a la compra de combustible pels avions i va ordenar una transparència de 5 milions de dòlars a través d'un banc xinès. L'OBC presenta nova temporada i nou director.
La Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya es renova amb Casusi Ono, que debutarà al capdavant de l'orquestra en un concert gratuït a la Sagrada Família el 20 de setembre a Blai Mercè. El director japonès ha reconegut el seu interès per la cultura i per la llengua catalana, especialment pels seus compositors.
He dirigit la música de Casablanca i em va encantar. És una música molt suau, sofisticada i també molt generosa. Fer això em va introduir i respectar els compositors catalans com Parra, el nostre resident Guix, Magrané, i de més antics com Granados, Montsalvatge...
L'OBC convidarà grans solistes actuals aquesta temporada com el pianista xinès Lang Lang, la violinista Isabel Faust o el guitarrista Juan Manuel Cañizares. A més, continuarà programant concerts de bandes sonores, aquest cop projectant Gladiator, Pirates del Carip i una sessió especial dedicada als films del director Tim Burton.
El Bayern de Múnich es queda sense Robben i probablement també sense Lewandowski de cara a les semifinals de la Champions, que comencen a jugar-se dimecres que ve al camp del Barça. Tots dos es van la Junaí davant el Dortmund i s'afegirien a altres baixes que té l'equip de Guardiola, com ara Rivery, Alaba, Stark i Badstuber.
Pel que fa a la Lliga, els blaugran estan pendents del partit Madrid-Almeria d'aquest vespre a les 8. Els blancs necessiten guanyar-lo per no quedar-se despenjats en la lluita pel títol. Avui també juguen a les 8 el Tamàlaga i el I.E.I. Barcevilla i a les 10 el Deportivo de la Coruña i Villarreal Atlètic de Madrid.
L'Espanyol viatja avui cap a Granada, on juga demà amb Víctor Sánchez com a novetat a la llista. Han quedat fora de la convocatòria, actor Moreno per sanció, i continua lesionat Mationi. I en el que hi patins, el Lloret pot pujar avui a l'Okell Lliga si guanya la pista d'alcaldes a partir de les 9 del vespre. Fins aquí les notícies. Ràdio d'Espanyol
Fins aquí el programa d'avui
S'ha mort el senyor Brull. El passat dia 5 de febrer havia fet 92 anys. Ens ha deixat el mateix carrer que l'havia vist néixer l'any 1923, el de la sala. L'arxiu municipal de Sant Just li estarà eternament en deute. Ens ho va donar tot, les seves històries, els seus relats, el seu ajut, els seus documents, els seus itineraris guiats, les seves amistats, i sobretot amb un rigor a prova de bombes, les seves dades eren precises, correctes i exactes.
Des de la fundació de l'Arxiu, l'agost de 1989, vàrem comptar amb la seva cooperació. El senyor Brull havia estat vinculat com a regidor a l'Ajuntament, com a afeccionat al futbol, com a participant al Front de Joventuts, a l'Arxiu Perruquial, però bàsicament a la història local del segle XX. N'era un apassionat i n'havia estat testimoni de primera línia. El seu pare, en Daniel, va ser regidor amb una altra mita local, en Daniel Cardona i Civit, durant la República i un dels encarregats de la Fàbrica Sansón al Ciment.
Ell ja havia viscut de petit i allà afrontar els desastres de la guerra que el van marcar per tota la vida. Una part de la nostra història recent desapareix, però ens queda el consol que en Pere Brull Àngela ha viscut una vida plena i una mort digna envoltat de la seva família en plena consciència.
La seva obra pòstuma previurà i servirà a les generacions futures, doncs ens deixa diverses publicacions de primera línia que es fan servir dia a dia també a la sala de consulta de l'Arxiu Municipal de Sant Just.
Dança de l'any 1989 va vincular-se a tots els projectes editorials que tenien a veure amb la història del nostre poble i va ser un esplèndid cooperant i amb escenes de diverses publicacions locals coeditades entre l'Ajuntament i el Centre d'Estudis Sant Justencs. I no va ser precisament un micromecenatge al seu, sinó un mecenatge en majúscules.
Pere Brull Àngel A ha cooperat i és autor d'entre d'altres articles de premsa local dels següents títols 75 anys de futbol a Sant Just d'Esvern a la Missalània 4, Cronologia i fets de Sant Just d'Esvern a 98 pàgines, imatges dels grups escolars de Sant Just d'Esvern del segle XX a la Missalània monogràfica, 456 pàgines i barrejo la meva història amb Sant Just 459.
Va cooperar en el muntatge de les exposicions del futbol i dels grups escolars i va acudir en freqüència al programa El Racó de la Història que l'Arxiu realitzava a la dècada dels 90 a Ràdio Desvern. La seva bona memòria li va permetre assessorar en els darrers anys i cedir imatges per la realització de l'Avance, el 2011, i cooperar amb els membres de la Comissió de Morts i Desapareguts de la Guerra Civil que coordinava el Centre d'Estudis Sant Justencs i l'Arxiu Municipal.
Entorn de l'any 2010, en Pere va cedir la totalitat dels seus fons documentals personals, que recollia altres fons personals d'amics seus, imatges, arxius d'entitats i una bona col·lecció de llibres a l'arxiu municipal.
Amb l'ajuda dels seus familiars, encara preparava futures publicacions sobre la història local que li havia tocat viure. El passat 19 d'abril, encara passejava amb un dels seus fills per la festa de Sant Jordi al jardí de Can Ginestar. És per això que l'arxiu municipal de Sant Just d'Esvern avui està de dol. Descansi en pau, senyor Brull. Firma Jordi Amigó i Barbeta, arxiver municipal de Sant Just.
La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech, des de les 7 del vespre. Això és La Penya del Morro, avui programa número 1.621.
Amb l'Andrea Bueno, les notícies de Sant Just. Andrea, què tal? Bona tarda. Bona tarda. A més a més, també amb la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook del programa. Cristina, què tal, com estem? Bona tarda. Avui també amb la Clara Narbion, des de la redacció de la revista Time Out, que ens explicarà quines coses podem fer durant aquests dies. A més a més, també tindrem l'espai d'essència. Avui parlarem amb la Neus Garroufer de La Vida.
Està embarassada i ens vindrà a explicar, al contrari del que hem parlat una mica aquests últims dies a l'espai, que és la mort, avui parlarem de la vida. I a més a més també tindrem a la segona hora d'educació canina, l'alberca paper per parlar de gossos, les aplicacions mòbils de l'Èric Comar i el Sergi Arrada del Casal de Joves, que ens explicarà quines coses són les que es poden fer els propers dies. Tot això avui i fins a les 7. Bona tarda i benvinguts al programa.
El trending topic del dia d'avui el tenim aquí amb la Cristina, el més comentat de Twitter.
Bé, atenció, perquè avui un dels temes més comentats a Twitter ha sigut el BBBA i Catalunya Bank, perquè aquests dos, perdó, diu que el BBBA tancarà 285 oficines de Catalunya Caixa i farà fora més d'un miler de treballadors. Cristina, se sap quan serà això o no?
En principi tenen a determinar el que serien uns 3 anys per fer-ho però en aquest cas doncs poden avançar-ho si és que l'entitat ho vol així. De totes maneres serà un 20% de les oficines que tornen a caixa a les que seran tancades un cop el BBVA hagi absorbit aquesta entitat. És el resultat aquest del pla de reestructuració aprovat per la Comissió Europea unes detalles que es reduirà també un 20% de la plantilla de treballadors de les dues entitats. Per tant si entre el BBVA i Catalunya hi ha uns 8.000 treballadors
El 20% equivaldria a uns 1.600 treballadors que es quedarien sense feina al llarg dels propers 3 anys i serien mitjançant prejubilacions i baixes incentivades. Són dades que ha donat el conseller delegat del BBVA, Angel Cano, durant la presentació dels resultats del primer trimestre de l'entitat, on destaca un benefici de 1.536 milions d'euros, més del doble del benefici de l'any anterior.
Una altra comentària ens el fa l'Helena en mil.
Gràcies Cristina, anem cap a l'espai d'humor del programa.
És a dir, les notícies de Sant Just. Vinga, va. Atenció, perquè ja tenim...
Quins nervis, eh? Ja tenim els guanyadors del concurs Tard de memòries en moviment que, oh sorpresa, han guanyat Sant Justencs. No ens ho pensàvem, tenint en compte que el 95% de la gent que va participar era de Sant Just en aquest concurs. De totes maneres també hi ha altres notícies de la plana Sant Justenca, com per exemple dues trobades destacades aquest vespre. Ja en parlarem en aquests moments, perquè ja s'acosta la Festa Major i avui hi ha reunió del Núcleo, on es decidiran algunes de les proves entre grocs i blaus.
Però abans de tot això hem de parlar de la setmana mundial de les immunodeficiències primàries que justament avui acabar.
I és que des del 22 d'abril que s'està conmemorant aquesta setmana per col·laborar en la investigació d'aquestes malalties. L'ACADIB és l'associació catalana de dèficits immunitaris primaris i participa del Consell Municipal de Salut de Sant Just i com diem avui doncs acaba aquesta col·laboració d'aquestes tornades amb un acte.
Els pacients afectats d'una IDP són susceptibles de patir infeccions de gravetat que poden deixar seqüeles si no són tractades correctament i de desenvolupar altres malalties autoimmunitàries i al·lèrgies. Són malalties cròniques que en moltes ocasions requereixen nombrosos controls mèdics i tractaments hospitalaris i a casa, segons el president de CADIP, el senyor Justin Caspar Puig,
Un diagnòstic a temps pot evitar mals majors i fins i tot la prova del taló nadons. El cribatge, que és una extracció de sang, pot ajudar a detectar fins a 22 malalties. Segons Puig existeix un gran desconeixement d'aquestes malalties entre la població general i fins i tot entre la comunitat sanitària, per això treballar a cadip per fer difusió de les immunodeficències primàries i també per aconseguir recursos per complir dos objectius. Investigar les IDP i també formar els metges i pediatres, que són els primers que poden detectar aquestes patologies.
Com deies, avui s'acaba la Semana Mundial de les immunodeficiències primàries, unes jornades que s'han celebrat a més de 40 països del món per tal d'adonar a conèixer les IDP i millorar-ne el diagnòstic i el tractament. Al llarg de les setmanes s'han fet actes de difusió a moltes poblacions catalanes com a Aràbic i Terrassa i també a diferents mitjans de comunicació i la intenció de l'Acadip, segons ha anunciat també el president aquest matí, és programar un acte de conscienciació a Sant Just l'any que ve, segurament és la seva intenció.
La CADIP, a més de participar del Consell Municipal de Salut de Sant Jocs, també col·labora activament amb l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat. Molt bé, doncs queda dit. Si voleu més informació, la trobareu a... Radiodesert.com Molt bé, molt bé, molt bé. Bé, parlem ara de premis.
Concretament del concurs de tasques de memòries en moviment, on sabeu que alguns famosos com Clara Segura, Sidoní, Clara Mas, la model Estopa, Elisenda Roca... Fent algunes preguntes sobre com conservar la memòria de les ciutats.
que la gent responia en vídeos. Aquí a la ràdio ens vam abogar perquè va participar moltíssima gent, menys la Cristina, tothom va participar, perquè tu, Andrea, vas participar en un vídeo, el Carles Hernández també va fer un altre vídeo, Manel Ripoll des de la Penya del Moro, Dani Martí...
