Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1.1 de la freqüència modulada.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just, 98.1, 98.1, 98.1, 98.1, 98.1.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa número 1518 de la Penya del Morro. Des d'ara de 5 a les 7 del vespre us parla i us saluda Jordi Domènech, acompanyat d'algunes de les persones que fan possible el programa, com l'Andrea Bueno, dels serveis informatius, que d'aquí a un moment ens parlarà de les notícies de Sant Just. Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Un aplaudiment per l'Andrea. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Avui al programa també ja l'escoltem. Reu de la Cristina Vargas al Twitter i al Facebook. Què tal, Cristina? Bona tarda. Avui també tindrem... Ah, per mi n'hi ha aplaudiments? És un gratis? Sí, mira.
La Bé tindrem avui el programa... No, va, aplaudiu-la. Per mi no, per mi no, mama, per mi no. Bé, sí, sí. Avui al programa dèiem que tindrem la Clara Nervion de la revista Time Out. Pararem amb ella de diferents qüestions de la nostra revista d'oci i de cultura de capçalera...
També tindrem el Pau Marcos des d'Oxford, amb la seva secció habitual ja de Mama, estic bé. I també rebrem la Montse Farràs de l'espai Essència, perquè ens ajudi a aprendre una mica més de consciència de nosaltres mateixos. A la segona hora, la Roser Arcs, d'Educació Canina. Avui ens parlarà sobre l'aprenentatge des de l'estimulació mental dels gossos. I també tindrem l'Eric Pomar amb les seves aplicacions mòbils i acabarem connectant amb el casal de joves de Sant Just.
Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts.
Després d'aquesta reunió que ha acabat fa poc més d'una hora i d'escoltar els seus companys, Torres Dulce presentarà finalment, tot i el vot dissident de Bartolomé Vargas i Pedro Crespo, la carella contra Mas Ortega i Rigau en els propers dies. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Pere Mas, el periodista, diu Hola Torres Dulce, has necessitat 10 dies per carallar-te, eh? Amb les etiquetes eres un crac i todos a la càrcel.
Un altre comentari de l'estil és Joan Barber, diu, ho han fet des de lo de Filipines, Espanya fa el pitjor ridícul de la història i es confirma com a monarquia bananera. I el Víctor Matos film diu Torres Dulce i Mariano són estúpids, no entenen que estan fabricant independentistes cada vegada que obren la boca. En fi, gràcies Cristina. De res. Repassarem més 30 tòpics a la segona hora i ara anem cap a les notícies de Sant Just d'Esvern.
Las noticias de San Juz, a l'Andrea, bueno sí, para estar ben informat de tot el cas.
passa per aquí. Oh, yeah! Oh, yeah! Ei, m'ha agradat molt això avui, eh? Cat molt femení. Dic, jo no cantaré, perquè l'altre dia em van dir, Jordi, no cantis, que espatlles una mica la cançó. És això. I tenia raó. En fi, avui parlarem de l'augment del nombre de paradetes que participaran al Mercat de Nadal de Sant Just. A més a més, també... Ja parlem del Mercat de Nadal? Sí, que estem a Nadal, Jordi. Estem a Nadal, ja. Ja, ja queda res. Estan penjant les llums.
Ah, sí? Oh! Però quan és aquest mercat? El cap de setmana venent, no? Ah, 29 al 30. I el diumenge, per cert, que es farà un taller express de literatura. Que engin està. Però abans de tot això, parlant d'una altra qüestió, i és que fer pedagogia és necessari entre els més joves per trencar estereotips en clau de gènere. Espera, que estic buscant la sintonia per parlar d'aquest tema. De gènere.
Aquesta és una de les conclusions més destacades del quart congrés de les dones del Baix Llobregat celebrat aquest cap de setmana passat a Gabà. Sant Just n'era subseu. Això, que no ho oblidi ningú. Andrea Bueno, que ja també subseu. I dona, alhora, té més informació de tot plegat.
Doncs la CIDA va posar els fonaments de les futures polítiques d'igualtat a la comarca. El congrés girava al voltant de la premissa les dones com a agents de canvi econòmic i social i en torn d'aquesta qüestió s'articulaven debats i altres activitats que implicaven homes i dones. En total van participar unes 500 persones d'aquest congrés.
El IV Congrés de les Dones ha servit per posar de manifest que és necessari un canvi profund de valors. La regidora de Polítiques de Gènere de Sant Just i Napol assegurà que molts dels assistents destacaven que els darrers anys s'ha avançat molt per reduir les desigualtats entre sexes, però que encara queda molta feina per fer.
Per això una de les conclusions del Congrés era que cal fer més pedagogia, sobretot entre la població més jove, i també implicar activament el professorat i els homes, òbviament. A la potenciació dels estereotips de gènere que fan moltes vegades els mitjans de comunicació s'hi han d'afegir als efectes de la crisi econòmica.
Segons la regidora, la crisi ha fet que s'incrementin encara més les desigualtats i no només en clau de gènere. Aquest congrés de les dones del Bas Llobregat se celebra cada quatre anys i aquesta quarta edició, com dèiem, ha tingut sent just com a subseu. I trobareu més informació sobre les conclusions del congrés al web del Consell Comarcal del Bas Llobregat, albasllobregat.cat. Mira, silenci! Ja s'acosta el Nadal! Ja és aquí! Oh!
La gent entengue amb sa margata curta, però ja és aquí el Nadal. Sí. Efectivament, parlem del mercat de Nadal de Sant Just, que estarà aquest cap de setmana, no, el proper. Per tant, abans que comenci el mes de desembre, no? Sí. Augmenta el nombre de paradetes que participaran a aquest mercat de Nadal. No ho has portat a evitar, eh? No.
150 parades s'instal·laran a la plaça Cap Moapa l'últim cap de setmana de novembre. Oh, bonic. Nevarà aquell dia? Segurament, sí. I molt. Serà el tret de sortida de les activitats de Nadal al nostre municipi abans de l'encesa de llums que ja hem començat a col·locar per Sant Just i que... Però s'encendran el cap de setmana de la sombra que ve, o sigui, el del mercat de Nadal. On hi ha llums, Sant Just? A tot arreu, no? A la Rambla. Bona vista. Bona vista. Bona vista.
Va, vés-te, anam-la. Indústria també? Crec que sí. No he passat, però diria que sí, perquè sempre hi són, no? Sempre hi són. I si no, ara... Canji Nassà també té. Canji Nassà també. Bueno, aquelles llums blaves que hi ha a Canji a partir de les 8 del vespre? No, però si us parlo del Carrau...
Són dos estels, no, que hi ha? A la façana de l'edifici. Però a banda d'això, l'altre dia pel matí vaig veure uns senyors que estaven omplint, bueno, omplint, d'aquest dinestal, el carrer aquest que va cap a l'Ajuntament, doncs estaven posant llums allà i tal. Per tant, jo suposo que sí que en té, no? A banda que siguin aquestes de la façana d'estels que puguin ser de Carreola. Mira, no m'he fixat. No m'he fixat.
En fi, fins que no s'il·luminin no les veurem. No ho sabrem, exacte. Anava a dir que, Andrea, explicar-nos una mica aquest mercat de Nadal, com anirà? La gent ja està frisosa per saber què passa amb el Nadal.
Doncs sí, aquest esdeveniment arriba a la seva quarta edició i l'organitja la Unió de Botigues i Comerciants amb el suport de l'Ajuntament. I com deies, augmenta l'ombra de paradetes que hi participaran. Són 150 parades les que s'instal·laran a la plaça Camuapa l'últim cap de setmana de novembre i són 25 més que l'any passat.
Allà al Mercat de Nadal es donaran cita a totes aquestes parades de comerços, artesans i serveis locals amb l'objectiu de mostrar i oferir els seus productes al públic. Al Mercat de Nadal donarà el treta sortida a les activitats de Nadal a Sant Just. A banda de poder conèixer i comprar els productes dels comerços i artesans, també hi haurà moltes activitats familiars, com ara tallers, un cagatió per als nens i nenes i un trenet que voltarà pels carrers del poble. A més, repetirà l'espai dedicat a la salut.
I d'altra banda, en el mercat de Nadal, en aquest marc del mercat, s'aprofitarà per fer l'encesa de l'enllumenat nadalenc. I a més a més es farà també una actuació feta per nens i nenes i organitzada per l'associació Amics del Barri Sud. S'hauria de fer una retransmissió de l'encesa de llums, no? Des de Ràdio Esver. Sí, sí, quin dia és això?
El 29.30. Tenim una voluntària Cristina Vargas. Ara faran on. Sí, exacte. Radiofònicament com seria? Bona tarda. Cristina, anem fent una prova. Va, Cristina, endavant, endavant. Silenci. Ja he bringat. Perdona, un moment, necessito inputs. M'agrada, m'agrada. A mi també, a mi també de sintonia. Per un moment, necessito un parell d'inputs. On estaries tu?
Home, la plaça Camuapa. La plaça Camuapa, vale. I a quina hora seria? En una carpa, no? Que em posaria a la ràdio. I a quina hora seria? A les 9 del vespre, una cosa així, que allò és la nit. Ah, bueno. Però és molt tard, no? Silenci, que comença el programa.
En directe, des de la plaça Camuapa, quan ja són les 9 del vespre, des de la carpa de ràdio d'Esvern, Cristina Vargas per l'encesa de llums. Endavant! No, para, para, para. És que no ho tinc clar, Jordi. Estem fent una mica el simulacre de com seria aquest programa especial d'encesa de llums i què és el que diries?
Ah, vale, però jo estic en el moment en què suposem que es prema el botó, veient-ho i retransmitent-ho, i tu estàs a la carpa o com va la cosa? No, jo no estic a la carpa. Ah, jo què soc, llavors? Tu ets la persona que estàs en directe. Però si m'acabas de presentar, no et puc presentar allà? No, però tu llavors has de dir, bona tarda, senyors temps i senyors temps. A veure, va, tornem a fer-ho, va, tornem a fer-ho. Ai, quina vergonya. Ninos i nines. Programa especial de l'encesa de llums amb Cristina Vargas.
Bona nit, santjustencs i santjustenques. Ens trobem a la plaça Camuapa i són les nou del vespre. Puja amb la música, home, que no me la puja. En aquests moments, l'alcaldat de Sant Just, el senyor Josep Perpinyà, es disposa a caminar cap a l'enllumenat. Estem preparats esperant aquest moment especial.
Sí, l'escoltem de fons, el senyor Perpinyà. Està disposat a premar el botó per fer l'encesa de Nadal, que tots els enjustem, si s'enjustem a casa esperem des de fa mesos. No veig el botó, algú me'l pot enviar. Gràcies, Lluís Monfort, gràcies. Mira, justament amb l'ajuda del regidor Lluís Monfort, ara el senyor Perpinyà premarà el botó de l'enllumenat. Oh, que bonic!
Home, però Jordi, no estàvem per aquí. Bravo, bravo. Seria una mica el programa. Jo ho veig, eh, Cristina? Ai, m'ho han fet venir gana. Estava allà, o sigui, m'he transportat a la plaça Camoapan. Tal com pro, Cristina, i endavant ja. Endavant ja amb les atxes.
Però vas tu, no? Què? Vas tu, no? Fer-ho? No, no, jo no puc. Ah, no pot? Home, et perdràs, Jordi, l'encessa de llums? No, ho posarem al podcast del programa, no pateixis. Ah, diferit. No, en directe, en directe del podcast. No et preocupis, que ja ho tinc tot previst. En fi, doncs properament, l'encessa de llums amb Cristina Vargas a Sant Lluís. Fem una falca. Sí, fem-la ja, fem-la ja, fem-la ja.
Va, canviant de qüestió, parlem ara de literatura. Diumenge es farà un taller express al Can Ginestà, al Can Ginestà, que es veu com al Ràdio d'Esvern. L'Escola d'Escriptura, ens posem seriosos per un moment, de l'Ateneu de Sant Just, organitza aquest taller, que consistirà en assolir unes pautes bàsiques, pautes, per aprendre a escriure. S'emmarca en la quarta edició del novembre literari. Andrea, bueno, que últimament...
