de moment per les properes hores encara tranquil·litat amb molt de sol, tot i els núvols que s'han desenvolupat al centre del dia a punts de l'interior i que trenquen una mica la monotonia. Són els símptomes dels primers canvis que sobretot es veuran a partir de demà divendres. A partir del migdia ja s'esperen
ruixats i xàfecs, especialment a punts del terç oest. Durant la tarda, a més, podrien tenir una intensitat forta a punts del litoral hiperlitoral sud i, sobretot, la meitat sud del litoral hiperlitoral central, amb probabilitat, això sí, baixa. En qualsevol cas, a partir de dissabte, parlarem d'un episodi de pluges més general, també de fort intensitat, especialment dissabte, a punts del Pirineu i Prepirineu Occidental. De moment, això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda.
Bona tarda, us parla Jordi Cervantes en ciclisme. La Vuelta a Espanya arriba avui a Catalunya en la primera de les tres etapes que transcorren pel territori. Dotzen etapes amb arribada a Tarragona, ara mateix 34 quilòmetres per arribar a Meta, Pinó, Ferrari i Zingel continuen escapats en prop de dos minuts.
i 4 segons sobre el gran grup. El ballesar David de la Cruz ha quedat despenjat del pilot per problemes al genoll. Recordem que el líder de la prova és Nivali i Joaquim Rodríguez és a 2 minuts i 33 segons del líder. L'espanyol juga avui el trofeu Ciutat de Barcelona contra el West Ham de la Premier anglesa. L'entrenador Javier Aguirre farà jugar els menys habituals i espera que estiguin a l'alçada.
pues tengan minutos, estén a la altura de las circunstancias y jueguen contra un equipo inglés que viene rodado y que seguramente moverá su banquillo, también lo creo, y que agraden que se muevan, que sea un buen entrenamiento serio y que le demos un trofeo a la afición. Eso espero. Per al partit, Javier Aguirre no comptarà ni amb Kiko Casilla i Capdevila a les Junats, ni tampoc Héctor Moreno i Christian Estuani amb les seves seleccions.
ni tampoc amb les darreres incorporacions, John Córdoba i Gabriel Torje. El partit es jugarà a Cornellà al Prat a les 9 de la nit. En Baterpolo, Santi Fernández ha deixat de ser l'entrenador de l'Atlètic Barceloneta després de 12 temporades i ara passa a ser director esportiu. Al seu lloc, a la banqueta, l'ocuparà l'exjugador del Barceloneta, Jesús Martín. Notícies en xarxa
La tarda d'estiu. Una altra manera de descobrir el país a través de la festa, la música i la gent. Cada tarda de 4 a 7 amb Georgina Alterriba a la teva emissora local.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Possiblement aquesta sonoritat us és familiar, i més si heu estat seguint el programa durant aquest estiu. Aquesta peça es diu Sardana de Carnestoltes i és dels creadors del Siri, el tema que hem utilitzat nosaltres a la tarda d'estiu com a sintonia del programa. Avui és un dia especial perquè s'acaba el programa i hem volgut fer-ho així, acompanyats dels creadors del nostre tema, el Siri.
Parlem de La Coixinera, un grup que, a més a més, és de Mataró, la ciutat des de la qual hem fet aquest programa. La Coixinera consta de sis membres i avui tenim els estudis de Mataró Ràdio a tres d'ells, en Dani Álvarez, en Jaume Ponsola i en Fèlix Curado. Bona tarda a tots, merci pel vostre directe i benvinguts. Hola, bona tarda. Parleu-nos primer de tot d'aquesta sardana de carnestoltes. Bé, aquest és un tema que a nosaltres ens agrada molt,
perquè primer de tot és a la comarca, de la banda de Malgrat i de Pineda. És un tema molt festiu i sobretot perquè li hem trobat una base molt moderna, que aquí l'hem fet en format acústic, però és un tema que camina molt, un tema que enganxa i que ens agrada molt de fer els directes. I ara del Siri, necessito saber més coses de la sintonia del nostre programa. El Siri, què me'n pot dir quatre cosetes? Doncs mira una mica el mateix, t'ho dic jo mateix.
perquè el CD també és una melodia que tenim aquí a Argentona, al costat de Mataró, és un ball que es ballava, o que fins i tot potser alguna vegada es balla, i que també és una melodia que entra molt directa, que té molta força, que té molta energia, i amb l'arranjament que hi hem fet, doncs sona bastant allò discotec.
Per això ho vam escollir, bàsicament, perquè era superenèrgica, vam dir, aquesta, aquesta, la coixinera amb el Siri. Bé, un primer apunt musical sobre un parell de cançons que us defineixen, però abans de la vostra música i de les vostres novetats musicals parlem de Mataró, la vostra població i on ens trobem ara mateix. Tots els membres de la coixinera sou de Mataró, nois? No, no. Què ha passat aquí? A veure, quins foresters tenim a la coixinera?
A la coixinera, bàsicament, hi ha una forastera que és de Manresa. No és maresmenca? No, no, és de l'Albergadà, del Bages. Ai, ai, ai. Ai, ai, la geografia. Sospesa amb geografia. A banda de la manresana, la resta són mataronins. Sí, podríem dir que sí, ara sí. Sí, tots vivim a Mataró, o sigui, venim de la comarca alguns, però bàsicament som de Mataró i ens sentim mataronins tots plegats.
Llavors, la vostra música té mataró, té ingredients de mataró. Què hi ha de mataró a la vostra música? Home, bàsicament hi ha una sèrie de trets que defineixen. D'entrada, el repertori. El repertori que està basat en la música popular d'aquí, que passa que nosaltres li fem un pas més, la transformem a la nostra manera. Després els instruments, que són els propers, el flaviol, el sac de jameix que aquí a la comarca...
és conegut com la coixinera, els gèneres de ball que tenim i que toquem, no ho sé, una mica, moltes sonoritats que sonen per la festa major, algunes músiques que nosaltres hem fet, perquè el Jaume, per exemple, és el compositor de la Fogonada, que és la peça que es balla per Sant Jordi en els voltafocs, jo també n'he fet alguna de carnestoltes que toquem en el disc, per tant, que són sonoritats que quan hi ha festa a Mataró sonen.
Perfecte, per tant, totalment arrelats, eh, la ciutat? Això, sens dubte. No sé si és bo o dolent, però sí. Home, és bo, és bo. Diem que és bo, per suposat, sense cap mena de dubte. Com us ha vist néixer Mataró? Com s'inicia la coixinera? A veure, Fèlix, que no m'estàs dient res. Bé, la coixinera s'inicia arreu de la decisió que en el seu moment eren els ministres de la palla,
Era un grup que ja també havia hagut aquí a Matarot, també durant bastants anys, no sé si 8 o 10 concretament. Jo no formava part concretament de la coixinera, perdó, dels ministrils, però en Jaume i en Dani, per exemple, sí. Aleshores, arreu que els ministrils de la palla es van desfer com a grup, doncs en Dani, en Jaume i en Jordi Terradellas, i en Joan, que era correcte, doncs van decidir formar un altre grup.
I, bueno, primerament només tenien el nom, els faltava en aquell moment més persones. A mi em coneixia en aquell moment, no vivia a Mataró, per això ella ens ha comentat que alguns venien de la comarca, jo vivia a Dos Rius en aquell moment. I, bueno, em van dir, ei, escolta, que vols venir a tocar amb nosaltres, que farem un grup, que serà la coixinera, i tal, i tal. Jo, bueno, i tant, em vaig apuntar amb molt de gust, no?
I una mica així va néixer la coixinera, vam incorporar un bateria nou que no havia estat als ministrils, que era en Salvador d'Horta, i res, una mica van ser aquests els inicis, que era una mica continuar la filosofia que hi havia en els ministrils de la palla, però anar un pas molt més enllà en quant a sonoritat, en quant a donar-li un toc molt més modern a la música d'arrel que en aquell moment es feia, no?
grup que va agafar un caire festiu des del primer moment, inclús amb un objectiu clar, que era intentar tocar el desvetllament algun dia, que hem tingut el luxe i l'honor ja de poder-ho fer, però era això, era una mica la continuïtat dels ministris de la palla, però donant-li un pas més enllà que en el seu moment els ministris de la palla no hi van arribar. Perfecte. Jaume,
en quins racons de Mataró heu composat o composeu la vostra música? Ja que en Dani ens deia que eres compositor d'algun d'aquests temes. D'alguns, eh? La majoria els fa ell, per això. Ara li preguntarem també en Dani. Sí, sí, això que rebia ell també. No, nosaltres, a veure, agafem melodies, o sigui, bàsicament, o sigui, de llibres, reculls, per exemple, o sigui, n'hi ha algunes que surten de les cançons de Mataró,
un conjunt de partitures que es van recuperar dels anys 30, em sembla que era, i aleshores es va fer un llibre, d'aquí se'n va fer un CD, nosaltres vam aprofitar, doncs, també, bueno, vam agafar algunes melodies d'allà. D'altres, com deia en Dani, de la disfressada, de premiar, bueno, perdó, en aquest cas, de la disfressada de premiar, els vam fer nosaltres, a partir d'unes propostes que ells ens van donar, nosaltres vam fer els arranjaments amb la nostra sonoritat, perquè és el que ens van demanar
Després, quan es va recuperar aquí a Mataró al Vall de Gitanes, també vam estar involucrats des del primer moment, més que la composició, els arrenjaments de tots els temes. I d'altres també ens han arribat, o sigui, un va arribar a través d'una gravació de mòbil, per dir-ho d'alguna manera. Què vols dir? Com va anar això?
un company de feina que resulta que la seva sogra cantava una cançó que parlava de Mataró. I va dir, ostres, vosaltres que esteu fent música de Mataró, igual us pot interessar. I em va agafar la sogra, la va gravar, i em va passar la gravació del mòbil. Vaig començar a mirar la peça, vaig començar a fer l'arranjament, i llavors va resultar que en Dani diu, ostres, aquesta peça em sona molt. La cantava el meu avi. És a dir, que era realment una cosa que després, anant investigant,
hem vist que sortia de la sala cabanyes d'un cor que hi havia i és una peça, nosaltres teníem una sola part i vam aprofitar aquesta part però vull dir que hi ha una lletra molt més extensa i una música clar, jo vaig aprofitar només el que era la melodia però suposem que hi ha d'haver-hi tot un arranjament d'un cor que hi havia aquí a Mataró I la va poder salvar, vaja Sí, sí, o sigui, hem salvat el tros que teníem i de moment un dia o altre, suposem intentarem a veure si la fem tota ja d'una vegada
però en el disc és això, i vam aprofitar el que teníem i vam muntar la peça aquesta. Fantàstic. I, Dani, els arrenjaments que fas tu, de les teves composicions, es basen o s'inspiren d'alguna manera en Mataró? En aquest moment que deies de fer-ho amb més canya, més roquer, com ho planteges? A veure, el que són composicions pròpies, que en Jaume també en té, però saps que he quejat d'explicar-ho, doncs...
surten una mica també en funció de si és un encàrrec, si no és un encàrrec, si està pensat per una cosa concreta, per un acte, o no, no? I el que són els arranjaments també una mica a vegades estan al servei del que ha de ser, per exemple, el vostre city, que et dic vostre perquè... Sí, sí, és nostre, ja ho pots dir bé així. És una mica vostre, ja està pensat en un format que pugui ser, doncs, hem fet coses de tele, coses de ràdio, doncs, que pugui ser que tingui rima, que...
que hi hagi un baix que sigui allò molt... que insisteixi, no?, amb una fórmula, que la bateria s'hi pugui afegir, doncs una mica és en funció de... tu fas la peça pensant en el servei del que ha d'estar, no? I una mica és així. Perfecte. Doncs confirmem que sí, que un grup com vosaltres cuideu el vostre poble, de fet us baseu en el que hi ha a la comarca i al poble,
i us hi relacineu estretament, òbviament. A la tarda d'estiu volem parlar encara més de vosaltres i de Mataró, i per fer-ho hem convidat a més veïns de Mataró i un forani, també, que ens podem parlar tant de la població com de la coixinera. Estic parlant d'en Joan Villanueva i en Quim Pla, dos amics del grup, també músics i relacionats d'una manera musical amb el grup. Bona tarda, benvinguts a la nostra última tertúlia geomusical i gràcies per voler-vos-hi sumar. Bona tarda, benvinguts. Bona tarda, gràcies. A veure, vosaltres, com recordeu
els inicis en el món de la música de la coixinera. En Joan, no ho explicàvem millor, perquè ho m'ha dit abans. Jo, com que estava a la coixinera, intentaré fer-me passar per amic i explicar-ho. Sí, perquè vam acabar barallats. Ara no en són d'amics, no? No, no. M'han trucat avui perquè em vingués a fer passar d'amic a canvi d'un arròs. A veure, en Joan havia estat membre de la coixinera i un bon dia va sortir del grup, però igualment estàs vinculadíssim, no? Amb el grup.