No serà per ganes aquí a la ràdio de participar i endur-se aquest primer premi, que finalment ja sabem qui ha sigut. De fet, 4 dels 6 premiats del concurs de tasques de memòries a moviment, jo crec que és el titular, ens ha caigut el nostre municipi.
El jurat ja ha fet públic els noms dels guanyadors
Sí, va ser durant el darrer congrés de la xarxa la memòria de les ciutades. I anem si et sembla per la llista de guanyadors. Comencem per la categoria A, que és la categoria d'envit general que ha estat integrament Sant Justenca. Home, clar que sí. Fem un pòdium. Aquí hi havia dues categories diferents, preguntes generals i preguntes una mica més concretes.
Per exemple, Joan Dauzà, que també el participava, preguntava quina era la flor més significativa de Sant Feliu. La pregunta és que és el tulipà. Jo tampoc no tenia gaire misteri. Què més, Andrea? Per exemple, preguntes tan generales. L'Elisenda Roca, per exemple, preguntava també a què o qui faries un monument.
Sí, exacte, va sortir Carles Palau, mític de Sant Josep, que deia que faria un monument als cars, cosa que no és mala idea, i situada a l'esplanada del Canigó. Jo hauria votat per aquesta, per exemple. Però vaja, no sabem qui ha guanyat. Anem a veure-ho, Andrea. Quins nervis. Doncs, en la tercera posició de la categoria A, de mig general, trobem el Soledat Sants. Hombre, el Soledat Sants. Famoso en el mundo entero.
Per ser la directora del Carreau Blau. Perquè és la gran artista dels injusts. En la segona posició trobem Mireia Ferras, que responia que era un dacus. Què té a veure amb Montserrat Ferras, l'espai de ciència o no? No, diria que no. Amb Jordi Ferras, que és el germà de la Montserrat Ferras. Llavors sí que té a veure. Tot queda a casa. Atenció a la primera posició de la categoria A.
El Jordi d'un mena! Jo? Jo? De ràdio desvern i traïdor. No ho sabia. És guanyat? Sí, el primer premi. Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! Jordi!
Engracias a Cat el Movimiento. Y también que dedique este premio a todos San Justen y San Justenca. ¡Muy bien, ¿no? Felicitadas, Jordi. ¿Qué farás con el premi? ¿Utilizarlo? ¿Vendre la Walla Pop? ¿Por qué no? ¿Es pot fer això?
Potser hauries de posar es vent un boli i regalar un premi. Jo primer estic molt content de recollir aquest premi, tot i que no m'han donat res encara.
Ah, que ja ho sabies doncs, que havies guanyat. I em van dir, escoltes guanya, però no podem dir-ho oficial fins que no ho diguin a Ràdioesvern. Dic, pensa que jo estic a Ràdioesvern. Dius que és per tothom de la broma. Dic, no, no, què? Diu, no, fins que no ho diguin a Ràdioesvern. Dic, vale. Doncs ja ho hem dit. Ja ho hem dit i ara ja em congratulo i estic molt content. Gràcies, Jordi. No sé si hi ha hagut alguna...
No, no. Hi ha vídeos que estaven a l'alçada del teu vídeo. A veure, si algú vol veure el vídeo, ho pot veure a... a on? recememoriadelacidades.worldpress.com perquè allà el blog no hi està penjat. Per tant, és a recememoriadelacidades.worldpress.com on hi ha els guanyadors. A veure, jo ara tampoc no vull semblar un desagraït i tal.
Però és un premi una mica... de trampa, eh? Home, et paguen l'allotjament de dos nits d'hotel a qualsevol ciutat de les que et participen de l'estat, entre ells de Santiago, Màlaga, colleixes on vulgui, però, clar, el bitllet... El bitllet de l'estapagatú!
Això vol dir que renuncies? Hi ha altres persones que estan interessades. Hauré de parlar amb la gent de l'Ajuntament.
No, no ho sabem, al principi estic molt content, però jo ja puc anar aquí al billet d'avió, no? Vull dir, vaja premi. Home, pots anar a Sant Fabiu, per exemple. Pots entrar-hi? Regalem una casa, però tu has de pagar la primera planta. No és tan regal, eh? No és tan regal.
En fi, alguna cosa més perquè tenim altres guanyadors de les altres categories. En la categoria B, en l'àmbit local o específic, han estat més repartits arreu de l'estat. Mireia Ferras, en aquest cas repeteixen la llista de guanyadors amb el primer premi, Manuel Maroto i Marina García, que són dos nois d'Arribas, la ciutat de Madrid, el segon, i l'Andalusia, Carolina, el tercer.
El primer premi, com dèiem, és una caixa regal per una estel·la per dues persones en una de les ciutats de la xarxa i el segon i tercer un lot cultural sobre el patrimoni de les ciutats. I trobareu més informació al web de la xarxa rezemimoria de las ciudades.wordpress.com. El calor és el calor és el calor és el calor és el calor és el calor és el calor és
Ja estem en falles i aquesta tarda ha sortit el sol. Aquest matí ens hem abrigat i ara fa una calor que no sé si us passa.
Un barret d'aquests rotllos russos que et tapa tota la cara i tot el cap. I les orelles. Clar, i les orelles. La gent anava amb xiruces i amb botes de neu una mica per la diagonal. Aquest matí, el que passa és que hi havia gent que anava amb l'es 9 pel carrer Bonavista. Malalta de l'esquí i del fred. I ara estem a dos quarts de sis de la tarda. Hi ha gent que no ha passat per casa per anar a dinar.
i torna ara a casa amb tots els abrics, les bufandes, a sobre. Així venen els refredats. Per això mateix. Aquest temps no ens ajuda. Déu nostre senyor que sàpiga que no ens ajuda el temps que està programant pel dia d'avui. Hi ha una pregunta, això durarà molt o no? No ho sabem.
que sí que han de pujar les temperatures, diria, aquests dies. Han de pujar les temperatures, no? Sí. Què fem? Truquem el Carles? El nostre home del temps o què? Truquem el Carles, el nostre home del temps. Anem a trucar-lo. Home, això també és... Jo sé que demà, i demà passats per a tot, sí que farà caloreta. Sí, durant el cap de setmana, o el pont, sí que farà pujant les temperatures i farà bon temps, ara, ja després de Carles, la setmana mitja. Carles Hernández, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, què tal? Estàs a l'estació meteorològica de Sant Just? Sí.
Ja sé que no havíem parlat i tal, però... Ara pujo dalt perquè, com que han fet un parellam, pujo i me sento a la punta. Han pujat al samaró de la punta?
Però què dius? No ho heu vist? No? Un parell de llamps? Al terrat de Can G? Al terrat de Can G, dalt de tot de la nostra última antena dalt de tot, on a sobre hi han fotut un parellant. Sí, perdó, m'estàs dient que hi ha una cosa més alta que la nostra antena de Ràdio Desvern a Can G? No, han aprofitat el màscil aquest per afegir-hi un parell de metres amunt.
Però ens han demanat permís o alguna cosa? Estan tocant una cosa, que és nostra, que és l'antena de la ràdio, que envia l'emissió cap al Canigó, sense demanar-nos permís. No ens demanen permís ningú, mai. Això no ha tingut res a veure amb els problemes d'emissió del matí. Passem amb algú de l'Ajuntament, sisplau.
Bona tarda. Té una veu molt semblant a Carles Hernández. Que no siguis tu... És molt difícil d'imitar si el perfil estigués d'alcalde de Barcelona o alguna cosa així. Com us farien els de Polònia? Els de Polònia els farien canutes. Però, a veure, podem fer un concurs? Limitacions? Bona tarda, què tal, com estem? Ara és bona època, perquè potser hi trobem un bon imitador i es pot fer algun míting.
Exacte. A veure, podem escoltar l'alcalde? L'àrea metropolitana diu escoltem ajuntaments, això no podem fer-ho, feu vosaltres si voleu fer-ho.
Escolteu ajuntaments. Tornem a escoltar una altra talla d'alcalde. Hem obert un concurs d'imitadors de l'alcalde. Podeu participar trucant al telèfon de la ràdio. Ja estan caminant pels ajuntaments o pels municipis.
Ja estan caminant pels ajuntaments i pels municipis. No està malament, no està malament. A veure, et toca a tu ara, Andrea, la següent frase de l'alcalde per imitar-lo. No és fàcil, eh, imitar l'alcalde, perquè té una tessitura alta, més aviat aguda. Recorda que l'any 81, en cop d'estat,
Va, Andrea, recorda'ns-ho. Recorda que l'any 81 hi va un cop d'estat. Bé, amb aquesta rosa no és un contestador telefònic, eh? Bé, bé, bé. Ara tu Jordi, no? Em toca a mi ara? Va, ara el professional. No, no, no, que no, jo soc molt limitador. A veure, a veure. No sé per què ens costa tant. Avui dia ens costa molt dir gràcies a la gent. No sé per què ens costa tant. Avui en dia he de dir gràcies a la gent. Però una miqueta més naçal, Jordi.
Aviam si ens anunciaran a la junta electoral per imitar l'alcalde. Cada dia imitarem un candidat diferent. Segurament hi haurà polítics que seran més fàcils d'imitar. Potser Llorenz Rey. Hola, sóc Llorenz Rey. Per què ha sonat això del whisket aquest amb gel?
Ara no sé si veu. Té una veu carafillera, però això no és un problema seu. A fi, Carles, plourà o no plourà? M'estic fotent amb un net trucat. Ja et llenço el bulló. Plourà o no plourà?
Plourà o no plourà quan? Avui és l'últim dia que s'esperava algo de precipitació, ha plogut a Barcelona, als seus voltants, ha plogut també cap al Maresme, cap al Garraf, el Baix Obregat en alguns punts, però senyors s'ha carregat una mica de núvols però no ha passat res. Ara està plovent cap al Gironès, cap a la Selva,
També està plovent cap al pre pirineu de Lleida, també cap a la zona pirineu de Girona, però aquí no se'n veu cap. Està marxant aquesta inestabilitat, ha passat sense pena. Això que havíem previst, gairebé entre 5 i 10 litres per metre quadrat avui, un dia bastant més gris. Però això que dieu de la calor, amb tots els respectes, eh? No fa calor. Què? Home... Però...
El que dic és que ha canviat les temperatures de fred polar fins ara a una calor del Sàhara.
Aquest matí fotia resquilla i ha estat a punt de ploure. I no ho dic jo, ho diuen les dades meteorològiques. Han caigut gotes. Ara tenim 18 graus. El 30 de març en teníem 24. El 1 de març en vam arribar a 20.
però una cosa és la temperatura real i l'altra la de confort, la sensació tèrmica de confort. No cola, no? I no fa calor. Fa un temps bastant normal. I per això a vosaltres és calor, el tanto titular, divendres al migdia, podem estar ben bé
Què dius, ara? Ara sí que ja ve el caloret faller. Atenció, perquè les noies ja comenceu a treure els modelets de l'estiu. I ja fa temps. La meva filla va constipadíssima pels modelets de l'estiu en ple hivern. Perquè és diferent l'edat, també. Depèn de quina edat, ja, en gener ja tot fora. Però en general ara ja arriba aquesta setmana de veure... I els nois, què m'agràs? Més melic. No ho sé, jo potser porto shorts a partir d'ara. Cadascú ja una mica va a la seva.
