al qual en aquest llibre. Clar, és una història que els premis, en aquest cas, com reconforten, no? Jo crec que és molt exemple del Joseon i de l'esperit d'aquest llibre, no? Contar-hi allò que, habitualment, la gent no sap. O sigui, tu pots anar a menjar al Guggenheim, menjar estupendament, en fantàstica l'herba, però no sap res d'aquesta persona. Jo vull contar que hi ha darrere del gran cuiner. Jo, per res, l'any 2000 era membre d'aquest jurat que li va donar aquest premi. Vaig ser membre. O sigui, jo el conec des de l'any 2000. I el vaig conèixer abans com a cuiner convalescent...
que com a cuiner en plenitud de les forces. Imagina't, jo per poder escriure, sé totes aquestes històries, perquè vaig estar des del moment zero de la creació d'ell com a cuiner. Jo recordo perfectament que li vam donar aquest premi i els debats, la liberació de tota aquesta història d'aquella persona que va tenir un accident de moto, que en aquell moment no ho sabia, l'any 2000, quan va passar això, no sabien que aquest home havia estat a punt de morir i que havia vingut gairebé amb crosses a cuinar. Però dic...
Aquell llibre surt el 2014, però jo el conec des de l'any 2000. Una altra història que hem conegut al llibre, la del Ricard Camarena, que va començar a treballar a trompetista. Que maco. Sí, a un bar de piscina, i ara s'ha convertit en un d'aquests 11 xeps. Jo vaig ser músic durant molts anys, però encara que professionalment no vaig arribar a guanyar-me la vida com a músic, però sí que...
Tenia l'opció de dedicar-me més bé professionalment a la música abans de decidir-lo de la cuina. Vaig començar el polisportiu del meu poble. Aleshores va quedar lliure l'adjudicació de la piscina del polisportiu del meu poble i vaig decidir arrendar-ho per muntar-hi un barret i a partir del barret vaig començar en un restaurantet, vaig començar a...
Anar evolucionant la cuina allí fins que ja ens vam traslladar a Gandia, on vam obrir el primer restaurant gastronòmic que tinguérem, que és Viarro. Jo soc de la zona de Gandia, de la zona de la Sapor, que és una comarca de la província de València.
I el que vaig fer va ser, vam estar en Arrop durant 3 anys fins que vam entendre que si volíem continuar evolucionant necessitàvem un públic objectiu un poc més ampli. Llavors vam tenir una bona oferta per traslladar el restaurant a València i la vam acceptar i ens vam vindre per a València.
Clar, també això, aquesta història és... Aquest també era picapedrer, eh? Era picapedrer i trompetista, alhora. La seva mare va dir, però tu ni ses mans, fill meu. Ni ses mans. Però a ell, quan era... És que hi diu poliesportiu. No poliesportiu ni nassos. Jo he estat a tenir sa piscina. Jo he estat al seu poble, menja una paella amb son pare. És que és la piscina d'un poblet. No n'hi ha res, era una barraca i ja està. I va haver-hi un partit polític que va dir que si ells arribaven al poder, el traurien de la piscina.
Dins del programa electoral. Dins del programa electoral. No, en un mítin públic van dir que si ells arribien al poder el traurien, perquè la piscina no estava per l'ús que estava donant. Perquè jo era el xeringuito de la piscina per prendre polos frigo i jo el que estava fent era un restaurant de cuina creativa. Clar, clar, no collava això, eh?
Tot això i altres històries són les que podreu llegir al llibre Los 11, que avui ens ha presentat el sabadellenc il·lustre Pau Aranós. Sabadellenc? D'adoptació. Vas al quinto? Tu vius i treballes. No, no, no, és que no ho sé. Marejo, eh? Quan diuen els noms... La cadireta! No entenc res, no entenc res. Abans d'acabar, per això, Pau, ja que tu vas posar en un compromís aquests cuiners perquè fessin una tria dels seus tres plats principals, nosaltres te la tornarem. Molt bé.
Xavi, que forma. Bona tarda. Hola, bona tarda. Va, dispara. Mira, volem saber com vas de cuiner, sobretot de menús de restaurant. Pau, per veure si superes una prova, he trucat a diferents restaurants que et diran el menú del dia que tenen avui i tu has d'endevinar el preu. Comencem amb un restaurant que als oients del programa els sonarà d'algun altre dia, un restaurant xino de Barcelona que, segons TripAdvice, haurés a la posició 5.200 i pico de 6.000.
Sí, hola. Hola. Sí. Mira, una pregunta. ¿Hacéis menús? Sí. El menú, el de hoy, ¿qué llevaba, por ejemplo? Varias. ¿Y qué son varias? Había muchos platos. ¿Muchos platos? Sí. Mira, el menú hay. Uno de los platos viene con un rollito. Primero, rollito de viena misa, de primavera o de jamón y queso, ensalada, nos topa. Y luego, roll, bayelines o fideos. Y luego, ternada con bambuesetas, con ajetes, con verduras...
O pollo almendrado con pimientos o cerraruces champiñones o pato o gamba o tempura. Ah, vale. La bebida y postre incluido.
Això són més de cinc plats, eh? Hi ha molts, hi ha molts. Ho repetiré perquè és molt complicat, sobretot, entendre la composició. A veure. De primer, el hitrito, que és, entenc que és rollito de primavera. Rollito, sí. Ensalada o sopa. Després hi ha tallarines, fideo, o ternera con bambú i setes con ajetes i con verdures, o pollo almendrado con pimiento, o cerdo agrurce, que deu ser agridulce, con champignones, o pato, o gambas, o tempura. Un preu. Entre sis i vuit. Entre sis i vuit. Doncs comprovem-ho.
Mira, menú hay dos. Uno de 7, 20 y otro de 8, 75. Bueno, està bé, està bé. Una de tres. Bé, bé. Maravilloso, espectacular. Me emocionaba el verlo. Bé, d'un restaurant xin, anirem a un McDonald's, concretament un d'Estepona. Atenció a la composició del menú.
El menú, el Happy Meal, ¿qué lleva? Pues puede usted elegir entre hamburguesa, nuggets o hamburguesa de pollo. Sí. O bolitos de pescado también. Sí. Y luego la bebida, que puede usted elegir de fresco o agua o cualquier zumo de manzana o de naranja. Sí. Patatas normales de luxo, zanahoria o tomatitos cherry. Sí. Y luego el postre, que tiene azimel, danonino, manzana, pera o minimaxlurri.
És més senzilla, és una cosa més senzilla, o hamburguesa, o patates, o tal, o les begudes, o el postre, el McFlurry està molt bé. Què diries que val el Happy Meal, que és un anul per nens? Sí, al voltant de 5 euros. Al voltant de 5 euros? Un problema. I què val el Happy Meal? 3,75. 3,75.
Mira, t'has quedat curt, t'has quedat curt, 1,25 euro. Traballo entre 3 i 5, però dic, és que 3. Sem-ho massa fort. No, sí, estem tan arrastrats ja. Bé, acabarem amb un petit canvi de cuina respecte al que hem vist fins ara. Un lloc que tradicionalment s'ha associat amb negocis i contractes a Barcelona, el restaurant Via Veneto. Bé, fins que es posin a fer-lo al restaurant xino que he trucat abans. O l'he preguntat pel menú, em diran degustació. Pren nota a pau, aviam si t'encertes.
Bé, doncs el menú d'agustació nostra. Sí. És un menú d'aperitius, quatre plats i postres. Sí. El primer plat és el tartar dels camerlans. Sí. Amb crema espitana, cap llarga de salmó. El segon plat és el tagliolini amb l'ou de calaf a temperatura i tapona negra. Sí. El tercer plat és el lluç de palangre amb els dos funois i consom de sèpia. Sí.
I l'últim plat és el colomí amb un mosaic de cereals i cacau. I el postre són els punyols de xocolata amb gelat caig. I la beguda no, no està inclosa. Vale. Una degustació d'Aulia Benetop, beguda no està inclosa. Per 80 i 90.
Molt bé, a veure... I m'has dit que el preu era en 85, potser? Sí, ara que estigui a senyora som en 85 euros. El tema és controlar que el del Via Veneto que el del... Jo sóc espectacular! Hi ha certes xinès, eh? Però hi vas, aquest tipus de restaurants, aquests McDonald's? No, McDonald's no prohibit. No, no, no, no prohibit. És una merda. És una merda.
El xinesos ha arribat quan falten 15 segons. Els xinesos, jo als restaurants, hi ha una recomanació que faig, que tinc al blog Penjada, que hi ha un restaurant xinès, o per exemple hi ha el Botifarring, que és un restaurant d'entrepans de botifarra. Aquests, aquests. Gent que fan qualitat i tant que sí. Si és bo i barat o on te'n recomanes que vagi jo?
Tu entres a Restaurantes de Pau Arenós, o a Lo que la Cocina de los Valientes, i els tens tots. És entre la teva web. Busques, fiques, tu el que vulguis. Menú per fer cada dia. És que jo baixo aquí a Barcelona i em trobo aquí al voltant d'aquest barri. Mira, jo ara vinc al voltant d'aquest barri. És molt brillós. Però pots moure una mica per Barcelona. Bueno, no tinc temps, eh? Me'n fas llegir el guió cada dia. Sí, clar, s'ha de llegir, això.
El voltant d'aquest barri és el dia 20. Sí, per això. No fa por aquell de la portaria. No, s'ha jubilat aquest senyor. S'ha jubilat ja. En fi, Pau Aranós, moltíssimes gràcies. Boníssim. A vosaltres. Fins ara.
El 17 de gener, al Palau de la Música Catalana, serà l'escenari d'una cita inoblidable. L'orquestra sinfònica Simón Bolívar, sota la batuta del carismàtic Gustavo Dudamel, interpreta una de les grans composicions de la història, la cinquena de Mahler. Una visió emocionant del destí, guiada per un dels grans directors del moment. Comença el 2015 amb un dels esdeveniments de l'any 9 a Palau 100. Com més curt, millor.
Per això a Hipercor fins al dilluns dia 5 tens tortells de Reis d'elaboració pròpia, esponjós tendre i mmm, un preu deliciós. Tortell de 450 grams, 8,95 euros. I amb nata de 800 grams, 10,95 euros. Amb aquests preus voldrà repetir tortell. Emporta-te'ls fins al dilluns dia 5 al compte enrere d'Hipercor.
21 temes dignes d'un festival de música catalana. Des del millor de Mishima, els Amics de les Arts o Manel, passant per Joan Deusà, Ces Freixes, La Pegatina i molts més. Emporta't amb el diari Ara Festival 2015. Un disc que recull la millor música de casa nostra. Ja a la venda el teu quiosc per 9 euros amb 95. Només amb l'ara.
Ho sabem. Catalunya Ràdio té oients que posen el despertador per escoltar un programa. I si no el senten perquè es queden clapats, en adonar-se'n s'exclamen. Mira, m'he posat el despertador perquè fa ràdio despertar-me quan ja heu passat. Avui us vull sentir. S'ha posat el despertador a quina hora? A la una. Per escoltar el programa? Clar.
La nit dels ignorants 2.0, amb Xavier Solà. Aquest any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Així és el teu Nadal, així com vulguis tu. Sempre que ho veus tan clar, no pot canviar ningú. Recorda-te'n, aquest any entra a catradio.cat. Així és el teu Nadal.
Tarda a tardar, directe al rock, directe a tu. Aquesta setmana, dos programes. El primer, al web canradio.cat, des del dissabte a les 4 de la tarda, amb el naixement del jazz rock amb Miles Davis. I el dimarts, dia de Reis al vespre, Tarda a tardar, històries de 30 anys, a Catalunya Ràdio.
amb el concert en exclusiva de David Bowie i concerts de Richie Sambora de Bon Jovi, Steve Cope de Yes, Roger Hudson de Supertramp i Ramon Thiem versionant Springsteen. Tardà multiplicat per dos. Des del dissabte a les 4 de la tarda a catradio.cat i el dia de reis de 8 a 10 del vespre a Catalunya Ràdio. La tribu de Catalunya Ràdio. Directe a tu.
Ahir al migdia 50 milions de persones de 90 països diferents estaven escoltant això. Aquí sí. Beethoven.
