logo

La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011. Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Transcribed podcasts: 1054
Time transcribed: 85d 4h 32m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El MACBA reivindica la faceta artística de l'escriptor argentí Osvaldo Lamborghini, a qui considera un precursor de la novel·la gràfica actual i el fanzine.
L'auto va morir fa 20 anys a Barcelona, ciutat on va passar els últims quadranys de la seva vida. Ara la mostra Teatro Proletario de Cámara exposa les obres inèdites creades per aquest estir, per aquest artista, durant aquest període on hi trobem des de quaderns artesanals decorats amb la tècnica del collage fins a dibuixos i imatges pornogràfiques retotades.
Esports, Audal Serra. El Barça juga aquest vespre al camp de l'Atlètic de Madrid, l'accés a les semifinals de la Copa. Els blaugranes tenen un 1-0 a favor de la nada. El defensa francès Matí ha entrat a la convocatòria d'aquest matí. El partit començarà a les 9 i la transmissió de Catalunya Ràdio, com sempre, ha partit d'una hora abans.
Mentrestant, a l'Espanyol, Sergio González ha convocat 20 jugadors per anar demà a Sevilla. Els 19 disponibles del primer equip més Duarte del filial. Sergio espera molt d'ambient demà al Sánchez Pizquan i reconeix que marcar un gol seria clau. El tècnic de l'Espanyol, d'altra banda, no preveu més sortides en aquest mercat d'hivern, tot i que no s'ha mullat sobre el futur del jove central Eric.
En aquest sentit, l'entrenador del Vilarreal, Marcelino, ha comentat avui que el fitxatge d'Erec està a prop de concretar-se. Avui també s'ha confirmat la cessió del migcampista de l'Espanyol, Àlex Elrieca-Croat. El comitè de competició sanciona Cristiano Ronaldo amb dos partits...
Per la seva expulsió a Còrdoba arran d'una agressió un rival. Es perderà els partits contra la Reial Societat i el Sevilla, però no el Dermi amb l'Atlètic de Madrid. I l'exjugador del Barça i el Madrid, Luis Figu, ha anunciat que té intenció de presentar-se a les eleccions a la presidència de la FIFA. Fins aquí les notícies.
Sintonitzes Ràdio d'Esperm de Ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esperm. Ràdio d'Esperm. Ràdio d'Esperm. Ràdio d'Esperm. Ràdio d'Esperm.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
La vella del morro, un programa amb més morro que pella.
Hola, hola, què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluta Jordi Domènech. Després fins a les 7 del vespre, això és La Penya del Morro. Programa avui 1561. Amb l'Andrea Bueno, al capdavant de les notícies de Sant Jus, que repassarem d'aquí uns moments. Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Com se fa?
Estava bé, et va? A veure, a veure, a veure, para, para. No t'he saludat en noruec. A veure, Andrea, portàvem un ritme, programa, pim, pam, pom, és aquest programa i tal. Com s'ha va? Com s'ha va? S'ha va bé, et va?
Avui al programa tindrem la Clara Narvion de la revista Time Out, amb la qual parlarem d'algunes qüestions com, per exemple, cantonades mítiques de Barcelona, o no restaurants asiàtics. També tindrem la Montse Farràs, que avui, des de l'Espai Essència, ens convidaran a ser una mica més del Mindfulness, amb la Maribel Villanueva. Què és el Mindfulness? És el Mindfulness, aquí diu el guió, que és una invitació per prestar atenció en l'instant present.
Ara i aquí. Avui al programa, a més a més, també tindrem la Rosé Arts, que ens explicarà una història d'una gossa que li va passar l'altre dia. Com que és educadora canina, Casamant ens explica alguna cosa sobre aquest tema. Les aplicacions mòbils de l'Eric Pomar, que ha canviat una mica la seva secció. L'Eric Pomar, sí. Parlem de més aplicacions. És un programa de les aplicacions del segle XXI.
I acabarem, com cada dimecres, connectant amb el casal de joves de Sant Jus, amb el Sergi Arrada, si és que està allà molt amplament, ens atendrà i ens dirà quines són les qüestions que afecten el casal de joves pels propers dies. Estava a Islàndia, el Sergi. Si no està allà, si no està, doncs l'Alejandro, per exemple, o l'Aroa, o la Montse Casal, o l'Esteban, o una dona que passi per allà en aquell moment. Qualsevol persona és benvinguda al programa.
per parlar del casal en la seva secció.
Passa per aquí, oh yeah. L'escultora Sant Justenca, Susana Solano, ha rebut el premi honorífic dels galeristes catalans. En parlarem d'aquí uns moments i a més a més també de l'obra del cor de noies Cantabile, que van ser finalistes del programa de TV3 o Happy Day i que arriben el 8 de febrer.
a l'Ateneu de Sant Just d'Esbert. Però abans de tot això, hem de parlar d'un il·lustre del nostre municipi. Un il·lustre Sant Justenc. Un lletre ferit que a nosaltres ens honora tenir entre nosaltres. Joan Marguerits. Bravo! Bravo!
Tranquils, tranquils. Joan Margarit, que com bé sabeu, la biblioteca de Sant Just porta el seu nom. No és el que porta el nom de la biblioteca, perquè és com aquell que va dir, no? Porta l'escut del nostre club. Bé, doncs no. Un nou poemari, el senyor Joan Margarit, es diu Des d'on tornar a estimar.
És un llibre amb l'amor com a ell, central, però que també tracta altres temes recurrents de la seva obra. De fet, el presentarà pel voltant. És que em poso nerviós, com que ell sap molt de lletres i de paraules. El febrer, eh? Vull llegir-ho bé. El febrer. El presentarà el febrer. El 20 febrer.
El 20 de febrer. Que t'ho posa l'abril, oi? Està bé, està bé. No, jo has fet vella corregir-ho perquè anava a dir pels vols de Sant Jordi, però no. El presentarà el 20 de febrer, que és divendres, a la Biblioteca Joan Margarit, que és la de Sant Just, que és la seva.
La de tots. Bueno, dit això, Andrea. El Carles m'està liant. Un segon, eh? Que truqui, que truqui. Què passa? Va entrar, va entrar. Tant de baix a la ràdio. Espera, ara entra Carles Hernández. Puc parlar un moment? No. Doncs d'acord. Que no són els meus 50 cèntims a la màquina de café. A veure una cosa, a veure, perdona, a veure. Té a veure amb el programa, això.
Bé, no són les notícies de Sant Jus, m'acaben de robar 50 cèntims, és una notícia local. Però a tercera plana... L'altre dia vaig sentir que hi havia un daltabaix perquè no recollirien els taps de cava o les empolles de cava d'una entitat. Això, taps de plàstic, t'imagina, taps de plàstic a 50 cèntims és una diferència. No podem dormir. Escolta, què passa? Solucioneu això i continuem amb el tema de la Margarit. Doncs quan jo m'he fet el cafè en què hi havia diners a la màquina, he ficat 50 cèntims i m'he fet un cafè.
Sí, m'han robat els 56. Ja està. Ja està denunciat. Crec que hi ha un pènic. Un pènic? Un pènic a la màquina. Un pènic. Gràcies, Carles. Quin és el plural de pènic? Anem a la qüestió. Posem música a Joan Margarit? Molt bé, sí.
No pensava que entrava per dir, no, que no és aquesta data, el 20 de febrer. En fi, aquest programa, tothom li dóna la gana, no? La denúncia social, jo ho dic. Bueno, doncs, que vagi a la secció de denúncia social, que de moment no la tenim, no tenim data ni dia, però ja la farem. En fi, Andrea, va, recuperem una mica... Estem al començament de les notícies, eh? Sí. Joan Margarita té un nou llibre que es diu Des d'on tornar a estimar?
Doncs és el nou poemari que, com deies, té l'amor com a eix central. L'amor. L'amor. No la mort. Amor, amor. Tres anys després de la publicació del seu darrer poemari, es perd al senyal. Margarit torna ara a les llibreries amb Des d'on torna a estimar, un llibre que pren l'estima i l'amor com un lloc.
mòbil, difícil de trobar. L'amor és un dels temes principals d'aquest llibre, igual que el pas del temps. Segons Margarit, el pas del temps mesura la relació de les persones amb les seves pors que canvien i evolucionen en paral·lel amb les etapes de la vida. En aquest sentit, l'arquitecte i poeta assegura que cal extreure de cada part de la vida el que la vida ens té preparat perquè l'utilitzem.
Margarit també reserva una part del llibre per Barcelona, una ciutat amb la que assegura mantenir una relació d'amor-odi. A més, ha fet un poema que assegura que és bastant dur i que ha qualificat Barcelona amb uns adjectius qualificatius un pèl durs, com deia. És un poema basat en el seu llibre Barcelona, amor final, que es publicarà per Sant Jordi. Aquest llibre, per cert, es reeditarà amb un capítol nou dedicat a Sant Just.
al municipi on va arribar ell amb la seva família l'any 75. En aquest capítol, Joan Margarit recorda el seu primer acte literari a Sant Just, ja que es va fer per aquell acte, el primer acte literari, la cantata de Sant Just, obra de Margarit. Doncs el darrer poemari de Joan Margarit, des d'on tornar a estimar, s'està presentant aquests dies per diferents equipaments a Barcelona, també als mitjans de comunicació, que crec que aquest vespre estarà amb en Josep Cuny a 8TV també. Molt bé. I el 20 de febrer es presentarà a la Biblioteca Joan Margarita.
Bé, aquí a la ràdio encara l'hem entrevistat, no? Aquest matí l'hem entrevistat. No, vull dir, aquest matí l'hem entrevistat. Ha llegit algun dels seus poemes, Joan Margarit? Doncs ara... Perquè és un gran rapçota, Joan Margarit. Exacte. La cantata de Sant Jus la vaig llegir fa molt de temps. També, de fet, tenim el primer poema d'aquest poemari, que és Des d'on torna a estimar, per llegir-lo. Ara, clar, llegir un poema de Joan Margarit quan ell és un gran rapçota, el mateix poeta, però per saber una mica de què va, que ens agrada molt, el tenim aquí.
El poema es diu... Estimar és un lloc. No vull bromes, eh? No, no vull... Estan seriosos. Assegut en un tren, miro el paisatge i de sobte, fogàs, passa una vinya que és el llampec d'alguna veritat.
Seria un error baixar del tren perquè llavors la vinya desapareixeria. Estimar és un lloc i sempre hi ha una cosa que m'ho desvela. Un terrat llunyà. Aquella estrada buida d'un director d'orquestra. Només amb una rosa. I els músics toquen sols. Puja música perquè la gent vagi processant. La teva cambra quan s'alçava el dia.
per descomptat el cant d'aquells ocells del cementiri, un matí de juny. Estimar és un lloc, perdura al fons de tot, d'allí venim, i és el lloc on va quedant la vida.