Però la primavera no podeu anar així amb el plan aquest. Mira, fa un dia calor i el dia següent em poso amb pantalons curts perquè t'acabeu tots amb una veu naçal bastant important. Però a més potser no és el cas. El fet és que de cara als propers dies pugen les temperatures, demà potser arribem als 22, són 4 graus més, i divendres hi ha alguns punts de Catalunya que es pot arribar als 30 i a Sant Just no seria descartable que poguéssim arribar als 25 o 26. D'acord, d'acord, d'acord. Això són valors ja de ple estiu, que són valors que no toquen
per l'època. I això vol dir que plourà, no? Això vol dir que els pols s'estan desfent i arribaran a Sant Just i Sant Just tindrà platja ja per fi. M'agrada fer previsions d'aquí dos mil anys.
Jo parlo del dilluns i tu ja em dius, bueno, no te'n vagis tan lluny. I tu ara aquí dius que com que ens metges pujarà el mar? El mar pujarà, que Venècia, o sigui, Venècia, tot el que és Venècia ja quedarà inundada. I Barcelona també, que vaig veure com una mena d'animació fa uns dies que va penjar la NASA a internet, que tot el que és la costa litoral de la península ibèrica quedarà tot això enfonsat.
El monestir de Montserrat és una mena de resort.
Doncs mira, Monistrol... Hi ha marits barcos que porten vidres i així visites Barcelona, les Rambles... No, no, si tot això estarà molt a terra. O sigui, el cremallera de Monistrol serà com una mena d'aquest... Un tobogat d'aquest. Un diving, que pots mirar a sota del mar. Un aquadiver. Passaràs pel d'això i, fuà, et fotràs dins l'aigua, ja. I perdona, tots els esculanets eren polceretes d'aquestes, servint d'aquiris i... Sí, i tant, i tant. I pinya colada. Sí. Tots collons hauallats... Sí, sí, sí. Tot inclot. Tot inclot.
Jo et dic que t'has pres abans de fer un carajillet amb el Llorenç Rey o què? No, és que m'he pres una copa, això és veritat, m'he pres una copa de vi per dinar. Només una? No mec mai vi. Has provat de pensar fer dos copes de vi i començar el programa? Potser l'audiència es dispararia. Què vols dir? Moltes animalades. Està bé, no? Està bé. Està bé, està bé. Prenc nota. Escolta, vigileu la calor. Adéu, Carles. Gràcies.
I acabem aquest espai de les notícies de Sant Just parlant d'un acte participatiu que té avui el nostre municipi, perquè hi ha una reunió per preparar la festa major de començaments d'agost del nostre poble. Sí, amics, conegudes com les reunions del nucli.
Ha estat just! Ningú sap, bé, hi ha un vers que no el coneix ningú. Bé, escolta, Andrea, avui em sembla que és a les 7 de la tarda a Can Ginestà, si no m'equivoco. On?
Dos quants de vuit a la begoneta. Tots queden al nostre poble. Endavant, si us plau. Això em passa perquè veig que la Cristina està apuntant les piscines. Això em passa per tirar-me a la piscina i jo no sé per què em pensava que era a les 7 avui a Can G, perquè ho he rebut en un grup d'aquests de WhatsApp del poble.
Endavant, Andrea. Doncs durant la primera reunió fa unes setmanes es va determinar que els dies de festa major enguany serien del 31 de juliol al 6 d'agost, de dijous a dijous, i es va avançar que es faria un nou llibret amb el programa complet, que es crearia una aplicació mòbil per a Android amb tota la informació de la festa, i també es va començar a omplir l'agraella amb activitats per a tothom. A partir d'aquí se seguirà treballant avui en una nova trobada per seguir per filant la festa. La reunió serà, com dèiem, a dos quarts de vuit del vespre a la begoneta.
Per tant, avui, si algú vol anar, em sembla que un dels continguts és proves entre grocs i blaus. Si algú vol proposar alguna prova, per exemple, saltar amb tirolina des de les piscines del Walden fins a les palmeres de la plaça de la Pau.
Qui no mori guanya. És un punt per l'equip que tinguin més participants vius en vida. El premi és la vida.
Què havíem buscat, Cristina? Perquè justament avui a l'Espai d'Essència parlem de la vida. Sí, d'aquí una estona ens visitarà la Neus Garrufer i també em sembla que alguna professora de ioga, per això no sé si està confirmat, que ens explicarà el magnífic procés i meravellós miracle de la vida. Què rius, Andrea? Res. Està feliç de viure. Ja, ja ho veig.
que va fer gràcia de l'horari en lloc a Renís. Ja està, és molt simple. Està desitjant l'Andrea que torni la secció aquesta dels gazapost. Per cert que hem afegit les pífies i les hem fet de separadors al programa. Això no? És broma. Sí, és veritat. No m'ho crec això. Sí, vols escoltar la primera?
Ha estat detingut quan intentava escollir del lloc dels pets. L'ompresa Solidança és qui s'encarrega de recollir els menús no servits en recipients individuals. Bé, doncs, Andrea, tu diràs per on comencem. Avui a les 8 hi ha aquesta escena. Endavant, Andrea. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
En fi, si voleu més coses, a la 7 de les 10 Notícies i a la radioesber.com. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenos i per estar ben informat de tot el cap.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments intentem contactar amb la Clara Narbion de Revista Time Out, tot i que ens ha enviat un missatge fa una estona, gent que estava reunida i que no podia atendre'ns. Deu estar amb el conseller de cultura, amb el director del Palau de la Música, per exemple, o alguna cosa. En parlem tot seguit, o no, d'aquí uns moments a la Penya del Moro. Fins ara mateix.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Veus que la parròquia?
Paraula Viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esver, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onsa.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2. Ara escolta Estàvio d'Esper, sintonitza Estàvio d'Esper, la ràdio de Sant Just.
L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern.
20 minuts al punt de les 6 de la tarda. Cristina, tinc una bona notícia i una mala notícia. Quina vols saber primer? La dolenta. La dolenta és que la Clara Nervió no ens respon al telèfon, per tant, no la tenim, i encara no ha arribat la bossa de dolentes.
I encara no ha arribat ni la Neus Garrufer ni tampoc la professora de ioga de l'Espai de Sènsia per parlar-nos avui del miracle de la vida. Jo tinc moltes preguntes, eh, al respecte d'això. Jo també. Però bueno, no sé què fer. Home, hi ha una opció, hi ha una opció.
El repte del Jordi. El repte del Jordi és sortir aquí a Canxi amb el telèfon mòbil i preguntar-li a la gent que opina sobre el miracle de la vida.
Jo surto amb el telèfon mòbil i pregunto a la gent què opina del miracle de la vida, per exemple. I llavors l'objectiu d'aquest repte, quin seria? Concedir que la gent et digui quin és el miracle de la vida. Exacte, és una mica allò... Home, a mi em sembla... Home, és un repte potent. Aquesta tarda... Preguntar-ho, no? Molt potent, totalment. Vols sortir tu?
Home, és que trobo que és una mica fàcil, no, aquest? És tan senzill com agafar el mòbil i anar cap amunt, posar unes escales i dir hola que tal... Però fes-ho tu, fes-ho tu si vols, fes-ho tu. Home, molt complicat no és? Si vols jo, mira, ara agafo el mòbil i me'n vaig cap allà, eh. De totes maneres, em sembla que el miracle de la vida està arribant, eh.
A on està arribant? Home, per les escales de Can Ginesa no volia ser cap allà. És veritat, tens raó, tens raó. Ah, o sigui que no cal fer, no cal fer, ue, m'he salvat, no cal fer res, ue. Mira Jordi, algun dia d'aquests jo crec que hauríem de fer una votació popular i que els ullents diguin, en aquest cas, si volen, que torni les seccions del repte del Jordi, perquè jo crec que som molt aclamades. Com es diu la professora Lloga?
Xeyla Kaur. Ara parlem amb ella. El miracle de la vida és que se l'ha de rebre així. Que entri aquí a l'estudi número de la ràdio.
Ja sabeu que cada setmana parlem de coses que ens interessen a l'espai d'essència, bàsicament, i que és una mica, com diu la Montserrat, de consciència sobretot, de tenir consciència i ser present en el nostre... Per exemple, jo ara soc conscient, soc present, que les persones que m'han d'escoltar estan acabant de posar-se els auriculars, de posar-se...
El micròfon ha sigut com una entrada menor armada de la ràdio.
Hola, bona tarda. És que no puc caminar més ràpid. Ja ho sé, estàs embarassada i cada vegada pesa més. Pesa més, pesa més. Ens hem enganxat en un moment que us hem vist i hem dit va, entrem i fem la secció ara, acompanyada també de la Seila Caur.
Avui en vosaltres dues volem parlar sobre la vida. Aquest miracle que et succeirà. Que viuràs en primera persona.
Sí, això sembla. D'aquí uns mesos perquè com hem comentat estàs esperant un fill o una filla? Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill. Un fill.
Sí, doncs estic d'uns 7 mesos. Uns 7 mesos? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I clar, vosaltres, per exemple, ja vau decidir el nom, ho teníeu clar o ha sigut una cosa que... No, nosaltres el teníem bastant clar. Bé, sí, clar, vull dir, mires i busques lo típic, no? Noms per internet, però en el meu cas ho teníem bastant clar. Almenys el de nens, sí. Molt bé. Doncs no sé, avui vosaltres m'aneu, que és el que voleu posar sobre la taula,
per parlar justament de la vida, en contra de purícia, una mica el que portàvem al programa parlant les últimes setmanes, que ho fèiem de la mort i també aquestes etapes de dol. Per tant, avui, canvi totalment radical. Sheila, com veus tu això de... Clar, és que és com molt... per entrar en matèria, per parlar d'això, és un tema un feixuc, no?
Me ha gustado esto que has dicho del milagro de la vida y que has dicho que lo vivirá aproximadamente en la NEOS y yo creo que ya lo está viviendo porque esto de sentir que una vida crece en tu interior es un milagro y yo creo que desde...
Las pocas semanas se empieza ya a tener esa experiencia y esa sensación de qué raro se está creando una persona en mi interior y realmente te hace tener esa conciencia de lo maravillosa y lo milagrosa que es la vida. Se coge realmente desde el primer día porque claro, en las primeras semanas supongo que
Es tan pequeñito, tan chiquitito, chiquitito, que es que no sé si llegas a notar que hay algo ahí. Sí que cuando ya estás más avanzada, supongo que es tu caso, ¿no? Sí que ya, bueno, hay incluso imágenes de embarazadas que se les ve la huella del bebé y demás, que se ve cómo se mueve... Eso es Photoshop.
No, pero sí que es cierto que cuando a veces dan una patadita se incrementa más esa parte de la barriga que en otras. ¿Desde tan pequeñito se puede notar? A ver, la neurosquia lo está viviendo ahora y es más reciente. Al principio de las primeras semanas no, es más una sensación rara pero a nivel del sistema glandular y del organismo que está habiendo un cambio
muy brusco, muy fuerte, y entonces, pues, una está rara. Siente que está pasando algo, pero no sabes muy bien cómo definirlo. Pero sí conscientamente, ¿no? Podríamos decir que en ese caso tú ya tienes en tu cabeza como que hay algo, una vida que está creciendo en tu interior. Te vas haciendo la idea, es raro. Es raro de asimilar, yo creo. Yo creo que es raro de asimilar porque a mí me cuesta asimilar todavía ahora. O sea, ¿no? Es como... Sí, bueno, yo...
Suposo que això també depèn de cadascú i de manera de ser de cadascú. Encara en el teu cas? De 7 mesos ja? No ho tens molt clar.
És el primer o no? Quins canvis has notat tu? Físics? Emocionals, de tot, canvis. A mi el que m'encanta d'estar embarassada és que si li muntes algun poll o la teva parella té justificació.