Això és una de les peces que va sonar ahir al concert de Cap d'Any de la Filarmònica de Viena, concretament La polca electromagnètica de Johan Strauss Fill, que els Strauss és una família llarga, els coneixes a tots? Bueno, i tant, és el d'Estrauss...
N'hi ha un que es va dedicar al món dels texans, també. Llavors el pare... I l'Estreus fill, l'Estreus pare, no? I l'Estreus avi. Ens descuidem de l'Estreus avi, que és... Doncs avui, a banda de saber això que ja sap en Xuriguera, volem aprendre una mica més com és aquest espectacle tan popular de la música clàssica. I per fer-ho tenim a l'estudio de Catalunya Ràdio el director d'orquestra, de cor, pianista, membre del Josep Do Happy Day, és el mestre Pardo. Pedro Pardo, bona tarda. Què tal? Bona tarda.
Hola, senyor Pardo. Gràcies per venir avui aquí a la tribu de Catalunya Ràdio. Gràcies a vosaltres. Normalment, a principis d'any, descanses, suposo que no, perquè tu que ets un home clàssic... Depèn, depèn, sí. La veritat és que és bonic veure aquest concert, el que passa és que a vegades t'enganxa una mica... Depèn de la nit anterior. Exactament, més ressacós. Això em va passar a mi, aquest any, que quasi no l'enganxo. No, però et fots una cervesa i ja tornes a... De bon matí. Així el dia, ho comences així l'any, eh?
Llavors ja acabes escoltar el concert. Acabes i comences igual. I tant que sí. Per algú que no tinguin idea, com li explicaries què és això del concert de Cap d'Any de la Filarmònica de Viana? Doncs el concert de Cap d'Any és un esdeveniment, com has dit abans, mundial. Sobretot perquè televisivament es retransmet a moltíssims països. 90.
90 països... Vaig llegir l'altre dia que un públic potencial de mil milions de persones. De fet, és el concert clàssic més vist de totes les televisions. Però no només és un concert. És un esdeveniment... Sí, sobretot a Viena és un esdeveniment social. Com aquí podríem tenir el nostre concert de Sant Esteve, de l'Orfeu Català, que el fem justament el 26 de desembre. Allà va la florinata vienesa i també mundial. T'hi pots apuntar, però...
Sí, sí, sí, i veiem molta gent del Japó i molta gent americana. Explica com va això, això de les entrades. El que ve ja hauríem d'anar-hi nosaltres. Però això va per sorteig. Això va per sorteig, sí, sí. De fet, a partir d'avui i fins a principis de febrer... A partir d'avui ja pots comprar els de l'any que ve? Sí, exactament. Quan acaba el concert ja fan el nou sorteig i fins a principis de febrer està obert. I què costa, això?
La veritat és que no ho sé, perquè, de fet, no he entrat mai als sortets i no... Ha de volgar un dineral, això. No ho crec, no ho crec. Entre 30 i 940 euros valia. 940 euros. Amb lo còmode que s'està a casa veient, o no. I tant. Però també pots... No, es veu que el que sí que pots anar és als assajs generals.
Sí, hi ha dos assajos, importants el dia abans i dos dies abans, que de fet el del dia abans és exactament igual, fins i tot aquest any que hi va haver una explosió de confeti, el dia abans es va fer igual. Doncs els assajos, mira, entre 130 i 380 euros. Ja els tinc.
Ja els tinc. Tu ho tens, això? Sí que els tinc. Doncs et apuntes a veure si et toca. El concert de Cap d'any de Viana se celebra cada matí de l'1 de gener des de 1939. Sí. És que clar, això és una cosa... És tradició. I això es fa en homenatge a la dinastia d'Estraus?
De fet, es va començar fent un homenatge, més que a la dinastia, a Johann Strauss Fill, que va ser el compositor més important de la nissaga, tot i que és un pare també de compositor, i es va dedicar pràcticament en exclusivitat amb aquest compositor. Tot i que hi ha hagut alguns anys, com per exemple l'any del Bicentenari de Mozart, que es va incloure alguna peça de Mozart, o l'any del Bicentenari de Wagner i d'Strauss, que també es van incloure obres d'ells. I qui són aquests, Strauss?
Els Strauss no són... Aquesta n'hi ha que he dit de l'altre Strauss, que és Richard Strauss, que és un compositor de poemes sinfònics d'una altra... Amic de Nietzsche. Exactament, i d'una altra època. Aquests Strauss eren... De fet, estaven considerats com...
Compositors de música una mica menor. De poble. Sí, una mica d'opereta. De poble d'abans, allò que es deia. Sí, era una mica art menor. I, de fet, no es va considerar una música més important, música sinfònica, fins a aquests concerts.
I llavors, per tant, estem parlant de l'Estraus Pare, del fill, i del Josep Estraus i l'Eduard Estraus, que serien també els fills... Exactament. Això és una mica com els Bach. Johann Sebastian Bach, que va tenir 22 fills, tenia temps entre fuga i fuga,
Esfuga, anava fent fills. Clar, esfugava, també. Exactament. Hem dit que això va començar el 39, per tant això és època en què Alemanya... Nazi total. Nazi total, eh? Sí, sí, de fet el primer director era amic del Goebbels, que era un dels ideòlegs del... Sí, sí, propagandístic. Ministre propagandístic del règim. Exactament. I tot i això, ell va continuar dirigint, un cop acaba la guerra va continuar dirigint, no?
Tot i que hi havia alguns músics amb ascendència jueva que van ser expulsats i fins i tot deportats.
I encara ho seguim. Bueno, és una tradició que últimament és més aviat show business. Vull dir, és una qüestió mediàtica que tothom mire. És anar a fer el merda. Vas a fer el merda i surts per la tele. La veritat és que és anar a gaudir d'un superconcert de qualitat total i que tu ho estàs mirant, estàs veient que toquen en directe però sembla un disc. O sigui, té una perfecció interpretativa brutal. El director ha de fer el burro d'aquella manera?
Ara parlarem del director, que aquest any el director era una eminència. El concert d'aquest any va començar d'aquesta manera. Molt bé. Això de bon matí desperta de cop. Això és un matí, una tarda, una nit aviant. Però veus, això no és d'un estraus. No, perquè ja et dic que de tant en tant es fan homenatges a d'altres compositors i s'inclouen. I a vegades, com ha passat aquest any, es fan homenatges al mateix director.
El veus? Perquè aquí el director, que va ser Jovín Meta, ell va estudiar a Viena, i de fet aquesta primera obra va ser un homenatge a la seva joventut estudiantil com a... Però gairebé això és biogràfic, no? És un concert que fins i tot el director hi posa de la seva part, de la seva vida...
Pensa que alguns dels músics fins i tot també van estudiar amb ell, i llavors anaven a la mateixa acadèmia, estaven a la mateixa residència. Tot això, doncs clar, crea uns vincles, no? I després, al millor de 50 anys de no haver-los vist, o haver-los vist poc, tornar i fer aquest concert, doncs ha de ser molt emocionant, no?
I aquest director no era la primera vegada que feia un concert de cap d'any a Viena? No, crec que era la tercera o quarta vegada. Això es pot repetir, això? Sí, de fet, hi ha hagut directors que han repetit moltes vegades, el mateix Lorin Masel. Molt correcte. Doncs mira, va morir fa poc, o sigui que... Ja el coneixerem, val molt la pena la seva obra. N'hi ha hagut alguns que només ho han fet una vegada, com per exemple el famós Caraghan, que sembla que ho hagi dirigit moltes vegades. Molt caraghan.
Exacte. M'agrada molt. L'escoltes habitualment? I tant. Quan anem a... Quan aneu on? A la platja? Sí. Amb el cosí? Quan aneu a la platja amb el teu cosí. Allò que hi ha tràfic, que vas allà amb el cotxe, que hi ha tràfic. Com es deia el nom? Que a mi no se m'ha quedat. Anem a sentir la segona cançó que va sonar. I cap avall que fa baixada. La segona cançó que va sonar en aquest concert va ser aquesta.
Això d'aquí, eh, Xuriguera? Vivaldi. Vivaldi, no. És d'Estraus Fill. Aquest sí que és un vals de la dinastia d'Estraus que abans parlàvem, eh? I amb aquesta cançó els músics volien reflectir allò de l'aspecte del conte... És que cada cançó té una història, això. I tant que sí. El conte de fades. I tant. Els músics veuen que això és molt exitós en la carrera de Subimeta, no? Bueno, és que ell és el típic músic... El seu pare era músic, però va néixer a Bombay i un es podria imaginar que podria haver agafat, doncs, una altra professió
I en canvi és una persona que des de petit va estimar la música, el seu pare li va donar suport, i després ja se'n va anar cap a Europa i cap als Estats Units, i ha fet una carrera brutal. Penseu que té 78 anys. 78 anys, aquell home? 78 anys. Mare meva.
dirigir tres concerts seguits, perquè, de fet, el que vam veure per la tele va ser l'últim dels tres consecutius. Però es mou amb molta elegància. El que m'agrada és això, aquesta elegància, aquesta naturalitat. I que l'orquestra, a més a més, pràcticament va sola. Ell va indicant algunes entrades... I funciona molt bé justament perquè té molta experiència. Jo podria fer, això. Si jo em poso davant de l'orquestra de Viena, allà disfressat com el director va disfressat i tot...
I moc una mica així la mà. De fet, ho podries fer perquè segurament no et mirarien. Mirarien al concertino. Però coloria no. Bueno, depèn dels gestos que fes. I això de fer homenatges és molt habitual? Que hi hagi sempre un fil conductor, algun homenatge? Sí, i a més a més també fan no només homenatges a persones, sinó a esdeveniments. Aquest any, per exemple, era no sé si un aniversari a la universitat. A la Politécnica, 200.
I aprofiten, a més a més, alguns dels balsos per ensenyar també, això ja és molta publicitat, ensenyar imatges de la ciutat. Ah, sí, això és molt bonic. Esteus allà al sofà de casa i és com si estiguéss a Viernes. Quan veig aquestes imatges tan maques i que viuen bé aquesta gent... Sí que tenen unes flors. Això ho hauríem de fer a Catalunya, això. El concert o les... No. Això ja es feia fet, Catalunya des de l'aire, que es veia tot a Catalunya. No, no, el concert. Em sembla que l'aigua es va fer Figueres, i vaig anar-hi amb el meu cosí. Concert de Cap d'any a Figueres.
És possible. De fet, hi ha orquestes aquí a Catalunya que fan concerts de moltíssima qualitat, com l'orquestra de Vallès, que fan... Amb la sinfònica meravellosa. A la segona part d'aquest concert va sonar, per exemple, aquesta altra cançó. En Manuel de Falla, em sembla que és això. Si m'equivoco, em sembla que no.
Fallen, sembla que sí. No molestis, Ramon, no posis efecte. Es diu L'Elba i és l'últim vals que va dirigir personalment a més l'Estraus Fill. Aquest és el més famós d'aquestes. És que penso que la tradició, a més a més, els... O sigui, tenir el compositor dirigint és tot un luxe i justament els Estraus van poder dirigir les seves obres i els músics devien flipar. Hi ha un moment que em va agradar molt, que és quan de cop i volta va sonar una cançó i van començar a repartir xampany. Molt mort, això. Vinga. Vinga, xampany. Vinga.
Pai per tothom. Vinga. Aquí ho faríem amb cava, no? Aquí ho fa... Què? No? Sí, si ho faríem amb cava. Jo és que sóc més de xampany de tota la vida. En sèrie, no? És que el cava no... Ai, ai, ai. Quines bestieses que diu? Però sí, que aquí això van repartir moltes copes. No n'hi has pas al Tenedesa. Cava Jaume Creixell sí que em bec, eh? Casa tota la vida. Que veig el Jaume que m'està mirant apuntant des de l'altra banda del vidre.
això és una cosa molt d'aquest director, no?, de començar a repartir copes de xampanya als músics. Sí, de fet, és tradicional que els directors facin una mica, doncs, això, de conya, no?, de conya vienesa. Ojo, no sortíssim una mica del guió. Sí, sí. Però sí, va haver un any que un dels directors, doncs, va agafar una escopeta, també, i va disparar, i bueno, sí, cadascú fa una mica la seva. Tant.
