La cantant és una autèntica llegenda de la música de la dècada del 60 i el 70 amb una carrera que li ha donat fins a vuit premis Grammy i la incorporació a l'anomenat Saló de la Famada del Rock.
Put up a parking lot.
Esports, Montserrat, ja. Leo Messi és optimista per jugar diumenge al Celta a Barça de Lliga, tot i les molèsties al peu, que no li han permès jugar dos partits amb la selecció argentina. Ho ha explicat Gerard Piqué avui al central blaugrana. Creu que l'abril serà un més clau per a l'equip, perquè podrien arribar a perdre fins a dos títols. En embol avui es juguen partits de tornada de quarts de Copa, dos quarts de nou del vespre, Granollesa de Mar, amb empata 28 a la nada,
I a tres quarts de nou, Matterhouse, Barça. Els blaugranes tenen un avantatge d'11 gols del primer partit. Amb Àscar Justin Dolman no jugarà demà al Barça-Madrid d'Euroliga per una lesió al vessó. Els blaugranes aspiren al primer lloc del top 16, però necessiten remuntar 25 punts als blancs. En Ukeyerbal, ara s'ha classificat pels quarts de final de l'Euroliga, després d'eliminar el Saint Germain de França a la tanda de penals.
i cap a les 6 de la tarda s'espera l'arribada al port de Barcelona amb el tercer classificat de la Barcelona World Race, la volta al món amb valers sense escales. Es tracta d'Algues, Tanna Corbella i Gerard Marín. Fins aquí les notícies.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
L'apèlla del morro, un programa amb més morro que apèlla.
Què tal? Bona tarda, Sant Just. I gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvern. Ens parla i us saluda Jordi Domènech. Avui, programa número 1601 de la Penya del Morro. Estrenem 9 més i saludem també la gent que fa possible aquest programa, l'Andrea Bueno, dels serveis informatius a les notícies de Sant Just. Andrea, què tal? Bona tarda. Bona tarda. També nosaltres, la Cristina Vargas. Cristina, què tal? Bona tarda. Què tal?
Avui el programa connectarem amb el casol de joves, en algunes ocasions, perquè allà hi tenim desplaçat el nostre corresponsal. Pensal, també, perquè pensa moltes coses. És el Dani Martínez, que avui estarà veient com munten i juguen a l'escalèstric més gran del món. Sí, sí, sí.
Que potser no, eh? Potser m'estic tirant de la moto, però és igual. És una escalera enorme, gegant, que està a la sala utopia del casal de joves de Sant Just, i que durant tota aquesta tarda tothom qui s'hi acosti podrà anar a gaudir-ne. Parlarem amb el Dani a veure què tal. A més a més, també avui al programa tindrem la Clara Narbion, que ens explicarà diferents qüestions a la revista Time Out de Barcelona, com, per exemple, secrets de la ciutat comptal o plans per Setmana Santa.
Avui també ens visitarà, des de l'Espai Essència, la Neus Garrofer, continuant amb la teràpia del riure. Ja sabeu que ella fa risoteràpia. Avui un capítol especial sobre riure de nosaltres mateixos. Escolta, què vol dir? Molt bé.
Bé, que està molt bé riure. I de nosaltres mateixos no és encara, no? Ah, sí? Bueno, és tot dur, és tot dur. Jo ho faig sovint. Bé, avui al programa, a més a més, també tindrem l'Albert Capampe, que ens explicarà què podem fer amb el nostre gos o gossa, o com diu ell, company o companya, saps? Sí. Ell ho diu així. El meu company, i diu, bueno, el teu company de què? De pis? Bueno, doncs sí.
També el company de pis ens explicarà què podem fer amb el nostre costru en aquests dies de Setmana Santa i connectarem al final... Avui hi haurà molt de casals de joves, eh?, perquè alguns es tendran... Sí, per explicar-vos dimecres les connexions habituals de la Penya del Morro, perquè ens expliquin què fan aquests propers dies, que ells li digui jo res, perquè tancen, tancen. Bueno, però ara tenen un estelèctric. El trending topic del dia d'avui.
El tenim aquí. Amb la Cristina. El més comentat a Twitter.
El president de Lufthansa ha parlat avui i ha sigut el més comandat de Twitter perquè els directius de les aerolínees, Lufthansa i German Williams han assegurat que serà necessari temps per conèixer què va passar concretament el passat 24 de març quan es va estar ballar l'avió als Alps.
El president de l'obstància, Carsten Spur, i el de Germán Wicks, Tomás Winckelman, han visitat avui el lloc de la tragèdia aèria i han rebut homenatge davant el monolith a les víctimes. En una roda de premsa han tingut paraules d'agraïment als familiars de les víctimes de l'accident, tal i com ho han anomenat ells, però no han ofert cap nova resposta ni han accedit, en aquest cas, a cap de les preguntes dels periodistes. Tot això l'endemà ha de reconèixer per part de la companyia que tenien constància de l'episodi de dàper sido greu que va patir el copilota el 2009.
Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Monica González diu que només parla del president de Lufthansa. El de Germanwings no tenia res a dir. Era la seva companyia, el seu avió, el seu copilot. En fi. Un altre comentari. L'Alfonso Ezea diu que la compareixença del president de Lufthansa ha estat insuficient, covard, egoista i insultant. Compareu-la amb la del fiscal francès.
És una opinió. I el capità Rastafari diu a Twitter si abans no em creia la versió oficial després d'escoltar el president de l'ostança encara menys. Conspiranoic, ho soc. Gràcies Cristina. De res. Anem cap a les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Bueno... Sí. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno sí. Per estar ben informat de tot el que...
Passa per aquí, oh yeah! Aquest any es posaran en marxa uns ajuts econòmics per facilitar l'emancipació dels joves de Sant Just. Ja és hora, eh? Algun dia, amb 35 anys, per favor, marxeu de casa. També parlarem de Frozen? Sí! Com? Perdona!
Sí, i del Barça també. Però a veure, no, no, no, a veure, què és això? A veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a
Està molt bé. Silenci, no cantis mentre estic parlant. En fi, doncs el Barça i el MIG també, que som les protagonistes, ara ho entenc, de les mones de Pasqua a les pastisseries de Sant Just. Per cert, bueno, ara en parlarem, però jo tinc la meva allà.
Per regalar? Per el meu fillol, sí. Que m'ha demanat el Doraemon. Que bonic. Que ha sigut l'última que ha d'anar a ballar. Si busqueu la del Doraemon, no en trobareu, perquè la tinc jo, l'última, de totes. És el que m'han dit al lloc on he anat a comprar-la.
En fi, abans de tot això hem de parlar de les eleccions municipals de Sant Just perquè ja podem dir que de forma oficial estan convocades les eleccions pel 24 de maig. Bravo!
Ai, jo no m'ho heu cregut fins que no heu vist el BOE. Sembla una expressió de polioclècies, no? No, és el Volatí Oficial de l'Estat. Diu que el govern espanyol ho va publicar ahir el BOE per convocar aquests comicis. Comicis igual a eleccions. A Sant Just hi haurà 10 col·legis electorals. Bravo!
Andrea, tinc un repte per tu. Fa temps que no fem allò del repte del Jordi, perquè ja va caure. Ara però arriba el repte de... Va caure, va caure. Tu vas voler que caigués. Sí, sí, sí, va caure. No ha tornat ni... De moment, en principi, el recuperarem. Però, atenció, perquè arriba el repte de l'Andrea.
El repte dels serveis informatius de la ràdio. Amb Andrea Bueno, cap dels informatius de Ràdio Desvern al capdavant. Andrea, bona tarda. Bona tarda, què tal? Bé, avui tenim un repte sobre la taula. I és que has de dir aquesta notícia sense dir estan cridats a les urnes o, per exemple, no sé, algun altre tòpic informatiu de cara a les eleccions.
Estàs preparada? A veure. Vinga, endavant.
El govern espanyol va publicar ahir el buidat oficial de l'Estat el reial decret de convocatòria de les eleccions el 24 de maig de 2015, uns comissis que triaran alcaldes i regidors de tots els municipis de l'Estat. El reial decret estableix també la durada de la campanya electoral, un total de 15 dies, des de la mitjanit del divendres 8 de maig fins a les 12 de la nit del divendres 20. De moment no ho he dit, eh? No ho estàs dient. Estic suant, eh? Ja ho veig, ho veig. És canviant el guió ràpid i corrent. Sí.
A Sant just s'establiran 10 col·legis electorals, l'equipament de les escoles, el centre cívic Joan Maragall i Salvador Espriu, les escoles Canigó, Montseny, Escola dels Gràfics d'Antoni Algaró, l'institut, el centre pilot Can Ginasta i l'espai Mas Llull, pel que fa al calendari electoral abans dels comissaris del 6 al 13 d'abril a partir de dilluns,
es podrà consultar al cens electoral vigent i presentar reclamacions davant la delegació provincial de l'oficina del cens electoral. Del 25 al 29 d'abril es farà el sorteig per designar els membres de les meses electorals i fins al 14 de maig hi haurà temps per sol·licitar el vot per correu per part de les persones que no viuen allà on estan empatrenades. Ai! Quasi, eh? Quasi.
En fi, doncs he de dir, per cert que la maquinària ha suat. Quin és el meu premi? No tinc premis? Sí, el de l'amistat de la Penya del Morro. Rebràs un diploma aviat. De totes maneres, deixa-me comentar que a Ràdio Desver ja estem preparant el programa especial de les eleccions.
El 24 de maig, com cada any, aquell diumenge, i ja podem dir que qui us farà o no, no se sap encara. Que ara no ho sabem. No està confirmant, no? No està confirmant, no. Però jo, a mi ja m'han sonat alguns noms, ja. Sí? Com ara? Què? Com ara? Jordi Domènech.
No, home no, a mi no m'han proposat perquè això és una cosa sèria. Hi ha alguns noms que sonen ja de col·laboradors de ràdio d'Esveral i persones que estan a la ràdio que podrien fer-ho. Per exemple Pere Oliver, veus la paròquia 60 i més. Però no pot, no pot efectivament perquè està a les llistes del PSC. També per exemple hi ha una altra persona que podria fer-ho que seria Arnau Cònsul.
però tampoc pot perquè està a les llistes d'esquerra republicana. De fet, és habitual que aquests dies molts contartulians del matí i dels programes de ràdio no es presenten a les tartulies
Perquè, com que estem en precampanya, jo no sabia això. Segons una llei electoral, no poden fer tertúlia política si estàs en una llista. I n'hi ha alguns, del programa del matí, del Just a la Fusta, que han anat caient i han desaparegut, de les tertúlies. Ja tornarem quan acabi la campanya.
En fi, tenim més noms? No, de moment no. Aquests són els que volien. A mesura que avancin les setmanes tindrem destapant altres noms de gent de la ràdio que podria fer el programa especial. Per exemple, m'apunten aquí Armand García, del Just Blues. Sí, el que passa que ell... No hi ha cap llista.
Ella ha demanat com a requisit que vinguin els suitcase brothers a fer la música en directe de l'informe teu. S'està estudiant des de la direcció de la ràdio. Seria un festival. Un festival de blues, concretament.
Aquest any es posaran en marxa uns ajuts econòmics per facilitar l'emancipació dels joves de Sant Just.
les bases del programa de subvencions que té com a objectiu promoure l'habitatge compartit del lloguer, no, Andrea? Sí, de fet el Consistòria ha destinat una partida del pressupost d'enguany per aquest concepte. Per tenir accés a la subvenció s'hauran de complir una sèrie de requisits, com ara tenir entre 18 i 35 anys. Està empadronat a Sant Just com a mínim des de l'1 de gener de 2015.
ser titular d'un contracte de lloguer en un habitatjat de Sant Just signat a partir del 1 de gener passat i que el cos mensual de la renda no sigui superior a 800 euros entre l'altres. Aquests ajuts s'aturgaran abans del 31 de desembre d'aquest any i es prorogaran els propers dos anys. Per tant, aquest any l'Ajuntament posarà en marxa aquests ajuts econòmics, aquestes subvencions per facilitar l'emancipació dels joves de Sant Just amb l'objectiu, recordem, de facilitar l'accés a l'habitatge compartit de lloguer. Per tant, per compartir.