No, és que estic embarassada i tinc que canviar d'hormona. Però aprofita perquè d'aquells dos mesos s'ha acabat d'esfallar. És broma, és broma. Sí que és veritat que estàs molt més sensible, estàs molt més susceptible.
I a mi sí que m'ha comportat una mica en tan i bèrtic del que significa la vida, no? Les dones més importància a les coses? T'has parat de pensar una mica més sobre el fet d'estar viu i què significa tot això? Heu trobat alguna resposta?
No, no he trobat cap resposta, però sí que he sigut molt més conscient d'això i he tingut molt més aquest vèrtic o aquesta, entre cometes, por o inseguretat, de lo ràpid que canvien les coses, de les transformacions, sí que he estat molt més sensible amb això.
Sheila, tu ets mare també, eh? Sí. I com recordes aquesta etapa abans que nascés el teu primer fill? És a dir, l'etapa de l'embaràs, que és una mica on està ara la Neus. Perquè clar, això cadascú ho viu a la seva manera, no? Sí. I mira, justament això és el que dèiem una mica també amb l'amor d'aquests últims dies al programa, que també cadascú és tan íntim, amb el tema del dol i també de les etapes d'anar passant i tal.
i en el moment que cadascú viu a la seva manera, que justament també, en això també es toquen, no? I en el tema del naixement, en el tema de donar llum i de portar una vida al món i tal, també cadascú, i sobretot les dones, que sou les que periu i les que teniu el nen a dins, ho viviu a la vostra manera. Tu com ho vas viure?
Sí, pero hay algunas emociones, así que son muy generales. Yo que tengo clases de yo embarazadas, pues sobre todo las primerizas, porque ya la segunda ya saben de lo que va a pasar y cambia. Pero esta sensación de que es raro y tal que hablábamos de antes, sobre todo de ser el primer trimestre.
segundo trimestre, ya te sientes embarazada. Es como ya dices, sí, sí, no? Embarazada, es verdad. Aquí estic, no? Y es así, no? Y empiezan a venir como otras emociones, más de el cambio que viene, del cambio en la vida, de todo lo que has hecho anteriormente. Y aunque no ves lo que va a ser ese cambio, porque todavía no lo has experimentado,
Ja en el teu interior saps que està vint una transformació. Per tant, aquest segon trimestre d'embaràs és com una mica de prendre encara més consciència del que t'està passant a dins del teu cos, no? Sí. I del que portaràs i tot això, perquè clar, a veure, jo és evident que jo això ja, o sigui, imaginar-m'ho, doncs m'hi puc fer una idea, però viure-ho és evident que no ho viuré mai, mai jo. Però vosaltres també m'imagino que una cosa és pensar-ho, imaginar-ho i l'altra és viure-ho, no?
Jo crec que comences a connectar més amb la cosa a partir del segon trimestre perquè si tens la sort de... Perdó, és que he dit amb la cosa i dic no sabia si et referies al nen o amb la qüestió d'estar embarassada. Amb la qüestió d'estar embarassada.
Amb la qüestió d'estar embarassada, no perquè en el primer trimestre també, si tens la sort de trobar-te bé, estupendo, no? Però si no et trobes bé, a vegades és com que estàs en una coctelera, no? Vull dir que no és tan senzill vincular-te amb el bé bé en si, sinó perquè estàs més trobant-te malament i no saps ben bé què et passa encara. Llavors és veritat que a la mida que van passant el temps, els mesos,
El segundo trimestre, a nivell físic i mental, és el més enèrgic del embaràs.
con fuerza, con energía, con movilidad, y puedes hacer bastante vida normal. Más que el tercero incluso, que digamos que es la recta final. El tercero es que es la recta final y tienes tanto peso ya, el bebé ya está tan grande que ya te cansas mucho. Entonces bajas el ritmo mucho y es que tu cuerpo ya no te deja hacer vida. Normal me refiero al ir con el corre-corre que vamos todos los días.
La Sheila Cabur, com comentàvem al començament, és professora de yoga per a embarassades a l'Espai Essència. Com funcionen aquestes classes de yoga per a embarassades i, sobretot, quins avantatges i beneficis tenen per a les futures mares a anar-hi?
Pues como un poco las clases y lo que más me gusta trabajar es el conectar con tu cuerpo, con las sensaciones del cuerpo, volverte consciente de tu cuerpo.
No solamente para poder ir vinculándote con el bebé, sino para poder vivir también el parto de una manera más consciente y sin tantos miedos o lucha, de poder conectar con la respiración, de poder mandarle el mensaje a tu cuerpo, a los músculos y poder disfrutarlo.
Se puede disfrutar. Hay dolor, sí, pero se puede. Quina és la diferència, tu creus, entre una dona que quan dona llum en el moment del part ha anat a classes de ioga per embarassades i una que no?
A ver, cada mujer y cada parte, cada persona es un mundo, pero así, generalmente hablando, el yoga tiene muchos beneficios a nivel de enfocar la mente, de conectar más con la respiración, de equilibrar el sistema nervioso y de autocontrolarte y de observarte.
Jo suposo que posa consciència en el procés, suposo que ho enfoques de manera diferent, és això el que deia ella. Jo encara no he parit, ja us ho explicaré. El fet que ho entens des de la perspectiva de la consciència, que saps que tens dolor,
però és un dolor que no refuses, que no rebutges. Perquè al cap i a la fi comportareu una alegria al final. El saps interpretar d'una altra manera. I després també hi ha una pregunta que es fan totes les dones en algun moment o altre, quan estan embarassades o abans, que és el tema pidoral o no pidoral. I llavors, quan ara dius el tema aquest de ser conscient, quan estàs donant el llum i tal, m'estàs dient que no s'ha de prendre la pidoral.
No, no estoy diciendo esto. Cada mujer puede tomar la decisión que quiera tener el parto como quiera. Para mí es todo respetable. Y, evidentemente, ante todo es que esté bien el bebé y que esté bien la mamá. Y entonces habrán partos a lo mejor que...
que necessiten part d'urgència i viva la medicina i viva les epidurals i viva tot això. Jo vaig a classes de ioga amb la Sheila i de moment tinc pensat que em posin epidural. Però sí que he de dir que si la podem evitar.
Un parto normal. ¿Por qué no poder tener esa movilidad?
el que el seu cos et demana per pujar i per parir és el més... I que no siguin altres, que són les llevedores, que són els metges, que et mouen les cames i tal. Sí, bueno, estàs ahí tombada, con las piernas dormidas, entonces no puedes moverte y tampoco es la posición más ideal para que baje el bebé, porque él también está haciendo su fuerza y va hacia abajo.
Però jo no vull donar un missatge d'antiepidural ni... No, però sí que jo crec que és molt important, com dèiem, no?, tenir aquesta informació, ser conscient del que et comporta una cosa, el que et comporta l'altra.
I també una mica que m'imagino que en el fons també és un punt de reunió a l'Espai d'Essència, quan esteu embarassades i feu yoga, parlar una mica també d'aquestes experiències i de posar com una mica de teràpia de grup en aquell moment en el sentit de compartir vivències i també dubtes i pos que no pas quedar-te a casa sola i no tenir un camp d'obertura més gran.
Ara que parles de pariències, és per totes dues la pregunta, però m'agradaria saber si és aconsejable conèixer les experiències d'altres embarassades que ja han donat a l'ús o no. Depèn de qui pots escoltar cada cas que dius que potser m'hauria ahorrat tot el tràmit que m'has explicat. Jo sempre dic que cada persona és un món, cada persona és diferent.
Cada persona tiene una vida diferente, nos podemos parecer en cosas o podemos tener algunas similitudes, pero cada uno tiene un color y un camino diferente, pues el parto igual. No, no, está claro que porque le haya pasado a una persona no tiene por qué pasar a ti, pero ya me refiero más a nivel psicológico, es decir, a mí sí me lo explican, si yo estuviera embarazada supongo que me cogería más miedo de, ay, sí, pues yo qué sé, me va a pasar esto lo trobo a que yo me puede llegar a pasar. No sé, yo creo que
Te podria coger inclús més miedos, això que parlàvem abans de les teves pors, no sé si t'ha passat a tu. Jo he trobat que és molt important, depèn moltíssim del caràcter. Sí que és veritat que quan estàs embarassada et penses que tens una superpòs i a la que et comuniques amb algú veus que tothom, en realitat, totes les madres o les gestantes, tenim les mateixes pors.
Però aquí hi ha diferents perfils de persones. Hi ha les persones que els agrada informar-se, buscar informació de la red, llegir llibres i que ho porten superbé. Hi ha altres persones, que és el meu cas també, que són més susceptibles i tot és com... ens posa més nerviós. Això sí que és veritat que...
Depèn de cadascú. És conèixer una mateixa i dir que això m'ajuda i això no m'ajuda. El que passa és que és veritat que estar en un grup, que esteu passant per una mateixa vivència, t'ajuda a veure que el que et passa a tu no només et passa a tu, sinó que és normal que les pors que tens tu les tens altres.
Bueno, et situen en un mateix grup i està bé perquè les mares també estan similars. I és molt bonic també escoltar que hi ha mares que ho tenen molt clar. Tant la lactància com la criança i altres que tenen més dubtes o tenen menys coneixements. Noies, futures mares, embarassades, ja mares, ho hem de deixar en principi?
Ho hem de deixar aquí, sí, perquè hem de connectar amb Catalunya Ràdio per escoltar el bullet de les 6. Moltíssimes gràcies a la Neu de Rufe i a la Sheila Cagut. I trobem més informació també a ascensiadivulgació.com. Que vagi molt bé i fins a la propera. Gràcies. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
El govern espanyol intentarà portar el vaixell a port, però encara no se sap a quin ni quan podrà començar aquesta operació per remolcar-lo. La situació ara mateix és que l'incendi està molt, molt atenuat, ens ha dit la ministra, i tres tècnics ja han pogut pujar a bord per començar a elaborar un diagnòstic.
que s'espera que a Andreu pugin dues persones més que hi arribarien amb helicòpter per poder completar aquesta evaluació. La ministra Pastor, que compareix en aquests moments davant dels mitjans, s'està mostrant especialment prudent i ha explicat que el vaixell es remolcarà allà on els riscos mediambientals siguin menors. I podria ser molt bé ens ha comentat que això no passi avui perquè el vaixell primer s'ha d'acabar de refredar, ja que hem de tenir en compte que des d'ahir ha arribat a temperatures de fins a 500 graus. Sara Riera, Catalunya Ràdio Palma.
La Comissió Europea fa un nou pas en l'expedient contra Espanya pel cas de la línia de molt alta tensió per Santa Coloma de Gramenet. L'expedient es va obrir el juliol passat i ara demanen explicacions al govern espanyol.
La comissió reclama al govern espanyol que justifiqui per què no s'ha fet un estudi d'impact ambiental del pas d'Alamat pels barris de les Oliveres, Cingerlín i Can Franquesa a Santa Coloma de Gramenet, una de les àrees amb més densitat de població de tot Espanya. Si el govern espanyol no dona una resposta satisfactòria en dos mesos, Brussel·les el pot denunciar al Tribunal Europeu de Justícia. La comissió va obrir l'expedient el juliol passat i ara davant la falta de resposta ha donat el segon pas en aquest expedient.
El president del govern espanyol i del Partit Popular vindrà a Catalunya almenys dos cops durant la campanya electoral del maig. El primer dia de campanya, divendres 8 de maig, en un míting a la ciutat de Tarragona. I fons del partit confirmen també que intervindrà en un míting a Barcelona amb el candidat Alberto Fernández Díaz, tot i que el dia encara s'ha de concretar.
