característiques úniques d'aquesta espècie que podria mostrar un procés inicial d'enanisme. En la recreació de les imatges 3D del dinosaure hi han treballat investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Cruzafon. Rosa Pereira, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Eudald Serra. El pilot de Fórmula 1 Fernando Alonso ha rebut l'Alta Amèrica i ha deixat l'hospital on estava ingressat des de diumenge passat després de tenir un accident al circuit de Barcelona a Catalunya durant uns entrenaments. Alonso ha tornat cap a casa seva, obviado, i no disputarà a McLaren els testos de pretemporada previstos a partir de demà també a Montmeló.
El govern grec ha anunciat la suspensió indefinida de totes les lligues de futbol professionals del país fins que no s'aprovin i es posin en marxa una sèrie de mesures per erradicar la violència als estadis. Diumenge van tornar a haver-hi greus incidents durant el derbi d'Atenes entre el Panathinaikos i l'Olimpiakos. Aquest vespre es tanquen els partits d'anada dels vuitens a final de la Champions amb els enfrontaments Bayer Leverkusen, Atlètic de Madrid i Arsenal Monaco.
Fins aquí les notícies.
Escoltes, ràdio despert, sintonitzes, ràdio despert, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio despert, 48.1, ràdio despert, 48.1.
Veus de la parròquia. Paraula viscuda. Un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esver. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onsa.
60 i més.
El magazine fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. Informatiucomarcal.com. Ràdio Tosfer, 98.1. Ràdio Tosfer,
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, senyors just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us saluda Jordi Domènech. Quedarà fins a les 7 del vespre. Això és el programa 1581 de La Penya del Morro.
Gràcies, gràcies. Moltes gràcies, una tarda més per escoltar-nos. Saludem la gent que fa possible el programa a les notícies de Sant Just. L'Andrea Bueno, bona tarda, Andrea. En aquests moments destacarem algunes. Per exemple, també tindrem la Cristina Vargas, a l'espai de tic de noves tecnologies, Twitter, Facebook. Cristina, bona tarda.
Hola, molt bé. A més a més, també avui el programa amb la Clara Nervión col·lectarem com cada setmana, amb la revista de Taïmal, perquè ens expliqui quines són les coses que tenen preparades a la revista aquesta setmana. I amb ella també parlarem del Furor, que faran aquest divendres a les 11 de la nit al Casal de Joves de Sant Just.
Avui també ens visitarà la Montse Ferras, que ve acompanyada de l'experta en somnis, Clàudia Costa. Jo tinc un somni que somiem tots. Avui m'he recordat del meu somni, me l'he apuntat quan m'he llevat aquest matí de migdormit. Ha sigut un somni curiós i estrany, perquè jo venia aquí a la ràdio a treballar, passava per Canxi.
i em passaven una sèrie de coses rares. Li comentaré després d'ella. I avui al programa també tindrem a la segona hora la Roser Arts a l'Espai d'Educació Canina, l'Èrico Amar amb les aplicacions mòbils, i connectarem amb el Casal de Joves en just perquè ens expliquin quines activitats tenen preparades per als propers dies. Tot això avui a la Penya del Morro, però com sempre comencem amb el Trending Tòpic.
El trending tòpic del dia d'avui el tenim aquí amb la Cristina, el més comentat a Twitter.
Doncs avui un dels temes més comentats a Twitter és el Tribunal Constitucional, perquè han declarat nul, 12 homes sense pietat, no sabem, per unanimitat el decret de convocatòria del 9N i també dos preceptes de la llei de consultes, tot i que com que hem d'escoltar el bulletí de Catalunya Ràdio, hi ha una consulta prevista per saber si el Mollanès serà finalment una comarca o no, i en principi continuar endavant. Per tant, consultes a tot Catalunya diuen que això no, que és il·legal i que no es pot fer.
En aquest cas parlem del decret de llei que es va signar en aquest cas el president de la Generalitat Artur Mas el passat 27 de setembre i en aquest cas l'alt tribunal ha considerat que la llei i el decret de consulta s'encobreixen un referèndum sobre la integritat territorial
i ha declarat definitivament inconstitucional i nul aquest decret de convocatòria del 9N i institucionals els dos preceptes de la llei de consultes com són l'article 3 que defineix les característiques de les consultes i el 16 que estableix el seu seguiment. Per tant, els dos milions i quatrecentres mil persones que van sortir a votar al 9N són persones... Nules. Inconstitucionals.
Atenció a què diu la gent a Twitter.
Un altre comentari, ens el pas sempre positiu. Diu la sua tània al que digui el TC. Té molta raó. Avui no veig gens enfadat. Fa tant que la gent li resbala.
Penso, això és opció personal. El Tribunal Condicional no té cap mena de validesa, no té cap mena d'opinió des de fa molts mesos, en el moment que se sap, ja que a part que molts dels membres que estan posats són adicts pels partits polítics, que no són ni una branca independent de la justícia ni de les polítiques ni res, sinó que són unes ombres més... En fi... L'extensió, no? L'extensió.
Escolta, Andrea, per què t'escolto avui? No ho sé, ara millor. Tu creus que ara millor? A veure, ara millor. Hola, què tal? Què tal, bé? Bueno, en fi, ara guardem aquest micro, cuida'l bé, que ara hem de fer les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea bueno sí, per estar ben informat de tot el cap.
Passa per aquí, oh, yeah!
Sólo trobo que hem afinat avui. Bé, que per cert, properament sortirà el Max Mix de la Penya del Morro amb aquest èxit i d'altres, com el Trending Topic, que seran el Maxi Single. Sí? Sí, per Sant Jordi, segurament. Oh, molt bé, està bé. O sortirà o la gent s'ho podrà descarregar o alguna cosa, ja farem alguna cosa. Ja us enviarem les convocatòries de gravació del CD. Estupenda. Parlarem de... Hauríem de portar-nos bé el dia abans, no? I no fer coses estranyes.
Bé, hem de parlar de diferents qüestions a Sant Just. D'entrada 53 contenidors han estat cremats a Sant Just des de l'estiu. Què ha passat? Bé, coses. Actes insíl·lics. Vandalisme. Què dius ara? A Sant Just? 5 més d'aquesta setmana passada. Què?
Perdona, jo estic furíssima d'això. Perdona? Hola, perdona? Jo també ho estava fins que vaig entrar ahir, sí. Ara ho explicarem. Ara ho explicarem, que no compta el pànic del moment de Jou. Bé, sobretot en el cap de setmana. Heu d'anar a tirar la brossa? Compte. Ara en parlem. També parlarem de la nova exposició canina que hi haurà al Parc Roquetes aquest diumenge. No és que sigui una exposició fixa, perquè són gossos. I només van un dia. Des d'aquest diumenge.
Però abans de tot això hem de parlar del concurs de vídeos TAS de memòries en moviment.
Fins al 9 de març teniu temps per participar de tot això d'organitzar la xarxa de ciutats educadores coordinades per l'Ajuntament de Sant Just. Des del Consistori fan una crida, crida, per animar la gent a participar-hi perquè encara no hi ha hagut cap resposta. De fet això és el que reben des de l'Ajuntament la gent que vol participar en aquests vídeos.
La gent està preocupada, jo m'apunto perquè hi ha premi o no? Jo puc participar? Tothom. Doncs és una iniciativa sorgida de les regidories de cultura i d'educació. Aquesta xarxa temàtica tracta la memòria de les ciutats i hi participa una dotzena de ciutats de tot l'estat.
Sant Just, Sant Feliu, Sant Adrià del Besòs, Granullers, Alcalá de Guadaira, Baracaldo, Ivi, Málaga, Orihuela, Rivas, Laia, Madrid, Santiago de Compostelao i Sagosa. Anem al premi, que és el que m'interessa. Espera't, espera't. No, no, no, després ja valorarem si participo o no. Primer premi per les dues categories del concurs. És una caixa regal per gaudir d'una estada per a dues persones en una de les citats a la xarxa. Va, punta el joc, vamos allá.
Així? Sí. Així dona gust participar als concursos. També hi ha segon i tercer premi. Bueno, és que hi ha segon i tercer i són premis menors. Però vaja, digue-ho per la gent que hi ha segona. Molt bé, i tercera. És un loc cultural sobre el patrimoni de les ciutats, com ara llibres, entrades a museus o equipaments. Premis culturals.
D'acord? És la idea d'aquest concurs. Home, a sobre que és un premi i es queixa. El segon i tercer premis això és el mateix. Molt bé, endavant. L'objectiu del concurs és crear vídeos de 3 minuts.
A veure, aquí m'ho apunto jo, vídeos fins a 3 minuts, originals, innovadors, divertits, sobre patrimoni, important, contestant les preguntes que plantegen. Internet, personalitats, com ara Clara Segura, Clara Mas, Joan D'Ausà, Estopa, Sidoni, Pilar Sant Pau, Antonio Rodríguez o Elisenda Roca.
Home, perdona, quants noms il·lustres en justengs has dit? Com a mínim has dit un. Clara Mas, la model. Que va venir al programa la Clara Mas l'any passat. I per cert, l'heu vista que està allà tota sexy en diferents... La nova campanya de Bet.
Aquí a Sant Just hi ha unes quantes pancartes. No sé com es diuen pancartes, aquestes de publicitat que hi ha als autobusos. Fa il·lusió perquè és a Sant Just que no parla més.
Veig la clara de mas allà, amb un biquini i unes calcetes, i penso, mira. Amb un biquini, diu. Un de Sant Just. Un de Sant Just Tenc. Urgull Sant Just Tenc. Estic una estona allà, passo hores a vegades, eh. Davant, no? Mirant. Mirant fotos, fent-me selfies al costat dels pòsters, i penso, sí senyor, Sant Just, és un poble que mola.
Tampoc passaria el mateix amb el Sidoni o amb el Zestopa, no? No van néixer a Sant Justeix. No van néixer a Sant Justeix. No tenen el carnet de Sant Justeix. Hi ha algun lloc on la gent pugui informar-se millor?
A través del web on trobareu les bases completes del concurs és TAS de Memòries en Moviment i el web és www.catadememoriasenmovimiento.blogspot.com. Perdona, ¿puedes repetirlo por favor? www.catadememoriasenmovimiento.blogspot.com. De fet és la traducció castellà de TAS de Memòries en Moviment. Com és un concurs a nivell estatal, pot participar-hi tothom de tot l'estat.
La gent que participa al vídeo pot ser en català? Sí, en català hem sortit tots en castellà. I participa tota gent de tot l'Estat. De moment no participa ningú? De l'Estat? Sí, que sí que han participat de tot l'Estat. L'únic que aquí estem esperant que arribin els vídeos encara.
Sergi Seguí ens ha dit que no havia participat ningú aquest matí. Jo pel que tinc entès alguns vídeos sí que han arribat. A altres municipis es veu que sí. Sergi Seguí, Regió de Cultura, deu estar una planta i els vídeos d'ajuntament. Fins que no arriben a dalt passen unes quantes setmanes. A més que triguen a encarregar-se. Tu imagina la gent que hagi de gravar un vídeo, editar-lo, posar subtítols, enviar-lo, tot.
S'ha de penjar al Youtube també, per tant és feina. De fet, la gràcia que és que Casco faci la seva ciutat, no? Podem fer un desenjust, per exemple. Pots contestar fins i tot la pregunta del vídeo de Barcaldo, per exemple. Tu pots contestar qualsevol pregunta de patrimoni de qualsevol d'aquests vídeos. Qui és el jurat?
Ho desconec, ho diu a les bases. Escolta, canviem de qüestió. Què passa Cristina? No res. Els vídeos es poden presentar fins a l'1 de març. Perfecte. Per cert que hem de parlar d'una situació que desconeixíem molt propera a Sant Just i que jo m'he quedat relativat quan ho he sabut.