Joan Margarit, Joan Margarit, què vols saber d'alguna cosa més? No, si voleu saber més coses, doncs teniu aquest poema, aquest llibre, que el podeu comprar per a internet, per exemple, a través de Grup62.cat, o si no, ja a les millors llibreries. En fi, Andrea, que hem de qüestió? Sí, i ara parlem d'un altre injusten que també il·lustra, es tracta de Susana Solano. A veure.
ha rebut el Premi Honorífic dels Galeristes Catalans. Ella és escultora, és en Justenca, i ahir es va celebrar la vuitena nit del galerisme al MACBA, i durant la vetllada es va reconèixer la feina i la trajectòria d'aquesta escultora. Andrea, bueno, que ha escoltat l'entrevista que li hem fet avui... No, avui tampoc. Avui no en certo ni una. I com ho sabem? Es nota que escoltes el just a la fusta, eh? Avui n'he pogut, perquè estava dormint en aquella hora. Sí.
Andrea, explica'ns com va anar i Susana Solano, no? És la nova ja artista local de... Joan Margarit de l'art de l'escultura Exacte, Premi Minorífic dels Galeristes Catalans
Doncs, en concret, el jurat va concedir aquest Premi Honorífic a l'artista per la seva trajectòria, vinculada al món de l'escultura i pel seu paper clau en la difusió de l'art. Susana Solano va ser una de les protagonistes de la renovació de l'escultura espanyola als anys 80. Ah, sí? Sí. Ho sabia. Home, doncs mira, ja ara ho saps. I també ha participat en un brossos festivals d'art internacional. Sí. Jo tampoc ho sabia. Com ara, les Vianals de Sao Paulo i de Venècia. Perdona, les Vianals. Vianals. Ah, doncs les Vianes...
les vianals espai vianals cada dos anys ara ja ho saps de Sao Paulo i de Venècia i també del Carnegie International de Pittsburgh a més d'exposar altres països com els països escandinaus entre molts altres per cert que l'escultura recordem que ha protagonitzat aquest mes de gener un acte que engin està centrat en la seva obra i en les seves escultures perdona, perdona
M'estàs dient que hi ha una... Perdona? Hola? Perdona? M'estàs dient que hi ha una exposició a Can Ginestar? No. Ah, no? Que no, que va fer una conversa amb Susana Solano i era una mena de conferència, exposició puntual, xerrada. Ja està, ja està. Doncs els premis als galeristes catalans, els premis GAC Fundació Banc Sabadell, estan organitzats... Perdona, perdona.
M'estàs dir que Banc Sabadell patrocina aquests premis? Sí. Estan organitzats per les dues associacions de galeries d'art de Barcelona, el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya i l'associació Art Barcelona.
Alguna cosa més? No, ja està. Perdona, perdona, perdona. Perdona. M'està sent que s'acaba la notícia? Sí. Ja està, ja està. Volia saber-ho. Si em creu, podríem menjar-ho aquí. No, no, camiem de qüestió. Parlem d'un grup que va ser finalista a Oh Happy Day.
Es tracta d'aquestes noies que canten, més Andrea Bueno, que fa solista avui al programa. Es diuen Cantabile, Cantabile. I el 8 de febrer vindran a Sant Just. Ja sabeu que l'Espai A és un circuit d'arts escèniques amateurs que ja porta 4 anys. Bueno, 4 anys només, diria que... Ah, sí, només 4 anys. Jo diria que eren 3, eh, i mira...
A Sant Just el tret de sortida serà amb el cor de noies Cantabile, finalista del programa de TV3 o Happy Day, que vindran el 8 de febrer a l'Ateneu, no, Andrea? Sí, l'Espai A té com a objectiu crear una programació estable d'arts escèniques no professionals arreu de Catalunya. La programació de 2015 inclou una seixantena d'actuacions de teatre, cant, dansa i música i a Sant Just han programat quatre espectacles que es faran a l'Ateneu. Ah, sí? Quins són? Doncs el tret de sortida del cicle Espai A el donarà el proper diumenge 8 de febrer. Perdona, què has dit? Perdona, el... El tret de sortida...
Ja està, ja està. Estàs amb tot, Jordi, estàs amb tot. No es pot ser perfecte. Doncs amb el cor de noies. Cantàbile, finalistes d'aquest programa TV3, amb l'espectacle Live, on es combinen música, cant i coreografies. Rondalla Puig Gració... Perdona?
Rondella Puigraciós, això és el segon espectacle? Sí, seran els segons convidats. El 22 de febrer, amb l'espectacle Vaixells de Papem. I el març serà el torn del teatre, amb la companyia Punt i Seguit Teatre i l'obra 25 de gener. I l'última actuació serà el 26 d'abril, amb l'Esbert d'Ensaire de Rubí i l'espectacle Som i Serem. ¡Vamos, visca! ¡El teatre va a fer! ¡Vamos!
I el circuit de l'espella. Sí, perquè no només és teatre. I visca l'Ada Neu. Visca la cultura. Visca el vi. I la mare que et va perdre. Ah, veia. Tanteo. Apa, boba, eh? Apa.
Doncs un apunt més, només per destacar que totes aquestes actuacions es faran a l'Ateneu. De Sant Just a les 6 de la tarda, les entrades costen 10 euros per al públic en general i 8 per als socis i sociats de l'Ateneu. En particular, no? Exacte. Es poden comprar de forma anticipada al web www.espaia.cat.
No heu de posar aplaudiments falsos. Això és la gent del plató. Entregats, eh? Entregats, entregats. En fi, si voleu saber... Això era lo que pidei? Sí, senyora. Si voleu saber més coses de les que passen a Sant Just, radiodesverd.com. S'ha acabat el vídeo del YouTube. No, no, s'ha acabat el vídeo del YouTube. I a partir de la seta, el Sant Just Notícies, edició vespre. Fins d'aquí l'espai d'humor del programa. Les notícies de Sant Just, a l'Andrea, a Buenos Aires, per estar ben informats de tot el cas.
Passa per aquí. Oh, yeah. Com una pausa per la publicitat. Hi tornem. Amb la clara nervióll del tema... Ja està, puc marxar, ja. Ràdio Taspel. Ràdio Taspel. Ràdio Taspel.
Veus de la parròquia.
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
10 nobles. Per la penya del morro o del moro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Canvi cap a dos quarts de sis de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro de ràdio d'Esvern i, com cada dimecres a aquesta hora, connectem amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona, la nostra revista de capçalera d'oci i cultura del programa, on allà ens espera la Clara Nervion. Clara, bona tarda.
Hola! Què tal? Bona tarda! Hola! Hola! Cada dia amb el Time Out! Escolta, avui fa bon dia, eh? Ho estic notant... Fa bon dia i jo estic més tranquil·la, que últimament sempre que m'agafava estava una mica atabalada i avui tinc tot el temps al món.
Ah, sí? Ah, perfecte. A les 9 de la nit parlant d'articles de Timeouts. Mira, tenim 9 restaurants asiàtics, alguns concerts a la setmana, però abans comencem per cantonades mítiques de Barcelona, no? Doncs sí, perquè hem decidit aquesta setmana fer un homenatge a cantonades que ja són mítiques, bé perquè tenen o botigues o restaurants o bars que gairebé han fet història.
a la ciutat de Barcelona i comencem, si us sembla, pel carrer... Tres Toms, potser? No, comencem pel carrer del Call, amb la Bocaria, que és molt mític, que hi ha una sombraderia d'aquestes de tota la vida que ja fa anys i pa anys que estan, que és la sombraderia Obac, ja sabeu, allà al mig del Gòtic, carrers estrets i de sobte et proves tot un aparador ple de barrets
Per senyors, per senyores, amb plomes, boines, amb bruixudetes més fines i és realment un mite de Barcelona, del barri gòtic. Sí senyora, sí senyora, una cantonada que està allà al costat de la boqueria, no? Exactament, sí, sí, exactament. Més cantonades, per exemple?
Més cantonades, jo crec que la més mítica, més enllà dels 3 toms que comentaves tu, Jordi, la cantonada més mítica, mítica a Barcelona és la del bar Zurich. Home! Quan has de quedar amb algú pel sempre és on quedem, quedem al Zurich. Aquesta és la cantonada número 1 de Barcelona, potser, no? Potser sí, realment és un bar, tal com diu el nom, amb preus gairebé suïsos, perquè per un cafè et claven 4 euros. Sí, senyora.
Però potser és un bon exercici de sentar-te de tant en tant a la seva terrassa i passar la tarda mirant com va ser la vida a Barcelona. Sí, home, hi ha molt d'estrès allà, eh? El que passa que a mi em passava que quan quedava allà, o quan quedo, bueno, ara potser no tant, eh? Però, hòstia, veia tanta gent que m'atabalava.
Hi ha una mica de sensació d'etablament. Clar, perquè pensa, serà aquesta persona amb qui has quedat, eh? Aquesta, no, arriba, no, pa, llavors estàs com si amb el teu cap... Has d'estar atent per descobrir amb qui has quedat. Sí, exacte. En fi, doncs tenim l'Ovac, tenim el Zurich, eh, de Barcelona. Un altre mític que també us heu d'explicar, que segur que mos coneixeu, que és el Bar Estudiantil. Hombre, i tant. Aquest siguis mític. Sí. Com tot sabeu, està a la Gran Via, la plaça Universitat mateix, eh...
Hi ha dos, de fet, molt junts, el bar universitari i el bar estudiantil, però com el que fa clantonada és l'estudiantil, és aquest del que parlem. Preus que han anat pujant al llarg dels anys, perquè abans sí que és cert que era exclusivament bar estudiant i ara també s'hi troben molts lliris.
però és un bon lloc per assentar-te als costats dels jardins de l'OVE i fer-te unes quantes canyes. Sí, i tant. A més, també, quan hi ha manifestacions, no?, quedem a la universitat, després ja prendre alguna cosa allà a l'estudi gentil. I algun altre ja per acabar? I l'últim és un dels meus preferits, que en aquest ocasió camin de barri, anem fins a Gràcia, on trobem el bar Canigó, que està... si el coneixeu...
fa cantonada a Verdi Tarol, que és just on hi ha la plaça Revolució. Sí, sí, sí, allà al costat del Teatre Neu.
Exactament, a l'altra banda del carrer, del carrer Taroll. Home, és un bar així que recrea una mica com els Ateneus, no? Sempre que passo parla... És una mica aquest ambient, sí. I quan penso en els Ateneus, així com, bueno, no sé si hi ha fusta, però és com cosa càlida, hi ha un billar... Sí, sí, hi ha un billar al fons, exactament, i justament això, un lavabo així com amb una porta superpositora... Sí, sí, sí, sí. I aquí sí que fan canyes barates i uns entrepans absolutament boníssims, i amb aquest ambient que explicava el Jordi de Ateneu, no?
Tataures amb arbre, columnes, com uns miralls així, a mig embrutits, no?, de quan encara es podia fumar. Exacte, sí que ens agrada aquest bar, eh?, ens agrada molt. Sí, ens agrada, a mi també sóc una d'aquestes que sóc un fan del canigó. Bé, canviem d'ambient, parlem ara de nous restaurants asiàtics, perquè feu un article, no?, a la Time Out aquesta setmana,
Hem fet un article, sí, perquè tots sabeu que hi ha molts restaurants japonesos a Barcelona. Però no és wok, no parlem de wok, eh? No, no estem parlant de wok, estem parlant de restaurants molt autèntics, que ara us he explicat, i és una mica tot asiàtic. Tenim japonesos, tenim tailandesos, tenim xinesos...
on pots menjar de tot. Realment d'aquí soba, sushi... I ja... A mi m'agrada, és que ens agrada molt aquí també, eh? Molt fan dels hapos, eh? Sí, i a més aquests són nous, obren i els hem de donar una oportunitat. Ah, doncs escolta, quins són?
