En directe, amb atendis de Sant Just d'Esferm, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio.esferm.com, comença un programa amb molta penya i molt d'amor, la penya del morro.
Què tal? Bona tarda Sant Just i gent de l'estranger. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Avui un programa on parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó i Carme Queidal. Bona tarda.
Avui, a més a més, també tindrem connexió, com cada dijous, amb Nova York, Sergi Pont, que ens explicarà què és el que s'hi cou, les notícies positives i també el còpig de com ser feliç amb la Núria Oriol. I a la segona hora del programa, avui ens visitarà Lorenz Rey. Per què? Perquè a dins la secció... Ah, sí? Sí, sí. Què passa? Què no pot venir, Josep Rey, al programa?
Què? Si té ple. Ah, però el té dos quarts de set o dos quarts de set ha d'estar. I abans passarà per parlar de què? De xavata. De xavata, perquè ell des del 1991 és l'encarregat d'aquesta cadena de pastisseria, bulleria, cafè, una mica de tot, i forn que hi ha a Sant Just d'Esvern i altres llocs de la comarca. I també parlarem de llibres amb l'Arnau Consul. Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Venga, vamonos.
La vella del morro, un programa tan més morro que vella, o era més vella que morro. Però abans de tot això, com sempre, repassem el Trending Tòpic. Avui a Twitter han sigut molts temes els més comentats. Busqueu-los a l'apartat de Discover de Twitter.com.
Que radical. Estàs cansat ja? No, no és que estigui cansat. Això fa la Cristina. I avui la Cristina, que li enviem més d'aquí una salutació i una abraçada, no ha vingut al programa. Per què? Perquè, home, calma, són coses intimidants de la gent. Vols dir com criticant tu ara? No, no, no, no. No estic criticant res. M'he de dir que no ha vingut avui al programa i que no hem pogut fer el 30 tòpic i ja està. No passa res. Passem a les notícies de Sant Just des Vent.
Notícies que estem justes, amb la Carme Perdó i... i Torra. Bé, Carme, efectivament parlarem dels nens i nenes entre 5 i 14 anys del nostre municipi que podrem muntar amb bici aquest diumenge al Parc Ciclista del Llobregat, és a dir, qualsevol dia de la setmana no podem fer-ho, sí, però aquest diumenge és especial, explicarem per què, i també del centre social El Milanari parlarem, que acollirà
demà a la tarda un festival de poesia de primavera. Però abans de tot això, obrim plena política de sent just perquè aquest vespre celebra el ple municipal del mes de maig al nostre municipi.
Ja estan preparant tots els polítics, regidors i regidores de l'Ajuntament amb les seves xupes de cuir i els seus braçalells de punys. De punxes. A la sessió es tractaran quatre emocions. Dues d'elles vinculades amb el personal públic de la corporació. Quina corporació? De l'Ajuntament, vols dir? I les altres dues amb la gestió del padró municipal de cara a la celebració d'un referèndum el 9 de novembre, possiblement.
Tot plegat avui a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just. Qui anirà a cobrir aquesta informació és Carme Verdoll, que ja està preparada amb la seva llibreta Henry i el seu bolivic per saber què és el que passarà, no Carme? Exactament. Pel que fa a les dues primeres mocions es presenten els grups PSC, iniciativa i Junts per Sant Just.
a petició de les seccions sindicals de comissions obreres i UGT de l'Ajuntament i són relatives primer a la reclassificació professional dels agents i caporals de la policia local i segon a l'avançament de l'edat de jubilació dels membres del cos de la policia. Pel que fa a les emocions sobre el padró, la primera la presenta el grup del Partit Popular, sol·licitant que no s'assedeixi al padró municipal per fer cap referèndum il·legal i la segona l'entren al ple PSC-CIU
iniciativa i Junts per Sant Just per tractar l'ús de dades del padró per la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya. Això val que fa les emocions. També es tractaran altres qüestions com ara l'aprovació de forma inicial de la modificació de l'ordenança que regula la protecció itinensa d'animals
i també l'aprovació de l'ordenança reguladora de les prestacions econòmiques atorgades per l'Ajuntament. Després de tractar aquests temes s'obrirà un torn de precs i preguntes per part primer dels regidors i regidores i després del públic assistent. I el ple serà a les 7 de la tarda a la sala de sessions del consistori.
Bé, doncs això serà avui a l'Ajuntament de Sant Just. Parlem d'altres activitats del nostre municipi, concretament aquesta que comentàvem fa un moment, perquè diumenge els nens i nenes d'entre 5 i 14 anys podran muntar amb bici el parc ciclista del Llobregat, l'Agrupació Ciclista de Sant Just organitza la quarta cursa popular al recint de... Perdona, fa molta calor aquí, no?
No tens calor aquí on estàs tu? Jo estic bé. A casa vostra com esteu? Bé. Si teniu fred, podeu posar-vos una mandeta i si teniu calor obriu la finestra. L'Agrupació Ciclistes en Just organitza la quarta cursa popular infantil al recinte del parc ciclista de Llibregat amb l'objectiu de fer que els nens sopessin bé i aprenguin a muntar en bici en grup. Això és molt important Carme.
Hi ha diferents categories en funció de l'any de naixement dels participants entre el 2000 i el 2009 i per tant diferents recorreguts adaptats a les seves capacitats. I la idea és que els nens i nenes gaudeixin anant amb bicicleta. Cada any acostumen a participar en aquesta cursa una quarantena de nens i nenes i per aquest diumenge s'espera una xifra similar i a més tots els participants s'enduran un premi a casa.
Les inscripcions s'han de fer una hora abans de l'activitat, per tant diumenge a partir de les 10 les coses comencen a les 11 al parciclista del Llobregat i recordem que és obligatori l'ús del casc protector. I acabem les notícies de Sant Just, les autèntiques, perquè parlant del centre social del mil·lenari, perquè acollirà demà a la tarda un festival de poesia
Primavera. Tot això serà molt bonic perquè hi haurà poetes i escriptors com Soledad Gascon i Joan Asbert i amb el guitarrista Josep Maria Baquer. Serà demà a dos quarts de sis a l'equipament. Quin equipament? Al centre social de Melanari.
Aquest recital que es titula El Llanguatge de la Primavera i que es marca en un recull més ampli, que és el llenguatge de la llum de les estacions. La poetessa Soledad Gascón ha adaptat l'acte de demà per centrar-lo, com dèiem al principi, en aquesta estació concreta on som ara, la Primavera. I de la seva banda Josep Maria Baquer acompanyarà amb la seva guitarra les lectures dels poemes que recitaran tant Soledad Gascón com també Joan Esbert. Quins són els poemes? A mi m'agrada molt recitar. Puc recitar algun poema, ara o no?
Si vols. De qui són els poemes? De qui són? Sí. No ho sabem. Sí? Ah, de gent variada, no? De gent variada, gent variada. Vaig a posar al Facebook, poemes de gent variada, a veure a qui em surt. No, al Facebook, a Google, vull dir... Digues, Carme.
Atenció, perquè Josep Maria Baquer, que acompanyarà amb la seva guitarra les lectures d'aquest recital, porta 40 anys en el món de la música, per tant, figura important. El festival organitza l'associació de gent gran de Sant Just i serà demà divendres, a les 4 de 6 de la tarda, al centre social El Miranari. Molt bé, doncs ja sabeu, si us ha agradat la poesia i he disfrutat una bonica tarda, demà podeu fer a Sant Just, perquè mira, ara hem parlat de poesia i just comença a sortir al sol, amb aquesta música bastant bonic.
Està molt bé tot. M'agrada molt. Bé, doncs ja ho sabeu. Demà, com diem, a partir de dos quarts de sis, al centre social del Melanari. Poesia gratuïta. Per tothom. Perquè la poesia arribi a tota la societat. Que és on ha d'arribar. Per cert, Carme. Què? Deixa'm que et llegeixi algunes de les notícies del... Estic molt petita. Sí, del... Tu veus que és el redactor de la Penya, no?
allò que fem els guionistes de la Penya del Morro a la vall de vers, doncs ja han sortit publicades i les tenim per aquí. Vaig a veure si les puc... Hi ha una vall de vers per aquí a la ràdio. Sí, aquí fora, aquí a la taula del mig, no? Sí, a la taula del mig n'hi ha una. La pots agafar un moment, Carme? Què? Què dius?
Bé, perdoneu, eh? No, és que anem a llegir les notícies, perquè la Déi ha dit que no les hem llegit encara al programa. Com esteu vosaltres? Bé? Aquí estem fent el programa, tranquil·lament. És una tarda com tota, eh? Aquí a la ràdio, no sé si a les vostres cases o des del cotxe on ens escolteu. Mira, arriba la Carme. A més, aquesta música tampoc no acompanya a fer un programa amb molt de ritme. Gràcies, guapa, gràcies. Bé, mira, ja estic aquí.
Vaig a llegir-les, perquè són les notícies surrealistes del redactor de La Penya.
Els Dimonis de Sant Just han rebut una oferta de la Fura dels Baus. Els Dimonis a Pagallums de Camablanca van celebrar el 26 d'abril passat el seu cinquè correfoc al municipi, com molts ho ient sabreu, i com cada any van crear un espectacle de llum i de foc abans del seu inici a la plaça Jacim Berdaquet. Entre el públic assistent hi havia diverses personalitats, com el conseller de cultura, Ferran Mascarell, que ha declarat en aquest mitjà a la Vall d'Avers, ha sigut un espectacle increïble. Bé, potser hauria de fer veus, no? Ha sigut un espectacle increïble.
que representa de forma extraordinària la nostra cultura de foc que tenim al país. També va interessar-se per l'espectacle Carlos Padrisa, director de la Fura dels Baus.
És un dels millors espectacles de foc que he vist. La dramaturgia, la música i, sobretot, el ritme brutal. A més, segons hem pogut saber, la Fura ha iniciat contactes amb la Colla per una possible col·laboració amb ells. Ens han demanat que els ajudem a crear un espectacle per substituir l'home del milèmic, que van fer per cap d'any, però, sincerament, encara que ho ha paguit molt bé, ens fa molta mandra. Ha dit Aitor López, president dels dimonis. Quina veu, no? No té cara que hi era, l'Aitor López. Aquesta és una...
Atenció, perquè aquesta t'interessarà, Carme. L'Ajuntament crea una nova xarxa social per trobar parella. Per què t'interessarà? Perquè t'interessa tot el que té a veure amb l'Ajuntament, que estàs als serveis informatius de ràdio d'Esvern, no per a altra cosa.
Bé, efectivament, tot això són notícies surrealistes. S'ha d'avisar, perquè hi ha gent que s'ho creu. Jo ho trobo molt fort, això. Però més d'un, eh? Hi ha gent que no es creu les notícies surrealistes de Val d'Avers. Mira, m'agrada aquesta. Puntem-la per fer-la. Pots tornar a posar el saxo, sisplau? L'Ajuntament crea una nova xarxa social per trobar parelles.
No oblidem que hi ha una resideria de Sergi Socials a l'Ajuntament. Sí senyora, que era el Sergi Seguí i de participació ciutadana. Cada vegada es formen menys parelles a Sant Just d'Esbern. Aquesta, sí amics, és la conclusió a la qual ha arribat un estudi encarregat per l'Ajuntament del nostre municipi, Sant Just.
Concretament, des de fa 5 anys, hem imbat considerablement l'amor entre els santjustents. Però a què és degut aquest fet? Us preguntareu. Segons el punt del mateix estudi, tot té relació amb la creació de les colles, dels grocs i dels blaus, ara fa 5 anys. Quan dos santjustents es coneixen i s'agraden, arriba un punt on es pregunten de quin color són. I quan se sabenten que la persona que tenen davant és del color contrari, tallen la relació immediatament.
