This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
En directe, des de Can Ginestà, comença la penya del morro número 1942.
Bona tarda, família. Avui al programa entrevistarem la Clara Segura pel seu paper a la Treva de la Villarroel.
A més a més, també parlarem del programa Treva, que és solitat, però no té res a veure amb la Caroline Capstey d'Educació als instituts de les escoles.
I també eines per motivar-nos per anar al gimnàs amb Humbert Blanco i Eric Pomar, tatuatges i pírcings amb la Sofia Quirós.
I amb l'Edu Martínez ens comentarà la visita que va fer l'altre dia al Saló del Còmic.
El control tècnic l'Àlex Ruiz. Andrea, bueno, bona tarda.
Bona tarda.
Marc Romero, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
La dada del dia. Atenció, perquè la dada del dia és la següent. Aviam.
Els molins de vent sempre giren al contrari de les agulles del rellotge. Sempre.
No ho estic d'acord.
Sempre.
No.
Depèn d'on vingui el vent.
Menys a Irlanda.
Aquesta és la dada.
Doncs no me la crec.
No, és veritat.
Perdona, per això no dic jo.
M'ho expliques?
M'ho pots explicar o no?
Això no dir jo.
Datoscorioses.com.
Vinga.
Bona tarda i...
No, no ho sé.
Podem trucar a datoscorioses.com.
No, no. Podem trucar a un molí d'Irlanda.
Bona tarda i benvinguts al programa. Som-hi, va.
Que em deixi. El revés d'avançar-ho.
Calla. Comencem calla.
Anem cap a les notícies de Sant Just. Avui què passa? Em sento baix o...
Ostres, soc jo, que soc lluny del micròfon.
Parlem de les notícies de Sant Just, com dèiem.
I hem de començar parlant del segon Fòrum Sant Justenc de Residus.
El segon Fòrum Sant Justenc de Residus.
És un Fòrum Sant Justenc de Residus.
Tindrà com a objectiu seguir debatent sobre el model de gestió de residus
més favorable per Sant Just i és obert a tothom.
Andrea, bueno, que fa molts anys que no recicla, té més informació.
No és veritat, això.
En aquesta ocasió s'analitzarà si és possible millorar la recollida selectiva
amb el model actual, s'explicarà en què consisteix el model de recollida de residus
porta a porta, es presentarà un estudi de viabilitat d'implantació del porta a porta
a Sant Just, s'exposaran els diferents models de taxes de residus i la importància
de les campanyes de comunicació.
La primera sessió, el repte dels residus a Sant Just, es va fer el passat mes de juny
i amb la participació de l'àrea metropolitana i de l'agència de residus es va exposar
la situació actual de la recollida selectiva tant al municipi com a l'entorn metropolità
i a Catalunya en general.
A Sant Just la recollida selectiva dels residus és d'un 51%.
L'objectiu de Catalunya està fixat en el 60% per l'any 2020 i el d'Europa en el 70%
pel 2030.
El Fòrum Sant Justenc tindrà com a objectiu també debatre sobre com podem actuar per
assolir aquests reptes i és que, segons Lluís Monfort, regidor de Medi Ambient de
Sant Just, les dades de recollida de residus santjustenques no són gaire positives.
El segon fòrum de residus serà obert a tothom i tindrà lloc dijous, dia 10 de novembre,
a dos quarts de set de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just.
Molt bé, doncs com hem de reciclar, què hem de fer amb els residus, no? Tot això és
una mica la història. Per cert que demà, que engin està, a més a més també hi haurà
una conferència que acostarà els assistents a la comèdia italiana de la segona postguerra,
situem-nos, a través del cinema d'Ettore Scola.
Tot això s'emmarca dins el cicle Històries del Cinema.
Doncs sí, Ludovico Longhi, que és professor d'Història del Cinema a la Universitat Autònoma,
impartirà aquesta xerrada demà a la Casa de Cultura.
Ettore Scola va morir a principis d'aquest any i va ser un dels directors i autors referents
de la comèdia italiana, una corrent cinematogràfica crítica i irònica.
Com molts altres directors de cinema italià, Ettore Scola es va formar a la revista humorística
Marco Aurelio, una publicació editada durant el feixisme.
I d'aquí també van sortir noms tan destacats com ara Federico Fellini.
La xerrada de demà amb Ludovico Longhi pretendrà també reflexionar sobre l'ús
de la ironia cinematogràfica a partir de la figura d'Escola.
També s'analitzaran les dimensions sociològiques que s'amaguen en la història del cinema
sota el paraigua de la comèdia crítica o la comèdia humana.
Per tot plegat, Longhi s'ajudarà de diferents recursos i alguns fragments de pel·lícules.
La conferència amb Ludovico Longhi porta per títol
La comèdia a l'italiana, ens havíem estimat tant,
i serà demà a 2.47 de la tarda a Can Ginestat.
Perdona, perdona que ho talli.
Quantes preguntes?
No, no, un moment, perdona que ho talli.
Amato i tanto, no?
Que seria...
Sí, però aquí, però fixa't com ho ha dit el Jordi, eh?
És que no ho estàs dient bé.
És que...
Escola.
Escola.
O sigui, després l'informatiu ho està a fer així.
Escola.
Si no, no ho pronuncies bé.
A més la geminada.
I posar les manques així com si...
Encara que sigui ràdio.
D'acord.
En plan, un invers al Rajoy, no?
Sí, sense pomodoro.
Sense pomodoro?
Sí, cafè cappuccino.
Sense pomodoro, no?
Un cafè sense tomàquet.
Molt bé, Andrea.
No, de fet, ets molt original.
A mi hi ha hagut alguna vegada que...
I prosciutto perra.
Que a algun company que li feia mal olor als peus li hem dit
els teus peus fan olor a pomodoro.
Pomodoro és tomàquet.
Suposo que és per la ignorància que tenen els meus amics.
A veure, anem a dir coses que sabem dir en italià.
Jo, per exemple, en italià sé dir
jo no em parlo italiano.
Ristret.
És bàsic.
Ristret.
I després, dove vai.
Dove vai.
Això és un clàssic.
Com estàs?
Dove sei.
Dove sei.
Sí.
Yo me llamo Andrea.
Ah, sí?
Sí.
Ah, jo em dic Jordi.
Què tal?
Com estàs, Jordi?
Jo vaig aprendre una paraula que és stròvolo.
Sí.
Ui.
Que és...
Ara no em...
Shark, ara em surt en anglès.
Shark, tauró.
Tauró, això.
Com, stròvolo.
I tu dius, per què em vaig aprendre aquesta paraula quan vaig a itàlia?
Pues per res.
Bueno, va.
Que m'hem de...
És una qüestió.
Vinga, va, anem a una altra cosa.
Hem de parlar ara del poeta Maria Manent, que serà el protagonista de la propera conferència
del cicle Geografies Literàries de les Cees.
Què passa?
Teniu calor?
Vinga.
Dijous, el filòleg Arnau Vives parlarà del poeta i de la seva estreta vinculació amb
el Montseny i Montseny.
Sí, ara conferència.
El Montseny de Maria Manent.
Maria Manent va ser un dels poetes, prosistes i crítics més destacats de la cultura catalana
del segle XX.
Va néixer a Premià de Mar, però durant la Guerra Civil es va haver de refugiar el Montseny
a una masia de Viladrau, propietat del seu amic Jaume Bufill.
Aquells indrets van centrar i ambientar gran part de l'obra literària del poeta, el van inspirar.
Durant la seva estada a la masia, Manent també va escriure fidelment un dietari on relatava
el seu dia a dia, les notícies que li arribaven de la Guerra Civil i, sobretot, on explicava
com evolucionava el seu entorn i el paisatge.
La conferència serà amb el filòleg Arnau Vives a dijous, excepcionalment.
Recordem que totes les xerrades de les Cees es fan en divendres.
Així doncs, tindrà lloc doma passat a les 8 del vespre al Salà Piquet de la Taneu i,
per complementar-la, diumenge hi haurà una excursió a arbúcies.
Les inscripcions s'han de fer ja al correu cees.santjust.gmail.com i la sortida serà diumenge.
a les 7 del matí des del parc del paradó.
Perfecte, canviem de qüestió, anem cap als esports, va.
Carles Martínez, del club de l'atisme Sant Just, va passar ahir pel Juguem a casa al programa d'esports de la ràdio
per valorar el cross escolar del passat cap de setmana.
Marc Romero, com va anar?
Doncs Martínez, Carles Martínez, va començar valorant molt positivament els més de 500 corredors i corredores
que van haver-hi en aquest cross escolar.
De fet, va arribar a afirmar que si tinguéssim més places, omplirien totes les places,
però que només en aquests cross, en aquestes competicions, només es poden apuntar a clubs del Baix Llobregat.
Per tant, això els limita pel que fa al nombre de places.
Com dic, va valorar molt positivament tota la competició.
I també va parlar de la cursa solidària de l'Hospital Sant Joan de Déu, que també és d'Uterma aquí Sant Just,
però que, per d'altra banda, no va anar tan bé en les dues últimes edicions, com és el cas del cross escolar.
És possible que l'any que ve no hi hagi, per tant, cursa de l'hospital?
És possible que està sobre la taula.
Un dels motius pel qual Carles Martínez va dir que això passa és segurament perquè no s'apunten clubs en aquesta competició,
en la cursa solidària, sinó que s'apunten les persones individualment.
I això fa que molts clubs no puguin apuntar a tots els seus corredors.
I, a més a més, també va destacar que aquesta cursa és de pagament.
D'altra banda, pel que fa al Club Atletisme Sant Just, Martínez va assegurar que ara mateix el club segueix creixent,
però sobretot de valorar el bon ambient i el bon rotllo, podríem dir, que allà dintre de tots els atletes.
Per cert, aquest cap de setmana, si no ho tinc mal entès, hi ha una cursa a Sant Feliu de Llobregat d'Atletisme.
La Sansi.
La Sansi, pot ser?
Sempre a Sant Feliu l'espa de la Sansi.
Aquí, de fet, va ser el primer any que se'n va fer.
Tu vols parlar de Sant Feliu, però jo vull parlar dels cars.
No, però de 5 quilòmetres i 10 quilòmetres.
Doncs de pinta que serà la Sansi.
És la Sansi, no?
Val, val, val.
Què passa amb els cars?
Atenció, nosaltres dijous som un programa especial, eh?
Sí, i nosaltres divendres.
Molt bé.
I diumenge, hi serem, també, amb els cars.
Ja ho explicarem.
Molt bé, molt bé.
Amb qui parleu vosaltres dijous?
Què?
Amb qui parleu vosaltres dijous?
Doncs amb gent protagonista, que serà, sense cap manera de dubte, un referent en aquesta
cursa de cars.
No ho sé, amb qui parlarem.
Molt bé.
No, escolta, dic que diumenge és la quarantena a cursa de cars.
Sí, què passa?
A veure, que...
A veure, para, para, para, para, que veig aquí que em volen vendre una moto.
Notícia exclusiva.
A veure, para, para.
Que si no us heu entenat, jo us volia preguntar si us tirareu aquest any.
No, no us tirareu.
Per què?
El Jordi, perquè el Jordi no ha volgut.
Perquè...
Oh!
Perdona?
I aquest cop baix?
No, el Jordi té coses, crec, i jo també tampoc no estic supermega fina per tirar.
A veure, m'he dic una cosa.
No he entrenat aquesta.
Mira, m'he trobat avui...
L'any passat tampoc.
Així us va anar.
M'he trobat avui a la Mari, que és la senyora de la neteja, de la ràdio, que diu un
pato d'una abraçada, que diu, ui, que no us tira aquest anyo.
Digo, no nos tiramos.
Diu, ui, Andrea quería y tú no.
Digo, a veure, una cosa.
Però si ja començem ja...
A veure, música de tensió.