Sí, doncs mira, el primer que us proposem, farem una petita selecció, és un que es diu Mr. China, té un nom així com molt de màrqueting. Mr. què? Mr. China. Ah, Mr. China, està molt bé. Mr. China, ja has quedat a l'ample. Mr. China. Bueno, perdona, aquí, clara, tu saps que tenim el Nou Món, mític també de la zona i de Sant Just. És un mític, el Nou Món és un mític i a més està boníssim. El patro picking que fan...
Sí, sí, sí. És un escàndol, aquesta. Doncs m'agrada molt els noms que utilitzen alguns xinesos, no? La Gran Muralla, Pato Pequín i tal, i aquest és Mister Xina. Mister Xina, sí, és una barreja de Yanqui Lande, una mica, i el tema xino. I és un restaurant que la gràcia que té és que no és com aquests que parlàvem del Nou Món, no? Que hi ha Pollo Pequín o coses així, sinó que fan menjar xinès tradicional i fan, per exemple, una sopa de verdures i mandunglines de marisc parcides a porc picant. Oh!
Sí, sí, té molt bona pinta. I uns, per exemple, també uns fideus de l'estil Pequim amb salsa de carn que barregen amb 6 verdures diferents. I on està aquest restaurant, Mister China? Aquest està a Montaner 10, que és a baix de tot, de Montaner. Ah, tocant allà la plaça aquella del Passagolla, no? Del costat de la universitat, també. Exactament, allà, al costat de la universitat, efectivament.
I el preu, aproximadament, són com uns 12 euros, per tant... Sí, sí. Home, de fet, hi ha molts xinesos d'aquests, que segur que alguns estan a l'article, que són dels autèntics autèntics i que són més econòmics que els tradicionals, que amb un plat de 3 euros o 4 euros et posen un bol ple d'arròs o de tallerins... De fet, el que nosaltres ja et dic, aquest reportatge va només a nous restaurants que han obert, però no puc deixar de recomanar-nos un quessic, el que hem dit, que és el Xenji,
que és un clàssic que està aquí al costat del Bar de Triomf, exactament. O entrar a Triomf i a l'estació d'autobusos del Nord. Exacte. I aquest us l'heu d'apuntar a Ullens a la Penya del Morro perquè és un escàndol el que està i no va la toqués. I no va la toqués. És una passada, perquè per 10 euros, o sigui, mengen 8 famílies... Sí, et surt pel nas i els tideus. Sí, ja t'ho dic ara, perquè és espectacular. En fi, com es deia, que no me'n recordo, Mister... Mister China.
No, els de la... Senji. Ah, això, això. Bueno, en fi, repassem un altre, Clara? Sí, un altre que us recomano és un que diu Isako, amb H, que aquest sí que és un restaurant japonès i té com tots els clàssics, però diu el Ricard Martingui, com sabeu, és el nostre especialista de menjars que es convertirà com en un...
un japonès de culte, perquè es veu que està boníssim, i fan coses, a més, molt curioses, com, per exemple, unes olives arrebusades i farcides de carn picada i ceba. Oh, que curiós, que curiós. Diuen que ells rebutgen l'etiqueta de fusió, el que passa és que realment els plats que fan són com molt originals, també tenen broquetes de carn, no sé, coses com molt, molt originals, que barregen...
el clàssic amb una mica la innovació sobre la cuina japonesa i també és molt barat perquè si vas de mitjana et costa 25 euros però tenen un menú de migdia de 16 i l'Isako el trobareu al carrer Londres 91
Molt bé, doncs queda comentat. 5 i 35 de la tarda, continuem parlant d'algunes qüestions de la revista Time Out, que surt precisament avui als quioscos i divendres amb el periòdico, per cert. I aquí, escoltem de fons, són els Twiddies. El primer concert de la setmana que repassem en aquesta agenda. Quin dia toquen?
Dilluns, aquest dilluns que ve el dia 2, a l'auditori, encara queden entrades, perquè a vegades us explico coses que ja estan esgotades i em sap greu per fer-ho d'enveja. Però totes les que us diré avui encara queden entrades. Aquest, no sé si els oients de bon conèixer tu, Idi. A veure, un moment, escoltem-ho. I, I, I,
Molt soft, no? Molt de... Bueno, per posar-vos una mica d'intercedents us diré que Twidi és el grup que ha fet Jeff Twidi amb el seu fill i Jeff Twidi, com tots sabeu, és el líder de Wilco, una de les grans bandes dels 90 i els 2000 i d'ara i de... absolutament meravellosos i fantàstics. De fet, normalment venen...
Un cop a l'any a Barcelona, aquest any no vénen, però a canvi el senyor Jeff ve amb el seu fill i el nou grup que han fet, que a mi em provoca com molta curiositat veure'ls com actuen pare i fills junts. Sí, i a més és com de música tranquil·la per sopar, no? És més allà d'això, perquè després s'animen, potser has pillat una cançó una mica tranqui. Sí, es diu Wait for Love, clar, la cançó que diu Wait for Love és tranquil·la. Però després s'animen, són canyeros i és molt graciós.
a veure un pare i un fill tocant junts, no? Sí, sí, i tant. Doncs el dilluns a l'auditori. Correcte. I, canviant de tema, tenim l'Adrià Puntí, que, bueno, anteriorment he conocido como, ja no sé, i que arriba... Josep Puntí. Ah, Josep Puntí, sí. Josep Puntí, no? És veritat. Com que sabeu, Josep Puntí... Bueno, Adrià Puntí ara era líder d'un papa, quan nosaltres érem molt joves. Ai, sí, un papa.
I ara, de fet, s'ha centrat una mica, perquè va tenir uns anys una mica complicats, a molts nivells. Sí. I ara s'ha centrat i actua a Barcelona, que no és fàcil de veure, és a dir, no fa molts concerts. No, no, no. No. De fet, es treuen noves cançons i actuarà al Teatre Joventut aquest mateix divendres.
que no em fa falta veure't ni tan sols parlar. Bé, i continuem amb un parell de concerts més que repassem d'aquests propers dies. El primer és aquest de Tundra. Exacte. Tundra potser no és un gran conegut per la majoria de persones, però és un dels màxim exponents del rock instrumental d'Espanya. Fan rock fort, guitarreo...
quasi gairebé que t'has de posar taps i es prenen disc també, i el presenten a la sala Polo aquest divendres també, és a dir que se'n gira feina divendres.
Ojo que aquest tema que hem trobat dura 11 minuts, eh? Sí. I a més és instrumental, eh? No us penseu que us donen... que us deixen respirar, sinó que som canyeros, canyeros, i un ha d'estar temps per sentir-los, però som meravellosos. Bé, i acabem ja amb els... que no sé com s'ha de pronunciar. Ah, super. Ah, però és una U, una V baixa. És una V baixa, sí. Tu has escrit bé, pa.
No, no, ja ho penso, ja ho penso. No, no, l'hem trobat. Aquests són d'aquí, no, també? Sí, de fet, no sé si recordeu un grup que es deia Pegasus, que ho va patar bastant fa com uns 5, entre 5, 4, 3 anys. Els Pegasus van tenir un problema de nom, em sembla que si no m'ho pogués, els van denunciar perquè tenien el mateix nom que una altra banda, i es van haver de canviar el nom i es van dir, super, això t'estic parlant fa cosa d'un any. I ara...
dissabte 31 actuen al CD-Cart i serà l'última oportunitat de veure's abans que treguin el nou disco. Per tant, tots aquells que sou fan de Súper i que us agrada sentir les cançons que us coneixeu i que podeu cantar, doncs és un moment ideal per veure'n. Estava pensant quina putadeta, no?, haver-te de canviar el nom a mitja trajectòria. Hi ha un altre exemple d'aquestes, que a més són un grup que m'encanta, que ara es diuen Hims, són una banda femenina de noies molt jovenetes que deuen tenir com 22 anys i fan rock de...
Així, roc molt ochenteros, són molt guassones. Sí. I fins ara es deien dir, com reno. Sí. I també els diuen anunciar, els diuen que s'havien de canviar el nom, i ara es diuen hint, que en anglès vol dir reno's families. Ah, molt bé. O sigui que han fet un petit servei, però clar, tothom...
El problema és que cada cop que dius de ser un home, és a dir, abans conegudes com Virs, perquè la gent encara no fa cap. Molt bé. Escolta, Clara, moltes gràcies. Una setmana més des de la revista Time Out de Barcelona, repassant alguns articles i també com està la ciutat i en aquest cas també la gent del concert. Que vagi molt bé. Ens retrobem d'inegres que ve. Un petó. Cuida't. Adéu.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de menys. A l'escoltes, ràdio d'Esbert. Sintonitzes, ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1, ràdio d'Esbert.
Veus de la parròquia
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ràdio Tosfer, 98.1. Ràdio Tosfer, 98.1.
Tres quarts de sis de la tarda, i com cada dimecres ja teníem nosaltres, la Montse Farràs de l'Espai Essència, d'aquí de Sant Jus. Montse, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Aquí de nou, de nou. Com va per Essència? Va, per Essència, va. Actius, actius, actius. Com va anar el curs aquell de risoterapia que veus fer? Doncs va anar prou bé. Sí, va anar bé. Vam riure un munt. Clar, clar. Vam riure un munt. Avui véns amb una convidada especial, que és la Maribel Villanueva, aquí saludem. Maribel, bona tarda. Hola, bona tarda.
Què tal? Que has vingut al programa. En fi, ja havíem parlat alguna vegada justament del mindfulness, que és una mica el tema que toques i que tractes. Si et sembla, comencem per aquí. Què és el mindfulness? Pues mira, mindfulness te hablo en castellano. Parla com vulguis. Sí, sí, cap problema. No vamos a traducir. Oh! Jo crec que no cal, eh? Per sort, coneixem els dos idiomes.
Bueno, pues mira, My Funes sería como una invitación a estar presentes, a estar en el instante que vivimos saliendo un poco del automatismo en el que estamos normalmente, que pasamos de estar en el pasado a proyectar al futuro, a estar atrapados en emociones, pensamientos. Redit Viura, Lara y aquí. Exactamente.
Mira, ara parlo en català, veus? No, no, tranquil·la, cap problema. Per tant, el Mindfulness és viure ara i aquí, deixar-nos una mica tota la història que puguem tenir, perquè, com deia aquell, el present no existeix i el futur... No, el passat. Ai, perdona, el passat no existeix. El passat no existeix i el futur tampoc, no? El futur no està per venir. Exacto. Va per aquí, la cosa. Exacto.
