són primers als seus grups. Ahir victòria del Barça al camp de la Puel amb hat-trick de Leo Messi com a màxim golejador a la competició i també primer gol de Luis Suárez com a blaura en el Barça jugarà amb el PSG ser primers de grup.
Bàsquet, el president de la Bruixa d'Ormanresa, Josep Vives, deixa la presidència del club a final de temporada després de 13 anys. Avui serà al Catalunya Vespresports a partir de les 8 a la sintonia de Catalunya Ràdio, mentre que el Barça de bàsquet amplia contracte al lesionat Marcus Ericsson fins a final de la temporada 2017-2018.
I el temps. Els roixats van a menys. Demà al matí descansen. A la tarda s'ennolvarà ràpidament i a la nit arribaran pluges abundants. Entre divendres i diumenge s'atança una llevantada amb temporal de mar, pluja i neu per sobre dels 2.000 metres. A l'escoltes, plàdio d'esperc, sintonitzes, plàdio d'esperc, la ràdio de Sant Just.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans.
Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts de buit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
L'Apella del Morro, un programa amb més morro que pell.
Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvingut al programa número 1523 de la penya del morro. Gràcies, gràcies. Una setmana més...
Un dia més, per escoltar-nos, saludem l'Andrea Bueno, la bellesa número 1, empatada, amb Cristina Vargas, de Sant Just. Bona tarda, noies. Bona tarda, què tal? Bona tarda. Ara no has de fer la pilota sempre, no? Sí, sí, sí, obligatori. Però has d'anar pujant, eh, el nivell. Què? Mica en mica has d'anar pujant el nivell. Home, però a veure, jo no puc anar pujant el nivell així, de forma gratuïta, perquè a part que estem a 23 de novembre ja no em calen recursos. No et dic ja el mes de maig, el mes de gener.
Per tant, freneu-vos una mica i si a partir d'ara no us tiro a piropos, no us ha prou greu. Estem mal acostumades. Jo com a mínim, vaja. Jo havia pensat negar-me a fer el programa si no hi ha piropos a l'entrada. Doncs negar-te, negar-te.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Bona tarda. Bona tarda. I Cristina Vargas, que també passava per aquí. Què tal, Cristina? Com estem? Bona tarda. Hola. Bona tarda. Bé, avui al programa parlarem de com està Pau Marcos des d'Oxford, la bonica població d'Anglaterra, en el seu espai de mama. Estic bé. A més a més també tindrem a la Montse Ferraz de l'Espai Essència i a l'Espartat d'Educació Canina parlarem amb l'Alberca Papey, que avui ens explicarà un conte molt bonic sobre l'aprenentatge.
I a la segona hora també tindrem el David Ávila, que ens farà una crònica breu dels ondes d'ahir, com van anar a l'Iceus de Barcelona. Va passar vergonya mentre anàvem autobús amb la seva pajarita i tot elegant de la zona franca. I com sabies que anàvem pajarita? Perquè, home, jo me l'imagino el David Ávila. Si no, si no va anar amb pajarita...
Em decepcionaria. Sí, em decepcionaria molt. Però vaja, i acabarem el programa avui parlant amb el Sergi Arrada o algú del casal de joves de Sant Just que ens expliqui què és el que fan els propers dies. Però abans de tot això, anem cap al trending topic de la primera hora.
Amb un bombó, bueno, un bombó... Patacolar, eh? Patacolar, increïble. Així m'agrada. A més de guapa fa bé la seva feina. És la Cristina Vargas. Per què? Per què? Perdona, tothom pot tenir errades. L'important d'una errada és saber-la arreglar. No estic dient res. Però ho dic jo. Escolta, però si no estic dient res. Ho dic jo. És un bombó i que...
Per si un cas, per si un cas, ja saps. És veritat, és veritat. Se m'havia oblidat. Per cert que demà, bé la Concha Beringo, farem Sagittari, eh? No sé si algú coneixeu... Un Sagittari? Sí. Que és Sagittari. Sagittari és un cavall amb... Una fletxa, no? Tronc d'home. Amb cos d'home. Cos d'home. Això té un nom, de fet, eh? Però no me'n recordo ara quin és. Centaura. Sí, senyora. No? Sí, senyora, és un centaura. Citologia. Epa! A la senyora.
Doncs és un centaure amb un arc i una fletxa. Aquest és sagitari. Però vull dir, de quina edat a quina edat és sagitari? És desembre. Començaments de desembre fins a finals de novembre, no? Sí, finals de novembre. I molta part de desembre, fins al 20 de desembre. Jo pones alguns sagitari. Sí, perquè escorpies del 22 d'octubre o més o menys 24 fins al novembre. Perquè cada setmana anem fent un darrere l'altre fins a arribar a peixos, que és l'últim, que és el millor de tots.
En fi, 25 i també durant aquestes últimes hores trending topic, el tema més comentat de Twitter, degut a la xerrada, conferència, digue-li com vulguis, que va fer ahir el fòrum davant d'unes 3.000 persones, on va detallar el full de ruta cap a la independència segons el seu punt de vista que hauria de seguir Catalunya, no, Cristina?
Sí, la proposta plantejava avançar les eleccions amb una candidatura unitària, un govern de transició durant 18 mesos, posteriorment serien unes eleccions constituents i, finalment, el referèndum. Aplaudit per la majoria de l'auditori, un dels que no ho va fer va ser el líder d'Esquerra Republicana, que justament ahir, avui, la resposa a la sessió de control al govern. Que va ser, perdona el detall, però Junqueras no sabia molt bé com purar-se. No sé si vau veure-ho ahir. Sí, es tocava molt la jaqueta, la camisa...
I va aixecar i va començar a aplaudir l'unissen i Junqueras estava com allà, diu, bueno, si no m'ho hauria aixecar. I s'aixeca finalment, no volia aplaudir i al final va acabar aplaudint. Però no se'l veia gaire còmode, Junqueras. No, no se'l veia gaire còmode. En fi, Junqueras, què diu de tot això?
Doncs avui ha aprofitat aquesta sessió per respondre-li el que ha dit Junqueras, és oferir-se a totes les forces polítiques, a la seva disponibilitat i també la del partit, el diàleg i d'arribar, en aquest cas, d'acords. A més a més, també ha manifestat que és necessària una fórmula que permeti en aquest cas sumar i ha celebrat la proposta del president assegurant que s'ha fet un pas endavant en la línia que sempre han reivindicat. En aquest sentit, a diferència d'Oriol Junqueras, que després de la sessió de control d'avui ha assegurat que el que ha fet Artur Mas és donar un pas més cap enlloc.
Bé, què diu la gent ha tuitat sobre aquesta qüestió? Per exemple, el Cesc Guimarà diu l'obstacle al pla del president Mas són quatre convocatòries en 18 mesos a les urnes els cops que faci falta. Un altre comentari ens el fa el Nilf. Diu, algú sap per què Mas i Junqueras no es suporten? Diu, pregunta seriosa.
No, no, la resposta seriosa també, no ho sé. I Viviana Cano, que diu, continuen els desafiaments de Mas a Rajoy, amb les etiquetes Mas Confusió, president Mas 25 i Mas Confusió. En fi, gràcies, Cristina. De res. Anem cap a l'espai amb més humor del programa. Les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno Sí, per estar ben informat de tot el cas.
Bé, parlarem del documental del Mer, atenció, que mostrarà com actes subtils poden ser molt útils per canviar la societat i que es projectarà aquest divendres a l'Ateneu de Sant Lluís. A més a més, també parlarem d'esport local, concretament de l'Hockey Club, perquè fa una crida a tothom per omplir la bona aigua aquest dissabte. Però abans de tot això, parlem de les ajudes per l'emancipació juvenil i nous plans d'ocupació
que són dues de les novetats del pressupost del 2015 a Sant Lluís d'Esvern.
I és que ja comencem a saber algunes de les dades d'aquest pressupost que en principi s'haurà d'aprovar al proper ple, no del de demà, sinó el del mes de desembre. L'any que ve augmentaran les partides d'ocupació, serveis socials i inversions. On van destinats els diners, els impostos que recapta l'Ajuntament de Sant Lluís any rere any per part de la ciutadania. Ja comencem a saber cap a on aniran les diferents partides. De fet, la partida d'ocupació, és a dir, la de trobar feina es duplica...
i passarà de 70.000 a 140.000 euros. Qui té més informació de tot això? Perquè té un espia a dins de l'Ajuntament que li va passant la informació a poc a poc, goteta a goteta. Andrea, bueno, explica'ns. Doncs l'equip de govern tanca aquests dies el pressupost per l'any que ve a Sant Just, que experimentarà un augment a les partides d'ocupació, serveis socials i inversions. El regidor d'ocupació de Sant Just, Joan Bassaganyes, ha passat avui pel Just a la Fusta,
i ha explicat que en línies generals pugen aquestes 3 partides i que es redueix l'ada personal, entre altres. Passeganyes creu que l'increment del pressupost l'any que ve serà de mig milió d'euros, aproximadament, un augment possible gràcies a la previsió de la millora de l'activitat econòmica i immobiliària el 2015. Pel que fa als plans d'ocupació, el que comentaves, l'equip de govern pretén fer contractacions a través de l'Ajuntament i d'entitats del tercer sector, a través d'aquests plans d'ocupació serien 6 mesos de contracte d'estades en aquestes entitats o empreses. 6 o 9?
Ha dit sis. Tenia entès que s'havia fet per primera vegada uns plans d'ocupació ara, enguany, que s'havien directament ampliat fins als nou mesos, perquè la gent, com normalment acostumava a demanar moltes pròrrogues, doncs en aquest cas ja els havien ampliat directament i els feien de nou mesos. Depèn de cada cas, potser algun cas especial, no? Jo tenia entès que tots, en aquest cas, però no sé, potser hem tornat a... Ara sí, ara jo tinc...
Jo tinc aquesta informació, jo tinc l'altra. Passaganyes ha matisat. Passaganyes, què diu? Ara mateix estan negociant amb empreses, estan trobant empreses i entitats que vulguin sumar-se a aquesta iniciativa. La intenció és aquesta, fer ella dit 6 mesos. És el mínim, en principi seria el correcte, però potser alguna persona, si vol prorrogar-lo, té aquests 3 mesos de mes de pròrroga, però suposo que hauria de demanar-ho. Passaganyes, que és una mica... Però ho ha dit així o fent l'ullet?
jo crec que l'ha picat l'ha picat l'ha picat l'ha picat l'ha picat l'ha picat l'ha picat l'ha picat l'ha picat l'ha picat l'ha picat l'ha picat l'ha picat
Doncs ara el govern... Qui estava més tranquil? L'Andrea. Home, sabent què era el sorollet. Ah, pensava que parlava de la Carme. Doncs ara el govern està buscant empreses que vulguin sumar-se a aquesta iniciativa. Escolta, estem parlant de coses serioses. Sí, però em feu riure. No és bé, no és això.
És l'espai de més humor, però no per tu, del programa. Per nosaltres, Andrea. No tens dret a l'humor, Andrea. És veritat. Empreses que vulguin sumar-se a aquesta iniciativa que et donarà prioritat als aturats de llarga durada. L'any que ve, d'altra banda, l'Ajuntament de Sant Just tirarà endavant unes ajudes per facilitar l'emancipació dels joves santjustencs de fins a 35 anys. Ah, mira. Sobretot... Perdona, joves santjustencs fins a 35 anys. Perquè després no en diguin que no soc jove. Ok.
35 anys, la gent és jove. Visca. Visca, això és just. Pots emancipar, Jordi. Què? Ja puc marxar de casa amb els meus pares. Però tindràs prioritat amb aquestes ajudes si decideixes compartir pis. Si marxes sol, no seràs col·lectiu prioritari. Passaràs com a la cua.
Per què? Però està bé, no? Bueno, tu ja sabem que has compartit molts anys, no? Amb els meus pares molts anys ja que us he compartit pis. Bueno, però està bé conèixer altres persones, no? Joves. Compartir aficions. Compartir aficions?
Potser sorgeix l'amor. El Jordi és més de compartir pis de hola i adeu, ell no parla amb els companys. Jo és que soc molt especial, eh? Jo penso que quan passo hores i hores allà dins de l'habitació preparant el guió de la penya del morro. Llavors, clar... Amb tanta feina és normal que no tinguis temps per relacionar-me. Per relacionar-me amb la gent del pis, correcte. I cuinar, és just. Trucar al telepitja i m'ho passi per tota la porta. Vull dir que no tinc temps de... De l'habitació, no? De gaire més, no?