D'acord. Què tal? Estava pensant... Pots tornar a repetir tot? Una mica de drama. Estava buscant la cançó de Frozen, al Spotify, però està penjat.
S'ha penjat la cançó d'Spotify, però en aquests casos d'emergència sempre tenim la veu del col·laborador d'emergència per fer les sintonies quan no funciona Spotify. Dani Martinet, bona tarda.
Let it go, let it go. Perfecte. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
La cançó li canvia. Ja està Dani, ja ho has recuperat. Bé, escolta Dani, no marxis, que ara hem de parlar amb tu, però abans deixa'm comentar que Frozen, justament el Barça i el Mic, són els protagonistes de les mones de Pasqua a les pastisseries de Sant Just aquest any. Només a Sant Just. Ho confirmem, no, Dani?
No només a Sant Just, jo n'he vist a Sabadell. A Sabadell també. A Sabadell i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de... i de...
Les pastisseries treballen a contrarallotge des de fa dies per preparar totes les mones.
Dani canta. És com cantaries Santa Claus. Escolta, Andrea, posem-nos seriosos perquè hi ha molta gent que demana la mona ja.
Les pastisseries estan treballant contra rellotge des de fa dies per tenir les mones preparades abans de dilluns i aquests són els motius més demanats en guany, la pel·lícula Frozen, els protagonistes de Frozen, el Barça, Messi Neymar sobretot, i el mic de TV3. Perdoni, fer un mic de tot ja deu ser la mona més cara de la història. Per exemple, un mic vestit de princesa Elsa i amb la samarreta del Barça. I Messi de... Hola.
Ah, bueno, més personatges. Neymar del Sven, per exemple. I el Reno, què? Ah, ja ho sé. Josep Maria Bartomeu. És una opció, perquè les mones econòmiques no són. No sé si heu investigat els informatius de ràdio quan costen.
No sabem ben bé quant costen, però ens han explicat que el Dani sap moltes coses.
I del coràs que està... Un aplaudiment. Fora 17, 25 d'euros. 17, 22, 29, una cosa així. 30, 40, 50. I de fet ja te'n vas a les mones de 60, 70, 80 euros, perquè el conill és real. Però les que t'estic dient jo són enanes, no et donen ni per quatre persones. I les de gigantisme, quant valen?
Les què, perdó? Les de gigantisme. Aquestes que tenien gigantisme. Són més cares, eh? Són més cares. Molt bé, gràcies per aquesta informació. T'última hora, Dani. De totes maneres, Andrea, alguna cosa més sobre les mones? Doncs que des de la pastisseria Trilla consideren que la tradició de comprar la mona és mantestable, però des de la pastisseria Celest no ho consideren així, consideren que és una pràctica que va de baixa... Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, u
Ah, sí? Però no es porten bé, perquè un té una cosa i l'altre té una altra. No, és la percepció que tenen, potser... Ja piques. Ja piques familiars. Sí, però sí coincideixen en una cosa. Han d'estacar que les mones cada cop són més petites. Les mones que es compren són més petites. Com els mòbils. I que sempre les mones els padrins acostumen a comprar les més a última hora, que no pas amb una mica de previsió. Sí, bueno, perdona, no serà el padrí que teniu aquí davant. No és el teu cas, exacte. Clar, perquè jo he d'anar d'aquest matí a comprar, que em treien de les mans, el Doraemon.
En fi, Dani, tu estàs al casal de joves, no? Sí, em sembla que sí. Doncs espera't, no pengis, que ara acomiadem l'Andrea i anem amb tu, que també estàs al costat de l'escalèstric més gran del món, no? Ara en parlarem. És com el Dragon Khan. No ho sabem, si és com el Dragon Khan, ens ho explicaran. Si voleu més informació de les notícies de Sant Just, ara mateix a ràdio.com i a partir de les set del Sant Just Notícies, edició vespre.
Les notícies de Sant Jú, amb l'Andrea... Para, para, para el programa. Els coros. Dani, tens la línia oberta de talent. I bueno, però que no puc cantar jo la cançó. Si cantes, canta a la temps, com a mínim.
A veure, hi ha un delay. Jo crec que hi ha un delay Dani.
Ah, sí? Sí. Després, al podcast, tu escoltes i ja veuràs que hi ha un delay. Per tant, fem una cosa, tu canta amb delay, ja ho sabem, no passa res, i nosaltres passem del delay. Ara potser una cançó.
Fem una pausa darrere. No farem pausa perquè veig que no tindrem temps de tot. Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé. Nosaltres connectem amb el Casal de Joves. I tenim el Dani Martínez. Bona tarda. Bona tarda. Que sorpresa. No pensàvem que estaves aquí. Jo tampoc.
Aquesta tarda t'hem enviat per veure l'escalèstric més gran del món.
Deixem-ho de Sant Just. Que al final es veu que el més gran del món no ha pogut venir, no? No, el més gran del món no. Estava així, amb la grip. Escolta, s'ha gripat, no? Com que són unes calèstries, són minicoixes, també. El cotxe és poc gripat, també. Llavors, quin és l'ambient que hi ha ara mateix al Casal de Joves? Com ho veure això? Doncs mira, desgraciadament, hi ha un ambient...
poc ambient, siguem sinceros, molt poc ambient bàsicament perquè coneixem ja Sant Just des d'uns quants anys i Sant Just passa el mateix, que quan hi ha festes llargues la gent se'n va, desapareix i no se la veu fins després de festa. Per tant, m'està dient que ara mateix no hi ha ningú... Sí que hi ha, home, no. Hi ha molt poca gent, vaja. Ara estem aquí veient el muntatge de l'esca elèctric. Ah, l'estan muntant? Ara estan acabant de muntar els tècnics.
Sí, els tècnics de l'escalèstri que estan acabant de muntar i de fer els últims arreglos. Ja s'està preparant tot perquè...
que estigui a punt per als nens que vinguin a jugar, no? Sí, Dani, estàs a la sala... perdona, estàs a la sala gran, no? Sí, a la sala gran. Home, com a tractors, no? A la sala gran, sí. Clar. Però vull dir que estàs a la sala més gran de totes, que és la sala utopia, que és a uns baixos, que és enorme, perquè no ho saps, perquè no ho hagis mai. És com una mena de pàrquing gegant, eh? Sense res al mig. I allà està fent l'escalestri. Quants operaris hi ha en aquests moments treballant i muntant la pista? Tres.
3 operaris. 3 operaris, eh? Sí. Creus que podríem parlar amb algun d'ells? Podem intentar-ho, podeu intentar-ho. Sí, sí. Home, és el teu repte. A veure si podem parlar amb algun d'aquests operaris que estan buscant a l'escalèstica. Aviam. Hola, bona tarda. Soc d'Arredides, que podríem fer una petita entrevista amb algú de vostè. Esteu molt enfeinats. Sí.
D'una excusa? Un poco ya o sí, si quieres más tarde. Más tarde. Lo dejamos para más tarde. Más tarde, más tarde. Sí, de radio, de radio desvern. No, estamos por aquí, estaré por aquí todo el rato, no te preocupes. Sí, sí, no marxarán y me voy a calentarte. Tranquils. Y luego ya, no te preocupes, gracias. Sí, no pasa nada. Bé, doncs el m'ha dit que d'aquí una estoneta ja... Perfecte. Vale, vale. Però bueno, després de la segona connexió, si us sembla bé... Sí. Ara, si us sembla bé, fem una connexió que és important. Sí.
Que és molt important perquè bàsicament, aviam nois, no marxeu. No marxeu, no marxeu, perquè em sembla que... Ai, quina vergonya! Però amb qui parles, Dani? Mira, saps què passa? És que tinc aquí davant, Jordi, és que mira, em posaré a plorar, tinc aquí davant els guanyadors del Mario Kart i de la FIFA 2015 d'aquesta setmana. Hombre, que es formen part d'aquestes activitats que estan fent al Casal de Joves per entretenir-nos durant aquesta setmana santa, no?
Sí, sí, sí, correcte. És un dels actes que ha fet el Casal de Joves que ha preparat durant aquesta setmana santa. Aquí tenim, aviam si em diuen els noms, sisplau, noms. Pablo. Pablo. I què més? Gerard. Gerard. I aquí Jorge. El Pablo, el Gerard i el Jorge els tenim aquí també preparats per guanyar aquest Escalèstric i així ja tindrien el triplet, no?, tindrien ja el triplet d'aquí del Casal de Joves. Què van guanyar? Dani, què van guanyar, ells?
Què van guanyar, ells, Dani? Ells van guanyar una copa, una copa... Però de quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era? De quin joc era?
Són vergonyosos en un moment, Jordi, que són vergonyosos. Però tu dones el telèfon directament, home, ja està. Sí, és que jo no sé, Jordi, si estic al Marecs o al Camp de les Joves. Potser m'he confós, eh? Ja, però escolta, no et preocupis, Dani, no, si és complicat, a vegades, també, els guanyadors d'aquests campionats sempre són persones amb una àuria molt reservada, no?, i sempre respectant.
Són gent que s'ho guarden per ells, sí. Escolta, Dani, doncs veig que hi ha aquí un ambient discret, al casal de Jóbert. Veurem a veure com avança en els propers minuts, perquè en principi està previst que això funcioni a partir de les 6, no?
Sí, a partir de les cinc, que ja ho són, però això no sigui mitja, però jo suposo que ara a partir d'un quart d'hora, d'aquí un quart d'hora, ja iniciarem aquest... Aquest... Bueno, aquest taller, aquest taller del... O, bueno, taller o tarda d'escalèstric. Sí. I, bueno, doncs durarà aproximadament fins a les vuit de la tarda. Fins a les vuit de la tarda, eh? Ja veurem, depèn de la fórmula de la gent, evidentment. Si tenim més gent, o si tenim menys gent, doncs veurem, veuran i tantejaran si s'allarga o no s'allarga, evidentment. Parlar com a director de la casa.
Totes les coses es poden fer fins a les vuit i mitja, depenent de la foro de la gent. De la gent que ha vingut. Tu jugaràs també o no?
Home, sí, si em deixes, sí. Home, clar. Home, sí. Sí, jugo una estona, eh? A veure, a veure què tal. Bé, doncs escolta, nosaltres fem una pausa per la publicitat. D'aquí una estona, a la següent hora, tornem a connectar amb tu, Dani, o sigui que moltes gràcies. Perfecte. I d'aquests moments tornem parlant de Time Out amb la Clara Nervión. Fins ara mateix, a la Pena del Morro.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esver. Ràdio d'Esver, 98.1 Ràdio d'Esver, 98.1 Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als records més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
La Penya del Morro, cada tarda a 5 a 7 a ràdio d'Esveral.
5 i 35, que és hora, com cada dimecres, de connectar amb la redacció de la revista Time Out, concretament al Departament de Màrqueting, on hi tenim la Sant Justenca, Clara Nervió, en el telèfon. Clara, bona tarda. Hola, què tal? Hola, bona tarda. Escolta, està sortint el sol, eh? Ho dic perquè avui hem tingut un dia així una mica gris durant el matí. Hem patit, perquè has dit que passarà amb la setmana santa. És veritat. Però en principi diuen que els propers dies farà bon temps, no?
Això és rimant, però val la pena que pugueu sortir per estupendres, que us calerà a la ciutat, doncs també hi ha moltes coses. Sí, la repassarem d'aquí uns moments, però abans hem de parlar d'un dels articles que aquesta setmana traieu a la revista Time Out, que és el secret de Barcelona.