Escolta, i això que dèiem abans que un concert de música clàssica sigui un esdeveniment de l'any, no?, i que sigui seguit per tanta gent, això en música clàssica no esteu habituats, vosaltres? No, desgraciadament no, desgraciadament no, i la veritat és que és un luxe poder tenir aquest concert que sigui líder d'audiència, no només aquí, sinó a tot arreu. És molt difícil, però...
És una tradició, és el que dèiem abans. A vegades les tradicions és com dir, doncs mira, anem a fer les campanades la nit abans i tothom mira les campanades. Doncs això és una tradició que segueix i que està molt bé. I que a més està televisada des de fa molts anys, també. Vull dir que això també... Es va inventar la tele gairebé bé. El concert es va inventar la tele? No, des que es va inventar la tele... Des de l'any 59, mira. La tele es va inventar una mica abans, però ja va ser això. No ho saps res. I el que seria la vella Lola, o el meu avi d'aquest concert, és aquesta. És aquesta. El bolero de Babel.
Aquest vals és el més conegut per tothom, no? Exacte. El de Novi Blau. A més a més, fixeu-vos, no està mai al programa. Vull dir, sempre el posen com a avís. Ah, no el posen? No, sempre el posen com a avís, perquè així la gent sap que després d'aquest vals els hi quedarà molt poquet per anar a fer el vermut. És de la trinca, això, no? De la trinca, exacte. Sí, sí. No, de la trinca és la dança del sabre. La dança del sabre, és veritat. I el concert s'acaba amb una altra gran peça, en aquest cas de Johan Strauss-Para, que és aquesta.
Ara, ara. El Marcos ens diu a través de Twitter que quin moment aquest del director dirigint el públic perquè aplaudís. Posa la porta, Ramon.
Exacte, i no és fàcil, eh? No és fàcil, que la gent s'avança en general. El públic comença a aplaudir ràpid, però és que allà a Viena es veu que tot ho fan bé. Escolta, t'agraïm molt que avui hagis vingut a fer-nos aquesta lliçó magistral del concert de cap d'any, perquè fas moltes coses, tu. Ara mateix estàs amb això del musical de la Monjos, entre el Raval. Què és això? Exacte.
Doncs això és un musical que hem estrenat fa quatre dies, dilluns passat, i que ja estem en temporada estable, tots els dijous, divendres, dissabtes i diumenges, al Teatre del Raval, que jo he fet la música, jo soc el compositor i el directe musical. I parlo una mica de la vida d'aquest personatge conegudíssim de les Rambles, de l'antic barri xino, avui del Raval,
que, bé, mira una mica el seu món interior. Vull dir, no us espereu allò un espectacle de cuplers, sinó que, bé, és una història complicada i que us farà vibrar de totes maneres. Me'n dic que és molt bona, aquesta obra. Sí? Me'n dic que sí. Musicalment, no?
La gent em parla. Sí, que em parla, però sí, qui t'ho ha dit? Gent d'aquí, gent íntima. Però jo no t'he vist, eh? Jo no he vingut. Però tu estàs allà dirigint... No, jo he fet la direcció musical i allà hi ha... A més hi ha música en directe, que això és un luxe. Avui en dia tenim un pianista, una pianista, un contrabaixista, un percussionista en directe, més dels set actors cantants, i més la protagonista, que té un paper supercomplicat i ho fa molt d'anys. Perquè a l'hora de cantar, dius...
A l'hora de cantar i d'actuar, perquè penseu que és un drama, és un drama de musical que ella, per exemple, hi ha algun moment que està plorant desconsoladament i de sobte de cantar. I ha de tenir aire per cantar, ha de tenir el diafragma ben preparat i la veritat és que molt bé. Mira, va. Mira. Aquí la tenim. Això ho has fet tu, eh? Això ho has fet jo, sí. Veus que maco?
I a més a més també estàs a Oh Happy Day, demà s'acaba. Demà s'acaba, sí. Hi ha un especial en infantils? Sí, demà és Oh Happy Nens. Oh Happy Nens. Hem volgut fer una edició perquè la majoria del nostre públic és un públic infantil, encara que sigui un dissabte a la nit el programa, és un públic infantil. I ens demanaven molt que ells també volien cantar. Llavors hem agafat corals infantils d'arreu de Catalunya, també de Barcelona, però de tot el territori,
I demà ser un programa molt especial, amb moltíssimes sorpreses, i la veritat és que és molt divertit. Ja que et tenim aquí, t'hem preparat una sorpresa. Ens ha visitat... No et giris, no et giris. No em gira. Ens ha visitat una persona al públic. Que ha visitat una persona al públic. Sí, sí. Que no ho he dit bé, això. Bueno, sí, ens ha visitat una persona al públic, evidentment. Sí. Ens ha visitat. Ha vingut de públic una persona. Ha vingut de públic, i resulta que canta el líder càmera. No em diguis. Ah. Llavors el que farem ara, sense que et giris, per tant no ho veus, és que ens canti un trosset, un trosset cortet,
I tu després fas la valoració com a membre del jurat que ets habitualment o Happy Day. Sembla bé? Som-hi. Doncs endavant, el Pau Armengol, de Líder Càmera, interpretant-nos un trosset d'una cançó. Quan vulguis, Pau. Hola, sóc jo mateix. Sí, sí. M'acabes de ficar en compromís perquè, clar, i això no ho sabia naturalment. Evidentment.
Per tant... Us hi tremen compte, si vols dir l'hora de valoració. Endavant, com vulguis. Vols dir una mica d'aigua? Dona-li aigua, que s'aclareixi. Una mica d'aigua, espera't, que es veu que ara els artistes... I jo encara no estic mirant, eh? No estàs mirant. Que ens cantaràs. Cantaré...
Cantaré un tros del Cuy a Fechit Mi Manya. A veure, un moment... Magnificat de Bach. Una mica de context d'aquesta cançó, Mestre Pardo. Magnificat de Bach és una de les grans obres corals de Bach que justament vaig dirigir jo ara fa poc amb la Jorquesta de Cerdanyola i algunes corals, sí, sí. Doncs endavant, directe per Catalunya Ràdio, Líder Càmera, un dels de Líder Càmera.
Qui ha fecit mi magna? Qui pot? Tens qui pot? Tens est? Ja està.
Que públic que tenim! Ara el mestre Pardo s'ha girat. Una valoració, mestre. Bravo, bravo. És molt difícil cantar aquesta obra i és molt difícil cantar-la sincera. Per què és molt difícil? Perquè Bach, la música de Bach és molt difícil perquè ell tractava la veu com un instrument més. I la veu és un instrument franquament molt difícil de controlar i ell ho ha fet molt bé. Un tempo, un pelet ràpid, però bé. Això són els nervis de... Home, l'he agafat tres tons baixa, també...
i a més a més s'escalfar ha sigut un atracament molt agraït per cert que el Pau ens ha explicat abans que havies anat de veritat abans en un càsting del Pedro sí, correcte, aquí està i que et va agafar o no? no, no em va agafar
Home, que temps. Justament vaig cantar pel film Magnificat de Bach. Ah, doncs no me'n recordava. Ah, la mateixa cançó vas cantar, eh? Sí, sí, no, no, per fer el solista del Magnificat. I per això se m'ha acudit. De què anava aquest càsting? A veure, Pedro, ens ho expliques? No, perquè el Magnificat de Bach té solistes. És una obra per orquestra, cor i solistes. Llavors vam fer proves per saber quins solistes podíem fer justament les seves pas. A veure, buscau un solista concret, eh? Exacte. Ha millorat? No ho recordes?
Jo crec que no. Jo crec que hem pitjorat. Molt bé. Moltes gràcies, Pau, per aquest tastet musical, eh? Gràcies, home. A tu. I una de les altres coses que està fent el mestre Pardo, perquè veieu que no para, que tens moltes facetes, és aquesta altra. Això sí que és maca. Molt bé. Vull esborzar!
Però això ja està, això ho has escrit tu, això ja estava fet, això. Bueno, però jo l'he actualitzat una mica, no sents que el ritme de sota és una mica com a una cumbia. Explica'ns què és això, Christmas, Orfeo Lleiatà i Pedro Pardo. Això és el Christmas.cat que hem fet aquest any, hem fet un projecte de disc i de concerts, de gira de concerts amb Orfeo Lleiatà. Fa molts anys que fem el nostre concert tradicional de Nadal i ja des de l'any passat, inclús fa dos anys, vam voler actualitzar una mica les Nadales de tota la vida. Està bé.
I actualitzar vol dir fer una mica harmonitzacions diferents i posar-hi els ritmes una mica més actuals. Però coses xabacanes no, eh? No, xabacanes no. Hem fet coses amb molt de gust. Amb gust. Ara ja s'acaben les festes de Nadal, però en tot cas sempre hi ha temps. A mi m'agraden molt els que fan Cris Quan i tu.
En Cris Panito fa Nadales i... Panito em té. Em sembla que serà Bascanó, tocant. Ah, sí? Cris Joanico. Boníssim, aquest nano. Una altra cançó del disc, El Dimonors 4. Mallorques. Molt bona. Està ratllat, Ramon? Que no, que no.
És unica Pau Riba, les nadales que fa el Pau Riba, que comencen en aquesta manera. Ara puja una mica. Puja-la, puja-la.
Penseu que han tingut molt d'èxit, aquestes noves, sobretot dels concerts, perquè hem fet que la gent es tregui una mica la història de la tradició. Tu no ets gaire de tradició. Jo ho soc molt, però m'agrada també actualitzar-la. Fas cagat, tio. I tant. Sobretot dels meus fills. Molt bé. Sobretot dels meus fills. Què us ha cagat aquest any? Doncs mira uns quants discos d'aquests, que estan molt bé.
I moltes joguines. Resulta que les mandarines són màgiques, tu. Però li dones una mandarina i s'hi treu de tot allò. Mira, a casa també, des que hi ha hagut tió, tots han anat més bé. Però tens fills, tu. No, però també es fa tió, no? Què vols dir? No ho sé. També es fa pels fills, el tió. Caga tothom. Caga el rei, caga el papa, de cagar ningú se n'escapa. No me les femis, aquí, eh? No, no me les femis. És una dita popular. Perdó. Alguna cosa més, entre mans? Alguna pregunta més.
Bueno, ara la veritat és que... És que no tens temps, és que no tens temps. Hem acabat una mica això i començarem nous projectes que ja anirem explicant. Ara la veritat és que... Què vols dir, nous projectes que ja anirem explicant? Alguna coseta ens pots explicar, no? No, ara estic molt centrat en el tema de la Muñoz, que vagi molt bé, que hi vagi molt la gent, perquè a més a més el Christmas ja és el que tu dius, no? S'acaba una mica el Nadal, l'any que ve reprendrem una altra vegada tots aquests concerts, però el tema de la Muñoz ens interessa perquè és fins al febrer, perquè tenim moltes ganes que ho vegi molta gent i que la gent gaudeixi.
La Muñoz que estarà al Teatre del Raval fins al 1 de febrer, de moment. De moment, de moment. Rogareu? Tant de bo, tant de bo. Tant de bo, hola. I tant. Jo Happy Day, tercera temporada? Ai, això no ho sé. No ho sap. Això, la veritat és que m'agradaria saber. Home, què vols dir, Nora? Ja tenim aquí un dels membres del jurat. Pensa que lo Happy Day ha fet que la gent s'apunti molt a cantar, eh? I tant, sí, sí, no, no. Un concert de cantany has de fer. Un concert de cantany aquí com els que foten a Viena, però aquí.
Jo pensava, dic, com és que al concert de Viena no hi ha corals, no? Alguna coral, sempre ballet i sempre orquestra, i una bona coral cantant allà. Questa de les corals, realment, amb el Happy Day, ha revolucionat el panorama. De fet, la coral guanyadora d'aquest any és una coral que es va fer expressament per anar al concurs.
Sí, sí, i que té molt de mèrit, això, jo crec que té molt de mèrit, perquè són, i tant, i tant, perquè són gent que realment tenien una base molt bona de les corals de granollers, no?, i que des de petitets han estat cantant, i això es nota, eh?, perquè de seguida...