Està molt literària i segurament necessitarà aquest curs. Té més informació de tot plegat. Doncs es fan al marc de la quarta edició del novembre literari. L'organitja l'Escola d'Escriptura de la Taneu i, com deia, es consistirà en assolir unes pautes bàsiques per aprendre a escriure i a desenvolupar les idees que tinguin els assistents.
tindrà lloc diumenge a dos quarts d'una del migdia a la sala El Gidor Consul i durarà una hora i mitja aproximadament. Ja han avisat des de l'Escola d'Escriptura que els assistents no sortiran amb una novel·la escrita allà, però sí que sortiran amb les idees o les eines per poder començar a desenvolupar un text de qualitat. A quina hora és això? A dos quarts d'una del migdia. Ah, i fins a quina hora?
És una hora i mitja de curs, aproximadament. Per tant, a les dues, hora del vermut... Potser m'apunto jo, sí. Sí? Doncs endavant, Serena, bona inició. Jo m'he apuntat. Tu t'has apuntat, no? Doncs està bé, potser m'apunto. Cristina, tu també. Apuntat, si vols, Cristina. Sí, sí, sí, tots, anem-hi. Així et prepares el discurs. No, i si anem tots, podem retransmetre't també al curs. Anem tots, anem tots, anem tots.
Vale, va, anem-nos, anem-nos. Però retransmets tu, eh, Jordi? No, jo estic a prems notes. I els oients no poden anar-hi amb nosaltres? Sí, home, que vinguin els oients si volen. No, però a través de la ràdio poden fer-hi seguir. Sí, sí, sí. Donarem les pautes i que ho facin. Sí, sí, sí. És gratuït per això, no?
És un taller gratuït, però és molt important fer inscripció prèvia per assistir-hi demà. De fet, és l'últim dia per fer-les. Ah, amiga. S'han de fer, és fàcil, al correu electrònic clubataneu arroba gmail.com, només proporcionant nom i correu electrònic, o bé posant-vos en contacte amb la biblioteca Joa Margarit al 934756300 o al correu biblioteca arroba santjus.cat. Molt bé, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Jus.
Andrea, Andrea, ara mateix a radiodesbert.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. 5 i 21 i fins aquí l'espai de més humor del programa. Les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenos Aires per estar ben informats a tot el camp.
Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Clara Nervion de la revista Time Out parlem d'un parell de qüestions com per exemple, les tinc per aquí apuntades Potser s'ha sortit fora a buscar-les No, no, no, no Diu que cafès i concert a la setmana d'aquí uns moments a la penya del Moro Fins ara mateix
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
5 i 23 de la tarda, ja tenim el telèfon a la Clara Nervion com cada dimecres per parlar-nos d'alguns temes de la revista Time Out. Clara, què tal? Bona tarda. Bon dia, bona tarda. Bon dia, què estàs a Tòquio? No, estic aquí a Barcelona. Ah, d'acord.
Però en veritat és més correcte, perquè Bona Tarda és un castellanisme totalment. Mira, mira, ojo, que sempre presentem alguna cosa. Perdona, jo fa no sé quants anys presento el programa i dient Bona Tarda, Sant Just. No, no, no, seria Bona Vesprada. Bona Vesprada? No estem al País Valencià.
No, no, no. Ah, no es pot dir bona tarda? No, m'ho van dir, també quan ho vaig escoltar em vaig quedar al·lucinada, però es veu que bona tarda no... Bona tarda es pot dir, eh? No és correcte. Seria bon dia o bona vesprada o... Escolta, Clara Arbion, bon dia, què tal? Com estàs? Parlem de diferents qüestions que tenim sobre la taula. Aquesta setmana a la revista Timeout, per exemple, parleu de cafès.
Sí, hem triat algunes cafeteries, d'aquestes mítiques on podem prendre cafè del bo i no d'aquest que després et fan a corrents al lavabo. I n'hem triat alguna, per exemple, al Messon del Cafè, al carrer Llibreteria número 16, que és un bar molt mític que va obrir ja l'any 1909 amb unes dimensions...
molt reduïdes, així com petit onet, amb un toc modernista i amb aires vianesos. Ah, on dius que està? Al carrer Llibreteria 16. Carrer Llibreteria 16. I això on és, el carrer Llibreteria 16? Carrer Llibreteria 16, gòtic. Ah, gòtic, eh? És veritat, és veritat, que guapo, no? I a més amb... Ambientillo, coses macas, un cafè tranquil·lament...
T'agostar un bon cafè en un lloc xulo també és molt millor, no? Sí, que trobes com un punt de tranquil·litat per llegir un llibre o per estar amb algú així parlant de les coses que et preocupen a la vida. No és el mateix fer, dius anem a fer un cafè i després no fas un cafè, fas una birra o qualsevol cosa, però a part anar a un lloc d'aquests i fer un bon cafè, i quedes ja amb la persona bé. A carrer llibreteria 16, després tenim altres, no?
Sí, perquè després, més enllà d'això, hem triat on fan els mateixos tipus de cafè. Per exemple, hem triat on fan el millor cigaló de Barcelona,
que és molt difícil no dir carajillo, no sé si a vosaltres també us passa, però diem sigaló com humana. Sigaló sona porno, però bueno. Sí. No, perquè tinc una ment malalta, jo sé, ja ho sé. Exacte, exacte. No és per res, no és per res. On es pot fer un bon sigaló? Doncs mira, es pot fer un molt bon sigaló al bar Bodega Escala, que està al carrer Rector Triador 27. Això és a Gràcia, no? No ho sé, no és al carrer Rector Triador, no, ara no. I per què és el millor sigaló?
Doncs mira, diu que perquè fan la versió més refinada, i aleshores hi fan cafè calent, amb una rodonxa de limona, un granet de cafè, sucre i cunyat escalfat. Oh, quin aroma, no? Ara m'ha vingut com un aroma de... Sí, limoneta, cafè, licoret... Oh, en sigaló, clar que sí. I tens alguna altra, clar? Oh. Doncs sí, hi ha també el millor cappuccino,
que el trobareu al pastís Mandarroso, que està al carrer Álvarez de Castro 5, que diu que fan un cafè intens i concentrat, i després la llet amb aquella espometa que ens agrada de tot, que quasi que et taca el bigoti. Molt bé. Més coses. Estava pensant en la imatge aquesta, que l'espometa, tot això, el cafè... M'estan venint unes ganes de fer un cafè ara mateix. S'enten bé aquests dibuixos que fan amb l'escuma o el sucre per damunt? Ah, que guai.
Sí, sí, sí, sí. I després també hi ha un tallat, que jo, per exemple, sempre he de reconèixer que soc molt de tallat, perquè un cafè amb llet se'm fa massa, massa, massa, massa, després no tinc gana durant hores. Sí. I el millor tallat el trobareu al de la Crem, que està al carrer de Granados 15, és a dir, allà baix de tot, i...
I diuen que el fan com amb la mesura perfecta de llet i cafè, perquè no sé si us passa que molts cops o te'l fan massa curt o te'l fan massa llarg. Sí, mai ho fan com realment... I si dius llet natural, te la posen... Sí. Templada o més calenta de normal? Ara no bucaron els topes, però no és fàcil fer un cafè, eh? No. No.
Sí, a mi de fet el que em molesta molt, no sé si us passa, és que demanes un tallet i et fan un cafè amb llet petit. I dius, no, no és aquesta la combinatòria que buscava. Escolta, jo ara, per favor, volar un lloc d'aquests i prendre un bon cafè, perquè a més aquí tenim la màquina de cafè de la ràdio que amb tots els respectes, a veure, fa el cafè, fa el cafè, fa el cafè. Fa el capot. Què? Que fa el capot, pobreta. Sí, no, per això. A veure que n'hi ha una. No, no, si no dic que no. Clar, comparat amb això, jo vull també un psicològic ben fet, saps? Bé.
En fi, doncs aquest és un dels temes que es tracten a la revista Time Out aquesta setmana, però n'hi ha d'altres, com per exemple alguns concerts que ens esperen els propers dies. Clara, per exemple, quin concert? Doncs mira, el concert més destacat de la setmana que ve és el de Sant Vincent, a la Poli, i que també diu Sant Vincent. Parla aquí a la ràdio, que l'any passat vam poder veure, a l'abril o així, si no recordo malament, vam poder veure Sant Vincent acompanyada de David Byrne, dels Talking Heads,
I en aquesta ocasió ve sola a presentar el seu nou disc. I aquest sí que valdrà molt, molt, molt la pena. Molt bé. Doncs se'n vincent la setmana que ve, eh? Més concerts, que no us podeu deixar perdre. A veure. També tenim el Roger Mas, que el dijous dia 20 actua a la Polo. Que ve sola amb la Copla contemporània? Aquest cop ve sola a presentar disc i a explicar-nos una mica les últimes cançons que ha fet.
que tenen un punt una mica més electritzat que els darrers discos que teníem. Sí, una mica el Roger Mas anava a dir que era el Tom Wedge català, però bueno, no ho sé. Home, t'has tirat molt a la piscina, eh? Sí, a la piscina. No, és que no volia dir Tom Wedge, volia dir Johnny Cash, el Johnny Cash català. Ah, Johnny Cash. No, m'he equivocat, m'he equivocat. Johnny Cash català, amb aquesta història així country que té, amb aquesta veu així profunda i tal. Però bueno, Tomeu Penya potser seria més el Johnny Cash català.
Ojo, eh, que aquí a casa som molt fans del Tomeu Penya. Sí, home, i de Johnny Cash també, eh, nosaltres. També, també, també. Jo veig, jo veig, bueno, entre Tomeu Penya i el Roger Mas, eh, el veig de Johnny Cash. Bé, en fi, més concerts de cada propers dies, Clara? Doncs mira, us en recomano un que més aquest sí que es compro cap a casa, perquè el muntem a Time Out, que és aquest mateix diumenge, al Palau de la Música, al restaurant, de fet, del Palau de la Música,
acollirà un concert vermut de la Maria Rodés. Ah, sí, és veritat que ho vaig veure. Sí. I és gratis. Sí, sí, sí. I, atenció, et convidem a un cot de vermut i a unes patates leis i tot gratis. Oh, però acaba d'inscriure'ns en algun lloc, els primers que arribin tenen lloc. Els primers que arribin, això és Quino Correbola. Hi caben unes 100 persones.
Per tant, realment sospito que serà un qui no corre a bola. I és a la una del migdia? A la una del migdia, al Palau de la Música, al restaurant que hi ha? Al restaurant, al migdador del Palau, en concret. Tu segurament hi seràs, no, Clara? Jo ja estaré. A mi t'ho canta per feina, però és d'aquests dies que et toquen a la feina i no t'importa gaire. Que guai, molt bé. Doncs escolta, Clara, que vagi molt bé i res, ens retrobem dimecres que ve. Molt bona tarda. O veniu-vos diumenge al ponxador de la Maria Rodés, que serà molt maco, segur.
Tenim amb dues coses, perquè aquest diumenge, com que també hi ha un curs d'escriptura ràpid, fas literatura a Can Ginestà, i ara fa un moment, a les notícies que estàvem comentant de Sant Just, deien que potser anàvem allà. Cristina, ens n'hem de dividir, eh? Jo potser vaig... Tu a on, dius? Jo vaig al... No ho sé, veieu. Això sembla una mica tu a vostre ni a California, estimat. Sí, sí, sí, per això. Cristina, Jordi, us n'hem de dividir.
Ja, perquè no arribem a tots. En fi, Clara, que vagi molt bé, molt bona tarda, i ens trobem dimecres que ve, un petó, que vagi bé. Un petó, la lluna t'esguarda, sé que et fa un petó, res no té importància, fins demà trenc d'alba, quan de sobte t'acaroni la clara,
5 i 31 de la tarda. Hi ha gent del públic que està dormint avui. Esclar que eres tu, eh, Jordi? No, no, no, jo no m'adormo mai. Aquesta hora, com és que m'adormi, Cristina? No em veig així fixament, que no m'estic dormint. Ah, va, doncs poc. 5 i 32 de... Silenci, sisplau, silenci. És algun dels col·laboradors del Just a la Fusta que ha secat aquest matí així a un racó aquí a l'estudi estirat mig dormint. Però no patiu, no el desperteu? Silenci?