Sí, sí, sí. Bé, tot i haver plegat fa anys, doncs ens hem trobat sovint, ja sigui per gravar algun disc o per sonoritzar algun concert o per tocar el desaniversari, vam pujar uns quants a tocar, uns quants que havíem passat per allà. Em preguntaves els inicis? Bé, els inicis, doncs una mica el que ha explicat en Fèlix i...
i jo vaig viure una mica com ell perquè també estava en el grup, era dels que havia plegat també dels ministrils i volíem engegar un nou projecte. Jo recordo que en aquell moment una mica qui tenia parella o els amics venien sovint a alguns concerts del començament de la coixinera,
És el que passa amb tot grup quan comença. Els amics encara no estan cansats de sentir sempre les mateixes cançons i al principi encara s'animen prou a venir-te a veure. Jo recordo això, que venien sovint a veure'ns. És que jo estava tocant a dalt. Ho veies d'una altra manera i diferent. Deia que també hi havia un amic forani, és en Quim, que ve de Sant Cugat. Quim, tu des de fora, de Mataró,
Com és la relació de la coixinera amb la ciutat, amb Mataró? Home, jo la veig estar també lligada, perquè jo conec, diguéssim, he anat coneixent el grup, el vaig conèixer fa 12-15 anys, no recordo quan encara eren ministrils, que els vam portar a Sant Cugat. El primer aniversari, no? El primer aniversari dels castellers o una cosa així. 17.
I ara en tenen 17, em sembla, i en tenen. Per tant, fa 16 anys. No sé com van venir a parar a Sant Cugat, ni per què els he portat... Sí, sí, us ho vaig portar jo, però no me'n recordo qui em va donar un telèfon vostre. Però de seguida vas... De seguida... Tu sabies, òbviament, que eren de Mataró i que representaven la ciutat, no? No, no, no, no, no, no sabia res. Jo...
Tenia 18 anys i era el meu primer concert que organitzava, no sabia ni què era un concert ni què era un grup pràcticament, i van venir ells com a ministrils. I més tard ens hem tornat a trobar amb un rebrot, també, per aquelles casualitats, i perquè precisament la gent que organitzava el rebrot estava vinculada a Mataró, per tant els coneixien, per tant...
sí que tenen una relació estreta, sempre he vist, o sempre segur que tenen una relació estreta amb la ciutat, i a part, doncs, un cop vas coneixent-los amb ells individualment, doncs saps que un toca allà, l'altre porta el gegant, l'altre, per tant, estan... Vinculadíssims. Joan, aquí a Mataró els coneixen? Tothom sap qui és la coixinera? Sí. És que els tinc a davant, que he de dir. Eh...
Són coneguts o no? Molta gent, molta gent. Jo me'n recordo de portar fills, ara no ve el cas aquí, però fills d'amics a la guarderia i la gent em deia, ah, tu ets de la coixinera? Jo pensava, aquesta gent... Jo pensava, bueno, mira, com a mínim som famosos a les guarderies, no?
Però sí, sí, m'he recordat. I llavors em preguntava, tu coneixes en Dani, no sé què? Sí, ah, bueno, clar, és que en Dani el conec d'això perquè el vaig veure a la coixinera, no sé què. No, sí, home, són coneguts. La veritat és que més enllà, a més, de l'estil musical que tenen, jo crec que estan... que és un grup que està ben considerat i que es mereix el respecte. Ho dic perquè, a més, jo, que treballo en una sala de concerts i conec bastants músics i grups de Mataró d'estils...
que van des del pop, el rock, el heavy, són grups que coneixen la coixinera. És un estil que dista molt del que poden fer aquests grups i en parlen amb un respecte, suposo, també per la trajectòria, no pels anys que fa que la coixinera toca. Vull dir que jo crec que és un grup conegut, Mataró, respectat, jo crec que sí. I creus que representen la ciutat, perquè es basa en la seva música...
Sí, i tant. Tant musicalment com, per el que deia en Quim també, per la personalitat de cadascú. Vull dir, cadascú està implicat en diverses històries de Mataró, més enllà del grup. Quim, ens deies al principi que quan els vas conèixer no sabies, no entenies ni idea d'on venien, pràcticament qui eren, ni res. Ara creus que sí, que el nom de la coixinera va lligat amb Mataró?
Sí, sí, totalment. També perquè els he vist participar a les santes, els he vist el desvetllament... Estim parlant de les santes, de la festa major mataronina, del desvetllament, que és un dels actes principals de la festa major, per si no us recordeu, això ho vam parlar en un principi de temporada, però ho recordem pels oients que ens estiguin sentint ara mateix, i que de fet també en parlarem més tard, òbviament, de les santes perquè, com diu...
en qui va estretament lligada la festa amb la coixinera, també. La festa popular amb la coixinera, totalment. Perfecte. I el món de la música a Mataró, i us obro la pregunta a tots, en tertúlia, com el veieu? Vosaltres, que tots sou del món de la música, com està el món de la música a Mataró i al Maresme? Silenci. Dani, Dani, t'he vist amb una cara seriosa. Què passa? No, jo crec que bé. Jo crec que...
És a dir, malgrat tot, la gent fa coses, i la gent té propostes, i la gent s'ensenya, i la gent té idees, i les penja, o les comparteix, o et convida a venir que t'ensenyera una cosa amb un assaig, o... La gent no està aturada. Ara, que és un moment que hi ha moltes coses que juguen a la contra, sí, però, a veure, els músics no només estem per fer música, també estem per explicar-nos què és el que fem,
És un moment que, no sé, per exemple, en Joan ho deia, no? En Joan està vivint en primera persona, que diu, clar, està en una sala de concerts, hòstia, doncs jo crec que poder tenir a Mataró encara una sala de concerts, i no és l'única, perquè hi ha diferents propostes, hòstia, això és una passada. I, bueno, doncs ara segurament que jo fa temps que no hi vaig, doncs perquè per circumstàncies personals no em dóna, però pensar, hòstia, a veure què fa aquest mes a la Casa de la Música, a veure què fa el clap, aquest
hòstia, el mes de maig, hòstia, porten aquest, aquest, que cabrons, no hi podré anar, no? Per tant, hi ha esperants, no? No està tot perdut. No, jo crec que no, que sigui en un bon moment i que la gent ha de tenir idees i posar-hi imaginació. Els que directament toquem, els que s'encarreguen de programar, hòstia, aquest és un altre, el tema ja és un altre, no? Sí, Joan, ho veus així? Sí, ho veig així. També molt seriós, eh, en Joan, aquí, cares serioses als estudis.
No, a veure, la situació és difícil. Cada cop costa més arrossegar la gent que vingui a veure concerts, però no es tracta només d'això. Una cosa és arrossegar la gent que vegi concerts, però això no vol dir que la ciutat no tingui una vida musical sana. Això no vol dir que no hi hagi gent que no para de crear concerts.
i que no para d'estar disposada a ensenyar-ho. Doncs amb aquesta idea positiva us donem les gràcies per ser aquí amb nosaltres, nois, la coixinera, i també en Joan i en Quim, els seus amics. I ara tornem. La xarxa de comunicació local.
Quin dia som? Avui, 5 de setembre, se celebra, entre d'altres, Santa Teresa o Sant Bertran.
Comencem a fer memòria d'una efemèride anual. Aquest 2012 se celebra 50 anys de la publicació, el 1962, de la plaça del Diamant. Per això, el proper dilluns, 10 de setembre, s'ha organitzat a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona una lectura pública sobre l'obra. L'actriu Sílvia Bell llegirà un fragment de la novel·la de Mercè Rodoreda en un acte que s'ha marcat dins la Setmana del Llibre en català.
D'altra banda, avui clou la festa major de Santa Rosalia, a Torre d'Ambarra, tot i que en els propers dies encara hi ha actes programats. Aquest any ha tingut un punt especial, perquè s'ha commemorat el 25è aniversari del Vall de Diables. L'any 1987 naixia, i amb ell sembla que renaixia la festa major. Amb els anys, el Vall de Diables representarà la consolidació d'un dels seguissis populars més importants del país.
Dactes dels quals encara podeu gaudir aquests dies, destaca divendres a les 11 de la nit, a la roca foradada del port de Torre d'en Barra, una representació del vall de Dames i Beis, un vall que antigament va tenir molt d'acceptació en les festes del segle XIX i que ara es recupera.
El 5 de setembre de 1976, per primera vegada, el periodista Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català des de la Guerra Civil Espanyola.
El 5 de setembre de 1921 va néixer Carles Macià i Vives. Professor Mercantil ha col·laborat a la revista Cava i Fort i ha escrit llibres com Històries de prop i de lluny, Els Remenses, Sobremunt i La frontera superior. Entre els premis que li han estat concedits destaquen el Víctor Català, el Joaquim Ruira i el Joan Santamaria.
I si no fa gaires dies, el 26 d'agost, ens feien ressò del naixement de la mare Teresa de Calcuta, avui recordem la seva mort. El 5 de setembre de 1997 moria una de les missioneres religioses més admirades. Nascuda a Macedònia, batejada com Agnès Gonxa, aquesta missionera d'origen alberès va deixar el convent on residia la ciutat índia de Calcuta per dedicar-se a socórrer als abandonats i moribunds de la regió. Quin dia som? Laura Balaguer, La xarxa.
La xarxa de comunicació local. La tarda d'estiu. Una altra manera de descobrir el país a través de la festa, la música i la gent. Cada tarda de 4 a 7 amb Georgina Alterriba a la teva emissora local.
Tornem a la tarda d'estiu amb la coixinera, avui aquí a l'estudi amb nosaltres per conèixer una mica millor el seu poble, Mataró. Per fer-ho amb més profunditat comptem amb les nostres companyes Victoria Cajigues i Ariadna Uller, especialistes en desmuntar o no els tòpics lligats a les poblacions del territori català. A partir de les seves investigacions sabrem si es compleixen o no
Els estereotips de Mataró, ens ho explicarà l'Ariadna Uller. Hola, Ariadna, benvinguda, què tal? Hola, Georgina, bona tarda, la coixinera. Doncs, com sempre, hem estat fent unes trucades a l'atzar, amb la Vicky, i aquest cop, doncs, a Mataró.
I resulta que els mataronins, per sorpresa meva, són molt tímids. Sí? No, no. Sí, sí. No m'ho vull creure, que m'estàs dient. No em lliga gens amb el que vivim aquí cada dia, per favor. Per què? Perquè no volien respondre al telèfon? No, sí, sí. Els feia gràcia participar, però el que passa és que, com deien que... O sigui, deien que no sabien per què era conegut Mataró. No ho sabien. I els costava una mica, els havíem de burxar una miqueta que parlessin. En deixes mega parada. Mega parada. Però molt parada, perquè...
a qui es passen tot l'any parlant que sí de les santes, que sí els capgrossos, de qualsevol cosa que s'inventen, que està relacionada amb Mataró. O sigui, no ho puc creure. No, nois, és això o no? Sí, el que passa que no sé... Ara no se'ns acut res. Doncs mireu que una de les coses que crec que era més conegut de Mataró, o almenys jo coneixia de Mataró, doncs precisament no l'han dit, eh? I això em va sorprendre bastant. Si voleu, escoltem, aviam què ens han dit.
Ah, sí? Ahí va. Amb els caps grossos i amb els gegants. Amb els caps grossos, a part de tot, com a platja de cultura que n'hi ha bastanta. Sus fiestas, sus gigantes... Ara mateix no ho sé, perquè és bastant gran i té molt de turisme. Pel seu paisatge, perquè tenim mar i muntanya, tenim bones comunicacions... Pues jo ho sé. Bàsicament pel tren. Home, és una part important de Mataró i del país. Ah, pues la estació de tren...
No ho sé, Mataró, ets conegut, també que no massa, eh? O no sé com no sigui la universitat que han fet nova. Por la gente, que es càlida, playas. Per què m'agradaria que fos conegut? Ai, no sé què em diu, no sé què em diu. És que no ho sé, m'està fent preguntes que no tinc ni idea. De cultura encara m'agradaria que tingués alguna cosa més i que fos una mica més, ja és catalana, però una mica més...
Per estar muy limpio, porque la gente se encontrará a gusto en su ciudad. ¿Por qué vico aquí? ¿Com digo gusto?
Qui ets? Que fos amable la gent i, a més a més, una ciutat neta, una ciutat que es pogués passejar. Home, perquè hi hagués més turisme i portés més diners a la ciutat, vaja. Ah, per el turismo. No, no, jo totes aquestes coses res, gràcies. A veure, recordem que la primera part, la pregunta que fa l'Ariana i la Victòria és per què creu la gent que és coneguda la ciutat. I la segona part?