O sigui, s'han trobat fa molt poc i han muntat un cor que són boníssims, no? Jo crec que té molt de mèrit, però també té mèrit tota la gent que està en el forn de pa, que s'aixequen a les 5 del matí. Això té mèrit. Que estan tot el dia treballant, o en un supermercat, o on sigui, és igual, a la caixa, a més, és igual. I llavors, a les 7 de la tarda, se'n van assajar i assagen a vegades són les 11 de la nit.
I estan allà estudiant i tal, i això té moltíssim mèrit. La veritat és que l'Ojavidei jo crec que ha fet una mica que obríssim una mica... Som un país que cantem? El món corals. I tant. Penseu que hi ha més de 2.000 corals federals. O sigui, cada poble té la seva corals. 2.000 corals federals.
A València el que es porten són les bandes. Les bandes municipals. Aquí el Montcoral és molt important. I és un programa que ha fet que se seguin moltes famílies juntes, no mirar-los, perquè molts pares que quan comenten el programa ho veiem amb els nens i les nenes asseuen amb nosaltres. L'altre dia...
Ah, no, dic que l'altre dia em deien que és el 9-1-2-3, no? Perquè és el programa familiar de TV3 que fa que se senti tota la família i està molt bé. De no estarem pendents. Pedro Pardo, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies.
Aquest any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Entra a capradio.cat, envia'ns una foto i en seràs el protagonista. Et podrem veure al nostre web i també a aquestes festes per TV3. Podràs escoltar i compartir la cançó de Nadal de TV3, la Nadala dels optimistes, les felicitacions dels nostres presentadors. I a més, consulta la nostra programació especial d'aquestes festes.
A Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Recorda-te'n, aquest any entra a catradio.cat. Així és el teu Nadal.
Feliç 2015 al Corte Inglés.
Fins al 5 de gener, a Dream 200 joguines fins al 70% de descompte directe. És increïble. Tenen les lines molt passai per només 10 euros. No facis l'indi. Compra Dream.
No t'ho perdis. Les propostes de Catalunya Ràdio. Human Bodies d'Exhibition. Una mostra del que som i de com som. Un viatge anatòmic interior des de la gestació fins a la bellesa. 12 acosos complerts. 150 òrgans. Més de 100.000 persones ja l'han vist. Prorrogada fins a l'abril del 2015 a la sala d'exposicions del centre comercial Les Arenes de Barcelona. Més informació a humanbodies.eu. Recomanat per Catalunya Ràdio.
Una sèrie avui de culte va mostrar-nos què hi ha darrere del president dels Estats Units. Todo lo que hace es decirme, por el amor de Dios, ¿eh? O no quiero ser un presidente de un solo mandato. Veurem fins a quin punt aquesta sèrie va contribuir a l'alimentació i a la preparació del fenomen Obama. Totes les respostes les té Toni Aira, els Spindop 2. Aquest dimarts, Dia de Reis, a les 10 de la nit, a Catalunya Ràdio. No t'ho perdis. No t'ho perdis. Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Montse Quadreny.
Baixa la sinistralitat a les carreteres catalanes per quart any consecutiu. S'ha reduït un 17% el 2014 en relació amb l'any anterior. També recula el nombre de motoristes morts, un 21%. Per primera vegada, però, la primera causa dels accidents són les distraccions al volant, majoritàriament perquè es fa servir el mòbil. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, diu que seran beligerants i ha fet aquesta comparació.
És un problema de ser molt conscients del risc que prenem a l'hora de manipular un aparell de telefonia mòbil. És un risc comparable a superar fins a 10, multiplicar per 10 la taxa permesa d'alcoholèmia.
La mortalitat entre els conductors de 15 a 24 anys s'ha reduït a la meitat mentre que creix entre les persones de 55 a 64 anys i els més grans de 74. Per demarcacions on baixen més els accidents és a les demarcacions de Girona un 43% i a Barcelona un 21%. Només repunta un 17% a les comarques de Tarragona.
Notícies breu, Joan Trias. La Fiscalia italiana creu que la xifra de desapareguts en l'incendi del ferri Norman Atlantic podria arribar, com a molt, a una quinzena de persones. Segons el Ministeri Públic, la previsió més optimista és d'una desena de desapareguts que s'afegirien als 11 cossos que ja s'han trobat després de la tragèdia.
Colons jueus han atacat amb pedres una delegació dels Estats Units que visitava el seu assentament a Cisjordània. La policia ha informat que no hi ha hagut ferits i, de moment, l'ambaixada nord-americana a Israel no ha volgut comentar l'incident. El fet ha passat quan la delegació ha anat a inspeccionar un bosc propietat de palestins que havien denunciat actes vandàlics per part dels colons.
Esperança de desglas a la península de Corea. Seul està obert al diàleg proposat pel president nordcoreà Kim Jong-un i desitja que comenci abans de mitjà en febrer quan hi ha previstes unes maniobres conjuntes amb els Estats Units. Els sudcoreans veuen la proposta com un senyal de canvi i no volen que perdi impuls.
Una rei filegal ha mobilitzat 3.000 persones a prop de la base aèria de Benabaixi, a la comarca valenciana dels Serrans. La Guàrdia Civil treballa per identificar els assistents d'aquesta festa, que hauria començat per cap d'any i havia d'acabar demà dissabte en una zona pròxima a l'embassament de Benaixebe. L'organitzador de la festa ja està localitzat i s'enfronta a una sanció administrativa.
Un incendi destrueix totalment 5 apartaments d'un edifici a Esterri d'Àneu, al Ballar Sobirà. Els bombers han sanejat l'edifici perquè els veïns afectats puguin entrar a recollir els seus objectes personals.
El Teatre Fortuny de Reus al Baix Camp acull avui el concert d'any nou de l'orquestra de l'Associació de Concerts de Reus. És la primera actuació de la nova formació que reuneix una cinquantena de músics procedents de tot Catalunya. Tarragona, Ricard Boigas. Hola, bona tarda.
El trimestre dirigirà l'orquestra que s'estrena avui al Fortuny. Està formada per músics de les comarques de Tarragona, però també n'ha inclòs d'altres punts de Catalunya i estrangers residents al país. Avui a les 9 oferirà un concert amb repertori únic, sense cap peça d'estreus, però amb obres de Rossini, Biset i Brahms. Més agosarada serà la proposta del concert de cap d'any que oferirà, en aquest cas, la banda sinfònica de Reus demà. El director Ramon Reverter diu que han apostat per substituir el repertori clàssic per obres conegudes del pop i el rock.
Hem deixat de costat les típiques polques i balsos dels concerts d'aquesta època per endinsar-nos en els mites del pop rock de les tarreres dècades. Podrem escoltar Tom Jones, Vigis, Queen o fins i tot els més actuals One Direction. En el concert de Demà al Bertrina, la banda sinfònica de Reus estarà acompanyada pel cantautor Brenc, Joan Rovira.
Daniel Alves assegura que el Barça no s'ha posat en contacte amb ell per renovar-li el contracte que se li acaba a finals d'aquesta temporada. En la seva arribada a Barcelona després de les vacances, el lateral brasilè ha dit que no el preocupa aquest assumpte i que si de cas és un problema pel Barça, que té per substituir-lo Montoya i Douglas i a més no pot fitxar. Alves ha tornat avui de vacances igual que Messi i Neymar, que ja s'estan entrenant aquesta tarda per preparar el partit de diumenge a les 9 contra la Reial Societat.
Avui comença el top 16 de l'Eurolliga i el Barça ho fa enfrontar amb l'Alba de Barlin a partir de les 8 del vespre a Alemanya. Oleson i Abrines han viatjat amb l'equip, tot i que no està clar que puguin jugar per les lesions que arrosseguen. Avui també es disputen el Madrid, Estrella Roja, l'Unicaja Olímpiacos i el Fenerbahçe s'hi secada a Moscou. I Rafa Nadal en tenis ha reaparegut al torneig d'exhibició de Budavi després de mesos de baixa per diverses lesions i un apendicitis. Ha perdut clarament 6-2 i 6-0 contra Andy Marri. Tota l'actualitat del dia a partir de les 7 al Catalunya Vespre.
Fins aquí les notícies.
Aquest diumenge, a partir de les 8, la TDP del Reial Societat Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de La Caixa. La Caixa dóna suport a l'esport.
Cada tarda, de 4 a 7, mengem neules a la tribu de Catalunya Ràdio. Germanes, germans... Què? Ja ha passat tot. No som més feliços? Ens hem fotut un fart de canelons, de galets, aquells galets que ens posa la sogra amb aquells tan grossos que són tan bons, i no ens hem... Jo no m'he engreixat gaire a vosaltres, tampoc. I, a més a més, som tres i molt feliços.
Eh, col·legues, els que teniu la meva edat, que ens han apujat el sou, barandes!
que ens han posat dos euros més! Ja podem agafar una vegada el metro, que és el que val un viatge de metro, entesos de papers, i no han dit que ens pugen dos euros al metro, ai, perdó, el metro, ja és l'únic que no han pujat, ens pugen dos euros al sou dels que cobrem el retiro, i resulta que ens baixen el gas, ens pugen l'aigua, com podeu pujar l'aigua si això corre sol i baixa de la muntanya, conya!
I a part de l'altre ens pugen l'altre, què faltava més? L'aigua, el gas, se'ls baixen, ah, i la llum. Cullets, cada nit quan m'aixeco em fot uns pinyacs per no encendre la llum. Nosaltres que tenim una mica ganes d'anar a fer pipí per la nit, perquè ja tenim edat, i per no gastar, em fot unes altres, amb l'armari que no vegis. Llavors, mireu vosaltres, estem al millor país del món.
Què us penseu vosaltres? Però el que sí no podran és amb nosaltres, nois. Encara que ens feu tot això, nosaltres no ens ha trucat la grossa. Però sabeu per què no ens ha trucat la grossa? Perquè el primer premi no ha sortit. Perquè en aquest país tenim tanta germanor que volem que es departeixi, això ho dic de veritat, amb tota la gent que ho necessita. Entesos molt bé, Mas.
Molt bé, entesos? Ei, que no passa res, que un altre any nou, i veureu el que fotrem aquí. Fotrem-hi aquí com a l'any passat, o millor. Caps que no valguin, caps a fora. Entesos de papers? Disca, que no passa res. Salut a tots!
Passa 9 minuts a les 6 de la tarda, ja és a l'estúdio de Catalunya Ràdio Jaume Creixell, bona tarda. Molt bona tarda. Com estàs? Molt bé, estupendo. Amb una força terrible hem descansat una setmana i hem tenit unes ganes de tornar aquí perquè a casa amb la dona em barallo perquè aquí puc parlar, puc dir el que pots i a casa tinc d'agafar el motxo, tinc d'agafar l'aspiradora, quan va bé perquè sempre està espatllada, tinc d'ajudar-la a treure la farsa...
la taula... Ajudar-la no, ho has de fer perquè les feines s'han de compartir. És feina de tothom, no de la dona només. Quan porti 50 anys amb la mateixa parella com jo, és que hi ha aquest amor que es fa sense pensar-ho. Canvia molt aquesta. Vas veure el partit d'Euskadi Catalunya? Sí, el vaig veure i es va demostrar el que jo vinc dient sempre, que els futbolistes han jugat tots els sistemes
que hi hagi el meu futbol, qualsevol. Tu amb un equip vas a l'hora abans de sortir i dius un 4-2-3-1. Tothom sap com ha de jugar un 4-2-3-1. Un 4-1, 4-1. També sap com juguen. Collons, veiem nois, aviam si espavilem al Barça que diuen que encara no estem...
Què és el resultat, això? No, 4-1, 4-1, això és un sistema. Un sistema. Amb 11 jugadors, tu perquè ets de muntanya, però amb 11 jugadors, eh? Pensa una cosa molt clara. Movent un jugador, canvies els sistemes totals. D'acord. 4-3-3-3. 4 són les línies dels jugadors, no? 4 defenses, un pivot, 4 al mig del camp i un delantero. I què vens a dir amb això, Jaume? Llavors vinc a dir que el Barça, en un lloc ja portem 6 mesos i encara no ens hi entenem gaire.