Atenció perquè 53 contenidors, no 52 o 54, 53 han estat cremats de Sant Just des de l'estiu. Els serveis municipals quantifiquen en més de 19.300 euros els d'anys i en prop de 5.000 els desperfectes del paviment immobiliari urbà. Aquest cap de setmana, sense anar més lluny de Sant Just, s'han cremat 5 nous contenidors.
Andrea, estem en un poble vandàlic? Estem en una societat que crema contenidors sense motiu aparent els cap de setmana? Els joves de Sant Just haurien de... no ho sé... Són joves els que cremen els contenidors? No ho sabeu? No, no ho heu de transcendir. En fi, poca broma perquè això no ho sabia jo, que es deien els contenidors de Sant Just.
Doncs sí, des de l'estiu passat 53 a Guadalitara. La policia local i els Mossos d'Esquadra han estat investigant des de les hores, des que es van començar a produir aquestes accions, asseguren que no són accions aïllades. Les investigacions policials han permès localitzar presumptes autors d'aquests actes vandàlics, que eren veïns de Sant Just. Perdona? Veïns del nostre municipi? Però qui són?
Bueno, aquestes coses potser no te'n deixen. I per què cremen els contenidors? Si els han detingut, si els han multat... I per què cremen els contenidors? Bé, incivisme, m'ho imagino. No ho sabem, no ho sabem. De tota manera, des de l'estiu s'han encarmat aquests 53 contenidors, els serveis tècnics municipals han quantificat en més de 19.300 euros als d'anys i en prop de 5.000 els desperfectes de païment, voreres, esbrat, allumenat i altres elements del mobiliari urbà. Tot això... Això és el Bronx, perdona, eh?
Tot això sense comptar les afectacions de vehicles, que per exemple l'estiu es va cremar un vehicle fins i tot que hi havia al costat d'un dels contenidors del carrer Montserrat. Estic quedant patrificat. Jo no entenia aquesta imatge de Sant Just. I festanes d'edificis també. El nostre poble estimat. I ciutat. Doncs... No, no, no, només poble. Molt bé. Doncs aquest cap de setmana s'han incendiat cinc contenidors a Sant Just, el que eleva la xifra a aquests 53. Però a veure, aquests contenidors on estan posats?
Aquests cinc que s'han cremat en concret, tres han estat a la vinguda d'Indústria amb Camp Roig i dos més al carrer Creu amb Santa Teresa. Des de l'Ajuntament de moment fan reivindicar la tolerància zero davant d'aquestes accions... Home, evidentment només faltaria, però no en tenia ni idea. Ja vam parlar després de l'estiu que hi havia hagut alguns incidents al carrer Montserrat com a mínim, recordo aquest incident d'aquests contenidors, que havien arribat a cremar un vehicle que havia aparcat al costat.
És una mica massa enfuregida, no? Sant Justenc enfuregida. Hi ha un Sant Justenc que no està gaire bé. Diversos sembles, eh? El seu està cabrejat. Doncs espera't que es poden cabrejar tota la resta. Deu haver tingut... O almenys els amics dels animals. Deuen haver... Per què ho dius, això? Per què? Perquè hi ha un cirque aquí a Sant Just. Ah! Ha arribat un cirque a Sant Just? De veritat. Ismail. Com?
Si ahir per la nit vaig veure Osmile, però després aquest matí he vist que eren dues que ara somriuen. Potser no és d'animals, no ho sabem.
No ho heu vist encara però hi ha molts tràilers i camions, no sé si serà d'animals o no, però bueno, els de tota la vida porten animals. En principi se suposa que no ho haurien de... A principi no ho haurien, però bueno... No, no, no, és que no hi ha animals segur. També diuen que no hi ha nens dormint al carrer.
Qui us diu que no hi ha nens al carrer? No, a molts municipis i a moltes ciutats es diu que la gent sense sostre no permet que n'hi hagi nens. Aquí a Sant Just ja fa molts anys que quan venen circs ho fan sense animals. Venen malabaristes, trepacistes, acròbates, pallassos... S'haurà d'anar a veure, no? Sí. Cirques Mile. Però en fi, canviem de qüestió, parlem ara de gossos.
És que no m'escoltava.
Perquè, són legals aquests, estaran exposats per això al Parc Roquetes. No sona gaire bé de tota manera. Veig que estem una mica llindades a la realitat. Ja ho parlem després potser amb la Roser d'Educació Canina, que això sí que és un tema que li pertoca, a veure què opina d'això, perquè cada any té lloc al nostre municipi una exposició de gossos puntuables per al títol de millor gos de Catalunya. Uau, uau, uau, uau.
En aquest cas, les proves sumaran per al campionat d'aquest any 2015. Andrea Buero té més informació. Vaig a dir-ho amb gos perquè la gent m'entengui. Bueno, perquè els gossos m'entenguin. Endavant, doncs cada any... M'has entès, ella m'entén. Gràcies Jordi.
Cada any pels vols al mes de març té lloc aquí al poble una exposició de gossos puntuable pel títol de millor gos de Catalunya que organitza la Reial Societat Canina de Catalunya. Sant Just és una de les proves... De què rius? Coses meves. No tinc gos i a mi no em queda gaire lluny això.
Doncs bueno, aquí per roquetes hi pots anar a veure, que sembla ser que és una activitat molt xula. Sant Just és una de les proves puntuables del circuit que tria el millor gos de Catalunya. Diumenge, a partir de les 11 del matí, els gossos que hi competeixin hauran de passar una sèrie de proves davant dels jutges per guanyar els punts que els poden fer aconseguir el títol.
A banda de la prova oficial, diumenge hi haurà proves més lúdiques.
que no són puntuables per al títol de millor gos de Catalunya 2015. Hi ha una categoria que es diu bon ciutadà caní, on els gossos participants hauran de passar una desena de proves que demostraran que realment són gossos cívics i que tenen bon comportament, com ara si es comporten bé a l'hora de anar al veterinari,
d'anar a la perruqueria, de comportar-se bé entre un grup de gent. Les inscripcions als gossos, el títol de millor gos, costen 15 euros i s'hauran de fer abans que comencii la prova diumenge, al Perroquetes, de dos quarts de deu fins dos quarts d'ons, i les proves començaran a partir de les onze del matí.
Per cert, abans d'acomiadar-te, he de donar pas a la Clara Narbiol, amb la revista Time Out, com cada setmana, perquè ens parli avui de coses que es posaran de moda els propers mesos. Deixeu-me dir que d'aquí una estona vindrà la Montse Ferras d'Espai Essència, com cada dimecres també, per parlar avui dels somnis amb la Clàudia Costa. Hem penjat al Facebook un post per si algú té algun somni estrany i el vol comentar. També ens ho podeu enviar a lapenyadalmorro.gmail.com, ho podeu fer. Hem rebut un.
que diu, bona tarda, soc l'Andrea, i des de fa mesos tinc un somni recurrent. Ho has escrit tu, Andrea? Bàsicament. Està bé que diguis la veritat. Diu, sovint somio amb tsunamis, sobretot amb l'angoixa prèvia a l'arribada de l'onada. Mai m'arrossega el tsunami perquè em desperto abans, mai estic al mar, sempre a terra i sempre intento buscar refugir fins que em rendeixo i m'espero a que arribi l'onada. I aleshores...
Em desperto. M'estic obrint aquí. Estic explicant coses personals meves. Firmats, gràcies i molt bon programa. Està bé, està bé. Està bé perquè tu hi fos des part. M'agrada que la gent que fa coses que digui que les fa bé. Ja traslladarem aquest dubte. Jo també tinc el meu. Avui potser no farem secció. Cristina, tu has portat un teu o no?
De somni? Jo en tinc uns quants. Només un és vàlid. Ves-lo pensant. És que estic entre dos. Us recordem que teniu més informació de les coses que passen a Sant just ara mateix a ràdio.com i a partir de les 7 al Sant just notícies. Aquesta música em fa por. Recorda'l sonar a mi. Me'l rotllo no?
les notícies dels Penjus amb l'Andrea Buenoci per estar ben informat de tot el que...
Passa per aquí, oh, yeah! Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Clara Nardion, que, per cert, també parlarem de moltes coses. Hem de parlar de moltes coses. Avui, programa 6, de Furor, aquest divendres al Casal de Joves. Ella és una de les presentadores... Correcte.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
La feina del morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esver.
Dos quarts de sis de la tarda. Continuem en directe a Ràdio Desverni. Com que és dimecres, connectem amb la revista Time Out de Barcelona. A la reducció hi ha la Clara Nervión del departament de Màrqueting. Ella és en Justenca i ens agrada molt escoltar-la. Clara, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola. Com estàs? Molt bé. Per cert, ara en parlarem, però aquest divendres hi ha furor i m'interessa molt. Ja ho he dit fa un moment, perquè a més tu ets una de les presentadores.
Ara en parlarem, però abans algun dels temes que comentem a la revista Time Out, per exemple, coses que es posaran de moda els propers mesos. Això és interessant perquè, bueno, marcau tendència una mica i recolliu en aquest article
Què és el que ha de venir, el que serà trending? Tractaments estètics, menjar, surf, jocs, una mica d'escapisme, una mica de tot, no? Què està passant? Doncs sí, de fet hem fet com un recopilatori de les tendències que venen de diferents categories, no només de menjar o no només de salut, sinó una mica de totes aquelles coses que potser ara ja començem a veure i que envairan
la formada definitiva de la nostra vida rússica en els propers mesos. Tenim una mica de tot. Doncs vinga, per on vols començar? Comencem, per exemple, si voleu, per música, perquè una de les grans tendències d'aquesta setmana, dels propers mesos, són els grups feminins de noies molt joves, grups de noies molt joves que triomfen, girl power. Però no es diuen van girls, no? Van girls, sí, sí. Girl power, correcte.
Jo he triat un exemple que és un grup que diu Mourn, Mourn, escrit, que són tres noies joves, i en aquest cas un noi, també, que és el Bateria. La més petita té 16 anys, i la més gran té com 21, i ho estan petant molt. Després han sigut escollits per Six Ticks, per Hyper Enemy, com les millors estrenes de l'any, i creiem que s'ha de seguir la pista per fer... Són aquestes, no?
For what I did I've taught you so real For a thousand times
Molt bé, és el rei que vas trobar al Spotify. Sí, el Spotify, home, perquè tu ho has desllatejat molt bé. De dues maneres, aquest tema es diu dark issues, que vol dir coses, coses oscures, no? Coses oscures. Bé, doncs això està per venir i segurament ho petarà. Si ho diu la Clara, jo ho crec. Ho creiem. Més coses que petaran. Per exemple, una cosa que es començarà a posar molt en breu és l'antimanicura, és a dir, si fins ara...
Si fins ara vèiem gent com la Villancel o com la Landana del Rey amb unes ungles llargues i pintades amb dibuixets i amb un munt de colors, ara el que arriba són adeu a les ungles postistes, els colorets colorets,
i es portarà una manicura amb colors molt naturals que no es portessin pintades. A mi m'agraden les noies que porten les noies pintades de colors. Jo de fet me les pinto, però vaja... Si és el que ha de venir, la moda és la moda. Exacte. Ja ho farem. Amb això tenim més fàcil? No sé què et diguis Marilyn Manson. No, te les pots pintar també. I més si és natural, amb colors aquests. Un color així com rodeta, un color així de notes.
Més noves coses que apareixeran en la moda els propers mesos o que es portaran de moda? Per exemple, ens comenten que una cosa que es portarà molt en els propers mesos són els còctels a mezcal, que com tot xerrou és una màgina mexicana que té més graus que el tequila però diuen que és més natural i que deixa menys ressaca.