Per què els agradaria que fos coneguda? Exacte. A veure, què us ha semblat, nois? Sorprenent. Què és el que més us ha sorprès d'aquestes respostes, així una mica despistades? A mi concretament que no hagi sortit res de la nit boja ni del desvetllament. Exacte, el que dèiem, les santes. Et referies a això, Arianna? Exacte, les santes, sobretot. Que sembla que és un dels actes més coneguts de Mataró, fora de Mataró, diguéssim. Les fogonades tampoc s'ha dit res.
Sí que s'han anomenat els gegants, però ni tan sols han dit els noms. Us heu quedat com compungit. Com pot ser que els madronins no parlin de les santes? És veritat, com pot ser? I una altra cosa que diuen la platja, el tren, l'estació de tren... És curiós això, que sigui una ciutat neta. Hòstia, no ho sé. M'ha sorprès. Hi ha un problema de neteja, de netedat, de pulcritut a la ciutat.
No, no sé, però m'ha sobtat. No sé per quins carrers passeja, senyor, però... Estem dient que no és massa neta, no? No, suposo que sí, depèn del tros. Depèn del tros. Depèn del moment. Si vas per Santes, després del concert fa fàstic, però bueno. Vosaltres què en penseu? Que la Santes és el més conegut, no? Com dèiem, Fèlix? Potser sí, no? No sé, potser si penses en Berga, penses en la Patum...
Si penses en Mataró, potser penses en les Santes, tot i que hi ha moltíssimes altres coses, no? Des de... Teníem un festival de música, doncs això... El Cruïlla, estem parlant? Me'l fa pensar, no què sé, tenim uns pastorets, tenim... Què que tenim? Doncs no sé, la Fogonada... Tenim moltes coses, no, a Mataró? I potser sí que a nivell general el que sona més és això, no? Les Santes.
No, no, sí, sí, Déu-n'hi-do. I què més? Què més et deien, Ariadna? La universitat. Això suposo que els va marcar molt que posessin una nova universitat aquí a Mataró. I sí, també ens ho van comentar bastantes vegades, la nova universitat.
Sí, és veritat, perquè de fet estem parlant d'una universitat de la qual l'Ariadna és alumna i que per això també la tenim aquí, no, Ariadna? L'Ariadna és de Barcelona, per cert, i llavors el que ens trobem amb els companys... Jo soc de Sabadell, però treballo aquí fa temps, a Mataró, conec molt bé la ciutat, i el que ens trobem amb els companys mataronins és que els sorprèn força
que gent de Barcelona o de fora del Maresme vingui a estudiar aquí a Mataró. És així, no, Diana? Sí, sí, i tant. I sempre el que us dic jo és que la majoria de nosaltres som de Barcelona i que són molt pocs els que venen de Mataró. Vosaltres com ho veieu, això, que gent de Barcelona vingui a estudiar aquí a Mataró? Us sorprèn? Ho trobeu normal? Us és igual? Què en penseu? A mi em sorprèn molt, sincerament. Per què, per què, Jaume? Explica-m'ho. No, perquè suposo que... Bé, igual és per l'oferta, també, de la universitat que hi ha aquí, que...
atreu més gent de fora, i la gent d'aquí se'n va a Barcelona a buscar-la, perquè és que els que jo conec, gairebé tots estan estudiant a Barcelona. Hi ha com un intercanvi. Sí, sí, i suposo, igual és per l'oferta, però depèn de quina carrera vulguis fer, si ets de Mataró i no tens cotxe, o sigui, pots patir horrors, només per arribar, són dues hores per arribar a la universitat, és que et passen les ganes d'estudiar i de tot. Això és veritat. I després et pujen les taxes i ja, ole. I vinga, i anar sumant, i anar sumant. Sí, sí.
Però per què us sorprèn tant que gent de Barcelona vingui aquí a estudiar, a Mataró? Tampoc és tan lluny, no? O com ho veieu vosaltres? No sé, això que vingui gent a estudiar o gent a treballar a Mataró et fa pensar que potser aquest Mataró no és el que jo tinc concebut en el meu cap. Que potser teniu un concepte més de poble que de ciutat, perquè de fet és una ciutat que òbviament pot oferir això, pot oferir estudis, feina...
teníem edat d'anar a la universitat, la nostra generació, en aquell moment tothom era una migració. Tothom qui anava a estudiar, tothom marxava. I tu i jo ho sabem, la nostra colla ens vèiem els diumenges al vespre perquè la resta de la setmana estaven fora. Vull dir que també és una qüestió de, bueno, tenim un xip de fa uns anys, ja no tant amb el tema feina, sinó més amb el tema universitat,
Doncs Ariadna, sembla que vau trobar bàsicament uns quants mataronins una mica despistats, perquè aquest tema Mataró el dominem, no? Sí, sí, de fet tant la Vicky com jo ja sabíem que els mataronins són molt mataronins i que sempre estem parlant de les coses de Mataró.
Però suposo que vam agafar, com que sempre truquem pel matí, vam agafar la gent així més gran i potser no tant els festers, els que surten més de festa i aprofiten. Que potser estaven treballant o estudiant. O dormint. O dormint. O treballant. O dormint. Segurament va ser això. Doncs moltes gràcies ja per última vegada, Arianna, per totes aquestes investigacions que heu estat fent amb la Victòria. Fins aviat.
i al nivell de materonisme, com no podia ser d'una altra manera, amb la coixinera. Moment ara per tornar-los a sentir en directe a la tarda d'estiu.
Si tu et fas la lluna, la lluna del cel gran, jo me'n faré el núvol i t'aniré tapant. Si tu et fas el núvol que m'anirà tapant,
Doncs jo em faré llebreta llebre del bosquet gran. Si tu te'n fas llebreta llebre del bosquet gran,
Jo me'n faré caçador i te aniré caçant, si tu et fas caçador que m'anirà caçant.
Doncs jo em faria anguileta, anguila del Mar Gran. Si tu te'n fas anguileta, anguila del Mar Gran,
jo me'n faré pescador i t'aniré pescant. Si tu et fas pescador, que m'anirà pescant, doncs jo em faré roseta rosa del Roger Gran.
Fins demà!
Si tu te'n fas roseta, rosa del rosé gran, jo me'n faré avalleta del rus que et vindré a picar. Si tu et fas avalleta del rus que et ve a picar,
Doncs jo em faré mongeta, monja del convent gran. Si tu te'n fas mongeta, monja del convent gran, jo me'n faré, frara, que et vindré conversant.
Si tu t'has de fer, prara, que em vindrà a confessar. Val més que algú ens casi que no patirem tant.
Segona actuació en directe de la coixinera interpretant Transformacions. I última actuació de la tarda d'estiu, perquè avui celebrem aquest últim programa. Recordem que la coixinera és el grup mataroní que ha posat música al programa tot l'estiu, ja que ells són els criadors del Siri, la nostra sintonia. Tot un privilegi, doncs, poder-los sentir avui en directe als estudis de Mataró Ràdio. Comencem per aquest segon tema que acabem de sentir, Transformacions. Qui me'l presenta? Dani, Jaume, Jaume, Jaume.
Jo mateix. Doncs, a veure, aquesta peça és una peça popular que està recollida en molts llocs. Nosaltres concretament la vam treure, com he dit abans, d'aquell llibre que es va fer a Mataró, que el títol és Les cançons de Mataró i que després es va editar en un CD. Nosaltres, precisament, no vam fer aquesta, però sí que la vam recuperar una mica també dintre del nostre repertori perquè, precisament, ens agradava la peça com a tal i
tenia possibilitats dintre del nostre repertori, a més a més, com a ball i tot. Perfecte, són temes que s'inclouen al vostre últim disc Transformacions. Com el vau plantejar? Dani, Fèlix, parleu-me d'aquest disc, del contingut. Jaume. Aquest disc és una mica...
El resum de tots aquests 10-12 anys que portem, no? Perquè vam començar d'una manera, com deien abans, no vam fer un pas més respecte al grup que teníem, no? Hem tingut una evolució, hem fet un disc molt contundent, que era titani, i molt trallero i molt roquero, i a partir d'aquí hi ha hagut una sèrie d'experiències que ens ha portat a dir aquesta és la sonoritat d'ara, no? I una mica estem en aquest punt.
en el punt de transformacions, que és un punt de partida al que pugui venir. Perfecte. És considerat el disc 40 de l'any, de la llista que va fer Anderroc. Com us va quedar quan vau saber que s'incloïa en aquesta llista? Quadres. Estem parlant d'una llista del 2012, si no m'erro. Sí? Sí. Per una banda, molt contents.
Jo el primer que vaig fer per això va ser buscar el del Velda, que vaig veure que no hi era, se l'havien deixat. El de Carles Velda. Sí, vaig pensar on és el dels Ba de Badoc, però, hòstia, collot, si ens hem posat a donar desig el Velda no, deu ser que està bé el disc. No, la veritat és que molt contents, perquè després hi ha hagut tota una repercussió, no?, a partir de... Sí, vau notar un abans i un després? Bé, no, vam notar que això ens va portar després a estar nominats, no?,
i no només per una sola cosa, i per 6 nominacions... Nominats els Premis en Derroc, estem parlant. Sí, amb 6 nominacions, i penses, ostres, doncs potser sí que ho hem vist, no?, que això que volíem nosaltres valia la pena. És fàcil agafar música d'arrel i fer-la rockera, com deies abans? No sé si és fàcil, però nosaltres sí que sabem cap on volem anar, no?,
I com que més o menys sabem cap on volem anar, doncs no ens és difícil. El que sí que ens és difícil és sorprendre'ns. És a dir, no és que tinguem una fórmula i que tirem cap allà i que tot passa per aquella fórmula, sinó que tenim un camí cap on volem anar i quan fem una cosa, hòstia, sí, és això. De seguida dius, no, això no interessarà, això no sorprendrà. Perfecte. Heu presentat fa res el primer videoclip relacionat amb l'àlbum, el videoclip,
de mar i muntanya, que, per cert, és un tema que també hem estat utilitzant al programa, al primer bloc, quan parlem de festes majors. Com recordeu el rodatge i on va ser? Perquè fa un viatge, no?, el videoclip? Sí, la veritat és que el rodatge va ser un dia molt intens, molt xulo, molt cansat, també.
I, efectivament, es va gravar en diverses ubicacions d'aquí del Maresme, que és la zona de Sant Vicenç, si no recordo, de Montal. Sí, Sant Vicenç de Montal. Van començar Arenys de Montal, fins a Sant Sabrià, van baixar fins a Sant Pol, i de Calella fins a... Sant Vicenç de Montal, i vam acabar aquí a Mataró, que muntes allà les cincènies. La veritat és que teníem molt clar...
el que volíem d'aquest videoclip i vam anar a parlar amb la gent de la Clara Boia, que són una gent amb els que ens entenem perfectament des de fa molts anys. Una productora visual de Mataronina, d'aquí Matreó. Exacte, són una gent amb els quals ens entenem perfectament, ens sincronitzem molt bé, sempre totes les temes audiovisuals que ha fet la coixinera han passat per la Clara Boia, vull dir, hi ha una simbiosi molt forta entre ells i nosaltres. Passar bé, vaja. Ens ho vam passar a teta, exacte.
és que això es veu, quan mires el videoclip dius això és un festival llavors vam anar a parlar amb ells per fer aquest videoclip els vam comentar una mica les línies del que ens agradaria i la veritat és que igual que les altres vegades ens van copsar perfectament la idea van triar els exteriors i la veritat és que va sortir un videoclip prou xulo ens ho vam passar molt bé, molt cansat perquè ho vam fer tot en un dia
Per temes de temps, econòmics també, ho vam haver de fer tot en un dia, però ho vam fer i ens ho vam passar molt bé. I de mobilitat també, no? Havíem de mobilitzar molta gent, havíem de mobilitzar l'esbar de Sant Cugat, que va voler... Sant Cugat, aquí torna, eh? Torna a Sant Cugat. Una col·laboració amb la dansa...
que hi ha el videoclip i no sé, la veritat és que va quedar, queda lleig que ho diem nosaltres, però va quedar molt xulo. Molt xulo, molt divertit, us el recomanem, eh? Mar i muntanya de la coixinera el podeu trobar fent un Google fàcil, eh? Sí, sí. Fent un Google ràpid. A banda de la vostra música, vosaltres promocineu el que és el vostre espectacle, la manera de viure els concerts. Expliqueu-me què és Saraua plaça o Titani, que són espectacles que... Titani potser ja no el veneu, però vaja, quina mena de concerts plantegeu?