Ha declarat el nou regidor de l'amor, Joan Basseganyes. Que ahir ens ho vam trobar aquí al programa. M'han comentat. Que havia de fer coses. Que vau fer una connexió amb tu mateix, no? Jo a mi mateix. Està bé, és innovador. Està a final de temporada, la ràdio està fatal i jo mateix vaig posar-me el telèfon. Està a final de temporada? Sí, per mi sí. Per la penya del morro falta poc ja. Falten quatre setmanes per acabar. És temps encara. És final de temporada. Jo des del febrer que estic ja a final de temporada.
Bé, diu que no ens perdem el fil, perquè havíem dit que, per això, en aquesta nova xarxa social es podran donar d'alta tots els ajustencs que vulguin, però s'amagarà el color en el perfil dels usuaris. Volem fer reneixer l'amor i fer-ho d'aquesta manera anònima és la millor solució. Ha afegit Joan Basseganyes. L'aplicació es diu Jazzlof i ja està disponible per Android i iPhone.
Segur que hi ha gent que la busca, eh? Sí, mira, jo ja també l'estic buscant, però no la trobo encara. Deu ser pròxim... Una versió meta, deu haver-hi. Bé, i acabem parlant d'aquesta altra notícia surrealista del redactor de la Penya, que diu així, Game of Thrones diu que la cinquena temporada de la popular sèrie de televisió Game of Thrones es rodarà a Sant Just d'Esverm.
Segons en informat fons de la cadena nord-americana HBO, la cinquena temporada de la sèrie d'exit Joc de Trons, Game of Thrones, en anglès tindrà les localitzacions al nostre municipi.
Encara no sabem els llocs exactes, ha declarat l'alcalde Josep Perpinyà. Però tot apunta a la vall de Sant Just i a la penya del Moro, ha afegit. Fins i tot el mateix autor de la saga, George R. R. Martin, ha comentat que hi ha un gir a la sèrie que ho canviarà tot. Els lectors dels llibres ja saben a què em refereixo i aquest fragment el volem rodar a Sant Just d'Esvern perquè Sant Just em té enamorat.
ha declarat. De fet, no és una novetat que Martin conegui també al nostre municipi, ja que hi va viure durant uns mesos mentre escrivia un dels seus llibres. Era un home molt estrany, venia s'asseia en una taula i no parava d'escriure. De tant en tant, deixava anar una riallada malèfica. Ha declarat l'edu de Kanginastà, un dels enjustencs que més el va tractar. Hodor també ha afegit.
S'ha agregat bastanta gent. Sí, segur, segur. A Twitter... Home, a Twitter... Twitter ha arribat amb diferents fonts. Sí, de fet, mira, per exemple, hi ha comentaris i agrades al Facebook de la Penya del Morro, de les notícies surrealistes. I estem parlant de nosaltres, perquè estem aquí passant la tarda. Per cert, si algú vol trucar-nos per qualsevol cosa, avui és el dia. Que no tens res, avui. Què? No tens res. Què tens fins a 6, ara? Tu ja marxes?
I què et queda? Em quedo jo i la feina dels aplaudiments.
Jo no necessito més per a un programa, eh? Jo he vist molts anys la sèrie... Com es diu? Ràdio Cincinnati. Allà, amb quatre fustes, tallant un programa. Doncs mira, aquí també. Per exemple, hem penjat, diguem això... Què diu la gent sobre les notícies jucoses de la feina del morro? Per exemple, Sergi Pond diu brutal Jordi. Gràcies. He rigut molt amb les declaracions d'Aitor López i Just Love. Eh, poca conya, eh? Podria tenir sortida una idea tenir en compte pels desenvolupadors d'aplicacions.
Aitor Rópez li agrada aquest comentari. Per cert, Joan Basseganyes, el nou regidor de l'amor de Sant Just, diu que la notícia del mig, que fa referència a ell, és rigorosament certa. Està confirmat, hi ha una notícia falsa confirmada per al protagonista. Això s'ha donat poques vegades.
en el món de la radiodifusió catalana. I la penya del morro que no pot desaprofitar aquesta vinantesa de mirar el comentari del regidor de l'amor Joan Basaganyes i diu que és cert Joan Basaganyes que es farà l'aplicació o que ets el nou regidor de l'amor. A la qual cosa Joan Basaganyes ja no va dir res.
En fi, amics, amigues, aquestes han estat les notícies surrealistes de la Penya del Morro amb el redactor de la Penya a la Vall d'Avers, que deixa'm dir que hi ha molta gent que es creu les notícies, i jo que la redacto haig de dir que són veritat totes. I per això fem una pausa per la publicitat. Us recordem que teniu més notícies de les autèntiques a radeodesvern.com, i a partir de les 7, els enjusts notícies d'Averspre. Fem una mica la locutora de l'amor també, no? Per què?
No ho sé, perquè tens aquí el teu termo, l'agafes així amb fovitat. És de flors, no? És de flors, vull dir amor, primavera... Can no sexual, eh? Potser hauríem de canviar la música. A veure, has d'arreujar moltes coses, eh? Perquè hem passat de la tassa de flors a amor, primavera. No sé com hi hem arribat.
Això és com tristesa, no? És tristesa perquè què és l'amor si no és tristesa, Carme? L'amor és melangia. L'amor és melancolia. Això és nostàlgia. L'amor està enganxat a una cosa que ja no tornarà. L'amor és viure del passat i ni del present ni del futur. Jordi Domènech.
Maig del 2014. 29 de maig del 2014. Inspiracions a la Jard. La 5 i 21 de la tarda. Una nova secció, no? Sí, digues un tema i jo el desenvolupo. Saps allò que al col·legi hi havia redacció lliure, no? Tenen un tema i tu el desenvolupaves. És el que estàs fent avui, no? Si algú vol trucar al programa, inaugurem una nova persona. Home, avui hauries de trucar algú, no? Qui hauria de trucar? Algú per fer una mica d'ambientillo.
Què vols dir? Clar, avui que no tens col·laboracions? No, sí que tinc col·laboracions, algunes tinc. Sí, però fins a les 6 no veig Llorenz Rey. Són col·laboracions del passat. I el passat s'ha de deixar enrere, s'ha de continuar mirant el futur i dir aquesta és la meva vida i l'escric jo.
Perquè jo sóc el guionista, jo sóc el director, que sóc l'actor protagonista de la meva vida. I com jo, cadascú. Tu ja has fet una nova secció. Sí, que es diu motivacions amb Jordi Domínguez. Exacte. Està bé? Sí, molt bé. Jo sóc el primer que necessito motivació. Llavors, una persona desmotivada no pot motivar un altre.
És una reflexió que deixo aquí a la taula.
Truqueu, 9 3 3 7 2 3 6 6 1. No va de broma, eh? 9 3 3 7 2 3 6 6 1. Proposeu-me un tema i jo faré el que pugui. Demana-ho pel xat, potser, oai, pel xat, pel Facebook, no? Pel Facebook, la penya del morro. Dius això, no sé quin tema parla. De què voleu que parli? Que algú ho respongui alguna cosa. Sí, vale. Ens hem trobat... posa això, això és tenir molta cara i molta papilla, no? Fes la penya del morro. És la penya del morro? Clar, això és justificat tot, no? Ens hem trobat que no tenim contingut. Per això és molt fort posar-ho al nou, al Facebook i al programa.
Doncs posa'l diferent, suavitza-ho. De què voleu que parlem? Avui estem oberts, no? Avui els guionistes sou vosaltres, de què voleu que parlem? Tots els programes quan no saben què fer obren trucades, molts cops arriben.
També hi ha programes que truquen a antics uients perquè parlin. És veritat. Què vols dir amb això? Hi ha programes que truquen a antics uients. Demanen trucades. Si no n'hi ha, truquen a uients que han trucat altres vegades. És veritat. O truquen a mares, que això ho he vist jo, a la mare del director d'un programa, que això jo ho vaig veure més d'una vegada. No és el que sembla. Sí, sí. D'una ràdio gran. I no estic parlant de... Parlo de ràdios grans. I líders d'audició.
Avui els guionistes sou vosaltres. M'agrada la idea. Avui els guionistes sou vosaltres. Posa una altra música. No t'agrada aquesta? La trobo com d'anys 90. Què vols música? Una mica més ambient.
La nova cançó d'Estrella Damm. Ah, mira, també és un bon tema. Com es diu la nova cançó, Carme? És de... vaccines, no? Com t'escriu això? Vaccines. De vaccines. De vaccines. I la cançó es diu If You Wanna. If You Wanna what? Està bé, eh? El matí l'hem sentit a l'Andrea Bueno.
No ho trobo. Vaccines? D-E-Vaccines amb V. I com es diu? Ifiugona? Ifiugona. És aquesta exclusiva per a tots vosaltres, que ningú ha escoltat alguna cosa. És una exclusiva de penya al morro, com sempre. I veres així estiuenca i fa venir ganes d'estiu.
Avui els guionistes de la Penya del Morro sou vosaltres. De què voleu que parlem el programa? Sembla una mica Ramon Jané, al capdavant de les tardes de la ràdio. O Dani Martínez, a l'Speaker of Scars. Avui els guionistes sou vosaltres. De què voleu que parlem el programa? Vale, m'agrada. Ja està, vora del Facebook, vinga, enviat. Ja està, vinga, ja ho tenim això. Gràcies.
Pública, ara sí. Carme, tu veig que amb poc molta feina no tens. Intento donar-te el joc. Podries connectar amb Rivera Sound. Jo em connectaria amb la Clara Nervión des del Time Out. Per cert, em vaig trobar... Puc explicar coses, no? El Jordi parla.
Vaig veure un bé conegut de la ràdio, Adrià Calvo, que estava fent pràctiques a la secció d'informatius de successos de RAC1, i estava a Can Vies fent fotografies. Pràctiques del risc, no? Sí senyora, sí senyora, i fent fotografies, me'l vaig trobar per allà i dic, hombre Adrià què fas per aquí?
i diu mira he vingut a fer això, jo vaig dir no, jo he vingut aquí al costat. En fi, l'Adrià Calvo... Saludem no, des d'aquí? Sí, saludem i aplaudim. Col·laborar al programa encara o no? No, fa temps que no. Està recuperada, molt bé. Tots marxen Carme, t'hi fixes, tots marxen. I tu aquí... I tu també. Què? I tu també. Sí, molt content i orgullós. Jo també. Molt bé, Casma, així m'agrada. Fem una pausa per la publicitat i que vagi... A veure què diu la gent. Que segurament no dirà res.
perquè ja ho veig a venir, ja m'ho conec això, que ja fa anys que fem la penya de morro. Ara escolta's, ràdio d'Esper. Sintonitza's, ràdio d'Esper. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'Esper. 48.1. Ràdio d'Esper.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que dia ha plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i... un mort, i l'altre casi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la Penya del Morro.
per la Penya del Morro o del Moro, de Ràdio Desvern, per potenciar el comerç local i agrair-los aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. Dos quarts de 7 de la tarda en punt, anem cap a Nova York.
I allà com cada setmana, bé, cada setmana no, perquè fa un parell que no tenim el Sergi Pons, doncs ja aquest home... No puc dir res, crec que no trigaran a tornar, eh, Sergi Pons. A veure si el tenim allà, a Nova York. Sergi, bona tarda, què tal, com estem? Hola Jordi, bona tarda. Bona tarda, Sergi. Tornem aquí després d'un parell de setmanes d'absència en què he aprofitat pel Sergi.
per viatjar una mica cap al sud, no gaire cap al sud tampoc. He visitat Filadèlfia i Washington DC, dues ciutats situades a 150 i 350 quilòmetres respectivament al sud de Nova York. Filadèlfia és coneguda com la ciutat de Rocky Balboa, no sé si ho sabíeu però va ser allà on es va gravar la famosa escena de les escales que centenars de persones reprodueixen cada dia
per fer-se la foto o simplement per sentir-se com el seu ídol cinematogràfic. De fet, fins i tot hi podem trobar una estàtua a pocs metres on el boxejador va aixecar els braços, un homenatge al mig de la gran pantalla i també una atracció turística en una ciutat petita amb poc més d'un milió i mig d'habitants que no presenta tampoc molts altres atractius turístics.