I a les hores, per exemple, podeu anar a provar cocktails de mescal al magatzem escolar, que és un... no sé si heu estat algun cop, és com una bodega on tu pots comprar ampolles, una mentalment de milers i milers d'ampolles de begudes diverses, i també fan corsets, i fan cates, i està aquí al... és el carrer comercial número 13, però el carrer comercial, si algú no ho sap, és el...
a la pròpia plaça del mercat del Worm. Ah, val, doncs està bé. Com darrere d'on hi ha la bandera, doncs justament a l'altra banda. Molt bé, doncs queda dit. El més cal, que estarà un fire en els propers mesos i també uns còctels i tot això. I abans de passar a Foror, m'has posat aquí jocs d'escapisme? Sí, això ja n'havíem parlat un cop aquí a la nostra secció, que són aquests jocs que ara són posats de moda i que de fet encara vindran més forts,
que et tanquen en una habitació amb equips i et donen pistes i en 60 minuts has de descobrir com sortir de l'habitació o has de descobrir un misteri. Ho tinc pendent i mira que em molaria. Tu ho has fet al final o no, Clara? Jo no ho he fet encara. Jo crec que és una bona idea. Et deixen una hora, hora i mitja.
gens bons, no? Bé, entre gens bons, indients joves, un cluedo, una mica de tot. Exacte. Està molt bé. Que guai, que guai. Doncs sí, això també arribarà a caure una mica de jocs també per adults, no?, perquè realment els nens no... Sí, sí. Es pot dir l'últim, l'últim, super ràpid. Diuen també que es botaran molt els vins naturals, és a dir, tots aquells que no tenen ni sulfits, ni sulfats i totes aquestes coses,
I us recomano un lloc, que és que més ho tinc aquí al costat de la feina, que és molt xulo, que es diu Bar Brutal, que està al carrer Príncep número 14. I tenen vins molt bons i te'ls pots prendre copes, per tant no cal que demanis ampolles senceres.
i també unes tapetes estambones millor generalment. Escolta, tu et cuides molt, eh, Marrana? Ja ho veig. El que puc, el que puc. Però no ho dic jo, jo també ho dic molta gent, i si la Clara no la coneixeu, tranquil·los, perquè aquest divendres la podreu conèixer al Casal de Jòvers de Sant Just, perquè és una de les presentadores del miti programa Furor.
A veure Clara, tinc algunes preguntes per tu, eh? Tu creus que la gent se'n recorda? Què era el furó? Home, per favor!
I tant que se'n recorda la gent. La gent que tenim una certa edat ja. Cristina, per exemple, tu te'n recordes el Furor? No recordo el programa, però la sintonia sí que me l'has fet. Veus, la sintonia la gent se'n recorda. Acabes que pot venir gent que en el seu moment va veure Furor i pot venir gent que no, perquè les normes són tan, tan, tan, tan senzilles que les podem explicar en un moment més i també hi pots jugar. Bé, explica'ns una mica com anirà i com ho enfoqueu, aquest Furor Sant Justenc.
Doncs mira, això, tal com vagi arribant la gent al casal de joves, que és aquest divendres a partir de les 11 de la nit, el separarem amb dos grups. Hi haurà cadires i el separarem amb dos grups. Aleshores, és com una batalla de cançons entre aquests dos grups. Si venim amb colla d'amics, els posem a tots junts, això és bé de gust, eh? Vull dir, això no va a dir que no hi ha problema. Aleshores, aquí, els organitzadors, que som...
és l'Olga Alvarez, el Marc Alborna i l'equip del Casal i jo mateixa. Bueno... Hem fet una sèrie de paraules que no us puc avançar, però us toquem un exemple. Ah, sí, sí, sí, fa una mica. Mar. Mar. Mar, no? Vale. Bajo el mar... Molt bé, aleshores traiem mar. I aleshores un dels equips comença alternativament. I aleshores, com molt bé fa el Jordi, fa... No? Bajo el... No? No, no, ara di mar, eh? Ara di mar, vale.
Li toca l'altre equip, i l'altre equip pot cantar. Al mar, al mar, de Manel, no? Molt bé, molt bé, Clara. Depèn del... Si canso molt malament jo, si no em feu cantar en aquest programa, sisplau. Després li toca un atac per l'equip A, no? El primer, i després pot ser... Ah, perquè va en anglès, català i castellà. Pots fer...
Saps? Bravo! Bravo! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Molt bé!
Doncs perd i l'altre té un minipunto. Perquè a Foror només feien aquesta prova o n'hi havia d'altres? Després comencem aquesta prova i donem-la aquí. Els membres de la llorat donen minipuntes gratis i sense cap tipus d'equipari per coreografia. Ah, què dius ara? Que guapo, com és un sucre.
Un equip per muntar una bona coreografia és un milipunt extra, que és quin criteri per a servir el nostre. Ja s'ha acabat. Però ara cal fer el jurat. El jurat coincideix amb el presentador, no? És el primer format. Això ho has de presentar al jazz músic o alguna cosa. Els presentadors també són el jurat. Per cert, hi ha aforament limitat o quantes persones poden participar com a màxim per aquí? No, tothom que vulgui, perquè en preparem cada dia però si no la gent es pot quedar a peu també jugant.
I si no us ve de gust cantar, doncs no passa res perquè us podeu venir a fer unes birres i escoltar-lo malament pel que fa a la resta de l'equip. Hi haurà micròfons, hi haurà... Hi haurà micròfons només pels presentadors, perquè el bo és que com que és un equip, tots ho cantarem prou fort, espera.
A partir de les 11, començareu puntuals? Sí, començarem puntuals perquè hem d'acabar a dos quarts de dues. I després tindrem una miqueta de música que també hem preparat per acabar la festa.
A més a més, això vam comentar-ho ja amb el Casal de Joves l'altre dia, però això neix justament d'un grup d'amics i amigues, Sant Justencs, que, per exemple, us vau reunir també per la Festa Major, que ja era tot un clàssic, un altre dia també vau fer-ho així de forma espontània, no? Va sortir... A Can G, sí, una nit de cerveses. Exacte, aquí dalt, també una nit d'aquestes, i que va ser de forma espontània entre les taules que hi havia allà, no? Sí, sí, sí, de fet, és això entre la colla de...
No sé si podria venir però em molaria molt. Cristina passa't de cantar una mica.
He de preparar la 10, eh, per això. Pots cantar fluixets. Clara, moltes gràcies i que vagi molt bé el Foror del divendres. Gràcies. Que vagi bé. Adéu a tardats. Nosaltres fem una pausa de res i d'aquí uns moments parlem dels somnis a avui a Espai Essència amb la Clàudia Costa. Cristina, tens un somni tu pensat o no? Sí, tinc dos, però encara no en seguim escollint. Un, jo també el que he somiat avui, que és raro de collons.
Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
5 i 43 de la tarda, ja tenim la Montse Ferras de l'Espai Essència, com cada dimecres aquí al programa. Montse, què tal? Bona tarda, com estem? Anem estant. Sí, perquè se m'ha passat, no has pogut venir. I aquesta setmana encara estic bastant al ralentí. Ja ho veig, t'agraïm l'esforç que has fet per venir aquí al programa. Tapa't bé, sobretot. Aquí estic.
Sort que vinc amb la Clàudia que us explicarà les històries dels somnis i jo mentrestant aniré escoltant. Tu no, no forcis. No forcis. Et cuidem aquí. Si vols passar coses ho dius. També tenim la Clàudia Coster. Bona tarda.
Hola, ¿qué tal? Hola, buenas tardes, bienvenida al programa, porque hoy vamos a hablar de los sueños. De los sueños, sí. Tú eres una experta en interpretar los sueños. Bueno, más de interpretar, siempre me gustaría decir cómo leer las imágenes en el sueño, porque con el interpretar, tú puedes mirar al internet un diccionario y, claro, te puede despistar mucho de lo que es, entonces, claro, me quiero
separar un poquito de lo que dicen allí lo que puedes encontrar, más bien como leer las imágenes, ¿no? Meterse ahí en el sueño y entender las imágenes que nos quieren decir. Porque no es tanto solamente el hecho de soñar sino el estado del soñante, ¿no? Exacto, es muy importante de saber la situación que pasa a la persona porque normalmente está muy relacionado del momento de la persona, ¿no? De lo que pasa.
Por cierto, que nosotros hemos preguntado en el Facebook si alguien tiene algún sueño, que nos lo diga, para verlo, y hemos recibido algún mail. Yo también, esta mañana lo que he soñado me lo he apuntado para decírtelo. Pero antes de todo eso, me gustaría empezar un poco hablando de cuando empezó todo esto y los estudios que se han hecho sobre los sueños.
Esto tú comentas que, por ejemplo, hace unos 55 años, aproximadamente, la neurociencia empezó a interesarse por los sueños. Sí, era más bien por la fase que pasamos en los sueños, no tanto por las imágenes, sino... ¿Cómo estamos nosotros cuando soñamos?
Exacto. Entonces se averiguó que hay una fase donde se mueven los ojos muy rápido y se determinó como rapid eye movement, como un movimiento ocular rápido y despertando la persona en este momento se ve que soñaba vivamente.
Y claro, entonces se sabe que en esta fase podemos soñar. Y solamente, bueno, se pensó que solamente se sueña en esta fase del movimiento rápido de los ojos. Pero después ellos se sorprendieron de los estudios que se hacían con la gente que dormían en un laboratorio, pues se les despertaba.
en una fase que ellos lo llaman no REM, cuando no se mueven los ojos, y para la sorpresa de todos también se soñaba. De hecho, déjame concretar para los oyentes que REM son las siglas de rapid eye movement.
que es el movimiento rápido de los ojos, que es esta fase que estabas comentando donde los científicos neurocientíficos comentaban que era en esta parte justamente donde se soñaba. Pero ahora nos estás comentando que no solo se sueña en la fase REM.
Exacto, también en la fase que curiosamente lo llaman como no REM, también se sueña. Y se sueña diferente porque en la fase REM también hay una cosa que el tono muscular está completamente relajado. O sea, si una persona se duerme en una silla, hace como que se le cae la cabeza y tal,
Nunca entra en una fase REM, porque si entrara en la fase REM se caería literalmente de la silla. Porque casi se paradiza el tono muscular. Y esto no pasa en la fase REM. Allí sí que nos podemos mover.
Y, curiosamente, el sueño en esta fase es dejar un sentimiento más placentero en la persona. ¿Cómo averiguaron esto? Después de despertar la persona, les puso una hoja con unas palabras con tres letras solamente. Lo tenían que acabar una palabra. Y siempre eran palabras positivas.
y en las ACRM se hacía lo mismo y ponían como también palabras para completar y siempre eran palabras como negativos, no? Suspicacia, bueno, inesperado, desesperanza,
Y claro, esas mismas palabras se formulaban en una cosa más positiva, en la fase no REM. Entonces también hay mucha más agresividad en la fase REM, por ejemplo, porque son muy activas las amígdalas. Claro, hay muchos estudios sobre los sueños, sobre todo ese mundo, pero ¿por qué soñamos? ¿Eso lo sabemos?
No se tiene muy bien, claro, pero un científico dijo, me llamaba mucho la atención, si no tuvieramos pesadillas, el mundo sería otro. Es como conectas con unos sufrimientos ahí también, con unas cosas, con unas emociones.
Es un mundo tan complejo, pero tan real.
La sensación de la persona que en este momento sueña.
