Es tracta d'una iniciativa dels mateixos veïns i que es farà aquest dissabte. Ràdio Caldes, Damaris Moreno, bona tarda. Bona tarda. Una proposta que sorgeix de l'Associació de Veïns del Casc Antic que vol dinamitzar el barri oferint uns productes diferenciats. Escoltem Joaquim Font, president de l'entitat.
Poguer oferir als nostres veïns i a tot el poble una oferta d'uns productes que segur que n'hi ha pel poble, però volem fer millor aquesta oferta.
Els productes que s'hi podran trobar són alimentaris, ecològics i de proximitat, però també hi haurà espai per l'artesania. La fira començarà amb una trentena de parades de comerciants de caldes i de municipis propers. El mercat es vol convertir en un referent a la comarca i a partir d'ara es farà el segon dissabte de cada mes. I ens ocupem ara de la previsió del temps. La informació és del Servei Meteorològic de Catalunya i de la Carme Farnell. Carme, bona tarda.
Hola, bona tarda. Avui hem tornat a patir calor. Les temperatures han estat força elevades una altra vegada aquest migdia. Un o dos graus més baixes que les d'ahir, però tot i això, hem tingut 27 graus a les comarques de les Terres de l'Ebre i 24 graus cap a les comarques de Girona. Un ambient càlid que s'espera que aquesta tarda continuïn parlant també de bonança, encara que han d'arribar alguns núvols prims que deixaran el cel una miqueta entranyinat i de cara a demà no acabaran de marxar. Continuarem parlant d'alguns núvols prims una miqueta més gruixuts de cara a la tarda
però que tan sols deixaran alguns ruixats en punts del Pirineu de Lleida. També cal dir que les temperatures es mantindran altes, però han de baixar una miqueta més, un o dos graus, i sí que s'acabaran de desplomar de cara al cap de setmana. Demà en continuarem parlant, i això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro.
Bona tarda, com esteu amics i amiques? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts i gràcies per escoltar-nos.
Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just i de com ha afectat aquesta vaga de les farmàcies al nostre municipi amb la Carme. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més, també avui al programa tindrem la Clàudia Barberà, que ja la tenim a l'estrany número 1 de la ràdio, per parlar-nos avui a la gravadora del que diu la gent de Sant Just a Twitter. Clàudia, bona tarda. Hola, bona tarda. La gent diu coses de Sant Just a Twitter? La gent parla poc, però parla. Parla poc. Parla, parla. Ah, quan parla, parla. Parla per Twitter. M'agrada. Clar, doncs ser tuits amb audio o alguna cosa per l'estil.
A més a més, també avui al programa tindrem la Núria Oriola, les notícies positives, i a la segona hora, atenció, perquè tindrem... Atenció. Atenció. Atenció al semàfor. Pràcticament, atenció al semàfor, perquè tindrem avui el primer especial de la cursa de cas de coixinetge a la penya del morro amb el Jonas Bassó i amb alguns dels protagonistes que corren en guany, per exemple, ho tinc perquè apuntat, eh? Són diferents corredors que vindran o els farem per telèfon...
Molt bé. Sí, el Marc Ruïd o la Daniela Jaumot, que... Què rius, Clàudia? No, no, els coneguts, els dos. Però què passa, que no els coneixes? No, són rivals, són rivals. Jo també em tiro aquest any. Ah. Sí, sí, sí. En categoria mixta o de fèmines? Fèmines, fèmines. Alguna vegada havies tirat-ho en fèmines? L'any passat.
Per primera vegada. Aquest any em declaro experta. Ens vam colar la final i encara no sabem com. Esperem que aquest any es repeteixi. Fent trampes, no? Potser. Escolta, doncs et convido que et quedi, si vols, a l'espacial de cars que farem avui. La setmana que ve farem el segon i ja el cap de setmana que ve hi ha la cursa. Fan motors ja per la cursa de cars de coixinets de Sant Just. I a més a més també avui el programa Llibres amb l'Arnau Consul que ens explicarà com va el novembre literari al nostre municipi i també...
Acabarem amb tot un món de moda de la Mireia Redondo. Bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
Però, abans de tot això, parlem amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Com ja sabeu, al Twitter i al Facebook que el porta la Cristina, que avui, Cristina, no et trobes gaire bé. No massa. Però has vingut igualment, cosa que és d'agrair i que aplaudeix el públic de la Panya del Morro.
Sí, anava a dir, avui és un mal dia per posar-se malalta, perquè a les farmàcies aquest matí només n'hi havia una. Però almenys hi havia una, oberta, per ser un cas. Sí, però avui era un mal dia per posar-se malalta. En fi, repassem els trending tòpics, que per cert, si necessites qualsevol cosa ens ho dius, eh, Cristina? No, no, de moment no, cap problema, gràcies. No, ho dic perquè si et desmaies... No em vas donar al final el teu grup sanguini.
que ho vam parlar d'això tant recos aquell dia però de totes maneres no necessitaré cap transposió de sang i res de res mai se sap passem a repassar què ha sigut avui el més comentat de Twitter perquè el BSE ha sigut trending topic el banc central europeu que ha baixat els tipus d'interès a un nou mínim històric del 0,25% Cristina, què vol dir tot això?
Doncs el Consell de Govern del Banc Central Europeu ha decidit avui rebaixar el tipus d'interès de l'euro del 0,50% al 0,25% després de la forta caiguda dels preus registrada el mes d'octubre. La rebaixar que podria estar motivada, segons experts, per la baixa inflexió que podria amenaçar la recuperació econòmica i per la necessitat de debilitar l'euro davant el dòlar per tal de no perjudicar les exportacions i, per tant, el creixement de l'economia,
ha estat confirmat pel president de la institució monetària, Mario Draghi, a l'assegurar que l'objectiu és evitar que empitjorin l'economia. Un cop coneguda la notícia, les boses europees han respost amb pujades generalitzades de més de l'1%, com en el cas de l'Ibex 35, per exemple, que ha pujat fins a l'1,7% fins arribar als 10.000 punts.
Repassem alguns dels tuits que han fet els tuits aires i que han situat aquest tema trending topic avui. Per exemple, Albert Cano, que diu periodistes seriosos que creuen que l'economia s'estimularà perquè el Banc Central Europeu baixa el tipus del 0,50% al 0,85%. Un altre és el Víctor Pinheiro, que diu que Dràgia anuncia un tipus d'interès mínim per l'euro en el Banc Central Europeu i inunda l'economia financera d'un diner que no arriba a l'economia real.
I el Marc Ribas, que diu que el Banc Central Europeu ha trigat dos anys a fer el que dèiem que havia de fer, diner gratis. O liquidar la deflació no és controlar la inflació. La gent que sap d'economia, com la Carme, sap la resposta. Jo no, perquè no tinc ni idea. Passem a les notícies de Sant Just.
Per cert, avui, Andreu Buenafuente, aquesta nit, roda el segon pilot d'En el Aire, el nou programa que es trencarà d'aquí un parell de setmanes a la sexta, el Late Night, i que ens va explicar l'altre dia el David Avila de què anava, que va anar de públic i tot plegat...
que jo no és notícia de Sant Lluís, però com que està aquí al plató, he pensat, mira, que potser feia gràcia. En fi, Carme, repassem com ha anat avui el dia, perquè les farmàcies i les farmacèutiques han sigut les protagonistes informativament parlant. Sant Lluís d'Esvern també, perquè de fet han tancat per protestar
contra els impagaments de la Generalitat de Catalunya. Les farmàcies catalanes han convocat una vaga per la jornada d'avui per denunciar que el govern català els deu 416 milions d'euros i que el seu dia a dia és insostenible. A Sant Just, només la farmàcia Solans ha obert per cobrir els serveis mínims.
Exacte, els Sant Jostens s'ha basat avui per l'única farmàcia oberta de Sant Jost. Família també, coincideix que són família a la farmàcia Solans. D'una banda... Ah, sí? No ho sé, dic jo. D'una banda suporta la vaga, fins i tot alguns els deien que els sabia greu anar-hi, i bé, des de les farmàcies expliquen que sense aquests diners que la Generalitat els deu a les farmàcies catalanes, la situació és insostenible, uns diners que corresponen, recordem, els mesos de novembre i desembre de l'any passat, i a 15 altres mesos del 2013...
El maig i el setembre d'aquest 2013. Davant dels impagaments de la Generalitat... Com una professora... No t'imito, perdona. Què porto? Et predic el bòlit que li posa la professora. Davant dels... Escolta, Jordi... Què passa?
No entenc aquest to. Quin to? Soltat. Quin to? Perdona, és el to de la penya del morro? Estic explicant la notícia amb un to lluvial, no? Lluvial. De bon humor, somrient. Sí. I em diu senyora Terratenméguer. No, perquè estàs aquí amb el boli acusant-me. No, l'estic fent ballar. De quins mesos seran quan van tenir problemes les farmacèutiques? Què és el que realment ens ocupa, Carme?
Davant dels impagaments de la Generalitat, l'única solució que veu la farmacèutica de la farmací Solans és que algú deixi diners als establiments sense interessos. A més a més, també diu que molts establiments es podrien veure abocats davant de tot plegat, si no es paga cara, és a dir que sí, a fer pagar els medicaments als seus clients i que ella abans abaixaria la persiana.
Home, jo estic en una farmàcia fa 40 anys que estic i com comprendrà, el que no puc fer és els meus pacients de tota la vida, que sé que tenen unes jubilacions de 400 i 600 euros o de 600 i de 800, els paga els medicaments. O sigui, jo abans li dic que em paguin, tanco la farmàcia, em fa vergonya i bueno...
Els sansjustencs consideren que és una bona mesura aquesta vaga que s'ha fet per fer pressió al govern i la sensació general és que les farmàcies són un dels puntals del sistema de benestar social i que es posa en qüestió o que una mesura com la d'avui, doncs, ajuda a pressionar. L'estat del benestar, clar. Exacte. Defensen també que hi hagi una farmàcia de guàrdia oberta per cobrir els serveis mínims i, si vols, podem sentir alguns sansjustencs que avui ja estaven en aquesta farmàcia. Bateria.
Ah, bateria, eh? Doncs me'n sembla bé, és una manera... No, perdó, deixem-te cap a això, un moment, que no sabia quin tall era i el nom és bateria, que en l'argot periodístic és com bateria de respostes, no? Sí. Ah, oh, oh. Doncs me'n sembla bé, és una manera de protestar, de fer una mica de pressió, si a veure si les coses camin una mica, i a mi em sembla molt bé. Ja no m'estranya res.
Perquè cada vegada anem de mal a pitjor. Vull dir, no sé qui pot posar-hi remei, ni ho entenc, ni res. Però, bueno, si ho fan, suposo que ho tenen a fer perquè, clar, si no cobren no poden seguir administrant. Necessita. Porque ¿quién va a buscar medicamentos si no los necesita? Jo, no.
Y ella tampoco. Me parece perfecto que cierren, que es como una vaga. A unos servicios mínimos, claro. Lo que no es normal es que no les paguen. Hombre, alguno tiene que ver de urgencias, ¿no? Porque si no, ¿qué haríamos?
Bé, les opinions dels enjustells. Marc Marvà, que avui ha anat a... Marc Marvà, que avui ha anat a... S'ha passat bé, eh? S'ha passat bé. En fi, gràcies, Marc. Carme, canviem de tema. Parlem ara de... de benestar. Benestar personal. Posa música de programa d'aquests que ens agrada nosaltres. De l'ofici de viure.
Hola, amics. Benvinguts a l'ofici de riure. L'estrès i l'ansietat es poden prevenir des de petits. Ho diu... No ho dic jo, no ho dic jo. Ho diu Jordi Blanc, psiquiatra, que avui impartirà una conferència a Sant Just sobre la prevenció de l'estrès. Posem altres músiques així de l'ofici de riure. És una xerrada que es fa al municipi en el març de les jornades més, més, més, més... Ah, no, més, més per la salut...
Que és un mes per tenir més salut. Sap més de tot, Carme Berdoi, una persona molt equilibrada emocionalment. Una conferència adreçada a les famílies. Jordi Blanc parlarà avui de com podem evitar patir estrès o ansietat. Asegura que moltes vegades ens preocupem d'aquests trastorns quan ja els patim, és a dir, quan ja és massa tard per evitar-los. Per què et preocupa a tu, Carme? Jo no... Tu no... Tu estàs bé.
No tinc estrès, no? Ara mateix? No. Jo estic molt tranquil. Sí? Pensa que sóc un locutor d'un programa de benestar. Doncs per prevenir l'estrès... No puc estar estressat. Per prevenir-lo... Hauries d'anar més a poc a poc. El notem. Et veig estressada. Per prevenir l'estrès podem posar en pràctiques tècniques de relaxació, però també hem de trobar l'equilibri entre les nostres obligacions i el nostre temps lliure i la distanció.
Aquesta conferència que es fa avui a les 8 del vespre a les escoles s'adreça a famílies i també es parlarà dels seus fills, per tant, de la idea que els nens i nenes també tenen risc de patir estrès i per tant és important aprendre a fer aquesta prevenció des de ben petits. Això serà avui a les 8 del vespre, és una xerrada que forma part d'aquest novembre dedicat a la salut, que al llarg de tot el mes hi ha diferents actes, sobretot dedicats o enfocats pels nens des de les escoles, però avui també hi ha aquesta activitat que s'adreça a pares i mares principalment.
Jo la trobo molt interessant, aquesta xerrada. Clàudia, Carme, Cristina, tanquem els ulls. Però que no és de Tai Chi, la xerrada. És a dir, és un psiquiatre, Jordi, el que fa la xerrada. No és per parlar de ioga. La relaxació és molt important en el nostre dia a dia. Ho acabes de dir tu fa un moment, Carme. Et noto tensa. Respira i seguiu amb mi. Inhala.
Inhala, expira. Inhala, expira. I així podríem estar fins a la una de la matinada. Però hem de fer programa i hem de fer més coses. La gent a casa pot anar respirant que fins ara segur que no ho fèieu bé. Ara ja ho feu bé.