El president Artur Mas accepta un ple monogràfic sobre salut al Parlament i desafia a l'oposició a parlar també d'innova. Mas assegura que el govern no té res a amagar, ben al contrari, té moltes ganes de parlar-ne. Ho ha dit en resposta l'eco-socialista Joan Herrera a la sessió de control. Més enllà de l'assumció de responsabilitat, li vull demanar, respecte a l'actuació de la justícia, que la Generalitat es personi i la convocatòria urgent del ple monogràfic de salut.
impulsin els grups servantaris que en aquest ple monogràfic es parli també específicament en un apartat concret del tema d'innova. Nosaltres hi aportarem tota la informació disponible de tots aquests darrers anys i en tenim senyor Herrera moltes ganes. El ministre de Justícia obre la porta a multar als mitjans que publiquin informació sota secret de sumari. Rafael Català ho acaba de dir en una conferència a Barcelona.
Trasladar la sanción al medio o imponer la obligación de la no publicación de la información al medio. Sé que esto es un buen debate y muy complejo, pero seguramente no estaría mal que la sociedad, el conjunto de los agentes, pudiésemos debatir sobre esto. Y si de verdad nos creemos que es bueno no destrozar el principio de presunción de inocencia que está en nuestra Constitución,
El jutge que porta el cas de l'antiga indocs de Tàrrega, José María Fernández, creu que en els pròxims dies es podria resoldre el futur industrial de la firma Llei de Jose María Parelló. Bona tarda. Fernández assegura que algun dels grups industrials que s'han interessat per les instal·lacions estan a punt de concretar una oferta que comptaria amb una part de la plantilla, més de 180 llocs de treball.
I jo espero que en els pròxims dies, des de la setmana que ve, tindria alguna cosa com cara a la mesa. General Maria Perelló, Catalunya Ràdio Lleida.
L'agència d'espionatge de Corea del Sud també sospita que Kim Jong-un vol anar a Moscou aquest mes per assistir a una celebració de la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquest seria el seu primer viatge a l'estranger des que va assumir el poder el 2011.
El Parlament aprova per àmplia majoria reformar la Llei de Professions de l'Esport, que culmina la regulació d'entrenadors, monitors i directors esportius, i els professors també d'educació física. Ignasi Abad, Parlament. Bona tarda. El projecte de Llei del Govern posa al dia la normativa del 2008, sobretot pel que fa als certificats de formació dels que poden exercir la professió de l'esport. Maria Senceric, diputada de Convergència i Unió.
La importància d'una llei que reguli l'exercici de les professions de l'esport, que posi un marc general per acompanyar l'evolució de l'esport, que sabem i som conscients que no és l'única solució. Això no resoldrà tots els problemes, però és un ein, no un instrument que tenim.
Esports o del Serra? El Bayern de Múnich es queda sense Arjen Robben i probablement també sense Lewandowski, de cara a les semifinals de la Champions, que comencen a jugar-se dimecres que ve al camp del Barça. Tots dos es van la Junaí davant el Dortmund i s'afegirien altres baixes que té l'equip de Pep Guardiola, com ara Rivery, Álaba, Starke i Bad Stuber.
Pel que fa a la Lliga, el Barça estarà avui molt pendent del partit Madrid-Almeria, que es comença a jugar a les vuit als blancs, necessiten guanyar després de la victòria d'ahir del Barça. Avui també juguen els partits Celta-Màlaga i Barça-Villa, a les vuit, i a les deu, Villarreal-Atlètic de Madrid i Elx Deportivo. I l'Espanyol s'ha anat avui cap a Granada, on juga demà, amb Víctor Sánchez com a novetat a la convocatòria, han quedat fora de la llista, Héctor Moreno per Senció i Matiònic, que continua lesionat. A les set us esperem amb tota l'actualitat al Catalunya Vespre.
Fins aquí les notícies.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno, avui es clou la Semana Mundial de les Immunodeficiències Primàries. Des del 22 d'abril es conmemora aquesta setmana per col·laborar en l'investigació d'aquestes malalties. L'ACADIP és l'Associació Catalana de Déficits Immunitaris Primaris i participa del Consell Municipal de Salut de Sant Just. Avui s'acaba aquestes jornades que s'han celebrat en més de 40 països de tot el món per tal de donar a conèixer les IDP i millorar-ne el diagnòstic i el tractament.
Aquest vespre seguirà el procés participatiu de l'abans del Pla Especial de Protecció de Colxarola. La setmana passada va tenir lloc la primera sessió, una assinformativa de l'estat d'aquest pla i avui es farà una nova jornada de reflexió. Serà les 7 de la tarda a l'estel·legidor cònsult de Can Ginestà.
I nova reunió de festa major avui. El Nucli ha convocat una nova trobada per seguir parlant de la festa major d'aquest any. Serà a La Vagoneta. Durant la primera reunió es va determinar que els dies de festa major enguany serien del 31 de juliol al 6 d'agost. La trobada serà avui a dos quarts de vuit a La Vagoneta. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora. Més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició vespre a les 7. Fins aleshores, molt bona tarda.
El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Companyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Veus que la parròquia?
Paraula Viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esver, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onsa.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ara escoltes ràdio d'Esper. Sintonitzes ràdio d'Esper. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'Esper. 48.1. Ràdio d'Esper.
Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro.
D'aquí una estona connectarem amb el casol de joves de Sant Just perquè ens informin de les coses que passen en aquest equip per joves del nostre municipi durant els propers dies. A més a més també tindrem les aplicacions mòbils de l'Èric Pomar i connectarem amb l'Alberca Papey perquè ens parli d'educació canina. Però abans de tot això hem d'anar cap al Trending Tòpic de la segona hora.
perquè avui, Cristina, un dels temes més comentats a Twitter també ha sigut Kim Jong-un, perquè el líder nord-coreà ha executat segons els serveis d'intel·ligència sud-coreans 15 els càrrecs i 4 músics des de l'inici d'any, no?
Sí, això almenys és el que asseguren els serveis d'intel·ligència sudcoreans. El líder de Corea del Nord va suposadament ordenar les execucions dels altres funcionaris del règim per expressar opinions diferents de la seva, i en el cas dels artistes, d'una de les principals bandes del país, per espionatge. Ho ha assegurat un representant del Comitè d'Intel·ligència del Parlament després de ser informat pel Servei Nacional d'Intel·ligència de Saúl.
entre els funcionaris, però destaca un viceministre de Boscos, al qual se li hauria suposadament executat al gener per diverses queixes sobre el pla de refusteració del govern. Aquests han estat els trending topics d'aquest dia. Seguim amb els comentaris si de cas. Tenim un de Edu Klokoiski. Diu Jim Conn, executa 15 els càrrecs de la seva república democràtica. I pregunta, això voleu a Espanya?
Un altre comentari és el de Pamplimor. Diu que després resultarà que no va executar ningú, però esclar, la ratificació tindrà menys impactat que la notícia. I afageix que això ja ha passat. I acabem amb l'últim comentari. En aquest cas és del Pau López. Diuen les joventuts comunistes que les 15 execucions de Kim Jong-un han sortit per tapar el suport a les protestes de Baltimore.
En canvi, cap a un quart de set de la tarda i a la primera hora que ens hem deixat a la Clara Narbiorn per parlar de la revista Time Out. Estava en una reunió i ara podem contactar amb ella. Clara, bona tarda. Hola!
No, és per donar... No passa res, però nosaltres no podíem estar un dimecres sense parlar amb tu ni que sigui, cinc minutets, perquè d'aquests moments hem de parlar amb la Berta Papay d'Educació Canina. Què tal, Clara, com va per la revista Time Out, la nostra revista de capçalera de l'oci i cultura de Barcelona?
Doncs sí, molt de feina i per això som una mica atabalats, però vaja, ja estic aquí, ja estem. Els dimecres, recordeu que el quios i els divendres amb el periòdico de Catalunya. Què ens proposes? Avui quin tema ens portes, a veure Clara, digue'ns. Doncs mira, avui la nostra portava és dedicar a la Barcelona més solidària, és a dir, a totes les iniciatives
que ajuden col·lectiu a persones amb diversos riscos i que fan que la ciutat sigui una mica més maca i una mica millor. Ah, molt bé, per sentir-se orgullós de Barcelona una mica. Exacte. Mira, us en explico algunes, per exemple.
Una empresa de làmpades, tant de peu com de tot, eh? De peu, de la paret, que són precioses, que us recomano molt que us la mireu, perquè són molt boniques, que es diu Metal Arte. Metal Arte. I tenen una web que es diu metalarte.com. Però què són, làmpares d'aquestes una mica especials o diferents de les habituals? Són làmpares que han molt disseny, han un disseny molt fia, a més una mica nòrdic, senzilles... Ah, molt bé.
I què passa? Com ajuden aquestes persones a la societat? Per exemple, per treballar a l'artesania, i el que fan és contractar a persones que venen o de la Fundació Arrels o bé de la Fundació Sant Martí de Porres, que estan totes dues dedicades a les persones ensenyades. Molt bé. És a dir, que són associacions que tenen un transfons una mica també de servei social, no? Exactament. Ja ho veureu, si mireu la web de metalart.com, són lampades absolutament precioses amb un disseny
Gràcies, però ja que es posaven a contracte de persones, doncs van decidir que contractaven a persones sense llari i els agraven una mica. Doncs no està molt bé, jo, és fantàstic. I alguna... Unes coses. Sí, alguna altra? Mira, també us recomano molt, que em sembla que ja n'hem parlat algun cop, no sé si coneixeu la Monroe, que és el bar restaurant de la Filmoteca de Catalunya, que està aquí al revall. No em sona. Doncs veus la Filmoteca? Sí. Doncs la Filmoteca té un bar. Sí.
on també s'hi pot dinar, si tenen un menú així per... en tenen dos deures molt bo. Sí, perdona, és el que està del... ja té unes vistes i tal a dalt o no? No, no, no, és el peu de carrer. Dóna la plaça de... com es diu? Robadors. Sí, exacte, que és aquell al mig de la Rambla del Raval. Exacte, de fet és un lloc ideal per anar a fer el picar-picar el diumenge o el dissabte si teniu una mica de temps, doncs us passeu i hi ha un ambient superxulo. Hi ha viu la Mont-Rou? La Mont-Rou, sí.
Per la Marilyn. Exacte, per la Marilyn. I què fan a la Montrose? Ens contracten gent per ser de Can Bres, que estan joves amb risc d'exclusió social també, mitjançant l'Associació Educativa Integral del Raval. Molt bé. Que guapo. Doncs queda dit. I a més, clar, ells estan allà a la zona, a l'epicentre del Raval i tot això. Exactament. Que ajuda una mica el seu entorn també.
i que és conscient de les dificultats que passen a moltes persones. Clara, abans d'acabar, perquè avui farem una sessió una mica més breu del que normalment fem, tens alguna proposta de cara a aquests dies a Barcelona si algú es queda al Pont de Maig a la ciutat? Doncs mira, us faig unes propostes molt xules, a més, així molt molt ràpid. La primera que us recomano és el Dear Garden, que com sabeu, jo no sé alemany, però vaja, això m'ho he explicat mai malament, és el jardí de...
és una mena de jardí alemany, que es porta molt a Alemanya, i que en aquesta ocasió es celebrarà el poble espanyol de dos a dos aquest mateix... em sembla que és tot el cap de setmana, però comença el mateix divendres, que és festa. Per tant, com una festa de la cervesa al poble espanyol. Exacte. L'any passat es van consumir 8.000 litres de cervesa.