Diem que encara estem amb en Brion, que és entrenador nou, jugadors nous. Jo crec que això no té que ser així. És igual que tot això que ha passat ara, que se n'han anat els jugadors. És molt gros, això. Ja veig allà a Inglaterra que cauen uns copos com pilotes de pim-pum i estan jugant a futbol. Estan jugant partistes i tot això, que no sap de quin color és. Saps per què deu ser? Jo he estat averiguant i he estat pensant. Per què? Perquè aquí no tenim pilotes vermelles. I quan es neva, hem de jugar amb pilota vermella. Per això no juguem. Senyor, senyor.
Aquí no tenim pilotes vermelles. I quan es neve no podem jugar. Escolta, i què en penses d'això que els futbolistes facin tantes vacances? Això és bo, no? Ara aquí està... Però a tu els teus jugadors els deixaves tants dies de festa? Jo, a primera catalana, un dia ens va tocar jugar el dia 1. I saps què vaig fotre? I t'ho prometo i va... El Cerdanyola de Mataró! Què diu? Dinsa't tu, quan Franco no acabo, mira si et passo de dies. Els vaig deixar menjar els raïms a casa i a la 1 a menys quarta n'hi han d'estar tots a l'hotel.
Perquè es va concentrar. Fins a tu. Ara aquí al Barça no passa res. Per què? El Messi i el Neymar han vingut més tard, arribant avui. No passa res. Tot això està pactat amb els capitans i amb la plantilla. Si aquests barandes es posen a l'equip als ombros i ens guanyen els partits, se'ls dona una mica de màniga llarga. No sé si m'entens. Però, eh, escolteu el que us dic, eh? Anem al camp d'on anem a la Real Societat, eh?
que encara flovien xuscos quan van guanyar l'últim partit, em sembla. O sigui que espavilem una mica, perquè ara us han donat els dies que us han donat de... Això ho estem dient els jugadors del Barça. Sí, sí, sí. És un missatge directe. Calleu. Els hi hem donat unes vacacions que han sigut, de veritat, de pai tovalló. Llavors, sí que és clar. El diumenge...
A quin partit? A quina hora és el partit? A les 9. A les 9 de la nit vull veure-us amb els ulls sortits quan sortiu per al torrent. Quan sortiu per al torrent... Ja estaria al carrer del meu estuari, allà només parlava jo. És que crides molt, Jaume. No cal, estem aquí al costat.
Fa ser la manera de parlar. Escolta, noi, quan sortiu... Escolta, quan sortiu el diumenge... Jaume, un moment, jaume. Quan sortiu el diumenge, perdona... Jaume, no, un moment, ara parlarem tots baixet. Ah, sí? Escolta, quan sortiu el diumenge, feu una mica d'esforç a veure si guanyem el partit. Fills, home, que ens és molt important aquest partit. No, això és que no venim allò. No, senyor!
no senyor es té que agafar i agafar el diumenge i quan sortiu per allà hem de saber que ens ajuguem una altra vegada a la lliga ens porten un punt si els hi va tot bé si els hi va tot bé amb ells ens porten un punt
Perquè els altres tres han de venir a casa i els guanyarem. Sí, senyor. Obrirem telèfons, 93-21-7474. Ho escriviu-nos també a través del Facebook, Twitter, correu electrònic, la tribu arroba catradio.cat. Creieu que els jugadors de futbol fan masses dies de vacances? Això perjudicaria el seu rendiment als primers partits d'aquest any 2015. Truqueu, 93-21-7474 i digueu-hi la vostra. Laia Tudel.
Com estàs? Què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Ha anat bé l'any, l'entrada de l'any? Bé, no sé si amb tanta energia com el Jaume, que veig que li hem sentat bé als canals. Però fas molt bona cara. Sí. Però és que l'energia amb què ha arribat el Jaume és increïble. Això és veritat. Gràcies per això, eh? Perquè jo li faig bona cara. I el Francesc Garriga des de Catalunya, Ràdio Madrid. Francesc, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Molt bé. Moranet, ell moranet està. Per què? On has anat? D'on vens?
del Brasil. Imagina't. Però ser del Mundial de Brasil ja va passar, ho saps, no? Sí, l'he agafat sis mesos tard. Vaig equivocar al comprar els bitllets i, mira, els he hagut d'aprofitar ara. Avui veniu plens de regals per repartir, però abans... Abans jo també tinc regals. Porto regals, porto torró de yema.
Torró d'Arbúcia. Per la Laia i en Garriga. Perquè t'ha sobrat. Clar, exacte, t'ha sobrat. No, no m'ha sobrat. És boníssim, aquest torró. I porto-t'un regal especial per en Creixell. Atenció. A veure. Creixell, cava d'Albó.
Ani, que ja porto el cava bo per aquesta nit. No, no, aquest és per ara. Això es veu ara, eh? Podem obrir el torró? Sí, sí. S'ha d'obrir, s'ha de repartir amb els nostres ullets. Que tu menjaràs molt, no, Laia? Jo, no, el provaré, com a mínim el provaré. Deixeu-me dir que, Toni, entre tots les participacions, sortejarem, Jaume Creixell, un lot de caves Creixell. Caves Creixell. No? Sí. Bravo.
Que passi amb el cap propal. Si em compreu alguna caixeta, home, que tinc els nens a la nevera i cada vegada cobro-ho, em demanen un bocadill i els vaig a fotre cap a dins, eh? Va, anem a repetir... Escolta, m'ha subit un animet que no treballa per obrir el torró. Mentre xerreu, nosaltres ho arreglem. Va, primer regal. El primer és un regal...
Que m'agrada, eh? Perquè és el carbó. Però el carbó de veritat, no el carbó de sucre, que ara em dirà, a mi em feia molta il·lusió el carbó de sucre. No, el carbó de veritat, aquell regal que no fa gràcia. Per què? Doncs és per la sentència del tas que confirma la sanció de la FIFA que el Barça no podrà fitxar, atenció, Jaume, no podrà fitxar, fins l'hivern del 2016, estarà tot un estiu sense fitxar. Això vol dir, per exemple, què passa? No passa res. Que ens quedem amb Alves, l'haurem de renovar el preu que costi, perquè si no tens Montoya i dones. Però renovar sí que es pot.
Renovar, sí, per això ara Alves s'està fregant les mans perquè ella acaba contracte a l'estiu del 2015 i diu que no em volíeu renovar, doncs ara o voleu Montoya i Douglas o em renoveu a mi per una morterada. I també el que podem fer és recuperar els jugadors sedits. Sedits com d'Olofeu, per exemple. Ja, ja t'entenc. Però això no us heu d'espantar. Això, això...
Té que ser una cicata tan gran pels jugadors que es queden d'aquesta injustícia que ens han fet, perquè som tontos, eh? Però amb aquesta injustícia que ens han fet, que llavors, aleshores, els jugadors que es queden tenen de demostrar que són del Barça i sapiguem el que és el Barça. I contra més en Renous ens hi posin, més saltarem i més anirem. El que hem de fer, Jaume, també és resar la Moraneta que no es lesioni cap jugador, eh? Però quins jugadors? Escolta'm una cosa, si ens assobren jugadors, ens assobren...
De davanters en tenim els tres millors del món. De davanters sí, però lateral i defensa? Doncs va, pedra lateral o el batre lateral. Què passa? No passa res. Veig molt valent avui. Comença l'any molt optimista. Sí, sí, soc molt valent. Garriga, el teu primer regal des de Madrid? Un regal optimista. És el regal que fa temps que demanem, aquell que fa anys que esperem i ens ha de caure aquest cap de setmana. Hi ha un València a Madrid...
diumenge a les 5 de la tarda, el seguirem en directe al Tot Gira, allà s'ha d'acabar aquesta ditjosa ratxa del Madrid de 22 partits guanyant consecutivament. És un partit important, és un partit en el Madrid, pot passar-ho malament, i després de dos mesos... Però és de casa al Madrid. No, no, no, al Camp del València. Sí, però tant és, et veig molt optimista, és un rival... Bé, però és el regal que fa temps que demanem.
El partit difícil del Madrid i que s'hi pugui deixar algun punt perquè fa dos mesos que el Madrid ho guanya tot. Dos mesos. O tres mesos, de fet. Saps què em deia la meva mare quan jo anava a jugar com de jugador o d'entrenador? Em deia, ja encendré les pènes, home, fill.
va encenir un espelma això és cert ara jo t'ho juro que el diumenge és el diumenge, no? els encendré un espelma però per veiants això els hi torça un espelma negre però cuidado que nosaltres anem al camp de la real després primer el Madrid i després el Barça però jo els encendré un espelma negre ens truca la Berta Berta, bona tarda hola, bona tarda tu aniràs
Doncs mira, aquí estem discutint al cotxe, a l'alçada de cupon, el meu marit, que diu que els futbolistes li un dia de festa, que són els funcionaris. Ara, sí senyor, estic amb els teu marit. Que no corren, no fan res, no els tiraran com una hora. Sí, senyor. Ell és aeroman, eh? Ah, que broma. Ah, crai. Clar, i això dels futbolistes diu... Et sentim una mica entretallada? En tot cas, podem confirmar que és la primera crisi de parella de l'any, no? Certa?
Esperem que no. Qualsevol excusa és bona, també. Llavors la reconciliació és millor. Molt bé, Berta, gràcies per trucar. 932017474. Us estem preguntant si creieu que els jugadors de futbol fan massa dies de vacances per Nadal. Masses dies. Segon regal, Laia, què ens pot fer? Mira, és el regal que t'agrada molt, aquell que l'obres i dius que bé m'ho han regalat, però...
Què passa? Que van piles i les piles no te les han regalat. Dius, oh, i aquell dia és festa i no pots comprar les piles fins l'endemà. I això és per tots els jugadors que avui ja han tornat al vesney mar. Ja han tornat tots, això és bo, han tornat tots a vacances. Avui ja? Avui. Lluís Enrique ja els té tots, avui, dos dies abans del petit tan important a Noeta. Sí, ja els té tots, però...
Potser haurà arribat sense piles, perquè si mirem les vacances que han fet, Neymar no ha parat de penjar a Instagram, no sé si els seguiu, totes les festes que ha fet dia rere dia. De fet, per cap d'any va penjar una foto amb tot de noies, que té moltes amigues, Neymar, a casa seva.
I germanes i cosines, també. Té moltes cosines, també. Ah, sí, cosines? Sí, sí, sí. Tots de blanc, perquè allà el Brasil els petixen de blanc. Més cosins. Més endins, sí. I llavors també, Alves, per exemple, cantant, ballant. Vull dir que són festes que quan són vacances ells s'ho passen bé. I per tant, veurem ara si Luis Enrique en un dia i mig els pot recuperar ja perquè estiguin a punt per dimenge.
Garriga, el segon regal des de Madrid. Doncs mira, és un sobre amb 50 euros. Ah, gràcies, aquest me'l quedo. Però no és un regal del tot, perquè, home, sí que va bé, però no acaba de ser un regal, però compensa una miqueta, perquè dins, mira, m'anirà bé. És la derrota del Madrid contra el Barça en bàsquet, perquè si el futbol les coses no estan acabant d'anar bé, en canvi el bàsquet...
El Barça sí que sembla parlant. Però és que això és un clàssic de tota la vida. Quan no va al futbol... Quan no va al futbol, va al bàsquet. Quan no va al bàsquet, va al futbol. Sí, hi ha pocs anys que hagin coincidit els dos equips anant bé. Doncs aquest any sembla que és el que està passant, no? El Barça va passar per sobre del Madrid al partit de Lliga CB d'ara fa una setmana, la trajectòria és molt diferent. Home, no arregla les decepcions del futbol, però sí que ajuda els aficionats del futbol a veure que com a mínim una part sí que està funcionant. Garriga!
T'ho juro, m'estic fotent un torró de lleve. Ara! Ara m'espera que tastaré un tros. Un moment, parem-ho tot. Si és selecte i tan bo... En blanc, Ramon. Perquè això és un tall per informatiu, si s'escau. Laia Tudel està a punt de provar... És que li fa com fàstic, eh? El torró de lleve. Silenci. Volem sentir el crec-rec, eh?