En fi, alguna cosa més sobre els pressupostos que ja s'estan començant a preparar de cara al 2015? Estan a la cuina, no? Exacte. Sobre aquests ajuts serien uns ajuts d'entre 150 i 200 euros i donaran prioritat als joves que comparteixin pis. Ara l'equip de govern treballa les bases d'aquestes ajudes per posar-les en marxa l'any que ve i la intenció del consistori és presentar el pressupost als ciutadans abans que s'aprovi el ple del mes que ve, del mes de desembre.
Molt bé, 5 i 18 de la tarda, pausa musical de 10 segons. Debo tener un millón de amigos así más fuerte poder cantar. Debo tener un millón de amigos así más fuerte poder cantar. I fins aquí la pausa musical de La Pena del Morro.
Bé, passem a la següent informació. Per què és això? Cal un clínio o... És que, de veritat, s'ha d'explicar tot. No cal explicar-ho tota la vida. S'ha de deixar respirar una mica, no? Clar, respirar, perquè veníem de la informació, del pressupost i tal, i la gent ho demanava. Jo vaig a beure aigua. Sí. Tu què fas, Cristina? Vas al lavabo o saps una estona per aquí encara?
Bueno, mira, cantaré internament la cançó aquesta de les notícies. Les de Setius? Sí. Jo llegiré, si no es farà el titular de la següent notícia, que diu...
Podria ser un documental d'Espai Essència, però no. És Five Days to Dance, que és el documental que es podrà veure divendres a l'Ateneu. Andrea, bueno, no té mai amb cinc dies per ballar perquè necessites set a la setmana. Té més informació de tot plegat. Doncs els realitzadors i guionistes de Castelló, Pepe Andreu i Rafa Molés són els responsables d'aquest documental que es va rodar en cinc dies en un institut de Sant Sebastià.
Durant aquests cinc dies, alumnes i mestres havien de deixar de banda les classes i assignatures tradicionals per tal de preparar i assajar una coreografia, tots a una. I a mesura que anava avançant el rodatge, els rols de tots els alumnes anaven canviant i també, per tant, la seva manera de relacionar-se entre ells.
Rafa Molés és periodista guionista, Pepe Andreu és productor llicenciat en Ciències de la Informació, Imatge Visual i Auditiva, i tots dos tenen una allargada experiència en la creació de documentals. De fet, aquest muntatge ha passat ja per diferents festivals amb molt bones crítiques, com ara el Docs Barcelona, el Donostia Cinema el dia de Sant Sebastià i el Docs DF de Mèxic.
Es podrà veure divendres a les 8 del vespre a la sala del cinquantanari de la Taneu, en versió original en castellà, basc, alamany i anglès, amb subtítols en català. La projecció l'organitza la Taneu, també la productora Paral·lel 40, i l'entrada costa 5 euros per al públic en general i 3 euros per al soci. Però què passa amb el 5?
5 dies per ballar, 5 dies de rodatge, 5 euros, no? Costa. Espero que no duri 5 dies, perquè ja has dit que això ja estava muntat, que si no... No, durat 7 minuts. 7 minuts. Imagina, 5 dies d'un documental. Seria el documental més llarg del món. Seria el documental del mes, o de la setmana, ja, directament. El que passa és que hi ha pel·lícules que duran molt de temps, eh? Em sembla que hi ha un home que va fer una pel·lícula que durava com, no sé, un telècord guinès. Eh...
Tres i mitja. No sé, cinc o sis dies. Què dius? Era com un documental, però, clar, era una cosa molt llarga, molt estirada, perquè... Però que em fa per, no sé... Per fer records guiners. Hi ha gent que només... Ja, però no es pot veure tot això seguit. És impossible. Bueno, tu projectes i te'n vas. Fes un cafè o el públic que entra el segon dia, clar. L'important sempre és el començament i el final de les pel·lícules. El que passa al bitx, com va dir el poeta, és anecdòtic. En fi, segona pausa musical de La penya del morro.
Bé, i fins aquí la segona pausa musical. Anem cap a la següent notícia.
Perquè parlem d'esport santjustenc. L'hoquei Club Sant Just ha fet una crida a tothom per omplir la bona aigua aquest dissabte. Els equips sèniors del club s'enfrontaran a dos grans rivals i demanen el suport de tota l'afició. Els partits seran contra el Club Hoquei Corbera i el Club d'hoquei Palafrugell. Andrea, què passa? Té més informació de tot això?
Doncs l'UK Club Sant Just fa una crida a tothom, afició, equips, a tothom, perquè hi vagin a la bona aigua dissabte a la tarda. A tres quarts de sis, el senyor Bet de segona catalana jugarà contra el club d'hoquei Cabrera, que actualment és segon a la classificació i que es manté imbatible aquesta temporada. Per tant, partit difícil. Després de dos quarts de vuit del vespre, el nacional catalana de l'UK Club Sant Just jugarà contra el club d'hoquei Palafrugell, un dels candidats a pujar de categoria a final de temporada. Per tant, un rival també molt dur.
I tenint en compte aquesta importància d'aquests dos partits, des del club demanen a tots els seus equips i a tota l'afició que a dissabte a la tarda vagin a la Bona Aigua per donar suport als equips sèniors, tot plegat, com dèiem, a partir de 3 quarts de 6 de la tarda. I per cert que podeu seguir l'actualitat de l'Hockey Club s'ha enjustat Twitter amb el hashtag omplim la Bona Aigua, que és un hashtag molt original. Fem crida o no? Fem crida també des de la ràdio?
Aquest dissabte, a la Bonaigua, Sant Just d'Esbert. Dos partits d'hoquei dalt del risc. A les 5.45 contra el Club Hoquei Corbera, que van segons de la categoria. I a les 2.45, 7.30, per qui no ho sàpiga, a les dades en català, contra el Club Hoquei Palafrugell.
omplim tots la bona aigua. Molt bé, molt bé. Si amb això no s'omple la bona aigua, mira. Si amb això no s'omple... Ah. I després, set del vespre, a través de llum, lectura, talla, escriptura. No s'entén, eh? És unes crides que falta vocalitzar. El que passa és que coincideixen. Coincideix un partit amb les lectures de textos. Com? No coincideix.
Què està passant? Les dos quarts de vuit. La lectura que nosaltres hem d'anar, perquè a Ràdio d'Esvern ens hem compromès en uns quants a llegir contes del tall i d'escriptura aquest dissabte a les set de la tarda a la tarda de Sant Jus. És a les escoles. Ai, és a les escoles? És a les escoles. Ai, pots fer a dir-ho, perquè jo he anat allà a l'altre meu. Ellos estaran desolats, desolats, deixats sols. Jo crec que és igual, eh? Jo no necessito públic per llegir i per fer-lo. Segur que s'hagués acabat anant a la bona aigua.
No, es posa en mig de la taula. Estic pensant una cosa i quan jo començo a pensar que el món es posi a tremolar perquè és finíssima fer la lectura a la bona aigua a la mitja part dels partits.
Aquests aplaudiments al públic espontàni els agraeixo. Sento com Artur Mas ahir en un moment dels seus pics. Jo com Oriol Junqueras, que no sabies aplaudir. No, no, no cal que t'aixequis. Bueno, discutim això, eh? O sigui, entre el primer partit i el segon partit sortim allà a la bona aigua a llegir els textos de l'Escola Escriptura d'Ateneu. O sigui, compte 1, compte 2... Però enmig de la pista, no? Sí, sí, clar, enmig de la pista... Que ens posin un cotxe o alguna cosa, perquè si no, no arribem.
La pluja, els tolls. Heu escoltat un fragment del Just a la Fusta. En fi, tenim alguna qüestió més per comentar sobre alguna cosa de Sant Just?
No, vaja, només ho podríem deixar aquí, si vols. Doncs deixem-ho aquí, només recordant que teniu més informació de les coses que passen en aquesta bonica població de Sant Just d'Esvern, amb els seus arbres, les seves bústies grogues, les seves gent passejant pel carrer Bona Vista. A les 7 del vespre, al Sant Just Notícies i ara mateix a radiodesvern.com.
Molt bé, triomfaràs. Triomfaràs dissabte. Sí, és... Interpretant. No, no, estira molt tot. Tot estira molt... Què et passa? Què ha passat? Com?
Ui, ui, ui, a més tens el micròfon obert. D'altabaix. D'altabaix a la ràdio, eh? A veure, prova un altre micròfon. Ah, no. Què ha passat? El vermell. Ui, és que... Carles, aviseu a Carles. Carles. Aviseu a Carles, teniu un problema. Tenim un problema. S'ha parat, mira. Hi ha problemes tècnics. Hi ha hagut un tall, Carles.
No, no, no, parla mal de... Aquest tampoc. Hola? No, no, no, mira. Hola, Jordi, ara sí. Ha marxat la llum del commutador, Carles. Fa estona, abans he pensat dir que el Jordi ho passa de mi i no m'està escoltant. I això tampoc. I era això. Bé, en fi, doncs era això, eh? Sí, tots els col·laboradors. Sí, tenim un drama perquè ara mateix només funciona un micròfon de l'estudi de la ràdio.
Sí, els altres quatre micròfons ara no funcionen. Ara sóc l'Andrea des d'un micro. Andrea, hauries d'anar trucant a l'equip de rugby, que havia de venir avui per ser entrevistada al programa, que no tenim prou micros per tots i que no podem fer-ho. Home, sempre es poden ajuntar, no?, aquí, com fem l'Andrea i jo. Sí. Tots els jugadors, apretadets. Dues persones, és pràctic. Sí, esteu molt moles compartint micro. Per què no ho feu cada dia, això? Bé, fins aquí l'espai amb més humor del programa, les notícies... Vens a cridar, ara. Sí, sí. No, no cal, no crideu, no crideu.
Atenció, un moment, perdona, m'informen que ara mateix s'ha arreglat el problema. A veure, Cristina parla. Hola, bona tarda. Oh!
No sé ja quants micros tinc ni per quin he de parlar. Sembles un polític fer una roda de pressa. Només agafa un. Nosaltres fem una pausa per la publicitat. Per cert, avui fan veus de la parròquia. M'ha vingut un flash. Heu utilitzat molts micros.
No, perquè està sonant l'al·leluia. Escolta, de veritat, per favor. No, però això és important, Jordi. Si no ens avanteu del que sona... Posem més atenció a la teva veu que no a la música. Mal fet, la meva veu és l'excusa perquè escolteu la música del programa. En fi, fem una... Estàs molt musical, eh, avui?
Sí, sí. Els minuts musicals. Voleu un altre minut musical? Endavant, sí, per favor. Però acceptes peticions o...? No, no, no. Ara tocarà la barbacoa, amb el ritme que portem. Ah, pots la barbacoa? Ah, no sé, digui alguna... És que no accepto peticions, ho acabo de dir. Llavors, per què ho preguntes? Bueno, perquè participi i jo dic, doncs no. Ah. Vale, doncs no. Diu sí. Serà de nivell, segur. Escolta. Què? Publicitat i cap a casa, va. Que s'ha acabat la tonteria, aquí, tu.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans.
Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Sóc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys.
Mentre ja aniria verds, saludem a la penya del morro. Bon Nadal! Bon Nadal, per cert, aquest cap de setmana hi ha el mercat de Nadal de Sant Just. Si voleu anar-hi... En pluja, eh? Unes llevantades i uns moments espectaculars. Però la gent podrà gaudir, no? Jo aniré amb paraigües.
Parades de comerços, la gent podrà comprar roba i diferents objectes. Aliments, productes de tot tipus, animals. Molt bé, aquest cap de setmana a Sant Just d'Esvern. Ara anem però cap a Oxford, on allà el Pau Marcos ens explica com es troba en la seva secció. Mama, estic bé.
Bona tarda, una setmana més des d'Osford, on m'acompanya l'Adrià Nortiz. Bona tarda, Adri. Bona tarda, Pau. I des d'on us intentem explicar una miqueta com és marxar de casa i viure a l'estranger com a periodistes a l'exili. La setmana passada vam parlar de com començar a buscar casa durant uns quants consells a partir de la nostra pròpia experiència i aquesta setmana avancem una mica més sobre el mateix tema perquè no us sorprengueu amb els que us podeu trobar, almenys a Anglaterra.