Silenci, silenci. És Pep Quintana? No ho sé, no ho sé. Que porta un barret, no sé qui hi ha a sota. No vull descobrir-lo. En fi, continuem el programa i tot seguit des d'Oxford directament al Pau Marcos amb la seva secció Mama, estic bé. Ja sabeu que el Pau va marxar fa unes setmanes en aquesta bonica població d'Anglaterra i avui, com cada dimecres, ens envia la seva crònica sermanal.
Salutacions una setmana més des d'Oxford, juntament amb l'Adrià Nortit. Bona tarda, Adri. Bona tarda, Pau. I des d'on us expliquem la nostra experiència després de marxar de casa per buscar-nos la vida. Aquestes primeres setmanes us hem dit quins són els primers passos, què he emportat-vos i com començar a buscar pis. I avui us parlarem de com buscar altres coses, com per exemple feina, perquè suposem que no marxeu de la casa.
Fins demà!
Per començar us parlarem de com començar a buscar feina. Possiblement aquest sigui un dels motius pels quals decidiu marxar de casa, a més del fet de voler créixer com a persona i totes aquestes històries. Com us he dit diverses vegades, una aventura com aquesta no és barata i trobar feina al país de destí és la millor manera de costejar-la. El primer que haureu de fer, si voleu buscar feina, és saber com es mou el mercat al país o a la ciutat de destí. Òbviament nosaltres us parlem del Regne Unit perquè és el que coneixem, però internet us donarà totes les respostes si decidiu anar a Alemanya, Finlàndia o Sud-àfrica.
En el nostre cas, el primer que s'ha de fer per poder treballar és tenir un número de la seguretat social. Aquí es diu National Insurance Number, o NIN, i s'aconsegueix amb una trucada, i només amb una trucada. No cal que intenteu anar a l'oficina perquè us diran que truqueu per telèfon. Ja us avisem que és un número de tarifació especial, com els 800 espanyols. Així que si teniu una tarifa bàsica de mòbil, comenceu a buscar una cabina. I prepareu-vos per escoltar Mozart, perquè mentre pareu, com a tot arreu, aquestes coses no són gaire ràpides.
Per quan us contestin no us preocupeu, us faran unes quantes preguntes bàsiques, tipus nom, d'on veniu, quina és la vostra adreça, el número de telèfon i el del passaport, res difícil però tingueu-ho a mà perquè si no haureu de tornar a trucar. Si ho heu fet tot bé, al mateix moment tindreu un número temporal que haureu d'apuntar. També us donaran cita per dues setmanes més endavant, més o menys, per acabar de registrar-vos. A l'entrevista us preguntaran quatre coses i ja només haureu d'esperar el nin definitiu. El millor és que podeu treballar des del moment que feu la trucada i teniu el número provisional.
Amb el número de la Seguretat Social ja podreu treballar, però el més normal és que us demanin un compte bancari, a no ser que vulgueu treballar gratis, clar. Aquí tornem a explicar la nostra experiència al Regne Unit perquè és la que hem viscut, però suposem que no serà gaire diferent a la d'altres països. Si heu llegit algun blog sobre exiliars a Anglaterra, haureu vist que tothom diu que és facilíssim dir-se un compte. La nostra experiència diu el contrari. Per nosaltres va ser gairebé una odissea. A més, ben dit, un peix que es mossegava la cua.
Nosaltres vam intentar obrir un compte bancari des del primer moment que vam arribar. Primer, des de les diferents oficines, des dels diferents bancs, ens demanaven un comprovant d'adreça que no teníem perquè no teníem casa. Quan vam trobar les habitacions i una casa on estar-nos, ens van dir que el comprovant que ens havia fet l'agència immobiliària no els hi servia.
i fins que finalment l'Adri no va trobar una feina i li van exigir un compte bancari, els bancs no van decidir obrir-los. Això sí, el vam obrir un dissabte, sense cap despesa, amb una targeta gratuïta i sense haver de posar cap dipòsit inicial. Tot un luxe, per alguna cosa són la capital financera europea. I a sobre es pot treure efectiu des de qualsevol caixer sense que ens cobren comissió, encara que no siguin caixers del nostre propi banc.
Some nights I stay up cashing in my bad luck. Some nights I call it a draw. Some nights I wish that my lips could build a castle. Some nights I wish they'd just fall off.
El compte bancari i seguretat social són els requisits bàsics per buscar feina, però també us explicarem com buscar la feina. Com que canviem de país, les coses van una mica diferents i es comença pel currículum. El millor que podeu fer és portar-lo més o menys arreglat de casa, és a dir, traduït i adaptat al model del país. Potser no canvia gaire, però busqueu a Google com se suposa que ha de ser i feu-ho tranquil·lament a casa. El que no podreu fer, òbviament, és portar-lo imprès perquè us faltaran dades, bàsicament l'adreça i el vostre nou número de telèfon.
Perquè entengueu una mica millor el tema d'adaptar el currículum, us explicarem el nostre, el model britànic. Després de posar les dades bàsiques, el nom, l'adreça, el telèfon, fan una petita descripció d'ells mateixos, del seu caràcter i de com treballen. I a més, en la història laboral solen posar les diferents tasques realitzades en feines anteriors.
Per internet podeu llegir que és bo fer diferents tipus de currículums per cada sector en què podeu provar de trobar feina. Nosaltres no ho hem fet així, hem repartit el mateix a tothom. El que sí que us pot passar és que us demanin completar un formulari, el que aquí es coneix com una application form. Bàsicament és omplir unes dades similars a les que ja teniu el currículum. Tampoc us cregueu el que es diu per internet que es necessita una carta de presentació per cada lloc on vols donar el currículum. Per feines normaletes, tipus a botigues o de cambrer...
No ho demanen. Això sí, si voleu buscar-vos un lloc com a enginyers industrials, doncs és una altra cosa ja. A l'hora de repartir el currículum, el sistema és el mateix que podreu seguir a Catalunya, entrar al local i donar-lo. Si podeu donar-li a l'encarregat o al mànager, doncs millor que millor, perquè així no us quedareu amb la sensació que potser el vostre currículum va a les deixalles. I per suposat, aquí també funciona el tema de buscar feina per internet. Hi ha moltes pàgines, però potser la més coneguda i per on podeu començar és d'emprim.
Deixant enrere el tema de la feina, pot ser que canvieu de país per aprendre l'idioma i que hagueu de buscar una escola per estudiar una mica. La nostra recomanació és que, a no ser que tingueu referències d'alguna de les escoles que hi ha a la ciutat, no us apunteu des de Catalunya. En realitat, un cop al vostre destí, no us costa res passar-vos un dia visitant escoles i comparant preus. Sempre és millor intentar veure-les per intentar i fer-se una idea de com és el nivell i l'ambient. A més, podreu buscar si hi ha crítiques o opinions a internet per saber què en diuen els estudiants.
Jo el que vaig fer és preparar un mapa a Google Maps en totes les escoles i després vam anar a visitar-les. Al final vaig valorar el que havia vist, vaig comparar preus i vaig triar el que potser millor s'adaptava al que volia fer. Això sí, prepareu-vos perquè solen ser cares. La part positiva és que ens ha proporcionat un grup de gent amb qui quedar per sortir a aprendre alguna cosa i així practiquem l'anglès també. Fer amics potser serà fàcil o difícil, això ja depèn de cada persona, però si vas a classe sempre és més fàcil.
Bona nit.
Finalment, l'última cosa a la que possiblement li donareu prioritat és el tema del transport. Jo us vaig explicar fa unes setmanes que nosaltres ens movem en bus amunt i avall, bàsicament perquè no ens enfiem d'anar en bicicleta. Possiblement, el transport públic i la bicicleta seran les dues úniques opcions que tindreu, a més d'anar caminant, òbviament. El millor que podeu fer és buscar on es venen els abonaments de transport per conèixer els preus des del primer moment i poder decidir què fer. Això sí, fins que no tingueu un lloc on viure, no us compreu ni una bici ni un bon obús.
Un cop establerts ja podeu triar quina és la millor opció. No us sorprengueu amb el preu del transport públic. Si ja us assemblen alts a Barcelona, allà on aneu possiblement es disparin, però el perquè el podreu trobar consultant quin és el salari mínim.
En fi, avui ho deixem aquí. Esperem que el que us hem explicat us serveixi per trobar feina, curs d'idiomes i aprendre una mica. Recordeu-vos de tenir paciència per aconseguir el número de la seguretat social i el compte bancari i d'adaptar el currículum. Marxem fins la setmana que ve, no sense abans dir, mama, estic bé. Mama, estic bé.
Gràcies, Pau i Adri, des d'Oxford. En aquesta secció setmanal, mama, estic bé, i també podria afegir Jordi, estic bé, perquè jo també em preocupo, puguis o no. 141 de la tarda, jo tenim aquí a la Montse Farràs, el locutori número 1, que avui ha restat una mica, he tingut una mica trafegada, però no pateix, Montse, que tal, bona tarda.
Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i entrem ja en matèria. Atrafegada no, que venia tot passejant amb la calmeta i llavors de cop i volta dius, ai, que se m'acaba el temps. Sí, no pateixis, ara ens vorem en matèria. Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de buit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Fins demà!
Entrem ja a l'espai de la nostra consciència, amb l'espai Essència i la Montse Ferraz. Què tal, Montse? Com estem? Bona tarda. Cada dimecres a aquesta hora, com diem, comentem diferents qüestions. Potser el més important, o com a mínim el que incideix més la Montse des del començament, si m'equivoco, com ho dius, és el tema de ser conscients, eh?
No, no t'equivoques, això anirà... No, no, ser conscient. Al final ho acabarem escrivint en majúscules. Hem de ser conscient de per què fem les coses, de quan les fem i per què les fem i per què, a cap i a la fi, estem fent el que estem fent. Mentre siguem conscients,
Estarem connectats amb nosaltres mateixos. Estarem. El ser humà és l'única espècie de la Terra, almenys que se sàpiga, que té la capacitat d'atendre, de posar atenció en allò que fa, no? I l'atenció deriva la consciència.
Sí, perquè hi ha molta gent que a vegades no m'ho comença a enrotllar, perquè no estic seguint dins el guió, però hi ha gent a vegades que fa coses que no sap per què les fa. O que està molt dispers sempre, o té el cap a un altre lloc. Potser és perquè no és molt conscient del que està fent, o no està fent allò que realment vol fer.
Bueno, a vegades aquí, alguna vegada ho hem comentat, la consciència, o la paraula consciència, li podríem donar diferents significats, no? Un és el ser conscient d'allò que estic fent, el per què ho estic fent, amb la intenció, que és cap aquí on anem, i l'altre és la consciència, que té a veure amb la moralitat, que no és la que parlem aquí. No, no, no, estem parlant de saber per què fem les coses. Exacte. Fa dies que parlem també dels diferents tipus de personalitat, de les emocions, de la seva gestió saludable...
de l'estat intern, de l'anhel de les persones per sentir-se en pau. De fet, l'altre dia, Montse, si no recordo malament, fèiem una petita introducció a la proposta del silenci. Amb la consola Martín. Sí, però encara fins avui no hem parlat explícitament de la meditació. Per tant, avui parlarem de la meditació una mica en profunditat.
Una eina que ens permet entrar en contacte amb el nostre espai intern i que pot ser també una de les eines que podem arribar a tenir per ser conscients de les coses que fem, no? Perquè no tenim aquesta brutícia, per dir-ho, d'alguna forma mental o que ens veies de fora. Què podríem dir que és la...
De fet, en diem eina perquè s'han establert una sèrie de tècniques que ens ajuden en la pràctica, però la meditació no és una tècnica. La meditació és un estat d'estar, és un estat de consciència que ens permet connectar amb més o menys graus, de profunditat, sempre segons allà on està cadascú, que no és ni més bo, ni més dolent, ni més elevat, ni menys elevat, sinó allà on cadascú està.