A mi ens n'hem preparat. És necessari per això reservar taula perquè algunes vegades el poble espanyol s'ha fet això de l'octubre fes o alguna cosa així i la veritat és que per trobar el lloc en alguna taula és horrible.
Pels residents de Catalunya és gratis. Per tant, si no convidis, podem anar cap allà i utilitzar gratis l'entrada. Com diu el refrany alemany... Llavors, si s'ha de fer cua, es pot fer cua, eh? Si és gratis. Com diu el refrany alemany, el primer que arriba, el primer que seu! Vull dir que això ja és un clàssic. Molt bé. Per tant, tot aquest cap de setmana el Pobl Espanyol festa de cervesa entrarà gratuïta pels barcelonins i els catalans. Vale. Hi ha alguna altra proposta? Hi ha una altra proposta. També us recomano la Fira de Biocultura, que es celebra aquest cap de setmana.
des del dijous 17 fins al diumenge al Palau Sant Jordi. Hi trobareu escans de cultures orgàniques, d'aliments sostenibles, però també, més enllà de 700 expositors, també hi ha showcookings de receptes amb productes ecològics i concertets de música, que hi haurà una mica de tot, rumba, guitarra clàssica, instruments, jazz...
Ah, esteta, de la bona. S'ha pagat entrada, també, aquí, per això m'ho imagino, no? Espera, que tu em diguis... Doncs no t'ho dic, Jordi, sospito que no és gratuït, en aquest cas. Però no sé ni quant costa, sí. El Palau Sant Jordi costa una pasta, eh, no sé quant, però més de 30 euros l'hora, segur. En fi, Clara, moltíssimes gràcies, una setmana més, i ens retrobem dimegres que ve. Que vagi bé. Dimegres que ve, prometo estar a la meva hora.
Fem una pausa i d'aquests moments parlem amb l'Alberca Papey d'Educació Canina avui de l'olfacte caní.
3, 2, 1. La segona visita serà dimarts a les 5 de la tarda. El nostre corresponsal, pensal també. Pensa en moltes coses. Des de l'entrada a plató i sortida de plató. Ja l'ho creieu. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro.
6 i 20, i ja tenim l'Albert que va fer el telèfon, ara sí. Albert, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Albert. Avui una mica més tard, perquè també hem estat parlant amb la Clara, que ens ha fallat a la primera hora de la revista Time Out. Bueno, en fi, anem fent. Una cosa que avui vols parlar de prendre en matèria ja de l'olfacte caní, de l'olfacte que tenen els nostres gossos. Més concretament, dels beneficis de l'olfacte.
Hem parlat altres vegades de l'olfacte dels gossos, de les seves peculiaritats...
de detecció de substàncies, d'explosius, inclús ara que, per exemple, amb la desgràcia que ha passat al Nepal. De fet, perdona, sortia una notícia l'altre dia que molts d'aquests gossos que són ensinistrats i experts en buscar vides humanes quan hi ha catàstrofes d'aquest tipus,
o s'enfonsen edificis, etcètera, etcètera, doncs venien i estaven aquí a Catalunya, no? Hi ha centres especialitzats a casa nostra. A Tarragona, si no tinc malentès, hi ha una unitat que s'ha despessat, que és una unitat bastant curtida en aquest tipus de situacions, perquè hi ha altres catàstrofes, també a l'Amèrica Llatina, si no m'equivoco també van estar a l'11 de setembre.
I és una unitat que exclusivament es dedica a això, i lamentablement té massa feina, té molta feina, perquè les circunstàncies són les que són, desgraciadament. Continuament ha d'haver-hi... Però realment són uns animals que fan una tasca pràcticament impagable. I ho fan precisament utilitzant sense donar-nos compte, moltes vegades, els propietaris,
sensorem o no permetem que és desenvolupar el seu olfacte. Com s'ensenya aquests equips, com ensenyen aquests gossos a desenvolupar encara més l'olfacte, que recordem que és un dels sentits que més desenvolupats tenen els gossos i principals. Clar, pensa que són milers d'anys d'evolució, ja no només com a gos, sinó de la seva herència que té, de cànic, de lloc, que ja és un animal molt evolucionat en aquest sentit i molt enfocat cap al sentit de l'olfacte. És el més primitiu i el més evolucionat
Llavors aquesta gent, aquests equips, segurament el que fan és fer... Jo algun lloc he pogut desistir, com fan exhibicions o com entrenen i tal, és bàsicament, els hi plantegen un joc a l'animal. Pensa que l'animal tampoc interpreta la mort o la vida com ho podem interpretar nosaltres. L'animal ha de fer una tasca que per a ell no és que sigui un joc, perquè realment s'aprèn com una feina molt, molt seriosa,
Però sí que el seu procés d'ensinistrament i el seu procés educatiu en aquest sentit va molt enfocat a alguna cosa lúdica, sobretot al principi quan es treballa amb cadells o amb animals joves. I en aquest cas com nosaltres podríem fer alguna cosa també per ensinistrar o fer que el nostre gos desenvolupi encara més tot el tema de l'olfacte?
El que podem fer és deixar i permetre coses que sense adonar-nos no permetem.
i passem de llarg i no tenim moltes vegades en compte del que el nostre animal vol o decideix ensumar i per què ho decideix. Per acabar, que això és que nosaltres tampoc podem negar alguna cosa que no estem veient, llavors. Sí que troben alguna cosa interessant en determinades coses. Com a mínim, si ja estava una cosa interessant, respectem-li que acabi de fer el que hagi de fer. No haver refregar-se ni menjar-s'ho, no ens equivoquem.
però si queda d'aixablura una miqueta no estaria malament. Fa una mica la sensació del que t'anava a comentar abans Albert, que som una mica la per contrària, em sembla, els propietaris en quant a aquest tema de l'olfacte. És a dir, aquests cursos que estan especialitzats suposo que ja des d'un inici se'ls deixa que olorin tot el que... bueno, els hi vingui de gust pel carrer, però és que a més a més suposo que fan algunes activitats per desenvolupar-ho i potenciar-ho posteriorment. Nosaltres sembla com que
A sobre, quan valora alguna caca o alguna cosa d'aquestes que a nosaltres no ens agrada, és com que l'apartem. És un instint, jo crec, de propietari, però suposo que... És una cosa molt social, perquè està molt mal vist, i no és una cosa agradable, perquè va fent una mala olor durant tot el camí de tornada cap a casa.
Però tampoc crec que sigui una cosa que especialment es permeti, per exemple. Hi ha el tema de, potser, ensumar coses que fan fàstic. El que sí que fan és un altre tipus de vida més permissiva durant la seva, sobretot, infància i adolescència. I ells mateixos, aquests esforços, arriben a agafar un nivell de coneixement de tot el seu entorn i de diferents situacions, per les que fan una moure, que no els hi han de dir el que està bé i el que està malament, perquè segurament s'han equivocat molt de petit
però se'ls ha permès equivocar-se i tornar a fer-ho de manera correcta. O senzillament, si han tastat una planta que era verinosa i els ha picat la boca, no se'ls ha dit res, però segurament ja no l'han tornat a menjar. Clar, han après una mica de les seves arrales. Justament, en aquest cas, deixant-lo fer per ell mateix. És com, per exemple, a molts propietaris, quan un gos es menja un paper de clínex que hi hagi pel terra,
Molts es posen les mans al cap i alguns part desconeixement de que pensin que el seu gos es pot arribar a ofegar o que es pugui arribar a fer mal amb el que pugui contenir al clínic, i segurament... Jo no vull dir que sempre que ho facin el gos li hem de permetre, perquè segur que si és un gos que ho faci de manera compulsiva tampoc li hem de permetre, perquè ja estaríem parlant d'un problema. Però si ho fa de manera, ell estudiant, olorant, sabent més o menys el que té davant, el gos em passarà una cosa que no estigui segur.
que el jove no li farà mal. Però si estan parlant d'una cosa adulta.
Què és el que poden ensumar i què no, sobretot quan són petits? Perquè jo com a propietària, personalment, hi ha moltes vegades que cantonades de carrer em fa por que les ensumi molt perquè no sé mai qui ha pogut llançar el que allà. És a dir, jo no sé si alguna persona li ha donat per llançar materrates o alguna cosa d'aquestes per les cantonades i clar, si algú ensuma això, ja no per ell que després ho aprengui i no ho torni a fer, sinó per mi que l'ensurt que em puc endur és important.
És la que hauríem de començar. És una cultura que va una mica més avançada.
li pregunten, per exemple, què passa si el gos en passa determinades coses. Què passa si el gos en suma determinades coses o es menja una cosa que, en principi, com un tros de xocolata, que pot ser contagiós o verinós, alguna cosa que li pugui sentar malament. Llavors, aquesta por, que és ben sana i ben natural, l'hi treuen de seguida, però l'hi treuen de ben jovenet, i llavors els hi permeten a l'animal, desarrollat al seu propi criteri, i arriben a menjar potser alguna cosa que no és ben bé bona, quan són jovenets,
però ells mateixos arriben a aquesta conclusió de dir, com que ja he tastat això, ja no tinc la necessitat de tornar-ho a fer. M'ho han permès i he vist que no és algo positiu ni bo. Hem d'anar molt en la línia de... sobretot quan ja tenim un animal que ho fa de manera compulsiva, que em passa coses sense haver-les ensumat primer, o que directament va a buscar-les per empassar-se-les. Això sí que hauríem de tenir un pensament de dir, hem de frenar, però segurament també hem de permetre, fins a cert punt hem de buscar el moment,
ni permetre-ho tot.
ni prohibir-ho tot, perquè segurament el nostre cos estigui així, perquè li hem prohibit tot. I ell té la necessitat imperiosa d'explorar, menjar i provar textures, encara. Sí, dit això, Albert, també has enamorat... Ai, enamorat, enumerat, perdó, una petita llista d'efectes positius que té el sentit de l'olfacte en els nostres companys peluts, que dius tu. A veure, comencem pel primer, que és reduir la quantitat d'estímuls visuals de manera immediata.
La primera imatge que se ve quan penses en un gos que està ensumant alguna cosa, un cap cap a baix, un cap mirant el terra i ensumant alguna cosa. Automàticament, aquell animal ha desconnectat de la seva realitat més propera, que en la majoria de ciutats són cotxes, ambulàncies, motos, bicis, caminant... És un segon que es permet de desconnectió d'allò, i centrat-se en una cosa que també és el segon benefici que és molt interessant de cara a l'animal,
Indueix a la concentració, en el sentit de permetre fer el nostre gust olòric una cosa que li interessa molt. Indueix a la concentració i a la relaxació, també, no? I a la relaxació, exacte, també, perquè una cosa porta a l'altra, també. Nosaltres, quan estem concentrats i ens interessa molt allò que estem llegint, allò que estem veient, imaginem-nos, potser, que ens trobessin pel carrer, quan anem per Barcelona o per Sant Just, que ens trobessin pel parc, per un banc,
una nota o un dibuix molt xulo dedicat a algú. Aquesta curiositat de qui haurà escrit aquí, qui haurà dedicat... Aquestes coses són, probablement, poden ser similars a les que poden tenir a nivell de olors. Com quan estem parlant d'olorapipis o d'olorar cantonada de faroles que estan molt marcades,
No és un lloc on m'agradaria estar.
però he d'entendre també que el nostre animal té una màquina d'ensumada molt interessant que li està donant molts matisos a aquella situació. Exacte. És interessant. També és una data que no és que sigui de moment, perquè no conec escudis que vagin directament relacionats amb aquesta línia,
La meva experiència és molt clara, que són animals que conviuen o viuen d'una manera més natural al camp, que tenen una vida més rural, per entendre'ns, més de gos. Arriba en una longevitat més propera, quasi als 20 anys, i alguns arriben a superar els 20 anys. I d'una manera, pel que he conegut i m'han traslladat molts propietaris, d'una manera molt més sana,
No és un gos demenciat, deteriorat de l'edat, amb problemes de comportament,
No em recordo del nom tècnic que té, que també no és ben bé del tamer, és la mencia senil, em sembla. Sí, la mencia senil. Que són una sèrie de síndromes que tenen a veure amb la pèrdua de memòria, amb situacions que realment no són naturals en ells. Després també l'olfacte dius que millora la confiança i la seguretat en un mateix, especialment important en els animals que són insegurs o porucs.