Nosaltres ho plantegem com una festa, bàsicament. I, de fet, ara més que Sarau a plaça, que era el primer que dèiem, n'hi diem de fer un Sarau. Llavors nosaltres la sort és que som un grup força flexible, no?, i en funció del que ens trobem, doncs jo crec que tothom s'hi pot sentir acollit. Des d'una persona que va de festa purament a algú que té moltes ganes de ballar, jo crec que tot pot conviure.
Perfecte, doncs fent el programa des de Mataró Ràdio, semblava impossible que l'equip de la tarda d'estiu pogués acabar l'estiu coneixent encara més la ciutat. Doncs sí, amb la coixinera ho hem aconseguit, però segur que encara hi ha algunes preguntes pendents, segur que ens hem deixat algun detall o alguna curiositat per preguntar. I és per això que convidem a l'estudi la nostra entrevistadora sense pèls a la llengua, la nostra iaia, la iaia Montse.
Gaia Montse, benvinguda a la tarda d'estiu. Què tal? Molt bé. Estic molt contenta d'estar amb aquesta companyia i em fa moltíssima il·lusió, ja que jo soc capgròs, soc fill de Mataró. Sí, senyora. Ja em fa moltíssima il·lusió i no tindria prou en la llibreta per explicar les anècdotes de Mataró, ja que soc de Mataró. Els coneixies, la coixinera? La conec molt de nom, perquè la meva família, els meus nets, que ja saps tu,
que són músics, el meu gendre treballa amb un dels components. Ah, mira, aquí ho tenim tot lligat. Sí. El gendre treballa amb un component de la coixinera. Sí. Aleshores... Dani. Aleshores... Què ha passat amb en Dani? Aleshores, esclar, em diu, Iaia, el que tu no pots fer és anar-te'n a la ràdio i no sapiguer per què se'n diu la coixinera. Jo no ho sabia.
I em va explicar que la coixinera ve d'un... d'un... Instrument. Del sac de gemecs. I jo no ho sabia. Això no és... No tinc perdó, perquè si soc de Mataró, sou de Mataró, sou la coixinera, i jo això no ho sé, no tinc perdó. Ja t'hem perdonat. Aleshores, jo us volia preguntar
que vosaltres, ja que teniu aquest tipus de música, si teniu alguna relació, heu tingut alguna relació, o heu actuat alguna vegada amb els del Pont d'Arcalís, ja que no és la vostra música, però és bastant semblanta. Sí que hi hem actuat, sí. Hi hem actuat i tenim relació. De fet, el bateria del Pont d'Arcalís...
és el germà de la bateria de la coixinera. Veus? I un altre... Molt bé. Que l'hora és cosí meu. I que l'hora és de Mataró, el bateria, ara. I que la relació ja arrenca de fa temps, perquè són persones que han fet molta feina i, evidentment, el país és molt gran, però els que ens movem de seguida ens coneixem. Molt bé. Després, una altra cosa que us volia comentar, que ja que vosaltres, part del vostre conjunt,
o par, quasi bé, és el Flaviol. Llavors jo tinc una anècdota del Flaviol, que vosaltres a la millor potser no ho sabeu. El senyor Perich va ser una institució a Mataró com el Flaviol Aire. Llavors jo vaig tenir ocasió de tenir una relació amb ell.
Això per un cantó i després... Una relació? Sí. De quina mena? Una relació amb l'aspecte de tocar i després hi ha una relació... Ja, Montse, expliqui'ns-ho això. Una relació amb l'aspecte de tocar amb un flaviolista. Què va passar? Ja us ho explicaré. El meu marit vivia a Calella.
I es va estar molts anys a Calella. I de jove el senyor Perich va anar a Calella i va formar un grup de joves i els va ensenyar a ballar al Ball de Bastons. I això a Mataró potser a la millor hi ha gent que no ho saben.
I per això jo ho explico perquè... I aquí ve la relació amb el senyor Peric. D'aquí ve la relació amb el senyor Peric. Ja de joveneta, ja jo el coneixia. Després vivíem molt a prop de casa meva i hi havia una relació. El senyor Peric és una referència per vosaltres, per la coixinera? No, a veritat, no? Sí, i tant. O sigui, hi ha la jota d'en Peric en l'últim CD...
i hi ha una peça d'en Peric, a part que en el repertori no és l'única que ha aparegut, o sigui, han anat apareixent. Pep Riera. Pep Riera, exacte. El pato fet que tocava ell, hi ha unes quantes en el disc nou que són d'ell. Va ser una institució... No sé, jo... Va ser una institució, aquella persona, aquell Fabiolaire, m'ha continuat, això, els gegants i tot el que s'està fent a Mataró. Però, en quant al senyor Peric, jo li tinc un record molt maco. A veure si tinc...
Deies, Dani. Ens va passar l'any passat que vam tocar pel desvetllament i nosaltres anàvem dient aquesta cançó és del repertori d'en Kirsa Peric, aquesta cançó és d'en Peric, aquesta cançó... Ah, sí? I quan va acabar el concert va venir el fill d'en Peric tot emocionat que haguéssim dit tantes vegades el nom del seu pare, amb la neta i, hòstia, ens vam quedar allò... Carai, sí. Jo encara hi tinc relació amb les filles que encara ens veiem, que després som
són una mica més joves que jo, però encara ens veiem i com que vam tenir molta relació amb això que us explicava d'anar a Calella i ensenyar allò del ball de bastons, que inclús tinc una fotografia. És que aquí tot queda a casa, aquí a Mataró, és que ens acabem coneixent tots. Una altra pregunta, eh, Montse? Una altra cosa. Jo ja heu dit que sou de Mataró, perquè penseu una cosa, que hi ha una dagi que diu qui marxa de Mataró marxa de la raó. Carai, no la sabia jo aquesta. Això no ho sabia. És bona, és bona.
Molt bé. Després una altra cosa. Heu parlat del món de la música com estava. Jo crec que depèn també dels grups i del tipus de música que es toca. Jo la música aquesta massa... aquesta vostra m'encanta, m'agrada molt. Més d'arrel, més tradicional d'arrel. Però hi ha músiques... En canvi, hi ha grups que tenen la gran sort
de tocar cada setmana. Aleshores, clar, depèn del tipus de música. És una molt bona pregunta. El que vol dir és si el fet que vosaltres feu una música d'arrel o més tradicional us dificulta el fet de tenir més concerts o de créixer com a grup. És així? Us trobeu en aquest estat? El circuit de la música tradicional en general, evidentment, pot ser un circuit molt més reduït del que pot ser el circuit de la música tradicional.
pop o rock o d'altres estils. Ara bé, dit això, també com que som menys grups dels que fem aquest estil de música, també en altres aspectes també tenim unes oportunitats d'entrar en uns llocs que a altres grups el tenim molta més competència, també els és més difícil. És a dir, en el món del pop i el rock n'hi ha uns que fan molt, molt, molt, molt i uns altres que els costa molt, molt, molt, molt.
El món de la música tradicional, més o menys, vas fent. Vull dir, no, no, mai... No en sou tants, i per tant... Tindràs una agenda de bòlogos que no et permetrà pràcticament ni respirar. Però, bueno, vas fent cosetes. Teniu el vostre lloc. Sí, i la veritat és que poc o molt, i responent una mica a la pregunta, el món de la música, més o menys, encara que els temps estiguin difícils, i diu música, diu espectacles, i teatre, i el que vulguis, eh?
Qui té ganes d'expressar-se, doncs busca, busca fórmules, busca fórmules alternatives i s'acaba fent igualment tot. Última pregunta. Vosaltres, amb el tipus de música que toqueu, llavors, si, per exemple, jo crec que sí, que
teniu altres relacions amb altres grups que no toquin el tipus de música vostra perquè es fa moltes vegades coincidir amb concerts que vosaltres toqueu un tipus de música i uns altres toquen aquest altre tipus de música que és per aquests joves que se n'en van a una discoteca i estan hores i hores allà drets escoltant-ho jo pregunto això sí, nosaltres hem coincidit amb molta varietat de grups de fet, suposo una mica és el que deia en Dani abans
amb la dinàmica que tenim de fer coses diferents, adaptar-nos, o sigui, ens hem adaptat a coses que a vegades, dius, això ho estem fent nosaltres, i participar del senglar rock fent titani, doncs no era ni l'objectiu que teníem al principi, però es va donar la casualitat, i quan se'ns va plantejar ho vam fer encantats, i allà de peluts i...
i de heavies que dèiem, doncs n'hi havia uns quants jo també, jo era un dels peluts doncs una última, última pregunteta ràpida ja hi ha Montse, se li acut? sí, una última pregunta això de la música més aviat més d'ara de vostre i dels conjunts m'hi he anat adinsant perquè tinc un net que té un conjunt que és el Zebrinaic això és el que jo volia dir
Desvetllem el secret al... A això. Llavors, és que moltes coses... Sí, moltes coses que ara vosaltres heu comentat. Però, esclar, m'han interessat molt més encara perquè ella m'hi ha ficat més. Esclar, et fa més il·lusió perquè dius, mira, ha fet això, ha fet allò. Aquests no paren, eh? Aquests no paren, eh? Aquests són els que s'emporten els bolos. No para per casa, eh? L'Arnau. No para mai per casa, ja ho sabem. Per això deia que cada setmana tenen un concert, eh?
També fan un altre estil. També a relació, per això també tenen lligam. Doncs fins aquí el moment musical de la tarda d'estiu. Moltes gràcies Dani, Jaume, Fèlix, Joan, Quim i Jaia Montse per fer l'apunt final d'avui i de cada programa de la tarda d'estiu. Us deixem amb ells, la coixinera i el Siri, la peça que ens fa de sintonia del programa, la nostra peça.
Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem amb Quim Ortí i Mont Carvajal. Esquerra Republicana avisa al president Artur Mas que el seu suport no està garantit més enllà de l'any que ve i recorda que el pacte entre els dos partits inclou celebrar la consulta l'any vinent i no el 2016. Ho ha dit el portaveu de la formació al Congrés, Alfred Bosch.
Nosaltres no estem per cap trencament, nosaltres estem pel compliment del pacte. Nosaltres posarem tots els esforços, tots els possibles i també els impossibles per tal que aquest pacte es compleixi. Pacte som ser banda, és el que volem, estem en aquesta via, fins ara s'ha complert tot el que diu el pacte, continuarem complint.
És la resposta dels republicans a l'anunci fet avui pel president de celebrar eleccions plebiscitàries l'any 2016 si la consulta no es pot fer l'any que ve, tal com està previst. El PSC considera que Mas pretén fer campanya fins al 2016. Iniciativa i la CUP consideren un frau que Mas renunciï a fer la consulta el 2014. La Fiscalia Anticorrupció de Barcelona ha imputat l'expresident de Caixa Catalunya, Narcís Serra,
l'exdirector general Adolf Tudó i 52 membres més del Consell d'Administració de l'any 2010. La Fiscalia considera que es van assignar sous i indemnitzacions desproporcionades i que podrien haver comès un delicte d'administració des eial. La concessionària Abertis i el Servei Català de Trànsit han acordat aixecar les barreres dels peatges de la P7 durant la viada en motiu de la Via Catalana.
Es podrà circular de forma gratuïta tant al nord com al sud i també a la C32 el seu pas pel Maresme entre la 1 del migdia i la 7 del vespre. La gratuïtat s'aplicarà quan els Mossos desvien els cotxes cap a l'autopista perquè no hi ha alternativa. Segons Avertis, això no és una mesura excepcional.
I també es fa quan hi ha esdeveniments com ara competicions esportives o a causa d'accidents de trànsit. Els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb l'Arxance i la Polició Foral de Navarra, han detingut els membres de la banda que havien robat més d'un milió d'euros amb material mèdic d'hospitals, principalment a Catalunya. El grup enviava el material a Colòmbia, on el venien al Mercat Negre. L'intendent Jordi Basconta ha explicat que els robatoris han afectat els usuaris de la sanitat pública. La substracció d'aquest tipus de material amb algun hospital públic de Catalunya ha provocat...
algun problema d'atenció al ciutadà i per conseqüent això ha tingut una afectació en algun cas concret de canvis, algunes visites programades, etc. I per conseqüent és un tema que encara agreuja més l'actuació o el fet punible d'aquestes persones.
La detenció d'un dels homes a l'Hospital de la Vall d'Hebron, quan intentava robar unes sondes, va fer que la policia inicies una investigació. El dissabte 14 de setembre tindrà lloc la novena edició de la Marató de Sang de Tarragona, que enguany es desplaçarà al Teatre Tarragona. La Marató fa una crida a la participació, especialment als donants del grup sanguini Zero Negatiu. Els donants tindran premi. Res digital, Josep Cartanyà. Bona tarda.