Música de tensió.
És que li vaig ensenyar el vídeo.
I llavors jo...
Clar, i llavors jo una cosa.
Dic, Mari, jo acabé hecho polvo l'any passat.
Però, clar, l'Andrea estava sentat al rató i només feia que conduir l'estona d'esquerra
i jo estava empenyent el car tota l'estona.
Sí, és veritat.
Per tant...
Amb baixada.
Amb baixada, és veritat, eh?
Què?
Estaves empenyent amb baixada.
No, no, no.
No, la recta primera de Canigó, que són 200 metres, allò tot és baixada.
És una baixada que, bueno, i a més el car que ens van deixar és tan lleuger...
Ja, és que és fatal.
És que no ha estat pràctica.
El ridícul que vau fer és per culpa del car, no?
Què?
El ridícul que vau fer és per culpa del car.
El ridícul que fas tu cada dia amb aquesta ofenda.
Bueno, ho pots atacar a nivell personal, però...
No, no és personal.
L'has fet tu, sí.
Va, que hem d'acabar.
Gràcies, Mar Romero i Andrea.
Però què no truquem avui?
A qui vols trucar?
No sé, a la policia un altre cop.
Que vagi molt bé.
Ja teniu més informació ara mateix a radiodesbert.com
i a partir de les 7 als Enjuns Notícies, edició vespre.
Fem una pausa per la publicitat
i d'aquí uns moments parlem amb la gran Clara Segura
que està al Teatre Villarroel amb la treva.
Fins ara.
Cinemes sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Música, un programa realitzat i presentat
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiu, informatiucomarcal.com
Ràdio d'Esvern, 98.1
i tot el que passa al teu voltant.
Ràdio d'Esvern, 98.1
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Qualsevol persona que estigui ara començant una nova relació també,
vull dir que parla de persones, no de professions,
però és veritat que com a taló de fons d'alguna manera
estan les professions d'aquestes dues persones
que tenen un nivell de risc i compromís
que potser no és les nostres professions més habituals,
però alhora també hi ha aquest taló de fons
de les guerres del món que estan passant a tot arreu
i com ens posicionem nosaltres des del nostre apartament
de Barcelona o de Bruque.
Exacte, exacte.
De fet, vaja, jo volia dir que el text és una perla
que ho ha trobat la gent de la Brutal, no?,
amb el Manrique, els selves i tal.
Tu, clar, com a actriu de gran recorregut i bagatge,
quan t'arriba un text d'aquestes característiques,
què penses, Clara?
Mira, jo crec que va ser un text que intuïtivament
vèiem que podia estar bé,
però sobretot, sobretot ens en vam adonar
i amb això incloc la traductora,
que és la que si no hi ha anat al propi Julio
i amb la resta de l'equip, de tot,
que a mira que anàvem desglosant-lo part a part,
peça a peça, rèplica a rèplica,
dèiem que ben escrit estava,
que ben definits estaven els personatges,
que complerta era l'obra en aquest sentit,
perquè d'entrada són aquestes coses
que a vegades passen amb el teatre ben escrit,
que no és evident en una primera lectura,
no sé com dir-t'ho,
però que quan comencen a poblar-ho actors
i comencen a fer els seus matisos
i comences a aixecar-ho,
de cop veus la riquesa que hi ha darrere.
Hi ha moltes capes, clar, clar, efectivament.
Doncs la veritat és que és increïble
i jo recomano moltíssim de debò.
Doncs a Sant Justenques ja sabeu què heu de fer,
a més a més això dura fins al 15 de gener.
Parlaves, Clara,
que no és una obra exclusiva de reporters de guerra,
sinó que totes les professions
i totes les persones s'hi poden sentir reflectides,
és les bombes d'un gran text,
mai més van parlat o mal parlat d'això de bombes.
El Julio Manrique deia a la presentació
que és una història sobre gent
que ha de prendre decisions.
Totalment, vull dir que...
I això ho ha de fer tothom, sovint a la vida,
prendre decisions.
Tots ha de prendre decisions,
algun dia o altre,
o molts més dies dels que ens pensem, no?
I també jo penso que és cert
que ha creat com una mica d'expectatives
entre la professió periodística,
perquè, bueno,
o potser és que els periodistes
estan donant altres vegades al teatre
i no t'ho diuen, no?
Però aquest cop sí,
quan ens n'hem adonat
que un dia ve aquest,
un dia ve l'altre,
i tenim la sort que es queden
i parlem un moment,
i d'alguna manera
també hem constatat
que l'autor
estava molt ben informat
i que, a part de ser un gran autor teatral,
no va quedar-se a la capa externa
de poder fer un retrat
d'aquest tipus de gent,
sinó que crec que van a les llagues,
els problemes reals,
que en el fons són problemes humans,
no problemes professionals, no?
Tu fent el personatge...
Però que realment...
D'acord, que realment
que els periodistes,
alguns ens han dit
que aquestes converses
jo l'he tingut a casa
amb la meva dona.
Vull dir que...
Sí.
Que en aquest sentit
crec que el tio
ho ha fet molt bé.
Ho ha fet molt bé.
Tu estudiant la Sara,
estudiant el seu comportament,
finalment has entès
i transmets
què fa que una persona
decideixi a jugar-se la vida,
a anar a la guerra,
a fotografiar,
a reportar
aquests principis
del que parla l'obra,
els principis periodístics
i si realment val la pena
jugar-se la vida
per aquests principis.
Bé,
no ho sé,
la veritat és que
mira,
una altra sent justenca,
ex sent justenca,
la Yasmin Córdova,
que també és periodista,
que també havia treballat a la ràdio
fa molt temps,
quan li vaig explicar
quina obra feia
em va dir,
em va ser un mail
super extens
i em van dir
benvinguda
a l'enganxe
que et causarà
el tema del fotoperiodisme
a la guerra
o als reporters de guerra,
no?
I realment
alguna cosa ha passat,
eh,
que fascina
des de fora,
des d'una persona aliena
absolutament
en aquesta professió,
fascina
el punt de dir
com
podeu viure
amb aquesta
semicotidianitat
de l'horror,
de la guerra,
d'aquesta adrenalina,
com
podeu fer fotos
sense,
o sigui,
que l'únic filtre
que hi poseu
és la càmera,
com
ho filtra això
el cos humà,
com tornes aquí
a
anar-li
que
un dia
ja has d'anar
a comprar-te un llit
i tot aquest dilema
doncs jo crec
que ens l'ha obert
a tots els que fèiem
l'obra
i, bueno,
hem necessitat això,
doncs llegir el llibre
de la Dario,
mirar algunes pel·lis
o documentals
sobre fotoperiodistes
i sentir-los parlar
sobretot,
no?
I després també
t'adones
que cadascú
és un món,
que cadascú
també
té unes guerres
internes
que a vegades
són més fortes
que les guerres externes
i que a vegades
són ferides
que un porta
que d'alguna manera
va a curar-les
amb una guerra
exterior
i després també
la perversió
de veure
que la guerra
és un negoci,
no?
I que ells,
bueno,
que formen part
de tot el xou,
no?
Perquè si només
citant un tros
de l'obra
que ella porta
un fixer,
doncs jo no sé
on llegia
i ens parlàvem
els periodistes
de què val un fixer
en època dura,
en època de guerra.
Un fixer,
per la gent
que no hagi vist l'obra
i perquè no sàpiga,
no,
que és la persona
de contacte
resident del país,
nadiu d'allà,
sigui d'Iraq
o de Síria,
que acompanya
els periodistes
i els fotoperiodistes
a la zona,
no?
Que en el text
i en l'obra
expliqueu
que sense ells
ens podria fer res.
Clar,
per veure la feina
dels fotoperiodistes,
per exemple,
hi ha el World Press Photo,
que això de tant en tant
em sembla que arriba
aquí a la Santa Mònica,
però clar,
el gran dilema
d'aquests professionals,
d'aquests periodistes
de guerra,
que és el de sempre,
no?
interferir en el que passa
o no
i quedar-te darrere
l'objectiu
i no ajudar.
Això,
Clara,
ho has treballat
d'alguna manera
o què opines tu d'això?
Bé,
això,
per sort,
és un dels punts
que peten la funció,
peten acció,
diguéssim,
i d'alguna manera,
bé,
jo crec que allà estem,
no?
Allà estem tant el David
com jo
currant-nos
a veure què deu voler dir
fer això,
però com que això
és impossible
perquè no sou fotoperiodista
ni tinc temps
per fer-ho
ni per apropar-m'hi,
com sempre,
els actors
d'alguna manera
també hem sentit
en algunes altres circumstàncies
però
potser
una sensació similar
en què
som un frau
o que estàs enganyant la gent
o
o que vius
gràcies a les històries dels altres,
no?
Vull dir que
que d'alguna manera
bueno,
per fer
per fer aquesta feina
no,
clar,
no,
per fer MacBet
no has d'haver...
No,
no,
però jo em referia més,
per exemple,
que la Sara defensa més
la seva feina
dient que
són necessaris
perquè justament
es pugui veure
el que està passant
i transmetre la realitat
encara que no puguis ajudar
doncs aquella mare
que li acaba d'explotar
una bomba a Irak
i té els seus fills
als braços,
no?
Vull dir que
és aquesta duresa
realment
la d'aquesta feina.
Sí,
jo crec que
sí,
jo soc,
a part de perquè ho defenso
perquè la Sara
no ho defenso
i d'alguna manera
hem de defensar
els personatges
però
sí que penso
que s'han de fer
les fotos
i que penso
que hem de saber
què passa al món.
Ara,
l'altra part
de la història
que també es tracta
dins de l'obra
i que per això
penso que és
una obra més complexa
del que pot ser
en aparència
que és que
estem
sobressaturats
d'imatges
d'alguna manera
també
i que...
No ens afecten
fins i tot aquestes imatges
no?
Hi ha tantes,
tantes
que finalment...
Això m'ho he fet
que se'n parli
econòmic
entre
les élits econòmiques
ja no dic
els governs
que tampoc
una foto
ha mogut
o en pes
al cor
de la ciutadania
però no sé
si
el cor
d'aquí
pot fer canviar
realment
la situació
que a vegades
és tan cru
com
uns diners
en un banc
però per això
jo penso que sí
que s'han de fer
però és veritat
que
on està l'impacte
no?
I on està
i què crea
fins i tot ara
com ara l'impacte
Això no?
On està?
He llegit que
ja heu rebut
l'assessorament
d'un fotògraf
Plàcid
Garcia Planas
ell
què en pensa
d'això també?
Ell és reporter
Sí
amb qui treballa
és amb el Guillermo Cervera
que és amb qui
les fotos
que podíeu veure
o que es poden veure
mentre
estigui en funció
al hall
de la Villarroel
del Bai Bai Cabul
Exacte
Exacte
Informem que la representació
es complementa
al hall del teatre
amb l'exposició fotogràfica
Bai Bai Cabul
de Guillermo Cervera
Digues, digues Clara
No, doncs que
jo crec que ens va anar molt bé
la xerrada
que ens va venir fer
al Plàcid
perquè d'alguna manera
també
veus totes les vessants
que també té
el fotoperiodisme
vull dir
que es pot explicar
la guerra
des d'una forma
més crua
més literal
més èpica
o es pot explicar
la guerra
amb la paradoxa
del costat
no?
o sigui
vull dir que potser
com a vegades
deia
el Plàcid
no cal ensenyar
el parc de Setmana Santa
en el sentit
la cruesa
perquè això ja no afecta
i en canvi
amb una contradicció
com
un preservatiu
al costat d'un tank
també està explicant
que
que la guerra
bueno
que
que també hi ha
una part de negoci
que hi ha una part
de tràmit
que hi ha una part
d'una cosa
un tràmit molt cruel
però
que la vida
també continua
no?