Comencem per situar-nos. Suposem que ja heu començat a contactar amb gent i teniu programada alguna visita a una casa o a algun pis. O que ja n'heu vist algun i heu de decidir-vos. Aquesta situació no serà del tot fàcil, com ja us vam comentar la setmana passada, però tampoc ha de ser difícil. Confiem que les coses us surtin bé i en un parell de dies podeu començar a veure els primers resultats. Així doncs, sou uns viatgers que esteu buscant un lloc on muntar el niu. Hi ha moltes coses a mirar quan un està buscant casa i de moltes realment no te n'adones fins que ja ho vius, que és el que realment ens ha passat a nosaltres.
Per evitar-ho, aquestes sorpreses hem de tenir en compte uns punts que realment ens ajudaran a fer la vida més fàcil. El primer punt podria ser la localització de la casa o del pis. Al contrari del que passa a Catalunya, en general, als països europeus hi ha molts barris residencials semblants als que veiem a les pel·lícules americanes. Com és lògic, n'estan situats precisament al centre de la ciutat, però és on més possibilitats hi ha de trobar casa, perquè l'oferta és més a la barra.
Normalment aquests barris donen la impressió de ser molt tranquils perquè pràcticament no hi ha botigues i us poden semblar l'opció perfecta però realment teniu en compte. Abans de decidir-vos per una casa, en un barri residencial comproveu les connexions amb el transport públic, també heu de mirar la distància que hi ha fins al centre perquè realment serà el lloc on us hi moveu.
Podeu informar-vos sobre les taxes del transport públic, quant costen els bitllets, perquè si us heu de moure així és una despesa més que caldrà afegir al lloguer. Hem de dir que l'altra opció és la bicicleta. La cultura ciclista està molt instaurada a Europa i les ciutats solen estar adaptades al mitjà.
perquè ho entengueu millor us explicarem la nostra experiència. Ara mateix estem vivint en una casa d'un barri residencial una mica lluny del centre d'Oxford per arribar i hem de caminar uns 10 minuts fins a la parada del bus i després uns 15 minuts de trajecte fins al centre. L'opció de la bicicleta la vam descartar aviat després de veure com condueix la gent d'aquí per l'esquerra. Si sabem que van al revés que condueixen com volen i que l'espai diguem-ne adaptat per anar amb bicicleta són ser d'uns 40-70 centímetres ens vam decidir pel transport públic.
A més, casa nostra està lluny del centre per anar i tornar amb bicicleta i el temps d'Anglaterra no convida precisament a ser ciclista. Hem de dir, a més, que veure com els autobusos adelantan els ciclistes ens va fer desistir definitivament. Això però no vol dir que el vostre destí no es pugui anar amb bici. Si aquí hi ha tanta gent que ho fa, tot i el que us hem explicat, és perquè es pot i sempre serà més barat que el transport públic. Una bicicleta de segona mà aquí ens pot costar unes 70 lliures.
Abans de deixar enrere el tema de la localització de la casa, hem de dir que no té per què estar lluny del centre. Potser trobeu un xollo a 5 minuts caminant de tot, però diguem-ne que no és la tònica general. Sigui com sigui, no només s'han de mirar les connexions, sinó també els serveis que tenim a prop, supermercats, bars, una escola pels nens, una església sobre els diumenges...
Fins demà!
Bé, ens oblidem de la localització i passem a altres temes. Quan algú us ensenyi una casa, possiblement ho farà ràpid, comentant-vos les quatre coses més importants i el preu. Consell, fareu atenció a tot el que veieu i no us deixeu impressionar per la primera habitació que us ofereixi. Mireu que la casa tingui les màximes facilitats possibles, sobretot a la cuina. Nevera rentadora, secadora si és possible, una vaixella més o menys acceptable, un lloc on estendre la roba, com es pot cuinar, si hi ha microones, quals lavabos i dutxes hi haurà al matí.
Potser us sembla una tonteria al principi, perquè el que voleu és realment trobar un lloc, però us ho diem seriosament, pareu atenció. No direm que nosaltres no ens vam fixar en res quan vam decidir-nos per la casa on vivim, però sí que podríem haver mirat més coses. El bàsic ho teníem, però després vam trobar a faltar certs estris de cuina, un lloc més o menys acceptable on es tindrà la roba, alguna cosa amb la que planxar les camises, res que no es pogués solucionar per sort.
Un altre tema és l'espai amb el que compta la casa. L'habitació que llogareu hi ha de cabra vosaltres, però també les vostres coses, perquè suposem que portareu una maleta força gran. Amb un llit no en tindreu prou, així que mireu bé que la casa estigui equipada. Un armari és bàsic i més si teniu una calaixera, una taula, una cadira, penjadors, doncs us podeu sentir realment afortunats. Nosaltres hem tingut la sort de poder demanar a l'agència que ens lloga la casa els mobles que ens faltaven sense haver de pagar revés.
Bé, quan ja hem mirat el més bàsic, potser ja ens podem decidir per la casa definitiva. Tenir en compte tot el que us hem dit no vol dir que us hagueu d'instal·lar al lloc perfecte, perquè hi ha coses que descobrireu un cop ja visqueu a la vostra nova casa. El primer que veureu serà com és la convivència amb els vostres companys de pis. Si teniu un espai comú a estar, poden ser la vostra nova família. Per contra...
Us pot passar com a nosaltres. El llogater de la casa va decidir amablement convertir l'espai del menjador en habitació. Això vol dir que cada un fa la vida a la seva habitació, perquè són força grans i amb prou feines si ens trobem a la cuina. Quan vam arribar teníem la il·lusió de practicar anglès amb els companys de pis, però s'ha quedat amb això, amb una il·lusió.
Encara que no els veieu, el que sí que descobrireu fàcilment és com de nets són els vostres nous companys. La cuina i el lavabo sí que seran espais comuns, però normalment a ningú li agrada gaire netejar. Així que us podeu trobar amb algun problema. Si no suporteu la situació, teniu tres opcions. La diplomàtica, intentar parlar amb els vostres companys. La sacrificada, dedicar-vos vosaltres a netejar. O la radical, que és buscar-vos un altre lloc. Aquestes solucions també es poden aplicar al tema de les despeses comunes que...
des del paper del vàter, el sabó, el rentavaixelles i banda de la mà. En el nostre cas, sembla que ens toca a nosaltres ocupar-nos d'aquests temes. Doncs sí, ens toca a nosaltres i el problema, però, és amb els temes que no podeu controlar o com a mínim no podeu controlar des del principi, com per exemple...
les escombraries. A cada país tenen una política de recollida diferent i nosaltres no tenim ni idea de quina és la d'Oxford. Així que anem omplint els covells d'escombraries esperant que algú es digni a llançar-les. A més, també hem tingut una situació similar amb el gas. Resulta que aquí funciona amb una espècie de tarja de prepagament, com un mòbil que va amb el comptador. Quan s'acaba el saldo,
et quedes sense gas, sense dutxa calenta, sense poder cuinar, sense calefacció, és a dir, una delícia. A més, com que no sabem com funciona, també ens hem hagut d'esperar que un dels nostres amables companys de pis ens decidís a recollir els diners i recarregar la tarja. En aquest punt us hem de recordar que tingueu en compte el tema de les factures a l'hora de buscar casa. No és el mateix si estan incloses en el preu final que si s'han de pagar part, així que no us enganyin.
I per acabar, una darrera cosa que hem pogut descobrir és la fauna d'Anglaterra. Quan s'ajunten factors com un país de clima molt humit, cases amb jardí i fred a fora, tota classe d'insectes decideixen que les cases són un bon lloc on viure. Teniu dues opcions, o intentar eliminar-los o conviure amb ells intentant que apaguin el lloguer.
Tanquem així el tema de la casa. Esperem que els consells us vagin bé a l'hora de fer la vostra recerca. Potser fins i tot els podeu fer servir si us preteneu canviar de pis a Catalunya, qui sap. Aquesta setmana ho deixem aquí i anem a aprofitar que tenim gas per fer-nos un bon sopar. I tot i el que hem dit, no us preocupeu perquè mama, estic bé. Mama, estic bé. Fins la setmana que ve.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. Hi esperem. Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro.
disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Camí cap a tres quarts de sis de la tarda, prenem una mica de consciència cada setmana en aquest espai. Vas entrant en la paraula, vas entrant. Poc a poc, poc a poc, vaig fent de la secta, de ciències. Faig broma, ja sabeu que cada setmana... Porta't bé l'escoma del micròfon, Montse, perquè si no et queda aquí penjant. Bona tarda, Montse Ferraz. Bona tarda.
No em senties amb això que no sé com ho dius diferent? L'escuma. L'escuma del micròfon. Em pensava que era un nom més... La carxofa. La carxofa, potser. En fi, com cada setmana ja saben els nostres oients que dediquem una estona a pensar amb nosaltres mateixos... A sentir-nos.
sentir-nos també cada setmana amb la Montse Ferraz de l'Espai Essència d'aquí de Sant Just, compartim una estona per parlar justament de tot això. I avui ens portes una convidada. Sí, avui vinc amb una convidada que ja va venir a la ràdio un dia perquè va col·laborar amb l'Ajuntament amb el Més per la Salut fent una xerradeta. Ella és la Caroline Copsteig i té cosetes per explicar. Caroline, bona tarda.
Hola, bona tarda. Si t'apropes una mica el micròfon... Té cosetes per explicar. Sense veu les explicarà una mica més flusses. Ja he comentat que està una mica fònica, però no et pateixis, no et preocupis, perquè ja t'escoltarem igual. Ho farà amb una veu més íntima. Avui parlarem del focusing. El focusing és un procés d'autoconsciència
de sanació emocional corporalment orientat. Es basa en prestar atenció al propi cos i aprofitar la seva saviesa fent-nos conscients de qualsevol vivència, deixant que el propi cos ens guiï. Anem per parts. A veure, Carolina, què és això d'escoltar el cos?
Per començar, és escoltar el cos més profund, no és el cos en el sentit d'esquelet i músculs, sinó és a partir de les sensacions que nosaltres tenim en el cos. I tot això es fa mitjançant l'experiencing, que és experimentar, experienciar el que jo estic sentint.
O sigui, a través de l'experiència vital, de les coses que et van passant a la vida. I a partir de les sensacions que tu tens a la teva vida, no? Podem posar un exemple concret? Per exemple, si tu te n'adones que t'agafa mal de cap. Cada vegada... És així o no? No, no, si no, no. Jo et pregunto, eh? Per això t'hem convidat. Explica'ns una mica per quan tinguem, llavors. Perquè ja veig que em poses cara que no és això.
més que mal de cap és un procés de sis passos i aquests sis passos és un procediment que es va dissenyar perquè la gent pogués escoltar què és el que està dient el seu cos el cos mai menteix els missatges que ens dona el cos sempre són certs la qüestió és saber escoltar aquestes sensacions i veure què és el que ens volen dir hi ha molta gent que té molt a veure amb la salut també
És a dir, si ens posem malalts o no te'n asseurem amb això? Sí, perquè estic jo afònica avui, per exemple. Tu saps per què estàs afònica? Jo sé perfectament per què estic afònica, sí. I per tant, podem dir que totes les coses que ens passen de malalties té alguna cosa per a nosaltres i amb la nostra vida? Això pot ser una mica dur, depèn de qui ho diguis i qui ho expliquis.
Potser en una tertúlia com aquesta és una cosa molt potent de dir, però sí que es pot dir que el cos reacciona de manera segons el que ens passa. D'on ve el Focusing? Quan es va inventar tot això?
Va ser als anys 60, als Estats Units, amb Eugene Genling, que és un psicoterapeuta, filòsof americà, i ahir es va adonar com els seus clients, uns milloraven molt a la teràpia i uns altres no milloraven. Llavors, en moltes, moltes grabacions va veure que la qüestió que passava és que uns escoltaven el seu cos i actuaven en conseqüència amb el que sentia el seu cos i els altres no ho feien.
és a dir, té molta importància per tant, el fet d'escoltar-se totalment però fins a quin punt pot arribar a tenir importància el fet que una persona a si mateixa no s'escolti per mi et canvia totalment la teva vida la vius d'una manera conscient o no la vius d'una manera conscient tornem a anar a la consciència tornem a anar a l'autoobservació sempre donem voltes allà mateix de fet, quan una persona arriba a la consciència
És també moltes vegades com se li cau la vena, no?, una mica dels ulls, aquest funcionament que han anat tenint durant els últims anys. No sé si esteu d'acord amb això. Bon. Ui, sembla que no molt, eh?, perquè hi ha hagut un silenci aquí una mica... No... De la manera potser sí, no? Sí, que li cau la vena. Bueno, d'alguna manera són petits moments de claretat, no? Petits moments de claretat li cau la vena, no?