Sí, perquè és una situació que habitualment un animal insegur intentarà olorar, però de seguida que nosaltres estilem una miqueta o donem un pas cap endavant el nostre animal continuarà amb nosaltres, no posarà problemes.
Però s'hauria de permetre especialment aquests animals perquè és una manera d'això, que estem parlant d'agafar aquesta confiança. Permetre això cap al nostre animal, sobretot quan estem parlant de gossos adoptats o gossos que porten poc temps amb nosaltres, per a que de seguida el nostre animal confiï amb nosaltres perquè com a mínim li estem respectant aquest espai. Aquí hi ha aquell temps que en realitat és el seu temps també. I ja per acabar tu dius que també l'olfacte millora la relació o el vincle entre les persones i els gossos.
Són moments que ens permeten observar el nostre animal en una situació molt natural. És molt probable que el coneixem més.
i quan s'hi comença a permetre que aquest animal olori amb calma i tranquil·litat, potser no el primer dia, però el segon i el tercer dia cada cop més, veurem un animal que, si li pudés mulleres, podríem estar parlant d'un intel·lectual, perquè digueu, mare, que llegeix allò que troba i que s'ho intenta prendre de memòria perquè és una situació molt natural i molt interessant per ells.
Aquests són només 5 dels beneficis que té el sentit de l'olfacte en els gossos, però de fet també, Albert, ja per acabar tu dius que les persones també gaudim de certs beneficis que tenen a veure amb el nostre nas. Només cal pensar, per exemple, en tècniques de respiració, com el yoga. També quan algú té una cris d'ansietat se li diu que respiri de manera determinada.
i fins i tot els runners sabran que si respires només per la boca fins i tot et canses abans. Per tant, l'olfacte i el nas, un sentit que de vegades hem de ser conscients que el tenim i utilitzar-lo. Perquè clar, com que el fet de respirar per nosaltres és com a instintiu, és inconscient i és natural, de vegades posar una mica la consciència en la respiració pot anar bé per nosaltres.
i tant, molt completament d'acord amb tu, Jordi. Molt bé, doncs Albert, ho hem deixat aquí i moltíssima... És que si no, la setmana que ve no tornes. Albert, moltes gràcies, ens retrobem una setmana que ve d'aquí un paig de setmanes, perquè la setmana que ve tindrem la Roser Arts a l'espai d'Educació Canina. Que vagi bé i molt bona tarda. Moltes gràcies, adeu.
Bé, avui és 6.35 de la tarda, una mica més tard del que és habitual, però tenim l'Èric Pomar ja aquí a l'estudi de ràdio. Èric, què tal? Com estem a la tarda? Bona tarda. Hola, bona tarda. Èric Pomar.
Eric, tu no vas estar un estiu a RAC1 fent una secció? És que ara m'ha vingut un flyger. Fa molt, ja, no? Ah, sí? Però quina et tenia, home. És la gal, això. Sí, sí. De jovenet. Sí, va cobrar una morterada. Una morterada va cobrar. Molt, molt famós. Molt, molt famós. La gent li deia, el Eric de RAC1. Ai, ets el Eric.
Avui l'Erik el tenim per parlar com cada setmana d'Aplicacions Mòbils. Comencem amb l'aplicació de setmana. Ens portes Opera Mini, que de fet no és que sigui una aplicació per saber on s'ha fet Madame Butterfly aquí a tot el món, sinó que Opera és un navegador per internet com el Chrome, el Firefox o l'Explorer, i que també podem utilitzar-lo al nostre mòbil.
I ara mateix és el que més estic fent servir. Ah si? Sí, perquè porta una funció. Més que el Chrome? No, però jo t'estic dient anar al mòbil eh. Sí, sí, al Chrome també pots agafar el mòbil eh. Sí, bueno jo anar al mòbil fins ara feia servir el Safari. Sí. És el de l'Apple. Sí. Ara feia servir l'Opera. Que no tenim un altre. Ah, però el iPhone no podeu tenir Chrome? Sí, sí. És el que ve per defecte no, l'iPhone? Exacte, però jo fins ara estava fent servir el Safari. I l'Opera per què t'agrada més?
Porta una funció que és superinteressant, que és per a l'hora de fer servir-lo amb el 3G quan no estem amb wifi. Porta una cosa que tu quan entres a una pàgina amb una vegada normal, el que et fa és descarregar-te tota la pàgina que hi ha. Perquè si tu vas baixant, que se't vegi tot.
Aquest nom, aquest tolipot selecciona el que vols descarregar, per exemple, jo he posat que si entro a una web només em descarregui el que m'entra a la pantalla i si vaig baixant que se'n vagi descarregant amb l'assumpta que jo ho faig. Així no gasto tants milers. Esperant que es carregui, que trigues falsos temps. També si porta fotos o vídeos, jo he de clicar sobre el vídeo
Doncs escolta, no és mala idea, eh. Òpera mini i a més m'imagino que deu ser gratuïta per Android i per iOS. Està molt bé per la gent que no té molts megas. Passem ara al joc de la setmana, perquè ens portes Commute. Tu dius que és un joc molt ben pensat, el Commute. A veure, explica'ns de què va.
Representa que tu estàs en un barri. Has d'agafar un cotxe i l'has de portar fins a un altre carrer que representa que és la sortida. Un cop ho has fet, te'n diuen que n'has de portar un altre cap a un altre carrer. Però no és acabo un i començo un altre en una altra partida. Si no és tota la mateixa partida i quan jo estic conduint un,
És a dir, jo primer de tot... Apareix l'altre. Exacte, jo condueixo un. I ja estaria l'he portat. Però quan començo a conduir l'altre es veu aquest que acabo de portar fins a l'altre lloc. A part, vol dir que si tu has fet una primera partida amb un cotxe per al carrer I i al carrer X, després has de portar el següent cotxe a la mitjana de no xocar-te amb el cotxe U per aquests carrers que has passat. Per aconseguir tot que el segon cotxe en aquest cas torni a arribar a la sortida.
Sí, molt bé. I al final t'ajuntes amb 20 cotxes i què fas allà? La gràcia del joc és que t'entretingui una mica. A les teves hores has passat amb el club mids. I que de fet pots portar cotxes, motos, ambulàncies, camions de gelatge, una mica de tot. Per tant, és el clàssic joc de cotxes a aparcar o què? Sí, més o menys.
No té res a veure. Volguis o no has d'agafar el cotxe i l'has de portar a un lloc. I que no et toquis. Si et toques el que fas és baixar la velocitat del cotxe. Volguis o no tens un temps. Quan parlem d'aquests llocs de parcar què ens referim?
Per exemple, hi ha jocs on has d'aparcar un autobús sense tocar... Però són molt rudimentaris, moltes vegades, en un pàquing de cotxes. N'hi ha molts, n'hi ha molts. Ja, però jo he jugat a algun d'aquests i... Bueno, a mi no hi ha 100 persones. A veure, si l'Èric ens el recomana sap alguna cosa. Per tant, vota confiança per l'Èric. Commute el joc de la setmana.
Anem ara cap al rànquing. Els més descarregats, comencem pels sistemes operatius iOS, per iphones, iphones, etcètera. L'Apple Store. En cinquena posició trobem el Candy Crush Saga. Sí. Res a dir. Normal. El quart de posició tenim el Candy Crush Soda.
Exacte. Saga, que és una de les últimes versions. I en tercera posició, oh curiós, trobem el Commute. Aquest que ens has comentat. En segona posició, Clash of Clans, que ja fa moltes setmanes que està entre els més descarregats de Play Storets.
Per cert, preguntados, primera posició, que és com aquest Trivial, on la gent fa preguntes, pot jugar entre ells i tal. Jo he buscat preguntados avui al Play Store i, sorpresa, no l'he trobat. He posat preguntados i em surt Trivia Crack, però no és això, no? No. O sigui, preguntados Truco Final, és aquest? Tampoc. Tampoc. No sé què passa, que estic posant preguntados. A veure si serà de... Però busques en els gratuïts.
No, busco a tot. És gratuït també. És més ara, acabo de veure que els preguntadors aquests ja han fet l'aplicació especial pels rayots. Doncs escolta, jo ara us ho ensenyaré quan surti fora. Poso preguntadors aquí a la Play Store que tinc de Google Play i no... Doncs jo he entrat abans a la tablet i he pogut. Ara m'ho miris això Eric perquè no...
I després també passem ara a la Play Store, els més descarregats per Android. En cinquena opció trobem Clash of Clans. Això els d'Apple, que estava a la segona, què vol dir? Que els Android juguen menys aquest tipus de joc que no...
que se'n descarrega menys gent. En quarta posició el Commute, que és aquest joc de moda, que també me'l baixaré d'aquí una estona per veure què tal. En tercera posició el Candy Crush. Normal. Bé, en segona posició el Candy Crush Soda. Exacte. I en primera posició el Preguntados. Per tant, potser avui és un dels dies que semblen més els jocs més descarregats, tant per l'Apple Store com la Play Store. En fi, anem cap a l'aplicació friqui de la setmana.
Perquè avui ens portes una aplicació que es diu Me Comí una Salchipapa. L'heu escoltada, no? No. No heu escoltat la cançó? No. Busca YouTube. Me Comí una Salchipapa. I que és una cançó d'aquesta sud-americana? És d'un nano, tení deu anys, que surt amb una samarreta.
Fent el tonto dient m'he comit una salsipapa, m'he comit una salsipapa. Ai, hem fet un mix aquest amb música i... Sí, bueno, però ara hem fet, ja veuràs, posa l'ajuda. Perdona, fa tres mesos que es va penjar, és un vídeo que té més de dos milions i mig de reproduccions, i surt un noi... M'he comit una salsipapa! M'he comit una salsipapa i que és cosa tan sabrosa! I me quedo en la garganta, porque me meto en sopa barajosa! Però, a veure una cosa...
I això té més de dos milions i mig de visites a YouTube. Exacte. I de fet ha sigut viral, i ha funcionat molt bé, i acaba de treure una aplicació amb aquest noi, que és un noi que per cert està a casa seva, o bueno, un lloc... Sembla un dormitòria. Un dormitòria, o com una cortina blanca al fons, no porta samarreta, i sembla una mica... Bueno, Hugo Chávez al petit, eh? Exacte. No sé si...
La imatge va sense samarreta i amb uns pantalons a fer esport de color blanc i una línia vermella en lateral. No sabem com es diu i de quin país és, tampoc no ho sabem.
El tio aquest que va fer la cançó del caloret, també l'ha feta. Del Salchipapa? Sí. La busques? Sí. Ha fet una versió del Salchipapa. De tot això que venia? De l'aplicació.
Atenció, perquè porten més d'un milió de visites, ja, aquesta versió de l'Ivan Lagarto.