Bé, i acabem parlant d'agenda de dos actes polítics, concretament que es faran a Sant Just d'Esbert. D'una banda, el sopar xerrada amb Lluís Urriols, avui sobre les relacions Catalunya-Espanya, organitzada pel Partit dels Socialistes de Catalunya aquí a Sant Just, i d'altra banda, l'esmorzar de demà... Passat. Passat, això volia dir, d'Esquerra amb Joan Manuel... Ara volia dir-ho, però ho he curat. De l'esmorzar d'Esquerra amb Joan Manuel Tres Serres, dissabte a l'Ateneu, Carme.
Sí, avui l'assassí local del PSC organitza aquesta xerrada de sopar. La secció local? Sí. Ah, havia entès, l'assassí local, havia entès. T'ho juro, havia entès, l'assassí local del PSC. Dic, l'assassí local, qui serà? Joan Passaganyes?
No, treu, treu la música. Que m'he confós. Grumar estranya. No, no, estranya no. Jo, per un moment, he sentit l'assassí del PSC i la meva ment ha començat a imaginar qui era l'assassí del PSC.
Llavors he pensat, Joan Passaganyes, amb aquella cara de bon nen que té, que sempre penso, em maga d'algú, riu molt, em maga d'algú. Doncs dit això, aquesta secció cal organitzar una nova xerrada de sopar, en aquesta ocasió per tractar, com deies, les relacions entre Catalunya i Espanya. De fet, el títol és Catalunya-Espanya, una separació irreversible.
I el ponent serà el Lluís Oriol, doctor en ciència política per la Universitat d'Oxford. Molt bé. L'acte es fa avui a dos quarts de nou del vespre al restaurant Sant Just, al carrer de la Font número 17. Ah, mira. Sí. Molt bé. I, bueno, per participar-hi s'hauria de fer reserva prèvia. Sí. O bé, us podeu gustar encara el carrer de la Creu 81, que és aquest restaurant, doncs per demanar si encara podeu participar-hi. Molt bé. I l'altre acte... S'ha de sopar, eh? S'ha de sopar. És xerrar de sopar. Què hi ha al sopar? No ho sabem. No ho sabem. M'imagino productes de Catalunya i d'Espanya. Val 10 euros. Clar. O sigui que serà un menú.
i demà passa aquí on esmorzar. Sí, senyora, a càrrec de les altres serres de l'Estat de la Teneu. Home, si és d'Esquerra Republicana seran coses d'aquí, de la terra catalana, no? L'acte del PSC, que és Catalunya-Espanya, després hi ha un xoricillo o una morfilla de Burgos i una cosa més també autoctona. En canvi, l'esmorzar d'Esquerra és més d'aquí del país.
Bé, doncs si penjen fotos ja ho explicarem. L'exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Teracerres, és el convidat de l'esmorzar que l'exlocal d'Esquerra fa aquest dissabte al Bar de Bataneu per tractar qüestions d'actualitat. De fet, cada any el partit convoca alguns representants del partit per tractar els temes de més actualitat del país i es parlarà, per tant, de com encara Esquerra l'any 2014 amb la consulta i l'independència com a rerefons i l'esmorzar començarà a dos quarts de deu i s'acabarà a dos quarts de dotze, si voleu assistir-hi.
us heu de posar en contacte amb la secció local d'Esquerra Republicana.
Gràcies, Carme. Que tinguis una bona tarda. I recordeu que a partir de les set teniu els Enjust Notícies edició vespre per escoltar les notícies més destacades d'avui i que comentem amb talls més àmplies i amb una profunditat increïble. I ara mateix també podeu fer-ho a través de ràdio. No riguis, eh? Que no riguis, és veritat. Molta profunditat. Més que ara. Aquí no escoltem talls. Hem escoltat talls avui. Hem escoltat un, però a cada notícia teniu talls. Per exemple, Jordi Blanc sobre l'estrès no l'hem escoltat parlant.
I ha parlat de coses d'Arti Blanc, per exemple. A nivell muscular, les contractures, el cansament... Símptomes d'estrès. Palpitacions a nivell de l'estrès del cos... Estic però molt nerviós, jo ja. Per no dormir, la irritabilitat, de gent que també està més emocionable, està més tou a nivell emocional, el cansament, el no concentrar-se... Tots aquests símptomes que molta gent ha tingut o té... O tindrà, o tindrà. Incloure dintre tots els símptomes d'ansietat i d'estrès. Doncs...
Aquest tall, per exemple, no l'hem posat. El podeu escoltar sense la música, això sí, l'informatiu vespre amb altres talls dels altres protagonistes. Per tant, més profunditat que el que estem fent aquí. Que rius? Que no riu, perquè el programa és lluvial, com tu expliques les notícies. Carme, gràcies! Adéu, bona tarda!
Sí, 22, continuarem a Ràdio d'Esvera, el 98.ufm. Ja tenim amb nosaltres la Clàudia Barberà per parlar-nos de les coses que passen a Sant Just, també, però des d'un altre punt de vista. No tan júvial, potser. Clàudia, bona tarda. No, una mica més júvial que la Carme. Una mica més júvial que la Carme, una mica més. Una mica més.
En fi, avui anovem a la gravadora i és que no escoltarem què opina la gent de Sant Just. No, se n'acaben les piles avui. El Carles m'ha dit, Clàudia, avui no pots anar a gravar, se n'acaben les piles de la gravadora. I a més, escolta, el Marc Marbà, que està als matins... Se l'ha quedat ell. Ja ha sortit ell a preguntar què opinava la gent sobre la vaga de farmàcia. No hi ha tanta gent, eh, Sant Just, del carrer. Per això mateix, o una o l'altra, ja ho surtis del Marc, tu ja no ho podes. La gent diu, ben ja m'han preguntat què fas un altre cop aquí. Quants programes hi ha a la ràdio? Exacte, quantes ràdios hi ha, Sant Just?
Avui novem i avui la gravadora, com dius, se li han acabat les piles, i en Marmar també ha sortit, i ens hem passat al contacte 2.0. Les xarxes virtuals, les xarxes digitals. Per tant, avui parlarem de les coses que passen a Sant Just, però a Twitter. Exacte.
Tu tens la tradició així com de... Tu te'n recordes del Canji Qui Pugui? El programa que... Descanji. Descanji. Descanji en pau. Descanji. Descanji en pau. Canji Qui Pugui. Un programa molt celebrat per la gran audiència que tenia. Marcava quotes. La ràdio realment mai havia tingut tantes descàrregues de podcast com durant l'any passat. És veritat. Va ser una cosa que vam decidir matar-la abans que no se'ns demanés que ho féssim cada dia. Massa.
de fer un programa que parlàveu de Sant Just, bàsicament, una hora a la setmana, cosa que tenia mèrit. Sí, així com molt egocèntric, tot. No, no, no, però escolta, que té molt de mèrit, perquè fa anys, no sé si... Com omples una hora només parlant de Sant Just? Això és una cosa? Aquest era el mèrit dels carrers, no?, que hi ha, agafant la llista telefònica i miràveu...
Parlàvem amb la gent, posàvem moltes cançons. L'any passat ho fèieu vosaltres això, el que ens equip pugui, de repassar el que deia la gent a tu. Llavors, com jo he vist que tu agafes les accions que nosaltres fèiem allà i transportar-les al teu programa, ara que nosaltres hem... És una cosa que es porta i està bé. He pensat, ja fem la gravadora, que ho fèiem, portem una altra secció. Anem aquí recuperant seccions de les...
Exacte, la posaria a plorar, no està. Però era recuperar una mica l'ambient del kanji qui pugui. Sí. L'ambient del kanji qui pugui, que era que a vegades... Home, era aquest que no... Estava... No? Desaturat el som. Això és el que es porta, eh? Es porta molt. No ho saps fer-ho. Vale, vale, vale. No...
Total, recordes l'Imanol que feia una secció de tu? No em sona, no sé què és. L'Imanol és un personatge de Sant Justenc que es caracteritza per obrir i tancar les portes als centres cívics de Sant Just. Ah, sí? Sí, és com el sereno de Sant Just. Mira, que tenim l'Imanol, no pot parlar perquè està tancant portes. Home, sempre, si l'enganxes per Sant Just és perquè va obrir i ho tanca una porta. I a part... Aquesta porta li falta una mica de l'Imanol.
els podrem trucar un dia a veure com ho fa això i després també és conegut per ser monitor de l'Sply perquè ara per aquí a la ràdio ja no passa ja no vol passar no li paguen ja saps, un peseteros d'aquells de l'Sply grocs és que està bé que ho diguis tu que ets groga també és que la gent no sé què espera
Total, que l'Imanol el que es dedicava a fer era recuperar tuits, però més que comentar-los els deixava a caldo. Ell treia el tuit com per parlar de la persona, fer-li així una mica de xiste, tal... I tu faràs el mateix, tu? Sí, però amb l'Imanol al principi. Era recuperar el seu perfil de Twitter. Ah, molt bé, i què diu? No, he pensat, a veure, anem a fer una mica de justícia poètica, i Manol, durant un any vas estar aquí amb tothom, ensenyant-te, i dir, ai, mira com escriu aquest, mira el que fa l'altre... Doncs jo anem a buscar el teu...
I realment m'he trobat davant d'una innovació periodística. Què dius ara? Sí, sí. És un Twitter que va obrir i hi ha 20 tuits, potser, i tots comenten el mateix partit de futbol. Cada un d'una ratlla. Va dient, Iniesta passa a la pilota. Això és un tuit, eh? I després el següent van dient diferents tuits, com retransmetent el partit...
de futbol que potser fa un any. Quin és el perfil del... Immanuel Llopes. Immanuel Llopes. Llopes, sí. Busqueu-lo. Si voleu veure una retransmissió d'un partit de fa un any. És una compte que només té 20 tuits que està retransmetent el partit. No té gaire d'interès. No, interès al T0.
Però està bé, està bé. No ho havies pensat, bueno, tu, es caracteritzarà per alguna cosa més, no sé, és una innovació periodística, un nou estil de format del Twitter, no sé, no té immediatesa, però té això com una retransmissió. Però té la perpetuïtat, no?, de quedar-se allà per sempre en aquests moments del partit de futbol. En l'oblit, però està allà.
I ara que m'he posat nostàlgica recordant que en Jiqui Pugi, m'ha vingut a la ment una altra persona que va estar aquí durant molts anys, l'Adrià Calvo. Home, l'Adrià Calvo també, sí, home. L'Adrià Calvo. L'Adrià Calvo. L'Adrià Calvo, que va estar aquí molts anys i de cop aquest any ho ha desaparegut d'aquí. També, tu no desapareixes, és l'única que aguantes, eh, Clàudia?
Sí, sí, potser m'ho hauré de plantejar. No, no, no. No pensis, Clàudia, no pensis. Què fa l'Adrià? Com li va la vida? No ho sé. He pogut mirar el seu Twitter per saber-ho. I què diu? He trobat un retuit que li hem fet d'un programa que diu Parlar per parlar. Home, i tant, perquè vam entrevistar aquí... La regalatòria. La regalatòria, que és la presentadora del Parlar per parlar, que fan allò que tu podries fer Parlar per parlar, que no és una veu molt maca, Clàudia.
Jo el que faig és parlar per parlar molt, saps? No, però ja veuràs, fas un to així que t'agrada a tu, posa la veu aquesta, explica-la. Quin és el to? Així que fas amb els dits com si tinguessis diners? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguts a... Benvinguts a... Tuitejar per tuitejar. Tuitejar per tuitejar. Sí, però no vaig repetint. No, no, jo practico, Jordi, jo practico. És com si fos una classe d'això. No, home. I què ha passat?
Doncs ha passat que l'han... És que jo no tinc Twitter i a mi això dels tecnicismes de Twitter em costa. L'han retuitejat, no? Sí, i l'han posat, l'han comentat a ell el seu nom i posa Tot seguit, torn del Què fas que no dorms? Amb Adrià Calvo, on seguim coneixent treballadors nocturns. Avui un veterinari d'urgències. O sigui que està a la SER!
Perdona, però està a la SER o està... o és veterinari d'urgències? És un gos, l'Adrià. No, no, no, pregunto, pregunto. Ah, val, amb l'Adrià Calvo, o sigui que està a la SER treballant. Sí, sí, sí. Home, a parlar per parlar. Home, home.
Però no us alarmeu, no us preocupeu, que no estem davant d'un cas d'un periodista que hagi estat contractat amb un contracte, amb un sou. No, no, no, és un becari més que ho fa gratis.
No, ja ens havíem emocionat, una persona promocionés d'aquestes maneres. Aprendrà molt allà la cadena SER, perquè la Cristina, per exemple, va estar a la cadena SER. I què tant? Molt bé. Però jo vaig estar informatius, eh, no el programa. És diferent, però suposo que igualment, pel que vam parlar amb la Raquel, Jordi, si recordes, eren molt poquetes persones al programa. És veritat.
Per tant, suposo que podrà fer moltes coses i aprendre molt. I després que torni a passar per aquí, si se'n recorda. Explicar almenys l'experiència, no? Sí, home, allò... És un trampolí, ràdio d'esbre és un trampolí. D'aquí han sortit tots els bons, d'aquí ja... I si no els queden aquí anys i anys a empenyar el morro, no? Sí, exacte, exacte. No, no, no, i més... Eh, i contents, eh? I contents i agraïts. Això és l'important, Jordi, això és l'important. Alguna cosa més de l'Adrià Calvo, que està a la cadira cert? No, ja... No, deixo descansar ja. Vaig a...
Després de la setmana passada, de l'efecte Paula Molina, un fenomen que es va donar que era... Paula Molina! Sí, per una banda teníem com una impostora que trucava a fer-nos passar per la Paula Molina. La vam enganxar, era la Gina Harster, la vam enganxar. Aquesta l'investigaré al Twitter d'aquí poc.
A què investigaré? Investigaré, sí. Perquè ja tens alguna cosa en contra? No, res, res. Doncs he investigat la Paula Molina, real, perquè hem pensat, no sé si és un personatge que es va donar a conèixer aquí la penya del morro, sàpiguem què li agrada, no sé, què fa la Paula Molina.