La historia, ¿cómo lo sentimos? No más la historia, pero le da una cierta calidad a la historia. Si yo mato en un sueño a una persona y después me siento en la gloria, sí, puede pasar. Pero claro, lo primero que tengo que hacer, la persona, normalmente la persona con quien has soñado, ¿qué significa para ti? Si, por ejemplo, puedes ser un actor o puedes ser un conocido que nos cae muy mal,
¿Por qué te cae mal? Porque es una persona muy egoísta, hace mal a la gente. Claro, si yo la mato en el sueño, en el fondo es positivo, porque es una parte que yo también tengo y la quiero superar y no la quiero tener más. Entonces, claro, hay que ver todo el contexto para poder darle un significado. Y los sueños que se repiten, porque hay mucha gente que tiene los sueños recurrentes.
El sueño quiere llamar la atención a un tema y cuando lo podemos ver deja de soñarlo
El sueño lleva el conflicto a la conciencia.
De alguna manera. La gente me pregunta por qué no sabemos interpretarlo. Una vez que sepas lo que significa una imagen, ya tienes una herramienta. Si tú ves árboles que florecen, fruta que está bien,
caballos que están bien, en una naturaleza abundante, quiere decir que tu vida va muy bien, pero si esto no hay, hay algún problema también. Mira, para poner algún ejemplo de alguno de los sueños, si te parece, un sueño recurrente que nos ha escrito Andrea, que dice, hola, buenas, soy Andrea, desde hace meses tengo un sueño recurrente.
A menudo sueño con un tsunami. Sobre todo con la angustia previa a la llegada de la granola. Nunca me lleva, es que está escrito en catalán, es de Taduín, nunca me llega el tsunami, me arrastra porque me despierto antes. Nunca estoy en el mar, siempre estoy en la tierra y siempre intento buscar un refugio hasta que me rindo y espero a que llegue la ola. Y entonces, en ese momento, me despierto.
Bueno, gracias, buen programa tal. En fin, ¿qué podemos decirle, por ejemplo? Sí, bueno, siempre estaría mejor, sería más nítido conocer a la persona con el problema que vive, pero mira, el mar siempre son sentimientos profundos. Si me viene un tsunami, hay algo en los sentimientos que me puede mucho y no lo puedo controlar, es algo que se avecina y ella busca como protección y es como hay algo en ella, un mecanismo,
que evade, quizás, la confrontación, o busca una protección, o busca una vía diferente de salir. Pero sí, es recurrente, porque siempre le pasa lo mismo. Hay algo en la vida que genera una emoción muy grande que no lo puede controlar, porque claro, un tsunami es algo que tú no puedes controlar. Entonces, hay ahí algo en la vida, en sus circunstancias,
que emocionalmente le pueden atacar y no sabe bien cómo afrontarlo. Si ella comentara el sueño aquí, yo le haría unas preguntas de su vida privada, y si lo puedo solucionar, este sueño ya no lo viene. Y ahí ya entramos un poco, porque es un tema también delicado, porque a veces también hay conflictos familiares.
Claro, si tiene un marido que es colérico, entonces claro, siempre salen cosas muy privadas a la gente. Es evidente que hay que conocer la persona y bueno, también ha sido como una especie de ejemplo, ¿no? De todas maneras, yo también quería preguntarte porque yo esta mañana, tampoco ahora vamos a contar nuestros sueños porque tampoco no hace falta,
Pero como sabía que venías ayer me dejó Montse, me he levantado y nada más levantarme, que yo esto lo hacía durante algunos años de mi vida, he apuntado el sueño. Porque a mí me pasa que acabo de unos minutos y ya se desaparece. Me olvido del sueño y ya no me acuerdo de nada. ¿Apuntar el sueño es algún ejercicio bueno?
Es bueno, porque es bueno en el sentido que quieres ser más pendiente, más consciente de lo que te pasa. Y normalmente la gente que lo hace también normalmente aumenta tu creatividad. Aunque quizás no seas bien el significado, pero algo siempre deja. Es como decir, mira, me sentí bien, me sentí mal. Es como mirar hacia adentro también, ¿no?
Exacto, es como conocerse mejor, querer conocerse mejor. Mira, si una persona solamente se recuerda de una línea de ver una casa enorme, pero con mucha luz, pero está vacío, entonces claro, la casa siempre es nuestro interior. Y tener una casa grande, luminosa, quiere decir, hay mucha capacidad allí, pero falta todavía poner los detalles, poner muebles.
o una señora que me dice que está en el coche y tiene una señora gordísima al lado y el coche no arranca por el peso de esta señora. Entonces claro, ¿qué hace el coche? No es tan complicado de entender. El coche te lleva de un punto a otro. Entonces el coche es la conducción de nuestra vida.
Y una señora gorda es una parte exagerada que tiene esta persona. Entonces es como hay algo tan exagerado en su vida que no deja arrancar su conducción en la vida. No tiene el control.
que ja veieu que és una experta del món dels somnis, que ens l'ha portada la Montse Ferras. És un tema que m'apassiona, m'encanta. Animeu-vos a què volem fer un curs, n'hem fet algun. A Scentsy? Si volem més informació, ascentsydivulgació.com, com sempre. Ja per a finalitzar, ¿hay algunos sueños que son más recurrentes, generalizados, por ejemplo, no sé, volar? ¿Cuáles son los sueños que los seres humanos, los hombres y las mujeres, soñamos más a menudo?
Así más a menudo no se puede decir, pero todos en algún sueño podemos volar o caernos en un abismo. ¿Qué significa volar o caerse? Mira, volar qué hace volar. Cuando tú estás arriba tienes una visión mucho más claro. Volar te hace avanzar rápido.
Entonces, claro, según el contexto, puede decir una cosa o la otra. O sea, si estás con un proyecto y tú después sueñas que vuelas, es como diciendo, este proyecto te hace volar, te hace avanzar mucho en tu vida, te da otra visión de tu vida. Y claro, significa mucho el momento que pases.
Un abismo puede también ser que pierdes el control y es como alguien te quita el suelo donde estás tú apoyado, de no encontrar una base, que te quedas de repente sin una base. Pero allí claro, ponerlo, interpretar bien de detalle, habría que saber algo de las circunstancias de la persona. Però ens hem quedat sense saber el teu somni d'aquesta nit.
El meu somni era molt ràpid. Me lo he apuntado esta mañana aquí. Estaba medio dormido. Iva con la moto por la Rambla. En el parador hi havia l'Àngel Casas, que era un famós presentador de televisió, que estava en un molt mal estado de salud, hablando de un nuevo programa de televisión.
que se iba a llamar Catalunya Diputación. Bueno, es que ha apuntado muchos detalles del sueño. Parlaban de denuncias con un abogado. Después me he ido a Kanji, que es aquí arriba, para venir a trabajar a la radio. Todo el mundo hacía fotos porque había un fenómeno muy raro y muy extraño, que es como si por detrás de la Peña del Moro, que es esta montaña que hay aquí detrás, hubiera como una especie de planeta flotando o la Tierra estaba justamente al revés, como una especie de satélite.
Entonces mucha gente estaba mirando, haciendo fotos en el móvil, era como una cosa rara. Una gente me preguntaba cosas de la fiesta mayor de Sant Just, yo me sentaba con ellos, les respondía. Uno de ellos me pisaba la mano. Eso es muy curioso.
Yo no me acuerdo. Ahora que estoy leyendo, estoy revolviendo. Desde esta mañana a las ocho, nueve que me he levantado, que es cuando he escrito esto hasta ahora, no lo he vuelto a leer. Y al leerlo otra vez, te vuelve a ver las imágenes. Es que de hecho, esto de los sueños es una cosa muy interesante y muy inquietante también.
Sí, inquietante, sobre todo es inquietante cuando no sabes el significado y te quedas solamente con una sensación. Entonces esto te puede dar como no sé qué pasa aquí, pero me hace sentir muy mal. Pero a la medida que tú te metes para ver o leer estas imágenes, es como te hace más creativo también en tu vida, te conecta más a lo que eres tú.
Al hacer este ejercicio que he hecho esta mañana, que hacía años que no hacía,
o aquesta manera de connectar con uno mismo desde otro punto de vista. En fin, Clàudia, no tenemos más tiempo. Te agradezco que hayas venido. Bueno, muchas gracias a vosotros. Podem fer una segona part. Sí, fem-la, perquè ja veus que a mi aquest tema m'aplaciona. I a més la Cristina també tenia un somni que finalment... Bueno, t'han explicat set. Que vagi molt bé. Fins la setmana que ve. Gràcies.
Les notícies de les 6. Bona tarda, us informo qui li en sabria.
Amb un punt d'emoció comencem aquest bulletí de les 6 de la tarda. El Tribunal Constitucional tanca la porta al dret a decidir dels catalans. Asegura que la decisió de convocar la ciutadania per fer consultes generals és un referèndum i que els referèndums són competència exclusiva de l'Estat. Anula, per tant, dos articles de la Llei de Consultes i també el decret de convocatòria del 9N que va firmar el president de la Generalitat. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, creu que el Constitucional ha donat, més que a tancar la porta, ha donat un cop de porta al dret a decidir. Parlament, Ignasi Abad.
Creu que ha passat el mateix que amb la sentència de l'Estatut el 2010, el Constitucional diu que el president del Parlament toca pocs articles relativament però nuclears.
Amb aquesta sentència, que aparentment ha anul·lat pocs projectes, s'ha dinamitat la part més important de la llei, perquè impedeix celebrar consultes generals. Des del meu punt de vista, el Tribunal Constitucional el que pretén és donar un cop de porta al dret a decidir. Núria de Gispert no comparteix, però acata la sentència del Constitucional i creu que reforça el caràcter plebiscitari de les eleccions el 27 de setembre. Ignasi Bà, Catalunya Ràdio Parlament.
La Comissió Europea dona dos anys més de marge a França perquè rebaixi el dèficit fins al 3%. Bona tarda. A canvi, se li reclama un esforç puntual que aquest any el dèficit estructural el rebaixi un 0,5%, és a dir dues dècimes per sobre del que tenia previst.
Per tant, França salvada per la campana, perquè amb l'evolució de la seva economia estava en risc clar que se li obris un expedient de dèficit excessiu amb la possibilitat de multes. Però la Comissió Europea, finalment, la salvada. Gemma Masdeu, Catalunya Ràdio. Nova multa multimilionària de la Comissió dels Mercats i la Competència a diverses empreses petroleres per haver pactat preus. La sanció és de 32 milions d'euros en total i se la reparteixen 5 companyies.
La part més important de la multa, 20 milions d'aquests 32, s'imposa a Repsol i 10 són per CEPSA. La Comissió del Mercat i la Competència les multa per diverses pràctiques prohibides. La primera, haver-se coordinat amb els preus del carburant, i aquesta és la més important. A més, haver intercanviat informació i subscript pactes de no agressió.
La línia de molt alta tensió ja subministra energia al tren d'alta velocitat a través de la subestació que hi ha a l'Ala Empordà. Bona tarda, avui ha entrat en servei una subestació elèctrica connectada a les instal·lacions de la Mata Santa Llogai a l'Ala Empordà. Superat el període de proves, des d'aquí es traspassa energia directament a la catenària de la línia de tren d'alta velocitat. Fins ara se subministrava des de Sant Saloni.
El projecte preveu un segon punt de connexió també pel tren al sud de Girona. S'hauria de fer a través de la subestació projectada a Riu d'Arenes, a la comarca de la Selva. Un ramal de la Mat que encara no s'ha fet per l'oposició del territori. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
Moscou hauria planificat la crisi d'Ucraïna segons el diari opositor Novaya Gazeta. Aquest diari rus publica un document de caràcter secret que atribueix a un grup grupè al Kremlin que l'hauria elaborat ara fa un any. Aquest document preveia que Rússia s'aneccionés Crimea amb un referèndum i que després induís manifestacions i raids a Donets i Luangs. Segons Novaya Gazeta hi ha una coincidència xocant entre les previsions d'aquest document rus, d'aquest document secret rus, i les accions finals del govern de Moscou.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara il·legal la instal·lació de càmeres de seguretat a l'entrada de discoteques i locals d'oci nocturn. La sentència de l'alt Tribunal català dona la raó a la patronal del sector i anula diversos articles del reglament d'espectacles de la Generalitat.