és que això no fa crec-crec. Quan mengis? Vull que faci soroll? Clar. Oh! Oi, li surt la yema. Què et sembla? És boníssim. A veure. Trobo que és un moment molt sexy, això. Sí, i molt radiofònic, també, eh? Va, ens truca... Ja n'he tingut prou, per exemple. No, massa dolç. Va, ens truca la Neus. Neus, bona tarda. Hola, bones, què tal? T'ho diràs. Els he preguntat on te truquen, és que no en saps. De Barcelona.
Sí, des de Barcelona i ara són camí de gos. Molt bé. Endavant amb el teu testimoni. Doncs mira, jo crec que tenen el mateix ver que tothom i a més a més doncs més qui menys plega com aquell que diu amb el calendari escolar i tornem doncs fet i fet igual. A mi em sembla bé. Tampoc no el trobem a faltar diríem. Jo estic amb ella ara en aquest cas. Com que tenim tantes altres activitats per fer en aquests dies doncs
Però ho esperem, eh? Ho esperem que aviat... Ets futbolera? Sí, ets futbolera? I tant, i tant. Molt bé. I tant, i tant. Molt bé del Barça. I sí, home, sí, sí, sí. Clar, clar, clar. Escolta'm una cosa, em permets? Sóc el Jaume, eh? Jaume Creixent. Sí. Buen any. En connexió directa, Jaume Creixent. Això que has dit, que estic d'acord amb tu. Però, cuidado. Cuidado. Aquesta cosa que els hi hem donat, diumenge ens l'hem de pagar, eh?
Amb el futbol, dones perquè et paguin de vegades. Llavors, el diumenge, poden guanyar, empatar o perdre, però no podem fer el ridícul. Hem d'anar a morir.
No, no, això segur, però això sempre, no només perquè hagin tornat de vacances. Encara més, per això dic, encara més. La Laia explicava que han tornat avui, a tres dies del partit, vull dir que no sé com anireix. Els que han viatjat a Messi, Neymar, Alves, tots els han tornat avui, una setmana i mitja... Han entrenat més a la discoteca, a moment, i ballant el quiz, el quiz d'aquest. Gràcies per trucar, Neus. Gràcies, Neus. Ens truca també el Dani, Dani, bona tarda. Bona tarda, Dani, d'on te truques, maco?
Jo sóc de dir Oliana, és un poblet que es diu Oliana. Ah, molt bé, molt bé. Doncs endavant amb l'Oliana, teva. Bé, abans que res, em sap greu dir que saps del Madrid, però saps del Madrid. Bueno, ningú és perfecte. No, no, no faig això, Ramon. Pròxima trucada. Quan vols anar a sopar amb mi? Vinga. Vine a sopar amb mi un dia, home, que et convenceré. Home, et portaré per bon camí. No, no, però de veritat, estic d'acord amb el que diu el Jaume, vull dir...
Si han fet vacances, després has de sortir al camp i donar-ho tot, si no, això no val. És d'acord, estic d'acord amb tu. Molt bé, Dani, doncs gràcies per trucar. Molt bé. Una abraçada. Mira, Rosalia ens diu, vacances? Ah, el que fan és treballar, creia que jugaven. Hola, Marta Sala, sobre els fitxatges. No ens hauria d'importar l'ascensió, per això invertim en un planter potent, no? Marta Sala, la torronera? Exacte, Marta Sala, la torronera, que ens va fer uns torrons boníssims. Boníssims.
De xocolata negra amb cereals. Aquests no els hem tastat. Era com un sutxar de xocolata negra. Aquest no ens ha arribat, eh? Aquest m'agrada. Anem pel tercer regal, Laia? Sí, és el bal de Pascambi. Saps aquell que us regalen per un massatge, per fer un tas de vins... És aquell que al final sempre et caduca. Tu d'aquests més, de tas de vins o de massatge? Jo de massatge. Home, clar, sí.
Primer el massatge o primer el... No ho sé, no ho sé. O un massatge amb vins. Tot, exacte. Doncs bé, què passa amb aquests vals? Que et caduquen. No saps què passa? Que dius, quina il·lusió, ho faré, ho faré. I després, quan l'obres, al cap d'un any, dius, ostres, m'ha caducat. Doncs això és el que ens ha passat amb el nostre estimat Vermalen, que quan el vam fitxar ens va fer molta il·lusió i aviam, ai, si encara se'ns caducarà. Esperem que no, esperem que no.
Esperem que no sigui el reforç que tots esperem, de veiant si hi ha sort i n'endevinem una. Va, doncs el regal d'aquella tieta que gairebé no et coneix, que és una mica ortera, fins i tot lleig, que has de fer veure que et fa molta il·lusió, però que... Això va per Cristiano Ronaldo i l'estàtua que ha inaugurat a Madeira, a prop d'on va néixer, a prop del museu dedicat a aquest futbolista. No sé si heu vist les imatges. Tot és mentida.
És una estàtua. Està trucada. Els atributs que li... Sí, senyor, està trucada. Espera, espera, que t'explico com és. És una estàtua de 3 metres i mig d'alçada, 800 quilos de bronza, i diguem-ne que hi ha una protuberància bastant important que destaca per sobre la resta. La cara s'hi assemla amb relativa proximitat al futbolista, però diguem-ne que al mig del seu cos... Sí, ara estem veient les imatges per aquí per internet.
Aviam, primer, no s'assembla gens aquesta no, Ronaldo, la cara. No, la barbeta sí una mica, eh? Té una retirada, té una retirada, però clar, aquell buny que hi ha allà al mig no s'acaba d'explicar perquè hi ha aquell buny tan gros. Estàs parlant de l'entrecull. Correcte. Però això, ell ja ho tenia que veure, això, i dir-ho, per això una persona... Sí, clar, això no és meu. Aquesta perlana no val, aquí. S'ha de posar un platonet petitet. Un cizlonet. Garriga, això tampoc ho sabem, no?
no ho podem confirmar. Josep Lluís, bona tarda. Josep Lluís. Hola, bona tarda. Bona tarda, Josep Lluís. D'on te truca, maco? De la Palma de Cervalló. Molt bé. Endavant amb el seu testimoni del futbol i tot això, de les vacances. Abans de tot, felicitar amb el senyor Creixell. Si no em diguis, senyor home, que em fots mell. Amb en Jaume. Escolta, Jaume, ets una persona de futbol i la gent que li dona el futbol està amb el futbol. O sigui, sabem que són
professionals, però que estimen el futbol. O sigui, no tenim que dubtar en cap moment d'ells. O sigui, el futbol està fet exclusivament per la gent del futbol. I això ho tenen de saber tota la gent. Que no ens intoxiquin, que si fan vacances o no fan vacances. Aquests nanos saben el que fan. Era com que jugàvem a futbol
Tu i jo, que hem jugat molts anys, sabem el que hem de fer. S'anàvem de juerga i el dia següent complíem com acosacos. Vinga, un bon any. Moltes gràcies, moltes gràcies. Quina trucada tan maca i tan emotiva. Amb això, Jaume, no t'ho fan tan habitualment, no? Home, home, no, perquè era el meu cosí.
Era un company que devia haver-nos enfrontat. Alguna mica amb ell i jo. Quan jugaves, tu sorties de festa i l'endemà rendies com un cossaco. Això t'explico el que feia. Tots aquests són hermanites de la caritat. Ja em fotia una simpatina abans d'anar a entrenar per treure tots els cubates de la nit, home.
Què és una simpatina? Ai, un seguril d'aquells. Un seguril, no? Per treure els cubates, per treure els cubates. Què és un seguril? És un medicament, no? Un diurètic. Un diurètic. Un diurètic. Ai, no veig. I una sentremira per despegar-me i n'entreno. Si no, que et dupava. Perquè encara no havia dormit. En aquella època era diferent, home.
Et drogaves així per... No, drogar-me no, això era per despejar-me una mica. M'ha dit casa. Quan estudiaves tu què et prenies per estar despert de la nit? Bueno, jo no estudiar, estudiar el que has d'estudiar... Però t'ho vas fer per correspondència, vaja. Sí, bueno, clar. No, home, no, perquè ha canviat tota la vida. Ha canviat. Ha canviat tot. Però el que sí que està clar... I s'aprenen ara d'amfetamines. Jo quan era entrenador, i 39 anys són molts, els meus jugadors els deia, jo us dou, què em donareu a canvi?
No dónau-se per dónau-se. Llavors, elles no han de donar el camp de la Real. Això està claríssim. Mira, en Joan ens diu, crec que com a mínim haurien de fer 4 entrenaments abans del partit. Què sap, eh? És entrenador, aquest senyor? Home, però opina perquè els hem preguntat als oients que donin la seva opinió. Està ben dit, però... És molt fàcil dir coses. Però jo també, si s'haguessin anat... Si no ho saps, si no ets entrenador i no has fet mai el futbol... No, no, però cuida, ho té raó, eh? Perquè dic una cosa molt clara. No, si té raó, té raó. Quan se'n van de vacacions 10 dies, se'ls dona un plan d'entrenament pel preparador físic.
Clar. Que el que el facin o no el facin és diferent. A veure, si l'opinió aquesta i en Jaume Creixell diuen que té raó, doncs és que té raó. Però és que a vegades hi ha gent que truca aquí ben bé per opinar. No, no, no. Clar, per trucar-ho. Com si fos la Pilar Rahola. Com? Saps? Vols dir que la Pilar ho sí que ho sap tot?
Supenses. Fa molt de merda, també, saps? Fa molt de merda trucant per les ràdios i televisions, que sembla que no la vulguin a casa... No et fiquis amb la Pilar Reola, que és la caganera de l'any. Sí, sí, sí, és la caganera de l'any. I va Reola, això. Però és molt pesada. A més, has de tenir en compte que quan els dies trucant és perquè t'han preguntat. Com Pia diu la veritat, eh? Com tu, Jaume. Com Pia diu la veritat. No sap ni la veritat del que diu. Sí.
Estem embolicats. Jo crec que hem de sortir ja d'aquest jardí. Hem de fer els sortets. Jaume, agafa un paper d'aquests que té la Marta entre mans. A veure. Ha salido el... 24. 24. Nicolau.
Això que és com la grossa, no hi ha premi. No l'he donat tants papers. Alú, alú. Alú és la Berta. Fes una foto. La dona de l'Iron Man. Exacte. Doncs la Berta s'endurà aquest lot de cava Jaume Creixell. Laia, abans del tot gira, aquest cap de setmana què?
Teniu patja? Tenim bé el patja, tenim tot de nens petitons esportistes, que els hem convocat aquí una horeta i tindran la sort de fer els seus desitjos i la seva carta al patja, diríem, més esportiu. Els desitjos esportius que tinguin els nens, doncs podran fer-li directament. És un patja que tindrà una retirada esportiva? Com una retirada esportiva? S'assemblarà, hi ha reis que s'assemblen a vegades, gent.
però no ho diguis. Sí que es diu, en tots els articles dels diaris, s'explica precisament... Home, perquè ja... A posteriori. A posteriori, sí. Mira, deixeu-me'm d'anima. Escolteu demà... Demà... Això... Perdona, no.
A tots els diaris surt publicat, sempre, un assemblant. Els periodistes, com que no sabem què dir, doncs comencem a fer... El rei Neure semblava el regidor de cultura. L'altre semblava el no sé qui. Això és normal que es faci. Una pregunta normal. Perquè et fa gràcia dir a qui s'assembla el rei o el patja. Doncs s'assemblarà algú, segurament. Doncs ja està. Gràcies, Garriga.
Que vagi tot bé, aviam, si baixes per aquí i agafes una mica d'aire, home. No, prepareix anar al Brasil. Bon any als companys de Madrid, que són molt amics meus. Home, hi ha el Lluís aquí que diu que sí, que gràcies. La veritat, que el vaig veure al costat de la dona que l'havia tocat la...
Mira, et vaig veure fent de marit. Vingueu fet, vingueu fet els que esteu escoltant. Vingueu fet que serà un any guapo. Gràcies, Jaume. Fem una pausa i a la tornada amb nosaltres, la iaia. Fins ara.
La cooperació catalana té un espai a Catalunya Ràdio. Solidaris, en Rita Mardoa. El primer solidari és del 15 i avui ens proposem conèixer l'estat islàmic amb l'arabista i periodista Jordi Llaonar. L'estat islàmic és una organització política i militar que gràcies a l'ús de la força ha imposat la seva autoritat sobre una part important de sidi i l'Iraq.