I què és el que fas? Com es treballa el mindfulness? No sé si fas algun tipus de classes a Essència o fas algun taller? Com funcioneu? Sí, mira, en Essència el que fem és una proposta d'un taller que dura 8 setmanes en el que practicar la tècnica de mindfulness. Realmente, mindfulness, que viene un poco de un doctor, el Kabat-Sin, en 1979. Este señor era un médico
que inauguró una clínica de reducción del estrés y la ansiedad y empezó a aplicar técnicas budistas de meditación y de atención. Y lo que hizo es ver que tenía resultados muy positivos con sus pacientes. Pero de hecho es una reducción de varias técnicas, ¿no?, esto. Sí, hizo una consolidación. Una acumulación, no sé cómo decirlo, ¿no?, porque nuevo no hay nada, simplemente que han sabido o han tenido la habilidad, ¿no?,
De reunir varias técnicas, ¿no? Sí, es lo que hizo reunir técnicas milenarias. Lo que pasa es que estas técnicas milenarias se encontraban en Occidente con una gran barrera, que era que tenían casi siempre una connotación religiosa, espiritual, con lo cual el lenguaje para Occidente hacía que no entrara.
En lo que hizo cuando tuvo resultados tan positivos, como hacemos todos los seres humanos, es nuestra grandeza, es ¡guau!, funciona, vamos a compartirlo, ¿no? Entonces hizo un recopilatorio y creó las técnicas de MyFunes, las presentó como eso, como una herramienta de atención consciente, de ayudar a la persona a situarse en el aquí y en el ahora,
Y desde ahí ganar en autoconciencia y empezar a no reaccionar ante los estímulos de la vida o lo que pasa, sino empezar a accionar, empezar a ser proactivo. O sea, esto es lo que me pasa, pero no reacciono de una forma automática.
O sea, estoy aquí en este momento y desde aquí puedo decidir, puedo decidir lo que hago. De fet, sempre estem parlant del mateix i donem voltes a lo mateix, a una manera d'actuar des d'una mirada o des d'una altra, des d'una tècnica o d'una altra, però sempre estem anant a parar a saber o a ser conscients d'allò que estem fent.
Claro, sí, a ver, la clave de todo es la autoconciencia, o sea, el estar donde estamos, ser conscientes de lo que sentimos, de lo que pasa y desde ahí empezar a actuar. Claro, si nos movemos entre el pasado, pensamientos, emociones...
Estamos haciendo continuamente ceros, no creamos nada nuevo, nos estamos moviendo en plano automático. En plan cercles, ¿no?, com deia aquell, fent cercles totes les tornes sobre el mateix. Quins són els beneficis que pot aportar una pràctica continuada de Manfullness?
El objetivo principal sería que MyFundes se convirtiera en una forma de vivir. MyFundes, por llamarlo con esta técnica, pero ese estar presente aquí ahora fuera una manera de vivir y de empezar a accionar de otra manera. Claro, beneficios se empiezan a encontrar enseguida, o sea, la autoconciencia se amplía, el estrés y la ansiedad se reducen notablemente. Empiezas a disfrutar mucho más de aquí y ahora, de las experiencias pequeñas,
Esas que no nos enteramos, que vamos por la calle, no nos enteramos de lo que vemos... Sí, però això t'anava a dir, a vegades viure'l aquí i ara és molt difícil, perquè la nostra ment està, com dèiem, constantment pensant o distraient-nos del que està passant aquí i ara. Sempre ens va posar uns inputs, no?, per d'alguna forma...
que si ara jo haig de fer això, vaig fer això, o vaig fer allò, com se sentirà l'altra persona, què és el que farà, no? I llavors la ment està allà com tota l'estona. Estem-ho en el futur o en el passat, difícilment, no? Exacte, no? Perquè haig de fer això i et poses en el futur, va per aquí, no? Sí, por eso, a ver, los talleres que proponemos es un entrenamiento, o sea, un entrenamiento de ocho semanas
Porque incluso a nivel neuronal, para hacer cambios en tu mente necesitas una práctica continuada. Pero después es ser perseverante y continuar con una serie de técnicas que te ayudan.
a controlar tu mente realmente, a no estar a merced de ella, sinó a poder dirigir tu mente d'alguna manera. Clar, perquè si estem, com dius tu, a mercè de la nostra ment, això a vegades ens dificulta el viure ara i aquí, perquè la ment a vegades un té la sensació que el que vol és que no ho visquis aquí i ara, sinó que sempre transporta cap a altres espais i cap a altres llocs i cap a altres qüestions, tot menys l'aquí i l'ara.
Exacto. No? A vegades dius, ostres, com pots combatre-ho això? És a dir, quins són l'entrenament, per exemple, que feu al mindfulness? El mindfulness treballa amb diverses eines. La meditació, o sigui, la pràctica de la meditació, perquè és estar aquí, ara, atentos, amb continuïtat. Alguna meditació especial?
Se plantean varias, pero sobre todo repetir durante todos los días, dedicar un espacio a la meditación, a pararte y meditar. Después están lo que se llama y hace gracia las píldoras mindfulness, que son como si nos tomáramos píldoras en situaciones muy concretas de salvavidas, de darte cuenta de que estás mal, de que te estás yendo y utilizar pequeñas píldoras que te ayudan muchísimo.
A volver a aquí a la hora. O sigui, el manfulness també et dona aquestes eines? Exacte. Perquè quan estàs en un moment, que tots ho sabem, no? Quan ens trobem bé o no acabem de ser nosaltres mateixos, estem anul·lats com a persones, gairebé, et diria. Prendre'ns aquestes píldores. Però aquestes píldores, en què consisteixen?
Son píldoras, pequeños ejercicios, pequeños remedios salvavidas, pero es para momentos incluso que te arrastra una emoción. Imagina que estás fuera de control. Son momentos en que necesitas tener herramientas con las que en ese momento tener un punto de control. Pero para llegar aquí, de entrada, tienes que ser consciente de que algo está sucediendo, que te está desbordando, ¿no?
Claro, es el momento que todos hemos tenido que a lo mejor llevamos un día que te parece imposible que puedas controlar incluso tu estrés o tu ansiedad y seguir con un día de trabajo, por ejemplo. O que tienes que hacer algo y te tiembla todo el cuerpo y eres...
Una notícia dolenta i reacciones que se te'n va a les mans, la gestió també de les emocions. M'agrada molt perquè aquí, en el vídeo que ens has passat, expliques una mica en què consisteix aquest entrenament mindfulness i hi ha un punt que és el tresor del plaer. Aquí diu, és anar cap a trobar les sensacions agradables, anar cap al que ens dona plaer, no?
Exacto, porque nuestra mente, aparte de ir del pasado al futuro, como estamos hablando, también lo que hace es que a lo mejor vivimos una circunstancia que hay aspectos desagradables, porque, a ver, en nuestra vida hay aspectos desagradables y dolorosos, y es como que perdemos de vista todo lo demás. O sea, no somos conscientes que en el mismo momento que hay algo doloroso, hay muchos estímulos y muchas cosas en nuestra vida
que realmente nos aportan mucho, nos lo hacen agradable y que están ahí. Entonces empezamos a tener como una visión túnel en muchos momentos. Clar, i tu per què creus que tenim tendència a vegades a focalitzar cap a les coses negatives que ens passen o que no ens aporten res de positiu en lloc de les coses positives, no? O sigui, no seria més fàcil tenir aquest automatisme...
i enfocar-ho tot cap a les coses bones i xules, en lloc de cap a les coses negatives, que moltes vegades no som conscients, no? És la nostra ment que ens porta cap allà. Per què? Pues mira, muchas veces es porque no las aceptamos. Fíjate, parece curioso, ¿no? Sí. Pero realmente cuando a todos nos pasa algo desagradable. Entonces, si haces una toma de conciencia y de autoaceptación de lo que está pasando, o sea, aceptas, entras...
Y desde ahí accionas, dejas de darle tanta importancia porque estás tomando el control de alguna manera de lo que pasa. Pero ¿no será tan bien que lo magnificamos mucho? Porque si vemos lo que sucede en la calle o vemos en los medios informativos lo que prima...
Es todo lo desagradable. O sea, ¿hemos perdido como el hábito de fijarnos en las cosas bonitas? Pregunto, ¿eh? A ver, hay muchos estímulos. Lógicamente tú pones las noticias cada día y hay muchísimos estímulos para que estés ahí con lo negativo. O sea, realmente hace falta un trabajo contigo mismo para situarte en lo que realmente somos. Un punto que vive en un aquí y ahora que va cambiando continuamente con estímulos de todo tipo.
Dolorosos, no dolorosos. Y lo que comentaba es que muchas veces el quedarnos ahí o lo doloroso es eso. Es una impotencia y no aceptar. Luchar. Luchar contra lo que pasa. Tener recuerdos emocionales de situaciones similares. Proyectar al futuro de lo que va a pasar. Eso es lo que nos hace engancharnos.
Clar, potser estava pensant que és com un mecanisme fàcil, no? Perquè és el que potser tenim incorporat, un funcionament nostre, i enganxar-nos a això dolent, doncs és com una... Moltes vegades ja ho coneixem, no? I a vegades és allò, millor malo conocido que bueno por conocer, no? Exacto, nos sitúa en un papel de victimismo ante las circunstancias, que es una de las primeras cosas que cambia con una práctica de meditación, maifunes...
No, te saca un poco de esa posición de víctima. O sea, en tu vida pasan cosas, estás ahí ahora y acciones. Bé, evidentment, estem parlant amb la Maribel Villanueva, que és, com veieu, una experta en mindfulness. Tenim pocs minuts per acabar. Això ja sé que no estalgui jo, però jo sempre demano als convidats que venen aquí des de la ciència si tenen algun exercici o alguna pràctica que puguem aplicar ara, ara mateix, o als oients que ens estiguin escoltant.
Podemos hacer un pequeñito ejercicio que sería quién observa. Entonces pediría a los oyentes y a todos que cerraran un momento los ojos, tomarán una respiración profunda, expulsarán el aire lentamente y observarán su cuerpo.
Sencillamente observarán sus sensaciones físicas sin modificar nada, simplemente aceptando donde hay tensión, donde no hay tensión. Podemos observar ahora nuestra mente de la misma manera. Observamos pensamientos sin luchar contra ellos, sin querer tener otros.
Observamos nuestras emociones, lo que sentimos, no lo que nos gustaría sentir o lo que sentimos ayer, lo que sentimos ahora, en este instante. Sin lucha, sin expectativas,
Y nos situamos en ese punto de observador, ese punto que observa nuestro cuerpo, nuestra mente, nuestras emociones. Y nos hacemos esa pregunta, si somos capaces de observar nuestro cuerpo, nuestra mente y nuestras emociones, ¿quién observa? Ese es el punto del aquí y ahora, del que observa.
Fins demà!
Escolta, quina pau, eh? Ens hem quedat amb aquest exercici. En fi, moltíssimes gràcies, Maribel, per haver vingut al programa. Acabem, perquè hem de connectar ara a la 6 amb Catalunya Ràdio per escoltar el botlletí. Montse, moltes gràcies. Ens veiem la setmana entrant. Una setmana més i que vagi molt bé. Fins dimarts que ve. Adéu-siau. Gràcies, Maribel. Bona tarda.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. S'ha acabat la primera associació del judici que es fa al Tribunal Superior per la primera peça del cas Mercuri de corrupció a Sabadell. L'ex número 2 del PSC, Daniel Fernández, i l'exalcalde de la població, Manuel Bustos, neguen haver col·locat una excàrrec del tripartit a l'Ajuntament de Montcari i Reixac l'any 2012. Només l'alcaldessa de Montcada ha reconegut que el regidor Francisco Bustos la va pressionar, però que no li va fer casa, afegit.