Molta gent va allà i es fa la foto aixecant els braços o fent l'aboxajador, les tonteries típiques com els que va pisar i es fa una foto aguantant la estàtua. L'altre gran atractiu turístic és la Liberty Bell. La campana de la llibertat és el gran símbol de la guerra de la independència dels Estats Units que va suposar el final de l'esclaritud.
i la creació de la nació nord-americana sobre aquesta base de la llibertat. El 8 de juliol de 1776 va repicar aquesta campana convocant els ciutadans de Filadèlfia per la lectura de la declaració d'independència. Aquesta campana situada a Filadèlfia és un símbol dels Estats Units, de la seva independència i de les seves
A pocs quilòmetres d'allà vaig visitar prou un poblat Amis. Els Amis són un grup religiós que viuen principalment en zones de l'interior dels Estats Units.
i es caracteritzen per portar un estil de vida semblant al del segle XIX, al segle XXI, una cosa que sobta bastant, i més en un país com els Estats Units, amb pocs luxes, refusen fins i tot l'ús de l'energia elèctrica, aïllats de la societat moderna,
i dedicats a una economia eminentment rural. Un grup religiós amb unes normes de convivència molt estrictes, però també crec que amb algunes contradiccions, perquè mentre s'aïllen energèticament per refusar un vincle amb la societat moderna, diuen que és la manera de no tenir cap relació econòmica amb la societat moderna i de no dependre d'això,
considerant que està en cert punt la societat moderna mancada dels certs valors que ells accepten, doncs mentre s'aïllen energèticament, com deia, no volen tenir electricitat, en canvi sí que poden portar sabatilles esportives de marques multinacionals, coses que a mi em va sobtar bastant, perquè per una banda estàs refusant
L'energia elèctrica és un vincle molt fort i de l'altre estàs portant unes sabatelles esportives que són la marca principal del capitalisme.
Molt bonic, això sí, molt bonic Pensilvània i aquest poblat. I val la pena veure-ho si passeu per allà. Washington, que crec que no necessita gaire presentacions. La Casa Blanca, el Capitoli, l'Obalisk, l'Esterix... No sé si has entès aquest acudit, Jordi. L'Esterix no. Continuo parlant de Washington. Una ciutat molt tranquil·la, molt neta.
i molt segura també, molta seguretat, en alguna cosa s'ha de notar, que viu el president, suposo.
I bé, doncs molta policia, tot i que a mi personalment com més seguretat en un lloc, més insegur m'hi sento. Sempre he tingut aquesta sensació de proporcionalitat inversa. Com quan els americans et diuen que estiguis segur, que ho diuen molt això, quan te n'has d'anar de viatge o quan agafes el tren, que estiguis segur, t'ho diuen molt els americans. A mi què vols que et digui, això m'inquieta una mica.
Vols dir? Si t'ho diuen és perquè hi ha motius per estar preocupat. Són coses que aquí es diuen, ho fan de bona fe, però a mi m'inquieta una mica. De moment, per sort, encara estic aquí després d'haver passat el Pont de Memorial Day. Dilluns es va conmemorar aquest dia.
que serveix per retrohomenatge als soldats morts en les moltes guerres en què ha participat als Estats Units. Molts d'ells tenen la sort de poder tornar a casa, molts dels soldats vius, evidentment, tenen la sort de poder tornar a casa per un parell de dies i saludar-s'ho familiars. Els morts no. I també les seves parelles produïn-se escenes dignes de la pel·lícula Pearl Harbor, no sé si la vau veure, però arreu de la ciutat es veuen escenes de marines, per exemple, amb la seva xicota,
posant-li el barret a la seva nòvia. No sé, escenes curioses mentre ells van vestits amb tot l'uniforme. És una cosa curiosa de veure. Però per si alguna cosa és famós Memorial Day, no ens enganyem. No és pels militars, sinó que és per les barbacoes. Sí, sí, les barbacoes. És com una mena de benvinguda.
el bon temps que fan els americans en aquest pont de tres dies que sempre cauen al penúltim cap de setmana de maig. I mira, aprofiten per fer barbacoa, els carnisses també fan el seu agost, que aquí és molt important el tema del negoci, i s'ho passen bé. Molt bé, Sergi. Com veieu, aquí... T'ho has passat bé també tu, eh? Doncs si el que no pensa en el negoci és perquè no vol. Sí senyor, sí senyor.
Molt bé, doncs això és tot per aquesta setmana. Ens veiem la setmana que ve si tot va bé, d'acord? Molt bé, gràcies. Vinga, adeu. Adeu, que vagi bé, cuida't. Be one. Be sure. Be sure.
Bé, 5 i 37 de la tarda. Veig que ningú fa cas a la nostra proposta que hem penjat al Facebook fa un moment. És trist, eh? Com a programa de ràdio, penjar una cosa al Facebook i que ningú ho comenti. Diu, avui els guionistes sou vosaltres, estimats oients. De què voleu que parlem al programa? I no hi ha ningú que hagi comentat res al Facebook de la Penya del Morro. Gràcies, gràcies.
No és fàcil fer un programa quan els col·laboradors et fallen. No us fa la pena, però és veritat. De totes formes, no tots els col·laboradors del programa han fallat avui, perquè d'aquí uns moments tindrem la Núria Oriol a l'espai de baixar una mica el violí, que tot allà se'n posa aquí a l'orella i pega.
Tindrem amb nosaltres en aquests moments la Núria Oriol, que parlarà d'algunes notícies positives, com per exemple que l'Institut Internacional per l'Exploració d'Especies de la Universitat de Nova York, mira, fixa't, parlàvem fa un moment, publica el llistat de les deu espècies més interessants descobertes durant el darrer any. I n'hi ha de ben curioses i també de descobertes aquí.
La Núria l'ha destacada perquè diu que cada any s'extingeixen algunes espècies. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments amb la Núria Oriol. Fins ara, a la Penya del Morro.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esbern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Ilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'esvent, 48.1, ràdio d'esvent, 48.1.
Continuem en directe. Moltes gràcies per escoltar-nos.
Hola, què tal? Hola, bona tarda, què tal, com estem? Bé, gràcies, i vosaltres? Doncs mira, també, sembla que s'ha arreglat la tarda, eh? Avui ha plogut aquest matí, feia un dia lletjot, i ara ja ha sort el sol amb la seva màxima, quasi bé, màxima esplendor, i ens agrada molt. Ja havia de coincidir quan em passàveu, no? Quina barra que tinc! Ha coincidit ara, eh? Sempre fas el mateix, et quedes molt bo per tu, que està molt bé.
Ah, per compartir. Això ja ho deien, eh. Els del Cau diuen que compartir és viure, no? I l'altre deia que compartir és tenir menys. Depèn de la part que et toqui.
Anem a la qüestió perquè ja fa un moment que ho deia, l'Institut Internacional per a l'Exploració d'Espècies de la Universitat de Nova York ha publicat la llista de les deu espècies més interessants descobertes durant el darrer any. I n'hi ha de ben curioses i a més a més també espècies descobertes allà a Catalunya, a casa nostra. Sí, noi, mira, han trobat... Però no m'acabis de preguntar exactament com és, eh, perquè per les fotos i per la descripció, carai, un organisme gegant,
que estava al cim d'una muntanya submarina i que l'han volgut batejar com espiculor sifon oceana. Ai, que mono, no? Sí. I diu que dona valor als ecosistemes de les muntanyes submarines, per això és tan important. Ah, d'acord. Sí, bueno, és una mica com un protósof que ens confirma que hi ha molta biodiversitat a sota del mar.
i que encara ens queda molt a conèixer del fons del mar. I també em direu, bueno, i per què parlem de l'Espilucocifonofeana, que té quatre centímetres i que diu que és un dels més grans, coneguts en el Mediterrani de la seva espècie, carai, perquè només té una cèl·lula,
i diu que arriba a quatre centímetres. Els habituals, els altres, diu que són d'uns mil·límetres. En parlem perquè cada any s'estingeixen espècies. I algunes, doncs, si s'estingeixen, posaran en perill la continuïtat de la vida humana tal com l'entenem fins ara. Si en dius ara. Sí, home, sí. Per què? Perquè és tan important, per exemple,
evitar que s'exigeixin les avelles. Ja, perquè són la mel i ja no podria menjar mel, no? I perquè ja es polinizen flors, i un gran element per polinizador, un gran subjecte, i si es poliniza menys les flors, doncs què passarà?
que no hi haurà fruits, que no regeneraran les flors, i és veritat, i no tindrem mel. Ja, a mi el que jo miro més, la mel, tot lo altre ja m'és més igual. Hala, no diguis això Jordi, que tu estimes la natura. Sí, jo estimo molt, estimo molt. Ja ho veig. Escolta, no, faig broma. Doncs és per això que l'he triada, que ja sé que fan una mica com radillo,
Però escolta, que diu que el descobriment l'ha realitzat el centre d'estudis avançats a Blanes, eh? Clar. Escolta, escolta. Sí, sí, no s'ho va fer d'estudis avançats a Blanes. Sí, sí, clar, home. Per tant, posem-nos amunt i diguem que molt bé, que molt bé. Bé, més cosetes. Per exemple, AEG, què és AEG?
O l'empresa així, de rentadura. Ah, calla. Diu que va llançar la setmana passada The Next Black, que és la propera negra. Una pel·lícula de 45 minuts que indaga sobre el futur de la roba. Amb la participació d'algunes de les empreses més innovadores del sector tèxtil, la pel·lícula respon a alguns dels temes més canvents sobre el futur de la roba. Una pel·li molt ben feta i molt interessant, segons el teu punt de vista, i que parla del futur de la roba. Què vol dir això?
Sí, mira, és que ens explica quines noves tecnologies i teixits innovadors transformaran la manera en què la gent utilitza la roba. De fet es pot trobar el tràiler a internet, jo us el recomano. O sigui, tu poses The Next Black com a AEG i et farà el link cap al tràiler. I és un documental. O sigui, jo he posat pel·li, però és documental si som més tècnics, no? I està molt ben fet. O sigui, sí que...
Em va cridar l'atenció precisament perquè vaig dir, home, és un tema que vist des d'un altre punt de vista ben construït, ben treballat, doncs és bo, no? I cerca respostes a les preguntes plantejades de...
Creieu que la moda ràpida ha arribat per quedar-se? O algun dia, no sé, la tecnologia que es posa formarà part de la nostra vestimenta de cada dia? Mira, tenim el tràiler, a veure si entenem alguna cosa, perquè està en anglès.
Està molt ben fet, eh, de debò. Explica una mica el món de la moda, el món tèxtil, i a partir d'aquí, cap a on anirà tot això, que estan explorant cap a on va la moda, quina roba, quins teixits s'utilitzaran en el futur, no? Perquè, clar, això sempre... Si, per exemple... Tindrem samarretes, per exemple, de publicitat, com faig jo, de propaganda, o canviaran algun dia? Això pot ser, però, diu, es crearà alta costura digital.
també la biologia celular per produir nausteixits, que ens abriguin més, que siguin més afins de la nostra pell, sobretot si som alèrgics a algun tipus de material. Es podrà tanyir roba sense utilitzar tanta aigua, això ho explica el tràiler, i és molt important perquè la quantitat d'aigua que diu que s'arriba a gastar en el procés del tanyit de la roba és brutal. És enorme. I que el documental, a veure, també l'he seleccionat perquè ha estat guardonat per la House of Raidon,
i ha estat reconegut internacionalment. Per cert, deixa'm comentar abans de continuar, perquè avui al Facebook del programa hem posat que els guionistes sou vosaltres, els audience i la gent que esteu a Facebook. I hem posat de què voleu que parlem al programa. I per exemple, el Néstor Ribas posa, dels dimonis a pagallums de cama blanca.