El cineasta Fernando Trueba homenatge els germans Marx en un anunci. Després de Vies Luna i Juan Antonio Bayona, el director de Velaepok agafa el relleu de la nova campanya publicitària del producte de neteja KH7.
Truéva reprodueix a l'anunci la cinta a la cuina d'una casa on hi ha set actors, un lloro i un gos abstracte d'una escena que recorda la famosa seqüència a la cabina del vaixell a la pel·lícula Una nit a l'òpera. El director madrileny ha explicat en la presentació d'aquesta breu comedia de 30 segons que espera rodar a finals d'any o començaments de l'altre la seqüela de la Niña de tus ojos. Fernando Truéva espera quadrar les agendes de Penelope Cruz, Santiago Segura i Antonio Resines per fer La reina de España, ambientada 18 anys després de la primera pel·lícula.
Esports o del Serra? El pilot de Fórmula 1, Fernando Alonso, ha deixat a primera hora d'aquesta tarda a l'Hospital General de Catalunya on estava ingressat des de diumenge. Després de tenir un accident durant uns entrenaments de pretemporada, Alonso ja té l'alta mèdica, però demà no participarà en els testos de Fórmula 1 que es faran al circuit de Barcelona a Catalunya.
Avui s'han de jugar els dos partits que falten per tancar l'anada dels vuitens de final de la Champions. A tres quarts de nou, Bayer Leverkusen, l'Èthic de Madrid, i Arsenal, Mónacu. Aquest vespre també, a partir de dos quarts de nou, es juga el partit de la Liga Sòbal d'en Ball entre el Naturhaus, la Rioja, segon classificat, i el Freykin, Granollers, tercer. I encara en en Ball, el jugador francès del Barça, Nicola Karabatich, estat elegit millor jugador del món del 2014 per la Federació Internacional. Us esperem a les set al Catalunya Vespre amb totes aquestes notícies.
Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parlarà Andrea Bueno. Fins al 9 de març hi ha temps per participar del concurs de vídeo Estats de memòries en moviment que organitza la xarxa de Ciutats Educadores coordinada per l'Ajuntament de Sant Just. Des del consistori fan una crida per animar la gent a participar-hi. Aquesta xarxa temàtica tracta la memòria de les ciutats i participa en una dotzenada de ciutats de tot l'Estat.
Sant Just, Sant Feliu, Sant Adrià del Besòs, Orihuela, Santiago de Compostela, entre altres. Onze persones populars hi participen, fórmulen preguntes sobre el patrimoni de les ciutats a la xarxa a la memòria de les ciutats. L'objectiu del concurs és crear vídeos de fins a tres minuts, originals, innovadors i divertits sobre el patrimoni, contestant les preguntes que plantegen personalitats, com ara clar assegurar Estopa, Sidoni o Joan de Usà. A poder consultar amb més informació d'aquest concurs, les bases completes del certamen, el web catadememoria.blogspot.com.
Gràcies per atendre'ns.
Més coses, el ple municipal de febrer aprovarà demà dijous una emoció de suport a les entitats de Sant Just davant la llei sobre l'impost de societats. Es tracta d'un document de suport davant d'aquest canvi legislatiu impulsat pel govern espanyol i és que des de l'1 de gener totes les entitats, sense excepció, han d'atributar una part dels seus beneficis anuals. A banda d'aquesta emoció, el ple tractarà d'aprovació del Pla de Prevenció de Drogodependències de Sant Just per als anys 2015-2019. Tot plegat serà demà a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
I acabem destacant que avui és l'últim dia per comprar els tiquets per assistir al sopar ball de les dones que es farà el dia 6 de març. És una activitat que s'embarca en els actes de celebració del Dia Internacional de la Dona. El sopar de les dones tindrà lloc divendres 6 de març a la sala municipal de la Teneu. Els tiquets costen 25 euros i s'han de comprar a partir de les 6 avui fins dos quarts de nou del vespre a la seu de Justdona al centre cívic Salvador Espriu o bé aquesta tarda també al centre social al Milanet.
i també ha marcat en la celebració d'aquesta jornada el dia 7 de març es farà la sortida a la Triomf d'Àvila de Cans per veure l'obra La Plaza del Diamante dirigida per Joan Oller i protagonitzada per Lolita Flores. El preu de l'entrada és de 15 euros i es podrà comprar avui a la seu de just dona.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició Vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio-radiodesvern.com. Bona tarda.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Santjust. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. Clar, crec que vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. I esperem. Veus que la parròquia?
Paraula Viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esver, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onsa.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona parlarem amb la Roser Arts, d'Educació Canina, que avui, per cert, vol parlar i reflexionar al voltant del tacte. Un sentit que, per cert, utilitzem contínuament amb els gossos. Ho parlarem d'aquí una estona amb ella. També tindrem l'Èric Pomar amb la seva secció habitual ja de les aplicacions mòbils. I connectarem amb el Casal de Joves per saber què ens espera els propers dies en aquest equipament juvenil del nostre municipi. Però abans de tot això, anem cap al Trending Tòpic de la Segona Hora.
Avui un dels primers més comentaris de Twitter ha sigut debat de l'estat de la nació, el Tribunal Constitucional, també la sèrie Villalobos, Candy Crush.
Per què? Perquè aquests dies s'està fent l'últim debat de l'estat de la nació abans de les eleccions generals. La notícia del Tribunal Constitucional sobre el debat del 9N i la llei de consultes s'ha conegut en ple debat. Tot i ser un dels aspectes destacats al debat, Rajoy s'ha limitat a recordar que la llei està per damunt de tot
i ha tornat a dir que Espanya creixeria econòmicament encara més del que afirmen les previsions i fins i tot del que va afirmar. I s'ha tancat així un debat en el que avui intervenien els nacionalistes bascos, el grup mix i Esquerra, entre altres. Bé, per exemple, no ha estat un debat relaxat, no? Ni molt menys després de les acusacions entre Rajoy i Sánchez. Avui el Congrés s'ha sobresaltat amb el diputat de compromís Joan Valdoví, degut a que s'ha marejat quan portava tan sols un minut amb la paraula. Ha estat el moment tens, per dir d'alguna manera, del debat, però el moment polèmic de
que perdura encara avui a les xarxes, doncs el va generar ahir la vicepresidenta de la cambra Celia Villalobos, quan presidia el congrés precisament, perquè va ser enxampada jugant al Candy Crush mentre Rajoy feia la seva intervenció. Sí, diu que està enfadada perquè ha anat demanant vides a tots els diputats i no li ho volen donar. Escolta, Trista Nulló, a l'actor, diu debat sobre l'estat d'uns pocs. Per exemple, a Twitter.
Sí, un altre comentari. Dani Sint, de House, diu... Que fins i tot ha deixat el Candy Crush ja perdut en nivell. Oh, divine. I el Damian Stoppitt, diu... És que de veritat, eh.
I després diuen, però fan els gags, ja, ells mateixos, en fi. Més val prendre's un conya, com deia aquell. Un quart de 7 a la tarda, Roser Arts, què tal? Molt bona tarda. Molt bona tarda. Com estem? Home, doncs bé, però així d'entrada t'he d'escriure a l'orella, eh, Jordi? Així, en directe? Hòstia! Home, vaig sentir la secció de la setmana passada i em vaig posar bastant verda, eh? Us penseu que és el Carnaval de Vilanova, a veure? Ai, ai, ai, ai!
A veure, Roser, tornes a Vilanova, havies d'estar amb nosaltres la setmana pasada fent la secció d'educació canina, però per X o per B, a mi em va arribar que no estaves en condicions.
A mi em va dir, l'Albert actualment, i el sito ell, diu que els Vilanovins durant aquesta setmana no es pot comptar amb ningú de Vilanova perquè ell va dir que tenien molta feina i jo vaig dir que cadascú regés la seva pròpia conclusió de les coses que passen durant aquella setmana. No esteu gaire per la situació.
De dues maneres ja ha passat, no? Esteu una mica més relaxats. Sí, ha tornat tota la normalitat. La gent ja treballa. Va sobria pel que riu. Ja està bé. Ja us explicaré un altre dia, perquè no ve el cas. Però us dic només que imagineu-vos si es dures el carnaval de Vilanova, que tot el poble juga al joc aquest de matar. Què?
Sí, durant els dies de carnaval, el joc de... La banana. Com la peste alta, saps? Sí, sí. Aquí, a la festa major de Sant Just, també, que s'ha implementat des de la festa major passada, i jugàvem al joc de la banana, que era una mica, també semblant, eh?, que has d'anar amb un plàtan.
Aquí teniu la pastanaga del rei. A Vilanova teniu la pastanaga del rei. I no pots matar algú que porti, n'has de payar-s'ho. Vagi despullat o estigui inconscient. Les restes poden morir. Inconscient. M'agrada molt aquesta paraula, perquè la gent mata per aconseguir la xapa de l'altre. Aquí les normes és que no pots matar ningú si porta barret. Si porta barret no el pots matar. És més fàcil. Clar, és que a Vilanova hi ha milers de persones jugant al joc de la pastanaga. És el carnaval, home, és el carnaval.
Va, no, en Pí, vas disfressar... No, no, no, no, és que m'interessa. Va, vinga, va, vinga, vale, vale, va. Mentre és el teu carnaval és el primer que venga alegria. Però tema disfressa de gossos. Vas disfressar algun o algun coset? No, no, no, i no estic gaire a favor. Diguem que no jutjo, ni prejutjo, però prefereixo que no. Ja ens ho va dir l'Albert la setmana passada, que jo tampoc no anava...
Les coses solen anar bastant a una, l'Albert i jo. Ara, hi ha cada disfresseta que... Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. En fi, si entrem en matèria, ella ha aclarit el tema carnaval, que és que ahir a la saba se'n no podia perquè estava treballant i fent coses per la festa. Avui volem parlar del tacte, el tacte al voltant dels gossos. Un sentit que lògicament utilitzem continuament amb els gossos i les gosses, no?
Sí, sí. A més, avui, donant-li voltes, mentre es preparava la secció, deia, mira, per nosaltres és el tacte, perquè ho fem molt amb les mans, els toquem molt amb les mans, i ells no, en lloc del tacte, el que fan servir és el contacte. Algo que és més d'acompanyar, no?, més que de tocar.
De fet, ells també no tenen tacte perquè a l'hora que trepitgen cada vegada al carrer o diferents tipus de sol, en aquest cas, doncs tenen un tacte diferent. Tot i que nosaltres no l'acostumem. Ai, no em surt en català. L'almodilla, el que hi ha sota el peu. El coixinet, això. El coixinet és molt sensible, s'ha d'anar en compte. Els gossos que no estan molt acostumats a anar a la muntanya, per exemple, si un dia van i passen un dia així...
entre cometes de juerga, poden tornar amb alguna llegueta o amb una mica de vermelló, perquè és sensible, és sensible, és com la nostra pell. I en aquest cas cal tenir algun tipus de precaució o no podem fer res? No, sí, hi ha cremetes i tenir-ho en compte. L'únic que us diria és que hi ha unes cremes que són per abans, durant i després.
Roser, avui parlem del tacte amb els gossos. Com toquem els gossos? En general, els toquem bé, els gossos? No penso que en general no. D'entrada, el primer que em va venir al cap quan vaig començar a plantejar aquest tema va ser la típica, és la mà directa al cap del gos.