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Núria Rebella. Bona tarda. Maria Helena Pérez ha reconegut que el germà de l'exalcalde de Sabadell, Francisco Bustos, la va pressionar per la contractació de Llumà, però ella afirma que no va cedir. Tant l'exdiputat del PSC, Daniel Fernández, com l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, han negat haver pressionat Pérez per col·locar Llumà. Ara bé, després d'aquests interrogatoris, tampoc ha quedat clar per què es va fer un procés reglat de selecció per contractar un càrrec de lliure designació.
Maria Núria Revetlle, Catalunya Ràdio, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El cas de les targetes negres portarà el jutjat 78 exdirectius de Caja Madrid i Banquia com a imputats. El 16 de febrer començaran a compareixer l'Audiència Nacional per donar explicacions dels 15 milions que van gastant despeses personals. S'afegeixen ja els imputats Rodrigo Rato, Miguel Blesa i Ildefonso Sánchez Barco.
El govern israelià ha informat el Consell de Seguretat de l'ONU que després de l'atac d'avui de l'organització xiita libanesa Hezbollah exercirà el seu dret a l'autodefensa i adoptarà totes les mesures necessàries per protegir la seva població. A les últimes hores hi ha hagut una escalada de la violència entre l'exèrcit israelià i Hezbollah als alts del Golan, que ha fet tres morts, un d'ells un soldat de les forces internacionals de pau, un soldat espanyol i també fet set ferits. Les altres dues víctimes mortals són dos soldats també israelians.
L'Audiència de Barcelona absol quatre agents de la policia local de Terrassa del delicte de lesions per la mort d'un noi de 26 anys el 2009. Segons la sentència, no s'ha pot provar quin dels agents va ser l'autor d'una bufetada la víctima que va provocar que caies d'esquena a terra i es desnoqués.
Protecció Civil ha activat en fase d'alerta el pla Procicat aquest migdia, amb previsió de fortes ventades a partir de demà. Aquestes ventades seran especialment importants des de la matinada d'aquest dijous a divendres. El sotsdirector de Protecció Civil, Sergio Delgado, adverteix a Catalunya Ràdio del perill d'aquest episodi de vent. Hi ha, d'alguna forma, dos llindars de vis amb els que treballem superar el segon llindar en alguns casos. Per tant, estem parlant d'elements de perill molt elevats.
de ratxes molt importants, però a més el ben sostingut és el que acaba de generar les incidències, perquè és la combinació de ratxes molt fortes amb ben sostingut. La nova llei de muntanya de Catalunya tindrà com a peça clau una agència de promoció del Pirineu que desenvolupi les polítiques públiques de muntanya. Sort Eloi Barrera.
Bona tarda. El grup que prepara la llei n'ha presentat l'esborrany a administracions locals i societat civil del territori. Tots reclamen una eina per revitalitzar l'economia i evitar la despoblació del Pirineu. Francesc Mirall es coordina el grup que prepara la llei. La figura d'una agència o institut amb gent a cada comarca, per tant propera, però alhora molt participada amb els actors econòmics i socials per prioritzar les coses, decidir quins són els programes estratègics del Pirineu. Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, Sort.
Pel conseller Felip Puig, Catalunya ha de tenir vocació de lideratge mundial en turisme sense caure en el low cost. Ho ha dit a la inauguració de l'estant a Fitur. Txell Feixes. Bona tarda. El conseller Puig sorpralla que Catalunya és la primera destinació a Espanya, a la Mediterrània, que ha d'aspirar a situar-se també líder al món, però no si del tot. Vull recordar que és evident que també tenim una part del turisme de low cost.
Però un país que aposta només per el low cost acaba tenint salaris de low cost. I és aquest el motiu pel qual també el turisme ha de fer una aposta de cara al futur per incrementar el valor afegit. I ara parlem del Festival de Músiques Disperses de Lleida.
El MUT, que arriba a la novena edició amb més propostes internacionals que mai. Els mexicans sonido gallo negro i oferiran el seu únic concert a l'estat, per exemple, i la britànica Bashi Banyan, aquesta que sentim, oferirà una de les poques actuacions que ha programat arreu per aquest any.
Esports, Aldal Serra. El Futbol Club Barcelona buscarà aquest vespre a l'estadi Vicente Calderón la classificació per les semifinals de la Copa. Els de Luis Enrique tenen un avantatge d'1-0 sobre l'Atlètic de Madrid al partit de nada. El partit d'avui començarà a les 9 i Catalunya Ràdio hi connectarà com sempre a partir d'una hora abans. Mentrestant, a l'Espanyol, Sergio González ha convocat 20 jugadors per anar demà a Sevilla. Els 19 disponibles del primer equip.
més Rubén Duarte del filial. Sergio espera molt d'ambient demà el Sánchez Pizjuán i reconeix que marcar un gol seria clau. El tècnic de l'Espanyol, d'altra banda, no preveu més sortides en aquest mercat d'hivern, tot i que no s'ha mullat sobre el futur del jove central Eric. En aquest sentit, l'entrenador del Vila Real, Marcelino, ha comentat avui que el fitjatge d'Eric és a prop de concretar-se. El comitè de competició sanciona Cristiano Ronaldo amb dos partits per la seva expulsió a Còrdoba. Es perdrà els partits contra la Real Societat i el Sevilla, però no el derbi amb l'Atlètic de Madrid.
i l'exjugador del Barça i el Madrid, Luis Figo, ha anunciat que té intenció de presentar-se a les eleccions a la presidència de la FIFA. Nosaltres també es presentarem amb l'actualitat al costat a les set del Catalunya Vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. Des d'on tornar a estimar és el nou poemari del poeta Sant Justenc, Joan Margarit. És un llibre amb l'amor com a eix central, però que també tracta altres temes recurrents de l'obra de Margarit. Tres anys després de la publicació del seu darrer poemari, es perta el senyal, Margarit torna a les llibreries amb Des d'on tornar a estimar, un llibre que pren l'estima com un lloc mòbil i difícil de trobar. Però l'amor és un dels temes principals del llibre, igual que ho és el pas del temps. Aquest darrer poemari de Joan Margarit
Compte amb un capítol dedicat a Sant Just, al municipi on va arribar ell amb la seva família l'any 75. En aquest capítol, Joan Margarit recorda el seu primer acte literari a Sant Just l'any 80. El dia 20 de febrer es presentarà aquest darrer llibre de Joan Margarit, des d'on torna a estimar a la biblioteca.
Més coses. Promunça obre la convocatòria per optar a una plaça a l'Espai Coworking i als espais creatius disponibles de l'edifici Sant Justiagonal. Pel que fa a l'Espai Coworking, és una oficina amb 8 punts de treball individuals compartit amb altres treballadors i emprenedors independents. D'altra banda, s'obre la convocatòria per accedir als espais creatius que hi ha disponibles al mateix edifici i a la creació d'una llista d'espera. El termini per inscriure's amb dues convocatòries es tancarà el 22 de febrer.
Les sol·licituds s'han de lliurar a l'oficinat de Promunsa, al Walden, als locals 6-7. L'horari d'atenció és de dilluns a divendres de 9 a 2 i de dilluns a dimecres de 4 a 6 de la tarda. Per cert que Promunsa ha retardat fins al dia 30 d'aquest mes, fins divendres, la convocatòria per adjudicar un habitatge de lloguer per persones en risc d'exclusió social. Més informació al web de promunsa, promunsa.cat.
I acabem destacant que l'associació sociocultural General Eloi Alfaro obrirà les seves portes aquest despre per commemorar l'aniversari de la mort d'aquest general aquatorià. Avui fa 103 anys que va morir el general Eloi Alfaro, que va estar al capdavant del Partit Liberal Radical del país entre els anys 1895 i 1901, en un primer mandat.
En aquest període es va construir el ferrocarril entre dues de les principals ciutats ecuatorianes, Guayaquil i Quito. Per comemorar els 103 anys de la mort del general Eloi Alfaro, avui s'ha fet un acte oficial al consulat d'Equador a Barcelona. Aquest vespre, posteriorment, totes les persones que assisteixin estan convidades a visitar el Museu de l'Associació Sociocultural General Eloi Alfaro al passat gestruc número 2.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a les 8, a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tarda.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. One more time.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Veus de la parròquia. Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 13. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. D'aquí una estona connectem amb el casal de joves de Sant Just perquè ens expliquin quines són les activitats que tenen previstes i preparades per als propers dies. A més a més, també amb l'Èric Pomar repassarem com cada setmana quines són les aplicacions mòbils que ens recomana. Però abans de tot això anem cap a l'espai d'Educació Canina.
Amb la Roser Arx, que ja tenim el telèfon, Roser, bona tarda. Molt bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Bé, bé, ara ja comença a fer-se fosc, eh? Estava pensant que... Ara, el dia cada vegada... Tenim més dia, ara, no? O m'ho sembla a mi?
Sí, fins a Sant Joan, em sembla que és el dia més llarg. Oi que sí? Ja m'ho semblava. Bueno, escolta, parlem d'educació canina com cada setmana. Avui ens vols plantejar un cas, dius que és molt entranyable, que et va passar justament ahir mateix. Ens agrada molt que tant l'Albert com tu, que és l'altre educador canina del programa, ens expliqueu les històries que us passen. Home, és més palpable per saber que és veritat que existeixen els gos o les persones.
Clar. I que solucionen els seus problemes. Correcte. En aquest cas, va ser una visita, m'imagino, a algun... No? Em va trucar. De fet, és un cas que em va passar un company de professió de Barcelona que li quedava més lluny amb ell i va veure que quedava a prop i, com que treballem d'una manera similar, em va trucar i li va passar el meu contacte a la dona. Sí. Llavors aquesta dona em va trucar dient que havien agafat aquesta gosseta. És una gosseta de 12 anys, és molt gran. Sí.
que la van agafar fa un any, o sigui que realment ja la van agafar que era anciana, era gran. Quina raça? No és raça, és una gosseta petitona, d'aspecte, com un caçador, com un tastor, perdó, així amb el morret llarg i el cabell llarg, però petitona, molt petitona de mida, del tamany d'un còper. Perquè us feu una idea i d'un color similar, també, així marronosa.
I quan vaig arribar ja vaig veure que aquesta dona em va trucar i em va dir que era una bosseta que tenia bastanta por, sobretot a les persones, que era molt desconfiada, però que el que més els preocupava és que en prop d'un any que feia que la tenien no havien aconseguit que s'acostés al seu marit, a la seva parella, que li tenia un pànic tremendo.