Alguna vegada n'hem parlat ja del programa del Timonis, ho vam dir la setmana passada, que vam fer una sortida i un correfoc a l'Escors, per exemple, dissabte passat, sense anar més lluny. I fa una estona, de fet, també n'hem parlat a les notícies surrealistes de la Penya del Morro, dient que la Fora dels Baus s'havia interessat per l'espectacle de Timonis, cosa que, evidentment, és surrealista.
I després també tenim altres comentaris, com per exemple l'Arnau Macià, que diu... Què passa? Què passa, Carme? Sí, la gent pregunta coses. Vols entrar? Vols entrar? Sí, entra. Què farà? Que s'incorpora... No t'importa, eh? Que s'incorpora ara la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Estàs xafarrejant una mica què diu la gent al Facebook, no?
Mira, ja ho hem comentat, el Néstor Ribas diu dels dimonis de pagallums de cama blanca, vol que parlem, però ja n'hem parlat fa un moment, a les notícies surrealistes, per exemple, i l'Arnau Macià, que diu, bueno, de fet, al Facebook es diu Arnau Mamó. Sí, perquè és de Macià Molinero. Diu, passarà amb el Pla Caufec que es torna a reactivar el mateix que amb l'efecte Can Vies?
Es pregunta l'Arnau Macià. Recordem que el pla que ho fec és aquell pla, Carme, de què anava? Explica'ns-ho. Doncs que és quan es volia requalificar tota la zona, tots els terrenys de Cotxarola per urbanitzar-hi coses. Cotxarola, Esplugues, la sortida... Que ara hi ha unes zones verdes, no? Unes zones verdes que t'han de pasturar neuvelles i poca cosa més. Tot allò es volia urbanitzar i al final ho va naturar.
Es van quedar en agent, no? I em sembla que també van haver-hi uns quants que es van penjar del pont d'Esplugues, per exemple, si no recordo malament. Ja fa temps, eh? Ja fa temps, doncs es veu que ara es vol tornar a reactivar el pla que ho faig. Estarem atents a la informació. I tant. I si passarà el mateix, em canvies. Bé, ja està. No em vaig. Sí, sí, gràcies Carme, per la teva col·laboració. Adéu. Adéu. Sí, mira, ja està.
Bé, doncs això és la gent al que opineu, estimats ullents i amics del Facebook a la Penya del Morro. Estàvem parlant de Núria, del documental aquest, que ja ho tenim, i també hi ha una altra cosa que ens vols explicar avui, i és que es poden enviar missatges a través de l'Espai Temps? És una pregunta, perdó, ho he fet molt malament. Es poden enviar missatges a través de l'Espai Temps?
Així ho creu Lucas Butcher, de la Universitat de Cambridge. Com?
Com? A la penya del murro? Sí, efectivament, ho sabrem ara mateix, perquè ens ho expliques... A mi m'inquieta molt, eh? O sigui, com enviar missatges a través de l'espai i del temps. O sigui, hi ha un científic de la Universitat de Cambridge, que es diu Lucas Butcher, que s'ha interessat en el tema i ha estudiat que efectivament es poden enviar missatges. Mira, jo també puc enviar un missatge al temps. És a dir, si jo, per exemple, poso un full, hola, el deixo aquí a la ràdio, i el llegeix una persona, el deixo aquí, i ve una persona i el llegeix a les vuit del vespre,
He enviat un missatge en el temps. Sí senyor, ho veus? Ho veus? L'única conca no hi ha a la Universitat de Cambridge, xerradira, doncs clar... Perdona, això no és un tarihà, però és un viatge... Però és un viatge. Jo deixo aquí un missatge, aquí a la taula del número de ràdio, i el tècnic de so que vingui als programes de després de la ràdio, veure el missatge. És un missatge que jo l'he posat a una hora i apareixerà també a una altra hora.
Si senyor, molt bona. Ostres, com t'admiro, doncs saps que acabes de resumir molt bé les idees que en el seu moment havien tingut Albert Einstein i anat en rou. Ja ho se, ja ho se. Però si escolta, si hi ha Albert Einstein, si l'hi vaig ensenyar jo a tots.
Clar, ja m'ho imaginava! M'ho imaginava! Jo ho sé, jo ho sé. Home! No m'estris de la llengua, que ara jo a vegades... Et faré una entrevista en directe, clar. A mi em passa això, a vegades, que sense voler jo faig teories. Ostres, genial. Que faig teories científiques sense voler, però abans no estic esmorzant i tal i jo mateix començo a fer equacions al mantel del mentador.
I em surten teories sense voler. I després venen els científics, venen les universitats, s'interessen pel tema, i si t'interessen es forren. Això és seriós, perquè hi ha un home que creu que es poden enviar missatges a través de l'EspaiTemps.
Sí. Ell diu que els orats de Cuc, saps allò, els agujeros de Gossano que sortia a la guerra de les galàxies. Sí senyora, i la pel·lícula aquella que no s'hagi vist, Stargate. Mítica per altra banda també. Mítica i tant, i tant. Doncs ell diu que realment serien uns hipotètics túnels que fan draceres amb l'espai al temps. I llavors, diu, el problema fins a aquests moments és que no estan oberts el temps suficient a través d'ells, no?
es poden enviar pulsions de llum a una enorme, enorme velocitat, que significaria que es podrien enviar missatges al futur si estan oberts el temps suficient.
i es poden estar oberts al temps suficient si el guau. A veure, que també pot estar com una cabra, però... No home, no home, en principi no, donem una mica de credibilitat. Li donem credibilitat, no? Sí, no home, a més sempre volguis o no, això ens fa il·lusió. És emocionant, si un dia apareixeran...
És veritat, els extraterrestres hi direm, ostres, tan lluny i tan a prop, no? Que guapo, clar. I ara tothom se'n riu del Lucas Batxart i ell dirà, veieu, tenies raó. I tenies raó. Clar, a fi, sí, sí. Ell diu que sí, que el que es tractaria doncs seria d'aconseguir una modificació amb l'energia d'aquest cuc, suposo que amb...
contraposant-hi una més energia, per canviar-li la forma. I aleshores enviaria pulsions de llum, i el primer pas és això, les pulsions de llum, i després hi ha missatges amb significat, com el teu hola, hola. I ell n'està convençut, no? Home, tant convençut com que li han fet diverses entrevistes i la Universitat de Cambridge ha deixat dir que
treballa per ella perquè si no, potser li dirien, escolta, digues que t'has inventat el menjador de cas. No, home, dona una mica de credibilitat, que per cert, fent un link de temes com a tu t'agrada, vols parlar també del creixement personal i la meditació, però jo no li acabo de veure el link amb el tema dels missatges a través de l'espai del temps. Mira, és una mica metafòric, és molt metafòric, o sigui, és molt emissari,
és molt emissari dret, ho reconec, creatiu i tot això, però fixa't, una cosa, el nostre cervell, que això està demostrat, pensa en imatges i en paraules, i no distingui si són reals o no, és a dir, que reaccionem igual davant, per exemple, la de la por, el somriure o la felicitat davant d'unes imatges que s'estiguin projectant, que siguin un documental,
que si són d'una pel·lícula de ficció, totalment de ficció, però si arriben a provocar-nos, a suscitar-nos una emoció, és igual que sigui el documental que diríem és fidedigna i la pel·lícula que seria ficció. Per dir-ho, no distingir si és real o no. En el moment que veu la imatge i li provoca i connecta amb una emoció, per ell és real, pel servei nostre. Per què faig la connexió?
Nosaltres ja tenim més avançat que els forats de cuqui i tot això dels missatges que ens volem enviar cada dia. És a dir, el fet que nosaltres ens relaxem, el fet que nosaltres, és veritat, pensem en nosaltres mateixos d'una manera sossegada, d'una manera positiva, d'una manera forta, persistent, encoratjada,
fins i tot alegre, animós, etcètera, li envia un missatge al servei amb significat, aquest significat positiu. I això reforça aquest tipus d'actitud. Jo entenc que per a moltes persones sigui com fer sonar una flauta, però en realitat és ciència. Nosaltres ens podem enviar nosaltres mateixos missatges amb significat dedicant una estona a visualitzar
tranquil·lament, a serenar-nos, a visualitzar, a visualitzar-nos d'una manera amb una vida millor. És que la qüestió és... Projectar una mica com ens imaginem el futur, no? Sí. Com estarem nosaltres, per exemple. Sí. Això té molt a veure també amb la llei de l'atracció, no? Que si tu t'ho imagines o visualitzes, al final es fa realitat. Sí. Jo diria sempre que estigui a les teves mans. És a dir, tu és com si preparessis un camp per la sembra i el sembre.
Després que acabi de créixer, dependrà també de si la pluja està propícia, el sol suficient, etc. Jo ho dic també perquè aquí a vegades es contraposa, tenia una expectativa massa alta sobre el que potes de venir. Es tracta més aviat de que t'enfoces a reforçar la teva confiança a anar més a la teva vida. I a partir d'aquí, reforçant aquesta confiança que tu et veus bé,
veure com es van succeint els esdeveniments en aquesta direcció. Potser no exactament com t'ho havies projectat, però sí per anar més, per sentir-te més ple. Ho distingeixo també per això, perquè no voldria que les persones creguessin que les animo a crear falses expectatives, sinó les animo a tenir una mirada sobre elles més positives, igual que animo a tenir un diàleg cap a nosaltres més positius, com si ens parléssim a un amic o com quan parlem un amic.
perquè a vegades som dusos amb nosaltres. És veritat, és veritat. No ens hauríem d'ajudar tant, moltes vegades, perquè som molt inflexibles amb nosaltres mateixos i ens torturem molt. Núria, ho hem de deixar aquí perquè no tenim més temps, o sigui que t'emplaço ja a la setmana que ve per parlar de més coses positives a la penya del morro, d'acord? Sí, senyor, d'acord. Doncs que vagi bé, gràcies, un petó, bona tarda. Per tu també, un petó, bona tarda. Adéu, adéu.
I tots aquí connectem amb les notícies de les 6 i a la segona hora avui ens visita Llorenç Rey de Txevata dins de la secció de Comerç Local. També tindrem l'Arnau Cònsol per parlar de llibres. Tot això després de les notícies de les 6, després del bulletí de Catalunya Informació. Fins ara mateix.
Catalunya Informació. Bona tarda, són les 6.
Primer titular pel trànsit. Endavant, equip viari. L'entitura que sort a la ronda litoral des de Càntones i fins a Barceloneta en sentit Trinitat. Allà mateix a Barceloneta, el trànsit molt lent en els dos sentits. En canvi, ha quedat normalitzat el trànsit a l'altura de Sant Adrià, en sentit Llobregat, on hi havia un carril tallat. A la ronda de dalt, les cues ara mateix a l'altura d'Esplugues, en sentit Trinitat.
També hi ha mig quilòmetre de Cues a la C-31 Sant Adrià per una avaria, en sentit Mataró, a la C-58 a Sant Quirze, en sentit nord, encara hi ha Cues, i ara també en veiem de Tenànsin Moltensa a la B-30 Barbarà, en sentit sud. El Cercle d'Economia demana al president Artur Mas que doni una segona oportunitat de diàleg al govern espanyol per poder avançar en el procés sobiranista. Amb aquesta petició s'han inaugurat les jornades econòmiques de Sitges.