Va haver-hi un moment que em vaig plantejar, imagina't que vas pel carrer i algú que no coneixes el saludes així, posant-li la mà sobre el cap. És bastant agressiu, és prepotent inclús, és incòmode. Llavors, per què me'ls golfem així? Perquè ho hem après així. Però ja que ho sabem...
El que podem fer és intentar fer-ho d'una altra manera. Algun cop n'hem parlat. La millor manera de presentar-se amb un gos és baixar i deixar que s'acosti a ell. I a partir d'aquí, jo soc del pare de començar a tocar per la zona dels humoplats. La millor és anar per tocar un gos. Humoplats i pit. I després ells mateixos.
Jo crec que la majoria de gossos ja se't col·loquen aquí. Aquí millor. Per tant, és veritat que el 80-90% de les persones quan toquen un gos, i sobretot un gos que no coneixen, que el vam fer com una carícia, i ara tampoc no ho fan amb mala intenció. No, per res. O per exemple li rasquen el clatell aquí a darrere, el cap. Tot això, en principi, si ho evitem, millor?
Home, pensa que és això, és una mà directa a la cara, als ulls, perquè vas a tocar-li el cap, però, clar, la sensació és de sobre d'un individu que fa dues vegades més que tu en alçada, home, resulta bastant agressiu així d'entrada, o bastant violent, no? Clar. Llavors, bueno, hi ha gossos que t'oleren perquè tothom ho fa així, i gossos que no, llavors és quan hi ha petits problemes o petits conflictes.
Però si ho tenim en compte, que la següent pregunta que t'he posat en el guionet que t'he enviat ja va per aquí, sempre es agrada o no? Ja sabem que no. Com veure-ho? Observant. Hem parlat molts cops de senyals de calma. Un barall, per exemple, pot voler dir que estem acostant-nos massa ràpid o massa intens o per una banda que no li agrada. O la tensió d'una musculatura també ens dona molta informació.
No, no, de fet, anava a dir que depèn de com vagi, la situació, cal estar una mica alerta, no? Tenir aquesta sensibilitat. Per cert, els gossos i els humans ens toquem de la mateixa manera? Entre nosaltres, eh? Aquí anava entre homes i entre gossos. No, gens ni mica. Nosaltres som, partim de... anem a la branca base, no? Nosaltres som primats. El primat fa servir les mans per tot.
Els micos fan, es netegen, es fan carífies, s'abracen, i és molt primat. Nosaltres tenim aquesta manera de relacionar-nos físicament els cànits, no només els gossos, els cànits no.
Això no vol dir que no gaudeixin o que no estiguin en contacte. Ho fan molt. De fet, és una manera de vincular-se amb els que viu molt forta i molt potent. És una manera de tenir la seguretat de no quedar-se enrere. Perquè si tu estàs dormint amb un altre individu i estàs en contacte, tens tot el llom en contacte, quan l'altre s'aixeca tu t'aixeques. Com a mínim et despertes.
Sí, de fet és utilitzant molt més l'olfacte, per exemple, no? Sí, no, però el tacte també, el tacte també. Si un gos et pot venir a demanar estar en contacte moltes hores al dia, l'únic que no necessàriament vol les carícies. I a la meva gossa li encanta, mentre jo me'l sento llegir o me'l sento a l'ordinador, ella s'estira els peus i em posa el cap sobre el peu, ja està.
Hi ha gossos que sí i gossos que no, però hi ha gossos que no i s'ha de tenir en compte també.
I amb aquests gossos que no toleren tant el contacte com altres, hi ha alguna manera perquè cada vegada ho tolerim millor o més? Sí, treballar-ho, de fer... D'aquí uns dies... Parlo d'avui això perquè estic preparant una altra entrada pel blog que parla d'això i allà explico una miqueta la ganja, la meva gossa, que ara podríem dir entre cometes, que és un d'aquests gossos addictes a l'Acarícia, que es ve a buscar contínuament.
Aquesta gossa va arribar i no tolerava per res el contacte físic ni amb persones, ni amb animals, ni amb altres gossos. I com vas aconseguir canviar aquesta tendència? Permetent i donant aquest espai. Deixant el que dèiem al principi, deixant que ja fos la que tingués interès per acostar-se, la que de cop i volta un dia... No estic en contacte, però estigui a un metre vostre.
i no volem fer córrec, no ser impacient, no? En casos així que són realment el gos té un conflicte amb el contacte físic, no ser impacient, o sigui, donar tot el temps del món, perquè al final ells necessiten d'aquest contacte físic. Escolta, i aquests gossos que s'acaben convertint en addictes a la carícia? Bueno, respectar-ho i ja està, no? No té més misteri. Jo el que procuro, en el cas d'ella, clar, no soc gens exigent perquè sé don bé.
No, però al final quan som addictes a la carícia és per la nostra pròpia necessitat de tocar-los tot el dia. O per amanyagar-los o perquè nosaltres tenim necessitat de carinyo o perquè ens agrada el cap que tenen o... És el revés, nosaltres convertim en addictes a la carícia però per la nostra necessitat, no? Sí, jo penso que sí, sens dubte. Igual algú se'm tiraria el coll però jo penso que sí.
Llavors, per aquelles quatre persones que tenen un gust de petitó-petitó, és recomanable des de molt petits que comencin a tocar-los i d'això? Jo, més que tocar-los, el que faria seria canviar el xip. O el que us diria seria que és el que jo procuro fer per no reforçar-li aquesta adicció a la ganja, diguéssim. Jo el que faig és centrar-me molt en el que és el contacte passiu, que és temps de qualitat també, perquè és beneficiós per nosaltres a nivell cardiovascular, a nivell emocional,
i relaxa, realment està en contacte amb un individu amb qui tens confiança, només en contacte, sense necessitat de manyegar, d'apretar o de posar. Com és aquest contacte passiu? Doncs que estigui assegut, per exemple, sobre les teves cames i està sense tocar-lo o del peu. O fer-te una fiesta amb ell. Us recomano 100% una fiesta amb un gos. És una de les sensacions més placentes que hi ha, més plaents.
I ara la pregunta telefreu al revés una mica, perquè a mi em passa el mateix que a tu amb la teva gossa. La meva gossa dorm damunt del llit, està tot el dia al damunt, no para de llapar, és una mica com... Prou. Hi ha alguna manera perquè no demani constantment i a totes hores?
El que pots fer és començar... Si pots recuperar, si no, això t'ho podem enviar a l'Albero i jo, eh? Si pots recuperar una mica els dies que hem parlat de comunicació, per exemple, a través de les senyals corporals, tu li pots dir, ara no em ve de gust a mi, o t'estàs passant, igual que t'ho diu a ells, estàs sent massa intensa, girant una mica el cap, tancant els ulls, girant-te d'esquena, inclús si és molt insistent... Llavors, igual, a les primeres vegades li costa, però mira que tu vegis fer això,
El primer dia triga 10 minuts a donar-se, que li estàs dient que no et ve de gust, i quan marxa, marxa en plan, ostres, m'he passat, perquè se'n dona en compte. Hi ha un moment que se'n dona en compte que t'estan molestant o que no és la manera de demanar-ho.
I llavors, poc a poc, és anar-ho valorant. Tu també coneixes la teva gossa, veus en quin punt t'està demanant una carícia i en quin punt està necessitant una carícia. Avui amb la Roser Arcs, la nostra educadora canina particular, ajuntament amb l'Albert, estem parlant de com tocar els gossos i el tacte, una mica en general, i aquesta relació que establim amb ells. Ja per acabar, quina és la millor manera de tocar un gos i els beneficis que poden arribar a tenir tant per ell com per nosaltres, aquest contacte amb un gos?
Al final, la millor manera de tocar un gos és diferent per a cada gos. Te la dirà cada gos. Jo sempre recomano que siguin contactes passius o tranquils, que no siguin amb aliments molt forts, que no siguin molt humà, molt primant. Que siguin més respectuós amb la natura del gos.
i tira aquí dins de la confiança que tingui. Jo deia que la meva gossa puc, en un moment donat, fins a una cosa constant, agafar-la i abraçar-la, perquè em ve de gust. I ja està, no passa res. El problema és que quan això es converteix en una edició, el gos necessita aquesta carícia i fins i tot arriba a molestar la gent que arriba i que no el coneix de res, demanant carícia. És igual que el de la piloteta. És com tot. O sigui, és anar graduant, anar graduant,
observant molt, coneixent el gos amb el que convivim, i intentant això que no sigui perjudicial, al final, una cosa i l'altra. I els beneficis és el que et deia, no?, els beneficis, bueno, et porten... Això és científic, volia dir, ho han estudiat i estan libres. A nivell cardiovascular, descansar amb un gos millora molt, molt, molt, el ritme sanguini millora el ritme de...
El rima respiratori millora moltes coses a nivell orgànic, relaxa molt, sí. Cristina, última pregunta? Sí, no, que parlant d'això, justament amb la Roser, m'he recordat de quan era petita que jo em tirava els gossos literalment, els abraçava, els tocava... Era gos que passava pel carrer i jo allargava la mà i el tocava. Mai m'ha mossegat cap gos, això sí, però no sé si és que potser veia més o menys aquest impuls de gos podia tocar, tampoc els tocava tot, suposo, no me'n recordo, però... Jo feia el mateix, Cristina, jo el que sí que crec que vaig tenir sempre és un cop...
M'havia tirat això i l'havia abraçat. Si el gos em va fer alguna cosa o s'havia girat i m'estava molestant, estava conscient i era com va bé. El deixaves? No, per això et preguntava. Recomanes en aquest cas el fet d'alguna persona externa que toqui a un gos que vegi del carrer que no sigui seu?
Jo no, aviam jo ho faig eh, però ho faig igual que parlo amb una persona que no conec quan hi ha hagut una petita presentació. Jo quan em veig un gos pel carrer i em ve de gust interactuar amb ell, li faig saber que probablement el que faré és ajupir-me mirant-lo o dient-li clarament vull relacionar-me amb tu i el gos decidirà. I si el gos decideix passar de mi normalment jo me'n vaig com si no hagués passat de mi. I el fet d'allargar la mà també serveix no suposo?
Sí, el que passa és que el fet d'allargar la mà és el que dèiem sempre, amb la consciència de fer-ho de base a la baix. Perquè és menys agressiu. Roser, moltes gràcies. Una setmana més per les teves aportacions en el món dels gossos, que escoltem molt atentament, encara que no en tinguem, com és el que s'imagina. Jo he de dir que estic molt contenta de tornar a sentir la Cristina. No és que no m'agradi sentir-ho. No, ja ho sé.
Com es nota? Jordi necessites un gos. Compartir-me l'opinió, perquè jo també estic molt content que la Cristina després d'aquestes mascudes vacances. Estava tan bé jo a casa. Roser, moltes gràcies, que vagi molt bé. Molt bona tarda a tots. Adéu. Fem una pausa de res i amb Lluís Pomar repassem les aplicacions de setmana. Fins ara mateix.
Sóc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
Per la Penya del Morro o del Moro. La Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi, agraïls-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
2.45 de la tarda en punt i ja tenim aquí Fidel a la seva cita, que a dimecres el programa l'Erik Pomar amb les seves aplicacions mòbils, Eric, bona tarda. Com sempre, repassarem algunes aplicacions pel que sigui l'Erik que ha escollit aquesta setmana per tenir en compte
Les meses carregades a l'IOS, a l'Android i acabarem amb l'aplicació xorra o friki de la setmana. Comencem amb el joc de la setmana que podríem dir tranquil·lament, que és el Càndig Cràgid. El Càndig Cràgid, home, el congrés. El president de Celia Villalobos ens ha entrat. Ahir, que estava jugant aquest mític joc, Eric... Ho he vist, ho he vist. Avui ens portes prou un joc que es diu Duet. Exacte, és un joc molt però que molt complicat. Ah, sí? Us aviso.