A veurem que aquesta Sant Justenca, jove Sant Justenca, ens la van volacular intentant participar la setmana passada al sorteig d'un sopar per dues persones que fèiem pel mirador de Sant Just, al restaurant, i van trucar fent-se passar per ella, però no era ella.
No, després ella va trucar a la Real, va entrar en el sorteig i no li va tocar, que va sonar gàstima. Exacte, exacte. I després, mira, per fer bromes, bromes, va trucar una altra, que és la Mireia, que no li va... Estan xistosos, eh, els oients d'aquí. Sí, molt, molt. Ah, està bé, volen una mica d'així de gràcies. Tot el que vaig pensar, a veure, si hi ha gent que la vol trolejar, vol ser ella, vol ser la Paula Molina, dic, què li agrada a aquesta dona? Què la fa tan especial? Mm-hm.
Que són els seus interessos, saps? Per què tothom vol ser Paula Molina? Clar, per què? Vale, doncs, entra't al seu Twitter i retuiteja coses com... Pesquen un peix rem gegant a Califòrnia. Com? Perdona? Perdona? És una mica... També té un significat especial, no?
No sé, o puc tornar a llegir perquè és escuet, és curt, t'ho diràs. A veure, eh? Pesca'm un peix rem gegant a Califòrnia. Ja, però de qui l'ha retuitejat? Qui ho ha fet? No, el 324, és una notícia oculta. Ah, és una notícia, el 324. Sí, sí, és perquè sàpigues quins interessos té aquesta persona que va intentant adquirir la seva personalitat. Avui, si ho entenc bé, Claudi, estem repassant la gent de Sant Just que escriu a Twitter. Sí.
Sí. I que ha participat, no?, a la ràdio. I que ha participat. És veritat, és veritat. Els seguim, no?, d'aquí. Sí, gent que passa, ens enganxem a ells i volem saber quina és la seva vida. Exacte. Ara ve una, per això, que surt d'aquesta característica que hem fet, que no ha passat per la ràdio, però he saltat i també és de Sant Just. Perdona, perdona, no ha passat perquè no ha volgut, perquè aquí sempre tenim les portes obertes, no? Els vasos oberts i les portes... Home, si jo faig una secció, ella també pot venir a fer una secció, eh?
A tothom que ens escolta pot venir a fer el que vulgui. Només falta que ens veieu. Podeu venir a cornejar aigua, també. Cafè no, que va monedetes, que m'he enterat avui. Us obrirem la porta i si no ho fem nosaltres ho farà l'Emanol. Mira, no patiu, podeu venir quan vulgueu. Exacte. Doncs jo som-ho queixo que a Sant Jus no passa res, res d'interessant.
i està clar que si no passa res ens ho hem d'inventar i això és el que fa l'Anna Bosch una Sant Justenca que escriu al Twitter iaies que porten maletes que superen de llarg les mides de Ryanair al gimnàs misteri o joc sencer de tovalloles no sé exactament què vol que Déu voler dir-me això però està clar que a Sant Just no passen gaires coses i d'una maleta d'una iaia hem de fer un tuit
Però, de fet, el que jo pregunto és què hi amaguen a dins de les maletes tan grosses les iaies... Diners pels seus nets. Clar, quan van al gimnàs. I és més, és aquí el Club Rosos Esportiu de la Bona Aigua? Jo entenc que sí, perquè un Sant Justenc real només parlaria de coses a Sant Just. Efectivament. Per tant, hem de suposar que l'Anna Bosch ho és, no?, una Sant Justenc real. És que jo fa molt que no vaig al gimnàs, per tant, no... Molt bé.
Per cert, finalment acabem ja amb un altre tuit d'una Sant Justenca il·lustre, com és Clara Nervion. Un aplaudiment per la Clara. Que està al time out, la Clara, eh? Per cert, estic veient aquí gent que està... Home, Sant Justencs, jo busco Sant Justencs, els que surtem.
És una secció de safreig i de cotilleus. Això a mi m'agrada, eh? Podem evolucionar-ho cap aquí. Si això podem fer-ho, seria divertir les noves parelles. La gent li falta salsa, eh?
Ah, clar, però al Twitter no es parla d'aquestes coses. Però tranquil, que jo busco i jo faig interpretacions. Jo faig interpretacions. Escolta, per què no ho fem? Jo fa anys que vull fer-ho, però clar, no pot ser. A veure, Jordi, què vols? Una secció de... Buscar parella? No, de buscar parella no, de xafardets. Com una secció del cor s'enjustenca.
És un repte. Jo, si vols, per la setmana que ve intento buscar tuits, això, una mica de salseta, de coses que... I aquesta ricita, eh? Jordi, que tens por que surti la llum aquí. L'efecte Walden, com... No, no tinc... No, no, no, no. Però estava pensant que... Això, clar, això no pot ser, perquè a Sant Jus ens coneixem tots. Bueno, d'aquí la gràcia de la secció. Clar, però el coneixem tots. És a dir, no podem començar... Mira, doncs aquesta hora ho hem deixat amb aquesta. I aquesta ara s'ha anat amb una altra, saps? O ara aquest altre està enfadat i fa morros. Seria lleig, ara...
L'audiència pujaria. Jo aquí ho deixo. Podem fer-ho en anònims, potser, no? Com un... Com era allò? L'informer. L'informer, clar. Com una mena d'informer. Home, el dia que vam tenir més audiència que ens digui pugui va ser l'informer. Hem causat una mena de fenòmen a l'institut que les nenes... No, prohibit els pares, també.
que es parlava molt d'emputrar la gent i tal de forma anònima l'últim tuit que anàvem de la Clara en l'avion jo encara estic donant voltes a la secció aquesta de xafardeig de Sant Just però no sé si fer-ho de forma pseudònim per exemple el Pep i la Pepa ho han deixat
Perquè la Pepa, saps? Llavors tu deus... I la Pepa... Podem posar... Ho pensaré, ho meditaré. M'ho deixes meditar una mica? Bé, alguna cosa, eh? D'acord. De setmana que m'hi sorprendré. Si no vols, no cal, eh?
O sí, o sí. En fi, Clàudia, va, acabem amb un últim tuit. De la Clara Narvion, què et diu? Mira que vinc poc a Sant Just, però reconec que els vermuts a Canji són un dels grans plaers de la vida. Time out, Sant Just. Sí senyora, veu time out aquí, ja l'ha colat. Està molt bé, està molt bé, i té raó. Perquè quins són els altres plaers que té Sant Just? Això és Sant Just, ara ho noto.
O, per exemple, no sé, pujar del de tot el Walden i mirar les vistes que hi ha, per exemple. O anar a un concert i poder moure's ample perquè no hi ha ningú. Ah, per exemple. Exacte, aquest sobretot. En fi, són algunes coses que es poden fer a Sant Just. Alguna cosa més, Clàudia? No, no tindres més a dir. No tindres més a dir, eh? Ja ho has fet tot avui. Per cert, que nosaltres, tu dius, no? És que no hi ha tuits que parlem de Sant Just.
Mentida. Hi ha tuiteros. Hi ha alguns tuits. Per exemple, Carles Quintana, que l'altre dia escrivia Miquelets de Catalunya a Sant Just d'Esvern del 27 d'octubre i penjava una fotografia dels Miquelets que hi havia a Sant Just al carrer.
No, no els vaig veure. Doncs que estaves descansant, perquè la nit abans havia estat a la biblioteca estudiant. Està escrivint el guió de la secció. Segur. La Maria Engràcia, que diu, Sant Just d'Esvern, imatge portada per Maite Mestres. Hi ha una fotografia de Sant Just. Per exemple, Baibé diu, durant aquest mes se celebra el novembre literari aquí a Sant Just. Això ho vam parlar la setmana passada. Diu, no us ho perdeu. I a més hi ha un link de la notícia.
El síndic de Greuges, que diu, rebrem queixes a Calella el 12 de novembre, Sant Feliu de Codines el 13 de novembre i a Sant Just d'Esvern el 14 de novembre. Estem projectats al món, Jordi. Sí, convé cita prèvia. Ho dic per si algú es vol queixeu de coses, m'ha de demanar síndic. Per exemple, Gerard Cadavall diu, interessant iniciativa cultural, gràcies. I llavors diu, novembre literària, Sant Just d'Esvern.
Després diu... Mira, si em podeu ajudar, perquè la Lídia, Lídia Abril, diu al Twitter... Que li diu a la Xusó Jones. Passava per Sant Jus des Vents. Era rubilla.
Home, d'aquí de Rossos n'en tenim poques, eh? Sí, sí. Això és ràpid, ho sabem. Sí, o tenides. I Pilar Sánchez Arcona, que diu, recient llegada al plató, què xou? Doncs això, en Sant Just desveu. Imaginem que deu estar en algun dels platós que hi ha al polígon. O potser no, o potser no. Això, o aquí a Sant Just. A tot arreu, a tot arreu. I ja per acabar, els cars de coixinets, que per exemple, també ja comencen a escapar motors, diuen demà, és a dir avui, de 6 a 2 quarts de 7 no es perdeu la secció de cars a la penya del morro.
Fem publicitat aquí. Quina casualitat. Tot queda a casa. En fi, Clàudia, moltíssimes gràcies per venir una setmana més. Et tenim molt de carinyo i la setmana que ve esperem que vinguis amb més coses. Escolta, per què no surts amb la gravadora i preguntes algun cotilló a Sant Jus, així en general?
Sap algun cotilleu de Sant Lluís? La gent li fa vergonya aquestes coses. I si em poso aquí en un problema? Jo tinc amics, els meus veïns ens reconeixeran. Com hem de fer això, Cristina? No, però jo crec que si vas a l'Insti i agafes una hora així que surtin joves... Que passa que jo treballo al dematí, no sé si agafa... I ara com fan jornada intensiva i només poden estar al dematí... Però seria, perquè jo crec que els joves sí que parlen, no? I no tenen cap problema en explicar-ho i ells...
Informa-te a quina hora acaba l'institut i t'envien cap allà. Llavors sí que seria informe, informe. Home, sí, informe. Home, això té crit, l'informe. I ho posarem a la penya del morro o a la ràdio. A la ràdio i a la ràdio són justes.
Jo a Ràdio Sant Lluís, que que fos, Sant Lluís té ràdio, tio. Deixa'm estar, que estic escoltant el Justin Bieber. En fi, Cristina, gràcies. Ai, Cristina, Clàudia, fins la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda. Ai, per cert, ara que m'he confós de nom, m'ha vingut al cap. Vaig anar-lo a buscar l'Apollo. I què tal? No hi era. Com que no hi era? Vaig anar. Vaig anar? No hi era. En sèrio?
Bé, doncs és estrany perquè... Això què vol dir? Que t'ha deixat plantada? No el vas trobar? No portava la flor? No ho vull acceptar, que m'ha deixat plantada, però jo hi era. No portava un clavell de color rosa o vermell, allò que havia de portar? No ho vaig veure. No ho vas veure tu? No, jo cridava. Escolta, el dilluns ve, el dilluns ve, ja l'hi preguntarem. Estic enfadada, eh? A mi això no se'n fa. Estàs enfadada? Home, jo vaig a l'Apolo, desplaço una T10, que em va costar.
Un rato, anar fins allà, perquè tots sabem que el transport de Sant Just no està molt ben aquí comunicat, jo. No em vaig armar de valors, vaig anar fins allà una hora fins a paral·lel. I vas anar sola, a més? Home, clar, no anava anar aquí a cap altre noi. Home, segur que el Guillem portava amics, eh?
Si hagués anat, portava amics, segur. Ah, tu creus que no va anar sol, Guillem, no ho sabem, això. Home, Jordi... El dilluns sabrem què passa entre aquests dos col·laboradors, que un la tenim el dilluns, l'altre tu, Clàudia, que tenim el dilluns. És una història de mor impossible. Jo crec que potser... S'hauríem d'ajuntar, Jordi. Parlem amb la direcció de Penya del Morro, a veure si us fan ajuntar...
La redacció, a veure... Què? La direcció, la direcció. El trucaré a la direcció. La direcció sempre està ocupada. Està en despatx, allà al fons? Està creant i tot plegat. En fi, a veure si us poden ajuntar. Que vagi molt bé, Clàudia, que tinguis una bona tarda. Fins la setmana, que bé, disfruta molt. Adeu.
20 minuts i arrem a punt de les 6 de la tarda. Continuem i ho fem després de la publicitat. D'aquí uns moments parlem de notícies positives amb la Núria Oriol. Fins ara mateix a la Penya del Morró. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro.
Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al Centre de Llegaria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal! Everybody always looks on the bright
Com cada dijous parlem de les notícies positives que ens porta la Núria Oriol. Ja la tenim al telèfon. Núria, bona tarda. Bona tarda. Hola, què tal? Com estem? Bona tarda, Núria. Com va a tots? Bé, i espero que per vosaltres també. Sí, estem molt bé, tot i que aquests dies, no sé si ho saps, però hi ha una mena d'abstèmia estranya entre la gent, o m'ho sembla a mi? Perquè he escoltat alguns comentaris de gent que està com amb una abstèmia de tardor. Això pot passar o no?
Sí, sí que pot passar, eh? I, a veure, sempre hem dit que això també pot provenir que a vegades és una petita factura dels canvis que hem viscut durant l'estiu, a vegades és perquè ens falten vitamines i minerals, i a vegades, a més a més d'això, o a banda d'això, s'ajunta amb la sensació que hauríem de deixar anar coses, com cauen les fulles dels arbres, i no les hem deixat anar, o que...
sentint que ja hem reiniciat el cicle de tot un curs per endavant i no era com nosaltres volíem això també acompanya aquesta sensació de que tot està continuant com abans o fins i tot jo ho veig d'una manera més pessimista que abans i és perquè ha faltat enfocar l'energia de cara a que el començament no sigui fet de manera automàtica pel calendari
sinó com una tria pròpia. Per tant, diguem que és normal que passin aquestes coses aquests dies de començaments de novembre. Per cert, parlem de notícies positives. Comencem parlant d'Armasel Iberia SL, que és una empresa fabricant d'escumes tècniques i líder mundial en el mercat de materials d'aïllament flexible i que ha posat en marxa a Bagur, a partir del gener de l'any vinent, una nova línia de fabricació de material d'aïllament a l'estomèric per a sèries curtes.