El que intenten és crear un estat amb una estructura, amb una judicatura, amb unes forces armades que donin legitimitat a aquest objectiu que tenen al final, que és islamitzar tot el pròxim Orient i en últim terme convertir l'islam a tot el planeta per la força. Com sempre, arrenquem amb col·laboradors l'altre nom del món possible, amb el Francesc de Dalmases i les resistències de la Marta Molina. Solidaris, Enric de Marzoa.
Cada dissabte de 3 a 4 de la tarda. Segueix-nos al Facebook i al Twitter del programa.
Aquest Nadal regala Vall de Boí, on els Pirineus toquen el cel, on la neu quasi no té temps de sortir dels núvols, on el romànic arriba a la seva màxima expressió. Entra a www.vallboí.com i compra el teu regal o reserva la teva experiència. Recorda't que les 25 primeres reserves tenen premi. L'Ajuntament de la Vall de Boí i l'Obre Social La Caixa amb el patrimoni català.
Delicades, espirituals, jugaderes i d'una bellesa immortal. Gaudeix de les peces del clavací ben temperat de Bach al Palau de la Música Catalana. El proper 15 de gener, una batllada vencís musical amb un dels pianistes més inspirats del moment, Pierre Loran Hemard. Regala't un vespre de somni en una sala única amb Palau 100.
Argentina, Xila, Bolívia. Més de 9.000 quilòmetres. Hola, sóc Laia Sant. Sóc Marc Oman. Joan Barrera. Lucas Cruz. Pep Vila. Xavier Foch. Una vintena de pilots catalans amb cotxes, motos i camions. És l'aventura del Dakar. Hola, sóc Laia Sant i us convido a seguir el Dakar a Catalunya Ràdio. Corre la cursa més dura del món a Catalunya Ràdio.
Amb cròniques diàries i connexions de l'enviat especial Sergi Andreu, des del matí de Catalunya Ràdio al Club de la Mitjanit. Segueix l'aventura del Dakar 2015 a Catalunya Ràdio. 2015.
324.cat, el portal informatiu de TV3 i Catalunya Ràdio. 324.cat, el teu portal informatiu de referència per llegir, veure i sentir l'actualitat. On també pots opinar i enviar les teves notícies. Una finestra oberta a la informació de tot el món i també la més propera, actualitzada minut a minut. També està disponible l'aplicació 324 per a dispositius mòbils Apple i Android. En qualsevol moment, entra al 324.cat, la informació com tu la vols.
La cultura explica el món. La cultura a Catalunya Ràdio diu... L'únic instrument de la veu humana i en només una hora... Enric Montefusco. Havia aconseguit que els assistents basculéssim entre l'emoció i el rebuig. Vicenç Altaió. Ben aviat va descobrir Goethe i Halderlin. Allunyeu de mi els que volen convertir el sagrat en una forma d'indústria.
Factoria Sensible. Les veus de la cultura cada dia al Catalunya Vespre i a Catalunya Informació. Seguís-nos també a catradiopuntcat barra Factoria Sensible i a l'app de Catalunya Ràdio. Esteu escoltant la tribu de Catalunya Ràdio. Que facin coses. La tribu de Catalunya Ràdio. Amb Ricard Ostrell.
Fins demà!
No sé si t'agrada, Xuriguera, aquesta cançó. Sí. Doncs ara imagina-te-la més força, imagina-te-la amb flaviols, tenores, trombons, trompetes, fiscorn... Fiscorn. Fiscorns? Sí. I contrabaix. Sonaria així. I veus com l'erba surta el capó. Ets com un rege que em ve a salvar les teves trobats.
I és que avui a la tribu ens visita la iaia, que ha decidit agafar algunes de les cançons que havien fet fins ara i posar-hi una mica de Copla Bisbal Jove. Ernest Cruzats i Jordi Torrents, bona tarda, benvinguts. Bona tarda. Com esteu? Bé, molt bé. En primer lloc, felicitats.
Per les festes que ens caracteritzen. Per l'any. Però també perquè sou millor disc pop rock en català del 2014, segons l'Anderrock, i segon millor disc nacional segons el periòdico. Està bé, això, no? Molt bé, molt bé. Com es porta la fama? La porteu bé o...? Això no és fama, directament, eh? No és fama. Jo crec que no. Això és crítica. Crítica, reconeixement. Sí, reconeixement. Perquè el calés tampoc... La gent, en general, tampoc no va seguint la gent que està en els primers de les llistes. Això què fa guanyar, això, de calés, això?
Zero. Els bolos els deu posar una mica més... En derroc? Tampoc. Ni dos euros. No, perquè la gent al final tampoc no es mina les llistes per anar als concerts. En derroc són aquells que fan els premis i tot allò. Entendreu, sí. Ui, aquests. Ja te'ls coneixes bé. Avui ens presenteu la iaia XXL, un disc en directe que recull aquesta fusió que heu fet amb una coble, que si a primera vista és una mica xocant, això amb vosaltres.
Bé, a vosaltres no hi ha res xocant, així d'entrada. Però clar, perquè vosaltres, això de la copla, al principi us feia mandra.
Sí, una miqueta. Començant bé, amb sinceritat. No, pels primers tres minuts va ser. Ah, d'acord. O sigui, d'entrada va ser com... La proposta val dir que no va sortir de nosaltres, sinó que va sortir de l'Auditori de Barcelona, i ens va proposar que féssim el nostre repartori amb una coble. I d'entrada, quan diuen coble, és una mica xocant de dir, hòstia, una coble. Nosaltres que estem intentant fer música relativament moderna o contemporània... Quina concepció teníeu de les cobles? La guerra i els tres cobles allà...
Probablement l'ubicàvem en un univers molt clàssic, de places majors, de sardanes, d'avis inclús, que és d'un imaginari, que encara que ens diem la iaia estem intentant fugir. I clar, tot el de la copla era una mica contradictori amb el que estàvem fent, perquè no havíem entès que hi havia una manera diferent de treballar plegats, diguéssim. I ara heu entès una altra cosa de la copla. Sí, totalment. De fet, inclús penso que pot ser més contemporani, més modern el que estem fent amb una copla que no pas sense. Perquè és una formació, una cosa molt més especial,
O sigui, són els prejudicis que d'entrada et diuen que la copla et farà ser més antiquat, no? En realitat és una experiència molt més diferent i molt més novedosa agafar un grup contemporani com nosaltres i mascar-ho amb una copla, perquè com a formació és una cosa que és molt més especial. Molt maca la copla.
El director d'aquesta copla, el Xavi Molina, va dir una entrevista a TV3 que n'estava molt satisfet perquè vosaltres heu deixat una mica que fes el que vulgués. Totalment, és que ell va agafar les cançons i va fer els arrencaments que va voler. I després, amb dos o tres assajos, ho vam caçar tot i ja està. El Parlament va tenir tota la llibertat del món per poder fer la part de la copla amb les cançons. I vosaltres també us he sentit dir alguna vegada que esteu orgullosos perquè heu vist que són músics de veritat.
Aquesta frase m'agrada molt, que són músics de veritat. Que saben llegir la partitura. Què vol dir, que hi ha músics que no són de veritat? Bueno, entenem músics de veritat perquè són capaços exacte de llegir partitura, són gent amb estudis musicals. No com la Pilar Rahola, per exemple. Aquí hem de veure la Pilar Rahola ara amb la iaia, no estem parlant d'això. Estàs creuat amb la Rahola. No m'ho he agafat per això, demà serà una altra.
Doncs no, fan vida de música en el sentit de que fan molts més concerts que nosaltres. Cada setmana tenen 3, 4, 5 concerts. Si m'aporten l'instrument sota el braç, nosaltres tenim una altra vida part. Jo trobo que està molt bé. Això de la cobla, li ha de tenir un respecte i m'agrada molt que feu discos amb la cobla, perquè les cobles són l'ànima de Catalunya.
La cobla... A mi la cobla que m'agrada més és la contemporània. Cobla contemporània. Ramon, tens alguna cosa de la contemporània? Ramon sempre té alguna cosa de la contemporània. Posa'm-la, sisplau. Ramon, posa una mica de contemporània. Segur que sí. Sí, segurament sí. Escolta, deia que vosaltres és una mica estant que heu fet això i després de seguida heu rectificat, perquè el primer disc vostre era allò del pop folk. Sí. El segon disc vau començar a fer electrònica, o sigui, d'una banda a l'altra, i aquí heu afegit una cobla. El quart serà de batucades. Com va això?
No sé el quart, realment. No sé com serà i... No ho sabem, però no penso... Crec que no serà similar ni al primer ni al segon. Crec que ens interessa anar provant coses noves. Investigueu, no? Investigueu vosaltres. Bueno, és que va sortint música nova, tu vas...
coneixent grups i no pots no fer veure que no els has conegut, no? O sigui, si de cop i volta apareix un grup que t'il·lumina molt i que t'enamora molt, o sigui, d'alguna manera o d'altra, allò apareix dins les teves influències, no? No sé si tenim la personalitat molt poc sòlida i ens deixem emportar molt, però si realment és una virtut i som flexibles en aquest sentit i podem incorporar coses que haguem descontrat. A veure si t'agrada això del contemporani. Posa'm la Ramon, sisplau, al disco. A veure. El teu no.
Això és 10 més 2. 10 més 2? No. Pingu? Pingu. Fà, fan versions. La copla contemporània fa versions. Sí, clar. A tu t'agrada per això. És molt maco. Us agrada això? Bueno, no sabia què dir.
És una altra versió d'aquestes que fa la Copla Contemporània. Escolta, i vosaltres, deia això del vostre estil, això també potser ens identifica o ens fa pensar que esteu en creixement, en formació, que no heu acabat de trobar el vostre estil, o no?
No sé, és que és curiós, no sé si realment és una cosa això de l'estil que viu com dintre teu, no? I és com que l'has d'anar descobrint, no? No sé si això va per aquí, o si realment no l'acabarem... No sé si és anar construint una mica en mica i... Potser no és una finalitat en si mateix, no? Arribar a un estil concret. Això ho parla amb ella.
Ja ho sap, ara encara no m'he dit res. No, però vull dir que ja ho sap, no li vulguis fer dir una cosa que no has. Tu jo ho portàvem molts dies separats i estàvem força bé. Estava molt bé, sí. Jo també estava molt bé. Escolta, en totes les vostres cançons, tant les electròniques com aquestes que no ho són tant, hi ha una cosa que hem observat que sempre us identifica, que és parlar del mar. És curiós, això, eh? Com el president Mas. Encara és més curiós. Escolteu això. El mar boixer
El mar va rallestar, banyarons, la platja et va mirant, amb botes d'aigua, sirenes, amb moto per la platja.
Està prohibit. Sirenes hem de dir que no són sirenes del mar. És molt bona aquesta. Però és que és veritat, sou molt de mar, no? Queda clar. Bueno, som de la plana. Molt mar no, però molt bona. T'ha deixat reflexionar en això, eh? Sí, sí, sí. A més, avui em faré una acabada al mar total. És curiós, és curiós. Penso que hem d'intentar ja no parlar tant del mar.
A l'igual, quan estàs escrivint cançons, tens les teves imatges, vas recorrent a elles, i si sempre és la mateixa, potser és que faltaran imatges. El trobes a faltar, potser, des de ja la plana. No ho sé. En aquesta combinació que feu amb la Copla, hi ha cançons molt intenses, molt èpiques, com aquesta. Declaració de principis.
Ho he fet en scops, malament, ho he fet en scops, malament, ho he fet en scops, que al final no sé si faig mal.
Aquesta és la que obria el vostre primer disc i en canvi ara és la que tanca tots els concerts. És boníssima. És la vostra més singular, no? Però és la cançó més popular de la IA, ja sé. Sí, eh? Sí, sí, sí. No n'hi ha una altra com la de la IA, per exemple. No, jo crec que és la més popular, aquesta. En aquest disc ens presentem... A tu no t'agrada parlar tant, no? No, correcte. Previngut, eh? Previngut, que això és molt important. És important. I no és fàcil. A vegades no conseix entrevistes, abans de venir a parlar-ne.