I que, clar, estaven preocupats, que van passar uns mesos amb certa angoixa, que es van plantejar tornar-la d'on l'havien agafat... O sigui que la gosseta tenia por, en aquest cas, a la figura masculina, no? Perquè amb ella no... Sí, sí, jo em vaig imaginar això, no? Llavors, clar, quan arribes a donar a casa, que això és el primer que ens passa, això ens passa a moltes visites, que, clar, la persona que està vivint el conflicte de convivència, o el problema, o el que sigui, com en aquest cas era la por de la seva gossa...
ho viu molt intensament perquè ho té molt present, llavors riem nosaltres que tenim una mirada més objectiva i en aquest cas, no sempre és així, però en aquest cas, jo no ho vaig veure tant tan greu. Sí que és veritat que és una gosseta que després parlant, parlant, l'única dada que tenen és que probablement va passar part d'aquests 11 anys que ells no van viure amb ella en una habitació tancada amb 4 o 5 gossos més que pràcticament no sortien al carrer. Quant de temps dius que va estar allà?
No ho saben, eh? Això és una cosa que les noies que es van recollir, que la van anar a adoptar a Canòpolis, que val la pena dir-ho, n'hem parlat algun cop. És la protectora que hi ha a Castelldefels, a Vegas, allà a la muntanya, just abans dels túnels del Garraf. I està molt bé perquè és una protectora sense gàries, amb la qual cosa aquesta bosseta, el temps que va estallar, que van ser uns mesos, va poder...
Va poder adaptar-se a estar amb gossos, amb altres gossos, a estar fora, a conèixer gent que li costava molt, però bé, més o menys bé. I amb les bones, fantàstic. Amb els homes una mica més reticent, però amb aquest home és molt més exagerat. Al final vam arribar a la conclusió que probablement era un trauma, o sigui, que hi havia alguna persona del seu passat
que no sabem si la van maltractar o no. Per exemple, l'home que hi ha ara, la parella de la dona que et va trucar, propietre de la gossa, no es porta malament amb ella? No, clar, jo el primer que vaig pensar és que seran bruscos, perquè vaig sentir la dona amb una capacitat d'entendre i d'obertura respecte al que era la gossa i al que necessitava molt gran, o sigui, no...
No esperava trobar-me una casa que a vegades t'ho trobes també, no?, que és un sarau i que hi ha crits i tal. I vaig pensar que igual l'home era molt ruda o... Sí, sí. O poc tacte, no?, poca delicadella. Sí, però no. Quan vaig arribar allà, encara vaig passar uns minuts de... Era la primera vegada que em passava, eh?, de dir, ostres, no sé per on agafar-ho, això.
Per tant, recapitulem, una gossa que té 12 anys, només fa un any que la van adoptar, durant aquest any no s'ha volgut acostar al marit de la casa, no? No, ella ha fet una millora respecte a la dona i a la filla, una millora també amb el gat, no ha tingut cap problema, no es miren massa, però tampoc no es diuen res, no es molesten. Hi ha un gat i després també té una filla? Sí, una noia adolescent que viu a la casa, que és com la dona em va dir, bueno, en realitat,
La gossa ha adoptat a la nena, no? És com el que li encanta. Realment aquí és la figura masculina. Has trobat l'entrellat, tot això? Més o menys, més o menys. Jo penso que és clarament un trauma, que amb els traumes, i més si no coneixes el passat, vas una mica a l'aventura...
Llavors jo el que he fet és centrar-me molt... Tampoc he de dir que amb l'edat que té la gossa no podem posar una exigència supergran en que canviï, no? O en canviar-li molt l'entorn per millorar-li perquè estaríem sempre contraproduents, en realitat. Llavors, sempre tenint en compte això, que la gosseta és més gran i que necessita tot com més poquet a poquet, l'única pauta va ser de comunicació.
Vaig dir que respectés molt, perquè l'home tampoc és massa ruda al final. Quan vaig arribar em vaig trobar una casa molt tranquil·la, tot i que hi havia un adolescent,
amb unes persones molt equilibrades, també molt sanes en el tracte, molt agradable a tot. Podria ser que aquesta coseta hagués tingut una mala experiència amb un home... Sí, sí, l'home fins i tot, jo ho vaig dir i l'home em va dir, jo ho havia pensat, em va dir que inclús s'assemblés aquest home a la persona amb qui li genera aquest trauma. És curiós, no?
De totes maneres, ells ho fan molt bé. Clar, poca cosa tenia a fer jo allà, més que acabar de polir una miqueta el que ells ja fèiem, que va ser un tema de comunicació, que amb la por s'ha de respectar molt les senyals del gos, tant si són de fugida com si són d'enfrontament. S'han de respectar les senyals, perquè en el moment que tu comences a respectar aquestes senyals, li comences a obrir un espai amb ell que li permet avançar. Si no, clar, amb un gos que fuig,
Es veu molt clar que té por, que aquesta gosseta era el cas, no? Amb un gos que no fuig, que enfronta, no es veu tan clar què és por. Llavors, moltes vegades ens enfrontem nosaltres també, no? Com que no permetem grudir o no permetem bordar. Llavors, el que vull deixar clar és això, que el primer pas per poder millorar en aquesta por, tant si és una cosa com l'altra,
és deixar aquest espai respectant les senyals que dona el gos tant si són de fugida com si són d'amenaça. Llavors, per tant, aquí com s'ha d'actuar? Tu, com a educadora canina, què ets i dius a la família? Que respectin el gol, la gossa? Sí, jo en el retec que vam estar allà, l'home em va voler ensenyar com ella reaccionava
I li vaig poder, va ser molt gràfic, li vaig poder dir, veus aquí quan t'ha tirat les ocelles enrere, o quan t'ha posat totes les pupil·les, o quan ha posat el cap cap a l'altra banda, ella t'estava dient una sèrie de coses, no? I llavors l'home, no, no, ràpidament ho va entendre, és que a més estaven molt oberts a tot el que jo explicava, inclús algunes coses que els vaig dir, la dona em va dir, sí, perquè això mira va passar aquí o això va passar allà, en el cas, per exemple, dels tipis i les caques, que es veu que li va costar molt fer-ho fora,
Ell estava convençuda que era una qüestió d'autoestima i no anava tan mal equivocada. Perquè el gos comença igual com que d'ell, si arriba a casa nou, si comença a fer les coses de fora en quan comença a tenir una certa seguretat en l'espai aquest de fora.
sinó ho fa a dins perquè és on està còmode. I a partir d'ara, què és el que ha de fer aquesta família amb aquesta gosseta perquè no tingui la por a l'home? Seguir una miqueta el que estan fent, que és respectar molt les senyals, i jo més a la dona, que de moment passeja només amb elles, i dic que comencin a incorporar el seu marit també als passejos, només d'acompanyant,
i que quan ho vegin, clar, que jo també aniré fent una mica de seguiment. Perquè fins ara ell la treia a passejar o sortia a passejar? No podia, no podia, ell ho va intentar, clar, és que tot el que provava d'oferir-los i de propostes, tot era, no, no, ja ho hem provat i no, ja ho hem provat i no. I provar que la treia a passejar ella, però que ell vagi d'acompanyant, això ho han fet?
Això és el que jo els he proposat, que no ho hem fet encara. No ho hem fet encara, eh? I ara, ahir, en principi, et deuríem fer el primer, quan jo vaig marxar. Llavors, jo a la setmana que veia parlarem d'ells, jo els aniré informant, perquè és un cas que a mi em resulta bastant curiós, però crec que tindrà un bon final. Faràs visites setmanals, llavors, a aquesta família, o com anirà la cosa? No, segurament veure'ns veurem...
d'aquí un mes, més o menys, el que sí que faré és seguiment telefònic o via mail de les millores o no millores que vagin fent o dubtes que puguin tenir, que això ja ho fem habitualment amb l'Albert també, amb qualsevol visita que anem. Clar, aprofito per comentar que si teniu algun dubte sobre el vostre gos o gossa podeu contactar amb els nostres professionals, educadors canins del programa, que són l'Albert i la Roser, amb el mail de lapenyadelmorro arroba gmail.com, lapenyadelmorro arroba gmail.com i nosaltres els hi traslladarem les vostres qüestions.
Per cert, ja per acabar, a mi m'agradaria preguntar-te una qüestió que és com podem saber que un gos té por? Quines són aquestes senyals que normalment el gos transmet i que podríem identificar a casa? Doncs mira, probablement la més directa és la que entra a les cames.
Junen això, a vegades, que se sol associar més a tema d'excitació, que també, però l'aixecar tot el llom, que a vegades s'arissen. Això també és un senyal que a gust no està el gos. La pupila grossa. El gos és molt exagerat quan té por. Tot l'ull és pupila. Si us heu fixat, a la nit també els hi passa. Això té un sentit funcional, que és perquè agafi la poca llum que hi ha.
però a la nit que es veuen les fotos o els vídeos es veuen sempre com amb llum els ulls dels gossos.
No sé si us heu fixat, doncs és perquè es veu tota la pupila. Les orelles enrere, o molt enganxades, la mandíbula tensa... Hi ha bastantes senyals. Poden dir que un gos té por. Doncs gràcies per la teva col·laboració. Una setmana més, Roser, al programa i ens retrobem dimecres que ve. Que vagi bé i ens anés informant de com anirà aquest cas. Com es diu aquesta gosseta, te'n recordes? Lucas, diu. Ah, molt bé. Roser, gràcies, que vagi bé. A vosaltres, bona tarda. Adéu-siau. Adéu-siau.
6 i 25 de la tarda, ja tenim l'Elipomar que s'està acabant de preparar el nou tipus de secció que farà el programa amb les aplicacions mòbils. Eric, ens pot donar un titular de la secció abans de passar a la publicitat? Ostres, no ho sé. Una secció diferent. Una secció diferent, m'agrada l'autor.
98.1, ràdio TASFEM 98.1, ràdio TASFEM 98.1 Veus de la parròquia.
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Sesanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Fins demà!
Dos minuts i arribem a punt de dos quarts de la tarda, ja tenim l'Eric Pomar aquí, que com dèiem avui comença una nova etapa de secció, no Eric? Que avui ja anem cap a un munt. A veure, que també molts canvis, molts canvis no hi ha tampoc. De fet, a veure, què és la cosa nova de la secció, Eric?
Que, aviam, en comptes de portar una aplicació cada setmana, que la gran majoria de setmaneres era un joc. Era un joc, portava un joc, estava desviciat als jocs. Doncs, bueno, en aquesta setmana, o sigui, a partir d'avui, portaré en comptes d'una aplicació, dos. Ah, dos? Dos, una, la qual sempre serà un joc, i l'altra serà alguna aplicació interessant que tingui una utilitat que ens pugui servir en un moment donat. Ah, molt bé, escolta, escolta, anem ja.
Entrem en matèria. I després, espera, espera, encara m'he acabat. Ah, no s'ha acabat. No, hi ha més coses. Quants canvis? Bueno, després què? Per exemple, si hi ha alguna aplicació d'aquestes famoses, o sigui, les aplicacions grans que les segueix bastanta gent i l'actualitzen, com per exemple avui que n'han actualitzat una o l'altre dia que van actualitzar la del WhatsApp i coses així, també ho comentaré. Ah, vale, perfecte.