Li cau la vena dels ulls. En tot cas, n'hi cau una de vena, però potser darrere encara n'hi ha una altra. Hi ha moltes capes. Cada vegada la cortina és més fineta i es va fent més transparent la vena.
Avui estem parlant amb la Caroline Capstech, justament del focusing. Has comentat abans que hi havia sis passos. Sí. Com són aquests passos? No podem aprofundir en tots avui pel tema del temps, però sí que ens agradaria que ens expliquessis una mica, si pot ser, una mica per sobre, en què consisteixen aquests diferents passos.
D'acord. Més que els passos, jo et proposo, anem a fer un focusing, anem a fer un focusing així... Fem-ho, fem-ho. Casolà, no? Però així s'entenem, no?, què són els passos. Us en recordeu un dia que miràvem també, allò, escoltàvem les flors i amb algun exercici que vam fer, vam dir, ai, sentim el cos igual abans que després d'aquest exercici de respiració? Sí, me'n recordo. Us en recordeu? Sí. Ah, podem fer una cosa semblant, no? Per qui anirà? Molt bé, doncs, Carol, l'any tot teu.
Al començament, el primer que hem de fer és parar i adonar-nos que estem parant, potser unes respiracions profundes, entrar l'aire pel nas i traiem l'aire per la boca. I per fer-ho curtet us proposo que, per exemple, penseu en aquell petó que tant us va agradar que us donés. Mhm.
Què passa dins del vostre cos quan porteu aquí aquest petó? Potser som passibulletes a la panxa... Es rebia una mica, no?, en certa manera. A mi m'ha vingut una nostàlgia. Com és aquesta nostàlgia? Corporalment, com diries que el cos t'està dient que em sento nostàlgica? A mi és una nostàlgia dolça.
jo m'he relaxat una mica corporalment m'he com alleujat i he notat les papallones les papallones doncs això és la sensació sentida això és el que es busca en el focusing una vegada hem enfocat en alguna cosa enfoquem per exemple en les teves papallones i com són aquestes papallones com ens fan sentir i deixem que creixin tot el que vulguin créixer
fan una mica com de nerviosisme, però pel fet, no?, del primer petó i de més, però alhora t'omplen. Ah, t'omplen. A tu t'omplen. Sí, però com continuïn creixent, m'omplien tot. Sí, que meravellós, no?, que una sensació tan agradable et pugui omplir tant.
Llavors el proper és donar-li significat a aquestes papallones, no? Quina emoció tenen aquestes papallones? Com et fan sentir? Alegria, perquè només notar-les he somrigut, i m'he adonat, però a banda de notar els nervis també, sobretot ha estat el somriure. Llavors fixa't que meravellós, no? Significar aquestes papallones.
llavors s'encora aquesta sensació dins del teu cos i això és un focus positiu llavors es pots aprofitar quan durant tot el teu dia les teves rutines, un moment d'estrès connectes amb aquesta sensació d'aquestes papallones que em fan sentir tan alegre i només pensant tu pots arribar a connectar d'aquesta manera?
Portant-ho, portant-ho al teu cos. Què has fet? No has fet res més que recordar-ho, portar-ho a la memòria i escoltar el cos. No has fet res més. Ho portes, no? Quan ho utilitzem, per exemple, a teràpies, utilitzo la frase... És com què? Com és aquesta sensació? Llavors, potser no ho portes tant a una paraula, sinó que a una sensació, una imatge, les papillones...
i això és el focusing i és a partir de poder tenir aquestes sensacions agradables doncs puc anar canviant i llavors busquem el body shift el canvi corporal que ens porta aquest somriure que t'ha canviat la cara és veritat Cristina no ho sé però jo estic molt relaxada ja et veig jo molt
Molt bé. I en el Jordi algú li deu haver passat perquè he quedat callat allà en un racó. Deu estar immers en els seus records. Jo he considerat amb el petó que va venir després i m'he quedat allà. El focusing, com diem, és això, estar en contacte justament amb les emocions de cadascú, els sentiments, les sensacions, des d'una sensació corporalment sentida, com ara la Cristina,
De totes formes, és important tenir paciència. Ara hem vist aquest exercici que ha fet la Cristina. Aquí no tenim temps, ni tampoc és el lloc adequat per fer-ho aquí a la ràdio, però també s'ha de tenir paciència amb un mateix, fins i tot. Clar que sí. I sobretot paciència amb el que, si no em ve aquella sensació,
Molta gent quan comença amb el focusing diu que no he sentit res, però és perfecte. També el no sentir res està bé. El focusing és molt simpàtic en aquest sentit. Només una cosa, sí que és el lloc de fer-ho a la ràdio. Es pot fer a qualsevol lloc, inclús a la gent que fem molt de focusing, ho fem sempre. Quan hem de prendre una decisió, enfoco en mi, com ho sento.
Me'n vull anar de vacances a la platja o a la muntanya? Algo tan simple com això. Doncs mira, quan penso platja, em ve això. I el fet que potser en un primer moment no et vingui aquesta sensació, és possible que ho deixis córrer durant una estona i més endavant tornis a fer-ho i llavors sí que et vingui?
Sobretot tu pensa que si mai has escoltat el teu cos, el teu cos s'ha acostumat a no manifestar-se. Llavors són aquells mals de caps que tens interns que dius, ostres, sí, perquè vas acumulant això. I justament ara parlem de mals de caps, hi ha hagut un moment que has dit que en aquest cas era com un focus impositiu. Pot ser que n'hi hagi un focus negatiu? És a dir, que tinguis una sensació negativa?
una sensació no agradable i llavors la qüestió és aquesta sensació no agradable transformar-la i donar-li a l'espai però com la transformes? amb el que estàvem dient abans de la paciència també és no jutjar el que et ve aquella cosa, aquell nus a la gola quan volem dir alguna cosa i no ens atrevim i tenim un nus a la gola això no és agradable però s'ha d'escoltar aquell nus també
Té a veure amb el fet de viure l'experiència, no? Exacte. Estàs explicant i no tallar-nos, també que vagi tot una mica fluint amb el que vas sentint. En fi, a mi també m'agradaria preguntar-te en quins campos es pot aplicar el focusing.
Bé, el diumenge a essència vam fer focusing amb nens, que els nens són molt, molt agraïts, els nens estan molt en contacte amb el seu cos, molt més que els adults, no? I vam fer un exercici preciós, una dinàmica que era de...
de mirar el temps de dins nostre, dels nens, no? I hi havia nens que deien que estava nevant dins seu, un altre que estava plovent, un altre que feia un sol. Que bo, que bo. Els hi passa una interna màgica i és una cosa... Però és que això, és que als nens és increïble, eh? Desperten la imaginació que als adults a vegades ens falta, ens falta moltes vegades.
Però tampoc és una qüestió d'imaginació, en aquest cas. Ells fan servir la imaginació per explicar les seves sensacions. De fet, no s'ho estan imaginant, ho estan sentint, i ells fan servir el vocabulari que coneixen més. Estan molt connectats els nens. Per exemple, com a doula, que acompanyen les mares en la seva maternitat, també es pot fer el focusing, el que està sentint en aquells moments...
Quan tenen por, per exemple, les mames, deixa't sentir com és aquesta por. Clar que tens por. Estàs a punt de parir la cosa més meravellosa del món. Clar que sí. Com és aquesta por? Mira, no em deixes respirar. Què necessites per poder respirar? Ai...
És important realment no frenar el nostre cos, no? És important no posar-nos barreres a nosaltres mateixos, que tot flueixi, que no ens quedem a dins coses, no? Durant tants anys i tantes experiències i que es netegi aquesta brutícia, entre cometes. Exacte.
Bé, avui amb la Caroline Capsteig, parlant justament del Focusing, en fi, no sé si algú vol afegir alguna cosa més. Cristina, t'has quedat amb ganes de més? Jo quan he dit abans que no es podia fer a la ràdio, no dic que no es pugui fer, dic que per temps, eh? Per temps. Ah, per temps. Per temps, no és un bon lloc avui, però vaja, perquè no tenim prou temps per fer una sessió, perquè clar, imagino que les sessions són llargues, no? Són de...
Una sessió només de focusing són 20 minuts. El cos acaba suant, és esgotador escutar el cos i llavors més de 20 minuts no solen ser. Però també en un període més curt de temps podríem fer el focusing. De fet, jo crec que m'he focalitzat en mi mateixa bastant ràpid i m'he sorprès perquè no pensava que seria tan fàcil, no?
L'amunt s'ho sap, que sempre crec que són molt complicades aquestes coses, i de fet això, a casa nostra, en períodes curts de temps, també podem anar, no?, practicant-lo mica en mica per intentar millorar. Quan arribem a casa esgotats i diem, és que no sé què em passa, però simplement és respirar què em passa. Estic cansat. Ah, doncs, d'acord, clar que estàs cansat.
És una mica acceptar i ser conscient, no? Acabem sempre amb la Montse, però és que és així, no? Acceptar una mica, escoltar-te a tu, saber el que et passa, també el fet de saber-ho jo crec que et relaxa una mica, llavors ser conscient del moment i ja està, i viure. Sense jutjar-lo.
Caroline, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa i, a més a més, avui, que sabem que estàs a Fònica, o sigui, que t'agraïm molt l'esforç que has fet per venir a la ràdio. Moltes gràcies. I la setmana que ve, Montse, continuarem amb una mica més d'aquesta consciència. M'agrada molt això, anem fent voltes sobre els mateixos temes. I llavors hi ha alguns camins que ens ajuden més, com, per exemple, avui la Cristina, que potser l'ha ajudat més el Focusing, que no altres...
camins que hem obert aquí i també es tracta una mica de saber què és el que ens pot ajudar més a nosaltres mateixos. Però la Cristina està molt més receptiva ara ja que els primers dies. Els primers dies està ara com, ai, això, com més curiosa i ara està amb una altra actitud una mica més receptiva. A un altre nivell. Moltes gràcies. Fins la setmana que vagi bé. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Bona tarda, són les 6.
I aquesta hora fem primer un cop d'ull a l'estat del trànsit.
Un tram de lentitud a la P23 es pluga a sentit Barcelona i un quilòmetre de trànsit molt lent a la C58 a Montcada en sentit sud i encara hi ha mig quilòmetre de cues a la P7 a l'Aldea en els dos sentits.
El Parlament aprova amb l'abstenció del PP i Ciutadans la llei que permetrà a la Generalitat cobrar 25 cèntims al mes a les operadores per cada connexió d'internet, una taxa que vol compensar les pèrdues de l'audiovisual per la pirateria. Es cobrarà a partir del mes de març amb efectes retroactius a 1 de gener del 2015.
Oriol. Artur Mas i Oriol Junqueras disposats a dialogar després que el president va proposar ahir en el seu full de ruta configurar una llista única de país per aconseguir la independència. Iniciativa admet que està lluny de la proposta del president Mas i la CUP es mostra crítica però disposada a analitzar-la.
El jutge Pablo Ruz, que instrueix el cas Gurtal, proposa fer seure al banc dels acusats la ministra de Sanitat, Anna Mato. Considera que es va beneficiar dels negocis suposadament delictius del seu marit en la trama. No la imputa en el cas perquè considera que això no suposa una responsabilitat penal. Ruz, en canvi, arxiva la causa contra l'exministre Ángela Cebes.
El pare romà, líder del clan del Romanones, declara aquesta hora davant un jutjat de Granada en relació amb els suposats casos d'abusos sexuals a menors. Els altres tres detinguts, dos sacerdots i un professor de religió, ja han declarat i continuen els calabossos incomunicats. El jutge ha de decidir si els envia a la presó o els deixa en llibertat.
El pla d'inversions de Juncker, amb el qual el president de la Comissió Europea pretén mobilitzar 300.000 milions, ha rebut el suport del major part dels grups de l'Eurocambra. Avui, Juncker ha presentat la seva proposta al Parlament Europeu. Les protestes per l'absolució d'un policia blanc que va matar Michael Brown, un jove afroamericà desarmat a Ferguson, als Estats Units, escamben a 170 ciutats més. A Ferguson, la policia ha detingut 44 persones.