Sí, no m'ho facis explicar, heu de l'alliament a l'anomeni. A mi, permet-me que posi l'accent en què ha triat Begurt per posar en marxa una segona línia, és a dir, consolida la delegació de Begurt
I llavors, doncs, escolta, això va molt bé, eh? Una empresa, no? Una empresa, exacte. Important que ve, en aquest cas, una producció catalana com és favor. Sí, senyor. Aquí va la bona notícia de dir, home, ja que en rebem tantes de les altres, doncs saber que fins i tot en altres nivells van patint, van sorgint petites notícies positives. Aquí, doncs, es consolida una línia i probablement, això encara no ho he pogut averiguar, i això que ho he volgut confirmar, eh? Però probablement
es crearan més nous jocs de treball. Potser no el geni mateix, però poc després.
Perquè, clar, implica molta més feina. Clar, clar, clar, clar. Però es crearan per la gent de veguts, no? Sí, sí, exacte. En principi no portaran treballadors externs. No, en absolut, en absolut. Doncs llavors sí que és una bona notícia. Ha fet una aposta per aquí i per la gent d'aquí. Per cert, una altra també notícia positiva, una plataforma web sense nim de lucre, pensada per cercar solucions als problemes de la gent a través de la intel·ligència col·lectiva. Què vol dir això? Mira, a mi m'ha semblat
simpàtica i amable, i sense devaluar gens la iniciativa, eh?, de que, igual que existeix ara el crowdfunding, doncs, ells han dit que, per què no, el ideofounding... Ah, ideofounding, no? Sí, és a dir, tu planteges un repte, personal o col·lectiu, i llavors la gent que està connectada a la web es dedica a intentar cercar solucions.
positives i factibles a la realitat o al repte que has plantejat. I pensa que, clar, si són moltes persones pensant sobre aquell problema, sobre aquella dificultat, sobre aquell repte, doncs és molt probable que entre totes surti un camí. O hi hagi més possibilitats de...
que es trobi una solució a les dificultats. Molt interessant, no?, perquè a més a més també la gent pot compartir les experiències, pot explicar com li ha anat el seu projecte o no, no?, i com ho veu i com opina, i a vegades també està bé saber l'opinió de la resta de gent i també compartir les experiències, no?, que això és molt important. La pàgina web quina és? Doncs és de Juntos Salimos. Si es posa Juntos Salimos... Amb una S, no?, només per això? Sí, amb una S, només, Cristina, sí.
Juntos Salimos, doncs ja buscarem a Google alguna cosa perquè imagino que és juntosalimos.com o alguna cosa per l'estil. Es basa en la creació d'una comunitat, com dius tu, entusiasta i profundament involucrada que se suposa que entén també la necessitat de la unió per superar les dificultats, no? És a dir, que també si tenim algun dubte d'alguna cosa, tu pots rellar el que et passa i com si fos una mena de fòrum, també la gent et pot ajudar. Sí, sí, perquè en principi, a veure, està pensada perquè la gent que forma part
d'aquesta iniciativa, doncs està compromesa en ajudar les persones que expressen el seu problema o que expressen les seves necessitats i, per tant, que sí, que estan profundament involucrades, no? Diguem-ne, si detectessin que hi ha algú que s'apunta...
només per marejar la perdiu o per fer l'índio i divertir-se una mica, doncs el convidaria gentilment a no formar-hi part. Doncs queda apuntat, juntosalimos.com Per cert, també podem parlar de jubilaris, que és una comunitat autopromoguda i autogestionada per gent gran que viuen en un entorn dissenyat per ells mateixos. Explica'ns-ho, perquè això és molt interessant també.
Sí, és molt maco, fixa't. En diversos països d'Europa i també en alguns estats, els Estats Units, hi ha un concepte que es diu senior co-housing. Aleshores, és un model de convivència en què les persones grans s'uneixen per una mica dissenyar
de quina manera volen viure aquesta etapa de la seva vida. Són, a veure, jo et diria, són persones que comparteixen unes afinitats profundes, perquè encara que tindran l'habitatge propi, això queda molt clar també, és cert que passaran estones junts, perquè la idea és que siguin persones que puguin, doncs,
o sigui, parlar entre elles, doncs practicar si convé algun esport o algun exercici entre elles, si es tracta de cuidar de l'hort de l'hort, si es tracta d'anar a veure exposicions de puntura o de cultura, fer-ho juntes... És a dir, és com dir, aquesta etapa de la meva vida, si me la deixes imaginar i somiar, la viuria d'aquesta manera. Aleshores, com que ahir ja, per exemple, es plantegen on volen viure...
com els agradaria que fos aquest habitatge, doncs, clar, t'està donant una sensació també de serenitat i també d'autoconfiança, perquè tu una mica decideixes com vols viure aquesta etapa, molt gran, i està comprovat que les persones que ho poden fer, perquè estem parlant d'un model que significa...
tenir la possibilitat de fer una mínima inversió, eh? Però és un model que, clar, et fa estar molt més actiu en el procés d'envelliment i està comprovat que les persones que viuen així estan envellint molt millor, amb una qualitat de vida molt més alta pel fet que elles ho trien. Triar viure així no vol dir que no vulgui saber res de la família, que uf, quin rotllo jo ja em deixo anar, a veure si ho vols si ho fas, eh? Però vull dir que no, no, la intenció no és
ara que us quedeu tots i jo me'n vaig a fer la meva vida, sinó el que no vull acceptar és, per exemple, continuar vivint en una ciutat o en un poble de la manera que he fet tota la vida i esperar que em portin a una residència quan no em pugui valer per mi mateix. Sinó que és dir, no, jo de quina manera voldria viure? Doncs en una ciutat més petita o potser voldria viure, doncs,
amb un nucli de població que fos un poble més gran o d'alguna manera amb més contacte amb la natura o menys, perquè tu pots ser més urbanita, menys urbanita, i aleshores vas decidint que a casa tot estarà adaptat
per facilitar-te la vida al màxim, que hi hagi molt pocs entrebancs físics, que l'apartament on tu visquis, o la caseta, això depenent de les possibilitats de cadascú, doncs, sigui molt pràctica, molt adaptada, i després et permeti, doncs, anar visquent els teus ideals, els teus anells, les teves il·lusions, al màxim de temps possible, i compta'n,
Compten que hi hagi la visita d'un professional que en diuen de la salut. No hi ha, clar que és un metge, eh?, amb infermera, però li diuen professional de la salut perquè el que volen és promoure't hàbits saludables perquè la teva vida sigui saludable al màxim de temps possible. I ja que no vagis amb la idea de, bé, nois, esteu envellint, eh?, això ja sabeu què vol dir avui i avui demà.
sinó viure d'una manera més positiva, no com un declinar inevitable cap a una malaltia, una impossibilitat i tal. Com a mínim transmetre el concepte. I a més té molts matisos, aquí hauria d'entrar molts matisos perquè algú diu i si un cau malalt? I si un no sé què? S'intenta al màxim ajudar la persona que ho pugui viure en aquest entorn que ho ha triat ella, que és
Doncs més positiu. I, evidentment, si la persona ja no pot valer-se per ella mateixa que ha arribat a un grau de dependència molt alt, es passaria a una fase en què s'acerca la solució
Fins avui per avui, com més convencional. De fet, és molt interessant tot això que ens comentes. Si algú vol més informació, pot buscar jubilaris. Sí, perquè aquí ho han traduït per aquest nom. Clar, jubilaris, i així podrà apropar-se més a aquesta qüestió que ens afecta a tots, perquè en principi tots ens farem grans.
també decidir com volem que sigui la nostra etapa final de la vida, trobo que és molt interessant. Jo voldria afegir molt breument, jo entenc que aquí hi ha unes inversions, pel mig que pot haver-hi gent que diu jo tinc encara pis propi, puc per tant vendre'l i llavors comprar un pis o una caseta en un altre cantó, però també aquest concepte es podria aplicar com una mena d'àgora grega
a persones que continuïn vivint a la ciutat, en el seu barri i tal, però decideixen crear connexions més perdurables, gestionar. Només era un apunt perquè no es veiés com una solució únicament per persones amb un determinat poder adquisitiu, sinó que potser es pot donar la volta i ampliar-ho i amplificar-ho a una altra manera de viure aquesta etapa de la vida en el barri, en el propi barri,
quan és una ciutat, en el propi poble, però d'una manera molt més activa i positiva. Núria, deixa'ns que repassem un parell o tres d'ofertes de feina i ara ens hi posem amb el tema d'admirar-nos al mirall, que té pinta de ser molt interessant, però abans, Cristina, parlem d'algunes ofertes de feina que han publicat el casal de joves, el punt d'informació juvenil del casal de joves de Sant Just, com per exemple la de tècnica en aigua gym a Barcelona.
Sí, és una empresa de gestió d'instal·lacions esportives que necessita un tècnic en coagim i socorrisme. Seria per aquesta temporada 2013-2014 amb un horari de matins a concretar per això. Tots els interessats poden enviar un correu a l'adreça electrònica elcorroto.com.
També una altra oferta de feina que hem trobat al punt d'informació juvenil relacionada amb els museus, perquè es busca un titulat en protocol per al Museu de Barcelona. En aquest cas demanen una titulació en alguna brancada d'Arts i Humanitats, un postgrau en protocol i relacions institucionals i una experiència acreditada en museus i en tasques de protocol.
Tots aquells que vulguin enviar el currículum han de posar com a referència guia Museu Protocol i enviar-ho a secretaria bcn arroba estudi 6 amb número punt com. I acabem ja amb una última oferta que es busca un vigilant a Barcelona. Sí, és una empresa de seguretat que necessita vigilants amb experiència per cobrir diferents esdeveniments puntuals. Es pot enviar el correu al carrer Bertrina, número 4254, al local 7.
Núria, tenim 3 minuts i mig per acabar el programa i en aquest temps m'agradaria que ens expliquessis això d'amplificar les decisions que aprenem treballant amb el mirall que tenim a casa i mirant-nos nosaltres mateixos, no? Sí.
és que els miralls són uns grans amplificadors de moltes coses, o sigui, a vegades els estem utilitzant de ui, vaig fent per dinat, vaig fent arreglat o arreglada, vaig per xoca, ui, m'hauré engreixat? Però bé, és un gran amplificador també per anar reforçant quan a vegades volem canviar actituds o canviar pensaments que no ens donen suport. És a dir, mirar-se als ulls, somriure i desitjar-se un bon dia...
i dir que realment tu t'estimes passi el que passi, perquè t'ho mereixes. T'estimes a qualsevol edat, passi el que passa, perquè t'ho mereixes, i que et desitges i pretens donar-te suport perquè tinguis aquest bon dia per endavant. I fer-ho cada matí, o sigui, no és fer-ho un dia, és anar-ho adquirint com a hàbit i fer-ho, i fer-ho realment té molta força. Hi ha persones, i això ho dic per experiència pròpia, que se'ls tallen la respiració i tanquen els ulls perquè no poden suportar
sentir que s'estan dient elles mateixes que s'estimen. O hi ha persones que diuen, ostres, m'ha agafat un malestar a l'estoma, com ha pinçat l'esquena, o l'espatlla també m'ha molestat. I això et dona pistes després per anar treballant, perquè vol dir que d'alguna manera hi ha un bloqueig més petit o més gran sobre aquest fet d'estimar-se positivament, que és l'autoestima molt ben entesa.
I ens donen molt bones pistes. Llavors, quan la persona es comença a habituar, aquest estimo passi el que passi, perquè ens continuen passant coses de tota mena, més positives, menys positives, però resulta que les menys positives les vius amb una més gran serenitat. I a sobre et trobes amb més ànim, amb més entusiasme, perquè és com si de bon matí tinguessis un coach o un molt bon amic que et digués, escolta, avui
tindràs molt bon dia, entens amb mi pel que calgui i t'estimo molt. Mira, Núria, jo vaig escoltar fa temps una frase que abans me la recordo, ara m'he recordat, per exemple, que nosaltres hem de ser els millors amics de nosaltres mateixos.
Tens tota la raó. M'agrada molt aquesta frase, perquè és veritat. Perquè si no et cuides tu, qui et cuidarà, no? Clar, i a part que també, que tu mateix, en el fons, saps el que et convé. Saps els consells que t'has de donar tu mateix, no? I tu és el que vols. Mira, jo et diria una cosa així com molt ràpida de dir. A veure, tu t'estimaries molt si no fos per... I llavors, el primer que et vingui al cap, o jo m'estimaria més, però... I el primer que et vingui al cap. I per aquí, veus,
que hi ha un bloqueig que t'està impedint estimar-te del tot. O sigui, el que tu has dit, si el millor amic de tu mateix, amb aquesta resposta, però ha de ser ràpida, sense pensar, o sigui, pam, i llavors t'adones que, home, sí,
Però, home, és que ja porto massa temps amb aquesta situació difícil. O ja porto massa temps amb aquesta relació complicada. Núria, ho farem, ho farem, ho farem, això, els propers dies. Ho fareu, ho fareu, ho prometeu. En una setmana, quins canvis s'han produït? Ara, ara, ara. Ara, ara, ara. Què hem de fer ara és connectar amb la xarxa. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Diu a tots. Són les 6. Notícies en xarxa.
Bona tarda, us parlem Pere Sant i Albersas. El Camp de Tarragona i l'eix metropolità de Barcelona són les comarques que millor aguanten la crisi. Les farmàcies han obert aquesta tarda després del tancament patronal d'aquest matí per reclamar els deutes de l'administració. Barcelona doblarà el 18 de novembre les línies de la nova xarxa de bus. Aquest vespre s'inaugura amb un concert de Jordi Saball, la Fira Mediterrània de Manresa. Esports Lambol Bordils busca la classificació per als vuitens de final de la Copa del Reis. Jugarà a partir de dos quarts de nou contra el Cangas Gallec.