I això ens ajuda a entrar en el nostre espai intern, a escoltar-nos, accedir al coneixement de si mateix. És que sempre, en aquest programa, sempre defendem donant voltes a la mateixa cosa, no? És conèixer-nos a nosaltres mateixos, en lloc de mirar cap a fora, el que passa al nostre voltant, mirar-nos cap a dins. Mirar-nos. Per saber com som realment i donar-nos compte, sense jutjar-nos, sense dir-nos, no, mira, és que nosaltres ho fem bé, ho fem malament, no. És que és així i punt. I a partir d'aquí és un avantatge també, no?
I som el que som, i la pressió del món actual ens porta sempre a un estat d'inquietud, i això és un estat mental, és una cosa diferent. Aquest malestar, aquest cansament, comença el dia, avui dilluns, avui dimarts, això és perquè anem a uns ritmes que no ens corresponen. Tu medites cada dia, Montse.
Jo medito cada dia, jo era una bona meditadora, sí, jo he meditat molt, molt, molt, però ara medito poc, perquè d'alguna manera... Menys que abans, diguem-ho així. Poc. Poc. Menys del necessari, no?
No, no, no, al contrari, perquè vas canviant, vas movent en un altre ritme, llavors la vida o el viure cada dia es va convertint en un estat meditatiu, per tant no necessites la meditació, entro i surto d'allà, entro i surto d'allà, llavors tu vas ralentitzant entre cometes i vas vivint des d'una altra manera o des d'un altre espai i la vida es converteix en un estat meditatiu.
De fet, la meditació ens relaxa, ens recondueix al nostre ritme natural, també ens connecta amb la creativitat, ens equilibra... En definitiva, fa que la vida quotidiana millori i ens ajudi a viure més serenament, no? Així, a grans trets, podríem dir que això és la meditació. Sí, i totes les cultures coneixen, o totes les cultures, més que les cultures, les tradicions de les que tenim més coneixement...
Totes saben que aquest estat existeix i han adaptat maneres per entrar-hi, que això que en dèiem, aquests rituals diferents, i de miqueta en miqueta han arribat a Occident. Però això no vol dir que la tradició cristiana no existís, això també.
Però això se'ns ha bellugat a nosaltres, ho hem vist sempre més en un espai com religiós. Sí, això t'anava a dir, per exemple, quan els catòlics, els cristians, resen, per exemple. Resen, entren. Això és una mica de meditació, no? És una meditació. Està en silenci, a l'església, sense cap soroll. El que passa que nosaltres la paraula meditar l'hem relacionat molt més, la nostra cultura, amb el fet, amb la paraula, amb el verb, reflexionar. Vés i medita sobre això, no? Pensa-hi. És reflexionar, i això no és així, no?
Aquí a la tradició cristiana, per dir-ho d'alguna manera, més que catòlica potser, la paraula més adient seria la paraula contemplació. Els contemplatius, això sona més. Els místics, les nostres escoles místiques, parlaven de l'estat contemplatiu que els aproximava a Déu. De fet, es podria dir autocontemplatiu més aviat, perquè en el fons, com diem, sempre es mira cap endins.
Però el fet de contemplar, arriba un moment que no contemples res més que allò que existeix, o allò que hi ha, que és a fora, és igual que dintre. Jo a vegades tinc la sensació que soc com un colador, i l'aigua passa a través del colador, tu obres l'aixeta, i no és diferent l'aigua que hi ha dintre el colador que l'aigua que passa entre mig nostre. Això.
També, dins de les mateixes cultures, hi ha diversos corrents. La meditació transcendental, la meditació budista, la meditació zen, la meditació vipassana... Mare meva! La Cristina diu, mare meva! Ai, perdó, és que no m'imaginava mai a la vida que n'hi haguessin tants tipus. Jo pensava que a meditar potser t'aturaves, creu les camastacies a terra, respiraves, no? Intentaves, no sé, concentrar-te, no sé, però...
Concentrar-te no és una bona paraula. No concentrar-te, però estar en silenci és això que dèiem, respirar i mirar cap endins. Sí, però és una mica això que dèiem. De fet, no n'hi ha moltes de meditacions. La meditació és un estat. El que sí que hi ha és camins d'aproximació, rituals i tècniques que t'ajuden a entrar en aquest determinat espai. I aquests serien tots els diferents tipus de camins per arribar aquest espai.
I també hi ha moltes coses que són comuns en les tradicions. Vull dir, aquí a la Índia tenen el recitat de mantres. Els sofís o els musulmans parlen del dicre. Nosaltres tenim el rosari, que són unes lletanies, una salmòdia, que van comptant amb un comptador de goles. I inacabables, sí. No, però això l'únic que fa és una monotonia que et prepara
per entrar en aquest determinat espai que sembla més de passivitat, però que és molt més receptiu que l'estat normal. La meditació vipassana, quina meditació és? Els que hem dit, aquesta és la que menys em sona. Et sona molt? No, la que menys em sona. Treballa molt d'entrada. Tots tindrien el punt de partida principal i la vipassana molt, que és la respiració. Per on respira, per on entra l'aire, per on surt, els camins que passa...
El punt de partida és una bona respiració, que parlàvem dies enrere amb el Velasco, no d'una tècnica. La tècnica i tot això és saludable i va bé, però és ser conscient, ser present, observar l'acte de respirar. Allò a vegades tan senzill com respiro, noto que l'aire entra fresquet pels nerius i surto una mica més calentet. Una cosa tan senzilla com això. Però darrere ja...
Més enllà, això és un primer grau. És un principi. Darrere també hi ha tot això de la consciència. Ni que sigui per uns segons, ets conscient del que estàs fent. Si això es pogués aplicar a cada segon de la teva vida, seria un objectiu molt ideal. El fet que en cada segon de la teva vida ets conscient de les coses que estàs fent.
I ser conscient significa, bàsicament, d'entrada, tens la necessitat de modificar els teus ritmes. Jo, quan vaig començar amb aquesta aventura de descobrir-me, la primera reflexió que em vaig fer al cap de poc temps vaig dir, una cosa que no sabia si era positiva, vaig dir, ui, Montserrat, et tornes lenta. Ja, ja, ja.
De debò? Vaig pensar... Ui, Montserrat... Però la diferència, això, de la resta de gent i del món, no? No, jo estava només comparant amb mi mateixa, no? Com abans anaves, si anaves amb el món... Amb el món, allò pip, pip, pip, pip... Com quan venies ara aquí, no? Com venia, no? No és la mateixa sensació caminar a tota pastilla
perquè arribem tard, no? I necessitem guanyar temps o anar a la ràdio amb la calma, per exemple, i tot passeja. El ritme. Però és que és veritat, és que el món en si tot l'univers té els seus propis ritmes.
i té les seves pròpies lleis, i té els seus propis còdics, i el més saludable és adaptar-nos al nostre ritme. Jo tindré el meu, la Cristina tindrà el seu, tu tindràs el teu, no? I allò tot va succeint a la vegada. Simplement és qüestió de saber quin és el seu, quin és el d'un, i adaptar-te. I com s'aconsegueix, un cop saps, suposo, a través de la meditació, quin és el teu ritme, separar-te del ritme del món? És que a vegades t'oxigeix, és que no pots evitar-ho, no?
No, no, no. Segons quines coses... És que tot es va remodificant, tot es va com reordenant. Realment el que vas fent, conforme vas caminant, diríem, en aquest sentit, te n'adones que no has de fer res per deixar les coses enrere i per canviar res, sinó que els canvis, les modificacions, les reordenacions es van fent soles.
Van fluint molt bé. I tot això s'aconsegueix a través de l'estat de meditació? Sí. O es pot arribar a aconseguir? Sí, sí, sí, sí, absolutament, absolutament, absolutament. Però com es medita? Bé. Com es pot meditar bé? És a dir, perquè jo, hòstia, ara m'hagués de posar a meditar, no sé tu, Jordi, però jo m'asseuria a terra amb les cames creuales. No cal fer tantes coses.
Els braços relaxats i potser respiraria profundament, i en silenci. Respirar, sí, bona cosa. En silenci és estar callat d'entrada, observar sempre aquell que és el que succeeix. Jo avui us porto per aquí al final, que després és un exercici que es diu l'exercici de l'estop, que us l'explicaré al final, que és una cosa tan... Tenim temps o no tenim gaire temps? Quant temps necessites per fer l'estop? No gaire, el fem ara, si vols. Perquè prefereixo fer l'estop si hi anem justos de temps, tu diries. I així de passada serveix...
per la Cristina. No, no és per fer-lo. Per a tothom? Ja l'explico. No, no. No és per fer-lo ara aquí, eh? Jo us l'explico de què va, no? Perquè aquí no es pot fer, no? Ah, val. És un exercici que en diríem l'exercici de l'estop i és una pràctica que podríem dir que és la meditació més curta per començar arreu, que et serveix per tot, que duraria cada moment que ho fas és mig minut i la proposta és fer-ho sis cops al dia amb tota l'imagina, Cristina.
3 minuts al dia. Això sí, és una mica, ho has de fer-ho... Seguidament es pot o...? Sí, ho pots fer-ho... Ah, els 3 minuts de cop i ja... No, no, no. Has de fer 6 cops al dia, mig minut. Clar, tu vas caminant pel carrer, normalment no estàs fent qualsevol activitat. Imaginem-se que camines pel carrer i de cop i volta, sense organitzar-te, de cop i volta et ve i diu, i et pares, allà on estiguis.
A veure si algú em preguntarà. Ja està. Estem parlant de mig minut. Et pares, ho has de fer de manera repentina. Em paro i m'estic absolutament...
quiet, només estant atent a el que està succeint, absolutament immòbil, quiet allà on estiguis. I al cap de mig minut segueixes caminant, perquè la ment és una mica idiota, o una mica estúpida. La que s'ha donat, no? Sí. Llavors, tu l'has d'agafar d'improvist. I durant aquest mig minut, que la trenques de la seva inèrcia, ella no sap què ha de fer.
I aquest mig minut a tu et permet indagar sobre aquell espai buit. És com moltes vegades quan parlem, on està? La màgia està entre el silenci que hi ha entre les dues paraules, entre dues paraules qualsevol, no? O la màgia està, en el moment de respirar, en les dues apnees...
Això no sé si n'heu sentit a parlar, però això és... Respirem, estem en una apnea, traiem l'aire, estem en una altra apnea. En aquest espai mínim, aquí hi ha tota la informació del món.
Entre infinit i infinit, no? Posem-nos filosòfics. Per cert, hem d'anar acabant, però abans, Maria... És que m'ha vingut al cap, ara, amb aquest exercici de l'estop, un exercici molt interessant. A veure... M'ha vingut al cap això d'anar fent durant tot el dia algunes coses, el Hoponopono, que ara s'està posant com molt de moda. Hi ha molta gent que ja l'està fent de fa molt de temps. Oi que sí? Sí. N'hem de parlar un dia d'això. Un dia parlarem del Hoponopono. Però dongueu alguna pinzellada perquè no tinc ni idea de què és.
L'Hoponopono ve de Hawaii, és unes meditacions, però de fet no són meditacions, són... És com una menta de mantra, no?, que es va repetint interiorment tot el dia. Sí, et porta a la lletania, la lletania famosa aquesta, de bom, bom, bom, bom, de te perdón o te amo, ara no recordo exactament quin és el tema, no?
Te amo, te perdono... Sí, t'estimo... T'estimo... Són quatre paraules... Et perdono, t'estimo... Ho sento, em discul... Ah, no me'n recordo. T'estimo i gràcies. Ah, potser sí. Són aquestes quatre.
Aquell dia faràs el programa tu, Jordi, que vaig cansar molt. No, no, no. I què s'ha de fer, repetir-les al llarg del dia? Sí, una mena de mantra. I quan perles amb alguna persona, quan vas a un... Però no tira un breu alta, eh? Mentalment. Perquè totes aquestes coses, com les lletanies d'abans, el que et posen és en una actitud. I a partir d'aquesta actitud, les coses es configuren.