Tracta de dos boles, una blava i una vermella, que estan totes dues, diguéssim, unides a un cercle, al contorn d'un cercle, i tracta que no poden tocar uns rectangles que et van baixant a la pantalla de dalt a baix. Llavors, has d'anar tocant un tros de la pantalla o un altre, o sigui, costat i costat, perquè aquest cercle, en què estan incrustades les dues boles, vagi girant i que passi el rectangle entremig d'aquestes dues, perquè no toqui.
És complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat. Complicat.
20 minuts cada nivell, segur. S'ha de pagar? No. Bueno, sí, aviam. Això és l'altre tema. Per allò, segur? No, aquesta setmana la posa com a app de la setmana. La pots baixar gratis. Si no val 99 cèntims, però per Android és gratis.
En fi, caminant de qüestió, anem cap a l'aplicació. Aquesta setmana ens portes una que es diu Push Bullet. Sí, una aplicació super útil si treballem constantment amb l'ordinador i amb el mòbil o amb la taula o amb el que sigui. Llavors, aquesta aplicació el que ens pot fer és notificar a l'ordinador quan ens arribin missatges, trucades, coses així.
També podrem passar el que estiguem per exemple buscant per internet el nostre mòbil a l'ordinador perquè se'ns obri l'ordinador o perquè ho podem fer del revés de tota manera. Tu dius que ens ha d'anar bé si utilitzem diferents dispositius. És un enllaç entre el mòbil i entre l'ordinador. Bàsicament perquè poso les coses que t'estalvies molt de temps.
Clar, no has de passar-les, ja se'n va directament. Com una pantalla mirall, per entendre'n. Per exemple. Bé, doncs es diu Puigbolet, és gratuïta, s'ha de pagar o com va? No, no, és gratis, tant per Android, com per Windows, com per iOS i com per Mac. Anem cap a les aplicacions més descarregades, comencem per l'IOS, que és l'Apple Store. En cinquena posició, quin tenim, Eric? El candy creixaba, normal, però és el normal, eh? Sí, ah, vale.
L'alt Carmel, de tota la vida, el primer de tots. Ara feia dies que no hi havia ningú que ens escrivia al xat de la ràdio. Tenim una persona que diu, Marc Romeri, em sona. Podríeu repetir el nom de l'aplicació? Aquest noi no ha d'estudiar que està d'exàmens?
Quina... Eric, quin és el nom de l'aplicació? Puig Bullet. La primera, és duet. Hem dit dos. La duet és del Joc de Setmana i Puig Bullet és l'aplicació de setmana Marc Romeni. Romeni. D'això és noi... Deu ser italià, aquest noi, no? En fi, aprofito per dir que, si voleu comentar el que vulgueu, teniu el xat de radiodesbem.com a la vostra disposició, que ens escoltem des d'Itàlia, fins i tot. Està molt bé.
I de més lluny encara ens han escoltat, no? Sí, des del Brasil. Quarta opció de les més descarregades. Class of Clans. Un clàssic d'aquesta secció. En tercera opció... Candy Crush Soda.
M'he quedat encallat. Ja m'he quedat encallat. Tant el càndig que deix normal. Que estic al nivell 200. Però si ho vas deixar fa molt de temps Jordi. Va tornar. Ah, quan jo estava malalta. Ah, molt bé. Per recordar-te tu. Ah, per cert, em va arribar una vida teva que ja vaig dir que era raro una cosa del Jordi o alguna cosa d'aquestes. I què, com vas? Bé, ara m'he tornat a encallar. He portat dues setmanes amb un ritme loco, molt bo. Pujant nivells. M'he tornat a encallar.
El Mar Romeri diu, pensa que no he parlat dels meus somnis, Jordi. Ah, bueno, escolta, perquè no has volgut, però els ullents podrien haver posat aquí el que volguessin al xat. En fi, tot i que els somnis del Mar Romeri... Però si s'interessen gaire, eh?
Més coses, Eric, tenim en segona posició quin duet. Quina casualitat. No vull dir res més, però la meva teoria és que no són les més descarregades sinó les que a pèl li interessa. I en primera posició a l'Apple Store tenim a... Preguntados. Fa bastantes setmanes que estem aquí.
Anem ara cap a les aplicacions del Google Play, les més descarregades d'aquesta setmana per dispositius Android. En cinquena posició trobem a Clash of Clans. Un clàssic, perquè tu no has jugat mai a Clash of Clans. No, és que ara li he fet una cara a l'Eipomar de què és això. No recordo, segur que la sé. Poblats. De fet ha sortit diverses vegades al rànquing. És una de poques aplicacions de jocs.
Que s'annuncien per la tele, i a més em sembla que la Superbowl, el Liam Neeson, va fer un anunci del Clash of Clans, molt catxondo i molt xulo. Tu tens un poblat i has d'anar atacant altres poblats, i llavors has de robar, fas un exèrcit amb diferents coses. Amb, no sé, enanitos, no? Elves... gegants.
En quarta posició, a Wellplay, quina és l'aplicació més escarregada d'aquesta setmana? Candicrash normal. Estan intentant revifar-la una altra vegada o en fa la sensació? Si la gent s'ho escarrega, jo és així. No és que l'he d'entendre revifar ningú. El que para que et dic una cosa que a mi m'ha passat, i és que em vaig baixar el soda també,
El so de quin és? És un dels últims que és el que... les llambinadures pugen cap a dalt perquè hi ha com una mena de líquid. En lloc de baixar, baixen i pugen. No sé què anava a dir ara.
Gràcies. Jo tinc la teoria que tot torna perquè jugues a dos o tres candy crush a l'hora. Vas passant de l'una a l'altra. Perquè arriba un punt que no pots jugar fins al cap de 15 o 20 minuts perquè no tens la vida, si no te l'han donat. Aquesta estona jugues al soda. Que estan al soda i no pots passar vas al candy crush normal. Que vas al candy crush normal vas al...
Així vas fer una mica la vida... Jo no ho faig eh això. Tu què fas? Tinc vides limitades. Tens vides limitades? Home clar. Perquè la cel·la ja t'envia moltes vides o què? Podria ser una opció però no és el cas. Què passa? Però no saps el truc? No. Com que no? Ah, a veure. Ostres Jordi però si l'he explicat més d'una vegada aquí. És aquell de posar el telèfon en mode avió? No.
Quina és? No, tu entres del Candy Crush. Qui t'has gratuït, si l'imitaves, no necessites que t'enviïn. Home, a mi si me les envies em va bé perquè m'estalvio fer tota aquesta història. A veure, Cristina, com podem tenir més vides del Candy Crush sense haver de martiritzar els nostres contactes de Facebook?
Mira, és bona opció. Tu estàs amb el can di creix, el tens a zero, te'n surts de l'aplicació, te'n vas al ratllotge del mòbil, poses un dia, jo poso sempre un dia, són unes hores, pots posar les hores que necessites, però jo poso un dia endavant, canvio el dia, me'n vaig a l'aplicació, l'obro, m'apareixen de cop i volta les cinc vides, tanco l'aplicació, torno al ratllotge i el torno a posar en normal.
Torno a entrar a Can Dicres i ja tinc les cinc vides. Però sí que cal dir que alguna vegada falla, perquè a mi m'ha fallat, he hagut de tornar al rellotge, canviar-ho una altra vegada i després m'apareixen. Cristina, això és molt perillós, perquè estàs destabilitzant el rellotge del mòbil, que moltes coses van en funció del rellotge. Com per exemple, el Gmail o el mòbil no et deixa entrar de vegades. Em va passar un dia que em vaig oblidar, em vaig deixar el rellotge mal posat i dic, i aquest correu que no? Que és raro, se'm va moure tot, però que no Jordi, que no passa res. No passa res, i no pots agafar i posar-l'hi.
i un any després... Sí, també. I el WhatsApp va loco, que et diuen que m'està arribant a una hora, que és tres hores abans... No, de fet, amb el WhatsApp també, quan em va passar això del Gmail vaig veure que hi havia missatges que em posaven que m'arribaven una hora més tard del que ja m'havien arribat. I coses rares d'aquestes, però quan després ho canvies i no passa res, de totes maneres, sí que cal avisar, i és que si fas això i ho fas malament i et deixes com a mi m'ha passat el temps canviat, el que et pot passar és que quan entris al Candy Crush et posi que en comptes de 20 minuts per tenir cada vida
t'apareguin que has d'esperar un milió de minuts o no sé quant. Canvies directament l'any del 2015, poses el 2016 i ja està. Fins aquí la nova sessió dels consells de Cristina Vargas a Can Dicreix. En fi, dit això, continuem repassant els més descarregats per Google Play a dispositius Android. En tercera apuriació trobem a Subway Surfers, un clàssic Subway Surfers, que és aquest noi que va un monopetí entre els trens.
En segona posició trobem l'Aberinto 3D, que és el clàssic joc de l'Aberis. Vas movent el mòbil. I en primera posició tenim preguntados, que coincideix aquesta demana amb la més descarregada de l'Apple Store. Podríeu fer un preguntados un dia aquí a la secció del PP?
Com funciona la pregunta? No juguen mai a preguntar-los? És com triviar dos? Sí, és com triviar dos. Cadascú es posa d'això però no cal. Un de nosaltres obre l'aplicació i anem fent preguntes per provar els jocs.
Acabem ja la secció com cada setmana amb l'aplicació Freaky que ens porta l'Èric Pomar. Avui ens portes un clàssic que es diu Insultator.
Si una persona et cau rotundament malament i t'has quedat ja sense insults, l'insultator és la teva aplicació. Tens més de mil insults diferents que pots personalitzar amb el nom d'aquella persona. M'imagino que l'has portat, no? No. No posaré insults per la ràdio. És el que li s'abre un tant. Tens el mòbil aquí? Li he fet un senyal?
Són insults molt forts. Sí, sí. De fill de ta mare cap amunt. Exacte. Vale. Però està bé perquè tu li intrudeixes el nom. Molt bé. L'intrudeixes el nom i llavors et diu... tal és. Bueno, insults amb el teu nom. Més de mil insults amb el nom de la persona. Exacte. Però perdona, és una veu o només...? Les dues coses. Ah, sí? Sí, sí, sí. Potser que t'ho digui, digue'm. Està bé, perquè li pots enviar una altra veu per WhatsApp i ja està. Exacte. Ja t'estalvies d'insultar-ho a la cara.
I què és el que és xulo? Doncs que et pots afegir els teus propis insults i es compartiran amb tota la comunitat. Molt bé, així anem fent i així anem insultant. I si no coneixes algú, ja l'has après, no? A mi jo soc molt fan dels insults de la vegeta, de bola de drac, tot s'ha de dir. No sé si alguna vegada us heu fixat. Quin són? Home, cap cigrany, cap de porc...
Jo soc molt fan d'aquest. El Marc Romero diu aquesta manera bé, diu Jordi. Perquè Marc Romero diu, a Itàlia es vol que insulten molt a la gent.
En fi, doncs, Eric, moltes gràcies, una setmana més per haver-vos del programa, que vagi molt bé. Nosaltres fem una petita pausa de no res, i d'aquí uns moments ho acabem ja de petar amb el Sergi Arrada, del Casal de Joves de Sant Just, que, com sempre, ens rebran amb la seva simpatia natural i innata. Fins ara mateix.
Veus que la parròquia?
Paraula Viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esver, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onsa.