I continua ocupada per una trentena de membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca l'oficina del Banc Sabadell de la Rambla de Catalunya de Barcelona. S'ha arribat a un acord per trobar una sortida de mínims per les set famílies que tenen deute pendents amb el Banc Mare Nostrum absorbit pel Banc Sabadell.
Catalunya Informació. Avui a la Champions juga el Real Madrid al camp del Basilea i l'Atlètic de Madrid rebrà l'Olimpiakos. Els dos equips madrilenys són primers als seus grups. Ahir victòria del Barça al camp de l'Apoel amb hat-trick de Leo Messi, màxim golejador a la competició i el primer gol de Luis Suárez com a blaugrana. El Barça jugarà amb el PSG, 7 primers de grup.
El Barça porta al jutge tota la documentació de l'acord amb Sogecable firmat l'any 2011. El club no inclou com a base del recurs per la sentència de l'acció de responsabilitat. Aquest punt va ser clau perquè el jutge de primera instància desestimés l'acció de responsabilitat contra Joan Laporta i els seus exdirectius.
I en bàsquet, el president de la Bruixa d'Or Manresa, Josep Vives, deixa la presidència del club al final de la temporada després de 13 anys. Avui serà el Catalunya Vespresports a partir de les 8 a la sintonia de Catalunya Ràdio, mentre que el Barça de bàsquet amplia contracte al lesionat Marcus Ericsson fins a final de la temporada 2017-2018.
Els ruixats van a menys, demà al matí descansen, a la tarda s'ennubolarà ràpidament i a la nit arribaran pluges abundants. Entre divendres i diumenges, setança una llevantada amb temporal de mar, pluja i neu per sobre dels 2.000 metres. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. El pressupost de 2015 comptarà amb ajudes per a l'emancipació dels joves i nous plans d'ocupació. L'equip de govern tanca aquests dies el pressupost per l'any que ve a Sant Just, que experimentarà un augment de les partides d'ocupació, serveis socials i inversions.
De fet, la partida d'ocupació es duplica i passarà de 70.000 euros aquest 2014 a 140.000. Pel que fa als plans d'ocupació, l'equip de govern retén fer contractacions a través de l'Ajuntament i d'entitats del tercer sector. Ara el govern està buscant empreses que vulguin sumar-se a aquesta iniciativa. I l'any que ve, d'altra banda, l'Ajuntament tiraran davant unes ajudes per facilitar l'emancipació dels joves fins a 35 anys, sobretot els que decideixin compartir pis.
Més coses. La secció local del PSC Iniciativa i Junts per Sant Just presentaran dues mocions al ple del mes de novembre. Un dels textos és per garantir i protegir els drets humans i béns comuns i l'altre és per defensar les polítiques de lluita contra la violència vers les dones. El ple demà també tractarà qüestions vinculades amb tarifes i preus públics a la bona aigua. També es preveu modificar el reglament de funcionament intern del complex, el de l'ús de les pistes poliesportives municipals, entre d'altres...
I un altre punt serà ratificar el conveni de col·laboració entre Sant Just i Sant Feliu per millorar i mantenir els espais públics de la plaça Iulia Quieta al Març Lluí. El ple tindrà lloc demà dijous a les 7 de la tardà a la sala de sessions de l'Ajuntament.
I acabem recordant-vos que aquesta setmana es posa al punt final el projecte Custòdia 2013-2014. L'han tirat endavant des de l'espai de lliure creació Carme Malaret durant deu mesos. Durant aquest període, deu persones anomenats angels custodis han acollit els seus espais particulars, deu obres inèdites fetes per deu artistes diferents i ara s'exposaran a l'espai de lliure creació. A banda de veure totes les peces, també es podrà veure el material gràfic que ha generat el projecte Custòdia i s'anunciarà als artistes i custodis que participaran de la propera edició.
El projecte es presenta demà a l'espai de lliure creació en forma de mostra express. Per tant, només es podrà veure fins diumenge a l'espai del carrer Bonavista 105. La inauguració tindrà lloc demà a dos quarts de vuit del vespre. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a les set. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesverm.com, i també a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé. Bona tarda.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la Freqüència Modulada.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
6 i 11 de la tarda, benvingut a la segona hora de la Penya del Morró. D'aquí una estona connectarem amb el casal de joves de Sant Just. Ens atendrà en principi, dic en principi perquè no sé mai què ens atendrà al final, eh? Sergi Arrada per explicar-nos quines activitats tenen preparades per als propers dies. A més a més, també tindrem el programa el David Avila, que ens farà un petit tast...
de com va anar el seu pas per la Gala dels Ondes que es va fer ahir al Liceu de Barcelona i també d'aquí uns moments tindrem l'Albert Capapell a l'Educació Canina. Però abans de tot això, Cristina, anem cap al trending topic de la segona hora.
perquè avui també ha sigut el més comentat de Twitter, Anna Mato, perquè el jutge Ruth vol jutjar aquesta ministra per haver-se lucrat dels presumptes delictes del seu ex-marit. Sí, tot i no estar imputada el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruth vol fer feure el banc dels acusats de la ministra de Sanitat. Ruth considera que Anna Mato no va cometre un delicte explícit, però sí que es va beneficiar econòmicament amb els delictes presumptament comesos pel seu ex-marit i exalcalde de Pozole, Jesús Sepúlveda,
a la trama Úrdel, on recordem que entre els anys 2000-2004 en principi va rebre fins a 50.000 euros en viatges que suposadament van gaudir també la seva exdona, Anamato, i la seva família. Hi ha algú que hagi estat desimputat? Sí, a diferència en aquest cas d'Anamato, que tot i no està imputada, volen que se seguien al banc dels acusats, el jutge ha decidit alliberar les responsabilitats a l'exsecretari general del PP, Ángel Aceves, perquè considera que no s'ha provat que coneixés les activitats de la trama.
A més a més, cal destacar que demà el ple del Congrés dels Diputats es celebrarà una sessió dedicada específicament a la corrupció. Molt bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Georgia Pop diu, si no fas bé el teu treball t'acomiaden, no? Llavors què fa Anna Mato encara com a ministre al Govern de l'Estat?
Sí, un altre comentari ens el fa el Jorge que la diu Com podia pensar Anna Mato que el diner procedent d'una trama corrupta fos negre? I Miguel Cain que diu Anna Mato ens ha robat amb el postre per postres diners ha comprat confeti i el confeti és inofensiu. Deixeu-la en pau, pobreta. En fi, gràcies Cristina. De res. Anem cap a la secció canina. Que rima.
I allà hi tenim l'Albert Capapell, que està al telèfon. Albert, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Albert. Avui diu que ens vols plantejar una secció una mica diferent, no?
Sí, una mica més alternativa, diguéssim. Ah, molt bé, ens agradava molt. Vols parlar sobre la intervenció humana en les diverses situacions socials dels gossos? Per cert, us recordo també, estimats oients i estimades, si voleu enviar un mail a la penya del... Ai, un mail, voleu contactar amb l'Albert o amb la Roser, els nostres educadors canins del programa, només cal que ens escriviu un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com
i nosaltres passarem al vostre dubte que tingueu del referent al vostre gos o la vostra gossa, a l'Albert o a la Roser. Dit això, avui deies que dèiem que volies parlar sobre la intervenció dels humans en les diverses situacions socials dels gossos, no? És a dir, com intervenim nosaltres directament en el comportament dels nostres gossos? Sí, com alterem moltes vegades, sense donar-nos compte o donar-nos compte del que estem fent, com alterem una situació social de gossos, del que és...
és freqüent que en una situació de passeig
al carrer o perquè els gossos estiguin sense corretge és freqüent és normal també que hi hagi molts propietaris que el seu gos intervinguin en la seva actitud o vagin, no sé si veuen que hi ha una baralla o el que sigui a separar els gossos o veuen que ve un gos cap a ell i per exemple pel que sigui amb la corretge se l'emporten en fi, tot això són actituds que interfereixen directament amb l'actitud inicial del gos
Exacte, i que d'alguna manera segurament marquin les properes situacions similars que ens trobem més endavant. Llavors, la resposta a moltes d'aquestes preguntes, ja d'entrada, la resposta generalitzada seria la primera situació sempre és no intervenir. Quan es tracta de situacions entre gossos, bé sigui una trobada que quan anem amb el gos de la corretja i ens trobem amb la vorera, el millor, el ideal sempre és intervenir el mínim, d'alguna manera. I si no, podem explicar que no intervenguem. Nosaltres
No fiquem la mà. Perfecte.
Però és molt complicat, i això, Albert, és a dir, jo et posaré un exemple ara d'alguna cosa que m'ha passat, i és que tu vas passejant amb el teu gos, i si el gos comença a tirar cap a la carretera, jo ho sento, però és que jo li tiro de la corretja. No puc deixar-li fer pel seu compte per si a un cas li passa alguna cosa. En aquest cas... No, però per la carretera no estaríem parlant d'una situació social de gossos, perquè si plantejo una situació... No, no, però... Si estigues tirant per creuar cap a l'altre gos... Sí, és això. Clar, si no, no tira cap a la carretera, però...
No, però la primera alternativa que ens hauríem de plantejar és quina necessitat té el gos de realment creuar la carretera sense mirar per a aquell gos. Si realment ho fa sempre, per exemple, si ho fa amb una necessitat extrema, perquè moltes vegades demanen permís, i el que jo comento és que demanen permís segons la seva experiència. Si se li escolten quan ja estan cridant, quan ho diuen en veu molt alta, per entendre's,
s'acostumaran a dir-ho així, i segurament sigui un hàbit més del seu dia a dia, demanar les coses en veu alta. Però si a poc a poc li anem ensenyant, que poden ser molt subtils també nosaltres, perquè podem estar més atents, tot això canvia molt, canvia molt de cara a situacions, tant en aquest nivell social amb corretja, inclús quan estan sense corretja, hi ha comunicació molt, com t'ho diria, molt enriquidona per la relació, perquè és una situació que realment són situacions amb molta confiança en què el gos ens demana opinió, o ens demana una referència.
Clar, en aquest cas sí que seria l'ideal que et preguntés el gos i tu llavors t'unessis permís o no per creuar en aquest cas la carretera per anar cap a l'altra. Jo crec que això ho fan sempre, Cristina. El problema és que com... No ho entenem nosaltres. No ho veiem. Entenen que... O bé molts entenen que d'entrada és inviable parlar amb la persona i llavors tendeixen que quan decidien fer alguna cosa ho fan i si poden executar-ho ho executen i si no fins on puguin. Però no tenen en compte l'opinió de la persona que va darrere ni el criteri.
Llavors, el primer pas és aquest, és establir un vincle en aquell passeig o en aquella zona, en aquella situació que ens permeti que el gos, abans de prendre una decisió, ens ho comuniqui. O ve girant-se, o ve canviant una miqueta l'orientació del cos, o ve mirant i fixant la mirada durant una estona. Hi ha diferents senyals que, si estem una miqueta de tensa quan estem passejant amb el nostre gos, les fan sempre, però no les fan de manera voluntària, de manera conscient, les fan de manera natural.
Llavors, si tot això nosaltres ho anem agafant amb previsió, podem arribar a prevenir situacions molt tenses, molt d'estiraments de la corretja.
Per tant, en aquest cas, totes aquelles persones que sovint, jo alguna vegada que altra he escoltat a gent que diu no, no, és que a mi el gos passa de tot, o tal. Seria qüestió de centrar una mica més la mirada per tal d'aconseguir no intervenir en aquest tipus de situacions entre gossos, si el gos vol creuar o... Deja fer, no? El primer que jo, moltes vegades parlem del respecte, quan parlem de les nostres relacions amb l'entorn i amb els gossos,
I el primer pas, abans de respectar, sempre és l'observació. No pots respectar alguna cosa que no has observat prèviament. Llavors, sempre ens hem de permetre un temps d'observació. I si el nostre gos, per exemple, té reactivitat amb altres gossos pel carrer, reactivitat podríem entendre que des que tira molt de la corretja fins que borda o intenta anar cap a ells de manera més estrambòtica. Si té aquest tipus de reactivitat...
probablement hàgim de prendre mesures però en el sentit contrari, allunyar-nos primer, prèviament, d'aquell estímul que li preocupa i prendre'ns un temps que pot ser molt cur o pot ser més llarg, depèn de la situació, en què iniciem un diàleg. De fet, anem a comentar l'última entrada que ha publicat la Rosa en el seu blog, la segona entrada ara del viatge de la ganja, parla precisament una miqueta per sobre del tema d'aquest temps
que quan de cara a establir una relació o a arreglar una relació amb el teu gos, si té un problema a nivell social, segurament hagis d'estar aïllat a nivell social.
per entendre'ns, perquè aquell gos pugui observar el món que li preocupa amb certa distància. De fet, Albert, em sembla que avui, a més a més, t'has preparat com una mena de conte, no? Estaria bé que, com vulguis, ens faria molta il·lusió que ens expliquessis, perquè t'has mirat d'escoltar-te. Mira, primer de tot... M'agradaria seguir-vos a vosaltres, l'oportunitat, perquè és una cosa que a mi també fa molta il·lusió. Ah, sí, home...