I el futbol al Sant Andreu ja venut un miler d'entrades per a la Copa. Els socis tenen temps fins a les 9 de la nit a les oficines del club.
Les comarques del Camp de Tarragona i l'Eix Metropolità de Barcelona són les que més ben aguantat la crisi econòmica l'any passat. Són dades que es desprenen de l'anuari de Catalunya Caixa. La Ribera d'Ebre és l'única comarca catalana que creix i contrasta amb la davallada del Priorat. El Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jurep Oliver, ha assegurat que la crisi ha ajudat a reequilibrar una mica l'economia catalana.
La crisi ha alterat aquest model. Jo no en diria que hi ha un procés de reequilibri, perquè estem parlant de diferències molt importants en quant a nivell de renta i a PIB per evitant, però sí que és cert que el ponent de país, que tradicionalment havia crescut menys que la franja mediterrània del mateix, en aquesta crisi ha caigut sensiblement menys. I per tant, des d'aquest punt de vista, podríem dir que sí que hi ha un cert reequilibri.
D'altra banda, segons Oliver, les comarques del litoral català seran les primeres que reactivaran gràcies a les exportacions i al turisme. Les farmàcies ja han tornat a obrir aquesta tarda després del tancament patronal del matí. Més de 3.000 establiments han tancat per denunciar els impagaments que pateixen. I el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha afirmat que les farmàcies rebran ben aviat els diners que els deuen. Però el president del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya, Jordi Dadalmases, reclamava més concrecions.
I els farmacèutics no estarem tranquils fins al dia que veiem que s'han pagat les nostres deutes. No s'acabarà la situació fins al dia que tinguem els diners en el nostre compte.
La dispensació de receptes ha caigut un 80% durant el tancament de les farmàcies. El dilluns 18 de novembre entraran en funcionament 5 línies més de la xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona. Amb aquestes noves línies ja n'hi haurà 10 en funcionament i l'objectiu és arribar a les 28. Xavier Trias és l'alcalde de Barcelona. Quan vegin que la xarxa funciona, perquè quan tens 5 noves línies no tens una xarxa...
quan acabes tenint 10 línies ja comences a tenir una xarxa, quan n'hi hagin 15, quan n'hi hagin 20, la gent s'adonarà que això és una autèntica revolució. Les línies horitzontals van del Camp Nou a la Maquinista, de Badal a l'Olímpic de Badalona i del Paral·lel al Fòrum i les verticals uniran Can Caralleu i la Zona Franca i el Carmel amb el Port Vell.
Els pares dels nuclis agregats de l'Urgell han anunciat que presentaran mocions amb caràcter d'urgència a tots els municipis de la comarca que tenen nuclis agregats. L'objectiu és instar al Parlament de Catalunya que solucioni de manera definitiva la problemàtica sobre la gratuïtat del servei de menjador escolar per als alumnes d'aquests nuclis. Aquest vespre es votarà la moció al ple de Tàrrega. L'Ajuntament de Vic inicia una campanya adreçada als joves per lluitar contra la transmissió de la sida. Anem cap a la capital de l'Osona, d'Osona, Ràdio Vic, Montsemir.
L'objectiu és conscienciar la ciutadania de la problemàtica de la transmissió del VIH a la vida quotidiana que, tal com diu el regidor de Joves i Salut de l'Ajuntament de Vic, continua sent un problema vigent. La realitat és que continua havent-hi nous diagnòstics de casos de la SIDA, com altres temes de salut, que malgrat els esforços que s'hi van fent no s'aconsegueix encara baixar tot el que es volia.
Així, durant els dissabtes i diumenges dels mesos de novembre i desembre, la Disco de Vic distribuirà preservatius de forma gratuïta, juntament amb una guia d'educació sexual i efectiva editada pel mateix Servei Municipal de Salut de l'Ajuntament de Vic. També es farà un concurs de fotografia obert als joves de 16 a 29 anys i s'oferirà una conferència a càrrec del doctor Bonaventura Clotet, director de la Càtedra de la Sida i Malalties Relacionades de la Universitat de Vic.
Avui ha arrencat la setgena edició de la Fira Mediterrània de Manresa, al Bages, i ho ha fet amb les entrades esgotades per als espectacles principals i els artistes de més renom. Canal Taronja Central, Francesc Serrat, bona tarda. Bona tarda. És el cas de l'espectacle inaugural de la Fira d'aquest vespre al Teatre Cursal, Mare Nostrum,
i de la mà de l'artista convidat d'enguany Jordi Saball. La Fira Mediterrània de Manresa intentarà sorprendre amb 36 estrenes i 10 coproduccions els 100.000 espectadors que habitualment degusten els seus espectacles i que enguany, sumats a les activitats professionals i els actes que organitzen els diferents agents locals, s'enfilen fins a 350. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5.
L'estrès i l'ansietat es poden prevenir des de petits, és el que creu Jordi Blanc, psiquiatre, que avui impartirà una conferència a Sant Jus sobre la prevenció de l'estrès, una xerrada que es fa al municipi en el marc de les jornades per la salut d'aquest mes de novembre. Una conferència que s'adreça a famílies i on s'explicarà com es pot evitar patir estrès o ansietat.
Ens preocupem d'aquests trastorns quan ja és massa tard, que és quan ja els patim. Per prevenir-los es poden posar en pràctica tècniques de relaxació, com el yoga o el tai chi, però també hem de trobar l'equilibri entre les obligacions personals i el temps lliure i de distanció. La conferència serà a les 8 del vespre al local de les escoles.
La dietista Pilar Sampau presentarà demà al vespre a Can Genestat el seu nou llibre Menjar bé una qüestió d'intel·ligència, un llibre on Sampau pretén fer entendre als lectors que cal menjar correctament i consumir els sis grups d'aliments necessaris cada dia. Per això, però a més explica també per què la dietista considera que tothom sap que s'han de consumir aquests sis grups però que no tothom sap per quins motius i per això diu que va decidir escriure...
aquest llibre. També per donar resposta a la problemàtica de molts pacients que es trobaven malament tot i tenir correctes els resultats de les seves anàlisis. El llibre porta exemples i consells sobre quins són els aliments que no poden faltar en una dieta. Un dels imprescindibles és el peix blau. Tot plegat es presentarà demà a les 7 de la tarda a la sala Isidore Consult de Can Ginestar.
I acabem aquest bolletí amb un apunt d'agenda política. La secció local del PSC organitza una nova xerrada sopar, en aquesta ocasió per tractar les relacions entre Catalunya i Espanya. Serà Lluís Oriol, doctor en Ciència Política per la Universitat d'Oxford, sota el títol Catalunya-Espanya, una separació irreversible. Aquest acte es fa avui a dos quarts de nou del vespre al restaurant Sant Just, al carrer de la Font número 17.
I de moment això és tot, més informació a les 7 als Sánchez Notícies, edició vespre.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no ho conduria. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no ho va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Al centre de llenaria Verds saludem a la penya del morro. Bon Nadal! 6 i 11 de la tarda, benvingut a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí una estona passaran pel programa la Mireia Redondo de tot un món de moda, a més a més també l'Arnau Cònsul de la feixió de llibres, i ja tenim a l'estudi el Jonas Bassó, el Justo Salva, i també l'Ignasi Camproví, organitzadors de la cursa dels cartacoxinets. Bona tarda, nois. Bona tarda.
Bona tarda, benvinguts al programa, ja segur que això està de vostre. D'aquí uns moments, avui farem el primer capítol especial, escalfant motors o escalfant coixinets, més ben dit, de la cursa de cas de cara al 16 i 17 de novembre, aquest cap de setmana no, el proper, aquí a Sant Just d'Esvern, la 37a edició. Ens hi posem tot seguit, però abans, Cristina, repassem el trending topic de la segona hora.
Perquè avui el més comentat a Twitter també ha sigut Albert Camus, Camí, no? S'ha de dir, avui fa cent anys... O Camus, no? O Camus, també. De fet, a mi em recorda molt, cada vegada que escolto, sento parlar d'aquest autor, Miquel Colomer, un professor de l'Institut de Sant Jus, que es va jubilar ara fa un temps, de català, que ens va fer llegir a tota la promoció i a tota la gent que va passar, em sembla, l'estrany, eh?, de l'Albert Camí. És francès, aquest autor. Avui fa cent anys, del naixement a Argèlia, del dramaturg francès Albert Camí.
No, Cristina? Sí, un dia com avui de 1913 naixia el novel·lista, dramaturg, filòsof i periodista Albert Camí mort el 4 de gener de 1960 amb 47 anys en un accident a la carretera de Burgonya. La seva obra és una reflexió sobre la condició humana i el seu pensament que es pot definir com la filosofia de l'absurd.
Entre les seves principals obres podem destacar El extranjero o El mito de Sísifo, un assaig literari sobre el sentiment de l'absurd i la transcendència de l'home, davant forces superiors com el cosmos, el destí o la història. És veritat, jo em vaig llegir l'estrany i també tota l'estona era, avui s'ha mort la meva mare, me n'haig d'anar cap aquí. És com la força del destí que t'arrossega a fer coses...
per aquesta línia, amb les seves obres. Era profund, era profund. Molt profund, eh? Sí. Molt profund, Jordi. És que hi havia... És que l'Estet Goldstein, del cellar que em mata, sempre deixa els dijous aquí l'ampolla de vi que utilitza per fer la seva secció al justar de fusta i, vull ser o no, també et posa profund si en veus una mica.
Doncs, per aquest sentiment profund i per aquestes i altres obres que posen de relleu els problemes que es plantegen a la consciència dels homes d'avui dia, va rebre el 1957, als 44 anys, el Premi Nobel de Literatura. Per tant, avui dia homenatge aquest autor, entre els quals podem destacar Google, que li ha dedicat un doodle d'un home que empenya una pedra cap amunt en referència al mitat de Sissifor.
Per cert, alguns estudis que han fet aquest tema trending topic, què llegeixes? Que diu, no és difícil tenir èxit, el que és difícil és mereixer-lo. 7 de novembre del 1913 neix a Algèria Albert Camí. Un altre és el Xavier Cires, que diu, Albert Camus, el vaig descobrir investigant a Jean-Paul Sartre, un enemic em va portar a l'altre. Que estrany, no? I la Clara Nervion, mira, s'enjustenca ja coneguda i popular per tots, diu, collons, veig Albert Camí, trending topic, i que tots heu llegit el mito de Sisypho i l'esteu debatent. Comença bé el dia. Oh wait, un do del...
Bé, anem al que la gent està esperant. Fostona, que és aquest programa especial, el primer, com diem, de la 37a cursa de cars de coixinets a Sant Jordis Bern. Atenció, atenció, atenció al semàfor.
Bé, com hem comentat, tenim el Jonas, el Jus i l'Ignasi aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Tot a punt ja per el que serà un dels esdeveniments de l'any. Cada curs i cada temporada ho és, la cursa de cas de coixinet, 16 i 17 de novembre. Com van les inscripcions? Bé, com van anar les inscripcions?
Bé, les inscripcions han seguit el seu curs, correcte, online des de fa 3 anys, si no m'equivoco ja. S'apunta més la gent online o de forma presencial i física al casal de joves? De fet, hi ha un gruix important de gent que fa servir aquesta modalitat en línia. Hem de dir que per primer any des que estem a l'organització El Just i Jo hem tingut una baixada dels CARS.
De número de cards, eh? Em sembla que n'hi ha 106. Oh, quina pena, no? Perquè en guany n'hi ha 106, em sembla. O alguna cosa per l'estil, no? 118 al final. Ah, 118 al final. Ah, bueno, està molt bé, 118. I l'hem passat quan hi havia? 125? No, més. 130. 130. Per tant, hi ha 12 cards menys que no participen. Sí, és la crisi, eh? Alguna de les preguntes que tenim, la modalitat mixta. Modalitat mixta. Al final es pot fer o no? Sí, mira, són, que tinc les dades aquí, eh? Sí. 5.
O sigui que sí que ho farem. Una baixada a la final, no? Fins a la final baixaran tots. I a la final també, perquè recordem que són greders de sis. I guanyaran tres, o sigui, tres tindran premi i dos no. A veure, posem una mica l'entesa a la gent per si hi ha algú que, no sé, és de Mart i no sap què són, la cursa de cars de coxinets.
Bé, doncs, la cursa de cas de coixinets és un esdeveniment genuïnament sanjustenc, que podríem dir, no?, perquè només es fa aquí. Els cas de coixinets, per qui no ho sàpiga, són un vehicle biplaça, que es construeixen els mateixos corredors.
i que són els rodaments, són els mateixos coixinets, no amb rodes, sinó amb aquests rodaments de metall. Molta gent no sap que coixinets són aquestes rodes petites, diguem-ho, que no són rodes realment, com dius tu, que són de metall i que... Molta gent no sap que això són coixinets. Sí, són rodaments que es fan servir...
Per màquines i per... L'Ignasi potser ens ho sabrà dir millor, que és un expert en la matèria. Home, Ignasi, bona tarda, hem vingut al programa. No has parlat. Els coixinets, a part de la cursa de coixinets, lògicament, on s'utilitzen sobretot a la vida normal? Màquines sobretot, automoció també...
Qualsevol tipus de maquina es posa coixinet. Alguna maquina en concreta? Quina funció fa el coixinet dins d'una maquina? Permet que un eix giri en torn d'una altra cosa que es queda quieta, per exemple. Els skates, per exemple, porten coixinets, la roda no gira perquè...