El Centre Social de Sants ha convocat per aquesta tarda una reunió de mediació entre els col·lectius de suport a Can Vies i l'Ajuntament de Barcelona. La reunió pretén reprendre el diàleg i aturar els alderulls dels últims tres dies. Precisament una quarantena de joves talla en aquesta hora la travessera de les Corts de Barcelona, a prop de la comissaria dels Mossos d'Esquadra, on hi ha la majoria dels 30 detinguts per les accions d'ahir a la nit a Sants. Els alderulls van causar almenys 14 ferits.
L'antiga cúpula de Caixa Penedès evita la presó, tot i que l'Audiència Nacional els ha condemnat per haver-se atribuït pensions milionàries, se'ls ha atenuat la condemna perquè han reconegut els fets i han tornat tots els diners. El president de la Generalitat valenciana anomena la consellera Maria José Català nova portaveu del govern en substitució de José Síscar, que continua de vicepresident. És l'únic canvi de l'executiu de Fabra després de les eleccions europees.
El Parlament basc proclama que Euskal Herria té dret a l'autodeterminació. La iniciativa ha sorgit de l'esquerra versala i s'hi ha sumat el partit nacionalista basc. Aprovada la rebaixa fiscal del joc fins al 10% que beneficia el macrocomplex d'oci BCN World. El Parlament hi ha donat llum verda gràcies a l'acord entre Convergència i Unió i el PSC.
El Palau de la Música Catalana obrirà la Sala Gran el pròxim mes d'agost per acollir 24 actuacions. Tres corresponen al Festival Mas i Mas, que per primera vegada trasllada els concerts de música clàssica de la Sala de Saig a la Sala de Concerts. Títols d'esports.
Victòria del colombià Juliana Redondo en la 18a etapa del giro de 171 quilòmetres de recorregut i on Aido Quintana se manté com a líder. Segon és Rigoberto Urán i el canvi arriba en la tercera posició que ara ocupa el francès Pierre Rolland. Comença avui la Final Six de Butterpool amb el partit ara entre el partit de Belgrat i el Pro Reco italià. A 2.48 Atletic, Barceloneta Brescia d'Itàlia, qui guanya es classifica per semifinals.
També avui comença el play-off de quarts de final de la Lliga SEB de Bàsquet. El Barça jugarà contra el Vascònia a partir de les 9.00. I en el Jardí hi ha nou fitxes de l'Espanyol s'ha autodefinit com un jugador polivalent. En el Barça començarà la pretemporada el 14 de juliol, però els mundialistes s'incorporaran més endavant.
Al temps, les nublades d'aquesta tarda seran més localitzades, no tan actives. Només s'esperen alguns ruixats a les comarques de Girona i Prèpiti Neu. A la resta es mantindrà el predomini de les grans clarianes amb ambient més suau. Per demà no s'esperen canvis. Bona tarda, passant 4 minuts de les 6.
D'aquí una hora s'ha celebrat el ple municipal del mes de maig a Sant Just. A la sessió es tractaran quatre emocions, dues vinculades amb el personal públic de la corporació i les altres dues amb la gestió del padró municipal de cara a la celebració d'un referèndum. Pel que fa a les dues primeres, les presenten els grups del PSC, iniciativa i junts per Sant Just, a petició de la secció sindical de comissions obreres i UGT de l'Ajuntament. Són relatives primer a la reclassificació professional dels agents i caporals de la policia local i segon a l'avançament de l'edat de jubilació dels membres del cos de la policia.
La primera la presenta el grup del Partit Popular,
d'una consulta sobre el futur de Catalunya. A banda de les emocions, el pleet tractarà altres qüestions, per exemple, l'aprovació de forma inicial de la modificació de l'ordenança que regula la protecció itinensa d'animals de companyia i també l'aprovació de l'ordenança reguladora de les prestacions econòmiques atorgades per l'Ajuntament. Després de tractar els temes previstos, a l'hora del dia s'obrirà, com sempre, un torn de precs i preguntes.
Els nens d'entre 5 i 14 anys podran anar amb bicicleta aquest diumenge al Parc Ciclista del Llobregat. L'agrupació ciclista s'ha organitzat la quarta cursa popular infantil al recinte amb l'objectiu de fer que els nens sopessin bé i aprenguin a anar amb bicicleta en grup. Hi haurà diferents categories en funció de l'any de naixement dels participants entre el 2010 i el 2009 i per tant diferents recorreguts adaptats a les diferents capacitats. Cada any acostumen a participar-hi
Una quarantena de nens i nenes. Les inscripcions es poden fer el mateix diumenge a partir de les 10. Recordem que és obligatori l'ús del casc protector.
I acabem aquest bitlletí explicant-vos que la secció local de l'ANC prepara un debat aquest diumenge sobre els aspectes socials del dia després de la independència. L'entitat organitza un espai obert de reflexió i debat per compartir preguntes i respostes al voltant de com seria l'endemà de la independència de Catalunya. Aquest debat comptarà amb membres de la sectorial dels serveis socials de l'ANC i serà diumenge a una al Centre Cíclic Sabadors Prius. Tot plegat sa marca en la campanya Esteven Preparats, impulsada des de l'ANC i que té com a objectiu reflexionar i debatre al voltant del procés sobiranista.
A més, diumenge, també d'onze a una, recollirem vots per la independència a l'equipament en la campanya assigna un vot per la independència. I de moment això és tot més informació a les 7 del Sánchez Noticias d'Edició Vespre.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'esvern, flussó. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Soc Agustina Ribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els audience de Sant Just i també a la Penya del Morro.
La penya del Morro o del Moro de Ràdio Desvern pot potenciar el comerç local i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern. 6 i 10, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro.
D'aquí una estona, com cada dijous, tindrem l'Arnau Cònsul per parlar-nos de literatura i de llibres a la seva secció habitual. Però abans de tot això, ja sabeu que els dijous a la segona hora comencem amb la secció de Comerç Local.
Mireu, us explicaré una història. L'any 1926, en Joan Reis establia el petit Molí, conegut pel nom de Molí de la Corriu a Guixers, a Lleida, on plantava i molia el blat amb el que la seva esposa, la Carme, faria el pa i menjar pels viatjants de la Conrad. L'any 1952, el seu fill Llorenç,
Es va traslladar a la comarca d'Albargadà per iniciar-se i formar-se en l'ofici de forner, adquirint el seu primer forn en propietat a la població d'Avià l'any 1956. En l'enfany d'Urbil Sacamí i amb l'ajut de la seva muller Maria Dolors, l'any 1964, es van traslladar a Sant Just d'Esver, per tant fa 50 anys, on van adquirir l'antiga casa Masclans i que durant més de 35 anys,
Va ser coneguda com al forn de Cal Rei. Amb l'actual generació i sota la direcció que va assolir Llorenç, Rei i Casas l'any 1991, es va constituir Chavata, com a adeva de la tradició d'una saga de mestres forners que va obrir el seu primer establiment l'any 1999 a Esplugues.
de Llobregat. I per parlar-nos d'aquests sis establiments que tenen a Sant Just, i a més també a Sant Feliu, a Esplugues, a Sant Joan d'Espí, tenim el Llorenç Rey, una mica l'impulsor actual de tot plegat i l'encarregat de Ciabatta, aquí al d'Estudis de la Ràdio, per parlar justament de Ciabatta. Llorenç, bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Avui aparcarem una mica la teva faceta com a regidor de Convergència a l'Ajuntament de Sant Just, si no et fa res, i parlem de xebada, net la secció de Comerç Local. 50 anys justament repassàvem aquesta dada. Potser és un dels negocis més antics que hi ha a Sant Just.
No, antics no. N'hi ha molts més que... Bé, no molts més. Això t'anava a dir. Perdona, no sé quants. Es podrien comptar amb els dits de la mà, no? Uns quants. Però sí, sí, es podrien comptar probablement amb els dits de la mà. Jo dic que el 15 d'agost farà 50 anys que es va obrir la botiga de cartera reial.
A veure, explica'ns el fenomen de Txevata, perquè ara abans d'entrar estàvem parlant una mica de record. Com pot ser que una marca comercial, un establiment, tingui 6 botigues, 6 comerços, aquí a Sant Just, un poble de 18.000 habitants, no? Bé, Sant Just realment té 5 botigues i la fàbrica seria el 6è establiment. Bé, doncs ha sigut una mica fruit de...
Antigament els meus pares tenien el fort de la carretera, després van obrir un petit despatx de pa que no el van obrir ells. Era un client que tenia allà al carrer nord i després aquest client va plegar i els meus pares es van quedar al negoci. I n'hi havia un altre al carrer la sala, pujant a l'esquerra hi havia el tercer fort.
Després aquest es va aprovar la llei de rendements urbans i quan vaig fer el canvi societari no em volien fer el canvi de nom de l'establiment del lloguer i vam decidir abandonar aquella botiga. Per qui no el conegui, Xavata, què oferiu? Bé, oferim pa, bulleria, pastisseria, que això és el que sempre hem fet des que vam obrir.
I després, a partir de la primera botiga aquesta, l'any 99, vam començar també a servir cafeteria. I aleshores ja vam ampliar amb cafeteria i serveis de càtering, tant per clients de la botiga com per empreses de fora, per celebracions, per aniversaris, coffee breaks... Tot allò que més o menys està vinculat amb el que actualment es considera un for de pam degustació.
Des de l'any 91 tu portes l'empresa. Ha canviat molt des del 91 fins ara. Estem parlant de fa més de vint anys. Potser sí que ha canviat en el sentit que tradicionalment. A mi m'expliquen els meus pares els inicis que només hi havia una barra de pa i després cada una passava diferent i donaves la torna, que era el tros que faltava per completar el pes.
doncs a passar avui en dia que diàriament, cada dia, encara que no ho sembli, en un for de pa, cada dia serveixen més de 250 referències diferents del producte. Si d'aquí traiem cafeteria, entrepans i tal, només entre pa i bulleria, sense comptar pastisseria, diàriament hi ha més de 110 referències diferents.
A vegades és el mateix producte en diferents formats, més gran, més petit, mitjà... Són un fotimer de diverses... de gama de productes que, anticament, doncs, evidentment, només hi havia el pa i després els dònuts. I s'havia acabat. La reconversió de Forn, allà poder fer un cafè amb llet o un te i amb pastes, com va néixer?
perquè ara estem acostumats, però fa 20 anys no era una cosa. No sé si vau ser vosaltres pioners o vas agafar la idea d'altres establiments que ja feien a Barcelona. A Barcelona ja es feia i bé, amb allò de dir, doncs sembla que la tendència va per aquí i el cert que va ser una mica així fruit de totes coses. Realment va ser el fet de... me'n recordo que va ser la meva dona que em va dir que estava embarassada del meu fill i vaig dir dues escoles, som molts diners, hem de fer alguna cosa.
i a partir d'aquí vam muntar l'hòtica d'esplugues, que va ser la primera xavata, i ja estava feta la obra, i ja estava la gent contractada, i deies, quin dia ho inaugureu? I dic, quan neixi el meu fill, la setmana següent, el meu fill va néixer i en cap de set dies vam inaugurar l'hòtica.
Evidentment, la broma que va venir el teu fill amb un pas sota el braç ja te l'han fet moltes vegades. Com que ja me l'han fet de mi, ja els hi han passat amb ells. Tu vas seguir la tradició dels teus pares, no? Sí, sí. I el teu fill també està per la labor? El meu fill de moment té 15 anys i té que estar estudiant. La meva filla en té 18 i també té que estudiar. Ja veurem si després continuaran. No vol dir que... Ajuden? Sí, sí que ajuden i es passen i coneixen...