Bona tarda. Des de l'Anc de Sang i Teixits es vol mantenir el sostre de 1.600 donacions que la Marató de Tarragona va aconseguir l'any passat i que l'han posicionat com a ciutat europea amb més donants de sang en un sol dia. Per fer-ho possible, en guany es disposaran de 50 lliteres, el doble de l'edició anterior, i es podrà reservar hora per internet per fer la donació sense haver de fer cues. Doctor Lluís Contreras, director del Banc de Sang i Teixits de Tarragona. L'objectiu no és tant arribar a les 1.800 o 1.700, sinó arribar a tenir molts donants del grup zero negatiu.
El grup seronegatiu és un grup poc freqüent, és un grup que només té el 8% de la població, però és un grup especial, és un grup que s'utilitza sobretot per transfusions d'extrema urgència. El Teatre Tarragona estarà obert tot el dia, de les 9 del matí a les 9 de la nit, per acollir les donacions. Els donants rebran com obsequi entrades per anar a veure un partit del Nàstic i per assistir al Parc Acuòpolis.
Bona tarda, us parla Jordi Cervantes en ciclisme. La Vuelta a Espanya ha arribat a Catalunya en la primera de les tres etapes que transcorren pel territori. Ha arribat ja a Tarragona. Aquesta dotzena etapa amb victòria del belga Gilbert Filipe. Filipe Gilbert, volem dir. La prova continua líder Nivali. Joaquim Rodríguez és a dos minuts i trenta-tres segons el líder. Demà, tretzena etapa, segona a Catalunya entre Valls i Castelldefels de 169.
En Baterpolo, Santi Fernández ha deixat de ser l'entrenador de l'Atlètic Barceloneta després de 12 temporades i ara passa a ser el director esportiu. El ja exentrenador explica a la xarxa de comunicació local que ha estat un canvi consensuat amb la directiva del club.
El seu lloc a la banqueta l'ocuparà l'exjugador del Barceloneta, Jesús Martín. Notícies en xarxa
La tarda d'estiu. Una altra manera de descobrir el país a través de la festa, la música i la gent. Cada tarda de 4 a 7 amb Georgina Alterriba a la teva emissora local.
Són gairebé les 6 i 6 minuts i comencem el tercer bloc de la tarda d'estiu després d'haver passat per Sant Saloni, la seva festa major, amb aquesta rivalitat entre Montsenys i Montnegres, aquesta Mare de Déu del Puig, els Salonins, aquests postres que ens en parlava la Maria Rosa, els castells i els gegants. Déu-n'hi-do avui amb Sant Saloni, una festa que també es preveu molt boja. I a la segona hora de 5 a 6 de la tarda hem parlat amb els nostres amics mataronins, els de la coixinera.
els que ens han fet possible aquesta sintonia, eh, Joan? Aquesta que acabem de sentir ara, la promo aquesta que tirem just a l'entrada, sí, sí. És una cosa ja que tenim al cap, però avui que els tornàvem a tenir aquí era com... Ens ha fet molta il·lusió perquè, de fet, és que és una sintonia que ens va com en ell al dit. Com en ell al dit, sí senyor. Molt bé, i ara a tercera hora, aquesta hora de 6 a 7 de la tarda, la que dediquem cada dia a descobrir Indrets de Catalunya a través de la seva gent.
i dels seus vincles amb l'exterior. I per fer-ho comptem, doncs, com sembla, en Joan. Aquí ja hem saludat. Bona tarda, Joan. Bona tarda. Sempre va bé dir bona tarda. Sempre va bé, eh? I dir que avui ens anem cap a l'Ametlla de Mar. L'Ametlla de Mar, que és una població del Baix Ebre, és una població ja que s'apropa al que seria el Delta de l'Ebre. També se'n diu la Cala, després veurem per què. El nom dels seus habitants és Calero i Calera, eh? No...
Com els xics caleros dels castellers que comentàvem. Sí senyora, sí senyora, veig que estàs atenta. I tant. N'hi ha de caleros i caleres 7.688, d'habitants d'aquesta població de l'Ametlla de Mar al Baix Ebre. Els pobles germanats amb l'Ametlla de Mar són Barra Petuca, doni-hi-do el nom, d'Honduras.
i després una població del Rosselló, de la Catalunya Nord, que es diu Vilanova de la Raó, que està just a sota de Perpinyà. La ràdio municipal és la Cala Ràdio i la web municipal, per tenir més informació, és www.emetllamar.cat. Molt bé,emetllamar.cat, doncs som-hi cap a la Cala. Anem-hi.
La farola, la farola.
Estem sentint la farola de Miquel del Roig, aquest popular cantant de les Terres de l'Ebre, i amb aquesta cançó ens introduïm a l'Ametlla de Mar. I ho farem coneixent l'origen d'aquesta vila, un origen que, com veurem, està molt vinculat a l'activitat pesquera. Per descobrir tot això, salutem ara l'historiador Xavier Figueres. Xavier, bona tarda. Bona tarda. Quan es va fundar l'Ametlla de Mar? Perquè és una població recent, la seva fundació.
Sí, en la veritat, el que és la colonització de la Cala de l'Amella està al voltant de l'any 1770, per tant, és un poble nou, i l'origen es deu a un intent d'atracció de poblament a l'entorn de la zona d'Alfama, propera aquí a l'Amella, promoguda pel que aleshores era el governador de Sant Jordi de l'Alfama, que era Dionís d'Arenys,
que pretenia crear un nou poble amb la col·laboració de la pagesia i dels pescadors. Aleshores, aquí el que va passar és que els pescadors del tipus d'arrotge del bou, de la pesca del bou, del grau de València i del Cabanyal, van pujar a trets per aquesta guida del Dionísio Terany. I pràcticament ja es van quedar aquí, tot i que el poblament no va reixir,
en lloc de fer-se a la part del fama, van baixar un parell de quilòmetres més a l'aigitant que de l'Ametlla. És a dir, que no hi havia res a l'Ametlla abans de l'arribada d'aquests pescadors valencians? Abans de l'arribada d'aquests pescadors valencians, el que hi havia era únicament el que s'anomenava la torre de l'Ametlla, que era una torre de protecció de costa contra la pirateria. Havien hagut altres intents de poblament ja al segle XII,
i pràcticament poca cosa més. I quant temps passa des de l'arribada d'aquests primers pescadors valencians fins que la vila queda constituïda? A veure, aquests pescadors més o menys creen un nucli, jo sempre parlo de colònia, una colònia pescadora entre 1.800 i 1.810, i el que és el poble...
Pren una embransida molt forta arran del pas del Ferrocarril, que fa canviar tot el que podia ser simplement un barri independent del Pedelló i el converteix en una població que era pròspera, degut a la pesca i també al pas del Ferrocarril. En realitat, quan el poble es constitueix independent del Pedelló és l'any 1891,
Però jo diria que a partir de l'any 1850 té probablement l'Ametlla, que era barri o pedania del Perelló, té pràcticament més força que la metròpoli del Perelló. Xavier, quan has començat a parlar de l'Ametlla de Mar i de la seva història, has dit directament la Cala de l'Ametlla. Per què aquest nom? Bé, perquè evidentment la torre que existia era la Torre de l'Ametlla...
i el poblament es fa al vell mig de la població, que és una cala. Llavors, tothom coneixia la gent de l'Ametlla, però la gent de la cala de l'Ametlla. Era una referència de la toponímia, la més coneguda probablement. I el poble es constitueix, les primeres cabanes valencianes s'estableixen al mig de la cala de l'Ametlla.
Per això caleros i caleres, eh? Per això caleros i caleres, i no calers i altra cosa com des de Barcelona hem volgut vendre. No, no, caleros i caleres. Caleros i caleres, exacte. Ho direm com vosaltres ens digueu què s'ha de dir. I tant. Només faltaria. Escolta'm, Xavier, la patrona de l'Amelja és la Verge de la Candelera, i per la festa major, que és el mes de febrer, tenim entès que es fa un nou processó amb la Verge, oi? Sí, tradicionalment, les festes majors de l'Amelja serien el 2, 3 i 4...
L'origen d'aquesta festa no és massa conegut, perquè, si tornem cap a André, us heu de parlar d'aquest període de temps que formàvem part de l'Opteo Perelló com a pedaní o com a barri, i pràcticament el que és la festa en si comença a agafar força a partir de l'any 1880, aproximadament. Pensem...
que hi havia unes petites referències entre ells, però tot el segle XIX, més en aquesta zona que es van viure amb fort moviment, les carlinades, més en els episodis de piràmids que hi havia, i el reduint nombre d'habitants feia impossible que prosperés aquesta festivitat. Quan realment pren bransides, a partir de l'any 1880, i sobretot la primera festa més important és l'any de la federació, l'any 1891.
I segueix sent ara el moment fort festiu de l'Ametlla de Mar, doncs? Sí, sí, i curiosament, sent que és una població pesquera, tothom podria decantar-se cap a... A l'estiu, no? Sí, cap a l'estiu, que sigui la festa de Sant Pere. Però és curiós que la festa de Sant Pere és una festa de postguerra.
Abans de la Guerra Civil no se celebrava. I la patrona, per excel·lència, era la Candelera. La festa major del poble era la Candelera. I ara, per tant, ara no m'he calat d'entendre si vols dir que a l'estiu també hi ha festa major amb Sant Pere o no? Sí, sí, sí. Ah, per tant, hi ha dos, diguem-ne, eh? Sí, a partir del moment que s'acaba la Guerra, llavors hi ha un intent de la gent de la Mar de donar més...
uns dies de festa perquè s'havien viscut episodis mongolens i havien passat aquestes etapes tan... aquests 3 anys de guerra tan dramàtics i llavors volien un dia de festa i s'instal·la la festa de Sant Pere.
com a copatró. Però el que realment curiós és que el sentiment de la patronia del poble i del sentiment sempre està envers la Mare de Déu. Mai. Sant Pere és una festa, jo diria, que postissa. Sí, sí. Parlem d'això, perquè tenim entès que els pescadors caleros tenen molta devoció per aquesta Mare de Déu, per aquesta verge. Explica'ns per què.
A veure, jo sempre he pensat que és una tendència natural de l'home, en els moments pitjors, a recordar la mare. No sé per quin motiu, però sempre les persones tendeixen més a recordar la mare que a recordar el pare, no? Llavors, pensa que la media des del 1800, quan comencem aquí a tenir petites embarcacions a d'ala, que van navegant per tota la Mediterrània, fent cabotatge, pescant de qualsevol manera...
sovint tenen naufragis importants i les morts són pràcticament anuals. Cada any hi ha un naufragi i això porta a tenir una angoixa terrible i a que després hi ha un sentiment de religiositat i de peticions a Déu, en realitat. Però des del principi aquí la tendència és a demanar a la Mare de Déu de la Candelera, eh?
Pensa que hi ha un cas molt curiós, ara m'estic recordant, d'un naufragi que va succeir cap allà l'any 1897. Se van trobar set embarcacions a la banda de la costa i era un temporal terrible, hi havia un temporal terrible, i de les set embarcacions una es va desaparèixer sota les aigües.
doncs es van estar clamant a la Mare de Déu hores i hores i hores. Finalment van fer un canvi i van demanar, van pregar a Déu. Però vull dir, no abans, deixar de pregar a la Mare de Déu moltíssimes vegades. Molt bé, o sigui que es parla d'aquesta devoció perquè la Verge hauria intercedit per protegir els pescadors. Xavier Figueres, historiador d'aquí de la Menya de Mar, moltes gràcies per haver-nos ajudat a explicar una mica la història bastant recent, en aquest cas, de la població i que vagi molt bé, adeu-siau.
Moltes gràcies a vosaltres. Finga, adeu. Parlim d'aquells mons llunyans, de les espècies per catalora que ningú mai ha vist abans. Portim aquells mons remots on els indicadors de profunditat diuen que és de valents baixar.
Estem sentint Messi Costó dels Amics de les Arts, del seu disc Espècies per Catalogar, però ara, Joan, parlarem d'una espècie ja catalogada. Sí, és la tonyina roja i és que a l'Amenya de Mar hi ha l'única flota tonyinaire de Catalunya, d'aquelles coses que ara dius sí, és l'única, doncs sí. L'única flota tonyinaire, m'agradarà parlar d'això.