Estàs parlant de la ciutat com tal Màgica, no? Sí, és que em faig unes músiques. Unes musiquetes, així com més seductores. Bueno, però això, massa de seductor... Home, sí, té un punt, però clar, això és de Twin Peaks, que és aquella, la Laura Palmer, no? Laura Palmer. Sí, que la vam estar buscant, que al final no sé si la vam trobar o no, que ara diu que volen fer una altra...
Sí, diríem que volem fer un remei. Sí, volem fer una sèrie. I després aquesta sintonia també l'utilitzava el mestre de les arts obscures a Catalunya, que no és Voldemort, sinó que és el professor Darbó, que sempre l'utilitzava pels seus programes. Bueno, escolta, què vol dir això de secrets de Barcelona? No patiu, perquè nosaltres no us expliquem coses sinistres, ni que facin por, sinó que us expliquem llocs que gairebé, gairebé segur que no coneixeu, i aleshores són llocs secrets amagats de simple vista.
Ah, perfecte. O sigui, racons de Barcelona, no? Racons i festes i coses. Per exemple, si voleu, comencem per dues coses. Comencem per un bar i un restaurant. El restaurant que us proposo és el mateix bar
que juraria que n'hem parlat algun dia i que està amagat dins del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, que està allà a la plaça de la Catedral. Ah, val. Sí, em sona, però jo no hi he estat mai. Què vols dir, que és un bar que està dins del...? És un restaurant que està dins del COA, que és a dir, dins del Col·legi d'Arquitectes. A més d'aquell lloc, és molt curiós, és bo. Per què? Perquè el seu xef és l'Artur Martínez,
Aquella té una estrella Michelin i ara ens ofereix una marxa més barata.
20, 22, 23 euros per cap. Ah, doncs escolta, tenir en compte que l'ha creat un cuiner que té una estrella Michelin, doncs està bé, està bé, està bé. Està de costat, sí, està de costat. Està molt bé, està molt bé. Matis, bar, d'acord, eh, dintre el Col·legi d'Arquitectes, allà davant de la Catedral de Barcelona. Perfecte. Vinga, un altre. Aquest és un bar. És el bar Mutis. Mutis? Exactament. La cocteleria... Bueno, hi ha com dos bars. El Mutis, que és a...
Coneixeu el Bermut, que està al final de tot dia amb Pau Clarís? Sí, em sona, em sona. Què passa? Que aquesta gent té el muti?
És un restaurant secret que es troba al primer pis de la mateixa façana. Ah, sí? Allà a Diagonal han vist un pla col·laris amb Paig de Gràcia? Exacte, han reconegut, us he dit, que és Diagonal 438. I a més us dic que va ser escollida per la revista Drinks International com la millor cuca a l'àrea d'Europa. Hosti, que bo, no? Sí, sí, sí, sí. A l'hora de... bueno, hi ha les gent famoses, l'esglòsof que està allà per la Woody Allen,
El que passa és que les copes no són barates. M'imagino que la decoració deu ser així com també antiga, no? Bellut? Jo m'ho imagino, jo n'he estat, però per les fotos que he vist així com vermellet, bellutosa, de cortines, tot això una mica...
secretet. Sí. Per tant, una crutelleria, diagonal 438, una crutelleria mutis, es diu, clar, mutis de silenci, no? Una mica... Xxxt! Xxxt! Com la Bibiana. Què fa la Bibiana?
No sabem què fa la Bibiana. Està a la Santa Mònica, està amb les seves corretes... Vale, vale, és que ara m'ha vingut el silenci i m'ha vingut la Bibiana. Però encara està a la Santa Mònica o al final l'ha penxotat?
Em sembla que ja no està gaire. No està gaire, no està gaire. Va i bé, només els dilluns està. Més coses. Més coses. A veure, us proposo també avui uns concerts molt particulars perquè es realitzen a cases privades de persones. Hi ha gent que deixa casa seva per fer un petit concert. Aleshores, és gratis i es passa de gorrilla, diguem. Els assistents poden donar el que vulguin, però no és obligatori un peu fixe.
Qui ha passat pels Sofa Sounds? Han passat, per exemple, la Joana Serrat, han passat el Pau Vallvé també, i és molt divertit. Com s'entenen d'aquestes coses? Doncs en va el Facebook d'aquesta gent, que és Sofa BFM, i s'apunta la newsletter, i aleshores la newsletter us avisaran que hi ha un concert. Però aviso, no aviso en de quina banda.
Per tant, tu vas allà i et trobes una sorpresa. Ai, que bo, no? M'agrada molt això. Això és una mica com lo dels tarats de Barcelona? Com una mica com el tarat de cultura. Exacte, el tarat de cultura. El que passa és que als tarats de cultura sí que hi ha una programació, no? O m'ho sembla a mi? Sí, exacte. I en canvi, això és secret. Totes puntes realment semblen coses bastant xules. Per tant, és difícil fallar.
Home, perdona, i a més també és una experiència, no? Anar a veure, i llavors jo crec que sigui el que sigui, la gent ja està molt predisposada. Sí, s'ho passa bé, a més és en una casa, les birres són barates, hi ha bon ambient. Sí, jo conec ja més d'una persona que ha cedit els seus espais per fer diferents històries, ja siguin els terrats, amb això dels terrats amb cultura, que hi ha diferents obres de teatre o dansa, o ja sigui, no sé si era exactament el sofà BSN, però que et diuen que tu has de posar també el càtering i si vols puc fer menjar,
El pots vendre fins i tot a la gent que hi ha allà, no? Exacte, el pots menjar i el pots vendre, per exemple, és justament això. Potser un trosset d'aquí, o un trosset de pizza, i si doncs pares a la senya de la teja. Molt bé. Doncs escolta, em queda apuntada aquesta interessant opció, la del sofà BSN. I ara canviem de registres, i et sembla que podem parlar de diferents qüestions que podem fer a Barcelona per Setmana Santa.
Doncs sí. L'època de recolliment, l'època de tranquil·litat. Reculliment, reculliment... Nosaltres ja sabem que no ens vagairem. Bueno, i llavors què ens proposes? Què ens proposes, llavors? Us proposo moltes coses. Per exemple, podríem començar per uns accessos dominicals. Ah.
de passar-nos molt molt bé i de fins i tot veure'ns fins a l'aigua de les Flaueres, que l'endemà és l'estiu. Clar que sí! I què us proposo? Us proposo la festa del vento, que no sé si la coneixeu, però són una gent que munten festes els diumenges bastant sovint. En aquesta ocasió, és a dir, aquest diumenge de Setmana Santa, s'ajunten amb la gent de Somos Las, que també són uns altres provocadors dominicals que són a fer moltes festes,
Comencem a l'Apolo.
La feta de ventura normalment és gratis i les birres són molt barates. Així que tenim feta bona. Home, i tant, i tant. I sabem qui tocarà o sorpresa tot també? És un billó, és una mica així, molt goriós o tot. Tot de cançons que en sabem, de poder cantar... Clar, tu, Clara, a quina hora recomanaries anar?
La cosa és molt divertida a la tarda.
allò era un molt bon jarao. Divertit per què? Què fan alguna cosa especial? És molt divertit, la música que fan és molt guai, tothom està amb molt bon humor, les birres són barates... Aleshores hi va molt bon ambient. Doncs escolta, m'ho apunto, i a més tenia en compte, clar, que dilluns és festa, per tant, es pot allargar el vermut del diumenge cap a la tarda, a la pol o a tothom. Doncs queda dit. Alguna cosa més per Setmana Santa que puguem fer aquests dies a Barcelona, Clara?
Doncs mira, dues coses més per dilluns, que estem molt contents de tenir festa. Una, com sabeu, i com que a dilluns es celebra... Què, que teniu festa? A dilluns vosaltres també estigueu marats. Clar, home, si es treu la festa de dilluns ja, apaga i vam-nos. Doncs vinga, dues festes bones per dilluns. Una és la clàssica dels nascut moments, de l'Apolo, que sabeu que cada dilluns obren i peten la nit catalana. És una de les opcions. I una altra, més tranquil·leta, per dilluns on aneu a l'hora,
és al Milano Cocktail Bar, que està allà.
una nit de còctels i xat en directe. Molt bé, molt guapo. Milano Bar, també, un espai molt xulo, mític. També és una cuteleria al centre de Barcelona. També amb una estètica així com vintage i antiga. En fi, Clara, moltíssimes gràcies, una setmana més, que tinguis molt bons dies de festa, perquè fas festa, no, tu, també? Fes, doncs, aquests quatre dies, a divendres i lluny. Molt bé, doncs cuida't molt i gaudeix. Un petó guapa. Molt bé, petó. Fins la setmana que ve. Adéu.
Doncs fem una pausa de re i d'aquí uns moments parlem amb la Neus Garrufer sobre el riure, sobretot avui, riure de nosaltres mateixos, fins ara mateix.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
La ràdio t'espera. Durant-te a 8.1. La ràdio t'espera. Durant-te a 8.1.
5 i 47 de la tarda, recta final d'aquesta primera hora del programa, i com cada dimecres rebem algú directament des de l'espai a Essència, d'aquí de Sant Just. Avui és el torn persona sanaconsegutiva de la Neus Garrofer. Neus, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Moltes gràcies. Ja sou que teniu la pàgina web amb tots els cursos, tots els tallers, totes les teràpies que tracteu i que feu a Essència, que és essenciadivulgació.com.
i ja sabeu que la Neuro és especialista en risoteràpia. Per això ens ha agradat tant tenir d'aquí el programa. Doncs mira, jo estic descobrint que també m'agrada molt això de venir a la ràdio tu. Ah, doncs escolta, aquí farem una bona simbiosi perquè en les sessions anteriors ja vam parlar del riure i també els beneficis d'aquesta activitat en la salut i també els beneficis sobretot que comportava riure amb el grup i la setmana passada vam parlar també
de riure amb família, que això de riure amb família és molt sa. I realment ajuda molt també en la relació. En el fons, si estàs bé amb la família, estàs bé amb tu mateix. Aquest és un tema a mesura que et fas gran.
La família és un núcleg que ens comporta tenir molts conflictes. Si tens un bon ambient allà, sempre els pots resoldre molt més fàcilment. Avui anem més enllà amb el tema del riure. Aprofundirem i parlarem del riure'ns de nosaltres mateixos.
Sí, ojo, que avui ja no és riure amb família ni en grup. No, és una mica més dense això. Avui ja és aprendre a riure's d'un mateix. Com dius tu, aquesta recepta, no? Quins ingredients necessitarem abans de res per riure's d'un mateix? I per què és important saber riure's d'un mateix?
Rir-nos d'un mateix és important perquè ens baixa la terra. No ens fa volar pels núvols ni creure que som ningú excepcional. Però és més difícil, perquè no és tan lúdic. Has de trobar-te amb tu i veure les coses que no són tan agradables d'un mateix. Per tant, per això m'agrada parlar d'ingredients.
Primer de tot necessitem autoconeixement. Primer perquè necessitem conèixer-nos a nosaltres mateixos, saber quines són les nostres carències, les nostres dificultats, les nostres qualitats.
els nostres punts forts i els nostres punts dèbils i necessitem ser amics de nosaltres mateixos. No podem riure'ns de nosaltres mateixos si no conversem amb nosaltres, si no passem estones amb nosaltres i si no sabem com som, no? De fet, estava pensant que també és molt sa el fet de
riure's d'un mateix però no de forma així com dir ai mira que tonto que soc o tal, sinó repassar una mica fins i tot les accions que un ha fet, no? Perquè això també és una mica de catarri i t'allibera una mica, no? Clar, precisament això, sí, sí, sí. Clar, i hòstia, mira, hòstia, és que mira, em faig... o sigui jo mateix, en Ric, de les tontories que li vaig dir a aquella nòvia, per exemple, que vaig tenir fa uns anys o tal, no?
Clar, precisament tot això ens allibera, no? A nivell social a vegades adoptem molts roles o molts papers que ens generen una pressió, no? Doncs això o buscar la perfecció o l'actuar de tal manera o l'actuar de l'altre, no? I a vegades no ens fa estar tot bé. I amb les relacions d'això a vegades surten conflictes que resolvem de maneres que si un amic nostre estigués en aquella mateixa situació diria a mi tio, però que no veus que no vas anar per bon lloc.