De vegades, ja per anar acabant, comentar que en escassos moments un sent quan està meditant com si s'unifiqués amb l'univers, observant el mar, la seva força enmig d'un paisatge nevat i silenciós...
o escoltant una bona música davant d'una peça d'art que t'atrapi. Són alguns dels moments, també, que es fa suggerir a la ment, no?, perquè estigui en aquest estat de consciència i de meditació. En fi, Montse, no sé si vols afegir alguna cosa més a tot això, perquè ja ho hem de deixar nosaltres. No, no, que aquests estats extraordinaris que acabes tu d'explicar que es poden incorporar a la vida quotidiana.
I a mi el que m'agradaria és això, si la gent comença a fer aquesta pràctica del mig minut, a veure si sou capaços que la gent comenci a interactuar amb nosaltres i que ens expliquin històries. Jo, mentre faig el programa, a vegades sembla que faci mig minut, però no el faig.
però no el puc fer jo mentre treballant potser és difícil no però pots anar d'aquí al lavabo el moment que vagis al lavabo et pararà aquí al mig de la sala i els altres pensaran aquest està una mica sumbat però durant mitja hora que no serà mitja hora que serà mig minut dirà ah mira se li han aturat les piles per un segon llavors jo observaré al meu voltant a veure què és el que passa no?
I a dins meu, també. En fi, Montse, moltes gràcies. De l'Espai Essència, ens retrobem dimecres que ve. Que vagi bé. Escolquem les notícies de les 6 i tornem tot seguit. Bona tarda, són les 6. Bona tarda, són les 6. Bona tarda, són les 6.
I a aquesta hora sàpiguem primer l'estat del trànsit. Amb cues a la ronda litoral, a zona franca, cantonisme, roti, guipusco, sentit, trinitat. A la ronda dalt, ara només densitat, no hi veiem cues, en sentit, trinitat. Cues a la P7, a Barberà i Santa Barbeto, sentit sud. A la B30, a Barberà, en sentit sud. I també a la P2, al Papiol, en sentit, en enllaç amb la P7. També hi ha un tren de retencions a la C58, a Moncada, i a R6, sentit sud. Molt carregada, aquesta hora, la C17, a Parets i Lliçà de Vall, en els dos sentits de la marxa. I encara es manté el pas alternatiu a la C51, al Vinyana.
La Fiscalia General de l'Estat escarallarà contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau pel 9-N després d'haver rebut el suport gairebé unànime de la cúpula del Ministeri Fiscal. El fiscal general Eduardo Torres Dulce planteja imputar-los quatre presumptes delictes, desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions.
Acabem de sentir la intervenció en directe des del Parlament del president del grup de Convergència, Jordi Turull, que ha qualificat aquesta decisió del fiscal general de l'Estat d'un error i que ha instat el fiscal a ser valent i actuar contra els diputats del Parlament, que són, segons ha dit Turull, qui va instar el govern a promoure una UNA.
No hi haurà reunió entre el president Mas i Mariano Rajoy aprofitant la visita que farà el president espanyol a Catalunya d'aquí a 10 dies. Així ha respost la Moncloa per boca d'Alicia Sánchez Camacho a la invitació del govern català. L'exministre franquista José Utrera Molina amenaça les víctimes de la dictadura en denunciar-les. Diu que se sent atacat i calumiat després que han reclamat la seva extradició a l'Argentina imputat per tortures i crims contra la humanitat.
El Banc d'Espanya dilueix l'entusiasme del govern de Rajoy i adverteix de riscos a la baixa del PIB i demana a les comunitats que ingressin més per complir amb el dèficit. L'executiu espanyol insisteix que es compliran les previsions de PIB i de dèficit. 80 famílies més demanen al Ministeri d'Educació que els pagui 6.000 euros per curs per dur als seus fills a escoles privades que facin classes en castellà i català. Convivència cívica, l'entitat que ha promogut les denúncies contra la immersió, ha lliurat avui a Madrid les 80 peticions.
I el claustre de Palamós és fals, segons conclou l'informe final encarregat pel Departament de Cultura. L'estudi de l'historiador Eduard Carbonell no hi troba cap element original d'estil romànic. Es tracta, diu, d'una reconstrucció de començament del segle XX. Catalunya Informació. Ara als esports. El Barça debuté avui a les 9 a la ronda elite de la UEFA futsal cap contra el campió hongarès Beret Yuhvalu. Aquesta tarda Núria Picas, guanyadora de l'Ultra Trail World Tour, rep a París el premi que l'acredite com a campiona del món.
L'expresident del Barça, Joan Gaspart, ha defensat la gestió de Núñez en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Aquesta nit, coincidint amb els 30 anys del Museu del Barça, el club de la mitjanit, en Pere Escobar, es farà des d'allà.
I el pilot francès de Fórmula 1, Jules Bianchi, va ser repatriat a Nissa ahir a la nit i ha sortit del coma artificial en el que se'l va mantenir induït des de l'accident que va patir al circuit de Suzuka. El pilot respira ara mateix sense ajuda d'un monitor i el seu estat és estable dins la gravetat. Tarda molt tranquil·la, amb cel serè, bona part del territori i alguns núvols al voltant del Cap de Creus. Al vespre es formaran núvols baixos en altres punts de la costa. De nit farà fred a l'interior del país.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Fer pedagogia entre la població més jove és necessari per trencar estereotips en clau de gènere. Aquesta va ser una de les conclusions més destacades del 4at Congrés de les Dones del Barç Llobregat, celebrat el cap de setmana passat a Gavà.
La cita va posar els fonaments de les futures polítiques d'igualtat a la comarca. El Congrés girava al voltant de la premissa les dones com a agents de canvi econòmic i social i entorn d'aquesta qüestió s'articulaven debats i altres activitats que implicaven homes i dones. Unes 500 persones van participar de la quarta edició del Congrés.
Més coses. La secció Sant Justenca de l'ANC convoca demà dijous una assemblea extraordinària per pensar el full de ruta del procés fins a les eleccions. L'objectiu d'aquesta trobada és tractar una sèrie de preguntes que han anat sorgint arrel del 9N. Per exemple, es plantejarà què se n'ha après del 9N, si s'ha de recolzar la candidatura unitària o candidatures en punt programàtic, quin ha de ser el grau d'implicació de l'ANC a les eleccions i quin ha de ser el treball prioritari de l'assemblea Sant Justenca. Aquesta sessió extraordinària serà demà a dos quarts de vuit del vespre al Centre Cívic Salvador Espriu.
I un punt més per recordar-vos que augmenta el nombre de paradetes que participaran del Mercat de Nadal de Sant Just. 150 parades s'instalaran a la plaça Camoapa l'últim cap de setmana de novembre, 25 més que l'any passat. Al Mercat de Nadal de la plaça Camoapa es donaran cita a totes aquestes parades de comerços, artesans i serveis locals amb l'objectiu de mostrar i oferir els seus productes al públic. A més a més, hi haurà moltes activitats familiars, com ara tallers, un cagatió per als nens i nenes i un trenet que voltarà pels carrers del poble.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bona tarda. Ràdio Desvern 98.1 Ràdio Desvern
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmult jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans.
Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de buit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
6 i 9 de la tarda, què tal com esteu? Benvingut a la segona hora de la Penya del Morró.
Bona tarda. Bona tarda.
I també tindrem a la Roser Arts per parlar d'educació canina, avui concretament sobre l'aprenentatge des de l'estimulació mental. Per cert, que si teniu un gos o una gossa i ens voleu enviar qualsevol dubte que tingueu, només cal que ho feu a l'adreça de mail lapenya del morro arroba gmail.com. Però un cop dit això, anem cap al trending topic de la segona hora, Cristina.
Avui, un dels temes més comentats a Twitter també ha sigut Duquesa d'Alba, perquè per decisió dels seus familiars, Cayetana d'Alba està traslladada al Palau de Dueñas, on continuarà el seu tractament de la malaltia que pateix, no, Cristina? Sí, bueno, malaltia, malaltia, exactament no és. Aquesta senyora de 88 anys, doncs, ara té una infecció pulmonar que li ve derivada d'una neumonia que s'havia juntat amb una gastrointiritis. Doncs, tot això... No, no, una malaltia no, són les quatre malalties, eh, efectivament.
Doncs tot això fa que el seu estat de salut no millori en aquest cas i des de feia dos dies en aquest cas estava ingressada a l'Hospital Quirón Sagrado Corazón de Sevilla on ahir a la tarda els seus familiars van decidir finalment que es traslladés al Palau de Dueñas a la seva residència per continuar allà el tractament on des d'aquest matí estava acompanyada dels seus fills i familiars i també d'un sacerdot confessor i amic d'ella que va anar a visitar-la.
Home, això vol dir que... Un sacerdot confessor o... O sigui, si tu vas a un lloc i ja et ve un sacerdot confessor... Bueno, no? La cosa està... Cristina, digues alguna cosa? No...
Sí, la majoria de comentaris en aquest cas de Twitter van per aquesta línia, molts llocosos, això sí que no sé com... A veure què diuen, perquè Manolito diu algú que ha viscut la seva vida a tope sense pensar en el que diran mereix el màxim respecte, la duquesa d'Alba, per exemple. Sí, en aquest cas Pirola Estranya, destaquem una altra gran quantitat de comentaris que hi ha hagut d'aquest estil, és el de la Carla.
i diu que la immortalitat que se li atreveix a la duquesa d'Alba és degut a que és quasi impossible que passi a millor vida. Ha viscut bé, no?, la duquesa d'Alba? Sí, però aquesta dona que està viva, no? Sí, és el que molta gent comentava, que sembla que l'estan matant abans d'hora, no? I, per exemple, Sargento de Hierro diu que si la duquesa d'Alba es mor el mateix dia que Isabel Pantoja entra a la presó, Twitter i Telecinco exploten. Sí, Twitter raó.
En fi, així i tot a la tarda, jo tenim el telèfon a la nostra educadora canina particular, que és la Roser Arcs. Roser, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, Roser. Què tal? Com estàs? Com va tot? Doncs molt bé, aquí fent un cafetó, vida nova, tranquil·lament. Ja, és que no t'ho molt tranquil·la, eh? Ah, sí? Sí. Si vols no et mero, eh? No, no, no, no, no, no.
No, no, mira, tornava a posar la música de l'Espai Essència, de Montse Ferraz, amb tranquil·litat, perquè avui no volem destorbar aquest cafetó que estàs fent aquesta hora de la tarda, tot i que volem parlar dels gossos, com cada setmana, de l'aprenentatge des de l'estimulació mental concretament, no? Sí, vam parlar ja, bueno, vau parlar amb l'Albert, de fet, que us va explicar que teníem una habitació a Doc Bill Beach,
on el gos investigava i assolia reptes, també, no? Jo m'ho vaig imaginar com una mena de gran prins dels gossos. Amb cartrons per allà, no? I coses per tu, per ficar-se. Va variant, va variant. Està molt bé. Això és una mica una habitació que haurien de tenir totes les cares que tinguessin gossos. Sí, un luxe, també. De fet, una miqueta ho volia enfocar per aquí, no? Que és evident que no tothom es pot permetre el luxe de tenir una habitació per a gossos, o fins i tot...
Hi ha pot haver algú que pensi que no cal, que de fet no hauria de caldre, no? Però avui enfocarem en això, en solucions més petitones i més a l'abast de tothom. Bé, doncs avui anem per aquí. Com aprendre a estimular mentalment el nostre gos? Tens propostes basades en la lliure interacció amb els objectes i l'entorn, no?
Sí, mira, de fet, us he de dir que he començat un blog, que és que el volem seguir, que serà l'educació canina per ara. No s'ho volem seguir, és que el posarem al Facebook del programa perquè així la gent no ho pugui veure, el Facebook de Penyalmorro, com es diu el blog?
RoserArtsEducacióCanina.blogspot.com RoserArtsEducacióCanina, una cosa meravellós. D'acord, i llavors el tema és que ahir vaig publicar la meva primera entrada i parlar una mica de l'estimulació mental, però em vaig a donar, ho vaig introduir en una història que vaig explicar sobre com havia vist jugar la meva gossa amb tots els joguinets que tenia, no? Sí. En quin ordre ho havia fet, de quina manera...