Correcte. Doncs per saber-ne més coses, saludem en Pere Vicent Balfagó, del grup Balfagó, que és la companyia líder en captura, manteniment i comercialització de Tonyina Roja d'Espanya. Pere Vicent, bona tarda. Hola, bona tarda. El grup Balfagó és una empresa familiar i la vostra n'és la cinquena generació, si no estem equivocats. Sí, sí. A quant es remunta l'inici de la vostra activitat pesquera? Doncs imagina't que els inicis de... De l'amella de l'art.
fundadors pescadors que van vindre aquí a la Miriam. Volia fer una puntualització. No estem aquí els únics pescadors de Trenyina Roja de tota Catalunya. Sí que és veritat que estem aquí, que la pesquem a l'encerclament, però també hi ha altres...
a Catalunya, hi ha altres pescadors que també pesquen toñina roja, però bé, la flota més important en captures d'aquí a la milla de mar. Doncs ho direm així, la flota més important de pesca de toñinaia, eh? Correcte. Molt bé. Tu mateix, Pere Vicen, has estat pescador de toñines. Deus conèixer molt bé l'ofici, no? Sí, sí, de fet, és el meu ofici, no? És el que...
el que primer posaria. El que passa que, bé, doncs hi ha el trascurs d'aquest ofici, doncs he tingut una sèrie de matisos ben marcats diferents d'altres pesqueries i permet tenir més temps i aquest temps doncs emplear-lo en el que és la comercialització i la part que normalment els pescadors no hi fem, els pescadors simplement pesquem, que bé, simplement ja porta la seva tasca, però bé, nosaltres el que fem doncs és
Des de la pesca, el plat, i això també és un fet diferenciador de la resta dels pescadors. Mai heu pensat obrir el ventall i pescar altres tipus de peix? Doncs la veritat és que no, perquè allò de la pesca ratonyena ja és bastant complexa. Ja en teniu prou, no?
Ja teniu prou feina, vull dir. No, sí, ja teniu prou feina, també, i ficar-nos en altres espècies, doncs, la veritat, no ens ho hem plantejat. Vem que encara tenim bastant de camp per recórrer amb el que és tot el tema de la tonyina roja i, la veritat, estem més submergits en aquest negoci i, de fet, espècies no. La tonyina roja és una espècie emblemàtica a la nostra cultura, ja de sempre hem viscut amb la tonyina,
Això sí, aquí l'ha fet internacionalment més famosa la cuina japonesa, encara que nosaltres el que estem fent ara és introduir-la a altre tipus de cuina, això sí, a altra cuina del món. Pesqueu molta tonyina roja aquí a l'Ametlla, diguem-ne, a la zona, perquè n'hi ha molta? Sí, de fet, tradicionalment aquí sempre ha sigut un lloc de pesca de tonyina, de fet, pescadors que venien fins de Torre Vella a pescar-la aquí...
Aquí a la Mella Mar, si parlem dels 1940-50, li diuen a la Mella la fabrico les toñines. Era un lloc que, gràcies a l'estar a la proximitat del riu, els aporaments, l'abundància en petits pel·laixis, crec que les toñines a l'època de la primavera, sobretot més d'abril i maig,
quan feien la seva migació per alimentació, passaven per aquí de la costa de la Mella de Mar i es quedaven. I també es pescaven molt a prop de la costa. De fet, el meu besavi, i una vegada jubilat, el que feia per les tardes, sortia passejant pel Roquer, per la costa, i on veia Tonyines, allà feia una foguera. I era la senyal que tenia el meu avi, però quan anaven a Calastonaires, que eren unes sarxes...
que és d'emballament, que es calaven antigament, no sabien que l'havien de ficar. Allí en la foguera que havia fet el pare, allà calaven de cara a la nit. No hi havia comunicació, no hi havia ràdio, t'ho vull dir, pels anys que fa que la tonyina és molt present aquí a la mirada de mar. Pere, per la història que hem sentit, imagino que el teu besavi era valencià.
Doncs, bueno, ell no, però el seu pare crec que sí. Ui! O sigui que, per tant, que veniu. Que veniu de la història, eh? El de la tonyina no em ve per allò dels d'Alfegor, m'entens?, per la part, però, bueno, el dot que el meu avi, la mare del meu avi va tenir, hi ha un ton aire, i d'aquí, doncs, el meu avi anava a pescar a la tonyina, ell dia que per les nostres benes corria sang de tonyina.
I roja, tonyina roja. Raja, roja, sí. Escolta, en Pere Vicent, des del grup Bolfagó treballeu des que es captura la tonyina, com explicaves, fins que arriba el consumidor final. Explica'ns una mica aquest procés i les seves diferents fases. Per això esteu especialitzats, perquè ho feu d'una cosa en feu tot el procés, no només passeu. A més, també estem molt implicats en el coneixement sobre l'espècie, investiguem també fets migratoris, col·laborem amb entitats
per tenir més coneixement de la tonyera, no? Però, bueno, t'explico la missió nostra és el que és la pesca, no? Nosaltres pesquem, tenim un mes per mes de pesca a l'any, un mes. Un mes, que és? Sí, sí, que és el... Bueno, en guany ens l'han canviat el període, és el 25 de maig fins al 24 de juny, bueno, és un mes. Per pescar-ho tot? Per pescar-ho tot, sí. I nosaltres el que fem, doncs, bueno, hem fet un canvi, no? Ens cataloguem de pesca 2.0 perquè...
perquè nosaltres hem passat de ser pescadors caçadors a ser pescadors grangers. És a dir, que nosaltres pesquem durant el temps que tenim permès de pesca, de fet, a més d'això, podem pescar uns certs quilos de pesca i de tonyina, i el que fem és amagatzemar-la amb unes gàbies, amb unes piscines, i allà el que fem és mantenir la vida. I una vegada ja la tenim engaviada, la portem en un viatge que dura unes dues setmanes,
des del Mar de l'Ertis, aquí a les coses de la Mellemar, en tenim la granja, encorem aquestes gàbies, aquestes piscines, i el que fem és alimentar-la. Alimentar-la en què? En peix, perquè és un peix adult, un peix que té una mitjana de 10-12 anys, i, clar, no li pots donar pincols de seguir alimentant-la, el que fem. I gràcies al coneixement que tenim de les peixes sabem el que li hem de donar
Crec que la tonyina tingui la mateixa qualitat durant tot l'any. Fins a quin pes l'engreixeu? Normalment hi ha la pesca que nosaltres, un pes que oscil·la des del 130-150 quilos. 130-150 quilos, estic flipant. La tonyina ha tingut 10-12 anys, alguna més gran, alguna més gran, alguna de 80 quilos, però la mitjana és d'aquí.
Què passa? Que nosaltres, una vegada que tenim magatzemada, el que fem és vendre sota comanda, i venem per tot el món sota comanda. Abans, què fem? Està tonyina igual la pescàvem, però, clar, ens obligava una vegada la pescàvem a embarcar-la a bord i portar-la al primer port a vendre-la, i, bueno, imagina't, tots aquests quilos en tan poc temps, doncs la qualitat no era molt bona, alfons havíem nosaltres al mercat, i ara no, ara el que fem és controlem-ho.
Per exemple, si ara les ventes a l'agost no són bones, no sacrifiquem i les tonyines continuen nadant cada dia i esperant el seu moment que el mercat, i a dintre Nadal, que normalment aquestes dates són més bones per vendre. Ostres, curiosíssim, eh? Escolta'm, més del 75% de la vostra producció ens consta que l'exporteu a d'altres països. No, no, no, hi ha el 95%. El 95%. Lamentablement aquí cada vegada se'n queda menys efectes de la...
de la caïda de consum que comporta la crisi que estem vivint. Però també perquè els catalans no en mengem, diguem-ne. Bé, sí que en voldria menjar, però cada dia ja no es poden permetre anar a menjar més fora i la tonyina també serà un pla de recuperació des de l'any 2007.
va ser de producció baixat, el mercat és el mateix i, clar, també ha fet que el seu preu des de l'any 2017 ha anat pujant i ja com s'està una mica apartada de la butxaca per a minjar-la d'una manera assiduament, no? Perquè de tonyina en llauna vosaltres no en feu, o sí? No, no, de fet...
Treballo amb entès al peix fresc. Sí, el que és tonyina, això no confonem. A vegades el que és tonyina ho diem a tot tonyina i no confonem el que seria la família dels túnits amb tonyina. El que es menja a les llaunes, en castellà es diu alistado i en català es diu pelet. I és un túnit tropical que és un cosí llunyà de la tonyina roja que tenim nosaltres aquí. La tonyina roja n'hi ha poc.
on no està a tot el món. Es concentra la majoria, es concentra aquí el que és el Mediterrall, l'antic nord, i el nostre com...
com una altra espècie molt pareguda, de la tonyina roja, que viu al mar d'Austràlia, i el mar de Chapó també de la nostra. Molt bé, doncs Pere Vicent Balfagó, del grup Balfagó, aquesta companyia líder en captura, manteniment i comercialització de tonyina roja d'Espanya, moltes gràcies per haver-nos explicat això tan interessant. D'acord, moltes gràcies a l'altre. Gràcies, Pere. Bona tarda. Adéu.
La xarxa de comunicació local. La xarxa amb l'any espriu. Direm la veritat sense repòs per l'honor de servir sota els peus de tots. Estem en uns temps desgraciadament apocalíptics.
La frase del dia per Xavier Bru de Sala, comissari general de l'any Espriu. Si no sabeu estimar, us podeu almenys competir els uns dels altres i deveu, imperativament, perdonar.
Xavier Bru de Sala parla de Salvador Espriu. Cada mes passen coses. Jo em volia referir a una exposició que anirà a més de 30 poblacions catalanes, i esperem que més, que és una exposició de carrer que en diem Espriu a l'Àgora. És una exposició que fa, diguem-ne, són 15 panells de dos i mig per un i mig. Va al mig del carrer, davant del mercat, en el lloc on passa més gent.
I això, esclar, s'inauguren, doncs mira, el mes de setembre s'inaugurarà sis vegades aquesta exposició, o sis llocs diferents, que ara de memòria no ho sé, perquè esclar, va viatjant amunt i avall, i d'aquí cap allà per tota la geografia catalana. La xarxa de comunicació local amb l'any espriu.
Un poble en un minut, amb Joan Pau i Narejos. Avui, Alpicat. Comarca. Sagrià, Lleida. Població. 6.400 habitants. Gentilíssim. Alpicatí, Alpicatina.
L'alcalde. Pau Cabré, per Convergència i Unió. El Picat és un poble que està a l'entorn de la ciutat de Lleida, 7 quilòmetres. Origen del nom. D'on ve el Picat? Com molts municipis de la comarca que el seria, el fet de portar l'alt davant vol dir que venim del món dels àrabs. El més destacat. Un municipi volcat amb la pràctica de l'esport. L'aposta que he fet a aquest ajuntament ha estat pel tema de la zona de l'esportiva i lúdica, des de l'escola de futbol, el pavelló esportiu, que s'hi fa hockey i bàsquet...
El tema pendent. La proximitat amb la ciutat de Lleida dificulta el comerç local. Dificulta que fins que no s'especialitzo en alguna cosa determinada tenim un comerç de proximitat molt petit. La xarxa de comunicació local.
La tarda d'estiu. Una altra manera de descobrir el país a través de la festa, la música i la gent. Cada tarda de 4 a 7 amb Georgina Alterriba a la teva emissora local.
Són dos quarts de set tocats, sonen les maraques, i moment d'anar cap a l'ametlla de mar i saber com anar-hi, Joan. Doncs molt bé, mira, si vols anar en cotxe, si arriba per l'autopista AP7, prenent la sortida 39, i també, si vols anar en cotxe però no pagar el piatge, s'hi pot anar per la Nacional 340. Des de Tarragona, el tricite és de 55 quilòmetres, i des de Barcelona 147. Això està bastant tocant a l'Ebre, eh, diguem-ne? Sí, sí, sí. Vull dir que...
Si sou del centre de Catalunya, està una mica llunyet. Molt bé, si vas en autobús, la companyia Gil Heife...
Jife. No sé com és, sí, suposa Jife. Bé, uneix l'ametlla de mar en poblacions com Tortosa, Cambrils o Tarragona, i en tren, els trens de la línia Barcelona-València, tenen parada a l'ametlla de mar. Molt bé, Jife o Jife, depèn d'on sigui la companyia. Molt bé, doncs, Joan, haurem d'anar cap a l'ametlla de mar. Jo hi he anat en alguna ocasió i és un poble realment molt bonic, s'ha de dir, per tant, ho recomanem. Molt bé. Per qui no hi hagi estat. Jo em sembla que no hi hagi estat. No?
No, em sembla que no. Hi haurem d'anar. A partir de demà. A partir de demà, quan sortim del programa. Clar, ho podem fer. Durant 30 dies tots els pobles que ens han convidat ens han dit que hi anéssim i quedarem malament si no hi anem. Doncs ho haurem de fer. I ara és moment de comentar el tema 2.0 perquè tenim algun WhatsApp. Ja sabeu que el nostre WhatsApp és el Cilset.
3, 2, 9, 8, 8, 7. 6, 1, 7. 3, 2, 9, 8, 8, 7. T'ho saps de memòria o no? Sí, després de 29 dies me l'he pres, per fi. I hem de dir que tenim, per exemple, el WhatsApp d'en Pau de Sant Saloni que diu guanyarem els negres, sens dubte.
Els negres dels Montnegres, aquests... Sí, sí, torna el pic aquí. Blancs i blaus, torrats i morats... I ara sense l'onida, bé, hi ha els Montsenys i els Montnegres. Montnegres, perdó. I un altre WhatsApp que ens arribava d'en Jordi, que diu... Eps, ja comencen festes de Sabadell aquest cap de setmana a tope.
I la Georgina ja està preparant festa a casa seva. Sí, senyor. Esteu tots convidats, eh? Esteu tots convidats. No direm l'adreça, però esteu tots convidats. S'obre la porta i tothom mentre es porti teca i beguda, allà hi cabrem potser 50 o 60, no ho sé, més o menys. I què tenim pel Twitter?
No, gran notícia que estem a punt d'arribar als 1.150 seguidors de la tarda. Evidentment, no són tots de la tarda d'estiu, sinó que fèiem servir el compte general de la tarda, però ens feia gràcia deixar-los-hi, en els companys que a partir del dilluns tornen a reprendre el ritme de la tarda, diguem-ne, d'hivern, tardor o primavera, doncs a 1.150 ens en queden 3. Jo crec que és una qüestió de justícia. Sí, home, i tant. Que siguin 3 persones que ens segueixin més. Doncs arroba la guió baix tarda, però ja mateix, eh? I feu un seguiu...
I arribarem al 150 sense cap mena de dubte. Doncs Joan, seguim, no? Seguim, seguim.
El poble de pescadors Entra el mar i la muntanya Una mare al seu fill Si el plego el carca fora
Joan, abans parlàvem de la tonyina roja. Doncs ara parlarem de gastronomia i, en concret, de la cuina de bord que es pot degustar a l'ametlla de mar. Doncs sí, per descobrir aquesta gastronomia típica de l'ametlla, parlem amb en Joan Argentó, que és pescador i expert en cuina de bord, com dèiem. Joan, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Què vol dir això de la cuina de bord? A veure, entenguem-nos primer. La menjada el dia, vull dir...
El menjar del dia del pescador, que fem cada dia amb el peix del dia. Molt bé. Tu, que has estat pescador i que, per tant, coneixes bé la cuina de barca, el rancho, quins plats són els plats tradicionals d'aquesta cuina? Home, normalment és el peix del caldo, que és el peix amb petà, que és primer guisat, en forma de guisat bullit. I aprofitem sempre el suc, el caldo,
I a partir d'aquí potser podem fer arròs a la masqueta o a banda, com diuen per la part de Ponent. Com ho has dit això últim? Arròs a banda. A molts de puestors diuen arròs a la masqueta, que pot ser arrossejat, pot ser arrossol, sireus, igual...
Se pot fer de tot, vull dir que... I inclús, el que es feia molt abans que no es fa són sopes, que diem sopes arrossejades, que eren sopes de pa. Quan no teníem ni arròs ni fideus... Sí, senyor. Aprofitàvem el pa sec, lo soprigíem i el que fèiem a l'arròs a Madrid, i sortíem les sopes, que són boníssimes, vull dir que... El que és important és aprofitar aquest suquet de peix, eh? Molt bé. Lo caldo és lo que fèiem de les 4 o 5 coses que sé al darrere.
I del peix, què tenies davant? Peix que no cal ser molt bo, eh? Vull dir que... Si el peix és del dia, no cal que sigui... No que sigui fresc, ja n'hi ha prou, diguem-ne, eh? Ja n'hi ha prou. Molt bé. Ja n'hi ha prou. Tenim una riquesa a la mar, que és enorme. Espectacular, sí, senyor. Avui en dia, els pescadors que surten amb la barca segueixen cuinant aquests plats que mengen en un dia qualsevol. Sí. Quasi bé totes les pesqueres, inclús jo n'he anat alt.
A totes les pesqueres, a l'arras, menys a la toñina i a tot arreu. A la toñina, referi això al cerco. A l'am, també han anat molt. Totes les pesqueres que han de fer el menjar-bordo, continuen fent l'esmorzar, es fa el dematí quan s'hi va el bou, normalment al dematí s'hi fan l'esmorzar, que diuen, que la fan un mos, i a migdia molts fan l'arros del caldo.
I no se'n cansa, en Joan, de tant peix i tant suquet i tant arròs? Jo crec que no m'encansaria perquè m'agrada molt, però els pescadors, no ho sé. Sí. Sí, dones, que llavors el dia que agafes... Això és lo normal, lo normal que es fa a la barca, eh? I el que és extraordinari, què és? Home, llavors el dia, per canviar, fem un romesquet. Un romesco, de fob. Home, que en tenim, que sempre hi tenim...
I és boníssim tot el poble nostre, és el que el diu. Fas un romesquet de poble, perquè jo ja surtes del... Se li està fent la boca aigua, Joan, a la Georgina. És que estos minjars són bons. Sí, ja hi ha. Si minjars que no els carregues, que pràcticament fas una picada justa, vull dir, del que tins, no cal que vagis a buscar res, un all, un all una mica deprimentor, i si tens una tomàquina, i si no la tens, no la poses. El que veiem és que la carn no hi entra. No. No.
Bueno, car, normalment, a veure, també tenim lo... lo dilluns, normalment, que no hi ha peig quan se va el d'allò. Ah, clar, perquè hi ha algun dia que feu festa, evidentment. Sí. I llavors, què passa? Llavors, normalment, sempre fèiem, dient, menjada en terra, naltros. En terra perquè estàvem a la mar, claro. Clar. I després, o fèies bacallà, o portaves, pues, o botifarres, o... o car, recordé, ho entens? El...
Però això només era el dilluns, eh? La resta de dies, el peix. És que no... Nosaltres estem acostumats. El pescador, el peix fresc, està molt acostumat. I com que no el troba enlloc, entens? És que no el trobem. El peix nostre... No el trobes com tu recent agafat i recent menjat. És molt bo. I tins mil coses per a fer. Des d'un suquet. Fem un guisat...
que llavors ja no poses caldo. Una cosa és el caldo, que si uns 4 o 5 ja estàs a fer. Llavors pot ser un suquet de peix. Ja no és el mateix. També tinc mil coses, amb aire, es començava a parlar de peix, mil coses, de pell i set, molla, peludes, mil coses, per a fer raps. Ara tenim uns ràpets que són així una miqueta més grossos que la maca, i això és...
És una preciositat. Bé, mil classes de peix, però que et donen la gana. I amb poc temps. Que no us podeu avorrir, vaja, de menjar peix. No, però és que no cal que li fem res. I el que t'haig dit jo és que en una cabeça d'alls... Ja n'hi ha prou. En una cabeça és una mica aprimentó, fas les patates i el peix i el de darrere. Perquè, Joan, d'aquests plats que es feien a les barques, que dèiem, han passat a ser un clàssic a les cartes dels restaurants d'aquí, de l'Atmetlla?
Doncs alguns sí. Quins, quins? Alguns. Hi ha restaurants que s'estan agafant així al menjar poc tocant, anem a dir. Poc tocat. Vull dir poc adornat. Sí, sí, sí. Està molt ben dit, sí, sí. Adornat. Jo la veritat, quan vaig a un restaurant i em porten un peix que està cobert de salsa i coses d'aquestes, ja m'he dit. Ja t'agafa un neguit, oi? Clar, molta gent ho vol, això.
Vull dir que moltes vegades han comprat dos talls de pell i tot ple de salsa, o picada, o com li vulgueu dir, i fan, què vol estar? Què vol estar, què? A picada.
Clar, perquè ja saps què em diuen, no, Joan, d'això? Quan hi posen tanta salsa, tanta picada, tanta història, que el peix no és bo. No és fresc, no? Ja se m'enterà això. O no m'ho hem enterat, que molta gent no ho sap encara, això. Ah, doncs mira. Això us ho expliquem. Joan, però quins plats en concret? Díga'ns-en alguns d'aquests plats que es feien a les barques que han passat a... Això està al restaurant. Bueno, pues mira, los sujetos de peix...
Però aquest de pell és un... que l'estan posant molts de receptes i vegetals. No m'agradaria nominar restaurants aquí perquè me'n deixaré algú i tots són amics meus. Ah. Si vols, prova-ho. Després ja els completarem, si cal. Tant tenim el pescador, el teu d'ici per damunt. Tant tenim la plaça nova, el tenim Justo, el d'Alguer, no cal dir-ho. M'entens? Me'n deixaré i tots són i tots hi vaig.
Bueno, en tu cas, si te'n deixes algun, queda clar que va per tots. El suquet de peix, per tant, és un dels plats. Què més? El suquet de peix, per tant, és un dels plats. El suquet de peix, per tant, és un dels plats. El suquet de peix, per tant, no vull dir-te'n, no vull dir-te'n, no vull dir-te'n, no vull dir-te'n, no vull dir-te'n, no vull dir-te'n.
Nosaltres li dieu xipirons, nosaltres li diem castanyons. Ara tenim el castanyó que no... Castanyons. Els nostres xipirons són els vostres... Castanyons. Castanyons. Si el castanyó ara s'agafa tota la costa nostra. Entens? De França hasta castelló. Vull dir, tota la costa s'estren, catalans s'estren molt de castanyó i és un manjar.
Molt bé. Digue'ns algun últim plat, Joan, perquè els companys de producció ens diuen que se'ns ha acabat el temps, però volíem un tercer plat. Suquet de peix, fritada de peix, què més? Pues lo romesco de polp, o polp para la balandra, o polp. Lo polp també està sortint molt. Coses al voltant del polp. Molt bé. Lo polp roquea, de parlo de polp de roca.
Molt bé. Doncs Joan Argentó, pescador i expert en cuina de bord, com dèiem, no tenim més temps. Moltes gràcies per haver-nos fet aquesta salibera que ens has fet amb tota aquesta explicació. I vinga, fins ben aviat. Adéu, bona tarda. Adéu. Adéu, Juanito.
Ara parlarem d'un projecte que s'ha posat en marxa recentment a l'Ametlla de Mar i que combina turisme i noves tecnologies. N'hem tocat bastants, eh?, de temes així relacionats amb noves tecnologies. És interessant, eh? En pobles petitons. En pobles petitons, exacte. És que no té res a veure, eh? Exacte, sí, sí. De fet, moltes vegades la manera d'innovar, de sortir, de poder garantir la pervivència, eh? Exacte.
Ens referim, en aquest cas, a una nova aplicació per a telèfons d'última generació i Tauletes. Aquest matí discutíem sobre el tema, però sí, es diu Tauletes, un nom una mica raro, però bueno, Tauletes, que permet descobrir l'oferta cultural, lúdica i gastronòmica de l'Ametlla. Per saber més coses de tot això, parlarem amb en Daniel Lleó, que és gerent del Patronat de Turisme de l'Ametlla de Mar. Bona tarda, Daniel.
Hola, bona tarda, com anem? Bé, contents, amb molta salibera, perquè l'anterior convidat, en Joan Argentó, que suposo que el deu us conèixer. Sí, sí, l'he sentit i el conec perfectament. Crec que s'arriba molt bones mans i les recomanacions que us ha fet gastronòmiques les ha encertat al 100%. Mare de Déu, encara més salibera. No sé que és un gran cuiner, un gran pescador i una gran persona. Molt bé, ja ens ho ha semblat. Escolta'm, com va sorgir la idea de crear aquesta nova aplicació per telèfons mòbils i tauletes?
Bé, va sortir perquè, des de aquí, a Turisme de la Merida,
La gràcia és que estem molt posats en temes de noves tecnologies perquè creiem que és el camí per on va tot, per on va la promoció turística. I ja fa temps que veiem, o bé, podem veure tots que la gent cada vegada el mòbil forma part més, és una part important de les nostres vides. Pràcticament moltes coses les fem amb el mòbil. I vam dir, doncs bé, ens hem de posar mans de la feina i hem de crear, doncs,
una aplicació on estigui pràcticament tota la informació que disposem a la Mella de Mària i que la gent pugui atendre el seu mòbil quan ve la Mella. La gent de la Mella també la té, però la gent de la Mella ja coneix el que pot gaudir per la gent de fora. Ve la Mella, es baixa l'aplicació i ho té absolutament tot, perquè tenim una persona dedicada cada dia a actualitzar tots els horaris, les activitats...
Els restaurants, les jornades gastronòmiques, totes les activitats que es fan, tant d'àmbit municipal com d'àmbit privat, creiem que la gent ha bastant informada del que pot fer, d'on pot anar, i per això vam crear aquesta aplicació. Per tant, està destinada a les persones de fora de l'Amella i al turisme també, eh?
Sí, està molt enfocada de cara al turisme. La gent de la Mella també la té i també la consulta, però va molt adreçada cap al turisme. La vam posar en marxa a finals del mes de juny i pràcticament ja són 3.000 persones, ja que se les han baixat, i se les han baixat de moltes nacionalitats. Està en diversos idiomes, està en català, en castellà...
amb francès, amb anglès, amb alemany i amb rus, i els russos és la quarta nacionalitat que s'ha baixat més a aquesta aplicació. Espectacular, això si ens ho haguessin dit fa, no sé, 10 anys, que els russos serien un dels turistes de la classe de turisme més important en aquests moments, no ens hauríem cregut, eh?
No, sí, la veritat és que el món del turisme és un món fascinant que va canviant molt ràpid tant en el món de les tecnologies com els clients, no? Si fa 10 anys ens hagués sentit que venen els russos, no? Teníem, doncs, bueno, què estàs dient? I sí, la veritat és que és un turisme que va en alça, és un turisme que aquest i va demanar a Moscú en una fira, repetirem perquè ens han anat molt bé, els contrats han anat molt bé i, bueno, és qüestió d'obrir mercat, obrir horizons i de què...
Cada vegada la gent conegui més l'Ametlla, no? Quines són de l'Ebre i Catalunya, i han d'estar orgullosos i contents de viure en aquest entorn que vivim, no? Quines nacionalitats venen més, així majoritàniament? Disculpe, és que no... Sí, a banda dels russos, que feien broma, quines altres nacionalitats venen, doncs, així... A visitar-vos. A visitar-vos. Ja, ja, molt bé. Aquí a l'Ametlla tenim una...
procedència molt important, que és Catalunya, Barcelona i la seva àrea metropolitana, i després el francès. Aquellament tenim un turisme familiar francès molt important, quasi arriba al 35-40% de la totalitat, bàsicament a la proximitat, l'Ametlla està connectada amb França per les dies de comunicació del Mediterrani, l'autopista, la P7, el tren, tenim proximitat amb...
amb les vies a les europees de Barcelona i Reus, i Barcelona és el mercat pràcticament més important conjuntament amb el català i amb el del estat espanyol.
Tenim entès que, tornant a parlar en concret de l'aplicació, fins i tot s'hi poden realitzar diversos itineraris usant l'aplicació. És a dir, que no és només per informar-te d'una cosa, sinó que ho pots fer servir per fer uns itineraris, oi que sí? Sí, totes les informacions estan totalment geolocalitzades. És a dir, un restaurant, un bar, la llotja de la Conferència dels Pescadors, el museu, tot està geolocalitzat i des de qualsevol punt
La persona que està interessada en arribar a una platja, per exemple, està totalment indicat per arribar amb accessos més fàcils i més directes. També dins de l'aplicació hi ha totes les rutes que hi ha a l'Ametlla, hi ha el CR92 de la costa, hi ha rutes històriques...
i en les rutes submarines, una noietat d'enguany també aquí a l'Ametlla, hem posat uns plafons a tot el llarg de la costa de l'Ametlla on es pot consultar la fauna i la flora marina, la possidònia, tot això es pot fer a través de l'APT. Damià, quan us vau plantejar el tir endavant aquesta aplicació, què era el primer que teníeu en compte o el primer objectiu que volíeu subsanar amb aquesta aplicació?
L'objectiu més immediat és que la gent estigui informada i facilita molt a la gent, un cop està a l'Ametlla, que trobi les coses fàcils i que sigui tot molt fàcil. És el nostre objectiu principal, és que facilita a la gent la seva mobilitat per l'Ametlla, que conegui tot el que pot ser a l'Ametlla, que no és res d'important. L'Ametlla té uns set quilòmetres de platja, hi ha 29 caldes i platges, totes diferents...
Nosaltres diem que vas a un restaurant i demanes la carta de platges, aquí tenim una carta de platges. Estan totes les platges localitzades amb les característiques si són de sorra, senyora i blanca, si són de pedra, si hi ha paratges naturals, ha estat tot i que potser la gent us conegui, no que el turistet un dia vagi muntat, l'altre dia que conegui tot l'entorn natural i tota la costa, els restaurants, que siguin totalment informats de les activitats, de les jornades gastronòmiques que farem ara, ja ho he dit abans.
que la gent no es perdi res i que estigui totalment informats de tot el que passa. Damià, de l'Amelia de Mar, la majoria de gent es guanya la vida en relació al turisme, ja, o encara subsisteixen altres sectors amb potència? Aviam, l'Amelia sempre ha sigut un poble pescador,
Però està guanyant terreny també el sector dels serveis i del turisme. Estaríem amb un impacte tècnico actualment. El sector de la pesca és un sector molt important aquí a l'Ametlla, afortunadament, i és el que li dona personalitat al poble. L'Ametlla no és una destinació...
amb grans hotels, amb grans... Encara es viu l'essència de poble mariner, encara passes pel pont i encara hi ha la senyora remendant les àrcies, encara passes pels carrerons i encara hi ha l'olor del suquet de peix que la senyora està cuinant. La metlla, afortunadament, no ha perdut l'essència marinera i és gràcies a aquest sector pesquer és molt important.
no ens hem de oblidar que el sector turístic està guanyant molta importància. I a més, si manteniu aquesta autenticitat, segur que cada cop vindrà més gent i llavors, evidentment, haureu de lluitar perquè es mantingui. Sí, la idea d'esta és mantindre-ho i conservar aquesta essència mediterrània que tant molt agravi és la senya d'identitat de la cala de l'Ametlla. Molt bé, doncs Damià Lleó, gerent del Patronat de Turisme de l'Ametlla de Mar. Moltes gràcies per la tocada de la tarda d'estiu i bona tarda.
Gràcies a vosaltres i vosaltres, ja segur que a la mesa esteu invitats i també als vostres oients que seran benvinguts tots aquí al nostre poble. Gràcies, Tamià. Gràcies.
I per tancar aquesta tercera hora parlarem amb una dona anglesa que viu a l'Ametlla de Mar des de fa 13 anys. Segurament ella ens confirmarà totes aquestes delícies culinàries i totes aquestes platges i cales. I aquesta autenticitat i la senyora que diu que renta la roba i tot això. Molt bé, doncs es diu Joan Cuplan. Joan, bona tarda.
Hola, buenas tardes. Com ho hem de dir això? Joan Coupland? Sí, perfecto, Joan Coupland. Joan Coupland, molt bé. Veus com jo, que em dic Joan, però en aquest cas és senyora, no? Exacte. I so coma, vostè és senyora. Molt bé, d'on ets d'Anglaterra? Soy de Essex, que és justo al lado de Londres. Essex, molt bé. Correcte. I com és que vas venir a parar aquí a l'ametlla de mar? Què t'hi va portar? Pues en principio era mi padre que conocía el pueblo.
Mi padre vino a pescar y pasaba unas vacaciones aquí y me dijo un día que debes ir con los niños a pasar unas vacaciones ahí porque es un pueblo muy bonito y vino con los niños para esta razón, para unas vacaciones aquí y me pasó una semana aquí y decidí que es el sitio donde quiero vivir. Caram, Déu n'hi do, quina enamorament. Però així el teu pare era pescador.
Bueno, no es constructor, pero vino de vacaciones para pescar. Va venir de vacances i es va posar a pescar... Sí, vino para vacaciones, aquí a pescar, con mis hermanos también, pasado una semana, y sí, y a él le gustó mucho el pueblo de la Meia, y me dijo esto, es un sitio muy bonito. Has d'anar a veure-ho, no?
Sí, sí. Quina va ser aquesta primera impressió que dius que ho vas veure i que en una setmana ja vas decidir que t'havies de quedar? Què és aquesta primera impressió que et va frapar tant pel que veiem? Pues era de tranquil·litat, de bien ambiente, tiene algo este pueblo, no sé què era, pero para mí era cuando salí al hotel aquel día, me sentaba aquí en la plaza, digo, pues aquí me gusta mucho, es muy tranquilo, la gente muy amable...
y tiene un ambiente que me gusta mucho. Joan, ¿y encara es así el pueblo? Sí, también me gusta mucho. Claro, ha cambiado mucho para mí porque ahora no es vacaciones, es la vida, pero sí que todavía tiene esto para mí, me encanta este pueblo y claro, mis hijos tenían cuatro y cinco años cuando vino a vivir aquí y ellos han llevado toda la vida aquí y para mí sí, tiene este ambiente que me gusta mucho.
I als teus fills també els agrada aquest ambient tranquil i de poble petit? Pétona? Als teus fills també els agrada aquest ambient tranquil i de poble petit? Sí, claro. Sí, a ellos les gusta mucho. Volvemos a Inglaterra a veces y es muy diferente de donde venimos. Y ellos prefieren aquí este ambiente que tenemos porque conocen todo el pueblo y tienen todas las amigas aquí de toda la vida.
de gente que ellos conocían de ya los 13 años y les gustan mucho. Molt bé. I tu, t'enyores? Preferiries viure a Èsex o et quedes sens dubte aquí a la Metlla? Sens dubte aquí a la Metlla. No vuelvo. Vuelvo para Navidad. Només para Navidad, eh? Porque Navidad en Inglaterra está muy bien, pero no. Yo creo que voy a vivir aquí el resto de mi vida.
Molt bé. És una declaració d'amor, eh, això, gairebé, Joan, la que fas. Sí, sí, sí, me gusta mucho. Estoy muy bien aquí. ¿Sabes cuando estás en casa? Pues siento como estoy en casa, aquí. Doncs això vol dir que sí, que és el teu lloc, si sents això. I la vida creus que és molt diferent en Anglaterra, dius? En com seria la teva vida allà, sí? Per què? Sí, es muy diferente porque vengo de un sitio muy grande, con mucha gente, el ritmo de la vida es muy diferente, la cultura, la comida...
El tiempo, más que nada. Y sí, mi vida aquí es muy diferente que allí. Joan, i quin és el teu plat preferit, el teu menjar mariner preferit? Bueno, me gusta todo el marisco. La paella, claro, fideu, que és d'arrosejat, que és de este pueblo, me gusta mucho, pero me gusta más que nada todo el marisco. Molt bé. Sí.
Ja ens han explicat que hi ha una gastronomia impressionant, exacte, aquí. Joan, al final, en aquesta secció, sempre demanem una cançó que recordi el moment que vas arribar aquí o potser al teu país. Quina cançó has escollit i per què? Bueno, me gusta escuchar el Millenium de Robbie Williams porque el año 2000 era el año que vino a vivir aquí.
y mi recuerdo de este año. Molt bé. Doncs amb aquest record de l'any 2000 que et dona aquesta cançó Millennium de Robbie Williams, et donem les gràcies, Joan Cuplan, per haver estat aquí amb nosaltres i que vagi molt bé per l'ametlla. Muchas gracias. Some say that we are pawns, but we've been making money since the day that we were born. Got some slowdowns, slowdowns.
Fins demà!
Estem sentint aquest Millennium de Robbie Williams, cançó que ens ha demanat la Joan des de l'Amella de Mar, perquè va arribar a l'Amella de Mar l'any 2000 i això era tot un hit de l'any 2000. Joan, gràcies. Ens veiem demà. Últim dia. Últim dia, ja toca. Ja plorem.
Doncs fins aquí la tarda d'estiu d'avui que ens adota Sant Saloni, Mataró i l'Ametlla de mar. Seguirem demà, últim programa, Vivint l'Estiu, a Sabadell, Sant Boi de Llobregat i a Esplugues de Llobregat. Gràcies per ser amb nosaltres a les Vies de So, Carles Capella i Marc Fernández. A la redacció i producció, Vicky Cafigas, Adriana Uller, Carlota Borrel, Clara Esparrac, Maria Selig Romaltes i Efren Garcia. També ens han ajudat a fer possible la redacció d'aquest programa als companys de 7.ràdio.
i la Cala Ràdio. Aquí agraïm la seva col·laboració, així com ho fem a tot l'equip de Mataró Ràdio Estudi, des d'on fem la tarda d'estiu per la xarxa de comunicació local. A la direcció, Jorgin Altarriba, Joan Salicru i Ariadna Batquet. I us ha parlat Jorgin Altarriba. Que tingueu molt bon vespre. Fins demà.
Són les 7. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Quim Ortí i Mont Carvajal. Esquerra Republicana avisa al president Artur Mas que el seu suport no està garantit més enllà de l'any que ve i recorda que el pacte entre els dos partits inclou celebrar la consulta l'any vinent i no el 2016. Ho ha dit el secretari general adjunt d'Esquerra, Lluís Salvador. Espera nosaltres el 2013 he quedat molt lluny.
I el 2014 ha de ser l'any en què focalitzem absolutament tots els esforços i entenem que planificar més enllà del 2014 en aquests moments no entra dins dels objectius i dels plantejaments d'Esquerra Republicana. Per tant, el 2014 ha de ser l'any en què per una via o per una altra el poble de Catalunya puc expressar la seva opinió. És la resposta dels republicans a l'anunci fet avui pel president de celebrar eleccions plebiscitàries i la consulta