Com diuen, saber no ocupa el hogar i llavors tindre un ofici o tindre coneixements mai és tant de més. Quants treballadors teniu a Txelata? 49. I, vaja, volia preguntar-te ara mateix, teniu pensat ampliar el negoci? No ho sé, anar cap a altres poblacions, per exemple? Bé, el cert és que justament, en aquests moments, estem en fase aquest estiu, probablement,
El mes d'agost, si no serà el mes d'agost, serà el mes de setembre, ens traslladem el que és la fàbrica a unes noves instal·lacions molt més grans i més àmplies i de propietat a Sant Joan d'Espí. I aleshores, en aquesta nova fàbrica també hi haurà una botiga, en qualsevol cosa tindrem un punt més de venda.
i una mica també la intenció és ampliar el nostre radidecció. Nosaltres ara estàvem situats a la vinguda de la Riera, tocant a Collserola, una qual cosa, doncs el nostre, si agafaves un compàs, teníem 2,3 quilòmetres de radidecció, però clar, 2,3 quilòmetres cap al mar, cap a la muntanya, no li podíem vendre pan al sanglasc. El venien a buscar, però no...
no paguen. Aleshores, en aquests moments, els situam a Sant Joan d'Espí. Seguim fent aquest mateix ràdio de circunferència però tenim a dos quilòmetres més ària tot Sant Joan d'Espí, Cornellà i la intenció és intentar anar creixent i pensar que algú té que ballugar el país i s'han de fer coses. Clar, perquè amb els temps que corren també sembla que la cosa us ve a vosaltres.
De moment aguantem, paguem i podem dir que hem superat tota la crisi sense tenir que acomiadar ningú. És més, hem contractat gent en aquest temps. Això és un mèrit, eh? Amb dificultats i estranyer el cinturó i retallant hores extra i apretant-nos, però no hem tingut que acomiadar ningú, que jo crec que és una de les coses
que més greu deu saber, i sí que, aviam, si serveix de varem o no varem, vull dir, en aquest cas parlo de botiguer empresari, no parlo de polític, vull dir, sobretot allò que diuen de què tal, el que sí que vull dir és que a nivell nostre, almenys, el que sí que he constatat és que des de fa cinc anys que hi havia una pèrdua generalitzada cada any,
de vendes i cada any doncs tenies que anar escanyant, escanyant, escanyant i sembla ser que des de l'agost passat doncs podríem dir que cada mes és igual que l'anterior. No hi ha grans brotes verdes però sí que com a mínim podríem dir que s'ha estabilitzat aquesta davallada que portàvem 5 anys continuos i ho dic una mica per si també serveix
Per animar una mica, no? Per animar una mica, perquè si no estem en un escenari tan pessimista sempre... Sí, perquè amb aquesta secció que fem de comerç local cada setmana anem entrevistant diferents comerços d'aquí de Sant Just i n'hi ha que són més optimistes que altres, però la majoria no ho pinten gaire bé. Deixem de parlar del tema econòmic, m'agradaria preguntar-te com funciona Txevata, com funcioneu?
Quin és el mecanisme que teniu l'obrador? Nosaltres tenim un obrador on fem absolutament tots els productes que venem. Tots els productes que venem els tenim fabricats nosaltres. Dins de l'obrador hi ha tres seccions, el forn, la bulleria i la pastisseria.
Quants productes podeu arribar a fer cada dia de forn, bulleria i pastisseria? Quants surten de l'obrador cada dia més o menys? Podran sortir unes 4.500, 5.000 peces aproximadament de tot.
I després tenim el que era l'antic forn on jo vaig néixer, que era a uns pares de carretera, allà, al marxar a l'Obrador i quedar-nos espai, és on vam fer la cuina, on al·laborem tots els plats de menjals, croquetes...
Tots els productes que venem són fabricats per nosaltres. Hi ha tres persones de la cuina fabricant el menjar, després els de bulleria, els de pastisseria i els forners. I després m'imagino que també hi ha una xarxa de transport que és qui porta els diferents establiments. Exacte. Una mica nosaltres el que parlava del radiodacció és que pel nostre sistema de producció el que fem és coure
Continuament, en els nostres forns, el pa fresc que acabes de produir, que s'ha fet el dia anterior, està fermentant 24 hores, el cohem i el portem a repartir amb furgoneta a totes les botigues. I al cap de dues hores tornem a passar per totes les botigues. I al cap de dues hores tornem a passar per totes les botigues. Contràriament al que podria ser la tendència d'aquests últims anys, que és comprar pa precuit,
i anar escalfant cada cinc minuts amb un forn. Aquest tipus benzinera per entendre'ns? Benzinera, supermercat, babolac, tots aquests que fan això. És acabar de coure un pa que s'ha fabricat fa no sé quant temps i que està congelat. Com sabem si un pa és bo o no?
Bé, clar, amb això d'un pa és bo, no? D'entrada, el bon pa és el que t'agrada. Aleshores, sobre aquí, para gustos hay colores. El teu preferit de tots els que feu vosaltres? Perquè, clar, ho heu d'entrar en un forn, o un dia hi ha de tot, que sigui baguets, que sigui integrats... Exacte, el que passa és que, clar, la tendència del mercat i els hàbits alimentaris estan tendint cada vegada més cap al que s'anomenaria el soft bread, o sigui, tot el que són panstous de...
de pans de mollo, pans abriuixats i tal, i la baguette precuita, poc cuita, que la puguis posar al congelador i que la treguis i continua estant toveta i tal. Clar, jo soc tot el contrari. A mi m'agrada el pa cuit amb for de pedra, cuit amb sola, amb molta crosta, amb un cert gust
de massa mare de segol, una mica àcid, amb una molla més fosca, amb una mica de malta. Aleshores, clar, per mi és el pa de muntanya, que per mi és el meu preferit, però estaria enlluny, potser és un 2% de la venda. No és el que té més sortida, potser, no? És el que a tu té més qualitat. Exacte, per mi, evidentment, el seu procés és...
Només amb massa mare, es fabrica una massa que porta més de 4 anys anant-se recreant un dia darrere l'altre, refrescant, refrescant, refrescant, no porta cap tipus d'editiu, es conserva 3 dies tendre sense necessitat cap d'això, porta una barra de pa normal, perquè ens entenguem, està feta amb aigua, farina i llevat. El llevat és una bactèria, una.
i aquesta fa fermentar el pa i tenim la bagueta aquesta. Quan estàs parlant d'una massa mare natural estem parlant que aproximadament poden haver-hi entre 50.000 i 60.000 bacteris diferents que s'han anat reproduint aquí dintre. Això vol dir
que quan tu menges aquesta barra de pa t'estàs aportant al teu estómac 50.000 bacteris que t'ajuden a digerir moltes més coses. Jo m'he trobat amb molta gent que cada vegada tenim més al·lèrgics, més intolerants a determinats productes, i sobretot amb el gluten, i aleshores molta gent que és intolerant al gluten es troben que quan mengen doncs un pa amb una massa mare o com mengen un pa d'espelta o mengen un pa de camut,
es troben que el poden assimilar bé. Han descobert que no eren exactament intolerants al gluten, sinó que eren intolerants a una farina blanca, superrefinada, feta amb un sol tipus de llevat i amb aquests altres tipus de pans, que són minutaris però que es van obrint pas.
la distinció entre nosaltres i l'altre. Els altres només tenen aquella opció i nosaltres hem d'oferir el lloc que ens pot diferenciar dels altres establiments. Perquè vosaltres també inventeu nous pans o hi teniu un catàleg que ja no es mou des de fa anys? No, continuament. També hi ha una part creativa, no? Exacte.
tot i que per desgràcia estic més hores al despatx de les que voldria estar, doncs perquè portar una empresa amb nou establiments, amb 50 persones i tal, implica moltes hores de despatx on jo realment m'ho passo bé fent pas, és el que tota la vida he vist. Baixes a l'obrador a fer-ne de tant en tant, perquè els horaris també és un tòpic, que els forners viuen de nit i dormen de dia.
Tampoc és cert. La meva empresa majoritàriament es treballa de dia. O sigui, sí que és cert que hi venen dues persones per la nit a treballar per cobrar el pa, però el procediment que es fa és que els forners venen a la cine al matí.
Com podrien vindre a les 7? Venen a les 5 perquè així es pleguen abans i són organitzat ells. Però el sistema de treball és que tu produeixes el pa i aquest pa el poses dintre d'una càmera de fermentació controlada que s'anomena... Allò que he comentat abans que està a 24 hores. Exacte. Llavors aquest pa està aquí dintre pujant lentament durant 24 hores i llavors el pots anar coent en el moment que tu vols.
El que passa és que no pots tenir una persona treballant sol. Són dues persones que venen per encendre els forns i començar a cobrar la feina.
Aquesta botiga de forn de pa, que és una mica de tot, ja els coneixem, aquí a Sant Just, molts establiments. Sé que has de marxar cap al ple, per les teves responsabilitats polítiques com a regidor de Convergència de l'Ajuntament, però abans m'agradaria preguntar-te si teniu pensat obrir més botigues, perquè sé que teniu una franquícia, per exemple, i no sé, tendia un negoci cap a Barcelona o a altres punts d'aquí de la comarca?
Jo em considero forner, però també em considero empresari. I un empresari, jo crec que la màxima d'un empresari és el creixement. Creixement vol dir anar ampliant el negoci.
sin prisa però sin pausa. Jo tot el dia vaig pel carrer i vaig amb els ulls oberts. I totes les botigues que he obert el dia abans o una setmana abans no tenia plantejada d'obrir-les. Ha sigut el dia que passes per un lloc i dius doncs mira... Aquest lloc m'agrada. Jo et sabria dir que les tres últimes botigues que he muntat han estat que vas amb la moto, veus un local buit i dius m'agrada. I a partir d'aquí doncs
Montes la botiga. Has passejat per algun lloc últimament que t'hagi agradat? El que passa és que ara estic amb un esforç molt important. Translladar la fàbrica, fer una fàbrica complint totes les normatives actuals, una fàbrica on poguer gaudir.
de la feina i que els treballadors puguin gaudir de treballar en un espai per poder-se recrear amb unes possibilitats de producció molt més grans i, evidentment, el següent pas a partir de l'any vinent serà anar buscant... Senyor Endespai, queda una mica més al centre de la comarca, ja ho has pensat això. Logísticament, aquesta és una dels fets del trasllat. Quants metres quadrats, la fàbrica? Uns 950 metres quadrats.
Lloren Rey, moltíssimes gràcies per haver passat per la secció de comerç local de la Penya del Morro. Que vagi molt bé i ja ens passem per Xavata, eh? Algun dia en feia un cafè amb lletines pastes. Moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb l'Arnau Cònsol parlant de llibres. Fins ara mateix a la Penya del Morro. Ara escolta, està viu despert. Sintonitza, està viu despert. L'arà viu de Sant Just.
Ràdio T'Esfer, 98.1. Ràdio T'Esfer, 98.1.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de vuit a nou del vespre, ràdio d'Esvern, Fluso. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà. Ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador dispositiu MOB. informatiucomarcal.com. Ràdio d'Esper. 98.1. Ràdio d'Esper.
Un minut passada, dues quarts de set de la tarda, parlem de llibres.
I directament des de l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just, a més a més col·laborador habitual de la revista històrica, ja per dues coses. Sapiens, el senyor Arnau Consul, bona tarda. Molt bona tarda. Benvingut al programa, una setmana més. Per cert que tenim avui una entrevista d'aquí una estona amb el David Castillo, l'autor d'una novel·la que es diu Barcelona no existeix.
que és una visió futurista i mig apocalíptica de Catalunya i, evidentment, de Barcelona. I anem posant ja, en situació, els ullents. Té alguna cosa a veure amb el que està passant al barri de Sant Cernau? Doncs, justament, és una novel·la que estic a mig llegir. Normalment, si vinc, procuro haver llegit les novel·les i tenir-ne una notícia, una visió completa. No sempre, també ho he de dir. Però, en fi, això és un parèntesi.