Estem parlant
amb la Clara Segura
de la Treva
l'obra que es pot veure
aquests dies
a la Villarroel
clar
té aquesta vessant
tan crua
que ens estem centrant
ara
però és que
el text
com dèiem
i també vosaltres
ens porteu
al públic
cap a uns llocs
perquè cap a aquesta cruesa
ara
i després cap a l'altra banda
amb una
amb una comocitat
increïble
no?
que hi ha moments
que es talla l'ambient
doncs podria tallar
amb un ganivet
de la tensió
que hi ha
i que genera
tot aquest tema
que estem parlant
però després
la banalitat
del dia a dia
no?
Aquesta és una mica
clara
la contradicció
de l'obra
la contradicció
de veure
uns conflits
per la televisió
de l'ésser humà
és una cosa
molt profunda
això
totalment
jo crec que és l'essència
de l'ésser humà
de dir
no sé
neix un nen
i mor algú
en el mateix moment
i no et dona temps
d'anar a un lloc
perquè estàs parit
no sé
és com una cosa
molt
és com
si inclús és grotesc
si inclús és còmic
vull dir
que hi ha un punt
de l'obra
i també la intel·ligència
del test
no?
crec que
sí
que fa que això
que
que hi ha una part
molt
això
que s'instal·laria el drama
perquè ella acaba d'arribar
després d'estar
dues setmanes en coma
i ha estat quatre meses
a un hospital
a Alemanya
pendent de veure
com evolucionava
i el dia que arriba
el dia que té
menys ganes
de parlar d'això
doncs
arriba el ritxar
amb una nova nòvia
no?
i
que porta uns globus
no sé com dir-t'ho
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que és com perdó
o sigui
bueno perquè la vida
conviuen les dues coses
la vida, la mort
la
lo tràgic
i lo còmic
i
bueno
i tots
també tenim
referents vitals
de coses que ens han passat en moments
que era un desastre
i estàvem plorant
i que hi ha hagut alguna cosa
que dius
hòstia
si és que la vida
també és això
no?
sí
en fi
jo crec que una part
d'aquesta paradoxa
és que a vegades
hi ha alguns
fotovaristres
que volen
fer més
no?
fer
posar-hi més atenció
en aquesta part
perquè això
perquè per veure això
que la vida
malgrat la guerra
doncs
ens ho explicava
el plàcit
que
a Líban
quan hi havia guerra
i s'estaven bombardejant
algunes zones de Beirut
un senyor
va obrir la seva
perdeta de souvenirs
9 del matí
i els plàcit
preguntar per què
i ell el tregui a dir
per què no
i és veritat
i l'hauria continuat
malgrat tot
no?
malgrat tot
sí
malgrat tot
doncs
clar que la veritat
és que esteu estupendos
és una obra
que jo vaig sortir
encantadíssim
i la recomanem
moltíssim
hem de canviar ara
de registre
perquè
tinc entès
que ja ha començat
és que
tot hem de preguntar això
ja ha començat
la segona temporada
de nit i dia
no?
el rodatge
o com està la cosa?
no
encara no
ah no
encara no
ah calla calla
escolta però
espoyler
espoyler tio
espera espera
a veure què
com està la cosa
que estem allà tots pendents
home la gran sèrie
de Catalunya
ara s'estan
començant a moure
totes les preproduccions
vull dir que ara
ja hi ha
els capítols
em sembla que gairebé
tots escrits
t'han arribat ja
els guions
a mi m'han arribat
a mi m'han arribat
quin nou cas
quin nou cas
què serà
qui serà ara
l'antagonista
serà un pederasta
serà un
que bueno
que ens haurem d'esperar
una altra vegada
però
però que bueno
que
que ara
ara s'ha d'anar
ja estan tot
clar també és veritat
que la vegada passada
n'hi ha molts
que no poden sortir
que no poden sortir
no
segur que
Mario Gas
diu que no ha pogut
diu que no
diu que no podia
Mario Gas i Vicky Penya
no poden sortir
per dates
per dates
i la Carme Sanz
escolta
no no
encara falta
falta una mica
que estem per producció
comencem
si tot va bé
rodar el gener
ah el gener
bueno mira
sí
perquè
ara s'està matent Marlí
no
després
de Nadal
suposo que s'ha matat el Crac
si no
es boco
i després
suposo que del Crac
mira
molt bé
primavera
avui estem ja
mirem primavera
escolta
per cert
que tema
això em queda falta una mica
però tema
té un altre projecte
és que no para
noia
Conillet
que torneu de gira
sí
està de gira
no
Conillet
vam fer una gira així
d'estiu diguéssim
i vam quedar
a bastants llocs
que
no podíem col·locar-los
a l'estiu
i llavors
es van anar a plaça
això
a la primavera
ara aquesta
i llavors
que eren
una gira
d'uns
tritxers
torta molt
no parar
molt bé
molt contenta
m'ho passo molt bé
si no
home clar
Premi Nacional
de teatre
és que estem
tan orgullosos
sempre Clara
que parlem amb tu
com a Sant Justens
clar
en fi
que vagi molt bé
gràcies per atendre'ns
enhorabona
per l'obra
la treva
i un petó molt fort
cuida't molt
moltes gràcies
una abraçada
que vagi bé
adeu
bona tarda
fem una pausa
per la publicitat
i tornem d'aquí uns moments
parlant d'un altre projecte
que no es diu
la treva
sinó que es diu
el projecte treva
mar de Déu
de treva a treva
i tiro perquè no treva
de la treva a treva
en fi
en parlem d'aquí uns moments
amb la Carola en capta
i fins ara mateix
Agriuntas
Gràcies.
cinema sense límits
cinema sense fronteres
cinema sense mesures
en definitiva
cinema sense condicions
els dimarts de 8 a 9 del vespre
quan el cinema es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana
Ràdio Tospet
Durant a 8.1
Ràdio Tospet
Durant a 8.1
I una setmana més
continuem amb la gent
de l'espai Essència
del nostre municipi
canviem de més
i aquesta vegada tenim
una bella coneguda del programa
que és la Caroline Campste
Caroline, bona tarda
Una setmana més
un més més
d'Essència
tot psicoterapeu
d'Essència
ja ho saben els nostres oients
i a més a més
també ets formadora
del programa Treva
que ja en vam parlar
em sembla la temporada passada
no sé si vam fer alguna pinzellada
per sobre
sobre tot això
però
per recordar una mica
què és el programa Treva
Caroline
ens fes una mica de memòria
què és això del programa Treva?
El programa Treva
és un programa
que és per les escoles
on es treballa
el tema
de la interioritat
o es treballa
la relaxació
i la meditació
i són
una sèrie
de tècniques
que s'ensenyen
als docents
perquè ells
després ho puguin
aplicar dins de l'aula
Per tant
fer relaxació
amb els alumnes
fer relaxació
a les escoles
a través de classes
de tutoria
per exemple
o altres?
Bé
es pot fer
durant tot el dia
o sigui
depenent
de què és el que es fa
el Treva
es pot ficar
inclús
a una hora Treva
on només
es treballa
aquestes tècniques
o si no
coses com
per exemple
a les 9 del dematí
en totes les aules
es fa un silenci
Això és una cosa
més o menys
nova?
o ja fa molt
que ho porteu
Caroline?
No
el programa
ja porta anys
però clar
això
tu has de pensar
que antigament
a les escoles
per exemple
quan es llegia
en veu alta
o quan es feia
l'oració
totes aquestes coses
al cap i a la fi
el que també es busca
més d'altres
és el buscar
que el nen
es concentri
i arribi
a l'escola
i estigui
per tant
relaxat
disponible
i tranquil
i d'aquesta manera
segur que és molt més productiu
exacte
i per tant
també
rep més
l'atenció
i es concentra més
mira
per parlar-ne
avui has portat
una convidada
que és l'Ainoa Vigil
Ainoa què tal
bona tarda
hola
molt bona tarda
vinga del programa
també
explica'ns
perquè tu
ets professora
d'una escola
on s'aplica
Treva
no?
el programa Treva
sí
aquest any no
però l'any passat sí
i quines diferències
vas trobar
explica'ns una mica
des del teu punt de vista
com a professora
de tot això
que estem comentant
doncs
les diferències
són moltes
és a dir
jo venia d'una escola
que no es feia el Treva
no aquest projecte
i després
quan vaig arribar
a l'escola nova
doncs sí
aleshores
els nens
d'acord
el clima de treball
el clima a l'aula
és molt més tranquil
més relaxat
estan més disposats
vull dir amb això
nosaltres
abans que ha dit la Carola
i no
en quin moment
feu servir el Treva
doncs nosaltres
per exemple
les relaxacions
sempre abans de venir
del pati
després
doncs per començar
fèiem una petita visualització
o una relaxació
i ells
doncs ja
estaven com més
més atents
o més capaços
d'agafar aquesta informació
teníem més ganes
clar perquè
durant també
tota la jornada
escolar
des de les 8 del matí
fins a les 5 de la tarda
que de fa que s'entra
però més o menys
que se'n van
clar és que
el nen
la nena
passa per uns estats d'ànims
molt diferents
i potser
quan tornen del pati
és quan estan
més dispersos
és el pitjor de tots
sí
i aleshores
nosaltres ho feien fixa
i ells ja ho sabien
que tocava arribar a classe
i fer una petita relaxació
i això els ajudava molt
i també a nosaltres
per dur a terme
doncs el que volíem fer
no en aquell moment
i aquesta reflexió
relaxació
i reflexió també
com era?
era tots els alumnes
al seu lloc
sentats tranquil·lament?
sí, depèn
depèn
pots fer una relaxació
assegut a la cadira
no?
on vas relaxant
les diferents
bueno
traient tensions
de les diferents parts del cos
o bé fas una petita visualització
en aquell mateix moment
o si la vols fer a terra
doncs també
tot depèn de l'espai
una miqueta
no?
Carola
hi ha molts municipis
no?
que tenen ara mateix
el programa Treva
als seus centres
i a les seves escoles
sí
sí
hi ha moltíssimes escoles
a nivell de
de tota Espanya
inclús hem estat a Canàries
el que passa que ara
hi ha municipis
inclús que el que estan fent
és a nivell d'ajuntament
ampers i escoles
tots van cap a aquest programa
llavors cada centre
aporta uns quants
docents
perquè
es pugui formar
amb això
llavors aquells docents
tornen a l'escola
i fan com la comissió Treva
ja
tu ets formadora
de fet
jo soc formadora
d'aquests docents
com ens ha explicat alguna vegada
aquí ja sent just
hi ha algun centre
que faci el programa Treva?
encara no
Jordi
encara no
estem allà
estem ja intentant-ho
sí
perquè clar
això està dirigit
com dèiem
a tots els estaments
quasi bé
de la comunitat educativa
no?
perquè tant els docents
que també ells d'aquesta manera
segurament que fent la relaxació
també relaxen
els alumnes
i també dieu a l'AMPA
també
per què
això de mares i pares?
clar
a veure
el primer també
i m'agrada que la Inoa
que és mestra
dins d'una escola
on fan el programa Treva
clar
jo
mare d'aquesta mateixa escola
què és el que passa?
després
què és el que fan amb el meu nen?
què és el que fa la Inoa?
que resulta que la Inoa
li diu a la meva filla
que tanqui els ulls
i llavors està bé
que amb els AMPAs
que els pares i mares
sàpiguen
que no estan fent
res raro
amb els nens
que simplement
s'està amb ells
i portant-los a la presència
abans quan la Inoa
estava dient
que després del pati
tal com tu has dit
és importantíssim
entendre que el pati
per als nens
és una cosa molt heavy
allà passa
clar
molta energia
amunt, avall
s'estan lliures
no s'estan amb la pressió
d'haver estat
tancats
durant moltes estones
escoltant
el professor
o la professora
o abans d'un control
o d'una prova
que hagin de fer
doncs també va molt bé
doncs relaxar una miqueta
perquè sempre estan
com més nerviosos
no?