Però aquesta vegada sí. En aquest disc que ens presenteu hi ha un CD, però també hi ha un DVD. Com és això? Sí. Si us sembla, anem a parlar una mica d'aquest DVD que està enregistrat a l'auditori. Que al concert hi va anar la teva iaia, Ernest. Sí, és veritat. I perquè en el DVD es veu com la saludes. Surt, eh? Sí. Com és la teva àvia?
Entrem aquí en l'àmbit més familiar, diguéssim. Realment la meva iaia és una persona molt admirable perquè... La camina sense bastó i tot això? Sí, sí. És una persona feliç. Molt feliç i té molta energia. Jo vaig a vegades a vinar a casa seva i a vegades... Cuina bé? Molt. Bunyols de bacallà?
Tu també hi vas? Una vegada, hi hem anat a Tia Punta. La iaia de tots, la iaia de tots. Jo ets bonic dels teva, que ja boníssim. Sí, no sé. Segur que ens està escoltant ara. Molt bé. Doncs una salutació. Com es diu, l'àvia? Roser. Doncs una salutació a la Roser. I també expliques en aquest concert que el director de La Cople tenia un afant que era una àvia. Recordeu aquesta neta? Sí, sí. Que el feia per tot arreu. Es veu que fanàtica d'ells? Sí. I li regalava coses, estava obsessionada. A mi em passa això també. Però aquesta àvia va morir. Oh.
Correcte, l'àvia va morir i els va fer una espècie de mal d'ojo, diguéssim, un malefici a tots els de la cobla abans de morir, perquè estava enamorada o d'aquella manera xunga, saps? Que és l'una excusa que et serveix a tu al concert perquè no parlin. Correcte.
És la manera que té. El malefici és que no pot parlar. Clar. Ell ho deixa clar des d'un bon començament perquè així ja no parlen. Ja no parlen i s'ha acabat. Toquen i ja està. Són de la Bisbal, tots? No, tots no. N'hi ha algú de Mandramanya, potser? No, Barcelona... Va, què ens tocareu, ja que esteu aquí? Totes les promeses. Molt bonica. Totes les promeses. Doncs, si et sembla, passa cap a l'escenari acústic de... Tocaràs o no, tu? No, no, no. En Jordi s'ho mirarà.
Ja m'ho diré. Tenim un tocant i pencant, i l'Hermès, i l'altre... I a més a més es menja els bronyols de paquillada del seu àvia. Està fantàstic. L'últim concert el teniu el 7 de febrer a l'Apollo? Sí, final de gira a l'Apollo, el 7 de febrer, és un dissabte. Molt bé, doncs en directe a la tribu de Catalunya Ràdio, quan falten 13 minuts per arribar a les 7, la iaia.
les promeses que ens vam fer viuen dir
I jo, jo n'era el del vora. I vaig provar d'avui del mar.
i de nedar fins allà baix però no pot ser i ara
Quan plou, plouen promeses. Cauen sobre meu portes.
Un altre nom. Plou, plou, plou. I jo obro els braços.
Si el mar s'emporta tot, una altra cosa...
Les promeses de la iaia i ara quan plou, plou amb promeses, cauen sobre meu, porten un altre nom. Ernest, Jordi, moltíssimes gràcies. El 27 per Sant Ricard ens veurem en aquest tancament de gira que hi ha aquí a casa nostra. 7 de febrer, Sala Polo. Molt bé, allà hi serem. Moltíssimes gràcies. Fem una pausa i tornem de seguida.
Han fet la pausa. I ara, mentre fem la pausa, sonarà uns anuncis. Si us agrada l'òpera i no podeu ser el Metropolitan de Nova York, heu de sentir Catalunya Música. Els dissabtes a la tarda, Catalunya Música us ofereix les millors propostes de la temporada de l'òpera metropolitana de Nova York.
Aquest dissabte a les 7 connectarem amb el MET per sentir Hansel i Gretel d'Engelberg Humperdinck. Interpretada per Dwayne Croft, Christine Rice, Christina Sheffer i Robert Brubaker, entre d'altres. Amb el cor i l'orquestra del Metropolitan i la direcció d'Andrew Davis.
A 4 a 7, la tribu. Fins del 5 de gener, a Dream 200 joguines fins al 70% de descompte directe. És increïble, tenen les lines molt per sai per només 10 euros. No facis l'indi, compra Dream. Quina ganga, un pisat amb molta llum, un lloguer que gairebé es paga sol, seria perfecte si no fos per un petit detall. L'estima que sí que té la prop de l'estació, oi?
Hi ha oportunitats que no són tan bones com semblen. Les d'Ikea? Sí. Han dut a les últimes novetats a preus increïbles. Només fins al 22 de gener. Ah, i aprofita que obrim aquest diumenge. Informa't en Ikea Pones Barra Catalunya.
Què ens portarà el 2015 en matèria sexual? Quines coses hauríem de millorar o de deixar de fer en aquest any que comença? Avui divendres ens feim bons propòsits sexuals i resol amb dubtes existencials. Les Milionanits. De 10 a 11 de la nit, les Milionanits de la Maria de la Pau Gener. Seguim-nos al Facebook de Les Milionanits, al Twitter Milionanits, a l'app de Catalunya Ràdio i a catradio.cat.
No t'ho perdis. Les propostes de Catalunya Ràdio. Vols venir al Paradís? Vols submergir-te en un munt de records i cançons? Paradís, el nou espectacle de la companyia Divines arriba a Barcelona. Paradís, música, cançons, records i teatre. Fins al 25 de gener amb Divines a la Sala Montaner. Recomanat per Catalunya Ràdio. No t'ho perdis.
El Club de la Mitjanit. Que hi torni a haver un triple català en motos. Que més si guanyi un altre pilota d'or. Que l'Espanyol jugui a Europa. Que torni a guanyar la Champions League. Aquests potser són els vostres desitjos, però quins somnis esportius demanen als vostres fills els Reis Mags? Al Club de la Mitjanit volem saber què desitgen els més petits de la casa en l'àmbit esportiu. Potser guanyar la lliga escolar. Que tots els nens i nenes del món puguin practicar l'esport que més els agradi. Els nens i nenes que vulguin ja ens poden fer arribar la seva carta esportiva als Reis.
El nostre correu club arroba catradio.cat Entre totes en seleccionarem una que llegirem la nit de Reis al programa especial del Club de la Mitjanit Esport i màgia a parts iguals No t'ho perdis No t'ho perdis Cada tarda som de la tribu de Catalunya Ràdio Jo us ho escolto i m'ho passo molt bé I ho feu molt bé De 4 a 7 de la tarda escoltes la tribu de Catalunya Ràdio Tu també ets d'aquesta tribu
Alguna pregunta més?
5 minuts i arribarem a les 7 de la tarda. Xavi Gazorla, bona tarda. Hola, bona tarda. De nou. Doncs sí, de nou. Comencem. He t'he saludat 3 vegades. Sí, cada dia he ve 3 vegades. És per això, sempre, eh? Sempre es diu bona tarda, llavors. Però hi ha gent que, per exemple, ara ens escolta que no ens ha escoltat a la primera hora, i llavors està bé que li diguis. Sí, pensarà que ets un maleducat. Clar, per això dic bona tarda. Sí, doncs endemana molt problema. Encara que et vegis moltes vegades amb algú pel carrer i li dius alguna cosa, no?
Sí, però ara, Xuriguera, ho decidim bona tarda, cada dos per tres. Perquè tu estàs assegut al seu costat, les tres hores. Sí, però la gent no sap que... Me deixes contestar, Miguel Marta, sisplau. Es que... Escolta, que jo puc seguir de vacances uns dies. Endavant, Xuriguera. No, jo no tinc res a dir.
amb això d'entrada. A veure si m'agrada, que ens nota que està tot tionat aquí en el programa. Comencem, si us sembla, amb la ressaca del cap d'any. A l'intermèdia vam comptar amb una coral gai de Madrid que dirigia l'expresident Zapatero i així va anar a la conversa amb el Wyoming. Tener un coro. Al coro de hombres gais de Madrid. Presidente. Aquí estoy. Aquí estoy. Otra vez. Qué sorpresa que sea usted el director si nunca se le ha dado bien dirigir.
Sí, estoy aquí porque... Porque es que no quiere venir nadie a tu programa. ¿Qué le vamos a hacer? Podríamos decir que este coro es su verdadera herencia. Usted aprobó el matrimonio gay y la pregunta es ¿para qué lo hizo si nunca se atreveu a pedirme matrimonio? Aún estamos a tiempo. Buenas chines, también funciona para esto. Eso es real, eh, el de veritat, eh? Sí, sí, sí, las buenas chines también. A hores d'ara tots hem sentit les campanades a Canal Sur, però al matí de Catalunya Ràdio hem parlat amb el director d'estratègia de la cadena. Sentint l'inici de la trucada, no m'explico que pot haver fallat. Antonio Ramírez, buenos días.
Hola, buenos días. ¿Cómo está esta mañana, Antonio Ramírez? Pues con la resaca de ayer. ¿Cómo? Bueno, con resaca laboral. La resaca buena es otra, la de fiesta. Y hasta ahora Andalucía huele a alcohol. Yo me comí la uva a las 12 y un minuto. ¿Cómo?
Cuando salí del shock traumático que me entró en el momento, no sabía qué hacer con la uva. Yo para mi familia era como el padrino. Perdón, perdón que me estoy riendo, pero es que me está haciendo gracia usted como lo está contando. Sí, pero así me miraba y me decía, ¿qué hacemos? Bueno, un whisky a dormir.
I com cada divendres, repassem ara els 5 millors talls de la setmana de l'APM. Comencem amb el número 5. El número 5 és el semental de la tribu. Els 20, un acostuma a no tenir, no saber molt com es fa. Sí, no hi ha control. Bé, els 20, avui en dia ja saps. Ui, ja està, ja arriba. Sí, no, no. Eh, mamalló, que no saps res, home.
Vull que Catalunya sàpiga l'edat que té el subdirector d'aquest programa. Sí, 24. Què me dices? Por favor. Home, però hi ha una part del sexe que és aprenentatge. Hi ha una part que és inspir. Però és que hi ha més d'un que ja té una llarga experiència. Vull dir que no... Estàs parlant per tu? No, no.
En el número 4, una reportera o una mica obsesionada amb la María. Hola María, muy buenas tardes. Menudo susto que se han llevado los vecinos de este inmueble del 143 de la avenida de Portugal. María, pongámonos en situación. ¿Qué hacen? Pues llaman a la policía. María, comprueba los hechos, María, pero no les abre la puerta. Por eso deciden llamar a un negociador. María, no saben si está armado, si está solo, si ha herido alguna persona. María...
Por eso, María, deciden que mientras tienen que llegar los geocortan la calle. Pero nos dicen los vecinos que no lo hacen por la puerta, María. Nos dicen también, María, que cuando llegan... Queda clar que es diu María. I en el número 3. La gent cada dia practica uns esports més estranys. Es una de las afortunadas. Tiene dos papeletas del premio que ha caído, pero es que además su sobrino es el campeón de España de Fujitsu. Com dius? Es el campeón de España de Fujitsu. A todos nos gusta disfrutar el Fujitsu.
En el número 2, que algú li regali aquesta noia un llibre de matemàtiques. I ara el número 1, si li tiraus el plasma, Rajoy es perd. Sí que tal, bones tardes.
Tengo tres preguntas muy breves. En primer lugar, quería preguntarle si sigue usted confiando en la inocencia de la infanta, como dijo hace un año o a estas alturas, ya le han entrado algunas dudas. Quería saber también y entender por qué aceptó la dimisión de Ana Matos y está tan convencido de que no tuvo ningún comportamiento deshonesto. La pregunta manporera. Y la tercera es una pregunta muy sencilla y tengo curiosidad por saber si la va a responder o la va a esquivar. Es si quiere repetir usted como candidato a la presidencia del gobierno. ¡Habla! ¡Fuerta por esa boca!
Catalunya Ràdio. Disminueix de manera notable el nombre de morts per accident de trànsit a Catalunya. Bona tarda, són les 7. Catalunya Vespre. Edita i presenta
Montse Quadrenn.