L'aplicació mòbil que ens recomanes que és anar també jugant amb el salchipapa o com funciona? Doncs tu veus a la nena que s'ha de menjar salchipapa. Perdona, perdona, perdona, què és una salchipapa? Mira, jo suposo que és... no les he vist mai. No diu salxi, diu xalchi. Xalchi. Xalchi. Salchipapa. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Salxitxa amb patata. Jo crec que és una patata amb una salxitxa al mig. I llavors l'aplicació en què consisteix? Doncs tu veus a la pantalla que et van venint salxipapes i gaseoses i després també et venen una mena de cogombres.
I llavors al nano aquest li han d'arribar les salxipapes i la gaciosa. D'aquí uns anys aquest noi que patrocinarà una cadena de menjar ràpid de Mèxic o d'estats units o d'algun lloc com aquell de la Nintendo que ens va comentar ahir l'Angel que també s'ha fet superfamós i llavors triomfarà ja per sempre.
En fi, Eric, moltes gràcies, una setmana més. Que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb el Sergi Arrada del Casal de Joves per saber quines criatures tenen programades pels propers dies. Fins ara mateix.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veu? Som originals de MENA.
Veus de la parròquia. Paraula viscuda. Un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esver. Una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens envinxarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Un nomen.
Unes idees, un color al blau, unes esclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Què passa, Camarero? Com va tot? Camarero? Bueno, no sé, tens d'anar a fer una salutació així xula, guai. Veig que no t'agrada. A veure, vaig a provar una altra. Què passa, Mecánico?
Escolta, va, venga, parleu. És que no sé quin era pitjor, eh. Sergi, t'estàs burlant de la meva... No ho sé, de mi?
No, no, no, no. És superdivertida, aquesta entrada. No, busco que sigui divertida, original, diferent. Original és, sí, sí. Espontània, no caure sempre amb la mateixa. Penseu aquí que s'ha de fer un mort de tot. Escolta, tu, un mort. El casal de joves aquesta setmana, què és el que teniu preparat? M'imagino que el divendres obriu a tope i tal. El divendres tanquem. Ah, vaja. Que no feu... Perdona.
El divendres és l'estiu. Silenci un moment. És la Mònica. Hi ha una bronca. No, no. Perdona, hi ha una bronca al casal de Joves, ara mateix? No, hi ha una reunió. Ah, doncs em sembla... És la Mònica Parra. Sí. Que me la pots passar? No, perquè estem parlant de coses serioses. Per favor, però li he dit a ella, dic, escolta, Mònica, és un moment, és el Jordi de la ràdio, o parla amb tu? No, no, ja passa. Escolta, va, Sergi, tio, tu antes molaves.
Ya, pero ahora soy mecánico. No, ni mecánico ni caminero. Tu antes molabas, tío, y ahora ya no vols molestar la Mònica parlant, no? No, pues estamos hablando de cosas seriosas. No, no, es que jo li volia preguntar a la Mònica si està fotent bronca a algú, perquè ho sembla. No, que no està fotent bronca a ningú. Ja, però és que com que la Mònica té com aquest to a vegades, que sembla que...
És igual. Escolta, Sergi. Què fas? Què estàs fent? Havia sortit del despatx i estava a la sala trobada, que estan jugant aquí a Dau. Un joc que es juga en molts Dau.
i per això ara sentiu un altre soroll de font. Ah, d'acord, d'acord. És que, perdona, una cosa, no? Però hi ha molta activitat al Casal de Joves, a aquesta hora de tarda, com podem comprovar. Hòstia, que està tope, no? Bueno, moltíssima, ja et dic. Ja ho veig, ja ho veig. Avui he hagut de sortir de la saleta habitual per sobre la reunió, que s'hagin comunicat i en silenci, eh?, perquè hi ha una reunió, hi ha una reunió important. Sergi, anem amb la qüestió. Què hi ha preparat de cara als propers dies al Casal de Joves? Doncs divendres tanquem. Això ho tenim superpreparat.
Ja, ja, ja. Això ja fa setmanes. I què faran les joves, doncs? Bueno, anant a la manifestació del 2 de maig. Ja, ja. De treballadors i tal. Per un treball digne d'aquestes coses. Si obríssiu, potser es muntarien uns piquets a la porta del casal, no? Clar, per això, nosaltres... Però, bueno, el dissabte dia 2 sí que obrim, eh? Ah, amigó. I què feu, el dissabte dia 2? Doncs, bueno, tenim un juguer de sala, que hi ha un acte d'aniversari i tal. Qui és casa?
Eh, no, d'aniversari. Ah, val, qui fa anys, qui fa anys? Doncs una persona que ha llogat la sala. Però això es pot fer, el que era el de joves?
Sí, juguem a espais. Ah, no ho sabia jo això. Són els que juguen a les sales. No, no ho sabia. Molts equipaments, eh, de Sant Just, que en lloguen a espais. I quant costa jugar, per exemple, no sé, a la sala de dalt, a la sala Ovidi i Montllós? És que depèn de si és entre setmana, cap de setmana, en horari del centre, a la nit... Per exemple, un dissabte... I veria dematí a tard... No, hi haurà un dissabte a la nit. Jo, si em vull muntar una festeta, per exemple, el rotllo privadeta i tal, quant costa?
Ara amb enxampes, perquè està a la web, però el tema dels lloguers es porta a la monza a la directora. Si no, casaldajeues.com. Exacte. On surten les coses que fem, i una de les peiques és lloguer de sales. Ah, molt bé. I allà estan els preus. El problema de fer un dissabte de nit és que has de jugar a un concert ja també. I això incrementa. Segurament deu ser un dels rodalls més cars per llogar a una sala del Casal.
I també és més car Ovidi que Utopia. Si es volgués posar música o alguna cosa d'aquestes, també el material? És possible llogar-ho?
Nosaltres deixem per la sala ubíric, que és la de dalt, un equip de so, que per la sala ubíric ja està bé. També tenim nevera, taules, cadires i tal. Perdona, estic entrant a la pàgina web, al servei. Sí, al servei i al doble de sales. Mira, ja ho tinc. La sala utopia, diu que costa 20 euros l'hora en un horari habitual. Escolta, no és tan car, eh?
No. No, ho dic de veritat. 20 euros l'hora no està malament. Són els mateixos preus. Es va fer, entre tot els equipaments que jo en espais, com ha dit molt bé la teva companya.
es van posar d'acords amb els preus de tots els equipaments. I tots tenen com uns preus similars, depenent dels serveis o de les sales que llueguen. Ara, sala utopia, dins el dormari normal, 20 euros. Ara, tu te'n vas ja a un cap de setmana o un festiu a la nit, que a la nit jo entenc que és a partir de les 8, 9 i tal... No, a partir del tancament del centre, a partir de les 10. A partir de les 10, 50 euros l'hora. La sala gran, la de utopia.
Perquè entrarà també el concert ja. Segurament, segurament. Perquè, a més, hi ha extra de la despesa elèctrica, que això no sé si va a part. No, l'extre és perquè tenim un joc d'il·luminació d'escenari en plan de teatre, de concerts i tal. Això, si ho volen, han de pagar l'extre. Ah, uns canons de llum i tal. Clar. I després, també, en dia d'especials, que ja no sé què és un dia especial, si no és festiu...
1-1-1-131-1-1-1-1-131-1-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-131-13
i per això no s'ha acabat d'actualitzar, perquè ara tot el que és la nave era... Tots els complements aquests ja entren dintre del preu. Home, home, perfecte, Sergi! Millor m'ho poses per quan fos la meva festa privada un dissabte a la nit. Doncs tot això ho podeu trobar a casaldejoves.com, una web molt xula i que, com veieu, va ser la primera en ser registrada com a Casal de Joves, amb aquest domini, a Catalunya. Som els més xuls de tot aquí a Sent Just.
Doncs canviem el disseny completament a partir del maig. Què dius ara? Sí. Però esteu malalts de canviar la web, no? Cada dos mesos la canvieu, o m'ho sembla a mi? T'ho sembla a tu. Ara el que canviaven només eren els gliders, aquesta que era la publicitat, aquesta que surt al principi. Però ara canviem completament el disseny perquè estarà completament adaptada per a la internet mòbil. Per a les tablets, els mòbils i tal.
i canviar tot, canviar tot. A partir de la setmana vinent ja la tindreu. Ja ens en parlaràs el dimecres que ve, no? Ja la mirarem, la rapats... Què passa? Hi ha un que ha perdut, eh? Hi ha un que ha guanyat. Un que ha guanyat els daus del casal. Escolta, Sergi, no et molestem més, doncs. Moltíssimes gràcies una setmana més, i que vagi molt i molt bé, eh? Que tinguis un bon... Fas por o alguna cosa, tu?
El què, perdona?Vinga. Sergi, que vagi bé. M'estava parlant amb el Drac, que marxava. Tu ets com el Rubián. Si no, me aburro. Això ho deia ells. Sergi, que vagi bé, que tinguis un bon pont, i que vagi tot a la fonda. Que et vagi bé, igualment.Vinga, una abraçada. Adéu.
Ai senyor, bé, ja acabem el programa, ja estem a punt d'arribar a la seta de tarda. Cristina, com sempre, si la Penya del Morro tingués molta, molta audiència, avui què seria el trending tòpic a Twitter? Només perquè me la tornis a posar Salchipapa. Salchipapa? Home! Vols que et posi la cançó del Salchipapa? Sí, i em penso descarregar el joc, eh, del nen que menja les salxistes i les begudes aquestes. Però de tanta?
És com el calorets, però ja més de... Més sud-americà, no? Sí, gastronòmic. Més xicano. En fi, doncs amb el Tachipapa, avui ens acomiadem que, per cert, algú... Haurien d'aprovar-la. Hauria de fer alguna vegada un logaritme de què és el que fa que una cosa sigui viral i funcioni i tingui més de dos milions i mig de visites a YouTube. Perquè jo, encara, aquesta fórmula... No l'acabo d'entendre. No l'acabo d'entendre ni no la conec.
En fi, agraïm tota la gent que ha fet possible l'Apanya del Morro d'avui, l'Andrea Mbueno, els serveis informatius amb les notícies dels 101, la Clara Nervión amb la Time Out, la Neus Garrofer, que ens ha vingut a explicar el miracle i la felicitat de la vida, juntament amb la professora de Joga que tinc per aquí, la Sheila Caú.
i, a la següent hora, l'Albert Capapella i Educació Canina, l'Erik Pomar amb les aplicacions mòbils i el Sergi Arrada amb el Casal de Joves. I el Carlos Hernández, també, que ha fet la previsió del temps. I, com sempre, el Pesat i el Pesos va programar la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. Fins demà, que vagi bé. Fins demà, que vagi molt bé. I qui us va parlar també, Jordi, d'un mena complet, com cada tarda. Us deixem ara amb l'Informatiu Vespre amb l'Andrea Bueno. Adéu-siau, bona tarda.
A l'Apella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Ràdio Desvern 98.1 Ràdio Desvern 98.1
I guess it's true I'm not good at all when it's dead. But I still need love, cos I'm just a man. These nights never seem to go to plan. I don't want you to leave, will you hold my hand? Oh, won't you stay with me? Cos you're
This ain't love, it's clear to see But, darling, stay with me Why am I so emotional? No, it's not a good look, it's some self-control And deep down I know
But you can lay with me so it doesn't hurt Oh, won't you stay with me? Cause you're all I need
Oh, won't you stay with me? Cos you're all I need This ain't love that's clear to see But, darling, stay with me Oh, won't you
Because you love me This ain't love, it's hurt to see But darling, stay with me
Són les 7, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Avui es clou la Semana Mundial de les Immunodeficiències Primàries des del 22 d'abril.