En canvi, amb nosaltres mateixos ens costa una mica més. Amb nosaltres mateixos ens costa més, esclar. La part de l'ego. Exacte. De fet, justament, aquí anàvem, perquè un altre ingredient per saber arribar a tot mateix és la humilitat. Exacte. Necessitem un punt d'humilitat per saber que no som perfectes, que saber que tenim moltes coses que no fem bé. Perdona, no som perfectes, no? Això està confirmat. L'ésser humà no és perfecte, això ho podem confirmar, no?
L'ésser humà com a tal pot ser perfecte, el que no és perfecte és la personalitat de l'ésser humà. Això és important saber-ho perquè molta gent es creu que és perfecte o al contrari, que està buscant la perfecció. Clar, això és una altra cosa. I diré que en principi que sàpiga jo l'ésser humà perfecte
No s'ha trobat encara. I mira que portem ja anys i milers d'anys d'humanitat i els científics no han acabat de trobar-ho. Faig una mica de broma. M'està bé per riure's de nosaltres mateixos. Exacte. Però pel tema aquest que volia comentar, que és el de no fustigar-se a un mateix.
Clar, és saber que no són perfectes, que tothom ha de millorar, i connectar en comptes de, ui, quan he fet algun malament amb la tragèdia d'ostres, tu, que fatal, he fracassat, sinó connectar amb una part d'aprenentatge nou, amb una situació d'aprenentatge.
La humilitat és molt necessària. Si som humils, ens connectem amb els altres i ens posem al mateix nivell. No ens col·loquem ni més amunt ni més avall. Estem tots al mateix nivell i sabem que tothom tenim coses a treballar-nos.
També parles d'un altre ingredient per saber riure'ns de nosaltres mateixos, que és la valentia. Ser valents. Per què? Precisament perquè ser valents vol dir veure aquelles parts de nosaltres mateixos més tenebroses o més fosques, de les quals ens hem de riure. No ens n'hem de riure de les nostres qualitats, que també podria ser, però és molt més fàcil.
No, no, això està molt bé i és molt sa perquè per exemple allò que dèiem, les coses negatives que tu has de tenir quan estàs enfadat, quan sents odi cap a algú, pel que sigui sents algun pensament negatiu cap a una altra persona o cap a tu mateix, fins i tot no sé si es pot arribar a riure un mateix d'aquests sentiments així, mira l'enfadat que estava jo o com ho deia això i m'he adonat que és una xorrada.
Sí, és l'ussada fer això. El que passa que per mi aquí està el següent ingredient que és la distància. Just en el moment en què tu et sents emocionalment vinculat a aquella situació o sents que aquella situació et desborda, en aquell moment no pots riure't d'allò. Necessites una distància, necessites estar tranquil, necessites estar relaxat.
i veure aquella situació com que no ets tu el protagonista, com sent un espectador. Llavors pots veure el ridícul o les coses que no vas fer bé en aquella situació i és on hi pots posar el riure. Però si estàs en el moment intens d'enfado, de cabreig,
No, en aquell moment no. Primer necessites relaxar-te i retirar-te. Agafa distància. I a més també ho dius que això s'ha de fer des de l'amor, des de l'estima un mateix, sense autoferir-se. Exacte, això és un altre dels ingredients bàsics, és l'amor. Necessites estimar-te molt per poder riure't de tu mateix.
perquè aquest riure sigui sa i sigui terapèutic i no sigui contraproduent. No t'estàs burlant de tu si no t'estàs rient de tu, però perquè entens que hi ha coses que no has fet bé. La gent que té l'autòstima més alta té més sentit de l'humor a l'hora de riure d'un mateix?
En sentit de l'humor, és possible. Si tens l'autostima més alta, estàs més connectat amb tu, et coneixes més. Almenys, des de la meva manera d'entendre, l'autostima no només és valorar les qualitats, sinó també, precisament, veure les coses que has de treballar. Llavors, si tu t'estimes més, et serà més fàcil riure't de tu mateix. Perquè si no, si et sents superinsegur, tens molta esposa i tot, al sobre, el riure't de tu mateix és com que et fas una burla a tu.
Avui, amb la Neus Garrofé de l'Espai Essència d'aquí de Sant Just, estem parlant justament dels riures d'un mateix. Com podem fer-ho? Hi ha alguna mena de... No sé, ara és dins dels ingredients, però com ho podem fer tot això?
En el com ho podem fer, per mi no hi ha una recepta específica. Hi ha recursos però cadascú pot trobar la seva manera de fer-ho. Primer és això el que dèiem, necessitem estar distanciats de la situació que ens ha fet mal o que ens ha fet estar malament
I com fer-ho? Primer necessitem relaxar-nos. Relaxar-nos, tancar els ulls, respirar, baixar la nostra intensitat. I després, a partir d'aquí, barra lliure. És connectar amb la creativitat i buscar activitats que et facin sentir ridícul.
Però no un ridícul de vergonya, sinó un ridícul de alliberador. Per exemple, et poses una cançó que t'encanta i et poses el menjador de casa teva a ballar. Com si no hi hagués un mañana. I ningú et veu. Fas tot tipus de moviments molt estrambòdics que alliberen. Cantes una cançó inventada o no inventada.
Col·loques un nas de pallasos i et poses davant del mirall i mires com que li succeeix a la teva cara o qualsevol cosa que et connecti amb la creativitat i amb el deixar anar. També dius que, per exemple, es posa un exercici que és un cop un estar relaxat i tal. Imagina't-se com si fos una pel·lícula
La situació que li va fer malament amb aquella persona determinada o amb aquella situació. Com si tu fossis una persona externa. Com si m'essis una pel·li, però sense ser tu el protagonista, però veient la situació des de fora.
Si connectes amb això, no et vincules en aquell moment en què tu ets aquella persona, sinó amb algú extern, et pots fer gràcia veure aquella situació. Mira com el protagonista reacciona davant d'allò.
quan potser no... Clar, però davant d'aquesta situació d'estar rient, en aquest cas de l'altra persona, com ho faries per passar-ho a tu? O sigui, tu ets el protagonista. Sí, però en aquell moment agafes distància i és com si tu no fossis i ets capaç de riure d'aquella situació, d'aquella persona o com actuar-t'hi. Després, com te'n llaces? És a dir, com tornes a la realitat que estàs veient la pel·lícula, aquell personatge ets tu i llavors riure't de tu mateix.
Sí, en el sentit que quan jo dic de desvincular-te és això, en el moment de recordar-ho no et faig tornar a brutar la ràbia o el malestar. Un cop has estat en aquell procés tu pots tornar a imaginar-te allò dient, vale, soc un espectador, però sí, el que vaig reaccionar així soc jo. O sigui, sí que has de tenir com aquest diàleg intern.
Però amb el separar-me o el posar-me com a espectador em refereixo a això. Si tu t'imagines un altre cop o recordes la situació i et tornen a brutar l'enfado, dius que no deixem-ho fins que em torni a calmar.
Seria per tant estar una mica avançat en el procés, aquest que dèiem abans d'agafar distància, que ja no t'has sentit les coses i a partir d'aquí veure com a espectador però sense desvincular-te del tot, sent conscient sempre que ets tu. Exacte, llavors en posteriors situacions, clar això és una cosa que s'entrenen, no? I en posteriors situacions, el clic de passar de la tragèdia a la situació de presentatge que dèiem es fa més ràpid.
Bé, si voleu saber una mica més, de tant en tant s'organitzen alguns tallers de risoteràpia aquí a Ascència, ja sabeu que teniu la pàgina web, ascenciadivulgació.com, agraïm molt a la Neus que hagi vingut avui. Gràcies a vosaltres. Home, que són els dies que són. Però vaja, de totes maneres, per variar, se'n just, no és desfixat, està tot completament buit d'aquí, però vaja, és el que estem acostumats, és el que hi ha.
Neus, moltíssimes gràcies que vagis bé. A vosaltres. Ens retrobem quan tu vulguis. I nosaltres que farem una pausa per escoltar el bulletí de Catalunya Ràdio de Radal a 6. I després continuarem amb l'Albert Capapai parlant de gossos. Avui què fer amb els gossos per Setmana Santa. I amb el Dani Martínez connectarem amb el Casal de Joves de Sant Just on hi ha l'esquelèstric més gran no del món, però sí del nostre municipi aquesta tarda. Fins ara mateix.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. El jutge de menor de l'Audiència Nacional espanyola decreta 6 mesos d'ingrés en un centre d'internament pels dos germans marroquins detinguts ahir al barri de Llafià de Badalona. La mare ha ingressat aquest migdia a la presó pel delicte de col·laboració amb el llihadisme.
La fiscalia ha demanat que s'interni mig any i en règim tancat els dos menors perquè creu que estan integrats en una organització terrorista. Tant la fiscalia com el jutge creuen que cal allunyar els menors de l'entorn dels seus pares. I és que la mare ha casat aquest migdia a la presó justament per això, per col·laborar amb el yihadisme. Segons el jutge, la mare va fer les gestions perquè els seus fills viatguessin a Síria, via Marroc, per adoctrinar-se en el yihadisme. Pep Ruiz, Catalunya, Ràdio Maderit.
Mentre tant, els Mossos d'Esquadra reforçaran el dispositiu contra el terrorisme islamista aquesta setmana Santa, amb més presència policial i més controls en els punts on hi hagi més concentració de turistes. Ho ha anunciat el conseller d'Interior Ramon Espadaler, que ha precisat però que el nivell d'alerta antiterrorista no ha variat.
que hauran vist determinats indrets de la ciutat de Barcelona o d'altres indrets del país, doncs més presència o una presència diferent de la que havien vist. Això respon a que, estant en el mateix nivell d'alerta que estàvem, estem en un moment que som receptors de més turisme, de més mobilitat, i per tant, objectivament, disposem de més recursos.
El Comú de Lleida posa en marxa el dispositiu per recollir els 1.500 avals necessaris per presentar-se a les pròximes eleccions municipals. Lleida, Josep Maria Perelló. Bona tarda. Diversos voluntaris han instal·lat talons a la ciutat amb aquest objectiu. El Comú de Lleida confia arribar a aquests avals necessaris abans del 12 d'abril. Carles González, cap de llista. Fer avalar la candidatura del Comú de Lleida no significa un suport oficial a la Comú de Lleida, només es permet presentar-nos com a tothom a les eleccions municipals. Josep Maria Perelló, Catalunya Ràdio Lleida.
L'increment de la mortalitat a les carreteres es deu principalment a les distraccions i sobretot per l'ús del telèfon mòbil quan es condueix. Ho diu Interior, que adverteix que intensificarà la persecució de l'ús d'aquests dispositius al volant. El mes que ve es posarà a marxa el projecte Bisc Més, que impulsa el Departament de Salut i que preveu la sessió de les dades sanitàries amb finalitats de recerca. En principi, el projecte només contempla la gestió pública de les dades i cedir-les a centres públics, però no descarta més endavant implicar-hi la gestió privada.
Almenys una desena de persones han quedat atrapades avui per una allau als Alps francesos. Els fets han passat a prop de Vilac d'Aguent, un petit municipi de la regió de la provensa, i segons algunes fonts, 6 persones han tingut una aturada cardiovascular. Els equips de rescat s'estan desplaçant al lloc de l'accident.
Un foc en una instal·lació elèctrica subterrània a la zona de Holborn a Londres ha obligat a evacuar aquesta tarda 2.000 persones a diversos edificis. El foc ha obligat a tallar el subministrament elèctric a l'àrea d'influència i ha provocat molt fum a la zona. Els bombers i els serveis d'emergència continuen treballant en l'extinció. Cap persona ha resultat ferida. I ara una desaparició.