Un nom marc, unes idees, un color al blau, unes esclapes a la barba,
Sergi Arrada Ruiz. Bona tarda. Bona tarda Sergi. Què tal? Què t'expliques? Bé, aquí estem. El que és el de joves, com va la tarda? Pensa que avui no em truca. Com vols que et truqui? La meva secció predilecta dels dimecres a les 6.45. Es tracta de cuidar molts uients.
Sí, de fet és l'única que hi ha, els dimecres al 6.45 aquesta hora. Bueno, a vegades no, eh. Has caído en la trampa jo. Te'l talles? A vegades sí, a vegades no. Però normalment en principi aquesta és la teva secció inamovible dels dimecres a la penya del morro. Home, penseu que el Sergi Arrada i el Casal paguen una pasta cansa. Pasta en aquest programa.
La mateixa que tu em pagues a mi perquè vagi jo al festival de Sitges. O la mateixa que et pago per tenir-te també aquí cada dimecres. Si estem forrats, si nedem és en l'ambulància, que va dir aquell dia un dia. Escolta, Sergi, a casar el què aquests dies? A casar el què? Aquest divendres tenim... Ja hem parat avant això.
Basta tard. Què vol dir que no cal que parli? Bé, hem parlat ja amb la Clara Nervión. I què tal, què es compta? Diu que bé. Diu que ho presenta ella amb el Calbornà, que passarà a partir de les 11 de la nit, fins a les dues de la matinada, que tothom qui vulgui que vagi, que hi haurà birretes, una mica de música al final, que serà el clàssic Furor, Furor.
No crec. Ja m'estranyaràs. No, volia venir però al final no puc. Tinc l'agenda mal apartada. No puc venir. Si tu no pots anar, vinc a fer una competició ràpida entre el Sergi i tu. A veure qui guanya. Sergi?
Vinga, va, sí, m'agrada la idea. Tenim la música de Furor. Posa la música de Furor. Tu presenta. Prendes tu, Cristina? Sí, vinga, jo faig les proves.
Però Sergi també has de cantar tu eh. Però per això no és la prova. Ah no? Perdonem, mini-punto per a Jordi. Perdona, qui determina? Qui és la presentadora i el jurat? Jo. Doncs ja està. I Verdugo. De tot. És el que ens ha dit la gran Arbió que farà el divendres. Que el Marc i ella seran els presentadors i jurat alhora. Comencem amb la primera prova. Es tracta de cantar una cançó que contingui la paraula cel. Cel? Sí.
Per marzi muntanyes i per tot... No, no, no. És que he fet molt de drac, no sé... Hòstia, cel... Tic tac, tic tac, tic tac. Però hi ha un temps il·limitat o no? Home, clar. Se t'està acabant, eh, Jordi? Com?
Fins demà podem estar. És el torn del Sergi, de moment en pausa. Sergi, alguna cançó?
Jo la tinc, ja la tinc. Que has buscat Marisel, tu has buscat o què? No, jo ja la tinc ja. Vaig a apuntar i si no m'oblido es pot apuntar. No m'apunta jo. No busca res. He anat a buscar però la Cristina m'ha enganxat i llavors ja no busco res. És veritat, ja no busco res. Què canti el Jordi? Si tu vas al cel amb patinet...
Fes-me un bon lloc, que hi pujo jo. Si tu vas al cel amb Pati, eh. Fes-me un bon lloc, que hi pujo jo. Aire, aire. Aire, aire. Què? Minipunto, no? Minipum pel Jordi, sí.
Bravo, bravo, com mola. Tu cantant de la musical no seràs mai. I tu, un persona amable, tampoc. No, amable jo sí. No, però si dius aquestes coses no. Escolta, miri el punt per mi, que et fa ràbia que has perdut. Vinga, tenim una altra o no? Sí, ara m'heu de dir una cançó que sabíeu tots dos i jo diré una paraula d'aquesta cançó que quan canteu no la podeu dir. Quina cançó voleu cantar?
A veure, no ho sé, quina cançó, que s'actiguem els dos. Sí, que us agradi, una coneguda, no és tan difícil. Sergi, què? Jo crec que no tinc els mateixos estils musicals que tu, eh. Ah, no? Ai, vale. Diràs tu una, ara si me la sers. Cindy Lauper. Girls just wanna have fun. Clar, Girls just wanna have fun. Has buscat una senzilleta, eh. Ho he fet per apropar-me a tu. Ja la tenim, no? La paraula que no es pot dir és Girls.
Comença Jordi. Jo he començat abans ja. Comença el Sergi. Ara jo busco la lletra. Ah, jo també. És més fàcil. Veieu ja quan posen gels. No podeu. Es tracta de cantar. Jo de memòria no me la sé. Jo tampoc. Això es tracta de buscar una cançó que sapigueu més o menys de memòria i evitar la paraula justa.
Si no, podem ballar-la. No, aquí ballar res. Això és la ràdio, es tracta de cantar. Canta una mica. He fet el ridícul ja. Ara toca a tu. Molt bé.
Bravo! Anem empatats de moment i ara ja anem cap a l'última prova que desempati aquesta furore radiofònic. I aquesta és prova lliure. Heu d'escollir una cançó i cantar-la però entonant.
Imposible. Home. Que som els etilló eh. Per això. Com has pensat? Per això. I ara toca començar Jordi eh. Sí, ara toca començar Jordi, ara sí. Quina faig? Jo canto molt malament, ja ho sabeu. Bé, un moment, busco la lletra del Mar.
Podem buscar la lletra ara. No, la cançó és la que tu vulguis, però has d'entornar i fer-la perfecte. Que l'he de fer perfecte? Sí, perquè ara per ara esteu empatats i pensa que aquesta és la prova definitiva. Per tant, el que s'emporti el minipunt serà qui ho guanyi. Jo canto molt malament. Quina tortura real. Jordi, canta el programa, no em vinguis amb aquestes. La canto amb vosaltres. Per això. Doncs que el d'aquesta si vols.
És que ara m'estic bloquejat eh. Jordi t'estàs arriscant a perdre eh. Estem perdent ullet Jordi. Què? Estem perdent ullet. És que ja fa estona que estem perdent ullet. La ràdio del vent està enfonsant la misèria absoluta ara mateix. I tu et pots cantar. Tu i jo hem sopat en bons restaurants. Tu i jo hem ballat a la llum d'un final. Tu i jo volàvem en un fort fiestagroc. Tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu ja hem buscat coses similars. Tu ja hem tingut el clap ple de pardes. Escolta, canta, no dispeguis. Bravo, braaavo. Home, molt bé, no Jordi?
Escolta, estava cantant en lloc de dir... Estaves concentrat, eh, per això. Home, sí. Sí, però és que s'ha equivocat, eh. Bueno, escolta. Perquè en lloc de dir cap he dit clap. Però perquè... Que t'has adonat de les clapes. No, és un homenatge al Music Club de la ràdio. Escolta, bueno, jo he cantat ja una mica, eh. I no és per re, però he cantat molt bé, millor del que us pensàveu. Bueno, s'haurà de veure el Sergi ara. No cantem Victòria tan aviat. Sergi, et toca a tu. Quina cançó vols cantar? Mira Jordi, aquesta va per tu. Sí, a veure, bueno...
Como yo te amo, como yo te amo, convéncete, convéncete, nadie te amará.
Nadie porque yo te amo con la fuerza de los mares Yo te amo con el ímpetu del viento Yo te amo en la distancia y en el tiempo Yo te amo con mi alma y con mi carne Yo te amo como el niño a su mañana Yo te amo como el hombre a su recuerdo Yo...
Te amo a puro grito y en silencio yo. Te amo de una forma sobrehumana yo. Te amo en la alegría y en el llanto yo. Te amo en el peligro y en la calma yo. Te amo cuando gritas, cuando callas yo. Te amo tanto yo, te amo tanto yo.
No han tornat res, però és igual. La intenció no que compta.
Sí, como yo te amo. Escolta, molt bon fi, Cristina. El veredicte. Després de molt pensar-ho, tenint en compte els pros i els contres de cadascun, Jordi, has entonat molt bé, però has tingut una errada.
Ai, molt bé, molt ben buscat. El Sergi també té una errada, el Cognom. En aquest cas, el Sergi, tot i el Cognom, s'ha de tenir en compte que estava per telèfon, ha empatat amb tu amb l'errada però ha tingut coses positives i és que ha durat més que tu cantant i t'ha fet una dedicació molt bonica. Per això, el mini punt és pel Sergi, errada ruïta.
Escolta, ell ha pogut cantar una estona perquè ningú l'ha interromput. Ah, doncs haver-li fet el mateix Jordi. Això és furor eh, no hi ha regles. Tu pots espatllar aquella cançó quan vulguis. Correcte, això és furor. Sergi, enhorabona. Si t'entono això plora.
Si no acabem d'aquí a les 3. Si ja m'ha sortit la llagrimeta de refinar, com has refinat, imagina't. De totes maneres Sergi, avui la secció, soc de la secció una mica estranya. Com que soc el col·laborador que em treu en una part que he d'explicar jo. Que mazo de Rafael.
En fi, doncs amb aquesta cançó acabem. Sergi, moltes gràcies i que vagi bé. Anirem a buscar el premi, eh? Sí, vine, que la presentadora i el jurat també és la que fa el premi. I Cristina, ja li prepares alguna cosa, no? Sí, jo i tant. Perfecte. Sergi, que vagi bé, bona tarda. Que vagi bé, adeu.
Perdó, el Sergi no ha cantat així eh. No t'ho mereixia guanyar però no volia... Home però t'has tapat el telèfon, no és la mateixa qualitat. S'ha de tenir en compte. Jo també puc estar al telèfon. Mira, ara jo puc acomiadar el programa des del telèfon. Segur?
Sí, mira, jo també tinc el telèfon també ara. A veure, canta ara, què tal? Jo, te amo con la fuerza de los vientos, yo. Escolta, Cristina, si l'Espanya del Morro tingués molta, molta audiència, avui què seria... Calla, Rafaella, que m'he cansat ja de tu voz. Què seria Trenit Tòpic? Ho he demanat moltes vegades.
Tot i que ha estat molt bé els somnis i totes les accions, ho he demanat moltes vegades al programa. Tenia alguna secció de cantar, de concurs això de cant. Per tant, furor per aquest duel que heu fet tu i el Sergi. La setmana haurem de fer un duel. Ho estic veient.
En fi, moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, l'Andrea Bueno, el servei informatiu de les notícies del Sant Just, la Clara Narbion, de Revista Time Out, avui amb la col·laboració també de la Montse Ferras, que ha vingut acompanyada de... La Clàudia Coster. La Clàudia Coster, correcte, que ha explicat el món dels somnis a la segona hora, la Roser d'Educació Canina, l'Eri Pomar amb les aplicacions mòbils, i el Sergi Arrada des del Casal de Joves del Sant Just.
I, com sempre, el Twitter i el Facebook del programa, la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Fins demà, que vagi bé. Que vagi molt bé. Tornem demà a la partida de la 5 de la tarda. Us veiem ara amb l'informatiu vespre amb l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé, adeu-siau.
Fiu-te'n! Fiu-te'n!
com jo t'amo. Com jo t'amo, convence-te, convence-te, Nadie t'aima. Com jo t'amo,
como yo te amo. Olvídate, olvídate, nadie te amará.
Nadie te amará. Nadie porque yo te amo con la fuerza de los mares. Yo te amo con el índice del viento. Yo te amo en la distancia y en el tiempo. Yo te amo con mi alma y con mi carne. Yo te amo como el día es mañana. Yo te amo como el hombre a su recuerdo. Yo te amo a puro grito y en silencio.
Jo, te amo en la alegría y en el tiempo Yo, te amo en el peligro y en la calma Yo, te amo cuando gritas, cuando callas Yo, te amo tanto, yo te amo tanto
com jo t'amo, com jo t'amo.