Doncs, moltes aplicacions a tope amb l'Aripomar cada setmana aquí al programa. Comencem amb un joc avui que es diu Shades. Exacte, és una mena de trencaclosques molt bàsic, molt ben fet. Sí? Sí, bueno, més semblant a un Tetris que no passa a un trencaclosques, eh? Però, bueno, de la part superior de la pantalla...
et van baixant com requadres, diguem, de diferents colors. O sigui, tots són amb tons verds. Però, per exemple, primer de tot et surt un requadre de color més clar que després cada cop et van sortint encara més foscos. El que tracta és que els has d'anar ordenant per colors. Per exemple, si tens dos requadres del mateix color, s'ajunten, es fusionen i fan un de la següent categoria, diguem, de colors.
que et penen. Bé, ja està, és això la cosa. Bé, tu has jugat una estona a aquest joc. Sí, sí, sí, jo estic jugant molt. El recomanes per això o no? El recomano. El recomanes, eh? Molt bé. Doncs queda apuntat. Per cert, Eric, t'has de comentar que m'he viciat un altre cop el Candy Crush. No diguis. Sí, i el... I el Candy... No, Soda Saga. Soda Saga. Soda Saga. Soda Saga.
Vaig de mal en pitjor, ho sé, perquè m'he tornat a viciar, però és que és un vici, no puc abans de dormir, allà, en el mòbil, al llit, bueno, en fi, dic, tinc cura, tu que ets el doctor, m'ho dic a les aplicacions del programa. Quant temps portes? El diumenge, diumenge m'ho vaig baixar i vaig estar ja... No tens molt avançat, aquesta malaltia. No, però tinc por que continuï i ara ja estic... No és tan fort com... Parla amb un especialista.
El que passa que això és curiós, perquè jo estic molt enganxat al Candy Crush, i ara m'he tornat a enganxar, però no tinc aquella necessitat tan forta que tenia abans. Sí, ara ja no ets addicte. Ara no sóc addicte, sinó que jugo, com en recordo, un bé i tal, però que mola el joc. A més, em vaig encallar l'última vegada... Vaig explicar els meus problemes, sí, efectivament. Explica-li al doctor Aplicacions, que és la Dipotmar. Em vaig encallar un nivell del Candy Crush,
i ara, re, o sigui, amb 5 minuts me l'he passat i estava com encallat durant no sé quants mesos en el seu moment hem adorat de Candy Crush en fi, passem a un altre joc que també, per cert, aquell que has comentat que era el Shades, ja ho hem dit, que és per Android i per iOS i és gratis bé, seguim amb una altra aplicació aquesta vegada, que no és un joc, és una aplicació útil que ens pot servir a la nostra vida diària, no? sí, és una aplicació per tenir l'agenda dels contactes segur a tot moment
És a dir, parlem de Perpetual Perpetual és una aplicació que sincronitza els teus contactes i crea les seves pròpies còpies de seguretat dels contactes amb el número de telèfon, la direcció, el correu De tal manera que si et perds el mòbil amb totes les adreces o telèfons pots recuperar-ho Exacte
i també cal destacar que aquest és un punt a favor diguem que aquesta aplicació està feta a Barcelona i que és de qualitat home i tant si està feta aquí segur que sí en fi o també per exemple quan has de canviar el mòbil per exemple sí sí sí o quan li has posat alguna aplicació que t'ha trencat el mòbil per dins i l'has de restaurar també també també et serveix bé la podem trobar per Android i per l'IOS gratis molt bé
Per cert, que comentaves que també hi ha algunes actualitzacions que potser val la pena comentar d'algunes de les aplicacions més usuals, no? Sens dubte, la més d'allò ha sigut la de WhatsApp, però bueno, ahir ja em veu parlar amb l'Oriol. Sí, ahir amb l'Oriol vam parlar. Bé, que ara el WhatsApp es pot fer servir a través de la web. Sí, només amb l'Android. Tu has pogut per això? Jo tinc un Android a casa i l'he provat.
I què tal? Bé, bé. Sí? Va bé, va bé. Va una miqueta... M'arriba abans en el mòbil, que no en el WhatsApp, però, bueno, sí. Però ja està, ja no ho tinc, perquè, clar, jo vaig amb l'iPhone. Clar. Amb l'iPhone encara no es pot. Amb l'iPhone no. I diuen que durarà, eh? Segons ens va explicar l'Oriol ahir, es bo que és una mena de... De... Com es diu això? Una cosa una mica chapucera, el que han fet els de WhatsApp, perquè el servidor continua sent el mòbil no és l'ordinador, o no està en un altre lloc, no?
Per exemple, de moment no ho podem fer amb l'iPhone, perquè té problema amb la multitasca. L'iPhone, quan portes molta estona, és com si, entre cometes, apagués l'aplicació. Clar, si apaga l'aplicació, et queda sense WhatsApp. De fet, diem que l'iPhone no permet aplicacions tan xaposseres com el que utilitza ara WhatsApp per utilitzar-ho a l'ordinador. Jo, per mi, que ho hem fet així, a repressar corrent... Sí...
No sé, jo diria que és provisional. Ahir l'Oriol ens va explicar que això és degut a que quan WhatsApp va començar, clar, ells el que van fer és substituir els missatges que s'envien per mòbil, els SMS de l'època. Tu en recordes, els SMS? Sí, sí.
El DSMS, substituir-los per missatges gratuïts, que és el WhatsApp, el que passa és que això va en detriment d'altres qüestions, perquè clar, per això és un número de mòbil, per això tal, i a vegades el WhatsApp té tants problemes a l'hora d'intentar aplicar altres funcions a l'aplicació. També van dir a finals d'estiu de l'any passat, a principis d'estiu de l'any passat, que faria allò de trucades gratis, quan no ho va comprar a Facebook. Exacte, i ara ho espero.
Bé, en fi, aquesta setmana, però, dues actualitzacions, unes del WhatsApp, com has comentat, i l'altra és de l'Snapchat, que és aquesta aplicació que permet enviar fotografies, bàsicament, no? Exacte, és una xarxa social a base de fotografies. I bé, ara incorpora un nou apartat bastant interessant, que es diu Discover, en el que surten totes les notícies més destacades, per exemple, de la CNN, del Discovery Channel, de l'MTV i alguns portals d'aquests més, en format de vídeo i d'uns 15 segons cada notícia.
Sí, bastant resumit. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les qüestions amb el tema d'actualització de les aplicacions. Anem, però, a repassar quines són les més descarregades en els diferents dispositius. Comencem amb l'Apple Store, per dispositius amb iOS, iPhones, iPads, etcètera, etcètera. En cinquena posició trobem endavant el país. Sí, és un puzzle que et va ensenyant parts de llocs coneguts del país o de la ciutat,
I tu has d'endevinar quina és. L'aplicació et dona unes lletres perquè facis el nom de la ciutat. En quarta posició, la més descarregada a l'Apple Store és Shades. Sí, la que hem parlat abans. En tercera posició, Golden Manager. Sí, és per dirigir fitxatges i tot això, totes les gestions del teu propi equip de futbol.
Jo me'n recordo que hi havia el PC Futbol, quan era... Sí, bueno, és una cosa per l'estil. La segona posició, Candy Crush, soda, és el que jo m'he baixat i m'he viciat. I en primera posició, Preguntados. Sí, que és com el trivial, però tu fas preguntes.
Bé, passem ara a repassar les més descarregades a Google Play, és a dir, per dispositius amb Android. En cinquena posició trobem Passapalabra. Sí, és el joc del programa. En quarta posició, Clash of Clans. Aquell de que tens una base i has d'anar atacant els altres i això. Els pobles, no? En tercera posició, Candy Crush Saga. Sí, el normal. Un clàssic. En segona posició, Preguntados. El mateix. I Candy Crush Soda Saga.
que és la que està en primera posició a Google Play. Bé, dit això, hi ha una cosa que no canvia la secció, Eric, que és l'aplicació xorra de la setmana. Per favor, no el toquis, perquè l'aplicació friqui de la setmana ens interessa. Aquesta setmana ens portes una que es diu I Sleep Is Fail. Exacte, és una aplicació que no fa res més que posar cinc tipus diferents de sons. És a dir, la natura, plugen, la natura de nit, un salt d'aigua i d'un carrer.
Pots regular la intensitat del so. Perdona, perdona, perdona. O sigui, posa sons de la natura, pluja, a la nit, un carrer, al mòbil. Sí. Ja està. No, no, no, però això en teoria ho recomanen per a la gent que té insomni, perquè això s'ho posa a l'anar a dormir, però aviam, si la gent que té insomni, per què posa un soroll de la pluja en un carrer? Clar, per exemple, no? O sigui, aquesta és una mica com relaxació, no? Sí. O que llavors dius, per exemple, avui pluja. Es fa una pluja.
I llavors, per exemple, i ara vull un carrer. Sona carrer, no? Sí, sí. I ja no puc posar més perquè aquí a la ràdio només tenim dues tarjetes de so. I llavors no podem posar més. Però, o sigui, va per aquí això? Sí, sí, va per aquí. I llavors pots posar diferents ambients i diferents històries, no? Exacte. Tu has provat? Sí.
L'he provada. I què? És una xorra. Per això és l'aplicació xorra i friqui de la setmana. Doncs ens retrobem dimecres que ve amb més notícies sobre el món de les aplicacions a l'espai de les aplicacions de l'Hipomart. Que vagi bé, bona setmana. Fem una pausa per la publicitat i aquí en moments connectem amb el casal de joves de Sant Just on allà ens atendrà Sergi Arrada o no? No ho sabem, d'aquí en moments ho descobrem. Fins ara.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sou o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I'm going to my life.
Smooth Jazz Club. Hi esperem. Veus de la parròquia.
Paraula viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a Ràdio d'Esbert, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes esclapes a la barba.
Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Sergi. Què tal? Molt bé, com va la vida? Què fas? Com estàs? Què passa? Aquí? Ja, de moment sí. Atenció perquè, com ja sabeu, fa uns dies hi haurà un intercanvi de joves de la Unió Europea, entre ells alguns de la grup de teatre social...
del casal de joves de Sant Jus, i marxaran a Islàndia, concretament per Setmana Santa. Però tu ja, Sergi, la setmana que ve te'n vas cap allà, no? Sí, a quantes que el fa. Hem buscat algunes cançons al YouTube, al Spotify, que es diuen Island, per anar-te fent una mica... Ah, mira, si no estàs Iborros o Björk.
Clar, també. Llavors, per exemple, aquest tema es diu Islàndia, de René Aubry, del grup Refuge. És una mica tètric, però és una mica clar, tants paisatges, tanta soledat, vull dir... Tu has pensat bé, això, o no?
Jo sí. Vale, vale. Perquè si no vas... Vas tu, no? Clar, per això t'atreveu a dir. Bueno, i diumenge vas a veure una mica, aneu a veure una mica com funciona tot, no? Sí, ens reunim el representant del grup de Bèlgica, el d'Islàndia i nosaltres. Vale, vale. Bueno, doncs que guai. Quantes hores de viatge hi ha aquí fins a Reykjavik? Doncs és que fem... Fem escala. Sí, fem escala a Londres. Mhm.
I aleshores, clar, tot triga una mica més. I que són 10 hores, per exemple, d'aquí a Reykjavíc amb escala inclosa? Doncs a l'anada ho fem superbé, o sigui, a la tornada ho fem superràpid, a l'anada ens tirem com 4 o 5 hores allà a l'aeroport. Mira, perquè coneguis ràpidament Islàndia, t'hem preparat un test molt ràpid, eh, Sergi? Per exemple, això saps què és?