I això em va portar al moment de la descoberta, que l'important, més enllà de deixar-li el com amb les joguines, com fem a vegades perquè es queda sol, i això arriba un moment que no funciona, perquè sempre és el mateix. Llavors deixa de ser interessant. El gos ja sap com funciona i probablement, si és un gos que té problemes per quedar-se sol, al cap de les altres vegades que li han deixat el com, no serà funcional de veritat. No...
No quedarà tranquil el gos. I llavors com ho podem fer per millorar aquesta situació? Doncs mira, si en la mateixa situació, ho juguin amb menjar, podem amagar diferents joguines petitones amb un poquet menjar per diferents llocs i que les puguin anar trobant. Arribarà un moment que també ell buscarà i hi haurà llocs que ja els tindrà vistos. Amagar per la casa... Per la zona on es quedi el gos, que no sempre es queden per tota la casa, sí. Inclús deixar un pot i que a sota n'hi hagin...
Però, per exemple, si el gos acostuma a estar al metjador, podem posar un sota del sofà, una cosa així que hagi de... No tan complicat, no? Per exemple, que siguin coses aconseguibles. O sigui, que el gos pugui resoldre el repte que li poses. Clar, si el poses sota del sofà, molt probablement no l'acabis frustrant, perquè és quedant allà i no podrà arribar. Per exemple, en comptes del sofà, doncs, sota un coixí, no? Que el pugui aixecar fàcilment i trobar-lo. Per exemple, sí, o...
pots o taps, inclús, si deixem un parell d'altres de taps d'aigua, d'alguna ampolla, també serveix. Qualsevol cosa. En realitat, el que us venia a explicar també avui és que la creativitat el poder, en aquest sentit, no? Que pensem que la clau és que sigui una mica nou pel gos, no necessàriament nou del tot. Pot ser una pila de jovines on hi ha gent de noves i de molt velles, que no fes temps que no veiés. I que tingui llibertat per tocar-ho, per mossegar-ho, per...
per olorar-ho, per llapar-ho, no?, tot el que sigui. Llavors, jo em mando de la tele que es queda allà a sobre. Si no té res més, pot ser això, però a nosaltres no ens ve de gust, no?, que es rossegui i es rossegui. Llavors, si li posem fàcil, perdona, eh?, si li posem fàcil, anir a buscar. És qüestió de muntar-li coses estratègiques.
I en aquest cas, un cop has fet, per exemple, un dia aquest exercici, després, l'endemà, si li vols tornar a fer, és recomanable posar les juïnes amb el premi... A llocs diferents. No repetir, no?, per tal d'estimular també l'olfacte i tot això. Sí, o pujar alguna cosa del carrer, un tronc, una fulla... Això, sobretot, també... És un estil de teràpia que has fet servir molt per gossos que tenen por, que tenen molt d'estrès, encara.
I sobretot amb menjar perquè el busquin, a no ser que tinguin molta ansietat amb el menjar, que llavors no recomano treballar amb menjar, eh? També us ho dic. Per dir que tots aquests jocs el que poden arribar a fer és, per exemple, que en lloc d'arrossegar les potes de la cadira o, no sé, bordar els veïns, estigui pendent d'altres qüestions, no? Sí, el que passa quan han de...
És com de fer un puzzle per ells, per tu és molt fàcil perquè has guardat el pinsollà o el trosset de Frankfurt o el trosset de formatge o el que sigui, però el gos segons quin puzzle li poses, quin repte li poses, doncs li costa una estona de desxifrar-lo. Aquesta estona que està pensant que potser són 5-10 minuts, molt probablement el tindrà després un parell d'horetes relaxat. Realment els nivells hormonals del cos, hi ha un relax real, orgànic, i descansen.
El que passa moltes vegades amb gossos que han de passar moltes hores a casa sols és que s'acaben avorrint i acaben desenvolupant, doncs, això. Unes segadetes a les coses o ells mateixos inclús es rasquen o es llepen i es fan alguna ferida. Però això, a banda de fer-los aquesta mena de joc i d'estimulació quan nosaltres potser marxem de casa, també se la podríem fer estar nosaltres allà per veure... Sí, molt ben vist, això.
Perquè, de fet, és important que ho fem així, que no sigui només quan es queden sols. Si no arriba un moment que associen, que quan els hi muntes alguna història i acaben perdent l'interès. Hi ha tots gossos que han perdut l'interès, inclús en el menjar, en els premis que poses. Ja saben que marxes i no volen res.
I en aquest cas, a banda de variar fent-ho nosaltres presents quan no som i anar variant això, és recomanable variar els premis o si li agrada una cosa només o, jo què sé, algun tipus de gominola determinada d'agost que li agradi, és recomanable posar-li sempre aquella, ja que li agrada o... Mira, jo això no t'ho puc dir, és que a tu no t'agrada menjar cada dia el mateix. Home, no, clar.
Llavors jo penso que amb ell realment variar, si són cosetes que li agraden estar bé. I també recomano que si no fa falta, si realment no tenim un gos que ho passi molt malament i que necessiti de menjar, intentem buscar estratègies que no siguin de menjar. Si el gos rossega potes i és que té certa encetat a la boca, doncs posem-li fàcil, posem-li materials que pugui rossegar i no a moda de joguina els deixem per la casa. O sigui, no a moda de joguina els deixem per allà
i que se'ls trobi. Això és una bona teràpia feta durant uns dies perquè el gos baixi aquesta ansietat i deixi d'arrossegar el sofà o sigui el que sigui, la sabatilla, cadascú.
I, Roser, en aquest cas, si volem, en aquest exemple, per exemple, que el gos està arrossegant o la pota de la taula o el que sigui, si li posem un trosset de fusta, és millor la fusta per arrossegar que potser un que sigui tou? Jo crec que s'ha de posar variat. El que passa és que si el gos és jove o no té criteri encara perquè ve d'algun trauma o ve amb una ansietat molt forta i és un gos d'aquests que aspira, que aspira en coses pel carrer,
A aquest gos no li pots posar qualsevol cosa perquè no té encara un criteri per veure què es pot menjar. No investiga, no descobreix, allò. És una altra cosa. La importància de l'estimulació mental o del puzzle, del repte,
Jo crec que és aquesta, que tingui la descoberta aquesta, que és la protectora que no és el mundó. Mira, 20 minuts que ha estat el gos, en aquest cas la teva gossa, jugant i entretenint-se amb històries. Convido a llegir-ho perquè són reflexions, tampoc no són veritats absolutes, però són reflexions que...
que faig, de xerrades amb l'Albert, de coses que veig, i l'altre dia, justament, van ser tres joguines, està d'observar un munt d'activitats, gastant molta energia, quan això ho pot fer tranquil·lament en un espai d'un menjador de casa, per exemple. No, aviam, està bé sortir, però això, per exemple, és una bona...
6 i 25 de la tarda, fem una pausa de no re i d'aquí uns moments les aplicacions mòbils amb l'Eric Pomar. Fins ara. Soc Agustín Arriba i em vi bé. Puta. Adeu. Ara bé. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Taspers, 98.1 Ràdio Taspers, 98.1
Un minut i arrem a punt de dos quarts de set de la tarda. I, per cert, Eric, una cosa. Mira, m'acaben d'enviar un missatge ara mateix. Ara? Sí, ara. Ha entès el mòbil que em diu... Escolta, diu, l'Eric Pomar acaba de sortir al 3.24. Què dius?
Què diu? T'ho juro. Però tu ho saps, Eric. No ho sé. Perdona, Sergi Puan m'ha enviat. Diu, per si ho vols dir, ja ho he dit, diu, ha sortit de fons. Diu, en una aula de l'institut.
De què? No ho sé, a una aula de l'Institut de Sant Just. Però si jo no... No he vist mai que... Us han vingut a gravar avui a l'Institut de Sant Just, no? Que jo sàpiga, no? Fa uns dies us van venir a gravar. O fa anys? Bueno, fa anys, sí. Ah, doncs potser és a... Imatges d'arxiu. Després ho miraré a casa. Imatges d'arxiu. Bueno, doncs merci, eh?
El famós Sant Lluís d'avui. Per cert, esteu també amb la Setmana de la Ciència a l'Institut, no? Ja que parles d'això. És que tot quadra. Què era això de la Setmana de la Ciència? És una setmana en què es fan tot projectes relacionats a l'Institut amb la ciència. Per exemple, es fan el sistema solar, maquetes del sistema solar, d'ecosistemes, coses així, matemàtiques, coses relacionades amb físics, tot això.
A tots els cursos? Sí. Tu fas quart d'ESO. Faig quart d'ESO. I què esteu fent a la vostra classe? Sobre aquest tema? Nosaltres, com a classe, no estem fent, sinó estem fent amb l'adaptativa de física, que estem fent un decímetre cúbic. Saps? Apassionant, no? Molt. Un metre cúbic, perdó. Ah, un metre cúbic. Ah, vale, vale. Llavors sí.
I què? Per això Estem fent per demostrar Per demostrar Si feu un metre per un metre per un metre Que s'han de fer tot això amb cubs De 10 per 10 Per demostrar que aquests cubs de 10 per 10 És un centímetre cúbic Llavors per demostrar que mil centímetres cúbics És un metre cúbic Eduard Ponset us visitarà en algun moment És possible En fi, dit això Un aplaudiment per la Setmana de la Ciència de l'Institut de Sant Just
Anem cap a les aplicacions mòbils, que una mica són també ciència, no? Hi ha moltes aplicacions del mòbil que tenen a veure amb aquesta disciplina, perquè, per exemple, no sé si és el cas de Sleep Better, que és l'aplicació estrella que ens porten aquesta setmana.
Sí, és una alarma intel·ligent molt interessant. Ah, sí? Per què? Perquè, bueno, primer de tot, ets els creadors del roomtastic, de les aplicacions aquestes per córrer i de bici i tot això. Que fan els mapes per on vas a córrer, et diuen les calories que has gastat, etcètera. I per si tot això no has dormit bé, no?, treuen aquest. Exacte. El despertador, no?
Doncs sí, una de les coses interessants d'aquesta aplicació és que abans d'anar a dormir... Espera't, espera't un moment, espera't! Tu li dius que t'has de despertar, per exemple, entre les set i les set i mitja i poses el telèfon a sota del coixí boca a baix.
O sigui, boca avall, a sota del coixí, d'acord? I, bueno, carregant-se i l'has de posar en mode avió, diguem, perquè ningú et molesti. Sí, però això no és molt nociu per la salut, posar el mòbil a sota el cap? Jo això ja ni entro ni surto. Això ja és problema seu. Després surten estudis dient que els mòbils fan unes cancerígenes i no sé què, però vaja...
Però bé, ens hem de posar ja el mòbil a sota del coixí. Sí, i l'aplicació, bueno, diguéssim, el mòbil a través del giroscopi de l'acceleròmetre et fa una anàlisi, o sigui, de quan tu dorms, i així ella calcula tota l'estona, o sigui, a través del giroscopi això detecta els moviments que tu has anat fent allà al llarg del... o sigui, de quan estàs dormint. Ah! I per exemple, si tu li dius que t'has de despertar entre les set i les set i mitja, mirarà quin és el moment més òptim per despertar-te.
Ah, què dius ara? Sí, vull dir, no et despertarà... Per exemple, et poso un exemple. A les 7 i 5, per exemple, t'has mogut o has donat la volta o has tingut un mal son o qualsevol cosa, d'acord? I tu et tornes a posar a dormir. I ara estàs 10 o un quart d'hora sense moure't. Llavors et despertarà allà. No despertarà justament quan acabis de moure't. Et despertarà quan no et moguis. Exacte.
Clar, perquè si et desperta quan t'estàs movent potser et lleves malament, no? Sí, sí, sí, és fatal. Llavors busca el millor moment on estàs més relaxat per també tocar els nassos i despertar-te. Et desperta gradualment, eh? O sigui, et va fent petites vibracions, després hi ha una vibració més forta i amb el so.