del que s'hi trobaran
i d'aquesta manera
doncs
bueno
ho comencen diferent
ara sempre entenem
que la relaxació
no és només
el massatge
o la pluma
no?
el passar la pluma
treves són nou tècniques
i es poden utilitzar
qualsevol d'aquestes
nou tècniques
per relaxar els nens
en aquests moments
quina franja d'edat
estem parlant?
perquè aquí hi ha una franja
o són tots?
no, no, no
ara per exemple
a Vilassar de Mar
s'està treballant
des tallars d'infants
fins a
fins a institut
fins a l'ESO
i batxillerat
i per tant
des de primària
i secundària
és que a més tu
abans has dit
una cosa molt important
que l'Ainó
m'ho va comentar
ahir per telèfon
diu
és que
m'ha canviat en mi
la meva vida
o sigui
si vols explicar
que a més a més
d'amels nens
és en un mateix
sí i tant
moltíssim
una vegada realitzes
el Treva
són eines i recursos
que tu tens
per conèixer-te
a tu mateix
i regular-te
una miqueta
aquests estats d'ànim
per exemple
si el mestre està molt nerviós
i tot és com que
uau
és un caos
doncs primer ens hem de preocupar
per uns mateixos
per mi mateixa
i dir
bueno
estic molt nerviosa
què passa
perquè això es transmet
als alumnes
potser sempre
enfoquem una miqueta
que són ells
els que estan nerviosos
però realment
som nosaltres
que transmetem
aquests nervis
i aleshores
una vegada
arribes
a aquesta conclusió
tot es fa més relaxat
més paït
més tranquil
i a la vida diària
també
abans
amb el tema
de les respiracions
és un mètode
que funciona moltíssim
quan estàs
en un moment
d'ansietat
millor no arribar
i doncs
respires
fas una respiració
i aleshores
això també ajuda
i ajuda per tot
abans d'acabar discutint
doncs
tens eines
és a dir
o pots
dir fins aquí
marcar el límit
una miqueta
fins aquí hem arribat
o bé ho pots fer
d'una altra manera
i com ho reben
els alumnes
tot això
els alumnes
sí
com ho reben
per exemple
l'escola nova
ara ens posarem
a tancar els ulls
farem unes respiracions
ens relaxarem
i farem unes visualitzacions
o l'exercici
que toqui
com ho reben
tot això
si parlo
de l'escola nova
l'escola nova
és una escola
que ja serveix
que porten cinc anys
ja amb el programa
clar
aquests alumnes
eren experts
és a dir
em van ensenyar a mi
aleshores
estaven super acostumats
ara
dia d'ara
en l'escola
on jo treballo
no fem el treva
però sí que de tant en tant
puc introduir
alguna relaxació
els hi encanta
és més
ho demanen
ho demanen
directament
ho demanen
això és meravellós
i em diuen
com podem fer això
dels mantres
i jo dic
quin mantres
i nosaltres
no en fem mantres
però els hi encanta
els hi encanta
sí
molt bé
abans has parlat
dels nous tipus
diferents de treva
que hi havia
quins són aquests
perquè són diferents
tècniques i exercicis
que heu catalogat
vosaltres mateixos
sí
bueno
està demostrat
amb estudis
científics
tot això
tot això
està avalat
per la Universitat
de Barcelona
i llavors
amb les diferents
tècniques
hi ha molts exercicis
hi ha d'estar
el mindfulness
que ja ho hem parlat
aquí més d'una vegada
el prendre consciència
de la teva atenció
de com estic jo
i com això
afecta
els que estan al voltant
el tema
de la respiració
que ha dit
la Inoa
que per mi
és fonamental
un altre
que m'agrada molt
per l'escola
dins de l'aula
és el tema de la postura
com canvia
la nostra postura
com jo em presento
envers els altres
quan estem cansats
quan un està cansat
com està el seu cos
està
molt abatut
això
als nens
els hi arriba
i a ells mateixos
també
i com ens va afectant
la posició
a la cadira
totalment
tot el dia
és important també
perquè la posició
si em moc
per la classe
corporal
tot això
té a veure
amb l'energia
amb la relaxació
amb el moviment
amb el moviment
consciència
sensorial
i com dius
això està demostrat
per la Universitat
de Barcelona
que
després
els resultats
són molt més positius
de cara als alumnes
de cara als alumnes
i també
de cara als mestres
es redueix
el nivell d'estrès
dels mestres
i també
s'augmenta
la concentració
dels nens
i llavors
òbviament
això els resultats
es veuen
després amb els resultats
econòmics
i acadèmics
dels nens
això està basat
amb el doctorat
de Luis López
González
que és una eminència
en aquest camp
i llavors
a partir
de totes les proves
que hi ha anat veient
doncs està el recull
com es veuen
els resultats
i es fa
proves
d'abans
de passar treva
a després
de passar treva
i com estàs al començament
i com estàs al final
jo ens preguntava
si era molt nou
perquè volia saber
quants anys fa
que s'aplica
més o menys això
perquè jo
si no és per tu
Carol
jo això no l'havia escoltat mai
i tampoc no ho veig
molt ni a la televisió
ni tampoc
no n'he vist gaire
ni reportatges
ni els mitjans
de comunicació
saps el que passa Jordi
que està el tema
està el tema curricular
i està el tema
que els nens
han de saber
les tables
abans de passar
de tercer a quart
i s'està donant
moltíssima
ai no va dient
que sí
amb el cap
però es dona
moltíssima importància
això
i llavors
ens dona por
perdre temps
entre cometes
perdre
perdre temps
en que els nens
siguin més persones
i és una inversió
perquè nosaltres
com a mestres
i com a mares
i pares
volem per exemple
que els nostres fills
siguin
sempre ho diuen
competents
que estiguin preparats
preparats
quina millor preparació
que gestionar-se
un mateix
conèixer el seu cos
saber en quin moment
es troba
saber com afrontar la vida
amb el treva
aquests recursos
els tens
aleshores abans
quan deies
fins a quina edat
no?
doncs
tota la vida
tant de bo
jo ho hagués sabut abans
i
ho hagués pogut
portar a terme
no?
és a dir
és que és
una forma de vida
una persona
que fa el treva
s'ho creu
i realment
ho veu
perquè és molt positiu
et canvia la vida
totalment
tens qualsevol dificultat
qualsevol conflicte
i t'ho replanteixes
diferent
de fet és
com fer relaxació
avui en dia
estem acostumats
i
acaba de
més
ja fa uns anys
potser
amb el ioga
que va ser
com la primera
així
activitat
o taller
teràpia
digue'li com vulguis
concentració
relaxació
amb un mateix
de l'edat adulta
però clar
si es comença
des de ben petit
això
és una cosa
que pots portar
amb tu
durant tota la vida
en fi
estem parlant
amb la Caroline
Capsteig
i l'Ainola Vigil
d'aquest programa
Treva
que és aquesta
proposta
d'intervenció
pedagògica
per portar
aquesta relaxació
a les aules
de moltes escoles
i molts instituts
perquè
per anar acabant
perquè com sempre
el temps ja s'estirà
sempre es parla
de
l'educació
que és un dels temes
pendents
bé jo des que
soc petit
em sembla que en aquest país
estic sempre escoltant
altres models
que són molt millor
que l'espanyol
que el català
com està
aquesta situació
ara
perquè realment
clar
és que és una cosa
molt i molt
complicada
no?
Digues
digues
Caroline
què passa?
Sí
és molt complicat
de alguna cosa
s'ha fet el silenci
i no sé si és que
no en voleu parlar
o preferiu
no dir la vostra
no, saps què passa Jordi
que és complicat
i es pot donar
voltes i voltes
sobre el mateix
i sempre estem buscant
fora d'Espanya
les coses funcionen
molt millor
hi ha sistemes
del nord
que es diuen
que funcionen
molt millor
i es veuen
els resultats
tot
també és un tema
que és que jo
d'estar fora
i no
si em permets
veig
i és el cansanci
del mestre
hem de tenir en compte
això
llavors el docent
més que la formació
que se'ls està donant
jo com a cuidadora
de cuidadors
crec que és molt important
cuidar els mestres
no és tan important
i espero que ningú
ara se'm tiri el coi
però no és tan important
el currículum
que se li està donant
que els nens
han de ser
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Kilian Sabrià
El candidat republicà
a la presidència
dels Estats Units
Donald Trump
ha votat a Nova York
prop de la torre
que porta el seu nom
en el moment de dipositar
la butlleta
ha assegurat
que tot pinta bé
hores abans
també a Nova York
la seva rival demòcrata
Hillary Clinton
ha votat
i s'ha mostrat confiada
en la victòria
ha enviat especial
a Nova York
Cèlvia Cernades
Bona tarda
efectivament
ja han votat tots dos
l'últim ha estat
Donald Trump
perquè és el que va estar
fins més tard
ahir la nit
fent campanya
a Michigan
fins molt tard
la policia ha tancat
al carrer de Manhattan
on Trump
i la seva dona Melania
han dipositat el vot
el milionari
ha estat molt evasiu
davant les preguntes
a la premsa
tot està molt bé
tot està molt bé
abans
li havia concedit
una entrevista
però d'una hora
a la cadena Fox
on es mostrava
convençut que guanyarà
però la mesmatinera
ha estat Hillary Clinton
amb el seu marit Bill
expresident ell
aspiren a presidenta
ella
han votat a Chapacua
la localitat del nord
de Nova York
on van anar a viure
quan van deixar
la Casa Blanca
els Estats Units
recordem-ho
tendeixen a ser
un país abstencionista
les presidencials
solen votar només
la meitat dels electors
però aquest cop
pot ser diferent
la web de referència
RealClearPolitics
li dona a Clinton
un 81%
de possibilitats
de victòria
Celes Arnadas
Catalunya Ràdio
Nova York
Notícies breus
Montse Quadreny
la CUP ha denunciat
avui davant de la Fiscalia
de Barcelona
un tuit
del líder
del PP català
Xavier García
Albiol
on s'instava
a linxar
el tinent d'alcalde
de l'Ajuntament
de Badalona
José Tellez
segons la CUP
García Albiol
podria haver incorregut
en un delicte
d'incitació a l'odi
i amb la seva violada
volia atemorir
Tellez
Albiol
va assegurar
que el tuit
era ironi
que ara la Fiscalia
ha de determinar
si investiga els fets
i si són delictius
un dels dos jutges
que controla
el centre d'internament
de la zona franca
de Barcelona
descarta
que els interns
amotinats
la setmana passada
hagin estat víctimes
d'agressions
per part de la policia
segons han explicat
fonts judicials
a Catalunya Ràdio
en aquestes mateixes fonts
subratllen
que els interns
van explicar
a la metja
a la metja del centre
que s'havien autolesionat
i que per això
ha fet amb les rajoles
que van trencar
d'un dels lavabos nous
La Guàrdia Urbana
de Barcelona
posa prop
de 2.000 denúncies
per infraccions
relacionades
amb la tenència
i responsable d'animals
quan encara falten
3 mesos
per comptabilitzar
l'increment ja és
del 20%
respecte a l'any passat
segons dades
d'aquest cos policial
la majoria de denúncies
són per dur gossos
potencialment perillosos
sense morrió
o sense lligar
se n'ha fet prop
de mig miler
també hi ha prop
de 300 denúncies
per dur animals
sense censar
o sense microxip
i més de 150
per falta de llicència
La Guàrdia Urbana
recorda que cal
recollir les deposicions
d'animals
i complir la normativa
en relació
amb la presència
de gossos al carrer
els bancs d'aliments
de Catalunya
necessiten
15.000 voluntaris més
per poder fer