Això què, és l'Eurovisió o què? Sí senyor, és la cançó que vau representar a l'Islàndia l'any passat amb el tema No Prejudice. Escolta, com ho has sabut? Sí, quina, clar, t'estàs preparant. Perquè l'himne popular no era. No, l'himne popular no era. De fet, l'himne no l'acabo de trobar, eh? Tu saps com és l'himne de l'Islàndia? No ho sabem, eh?
Es veu que sona molt això. Això està dins d'un álbum que es diu Top Tracks in Ireland, xaval. Bueno, en fi, anem a la qüestió perquè els primers dies al casal de joves teniu mogudes, no? Sí. A veure, comencem parlant del concert dels Mowers Party. Mowers Party. Yeah. La tercera edició de la Mowers Party. Sí, sí. Sí.
que actuarà en 4 grups. M'agrada molt el de tu puta madre. Tu madre és puta. Ai, perdó, m'he convocat. Però tu és puta de descopí.
Ah, vale. O sigui, no és de... No, no és no. Ah, vale, vale, d'acord. Eh, tu madre és puta però d'escopí. Clar. Doncs perdona, l'altre dia amb l'Alejandro d'aquí del casal vam tenir una dissertació sobre si era prostituta o no o per què posar-li aquest nom a un grup. I vam acabar parlant del càncer de sida, que és un altre grup també mític que corre per la comarca. Sí.
Sí, però no actuan. No, ja m'ho penso. Bueno, mowers, tu madre es puta, què més? Psicokillers. Psicokillers, sí, la fauna serà maca. Bueno, lechazo. El què? Lechazo. Lechazo? Sí. També hi ha un critiu lechazo? Sí. Però escolta, això és el casal de joves, què ha passat? Fa temps que no hi vaig, eh? M'hauré de posar una mica al dia. Mira, mola això del lechazo. Què?
El lechazo, el cri de l'atenció. Entre les puta, el lechazo, els psicoquilers... Bueno, és que els únics que tenen un home així convencional són els mowers, no? Sí, però bueno, un lechazo és menjar, no?
Bé, va, Sergi, és que no penso... No que sí. Que no has vist que no t'estic seguint el joc? Escolta, llavors, tots aquests grups estaran aquest dissabte, no, Casal? Exacte, a partir de les 11 de la nit. A partir de les 11 de la nit, l'últim què és? Tu madres puta, creo.
Jo no sé per què pregunto. Per cert, tinc una... Bueno, a partir de les 11 alguna cosa he comentat sobre aquesta qüestió perquè tinc altres temes, eh, si no? Que estarà superbé. Clar. I se n'ha pagat alguna cosa? Doncs... Entrada gratuïta. Entrada gratuïta? Sí, senyor. Bravo. A la sala Utopia, la de Baix, la Grossa, begudes alcohòliques no n'hi haurà, no? Hi haurà birra.
Ah, bueno, sí, sí que n'hi haurà, birra. Vale, doncs tot això aquest dissabte, a partir de les 11 de la nit i fins que el cuerpo aguante o tanquin el casal, que és l'altre. Per cert, que hi ha una història que també m'hauria de comentar, que són el tema dels... Estava buscant la cançó del Tintín, que no la trobo. Aquí ja he trobat.
perquè engegueu un nou concurs, que em sembla que no és la primera vegada que ho feu al casal, per fer microcurs. Bé, es va fer un concurs de microcurs fa molts anys que entrava dintre del concurs del TFO, del concurs de curs de l'òbul.
però com a casal de joves un concurs de microcurs és la primera vegada. De fet, a la pàgina web posa bases. Si voleu clicar, cliquem i ens surt l'esdeveniment de Moues Parties. No sé si us heu fixat, però passa això. Quines són les bases del concurs de microcurs? Ha de durar com a màxim, amb crèdits inclòsos, 3 minuts, que ha de tenir una temàtica de gènere,
i que s'ha de passar en un format superconeguts, o un bon avi, o un MPG, o aquests. Es pot fer amb el mòbil, no? Sí, FLV. Com? FLV. Ah, sí, sí, d'acord. I la temàtica és lliure? La temàtica és lliure, però amb codi de gènere.
Ah, amb codi de gènere, eh? Clar, perquè és pel dia de la dona. Ah, és pel dia de la dona, el 8 de març. Exacte. Aquí ho farem el dia 6. El dia 6, perquè sou més enrotllats. No, perquè em sembla que el 8 de març cau el dissabte o diumenge, no? Diumenge. Diumenge. I el casal no ho obreu. Molt bé. Per cert, mira, Rafa Cano, col·laborador d'Estones Perdudes del programa, diu, bé, Jordi, bé, parlant del grup d'Esputa. Bueno, però escolta, no ho havia entès d'aquesta manera. En fi, Sergi, alguna cosa més del casal de joves pels propers dies?
Doncs, bueno, el curs de cuina francesa... Ah, sí, que es va anul·lar. Es va posposar i es fa el 5 de febrer. A veure, 5 de febrer, curs de cuina francesa. Sí, perquè... Estava malalta. La xavalada va venir el mateix dijous a inscriure's. I era no. No, el mateix dia no, perquè si no s'hi ha inscrit, hem avisat a la...
tallerista, la que no vingués. Doncs escolta, aquí hi ha, com es diu això, opinions contrastades, informacions posades, perquè l'Alejandro la setmana passada ens va comentar que no es troba gaire bé la tallerista i que per això es va ajornar. Bé, doncs no sé.
Què? No sé lo que et va contar l'Alejandro. No, no, no. T'ho estic explicant. Em va explicar això. Em va dir que la tallerista estava indisposada. I ara tu em dius que no, que s'ha ajornat perquè... Bueno, quan us poseu d'acord, ja ens ho explica. Perquè la xavalada va a su rotllo. Ja, la xavalada va a su bola. Bueno, en fi, total, que per qui sigui, s'ajorna aquest curs de cuina. I per quin dia serà, doncs? El dia 5. El dia 5 de febrer. A quina hora?
A la mateixa, de 5 i mitja a 8 i mitja, 3 horetes. 5 euros amb el material inclòs. Recordem el menú que hi havia, no? Perquè t'ensenyen a fer un parell de plats francesos.
Doncs, eh, havia de postre una musa de xocolata. Sí, meu xocolat. Eh, havia una brotxeta de falçitxes amb... ara no me'n recordo què. Una brotxeta de... Sortim de l'oficina, eh, per llegir el menú. Sí, bueno, doncs veis, veis. Brotxeta de... Patates amb bacon, suposo que crema o una cosa així. De la pota a le bacon.
A la creme. Bruxet de fanfou amb verdur. Bruxet de foie amb verdur. I mous de xocolat. Et mous de xocolat. Ça, c'est ça. Oh, là, là. Les minuts du casal de Jura la semaine prochaine. A les casals. Les casals. Les casals. Bé, tot això, efectivament, places ja estan cobertes, no? Per tant, ja no... Alguna plaça, encara millor es podria...
Es podrien apuntar, però sí, ja hi ha com 7 o 8. Ja, jo m'hagués apuntat, però clar, sembla que és a la 6 de la tarda. No és per menors d'edat. Què? Que és per menors d'edat. Bueno, però és que... No cal que em cridis. Jo... Bueno, estic allà, eh? Quasi, quasi. De les bases no puc, eh? No mentals, eh? Eh...
Sergi, et veig molt suelto, et veig molt relaxat. Clar, és que jo diumenge... Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé. Bolo. Mira, això està... Escolta, hem buscat l'himne d'Islàndia, però no el trobem. Millor no té música. Però com no ho ha tenint l'Islàndia? Va cantant cap endins. Ah, mira, a veure aquest. Això podria ser aquest? Sí que és aquest, eh? Hosti, tots drets. L'himne d'Islàndia, xavals.
Islàndia és un país molt fred, és un país molt blanc. És que no té lletres, és d'aquells que no té lletres agafes.
Bueno, en fi, Sergi, ja acomiadem la connexió... Ale, ale, no? Sí, sí, o hua, hua... A quin idioma parlen a Islàndia? L'islandès. L'islandès, vale. És que jo no en sé res, no sé res, però ja... Tenen moltes consonants. Ah, sí, que parlen com la... Ah, tributgrics, no, potser? Tenen moltes consonants i tenen noms molt raros, més que Björk. Saps alguna cosa amb islandès?
Björk. Bueno, en fi. Sigurros. Fins el què? Riquiabic. Sí, clar, clar. Vale, en fi. El meu fumat. Sergi, molta sort, eh? Aquest diumenge i la teva estança a Islàndia promet. Bueno, molta sort l'Aroa, que m'ha de suportar durant cinc dies. Bueno, sí, també. Això no, no. De fet, ella ja li dirigiré quan vingui demà al programa, que fa la seva secció de viatge voluntari. Més sort que a tu. Que vagi bé i disfruta't molt, eh? Au, cuida't. Una abraçada. Una abraçada, eh?
Sí, segur, segur que sí. No és tan bé, no és tan bé. Vinga. Ai, doncs sí, tu, la gent que es busca la vida bé, eh? Es busca la vida guapa. Sergi Rada, que se'n va a Islàndia el diumenge... En fi, què passa? Tornes a sonar l'himne? De peus, un altre cop tots de peus. Adéu.
Està fent com un panegíric. La gent busca bé la vida i tu i Jordi aquí. Aquí fent el programa cada tarda a la penya del morro. I uns altres a Islàndia. Però vaja, la vida és així.
Agraïm tota la gent que ha fet possible, i jo content, eh? Agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, amb l'Andrea Bueno als serveis informatius, la Clara Narvion de la revista Time Out, la Montse Ferraz d'Espai Essència, i a la segona hora amb la Roser Arts d'Educació Canina, l'Aripomar amb les aplicacions mòbils, i el Sergi Errada del Canal de Joves. Gràcies per escoltar-nos. Ens retrobem demà a partir de les 5 de la tarda. Que vagi molt i molt bé. Adéu-siau.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esperm. Ràdio d'Esperm, 98.1 Ràdio d'Esperm, 98.1
El dos devia mordar quan ha sortit tres a rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clac, són des de l'altra banda del carrer. Soc un motor accelerant sobre el pont de Vallcà.
Que soli un rock en roll, que baixin les persianes, tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta, sota una lluna clara. Al barri d'on tranquil·leia, que hagi arribat el dia gran.
La cara de l'Andresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara. Ve de cara. Uns macarres us saluden.
Mentre arrenquen el més xul, abans que se'l mengi la nit, et mira els ulls i juraries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, sonant com un exèrcit de timpals.
L'amor ja es va propagant amb un incendi forestal. Teresa Rampell, avui l'amor per fi retorna a la ciutat. Camina decidida entre billars, Teresa Rampell. Detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula.
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades. I ja no importa tant ni semblen tots els desastres que hagis fet.
I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de covates. I mentre cantem milers d'homes al món amb la maravilla de passeig. Somien en trobar una dona en la teva casa.
Interrompen uns minuts els videoclips. I ara hi surt un periodista estressat pels terratits. I no hi ha buc prejurenies que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor. Ha sonat com un incendi de timbals.
La mort ja es va trompenant com un virus tropical.