I, segon, també m'agradaria citar a la font, perquè tampoc és una cosa que ni jo m'hagi inventat ni hagi creat, sinó que l'extrem d'un llibre que m'he llegit recentment, que és un gran llibre, i és un llibre que es diu Montanyes com a Isles, no sé si és per en català. És un llibre molt xulo. De qui és? La història parla, ens hauríem d'ubicar una miqueta a principis del segle XX als Estats Units, una miqueta aquella època estranya,
de gànsters i una miqueta de tot aquell rotllo, ens ubiquem a la plaça d'un poblet molt petit, on estan fent una xerrada un polític, i hi ha dos indis que estan allà, dos indis americans, un que és molt gran, que és al voltant de 70 anys, i el seu nen petit de 6 anys. Entre les persones que estan escoltant el polític que fa el mític allà a la plaça, hi ha un senyor ben vestit que porta una vedella petita. Llavors el nen de 6 anys, indi, s'apropa a la vedella,
i la vedella li llepa una miqueta la mà i li fa una miqueta de carinyo i, total, que l'home es gira i veu el nen jugant i li diu, mira, sembla que t'està agafant carinyo aquesta vedella, jo crec que te l'hauries d'endur. Te la puc vendre. I el nen diu, ostres, és que no tinc més que 50 centaus, que és molt poc. I l'altre diu, bueno, és que, mira, em sembla que te l'he de vendre perquè, tot i que val molt més del que és, l'animal t'ha agafat carinyo i s'hauria d'estar amb tu. Dóna'm aquests 50 centaus i te l'emportes. Molt bé, van fer el tracte, se l'emportar...
I quan van tornar amb el seu avi cap al poble d'Indy, la vedella va morir. Anava molt malalta, estava molt malament i va morir pel camí. I el noi es va posar a plorar. No només perquè havia perdut la vedella, sinó perquè havia perdut dels 50 centavs que li havien costat molt d'aconseguir anar a reunir. I estava preparant per un regal per la seva àvia, a més. Llavors el seu avi va observar l'animal i quan el va obrir va veure que el fetge estava molt malament, que tampoc podien alimentar-se d'aquella carn.
i el nen encara va patir més, perquè va dir, ostres, a més, de perdre calés, he perdut un animal i tampoc el podem aprofitar. Total, que quan es va girar i va veure el seu avi, que tenia una cara que tots hem vist alguna vegada en els nostres adults, que és la de jo ja ho sabia, se li va quedar així mirant i va dir, però i tu, i abans d'acabar la frase el seu avi va dir, jo ho sabia i ho havia vist, però no podia, tampoc intervenir en aquella situació. Si jo hagués intervingut per dir-te que aquell animal estava malalt,
no hauries, potser t'hauries quedat amb les ganes de viure una experiència i una oportunitat única, una vedella per 50 centaus en realitat és una oportunitat única. Si jo hagués dit que endavant, que la compressis, m'hagués tirat la culpa a mi ara. Llavors he decidit no intervenir i tu mateix trauràs un aprenentatge propi. Aquell nen va prendre una decisió que a priori podria ser molt suculenta,
Bé, potser t'alegria de replantejar d'alguna altra manera. Però l'adult, que era l'acompanyant, que estava veient tota la situació, no intervenint, va fer que aquell nen es portés la lliçó cap a casa. Escolta, quin conte més bonic, no?
Bueno, té una bona història, que té una bona moralina. Sí, sí, exacte, té una bona moralina, que en aquest cas és deixar fer, una mica, deixar fer, i també hi ha una altra lectura aquí que és... Permet dels errors. Exacte, que també... Sí, perquè dels errors s'aprèn. Viure la vida, deixar viure la vida, no?, també, perquè la gent ha d'experimentar per ella mateixa, perquè per molt que t'expliquin les experiències, fins que no ho vius i ho sents amb pròpia carn, doncs no pots...
Moltes vegades la funció de la persona que està al costat, en aquest cas del nen, és la de permetre, primer observar, veure que allò no és un perill mortal per al nen, i un cop analitzada la situació, permetre que aquell nen s'equivoqui i aprengui del seu propi error. I tot això ho podríem trasllar també una mica cap als gossos, no?, en aquest cas? Completament, completament. Hem de permetre que els nostres gossos tinguin petits errors i cometin petits errors, o grans errors que no comportin perill de mort,
perquè si no, no prenen, igual que nosaltres tampoc aprendríem. Però en aquest cas tu, Albert, acabes de dir que l'adult, en la història aquesta de les persones, has dit que l'adult va observar que no hi havia cap perill d'amor ni cap cosa d'aquestes, llavors va decidir no intervenir. Nosaltres, amb els gossos, també hem d'observar això, que no n'hi hagi cap tipus de perill? La nostra tasca és aquesta, no que no hi hagi cap perill, sinó que l'entorn del gos sigui l'entorn propici.
No és molt difícil, tampoc. No és una situació molt complicada de crear ni de buscar. És més aviat això, buscar que l'entorn que no estigui molt a prop de carreteres on passin molts cotxes, que no estigui, per exemple, o hi hagi una sèrie de persones que no ens agraden o qualsevol cosa que tingui molt més a veure amb l'entorn que amb l'animal. Si un cop estiguem amb l'entorn, nosaltres estem pràcticament a despreocupats del nostre animal. Hem d'estar tranquils, perquè l'hem portat a un lloc segur, per a que el preu vulguin prendre.
I el fet de nosaltres saber quan anem d'intervenir, suposo que també el gos amb senyals ens ho indica, no? Sí, segurament cada gos té unes pròpies, té un llenguatge corporal propi, enfocada cap al seu propietari, però tenen senyals molt clares que se'ls està escapant la situació de les mans. I el més divertit o el més interessant de tot això és que quan hi ha una relació que el gos entén que hi ha certa comunicació entre persona i gos,
ho fan entendre de manera molt evident. Quan és alguna cosa d'urgència, jo, per exemple, amb el Rudi i la Luna, que són els dos meus companys, quan hi ha una situació social de gossos que els s'atura, perquè són molt pesats o a ells no els cauen bé, qualsevol situació que ell els estigui saturant i ja no pugui intervenir més, una, la Luna, que porta molt temps amb mi, se m'assenta davant i se'm queda mirant com plorant,
i fins que jo ho entengui, o em burda clarament perquè jo l'hi atengui, i el Rudy se'n posa davant i em pica així el genoll, salta una miqueta i em pica el genoll, com diem, jo aquí ja no pinto res.
És una miqueta... Són situacions o còdics que hem de crear també amb el nostre gos. També cada gos oferirà la seva experiència, no? El que més li hagi funcionat és el primer que t'oferirà. Molt bé. Doncs, Albert, avui no tenim més temps, però vaja, ens quedem amb aquest codi de no intervenció, en molts casos, amb el nostre gos o gossa. En fi, ens retrobem d'aquí un pare de setmanes. Que vagi molt bé i moltes gràcies pel compte, David. Ens agrada molt. Bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Que vagi bé.
Fem una pausa de no re i d'aquí uns moments amb el David Avila parlem de la Gala dels Ondes ahir al Liceu de Barcelona.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la Freqüència Modulada.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Dos minuts i arribem al punt de dos quarts de set de la tarda. Parlem dels Premis Ondes.
Perquè ahir, David Hàbila, col·laborador de la penya del morro, va estar entre el públic existent a la gala del Liceu. David, bona tarda. Bona tarda, canal, com estem? Bé, des d'aquí puc olorar el teu perfum de 100 euros, per exemple, que t'has de posar per estar ben a prop de l'estat assistent de la comunicació espanyola.
Era nenuco. Era nenuco. Bé, escolta, vas portar la vida. Vas portar pajarita o no? Perquè jo no ens ho comentàvem. No, vaig portar un... No, però espera, espera, espera.
No, vaig portar uns pantalons fins. A quadres? No, uns pantalons fins negres, una jaqueta negra i una camisa blanca. Molt bé, que elegant, que sobri. Com és un col·laborador de la penya del morro. Quan ens tornin a donar un altre premi, aquest cop ens l'han de donar nosaltres. Sí, sobretot ara que han tret la categoria de millor premi de ràdio local. Segur que tenim possibilitats.
Doncs ja hi tornarem, ja hi tornaran l'any que ve. A més, hi vaig estar parlant amb tothom. Oh, que t'ho vas passar bé, lladre, com que no t'agrada parlar a tu. Mira, fixa't una cosa, que em van acabar fent fora, les neteja i tot. Que no vas anar a l'Oster Ondas. Això t'anava a dir? No vas anar a la festa després?
Vaig estar-hi molt poqueta estona, també t'ho he de dir. Anem a lo que interessa, anem a lo que interessa dels ondes, que és la festa de després. On era la festa després dels ondes? Ostres, la festa era en un bar que m'has deia aquell bar. Pastís? Carme? No, no, no, no, no. No, no, no, espera. No se'n recorda ni del nom del bar? No, perquè jo no soc de Barcelona i no sé com a...
Perquè heu de recordar, perquè és normal, ningú se'n recordava del nom del bar a les 3 o 4 de matinada. En fi, però què està, per allà del centre, per al costat de l'Iceu o no? Sí, està a prop, però sí, sí, està a prop. El Cava anava... No, però jo no puc prendre alcohol, també t'ho he de dir. Ah, per què no? No, jo...
No, soc al·lèrgic a l'alcohol. Ah, d'acord, bueno. Sí. Hosti, però per Nadal ho deus passar malament, no, nano? No, no, no. Però no brindes mai. Els dinars familiars i tot això. Bueno, però estaven brindant moltes coses amb Coca-Cola, amb Panta o amb... Però també t'he de dir una cosa, que m'he tret de la Panta i la Coca-Cola, eh, també. Pinky, pilla Pinky, la bebida per David Avila. Sí, sí. Però de petit sí, brindava amb Pinky. Sabeu què em va passar? Això sí que ho puc dir...
La primera vegada que vaig sortir de festa amb els amics... Perdó que talli, però és que l'Albert ara ens ha acabat d'explicar un conte d'adolició canina. Tu ara estàs com explicant un altre conte, no? A veure, explica'ns, sí, t'escoltem. No, no, no, te'ls explico. Sí, sí. La primera vegada que vaig sortir amb els amics de festa i tot plegat, va passar que em vaig prendre un xupito i em vaig marejar i... Ah, sí.
Amb un xupito només. Doncs mira que tot jalt, eh? Tot jalt. Sí, sí, sí, doncs el vaig marejar i tal i m'ho han d'escudir. Bueno, escolta, no desviem l'atenció. Anem al tema dels ondes. Què tal? A quin pira estaves, tu? Doncs jo estava al quart. A la quarta... Vam posar gairebé tot. Tenia sota els xers músics, la Montse Clarot, la Clara Boca... I com anava vestida la gent? Com anava vestida? De etiqueta o no?
Hi havia molta gent que anaven d'etiqueta, sí, sí, sí. El que potser el que anava a un pèl més sobri i més de poble potser era jo, però... Ah, tu? Sí, sí. Ja us ensenyaré fotos i tot. Sí, home, sí, perquè un fotre sí, és alguna cosa. De fet, jo que soc un malalt de xarxes socials, em vaig quedar sense batall i m'han de passar les fotos, però us les ensenyaré, les ensenyaré i tot. Escolta, vas parlar amb algun dels guanyadors o què?
Vaig parlar amb Los del Río. Ah, Los del Río? Sí, sí, sí. Els de la Macarena? Sí, sí, sí. I què tal, els del Río? Què fan? Què diuen? Molt trempats, van estar premiats per la seva trajectòria musical. I molt trempats, sí, sí, sí. Vull dir, després amb qui n'és vaig poder parlar? Vaig poder parlar amb la Gemma Nierga. Sí, què diu la Gemma Nierga, què diu? Doncs va estar molt poqueta estona, va fer com un brindis i va marxar i va dir que havia de fer que la demà presentava el programa...
Què més va passar? Li vaig preguntar si com estava de la veu, em va dir que es trobava millor i que sí, poqueta cosa més. Bueno, escolta, hi havia l'agenda, per exemple, no sé, estic veient aquí, l'agenda, clar, de RAC1, no?, amb el Toni Clapés, el capdavant, el Versió...
també hi havia... Clar, de fet, els Ondes és una mica de tot, perquè hi ha premis Ondes internacionals de tele, de ràdio, també hi ha el Nacional de Ràdio, però clar, es premia molt la ràdio, també, no? És una mica... Una cosa que no sabem mai, la festa de la ràdio. És una mica endogàmic, sí. Sí. Però, per exemple, el Club Eslòsia va quedar massa estona, eh? Ja. Va agafar l'Ondes i va marxar cap a casa, no? Sí, va quedar molt poqueta estona aquí. Es van quedar més estona, potser van ser el programa que està als nits dies del...
de la que hem de fer, que com es diuen aquests... Todo por la ràdio. Espècies protegides. Ah, espècies protegides. Doncs es van quedar més a zona i perquè també ens coneixíem de fa temps...
El que passa és que com que jo tinc el lloc on em quedo a dormir quan fan les festes aquestes i tot l'aquestes, a la zona franca... Ja, per haver de marxar d'hora pel tema del respecte públic. Escolta, una cosa, després també Arturo Valls, per exemple, va rebre el Premi Ondas Nacional de Televisió. Sí, va fer cantar tots a la Macarena, allà al Liceu. Ah, sí? Molt fin, no? Molt fin, eh?, d'Arturo Valls, sempre amb el seu estil així i tal. Per algun motiu especial va fer cantar la Macarena o...?
No, perquè va dir que ja que els Dolors del Rió no la cantaven, doncs que ell la cantaria. Ah, està bé, està bé. Escolta, què tal la gala? Et va agradar o què? Com la vas veure? No va ser de les gales més reaçides dels homes. El presentador era una mica fluix. Qui presentava? Fes-ho que llevo.
El Jesús Gallego i l'altre us ho vaig dir ahir. Estic una mica esper, vaig dir una mica cansat. No, no, clar, vas una mica de... De ressaca, clar. De ressaca de finkits. Escolta, però el Jesús Gallego qui és aquest presentador? No el tinc present ara. Sí, va presentar un programa a les Pardes a 4 que no va anar massa bé. És un presentador d'esport, calc, amb ulleres, que pot recordar una mica l'ex-presentador de l'Informal.
Però... És com el Javier Capitán, és la dada que ens dones, eh? Bueno, no acabo de caure-hi. Escolta, també, per exemple, la Maman Mendizábal, eh? Premi Ondas de Televisió. Una mica seca, aquesta. Ah, sí? Una mica jeta, la Maman Mendizábal. Seca. Ah, seca o jeta?
Seca. Ah, seca. A veure si és seca, també, pobra noia, amb aquells ombros que té cap endavant. L'heu vist? Sembla que s'ha de trencar el vi de la pantalla de la tele. Mira, la presentadora es deia o es diu Macarena...
Berlín. Escolta, no em sona, no em sona. Després també, perdona, calla un moment, que estic parlant. No, espera, espera, saps on la sala que ens vam anar, que tenia nom així com d'Urpelissa, que a mi em va fer com gràcia, òbvio.
La sala Òpium. Sí. És que el Liceu té una sala, esclar, plena d'Òpium. Però es parla gairebé a prop. Ah, la sala Òpium, la discoteca Òpium. La discoteca, la conec jo. Tu la coneixes, Cristina? Ostres, espero no provocar-me, però crec que està pel costat del catwalk al... Bueno, vaig a una gala deslluïda dels ondes ahir, eh? Vaig a una cosa grisa. Però, per exemple... Mira, et dic una cosa. Ahir van passar diverses coses. No hi havia massa premsa.
En el sentit que, per exemple, hi havia l'acte de l'Artur Mas en el que explicava el seu full de ruta. Després també hi havia moltíssima premsa a Sant Sadorn i Donoia, que hi havia el David Bisbal i la Maria Valverda que presentaven l'anunci de Freixanet. Ah, perdona, i després hi havia el Barça que jugava també a la Champions. Aquí hi va haver moltes coses, no? També hi havia el Barça. També va passar que el dia abans es va fer la gala de l'activitat.
La quina gala? La de l'estida. La gala per recaptar fons en contra de l'estida. I els Premis Butaca, també. Modestament porto la meva punta de vista. I com et van semblar els Premis Butaca? Bé, demà parlarem amb el nou mitjatge de temporada, que és l'Oriol Puig, que és un col·laborador que entra a mitja temporada. Això no ha passat mai a una ràdio, però ho serà. I tant, que passa moltíssimes vegades. És més, dir-te una cosa, que els dos cracs que fan més de moda es van afegir a mitja temporada a RAC1.
Quins dos cracs? Els dos cracs que tothom diu, a mi m'agraden molt aquests dos cracs. Els dos cracs. Els dos cracs. Es van barallar amb un presentador que treballa a Sant Just. Sí, Manuel Fuentes.
Bé, sí. Això... Ah, no es podia dir? Ah, potser no es podia dir? Però aquesta història em sona, eh? Jo crec que l'heu explicat alguna vegada, eh, al programa. Potser no, l'hem explicat a no. Escolta, un altre... No, ho fa tothom, ho fa tothom. Cal Fuentes i el Fuentes al d'Alma, i que s'estan per allà... Fent el problema aquell de problemes domèstics i tot això. Sí.
Escolta una cosa, no que la guia era remenar merda, perquè a mi no m'agrada, però, de totes formes, per exemple, jo no sé què sí, l'APM va rebre un premi, també, i se'n fa molta il·lusió. Sí, amb el Manuel Pinedo. Home, se'n fa molta il·lusió. Porten deu anys a la tele i van rebre el Premi Ondas Nacional de Tele. Sí, a més, va ser com un... Va ser fer un monòleg bastant divertit, en el que el Guillem Sanz anava dient
Som molt orgullosos i l'altre va anar al pinheiro, anava a respondent de forma com l'hombo APM. Ah, com l'hombo APM, no? Sí, va fer esport divertit. Hay que veure com està la vida. Sí, sí, sí. Se va liar un folló... Sí, se va liar un folló que no sabe d'on ha sigut.
Després, també, què més va ser divertit? El... Toni Claver va posar a l'escenari en part del seu equip. Sí, senyor. He vist alguna foto amb el senyor Buiger, Montsello Sanz, la producció, no? Doncs va passar que...
el... com es diu l'avi del programa? Marcelí, l'avi del programa, escolta, el senyor Marcelí. El nostre Benito, eh? Home, no! No, el senyor Benito és un cavallet comparat amb nosaltres. Home, no, home, no. I què deia el senyor Marcelí? No, que el senyor Benito, el senyor Marcelí... Va caure. No, va i diu... Antes que el Tribunal Constitucional no es la preïva...
Visc a Catalunya lliure. Oh! Davant de tota la plana de major de prisa de Madrid i de gent que venia de Madrid, no? I la gala retransmitent-se per Divinity i tot. Oh! Algú va tallar? No. Home, que passos, eh? Això és com quan la Janet Jackson va ensenyar un pit a la Super Bowl, no? Que de cop de volta tothom... Oh! Bueno, va ser la nota una mica així reivindicativa, però clar, el senyor Marcelí... A tothom li té molta carinyo, perquè tampoc no...
Que la gent gran... Desvariageu. Quan hi ha...
Jo crec que ningú ha tingut en compte això perquè era un senyor gaf. La gent era com... En fi, hi ha hagut una foto del senyor Marcelí tirat per les cales. Pot ser això? Sí, sí, també. Del Liceu. Però va ser com un gac petit gac divertit. També hi havia el Sardà fent gurometes de... Ah, el Sardà, què tal? Què fa? Escolta, el Sardà he vist que fa un programa a BTV, eh?
Sí, sí, sí. Fa un programa que es diu El Pla Cerdà. El Pla Cerdà. Ah, clar, com el de fons, no? Sí, sí, sí. Hòstia, es pensen totes. Doncs, mira, en principi es va estenar la nit del diumenge. Sí. I, com que hi havia una terrible competència amb totes les bèsties grosses fent programes, com el Risto, com l'Evole...
com l'Anna Pastor, com l'Alberto... Total, que van decidir cuidar aquest programa i l'han passat a la nit dels divendres. Ah, està a la nit dels divendres, Anna. Ho dic perquè jo algun diumenge l'he vist a la nit i tal. Vaig veure una monja pobra que estava amb el Pep Cruz.
que el Pep Cruz no, com es diu ara? En el Pep Plaza. En el Pep Plaza, perdona, que li estava fent imitacions de Fernan Adrià ensenyant-li tot de coses culinàries que tenien relació amb noms d'eclesiàstics i de monja concretament. Com per exemple, hi havia un pet de monja i li ensenyaven un pet de monja, això a la monja, eh?
Després deia, bueno, això és un xotxo de monja. És bo que hi ha un tipus de dolç que es diu així. Que és de color groc. La monja aquella no sabia on posar-se, eh? I jo, gran, entre el cerdà allà i l'altre, bueno, en fi, em va ser una mica agressiu. Però vaja, continua els divendres a la nit, no? Sí, sí, sí, sí. I, bueno, de fet ja ha passat gent com la Pilar Rola, com qui més va passar l'expresident del govern...
José Luis Rodríguez Zapadero. Ah, sí? Molt bé. Bueno, escolta, en fi... També dir-vos una cosa, que el programa no l'estan cuidant massa, l'Alberto, el convidat. Aquesta temporada està passant com una mica sense pena ni glòria. Està passant una mica que, bueno, ja és com l'última, però malament i mal acabat, no? També? És una llàstima, perquè és un programa molt bo, és un programa que ha passat el record de la gent i que l'hagin mal cuidat d'aquesta manera, programant-lo els diumenges a la nit,
Sí, el que passa que... Ja, ja, ja, ja, ja t'entenc, ja. I és com la sèrie del Crac, que també l'han programat malament. Sí, els dilluns. Els dilluns, darrere el Cracòvia, que tampoc acaba de funcionar. Escolta, David, mira, avui no et volem molestar més, perquè només he de fer una pinzellada... No, no, no, que tinc moltíssims temes. Ui, no, però és que hem d'acabar, perquè hem de connectar amb el casal de joves. Avui només era una mena post-gala dels ondes, que va passar ahir, l'actualitat mana.
Però, escolta, que tinc moltíssims temes i un parell d'explosives que... No, no ho sé, a tu, a mi... A més... No podem, no podem, perquè és que, mira, s'anirà 43... Home, Jordi, potser explosiva no serà dimarts, eh, ja? Ja, bueno, va, a veure... No, sí, sí, no, no, a més, les tres noies de producció, que he parlat amb elles, m'han dit que avui ens quedem fins a les 9. No, doncs... Què? No, ja parlaré jo amb la Sílvia, que no té mal confós.
Escolta, David, moltes gràcies i ens retrobem dimarts que ve. Gràcies per avui, perquè tot ressacós, ens has fet una gala, un resum de la gala dels ondes d'ahir, que vagi molt bé, i ens retrobem dimarts. Bona tarda. Bona tarda, perquè vaig una mica cansat, perquè... És que vols la copiada i vol dir coses, i no pots fer-ho tot.
David, acomiada't ja com Déu mana, que hem de tancar ja, va. Senyors, escolteu, moltes, moltes gràcies a tots per deixar-me uns minuts per parlar amb vosaltres. Si tens cada setmana, això, vas més tan rotllera, David. Últimament, te'n robes com una persiana, va. Ens retrobem la setmana que ve. Que vagi bé, bona tarda. Una abraçada. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tospet 98.1 Ràdio Tospet
3 quarts de 7 de la tarda, connectem amb el casal de joves i oh, sorpresa, veus que jo ja m'olorava avui, eh, Cristina? Sempre, sempre hi ha sorpreses amb el casal. Sempre no, però avui justament jo he dit que potser si teníem sort parlàvem amb el Sergi Arrada, però em sembla que no teníem el Sergi Arrada. Hola, bona tarda.
Amb qui parlem? Amb l'Aroa. Amb l'Aroa Carmona? Amb l'Aroa Carmona. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. Molt bé, molt bé, Aroa. En fi, el Sergi es veu que no es pot posar, no? Està indisposat per aquí al casal. Està fent cosetes, sí. Però què està fent el Sergi? Que podem saber-ho?
Bueno, està fent tota una partida que ja porta una horeta i pico llarga, un joc supercomplicat. Estàs jugant. Estàs jugant, per això no pot? Perquè estàs jugant amb màgic. No és jugar, és educar. És educar, ja. Ara se li diu així. Ara se li diu que... Sento per aquí que crida algú, que és ell?
Els xavals, o per aquí. Ah, els xavals. Bé, bé, d'acord. Escolta, Aroa, en fi, doncs, res, ja el Sergi envia-li molts records i que eduqui, que eduqui tranquil·lament. I nosaltres anem amb el nostre, que és parlar una mica del Casal de Joves pels propers dies. Què és el que teniu que hi ha previst al Casal de Joves de Sant Just? Sí, bé, doncs, continuant amb tota l'agenda dels tallers de Sant Just... Sí...
Demà tenim el divendres el taller de postpart, al matí, de 12 a 1. El que passa és que són d'aquests tallers regulars trimestrals que la gent ja s'ha hagut d'apuntar prèviament, no? Sí, exacte, sí, sí. Aquests van començar a l'octubre, ara acaben al desembre, però aquest tornarà a sortir cap al semestre següent. Però tot són dones embarassades, no?
o que ja han estat embarçades, no? El curs es diu post-park, Cristina. Ai, perdó, pensava que era abans el parc. Hi ha dents cursos sobre el tema del parc? No, i a més que gent que està... Mentre estàs parint, et fan un curs, també. Sí, sí, no, no, i abans de parir, si vols estar... Bueno, quedar-te embarçada, també et fan un curs, i per això dic... Tot, tot, tot. Hi ha cursos, eh? El tema de l'embaràs està a tope.
Bueno, en fi, aquest divendres, per tant, continuen aquests cursos regulars. Quins cursos més hi ha regulars al Casal de Joves? A mi perquè està escoltant algú que digui, ah, doncs jo no sé què fa al Casal de Joves. Doncs mira, avui ho investigarem i ho sabrem amb l'Aroa. Quins cursos més hi ha al Casal?
Tenim els tallers de guitarra. Ah, sí? Sí. Els dona el Francesc Cardona. Hombre, Francesc Cardona, home, el Cisco. El Cisco. Sí, el riu, home, el riu de Sant Jús. Sí, sí, sí. Després tenim Bollywood.
Ah, molt bé, que guapo. Sí, aquesta iniciativa va ser xula, Jordi, perquè resulta que només es va proposar dansar el ventre, però els propers participants van proposar de fer Bollywood i llavors es va canviar. Ah. I llavors ha estat sent un èxit total.
Molt bé, escolta, jo vaig tenir una novieta que feia Bollywood i no parava tot el rei de... I era com, hòstia, quina marxa porta el Bollywood, quin optimisme, quin positivisme, alegria. És una cosa que sí, que a molts centres cívics...
Hi ha molts centres privats a Barcelona, es fa, està sent com una fashion, ara. Sí, sí, un boom, un boom del Hollywood ja fa un temps i aquí a Sant Just també ha arribat un curs que funciona molt bé i que de cara al proper trimestre, perquè el proper trimestre quan és? El gener o...?
El proper trimestre comença... Espera que t'ho dic, eh? Sí. Ai, ai, ai, que ets a mirar xulatilles, encara. Ja, no passa res, com que ets nova, el que fas. El gener, el gener. Ah, el gener, el gener comença. Es va per trimestre, això, Aroa, eh? Tampoc era tan... Ja. No, vull dir... No, bueno. Comença el gener. Però, escolta'm... Ah, deslocar-me. Sí, senyora, ens aplaudiem per l'Aroa, que s'assegura de la informació que dona. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Escolta, per exemple, hem parlat dels tallers d'aquests postparts, de Bollywood, de guitarra, què més hi ha? Quins altres tallaristes tenim en el casal? Un que té molt d'èxit i que ja porta bastants anys i que continua sent... Un dels punts forts del casal és el teatre social per menors. Teatre social, és veritat, que per ser ahir van estar, em sembla que en l'acte, no? Aquest dia contra la violència masclista. És una petita obra, molt xula. Sí, sí.
Els alumnes del Teatre Social dirigits pel Lligo, que és el tallerista. Sí, senyora, que ja estava el Dani Martínez i el Joan Sirivella, que són col·laboradors del programa, que venen els divendres aquí a la Panyana del Morro a explicar-nos coses als gunis de Sant Just, que, per cert, aquest divendres, Cristina, jo no sé si continuaran amb el que van... Amb les notícies. Amb les gunotícies. Gunitícies, no? No, gunotícies. Ah, gunotícies al final. Sí, bueno, sí. Els van posar com la corbata i la jaqueta i ara volen ser seriosos. Bueno, en fi. Ah, bueno. Sí, aquest divendres veurem a veure què passa.
Bé, bé, continuem parlant de més tallers que hi ha al Casal de Joves, per exemple? Sí, aviam, un altre, trapezi. Trapezi. Trapezi, aquest també és fort, aquest també continua el semestre que ve, els dilluns. Com no continuï, malament anem, perquè el trapezi justament em sembla que és un dels tallers potser més antics que hi ha al Casal de Joves. Sí, entre el trapezi i teles es van donant la mà, que ara al gener inclouim teles, els dilluns. Trapezi es fa el dimarts,
I al dilluns començarem a fer teles. Molt bé. De fet, sí, allà a la sala Utopia del Casal hi ha com uns ganchos al sostre. Sí, sí, aquest ho utilitzem. Molt bé. Escolta, estem fent un repart de tots els tallers que es fan al Casal de Jogues. Per exemple, per on podem continuar? Podem continuar, per exemple, pel de salsa individual. Ah, salsa individual. Aquesta està molt bé. Aquesta no cal tenir parella, no? No, mira, jo aquí hi vaig.
Ah, molt bé, molt bé, molt bé. I és molt divertit, és a dir, és més coreogràfic, no és tan, com tu dius, com no és per parella, no pas les típiques maniobres, eh, d'home a dona, perquè a més és de, cadascú aprèn una cosa. De fet, totes són dones, que això no vol dir que els homes no estiguin benvinguts, eh, ojo.
Reclama nomàs, eh? Ojo, ojo. Reclama nomàs. Quin dia és això, Arun? A l'ivendres. Divendres, a quina hora? A l'ivendres a les set i quart. Ai! Ai! Que nofos, no? Que nofos!
Quina pena, quina llàstima. Això és salsa, això és salsa o no? Sí. Bueno, i que apreneu a ballar soles, no? Sí, fem més coreografia, però els moviments són de salsa igual. Ah, però què vols dir coreografia? Com ball, com un ball col·lectiu, com si fóssiu les majorets del Bisbal, per entendre'ns.
Bueno, bueno, tenim més nivell. Ja, ja, ja, segur. Sí, sí, no ho dubto. Com el Bisbal no ens comparis. No, no, no, jo ens comparo amb el cor del Bisbal. Vale, molt bé. Però bueno, una mica això, una mica és com allò, no? Orquestra... Sí, bueno, seria com la típica, no sé, quan fas, per exemple, jazz, dansa jazz, que fas una coreografia, que totes tenen els mateixos moviments i van al mateix...
Ritme, però amb els passos de salsa, no? I amb música de salsa, òbviament. Escolta, i no fareu una exposició al públic o alguna cosa? Bueno, bueno, ho passarem. Home, perquè no, home, com a taller, perquè és la primera vegada que es fa aquest taller, em sembla, el casal. Sí, de fet. Bueno, pues animeu-vos i feu una, no sé, jo m'ofereixo a fer de cantant de l'orquestra, saps? Que sí, va. Va bé.
Fem un playback, fem un playback. Ho apunto, eh, Jordi, ojo. Bueno, per què no? Jo podria ser una cançó, me l'estudio, jo faig com si fos el cantant d'orquestra, i amb tot, és el meu somni. En playback, però. Clar, en playback, no només cantava, perquè si no, ja paga i va monós. Però en un playback és el meu somni, eh? Cantar amb un cor darrere, que continua els passos i ballant. És que vagi en salsa. La veritat és que és maco, aquest somni, eh? Sí, està molt bé. És com, bueno, com el txallant una mica, saps?
Tu vas amb un nivell avui Però tu a banda de fer playback també faràs algun moviment, no? Com aquest, acabes de dixellar T'he imaginat ja Què, vols que em trenqui la cadera o què? No, ja ho dic, però alguna cosa, no? No pots estar més allà No, jo faig parelles, jo faig parelles perquè si tinguin algú allà que faci el cantant, saps? De reforç Clar, de reforç, de reforç Bueno, en fi, Aroa, alguna cosa més així que vulguis abans de plegar
Bueno, també tenim, no són tallers ben bé, però els espais d'Utopia es deixen a les dues bandes de batucades que hi ha aquí a Sant Jús. I venen a practicar durant tota la setmana, un dia cadascuna. De fet, avui tenim els dracs. Els del drac, els del drac, eh? Els del rifenyo.
Doncs escolta, moltíssimes gràcies, Aroa. Dóna records al Sergi i res, que vagi molt bé. I amb tu ens retrobem el dilluns amb la secció, amb la continuació del viatge voluntari. Exacte, ens veiem el dilluns. Molt bé. Que vagi bé, Aroa. Gràcies. Adéu. Adéu.
Doncs, Cristina, mira, amb lo tonto, lo tonto, ja hem arribat al final del programa. Si la penya del morro tingués molta, molta audiència... Ah, que no la té. Què? Que no la té. No, més encara. Ah, més... Però és molt complicat, això, Jordi, jo crec que hi ha... Per això la frase és, si la penya del morro tingués molta, molta audiència, què seria trending topic a Twitter? Clar, perquè tothom comentaria coses a nosaltres, per això.
Clar, és que aquest és el problema, és un dels problemes amb el que em trobo cada dia, no? És que hi ha tantes coses, poden haver tants comentaris, Jordi, que realment a cada secció hi hauria un trending topic, no? No, no, no podem fer... Clar, imagina't, no acabaríem, necessitaríem mitja hora més de programa, no? Però en aquest cas anem al gra, sí. El trending topic que ha estat durant més temps, més temps, sent tendència, focus in.
Ah, fuck you sing. Ah, sí, està molt bé. Fuck you sing. Com? Fuck? Fuck? No, fuck no, fuck no. Vale. Fuck you sing.
Bé, ho hem deixat aquí. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos i també a tota la gent que ha fet possible l'Espanya del Morro d'avui. A l'Adrea Bueno, del servei d'informatius amb les notícies de Sant Just. També, què hem tingut avui? Sí, el Pau Marcos des d'Oxford. Per cert, que també li enviem una abraçada a la Clara Narvion, que no ha pogut parlar amb ella, no ha pogut parlar amb ella, perquè està malalta. O sigui que des d'aquí li enviem una abraçada... Que es millori. Molt, molt, molt forta. Sí, que es millori molt. També a la Montse Ferraz, a la Caroline Cásperi... Què passa? Se pot trucar a la DOA?
L'Aroa, vol parlar en directe. Aroa? Jordi, que te passa? Per faltar una cosa, que estem en directe encara. Què passa? Ai, ai. Sí, que m'has penjat. No passa res. Em sabia greu. No, no passa res. Ai, que mona. Que mona que és la... No, és que saps què passa? Que m'han dit, tens una trucada a l'Aroa. I dic, bueno, passa-me-la. I llavors dic, bueno, estava acomiadant el programa. Però no passa res, Aroa. Aprofito per agrair-te també, ja que estàvem fent els agraïments. La teva presència és al Casal de Joves. Moltes gràcies.
Ah, bueno, per mi és un gust. Sí, que vagi bé. No pensis ara, si vols parlem, que hem fet. I a més a més també avui el programa amb la presència de l'Albert Capapé i a l'Educació Canina i també l'Edit Avila amb els Premis Ondes. Cristina, moltes gràcies. Tens demà, que vagi bé. Que vagi molt bé. Enretrem demà, que us ha parlat Jordi Domènech, ho deixem ara amb l'informatiu Vespre i l'Andrea Bueno. Adéu-siau. Bona tarda.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.