el gran recapte
del 25 i 26 de novembre
els organitzadors
preveuen
habilitar
voldrien habilitar
2.500 punts
de recollida
d'aliments
arreu de Catalunya
per cobrir-los
es necessiten
27.500 voluntaris
però a dia d'avui
quan falten dues setmanes
llargues
per la campanya solidària
no s'han inscrit
ni la meitat
de participants
que fan falta
en el gran recapte
de l'any passat
es van recollir
més de 4.600 tones
d'aliments
per a persones necessitades
el rapet lleidatà
Pablo Hasel
anirà a judici
el 23 de novembre
per la cançó
amb amenaces de mort
a l'alcalde de Lleida
Àngel Ros
la fiscalia demana
un any i 3 mesos
de presó
pel tema mentirós
que va ser publicat
a Youtube
fa dos anys
i després retirat
per ordre judicial
Lleida
per Joan Alvarez
Hola bona tarda
l'escrit de fiscalia
remarca que la cançó
conté expressions
dirigides a l'alcalde
com Àngel Malparit
et mereixes un tret
t'apunyalaré
massa arruïnat
o t'arrencaré
la pell a tires
el raper Pablo Hasel
recordem-ho
ja va ser condemnat
per l'Audiència Nacional
a dos anys de presó
per un delicte
d'enaltiment
del terrorisme
per cançons de suport
als Grapo Oeta
entre d'altres
la condemna
va ser ratificada
pel Tribunal Suprem
el març de 2015
Hasel llavors
no va entrar a la presó
perquè no tenia antecedents
Pere Joan Alvarez
Catalunya
Esports Marta Gràcia
L'exjuaor del Barça
Adriano Correia
assegura
que no ha comès
cap delicte fiscal
i que sempre ha pagat
tots els impostos
Adriano l'investiguen
per un presumpte
frau a Hisenda
de més de 600.000 euros
per no declarar
els guanys
dels seus drets d'imatge
El Barça va pagar
més de mig milió d'euros
per una declaració
complementària
del Juaor
l'any 2014
El Madrid perd
Toni Kroos
un mínim de dos mesos
després que s'ha confirmat
que s'ha trencat
un dit del peu
Això vol dir
que no podrà jugar
el Clàssic contra el Barça
el 3 de desembre
El coordinador general
dels Jocs Mediterranis
de Tarragona
Javier Villamayor
acusa el govern espanyol
de passivitat
Villamayor
que no amaga
que aquest ajornament
és un entrebanc
reclama al govern espanyol
ara un compromís ferm
de cara a assegurar
que els jocs
se facin
en el 2018
Partit únic
dels vuitens de final
de la Copa del Rei de Futbol
Sala
a partir de dos quarts de nou
llevan Barça
i a les nou
Catgat Santa Coloma
Movistar Inter
A les nou
també s'ajuden
dos partits pendents
de l'Hockey Lliga
Noia Barça
i Dica Alcoi
En segona
el Girona
ha arribat a un acord
per renovar una temporada
més el migcampista
Rubén Alcaraz
i el tripulant català
Didac Costa
ja ha pogut solucionar
els problemes
en l'embarcació
i en les pròximes hores
espera poder participar ja
en la regata
Vendeglo
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
són les 6 i 6 minuts
us parla Andrea Bueno
Jaume Pons
a l'ordre
i Anna Gual
seran dos dels protagonistes
del novembre literari
d'aquesta setmana
a Sant Just
Demà dimecres
tots dos presentaran
tres llibres
a qual llibre té
Gual presentarà
Molsa
i el Tubercle
i Jaume Pons
a l'ordre
que la foca els ossos
L'acte tindrà lloc
demà a les 8 del vespre
a la llibreria
del carrer Bonavista
D'altra banda
hi haurà més actes literaris
al poble
aquesta setmana
per exemple
dijous a les 7 de la tarda
es farà un taller
de relats breus
al centre cívic
Joan Maragall
per un preu de 12 euros
amb 40
Més coses
aquesta setmana
ha començat
el procés de renovació
dels consells escolars
aquest procés
renovarà parcialment
aquests consells
que són els màxims
òrgans col·lectius
de decisió
i participació
de les escoles
i estan representats
el professorat
els pares i mares
el personal d'administració
l'AMPA
i l'Ajuntament
ahir es va iniciar
el procés
que seguirà
amb la constitució
de les meses electorals
abans del 16 de novembre
les votacions
tindran lloc
el dia 29
a l'Institut
el 30
a l'Escola Concertada
Madre Sacramento
el dia 1 de desembre
a les escoles
Montserrat i Montseny
i el dia 2
a Canigó
la constitució
del Consell Escolar
dels Centres
i la presa
de possessió
dels membres
serà abans
del 22 de desembre
i un apunt més
a la venda
als tiquets
per assistir
al sopat
d'aniversari
de l'associació
Amics del Barri Sud
el barri celebra
en guany
56 anys
d'existència
i l'entitat
ho commemorarà
amb un sopar
i una festa
el sopar
serà el dia
19 de novembre
al Casal de Joves
i els tiquets
per assistir-hi
ja són a la venda
es poden comprar
per 10 euros
al quiost
de Salvador Espriu
i al centre cívic
fins al dia
13 de novembre
el sopar
d'aniversari
tindrà lloc
el dia 19
a les 9 del vespre
i això és tot
de moment
la informació local
tornaran menys
d'una hora
més ampliada
al Sant Just Notícies
edició
vespre a les 7
mentrestant
us recordem
que podeu seguir
l'actualitat
de Sant Just
al web de la ràdio
radiodesvern.com
bona tarda
cinema sense límits
cinema sense fronteres
cinema sense mesures
en definitiva
cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
M de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
Música
boring
2020
x
v
v
v
v
v
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant.
Passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint.
Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio d'Esvern, durant 8.1
Ràdio d'Esvern, durant 8.1
Ràdio d'Esvern, durant 8.1
Què tal? Bona tarda, com esteu?
Benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
Des d'ara i fins a les 7 del vespre, un munt de coses,
perquè tindrem a la Sofia Quirós, també a l'Éric Guamara,
a l'Humbert Blanco, d'aquí una estona,
parlant de tatuatges i pírcings,
i a més a més també d'eines que podem fer per anar al gimnàs.
Però això serà d'aquí una estona.
Abans rebem a un altre Sant Justenc i veí del poble il·lustre del nostre municipi,
que és Edu Martínez. Edu, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Edu.
És que jo em vaig fer un piscing a la vegada.
Un piscing a la llengua.
A la llengua, tu ets un piscing?
Sí.
Però tu ets un...
Ets durat durant 3 o 4 anys.
Ets un marrano.
Bueno, ja anava d'això.
Què?
Que sí.
És igual.
És igual, és que...
En lloc de dir, doncs no, perquè hi hauria un lloc que no...
Tu dius, sí, sí, portava per això, no?
Bueno, en fi...
Si no, per què et poses un piscing a la llengua?
No ho sé, Edu.
Ah!
Ah!
Estàs dient que totes les persones que porten...
Sí, són marranos.
Començarà a trucar totes les persones que porten un piscing a la llengua...
Tampoc són quantes, eh?
Dient-te que no.
Ah, és veritat, quantes en coneixes que porten un piscing a la llengua?
Una conec, segur.
Una conec, una conec.
Aquest tema s'està escorrint cap a un moment...
No, no, no, jo conec una persona que porta un piscing a la llengua.
I l'Àlex diu que també hi ha un jefe seu, que no sé d'on és, que també porta un piscing a la llengua.
I hi ha molta gent...
Tots els que porten piscing a la llengua, no dubteu que és per alguna cosa sexual.
I ho deixem aquí.
Entro fort aquí.
M'has matat.
Entret fort, Edu.
Saps què m'ha passat, Jordi?
No.
Que t'entro en aquest tema, perquè jo, tot motivat de mi, m'he preparat la secció...
Però que n'hem de parlar del cel·lò del manga, de còmics, de coses així que vam veure...
Però he tingut un problema tècnic, aquestes coses que ens passen als amateurs,
i no he pogut portar-te el que volia portar, i ara us estic parlant de xorrades.
Per això no ho expliquis, Edu.
Va, anem a parlar del cel·lò del còmic, que tu vas estar-hi aquest cap de setmana...
I tu també.
I van ser milers i milers de persones, una edició que ho va petar, i la veritat és que sí, vam tenir la sort d'anar-hi, i ens ho vam passar molt bé.
Sobretot...
Milers i milers de persones, quatre dies, en el pont.
Sí.
Em va agradar molt...
Era una idea que tothom deia, hòstia, el pont, tal, no sé què...
Va anar-hi moltíssima gent, moltíssima gent, moltíssima gent, allà a la Fira de Barcelona, allà vingut la Maria Cristina,
i van ocupar un parell de pavellons, i a més a més també un espai públic, que hi havia fora del recinte firal,
on feien concerts, i feien, que això em va agradar molt, karaoke de japonès.
Això va ser una cosa que jo encara...
Perquè s'ha de dir, per tothom que vulgui anar l'any vinent,
hem de dir que el Saló del Manga no s'està centrant només en còmics, sinó que en tota aquesta cultura occidental.
Sí, perdona, aquest...
No dissimulis.
Para un moment la música.
Trau la música un moment.
A veure, acabo d'escoltar un nen...
Ho vistem, ho vistem, que lo pitamos.
Silenci.
A veure, això...
És el meu fill petit.
A veure, Edu...
És una cosa que no s'ha fet mai ara.
Has vingut amb el Pere, amb el teu nen, d'aquí quants, 9 mesos, no?
8 mesos.
8 mesos, aquí a l'estat número 1.
Hola.
Per logística familiar l'he hagut de portar.
Hola, Pere.
I no sembla que li estigui agradant, que no estigui a casa.
Perdona, però això és el pitjor que li va posar un locutor de ràdio,
que al seu fill no li agradi la secció que està fent el seu pare.
Sí, és el meu fill és crític.
Estava tranquil fins que has començat a parlar de piercings i de coses.
Solo el manga.
Bé, de totes maneres, Edu, a mi em va agradar molt anar a veure els friquis, bàsicament.
Perquè hi ha molts friquis que es disfressen.
Otakus és un nivell superior, eh?
Allò eren friquis.
Els otakus són els que es disfressen allà a Japó, a Tòquio, per exemple.
Però, clar, aquest no.
Que n'hi havia de molt bons.
N'hi havia un o dos de molt bons.
N'hi havia un o dos de molt bons?
No, hi havia uns quants.
La majoria era, mira, con este globo y este bol y esta cinta, aquí soy Son Goku.
Sí, n'hi havia alguns que treballen molt, eh?
Sis mesos d'hace i veia alguns que...
Però jo vaig veure alguns que es posaven una tirita i es pensaven ja que eren aquí un personatge...
Sí, hi vaig veure un, un en concret, que ho portava una tirita sola a l'ull.
Sí, sí.
No sé, li han preguntat, d'on ve?
I em va dir, no, no, no, que...
Edu, soc una paleada al manga.
Vas, vas, vas parlar amb algú, no?
Perquè tenim un tall avui, com a mínim podem escoltar un tall, o no?
Tenim el primer...
Ah, no?
Què?
Ah, no, no, no tenim cap tall, tampoc.
Tenim un tall, però no...
Ah, però t'agrada, just també el que hem...
Bé, és de... és de por.
Bé, en fi, doncs, Edu, també vam veure altres coses, com, per exemple, això m'agrada molt, eh?
Cuina japonesa.
Cuina japonesa.
Va arribar...
Vam veure un dorayaki.
Un dorayaki, que això és el que menja el Doraemon.
Correcte.
Dorayaki.
És la diferència de...
Jo vaig descobrir en aquest saló, la diferència entre el dorayaki i el futumachi...
No m'agrada com...
Com a...
El segon de ser?
Perdona, i té panjaki?
Això és una altra cosa, no?