Però, clar, justament em trobo que estic a mitja lectura i veig que després me'n vaig a la tele i em veig unes batalles que em pals a sants, bé, no és que les vegi, que ell menys sap de què va, i escadores que cremen i policia i tal, i penses, home, al David Castillo, d'alguna manera, no és que em retrati aquestes batalles, sinó
El que planteja és una ciutat, quan diu futurista no vol dir l'any 3000, vol dir, s'entén, doncs d'aquí 40-50 anys, no quede clar, no s'especifica.
però sí una Barcelona que reconeixem i que se suposa que és el resultat després d'uns canvis molt profunds en la societat. L'Eixample està buit, el centre de Barcelona doncs és un focus de corrupció, bandes i bueno, hi ha gent que hi viu però evidentment doncs està amb una banda o una altra i després hi ha els barris resistents. I parla sobretot de Gràcia però clar, Sant seria una cosa així. Ah perdona, Sant de barri revolucionari per a Església. Pensa que ja no hi ha feliu allà.
Deixem-lo això, l'Eixample és una mena de zona morta, no tan derrocada ni res si que hi és, però ja no hi viu ningú. Els animals i les plantes han sucumbit i tal. De fet, la Carme, en escriu el xat de la ràdio, diu que és el llibre que justament estic llegint ara.
Em queden 30 pàgines aproximadament. No facis cap spoiler, Carme. En tot cas, pot opinar si el que nosaltres diem em falten una miqueta més. Estem encantats que ens escrigui, que truqui si vol, fins i tot. I si ens vol deixar una pregunta per al David, al qual entrevistarem d'aquí una estona. Si l'han trucat fa un moment, el David Castillo estava al metro.
Esperem que arribi ara i estigui una mica més tranquil per parlar una estona amb ell. Bé, aquest és un dels temes que tenim sobre la taula, però en tenim d'altres, no, Arnau? En podem tenir d'altres? En tenim d'altres, sí. Perquè, per exemple, demà hi ha un acte poètic. No sé si t'ha assalentat, és injust. On tinc la informació? La tenia per aquí? Sí, home. Perquè el Centre Social del Milenari s'acollirà demà a la tarda un festival de poesia de primavera. Serà amb els poetes i escriptors Soledad Cascón i Joan Asbert.
No sé si els coneixes o et sonen. Personalment no estic segur de conèixer-los, jo diria que sí. Em falen cares, però diria que sí. I amb el guitarrista Josep Maria Baquer. Serà demà a dos quarts de sis a l'equipament del centre social.
L'acte poètic és el més important del mil·lenari.
En tot cas, sí a prop. Podria ser. Potser en algun altre també n'hi van haver moltes. De fet, a les festes de la poesia n'hi ha més. Però, clar, ja es planteja com una cosa més gran.
No ho fem només des de l'Escola de Poesia, sinó des de la Regidoria de Cultura. Hi ha diferents grups, la Biblioteca Joan Margarit, que s'hi suma. És com tots plegats que sumem més esforços, i sobretot allò que es diu més mailings. Hi ha més gent que ho envia i més gent que ho rep per correu, que es pot plantejar si agrada o no.
Per què és important el tema del tast, jo crec, o què? Perquè tu muntes un acte semblant i no hi ha tast de vins amb l'Estrich-Golstein d'Avila. Home, nosaltres ho plantegem... Evidentment, el invent del tast va ser aquest, de dir, bueno, anem a posar un gancho, això el primer dia... Jo a mi m'agrada recidar la posició i pensaré, seré quatre. I quan li vaig explicar l'Astrich va dir, jo t'hi poso vi, i ja està, ja ho tenim. I l'Astrich que li falta poc per animar-se a fer coses... Certament. També. Per sort, que en tenim, en aquest poble, doncs...
Ja està, i va quedar com un... Jo crec que ara ja és mig i mig. La gent que ve, ja ve perquè, clar, després de venir potser la primera vegada pel vi, li va agradar i repeteix, li agraden les dues coses, ja no crec que vingués només pel vi, si és només per provar vins, doncs m'espero l'Astrid, que fa aquests tastos entre setmana o els dissabtes, que porta cellerers i productors, que expliquen l'ampolla, o el vi en qüestió.
I bé, potser ara sí que ja només vindríem per la poesia, però, clar, ja portem uns quants recitals fent-nos un nom, no? Clar, per cert, parlant d'això, l'altre dia vaig anar a un tast de formatges, que també us veig a l'Street Glouston, que no només fa vins, al canal de Jóves, que va posar un paell de vins, un negre i un cabarró, cabarrós rosat, em sembla que era.
Últimament els caves sí, se'n fan molts de rosats. El que em va agradar més, ja ho vaig comentar l'altre dia, va ser el carreu Erbes del Pirineu, que és un formatge molt bo, molt bo, que està fet amb farigola, amb cejulida, amb sàlvia...
La crosta aquesta... li dono un aroma, li dono un to. Al final, com sempre, en totes aquestes coses acabes que no saps ben bé on és la porta de sortida i això que només hi havia dos tastos, imagina't. Però has parlat de formatges. Sí, sí, per això t'ho dic. No sabies on hi havia la porta de sortida? Potser li vas tirar més el vi que el formatge. És que s'havia d'acompanyar.
Jo no vull imaginar com deu ser un tas de vins sense endrepar.
Bé, n'hi ha uns que a vegades fa que és de gintònics, eh? Tampoc no explicarem com vam sortir l'última vegada... Perdona, això ho tenim pendent d'anar aquí amb el compte de la ràdio, dimecres que ve, no l'altre. L'endemà programeu tot el matí. Ah, sí? Ja ens ho recomanem. Poses allò a l'ordinador i dius, escolta tu, tot això que et diris sol, eh?
Bueno, en fi, Arnau, he estat fent temps. No et vull enganyar-te. Mentre no trobem el David Castillo, podem continuar parlant del llibre, no? Podem començar, per exemple... Tens algun fragment per llegir? Sí. M'ha fet molta gràcia al principi, evidentment. És una de les preguntes que li vull fer, però així es podem avançar, perquè té un principi que potser a alguns dels nostres audience li sonarà. A veure... Barcelona no existeix, de David Castillo.
Adelante. Els pàrpers, en obrir-se, varen fer un clac gairebé imperceptible, com si estinguessin enganxats a causa d'una pretèrita convivència amb les llàgrimes i la pols. Devien ser quarts de cinc de la tarda, o de sis o de set. Els rellotges del vell apartament estaven morts. Només el de la cuina repetia un tic-tac inalterable que inundava tot el pis.
Tant se valia, em picava tot, però no tenia forces ni per rascar-me. Les partícules de pols es movien per l'habitació il·luminada pels ràgils fràgils de sol de la tarda. Dormia envoltat de llibres vells que ja no interessaven a ningú. Antiguitats sense valor, n'exclusiva per excèntrics, llibres que ja no recorrillien ni els drapaires del centre. Tot un exèrcit de petits insectes els devorava pels marges.
Una altra època els fumigava. Ara em preocupaven més aquelles bestioles que no pas la majoria dels volums, sovint subratllats però que no recordava haver llegit.
La col·lecció de figuretes de les lleixes havia substituït els colors llampants i el brillantó de la plata i el coure per un tosso mort, com si el temps les hagués arrosionat fins a descobrir-les. Una d'elles, un buda asiàtic, era un record de la Carola, una noia grasa i simpàtica que em va seguir quan escrivia novel·les fa una eternitat. L'única vegada que ens va demanar el llit, l'endemà es va despertar cop de pets. La visió del buda em va fer venir a la ment una onada de pudor de pets i el seu alefètic.
Escolta, Arnau, això potser m'equivoco, eh, potser la cago, però és una mica la metamorfosi de Kafka o què? No ben bé, no ben bé, no ben bé. Ja ho sabia jo, ja ho sabia jo. És, evidentment, una obra clàssica de la literatura catalana en la qual... M'havien escrit, m'havien escrit? No. No, tampoc. Dono una pista al títol d'aquest capítol, que és Sense vida privada. Ah, amic. Efectivament, el primer paràgraf, no pas tota la resta i la dona grasa, aquest tirepets, això ja no.
És l'inici de vida privada, una de les considerades grans novel·les sobre Barcelona, escrita, presumaria, de Sagarra als anys 20, i que justament descriu tot un ambient de festes, de l'alta societat, que de tant en tant té necessitat de veure... Home, com és aquella cosa bruta del rabal, eh?, que diu que és on hi ha els bars de veritat i les putes són més atrevides.
d'alguna manera és el retrat d'aquestes dues Barcelones. Bé, doncs clar, sense vida privada té un doble sentit. Un, doncs refereix al títol, aquesta de Barcelona no existeix, evidentment una ciutat que ja no és el que era, que probablement ja no té la unitat que havia tingut, ja és zona alta i zona baixa, és tot plegat una podre tonde, en diuen castellà. I de l'altre,
Doncs també hi ha el fet que s'han acabat els llibres. En algun moment s'insinua aquí. En algun moment tenia llibres i ja no interessen a ningú. Més endavant en parla més, d'això. Ja ningú llegeix llibres, s'han acabat, i per tant, vida privada ja no existeix com a tal llibre, perquè estem en un futur en què això, els cuquets, es mengen les velles pàgines.
Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veu? Som originals, també. Bé, perdó, se m'ha colat aquí el tema. Estava trucant al David Castillo, posant música, tal. Diu, el truco i em diu, encara no he arribat. I he dit, val, dic, què fem? Diu, et truco jo quan arribi.
Bé, ja estem aquí, David, estem esperant. En fi, de totes formes, digues, Arnau, perquè tenim més... Atenció, salta notícia, tenim més fragments... Home, tinc un que jo crec que aquest síl tenia marcat, per si teníem temps d'eligir-lo, que jo crec que s'hi marca bastant, que és el que ens està retratant, Barcelona no existeix, de David Castelló. Adelante.
L'estàtua de Colom havia perdut el braç que apuntava Amèrica i ara la novenava amb el manc o l'amputat. D'altres li deien el cagat per la quantitat de deposicions a les gavines que l'havien fet tornar blanc. La civilització havia sofert un cop tan gran com el de la caiguda de l'imperi romà, però tothom es mantenia anestesiat, amb les banderes justes per evitar més enfrontaments.
especialment nosaltres, restes d'una civilització d'aprofitats i de castrats, només preocupats pel campi qui pugui, per l'oïc que anirem tan bé, i altres frases que es reiteraven cada cop que dos dels supervivents del centre es trobaven i intercanviaven tres monosíl·laps.
Aquí tot resultava en sinistres, ancians, deformes i putes velles, sovint coincidint en un sol ésser de tres components, amb les cames aixarrancades i les jepes que li feien acotar els caps, amb els quadres cabells camuflats sota perruques i perruquins antiguats. Era una lesió de proscrits que ens feia amb la il·lusió de sentir-nos importants, urbans, d'una ciutat cosmopolita. Foteses.
A molts dels que s'havien mantingut al centre de la ciutat, se'ls podia reconèixer en l'òval de la cara les malformacions que els provocava l'alteració del greix a causa dels fàrmacs que frenaven les malalties del sistema immunològic. Alguns medicaments encara estaven subvencionats per les autoritats, cosa que feia que part de la població no es mogués del centre. Era una forma d'addicció poc sofisticada.