Té un coixinet i gira amb l'eix. Bé, és difícil d'explicar. Si es veu, és més clar. Hi ha un eix, el coixinet, i a fora hi ha la roda de goma. Llavors, la roda de goma gira amb el coixinet, no gira sobre de l'eix. Això és física pura, no? Bé, física, física. No, no, jo que soc de lletres ho heu explicat. La coles, tu la coles. Sí, en fi, per cert, l'entitat ja porta molts anys, no? 37. 37, l'Òscar Garcia és el president...
actualment sí i en fi ja fa com va començar els cars de cruixinets? va començar l'any 76 i no va començar el club de cars sinó que van ser un grup de trucks que és una branca del cau que estaven avorrits i van decidir muntar-se un car el van llençar pel carrer de l'església
Van xocar contra un cotxe, van rebentar una roda i van veure que tenia molt de potencial la idea. I a partir de l'any següent van demanar permisos i es van començar a llançar pel carrer Freixas. De fet, portem ja 37 edicions, són molts anys, no? Aquesta cursa està aquí a Sant Just. Hi ha alguns records especials de l'organització? Aprofitant que estem fent aquest Remembers i avui com a primer programa especial mirant cap al passat...
Home, doncs jo recordo especialment algunes edicions d'aquelles molt recordades, perquè, per exemple, es van fer curses nocturnes, es va allargar el dissabte de Cronos i ens vam llançar quan, per exemple, el Just i jo eren corredors amb unes antorxes i quan arribaves a la línia de meta hi havia com unes espurnes caient allà, tipus...
Tipo el que fan els diables i els dimonis, no? Però... Les guspires, vols dir, dels coixinets? No, no, dels mateixos coixinets, sinó... Hi havia com tot una... Una referènia muntada de... Exacte, de foc i així, per fer-ho més espectacular tot plegat. Un cursa de nit, no? Sí.
Després hi ha hagut... Però això finalment no es va fer més, no? Això va ser només una cosa... Un ocasió especial i ja està. Un ocasió especial, si no recordo malament, pel trentè aniversari... Per allà anava. Es va baixar fins al Casal de Joves, eh? Sí, correcte, fins al Casal de Joves. I ens van donar... Ens van donar un castell de foc, ens van donar xocolata, ens sembla, o... No, o... Aigua de València ens van donar. Aigua de València. Imagina't, eh? Quina memòria, just. Molt bé. Tot el que has recolgut alcohólic, tu te'n recordes? Jo, exacte, al 100%.
Després hi ha hagut altres edicions especials que s'han convidat a altres tipus d'organitzacions o així similars com carros, com poden ser uns carros especials de tres persones que venien des del País Basc, que eren bastant peculiars perquè eren de ferro. Esgoitiveres, eh?
O un car, me'n recordo també, que va fer una pastisseria o alguna cosa així. I el car gegant, que hi cabien 10 persones pel 25è, sembla que va ser. Jo estava pensant, així com a coses curioses, més o menys sempre hi ha alguna cosa, cada any, o si més no, cada any, cada dos, que sorprèn. Últimament tenim, per exemple, aquestes baixades en plan de car xondeo, que estan molt ben buscades.
el nom, on els cars es difressen i baixen amb músiques alegres, per exemple, coses així. Sí, i el loro, ara que traiem la baixada del Carxondeo, perquè el guanyador, si no m'equivoco, tindrà la inscripció gratuïta per l'encadre. És un incentiu important perquè els corredors i corredors s'animin i es preparin el car i ells mateixos disfressats i baixin en aquesta baixada del diumenge entre les semifinals i la final.
que intenta amenitzar una mica la festa i divertir tot el públic assistent. No és una cursa en si, sinó que és una exhibició de... Anem a fer ridículs. Bé, el que passa és que no sempre té... Té cert èxit aquesta... Bé, és relativa. O sigui, l'organització del carxondeo és un carxondeo, ja ho diu el propi nom. Vull dir que t'has d'apuntar el mateix dia i si vens disfressat, ja va i tu. I ja està, no? No té més. No té més. Hem pensat que vam baixar a tres cars només, o alguna cosa així. O quatre, però en quatre. O dos, o dos.
En fi, que jo ara com a... Se m'ha acudit, que si voleu agafar la feu, perquè, clar, els cars, jo crec que han de tenir molta repercussió, una repercussió mundial. Llavors, convidar algun famós, per exemple, que faci com els partits de futbol, una sacada d'honor, això no sé si alguna vegada s'ha fet o s'ha intentat. Ho dic perquè, per exemple, m'ho invento, no? Us imagino que ve Núria Feliu, i baixa... Amb el Chagán i tota ella...
Clar, amb el seu gegant, no? I llavors fa, per exemple, i el primer cart que baixa avui fa el cart d'honor, per exemple, es podria inventar, no? Llavors baixa o alguna persona famosa... Home, a la Núria Felina no n'hauríem de posar ni cas amb l'alanc que porta i ja li serviria. Per exemple, per exemple, no? Però, no, prou a la banda, no ho sé, eh? Ho dic per fer... Home, va haver-hi un any que va venir el Montilla, però no ens va agradar. El que no ens va agradar? Que vingués. Per què no?
Perquè després l'Ajuntament va fer un ús una mica propagandístic del fet que la Montilla vingués. Moltes medalletes van pujar. Recordo que va venir justament, em sembla que fa 4 o 5 edicions, i que en aquell moment era president de la Generalitat de Catalunya, que vivia a Sant Jús en aquell moment, que la seva dona era l'Hernández, que també era regidora de l'Ajuntament de Sant Jús, i va venir a veure la cursa. Sí.
Sí, va venir com a públic assistent. Ell molt maco i no deia res. Amb els Mossos li van dedicar una valla, una parcel·la especial, quan va arribar a la línia d'arribada. No us va agradar que vingués? A veure, ell no, ell molt maco, no deia res. Estava quiet i tranquil. Però després, els mitjans s'enjustencs...
Van utilitzar una mica... Ràdio d'Esverns? Ràdio d'Esverns no, eh? Ah, val, val, val. No hi ha gent populista. Confia en una ràdio independent, no? Sí, sí, sí. I de rigor. I de rigor. Són el que creus tu. I què, i què, i què? Bueno, i després es va utilitzar molt... Ah, ha vingut a la Montilla, ha vingut a la Montilla, i tothom volia fer-se fotos, i era com... No sé. No, a mi no em va acabar d'agradar. No ve cada dia un president de la Generalitat als cars de coixinets. Perdona, eh? Sí. Sí.
Si no recordo malament, aquell moment estava vivint a Sant Just, és a dir, que podia venir com a públic assistent i ciutadà de Sant Just com qualsevol altra persona que ve de públic. Bé, per cert que no sé si tindrem temps de fer alguna trucada, però intentarem parlar amb alguns dels corredors d'aquest any, com per exemple el Marc Ruiz o la Daniela Jaumot. Parlem d'algunes novetats d'aquesta 37a edició de la Cursa de Cas de Coixinets, que serà 16 i 17 de novembre, cap de setmana que ve.
Doncs sí, com a novetat, aquest any l'equip de control tècnic ha estat comunicat amb un desenvolupador d'aplicacions per mòbils que ha fet... Què té nom, aquest aplicador? Exacte, em sembla que el coneixeu, és l'Oriol Jiménez. Ah, el que fa la secció de noves tecnologies aquí al programa. Exactament. Ha estat desenvolupant una aplicació per mòbils, em sembla que són els Android,
que recollirà informació de la cursa, que els corredors i el públic assistent es podran anar descarregant aquesta informació relativa potser a la informació meteorològica, als cronos, que normalment sempre anàvem amb pissarreta i...
Jordi, això és una exclusiva a la penya del morro que estem donant ara. Apunta-la. D'on va sortir la idea d'aquesta aplicació? Una idea d'algun cap genial, no ho recordem. Qui va ser que va donar la idea? Em sembla que ens la va donar ell mateix i després vam plantejar com ho podia muntar.
I què es podrà fer en aquesta aplicació? Bé, principalment hi ha dos vessants, encara del públic en general, que donem molta informació de què són els cars, com funcionen, links amb imatges per seguir hashtags de Twitter, d'Instagram, i després pels corredors tindran la possibilitat de seguir el seu propi car o el car dels seus amics i saber els seus cronos, les posicions on estaran, poder comparar cronos entre companys per veure si hi ha pique o no, etcètera.
Home, escolta. Està molt bé, m'ho complaré. Enhorabona i moltes felicitats, veurem si funciona. Sí, de moment encara està en fa cedeta. Ja m'ho penso, ja m'ho penso. Però ja no? Per l'aplicació o encara no? Encara no. Icar, no? Icar. Icar té molts números. Per cert que també les noves tecnologies, el tema de xarxes, també estarà present en aquesta edició? Jo també ho penso.
perquè la gent, com l'any passat, que va anar prou bé, podrà demanar i dir opinions i comentar coses a través del hashtag CardsSantJus, el mateix dia de la cursa... No, Cards2013. Ah, Cards2013, perdó, perdó. Ja l'estàs fent. Cards2013, tens raó. Cards2013, la gent podrà comentar i demanar cançons també per posar megafonia o fer comentaris sobre el que vulgui, que això és molt divertit, que la gent també està allà...
la gent de l'organització... Bueno, poca prova, que l'any passat va haver-hi uns tuits comentant coses i tal, poc a poc, eh? Poc a poc, poc a poc. De fet, una altra novetat d'aquest any és que hi haurà un concurs fotogràfic que també, amb l'enllaç del hashtag coixinetcars2013, es podran fer fotos a través, em sembla que és de la plataforma Instagram. Instagram, eh? Un clàssic, també. Quan has fet foto, posar-te el teu filtro...
Dic, atenció, el premi, el concurs, que l'organització decidirà la foto que és guanyadora, serà la portada del DVD d'aquest any de la cursa. Oh, wow!
Que, de fet, quina serà l'etiqueta? Ho dic perquè, clar, això també s'haurà de dir. Cars 2013. Cars 2013, eh? No, crec que sí. Cars 2013. Bé, per cert, que tenim ja un dels corredors amb els quals volíem parlar avui ja al telèfon, que és el Marc Ruiz. Marc, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. He vingut al programa especial de la cursa de cas de cocinets que estem fent avui a la Penya del Morro. En quina categoria correràs, tu? Doncs aquest any fa el tercer any de juniors. Tercer any de juniors, eh? Per tant, ja últim, no, m'imagino?
Sí, últim any. Vol dir que segur... Ara mateix no tinc aquí les teves dades. Alguna vegada has guanyat o has fet podi o has arribat a la final? Doncs, com que he estat corrent des del 2006, tinc 3 segones posicions i un millor temps fet l'any passat. Déu-n'hi-do, eh? Per tant, aquest any tot apunta que potser podeu arribar a la final com a mínim. Sí, sí, i...
Tots els anys hem arribat a la final, excepte un, perquè el car no ens funcionava gaire bé aquell any. Què us va passar? Doncs a la primera corba se'ns va anar i ens va davantar el tercer i vam arribar en quarta posició i no ens vam poder classificar per la final. Clar, això va ser a les semifinals. És fotut quan passen aquestes coses? Perquè clar, el car no el pots arreglar, no? O què fas en aquests moments quan t'has detit de tornar a tirar, per exemple?
Doncs mira, a partir d'aquell any vaig dir em faré un kart nou i l'any següent vam estar a les parts altes de la classificació i vam fer segona posició i ens vam mantenir els dos anys següents en segona posició a veure aquest any què tal surt. Per cert, has fet millores al kart o no respecte a l'any passat?
Doncs no, aire és la veritat. És un clàssic també, entre els corredors. El car no es trenca del tot, la gent no l'arregla. Això passa molt, no? Jo és que era de fer el car la setmana abans. Vull dir que no era... Hi ha algú que el faci dos o tres mesos abans, el car? Va, Ignasi, explico això. Ignasi lloga el túnel de vent per poder fer... A prop del micròfon, així et podrem escoltar millor. Sóc un dels friquis dels cars, potser.
Sí, no? Jo a l'estiu, ho estic tot l'any preparant al car i a l'estiu amb calma el construeixo. Les maneres, a l'estiu amb calma es construeix i encara no l'he provat, però bueno. Clar, perquè aquest no es pot provar. Legalment no es pot provar. No, però el construeixo fora d'aquí Sant Jús, llavors no coneixen l'existència dels cars. Llavors es pot fer en altres municipis, baixar-se, no?, algun lloc, alguna cosa...
de fet, no sé si Marc, aquest any tens alguna mena de no sé, després d'aquesta experiència de 3 anys de júnior alguna mena de secret que vulguis compartir amb nosaltres per saber com tirar-se millor, si algun corredor novell ens està escoltant, quin consell li donaries? Doncs un dels consells és apretar bastant la sortida i fer molt bé la primera corba, sobretot per l'interior perquè com se'n vagi a la primera corba ja...
Ja t'has fotut. Sí, això ho diuen molt, eh? La recta de Canigó, que és el començament de tot, el primer revolt a l'esquerra, un revolt força tancat. Aquest és el moment clau de la cursa, tu creus? Sí, jo crec que el moment clau és just després, quan et puges al cart, després de la sortida, i al parc de la primera corba.
I com s'ha d'encarar la corba? Per dins o per interior? Ja t'ho ha dit, ahir per dins, tio. Per interior. A veure, nosaltres, en els cronos, el que fem és que ens obrim el màxim possible i després ens creuem tota la pista per intentar passar per l'interior, intentant no posar els coixinets a dintre de...
dels regarots que hi ha a l'interior perquè allà l'eix ens queda clavat i perdem velocitat però a l'hora de la cursa és passa per on puguis i fes-ho el més ràpid possible perquè una cosa és passar-la per l'interior i després no sortir amb gaire velocitat i després tots els que es caminen amb molta més velocitat t'enganxen a la segona curva i ja estàs venut perquè
et passen a molta velocitat i a la segona corba és impossible atacar forats. Per qui no ho sàpiga, el Marc Ruiz és un dels corredors que ha participat en el teaser que hem gravat per anunciar aquesta 37ena cursa de cars. Un petit vídeo que es pot veure ja en els canals de Facebook i YouTube que tenim a l'organització i que estem molt contents de la seva col·laboració. Gràcies, Marc. Home, de res. Com va anar la gravació, Marc?