És una història, sí.
Perquè també té...
El yaki, és que em sembla que el yaki és la salsa que porta a dins.
I després hi ha yaki-chan, però és xinès.
El recubierto, el yaki-chan, sí.
Però això no té res a veure amb salses.
Què?
No, és una altra cosa.
Yaki.
Repartés panes com...
Hòstia, com panes.
Sí, sí, així és.
Bueno, en fi...
Vam veure un taller de dorayakis, autèntic, de Japó.
Vam veure un karaoke.
Va venir un home de Tòquio per cuinar els dorayakis i va dir que van haver d'adaptar les planxes que tenien, serrar-les pel mig.
Parlem una mica de còmics.
Va venir Fungiillo, que és l'autor que més ha venut...
El de l'aire acondicionat.
Això està molt ràpid.
No, l'autor que més ha venut d'ECC, que és un autor de por brutal.
Què és ECC?
Sí, espera, aquest t'agradarà.
Què és ECC?
ECC és la...
ECC Publicacions.
És una editorial que publica diversos autors mangas, com el Milky Way, el Fungiillo...
Sí, i diferents coses.
I diferents coses.
Ja, ja, de la vida.
Bueno, per cert, que al Saló del Manga...
Tenim un taifet, però...
Al Saló del Manga també vam poder veure altres coses curioses, o com a mínim per mi, que jo no havia estat mai,
que són moltes... Aquest nens necessita teta, perquè són moltes coses curioses, com, per exemple, escoles de dibuix.
Que n'hi ha moltíssimes, jo no ho sabia.
És a dir, que tu pots ser dibuixant d'anime i hi ha cursos de dibuixant per ser...
Per tots els que vulgueu.
Exacte, il·lustrador d'anime, que tenen...
Clar, hi ha un prototip i hi ha una història, com, per exemple, posar els ulls grossos, tenir això, l'estiu, una mica, tot això.
En general, tu que has estat en altres edicions, també, del Saló del Còmic...
Cada cop va més.
Sí? Vas veure que la cosa...
És una pregunta que m'anaves a fer?
Bueno, no, no, pregunto, eh?
Cada cop va més.
Com vas visar amb altres anys?
La història d'anime i de cultura oriental, cada cop va més.
Perquè va començar... Aquest Saló va començar a la Farga d'Hospitalet.
Sí, sí, senyor.
De molts anys, que només és un pavelló petit, tal.
Sí, senyor.
Per aquí ens diuen que...
L'Àlex d'anava, correcte.
I els barres els van passar a la Fira de Montjuïc.
Sí, senyor.
Juntament com amb el Còmic, també va ser el mateix.
Sí, sí.
I van adquirint pavellons.
Per què?
Perquè ara fan cinema.
Perquè fan...
Vénen molt merchandising.
És veritat, és veritat.
Vas veure samarretes, ninos...
Ara, la cervesa cara, eh?
Això també ho haig de dir, perquè a veure...
Si ens senten des d'aquí algú, el responsable de la Fira de Barcelona,
sisplau, baixi la cervesa.
Per favor, què? Truquem?
Perquè dos i mig, dos euros i mig, em sembla una borrada...
Era massa, massa, massa, massa.
No, què dos i mig? Tres i mig, Edu.
Dos i mig, no. Tres i mig.
Tres i mig.
Tres i mig, no.
Tres i mig, no.
Tres i mig, no.
Tres i mig, no.
Tres i mig.
Però bé, de tot manera, Edu, va ser una experiència...
Per repetir.
...mística.
I també, bueno, no podia faltar també l'espai pels gamers que estaven jugant, no sé,
un joc que no sabien ni ells el que jugaven.
Sí, és un nou joc.
Aquest nen necessita...
Tu jugaràs, pera, jugaràs?
Tu?
Sí.
Diu que sí.
Això és que sí.
Saps qui sembles?
Qui sembles?
La diputada de Podemos que va portar el seu nom al Congrés.
Perdona, hem de conciliar la vida familiar, amb la vida radical.
Geofònica, no, no, ja ho veig, ja ho veig.
Hi havia un gamer, un nou joc, que no ens han recordat com era, però hi ha un Instagram
penjat a la penya del morro, on podeu veure que estan...
Un Instagram a la penya del morro?
Sí, què dius?
Com que soc jo?
El teu Instagram.
No, ja va passar jo, eh?
Això va ser...
No, no.
A veure, deixem explicar, perquè les coses s'han d'explicar bé, perquè si no no s'entenen.
Sí.
A Instagram, ara hem posat una opció, que és rotllo Snapchat, que tu pots publicar
un vídeo o una fotografia durant 24 hores només.
No sé quina és la gràcia d'això.
No li trobo la gràcia, aquest, d'això.
No li trobo gens la gràcia.
És que em posa nerviós i tot.
És perquè és com, aquest mensatge s'autodestribirà en 24 hores.
Però per què? Per què fan això?
A mi no m'agrada gent.
Perquè són coses efímeres, Snapchat va funcionar molt bé, ho han copiat i després també
no és el mateix el que queda perpètuo, el perfil d'Instagram, que el que és efímer.
Però a mi m'entra menys ganes d'entrar a Instagram, mira.
Com?
A mi em fa un efecte rebote.
Bueno, doncs no ho miris.
Clar, a aquest nen li agrada...
A aquest nen dic...
Què fa?
Escolta, per fer una fotografia, per conciliar la vida laboral al Twitter, familiar.
Pot ser o no?
I ho fas Snapchat, d'aquest.
No, no, no.
Que passi...
És pel Twitter, pel Twitter.
No, pel Twitter de la Panyamorro.
Això queda per separat allà.
Sí, això ho permeten.
Això no ho puc fer.
Sí, puc fer-lo?
Puc demanar a...
Ara que ja hem desviat el tema dels còmics, perquè avui no parlem de còmics, com us esteu adonant,
perquè ja hem pogut parlar de còmics...
A veure, no estic justificant tota l'estona.
Què passa?
Us heu fixat quines postes de sol ja aquests dies per fer Instagramers?
Ah, sí, sí, perquè són...
Porto dos o tres i, eh, me n'han fet quatre o cinc de followers.
Sí.
Quatre o cinc.
Això passa molt quan hi ha canvis de temperatura, quan hi ha canvis d'estació, d'hivern, d'estiu
i d'estiu a hivern.
Aquí la vall es veu molt bé.
Passa molt bé.
Aquest nen necessita menjar, també.
En fi, hem de deixar-ho aquí, Edu.
Moltíssimes gràcies.
Des d'aquí els colegis.
Ja estan allà?
De manera de tecnologia.
Han arribat ja?
Ah, perfecte, molt bé.
Edu, doncs que vagi bé.
Pere, mua, mua, mua.
La setmana que ve es porto uns tais.
Va, doncs perfecte.
Parlem la setmana que ve.
Avui ha sigut una mica d'escalfament i la setmana que ve ja entrem a tot bé.
Edu, que vagi molt bé.
Pere, mua, mua.
Cuida't molt i ens retrobem dimarts que ve amb més còmics.
Adéu-siau i que...
Se l'està menjant.
Fem una pausa per la velocitat i tornem d'aquí uns moments a la penya del morro amb més coses.
Fins ara.
Ràdio Tosfem
98.1
Ràdio Tosfem
98.1
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva,
Cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
En definitiva,
la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
En definitiva,
la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
La de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A les 10 del vespre, la de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant.
Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint.
Vius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio Despert. 98.1. Ràdio Despert.
Quatre minuts. Ja arribem al punt de dos quarts de set de la tarda.
Continuem en direc de la penya del morro de Ràdio Despert com cada setmana.
Aquesta hora, aproximadament, 10 minuts abans, 10 minuts després, tenim l'Elipo Mare.
Bé, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
A l'Hombert Blanco. Hombert, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
I a la Sofía Quirós, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
El trio lalalà, eh?, de la ràdio, de l'Institut.
Passejant, què tal per l'Institut? Una novetat aquesta setmana per comentar d'aquí a Sant Just?
Jo és que vaig a un altre instit i aixecar.
Ah, tu no vas a Sant Just?
No, anava i...
Fuera del plató.
On vas, on vas tu?
A Barcelona.
Ah, a Barcelona. Molt bé. Com es diu l'Institut?
Pueta Maragall.
Com? Pueta Maragall? Joan, no?
Bueno, sí. Li diu un poeta Maragall.
Està bé, està bé. És més poètic.
I l'Hombert i l'Èric sí que estan aquí al Institut.
Sí, que anem aquí.
Però no ha passat res de fora del...
No ha passat res aquesta setmana?
Aquesta setmana no.
No hi ha hagut cap cap pincitiu.
No han pintat res.
No hi ha hagut cap grafiti fora d'allò.
No, encara no.
No han explotat cap perines.
No han cremat res.
Bueno, està bé.
En fi, hem de començar parlant de diferents coses.
Per exemple, avui, Hombert, Éric, ens voleu proposar coses per anar al gimnàs?
Eines per anar al gimnàs?
Sí, perquè tots són uns vagos i avui portem unes eines que ens ajudaran a anar al gimnàs.
Però a veure, quines eines són aquestes?
Bé, són eines digitals, com tu havies dit, i són coses, petites aplicacions o petites webs
que ens ajudaran a aconseguir les, a posar-nos ben forts o ben fortes.
Va, perfecte. A veure, per on comencem?
Sí? A veure, algú dels dos? Hola? Hi ha algú aquí?
Sí. Pornhub s'ofereix a comprar bany.
6 segons són més que suficients.
Com? Perdona?
A veure, aquest és el titular. Pornhub compra bany.
No, s'ofereix a comprar bany.
6 segons són més que suficients.
Bueno, a veure, anem a una capa tèria.
Sí, sí.
Què és Pornhub?
L'aplicació és la web de continguts d'adults més importants del món.
Ah, sí?
Es el porta al web.
No em pregunteu com ho sé, m'ho han dit.
No ho sabia.
No ho sabia.
No ho sabia.
Doncs la cosa és que la mort de bany, l'aplicació de vídeos de només 6 segons,
ha provocat certa revolució entre els seus antics usuaris,
tot perquè Twitter, la propietària, tancarà en els pròxims mesos,
la bany, després de la gran davallada d'usuaris que ha patit.
Bany tancarà, per tant.
Bany tanca bany.
Però una...
Crec que té a veure això amb el gimnàs.
Ah, aquí anem.
No, no, no.
El gimnàs, no, no, no.
Això és a part.
Fem unes notícies, primer.
Ah, val, primer fem unes notícies i després parlem del gimnàs.
Val, perdó, perdó.
Per cert, Bany és una xarxa social que el que fa, bàsicament,
és fer vídeos de 6 segons.
6 segons curts.
Aquí el titular, 6 segons són més que suficients.
Clar, i venint d'una pàgina porno, ara ho entenc tot.
De fet, per alguns 6 segons ja és molt.
De totes maneres, a mi m'agradaria saber, Bany, per què desapareixerà.
Doncs perquè Twitter està passant per un mal moment i han portat ja, diguéssim,
que els vídeos estan passant a xarxes socials grans, els vídeos curts, tipus Periscope...
I sobretot Snapchat.
Està mudant.
La cosa que està mudant.
I això ha portat el vicepresident del portal de vídeos per adults de Pornhub
a enviar a una carta al jefaso de Twitter que anuncia la intenció de comprar Vine.
El senyor aquest a la carta, directament a la posat, amb els 6 segons són més que suficients.
Té uns nassos bastant grans.
Però la veritat, si hem de ser realistes, si Twitter es vengués Vine a Pornhub,
cauríem bastant baix, cosa que creiem que no farà que ho venguin.
Jo crec que sí que ho farà.
No, no.
Més notícies.
Atenció perquè us ho hauré de Renfe i del tren que sapigueu que Renfe tindrà wifi gratis a l'AVE,
però només podres gastar 20 megas.