La de Cynthia Lennon, ex dona de John Lennon, que ha mort a causa d'un càncer als 75 anys a casa seva a Mallorca, Josep Martín. Sí, la família ja ha emès un breu comunicat on explica que ha mort acompanyada de Julian Lennon, l'únic fill que va tenir amb l'ex vital.
Cynthia Lennon va conèixer John Lennon a l'escola d'Art de Liverpool quan era un adolescent. Es van casar l'any 1962, després que ella es quedés embarassada. El seu fill, Julian Lennon, va néixer el mes d'abril del 63. Cynthia feia anys que vivia a Mallorca.
Esports o del Serra? Gerard Piqué és optimista respecte a la possibilitat que Leo Messi pugui jugar diumenge a Balaidos davant el Celta després de parlar avui amb el jugador argentí. Recordem que Leo Messi amb problemes al peu no ha jugat els dos últims amistosos amb l'Argentina. El central Balaorana creu que l'abril serà un mes clau per l'equip perquè no poden guanyar encara cap títol però sí que en podríem perdre fins a dos.
En ambol, avui es juguen partits de tornada dels quarts de final de la Copa. A dos quarts de nou del vespre, Freykin, Granollers de Demar de Lleó, amb empat a 28 a l'anada, i a tres quarts de nou, Naturghaus, La Rioja, Barça. Els blaugrana tenen un avantatge d'11 gols del primer partit. En bàsquet, Justin Dolman no jugarà demà al Madrid-Barça de l'Euroliga per una lesió al vessó de la cama dreta. Els blaugrana es espiren al primer lloc del Top 16, però necessiten remuntar fins a 25 punts. Xai Pascual reconeix que la fita és molt complicada.
Ja no que hierba, l'Hagara s'ha classificat pels quarts de final de la Copa d'Europa. Després d'eliminar el Saint Germain de França a la tanda de penals al Polo de Barcelona, juga demà al matí davant el Rot Baix alemany. A les setos esperem amb tota l'actualitat al Catalunya Vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. Després de Setmana Santa s'implantarà Sant Just el repartiment de menús excedents per a persones sense recursos. Aquest projecte es va iniciar el novembre a través d'una prova pilot que incluïa escoles del municipi, l'empresa Solidança i de l'Ajuntament de Sant Just.
Després de Setmana Santa s'implantarà de forma regular. Aquest programa consisteix en no llençar el menjar que no se serveix a les escoles Montseny i Marrecs per donar-lo a persones amb dificultats econòmiques. L'empresa Solidan s'arreculla els menus no servits en recipients individuals, es congelen i finalment es distribueixen entre les famílies amb menys recursos. S'espera que més endavant col·laborin més centres educatius de Sant Just.
Més coses aquest any es posaran en marxa uns ajuts econòmics per facilitar l'emancipació dels joves. L'Ajuntament està ultimant les bases del programa de subvencions, que té com a objectiu promoure l'habitatge compartit de lloguer. Per tenir accés a la subvenció s'hauran de complir una sèrie de requerits, com ara tenir entre 18 i 35 anys, estar en padroneta de Sant Just i que el cost mensual de la renda no sigui superior a 800 euros, entre altres.
I una punt més, la segona quinzena d'abril s'obrirà la convocatòria per optar a les subvencions per pagar l'impost de vens immobles de 2014. És el tercer any consecutiu que l'Ajuntament de Sant Just convoca aquests ajuts destinats a sofregar el límit de les famílies amb més dificultats econòmiques. Enguany s'hi destinen més diners, en concret 40.000 euros més que la convocatòria anterior. A partir de mitjans d'abril, com dèiem, es preveu que es posarà en marxa aquesta convocatòria d'ajuts per pagar l'ímit a Sant Just.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició Vespre, a les 7.00. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com. Bona tarda. Ràdio t'espera, durante 8.1. Ràdio t'espera,
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. I què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. I esperem. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Què tal? Bona tarda, són les 6.11. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro.
D'aquí una estona sabrem què fan al Casal de Joves els propers dies i què estan fent ara mateix, perquè amb el Dani, que el tenim de corresponsal, que està veient l'escalèstric, aquest megaescalèstric que han muntat avui a la sala Utopia, passarà a Cristina, que ens ha enviat un parell de fotografies i les hem penjat al Facebook, per si algú les vol veure.
A més a més també parlarem de gossos, què fer amb ells durant aquests dies de Setmana Santa. Parlarem també amb la d'Arcapapell, però abans de tot això anem cap al tren d'intòpic de la segona hora.
perquè avui Cristina, el nostre més comentat de Twitter, també ha sigut l'acord penal internacional, perquè Palestina ja és oficialment membre del Tribunal Penal Internacional. Com ha anat això i què vol dir? Doncs ha estat des d'avui mateix que el Tribunal tindrà jurisdicció automàtica sobre qualsevol crim comés en territoris sota control de l'autoritat Palestina. En aquest sentit, doncs, podran demanar que s'hi jutgi els dirigents israelians pel crim de guerra
o en aquest cas vinculats a l'ocupació. D'aquesta manera, doncs, Palestina passa a ser l'estat a 123, que formarà part de l'Estatut de Roma, que és el tractat, en aquest cas, fundacional del Tribunal Penal Internacional. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Marta Alandeira diu que Palestina ja podrà jutjar els crims de guerra commesos als territoris palestins ocupats, per exemple.
Un altre comentari, és del Carlos Sánchez, diu, un pas més cap endavant. I el Pinbox diu, sóc l'únic que veu el fet que Palestina hagi ingressat a l'Accord Penal Internacional just l'1 d'abril, que és una mena de símbol. En fi, per què ho diu això? Perquè estem a Setmana Santa? Són relacions diferents? Sí, a l'hora de ser l'1 d'abril, no? Potser sí, potser sí. En fi, gràcies, Cristina, anem cap a l'educació canina.
Amb l'Albert Capapell, que ja el tenim al telèfon, Albert, bona tarda. Bona tarda a tothom. Hola, què tal? Benvingut al programa. Una setmana més. Bona tarda. Sí, meritxats de tot el teu programa, eh, que jo ja... Tens un programa com molts. Sí, però tu també, eh, tu també. Fagil·la, tu també. Bueno, una miqueta, nosaltres una miqueta. Una part, una part, les pelmes, les pelmes al pastís.
Abans deixem comentar-li una cosa a l'Albert que recordo que fa dues setmanes em va fer unes recomanacions que he posat en pràctica respecte als passejos amb el gos i dir-te que la primera vegada que vaig fer això de tensar una mica la corda
Recordem que tenies alguns problemes amb el teu gos, no? Sí, a l'hora de passejar. Què passava? Que anava boja per olorar els arbres o veure altres gossos i anar corrents. I l'Albera va recomanar que la llegís una mica més amb la corretja.
Si aquell dia tenia una mica de pressa, doncs tensar-la una mica per veure si ella se donava i tirava. Llavors, ho vaig posar en pràctica, la primera vegada sí que és cert que li vaig tensar una mica, vaig aixecar la vista i vaig fer com que tirava, va tirar darrere, però ja la següent no va fer ni cas i va dir, jo a la meva em quedo aquí a l'hora que s'està millor. I va continuar a la seva. Això és lògic, també, pensa que en el que té ella de vida, la seva experiència li diu que, bueno,
La Cristina que coneixes és la de l'alabant. Ara ha de ser una miqueta constant, diguéssim, les primeres vegades, perquè ell entengui que està canviant alguna cosa. A partir d'aquí, també, aprofitar aquests moments, que com ve dius, potser la primera o la segona vegada, que és quan més li estranya el que estem fent, aprofitar aquests moments de complicitat i intentar fer una miqueta, sobretot al principi, una miqueta de paciència.
No és que no funcioni tal qual, sinó que la gossa té un aprenentatge bastant més ample de dir jo soc qui controlo el passeig i qui controlo la Cristina. Llavors ens costarà potser una miqueta, però de seguida entren al joc perquè és un passeig molt més agradable per a tots. Per tant, que ho continuï provant.
Hem trobat una alternativa Albert, ara em diràs la teva opinió i explica'm a veure quina de les dues seria més factible tant per la gossa com per nosaltres i és que si surto a passejar amb ella o en aquest cas he d'anar a casa al cotxe o el que sigui i vaig ràpid i no vull que es pari, hem descobert que si la gossa va entre dues persones
Va menys distreta. Perquè té dues barreres naturals a banda i banda. Sí, i ja no fa ni l'intent d'anar cap a l'arbre. Sí que va mirant a banda i banda del carrer, i va mirant si veu un gos, li ve una loret, jo suposo que mira cap a aquell costat, però no... És a dir, va en línia recta, no es despista, no tira de la corda, no... No, i també probablement perquè té més sensació que està passejant amb algú, amb dues persones en aquest cas.
No perquè només estiguin al voltant, sinó perquè segurament les dues persones vagin al mateix ritme, llavors és ella la que, com per dir-ho d'alguna manera, la que no quadra en aquest grup perquè vol anar més ràpid o més lenta. Llavors sembla més fàcil que en un grup de tres, a l'individu que és diferent, s'adapti als altres dos que no, que els altres dos modifiquin el seu comportament. Que sovint passa, eh, també. Sovint passa que quan anem amb el gos,
Jo he vist gossos que han ensinistrat a un, dos, inclús a una família sencera. Per tant, Cristina, confiança. Confiança i pràctica. I paciència, també. Veurem com va anar a poc a poc i ens explicaràs. Per cert, Albert, que avui parlem de què fem aquests dies per Setmana Santa, que hi ha tanta moviment, i la gent marxa, comentarem algunes opcions. Per exemple, si marxem de vacances amb el gos,
Si no podem portar el gos amb nosaltres, i també si hem d'escollir una residència canina, quines són les coses a tenir en compte per aquests dies si és que el gos no el podem deixar sol, ni amb ningú, ni res. I perdona'm, i també si no marxem, que després fa l'opció.
Si no marxem a fora, clar, aquesta opció també queda que la comentarem. Comencem, per tant, si portem el gos amb nosaltres quan marxem de vacances, què hem de tenir en compte, Albert? Mira, així a grans trets, deixant de banda possibles enfermetats del gos o de l'individu on sigui, el que hem de tenir molt en compte, que a vegades no hi pensem, és portar, per exemple, el seu llit al lloc on anirem nosaltres,
Portar un tros de la seva manteta, portar el seu cosí... Alguna cosa que sigui familiar per a ell, no? Exacte, que no hagi de buscar allò on vagi, que no hagi de buscar un racó nou per on estigui a gust, sinó que nosaltres li podem oferir aquesta olor que ja és familiar i ja sigui aquest tema. Tu dius roba que faci la seva olor.
Sí, perquè jo ho dic perquè molts cops no només és un coixinet, a vegades la gent té un llit sencer i és més fàcil portar-nos un tros de roba. No perquè sigui nostre, sinó perquè també, una samarreta vella nostra que ja utilitzem per rentar la pols.
Aquesta samarreta pot ser perfectament. No cal que sigui un lloc molt còmode. A més, ara que comença a fer calor, a terra estan ben a gust moltes vegades. Llavors, és molt que rep perquè la olor d'aquella habitació o d'aquella estància de seguida se li faci una miqueta més familiar. Per tant, portar alguna cosa del gos o que com en infeixi la seva olor habitualment i que així pugui reconèixer. Després, també, dius que si portem el gos amb nosaltres de vacances, hem de dedicar-li una part del dia de vacances al gos.
No només ens acompanya el gos, sinó que també ve de vacances amb nosaltres. El meu consell sempre és que en funció de l'entorn on ens desplaçem nosaltres, que ja tinguem alguna excursioneta de muntanya, potser alguna sortida que li podem dedicar, que sigui una activitat del gos, però que també la gaudim nosaltres. Si ens agrada anar a la platja, busquem alguna platja més tranquil·leta on el gos pugui córrer una estona i després deixar-lo cap a casa.
que millor que que tingui una bona excursió, una bona sortida per a aquell camp. Per tant, mirar el lloc de destinació, si hi ha algun lloc, alguna passejada especial que es pugui fer amb algú. A casa rural o a hotels, si preguntem abans d'anar, ells ens poden oferir de rutes bé coneguts que tinguin por, i que diguin, mira, doncs aquí hi ha un grup de cinc o sis persones que sempre cada dijous ho han de passejar per aquí.