Ah, molt bé, eh? I ja t'enteres bé de... Sí, sí, jo l'he provat d'inventaràs, eh? Bé, clar, no, estava pensant que... Trobo a faltar una cosa d'aquesta aplicació. No, no, perdona, Cristina, però estava pensant que de vegades quan tens un malson, per exemple, que fas... I et despertes com de cop, a mig de nit, clar, això és fatal, això és fatal. Per tant, el que fa que és despertar-te quan t'has de despertar...
Tranquil·lament, sense moure't, de forma relaxada. Ara, a ningú ens agrada que ens espertin. I aquest rellotge també té les opcions que ho fem tots. Armar 5 minuts del matí? Ah, sí, sí que ho té. Això és el que he trobat a faltar, perquè jo me la poso a 3 quarts de 7 del matí i vaig retardar.
Retardar, retardar, retardar, mitja hora així. Perdona, jo he conegut gent que fins que sona la primera alarma. Fins que es lleven, ha passat com dues hores, eh? O sigui, ja van anar amb molta tralació. Què dius, home? S'han de llevar a les set, se la posen a les cinc. Perquè així ja van fent, amb aquells cinc minuts més...
Són els millors. Llavors què fa? Aprofites i des de les 5 de la matinada fins a les 7 estàs... Ostres, però és una mica bèstia, no hi ho faig mitja hora, no dues hores. Hi ha gent molt malalta que fa el... Però és millor fer-ho dues hores abans per anar fent i dormir millor i descansar millor almenys durant aquestes dues hores?
No ho he provat. Canveus cara de doctor Estivill? No, però potser saps com els va la vida, aquestes persones, s'hi acostumen a anar bé, tranquils, relaxats. Són persones una mica tagades, eh? Són del món de la ràdio, vull dir, imagina't. Ah, mira, potser per descansar? A veure...
En fi, aquesta aplicació és gratuïta per iOS i per Android. Exacte. I alguna cosa més que vulguis afegir? Bueno, sí, us aprofito ja per dir que ja que hem parlat de l'aplicació, o sigui, de la Setmana de la Ciència, dic que hem tret l'aplicació de la Setmana de la Ciència des de... Què dius ara? Sí, des de l'Io de Informàtica. Home, això no m'has comentat fa un moment a la Setmana de la Ciència.
Ah, bueno, però ja ho tenia apuntat per després. Vale, vale, vale. És que si no, se'm trencaran altres esquemes. Vale, vale. Llavors, a veure, explica'm. Tornem a la setmana de ciència a l'institut. I heu trobat una aplicació especial mòbil. Sí. De qui va ser idea? Bé, era una de les tasques, diguéssim, que havíem de fer a l'optativa d'informàtica, que estem fent aplicacions, de l'institut. I bé, hi era un concurs que es feien, es presentaven a tot. Ha sigut el Guillem Gràcia i jo. Què dius ara? Sí, hem guanyat. Enhorabona, Eric. Moltes felicitats.
I, bueno, dir-vos que l'aplicació està... O sigui, l'Institut ha autoritzat els alumnes a portar mòbil durant tota aquesta setmana i a fer-lo servir, diguem, als passadissos i tot això, val? Llavors, l'aplicació... Segur que la gent només utilitza l'aplicació, no? Exacte, exacte. No utilitza altres com Guatja per Facebook, segur que no. No, home, no. Vale, vale, vale.
Bé, a l'aplicació es podrà consultar tota l'agenda d'activitats que es facin durant tota la setmana. És més, tu pots entrar amb el teu correu i llavors cada dia t'enviarà una notificació dient totes les activitats que es facin en el dia. Després tenim un hashtag en el Twitter que és setmanaciènciainsantjust2014. Setmanaciència i és Sant Just? Ins, Ins Sant Just. Ah, Ins, perdó. Setmanaciència, Ins, Sant Just 2014. Sant Just tot junt o ST Just?
No, no, tot junt. Tot junt, eh? Sanjus.com. Ai, Sanjus 2014. Una mica llarguet el hashtag, eh? Sí, però és que així ens asseguraven que no hi haguessin confusions. Ja, ja, ja. Llavors, des de l'aplicació pots veure el hashtag i, bueno, pots pujar imatges, pots... de tots els projectes que s'estiguin fent. Després tens un joc tipus quiz, diguem, per quatre preguntes, o sigui, set preguntes que et fan. I l'has dissenyat tu tot això? M'encanten aquests jocs. A veure, podem fer el joc o no?
Bueno, sí, sí, si vols. Sí, fem el joc, fem el joc. Per res, és un joc molt, molt senzill. Pregunta, pregunta, va. Primer de tot, què és la ciència? Et pregunta, o sigui, et dona diverses opcions, quatre opcions. A veure quines són. Que és conjunt de coneixements, conjunt de persones, conjunt d'elements, ningú en les respostes anteriors. Ai, merda. No, no, no. Que no sigui el vasolí, també. No, ja ho sé. Correcte. Correcte, noi. Per exemple, eh, per exemple.
Aquesta és l'aplicació de la setmana de la ciència Que està al Google Play Com es diu? No, es diu SDC 2014 SDC 2014 Que és setmana de ciència 2014 Enhorabona i felicitats En fi, ràpidament repassem el rànquing de les aplicacions més descarregades per Apple En cinquena posició trobem Sniper 3D
Sí, és una aplicació que has de disparar des de dalt d'un edifici amb una metralleta amb uns dolents que estan al carrer. En quarta posició, Candy Crush. Oh, continuo jugant, eh? Sí? Estàs malalta, Candy Crush, eh? Ja, és que em fa molta ràbia, he d'acabar-ho. Ja. I no s'acaba mai, ho han ampliant, ho han ampliant. Com pica, Cristina. En tercera posició, Stick Hero. Sí, és un joc que has d'anar saltant i has d'anar passant obstacles amb una mena de monstre.
En segona posició, Monster Dash. Sí, és l'aplicació de la setmana d'Apple, és a dir que aquesta aplicació en teoria és de pagament, però Apple la posa gratuïta. Aquesta setmana sí, jo us recomaneu que us la baixeu encara que la borreu després. Bé, has d'anar passant per un circuit carregant uns monstres i uns zombies. I en la primera posició Candy Crush Soda Saga, que és l'última que hem tret, no?
Sí, vale. Una cosa, excepte els Candy Crush, la resta em fa la sensació que han variat bastant, eh, aquesta setmana. Sí, sí, sí. Sí o no? Però molt de monstres, no? No sé què ha passat. Hi ha alguna cosa... És la setmana, una mica... Després de Halloween, la gent s'ha quedat una mica així orfa de maldat i llavors el que fan és agafar monstres... No sé què inventar-me, Cristina. No, no, té tot el sentit del món, Jordi. Molt, molt, molt. Bé, passem ara les més descarregades per Android. En cinquena posició, Candy Crush. Sí. És a dir, quarta posició, Casi Caigo.
Sí, és el programa... Bé, el joc del programa de l'hora caigo. Sí, de l'Arturo Valls, i què és a fer el joc? Res, preguntes, i tu has de posar els peus... Els dits. Els dits. Ah, que guai. A la pantalla, diguem, que surten les plataformes on normalment tens els peus, si vas a l'hora caigo, i ja està, i després, si t'equivoques, els caigues, és com si sobréssim. Sobra allò, però no hi ha una descarrega elèctrica o alguna cosa així als dits. No, no, no. En tercera posició, mando distància?
Sí, només serveix per si el teu mòbil té els inflarrosos, que són molt pocs. I a la tele també, no? Per cert, escolta, ara que estem parlant d'aplicacions de comandament a distància i tal, estic supercontent perquè vaig descobrir la tele d'una aplicació que tu pots controlar el mouse de la pantalla del teu ordinador a través del wifi i tu estàs espetxorrat. Bueno, ja no et dic res, si tens la pantalla allà connectada a la tele...
Tu, directament, al sofà, sense haver-te de llevar, podem veure tot el que tu fas a l'ordinador tranquil·lament, vídeos de YouTube, les teves pageses preferides, el Facebook, a través de la pantalla del mòbil. I vas movent el cursor i el mouse, has patxorrat el sofà sense haver-te d'estar assegut davant de la cadera de l'ordinador. Saps el problema d'aquestes coses? És que les aplicacions no ho acostumen a ocupar molt o són de pagament. S'hauria de fer un especial d'aplicacions útils?
Aquesta és gratuïta. És gratuïta, però quan ocupa. Perquè, clar, és cada... Home, no ho sé. És important, eh?, el que ocupa. Ho sap l'Eric molt bé, eh? Sí, però no ocupa 300 megas. O sigui, ocupa poc. També està per l'iPhone. Gratuïta, també. En segona posició, tenim de les més descarregades aquesta setmana d'aplicacions mòbils amb el tema Android, una cursa de bicicletes. Sí, és una bici de trial cada dia saltant obstacles. Molt bé. I en primera posició, Candy Crush, so de saga, eh?
Candy Grace a tope Anem cap a l'aplicació friki de la setmana Avui ens portes Darth Vader canviador de veu Què és això? Us ho ensenyo A veure
Tracta que tu has de gravar-te dient una cosa i el Darth Vader, entre cometes. Ah, i tu... Ah, puc provar-ho? Jo soy tu padre. No, no, tu em pots dir-nos mal. Ah, vale, vale. Espera, espera. No et cal el teu intercambiador de veu. Què era això? Això és l'aplicació? Sí. Però quan parles? Ara gravo jo, eh? Va. Hola, Jordi. A veure...
A veure, no. Però digues, jo soc tu padre, a veure si ho dic igual que la pel·li. Jo soc tu padre. Jo soc tu padre. Que no t'has de saber. Respira una mica, fes. Fes-ho tu, Cristina, jo estic angusticat. Cristina, digues, respira així fortament i després digues, això és la penya del morro, a l'aplicació. Vinga, és gratis.
Això és la penya del morro. T'he vist molt fineta.
Home, ja, acabo el millor. Quin mal rotllo. No sé què dir-te, eh? No sé què dir-te. Home, s'ha de posar una mica, no? Perquè ho va fer encara més. Un Darth Vader que es maquilla i es tinta llarres. En fi, doncs aquesta és l'aplicació, que el número està per Android si la voleu aconseguir. Eric, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies a la setmana més i ens retrobem dimecres que ve. Que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa darrere.
De fet, no és una pausa, és un separador de gent que ens vol saludar dels comerços de Sant Lluís i tornem a aquells moments amb el casal de joves i el Sergi Herrada, que avui jo crec que tindrà temps, el Sergi, eh? Fins ara. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Un nom. Una calva. Un nom, Alejandro. Un cugnom, Fernández. Alejandro Fernández, bona tarda. Hola, molt bona tarda.
Bona tarda. Bona tarda, què tal? Quanta temps, eh? Que és la teva vida? Com estàs, nen? Molt bé, molt bé. Encantat de ser pare. Com va la família, nen? Molt bé, molt gran. Com va, sí o no? La pileta molt gran, molt gran. Quant pesa, quant pesa? Doncs prop dels 12 quilos ja, eh?
Us desperta a les nits o no? No, això, o sigui, menja molt bé i dorm molt bé. Oh, que bé. Home, així repetireu, no? Quina sort. Sí, sí, sí, ja estic amb això, eh? Opa, molt bé, no? Està sent allò. Bueno, va, si no cal fer-ho tan explícit, ja s'entén. Va, Alejandro, parlem del casal de Joves perquè aquests propers dies teniu alguna coseta, no? Per aquí o què? Sí.
Per on vols que comenci? Com que no tinc cap info, sí, tu mateix, perquè no sé què hem de parar al futur, saps? Mira... És que visc al límit, Alejandro, truco casals sense guió, en fi, vaig així. Aquest cap de setmana farem una nova sessió de la Book Session, que és un concert empàtic format aquí a la sala Utopia i començarà a partir de les 7.00.
Sempre hi ha, com a mínim, un grup d'aquí dels books, per això ve el nom, no? I tindrem, bueno, que el grup són Brit, que són una formació molt, molt nova, o sigui, tenen molt poc repertori, però, bueno, és un espai perquè facin pràctica del directe, i després tenim un grup convidat que es diu Con Dos Cojones. Ah, perdó, qui l'ha convidat, aquest grup?