És a dir, que no podres veure cap mena de vídeo de YouTube ni a res.
Ni a Pornhub.
Ni a Pornhub, correcte?
Sí, ja fa... Aquesta setmana ja ho han anunciat que posarien Renfe i que posarien wifi a l'AVE,
només de moment.
Ah, només a l'AVE.
I per el que vaig escoltar, només en la trajecte de Madrid a Sevilla.
Ah, va, molt bé.
Sempre pensarà en l'AVE de Barcelona i tal, no?
Ja m'estanyava a mi, ja m'estanyava a mi.
Bueno, una serà molt baixa, de molt baixa velocitat aquest wifi,
però el que destaca és que només podràs fer 20 megas d'abús.
Jo 20 megas, un ver que s'envia 3 fotos per WhatsApp.
Ara sí, l'altra cosa, sí, això és veritat,
però per l'altra banda tindrà com un Movistar Plus,
ho hem fet amb una corta amb Movistar.
Movistar és el que ofereix tota la infraestructura,
una infraestructura supercomplicada,
amb repetitiosos túnels i coses topecomplicades,
però ofereix ara des del mòbil, la nostra tauleta,
podem veure continguts de Movistar Plus.
És un servei, tant d'internet com de continguts,
són un servei gratuït pels usuaris de preferent,
però si som turistes, si som la plebe,
haurem de deixar-nos allà a la cartera.
Perdoneu, la següent notícia té a veure amb el WhatsApp?
Sí, la següent notícia té a veure amb el WhatsApp.
Atenció, perquè hi ha nous emoticones a WhatsApp.
Nous emojis i s'elimina el...
Nous... i s'elimina el préssec.
Sí, senyor, sí, senyor.
Aquesta és la dada del dia.
De fet, no sé si us heu pogut actualitzar WhatsApp,
però ha sortit això, no?, a les últimes hores?
He vist la paella, la paella emoji.
Una paella emoji?
Sí, sí, sí, és unes emoticones.
Un pallasso també ha sortit.
Ah, sí?
A veure, anem a repassar quins són els emoticones nous,
per exemple.
I aquest del nas gran.
Veig un albocat, també, que és nou.
Veig aquí un...
Una pastanaga.
Sí, perdona, jo em pensava que hi ha...
Que més emoticones ja no podíem posar,
més emojis, també conegut com...
Un caramal.
Veig que hi ha una cara com somrient, però en diagonal, no?
Podem creuar els dits, no us ho perdeu.
Ah, podem creuar els dits.
Sí.
Ja era hora, ja era hora.
Podem fer el símbol surfero, també.
El símbol surfero.
I quan estem angustipats.
Està bé.
I també, perdona, quan dues persones donen la mà,
que això és molt important, també.
És com un trato cerrado, no?
Llavors poses aquest emoticone.
Està bé, està bé.
I un gorila, també.
I un gorila.
I un gorila també.
I un gorila també.
I, oi, cuidao, han eliminat el préssec.
Què dius ara?
Que bèstia.
Han eliminat el préssec?
Sí.
Que semblava, la cosa és que semblava una part del cos trasero,
el cul, directament, i han decidit, per aquesta mateixa raó,
que regressen.
Però per què han eliminat el préssec?
Doncs perquè semblava una altra cosa.
Però perquè semblava un cul.
A mi, perdona, m'agrada molt el préssec.
Era un dels emojis que més utilitzava jo de forma personal.
Jo em pregunto si es cargaran a la vergina.
Espero que no.
Espero que no.
Ni el pepino ni el cogombra.
Bé, en fi, va, abans de parlar del tema del gimnàs...
Ah, no, però si hi ha moltes notícies aquí, però és un no parar.
En tenim una altra, que és els nous MacBook Pro són, com esperàvem,
difícils de reparar.
I és que el gurú de la reparació d'andromines digitals i Fixit
s'han apropiat d'un dels nous MacBook Pro, han fet la prova,
i com els ha anat, a veure?
Sí, ja el va presentar fa dues setmanes els nous MacBooks
i, bueno, tal com s'esperava,
Apple ho ha soldat absolutament tota la placa,
ja no es pot treure res, ni RAM, ni el disc dur,
ni inclús les bateries, són molt més complicats de treure-les.
És a dir, si tens algun problema, hauràs de portar directament a l'Apple
i ells ja valoraran si te'l canvien o mirant ells d'arreglar-lo.
Llavors, i Fixit li dóna al nou MacBook Pro un 2 sobre 10,
2 sobre 10, en escala de poder reparar el teu Mac.
Això vol dir que si se t'espanya el Mac, ja n'has begut oli
i que millor comprar-te una altra cosa.
No puc comprar-te'l, però sí que portar-lo a que te'l reparin,
a que te'l reparin o a que te'l canviin,
però això sí, quan se t'acabi la garantia,
a l'ordinador perquè no te'l podran reparar de cap manera.
Això no passa amb altres ordinadors,
com per exemple en Windows,
que sí que se li pot canviar absolutament tot de dintre,
inclús la RAM, el disque dur i la gràfica en alguns cops,
en alguns també.
S'ha de dir, s'ha de dir.
Bueno, és complicat, però es pot arribar a fer.
En Mac és molt, molt, molt més complicat.
Però bueno, també van presentar els nous Macs,
la fa dues setmanes,
i el que es destaca més és perquè porta,
si veieu fotos, que suposo que ja n'ho haureu vist,
han tret tota la barra de tecles de funció,
les han tret i han substituït per una pantalla interactiva,
és a dir, que depèn de quin programa estàs fent servir,
et surten diferents coses.
Per exemple, si estàs fent servir a Spotify o a algú així,
et surt tota la cançó,
i és tàctil aquesta pantalla,
llavors tu pots interactuar amb l'ordinador de la manera,
no sé, és una manera més nova,
ja m'havíem vist en algun altre portàtil de fa molts anys de Windows,
però bueno, ara que ho hagi posat Apple,
és clar.
Bé, de fet,
bueno, ara l'Alais em comentava que
si puja més de 60 euros, no?,
una repressió o alguna cosa per l'estil,
que moltes vegades
et diuen que el reparen i ni el reparen.
No, no, sí, tens raó, eh?
Sí, sí.
Què vol dir jo que ni el reparen, Eric?
Que depèn de com, clar,
no els hi surt a compte reparar-lo.
Clar, clar, clar, perquè és massa car.
Clar, perquè hi ha un component que els hi val 10 euros
i triguen mitja hora a fer-ho, clar.
Ui, jo i mitja hora.
Tu tens algun MacBook o tens l'iPhone o tu ets més d'Android?
Sí, ja sé.
Però dels arcaics.
Dels arcaics?
Quins són aquests?
Blackberry o què?
No, no, no tant, però...
Vaig amb un Sony així, blanc, molt bonic.
Amb un Sony blanc.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Bé, en fi, alguna cosa més, Humbert,
abans de passar a les eines per anar al gimnàs?
No.
No, ja està.
Sí, ja està.
Bé, doncs escolta,
anem a parlar del gimnàs
i d'eines que ens poden ajudar,
apps i gadgets diferents,
per fer esport.
Comencem parlant dels llibres d'àudio.
Què són, això?
També coneguts com e-books
i estan relacionats amb el gimnàs
perquè, segons un estudi de The Warzone School,
que ha estudiat el comportament humà,
ha descobert que una de les millors maneres
de fer una activitat, entre cometes, obligatòria,
és connectar-la o relacionar-la directament
amb una aplicació,
perdó, una aplicació,
amb una activitat que directament ens agradi.
L'estudi ha sigut realitzat
sobre l'àmbit d'anar al gimnàs concretament
i ha descobert que els usuaris
que llegien un llibre molt adictiu,
com els Jocs de la Fam,
durant els entrenaments,
han anat un 51%
més que els usuaris
que no han estat motivats
per aquesta eina.
Podem reproduir...
Això està clar,
és una eina que ens ajuda molt,
ens ajudaran molt els llibres.
No ho havia sentit mai,
però realment,
un descobert...
Però, perdona,
el llibre d'àudio,
el llibre aquest...
És un senyor que té molt bona veu
que va llegint un llibre.
Sí, i això ho entenc,
però què té a veure amb el gimnàs?
O què et diu?
Vés al gimnàs 50 vegades?
No, no, no, és el llibre,
és un llibre normal,
però quan relacionem una activitat
segons els de The Warzone School...
Perdona, com has dit això?
The Warzone School.
Escolta, a més que a través
d'un accent molt elaborat.
Que bon�, està a Wisconsin?
De Wisconsin, sí.
Doncs això,
quan relacionem una activitat agradable
amb una activitat desgradable,
l'activitat desgradable
se'ns fa més agradable.
Això ho sabíem,
però sempre aquests estudis
estan bé.
Podem reproduir aquests llibres
amb aplicacions com
audible.com
o audiobooks,
que són llocs de pagament,
però tenen llibres a prova
i així podem veure
si els resultats d'anar al gimnàs
acaben d'anar més al gimnàs,
però l'altra opció gratuïta
és que podem anar
a la web de biblioteques
a Barcelona
i podem baixar llibres
que tenen ja pujats ells
de manera totalment gratuïta.
He anat a preguntar
ara quan he anat a la biblioteca
i ells també ho tenen disponible.
Aquí s'ajust.
Ah, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Perfecte.
Bé,
una altra d'aquesta,
lògicament,
i això ho fa servir
a tothom qui va al gimnàs,
és el tema de la música,
el tema de la música.
I ara Spotify
farà un mes,
més i menys,
van actualitzar
i van treure una actualització
amb una...
Això per als usuaris
que tenen premium.
Que depèn de com tu
t'estàs movent
i si mous més el telèfon
et van posant músiques
amb més ritme
o menys ritme.
I automàticament,
segons els teus gustos,
et va crear en llistes.
Això ho vam veure
en un iPod
que van treure
de l'any de la picor
ja fa molts anys,
aquell que era quadrat,
que això també ho feia
i depèn de si t'anaves movent
t'anava baixant
el ritme de la música
o te l'anava pujant.
Això és un clàssic, no?
Depèn de...
Per exemple,
el ritme cardíac directament
i llavors et posa
una cançó que és més canyera
o no tant.
Després també, per exemple,
hi ha una altra eina digital
per anar al gimnàs
que ens pot anar molt bé
que és el Google Calendar Hábits.
Sí.
Què és això?
Això inclús
te pots programar
el que són les rutines.
El que tu tens...
Si vas al gimnàs
normalment depèn de quin vas
hi ha una persona
que t'ajuda
i te crea
com una mena d'entrenó.
El que es diu
el personal trainer.
El personal trainer també.
Ho sap tothom.
Bé, doncs això
i llavors
tu inclús
tu pots programar-ho
i te pots dir
de tal a tal
faig només aquesta màquina
o en faig una altra
i et va avisant
i te va fent...
Bé, està bé.
És com el Google Calendar
però d'una mica de gimnàs, no?
Exacte.
I ja per acabar
tenim el Google Fit
i l'Apple Health.
Sí, això és molt útil
si tenim l'Apple Watch.
Si tenim l'Apple Watch
algunes smartwatchs
aquests d'Android
que poden...
poden...
també és...
sobretot
és com una mena de podòmetre.
i ho estàvem a calcular
les calories
i tot el que vas perdent.
Molt bé, doncs escolta
m'han agafat moltes ganes
en el gimnàs, eh?
Quan surti aquí de la ràdio
aniré cap allà.
Tot això queixes
a les soves tecnologies
i als gadgets.
Humbert, Eric,
moltes gràcies.
De res.
Que vagi molt bé.
Fem una cosa.
Som una pausa de res
de res, de dos minuts
i d'aquí uns moments
amb la Sofia
i a recta final del programa
avui ens vols parlar
de tatuatges
i de pírcings.