Alguna activitat on el gos pugui fer de gos, pràcticament. Molt bé, després, en fi, aquestes són algunes de les opcions que tenim si portem el gos amb nosaltres, com per exemple també portar menjar pel nostre gos o gossa. Sí, és un detall que no sempre tenim en compte, moltes vegades quan fem la maleta se'ns passa, i ens adonem quantes vegades quan ja estem, t'ho dic per paciència, quan ja estem al cotxe anant cap al destí, i a priori no és un problema, el gos pot menjar qualsevol pinxo que li comprem.
Però si porta ja el seu menjar, que és el que li donem de casa, probablement li estiguem facilitant molt l'estància, perquè si li canviem de pinço, li estem regirant una miqueta l'estómac i és molt probable que durant dos dies o tres dies estigui amb l'estómac malalt. Clar, per això de dir, bueno, escolta, ja comprem allà quan arribem. Millor que no, i portar el de casa, no? És millor agafar un got de plàstic d'aquest crema de xocolata, que hi ha molts, un pot buit,
Agafar una bona reacció i anar donant-li. Doncs aquests són els consells. Si portem el gos amb nosaltres, primer hem de portar alguna cosa del gos que faci la seva olor, ja sigui un coixí, un tros de roba. Després hem de dedicar-li una part del dia al gos, encara que estan les vacances amb nosaltres.
Per acabar, dius que hem de portar el menjar, que ja tenim normalment, perquè el pugui menjar al lloc de vacances i destinació. Per evitar-nos dir res. També passa sovint, perquè quan son temps canvis, si algú es canvia de lloc en qüestió d'hores, ha de conèixer moltes coses, si a més li canviem el menjar,
És matemàtica, són dos més dos i segurament tinguin dos o tres dies de diarreus que ens facin també un maldecap. Clar, i de fet, per culpa d'això, no puguem estar gaudint tant com voldríem, potser, de les vacances. Si al cap de la fi, també és per nosaltres, no? I són molèsties que probablement ens podem estalviar, molèsties cap a l'hotel, probablement, que molèsties cap a nosaltres, que estem més a gust a l'habitació. Ell mateix o ella mateixa estarà molt més tranquil i molt més a gust.
Més coses, per exemple, en aquest cas canviem de qüestió i si no podem portar el gos amb nosaltres, tu qui dius que estaria bé buscar algun amic o alguna amiga que es pugui fer càrrec del gos o gossa durant aquests dies, però que en principi aquí res a dir, vull dir que cadascú ja espavilarà, però tu dius que si en cas que tampoc no tinguem aquesta opció, hauríem de buscar una bona residència
on l'animal estigui durant els dies que nosaltres estarem fora. Llavors la pregunta que jo et faig Albert, què s'ha de tenir en compte a l'hora d'escollir una bona residència canina? Molt bona pregunta, perquè moltes vegades busquem per internet o per referència d'algú conegut i ens agafem a la primera que surt. I a mi m'agradaria comentar certs detalls que hauríem de tenir en compte, com per exemple, que sigui una residència on no hi hagi gàbies.
S'imagina un lloc on hi ha molts gossos.
Són gent que potser té més espai del que aprofita i li agraden molt els gossos i es dedica a cuidar els gossos d'altra gent durant aquestes temporades. Per tant, residències canines on hi hagi gàbies, millor que no, si trobem alguna... Si trobem alguna que tingui, potser és un mas o un gran jardí o un gran terreny... A Barcelona jo conec vàries que són cases particulars, són pisos, que potser no tenen capacitat per acollir més de dos gossos o de tres gossos.
però tenim la garantia que estarà com a casa. Que no estarà tancat en un espai petit durant moltes hores del dia. Preferiblement que la residència estigui en un entorn rural. Sí, això a mi em ve de la feina, perquè és una cosa que m'he de curar en algun moment.
Però jo prefereixo que si ha de prendre unes vacances, com a mi m'agrada estar tranquil, doncs imagino que l'animal sempre agrairà més un entorn rural, que és més pròxim a la seva naturalesa, que no pas un entorn urbà. Si no tenim més remei, perquè la situació o l'economia no ens ho permet, no és una mala solució en absolut deixar-ho, com hem dit, a un pis de conegut o una residència que fan així a casa.
Però sempre que es pugui, jo sempre recomano buscar-li un entorn rural. El gos estarà molt més a gust, tindrà moltes més olors, tindrà inclús altres animals amb els que interactuar. És una cosa interessant, també, que és el següent punt. Ho vull un altre punt d'aquesta presidència. Que sigui un lloc on els gossos comparteixin convivència i espais amb altres gossos. Exacte, jo no vull deixar l'animal perquè estigui aïllat, no el vull deixar a una presó. I que no vegi gossos i que no vegi gent fins que jo torni, perquè llavors trobem en aquella situació que el gos està desesperat perquè nosaltres tornem.
El que busquem és un lloc on algú es pugui fer, els dies que estiguin fora, la millor qualitat de vida. I en aquest cas, què millor per un animal social que compartir estància amb altres animals socials com ell. O si no estan vivint junts, perquè no estan vivint a la mateixa casa, que com a mínim comparteixin activitats, que surtin a passejar junts, que tinguin alguna mena d'interacció, perquè això sempre els amenitja molt el dia.
I en aquests casos, també seria convenint o adient el fet de deixar-li algun tipus de roba que li recordi a nosaltres o seria negatiu? Jo sempre aposto perquè és una cosa que ell acceptarà com una part que ell porta de casa. A vegades és una joguina, a vegades és un trot de roba. És una cosa que ell sigui més...
A l'hora d'escollir una bona residència canina, és que tinguin un tracte amable i respectuós cap a l'animal.
Això, amb una trucada mateix, podem esbrinar certs detalls que ens poden donar una pista. Si en veig podem equivocar, però d'entrada ens poden donar... Per exemple, algun detall? Com, per exemple, que la persona que ens agafa el telèfon ens parli d'una manera del gosus, com si estigués parlant de pacients, o de clients, per dir-ho d'alguna manera. O que et digui, no, no, però, per exemple, aquí hi ha una garantia que...
El gos menja sempre a aquestes hores del dia, perquè per norma, per facilitar les coses, sempre se li donen aquestes hores. Són detalls que ens poden donar pistes de com es tracten els animals. No vull dir que es tractin malament, que el neguin o que... Que tinguin aquesta sensibilitat o que et respecte com dius tu cap al gos i que, per exemple, preguntant les normes de la casa,
Aquí ja, més o menys, un ja pot saber si tenen prou cura o no. Quines són les motines? Quantes vegades donen el menjar? Quantes vegades surten a passejar? Amb qui surten a passejar? Són detalls que ens poden interessar perquè bé, pel nostre gos pot no tenir problemes, però pot ser que ens trobem quan anem a buscar que no estigui en millor estat o que estigui espantat perquè ha tingut alguna enganxada o perquè l'han cridat, perquè moltes vegades
És una raça molt sensible. Si el portem a una residència
Si el nostre gos té por als coets, comentar-lo.
perquè aquestes coses després de nosaltres seran pel nostre benefici i pel nostre gos. I estalviaran en surt, i estalviaran males estones que probablement, si no li diem res, puc donar-se. I per acabar, l'últim punt que també recomanes a l'hora d'escollir una bona residència a Canina és que hi hagi un telèfon i una disponibilitat per si volem trucar, no? Sí. No cal que sigui, amb això no vull dir que hagi d'estar 24 hores al telèfon disponible, òbviament.
És una cosa que m'agrada molt. M'interessaria que aquella residència tingui un horari
com se l'estan donant, si se l'han pres, si no se l'han pres. Petites cosetes que nosaltres, en el moment determinat, durant el dia, se'ns pot acudir i dir, ostres, no li vaig comentar que li havia de donar tres pastilles en comptes dels altres. Un telèfon i una disponibilitat, un horari. Que no ens diguin, bueno, no, sí, tu truca quan vulguis, perquè això normalment és bastant informal. Que es diguin de 8 a 5. Perfecte. Jo ja faré el que he de fer i entre aquestes hores, si he de trucar, ja trucaré.
Són aquests detalls que et fan veure si una residència canina és de confiança o no. Abans de passar els consells per la gent que no marxi fora aquests dies i continuï amb el gos, recordar que si marxeu i no podeu portar el gos amb vosaltres hauríeu de buscar una bona residència canina.
habitant gàbies, preferiblement que la residència estigui en un entorn rural, que sigui un lloc on els gossos comparteixin convivència, que tinguin un tracte respectuós i responsable amb el got, la gent d'allà, i que, com dèiem ara, hi hagi un telèfon i una disponibilitat per si volem trucar. Ara sí, Albert, anem per quedar-nos aquí. Aquests dies no marxa, de setmana santa, i es queda aquí.
Mira, escoltem, de fet, la Sociedat Filarmònica de... Quina és això? Nuestra Senyora de la Oliva de Salteres, amb el pàssol Les Amargures. Sí, clar, la gent que es queda aquí és una mica l'amargura aquesta de no poder marxar fora mentre tothom envia fotos a Instagram i a Facebook. Jo soc del grup de gent que no em desclasso i t'he de dir que també ho gaudeixo, que m'han de pensar...
que quedar-se sense vacances és una mala jugada perquè també podem fer moltes cosetes. També es pot fer amb el nostre gos, també, perquè no deixa de ser un temps que tenim lliure, que tenim festa, és un temps que tenim lliure, però el primer que m'agradaria dir és que el gos hauria de notar el mínim possible que nosaltres i que el món està de festa. Això t'anava a dir perquè tu apuntes no variar les rutines de l'animal durant aquests dies de festa.
Per evitar problemes intestinals provocats per l'estrès, perquè de cop el gos un dia i un altre et veu que no t'estàs aixecant per anar a treballar...
Des d'aquí pot anar fins a comportaments que l'agost no havia fet i que comença a fer perquè... Perdona, Albert, m'estàs dient que la gent que, per exemple, s'aixeca a les 7 del matí cada dia per anar a l'oficina també s'aixeca a les 7 del matí per no variar la rutina del gos? Seria consellable. Jo no vull dir així tan radical, perquè jo, per exemple, no ho faig així. El que faig, tal qual, és que en el moment que m'aixeco, surto. Si són les 8 del matí, si són les 9, són les 9.
Si tenim una rutina d'aixecar-nos i sortir amb gossos, continuem amb aquesta rutina.
És molt probable que s'estiguin transformats de la normalitat.
Si no marxem fora aquests dies i ens quedem aquí, també tu recomanes evitar aglomeracions, festives i també les processons amb els gossos. Poc poca broma. Sí, pot semblar una contradicció. Si no m'he de moure, no he de variar rutines, i no puc anar perquè m'estan dient que he d'habitar aglomeracions, què fem?
És dins de la mesura. Si vivim davant de la plaça, serà difícil evitar-ho.
i la bogeria que s'està vivint a l'altra banda, no? A la plaça del poble o al centre del poble. Clar, clar, clar, perquè... De tota manera... Home, aquests dies sí que... A veure, aquest dia sí que... Té més gent, més sorolls, música... Clar, aquests dies són de concentració... Però això mateix ens hem de compensar una miqueta amb aquest passeig pobre en estímuls, per dir-ho així ràpidament, no? Un passeig pobre en estímuls per a nosaltres.
Sí, perquè l'altra opció ja és posar un barret de netgeret, per exemple, al gos, jo sé que a tu no t'agrada disfressar-los, però bueno, i una creu, una mini creu, enganxada aquí al llom, a l'esquena, per exemple, i que vagi fent una mica i vagi seguint la processó, però bueno, no sé si això... Jo no sé si molts gossos ho farien, eh, no per res, sinó perquè el ritme de la processó normalment és molt lent i el gos s'avorriria. És veritat, tens raó, perquè... Potser per això em deixaria millor un pingüí, per part.