Aquests són amics de... Ah, vale. Perquè, clar, tots els que toquen aquí els bucs d'assaig es coneixen o toquen en un o dos grups. Llavors, doncs, el bateria d'un grup té un altre grup i tal. Ah, vale, vale. I fan aquí... Són coses. Sí, sí. Són movides, nenes, són movides. Ja ho saps, ja ho saps. Bé, i això serà aquest dissabte, dius. A quina hora? A partir de les 7. Entrada gratuïta i, bueno...
suposem que durarà una hora, una hora i poc. Molt bé. Hi haurà algun tipus de servei de bar o catering? No. Tenim una màquina del vending. Hosti, la mítica màquina de vending de coses molt sanes del casal de joves, no? Sí, senyor. Escolta, saps que no hem parlat mai d'aquesta màquina? I mira que portem... No, és el que et anava a dir, eh? És que...
amb el form, que és minúscul. Hem tingut aquí anys. I la màquina, que és el doble, el triple o el quadriple, imagina't. Escolta, parlem de la màquina. Què hi ha?
Anem per botons A 1, a 1 A 1, fombella A 2, fombella És a dir, i fins a 5 hi ha fombella, no? No, no, no Tenim dos de cola Light? No, no, no Aquí cola por la vena Teniu preservatius o tot és alimentari?
Com? Teniu preservatius, per exemple? Nosaltres, des del punt d'informació, fem lliurement de preservatius. Ah, però no està en la màquina, no? No, no, no. I no hi ha una pare. Jo ho dic perquè hi havia una època de la vida de tots els joves de Sant Just que si volien els preservatius gratis anaven al casal, saps? Vull dir-te, era per això. Bé, dos, toca junt i dos. Doncs això, tenim dos coles, tenim trina... Ah?
Aquarius i suaps. Ah, molt bé. Les begudes energètiques... I menjar. Abans teníem suc...
Però no, es veu que els nanos no... No els hi va el tema, eh? Però no hi ha un kit-kat o alguna cosa així? Bueno, tenim una altra de... Ah! Que volíem picar una d'aquestes de fruites i tal. Ah, molt bé. Ens van dir, d'on de baix? Per què? Molt natural. Ja, ja, ja. Home. No faran un duro. Clar, no faran un duro. Si tu comences a posar una poma, no? Una pera i aquestes coses que posen. O una barrita energètica. Que no vols que no faran negoci, el casal? No.
Clar, això és d'anar a la bona aigua. Tira més el KitKat, el Kinder Bueno i coses així, no? Aquest jovent que no... No, no en sé. Escolta, d'on ja tenen les màquines? Del metro? De la parada que passa a Catalunya? Jo crec que ja estaven aquí. Ah, sí? Quan van fer el casal, estaven ja aquí. Però el de dins ho aneu renovant, no? Home, sí. Cada dimecres. Un nano aquí. Sí, el del...
El de Matutà, no. El de Coibes, no? Un d'aquests. Aquí a la ràdio ve el de l'aigua de Sant Hilari i poca cosa més. Para de comptar. No tenim una... No hi ha màquina. Ni de menjar, ni de beure. On la posem, si no ens hi cap? Si entra una màquina d'aquestes hauríem de sortir nosaltres. Mira, però aquí hi ha una planta que jo no sé què fa, eh?
No, no, perdona, però com que no saps què fa? Aquesta planta de l'estudi 1 dona una mica d'oxigen, dona alegria, perquè això està tancat, si no, encara us ofegaríeu més. Però és de veritat o és d'aquestes de plàstic? No és dels xinos, no, és de veritat. És una planta... Doncs serà aquest. Bueno, que hi ha penya que en fot d'aquestes de plàstic. Sí, no, el que passa és que la veig una mica malament, aquesta planta. Què li està passant? Que s'està morint o alguna cosa?
És que la vau canviar de posto, estava fora de l'estudi, ara la vau entrar... Perdona, perdona, jo a la vau no, jo no vaig fer res, eh. Bueno, no sé qui. Ah, a la van, a la van, si ho de cas. Ah, doncs la van canviar de posto i no... Sí, és que la vaig dir una mica trista, l'hauríem d'atornar o alguna cosa, perquè Alejandro, ja han començat a fer els... bueno, com a dir, les llums de Nadal, vosaltres teniu llums de Nadal al casal o no? No, a vegades ens porten un arbre i tal, però no, no. Qui el porta? Sí. Algun noi?
No, bueno, de fet, l'Ajuntament, com que d'acord una miqueta, però res, un arbre així, clar, la cosa no està com per botar un pi aquí. Un arbre ja mig moribond una mica, no? Bueno, qui diu un arbre és mig fam de bonsai, saps? Ah, molt bé, està molt minimalista. Ens quedaria molt bé un pi fora. Nosaltres ja fem.
Perquè un abet, però de 30 metres d'alçada. Clar, a l'exterior, davant, a l'esplanada que hi ha, molt ple de llums, seria preciós. Rockefeller Center, Casol de Joves, una cosa així. Total. Molaria molt. Que sí. No, no, que sí. Plantegeu, Jordi. Sí, i una pista de gel.
Tu anava a dir. I patinem aquí. A què? Eh, parla amb el Lluís Monfort, reig de joventut, eh? Ràpid, eh? No, no, jo et dic una cosa. No és conya, eh? Si fas una votació entre tots els nois del casal de joves per saber si volen això o no, et diran que sí.
Tampoc creus, la gent no és tonta, la gent sap el que vol. Tinc una pista de patinatge o màquines amb fruita i ja et dic... Home! No hi ha color. I si tires una màquina d'aquestes a la pista de gel, bueno, ja... Un combo explosiu. És jugar ja amb la salut de les persones. En fi, Alejandro, alguna cosa més que tinguiu els propers dies al Casal de Joves? Us diré un parell de coses rapidíssim.
Sabeu que tenim l'àstrid del celler de Can Mata, col·labora amb nosaltres fent els... Els tastos. Els tastos, que aquest trimestre ha sigut viticultura, que és una miqueta d'iniciació en tot el món del vi i tal. Sí, sí. Doncs aquest diumenge, crec, que se'n va en el celler L'Uxarell, crec, de Virubí del Penedès, i faran una visita d'unes dues hores i tal. Ah, sí.
I tot és mitjançant aquest curs. I tastaran també algun... Sí, ja hi paren... Una cosa no, però si vas amb l'Astrid... Tastar segur que està. I qualitat, eh? Però ell a la seva vida diària també. No para de tastar. Està al tram baix tastant coses. Però llavors van estar... Què?
Queda, pregunto que si sempre estàs tastant, pots anar amb l'Astrid tot el dia. No, per això sempre està tan content de l'Astrid. L'Astrid quan et veu un bric i tal. Per què? Perquè he de tastar algú segur. Bueno, en fi, ja... No m'hi ha d'anar l'Astrid al programa. Una altra cosa molt ràpida. A informar, que suposo que el Sergi ja us ho va dir, que farem un curs intensiu de monitors en el lleure. Sí, senyora.
Dates, a partir del 20 de desembre fins al 17 de gener, crec. Molt bé, aprofitant una mica la parada estudiantil de les vacances de Nadal, qui vulgui apuntar-se per ser monitor de lleure, tot i que em sembla que no es fa al Casal pròpiament, sinó al Senyor Espí. Bueno, es fa mig i mig. Es fa al Centre Cívic de l'Espí i al Casal. Ah, val, val, val. Depenent de l'horari. Tot aquí a Sant Just, no? Sí. Hi ha preus...
o sigui, hi ha un preu general que són 220 al curs, preus de joves de Sant Jús i o aturats inscrits al SOC de fora de Sant Jús, 200, i preus de joves aturats, inscrits al SOC i de Sant Jús, 180. Molt bé. És un preu molt guai, eh? Sí, i aquesta info la tenen en algun lloc penjada? La tenim a www.casaldejoves.com
Molt bé, sí senyor. Allà, el treball de capçalera, els dimecres, aquesta hora de la tarda. Casaldejoves.com. Poca broma, que és un... Jo ho he comentat alguna vegada, una adreça mundial. Casaldejoves.com. I és el de Sant Lluís. Mira si hi ha Casals de Joves a Catalunya. Tu poses Casal de Joves i ara ja no sortim els primers perquè, mira, hi ha molt pirat aquí. Però sí, sí.
A veure, vaig a posar Casals de Joves al Google, a veure qui és el primer que surt. Més que res per... Mira, no és el primer, però ojo, que és el segon. És el segon. És el segon. És el primer Casals de Joves. Perdona, el primer és la Federació de Casals de Joves de Catalunya. Doncs abans era el segon.
I com és que s'ha canviat? Perquè han pagat, ho paga la gent. Tenen pasta, això sí que tenen pasta. Bueno, en fi, i el tercer, ojo que el tercer és Casal de Joves de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I el quart és Casal de Joves de Sant Just d'Esvern. O sigui, dels quatre primers, si tu poses Casal de Joves a Google...
Tres, com diu la Cristina, són nostres. Li fariu les visites que rebem d'arreu del món, eh? I ara poca broma, eh? No, normal. La gent de qual a l'Umpul, com a loca, posant Casal de Joves. De tot arreu, t'ho juro, eh? Un dia el Sergi ja us explica. Això pels intercanvis, eh? Que fan... I el cinquè posa Casal de Joves al Boulevard, eh? Que aquí ja trenca una mica el tema, que aquests són d'Espí Jove, que és aquí al costat. Per tant, al Baix Llobregat, on fa, era internet. El tercer, estem a tres, no?
Sí, del top 5 a 3. Correcte. No hem preguntat, senyorita. En fi, senyorita, moltes gràcies. Que vagi molt bé. Així ens tornem a trobar aviat. Alejandro, una abraçada. Que vagi bé.
Bé, recte final del programa. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria, trending topic a Twitter? No ho tinc molt clar, eh? Vaja. Hi ha hagut moltes coses. Podrien ser les màquines aquestes expenedores d'alimentació, pista de gel. Pista de gel, eh? Sí, aclamació popular i Darth Vader. T'agrada. No ens quedem amb pista de gel, eh? Molt bé. Jo poso, perquè la faci un jordi. Sí, sí, jo també. Vull patinar. On s'ha de firmar.
Bé, gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui, a l'Andrea Bueno dels serveis informatius a les notícies, a la Clara Narvion de la revista Time Out, al Pau Marcos des d'Oxford, al Mama Estic B, i a la Montse Ferraz avui parlant de la meditació d'Espai Essència a la primera hora del programa, i a la segona la Rosé Ars d'Educació Canina, l'Eric Pomar, a les seves aplicacions mòbils i l'aplicació que han fet des de l'Institut de Sant Just.
que jo ja me la descarregaré, SDC 2014, i a l'Alejandro Fernández, ara fa un moment, al casal de joves. Cristina, moltes gràcies. A vosaltres, fins demà. Que vagi molt bé, ens retreguem demà a partir de la setmana. Ara veiem l'Andrea Bueno i les notícies de Sant Just. Que vagi bé.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Cuando de veras se quiere, el miedo es tu carcelero. Y el corazón se te muere si no te dicen te quiero.
y cualquier cosa te hiere como a mí me está pasando que me despierto llorando con temblores de agonía porque tus ojos mi vida y ese color de tu pelo
Aún dormida me dan celos, gitano, gitano, del alma mía. Miedo, tengo miedo, miedo de quererte. Miedo, te tengo miedo, miedo de perderte.
Miedo, mucho miedo.
Tiemblo de verme contigo y tiemblo si no te veo. Este querer es un castigo, castigo que yo deseo.
Yo en tus palabras no creo ni en las mías tú tampoco. Por tu avena te de loco ya me duele el pensamiento de este puñal que presiento que llenará de agonía.
Mi alegría y tu alegría, gitano, gitano. Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.
Fer pedagogia entre els més joves és necessari per trencar estereotips en clau de gènere. Aquesta és una de les conclusions més destacades del quart congrés de les dones del Barç Llobregat, celebrat el cap de setmana passat a Gavà, Sant Just, Nera Subseu. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició vespre d'avui dimecres 19 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.