Sí.
Tu portes un pírcings, sí?
Porto cinc.
Portes cinc.
I tatuats
i en portes algun?
No m'ho diguis ara.
Respóndemelo
després de la publicitat.
Fins ara.
Ràdio Tostel
98.1
Ràdio Tostel
98.1
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio.
Avui a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
kilometres es fa ràdio.
Miss Nova
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
6.43 de la tarda, recte final ja del programa,
i com dèiem fa un moment hem de parlar ara dels piercing-statuatges
a la secció El món de Sofia.
Sofia, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
El llibre aquest, El món de Sofia, que no sé si tu l'has pogut llegir,
que és un llibre filosòfic, jo tampoc no l'he llegit.
Humbert, tu has llegit El món de Sofia?
No.
Molt bé.
Vinga, Àlex, tu tampoc l'has llegit, no?
El món de Sofia, diu que vaig a llegir jo, sóc tecnic de so.
De totes maneres, avui, com dèiem, parlem de tatuatges i de piercing,
perquè l'altre dia un professor, a l'escola Poeta Maragall,
que se'n va la Sofia i la podeu anar a veure, si voleu,
us va preguntar que per què la joventut d'avui en dia es feia aquestes coses?
Sí.
És a dir, per què us feu piercings, per què us feu tatuatges,
i perquè molta gent és massacrar-vos la pell
i també, doncs, fer-vos mal, no?
Una mica, fer-vos mal a vosaltres mateixos.
Què va passar, Sofia? I què li vas dir, tu?
O sigui, estàvem, perquè estic fent el TR i teníem reunió i de sobte...
El TR és el treball de recerca?
Sí.
Perquè si algú no sap, el TR.
Llavors, se'm queda mirant i em diu,
per què els joves d'avui en dia es feia aquestes coses?
Oh!
Jo, en plan, no sabia què responde-li.
O sigui, entenc que hi hagi gent que li agradi més o que li agradi menys,
però no sé, o sigui, primer de tot, no és una cosa d'avui en dia.
Llavors, em preocupa bastant perquè potser la gent pensa
que és una cosa que ha sorgit fa poc i no.
O sigui, va sorgir fa un muntó.
O sigui, que hi havia un professor que, com sempre...
No en té ni idea.
No en té ni idea i no ho entendria.
Tu, de fet, portes piercings.
Sí.
Quants piercings portes?
Cinc.
Cinc piercings.
A on?
Al llavi?
Al llavi i a les orelles.
Al llavi i a les orelles, eh?
Dos a cada orella, per compensar?
No, porto...
Et pesa més una orella que l'altra.
No, sí, porto dos a cada orella.
Ah, val, dos a cada orella.
No sabem ni els piercings que portes.
No, no.
I després portes algun tatuatge?
No.
No portes tatuatge.
Tu i Jordi?
No, jo ni piercing ni tatuatge.
Però m'agrada molt, eh?
Molt.
I, de fet, Sofia, tens intenció de fer-te un tatuatge d'aquí a 10-20 temps?
Sí, però jo crec que és... O sigui, a mi m'agraden els tatuatges com a símbols.
També, o sigui, pots fer-te com a símbol o com a pura estètica, no?
Sí, correcte.
Llavors, jo vull trobar alguna cosa pel que valgui la pena, doncs, tatuar-me.
Val. De fet, tu dius que això no és una cosa d'ara, sinó que això ja es feia fa molts i molts anys, no?
Sí.
Qui venen els primers indicis de la humanitat amb el tema de piercings i de tatuatges?
Doncs, els tatuatges van començar, per així dir-ho, amb els egipcis.
Sí?
O sigui, fa 3.000 anys.
O sigui, fa 3.000 anys els egipcis ja es tatuaven la pell.
Sí, sí, sí.
Bé, i també s'ha trobat en un glaciar un caçador neolític que tenia l'esquena i els genolls tatuats completament.
Què dius ara?
Sí, clar, llavors, xoca.
Clar, això ja passava fa 3.000 anys, no?
Per tant, no és una cosa d'avui en dia, dels joves d'avui en dia...
No, no, ni molt menys.
No ens ha donat ara la vena aquesta per fer-nos coses.
Concretament, és un glaciar que es va trobar l'any 1991.
Sí.
I, segons sembla, feia 5.300 anys que aquest home, aquest caçador neolític, estava congelat i tenia l'esquena i els genolls tatuats.
Sí, sí.
Es desconeix, però quin tatuatge tenia a l'esquena?
Es desconeix.
No sabem si era un mamut, no sabem si era, no sé, una cabana...
No se sap.
No ho sabem, val.
Després, els mariners, per exemple, són una professió, un sector de la població que sempre ha tingut molt a veure amb els tatuatges, no?
A Popeye, no?
Sí.
A Popeye, és el teu referent de mariners, no?
No, a veure, els mariners així, pel que tenim de prototip de delinqüents i tal, doncs portaven...
Ah, perdona, perquè estàs dient, perquè estàs dient els mariners prototip de delinqüents.
Perdona, què estàs dient?
Però, o sigui, per tu, un mariners és un delinqüent, per dir, és una professió normal i corrent que es dedica a sortir al mar i a viure molts mesos de mar.
No, no, no, em justifico, fa molts anys, em refereixo als mariners que s'embarcaven, doncs, per no tenir d'enfrontar-se a la justícia de si havien comet algun crim o alguna cosa.
Tu parles de les persones que se n'anaven en alta mar per evitar la justícia de terra, no?
Sí, sí.
Però, bueno, després trobaven la justícia del mar, que és la del capità, que aquesta segurament és pitjor encara.
Sí. Llavors s'associava molt als mariners amb els tatuatges perquè tornaven tatuats i tal, i era com associar els tatuatges a un prototip de persona una mica delinqüent.
Amor de madre, no? Allò típic, que és un tatuatge clàssic de mariner de la Barceloneta de tota la vida.
Sí. Llavors, després van tornar a sorgir amb els hippies als anys 60 i 70, que el que van fer ells va ser com catalogar-los d'art.
I llavors eren molt més florits i colorits i tal. Llavors, els tatuatges, o sigui, l'ús que tenien era per demostrar o la valentia, o confirmar la maduresa, o era com un càstig pels acusats de sacrilegi.
Llavors era bàsicament això, saps? Van anar canviant una mica la trajectòria, l'ús i l'associació a qui es feia.
Molt bé, Sofía, tot això, tot això, ho has buscat? Perquè hi va haver un professor, que no... tipus Merlí, no, al revés de Merlí, no, al revés, que et va dir que feies amb un tatuatge, no?
O sigui, a mi no m'importa què li agradi més o menys, però si no saps per què em va dir, és una cosa d'ara.
Clar, o sigui, parla una mica amb propietat, no? O sigui, jo no et parlaré d'algú que no tinc ni idea, perquè no puc jutjar.
Bé, els piercings són un art antic que ha emergit de nou en les últimes dècades, perquè fins ara hem parlat de tatuatges, però ara parlarem de piercings, perquè clar, també és una altra qüestió.
Tu ets una experta en piercings, i tu, Humbert, tens algun piercing?
No, però jo tinc un dubte sobre els piercings.
Bueno, ella és una experta.
Ah, sí, m'experta en piercings. Així com els tatuatges poden tenir un significat, el piercing creus que pot tenir un significat igual que el tatuatge? O és merament estètic?
O sigui, ara, actualment, el piercing potser és una mica més estètic, però en tribus...
Un moment, perdona, és que vaig a fer una fotografia del teu piercing, em permets?
Sí.
És que no volia molestar, però per penjar-la a Twitter, per dir que estem fent això...
Però fes-me-la després?
No, no, ara...
Indirecte, escolta'm.
Ah, en directe.
Que estic parlant?
Bueno, no passa res, no et preocupis, no et preocupis.
Ara vaig a fer una fotografia del piercing perquè la gent el vegi.
Et sembla bé, Sofía?
Sí, sí.
Va, perfecte. Digues, digues, què estaves dient això sobre...?
Els tatuatges, si els piercings eren estètics o significaven alguna cosa?
Antigament, o sigui, a les tribus i tal sí que tenien un significat, perquè era com la dona, el pas de la dona a la maduració i tot això.
Però jo crec que actualment és en blanc més estètic.
O sigui, jo m'he fet per pura estètica.
Per pura estètica t'ho has fet, eh?
Sí, perquè m'agrada.
Molt bé, doncs, el tema dels piercings, com els tatuatges, també té una història que no és recent d'ara, sinó que ja fa molts i molts anys que s'arrosseguen pel món, no?
Sí, com per exemple, a l'època victoriana, els piercings eren molt comuns a les noies, però d'alta societat.
O sigui, perquè diguin ara que només el porta determinada gent en plan més perrofla i tal, que no.
Perdona, més?
Perrofla, però no és veritat.
Estic expliquent, perrofla, jo deixo, perquè jo ja sóc gran ja, perroflauta, no?
Molt bé, molt bé.
Jo no ho sé, ok, mira, forto pírcings.
Perrofla, això.
I a Àfrica, jo crec que a Àfrica la gent també té significats molt religiosos, inclús religiosos.
Les tribus africanes van plenes de piercings.
Per exemple, també depèn d'on portis el pírcings, vol dir una cosa o una altra, no?
Sí.
Per exemple?
Com per exemple, els pírcings genitals són un mètode de càstig.
Sí, un mètode de càstig.
Sí, sí, que es feia l'enquisició i el concili de tren, o sigui, en aquella època t'elita.
Sí, si havies pecat o havies fet alguna cosa que no estava bé, et posaven uns pírcings on et feia mal, no?
Sí.
Després, el del melic és un signe de l'antiga reialesa.
Uf, com estic avui, eh?
Reialesa.
Sí, egípcia i es prohibia...
Ah, egípcia?
Sí.
Portaven els pírcings d'Egipte.
I només era per la noblesa.
Es prohibia a qualsevol altra persona que fos d'una altra rang social.
Mhm.
I també el sèptum, que tenia una funció defensiva, que era com per donar un aspecte així més feroz.
Aquesta noia, què li passa? Perquè es parteix sola, no?
Sí, sí.
Ja està bé, està bé.
Bé, total, que tot això és la història dels pírcings i dels tatuatges.
Mira, jo, si fos el teu profe, que no ho soc, jo et posaria un 10 al TR, ja, de recerca.
No, però que no veni d'això al TR.
No, ja ho sé, però bé, és igual, podries fer un TR sobre tot això.
No, clar, pírcings i tatuatges.
De què va, el teu TR?
De com gestionen les emocions els professionals en l'àmbit de salut mental.
Uau, molt bé, molt bé.
Doncs, Sofía, moltíssimes gràcies.
Una setmana més al programa.
Humbert, que vagi molt bé, que fanguis una bona setmana.
I nosaltres que ho hem de deixar aquí,
agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del murro d'avui,
l'Andrea Bueno, al servei informatiu,
el Roger Consul, a l'espai de teatre,
avui entrevistant a la Clara Segura,
a la Caroline Capstec,
i, a més a més, també a la Sofía Quirós,
a l'Éric Omar i a l'Humbert Blanco
i a l'Edu Martínez, que ha anat al Saló del Còmic.
El tècnic de so, com sempre, a l'Àlex Ruiz.
Gràcies i tornem demà a partir de les 5 de la tarda,
que us ha parlat Jordi Domènech.
Us deixem ara amb l'informatiu vespre.
Adéu-siau i, sobretot, abrigueu-vos avui,
perquè fa rasca i molta.
Fins demà.
Ràdio Tespel, 98.1
Ràdio Tespel, 98.1
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Música
Aquest dimarts,
A les 10 del vespre,
La música coral
Més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio Desvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio Desvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com.
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Mius Connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Grim.
Quedant.
Bona nit
Bona nit
Bona nit