No, perquè no hi ha la cofraderia de los perros sangrientos de Jesús, per exemple. Jo no la conec. Jo tampoc. Jo no la conec si l'existeix, que no ho sé. M'agradaria conèixer-la i veure quina és la seva filosofia, no? Volem vídeos, ja. I per acabar, si no marxem fora, i ens hem de quedar aquí aquests dies amb el nostre gos, passejar per llocs molt tranquils, no? Sí, el que comentava. Ara és un... Buscar-li... Si les nostres rodes habituals del voltant de casa s'han tornat una miqueta més mogudes, perquè hi ha més gent, perquè tenim festa i tal,
El que hem de fer és buscar rutes alternatives que siguin més tranquil·les. Si cal, carregar el cotxe al gos durant aquests dies i marxar més lluny a passejar. I garantir-li com a mínim un passeig al dia que sigui tranquil, que ells puguin moure amb tranquil·litat d'aquesta manera. Si nosaltres anem a qualsevol lloc urbà, segurament hi hagi molta més gent, molts més nens, perquè també tenen festa. Això preocuparà molt el gos i ens preocuparà molt a nosaltres. Busquem el contrari.
on el gos pugui moure's sense haver de demanar permís a ningú, una miqueta això, compensar-li aquest estrès, aquest moviment que hi ha ara aquestos dies, amb un passeig del dia que sigui tranquil. Molt bé. Doncs, Albert, ens acabem molt clar. Gràcies, avui. Hem fet una secció extensa. Especial Semana Sant d'Educació de Camina. Especial programa 1601, també. Exacte. Molt número, eh? Molt número, molt número.
En fi, Albert, que vagi molt bé i cuida't molt. Molt bé, que vagi molt bé en aquests dies de festa. Qui la faci i qui no, també que gaudeixi una miqueta. Sí, senyor. Nosaltres fem una paula per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Dani Martínez. Ja enfilem la recta final del programa d'avui, connectant amb el casal de joves de Sant Just, on han instal·lat aquest mega excelèxtric, que des de fa ja uns bons minuts, uns quants està ja funcionant. Fins ara mateix, a la Penya del Morro.
Un programa per arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat?
I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus? Soc original, també.
6 i 36 de la tarda i, com dèiem, tenim el Dani Martínez, que ja hem parlat amb ell a la primera hora, ara, per saber una mica l'ambient que respira el casal de joves amb aquest gran escalèstric, bueno, el més gran, com a mínim, de la comarca, avui, segur, que ja ha muntat en aquest indret del nostre municipi. El municipi deu vegades, eh? En fi, Dani Martínez, bona tarda de nou. Dani?
Ai, com m'agrada que saltes bromes. Hola, bona tarda. És tonto, no? És tonto. És l'edat. No, m'agrada fer-me el tonto. Ja, ja. Bueno, en fi, jo ja ni contesto. Jo no puc riure, eh? No puc riure. De veritat, jo no li contesto. Riu, Riu, Cristina, tu riu, que a tu t'agrada riure. Un tio que està de corresponsal, a un lloc, que connecta. Jo vaig a l'intro. És un innovador. Jo dic municipis, i el tio es queda sense dir res.
És una de les voltes al gazapo periodístico.
Fa veure que no escolta i es queda en blanc? És un clàssic meu. Aquest clàssic no ens fa molta gràcia i això que ho sàpigues d'entrada, perquè aquí estem patint. Patiu moltíssim. Si t'ha passat alguna cosa, això per començar, i després patim, que és el més important, que no s'hagi tallat la línia.
Sí, és més important. No passa res, Jordi. Estàs bé ja? Estàs bé tu, Dani? Sí, sí. Jo aquestes bromes tu saps que a mi m'agrada fer-les i no les deixaré de fer. Bueno, doncs escolta, anem bé, ja és saber-ho. És saber-ho i dir-ho. Sí, no, no, ja ho sap Jordi, no pateixis. Ja ho farem, farem la broma, ara fa veure que contesta, fa veure que contesta, esperem una miqueta i ja quan el Dani decideixi de cançar-se ja ens parlarà.
Potser algun dia... I algun dia s'haurà penjat el telèfon, nosaltres pensem que és la broma i ja veuràs. Hi ha un conte d'això, que es diu Pere i el Llob. Aquí no estem per parlar de muralines ni de coses. Tu, Dani, fes el que t'hagi la gana i ja veurem nosaltres si tornem a fer una connexió un altre dia o no. De totes maneres, a veure, estàs aquí al Cadou de Joves, que està sent un ambient fort amb l'escalèstric, no?
Sí, molt, cada vegada més ambient, tot s'ha de dir. Cada vegada hi va venir més gent. Sí? Sí, sí, molt, molta gent. La veritat és que ara cada vegada més es va sumant gent i la veritat és que força bé. A veure, Dani, és veritat això o n'estàs vacil·lant? No, no t'estic vacil·lant Jordi. Quanta gent hi ha? Perquè les fotos que t'han enviat, que hem penjat al Facebook de Casal de Joves, allà no hi havia ningú. Home no, perquè era muntatge Jordi. Ah, vale, vale. Quanta gent hi ha ara?
Aviam, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, una vintena per conèixer. Els has comptat una vegada, no? No dues, Dani? Que els has comptat una vegada, no només? Que sí que sí, una vegada. El que passa és que la que participa és una altra.
i jo el que he comptat són papes, organitzadors i tal. Quanta gent ja participant? Perquè recordem que pot anar tothom qui vulgui, ara mateix fins a les vuit, aproximadament, al carrel de joves, i podrà participar. Quants nois i noies estan participant ara mateix? Ara mateix estan participant uns... Quant dels? No gaire, és la veritat. Un moment Jordi, em sembla que em toca ara. Perdona, m'estàs dient que et toca a tu?
Sí, em toca a mi. Ah, doncs vés a jugar, vés. Però escolta, algú t'haurà d'aguantar el mòbil, no? Ah, no, però pots anar molt amb la mà. No, jo vaig parlant, Jordi, no pateixis, jo puc fer... Perdona, tu mateix faràs la retransmissió de la teva pròpia cursa. Sí, sí, sí. A veure com ho fas, eh, Dani? Sí, Jordi. Ara ja cambio de veu, ara ja soc un bon locutor de cotxes.
I com que allà li he agafat el truquillo, que va ser el locutor a les cases, allà ho tinc una mica... S'ha entrat amb el que estàs veient ara, Dani, des de la teva posició. Sí, a la 3, ara vaig al 3, soc al cotxe 3. És el cotxe 3, eh? En aquest moment el Dani, que està entrant ja a la sortida de Voxes, a la graella del circuit de l'escalèstica ja al casal de Joves, quants competidors sou?
Ara mateix, és que s'acaba de fer una cursa, farem un parell de curses, suposo, un parell de tardes... Dany, respon les preguntes, sisplau, quants competidors sou? Tres. Ara mateix, tres, però com que s'han fet dues curses, a la primera han sigut quatre i ara en som tres. Perfecte. No, quatre, mentida, són quatre. Són quatre, perfecte. Com són els altres competidors? Els que tenen possibilitats? Els altres competidors, no sé, tindran...
Jo que sé, ara ho faig així una mica a hoja de buen cuero, entre vuit, deu, set... Ets el més gran, tu, ets el més gran, Dani. Sí, jo soc el més gran. Perfecte, perfecte. Vas d'abuson, eh, per la vida. Sí, jo vaig d'abuson, jo estic molt nerviós, Jordi, perquè... És la primera que fas aquesta tarda o no?
De què? No, he fet assaig. Has fet un assaig. He fet un entreno, ara és la meva, la meva cursa ara. Ja. Has desconcentrat. Escolta, quan comenci, avisa'ns, o sigui... Digues. Què diu? Probando, probando, hola. No, no, no, és que estem escoltant, què diu el... i tenen com un monitor, no?, que diu coses. Sí, aquí a la meva esquerra tinc un dels organitzadors d'aquest acte. Silenci, que volem escoltar-lo. A veure, sí. Falta l'altre, no?
Que diu, que falta el què? Lucas, no? Lucas, no? Com vos podeu comprovar... Dani, silenci! Ai, va, no, callo. Perdona, eh? Ara què diu? Ara parla. Lli de morfet. És un clàssic, eh? Va, sí. La siguiente.
És un home que està organitzant. No m'ho has deixat explicar, però sí. Volíem viure-ho nosaltres en directe.
Bueno, si guanyo, dedicaré el premi a la Cristina. Ah, gràcies Dani. De res home. Com és el circuit? Pots fer... Això ho fan els pilots, eh. De fet, t'ho recomano que ho facis ara. Sí, el circuit és de... Dani, fan una cosa... El repassen de forma mental. Abans, quan estan allà on tu estàs ara, a la graella de sortida, quan abans que el semàfor es posi verd, repassen el circuit de forma mental. Primer rebola a la dreta, després hi ha una recta, després... una zigazaga... Tu com és aquest circuit? Ens els pots descriure?
Doncs bé, és un circuit que és bastant ampli, d'uns 4 mesures aproximadament, de llarg i de... No, no, però pots fer-lo, per exemple, dir, primer tenim una recta de... no sé, llarga, després hi ha un rebola a la dreta, un rebola a l'esquerra. Com és el circuit? Doncs mira, tenim primerament un...
primerament tenim un metre o una cosa així de... de recte. Tenim un primer revolt, següent recte... Perdona, el revolt cap a l'esquerra o cap a la dreta? Cap a l'esquerra. Descomplicat, Jordi. Llavors, després hi ha un recte d'aproximadament mig metre, i després tenim un revolt més, també cap a l'esquerra, i ja tenim una recta d'un parell o tres de metre. La recta llarga, eh?
4, ara em diu aquí el tècnic, el Rafa, quasi 5, uns 5 metres de llargada, la recta. És que no te'n passarà el dossier de premsa abans, no ho saps, pobra Dani. Diga-li que es posi Dani. A veure, vols que es posi? Sí, sí, parlem amb ell un moment abans. Molt bé, aviam.
Dóna'l el telèfon, sí que ara parlem amb el Rafa, no? Abans no podia. Hola, bona tarda. Què tal, Rafa? Estamos aquí en directo en la pista del Casal de Llovas. Què tal? Rafa, bona tarda, soc el Jordi, de Ràdio Desvern. Bona tarda. Què tal, Rafa, com estàs? Escolta, no volem molestar, però bàsicament que ens expliquis aquest circuit que heu muntat aquí. És un circuit fàcil o difícil? És un circuito muy rápido.
Muy rápido, tiene una recta aproximadamente acabada de unos 6 metros, curva abierta de unos 60, cerrada, izquierda, después un tramo de un metro, otra izquierda, otra recta de 6 metros y así cerrando. Es como si fuera un gran cero gigante. I a quina velocitat poden arribar, els cotxes? Hombre, aquí se debería mirar la... Estos están corriendo demasiado, como si fueran a 100 por hora. Ah, sí?
Lo que pasa es que las curvas las pillan rectas. Ya, ya. Pero por lo demás, bien, bien. Hay mucho ambiente, hay mucho ambiente. Vols dir que hi ha molt de gent que surt, no? Surt de la raïta. De totes, Rafa... Bueno, que vamos a poner en directo la siguiente banda. Ah, escolti, no em molestem. Anem ja a punt. Gràcies, Rafa. Adéu. Adéu, adéu.
El Rafa, que és una mica l'organitzador de tot això, l'estaven t'atenint. Jo li anava a fer una entrevista en profunditat. El Rafa sobre el món de l'escalèstric, que m'apassiona. Ai, Jordi, que comencem. Però retransmet. Clar, explica, Dani. Ai, que no se'ns ha estampat. Ens hem estampat tot el primer rebob. Ha començat ja o no? Sí, però ens hem estampat tot el primer rebob. Digue'ns què està passant, Dani. Ai, vaig segon, Jordi, vaig segon. Ai, que m'acabo d'estar allà.
Vaig primer, Jordi, vaig primer, el segon. Ara el primer. Quantes voltes són? És igual, tu aguanta. És segon. Ja no el sé, ja no el sé. És la ràdio, això. Què estàs, a la recta, al revolt o on estàs? Ara estic a la recta, a la recta, girant cap al revolt. Ai, que m'acabo d'estaballar contra un. Ara a la recta, un altre revolt.
Aviam, aviam, recto. A veure, por favor, un poco de orden. Ara, recta, ara perfecte. Ara, li poso una mica de turbo, ara... Ara recta, no? El revolt frena. Sí, és que és el revolt, és una me. El revolt és un rotllo, no és que estigui mal fet ni molt menys. Però només n'hi ha dos. Cristina, és que tu estàs seguint... Sí, sí, el revolt m'està encostant molt, és un rotllo, el revolt.
M'estan costant molt. I està molt ben fet perquè és molt còmode de passar, però és que és un rotllo... Dani, senta-te'n amb el teu, que jo ara vull parlar amb la Cristina un moment. Ja et deixo aquí, mentre acabi. Ho dic perquè s'està donant una circumstància molt curiosa.
I és que la Cristina està seguint el circuit a través de la foto que tu has enviat i que hem penjat a través del Facebook. I ha fet com una mena de papers així petitets, com si fossin fitxes i representant els cotxes elèctrics de l'escalèstric, i els està movent a mesura que tu vas dient-los, saps? A mesura que tu vas retrasmetent, ella va movent... A veure, sembla que ja s'ha acabat. S'ha acabat?
Ara s'acaben les puntuacions. Doncs t'has quedat a la recta eh Dani, no t'has arribat a caure. La primera ronda, perquè hi ha vàries eh. Hi ha vàries rondes eh, per això. A veure, anem acabant les puntuacions. Aviam, ara les sabrem, d'aquí uns moments les sabrem. Quins nervis eh. Però si has de sap no, que he guanyat. Però si has quedat segon, o no, com has quedat?
Aviam, ara ho veurem. Dani, com has quedat? Un moment que no ho sé, Jordi. Com que no ho saps? Sí que ho sap, però li fa vergonya dir que un nen de 9 anys l'ha guanyat. Hòstia, anava segon tota l'estona. Això són els punts, les voltes, les voltes. Ah, les voltes que hem fet cada una. Oh, bueno, he quedat segon, Jordi, està molt bé. Estàs segon, està molt bé.
Tenen en compte que tu tens 15 anys i els teus contrincants tenen 8 o 9, està molt bé Dani. Ara la segona ronda, anem a veure Jordi. Segona ronda hem de fer ara? Ui, és que no podem nosaltres eh. Ah no? No, perquè hem de connectar amb el Casal de Joves justament. Però està l'Alejandro per aquí? No. Que està dintre l'oficina no?
No, és que no hi és. Ah, que no hi ha ningú. I no està la Montse? Està la Montse, està la Montse més. Però està aquí amb tu o està a l'oficina? La Montse està a l'oficina. La Montse està a l'oficina. Sí, la Montse està a l'oficina. Escolta, doncs anem a trucar-la. Molt bé, ja us diré, us penjaré una foto, vale? Però vés-la a buscar la Montse, no? No, no, deixa. Encara no comença en la segona ronda. Espera't, espera't un moment perquè... Com vulgueu, si voleu la vaig a buscar.
No, ja estem trucant nosaltres. Fem una cosa. I a tu tindrem la línia... Ah, amb el Dani Adescalèstric i la Montse des de l'Espatx. Jo faria això. No? Tots dos al Casal? Sí, jo faria això. Sí, aquí. Sí, sí, em sembla bé. Perquè aquí vaig retransmitint, diguem. T'ha semblat complicat el recorregut? Sí, bàsicament perquè el meu cotxe va bastant dur.
i se'n va als rebols, és un horror. És un horror als rebols perquè se'n va. Hi ha quatre rebols, és a dir, és com un 0 però una mica quadrat, no? Sí, però la segona posició està força bé. Jo ara ja la faig a la primera, anem a veure si ho aconseguim. Quantes rondes n'hi ha? No ho sé, sincerament no ho sé.
Comenceu la segona ja? Sí. Ai, ai, ai. Explica'ns, eh, Dani, ara per on vas, perquè... Jo ara vaig segona, ara vaig segona, ara vaig segona. Ah, ja he començat. Sí, sí, ara vaig primer. Un moment, tenim el Dani, perdona, tenim el Dani, que el tenim aquí a l'escalèstric, fent la cursa, i paral·lelament, paral·lelament, el deixem allà, tranquil·lament, eh, que no s'obtiri, paral·lelament tenim, a pocs metres del Dani, vinculament a l'oficina del Casal de Joves, la seva directora, la Montse Martín. Montse, bona tarda.
Bona tarda. Què tal? Molt bé. Què veus al Dani des d'aquí? Sí, sí, tant i tant. Com ho està fent? Està molt bé. Està molt bé de reportero. Sí, home, sí. Però jo preguntava d'escalèstric, com anava el tema de concursant.
Tu que quedes segon? Ara no ho veig, eh, perquè em tapa la porta dels dos dies, però no sé si... Escalèstic em sembla que no tothom té dubtes. Home, avui era un dia per venir al Casal de Joves, no? Perquè, justament, teniu aquest escalèstric, que em sembla que és la segona vegada, però després de molts anys que en munteu o no? Sí, ara feia molt que no l'havien muntat, i amb l'agenda aquí del bar Muñoz, del Walden, que tenen aquesta escuderia... Ah, perdona, aquest és el del bar Nürburgring?
El del bar Muñoz. Ah, el bar Muñoz, perdó, m'he equivocat. No, ho dic perquè el bar... doncs és que allà al Walden també hi ha l'avió d'indústria, baix a tota la dreta. El bar Norbundgring, que està ambientat en un circuit, no? Però és més de motos, no? Potser. I el bar Muñoz, on està?
Està allà el Walden també, al costat de l'estanc. Ah, al costat de l'estanc. Clar, però està potser als baixos del mateix Walden, jo parlo d'un que està allà. En fi, escolta, quin ambient hi ha de Setmana Santa per aquí, Montse? Està tot molt desert i la gent ha marxat molt, eh? Ho corrobarem, eh, tot d'aquí. Sí, sí. La gent de Sant Just és així, tu? O sigui, no has estat per rostres. Estem una mica espantats aquest any, perquè no recordava una Setmana Santa tan...
No hi ha cap buida de gent, fins i tot els carrers, els cotxes... Sí, no hi ha res. Escolta, això és increïble, tu. A parques, tranquil·lament, no hi ha cap problema. Al pàrquing de Can Ginesa també no hi ha cap dia que hem tingut problemes. En fi, és una mica l'ambient que hi ha. Espera un moment, que tenim el Dani. Dani!
Dani! Com has quedat? Em sembla que em sembla, no estic segur que ara he quedat per si. Bàsicament perquè ara sí que he tingut un problema.
No sabia quin cotxe era i després que era un altre cotxe. M'estàs dient que tu anaves amb un cotxe i a la volta 4 t'has adonat que era un altre al teu. Però ara com que tornem a fer una altra ronda, no pateixis Jordi, que jo vaig...
Molt bé, doncs allà us penjaré una foto i si guanyo ho pondré, amb tot el mèrit i amb tot el carinyo, te la dedico a Cristina, ja ho posaré. Un foto, Dani. No cal que l'han vist, que nosaltres no la penjarem. No, però ell la penja. No, que la penjo al meu Facebook, home, la tiqueto. Molt bé, Dani, gràcies. Ui, ui, ui, salida. Apa, adeu. Adeu.
En fi, el Dani, que ja el deixem, que està atingut avui amb l'estelèstric. I tu, Montse, re, també dir-te que gràcies per haver-nos atès i que... Està molt gràcia de vosaltres, sempre. En principi, la gent que treballeu demà... La gent que treballem demà i avui, ens hem d'unir i trucar-nos aquests dies. I ens hem de dir, escolta, tu, que jo també estic aquí treballant i la unió fa la força. I el veure que els altres pringen, com tu, també et fa sentir una mica millor. Sí.
Doncs Montse, moltíssimes gràcies. Que per cert, el Sergi Arrada ja està a Islàndia? No, que se'n va divendres. Demà en principi ve l'Aroa, que ens explicarà també com estan les últimes hores de viatge i tot això amb la gent d'aquí de Sant Júri del Casal que se'n van cap a Islàndia a fer aquest intercanvi. Estan molt nerviosos, molt.
Sí, sí, sí, els nanos sí. Ah, els nanos, clar. Bueno, el Sergi també, i la Rosa. Els nens estan molt nerviosos d'anar a Islàndia, no? Aquest intercanvi, a través de... De Teatre Social. De Teatre Social, correcte. Que se'n va anar amb la gent de Brussel·les que ja va venir l'any passat. De Bèlgica. Ai, de Bèlgica. Que no anem de Brussel·les.
Bé, són belgues. No tots, però ara perdona, ara no em vull... Brussel·les crec que no, que eren d'algun altre poble del bostat, per tant... Deixem-ho a Bèlgica i prou. És com si la gent de Sant Just els digués els de Barcelona. Clar, no és el mateix. Són els de Sant Just de Bèlgica. Gràcies Montse, que vagi bé el petó. Que vagi bé.
En fi, nosaltres que hem d'acabar el programa aquí, Cristina, si la Penya del Morro tingués molta, molta audiència, avui què seria el trending tòpic de Twitter? Delay, sense cap mena de dubte, per a aquesta cançó que hem fet a la primera hora de les notícies de Sant Just, amb Ico de Fons, amb Dani Martínez. Està molt bé, molt divertida. En fi, nosaltres que volem deixar aquí, agrair a tota la gent que ha fet possible la Penya del Morro d'avui amb l'Andrea Bueno als serveis informatius i a les notícies de Sant Just.
El Dani Martín és l'enviat especial al Casal de Joves, la Clara Narbion des de la revista Time Out, la Neus Garrofé des de l'Espai Essència, i també avui que hem estat amb l'Albert Capapé, l'Educació Canina, i la Montse Martín, directora del Casal. Ha estat un plaer, com sempre, acompanyar-vos. Cristina Vargas, moltes gràcies. Que vagi bé.
Fins demà, a les 5 de la tarda, i cuida't, eh? Cuida't, cuida't. I nosaltres que tornem demà a partir de les 5, us deixem ara amb l'informatiu vespre i l'Andrea Bueno. Fins ara mateix, a la penya del morro.
Let me tell you all a story about a mouse named Lori. Your Lori was a mouse in a big brown house. She called herself the home with a manly, manly blow. Fuck that little mouse, cos I'm an albatross. I'm an albatross.
I'm an Albert Rouse. Delory said she was a mouse, smoked the cheese and liked the house. The money, money, money hole, jinka, jinka, jinka blow. Lori was a witch, yeah, a sneaky little bitch. So fuck that little mouse, cos I'm an Albert Rouse.
Madame et monsieur, s'il vous plaît, soyez prêts pour arranger la baie à Petraoussa. C'est parti. I got it. Rumbumbadumbumbadumbadumbadumbadumb Rumbumbadumbadumbadumbadumbadumb Rumbumbadumbadumbadumbadumbadumbadumbououououououououououououououououououououououou
I'm an Albatrauss. This is Albatrauss, yeah.
Ara escolta's, ràdio d'esvent. Sintonitzes, ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio d'esvent. 48.1. Ràdio d'esvent.
Són les 7. Bona tarda. Després de Setmana Santa s'implantarà Sant Just el repartiment de menús excedents per a persones sense recursos. Aquest projecte es porta a terme des de fa mesos