Dels retrovirals, molts dels habitants supervivents n'havien heretat la lipidostròfia, que se'ls dibuixava el rostre com si fos el tret facial d'una raça. Els antivirals, que havien salvat diferents generacions, també havien causat estralls entre la població, així com els contagis dels animals a través dels insectes que aterraven en onades cada cop que bufaven els vents africans. O això ens deien, que provenien del sud. Havien estat més perniciosos que les plagues d'Egipte.
Aquests són alguns dels fragments del llibre Barcelona no existeix, del David Castillo, amb qui estem intentant contactar des de fa una estona. Evidentment no és el primer llibre d'una Barcelona o d'una Catalunya apocalíptica, perquè jo fa un moment, per exemple, citava el manuscrit
del segon origen, on ja està preparant la pel·lícula, em sembla? Fa temps, eh? L'havia començat digues l'una, va quedar evidentment el projecte aturat, i ara algú l'ha reprès, i sembla que sí. Més a més, molt currat el tema dels efectes digitals, de manera que sembla que pot causar un efecte realment sorprenent.
I també aquella pel·lícula que es va estrenar fa poc, on, protongada pel Quim Gutiérrez i el José Coronado, on a Barcelona també, de bastada, la gent només hi vivia a sota terra, a les clavegueres. I no fa massa, no, no fa massa. Als anys vuitanta, Vicenç Villatoro va publicar una novel·la, jo diria que es deia Hotel Barcelona, ara el títol em falla, però en tot cas...
Pensa una ciutat, Barcelona, que a causa d'una pujada del Mediterrani està tota sota un pam d'aigua. Un pam d'aigua a dalt de la Diagonal. El que és a vora del mar és pràcticament mig metre o més. De manera que la gent mig es mou amb barques i una part que ha desaparegut... Hotel Europa crec que és d'aquí.
És un clàssic, també d'editatura, no? No fa massa han sortit un parell de novel·les, una de Tulimárquez, l'altra, que es diu La Peixera, d'autors joves, que també imaginen un futur. Sí, que és un clàssic, això, efectivament, explicar el futur del territori, del lloc on no viu una persona, com està Apocalípsic. Què dius, Arnau, que tens un altre neteig?
No, en tot cas, bueno, de textos en podria tenir més, però clar, no ho sé, hi ha un llibre, un capítol que pot lligar amb això que dèiem, té veure amb Sants, bueno, hi ha un capítol que en tot cas li preguntarem al David Castillo, que es diu Prohibir el que prohibeixen, els que prohibeixen. Prohibir els que prohibeixen.
Sona Can Vies. En tot cas, només un breu apunt pels nostres veïns abans de poder comunicar-nos amb ell. David Costillo és el director, no em diria etern, però sí el director des de fa molts anys del suplement de cultura de l'avui, i sobretot és escriptor, novel·lista,
i poeta. Durant molt de temps va ser molt més conegut per la seva faceta de poeta i probablement és una de les poques persones, escriptors, catalans, que ha guanyat els dos premis més importants en les dues, diguem-ne, disciplines, diguéssim, narrativa. El premi Sant Jordi el va guanyar amb No Miris enrere l'any 2001 i el premi Carles Riba, que l'havia guanyat el 1997 amb Game Over.
Després va escriure El cel de l'infern, Premi Queixells, El llibre dels mals catalans... En fi, i ara mateix ens sorprèn amb aquesta Barcelona no existeix, que d'alguna manera sembla un canvi...
radical en la seva novel·lística que mai havia anat al futur. Més aviat s'havia dedicat a mirar el passat, a revisar amb algun personatge que podia ser un alter ego seu, doncs als anys 60 a Barcelona, als anys 70, als anys 80. No sempre el mateix personatge, però sí sempre algú que es mou i que d'alguna manera serveix per explicar com la ciutat
i el món que l'envolta, el país si volem, doncs ha anat evolucionant i com hi havia uns ideals i després s'han perdut. Clar, ara fonça l'endavant.
Adelante. No llegeixes? Perdona, Ernau, pensava que anaves a llegir... Si no vols llegir... Perdona, perdona, no m'he confós. Perdona, jo estava esperant. Pensava que anaves a llegir un fragment on explicaves això de gustament. No, però... Una de les coses que més o més em recordaven... Em recordava... Prada, no només aquest primer capítol de l'inici de vida privada, sinó també
El fet que David Castillo imagine ja d'entrada un personatge, el seu protagonista, que viu en aquest centre on sembla que només hi viuen gent gran, malalts, una mica com apartats de la societat i que prefereixen no viure del centre perquè tot i que està ple de bandes, si ets del centre doncs et sents protegit.
Però, clar, al centre ja se'l coneixen i de tant en tant necessiten sortir perquè diuen que les bones festes es fan a fora, allà, a l'eixample, en aquest eixample abandonat, però del qual s'aprofiten alguns àtics.
Diu, no sé ni quant ni com es van tornar a organitzar aquelles festes als pisos superiors dels edificis de l'Eixample. No sé com m'ho feia, però em vaig veure involucrat en infinitat de saraus. Simplement era allà, tenia poca feina, no hi havia diners al carrer i la gent es refugiava on podia. No era difícil trobar-les.
Però sortir-ne iners i l'és era una altra cosa. No obstant això, hi havia mecanismes per evitar ficar-se'n embolics, tot i que els participants habituals no solien buscar-los en les hores de màxim moviment. Les portes de l'imprevisible eren obertes de bat a bat. Era impossible no deixar-se'n com anar per la curiositat.
Després, a ningú li impressionava el que hi passava, ni ho comentaven per més exagerat que hagués estat. La gent simplement cedia els seus instints i ningú no deia res. No calia ser moderat més enllà dels límits de la prudència perquè tot es feia dins d'un terreny tan transitori com reiteratiu era el meu insomni. L'insomni em duia allà o eren les nits les que em provocaven insomni? Oh!
Unes festes... Unes festes que es creu com a salvatges sense entrar en massa detalls, en pisos on la cocaïna va amant-te, les dones van nues, o les noies van nues, també els nois, i diu això. El futur, no? El futur en pisos de l'Eixample, dels quals s'aprofiten els àtics. I són aquestes festes que s'han convertit en mítiques per a la gent que viu reclòs al centre.
i bé, no sé ni com ni quan, però un dia m'hi vaig trobar. Arnau, tinc una mala notícia i és que avui no podrem parlar amb el David Castillo, de totes formes l'hem emplaçat la setmana que ve, perquè li hem dit que també per dos minuts que ja acabem el programa, s'hauria d'aprofitar-lo, i llavors si no et sap greu, dijous que ve el tindrem al programa. Què et sembla?
Doncs a mi em sembla bé. En tot cas, hem creat un jòlid. Estic content, perquè m'ha recordat un vell programa d'aquesta casa, Desaparegut, tipus tot s'aprofita. Oswaldo, de nit.
Que també ho feien molt això, que agafaven el llibre i començaven a llegir, i vas omplint, vas posant-hi un programa, fragments del llibre, estava molt bé. Què és que s'ha de fer d'aquell programa? No sé, caldria buscar les memòries rams d'aquests ordinadors, betusts, que abans anaven amb torres, ara ja no és ni això. No sé, potser estan guardats amb disquets d'aquells plans. No sé, això sí que havia.
Per cert, mira, avui hem posat a la primera hora del programa el Twitter de la Penya del Morro, que avui els guionistes estimats uients sou vosaltres. De què voleu que parlem a la Penya del Morro?
Hem tingut 3 respostes, ja les hem comentat, la primera d'Alnesto Rivas, que diu dels dimonis apagallums de cama blanca, ja hem parlat dels dimonis d'abastament, l'Arnau Macià, que diu passarà amb el Plaqueufec, que es torna a reactivar al mateix que amb el que està passant a Can Vies, i ara fa un moment la Marisa Jartega que ens posa que tothom vingui al Miniteatres a veure el cicle Primavera Minis, que finalitza aquest cap de setmana.
Escombra no ve cap a casa, no? L'Alnestor, que és el dimoni, diu parlador de dimonis, aquesta noia, l'ambaixador d'Ortega, que m'imagino que és una de les actrius de les obres de miniteatres que es fan al barri del Raval de Barcelona, també escombra cap a casa. Si jo digués, podeu parlar al general Primm, eh? Podeu parlar al general Primm, per exemple. Doncs sí, si volem, un dia ja farem un especial, que no hem parlat encara prou. A mi m'agradava quan preguntaves allò de si la Penya del Moro tingués molta, molta, molta audiència,
Què seria Trending Tòpics? Home, jo crec que avui Trending Tòpics seria David Castillo. Aquesta mena de suspens que hem anat creant ha enganxat a gent de dir David Castillo. I pum, de sobte els diu, està bé, perquè ara dimecres que ve, dijous, doncs no sé, l'audiència ja la tens. L'audiència ja la tenim i jo ara ja me'n vaig a llegir una mica el llibre per saber una mica de què va o no.
En fi, doncs mira, avui el Trenit Tòpic ha sigut Barcelona, aquí estàs. Ja acabem el programa, agraïm tota la gent que ha fet possible la feina del morro del moment.
Amb la Carme Verdó hi ha les notícies de Sant Just, el Sergi Pons des de Nova York, les notícies positives de la Núria Oriol, el Llorenc Rey, que ens ha vingut a visitar com a màxim responsable de l'empresa Xavata, aquest forn de pa, i altres que hi ha a Sant Just d'Esver i altres llocs de la comarca, i també l'Arnau Cònsul, gràcies per venir en la secció de llibres Arnau, i el David Castillo també, l'agraïm, que ens veurem la setmana que ve al programa. Que vagi bé i que tinguis un bon dijous, Arnau.
Vinga, vosaltres. Bona tarda. Qui us ha parlat? Jordi Domena. Coneixem ara amb l'Informatiu Vespre. Moltes gràcies per escoltar-nos. I ens retornem demà a partir de les 5. Que vagi bé. Bona tarda.
Segueix la Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la Penya del Morro. A Facebook, la Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Ara escolta, es pràvio d'esvent. Sintonitza, es pràvio d'esvent. La ràvia de Sant Just. Durant el vell corpú. Pràvio d'esvent.
t'ho esperes.
No. No. No.
It's alright, it's alright, it's alright If you wanna come back to me It's alright, it's alright, it's alright If you wanna come back to me Well, I don't wanna see you with another guy But the fact is that I may That's what all the friends I do not like as much as you
I love you not like as much as...
It's alright, it's alright, if you wanna come back. Do you wanna come back? It's alright, it's alright, it's alright, if you wanna come back. Do you wanna come back? It's alright, it's alright, it's alright, if you wanna come back.
Bona tarda, són les 7 del vespre. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Aquesta hora comença el ple municipal del mes de maig a Sant Just. A la sessió es tractaran 4 emocions, dues vinculades amb el personal públic de la corporació i dues més amb la gestió del padró municipal de cara a la celebració d'un referèndum. Tot plegat com dèiem comença a aquesta hora a l'Ajuntament. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim però altres informacions destacades en titulars.
El Walden compta amb una nova estació meteorològica. Se situa a la coberta de l'edifici i és molt similar a la que hi ha a Cangenestal. L'aparell serveix per mesurar la força del vent a la zona del Walden per tal d'estudiar la instal·lació d'un aerogenerador a la coberta.
Els nens i nenes entre 5 i 14 anys podran anar amb bicicleta aquest diumenge al Parc Ciclista del Llobregat. La agrupació ciclista s'enjust organitza la quarta cursa popular infantil al recinte amb l'objectiu de fer que els nens s'ho passin bé i aprenguin amb un tambís i en grup.
al centre social de Milenària i Cullera, demà a la tarda a un festival de poesia de primavera. Seran els poetes i escriptors Soledad Gascon i Joan Asbert i també amb el guitarrista Josep Maria Baquer. Serà demà a dos quarts de sis a l'equivament.