que l'aposta de país és que l'activitat econòmica d'aquesta empresa sigui viva. Aquesta hauria de ser, jo crec, el principi, diguéssim, de l'actuació de la Generalitat.
El Mercat del Ram de Vic oferirà en guany unes 140 activitats relacionades amb els sectors agrícola i ramader en els tres dies que donarà el certamen, del 27 al 29 de març. El Mercat del Ram continua amb el suport a la fira Lactium dedicada als formatges. Com a novetat es durarà a terme una jornada professional dirigida a productors i distribuïdors de formatges catalans. Al costat de les exhibicions ramaderes i les mostres de productes agrícoles s'organitzen 140 activitats lúdiques, tant esportives com culturals i comercials. Montse Rovira és la regidora de fires i mercats de Vic.
Però el que tenim clar és que Vic, durant el mercat del RAM, és el centre del mercat català i, sobretot, en el sector agrícola i ramader. De tots els expositors que venen a tots els sectors, de 206 expositors, tots són catalans excepte 4. Per tant, aquí ja es veu clarament l'aposta forta del mercat català cap a Vic aquests dies.
Esports, Montserratia. El Barça juga l'accés als quarts de final de la Lliga de Campions rebent el Manchester City amb un 1-2 favorable de l'anada. Massip, Douglas i Montoya han quedat descartats per motius tècnics i busquets per lesió. Pep Guardiola serà avui al Camp Nou i el president Josep Maria Bartomeu entén que l'exentrenador prefereix estar amb la seva família a la graderia i no a la llotja de l'estadi. A Barça, Manchester City comença a tres quarts de nou del vespre amb transmissió de Catalunya Ràdio des d'una hora abans.
També avui Borussia Dortmund Juventus amb 2-1 pels italians a la nada. A l'Espanyol, Abraham ha tornat avui als entrenaments mentre que Lucas Vázquez i Sergio García continuen al marge. Aquest migdia s'han reunit el director esportiu Òscar Pere Arnau, el president Joan Collet i el tècnic Sergio González per planificar l'any que ve. No han parlat, però, de la renovació de Pere Arnau. I el Barça-Bàsquet ja és a Belgrat, on demà aconseguirà l'accés a quarts de final de l'Eurolliga si guanya l'estrella roja. Fins aquí les notícies.
Ràdio d'Esbert, sintonitzes. Ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Veus de la parròquia
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
La penya del morro, un programa amb més morro que penya.
Què tal? Molt bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Per la lliure salut de Jordi Domènech de 3.07 del vespre. Això és el programa número 1.596 de la Penya del Morro.
D'aquí d'uns moments repassem les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, sí. Andrea, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui al programa, a més a més, també al Facebook, al Twitter i al Trending Tòpic, la Cristina Vargas. Cristina, què tal? Com estem? Bona tarda, què tal? Avui també parlarem amb la Lola Castany, una de les Sant Justenques que organitza, justament aquest dilluns, una conversa amb el músic Axel P i l'actriu Clara Segura, els dos Sant Justenques, i que ens explicarà de què anirà aquesta conversa i per què fan aquestes converses a Can Jina estar aquest dilluns.
Avui al programa, a més a més, també tindrem la Montse Ferraz de l'Espai Essència, amb la qual parlarem de ioga. Les diferències entre els diferents tipus de ioga. Ioga Kundalini. Us sona el ioga Kundalini? No. Ni idea. Bé, doncs avui n'aprendrem.
I a la segona hora tindrem la Clara Narvion de revista Time Out, l'Albert Capapé i d'Educació Canina i connectarem amb el casal de joves de Sant Lluís que per cert avui és l'aniversari del Sergi Arrada i celebrarem amb ell via telefònica la festa que està fent amb uns amics adolescents a la seva feina. Tot això avui a la Panya del Mor. Bona tarda i benvinguts al programa. El tren d'intopi. Vinga va, eh? Del dia d'avui.
El tenim aquí. Amb la Cristina. El més comentat de Twitter. Una pregunta. Si nosaltres grabem aquesta sintonia, la de l'Andrei, la posem? Ho dic perquè si passa un altre dia que ens quedem sols o només estàs tu, Jordi, la pots posar i així fa més bonic, no? No, però pensa... No es notaria, ningú ho sap. Aquí pensa que no es grava mai res. Tot és en directe i tot és...
No està, no està mai gravat res. Noies, hola, què feu? Com us va tot? Noies, a proia. Sortiu d'aquí, per favor. Ningú més tan, eh? Estan tancacitades amb això. Bueno, són les grupis de la penya d'amor. Una problemat per les grupis, sisplau. Molt bé, noies, gràcies. Ja podeu marxar.
Bé, avui un dels temes més comentats de Twitter ha sigut Tunísia, perquè hi ha almenys 19 morts, 17 dels quals turistes, i un espanyol en un intent d'assalt al Parlament de Tunísia que ha derivat en atac al museu més important que tenen en aquest país.
Sí, sí. En aquest cas, les víctimes eren, en principi, turistes de diferents nacionalitats. Un d'ells podria ser espanyol i algú que els acompanyava. Eren set, però, segons han pogut confirmar després el Ministeri de l'Interior i el Govern, doncs s'han elevat aquestes morts a 19 persones. En aquest cas, els quatre homes armats que, segons alguns testimonis, anaven vestits de militars...
El que ha passat és que han intentat primer assaltar el Parlament de Tunísia, on hi havia en aquell moment diverses comissions parlamentàries reunides, però després d'un tiroteig amb les forces de seguretat, doncs, s'han refugiat al Museu Arqueològic del Bardó, on han agafat, en aquest cas, com a ostatges a un grup de turistes. Les forces armades, finalment, doncs, han assaltat el museu i han matat els quatre assaltants. Segons algunes persones del museu, doncs,
Ens havien explicat que avui mateix havia arribat a Tunísia un creuer i havien desembarcat a la ciutat nombrosos autocars amb visitants estrangers. Cal recordar, però, que Tunísia va viure les primeres eleccions democràtiques el passat mes d'octubre i, tot i que el país va ser un dels que va conduir millor aquesta transició política, en els darrers mesos l'activitat jihadista ha reputat bastant. Ara per ara, però, l'assalt, en aquest cas, no ha estat reivindicat per ningú ni cap prou ha reivindicat aquest assalt.
Bé, doncs estarem atents a les pròximes hores a veure qui hi ha darrere d'aquest atemptat. Què diu la gent a Twitter, per exemple? Sentinela diu terror, el que ara està visquent ara mateix al museu del Bardo a Tunes. Un altre comentari, la Issa Mateo diu, al setembre jo estaré de Cregué a Tunísia, pompa.
I l'Helena, que diu, veig les imatges del que està passant a Tunísia i penso que vaig estar allà mateix fa uns anys i em donen esgarrifances. En fi, gràcies, Cristina. De res. Anem cap a coses més simpàtiques, com són les notícies de Sant Lluís. Les notícies de Sant Lluís, amb l'Andrea Bueno Sí, ara està ben informat de tot el cas.
Atenció, perquè hi ha una nova mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malaret, en parlarem d'aquests moments, i també de la botifarrada solidària. A la Taneu aquest diumenge per recaptar fons per l'equip Sant Justenc, que ja s'ha inscrit a la Trey Walker Girona 2015. Però, abans de... És que són com molt moderns, no, aquests? I abans de tot això, però, hem de parlar de les eleccions municipals a Sant Jus d'Esvern.
24 de Mach. Ahí estamos.
Fins demà!
I després l'havia anunciat que sí que ho faria. Això és una mica com el... Ah, no, bueno. Què? Res. No, que anava a dir que això és una mica com la vida de Brian, no? El Frente Popular de Judea. Clar, que reuneixen, eh? Vinga reunions, vinga assemblees, vinga amb mans alçades, vinga... Les dues mans que volen l'hora vulguen dir que sí. Si fan això és com canvi, vol dir que no. Bueno, són les assemblees. Hi ha alternativa.
Finalment, ara ho explicarem, sí, perquè Guanyem Sant Just no es presentarà a les eleccions municipals després que haguessin dit que sí. Han fet el que s'anomena ja Sant Just com un Montserrat Nebrida. En el seu lloc, iniciativa... Atenció, perquè no et deixes a l'última hora...
Saps? A l'iniciativa ja li ha faltat temps per dir, eh, tranquil, tranquil, tranquil, que nosaltres crearem una candidatura oberta que acceptarà persones que tinguin propostes per canviar la manera de gestionar Sant Just. I la lideraran Lluís Monfort i Lluís Fosalva. Lluís Fosalva.
que després amb tanta broma... Just alcalde, just alcalde, mira. Ara serà veritat, no? La broma supera la realitat. En fi, Andrea, posem una mica d'ordre a tot això, perquè són com dos notícies en una, no? Sí, podríem dir-ho així. A veure, què ha passat? Parlem de guanyar-me sent just, eh? Bé.
Doncs us expliquem que dijous passat va tenir lloc la darrera assemblea de la Plataforma Ciutadana, en què havien de decidir de quina manera es presentaven a les eleccions, si per agrupació d'electors o si s'incorporaven a alguna llista. Finalment han decidit fer un pas enrere en la cursa per l'alcaldia i ara no desapareix, això cal destacar-ho. Es plantegen seguir treballant com a plataforma de debat on s'aportin idees per a una millor gestió i governança del poble.
Justament ahir, el vespre, Iniciativa per Catalunya Verge celebrava la seva assemblea i va decidir que presentarà... Ah, quina casualitat, no? Bueno, guanyar va ser dijous. Sí, dijous es va decidir que guanyem...
Aniria... Sí, que s'incorporaria en alguna altra marca, podríem dir-ho així. Exacte, d'acord. En aquest cas, iniciativa, van decidir ahir que es presentaven els comissis amb una candidatura oberta, una mena de fórmula d'entesa de progrés municipal, que podria ser alguna fórmula equivalent a Movem Barcelona, progrés...
La candidatura que encapçala, per exemple, de Colau a Barcelona, una candidatura, en aquest cas municipal, que inclourà persones que provenguin de grups o plataformes de debat. I la lideraran Lluís Monfort, que és l'alcalde ple d'Iniciativa i seguirà sent el candidat a aquesta llista, i Just Fosalva, que era una persona molt implicada en les assemblees de Guanyem.
El número dos, llavors, Just for Salva. De tota manera s'ha d'acabar de decidir tot plegat a la propera assemblea d'iniciativa, que serà la setmana que ve. Aquesta nova marca naixerà per abraçar les idees dels moviments socials que han anat sorgint els darrers mesos a Sant Just i que volen introduir canvis al poble i a la manera de gestionar-lo des del consistori.
Guanyem, per tant, no es presenten les eleccions, com avançaven a mitjans de febrer, i l'alcaldable d'Iniciativa, Lluís Monfort, molt implicat també en aquestes assemblees, considera que aquesta marxa enrere es deu, entre altres coses, al poc temps de preparació del projecte, tenint en compte que les eleccions estan a tocar, queden menys de dos mesos per a les municipals.
Com dèiem, la setmana que ve, Iniciativa celebrarà una nova assemblea on s'acabarà de decidir el nom de la candidatura, que inclourà el nom d'Iniciativa, els integrants de la llista i els seus objectius. D'entrada, aquesta nova proposta recollirà el treball que s'ha fet els darrers mesos des de l'Assemblea de Guanyem Sant Just i s'han creat també diferents comissions de treball conjunt entre les persones involucrades en Guanyem i amb Iniciativa per establir prioritats i punts en comú.
Bé, aquí hi ha hagut com una mena de col·labrot entre Guanyem i Iniciativa, no?, perquè primer recordem que Guanyem va decidir que es presentaria però que no acceptaria ningú que estigués a cap altra llista, com per exemple Iniciativa, no?, és a dir que si Lluís Monfort es presentava amb Guanyem, doncs no hauria de deixar Iniciativa.
Exacte, si no acceptarien, no acceptaríem. I ara s'ha donat com una manca la volta a la truita, no? I ara guanyem que no es presenta o que s'uneix a Iniciativa. Bueno, en fi, són els col·laborats de la política local.
Corre, corre, jou. Bé, en fi, anirem seguint, anirem seguint, perquè cada dia, cada setmana ja... I espera't, eh? I espera't, perquè, clar, el 24 de maig són les eleccions, encara després de Setmana Santa, jo crec que auguro una allau de notícies de política local a Sant Just degut a les eleccions, que haurem de fer alguna cosa aquí al programa, haurem de fer un espai... La precampanya va començar el 31 de març. El 31 de març, ja, es falten menys de 15 dies, això ja ho tenim a tocar.
En fi, canviem de qüestió radicalment. I parlem ara de la nova mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Mostres que són de fotografia ràpida, podríem dir. Hilaria Termolino signa la proposta que es presentarà demà i que porta per títol Aversionistes d'avui.
És una mostra que reuneix set joves artistes multidisciplinars, aquesta de la mostra express, i demà és el torn de la Hilària Termolino. Tots són de fotografia? No, no, res a veure. Hi ha alguna mostra fotogràfica. Com que el Fabregas va fer de fotografia? Sí, però ja queda tot. S'han fet mostres d'escultura, d'apintura, una mica de tot. És veritat, és veritat. En el cas de l'artista Hilària Termolino, de què va?
Doncs ella és la comissaria de la mostra, és una exposició que reuneix aquests set joves artistes multidisciplinars i aquesta mostra és el resultat del plantejament de la tesi de Termolino, que és una noia de Roma. La tesi porta per títol La Catalunya Subrealista des dels anys 20 fins avui, la comparació de les generacions.
Una tesi que Termolino va presentar el juliol de l'any passat a la Universitat de la Sapienza de Roma i que es basa en la comparació de dues generacions a nivell artístic. La generació que va viure a la dictadura franquista a Catalunya i la generació contemporània. Per tant, aquests artistes actuals, els artistes protagonistes d'aquesta mostra són Helena Aguilar, Adrià Ciurana, Cristian Herrera, Nil Nabot, que és Sant Justenc.
Adrián Pino, Joana Reyn i Tora Sanz. Peter Molino ha triat aquests artistes i els ha comparat amb artistes que van viure la generació de la dictadura. I és una mostra express que, com deies, es diu Aversionistes d'Avui. Aversionistes d'Avui. Mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malareta. Malareta. Malareta. Sí, sí.
Doncs conclou, l'objectiu de la mostra és fer veure que els artistes, tant durant la dictadura com ara, tenen la necessitat d'abadir-se d'alguna manera, de la qualitat i de les dificultats que a vegades se'ns presenten a tots i a totes. Per exemple, la mostra reivindica la necessitat de la desaparició o del trencament de problemes que impedeixen l'expressió de la cultura i la creativitat, com pot ser la crisi econòmica i les pujades de l'IVA i tot plegat. Abadir-se, marxar.
Fora, punt de fuga. Ja està. Carme Manaret, presenta. La mostra express. Escolta, s'ha nom de la gola. Sí, un carmel o alguna cosa així. Doncs la mostra express. M'ha agafat fred aquesta nit. Tinc la gola seca. No m'he posat mitjons.
Clar, home, què fas? Estàs a mitjons. Així estàs. La Mostra Express. Abassionistes d'avui s'inaugura demà l'espai de lliure creació, Carme Manaret, i després visitarà la Galeria La Puntual de Sant Cugat del Vallès. L'objectiu final és difondre el projecte al màxim, recollint aportacions voluntàries, proposant idees i llocs per exposar la mostra. Tot això ho pot fer el públic a l'Avegiveure. Tot plegat per aconseguir reivindicar la causa a Roma, que és la ciutat natal d'Hilaria Termolino. La inauguració... Amigo...
La inauguració serà demà, a dos quarts de vuit del vespre, i només es podrà visitar com a mostra express fins diumenge, en aquest cas de divendres de 5 a 8, dissabte d'11 a 2 i de 5 a 8, i diumenge d'11 a 2 de 20. Molt bé, canviem de qüestió, anem cap a la bodiferrada.
Vinga. Ara que és l'hora de berenar, eh? Sí, ara una botifarra amb una mica de llioli, ara hi trec. No, molt bé, amb el cafè. Clar, i amb una mica de cola cau, unes pastetes així, saps? Botifarra de solidària la teniu aquest diumenge per recaptar fons per l'equip d'en Justenc, que s'ha inscrit a la T-Walker Girona 2000. Per què? Perquè és una cosa guapa i com a anglesa, de moment... S'han inscrit per això.
Clar, l'equip de les Cees porta recaptat més de 742 euros i recordem que necessiten aconseguir-ne 1.500 abans del 13 d'abril. Si no, els hauran de posar una mica de la seva butxaca, no, Andrea? Sí, i per participar d'aquesta ultratrail solidària, que és amb benefici d'Oxfam Intermond, necessiten aquests 1.500 euros mínim. Per inscriure's. Exacte. Si no arriben, no s'inscriuran?
Bé, en aquest cas no sé com s'ho farien. De fet, ells s'han com preinscrit. Si arriben aquests 1.500 euros poden participar-hi. Per preinscriure't necessites apucinar una mica. No tot serà inscripció, però alguna cosa, no? Exacte. Per això demanen també col·laboració ciutadana. M'imagino que potser és una mica difícil posar-ho tot a la teva butxaca. Ja.
La Trail Walker Girona 2015 tindrà lloc els dies 18 i 19 d'abril i consisteix en fer a peu els 100 quilòmetres de recorregut que separen Olot de Sant Feliu de Guíxols, un trajecte que s'ha de completar en un màxim de 32 hores. Per tant, no és en una setmana, són 32 hores. S'ha d'anar corrent, no? Perquè dius a peu, potser calar caminant, però clar, 32 hores, ho fas això caminant?
Sí. Ah, vale, vale. Bueno, sí, sense parar. Sense parar. És possible, és possible. Vale. L'equip Sant Justenc està format per quatre caminadors, que són el Pep Gil, Francesc Castillo, Xavier Foguet i Joan Anton Pera. Vinga, un aplaudiment, no?, pels nostres representants Sant Justenc, sí senyor. Un aplaudiment. Que vagin a córrer ells. Molt bé. Van 32 hores, eh? Entre Olot, la Carrotxa i Sant Feliu de Guixols. Sí.
I també per dos suporters, que són el Pau Santa Marina i el Ramon Poll, que aquests dos es presen en cotxe. Ah, bueno, ens donen suport. Fuera, fuera. Estan en cotxe. És una cursa solidària amb benefici d'Oxfam Intermont. Per participar-hi es requereix aquesta aportació de 1.500 euros. Les col·laboracions es poden fer a través del web de la Trailwalker Girona, trailwalker.oxfamintermont.org, donant diners al grup G96, que és el grup de les SEAS.
I per seguir sumant fons, diumenge a partir de les 10 del matí, al Pati del Roure, se celebrarà una botifarrada popular solidària, oberta a tothom. El preu serà de 6 euros i també es podrà comprar la samarreta de la CEAS, que comemora aquesta participació a la Trail Walker 2015.
Molt bé, doncs ja sabeu que si voleu saber més col, ja sabeu que si voleu saber més coses de Sant Just, ara mateix a Ràdio d'Esbert.com, teniu tota la informació que vulgueu, i a partir de les 7 el Sant Just Notícia Edició, amb l'Andrea Bueno, oh sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno, sí, ara està ben informat de tot el cas.
Passa per aquí, oh yeah! Fem una paura per la publicitat i tot seguit parlem amb la Lola Castany, una dona molt simpàtica que ens parlarà d'algunes qüestions, com per exemple la conversa que mantindran l'Àxel Pí i la Clara Segura aquest dilluns al CIM, el centre d'interpretació del municipi que es situa a Can Gines.
decidir el cònsul, crec. Ah, sí? Ah, doncs aquí ho posa 5. Ja, sí, perquè l'Ali del Folletó ho posa 5. Ah, vale. Diria, eh? Ja, ja, ja. Pot ser, diu l'aprendació. Anirà a càrrec de Carme Caminals i Vidal, mestra jubilada que ha exercit a l'Escola de la Taneu, a l'Escola Montseny i a l'Institut de Sant Lluís. I concretament serà dilluns 23 de març a les 8 a la sala... Ah, clar, decidir el cònsul, ja m'he assenyat a mi. Clar, clar, el que anteriorment he conocido com a les golfes, que ens hi ha d'estar...
Clar, perquè a mi m'estanyava, perquè allà al cim no hi ha res, no? Jo m'imaginava allà... I a més si no obre una mostra demà. Ah, fixa't tu. Una exposició. Que fort, tot quadre. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments. Fins ara mateix a la penya del morro.
Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, sou originals de mena. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem 98.1
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desver.
Dos quarts de sis de la tarda i com comentam fa un moment aquest dilluns 23 a les 8 del vespre i a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestà hi haurà una conversa entre el músic de Sidoni que per cert va estar aquí al programa fa un temps l'Axel Pee i també l'actriu que ja coneguda per tots i que també mira va estar al programa
És la Clara Segura. Per parlar una mica de què anirà aquesta conversa i per què aquest seguit de converses, perquè això està dins d'un cicle, tenim una de les seves organitzadores i responsables, que és la Lola Castany, al telèfon. Lola, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Lola. Gràcies per atendre'ns. Abans de res, aquesta és la primera conversa que organitzeu? No. Mira, és un cicle de cinc converses de gener a maig.
I ho organitzem conjuntament amb el Centre d'Interpretació del Municipi, que depèn de l'Arxiu Històric. I com és que us ha donat per organitzar aquest tipus de converses? Doncs, mira, totes les coses tenen el seu origen, no? Un dia parlant amb el Jordi d'una exposició que vam fer al Centre d'Interpretació del Municipi... Jordi Amigó, eh?, l'arxiver. Sí, el Jordi Amigó, de l'Arxiu.
vam pensar que una idea que portàvem certs amics i amigues, que hi ha gent important aquí, o només que important pot ser reconeguda internacionalment aquí a Sant Just, i que no tenim que dir coneixement d'aquestes persones, i que dintre del centre d'interpretació del municipi es podríem fer també unes converses amb aquestes persones. L'única cosa, que en comptes de fer-ho a baix, perquè les sales petites es fan...
a la sala Isidore Consul. Vam parlar amb ell i vam veure com ho podíem enfocar i junts amb aquest grup que ens diem El món il·lustrat, perquè queda com molt ampli i aixina en podem portar molta gent diversa, vam començar i vam portar... va ser la primera conversa el mes de gener amb l'escultora, la Susana Solano, i sempre a les converses la persona que ve a conversar amb el públic i explicar una mica què és la seua obra...
o què la motiva a fer-la i quines són les obres més significatives per ella o coses d'aquest tipus, busca la persona que pot començar el diàleg amb ella. I en aquest cas, ella va buscar l'Antoni Mercader, que és, i està jubilat, però professor d'art contemporani de la universitat. Llavors, la primera conversa va ser que ell fa la presentació de la...
de la Susana, explica una mica quina és la seva trajectòria, l'important que va ser en món de l'escultura, i comencen ja les converses i ella va explicant les seues obres, i al final és la intervenció del públic amb coses que l'han motivat o que volen saber més d'ella o de la seva obra. Aquesta va ser la primera conversa, el mes de gener, la segona al febrer, no? Sí, la segona al febrer va ser, que va ser, a més, molt emotiva, jo te diria,
perquè va haver com una relació molt recíproca entre el públic i el Joan Margarit, i la va presentar la Pilar Sant Pau, que és dietista. I va ser molt maca perquè ella li fa una pregunta que estava relacionada amb un poema. Ell contestava la pregunta i després llegia el poema. I clar, com que els poemes són sentiments universals,
la gent es va sentir com molt identificada amb situacions que ella preguntava, no? I va estar molt bé. I en aquest cas, aquí vau escollir primer la Pilar Sant Pau i va portar el Margarit. No, el Joan Margarit va portar la Pilar Sant Pau. I aquest dilluns tenim l'Axel Pí, que és un músic de Sidoni, amb la Clara Segura. Qui ha portat aquí?
Nosaltres vam contactar amb la Clara Segura i ella va buscar l'Axel P perquè diuen que tenen molta sintonia i que poden fer un diàleg molt interessant ells dos. Llavors ells mateixos van buscar que els presentés la Carme Caminals perquè havia estat professora seva a l'Escola Montseny. Sí, la Carme Caminals que ara és mestra jubilada però que a més havia estat a l'Escola de Taneu al Montseny i a l'Institut.
Sí, exacte. I de què parlaran? Això ho saps? Nosaltres sempre deixem ells que s'ho preparen, no intervenim en res. Vull dir, solament és posar en contacte, com més o menys el temps que tenen, coses d'aquest tipus. I després, res, deu minuts abans ens reunim per dir, bueno, ho teniu ben enfocat o necessiteu que diguem alguna cosa, no? I ja està.
I ja tenim, si vols, anunciar la propera pel mes d'abril, que és amb el Carles Ferraté, l'arquitecte, i el presentarà un arquitecte que es diu Montoro. En fi, m'imagino que anirà d'arquitectura. És possible que la Clara i l'Àxel parlin, perquè els dos, clar, són artistes, no? Cultura. Clar, una mica el món del teatre, l'interpretació, l'altre el món de la música... Potser parlen més del motiu creatiu, dels seus...
més que pot ser del seu món particular, potser s'enfoquen més el procés creatiu, la forma en què ho fan. Dic jo, eh? De fet, Lola, aquest format de les converses, diguem que és una cosa relativament nova, perquè fins ara un podia anar a una conferència perquè l'expliquessin coses, era d'una sola persona. En canvi, això sembla que s'ha posat una mica de moda, perquè, per exemple, recordo que el Terrat
amb una font del capdavant, no?, també, i el Bertó en feia l'instint, que ho feien a l'Arteria Paral·lel, on també convidaven... Bueno, jo això ho tenia més com la imatge de les converses que fan a... Banc Sabadell. Bueno, jo a la Pedrera. Ah. El cicle de converses de la Pedrera. El que passa és que allà, potser, siguen més
a nivell de personatges de filosofia o coses d'aquest tipus, no? Tu creus que a l'oient, a l'espectador o al públic li pot entrar més la informació que es dona, si és un diàleg, que no pas una persona sola explicant, ja sigui amb un PowerPoint o sense el seu contingut? No, perquè, mira, jo l'altre dia vaig assistir a la conferència sobre la bomba de Hiroshima i era una conferència sobre la persona que...
que va viure una supervivent, no?, i estava ple, eh?, i hi va una conferència d'ella. Sí, on era? A casa d'Àsia. A casa d'Àsia, eh? Vull dir que això és segon el tema, jo penso. El que passa, que jo penso que hi ha l'atractiu que amb dues persones sempre es crea com un feeling, no?,
i té aquesta gràcia. Sí, l'ambient també és diferent, però en aquest cas el públic pot interactuar amb ells d'alguna manera, fent preguntes o... Sí, bueno, cada persona, la Susana Solano va dir que podien intervenir perquè ella passava les obres en diapositives, que podien intervenir i preguntar a cada moment. En el cas del Margarit va ser al final, perquè ell, com que anava llegint els poemes, li anava preguntant i a la Pilar va ser al final quan va intervenir el públic.
Amb la Susana també al final, però ella deia que podien intervenir a cada moment. Això és el format de les persones que fan la conversa. Les dues primeres converses, com van anar de públic? Va estar superple. Jo estava emocionada amb l'aspecte que van ser un dilluns. Sí, sí. I va estar, però, ple. També passa que li havien donat...
La Susana Solano havia fet una exposició a la Fundació Suñol aquest estiu passat i feia molt temps que no feia res aquí a Barcelona. Ella estava molt contenta perquè era el primer acte que feia aquí a Sant Just.
S'han unit una sèrie de circumstàncies, jo penso. De fet, aquest dilluns, com diem, hi haurà aquesta conversa entre l'actriu Clara Segura i el Museu d'Axel Pic, els dos santjustencs, i de fet la idea també és aquesta, que els protagonistes d'aquestes converses que es van tenint un dilluns cada mes fins al mes de maig, per tant, hi haurà cinc converses en total, siguin santjustencs. Ja teniu a tots escollits, també els del mes de maig? Inicialment sí, però el del mes de maig encara estem...
pendents que ens diguen la data i si és sí. Llavors no t'ho puc adelantar. Perquè sempre ho fem una mica quan ja tenim la meitat d'un mes, m'ho entens? I això, Lola, tu creus que serà fructífer i n'hi haurà més converses de cara a la temporada que ve? Per la nostra part voldríem fer-ho un any més. Ara, tot depèn de si podem continuar o no.
Perquè el món il·lustrat, us dieu així o és el...? No, els diem així perquè som un grup d'amics, m'entens, vull dir. I també les coses tenen com un principi i un final. Clar, perquè en principi organitzeu aquestes converses, juntament com diem amb el CIM, però no feu res més, no?
No. I no teniu voluntat... Ara, si voleu proposar coses, també heu posat, jo. Val, no, no. Però us preguntava, preguntava per curiositat, per si jo què sé, potser teniu voluntat de... Aquesta és una primera prova que heu fet entre vosaltres i a partir d'aquí, doncs el món il·lustrat, aquesta nova entitat de Sant Just, voleu organitzar més coses i jo què sé, aspireu... De moment, de moment, solament volíem fer això, aquest any i l'altre. Ara, si us doneu més sugerències, també, ara.
Bueno, això a les converses està bé. A mi m'agrada. Aquest dilluns serà la propera, eh? Entre, com diem, l'Àxel Pí, cantant de Sidoní i la Clara Segura. No sé si els més joves, podríem dir, de moment, dels que hi ha hagut les converses que hi haurà. És que el que voldríem aquest any era com gent més, a part de la Clara i l'Àxel, que són els més joves, hem agafat com gent que fa temps que aquí a Sant Lluís no se li havia fet res.
L'any que ve el que voldríem agafar seria gent més jove. I amb això acabaríem el cicle, podríem dir. Però en aquest cas per aconseguir un públic també més jove? No, per donar-los un reconeixement a tota la gent que està fent coses i que són importants. De totes les edats, entenem. Exacte. Jo penso que si t'interessa una cosa te pot interessar. L'altre dia en aquesta conferència que jo vaig anar n'hi havia des d'estudiants de 18 anys que se li explicava...
moltes coses sobre el que és la bomba o el nàpal o coses d'aquest tipus que molta gent gran ja ho sabem.
Està gent de 80 anys n'hi havia, m'entens? És un públic heterogent. Sí, home, és que el tema aquest de la bomba d'Irasima, a més a més, amb una de supervivents, això, clar, és una... una mega conferència, no? Realment, vull dir que... No, no, ja, perquè la senyora que venia, ella havia estat a Irosima, vull dir que venia des d'allà. Sí, sí, sí, imagina't, imagina't, no, no? Vull dir que...
Són coses que, si t'atrau el tema, és igual que sigui una conversa com una conferència. Evidentment. Doncs, Lola Castany, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Recordem que aquest dilluns, la pròxima conversa del Món Ilustrat, aquí a Sant Lluís, serà a la sala Isidor Cònsul, anteriorment conegut com les golfes de Can Gín, està entre l'Axel Pí i la Clara Segura. Que vagi molt bé, Lola, i recordes la Teresa Ferró, que la Teresa Ferró també està per allà...
acabant d'organitzar. Sí, sí, sí. Que avui no podia estar aquí amb mi. Que vagi molt bé. Gràcies, Lola. Bona tarda. Bona tarda. Adéu.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com.
Fins demà!
Tres quarts de sis de la tarda i com cada dimecres acabem aquesta primera hora del programa mirant-nos a nosaltres mateixos, agafant una mica de consciència i estant tranquils des de l'espai Essència d'aquí de Sant Just, on teniu la pàgina web, on podreu veure tots els tallers i tots els cursos que fan i també les diferents teràpies d'Essència, divulgació.com. Avui la Montse Ferraz no hi és, des d'aquí la enviem una forta abraçada.
Però sí que tenim la Sheila Caur. Sheila, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Bona tarda, benvinguda al programa. És la primera vegada que estàs a una ràdio? Sí. Sí? Sí, sí. No sé per què. Quina pregunta, no? Si és la primera vegada, a vegades fa una mica de vergonya i tal. Bueno, però no passa res. És que no sé per què, però mira, m'has donat per aquí, avui. Sí.
La Sheila és una de les professors de ioga que hi ha a l'Espai Essència i, de fet, avui volem parlar del Kundalini Yoga, que és un tipus de ioga, perquè potser això, bé, la gent no sé si ho acaba de dominar, però hi ha diferents tipus de ioga, no? I tu ets professora del Kundalini Yoga. Exacte. Què és, o quina diferència hi ha, o quines característiques té el Kundalini Yoga?
Bueno, el Kundalini Yoga se le llama el Yoga de la Conciencia y bueno, es una antigua tecnología diseñada para expandir nuestra conciencia y bueno, tiene ahí un enfoque o una estructura más bien pues un poquito diferente, ¿no?, a otros estilos de yoga. Per exemple, en què és diferent?
Bueno, pues las clases están diseñadas de tal manera para tener una experiencia o un impacto en nuestra conciencia y que eso nos ayude a cambiar hábitos o patrones que tengamos. Podríem dir que el Kundalini Yoga és el Yoga de la consciència?
Sí, sí, sí De fet, com dius tu, és una antiga tecnologia dissenyada per expandir la nostra consciència Per què és important tenir consciència? Cristina, justament l'altre dia el que comentàvem quin tipus de consciència estem parlant i estem treballant
Bueno, aquí lo que queremos es ser lo más consciente en nuestras vidas, ¿no? Pues para relacionarnos con los demás, con nuestro entorno, pues para estar más plenos, tener una vida más feliz, que al final es lo que buscamos todos. Pero es muy complicado llegar a ser consciente totalmente, que lo decíamos el otro día de Jordi Udayam, que es prácticamente imposible ser consciente en todo momento.
¿Es decir, con el Kundalini consigues que el porcentaje de tiempo y conciencia sea más elevado? Bueno, según la práctica que hagas, claro. Evidentemente, ¿no? Sí, perquè tu, Cristina, em sembla que estàs preocupada pel tema aquest de, quan parlem de consciència, i quan ve la Montse, de què estem parlant realment?
No, perquè va venir un moment que vaig pensar, ostres, a vegades condueixes i no ets conscient que estàs conduint, tu arribes, vas pensar en altres coses i no te'n recordes del camí que has fet. Jo en aquell moment no era conscient del camí que havia recorregut amb el cotxe. Llavors vaig pensar, ui, però és aquest tipus de consciència o és ser conscient realment d'altres coses com que estàs caminant, d'altres coses com parlava la Montse. No aquests petits moments que pots perdre la noció d'on estàs o que estàs fent perquè estàs en un altre món,
Llavors era aquesta la pregunta, si era la consciència d'aquest tipus, però que són moments puntuals de la vida, o és la consciència en general d'estar en tot moment conscient, que jo crec que és per aquí on es refereix la Montse, i és aquest tipus de consciència la que hauríem de tenir tots. En tot moment intentar ser conscients de lo que fem, lo que vivim, con qui lo vivim i com ho vivim. Exacte, és estar present, atent, atent a cada acte que haces, perquè, com tu deies, estàs conduint però la ment està a un altre lloc, no estàs al 100% en el que estàs fent.
Y lo que queremos es estar completamente atentos a vivir lo que hacemos en ese momento. Pero con esto nos referimos a prestar la atención a todas las cosas porque claro, tú puedes, es lo que pasaba con el coche, en este caso yo iba conduciendo pero no le estaba prestando atención a la conducción que practicaba.
Yo estaba prestando atención a mi cabeza que yo iba pensando en otras cosas. El ser consciente, estamos hablando de practicar esta conciencia pero a todos los niveles. Es decir, yo ahora estoy aquí y tengo que ser consciente de los números de micrófonos que hay, de la posición de cada uno, de que estás tú Sheila, de que tengo a Jordi al otro lado, cómo está cada uno. ¿A qué nos referimos exactamente? ¿A este tipo de conciencia? ¿A este tipo de conciencia?
De consciencia y de atención, pero no tanto en la mente, sino respirando y siendo consciente de que estás aquí, de que están estos micrófonos, de que estoy yo, de que estamos hablando, y no con tu mente puesta en otro lado, fuera de aquí, ¿no? Podríem dir que és el viure l'ara i aquí, ¿no? Perquè moltes vegades la nostra ment, el nostre cervell, que ens juga, no direm males passades, però que ens fa pensar coses, ¿no?
que potser n'hi han passat. I segurament en aquest trajecte, Cristina, tu estaves prenent atenció a uns pensaments irreals, que no era ara i aquí, que justament és el que dèiem. Normalment la ment es va o al passat,
O al futur, no? Sí, perquè jo estava pensant què havia de fer en arribar a casa, dic, he de fer això, he de fer allò altre, ara tal, demà faré això, i anava pensant les meves coses, estructurant una mica el que em tocava fer, i per això no prestava atenció, i justament estava en el futur, que altres vegades també m'en vaig al passat, no? I si a la Cristina què li podem dir? Que ja ho farà quan arribi a casa, ja ho veurà, no? Quan arribi a casa, què és el que he de fer? Que practiqui iogà.
El Kundalini. Sí, el Kundalini Yoga, que justament, mira, hi ha una sèrie de frases que ens has passat en el guió, Sheila, com per exemple que el Kundalini Yoga consisteix també en accedir al nostre potencial infinit. Això té molt bona pinta, no?
Suena bien, ¿eh? Es un gran titular, es un gran titular. ¿Qué vol dir això? Mira, dentro de cada uno de nosotros existe una capacidad de creación pues ilimitada, ¿no?
Conectar con ese potencial y desarrollar toda esa capacidad para crear que tiene el ser humano y de una manera pues armoniosa. Que incluso esto, si tú potencias este potencial que tienes interior...
puede ayudarte incluso a encontrar trabajo y a muchos aspectos de la vida. Claro, claro. Es que al final estas herramientas es para manejarnos, para movernos en el día a día, que es realmente donde se presentan los desafíos día a día. ¿Y cómo se tendría que hacer esto?
Home, és que jo vull desenvolupar el meu potencial, Jordi. Jo no sé que fa temps, hauries d'anar a fer un curs essència, el que sigui, per descobrir-te una mica tu mateixa i potser el Kundalini Yoga et pot ajudar. Perquè allà, tu ets professora, quants alumnes teniu el curs que fas i quants dies de setmana?
Mira, estamos los miércoles y los jueves por la noche, hay dos grupos de Kundalini Yoga de ocho a nueve y media, tanto el miércoles como el jueves. Y luego doy clases de Kundalini Yoga a embarazadas, los miércoles a las seis y media, y yoga posparto, que vienen las mamás con los bebés, los miércoles por la mañana. ¿Y los bebés también hacen yoga? Sí.
Bueno, las mamás hacen yoga con el bebé en contacto y demás. Pero hacemos algún ejercicio también con los bebés. Respirar, ¿no?, juntes, m'imagino, perquè també la respiració en el món del yoga és molt important. Per exemple, quins exercicis feu? Ho dic perquè, no sé, si hi ha algú que ens estigui escoltant ara mateix a casa...
Bueno, hay muchos ejercicios de respiración, por ejemplo, que es lo que decías. Sí.
Si queremos relajarnos, si queremos bajar un poquito la actividad de la mente, podemos respirar. Algo muy sencillo, voy a decir, ¿eh? Sí, claro. Para que se pueda hacer en casa. No, porque es verdad que lo podemos hacer aquí o a casa, ¿no?, que nos estoy escoltando. Claro. Pues inhalar profundamente por la nariz en ocho tiempos, en ocho segundos, ¿vale? Y exhalar profundamente también por la nariz en ocho segundos, ¿vale? Y hacer estas respiraciones largas y profundas
Quizás al principio cueste llegar a ocho, pero con la práctica se va expandiendo la capacidad pulmonar y esto relaja el sistema nervioso. I només estar atents a com va entrar a l'aire...
I com va sortir en l'aire, no? Només prendre aquesta consciència que, de fet, això ja és molt, no?, per molta gent que sempre està a tope o arriba corrent als llocs, no? Sí, yo siempre digo que qué curioso que la respiración, que es lo que...
Nos sostiene, ¿no?, en la vida, durante toda la vida, que venimos con una inhalación y nos vamos con una exhalación y que poquito, poquita atención le damos, ¿no? Sí, li fem molt poc cas perquè, a més, com que la nostra respiració la tenim de forma inconscient, que no cal ni que la pensem, és com que, bueno, està allà, però realment és la que ens dona la vida, ¿no?
Claro, y si aprendemos a respirar conscientemente, vamos a poder gestionar las emociones, vamos a poder parar a veces la mente, ¿no? Cuando vemos que estamos muy activos, muy alterados...
Y bueno, vamos a poder equilibrar el organismo y dejar que nuestro cuerpo también se reequilibre, se relaje. Y a nivel emocional también, porque físico, mental y emocional están unidos, no están separados.
Avui, en aquest espai de la penya del morro, que dediquem a Essència cada setmana, ens ha vingut a visitar la Sheila Caur, que és una de les professores del Kundalini Yoga de l'Espai Essència. A mi m'agrada molt perquè, per exemple, he llegit algunes coses sobre la pràctica del Kundalini Yoga. Diu que desfà els nostres enganxaments, per dir-ho d'alguna forma. Los apegos, estar enganxado a algunas cuestiones.
En general, estem enganxats a coses i ens costa desenganxar-nos. Per què estem enganxats a la feina, a una relació de parella? Per què ens enganxem tant a les coses del nostre voltant?
Pues no lo sé. Home, pels vincles emocionals, no? Sí, sí. Con todo, creas un vínculo emocional. Entonces, quieras o no, las emociones yo creo que unen. Aquí potser un psicoterapeuta diría, no, pues los traumas, ¿no?
Que has tenido de pequeño... O quizás también por carencias, ¿no? Y necesitamos llenar, pero sí, yo creo que viene mucho por la educación o el entorno que crecemos, que vivimos, ¿no? En la primera infancia o en la juventud, ¿no? Y en cómo vemos la vida o cómo nos hacen ver la vida, ¿no?
Y luego uno cuando es adulto va viendo que, bueno, que la manera... Hay más maneras. Jo t'ho preguntava no per posar-te en un compromís, sinó perquè, clar, això dels apegos, dels enganxaments, és molt difícil a vegades desenganxar-te de moltes coses, fins i tot de forma inconscient. I m'ha agradat que el Kundalini Yoga, per exemple, ho faci. Però, clar, és a través d'això que diem de mirar-se a un mateix, d'estar amb un mateix...
i no haver d'aprendre dels altres per estar bé, no? Porque de alguna manera tampoco está mal apegarse, ¿no? Yo estoy apegado a mi hijo y es pequeñito, tiene tres años, no quiero desapegarme todavía. Pero cuando se haga más adulto, pues de alguna manera tendré que soltar, ¿no? Y dejarlo. No, pero mira el que dèiem, veus com todo cuadra, perquè com a mínim ets conscient, ¿no?
perquè hi ha molta gent que potser està enganxada o el seu fill, o jo què sé, amb mil històries de la vida i no és conscient, però tu ets conscient que et passa això i la consciència ja et fa avançar molt i tenir molt a guanyar.
Y en las parejas, ¿no? Que nos pasa también. Muy a menudo, ¿no? Que nos enganchamos ahí o a un tipo de relación. Y bueno, pues es darse cuenta, ¿no? De si esa relación me está aportando calidad a mi vida o al revés, ¿no? Me está desequilibrando o haciéndome mal o no haciéndome feliz, ¿no?
Sería un poco... Esta es la finalidad de ser más consciente. Exacto. Es un poco como las terapias. Aquellas personas que están enganchadas a algo, en este caso ya personas, me iba por otros senderos, pero dicen que lo primero es ser consciente.
y a partir de ahí ya trabajar en ello. Sería un poco esta la historia, ¿no? Ser consciente y a partir de ahí lo que hablábamos, desarrollar capacidades personales, aspectos emocionales que tiene que dar uno. Claro, yo en clase muchas veces trabajamos, a lo mejor, claro, en una clase yo propongo y experimentamos
Pero lo suyo sería que esa práctica luego la lleváramos del día a día y cada día. Pero a veces propongo ejercicios para dejar malos hábitos, como el fumar o hasta incluso adicciones a la comida, ¿no? O otras cosas. ¿Y se consigue realmente, por ejemplo, el tema de fumar?
Cristina, em sap greu tallar-te, però és que falta 10 segons per arribar a les 6 de la tarda. Jo crec que hauràs d'anar a una classe. Sí, sí, ho tinc claríssim. Tu mateixa, essenciadivugació.com. Sheila Caur, moltes gràcies per venir i que vagi molt bé. Bona tarda. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda. Us informa Kilian Sabrià.
El primer ministre de Tunísia qualifica de covard l'atac que avui ha provocat 19 morts a un museu de la capital, Tunís. 17 de les víctimes mortals són turistes estrangers i fonts diplomàtiques espanyoles confirmen que almenys una és espanyola. Les altres són de Polònia, Itàlia i Alemanya, Celia Serrades.
A més dels 17 turistes estrangers també han mort un guia turístic i un policia que ha participat en l'assalt final contra el Museu del Bardo. En aquesta operació han abatut dos presumptes terroristes que, segons testimonis presencials, anaven armats amb Kalechnikovs. Tot havia començat instants abans en un intent d'assalt al Parlament de Tunísia, tal com explica Saïda Uenissi, diputada del partit islamista en Agda. Són declaracions a l'emissora França Fou.
Hem sentit trets i tot seguit ens hem posat a les mans dels serveis de seguretat del Parlament que ens han demanat evacuar l'edifici. El pànic s'ha estès molt de pressa. L'UE afirma que no es deixarà intimidar pel terror i promet tot el seu suport a Tunísia, bressol de la primavera àrab i el país que millor ha conduit la seva transició política.
Notícies veus, Montse Quadreny. El Parlament dona llum verda a la tramitació de la llei per crear el municipi número 948 de Catalunya. Es tracta de Medinyà, el gironès, que se segregarà de Sant Julià de Ramis. Parlament, Ignasi Abad. Bona tarda a l'impulsor de la llei, el diputat d'iniciativa Marc Vidal ha recordat que Medinyà ja va ser municipi fins al 1972.
Avui aquí no parlem d'una segregació per interessos econòmics o per interessos espulis, sinó d'una restitució històrica. Medinyà no ha crescut com un bolet a l'ombra de Sant Julià i ara vol fer-se gran. Medinyà sempre ha tingut personalitat pròpia i mai ha deixat de ser poble. Ignàcia va a Catalunya Ràdio Parlament.
Mònaco, Sant Marino i Andorra han firmat aquesta tarda amb les autoritats europees l'inici de les converses per arribar a un acord d'associació que, entre d'altres coses, ha de permetre més endavant la lliure circulació de persones. Bruxelles, Jaume Masdeu. Bona tarda. Andorra vol normalitzar el seu estatus acabant amb el secret bancari, el compromís s'hauria de tancar abans de l'estiu, i també amb l'acord d'associació que avui ha començat a negociar amb la Unió Europea. Un Andorra que, segons el seu ministre d'Exteriors, Gilbert Saboia, ha reaccionat amb contundència a l'afer BPA.
per transmetre amb molta contundència que el govern no tolera aquest tipus de situacions i que fa tot el necessari perquè primer corregir-les i després que no es tornin a reproduir. Jaume Masdeu, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
El líder del partit laborista d'Israel, Isaac Herzog, ha descartat formar una coalició de govern amb el Likuda Ben-Amin Netanyahu, que contra tot pronòstic ha guanyat les eleccions i revalidarà el càrrec de primer ministre per quarta vegada. En una roda de premsa, després de conèixer la victòria de Netanyahu, Herzog ha dit que l'única opció realista pels laboristes és seguir a l'oposició i ha sobrellat que la coalició que lidera la Unió Sionista representa un sector social prou important per seguir lluitant per un estat jueu i democràtic que sigui segur i just al mateix temps.
L'antiga menció en què va viure i va morir el cèlebre cap mafiós de Chicago, Al Capone, a Miami Beach, en aquest cas, al sud-est dels Estats Units, ha obert avui les portes per mostrar la seva última restauració i està disponible per fer gravacions de cinema i televisió. Està localitzada a la luxosa illa Palm i es tracta d'una vila colonial construïda l'any 1922, de dos pisos i una façana de línia espanyola i clàssica que ha recuperat el seu glamour, ens diuen, original.
I la guanyadora d'Eurovisió, la Conxita Wurt, aquesta dona barbuda, per dir-ho així, és avui a Barcelona.
I farà una exposició aquest vespre, Blay Mercè. Sí, a una espera circular instal·lada al Moll de la Fusta per l'Oficina de Turisme de Viena. En una entrevista al programa La tribu de Catalunya Ràdio fa uns minuts, Conxita s'ha referit a la diferència entre ser drag queen i ser transexual.
No podem confondre ser una drag queen amb ser transsexual. Una drag queen és una forma artística i ser una transsexual és la vida real, no és només espectacle. Sóc un noi gay vestit de noia. Sempre ho he assumit. Treballo de drag queen des dels 14 anys i quan arribo a casa meva em trec aquest personatge de sobre, em trec el maquillatge i la perruca i sóc el Tom i sóc un noi mandrós a qui li agrada menjar pizza tirat al sofà.
Burs d'avançat que el 17 de maig compartirà escenari amb el tenor Placido Domingo a l'Òpera de Viena i l'endemà, el 18 de maig, publicarà el seu nou disc, Love Respect.
El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, refusa que el seu equip sigui favorit a l'eliminatòria de Champions contra el Manchester City, tot i l'1-2 que van aconseguir el partit de nada. En canvi, el màxim executiu del City, Ferran Soriano, creu que els Blaugrana tenen avantatge. Aquest Barça-City es juga a 3 quals de 9 al Camp Nou i des d'una hora abans en farem la transmissió a Catalunya Ràdio. Avui també a la Champions es juga el Borussia de Dortmund Juventus. Els italians van guanyar la nada per dos gols a un.
A l'Espanyol avui el president Joan Collet ha estat reunit amb el director esportiu Òscar Pere Arnau i amb el tècnic Sergio González. Oficialment no s'ha tractat de la renovació de Pere Arnau, que acaba contractat el 30 de juny. En l'aspecte esportiu, Abraham s'ha reincorporat als entrenaments després de cop de colze que li va donar Miranda dissabte passat. Per cert, el central de l'Atlètic de Madrid a Miranda només l'han castigat amb dos partits per aquella acció.
En bàsquet, Àlex Abrines, recuperat de la seva lesió, viatge amb el Barça de bàsquet a Belgrat, on demà el Barça juga contra l'Estrella Roja a l'Eurolliga. És poc probable, però, que Abrines pugui jugar aquest partit. Encara en bàsquet a la Lliga Femenina, avui a les 8 es juguen els partits Logroño-Cadí-La Seu i a les 10 Gran Canària-Uni-Girona. Les gironines ja estan classificades pel play-off, però l'equip de la Seu d'Urgell s'ho juga en el partit d'avui.
I la fondista catalana Laura Urguer ha anunciat que es retira de la competició després dels campionats d'Espanya i de participar diumenge a la marxa a Varet. Ha participat en tres Jocs Olímpics d'hivern. Tot això ho explicarem al Catalunya Vespre avui de 7 a 3 quarts de 8 perquè hi ha Champions. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 7 minuts. Us parla Andrea Bueno. Guanyem Sant Jus finalment no es presentarà a les eleccions municipals. Ho va decidir la darrera assemblea de la Plataforma Ciutadana que va tenir lloc dijous passat. En el seu lloc, Iniciativa per Catalunya Verge crearà una candidatura oberta que acceptarà els membres que ho vulguin de Guanyem i altres persones que tinguin propostes.
per canviar la manera de governar el Sant Just des del consistori. La lideraran Lluís Monfort i Just for Salva. Guanyem, doncs, fa un pas enrere en la cursa per l'alcaldia i es planteja seguir treballant com a plataforma de debat on s'aportin idees per a una millor gestió del poble.
Més coses, 128 sol·licituds s'han presentat al procés de preinscripció de P3 pel curs que ve a Sant Joost. En concret s'han recollit 23 sol·licituds a l'escola Montserrat, 30 a l'escola Montseny, 52 a l'escola Canigo i 23 a l'escola concertada Madre Sacramento. Les llistes de sol·licituds amb la puntuació provisional es publicarà el 24 de març i el sorteig per ordenar les sol·licituds es farà el 7 d'abril. Les llistes definitives d'alumnes admesos es faran públiques el 12 de maig i el procés de matrícula serà del 8 al 12 de juny.
I un apunt més per explicar-vos que dissabte s'inaugura el Parc Iulia Quieta de Mas Lluí. Són 10.000 metres quadrats d'espai d'esbarjo que s'estrenen després de 7 anys amb el de Caps per l'Ajuntament de Sant Just. L'inauguració es farà en el marc de la festa de la primavera que organitza, entre d'altres, l'Associació de Veïns de Mas Lluí. A partir de les 10, dissabte, hi haurà activitats esportives, concerts i animació en directe amb música swing. A més, es faran tallers familiars i s'instal·larà un globus aerostàtic que permetrà veure el barrit des de l'aire. Per pujar-hi, s'han de comprar els tiquets anticipadament. Avui fins les 8 del vespre...
A l'espai Masllui, al carrer Rosa de Luxemburg, 14. I costen dos euros i mig. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora. Més ampliada al Sant Jus Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del poble al web de la ràdio radiodesvern.com. Bona tarda. Ràdio d'Esvern 98.1
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Bona tarda, són les hores de la Peña del Morro.
D'aquí una estona parlarem amb el Sergi Arrada, com cada dimecres, del Casal de Joves de Sant Just, que, per cert, Cristina, avui és el seu aniversari i el felicitarem en directe. Ah, l'estil Verde. L'encantaràs? L'estil Marilyn Monroe. No ho sé, m'ho penso.
També tindrem l'Albert Capapé parlant d'educació canina, que avui parlarà sobre alguns dels hàbits que adquirim quan passegem amb els nostres gossos i que sovint no li donem prou importància. I també a la Clara Nervion, com cada dimecres, parlant del Time Out. Però abans de tot això, anem cap al trending topic de la segona hora.
I és que avui, Cristina, un dels temes més comentats a Twitter ha sigut Sitges 2015, Nicolas Winding o Knock Knock. Per què? Doncs perquè el 48è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ja ha engegat els motors i fa un homenatge a Seven i Nicolas Winding referent a Sitges.
Sí, el festival que se celebrarà del 9 al 18 d'octubre comemorarà en aquest cas el 20è aniversari de l'estrena de la pel·lícula Siben, de David Fincher, en aquest cas dedicant la imatge del cartell del festival a la caixa sagnant, que és un símbol d'aquesta pel·lícula, sobretot a la part final.
A més a més, a sis mesos en aquest cas de la celebració, però el director del certamen, Àngel Salah, també ha pogut desvetllar que la secció competitiva oficial estarà composada en aquest cas per una vintena de pel·lícules i que es troben a l'espera de l'obertura d'una possible quarta sala que s'assumiria a les sales de l'Auditori Prado i Retiro. En principi, les tres ara on s'emeten les pel·lícules.
A més, Sala també ha desvetllat que un dels premis Màquina del Temps, que és un premi a la trajectòria professional, en aquest cas recaurà sobre el director Nicolas Whidin-Fenn, creador de films com Drive i Bahala Rising. En quant a la programació, també s'ha destacat que aquesta edició comptarà amb la darrera pel·lícula del mestre del terror pornogràfic, Eli Roth. Perdona? Sí, mestre del terror pornogràfic. Terror pornogràfic. Sí, això el Sergi ja ho cança per alguna cosa, però...
que jo no hauria sentit mai. Sí, doncs una d'aquestes pel·lícules de la seva, en concret és la pel·lícula Knock, s'emetrà en aquesta edició, i també la catalana El cadàver d'Anna Fritz, que està feta per Hector Hernández. Molt bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Enrique Lasso diu, collons, la que s'ha liat a Twitter només perquè Sitges 2015 té cartell. Felicitats cinèfils.
Sí, un altre comentari. El Gabriel Cabot diu... I el Juan Manuel Freire que diu... En fi, gràcies, Cristina. De res. Anem cap al Time Out.
Avui, una miqueta més tard del que és habitual, però no falta la ciutat, la Clara Nervion, des de la redacció de la revista, la nostra preferida i de capçalera d'oci de cultura de la ciutat de Barcelona. Clara, bona tarda. Bona tarda. No, no, però escolta, avui era molt justificat, no?, perquè hi havia coses del primavera on m'ho semblava a mi?
Que tenia una reunió amb la gent del Primavera, i aleshores no podia saltar-me la paraula. Ah, clar, clar. Escolta, i el Primavera ja el tenim aquí, no? Quan és, això? Home, ja no queda molt. Doncs mira, és l'últim cap de setmana de maig. L'últim cap de setmana de maig. I té bona pinta l'edició d'enguany? Sí, aquest enveren les estrocs, tens amuntel·lis a veure, bé patis mis...
amb l'album Horses, que serà com una reedició, bé, el Jay, Anthony D. Johnson, moltes coses maces, en parlarem quan arribi. Clar, i de fet, el Time Out, que teniu algun conveni o alguna cosa? Doncs això hem anat a tancar avui, sí, una mica de... per ser mitja patrocinadors, un media partner d'aquest, que ens agrada.
És que sou molt xafarder, ja ho veus. Anem a la qüestió, perquè justament aquesta setmana a la revista parleu de diferents històries, com restaurants paral·lèrgics, classes de... Mira, classes de ioga, justament, o esports urbans. Comencem per aquí. Esports urbans. Et dic a un article a parlar de l'esquater, per exemple. No només de l'esquater, sí que expliquem que si us feu l'usió de fer skating no sabeu
com aprendre i no voleu fer el ridícul, us podeu apuntar a classes. Ah, sí? A on? No, de skate en concret, però de longboard, que és aquesta modalitat de l'skate, que és una mica més allargada. És veritat, que diuen que és més fàcil, no? Que tens més equilibri amb un longboard. Doncs espero que sí, perquè jo a mi aquestes coses em venen molt bé i no sé si em moure amb cor. Sí, com si es fan classes al parc del Forn, que com sabeu és un lloc planet amb petites baixades.
que faciliten la pràctica. I us podeu informar a www.thelongschool.com. Vale, està bé. Bueno, mira, és una forma de passar un dissabte de tarda diferent i original, no? Sobretot per la gent que no en tenim ni idea. Això som nosaltres també. Clar. I altres esports urbans? Va, us explico un que és molt xulo. Vos ho penseu que és el Babel Futbol?
Va del futbol? Així és ben bé com un partit de futbol, però els jugadors estan ficats dintre una bombolla gegant que fa que puguin xocar entre ells, saltar, tirar-se perquè arriba. Són com aquestes pilotes que et fiques dins i et posen l'aigua rodolant, no? Una cosa d'aquestes. És molt senzill, però tens de genolls cap a baix, estàs lliure per posar-te a la pilota. Ah.
Ah, que guapo. És molt guai, eh? Mira, feu un Google i veureu les imatges d'aquest Google Babel Futbol, que està començant a estar en moda, i de fet hi ha unes persones que juguen a això, i de fet organitzen tornejos, partits, i us hi podeu apuntar. Hòstia, que guapo, m'ho apunto, però abans de morir, a mi m'agradaria, saps? Abans de morir, sí. I la web, Jordi Parceta, la podes apuntar, és www, www,
Perfecte. Aquí ja pots anar una mica... Els que tenim una edat i que hem jugat a futbol sempre, això és com més relaxat, més tranquil. Saps que no et desajunaràs perquè vas a xocar... És una mica més... No cal anar a sacó. Home, però si de cintura cap avall sí que no tenen res, les patades potser...
Tira-te a terra ben bé i no et fes mal perquè realment no... Pots fer xilenes, pots fer xilenes sense... Sense problemes. El somni de tot jugador de futbol, fer xilenes sense fer-se mal. Perdona, jo em sembla que aquí els dilluns tinc una lliga, no sé si ho heu comentat alguna vegada, aquesta així, eh, rotllo pachanga i tal. Em presentaré amb una va haver de futbol d'aquestes, jo sol, eh.
Només tu. Sí, només jo, m'és igual. I per fer xilenes i coses. La faràs, no? Sí, home, clar. Et presentes allà, és més xulo que ningú i dius, no, què passa, és la meva nova equipació. En fi, doncs esports urbans també que es poden trobar a la revista Time Out aquesta setmana, com per exemple classes de ioga. Sembla que el ioga...
No acaba de desaparèixer mai, sempre està allà en el trending, que diríem, com per exemple aquest article que el dediqueu aquesta setmana a la revista Time Out també, no? Doncs sí, de fet hem fet com sis nivells i expliquem sis tipus de ioga diferents, que va del número 1, que és el més suavet per gent tranquil·la, fins al número 6. Us hem fet cinc cèntims només de tres d'ells. El primer, que és el més tranquil, es diu Kundalini Yoga,
i és fonamentalment exercicis més de respiració, de suar poc, de fer alguns exercicis que millori la flexibilitat, d'agafar consciència, vaja. És una cosa molt tranquil·leta. Justament, és que, clara, sou casualitat, però avui, amb allò que fem de l'espai essència, que venen aquí... Jo, després meu, normalment, no? Com? Sí, que van després teu. Doncs avui, justament, hem parlat amb una de les professors que dona Kundalini Yoga.
Això m'he intentat sorprendre. No, no, però hem estat parlant justament de tot això, també de prendre consciència, de forma tranquil·la, vaja, el que tu ens comentaves. A mi m'agrada molt el que has dit tu també, que és ioga sense suar. Doncs ben bé, perquè ja us dic que el Kundalini és nivell 1...
Però atenció perquè hi ha nivell, us dic ja els dos últims, que són bastant heavies, l'últim nivell és l'acroyoga. Hosti. Sí, que aquest és heavy metal, eh? Però escolta, no és el que es va fer aquí fa unes setmanes? Ara no em vull equivocar, a l'espai aquí... A Totoguri? Sí, a Totoguri, va fer acroyoga. Jo crec que a Totoguri volíem fer classes d'acroyoga, sí. Sí, i em sembla que vam fer-ho amb l'Olga.
Alvarez també i tota aquesta colla aquí el dissabte, un dissabte a la tarda fa un parell d'altres setmanes, eh? Ah, doncs no sé, jo com no expliques en Jus, doncs m'entén de les novetats d'aquest poble, si no fots per vosaltres, eh? Si no fots per vosaltres. Ho van fer, ho van fer, ho van fer. És rotllo acrobàcia, no? Exacte, rotllo acrobàcia, a vegades es fa fins i tot en parelles i un es posa com solen les dames, les cames obertes, i sembla complicat com a mínim quan em mires fotos, però espereu-vos perquè és que n'hi ha un de pitjor. Què dius ara?
Aquest és el Bikram. Bikram Yoga. Nois, apunteu això per no anar-hi mai, perquè aquest és molt dur. I per què és tan dur? Doncs perquè es fa amb sales especials que estan a 40 graus. Què? Yoga a 40 graus? Aquest és tot el contrari, per suar, però bé. És com si entres a una sauna, no? Aquest és el que diuen que és hot yoga, la que no té coses positives, que és que permet perdre menys temps.
amb l'escalfament i anar directament a les postures. I també és veritat que amb la calor fa que els músculs es facin més elàstics i que es puguin practicar millor i amb més facilitat la flexibilitat.
M'ha cansat, eh? Jo em fa molta mandra posar-me a fer ioga a 40 graus, perquè així ja normal, ja fas un esforç, no? I a 40 graus. Això molt bé per eliminar toxines. Una cosa o l'altra. Ara, a mi m'explotaria el cap, em sembla, eh? Ja, no, no, jo no em veig, eh, tampoc. Bé,
En fi, i acabem ja amb un últim article que hi ha aquesta setmana a la revista Time Out. Per cert, que no ho hem dit, però com sempre, els dimecres els quioscs avui i els divendres amb el periòdico. Acabem parlant de restaurants per al·lèrgics. Time Out sempre allà com a l'avantguàrdia, una mica, de les coses així... Mirant per tothom. Sí, de menjar i tal. Restaurants per al·lèrgics. O sigui, jo d'entrada no sabia ni ja ni que existien.
Doncs sí, perquè, bueno, ja sabeu tots que cada cop és un problema més greu, que hi ha gent al·lèrgica al glute, tenen lectors de la llet, l'ou, milions de coses. És veritat, és veritat. I aquesta setmana del Time Out, doncs, hem decidit posar-los i fàcil a totes aquestes persones i hem triat alguns llocs on podran anar sense haver de patir per què mengen. I, per exemple, us recomanem, un dels que us recomanem és un lloc que diu Allium, que està al carrer del Call número 17,
que hi ha plats especials per celíacs, al·lèrgica a la llet, al soja, fruits secs, ou... I, per exemple, tenen unes carxafes molt, molt bones, carxafes del Prat, que es rebossen amb farina de cigrons, de forma que no porten cap tipus de làctis i, a més, tenen, per exemple, embotits lliures de gluten, també, que això va molt bé per la gent que és celíaca...
gent que pensa especialment en això. Clar. O, per exemple, també hi ha un lloc que diu Il Picole Focone, com ens agrada a les empreses italiats, perquè sempre li posem accent. Il Focone. Il Focone. Il Picole Focone, vaig a dir-ho bé. Ah, val, perdó. Que està al carrer 2 de maig, 268, perdoneu. Sí.
I és l'únic lloc de la ciutat que està dedicat a la pizza sense gluten. Ah, mira, veus que bé. Perquè sabeu que els celíacs no poden menjar cap tipus de cereals i gluten i aquestes coses i aleshores aquesta gent disposa a més de 30 pizzas
i a més pastes fresques, seques farcides, risotos... Molt bé, molt bé. Un munt de coses que eviten que la gent amb aquests petits problemes no pugui menjar. Molt bé, doncs pintes parcel·liques, veus? Amb això acabem avui. Clara, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver-nos atès i ens retrobem dimecres que ve. Que vagi molt bé. Que vagi bé. Bona tarda. Adeu.
Bé, doncs fem una pausa i tot seguit, Cristina, parlem amb l'Alberca Papey, que és el nostre educador caní particular, juntament amb la Roser, avui sobre alguns hàbits que adquirim quan passegem amb els nostres gossos i que sovint no li donem la suficient importància. A tu et passa això, Cristina? No, perquè, com que no ho saps, quins hàbits són, que no li donen la importància... No, no, però sí, és que els meus passejos són horribles. Ah, bueno. Horribles. Ara m'ho expliques. Adiós després...
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Ràdio Tosfem, 98.1. Ràdio Tosfem.
La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern.
Tres minuts i arribem al punt de dos quarts de set de la tarda i ja tenim el telèfon, com dèiem, a l'Albert Capapé i per parlar de gossos i d'educació canina. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda a tothom. Bona tarda. Una mica més tard, t'agraïm que hagis canviat una mica l'hora del teu espai per córrer de l'escaleta del programa.
De totes maneres, avui, Albert, com dèiem, volem parlar dels diferents hàbits que adquirim quan passegem amb el nostre gos i que sovint no li donem la suficient importància. I jo he comentat això i la Cristina fa un moment em diu que cada vegada que ha de passejar el seu gos és un drama.
Ja ho he sentit, és curiós perquè precisament d'això ho venim a parlar una miqueta avui, d'aquests hàbits que sense donar-nos compte anem adquirint tant nosaltres com el nostre company o companya i que ens fan del passeig a vegades una suplici. Deixa'm preguntar-li, a veure Cristina, tu que tens un gos, no? Sí, una gossa petita. Una gossa petita. Quantes vegades les passeges al dia? Ara faré jo una mica d'educador que n'hi ha. A veure, quantes vegades les passeges al dia?
Un parell, però de totes maneres per casa surt a la terrassa. Quants minuts al passeig? Doncs 10 minuts cada passeig. Uns 20 minuts en total al dia. Però és molt petita, eh? I què passa? Que és horrible. Per què?
perquè sí, perquè és horrible perquè la gossa primer la podria portar solta per Barcelona perquè no en multarien si no fos perquè en el moment que veu un altre gos sortiria corrents sortiria corrents, es torna boja és a dir, és veure un gos i es torna boja cada vegada que passem per un gos petit no hi ha problema si s'apropa si no s'apropa, bueno, sembla que passa una mica però com sigui un gos gran, com no s'apropi comença a abordar-li et passaré un amic que tinc el telèfon que et dirà coses
Anaves perfectament. Jo només apuntaria una coseta. Quina era té la gossa? Doncs ara 5 anys. 5 anys, eh? I ho porta fent molt de temps, això. Sí. Des de sempre? Sí. Sí, de petita a petita no, però fa fa anys que ho fa. Això és un resultat, perdona, un petit incís, però això és resultat d'una miqueta d'aquesta sèrie d'hàbits que nosaltres, en principi també, o per circumstàncies o per comoditat,
anem adquirint i fa que també el nostre company adquireixi aquests avis de passeig que ni són agradables per nosaltres ni són agradables per ells. I és una qüestió que, per exemple, és molt freqüent, això que comentes, que gossos que es tirin de la cortetja perquè veuen passar un altre gos i si no poden arribar, per exemple, aburren i intenten que se'ls vulguin menjar. És curiós i la majoria de propietaris que els preguntes en aquell moment et diuen que si el deixo anar o si el deixo anar estarien jugant.
Però, hòstia, és que amb la corretja, però a tu no sé què li passa. Sí, doncs és justament el meu cas, perquè, de fet, és el que et dic, jo quan moltes vegades, si entro en el pàrquing, per exemple, o alguna cosa, la porto suelta perquè no està obert al carrer, no diguem-ne, i la gossa et persegueix, va darrere teu, sense la corretja, però jo sé que si la portés pel carrer, sense la corretja, en el moment que veies un gos...
No, però no hi hauria cap problema, però en el moment que veies un gos, ja em fa por pel fet que pugui creuar una carretera, vingui un cotxe i li faci alguna cosa. En aquest cas em fa una mica de por, però és això, el fet d'anar amb la corretxa, jo no sé si és que ella li impideix a vegades arribar un altre gos, que comença a tirar, i si el gos passa una mica d'ella i se'n va, però és el que dius, que li comença a bordar però com si se l'anés a menjar i com si el volgués atacar, que no és això...
Perquè després alguna vegada que ha bordat algun se li han apropat i és això que dius, que comença a jugar a l'horar-lo i tal. Però té la mania aquesta que a vegades és més o menys com ja la passejo sempre per la mateixa zona, ja coneixes els cossos als quals s'apropa, a qui li bordarà, a qui no, etcètera, etcètera. Exacte, entre cometes, i sense fer-ho voluntàriament ni molt menys, però de manera inconscient li estem afavorint aquell hàbit, que ja és una miqueta desagradable per les dues parts.
Però si estem habituats nosaltres a fer aquella ruta amb aquell... O sigui, jo, per exemple, una de les primeres coses que potser et plantejaria seria primer oferir-li en algun moment o en algun espai durant el dia, durant aquests passejos, que ella pugui estar una estoneta sense corretge i en un lloc per més. Vull dir, si és un pipicant, un pipicant, si és un tros de platja, si és una muntanya, una muntanya. Vull dir, un tros, una estoneta que ella pogués desfogar-se d'aquella, perquè segurament tingui...
com alguna ansietat social, per dir-ho d'alguna manera, té una necessitat d'interactuar amb aquells animals que veu. Llavors, una miqueta això que es desfogueix i que perdéssim nosaltres aquesta també por que ja tenim d'entrada, que si jo la deixo anar, ja sé el que farà, perquè aquest és un gran problema que tenim molts protetaris, que com pensem que ja coneixem el nostre gos anticipadament i moltes vegades encertem, però moltes vegades també ens equivoquem. És per por. Clar, és la nostra por que ens limita d'entrada a què és el que ens està...
Segurament la por parteixi d'una lògica molt aplastant, que és que l'última vegada que la vaig deixar anar va fer-ho. Si aquesta és l'experiència, que jo moltes vegades és la barrera que hem de creuar. Si la nostra última experiència en alguna cosa és dolenta, sempre ens quedarem amb un mal record. Potser no ho tornarem a fer perquè l'última vegada que ho vaig fer va sortir molt malament. Hem d'intentar buscar moments agradables que puguin reproduir aquella situació, que a poc a poc vagin equilibrant aquella balança.
Molt bé, Cristina, expressis bona nota, que avui he fet una sessió especial per tu. Ja ens ho dius d'aquí uns dies, a veure com va. Val, i practicaré i a veure com va el resultat. De totes maneres, avui, justament amb l'Albert, volíem parlar sobre aquests hàbits que adquirim quan passegem amb els nostres gossos i que sovint no li donem la suficient importància. Per exemple, tu apuntaves un, Albert, que potser és un dels més extensos que hi ha.
que és el de no deixar olorar res, pràcticament res al gos, no? O sigui, quan el gos vol olorar alguna cosa, agafa la corretja i diu, no, no, no, això no ho oloris. Sí, i és... parteix també de molts motius, o sigui, potser perquè, per exemple, tenim pressa perquè no ens dona temps, hem d'entrar a treballar, o perquè potser estem al costat d'una paperera o d'un container i no ens fa res gràcia el que està buscant o el que està tomant, per moltes coses, no? Però...
El que no caiem molts cops és que no ens imaginem en quina situació estem desplaçant i estem emportant-nos a algú. El gos està ensumant alguna cosa segurament molt interessant per ell, o a priori interessant per ell. O bé perquè, si és una situació social de gossos, estigui interactuant ja amb aquella situació. I no estem caient, per exemple, que problemes com el que estàvem comentant amb la Cristina, és freqüent que són gossos que tampoc tenen, no vull parlar d'aquest cas en concret potser perquè igual no ho és,
però sí que moltes vegades són gossos que no tenen la possibilitat d'interactuar de lluny amb allò que interpreten que després reaccionen, que quan passem pel costat llavors és quan burden. I moltes vegades és per això, perquè no els estem potser donant-li l'atenció que demana 50 metres abans, la gossa ja està intentant olorar o està parant una miqueta el ritme i nosaltres, com anem per la ruta, hem de continuar.
i ja ella es veu embolicar la gossa, arriba un punt que es veu dintre d'una situació que ella volia evitar l'entrada o ha intentat evitar i no li hem prestat atenció. També pot ser que, per exemple, tu imaginant la situació, Jordi, no sé si és el cas, si tens una veïna que sigui maca,
que faci gràcia i que per horaris sempre us veieu però mai pugueu parlar a l'ascensor. Sí, t'escolto, m'interessa, digues. Bé, doncs veus, aquest també és un tema que ens podríem interessar perquè a nosaltres ens pot passar una situació així. Diguéssim que un dia et trobes a l'ascensor una nota d'aquella veïna perquè just coincideix, que et diu, ostres, mira, aquestes mirades últimament jo he notat una certa química entre nosaltres, tal...
Però quan estàs a punt d'acabar la nota, ve algú per darrere i te'n porta. Clar, i dius, home, què està passant? Però, Albert, la nota seria un símil dels excrements? La nota pot ser un símil de moltes coses. Com lliguen els gossos? Moltes vegades amb un pipi del tregós, que normalment són faroles, són també papereres i són... Arbres. Per tant, a partir d'aquí...
Sí, Albert, des d'aquí reivindiquem deixar olorar els gossos tranquil·lament, no? Ai, però és que a vegades ensumen damunt de la caca, que sembla que se la vagin a menjar, eh, la d'un altre gossos. Sí, a vegades la llepen. Ah, per favor. I llavors, en aquests casos, què hem de fer? Els hem de deixar també que llepin la caca o que, per exemple, estiguin entre, si hi ha unes combraries, també comencin a olorar?
Si ja estan ficats, jo soc partidari de no intervenir-hi, cridar-li l'atenció per marxar, però no estirar d'aquella corretge, sinó cridar-li i quan ells ens mirin fer un gest que marxem, però no... Clar, perquè si ens fa una mica de fàstic i tal, després què, per exemple, podem netejar, no sé... Sí, sí, sí, clar, home, i el primer que fan segurament és veure aigua després, segurament ja ells mateixos també no és alguna cosa que els quedi per sempre.
però el que hauríem de fer llavors és veure cap a quina direcció està anant i dos metres abans d'arribar a aquell bate que no ens agrada ja no arribar cap allà o sigui evitar una mica ser una mica llest i no fer-ho just quan estigui sobre l'acció no haver de reaccionar sinó preveure aquella situació però d'entrada el que hem d'acceptar sobretot és que tenim un animal que és un carronyer i com a animal carronyer és carnívor també però viu molt de la seva naturalesa viu molt de la carronya
és molt de buscar les escombraries i d'ensumar restes d'altres animals, potser que ja estan morts, perquè és la seva naturalesa bàsica. Així es va apropar el llop a l'home i és una cosa que no crec que puguem erradicar tampoc dels animals.
Et puc comentar una cosa, és una anècdota, però almenys la meva, quan vaig amb pressa i sí que vol olorar alguna cosa, i jo vaig pel meu camí, ella en principi va al costat i de cop i volta detecta l'olor, s'inclina cap al costat on està l'olor, l'olor que vol anar a olorar en aquest cas, i va com de costat caminen i comença a rascar per terra per poder-hi arribar. Em fa molta gràcia, eh? Clar, perquè és com dir-ho en majúscules, pràcticament. És una manera de dir, no m'estàs
veient que t'ho estic dient ja com no ho veus en minúscules però és que fa molta gràcia la posició que agafa i així de costat i a més la veus com un motorista que està agafant una curva sí, veus com el cap aquest que comencen a fer així com cap endavant per tirar i doncs el mateix
Clar, pensa que la força, l'han de contrarrestar la força d'una persona adulta, que pesa igual molt més que ells, a nivell físic, ells han de fer el contrapès, per això s'inclinen. Clar, i en aquest cas, si tens pressa, què fas, Albert? Li deixes olorar... Jo, com a mínim, sempre intento arribar. Com ja tinc molta complicitat, o crec que tinc molta complicitat amb els meus dos animals, el que faig és una miqueta...
potser-li és pressa. Quan jo tinc pressa no m'estic quieta al costat d'ells. Igual avanço uns metres i estic com qui diu, mirant-los com dient, oi, quan em mirin que vegin que jo tinc pressa. Però no els crido l'atenció. Si tinc pressa, per exemple, busco una ruta que ja tinc vàries,
on no hi hagi tants estímuls o on sigui una ruta més urbana. I la tàctica aquesta que fas d'avançar uns metres és sense tirar de la corretja? És arribant al límit. Un dia ja plantejaríem, potser seria interessant de fer un tipus de pràctica, o a nivell vídeo, o a nivell... Mira, el Jordi Herrera, si ho voleu anotar a algun interessat, és un educador caní que té un videoblog que precisament parla dels vídeos del passeig,
que una miqueta il·lustra aquestes posicions corporals sense tirar de la corretja, és arribar al límit on ens dona la corretja i esperar allà. El gos està notant que la corretja està tensa. No tensa, vull dir, que li estem estirant, sinó que està al límit. L'altra persona està al límit de la corretja. Està endavant i t'està esperant. Bé, Albert, ho hem de deixar aquí avui això, però jo crec que hem de quedar bastant clar el fet de no tallar el rotllo al gos. En general...
amb les coses que està fent. Amb la corretja, quan estàs olorant, o bàsicament, de cop i volta, s'ha acabat el bròquil. En fi, Albert, moltes gràcies una setmana més. A vosaltres. Ens resolvem d'aquí 15 dies. Que vagi bé. Que vagi bé, adéu.
Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Un nom que... Fanja. Fanja. Fanja.
Sergi Rada, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Què t'ho esperàvem, això? Que no? Una mica sí, eh? Ah, sí? Ah, vaja, i amb el rotllo. Home, això, però com que ho sap, li has dit Jordi per telèfon abans. Home, tu t'has avançat, eh? Quan jo he dit ara un home, he fet una pausa i tu has dit... Però si diu que ho sabia d'abans. Per què, Sergi, ja ho sabies?
Perquè a mi m'esperava alguna cosa com aquesta. Això vol dir que ets predecible, eh, Jordi? No, això vol dir que la senyora Passari ja ell va dir, escolta, que el primer dia que vés a m'aniversari feliciteu-me a l'antena. I dic, bueno, d'acord, però ja felicitaré a l'antena.
Ei, Sergi Arrada, felicitats, què tal? Felicitats. Escolta, he vist que us heu menjat un pastís que té cagues de bo, no? Sí, una benofi. Hòstia, no ho he dit mai, aquest pastís, però té com xocolata i banana, que això té molt bona pinta. I tofe, i galeta, i nata... Oh, oh, oh, oh. Però, escolta... No ha quedat res per nosaltres? Sí, a l'igual. Bueno, ha quedat una miqueta, eh? Si vinc jo ara a les 7, me'n donaràs?
Bueno, si vens, sí, com que no vindràs. Escolta, que jo per un bananofi, que això no ho he vist mai. Banofi. Banofi. Escolta, si vinc jo ara a les 7 i 5, me'n dónes una mica o no?
No, ara, mira, ara... No s'ho mereix, eh, Jordi, home... El Sergi no es mereix que vagi jo. No, tu. Jo? No et mereixes un tros de pastís, vas només per ara perquè hi ha pastís d'aquests, si no, no hi aniries. Vaig a felicitar-lo, vaig a felicitar-lo, i vaig a dir-li que tingui un bon dia d'aniversari i tal, si hi ha pastís. Si no hi ha, no. Si no, per què, no? Clar, però escolta, doncs mira, vindrà a les set a provar el Bernat Nofi aquest, d'acord?
Banofi. Banofi. És que no hi he sentit mai, t'ho juro. I quan he vist la foto al Facebook he pensat, hòstia, que guapo. Entre banana i tofe. I tofe, ja, ja. Però això t'ho has inventat tu o què? No. Qui s'ho ha inventat, això? Doncs la creadora del pastís. Hòstia, un Banofi. Que guapo. Es ven i el pots tastar a diferents restaurants i tot. Bueno, escolta, Sergi, què tal? Com et va? Avui potser la secció passem, no? Sí, total. Ja, total, com que és el teu aniversari. A veure, Sergi, què tal? Què t'han regalat?
Doncs, bueno, encara res. Ah, uix, quin va. Són les 7 a la tarda, ja els van regalar res? Bueno, la família un colxó amb viscolàstic. Hombre, d'aquests de 4 centímetres, no?, que té de viscolàstic i la resta és normal o no?
Bueno, depèn, o sigui, depenent de l'espasor, no? Clar, per això, jo és que el meu és, jo podria dir-te coses també, el meu és viscolàstic, però té dos o tres dits, que és d'escuma, i després ja la resta és de no sé què, el que hi ha. Bueno, doncs això és la família. M'agrada molt, eh? Està molt bé aquest regal. L'aprovo molt, perquè a més és un, el meu matalàs ja fa molts anys que el tinc. Jo que tinc una edat ja, que l'esquena comença... Ah, Sergi, si ho t'havies mirat abans ja, eh? A passar-me...
Jo estic mirat ja fa 10 anys. Tu li dius això perquè sempre estaràs per darrere d'ell. Ah, per cert, avui el Sergi fa 35 anys i segons la Generalitat de Catalunya se t'acaba el xollo i ja no ets jove. Tinc tot un any per ser jove. Però això vol dir que d'aquí un any el Sergi no podria entrar al cas de les joves? El Sergi pot entrar al cas de les joves. Això ho és un fet. No hi ha portes aquí per...
Per provir-me el pas. No, no hi ha gent capacitada. Capacitada, què va? El Sergi és allò del pistolero del Far West. Tot el que les ajuts al joguer ja fa anys que van desaparèixer, eh? En principi, per les ajuts al joguer... Sí, però bueno, tens unes altres... Ja, ajuts a la gent gran també tens, a partir d'ara, eh, Sergi? Ja ho començaré a treballar al mil·lenari. Per cert, exacte, canviar-nos el centre social. Bé, doncs fem canvi de connexió. Jo em veia el Sergi i faig la connexió. Ui, què feu? Una mica de mus.
Aquesta setmana farem una partida de botifarra. És igual, Sergi. On tu estiguis, jo connectaré amb tu. Vull dir que això és igual. De totes maneres, mira com és la vida, quines voltes dóna, quines casualitats, perquè el Sergi Arrada ja sabeu que és el nostre enviat especial de Sitges. I justament avui...
I justament avui, o sigui, que és el seu aniversari, mira com s'ho curra a l'Àngel Sala allò que dèiem, no, és que no es porten bé, que van tenir un rifirraci, una roda de premsa. S'han recordat d'ell. S'han recordat a tu. I el dia del teu aniversari, mira quin regal t'ha fet, que és ensenyar el cartell de la 48a edició del Cinema Festival de Fantàstica. I avançar els mundes novetats, eh, ja. Ah, Sergi, què? Quin regalasso, no?
Sí, sí, i a part un homenatge a la pel·lícula de Seven, que a mi m'agrada molt. Que ara ho fan? Que vau projectar al Cineclub Utopia? No, però perquè no va... Perquè no van voler. No van voler, no van voler, perquè és de fa anys. És veritat, escolta, al Cineclub Utopia, ara hi fem idees, no? Com que estem així avui una mica, treu el cava. Hi tenim cava o no, aquí? Treu el cava.
Anava a dir que... Ha donat, eh? Sí, ja ha arribat... Ha sortit fort, eh? Ha arribat des d'aquí, Can Gina, fins al Casal de Joves, via directa, per la Vingua Industria. No, el TAP. Escolta, no, el que volia dir-te és que alguna vegada podríeu fer com el fenòmena, no? Que fan això, cine d'antubi. Vam fer cinema clàssic i tal, eh? Ah, sí? Quin cinema clàssic vau fer? Sí, sí.
Sí, vam fer Blade Runner, per exemple. Ah, sí? Sí, i en Último Tango en París. Ah, però sí. I Amarcord. