L'autora tenia 89 anys i en feia un que havia publicat la continuació de la famosa novel·la
titulada Vés i aposta un centimella, en què revisava la visió del personatge d'Atecus Finch,
l'advocat defensor dels drets de la minoria afroamericana.
Harper Lee va estudiar a les universitats d'Alabama i Oxford
i de jove va ser secretària de l'escriptor Truman Capote,
que la va animar a dedicar-se a la literatura.
Harper Lee va publicar Matam Rossinyol el 1961 i va obtenir el premi Pulitzer.
La novel·la es va convertir en un símbol de la lluita pels drets de les minories als Estats Units
i en un dels llibres de capçalera en totes les escoles.
La interpretació que Gregory Peck va fer de l'advocat protagonista ja forma part de la història del cinema.
Ara fa un any l'autora sorprenia amb la decisió de treure a la llum la segona part d'aquesta obra
que de fet havia escrit abans que l'altra.
En aquesta segona novel·la la nena protagonista s'havia fet gran
i tornava al poble a visitar el seu pare a Atecus Finch.
En aquell moment se n'adonava que l'actitud del seu progenitor envers els drets dels negres
era més ambigua del que havia interioritzat de petita.
El jugador de bàsquet americà Joey Dorsey ja és a Barcelona
i segons ha pogut saber aquesta emissora ja està passant la revisió mèdica
i el Barça farà oficial en les properes hores el seu fitxatge
per substituir la baixa de l'Aual.
En futbol, el Barça viatja aquesta tarda per jugar el partit de demà contra les Palmes.
Luis Enrique diu que el rival té arguments per posar-los problemes
tot i que aquí que se tient té baixes importants
i amb prou feines ha pogut fer una llista de 18 jugadors.
La jornada de primera comença avui amb el Llevan Getafe a dos quarts de nou.
A l'espanyol, el president Chen Yanchenk diu que referma la seva confiança en el projecte
de cara al partit contra el Deport de demà.
Galca no podrà comptar amb Hernán Pérez entre muntanyes.
S'han venut 8.000 entrades de la campanya del club per omplir les graderies amb 30.000 persones.
L'Audiència Nacional arxiva la denúncia per la xiulada de l'himne espanyol
a la final de la Copa del Rei entre el Barça i l'Atlètic Club.
Un jutjat de Barcelona veu indicis de delicte, aquest és un altre tema,
en el cas dels espionatges als treballadors del Futbol Club Barcelona,
cas que té imputats l'exdirector general del Club Blaugrana Joan Oliver
i l'excap de Seguretat Xavier Martorell.
La jutja dona un termini de 10 dies
perquè la fiscalia sol·liciti l'obertura d'un judici oral.
Fins aquí, les notícies.
Ràdio Tosfeld, 98.1
Ràdio Tosfeld, 98.1
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació
certifiquen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada.
I tu, t'apuntes?
No et quedis fora de joc.
Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí, a Ràdio d'Esvern.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio Tosfer 98.1
Ràdio Tosfer 98.1
La penya del morro.
Un programa amb més morro que peix.
Què tal?
Bona tarda, senyor Tosfer 98.1
i gent de l'estranger.
Com esteu?
Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desverro.
Parla de Lluçaluda, Jordi Domenes.
És ara i fins a la set del vespre.
Això és La penya del morro.
Avui, programa número 1790.
Gràcies, gràcies.
Una tarda més per escoltar-nos.
D'aquí un moment repassarem les notícies de Sant Just amb la Cristina Bargat.
A més a més, també avui entrevistarem la teclista i també cantant Cristina Martínez,
del grup Sense Salt, que està triomfant molt a tot arreu.
I aquest diumenge toquen dins de la festa d'hivern de l'Espai Blanc de Barcelona.
A més a més, també tindrem avui, com cada divendre,
els gunis de Sant Just amb el Dani Martínez i el Joan Sirivella.
Receptes dels gastrogunis.
Avui anem a la cuina i també sabrem què no hem de fer aquest cap de setmana.
A l'antia agenda del programa amb l'Eli Capdevila.
Al concurs del Dani Martínez, com sé un bon català.
I acabarem amb el cinema del Jordi Roca.
Tot això avui a la penya del morro.
Bona tarda i benvingut al programa.
Cristina Vargas, bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Molt bé, com sempre.
Un problema de la Cristina, sí, senyora.
Que t'agraden els Sense Salt?
Sí, de fet, conec un dels components del grup.
Ah, mira, doncs...
Va fer amb mi el taller d'envaster.
De fet, nosaltres avui parlarem amb la Cristina Martínez,
que és la teclista, la teclista,
i estan nominats a Premi Enderroc com el millor grup revelació.
En fi, anem a les notícies de Sant Jus.
Això serà d'aquí una estona,
perquè abans hem de parlar d'una tertúlia
que avui acull la Taneu del nostre municipi.
Sota el títol,
La població de Catalunya present i reptes de futur.
Serà a les vuit del vespre,
a la sala Piquets,
amb Anna Cabré,
demògrafa de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Per tant, Cristina,
serà una tertúlia on es parlarà sobretot de demografia,
la població i la ciutadania,
i dades, i coses així,
natalitat i tal.
Molt ben encaminat que vas,
perquè de fet la tertúlia...
Perdona, a veure,
si és demògrafa,
no vindrà a parlar del Zika, per exemple.
Bueno, mira, potser sí.
No, Cristina, no.
Segons el territori on t'ubiquis,
el Zika pot estar...
Que no!
Que no, Cristina, que no.
No, com bé dius,
la tertúlia abordarà aspectes com la demografia,
com no podia ser d'una altra manera.
També la fecunditat i la immigració, entre d'altres.
Ara.
L'Anna Cabré parlarà i explicarà
com hem de veure aquests conceptes.
En aquest sentit,
a Catalunya destaca que són més de 7 milions d'habitants,
i malgrat la crisi econòmica,
diu que l'esperança de vida
continua creixent i millorant.
El canvi, per tant,
segons Cabré ha estat la immigració.
Això ha provocat la tendència
entre la població de passar de créixer,
desmesuradament,
entre els anys 2000 i 2007,
a passar a estar estacionada
amb una petita tendència de creixent.
En aquest sentit,
aquest és el present de la població catalana
per conèixer quins seran els reptes de futur,
com bé diu el títol d'aquesta tertúlia
que tindrà lloc a l'Ateneu,
la població de Catalunya present i reptes futurs.
Caldrà veure anar avui,
precisament a les 8 del vespre,
a la sala Piquet,
per saber de què parlaran
i quins són els reptes.
Ves qüestions enjustenques,
perquè els joves de fins a 30 anys
de Sant Just d'Esbert
podran apuntar-se de manera online
per optar a una plaça
de formació professional dual
remunerada al país alemany,
Alemanya.
Durant aquesta setmana i la vinent
es podran inscriure's a aquesta promoció.
Cristina, detalla'ns més coses
sobre aquest fet.
De fet, l'empresa Bright4Mobility
ofereix mitjançant la promoció
que a TASUVI 2016
accedia a formació i pràctiques remunerades
que subvencionen les empreses
i el govern federal.
Recordem que d'aquest tema
ja en vam parlar
perquè concretament el dimarts,
dia 9 de febrer,
has de fer a Sant Just
una sessió informativa d'aquesta promoció,
tot i que aquesta sessió
ja hagi acabat,
els sancjustenques i sancjustenques
que no hagin assistit
però que vulguin optar
a alguna de les més de 300 plaçades
que hi ha per tot Catalunya,
doncs estan de sort
perquè poden inscriure's
de manera online.
Poden apuntar-se, recordem,
joves de 16 a 30 anys
que estiguin a l'atur,
que no tinguin estudis universitaris
però que hagin acabat l'ESO.
En aquest sentit,
doncs per apuntar-se
i optar a alguna d'aquestes places,
l'únic que han de fer
és omplir una fitxa
amb les seves dades personals,
el currículum
i realitzar també un test
amb unes preguntetes molt senzilles.
A més a més,
caldrà també que ajuntin
doncs una fotografia
tipus carnet,
la fotocòpia del seu DNI
i el títol de l'ESO,
tot això sí en format PDF.
Un cop omplerta la inscripció,
l'empresa sí que es posarà
en contacte amb les persones
que aspiren a una d'aquestes places
per tal de realitzar una entrevista.
Com ho poden fer?
Doncs tota aquesta informació
la trobaran
també per fer la inscripció.
Ho poden fer
a través de l'apartat
Catasubi 2016
que trobaran al web
de Bright for Mobility
que és atenció
Bright 4
Números
Mobility.com
La pella del morro
cada tarda de 5 a 7
a Ràdio d'Esbena.
I acabem
aquest repart
de les notícies de Sant Just
amb un apunt de l'agenda.
Aquest cap de setmana
organitza
l'Escola d'Escriptura
de l'Ateneu
el primer tast
de poesia i vi
de l'any.
Víctor Ubiols
Boca Negra
és l'autor convidat
i serà
a les 8 del vespre
de demà dissabte 20 de febrer.
Sí, de fet
la sala del 50 anivers
com bé dius
acull el primer recital
de poesia i vida l'any.
L'acte presentat
en aquest cas
per Arnau Cónsol
comptarà amb la presència
de Víctor Ubiols
més conegut
com a Víctor Boca Negra.
De fet
és el segon cognom
Boca Negra
tot i que se'l coneix
també com a Víctor Boca Negra
perquè a part de poeta
en aquest cas
també ha escrit
diverses cançons
i les interpreta.
Per tant
podrà ser un recital
potser
que no només sigui
de poesia
i vi
sinó també
estarà al piano disponible
i no sabrem
si s'arrancarà a cantar
alguna de les seves cançons.
De totes maneres
podem destacar
que Ubiols
és autor
de sis volums de poesia
i que és el darrer guanyador
del premi
Carles Riba
pel seu llibre
Dret al Miracle.
A més a més
i com a cadetes
la poesia
ja ho hem dit
anirà acompanyada
d'un vi.
En aquest cas
serà
el Lluna Vella 2012
i tot plegat
es farà aquest dissabte
a les vuit del vespre
al carrer
de l'Ateneu
número 3.
Doncs fins aquí
les notícies
de Sant Jus.
Gràcies Cristina
a vosaltres.
Ja sabeu
que teniu més informació
ara mateix
a ràdio.esvert.com
i a partir de les 7
al Sant Jus Notícies
edició vespre
farem una pausa
per la publicitat
i d'aquí uns moments
al programa
parlem amb la Cristina Martínez
que és la teclista
i també fa els cors
que amb el moment
he parlat amb ella
i diu
també he fet els cors
dic val
d'acord
també he fet els cors
del grup
Sense Sal
que participa
aquest diumenge
a la primera festa d'hivern
de l'Espai Blanc
Performing Arts Lab
de Barcelona
d'aquí uns moments
a la Penya del Morro
fins ara.
La Penya del Morro
cada tarda
de 5 a 7
a Ràdio d'Esvert
Ràdio d'Esvert
98.1
Ràdio d'Esvert
98.1
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil
Informatiucomarcal.com
Despertant-te
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya
Bits
Molt més que nits d'electrònica
Bits
Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth jazz
100% música relaxant
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club
T'hi esperem
Ràdio Tostel
98.1
Ràdio Tostel
98.1
Avui comença un dia clar
Tinc un nou pla
Tinc un nou pla
Serà de no deixar de somiar
De somiar
De somiar
Avui comença un dia clar
Tinc un nou pla
Aquest tema que escoltem és Tinc un nou pla del grup Sense Salt
De fet, nosaltres ens proposem un nou pla, sí, per aquest diumenge, la festa d'hivern de l'Espai Blanc Performing Arts Lab, on es vol celebrar i compartir el meravellós projecte que tot just s'ha iniciat a l'Espai Blanc de Barcelona.
Per parlar-ne tenim al telèfon la Cristina Martínez del grup Sense Salt, que és justament el compositor d'aquest tema i que tocarà aquest diumenge a la festa d'hivern de l'Espai Blanc. Cristina, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, què tal? Benvenido al programa. Com estàs?
Bé, molt bé. Moltes gràcies per trucar.
Home, no, per favor, a tu, perquè ens interessa doblement. Primer, per parlar sobre el Sense Salt, que esteu en Fire, esteu nominats, per exemple, als Premis en Derroc com a artista revelació del 2015 pel disc Algun lloc al món.
Per cert, com estan anant les votacions? S'han tancat ja o com va això?
Sí, ja s'han tancat i, malgratament, n'hem pogut passar altres seleccions, però, bueno, van molt contents d'haver estat seleccionats i tot molt bé.
Bueno, perdona, a veure una cosa, un moment, un moment, perquè, a més a més, també vau estar tocant al Palau de la Música, el programa de Es Nadal al Món de RAC1, no?
Sí.
Ara fa poc i tal. Bueno, tocar al Palau de la Música, què tal? Com us va anar?
Bé, molt bé, va ser una experiència molt xula, perquè hi havia molts grups i també tot, bueno, tot l'equip de RAC1, que són molt simpàtics tots, i va estar molt bé, molt de públic.
Ah, perdona, em imagino que toca al Palau de la Música, no sé si devia ser el concert més especial dels més de 40 concerts que ja veu fer l'any passat, el 2015?
No, va ser dels grans, sí, sí, va ser més molta gent i va ser molt bonic, la veritat.
De fet, a veure, vosaltres esteu a punt, a punt, a punt, de treure un nou videoclip, no?
Perquè em sembla que fa poc heu estat gravant material nou a l'estudi de cançons, no?
Amb l'Arnau Vallvé, de Manel, i que us ajuda amb la producció.
Com ha anat aquesta gravació? En quin moment esteu ara?
Doncs ara estem a punt, a punt, de treure aquestes dues noves cançons per internet, perquè es puguin escoltar.
Una d'elles anirà juntament amb un videoclip que hem gravat justament a l'Espai Blanc, que és per això que hem fet aquest acord, no?
I bé, la gravació de cançons va anar molt, molt bé, amb l'Arnau Vallvé, que és un crac i que ens va ajudar molt, i va ser molt enriquidor per tots.
Bé, la Cristina, com diem, toca els teclats, i també fa els cors, sense salt.
Explica'ns una mica com va néixer aquest grup, perquè sou del Vallès, si no tinc mal entès.
Sí, sí, som del Vallès, som del Vallès.
Com va néixer?
Doncs, bueno, resulta que va començar ja fa cinc anys, ben bé, que van ser dos germans, que bueno, que no tenien cap grup, però que estaven molt interessats en fer música, i van dir, doncs fem un grup, i van començar dos germans, i llavors es van afegir un bateria, després es van afegir el baix, el teclat, bueno, i es van anar sumant més instruments, però bàsicament l'Arrel són dos germans, que van començar.
Qui són? Perquè sou el nazi, l'Albert, no?, el Salva, l'Anna, el violí, el Pep a la trompeta, l'Alícia a la guitarra, com diem, l'Albert a la bateria, el nazi també a la guitarra, com dèiem, i tu als teclats.
Quant fa que esteu per aquests mons de Déu de la música?
Doncs, això, ben bé, fa cinc anys, passa que els dos germans, que et dic que ho van fundar, un d'ells no està ara ben bé en el grup, perquè va marxar a l'estranger per estudiar i treballar, que és el Martí Cabanes, que és germà de l'Ignasi.
I van ser els dos que ho van fundar.
Clar.
Sí, això.
De fet, sou molt joves, no? I vosaltres, la temàtica de les cançons, qui les escriu? Qui compon la vostra lletra?
Doncs, abans potser sí que era més focalitzat en el Martí, que les escrivia més, i a poc a poc cada cop les anem escrivint més entre tots. Va sent cada cop més així, assembleari, tot.
Sí, i de totes les cançons que heu escrit, perquè teniu, per exemple, un parell de discos, no? Algun lloc al món, també el mur encara és alt, tardes de sol i préssec, sense tal, quina és la, no sé, alguna lletra que hagis fet tu, en especial, Cristina?
Que dius, mira, aquesta lletra, o jo vaig col·laborar, o estic especialment orgullosa d'aquesta cançó, clar.
No, bueno, orgullosa tampoc, si puc dir alguna lletra així que potser hagi col·laborat més, doncs, no sé, el del segon disc, crec, sí, hi ha una cançó que es diu El vagó, que, bueno, que la vam escriure més aviat entre l'Ignasi i jo, però, bueno, que bàsicament l'Ignasi ha sigut qui ha fet moltes lletres i moltes músiques.
Vaja, doncs sí, això.
Aquesta és la del vagó?
Sí.
A veure, escoltem-la un moment, a veure què diu la lletra.
És molt maca, al començament.
Al vagó del nostre tren, modest i buit de gent, ja mereixeu plena lluna.
I tu i jo estem a dins, aïllats del fred d'abril, que glaça les muntanyes.
Perdona, que bonica, no? Que melancòlica.
Bueno, gràcies, gràcies.
Home, sí.
De fet, com diem, aquest diumenge estareu aquí a la festa d'hivern de l'Espai Blanc.
Sí, amb moltes ganes estarem.
Sí.
Sóc dins de la festa.
No, de fet, estava escoltant una mica la lletra del vagó del nostre tren, que explica la història.
Quina història explica el vagó del nostre tren, Cristina?
Bueno, ben bé, és una mica així, no ho sé, metafòric, però, bueno, bàsicament és la cosa de compartir amb algú una experiència,
com pot ser un viatge amb tren, que pot ser la metàfora d'una època de la teva vida.
Ai, sí, sí, les relacions, no, una mica? El món de les relacions.
Sí, bueno, una relació pot ser això de parella, d'amistat, que vas recopilant records i va nascent la teva maleta, no?
Clar, i arriba un punt ja que un dels dos baixa a la següent estació.
Clar, i algú que o baixes a la mateixa estació.
o cadascú agafa el seu rumb.
Clar, llavors, no, arribes a, no sé, a alguna estació i baixes, agafes un altre tren que te'n va a una altra banda.
En fi, la vida està plena de trens, no? Nosaltres som els passatgers, una mica.
De fet, dèiem que aquest diumenge estareu tocant a partir de les 4 de tarda, després de dinar,
aquí a l'espai blanc que està al carrer Badajoz, 127, allà al poble nou de Barcelona.
Com és que us heu liat a participar amb la gent de l'espai blanc?
I què en saps de la festa aquesta? Perquè no només estareu vosaltres, sinó que, a més a més, també hi haurà altres actuacions,
hi haurà un vermut, em sembla que també hi ha un dinar preparat, no?
És com una gran festa d'hivern que organitzen des de l'espai blanc.
Sí, exactament. Nosaltres ben bé, bueno, jo coneixia els que porten l'espai blanc, els perassais i això,
i ens vam posar en contacte perquè nosaltres volíem tenir també un espai on estar còmodes per gravar el videoclip,
llavors va sorgir, doncs, fer el concert allà per la festa d'hivern i molt contents perquè tenen, bueno,
tenen programat durant el matí, tenen actuacions de dansa, perquè és un espai molt focalitzat cap a les actuacions de dansa
i, bueno, per donar-los una empenta per començar aquest projecte, que està molt bé.
Home, i tant, i de fet a Barcelona, jo no sé si notes el mateix,
però cada vegada sembla que hi hagi més, anava a dir naus o més com model així, fàbrica, rotllo alemanyes, no?
Que allà a Berlín és on no parava, que tenim la nau Ivanov, també tenim la, bueno, tenim aquesta, no?, l'espai blanc,
que són com una mena de naus o aquest concepte de multidisciplinar, en aquest cas de la dansa.
Com ho veus tu tot? Com veus el tema cultural a Barcelona?
Jo crec que sí, que cada cop, per sort, hi ha més alternatives a espais i sales petites
que donen cabuda a assajar, a fer produccions allà, encara que siguin de petit format,
i sobretot a un espai on la gent pugui anar allà a crear,
perquè és molt difícil aconseguir un local o algun espai on cada companyia pugui assajar.
I fora dels grans teatres, doncs, necessitem aquests espais on es vagin fent creacions.
Tu, Cristina, que és la teclista del Sense Sal, quants anys fa que toques el piano?
Bueno, jo vaig començar a tocar el piano, que a mi el tocava, en sis anys o així, deu fer.
En sis anys?
Deu anys o així.
Què dius ara? En sis anys vas començar a tocar el piano?
Bueno, allò que es fa en tres, quatre notes, eh?
Però si no arribaves, no, eh? El do de les...
I això, doncs, així, prou feines.
I llavors vas anar fent... On vas estudiar? Piano, per curiositat?
Vaig estudiar... Primer vaig fer el SEM de Terrassa, i després vaig anar al Conservatori Municipal de Terrassa.
Ah, molt bé. I com va... El grup vas entrar perquè et van fer algun tipus de prova?
O tu coneixies alguns dels germans? O com vas entrar sense salt?
Va ser perquè vaig conèixer... Vaig canviar-me d'institut, llavors vaig fer el batxillerat a Vila de Cavalls, diguem-ne,
i llavors allà vaig conèixer els germans cabanes aquests.
I llavors, doncs, justament el petit, no va la mateixa classe que jo, i llavors em va dir,
ei, doncs estem fent un grup, va, va, apunta't.
I en aquell moment eren tres, i doncs jo vaig ser la quarta que vaig entrar.
Bé, de fet, no sé si ha passat, o us ha passat perquè, clar, ja porteu quatre, cinc anys,
que, doncs, esteu allà cada vegada anant a més, perquè aquest 2015, com diem,
ens consta que heu fet una quarantena de concerts, no?
Per tant, ha sigut un 2015 que no sé, bueno, jo diria que n'heu fet més,
que cada vegada feu més concerts, no? O no?
Com, perdó?
Cada vegada feu més concerts?
Bé, sí, esperem tenir aquesta sort.
Si més no, jo crec que cada cop són concerts que per nosaltres tenen un valor més gran, jo crec,
perquè, bueno, no, o sigui, no vull infravalorar els concerts, eh,
però vull dir que cada cop tenim la sort de poder actuar a sales més xules, a festivals, potser...
Home, per donar, fer 40 concerts a l'any ja seria molts grups, eh, vull dir que déu-n'hi-do, no, els bolus?
Sí, estem molt contents. També és veritat que sumen bastants concerts,
i nosaltres estem molt contents que a l'estiu sempre fem com una minigira per pobles,
que ho fem de manera totalment altruista, i ho fem per difondre una mica la nostra música,
que també està bé.
Per on aneu més? Perquè, per exemple, em sembla que d'aquí un païs de setmanes aneu per l'Ebre, no?
He vist que hi ha una festa...
Sí, a Tortosa.
Això, una Tortosa, Tortosa, de l'oli i tal.
Per on us moveu de Catalunya?
Jo diria que quasi bé que sempre ens movem per Lleida i per Tarragona.
gairebé que la zona de Barcelona, Tret de Terras, això, Barcelona i Girona,
em dóna la sensació que ho hem tocat poc.
Sí.
Així que tant de bo puguem fer Gira Costa Brava, que estaria molt bé.
Clar, clar, de fet, hi ha molts urs de música, no?
Que, com, bueno, és allà lluitant, eh?
Lluitant per aconseguir, doncs, un lloc o un foradet.
Tu com veus el grup, sense salt, d'aquí un parell o tres d'anys, per exemple?
Doncs, la veritat és que no en tinc ni idea, és tot canviant.
Bé, la veritat és que estem molt entusiasmants i volem tirar endavant.
Vull dir que, amb les meves esperances, espero que d'aquí un parell d'anys,
sense salt, estigui en un esglaó més, o si més no, ens ho seguim passant igual de bé cara.
Sí, home, a la cresta de l'ola, no?
A la cresta de l'ola.
A la cresta de l'ola, com ha de ser, com ha de ser.
Mira, aquí hi ha un altre tema, que és el Mil paraules.
Que forma part, com dèiem, d'aquest últim disc que heu tret, aquest 2015,
a algun lloc al món.
Sí.
Quins projectes teniu així de cara a aquest 2016?
Perquè comenceu amb força, no?
Amb el que heu estat gravant ara aquí, com dèiem, amb l'Arnau Ballbé,
i estreneu videoclip d'aquí res, no?
Sí, la nostra idea és presentar l'EP ara en breus, d'aquí unes poques setmanes,
i després, durant l'estiu, tornar a moure el CD a algun lloc al món,
que va ser estrenat l'any passat, tornar a fer una gira d'aquest CD,
tot i remodelant el directe que vam fer l'estiu passat,
per tal de sumar-li alguna cosa més.
Tu, de tots els concerts que heu fet, aquests directes que dèiem ara,
tu, quin et quedes?
Algun concert que et quedis de forma especial?
Jo crec que hi ha hagut molts d'especials,
però suposo que ara, així recent, recordo molt el concert de presentació d'aquest disc,
d'algun lloc al món, que va ser el Cat de Gràcia.
Home.
I el recordo, jo crec que des de perquè estàvem molt nerviosos,
i llavors, doncs, suposo que és gràcia per això,
que llavors ens ho vam treure de sobre amb moltes ganes.
Clar, perquè, de fet, els nervis, no?, de les coses noves d'estrenar,
d'estrenar una història davant de la gent i davant del públic.
Perquè jo et volia preguntar, tu com a teclista,
clar, tampoc no és que és allò, m'imagino, a primera fila, no?,
com pot ser un guitarra o el cantant.
Ho dic perquè tu, a vegades, que tens una visió una mica privilegiada, no?,
de com va tot.
Bé, és una posició...
Jo estic molt contenta amb la posició en la que jugo, de central-dreta, i...
Sí, central-dreta, sí.
Sí, sí, no sé, és perquè no, no, o sigui, sí que intento...
Tots intentem donar la cara i estar a tope en els concerts,
ni no deixar el marrón a l'Alicia i el Nasi, que són qui realment donen la cara a primera fila.
Clar, clar.
Però sí que és veritat que estic en una posició molt còmode,
perquè d'acompanya al costat tinc el Salva i trobem complicitats.
Sí.
També a darrere ens queda l'Albert, que és la bateria, i, bueno,
sí que és veritat que hi ha un punt que al no ser cantant tota l'estona
pots anar fent les teves coses.
i potser sí que és veritat que tenen una visió una mica més externa del concert.
Escolta, i no et passa que te l'has d'empescar d'alguna manera perquè, clar,
és que tu no pots moure't d'allà, no? És el que dèiem.
No, el teclat.
Clar, tu, home, el teclat no pots agafar-lo i dir, vinga, va,
vaig amb el teclat a la banda d'esquerra de l'escenari,
me vaig a la banda dreta, ara vaig cap amunt, ara saludo el públic, no?
Clar, tu ets com... ets una mica com lligada, no?
No et passa que tens ganes de... no sé, com ho fas?
No sé, saltes, banyes...
Bueno, soc una mica cabra i, de vegades, quan no toco el piano tota l'estona,
per tant, quan no toco el piano vaig avall o molesto, això, aquí tinc al costat.
Molt bé.
A més, també, hi ha una cosa que és que tenim pactales algunes coreografies en directe
i llavors, doncs, aquestes coreografies les fem tots junts.
Molt bé.
I llavors, doncs, ja soc una més, tot i tenir aquesta... aquesta cotació.
Estàs entretinguda, no?
Ho dic perquè de vegades veus algun teclista que està allà com, bueno,
esto que no va conmigo, no? Saps?
Vull dir, està allà com tocant i tal i... no, no, una mica...
No, no, tinc cert que els meus companys em donen bola.
Vale, vale, vale.
No, és que patia.
Digue, home, digue, Cristina, per favor, integra't.
Bueno, escolta, doncs, t'agraeixo molt que ens hagis ater.
Recordo que, una vegada més, que aquest diumenge estareu a la primera festa d'hivern de l'Espai Blanc,
que és aquest edifici dedicat, doncs, com dèiem, a la dansa, a la música, al carrer Badajot número 127,
on hi haurà, a part de tot això, també menjar i un vermut, brindis, a partir de dos quarts d'una del migdia,
i vosaltres ja, una mica més a l'entrada de la tarda, és quan tocareu amb el Sense Salt.
Cristina, moltíssimes gràcies per haver-nos entès.
A vosaltres, a tu, a vosaltres.
No, espera, jo, espai un moment.
Espero que us vagi molt bé aquest 2016.
Moltes gràcies.
Que tingueu molta, molta, molta sort.
Mira, m'ha sabut greu perquè em pensava que, no sé per què, estàveu nominats als Premis en Derroc.
No, o sigui, vam estar-ho nominats, eh, però ja s'han donat els Premis i això.
però, bueno, quedem molt contents, que molt contents, igual.
Perdona, faré fora el guionista que m'ha passat aquesta informació.
Vinga, ha complès.
No, pobre, pobre.
No, no, perdona, perquè ara em sap greu que t'ho he dit i ha més sigut per començar l'entrevista.
Vinga, amb tota la cara, només començar.
Cristina, gràcies, que vagi molt bé, una abraçada molt forta.
I una abraçada a vosaltres també.
I que vagi molt bé sense sal, eh, a triomfar.
Molt bé, gràcies.
Adéu.
Adéu.
Són la terra de llibertat.
Estén les ales per volar
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà
Obre els ulls i mira l'horitzó
És el destí
És el camí
Estén les ales per volar
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà
Demà és el moment de continuar
De continuar
De mirar enrere i pensar
Clar, saps que han plorat de donar vida
Per curar-te les ferides
Tants errors t'han explicats
Que millor
Del sol l'an pot ser l'aposta
I de la lluna la resposta
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà
Som el sol
Que mai es pot
Som el vent
Que a tothom
Som el riu
Que porta mar
Som la terra
De llibertat
Som la terra
De llibertat
De llibertat
De llibertat
Som el riu
Que porta mar
Som la terra
Que mai es pot
Som el vent
Que tot ho mou
Som el riu
Que porta mar
Som la terra
De llibertat
Som el sol
Que mai es pot
Som el vent
Que tot ho mou
Som el riu
Que porta mar
Som la terra
De llibertat
Som el sol
Que mai es pot
Som el vent
Que tot ho mou
Som el riu
Que porta mar
Som la terra
De llibertat
Som el sol
Que mai es pot
Som el vent
Que tot ho mou
Som el vent
Sense sal
Amb aquest tema
tinc un nou plat
20 minuts
i arribem al punt de les 6 de la tarda
Fem una pausa per la publicitat
i tornem d'aquí uns moments
amb el Dani Martínez
de Joan Sirivella
parlant de receptes de cuina
amb els gastrocunis
Avui començarem amb una amanida de pastanaga, pera i formatge
Mmm, que rico
Ràdio Tosfer
98.1
Ràdio Tosfer
98.1
Ràdio Tosfer
98.1
Bits
Molt més que nits d'electrònica
Bits
Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
InformatiuComarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu móvil
InformatiuComarcal.com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
Defender
Ràdio
Ascoltes
Ràdio Despert
Sintonitzes
Ràdio Despert
La ràdio de Sant Just
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esperm.
5 i 40 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro de Ràdio d'Esperm i d'aquí uns moments amb el Dani Martínez i Joan Sirivella dels Gunis de Sant Just.
Ja tenim el Joan Sirivella aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Què tal, Joan? Bona tarda, com estàs?
Bona tarda.
Escolta, ja sé que començo ja malament, eh? Però pots agafar un altre micròfon, sisplau? Aquest micròfon t'enganya, aquest micròfon t'enganya.
Sí, agafa aquest. Ara, bona tarda.
Bona tarda.
Ah, mira, veus, molt millor. Tu no notes?
Sí, i tant.
Ah, vale, vale. Lliçó número 1 de la ràdio. Agafa el millor micròfon, que és aquest d'aquí que tens.
Escolta, una setmana més, el Dani fa tard.
Sí.
Per què?
Doncs no ho sé.
Que té parròquia o alguna cosa?
No, jo diria que no. Potser està creant, eh?
Sí, està creant. Un pastís, allò que fa ell, de coses.
Sí, sí, sí.
Mira, perdona, el David Hàbila diu, no renyis al Joan, diu, pel xat de radiodesbert.com, que s'acosta al seu aniversari.
Què dius ara? Que és el teu aniversari ja, eh?
Home, diumenge.
Què dius? Diumenge és el teu aniversari.
Escolta.
Joan, el meu també.
Ja, ja, ja.
Quina gràcia.
Felicitats, felicitats.
I què faràs?
Què fa? Clar, coincidim amb festes, tu i jo, no?
Sí.
I que ens trepitgem. Jo no puc anar a la teva perquè estaré a la meva.
I què faràs, Joan? Quants anys fas? Quant sempre aquí?
17.
17 anys? Oh, ja és tot un humanet.
No? Això ho diuen.
No ho diuen les àvies?
Sí, i tant.
De 60 anys més, clar, et diuen, no, ja és tot un humanet.
Bueno, en fi, no, no té res.
A veure...
Bé que m'aviseu, eh, que ja havíeu començat.
Bueno, a veure, Dani, si arriba tard, jo que vostè et digui.
Oi, és que el meu conductor s'ha estraviat.
El teu conductor? Què vols dir? El teu conductor? Però si no tens conductor, tu.
Sí.
A mi, Ràdio d'Esvern...
Sí, es paga un cotxe, no?
Sí, un cotxe de producció.
Sí, no, quatre.
Els vas amenaçar l'altre dia i, mira, ara em paguen un cotxe.
Bé com va? Bé, ara va amb la rebaqueta.
Com si fos aquí un... un viejo joven.
Sí, un moment, un moment, un moment.
Què passa? Què passa?
Tinc aquí un lloc de receptes, Dani.
Què passa?
No pateixi. Un moment. Un moment que li dic al conductor del...
Sí, de la carrossa.
De la carrossa que em porti un cafè.
Maco! Eulàlio! Porta'm el cafè! Ara! Va!
Ja estàs?
Sí, ja estàs. Ja estàs, ja ha de fer el peripé?
Ja me'l porto.
No, home, jo peripé cap.
Què?
Peripé cap.
Ah, vale, peripé cap.
Avientès peripé cap.
Diu que diu ara.
Però mira, ja estàs a veure l'aigua, no?
Ai, el cafè tot, que bo.
Bueno, escolta, de què parlarem avui?
Avui parlarem.
Sí.
De...
Perdona, un moment, és que tu s'ha arribat aquí i diu...
Eh, jo s'ha arribat, que s'hi veig, que feu, que sé què, i tal.
Però estava parlant amb el Joan, de coses noves.
Ah, vale, parleu, parleu.
No, és que a mi em sembla molt bé que parleu, així fa familiaritzar.
Estàvem dient que el diumenge passa una cosa molt important a Catalunya.
Ah, sí, quina cosa passa?
A veure, a veure, Dani, o sigui, passa...
Dani, qui no t'ha informat al Facebook?
No, què passa?
Bé, però és que el diumenge hi ha dues persones que fan anys i que són molt importants a la teva vida.
Hòstia, sí, és veritat, un pallasso que es disfassa de burbuja freixenet...
Que és idiota.
I un que balla, és veritat, sí.
Que és idiota.
Doncs Dani, el Joan i jo fem anys.
És veritat.
Jo sabia que era un que ballava i un que feia pallasso, però no...
Mira, calla, calla, calla, que no sap el que dius.
Mira, el David Avila diu...
Jordi, per molts anys, moltes gràcies.
Però sí, és diumenge, encara.
Calla, calla, calla.
És que el David encara s'ho capà abans d'hora.
I després, clar, el David dient que no renyis al Joan que s'acosta el seu aniversari.
Tothom sap que quan s'acosta un aniversari no es poden renyar les persones.
Exacte.
Per tant, Joan, demano disculpes d'aniversari a aniversari, d'acord?
Demano disculpes i després me n'alegro molt...
Mira, el que feia m'arriba, el que feia m'arriba.
Sí, sí.
Digues, digues.
És que me n'alegro molt que celebrem, o com a mínim no se li passa el mateix, Joan,
a veure, amb la reflexió, celebrar l'aniversari en diumenge, perquè això vol dir que no has
de portar ni carmels, ni pastes, ni croissants, ni res, a la feina o a l'institut o a les
coses on vagis entre setmana.
Home, has d'anar a missa, ressar un pare nostre, portar-li un pernil al mossèn...
A veure...
Aquestes coses...
Però no t'hi demanes massa, Dani.
Sí, potser...
Home, clar, és el que s'ha de fer, no?, el que fa tothom.
Ja, a veure, potser no tothom ho fa, això, d'anar a missa.
Vols dir? Jo pensava que hi anava a tothom.
Tu vas cada diumenge a missa o no?
Sí.
Cada diumenge?
Bueno, sí.
Hi ha algun diumenge que no, però...
Dani, per què no?
Home, per què no, però sí.
Perquè, a veure, no pots.
Clar, perquè un servidor també té les seves coses.
Sí, clar, clar.
Té els seus lius, té els seus tràfiques, té les seves activitats.
Els seus tràfiques?
Tràfiques, ara com parles, què vol dir un tràfique?
Tràfiques són coses, activitats, actes...
Un tràfique és, per exemple, quan hi ha molts cotxes,
que van d'un lloc a un altre per l'autopista.
No, això és un tràfic.
Això és el tràfique.
Això és el tràfique.
En fi, diu el David que puc fer el ganxo de la setmana que ve, Jordi?
No, no el pots fer.
No el pots fer-ho, no el pots fer-ho, no el pots fer-ho, no el pots fer-ho.
A veure, tothom està preparat ja, Joan Sirivella...
Espatllaré l'internet de Ràdio d'Esvern, a propòsit, pel xat.
Digue's, digue's, Joan, Jordi.
Què passa?
Que no t'agrada que el David Avila digui coses?
No, no, Pat, m'encanta.
A mi m'agrada molt que el David Avila...
A mi també, eh, a mi m'agrada molt.
Que ho dius amb Rintintintin?
No, Rintintintin, jo mai.
Nosaltres també col·laborarem, eh?
Val, què?
Que els dimarts nosaltres també col·laborarem.
Clar, nosaltres també, trucarem i...
A veure si és veritat, perquè voldre és molta boquilla i no ho feu mai.
Oh, i tant!
A veure, l'internet passat ja m'hi vaig posar una mica.
Sí, el Sant Justenc, que jo pensava que era el Sergi Poni i eres tu.
Però bueno, atenció.
Mira, diu, si us plau, diu, si us plau.
No, no, no.
Ni si us plau ni més.
Ni si us plau ni si us plenys.
Ni més, digue-ho bé, ni més.
Mira, com a mínim, David, si vols dir alguna cosa en la secció que no és la teva secció...
Avui vaig a...
Com que el Joan Faengel diumenge vaig amb el Joan, avui vaig amb els Gunis.
Clar, és que...
Si vols dir alguna cosa que no és la teva secció, vull dir, vendre, has de dir alguna cosa de cuina, per exemple.
I pagar-nos 5 euros a cadascun.
No, a veure, un moment, no et passis.
Home, clar, sí.
No et passis.
Que els cafès i els conductors són molt cars.
Mira, el Joan diu...
Ai, el Joan, el David Avila, ja em li diu.
Diu que vull dir que participin al dimarts.
Sí, sí, sí.
Va, doncs participeu, participeu.
Aquest programa el fem entre els col·laboradors, el programa.
Sí.
No hi ha ningú més, perquè l'altre dia van venir les Glòries.
Hosti, les Glòries.
Aquestes em sembla que han de conèixer-les.
Sí, tu t'ha de dir, Dani.
Sí, ben sí.
Venen cada dos dimecres i l'altre dia vam entrevistar la Núria Feliu, vam entrevistar l'altre dia.
Ja ho vaig veure, vaig quedar paraplègic.
Sí, tardaria.
Doncs recupera't.
Però jo et posar-te bé per haver-te quedat així.
De dues maneres...
Paraplègic.
Calla un moment.
Calla ja.
Calla ja que vens aquí.
Digues, les Glòries, sí.
Anava a dir que les Glòries...
I va trucar un col·laborador que va trucar a l'Oriol Puigtaulé del teatre, dels dilluns.
A Puigdemont, sí.
No, a Puigtaulé.
Això, a Puigtaulé.
I llavors, que dic, que és una sinergia de col·laboradors d'aquest programa, que m'agrada molt.
Per tant, jo què us recomano?
People in progress.
Clar.
Diu, doncs que participis David Hàbila al xat.
No, perdó, que vosaltres participeu al xat del David Hàbila el dimarts.
Ah, ja està, prou.
Vinga, que hem de fer receptes de cuina.
Però comencem.
Avui tenim una amanida de pastanaga, pera i formatge.
Sí.
Llumi, llumi.
Llumi, llumi.
Que rica, que rica.
Oh, que bueno.
Després també un pastís.
Què fa?
Un pastís de carn i pastanaga.
Seguim amb la pastanaga, que és l'ingredient especial d'avui.
Que sí, avui pastanaga a tope, no veig?
A tope, on fire.
Després també una amanida de poma i dàtils, que serà boníssima per aquests dies d'hivern.
també unes galetes de canyella aptes per diabètics.
Però quantes coses que hem de fer, no?
Bueno, a veure, el que ens doni temps.
Ah, val, val.
Perquè jo aquí lo dejo ir i lo que surja, sorgirà.
Vale.
Llavors, si no ens dona temps, la farem la sabana vinent.
Joan, digues.
La pròxima recepta, no tinc idea de què és, eh?
La de les galetes de canyella, recordeu que la teniu al Facebook, que la vam penjar fa uns dies.
Que va tenir molt d'èxit.
Dels bunis.
Va tenir molt d'èxit, a la gent li va agradar molt.
Un mac cake.
Un mac cake, què és?
No sabeu què és un mac cake.
Jo sé què és un mac flurry, per exemple.
Hosti.
No, un mac cake és un pastís a la tassa fet en micrones.
Ah.
Que és un pastís molt ràpid de fer, que no embruta res i que es fa al micrones i que es cou perfectament i que acostuma a quedar molt bo.
Ah, bueno.
Escolta, el David Hàbill la pregunta que si porta el morumu de cuines, el deixareu participar al programa?
Doncs sí, eh?
Ah, a veure, Joan.
Joan, no ho sé.
Se t'ha mirat lleutó aquí, eh?
Se t'ha mirat lleutó.
I tu, Dani?
Jo per mi sí, també, eh?
Home, a mi si em porta l'Aiva González del Masterchef millor.
Ja, ja, ja.
Bueno, en fi.
Home, clar, que no té res a veure amb cuina, però...
Escolta, anem a la recepta o què?
Va, Joan, comences tu, et sembla?
Sí, començo.
Vinga, va, per on comencem avui?
Doncs els ingredients de la manida de pastanaga, pera i formatge.
Molt bé, eh? Doncs perfecte.
Què necessitem per aquesta manida de pastanaga, pera i formatge?
Doncs quatre pastanagues, dos tronxos d'api, dues peres, 200 grams de formatge tendre,
una cullerada de sopera de coco ranyat, una cullerada de sopera de cibolet picat,
dues cullerades soperes de suc de taronja, dues cullerades soperes d'oli d'oliva, sal i pebre.
Vale, Dani, pots parar de fer el tonto?
No, perquè ho estic fent per la gent que...
A la webcam.
Clar, per la gent que no pot escoltar, que entenc el que estem dient.
Per la veritat, bé, la ho faig.
Exacte.
A veure, Joan, i llavors, tot això, quan ja tenim tots aquests ingredients, què fem amb això, ara?
Doncs tallarem el formatge d'aus, el barrejarem, batent el suc de taronja, la sal, el pebre, el cibolet i l'oli.
Sí.
Seguidament tallarem l'àpid net a quiles.
Sí.
Les peres pelades i netes es tallen a d'aus.
Vale.
Es pelen, es netegen i es ratllen les pastanagues.
Vale.
I es barja tot dins d'un bol i s'empolsa amb el coco ratllat.
Ah, ja està.
Ja està.
Ah, que fàcil, no?
Molt bé.
Perfecte.
Doncs la manida de pastanaga per i formatge, que vinga, que ja la tenim.
Bé, continuem pel segon plat, ara, amb el pastís de carn i pastanaga.
Avui pastanaga és...
A poixó.
...un ingredient secret.
Sí.
Ingredients per a quatre persones per fer aquest pastís de carn i de pastanaga.
Que jo et dic, ara ja, que m'agrada molt a mi la pastanaga amb la carn.
Perquè ara puc dir coses jo també.
Sí, tant.
Home, tu has de dir molt.
Gràcies.
Què passa?
Que no ompliu, no?
Si no...
No, tu no saps les receptes que portem.
A mi m'agrada molt una lasanya, que em va ensenyar la meva mare a fer, i a la lasanya hi posava pastanaga.
I és boníssim, perquè la pastanaga és dolceta.
I li dona un punt molt i molt bo, que barrejat amb el tomàquet i la carn picada i tal.
És meravellós, Dani.
Ah, que bo.
Sí.
Boníssim, eh?
Ai, és que jo sé que t'agrada com te la faig aquesta lasanya.
Te la faria demà per dinar.
Vine a dinar, porta-te el cava i jo faré la lasanya.
Gràcies, mare del Jordi.
Perdó, la meva mare, afortunadament, té una veu més bonica que la teva.
Ah, sí?
Ah, vale, és que no sé invitar...
Bueno, atenció, anem a la qüestió, perquè hem de parlar d'aquest pastís de carn i de pastanaga per a 4 persones.
Quins ingredients necessitem, Daniel Martínez Cortés?
450 grams de carn de vedella picada.
Sí.
650 de patates.
Perdona, perdona, perdona.
Prenem un moment, prenem un moment al programa.
Què fas fent sorolls?
És un soroll així com si fos una línia que separés els ingredients.
No facis sorolls, Dani.
Val.
Llavors no puc parlar.
Sí, però dient els ingredients normals.
Ah, val.
Com les persones normals.
Dos pastanagues grosses, una ceba, un gradall, un tomàquet madur, un tronxo d'api, quatre brots de juli verd, una cullera de sopera de farina, tres cullerades soperes de llet, tres cullerades soperes d'oli d'oliva, 300 mil·lilitres de brou, baixa tal, sal i pebre.
L'elaboració és la següent.
A veure, anem.
One.
Sí.
Es pelen les patates i es tallen a daus.
Sí.
Two. Es pelen les pastanagues i es tallen a rodanxes fines.
Ah.
Three. Es pelen i es tallen a la ceba fina.
Yes.
Four. Es posa a coure la carn picada en una paella amb dues cullerades soperes d'oli durant uns tres, quatre minutets, aproximadament.
No sabrà dir els cinc, eh, potser.
Llavors, five.
Ah, sí, sí.
Si afegeix la ceba i la pell pelat i picadet i la couem cinc minutets més.
Que quedi ben rostideta, ben confitadeta, amb una mica de sal, ben tapadeta una estoneta.
Sí, perdona, tens algun consell perquè la ceba no es cremi quan l'estàs fregint?
No es cremi? Doncs, aviam, hosti, això, aquí m'has pillat una mica d'esprengut.
Ja te'l dono jo, ja te'l dono jo.
Posar aigua.
Ah, sí?
Sí.
Es crema.
Tu li poses aigua i no es crema la ceba.
Però no li posis gaire perquè si no s'agullirà.
Molt poqueta, molt poqueta, res, un rat, un rat d'aigua, una miqueta, i així d'aquesta manera la ceba,
quan tu la fas, perquè clar, és un problema, no?, que dius, home, poses una mica d'oli
i comences a fer la ceba, que segurament és les primeres coses a les que poses, no?,
per fer els sofregits i les coses.
En canvi, si tu veus que l'està cremant, li tires una miqueta d'aigua o poses una mica d'aigua en un got
i li tres una miqueta la ceba perquè hi vegi estupendut i així és la forma que no es cremi.
Què et sembla al Jordi Consejo de la cuina?
Jordi Consejo, sí, sí.
Bueno, a veure, va, i què més, llavors?
Text diu així, s'hi tira la farina i es cou durant un minutet.
Vale, i tot això per fer el pastís de carn i pastanagues?
No, no, no, que encara queda més, hi ha un altre full.
No, sí, per això, per això t'ho dic, que tot això està existent als oients.
Seben, seguidament, i sense parar de remenar, s'hi afegeix el brou, el tomàquet ratllat, l'epinet i tallat,
la meitat del julivert, la sal i el pebre.
Molt bé.
Llavors també courem tot plegat durant uns 20 minutets.
Mentrestant courem les patates amb les pastanagues en un cassó, amb aigua bullint, sobretot,
i saladeta durant uns 10 minutets.
Vale.
Llavors també farem servir, passat aquest temps, es trituren i es barregen bé amb la llet,
una cullera de sopera d'oli, sal, pebre i el julivert restant.
Llavors col·loquem la carn dins d'una plata fonda que pugui anar al forn,
sigui una plata d'aquestes d'ossar i tirar, o una d'aquestes que tenim de vidre,
i llavors la cobrim amb un puré de patata que hem fet, amb la pastanaga,
i ho courem al forn.
Llavors, escalfat prèviament a uns 190 graus i durant uns 20 minutets.
Caram, ja està.
Llavors, ho retirem i a la boca.
Oh!
Per cert, mira, el David pregunta al xat, que també anem a tothom qui vulgui a escriure,
al xat de radiodesver.com.
Diu, la Mònica Terribas, m'estigui de Catalunya Ràdio, ojo, eh?
Diu, enmig del programa de ràdio, diu que cuina, i que Dani té una petició, eh?
Diu, Dani, et volem els fogons.
Sí, sí, jo...
Però aquí un moment...
De fet, a veure, deixem respondre el David, que tu, Dani,
i alguna vegada ja has intentat col·lar-nos-la per intentar cuinar aquí,
a l'estudi número de la ràdio.
Sí, però...
T'hem dit que no pot ser, perquè, clar, tots els fums...
O sigui, això no està ventilat, encara aquí...
Bueno, el...
El plató de...
Quin plató?
Bueno, el plató, l'estudi de ràdio...
Catalunya, tampoc.
Catalunya Ràdio...
Però la Mònica Terribas cuina a dins de l'estudi, amb els fregits i tot?
Jo no ho he vist mai, no crec, eh?
A veure, no ho sé, a veure, David, sisplau, eh?
Perquè després si ha de venir aquell, el Xavi Freixas, o la Sílvia...
Sílvia Coppola!
Aquella noia que parla sempre, que sembla que estigui gaudint sempre quan parla, la Sílvia Coppola.
Sabeu qui és la Sílvia Coppola o no?
No.
Ja us ho passaré cintes d'ella.
Doncs clar, després ell això ho fa tu, ho fa l'estudis, no?
Si venen els altres.
Bueno, depèn, aviam, depèn del que es faci.
És que jo aquí m'atreveixo un dia a fer alguna cosa, però clar...
Mira, diu que la Terribas el que fa és...
Però cuina ella o porta algú?
Porta el maromo de cuines.
Porta el maromo de cuines.
Em sembla que es porta el maromo.
Clar, diu...
Sí, diu que té fogonets allà.
Diu, però fa coses inolores.
Ah!
Vale, vale, vale, vale.
Doncs, si s'estan escoltant algú de Ràdio d'Esvern, volem una subvenció per uns fogonets.
Sí.
I aquí, bueno, home, clar...
Ja la tens, ja la tens, segur.
Segur que hi ha...
Sí, no són cars, eh?
Subvenció per a Ràdio d'Esvern, mira, ja la tens, ja la tens, ja.
No són cars, eh, Jordi?
A mi no m'has de convèncer.
50, 70 euros...
Escolta, a mi no m'has de convèncer.
No, no, jo no t'estic convençent, jo estic enviant un missatge...
Sí, al regidor de cuina.
Al regidor de cuina.
És veritat?
Qui és? Ah, sí, és veritat, ja sé qui és.
Dani, va, que hem d'acabar i acabarem amb el Joan, que en farà una manida de poma i de dàtils.
Eh, Joan?
Doncs sí, els ingredients per a 4 persones són el següent.
Que rica.
3 pomes mitjanes, 12 dàtils al natural sense pinyol,
2 cullerades soperes de sucre morem,
2 cullerades soperes de suc de llimona,
2 cullerades soperes d'atmetlles torrades...
Quanta cullerada sopera?
I un iogurt natural.
Ah, bueno, ben mal.
I l'elaboració.
Es tallen els dàtils a rodanxes.
Sí.
Es tallen les pomes netes i pelades en forma de gris.
Sí.
Es barreja el sucre amb el suc de llimona i el iogurt.
Un dàtil que costa de tallar.
És un dàtil gros.
Sí, sí.
Es col·loca les frutes amb els petits.
Sí.
Es reparteix la barreja del iogurt pel damunt
i es decora amb les admetlles picades.
Ah, molt bé, ja està.
Ja està.
Mira, una manada...
Una manada.
Deixa eu parlar.
Amanida de poma i d'àtils.
Doncs escolta, fins aquí la secció dels gastrogunis d'avui.
Moltíssimes gràcies, nois.
Recordeu, de res, home,
recordeu que podeu visitar la nostra pàgina del Facebook,
els gastrogunis,
i, bueno, i tafanejar el que vulgueu.
Diàriament ens agrada penjar alguna recepta,
amb la qual cosa esteu informats
i podeu fer, bueno, de tot, virgueries.
Escolta, virgueries,
a la segona hora farem avui com ser un bon català?
Home, si ens deixes, sí.
El concurs que s'inventa les normes a mesura que avança el propi concurs?
Sí.
Que avui tenim un convidat estrella.
Aquí farem avui.
Avui tenim un convidat que...
Si no el tens...
No t'he dit, però haig de marxar.
Oh, home!
Joan, no m'ho pots fer això.
Joan, no marxis.
Bueno, escolta,
que vols trucar a una de les glòries?
Per fer de convidat?
Bueno, jo ja tenia el convidat,
però, bueno, és igual, fem una glòria.
No, no, no, si ja tenies algú,
jo dic que...
Diu que una estrella de la Ràdio Nacional
podria tornar a la tele catalana.
El nom, el dimarts, a la penya del morro.
Ja està, ja ens l'ha colat.
Ja ens l'ha colat.
Bueno, en fi, Joan, que vagi bé.
Tani, ens veiem a la segona hora.
I connectem amb Catalunya Ràdio
per escoltar el bolletí de les 6
i tornem després.
Fins ara mateix, en aquest programa
de tarda de divendres, de 19 de febrer.
Vinga, tira ja pel ante, perquè...
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
Dificultats a les negociacions
dels caps d'estat i de govern dels 28 a Brussel·les
per trobar una solució que eviti
una eventual sortida del Regne Unit
de la Unió Europea,
allò que es coneix com a Brexit.
La trobada s'ha suspès unes hores
i continuarà el vespre,
tot i que podria allargar-se
durant el cap de setmana.
El primer ministre britànic, David Cameron,
ha suspès el Consell de Ministres
que havia previst per aquesta tarda,
precisament a Londres.
Brussel·les, Albert Alfa.
Bona tarda.
Es compliquen i s'allarguen
les negociacions a Brussel·les
entre la Gran Bretanya
i la resta de socis comunitaris.
S'ha suspès la reunió
dels líders dels 28
prevista per les 4 de la tarda
i es tornaran a trobar
a l'hora de sopar.
S'ha demanat a les delegacions
que reservin
una altra nit d'hotel.
El cas és que cada hora que passa
es complica més l'acord.
Reticències de Polònia
a la durada de les excepcions
d'ajudes socials britàniques
als immigrants europeus.
Dubtes francesos
a la intenció de Londres
de voler aprofitar-se
de la zona euro
i poder vetar les decisions
que prenguin els seus membres
sense que el Regne Unit
en sigui soci.
A tot això s'hi ha afegit Grècia,
que amenaça
de vetar l'acord amb Londres
si no es garanteix
que no es bloquejaran
les seves fronteres
pel pas dels refugiats
que vulguin anar cap a Europa.
si més no
fins al 6 de març
data de la pròxima
cimera extraordinària
i monogràfica
sobre refugiats.
Albert Alfa, Catalunya, Ràdio, Brussel·les.
Notícies breus, Maria Núria Rebella.
L'exvisa president
del govern espanyol
Rodrigo Rato
ha abandonat aquesta tarda
els jutjats de Madrid
després de set hores
de declaració
sobre la seva fortuna.
El jutge Antonio Serrano
investiga Rato
pels delictes
de blanqueig de capital,
frau fiscal
i corrupció
entre particulars
en la seva època
de president de bànquia.
El jutge
que investiga
els moviments
de capital
de les seves societats
entre el 2004
i el 2012
també ha interrogat
entre d'altres
la seva germana
Maria Núria Rebella
i el seu testaferro
l'advocat
Domingo Plazas.
El secretari general
del PSOE
Pedro Sánchez
ha acceptat reunir-se
amb Podem,
Compromís i Esquerra Unida
per parlar
de la possibilitat
de pactar un programa
per la investidura.
Sánchez s'ha mostrat
disposat a fer aquesta reunió
a quatre
després de la petició
que va fer
d'Esquerra Unida
Alberto Garzón.
Un grup dissident
de la guerrilla kurda
del PKK
ha reivindicat
l'atac
contra un convoi
de la policia turca
encara abans d'ahir
que va matar
18 persones.
El grup,
denominat Falcons
de la llibertat
del Kurdistan,
el TAC,
assegura que el cotxe bomba
és la resposta
a les polítiques
del president Erdogan
contra els kurds
i una rebenja
contra la situació
de la ciutat kurda
de Tzirre,
el sud-oest del país,
assajada els últims mesos
per les forces turques.
els diu que el grup
que Erdogan
està manipulant
les potències internacionals
en contra del poder curt
i adverteix
que continuarà
atemptant.
Troben els cossos
sense vida
d'un home i una dona
en un domicili
de Santa Maria de Junyo
a la parròquia
coroniesa de Porto d'Ason.
La dona de 57 anys
ha aparegut a l'exterior
de l'habitatge
i l'home de 50
dins,
a l'interior.
La Guàrdia Civil
ha obert una investigació
per aclarir els fets.
De moment,
només ha transcendit
que els cossos
no presenten senyals
de violència.
La Comissió Informativa
d'Hàbitat Urbà,
Rural i Sostenibilitat
de Lleida
proposa un nou sistema
de gestió conjunta
dels 220 edificis
i equipaments municipals
amb l'objectiu
de millorar la gestió
diària dels equipaments
i contribuir també
a l'estalvi
i a l'eficiència energètica.
Lleida,
Josep Maria Parelló.
Bona tarda.
El tinent d'alcalde
Fèlix Blarrosa
ha explicat
que faran una inversió
inicial per aquest motiu
de més de 100.000 euros
per impulsar un estalvi
en el subministrament
d'aigua,
llum i gas.
I a més a més,
aquest estalvi
el plantegem
amb clau de reinversió.
És a dir,
que estalviem
en consums,
en subministraments
serviran
per seguir reinvertint
en els diferents equipaments.
Josep Maria Parelló,
Catalunya Ràdio Lleida.
Esports,
l'Ami Aguilar.
L'expedició del Barça
marxa a les 7 a les Palmes
per jugar demà
a partit de Lliga.
Xavi Campos,
bona tarda.
Lluís Enrique
dona descans.
Gerard Piqué
en el partit de demà
que el Barça jugarà
a partir de les 4 de la tarda
al camp de la Unió Deportiva
a les Palmes.
També queden
fora de la convocatòria
per decisió de l'entrenador
Adriano Douglas
i Massip.
Sergi Busquets
està sancionat.
No viatja
amb els 18 jugadors
que es desplacen
aquesta mateixa tarda
a les Palmes
al partit de les 4 de la tarda.
Xavi Campos,
Catalunya Ràdio Barcelona.
A l'Espanyol,
el president
Xen i en Xen
diuen un comunit
confiança en el projecte
de cara al partit
contra el Deport.
Galca no podrà comptar
amb Bernan Pérez
entre Montanyers.
L'Audiència Nacional
arxiva la denúncia
per la xiulada
de l'himne espanyol
a la final de la Copa del Rei
entre el Barça
i l'Atlètic Club.
El Barça de bàsquet
fa oficial el fitxatge
del pipot nord-americà
Joey Dorsi
que torna
fins a final de temporada.
Podrà jugar
l'Eurolliga
sense restriccions.
Doncs tornarem nosaltres
sense restriccions
amb tota l'actualitat
a la seta
al Catalunya Vespre.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda,
són les 6
i 5 minuts
us parla
Cristina Vargas.
Sant Just
ha reactivat
la construcció
de nous habitatges
al barri
de Maslluí.
La iniciativa privada
construirà
un total
de 114 pisos
repartits
en 4 edificis.
Aquests
s'estan construint
entre els carrers
Rosa Luxemburg,
Emília Guàrdia,
Francesca Cortés
i Maria Cintamigó.
A més a més,
a part de revifar
la zona
amb nous pisos,
l'alcalde de Sant Just
ha explicat
que els dos consistoris,
el de Sant Feliu
i Sant Just,
estan plantejant
en quant al transport
que la línia d'autobusos
passi cada 20 minuts
i estan a més a més
treballant
altres opcions
com serien
una nova línia
a la L30
que aniria
des de zona universitària
fins a la renfa
de Sant Feliu.
Més coses,
Movem Sant Just
organitza aquest dissabte
a la propera
assemblea oberta
de la formació.
Poden assistir
totes aquelles persones
interessades
que vulguin col·laborar
i aportar idees.
A més a més,
si alguna d'aquestes persones
té alguna proposta
que vulguin incorporar,
poden enviar-la
per correu electrònica
movemsanjust
arroba gmail.com.
L'assemblea
tindrà lloc
aquest dissabte
a la sala utopia
del Casal de Joves
a partir de les 11 del matí.
I una punt més
al Sant Justenc
David Fàbre
que es presenta
aquest dissabte
al seu primer llibre
entre 3 setmanes
i 2 anys.
El llibre arrenca
amb una conversa
entre fill i mare
parlant del viatge
que properament
engegarà
el protagonista.
És la història
de fet
d'en David,
autor i protagonista
del relat
al llarg de l'aventura
per l'Amèrica Llatina.
La presentació
serà aquest dissabte
a Can Gina
està a les 12 del migdia.
I això és tot per
nosaltres també
tornem a partir
de la seta
amb el Sant Just Notícies
d'edició vespre
i amb tota l'actualitat
del municipi.
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'esmooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Les últimes enquestes
de mitjans de comunicació
certificen
que el 0,1%
de la població
de Sant Just
escolta
la desbernada.
I tu
t'apuntes?
No et quedis
fora de joc.
escolta la desbernada
divendres a les 8 del vespre
i dissabtes
a les 12 del migdia.
aquí
a Ràdio d'Esvern.
Bits.
Molt més
que nits d'electrònica.
Bits.
Ara divendres,
dissabtes i diumenges
a 10 o 11 de la nit.
per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats
per l'ús de mòbils,
GPS
i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio Tosfer
98.1
Ràdio Tosfer
98.1
Què tal?
Bona tarda.
Som les 6 i 10.
Benvinguts a la segona hora
de la penya del morru.
D'aquí un moment
repassarem
les restrenes cinematogràfiques
de la setmana
com cada divendres
amb el Jordi Roca.
A més a més
també tindrem
l'Eli Capdevila
amb l'antiagenda
que no hem de fer
aquest cap de setmana.
Però abans de tot això
com sempre
amb el Dani Martínez
anem cap al concurs
de com ser
un bon català.
Un moment.
Tenim un problema
i és que el Dani Martínez
que és la persona
que fa el concurs
que no està ara mateix
a l'estudi
perquè deu estar acabant
d'imprimir
les preguntes
i els guions
i llavors
jo saludaré
a l'altre concursant
que competirà
contra mi
que és
la Martínez
de les Glòries.
Martínez,
bona tarda,
buenas tardes.
Hola,
bona tarda,
buenas tardes.
Ai, ai, ai,
que fuerte,
que fuerte.
Bueno,
escolta...
Que fuerte.
Tendria que decir
igual buenas noches
perquè vengo de Empalme
també hoy,
però bueno...
Bueno,
no sé com lo haces,
sempre vuelve
de Empalme,
no?
És una cosa...
És que vivim
molt per la nit,
ja ho sé,
ja ho sé.
Bueno,
mira,
ara passa una cosa
molt curiosa
i és que el que presenta
el concurs,
que no sóc jo,
perquè jo participo,
doncs no està
i llavors,
clar,
em quedo una mica
aquí a l'aire.
A veure una cosa...
Dani!
Dani!
Però també fa un xolo.
Sí,
completament.
Mira,
ara veig que el Dani
acaba de creuar
per la reducció de la ràdio
que se'n va cap a la empresora.
Però això què és?
Per favor,
això ja és el...
Bueno,
ràdio...
Ràdio...
Ràdio...
Ràdio...
Ràdio...
Ràdio...
Ràdio Cincinnati,
total,
total,
total.
Bueno,
en fi,
bueno,
què tal?
Com va la vida?
Véi,
aquestes aquí,
què tal després de l'èxit
de conèixer Núria Feliu?
Glòria?
Oh,
és que,
bueno,
aquella nit quasi,
quasi que no pudeu dormir
des de l'emoció,
només que hablar con una diva
i con una ídola
no se habla todos los días.
No,
clar,
ara!
Oh,
no!
Bueno,
la xarxa no et plena.
La xarxa em va plena
i jo entré a ver
fotos de la cargolada
que va fer la Núria,
eh?
No pude resistir-me.
Home,
sí,
és que jo,
jo t'he dit una cosa,
és que jo no vaig veure-ho,
jo l'havia vist abans,
però quan em dius
que hi ha aquí les fotos,
en veritat no les tenia.
No les tenia?
No,
no les tenia,
però que,
bueno,
que estaven totes,
no?
Totes les vedetes
i les divas...
Sí,
sí,
estava Carina
de...
del baul...
Sí,
de...
Bueno,
la Carina del baul de los recuerdos.
Sí,
la del baul de los recuerdos.
No,
és que saps què passa,
que jo vaig tenir...
Jo em vaig callar moltes coses
a l'entrevista
l'altre dia amb la Núria Feliu,
eh?
Perquè jo vaig estar a punt de dir
però que no ha mort la Carina.
Però després vaig pensar,
no ho diguis,
perquè com que no ho sé...
Bueno,
mira,
ja tenim el Dani aquí.
Dani,
bona tarda.
Bona tarda.
Bueno,
a veure,
bona tarda i bona hora.
Nene,
que estem fent...
que estàs fent esperar
a la Martínez de les Glòries.
Hola,
guapíssima.
No era mi intención.
Ah,
bueno,
mira,
com que és un nen educat...
Que soy facilona,
soy facilona.
Sí.
Disculpa,
aquí està.
Ja l'he deia,
clar.
No,
i el Dani també,
eh?
Aquí tots som uns facilones todos.
Sí.
Bueno,
perquè clar,
com que és un nen ben educat el Dani,
eh?
Jo sóc molt educat.
Amb la seva rebequita i tot.
Bueno,
escolta,
Dani,
va,
anem al tema que hem de fer coses,
eh?
Sí,
tant,
aquí s'han de fer coses sempre.
Deixa'm avisar a la capitana,
a la Martínez,
perdona,
que aquest és un concurs
on les normes te les vas inventant
a mesura que avança.
Això diuen?
Madre mía.
Vull dir que això...
La falto de mara.
Esto es,
no,
peor que las glorias.
Sí,
oi,
si es que las glorias es que
sois de lo mejor que hay en el programa.
Bueno.
Això,
això...
No,
perdó,
perdó,
perdó,
Dani,
perdó.
T'agrada,
m'enfado,
eh?
Vol deixar el mòbil,
ja?
No,
no,
que estic preparant el marcador d'avui
perquè el marcador d'avui
l'estic preparant a anar.
Però si no has fet mai marcador al concurs.
Sí,
sempre.
Ah,
sí?
Però en plan cutre,
però avui m'he deixat el boli a fora
i l'he de fer amb el mòbil.
Però esto parece un safarranxo
de VIP noche,
eh?
Sí,
sí.
Hosti,
VIP noche,
hosti,
VIP noche.
Por favor,
què recordes,
VIP noche,
no era Emilio Aragón o Pepe Navarro,
que estaven tots en diferents casillas,
no?
Sí,
el Emilio Aragón,
que tenia per allà,
que tenia animals i tot per allà.
Era com una quadrícula del 300 ratlles
i pujava a Nadal,
no?
Tercer pis o alguna cosa així.
Allò rapidament.
Això no me'n recordo,
ja no me'n recordo.
A veure,
Dani.
No l'he borrado de mi memòria espant.
Fas ben fet,
fas ben fet.
A veure,
Dani,
per favor,
podem anar a la primera pregunta?
Avui porto moltes coses,
moltes coses per tu.
Doncs vinga,
va,
anem a la qüestió,
va.
Avui parlem,
avui farem un concurs de menjar.
Ah,
menjar.
De menjar típic català.
Ah,
menjar català,
m'agrada.
Llavors faré una descripció del plat
i m'haureu de dir què és.
Vale.
Vale?
Per exemple,
és un plat que té botifarres i mongetes,
no?
Per temps,
botifarres i mongetes.
Sí,
una cosa així.
Una cosa així.
Està bé saber-ho.
Sí,
serà una cosa així,
correcte.
Qui comença?
Comença la Martina.
Vale.
No,
la Martina no.
No,
no es diu Martina.
No,
Martina no.
Oh,
mira,
mira,
Dani Martínez,
d'era?
Perdona,
perdona,
com es diu?
Si es diu com tu.
Ah,
Martínez.
Ah,
havia entès que es deia Martina,
perdó,
perdó.
La Martínez.
Martínez.
Com es nota bé?
Però per què no escoltes la secció de les Glories?
Estan molt bé,
que t'agradarà els negres.
Sí,
sí,
vaig veure un tros d'un vídeo i no em va desagradar.
Estava molt bé,
clar,
estava molt bé el vídeo.
No el vaig acabar,
però...
Vaig veure'm i no estava malament.
Sí,
estava molt bé,
molt divertit.
No em va desagradar,
com volen dir.
És que està bé.
Dani,
per favor.
Està molt bé.
presenta una mica els dos respectes a una...
Que jo estic presentant els vosos respectes.
A una que és una vedeta,
que no se li poden dir aquestes coses a la cara a la vedeta,
que no ho veus?
Que no te pilles,
Dani Martínez.
Ai,
aquest...
És que d'on le trabajas.
Clar,
escoltar.
Sí,
això sí,
això sí que ho saps.
Bueno,
va,
Dani,
anem a la primera pregunta.
Vinga,
va.
Sí,
tant.
Comencem amb la Martínez.
Sí,
ara,
ara,
ara.
El...
Dani Martínez,
senyor.
Sí.
No,
Dani Martínez,
diu.
Va,
vinga,
va.
Va,
va.
La primera definició és la següent.
Va,
va.
Pa per excel·lència de Barcelona.
Què?
Pa per excel·lència de Barcelona.
Sí.
El que no és que de cuenca no ho sap.
Què és?
Un plat típic,
bueno,
amb el que s'elabora el plat típic de la gastronomia catalana.
Un pa?
Un pa.
Un pa.
Un pa per excel·lència de Barcelona,
amb el que s'elabora el plat típic de la gastronomia catalana.
Tens 30 segons per dir quin plat és.
Tiempo ya, tiempo.
Eh,
el pa de Sant Jordi,
jo que no sé.
No.
Plat típic per excel·lència de Barcelona,
amb el que s'elabora el plat típic de la gastronomia catalana.
Jordi.
Bueno,
jo dic que no,
però és que no ho sé.
Pa,
és un pa,
és un tipus de pa.
Sí.
Pa a algú,
no?
Sí.
Per exemple,
pa,
el pa de Barcelona.
No.
pa de pagès.
Serà molt fàcil.
El pa de pagès,
amb el que es fa,
el pa amb tomàquet.
Bueno,
veia merda de concurs.
És molt fàcil,
era facilíssim.
Bueno,
a veure,
va,
Dani,
següent.
A veure si avui farem record
que ningú encerta res,
perquè al moment o encerta un o l'altre,
però veig que no.
Jordi,
aquesta és la teva.
Vinga,
a veure,
és una altra dels plats típics tradicionals catalans
que no poden,
que no...
Botifarremongetes.
No,
que no et pots perdre si vas a Barcelona.
La seva elaboració és molt senzilla
i el seu sabor és impressionant.
Són un producte derivat de l'A,
que es fa a la brasa i es mengen...
De la què?
Ah,
no diré.
I es mengen amb salsa.
Però què és això?
Home,
clar.
i es mengen amb salsa?
Sí.
I és un plat típic català?
Sí.
És un producte derivat de la...
De la què?
De la ceba,
va,
t'ho diré.
Ah,
vale,
home,
gràcies.
Home,
és que...
T'ho diré.
Però és que si...
Prens puteja,
si no dius tots els...
Va,
és que volia fer-t'ho complicat.
Vale,
el calçot.
Molt bé,
el calçot.
Punt per a mi.
Toma,
Toma,
Martínez,
xupatessa.
Domènec,
però és que aquí te dan facilidades.
Bueno,
no,
no.
Si te desvelen las pistas.
No,
home,
si no és que pistas.
Home,
que estufe,
madre mía.
Escolta,
llegeix-li tot l'anunciatge en sé,
no guardis cap paraula a la Martínez.
Va,
vinga.
Vinga,
va.
És una amanida típica de Barcelona
i es fa amb ceba,
tomàquet,
pa brot i el Virginia assada.
Normalment es serveix sobre una rebenada,
una llesca de pa,
de pagès,
torradet.
Què estàs traduint del castellà?
Correcte.
La complementem moltes vegades,
amb anxos filetejades
o amb tonyina.
Molt fàcil.
Sí,
la calivada.
Molt bé,
Martínez.
A ella sempre li toca en plats de Barcelona,
oi?
No,
i a tu també.
Ah,
no,
no,
el teu no.
Vinga,
va,
vinga,
va,
última ronda ja,
última ronda,
vinga,
va.
Ai,
que estress.
Llavors,
no,
és que és estressant,
perquè ara esteu en pat i clar,
uuuh,
llavors,
Jordi,
et toca.
Vinga,
va.
Aviam.
A veure,
què passa?
Estàs seriós?
Sí,
clar,
sempre.
Estàs seriós.
Sempre a punt.
És un deliciós plat tradicional de la gastronomia catalana,
que no és una altra cosa que una sopa variada.
Els ingredients principals i més característics és la pilota,
una albòndiga o una mandonguilla molt gran.
Albòndiga.
Una albòndiga molt gran.
Albòndiga.
I amb una forma allargada.
Allargada.
Què és l'escudella?
Molt bé,
l'escudella i...
Carnaia.
Molt bé.
Madre mía,
aquest ongazo.
No,
que jo no estic veient re,
jo no veig re,
jo no veig re.
Bueno,
home,
a veure,
ara estic pensant que no seria mala idea jo saber totes les preguntes abans i les respostes
i així tots els col·laboradors que han fet el sempre i jo guanyo sempre.
Bueno,
però això no podria ser tampoc.
Ja, ja, ja.
Madre de Dios,
i crec que és tan xullo que hi ha allà dintre,
madre de Dios.
Bueno,
acabem ja amb l'última pregunta,
per la Martínez.
Vinga,
Martínez,
que tienes que dejar nuestro apellido muy alto.
Vinga.
Vinga.
Este está composado por trozos de bacallar cru, tomáquet, ceba, pebrot, olivas
y es una...
Bueno,
está con una vinagreta feta de oli d'oliva, vinagre y sal.
Quin plat és?
L'escaixada.
De?
Bacallà.
Molt bé.
Home,
jo he,
molt bé.
L'escaixada de bacallà.
Molt bé.
Martínez,
muy fina.
Molt bé.
Claro que sí,
hombre.
Bueno,
a veure...
Aquí hi ha un empat,
hem de desempatar,
Jordi,
això no es pot quedar així.
Bueno,
va desempatant,
però ràpid,
eh?
Rapidíssim.
¿Te has dado cuenta que a mí me tocan los platos sanos y a ti todos los graciosos?
La gorda,
porque me ve de cerca,
porque me ve de cerca,
perquè em veu la cara,
i clar,
ja sap el que em va.
A veure una cosa,
Dani,
acabem ràpid,
perquè em donarà cap a l'antiagenda.
Jo vaig rapidíssim.
Mira,
és un plat tradicional de Barcelona,
i aquest és per tu,
Jordi,
que és com un guisito,
com un guisso,
que està format per diferents tipus de peix.
Cloisses,
i va acompanyat amb una salsa bastant lleugera.
espinaler?
No,
és com una...
La recepta realment és molt bona,
i no te la pots perdre,
perquè segur que n'has menjat moltes vegades,
i ens ajuda moltíssim per fer altres plats com paelles,
com una base d'un sofregit,
no?
T'ho torno a repetir.
Pots centrar-te,
per favor?
Sí,
és com un guis,
com un guissó,
format per diferents peixos,
cluisses,
i altres d'això.
Puc demanar com anir de la trucada?
Va,
vinga.
Martínez,
Martínez,
bona tarda.
En la trucada,
com anir de la trucada.
O també conegut com a rebote.
Bueno,
va,
rebote,
va,
rebote.
Tu ho saps,
Martínez?
A veure,
jo crec que és una cerzuela.
És que no me'n canta l'anxico.
Suquet de peix amb cloïsses.
Uuah,
és que és una cerzuela.
És el mateix,
però no està,
aviam,
és que és el mateix,
què fem,
Jordi?
Fem una cosa.
No,
perquè guanyis,
has de cantar,
has de cantar algo.
Va,
vinga,
sí,
déjamelo així.
Ara me te lo pones a cantar.
Claro,
porque és que no lo has dicho
realmente como és.
Te he dicho la cerzuela.
Pero és que la cerzuela,
esto és un suquet,
como decimos aquí en Cataluña.
Y claro,
pues...
Es que no es más cerzuela.
Sí.
Bueno,
pero,
pero que no es bé de té usted,
pues te tendría que...
Claro.
Más silencio.
A ver.
Sí.
¿Qué quieres que cante?
Lo que quieras.
Ah,
lo que quieras.
Sí.
¿A lo que quiera?
¿A lo que quiera yo?
Sí,
lo que quieres tú.
Pues lo que quiera yo.
Lo que quiera tú.
Lo que quieras.
Lo que quiera.
Ah, venga.
Pues...
Tomar la vida en serio
es una tontería.
Hay que gozarla
y hay que reír.
Ya está.
Molt bé.
Bravo.
Ha guanyat la Martínez.
Bravo.
Un aplaudiment a la Martínez.
Bravo.
Sí, señora.
Sí, señora.
Bé, Martínez,
moltes...
¿Qué?
No,
és que estava cantant
la Núria Feliu.
Ah, canta, canta, canta.
Ah, vinga,
deixa-li la Núria Feliu.
No canta, ja no canta.
Ja no canta.
Ja no canta.
Ja sé,
sempre al contra.
Bueno, Martínez,
escolta una cosa,
moltes gràcies
per haver participat.
Moltíssimes gràcies, eh?
És que, clar,
és que...
Moltes gràcies a vosaltres.
És una vedeta
i se l'ha de tractar
com ha de ser.
Sí, sí, com una vedeta.
Claro, per tant,
també per aquest atracament,
perquè no ho sabíem,
l'hem atracat
just en fa 10 minuts.
No ho sabia,
jo estava aquí tranquil·lament, eh?
Clar,
que estaves fent...
que has anat a fer
el dinar del cargol
avui amb vedets,
també, o no?
No, no, no,
avui no, avui no.
Vale, vale, vale.
No, no m'acabo de aixecar.
Ara, mira,
és que m'agafeu
a mig a esmorzar.
Ara m'he posat a desallonar.
Sempre està igual.
Bueno, fill,
Martínez,
moltes gràcies,
ens veiem d'aquí dos dimecres
a la secció de...
Oye, que he ganao,
que he ganao.
Tu, has guanyat tu.
Ja, però he ganao algo o no?
Tres punts.
Bueno,
això ho concretes
amb el Jordi,
que és el...
Però si tu ets
el presentador del concurs.
Bueno,
però tu,
el manager...
És igual,
ja t'arribarà.
Estat atenta
al tu buzón,
ja t'ha llegat.
Vale, vale,
ja tienes
mi apartado de correos,
no?
Sí,
tres cantos.
Vinga,
que vagi bé.
Un pató,
la glòria.
A mi,
una abraçada
de la setmana,
Martínez.
Adéu a todos.
Adéu a todos.
Adéu a todos.
Adéu a todos.
Adéu a todos.
Adéu a todos.
Bueno,
Jorge,
hoy ha sido
un programa estupendo
el de hoy, eh?
Sí,
es que ahora
se me ha quedado
l'accento castellano,
fíjate tú.
Dani,
digues una cosa,
has d'escoltar
les glòries
que venen cada l'últim mes
del programa.
Jo ja et dic...
Mira,
ara m'ha tornat al català.
He sentit un tros del...
He vist un tros del vídeo
i la veritat és que...
Has d'escoltar la secció
que l'havíem penjat l'altre dia
a la penya del morro
entrevistant la Núria Feliu.
Bueno,
fem una pausa,
per la publicitat.
Molt bé.
I aquí en moments
amb l'Heli Cap de Viladani.
Bon cap de setmana.
Igualment.
I bon Nadal.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació
certifiquen que el 0,1%
de la població de Sant Just
escolta la desbernada.
I tu?
T'apuntes?
No et quedis fora de joc.
Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí,
a Ràdio a Ràdio d'Esvern.
A Ràdio d'Esvern.
A Ràdio d'Esvern.
Bits.
Molt més que nits d'electrònica.
Bits.
Ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit.
La vella del morro, cada tarda de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern.
Camí cap a dos quarts de 7 a la tarda.
Avui és tardíssim, eh?
Hem d'anar cap a l'antia agenda
per saber què no hem de fer aquest cap de setmana
amb l'Eli Capdevila.
Eli, bona tarda.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda, Eli.
Què tal?
Molt bona tarda.
Molt bé.
I vosaltres, què tal?
Bé, mira, avui anem una mica tard
perquè hem de fer un concurs
amb l'Eli Martínez, que s'ha allargat.
S'ha allargat i...
Bueno, en fi, no em feu parlar
perquè aquí el tiempo es oro.
A veure...
No, em veia a parlar.
O sigui, home, sí, diga.
És que què he passat amb el concurs?
No, res, no, res.
Que hem empatat i hem volgut desempatar.
Això volguis o no, doncs...
Això és llarg.
Allò, llarg.
I després, avui de concursant,
de col·laboradores,
és que sempre ja tenim un col·laborador
del programa, avui de concursant...
És que això és més...
Com ho he dit allò?
Hòstia, ara no em surt la paraula.
Endogàmic.
Sí, més que TV3, eh?
O sigui, sí.
La penya del morro...
És aquesta la paraula, sí?
Sí, sí, sí.
Està arribant ja un punt d'endogàmia,
que diu el Monegal,
ja, de rècords històrics.
O sigui, ja no ens calen oients.
Entre tots ja ens ho fem nosaltres.
Que, per cert, anava a dir que...
Tu has participat al concurs, no?,
un dia, també, sí.
Sí, sí, ja, ja, ja, pa, sí.
Bueno, ja ha passat.
És que avui ha vingut la Martínez,
que és una de les glòries capareteres...
Ah, ah.
Llavors, clar, també s'ha dilatat tot,
s'ha allarguat tot.
Bueno, escolta, va, que hem de parlar...
Sí, home, sí, totes tres, sí, totes tres, sí.
Ja ho he dit, pim-pam,
en què és agenda, pim-pam.
Ai, gràcies, coaching radiofòrico.
Sí, hem de fer calçotada...
Hem de fer calçotada...
Ah, passa...
Eh, que si avui...
no fem antiagenda, eh?
Què?
Què?
O què?
No fem antiagenda.
No, que si avui t'he de resumeixo en un minut,
si avui, eh?
No, no, escolta.
Xula, xula, me perola.
Rai, eh?
Bueno, no, va, anem de forma seriosa,
perquè aquest cap de setmana
hi ha la calçotada
i la visita a les caves, codorniu.
Oh!
No és només aquest cap de setmana,
el que passa que, com ja és època de calçotada,
jo aquí he colat aquesta antiagenda.
A més a més, aquesta...
La d'avui hi ha moltes molt gastro,
o la d'avui, eh?
Tenim molt de halar
a l'antiagenda d'avui.
Ah, bueno.
I va de lo más caro
a lo más económico
i comença per aquesta calçotada,
que és visita a les caves codorniu
més calçotada
per 40 euros per persona, eh?
Excepte si ets un nen de fins a 3 anys
que no pagues.
A partir de 3 anys ja pagues 10 euros.
Què dius, Anna?
Perdona.
Sí, sí, sí.
Quina diferència hi ha entre nens de 3 anys i de 2?
A 2 i mig, a 2 i mig i un de 3, no?
Home, normalment és un partit de 7.
Però tu com eres un...
Jo com a madre quasi ja experta que es fein aquestes coses,
vas allà amb el nen i quan et diuen
quina edat té?
2 i mig.
Ah, vale, molt bé.
Tinc i 3, 7 i mig, saps?
Això m'ho feia la meva àvia
quan anàvem amb autobús
a pujar amb el 75.
I m'ho va fer fins fa 2 anys, eh?
Ojo, perquè...
T'enava dir fins als 17, no?
Clar, i llavors, bueno, també s'ha de...
Heu de saber parar, eh?
Els pares també, quan feien això.
Però, bueno, atenció...
Però, bueno, encara hi ha una franja d'edat
en què encara pots fer-ho sense massa problema.
Sí, sempre, bueno, estàs allà.
Atenció perquè ja...
Jo vaig anar de petit, eh?,
a visitar les caves Codorniu,
el que passa que no ho feien calçotada i visita.
De fet, aquí diu
Apropa't al món del Cava,
un dels espais més singulars,
mentre sona la música de Nisaga de Poder.
Vine a visitar-nos
i gaudeix de l'impressionant conjunt modernista,
una de les lleies més representatives
de l'arquitectura de la nostra bodega
amb més d'un segle de vida,
dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalc,
declarat monument artístic històric l'any 1976.
No ho sabia, això?
Veus?
Que fort, que fort.
Doncs mira, hi haurem d'anar,
haurem d'anar a fer una calçotada allà, de guai.
I llavors què fas?
Visites totes les caves Codorniu?
Sí.
I després...
Hòstia...
Després del Tiberi.
Ja també ho sabem de lloguer, de bicis, si vols,
però jo el tema de bici ho faria potser abans, eh?
Després de la calçotada a la bici.
Hòstia, fa com mandra, no?
Uf, uf, uf...
Hi ha un restaurant allà, a les caves Codorniu,
que es diu El Mirador de les Caves.
Que, perdona, aquesta música de fons que estem posant tot el...
És aquí.
Tot el CD de Nissaga de Poder, eh?
Mira.
Eulàlia, t'haig de dir una cosa.
Saps que jo que feia Nissaga de estigui molt bo, eh?
Que no era el...
Que no ho feia aquella?
Et trobo poc impostat, per això, eh?
Ja, encara més, no?
Un pel·lis més impostat.
Eulàlia, vés a les caves.
Teníem una fuita.
Sempre passava el mateix.
Hòstia, les caves, sempre...
Sempre passava unes coses...
Home, és que les caves...
S'ha cremat el laboratori.
Mateu, corre!
Us penseu que és una vida tranquil·la, la de les caves?
Escolta, vinc de córrer tot el dia, eh?
Parè, parè.
Bé, d'aquesta, què és això?
Abril.
Sí, Ferral.
Vinga.
Va, escolta, total, total.
Total.
Que total, que si voleu més informació...
Que anem a la web i ja està.
Correcte, visitescodorniu.com.
Allà podreu trobar tota la info que vulgueu.
Trobo aquesta emoció que m'està ja deprimint.
Bé, canviem amb una altra qüestió.
Anem a una altra qüestió.
I hem de parlar, aquest cap de setmana,
un altre tema d'antiagenda,
que això ens agrada molt, eh?
Últimament està proliferant a tot arreu.
Els Eat Streets.
És a dir, els menjars de carrer,
però de qualitat.
Aquest és l'Eat Streets.
Sí.
Bueno, el rotllo, digamos, eco, sostenible, proximidad, tal, eh?
Eat Streets.
És una fiesta, en castellà, de Street Food Internacional,
celebrada a Barcelona, amb chefs sincers.
És que m'agrada molt.
És que això és boníssim.
És que són conceptes tan guai.
Però què?
Però què?
Mira aquí.
Però això què és?
Sí.
Jo vull fer un programa sincer, també.
T'es un locutor sincer, ara.
Jo, bueno, sí, no, en principi sí.
Quan dic l'hora, la dic.
Ara, per exemple, són les 6 i 33.
Aquí, el locutor sincer.
Apassionat i atrevit.
Són els xefs.
Però què vol dir això?
Però què ets xefs?
No, però que mola molt, això, no?
Perquè, a més a més, mira, el rotllo és
que l'Eat Streets feia temps que no es feia,
no tenia una ubicació fixa.
I ara han trobat una ubicació fixa
amb una d'aquestes naus industrials
mig-mig, a punt de remodelar-se
sense que encara estigui remodelada.
Que és l'enrotllo punk, un poco furero.
Jo me'n recordo que fa molts anys,
bé, tinc una edat,
anàvem a veure espectacles de la fura
a aquest tipus de llocs, val?
Ara el que fa és anar a halar
a aquest tipus de llocs.
I crec que molt bé,
perquè és una qüestió d'evolució.
Jo abans anava a fer això
i ara aquest cap de setmana aniré allà
a halar-me una comida sincera d'aquestes
per 5 euritos con la Moritz
i me quedaré estupendament allà
escutxando música chilao
d'unos cojines
viviendo el rotllo industrial.
Como mola tu rotllo.
¿Dónde es esto?
M'interessa mucho.
És a la nau bòstic
i això està allà a Sant Andreu
tocant...
No sé si coneixes, eh, l'això...
Bueno, està a prop de la Sara...
Ai, de la Sara Família.
Bueno, sí.
És que és divendres...
Està a prop del pont de Brooklyn.
No, és que és divendres,
ja últim hora de la tarda...
El pont del Treball, ja ho has dit.
Està a prop del pont del Treball...
El que era abans, el pont del...
Bueno, està per allà a prop.
Jo volia dir la nau Ivanov,
que és la de la Sagrera.
Sí, també, està allà a prop.
Sí, sí, està allà a prop, està allà a prop.
Està ara allà, si voleu,
a l'Eat Street, ja ho sabeu.
Aquest cap de setmana...
Vinga, més informació,
bsnmés...
Bsnmés, punt com.
Bsnmava, bsnneta,
és que, clar, això costa produció.
Barra Eat Street, vinga.
Va, continuem amb més coses
i una mica de calma
perquè tenim ara
la festa del xató de Vilafranca.
Sí, senyor.
Allà, una cosa...
Aquest allà és un clàssic, eh?
Aquest allà és un clàssic.
Lleuzereta, eh?
Sincera, també sincera.
Diu que coneix i de gusta
les diferents maneres
d'elaborar el plat més típic
del panadès
i del garraf
a la festa del xató de Vilafranca
i Marí Déu
amb una bona copa de vi
de dominació
d'origen del panadès.
Bé, és un clàssic, ja,
de l'antiagent de la festa del xató.
Sí, sí,
s'acosten aquestes dates,
jo sabem,
és que, més a més,
a la Quaresma
és un època de Tiberi,
jo ho sabeu,
el tema aquest de...
llavors el xató
de tot arreu
el fan diferent.
Sabem que el de Vilanova
el de Vilafranca
el de Sitges
el de tots diferents.
I tothom on el fa
diu que és l'autèntic.
Això, i la cosa està
en que ara hi ha
com una fira itinerant
pertot arreu, eh?
Que comença ara
però que la van anirant a fer
per tots els pobles
del xató
en la qual munten
un muntó de carpes
i cada una
és d'una
de les poblacions
i pots tastar el xató
del lloc en qüestió.
Piquet, 8 euros
amb dos degustacions
i una copa de vi.
Ah, escolta,
però no està malament.
I una mica de pa.
Donen un trosset de pa també
la copa de vi, eh?
De dues degustacions
i una bosseta
d'aquestes promocionales
de regalo.
Sí, que a veure,
perdona, perdona un moment.
El xató, el xató
és allò que,
ara quedaré fatal, eh?
Però és allò que porta
bacallà i aquestes coses, no?
Sí, sí, sí.
Amb una mica de manida.
Home, jo et dic
quan és més bacallà.
És allò, és escarola
que és la que toca ara
per època.
Sí, clar, clar, clar.
El bacallà
depèn de quina...
Això ja depèn de
enxava o no,
oliva negra o no...
Però, escolta,
la salsa que hi ha
que és com de color
marró carbassa,
però allò és romesco o no?
No, allò és el xató.
Allò és el xató, eh?
Perquè hi ha molta gent
que confon xató amb romesco
i no...
No, allò és el xató.
I el romesco
és el de les caves
que arriu.
Ah, val, val.
Pels calçots.
És una mica diferent.
Sí, que tothom
sempre diu
que el millor xató
és el de Vilanova
i la Geltrú.
Ah, no sé.
Tothom?
O molta gent
que coneixes tu
a la Vilanova
és el millor.
O sigui que no ho sabem.
Llavors ja hi ha quadres.
Bueno, sí,
de fet és el que té
com més fama, sí, sí.
Ah, veus?
El que té més fama,
però no vol dir
que sigui el millor.
El que té més fama,
el xató de Vilanova.
Bueno, el xató,
la dada en francès
vol dir que es té.
Vinga.
Oh!
Canviem de...
Sí, sí.
Va, passem-ho ràpid.
Canviem de qüestió.
Parlem ara
de la jornada
de recollida
de medicaments
a cor obert.
Sí,
perquè som molt conscienciats
d'aquí la Tia Agenda.
Atenció,
perquè és demà, eh?
I l'objectiu és recollir,
com el seu nom indica,
medicaments nous
que no requereixin
prescripció mèdica
per donar a les entitats
assistencials
amb les que col·labora
el banc farmacèutic.
Tot això, com sempre...
Nous, eh, col·legues?
No porteu medicaments
ja encetats de casa.
Que és molt lleig, això.
No, que també es recullen,
també es recullen,
però no és el cas
del banc...
I el banc dels aliments,
aquest és el banc
dels medicaments.
Del medicaments, sí, sí, sí.
Que també hi ha gent
que et necessita, demà,
i que més, eh?
Cuidado.
Això tindrà lloc
a les farmàcies
que voluntàriament
s'inscriuen.
Els farmacèutics
compten amb l'ajuda
de voluntaris
del banc farmacèutic
que estan al dia
de la jornada
de la...
Osti, quina ràbia faig ara.
A les farmàcies
informant els ciutadans.
No, però...
La cosa és que podeu anar
a comprar un HelloCatil
i donar-lo,
per exemple.
Una caixa de HelloCatil
i donar-lo,
perquè algú que el necessiti
doncs, guai,
no se'n pugui beneficiar.
També, escolta,
que és molt trist
tenir un maldo a cap allà
i no tenir un triste
HelloCatil que pet.
No sé, calés
per comprar-te una caixa
de HelloCatil.
Tota la raó del món.
De fet,
és com una mica allò
de la recollida
del banc dels aliments,
no?
Que es posen als súpers
i si vols comprar alguna cosa
els hi dones als nois
que estan allà.
Dona això una mica el mateix
però ho deixen
a la pròpia farmàcia, no?
Igual, igual.
I com a mi
et veig el tema drogas
i això,
doncs me va,
que sepais
que aquest dissabte
i a la recollida aquesta.
Hòstica,
per cert,
ara que estem parlant d'això,
hi ha una passa
de grip aquests dies, no?
Ui, grip,
diria jo,
la guarderia
a la passa que hi ha.
Bueno,
no sé si és grip
o què és,
però...
Cuidado que puede ser
incluso bronquítica, eh?
Mira,
l'altre dia
la Núria Feliu,
l'altre dia
la Núria Feliu
que l'entrevistava,
m'estava com
ah,
estic mitjampiucada,
allò que feia ella,
és de tal,
ah,
llavors que l'estava malament,
també,
a l'altre dia
també m'he dit
ah,
és que no puc venir
perquè estic malament.
I bueno,
què està passant?
Yo tengo parte
de alerta roja,
se posa com a la platja
que posen la bandera
cuando las meduses,
pero yo tengo un parte
de alerta roja
de bronquitis
y escarlatina.
Oh!
Cuidado!
Bueno,
pues escolteu,
aneu amb compte
aquest cap de setmana.
Hipocondríacs,
cuidado.
No,
no,
és que jo tinc mal de cap
i sembla que heu agafat
alguna cosa.
O sigui,
estic en plan,
no sé...
Mal,
mal cap de setmana,
també t'ho dic,
Jordi.
Molt mal,
fatal,
fatal cada setmana,
però bueno,
avui a casa
no s'ha de descansar.
Bueno,
escolta,
Eli,
ho hem de deixar aquí,
moltes gràcies
una setmana més.
Moltes de res.
Avui en té gent d'Express,
la setmana que ve
massa i millor,
no,
perquè és impossible
que diu el guaiomí.
Això sempre,
mira,
sempre he volgut dir-ho.
Eli,
gràcies.
Vinga,
una abraçada,
un cap de setmana.
Adéu,
adéu.
Fem una pausa
per la Públi d'aquí,
re,
Jordi Roca,
per final del programa
amb el cinema.
Fins ara.
Despertant-te,
corrent,
esmorzant,
comprant,
passejant,
quedant,
treballant,
celebrant,
sortint,
conduint.
Vius connectat,
conduint,
desconnecta,
evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS
i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Smooth jazz.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Bits.
Molt més que nits d'electrònica.
Bits.
Ara divendres,
dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit.
Ràdio d'Esperm,
98.1
Ràdio d'Esperm,
98.1
La pella del morro,
cada tarda de 5 a 7,
a Ràdio d'Esperm.
Doncs ja recte final del programa
com cada divendres.
Parlem de cinema
amb el Jordi Roca,
que ja el tenim al telèfon.
Jordi, bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Molt bé, com va tot?
Hola, hola.
Hola, hola.
Bé,
molt bé,
com va tot?
Bona vida.
Bé, oh, quina ràbia.
Escolta, una cosa, una cosa.
Diga'm, diga'm, què passa?
No, res,
els Oscars són ja els Oscars, no?
Com que són ja?
Quants són?
Doncs la setmana que...
Ah, no, aquella setmana no,
el següent.
Ah, jo pensava que era el 28 de febrer,
si no m'equivoco,
perquè jo sempre...
Jo em comptes de saber
quan són els Oscars,
sé quan són els Rèddy,
que són el dia 27,
i sé que el dia següent
diuen els Oscars.
tu sempre portant la contrària,
però bueno...
Clar, no,
home,
totes les coses importants,
però ja ho saps,
però bueno,
ja en parlarem de Sant d'Aviment,
no?
Sí, no,
no,
que guanyarà el DiCaprio,
això ho sap tothom.
No, no, no,
com que no?
Com que no?
No, que no.
Que sí, home, sí.
I si no,
manifestació davant de la penya del Morro,
si guanya el Leonardo DiCaprio.
Perdona,
si guanya,
la gent se'n va a la plaça Catalunya,
això ho saps o no?
Sí, sí, sí.
Ah,
hi ha un evento del Facebook
que diu,
si Leonardo DiCaprio gana l'Òscar,
nos vamos a la plaça de Catalunya,
assistiré.
I llavors es veu que hi ha molta gent ja
que està conscienciada
arreu del món,
perquè és com ja era hora
que guanyés l'Òscar.
Entre ells,
jo també.
Home,
ja era hora,
ho esteu donant per fet,
jo us veig molt emocionat
i jo us atingui l'esperança
que això no sigui així,
però...
T'ho pagaigui un Water Parties
que diu un amic meu,
però tenim diferents estrenes
que hem de comentar, Jordi,
si et sembla,
comencem el rap de la setmana
amb una producció
nord-americana,
protagonitada per Ryan Reynolds
i Gina Carano.
Es tracta de Deadpool.
Aquest és el tràiler.
Aquí apesta,
bragazas de vieja.
Parece que tengas
una polla en la boca.
Què era això?
Ah,
joder,
eres un puto cuadro.
Como un testículo con dientes.
Parece como si Freddy Krueger
hubiese follado
con un mapa topográfico.
Esta noche fijo
que me la casco.
Tío,
acojonas.
Como si un aguacate
se hubiese tirado
a una uva pasa.
Gracias.
A veure, Jordi Roca,
aquesta és la nova entrega
d'aventures
dels agells Marvel
que està dirigida
pel Tim Miller.
Per tant,
és un superheroi
mal educat
i una mica antiheroi,
no?
També o què?
Sí,
no, no,
jo estic al·lucinant
una mica
amb aquesta pel·lícula
que ha tret Marvel
i de veritat
que es mereix
ni que sigui,
no sé,
una lògica
perquè és
una pel·lícula
autocrítica
absolutament
amb tot el que ha fet
Marvel fins ara.
És a dir,
estem acostumats
a veure Marvel,
la Liga de los
Les Fedores,
etcètera,
tots els superherois.
Spider-Man.
Clar,
Spider-Man,
etcètera,
i ara Marvel
de cop i volta
mentre esperem
que arribi
Spider-Man vs Superman,
etcètera,
ens troba aquesta pel·lícula
protagonitzada
per el Ryan Reynolds,
com has dit,
i que
se n'en fot
dels herois,
se n'en fot
dels herois
amb malles
però d'una manera
brutal.
I on,
esclar,
que una pròpia
productora
se n'en fot
i els seus propis
productes,
doncs,
ni si més no
em fa gràcia.
D'aquest acte
de la pel·lícula,
doncs,
bé,
el senyor
Ryan Reynolds
que està a punt
de morir
decideix,
doncs,
un nete
de un testament
que li donarà
uns poders
espacials,
tot i que,
bé,
doncs,
ja és que la seva
personalitat
continuarà intacta,
és una persona
que una mica
irreverent,
molt graciosa,
amb un punt verd,
amb un punt picant
important,
i el que farà
és intentar
ganjar-se
d'una manera
una mica
patosa,
diguéssim,
d'aquells
que li van fer mal
a ell
o a la seva
es posa.
Per tant,
una pel·lícula
que jo crec
que és molt divertida,
perquè per un cantó
té tot el que
podria tenir
una pel·lícula
de superheroi,
és a dir,
té acció,
té baralles,
té superpoders,
té emoció,
i per altra banda
tot el que podria tenir
una comèdia.
Té bona pinta,
eh?
Sí,
sí,
jo crec que sí,
i a més a més,
si a tot això
li sumes el punt crític
a les pel·lícules
de Marvel,
fet pel propi Marvel,
doncs,
ostres,
té una pel·lícula
que realment
no és la gran pel·lícula
de la nostra vida,
però no sé,
una pel·lícula molt bona.
Jo la aniria a veure,
perquè ho semblava que no,
però mi a mi
és la recomanada.
És que a més a més
em sorprèn,
perquè tu ets molt anti
a aquestes pel·lícules
de Los Vengadores,
Marvel,
el món del còmic,
Garofs i tal,
perquè...
Home,
Marvel fa molt bones pel·lícules
i realment,
doncs,
està bé
que continuï apostant
per aquestes,
vull dir,
no és com
els meus escenaris
que hi ha,
home,
sincerament fa por dureta,
no.
Però sí que és veritat
que no és el meu estil
de pel·lícula,
totes que sí,
jo la recomano
i en aquest cas,
doncs,
encara més,
perquè si a sobre et fa riure,
si tu fa passada
i a sobre té un punt crític,
doncs,
per què no donar-li
una oportunitat
a Deadpool?
Molt bé.
Bé,
continuem en terres nord-americanes
perquè avui també ens arriba
la nova proposta
del germà Joel
i Ethan Coen,
que es tracta
d'Ave César.
Aquest és el tràiler.
Senyor Manix.
Què passa?
El director
no ha encontrado
a Whitlock.
No han pasado
por debajo de mi puerta.
Tenemos a su estrella
de cine.
Reúnan 100.000 dólares
y esperen instrucciones.
¿Quiénes somos?
El futuro.
Hola, Bart.
Hola, señor Manix.
Lorenz, Toby,
gracias a todos por venir.
El estudio necesita
vuestra ayuda.
Ver, Whitlock
ha sido secuestrado.
Eso es malo.
Malo para todas
las estrellas de cine.
Han pasado 24 horas,
pero le estamos buscando.
No queremos que salga
en la prensa amarilla.
Esto va a costarle
al estudio mucho dinero.
Y ahí es donde intentas tú.
Necesito efectivo.
Debe de tener unos brazos
muy fuertes.
¿Cuesta mucho
estujarlo así?
Es parte de mi trabajo,
señorita.
Bé,
a veure,
sí,
Ave César
amb Joyce Brolin,
George Clooney,
Scarlett Johansson,
Ralph Fiennes,
Chaining Tatum
i Tilda Swinton.
Home,
Déu-n'hi-do
quin repartiment,
no?
Sí,
home,
el Germans Coen,
que estigui per allà
on passen,
doncs sempre s'envolten
també de tota una saga,
diguéssim,
de famosos.
Aquí el protagonista principal
és el George Clooney.
I la veritat és que
és una relació
que està molt bé.
A veure,
són d'aquestes pel·lícules
que jo sempre penso
que a nivell també
d'interpretació
ha de ser difícil
perquè és allò
dins del cine,
no?
És allò
que interpreta
l'actu,
doncs interpreta.
Ah, metacine.
Sí, exactament.
S'interpreta
cine feix.
Per què?
Doncs perquè el que ens intenta
mostrar,
els anys 50,
l'època durada de Hollywood
on tot era pompositat,
no?
Doncs or,
grans festes,
no?
Popsabilitat,
etcètera.
I, doncs,
organitzant
superproducció
sobre romans
que es diu
Abert Pessar
d'aquí el títol
de la pel·lícula
i el protagonista
és el George Clooney.
Per tant,
fins aquí,
doncs home,
també és difícil
fer actor
en una pel·lícula,
no?
En la que tu
estàs actuant.
Sí, sí.
Què és el que passa
quan...
Ara,
no, no,
ara,
què passa?
Clar,
que hi ha d'haver
un conflicte,
no?
Imagino que...
Clar,
no, no,
què és el que passa?
Doncs que de cop i volta
s'agresten
a l'actor principal,
al George Clooney
i, doncs,
la nota que se li envia
al productor
que està perdut
sense la teva
superestrenguita
és que
el segrestec
del futur.
Ah!
Mira,
hasta aquí...
Ah!
Ah!
O sigui,
aquí hi ha
ciència-ficció,
una mica,
comèdia i tal,
bueno,
amb els germans
de Cohen.
Sí,
és una pel·lícula
entre tendra
i cínica,
també una mica
nostàlgica
perquè intenta això,
mostrar aquests anys
50,
un Hollywoodera
tan...
tan...
tan durós,
però alhora
és divertida
i ens deixa entrar-hi,
vull dir que
tampoc són aquelles
pel·lícules com històriques
que ens vol mostrar
en una època
que a nosaltres
ja ens va de passar de no,
sinó que també
aporta coses que està bé
i, realment,
jo crec que tant com
el George Clooney
i la Tilda Sinton
també,
les Carleths de Hanson
fan molt bé
aquest paper
de representar
aquest Hollywood.
Molt bé.
Fa tant bona pel·lícula
de Manscoen.
Doncs, escolta,
prenc nota,
deixem també les grans
produccions nord-americanes
i parlem ara
d'una senzilla
pel·lícula polonesa
basada en fet reals.
Es tracta de dioses
i aquest és el tràiler.
Había una solución
que hubiera podido salvarla.
No tenemos derecho
a experimentar.
¿No ves que no va a renunciar?
¿No lo ves?
Seguiré adelante
con la operación.
No podrás detenerme.
Sabes tan bien como yo
que ese corazón
es una reliquia.
Así son las cosas.
Los viejos tienen miedo,
los jóvenes no saben hacerlo.
no se puede hacer nada
cuando alguien se rinde.
¿Qué margen de éxito tenemos?
Un 10%?
Menos.
A veure,
Lucas Polkowski
és la encarnaqueta
de dirigir a Tom Scott
i Peter Glow
aquí en aquest drama
del món
de la medicina,
no?
Perquè, clar,
no estàvem gaire situats.
Això,
tot això,
què passa?
¿En un hospital o què?
Sí,
bueno,
passa a Polònia,
però la escena
que ho ha escoltat
és de...
és de...
d'un hospital,
podríem dir que
que és la pel·lícula
més culpidora
de la setmana,
per dir-ho d'alguna manera.
Estaves ara
en fets reals
i, de fet,
han tingut molts premis
a Polònia
i ens explica
la vida
del cirurgià
de l'extreliga
que va ser
el primer cirurgià
del món
que es va trevir
en contra de tot,
la comunitat científica,
la societat,
els catòlics,
etcètera,
etcètera,
a transplantar
un cor.
o sigui,
riu-te-t'ho
ara dels comentaris
de la Mariló,
perquè,
clar,
la primera vegada
que algú
va proposar
transplantar un cor,
ser-mò,
vamos,
la Guerra Mundial.
Sí,
sí,
va ser a Polònia
als anys 80
i, a més a més,
va ser una operació
amb èxit.
Exactament,
sí,
sí,
gràcies a Déu
va sortir bé,
ell va desobeir
i va desescoltar
a tothom,
es va passar a les crítiques
allà on més li agradava
i va tirar endavant
aquesta operació
i és una mica
el pare,
diguéssim,
dels transplantaments
després la resta
també d'avons.
Per tant,
una pel·lícula històrica
que l'han fet real
però que té tots els elements
de la ciència i la ficció
i que et manté allò
doncs pres a la pantalla.
Molt bé,
doncs escolta,
també la recreació
cinematogràfica,
no?,
d'aquest fet històric
també per al món
de la medicina,
el primer transplantament
d'acord
als anys 80
a Polònia.
Acabem el repàs d'avui
amb una producció
brasileña
dirigida per
Alé Breu
que de fet
és un film
d'animació infantil
es diu
El Niño y el Mundo.
De moment no passa res,
no?
De moment no.
No sabem si passarà alguna cosa.
A veure.
Què és això?
Aquest trailer és aquest?
A veure.
Perdona,
digue'm, digue'm,
què passa?
Què passa?
Què passa?
Això és el trailer?
Per què és això?
Home,
però per què t'indigna?
Això és un trailer
revolucionari,
modern,
d'avui en dia.
Sí.
molt innovador.
Molt, molt, molt, molt.
En fi...
I el Tiena Culpa
que la gent faci trailers
on no parli ningú.
Ja, ja.
Fa molt greu.
És veritat.
Jo vull que parlin,
però no parlen.
Però a la pel·lícula parlen o no?
Sí,
a la pel·lícula parlen.
Però a vegades aquestes pel·lícules,
ho fan molt, eh?
Les pel·lícules d'animació
que a l'hora de fer trailers
doncs s'entra més en la imatge
i no posa en neutro.
Clar, clar,
perquè és el meravellós
el món de fantasia i d'animació.
A veure,
és un film d'animació infantil
que de què va?
És un nen.
A veure, sí,
és un nen,
es diu el Nino y el Mundo,
per tant,
és un nen
que ve trobat molt a faltar
el seu pare
i tampoc està a gust
al poble de l'aldea
on ell viu,
així que decideix marxar
i quan marxa
doncs descobreix
un món fantàstic
dominat tant per animals,
màquina,
com per éssers molt extraits.
Per dir-ho d'alguna manera,
pels que no ho imaginan,
doncs es tracta de veure
els problemes del món
a través dels ulls
d'un nen.
És una pel·lícula
molt aplaudida
per tota la crítica
que diuen
que és, entre les altres coses,
precisa i preciosa,
per anar imaginativa
i que, sobretot,
es fa molt lluny
d'aquest blockbuster
que són les grans pel·lícules
comercials de Pixar i Disney
i que, per tant,
ressalten
que se n'haurien de fer més.
De fet,
es tenen els Oscars
aquesta pel·lícula,
eh?
Ah!
Molt bé,
molt bé.
Doncs, escolta,
prenem bona nota, eh?
També,
pel·lícula d'animació
per tota la família.
avui tens una mica de tot.
Tu què n'aniries a veure?
Home, jo he Deadpool, eh?
Deadpool,
ja,
tot el va al rotllo així,
una mica barrot.
Bueno,
no,
no,
no,
és perquè sigui barrot
i riota,
és perquè em sorprèn
i vull veureu
l'antiheroi,
que és una mica,
no estàs d'acord amb mi,
tu vas veure aquella del,
del,
com es diu aquest home ara?
Ah,
no em surt.
Batman.
No,
el del Príncipe de Belén.
Albert Smith.
El Will Smith.
El Will Smith.
Va fer una pel·li
que es deia Hancock,
que també era un tio
que tenia superpoders
i que volava i tal
i que era un superheroi
però que passava de tot.
És una mica això, eh?
Tu la vas veure fa...
Crec que ell,
crec que veure,
aquest,
sí,
jo la vaig veure,
però a veure,
el concepte és una mica diferent,
perquè vull dir,
si ell és un antiheroi
però no és considerat un heroi,
no sé com ho explico,
vull dir,
no és com si fos
l'espai de Batman que se li em va al cap
i comença a fer coses dolentes
o passa tot,
no, no,
aquest és un antiheroi directament
en diria des de canins.
Bueno,
en fi,
està bé,
Tu amb quina et quedes, Jordi?
Jo crec que aniria a veure a Beccesa,
mira què et dic.
Ah.
Però bueno,
Deadpool em tira molt.
Sí, no està mal,
no està mal.
Bueno,
en fi,
ho hem de deixar aquí,
ens retrobem divendres que ve,
que tinguis una bona setmana
i un bon cap de setmana,
Jordi Roca,
bona tarda.
Igualment,
venga,
bona tarda.
Adéu.
Bon cinema,
bon cinema.
Bon cinema,
bon cinema.
Agrair tota la gent que ha fet possible
a la panya del morro d'avui,
la Cristina Vargas
a les notícies de Sant Just,
la Cristina Martínez,
teclista del grup Sense Salt,
que aquest diumenge actuen a Barcelona,
també el Dani Martínez i el Joan Sirivella
amb les receptes dels gastrogunis,
l'Hendicap de Vida a l'Antiagenda,
avui la Martínez de les Glòries
que ha participat al concurs
de Com ser un bon català
i el Jordi Roca amb el cinema.
Tornem dilluns,
que tingueu un molt bon cap de setmana
i que sigueu molt feliços.
Que vagi bé.
Adéu.
Bona tarda.
Bona tarda.
com a 1% de la població de Sant Just
escolta La Desbernada.
I tu?
T'apuntes?
No et quedis fora de joc.
Escolta La Desbernada divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia.
aquí, a Ràdio Desbern.
Ràdio Desbern.
A Ràdio Desbernada divendres a les 12 del migdia.
A Ràdio Desbernada divendres a les 12 del migdia.
A Ràdio Desbernada divendres a les 12 del migdia.
A Ràdio Desbernada divendres a les 12 del migdia.
A Ràdio Desbernada divendres a les 12 del migdia.
A Ràdio Desbernada divendres a les 12 del migdia.
A Ràdio Desbernada divendres a les 12 del migdia.
A Ràdio Desbernada divendres a les 12 del migdia.
A Ràdio Desbernada divendres a les 12 del migdia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!