Doncs, home, van ser moltes risques, eh, per això. Sí, no, sí, va estar molt bé. Vam gravar per separat i tot, moltes...
moltes preses d'imatge i tal, i després l'edició del vídeo ha estat molt bona, ha estat molt bona. De fet, aquest vídeo l'estem buscant, a veure si el trobem, que jo personalment no l'he vist, a veure si el podem posar i escoltar-lo. Com va anar tot plegat? El vídeo, de què va? El vídeo, de fet, és com un tipus de duel de l'oest. És el per anar fent boca? Sí. Val.
i es posen així com de cara a dos cars, com si estiguessin enfrontats a duel així western, i comencen a arrencar, que comença la cursa. De fet, l'estem escoltant de fons, aquest vídeo, que el posem al Facebook del programa, perquè així la gent també el pugui veure. On està gravat?
Està gravat allà on tenim... L'antiga brigada. Exacte, l'antiga brigada és allà on guardem el material de l'organització i els cars de lloguer. I és un carrer poc transitat o amb les condicions òptimes per poder-ho fer. Molt bé, doncs t'estem veient, eh, Marc? En aquests moments, quina cara de pocs amics que fas. Bueno, és... És actor. Hi ha tanta rivalitat? Hi ha mala llet o no dels participants?
Ara veus que no. Els que ells tenen un pronto de baix, al final la meta els has de veure. Jo he vist reaccions del Piqué ahir, quan es va marcar a la pròpia porteria, una patada a l'aire. Us ho preneu molt a pit, no? Bueno, sí, depèn de les jugarretes que ens pugui fer durant la baixada, però intentem fer el més net possible en totes les baixades.
Molt bé, doncs escolta Marc, moltes gràcies per haver-nos atès, que tinguis molta sort i per cert, ja saps quin és el dorsal teu d'aquest any? Sí, el número 105 El 105, eh? El teu cara anirà tonejat d'alguna manera especial? Bueno, tot negre amb pegatines a la vegada energètica Monster Energy Monster Energy, que us patrocinen i us donen una pasta espectacular, no? Ja ens agradaria, ja Escolta, i llavors per què la porteu, si no?
Mira, doncs perquè tenien ganchines a casa i per aprofitar-les... Ah, molt bé. I mira, li vam trobar un ús. Fantàstic, molt bé. Doncs Marc, gràcies, que vagi bé. Bona tarda i bona cursa de cars. Gràcies. Adéu. Adéu.
De fet, també volíem dir abans, quan estàvem remarcant les novetats d'aquesta 37ena cursa de cars, que gràcies a un contracte publicitari que ha establert el Departament de Publicitat de l'Organització, hi haurà un servei de transport de cars, que era un dels conflictes que hi havia moltes vegades, sobretot pels corredors més petits, que el pare d'aquells corredors normalment els hauria d'estar esperant a baix per tornar-los a pujar i tal...
Doncs bé, hi haurà un servei amb un remolc que pujarà diversos cars a l'hora i anirà fent baixades i pujades contínuament per remuntar els cars fins als boxes. I a més a més, aquesta mateixa empresa proporcionarà una carpa que proporcionarà eines i espai per la reparació dels cars.
Molt bé, doncs com es diu aquesta empresa, per cert? Jonas, ja col·labora? Ignasi, com es diu? Es diu SRT, és un noi que es tira amb cars ja des de fa uns anys, que vam tenir contacte aquest any i va dir de muntar tot això. I comentar també que és totalment gratuït, que no té cap cost i és un servei que fan pels cars.
i de pas afegir que és un servei de transport de cars o sigui que les persones que deixin el car no podran pujar-se hauran de pujar caminant però el car seu no pateix que està molt ben cuidat i l'hauran d'anar a recuidar pel que dius hi haurà una furgoneta o unes quantes que aniran pujant cars una amb un remol gran que hi caben uns 7-8 cars i aniran fent viatges durant tot el dia home jo crec que és una millora molt notable de cara als corredors d'enguany per primera vegada la història dels cars
perquè clar, jo també era un merder, és un merder de cotxes, amunt i abaix, com el seu, ara puja i tot plegat. En fi, Jonas, Just, Ignasi, moltes gràcies per haver vingut al programa. La setmana que ve ja farem un especial a dos dies ja de la cursa a les bales de palla. Ja estan a punt, ja el circuit o no? No, això el dijous al matí arriben les bales de palla. Dijous al matí de setmana que ve ja arriben les bales de palla i ja... A les 8 del matí. A les 8 del matí, molt bé. Que si algú volen ajudar també pot fer-ho, no?
S'ha de posar en contacte amb l'Splayer ara mateix, que és l'entitat de Sant Jus que ho munta. Ah, sí, és veritat. I segur que el rebran... Sí, però és molt bé. Deixem els Splayeros. Són grocs, són grocs. Sí, no passa res, no? No passa res. Nois, que vagi bé. Bona tarda, gràcies. Bona tarda. I nosaltres, tot seguit, parlem de llibres amb l'Arnau Consul. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Soc Jaume Sodom Coll, farmacèutic, del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i posat. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal!
Fins demà!
Abans una mica més tard del que és habitual, perquè hem tingut aquests convidatges especials, eh? De la Cossaca de Coixinet... Sí, jo voldria anunciar aquest to entre irònic i burleta del senyor Just Fosalva. Què passa? Cap a la gent que posava... Cap als desplayeros, dit així com entre cometes... No, no, perquè clar, jo he posat bales durant uns quants anys...
Com a esplayero, que ell en diu. I des d'aquí, no sé, posa'm un zasca, allò, flash. Vinga, doncs, va pel just. Va pel just. No he d'escoltar per aquesta... Però queda dit, eh? Si cal algú, per Twitter i aquests mitjans, que digui el que...
Jo soc algú que té un rècord, eh? De què? Com a corredor de cars. Tu? Sí, sí, sí. De què? De què? De què? Doncs mira, d'anar el dissabte i no poder córrer perquè tenia un partit d'hoquei, quan era jove, això fa 20 anys, eh? Sí. I aleshores anar diumenge, dius, bueno, surto l'últim perquè no tinc crono, i aleshores quan estàvem al car, que ens l'havien deixat i no era cap meravella, entre la graella...
prèvia i la graella de sortida, a l'avançar entre l'una i l'altra, crac, es va trencar l'aix de davant i no van poder córrer ni una sola vegada. Molt bé, això és un rècord cap a la baixa, no? No, és un rècord. Que truqui el bus i té un rècord semblant. Una cursa més llarga. Bé, doncs tu que ets desplayero, no, tu? Ets desplayero. I groc. I groc, no? Així, de forma expectativa, ets desplayero. Vaig.
En fi, va, parlem de llibres, com dèiem. Per cert, que ja també tenim la Mireia Redondo, que està aquí al programa. Mireia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Ja tens la teva copa de vi, eh?, del sèrie de Can Bata, que ens ha portat avui. Tornar una després cap, avui?
No, no, no. Avui he estat fent primer curs de meteorologia amb el Carles. La Vistaria Aficionat. Escolta, m'ha estat explicant conceptes. Què diu, que plourà o no? Perquè jo el Carles només parlo d'això, del temps.
Doncs no, ha dit que no, ve de fred però que no plourà. Potser si ha marxat és que plourà d'aquí tot. Arnau, parlem de llibres, novembre literari. Un clàssic, Paco Camarasa l'altre dia. Ahir va venir el Paco Camarasa i la veritat és que em va servir, tot i que no hi vaig poder anar, hi havia una cosa que es diu Barça i va prendre el temps,
Però sí que vaig agafar el llibre, no?, La playa de los ahogados, de Domingo Villar, un autor que no coneixia. De fet, La playa de los ahogados és la segona novel·la que escriu. I totes dues, evidentment, Paco Camarasa és un gran especialista en novel·la negra, per tant, és una novel·la negra. Grans especialistes, no?, unes grans llibreries especialitzades en aquest gènere. I, per tant, ell, a banda, especialista del gènere, no? Va venint de Verdina, no?, em comenta, en Molleres Fosques, un barret, anava tot el dia així com a vagant-se... Per què hagin d'estar...
Doncs ja et dic, el cas és que em va fer interessar per aquest autor, tinc el llibre ara, l'estic començant a llegir i m'he assabentat. És finalment una obra d'aquestes amb tant la primera novel·la de Domingo Villar com aquesta segona, que és la Playa de los Ahogados, amb un inspector que es diu Leo Caldas, un personatge gallec que viu a Vigo, per solitari, tímid, que li agrada escoltar jazz...
I és molt fumador i li agrada el vi blanc, evidentment gallec. I el seu ajudant és un tal Rafael Estevez, que és un aragonès que no hi ha manera que s'entengui amb els gallecs. Aquesta és la parella que protagonitza les dues novel·les de Domingo Villar.
Aquesta, l'Oplaiosaloga, de los ahogados, i la primera. I, en fi, són una parella d'aquests típics policies que, doncs, què sé jo, des del Montalbano fins al Mankel, que van creant un món a partir d'un o dos personatges...
i m'ha interessat perquè no coneixia el fet que hi hagués un policia gallec i que, evidentment, investiguen un crim, però no només investiguen un crim, sinó que retraten tota la societat. De fet, l'altre dia va ser entrevistada el Paco Camarasa aquí a la ràdio, el programa Just a la Fusta, amb la Carme, al matí, i va explicar la playa de los ahogados. Això ho puc explicar perquè passa el primer capítol. Resulta que un pescador no s'associadiria d'aquesta forma, és dir, n'hi ha pescadors que s'associen a tant ser un nus i llançant-se l'aigua, ja ho feien, eh?,
tornant al mar, que és el que més estimen, però n'hi ha formes i formes de fer un nus mariner. I aquest nus d'aquest suïcidi no ho ha fet un mariner. Aleshores, a partir d'ahí, n'hi ha la investigació d'una parella fantàstica, que és l'inspector Leo Caldas i l'inspector Esteves.
Per tant, un assassinat d'un pescador que, en principi, presumptament s'ha suïcidat, però... Però aquí hi ha la perspicàcia del... Clar, perquè el nus que ha utilitzat la corda no és un nus que pugui fer una sola persona. I darrere de l'assassinat, evidentment, no només hi ha una venjança o un amor, sinó que hi ha tot un problema molt més profund que afecta a la societat gallega. No sé quin és, me'l puc imaginar, no diré res pels lectors, i abans que em tallis per donar pas a la Mireia, només dic que demà... Ara.
Pilar Sant Pau. Pilar Sant Pau, dietista, Sant Justenca, amb nou llibre, o no?
Amb nou llibre, efectivament. Quin és el nou llibre, el sabem? El nou llibre és Menjar bé és cosa de la intel·ligència. Ah. Sembla que dius, bueno, però fins aquí té una doble lectura aquest títol, en el qual és a dir, no només és una cosa que demostra que tens intel·ligència, que et procubres menjar bé, sinó que... Quan menges bé també al cervell. Ah, exactament. A quina hora i a on serà? Serà a la sala Isidòr Cónsul, demà divendres a les 7. Ok.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Tot un món de moda. Efectivament, parlem de moda amb la Mireia Redonda. No t'has posat l'entrada. Ah, però quina entrada volies tu? No t'ha agradat? No ho sé, amb la música ja estava contenta. No t'ha agradat? Bueno, va, doncs escolta. Tot un món de moda.
Clar, mira així, és que ets esquileta. Clamur, Jordi, clamur. Ja, clamur, és veritat. Aquí una cosa que ens falta molt a programa, per això et tenim cada setmana amb Mireia. És la porta. Que, per cert, avui estem d'enhorabona perquè ho diguem-ho ja, perquè així la gent ja pot participar. Diguem-ho ja. Tenim un concurs en marxa, no? Tenim un concurs en marxa, però clar, el puc explicar fins que tampoc parli del tema d'avui, perquè està relacionat. Ah, està relacionat, vol dir que faràs una pregunta sobre el que hem dit. Exacte.
Ah, o sigui que hem d'estar tenint la secció. Però el concurs és per nosaltres? No. És com el Walden, no. Com el mirador. L'hi vas dir al Jordi que la setmana passada, que potser aquesta setmana li faries preguntes, dic que potser ha pensat fer un concurs. Tinc amb totes algunes preguntes per fer-te'l, però depèn del temps. Avui comencem amb el diccionari de moda. Parlem de celebs.
Celebs, què diu aquesta? Celebrities, no? Persones famoses. Això és molt fàcil. Celeb és l'abreviatura de la celebritica. L'Arnau Consol és una celeb d'aquí a Sant Just. Tots nosaltres, nosaltres quatre. Els quatre sí, molt, molt. Per què no? És una persona molt famosa, vaja.
Sí, el que passa és que ara s'està començant, no a confondre, sinó que, per exemple, una celebrity pot ser una bloguera, que és una persona que està mediàticament al dia, a l'ordre del dia, i també té un blog, apareix a la premsa, apareix a la tele, pot aparèixer... És a dir, una celebrity abans era... Com la Chiara, no? Sí, per exemple, la Chiara, que mediàticament és...
se sent que parla d'ella, però abans eren només com si fessin les estrelles de Hollywood, o més les celebrities. Havien fet alguna cosa, no? Quan hi havia bloggers no hi havia res de tot això? No, encara no. Estaven així en silenci. Trascendien per la feina que feien, però cinema, el món de la música... S'entrava més a Hollywood, sí. I ara s'estés més.
Si preguntes això... Aquesta és fàcil, aquesta no te la preguntaré. Jo estic atent. Per ser al concurs, qui guanyi, què s'emporta? Clar, és que si no em deixes explicar... No, s'emporta un kit de Do It Yourself, el qual estaria bé que el fes servir i que ens presentés també el que ha dissenyat ella, o ell, amb el regal. Ah, molt bé, un kit de Do It Yourself. Fes-ho tu mateix. Fes-ho tu mateix.
Bé, parlem de la col·lecció d'Isabel Maran per a Cliem? Correcte, parlem de la col·lecció d'Isabel Maran. No sé si us sona la dissenyadora, crec que alguna vegada us he parlat de quan parlava de la Chiara, va fer una mica memòria. Molt, molt, molt. No, jo no me'n recordo. A mi em sona el nom, però ara no sé ben bé... A veure, provem una mica, no?
Manant, no... Com era? Quin tipus de disseny fa? Es va fer famosa per unes bambes. Unes bambes. Unes sneakers. Aquesta que va començar i va... Finalment va tenir botigues i tot. Sí, sí, sí. Doncs aquesta mateix. No, que va dissenyar primer les bambes aquestes i les que porten en taló. Va començar a fer tota la seva col·lecció i finalment va acabar obrint diverses botigues. Sí, sí, sí. Al final va obrir diverses botigues, no? Clar, clar.
Ah, sí, sí. Crec que potser algunes ja en tenia, però s'ha fet més famosa arrel d'aquestes bambes amb taló integrat. Home, Isabel Maran. Amb l'efecte lloro suspendràs, eh? Ja t'ho dic. Ja, ja, ja. Suspendràs el lloro, efecte lloro i l'examen de tot el món de moda. Us faig uns 5 cèntims de més o menys de la dissenyadora. És una dissenyadora parisina que va començar a acostumitzar, que és una manera de dir, de fer un do-it-yourself.
amb la seva pròpia roba, quan anava a l'institut, després va començar a fer els primers pasos en el món de la moda dins de la joieria, després ja va començar a estendre, doncs, accessoris, sabates, bolsos, samarretes, jerseis, i ara ja fa tota la línia de roba. I, bueno, ara presentarà, de fet, el pròxim 14 de novembre a unes 250 botigues arreu del món i també online, una línia de roba i accessoris i complements exclusivament per H&M. Per H&M.
I aquesta línia es combina una espècie d'actitud urbana amb un toc xic, perquè és francesa, llavors té aquest toc bohemi, i ho intenta complasmar, que quedi com un rock and roll, però sofisticat i alhora elegant. Una mica difícil d'explicar, però bueno, si us connecteu a la web de... A tu t'agrada?
La dissenyadora? Sí. I els dissenyants que fa i tot. No tot, però sí, m'agrada, té bones idees, és creativa, és creativa. I aquesta dona, perquè parlaves que va començar molt jove i tal, en aquest cas, com té contactes? Perquè no és com la Kiara, que potser a través de les xarxes socials i tal. Aquesta va fer joies, va fer de tot. Ha de tenir contactes o com comença una persona fent això?
Home, va començar... Has de tenir potenciat, has de ser bona. Aquesta noia va començar amb tema joieria, va començar a descobrir que li agradava, d'aquí va saltar els accessoris i d'aquí, suposo que amb contactes, va començar... Però en aquest cas pot ser com en el cas del futbol, que parlem a vegades que hi ha persones que van a veure jugadors. Hi ha persones que poden estar o entrar a les xarxes socials per veure perfils o si hi ha noies per... No ho sé, doncs...
Futures potencials, vols dir? Sí, sí, sí. Per treure-les després com a blogger o que facin una col·lecció o que facin alguna cosa? Hi ha alguna cosa d'aquestes? La veritat és que desconec si hi ha algun punt online on puguis trobar tot el recull. El que sí sé és que hi ha infinits blogs dels quals no en parla quasi ningú perquè són blogs a nivell més hobby o usuari que, clar, no tenen tant de ressòl. Aquestes despunten 4 o 5 que són la Kiara, la Kenzas, una noia també britànica o una dels Estats Units...
Llavors van despuntant poc a poc, però clar, és una trajectòria que és difícil. I llarga, no? Clar, te l'has de conrear.
Per tant, no és una cosa que vingui una persona i digui m'agrada el que fas i ara sortiràs. Aquest avió tot també és tenir contactes. I que et puguin anar ajudant i que algú... Ostres, mira, ara veig que tinc una amiga que està presentant una roba, doncs li comentaré al meu amic dissenyador, a veure si la pot ajudar. Tot això, òbviament, sempre ajuda. Com en el cas de la Chiara, no? Que tenia el novio aquest. Sí, i el seu pare també era productor de televisió. Llavors, ajuda, vulguis o no, a què...
la gent comença a escoltar el teu nom, no? És que res, la presència sempre fa que si existeix en boca d'altra gent, no? Què és més important, tenir un nom o tenir bon gust a l'hora de dissenyar? Home, si tens un nom i no tens bon gust, per molt que et venguis, no prosperaràs. I un padrí, no? I un padrí. Però clar, si és al revés, si tens molt bon gust, però a l'hora de la veritat no et coneix ningú i ho pots estar fent al sofà de casa teva que si ningú tampoc ho sap, doncs allò queda amagadet, queda com a l'armari. Clar, però...
Tu pots començar a tenir molt bon gust per arribar a tenir un nom i una vegada tinguis un nom, potser fer unes altres coses. Ho parlàvem un altre dia amb Lady Gaga, que fa coses estranyes, porta coses estranyes i començar a despuntar-te una mica d'aquest bon gust que et caracteritzava. Ella ja ho pot fer, perquè ja té un nom.
Llavors, un cop estàs aquí, és com el documental aquell de la Miley Cyrus que us vaig comentar que havíem estat mirant. Ella mateixa ho deia, que ella ja s'havia guanyat els seus espectadors, els seus oients, i que un cop ja l'havien acceptat, doncs ella tenia la llicència, per dir una manera, d'actuar com vulgués, que sabia que els seus fans no la defraudarien o no li girarien...
És una mica més o menys això, si tu ja tens l'acceptació del teu públic, en certa manera tu tens llibertat de moure't en un espai que puguis crear o ser diferent, però que els teus seguidors fidels et seguiran a nivell cantant, a nivell actor, a nivell blogger, a nivell polític inclús.
Vull dir, no, no barregem, però vull dir que un cop ja ho tens guanyat, tens més espai de moure't i pots, en certa manera, fer canvis o evolucionar o redirigir la teva carrera, comptant que ja tens el vistiplau dels teus seguidors. Però estan així amb les bloggers, com per exemple amb una cantant? És que és una mica estrany veure estan així.
Jo crec que en aquest cas és més una cosa de gust, no? A veure, a mi una blogger, si el que fa m'agrada, la seguiré. En el moment que deixi de fer-ho, deixaré de seguir-la. No crec que sigui tant potser com una cantant, no? Que, bueno, pot fer el que vulgui en actuació que, bueno, m'agrada la cançó i potser sí que vaig a veure-la, no?, en aquest cas.
Clar, però el bo de la blogger també tens que... Tu et connectes a internet i la pots mirar. I pots no mirar-la un dia, però al cap dos dies dius, ai, per cert, fa dos mesos que no miro aquella noia que m'agradava i vaig veure que va canviar d'estil. I li tornes a donar un cop d'ull. Simplement has vist una estona la seva web. Pots deixar-la de mirar un temps i la tornes a mirar. Vull dir que el feedback és una mica diferent, tot i que tu li estàs donant visites, com el que diu a la web. Però és diferent. No és tan recíproc, potser.
Perquè ellen ho rep directament, tot i que tu des de l'altre ordinador a l'altra punta de munt, tu estàs mirant la seva pàgina, no ho sé, cada dia, o cada dues hores, o un cop a la setmana. Llavors és com, bé, com en tot és relativitzar una mica, doncs, trobar un fil tranquil, per dir-ho, una manera, entre el blogger i els espectadors o les seguidores d'aquestes noies que dissenyin roba. I a partir d'aquí, si t'agrada algú, si comença a canviar, si no...
Al final, com que ja estan comprades, entre cometes, per marques, també deixen de tenir el seu propi estil, perquè han de portar la roba que els hi venen, que els hi regalen per a elles vendre-la. Llavors, dona que parlar aquest tema. Però és abans la roba que porten d'altres marques que les compren o la seva pròpia col·lecció?
Clar, això depèn de cadascuna, depèn de... De com li sorgeixi, no? Clar, no totes tenen la seva pròpia línia de sabates o de roba, d'accessoris... Clar, és que aquí hem vist dos models diferents, no? Un cas, la Chiara, que potser ha fet alguna cosa i sí que el que fa més ara és portar, doncs potser promocionar altres marques i tot plegat, tot i que pugui tenir alguna cosa seva pròpia, no? I en aquest cas, la dissenyadora aquesta que comentaves...
Sí, que precisament sí que realment, no sé si representa alguna marca com es diu aquí Emma ara, però sí que té la seva pròpia línia de botigues. Sí, sí, ella és una dissenyadora, és a dir, va néixer com a dissenyadora, no sé si a través d'un blog, però ella va néixer com a creadora de roba i dissenyadora per presentar les seves col·leccions en passarel·les.
Llavors, són com dues vies diferents per arribar a un punt en què les dues es troben, perquè la Chiara ha conegut l'Isabel Maran perquè ha anat a col·leccions que ha presentat a Fashion Weeks i segurament l'Isabel Maran li ha regalat bambes a la Chiara perquè les ensenyi a la web, perquè a través d'ella va ser quan es va conèixer que les bambes amb taló a dins que no es veia es van fer cada moda. I ara Pull&Bear...
Zara, Stradivarius, és que per 19 euros les tens i valen 300 euros. Vull dir que és, bueno, també és una manera de fer assequible la roba que no està a la mà de tothom. I això Mac i Emma, perdoneu, doncs és el que estan fent, que fa des del 2004 que estan fent campanyes de, van començar amb Chanel, amb el Karl Lagerfeld, amb Estela McCartney, amb Madonna...
i els fan aquestes campanyes especials amb el nom del dissenyador o de l'actriu o qui sigui i tenen unes ventes brutals us hem escoltat lentament la conversa jo he anat prenent apunt
Clar, això no deia res, però estàs concentrat. Però, quina és la pregunta que fan els nostres oients? Doncs la pregunta, arrel del tema d'H&M, és que des del 2004 que estan llançant campanyes de dissenyadors, durant mínim, mínim, màxim, no sé, una hora. És a dir, des de quan anem a la botiga a les 9 o a les 8 del matí fins que s'agota,
Sí? Dura poquet. Llavors la pregunta... Perdona, perquè tothom va allà, no? Clar, perquè Isabel Maran és molt cara. Tu hi aniràs? Jo estic treballant, però no em demanaré feina, per tant de bo. Però ja et dic jo que segur que hi haurà cues. És com quan surt l'iPhone, que la gent es posa al carrer a dormir la nit anterior, doncs quasi. I aquestes col·leccions duren una hora, sí?
O sigui, una hora físicament a la tenda, perquè la gent entra, saps la típica imatge de rebaixes, de la gent entrant, de punyetades i de cops a colze? Doncs és lo mateix. Quines peces de roba seran en guany? És, doncs, de tot. Accessoris, sabates, texans, jaquetes, sí. Expressament per AQM, no? Expressament per AQM. Però AQM en farà rèpliques.
No. No, ella ha fet una línia que presenta, o sigui, la ven a través d'AQM, suposo que també hi ha un tipus de contracte en la qual Isabel Maran s'emporta una per el diner i AQM una altra, però és limitada i clar, tu compres una sabata i a sota et posarà AQM per Isabel Maran. I la pregunta quina és? La pregunta és quan creieu que durarà la roba a les botigues el dia de llançament, que és el pròxim 14 de novembre. És una espècie d'aposta, a veure qui la m'explica. És dijous que ve i per tant ho sabrem.
Exacte. És perfecte perquè... Nosaltres, encara que no participem, jo diré... No, digueu un temps. Jo diré 1 hora 25 minuts. 1 hora 25 minuts. Què dieu? 1 hora 13. 1 hora 13. Just 13. No, no, està bé, està bé. Com sigui just aquest. No, no, escolta. Mireia, tu has de mirar la setmana que ve això, eh? Quant dura? Però s'ha de comptar que la gent agafi la roba, se la cobri... Descobren la tenda fins que s'acaba. Fins que dura. Clar.
Sí, no, no, però s'acaba quan la gent se l'emporta i l'ha pagat, no? Clar, clar, o sigui, quan s'acaba l'estoc de la botiga. Fins que l'últim ha sortit. No compta la part online, perquè online normalment s'acaba abans, llavors no compta, perquè en 10 minuts no es bloqueja la web. No, per això no, jo també, jo no he comptat online. Normalment es bloqueja la web, és a dir, no comptem online perquè estarà... Tu quan dius, Mireia? Home, no, escolta, la Mireia és l'última. Jo dic 1,50. I tu què dius, Mireia?
Jo ho diré el dijous que ve. En fi, hem d'acabar el programa aquí. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria trending topic? Cars de coixinet. Ah, cars de coixinet, efectivament. I escafant motors de cara a la nova edició, que serà el cap de setmana, aquest no el proper, 16 i 17 de novembre. Acabem el programa...
Agraïm tota la gent que ha fet principi a la penya del morro d'avui, la Carme Verdo de les notícies, la Clàudia Barberà, la gravadora parlant de tuits de la gent de Sant Jus, la Núria Oriola de les notícies positives, el Jus, el Jonas i també l'Ignasi, organitzadors de la cursa de cas de coixinets, que han vingut a explicar-nos com estan en aquests moments a la segona hora, i també l'Arnau Consul, de les aixer de llibres, que ens ha explicat el novembre literari. Arnau, que tinguis una bona setmana i que vagi molt bé. Sí, sí, sí. Això ho sé segur, no? Molt bé.
Sí, sí, va ser... Amb l'actura. Amb l'actura, l'actura tope, eh? El membre d'Esperari recordeu demà, eh? Demà, amb Pilar Sant Pau. I també a la Mireia Redondo, agraïble que hagi vingut a explicar-nos aquestes coses de la Isabel Maran. Gràcies, que vagi molt bé. Adéu. Fins la setmana que ve. Cristina, que vagi bé. Tinguis bona tarda. Bona tarda. I ens retrobem demà a partir de les 5. Us veiem ara amb l'informatiu Vespre i la Carme Verdeu i el capdavant. Un programa que ha passat jo no hem perdut mai. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda.
Fins demà!
Bona nit.
Sant Jordi.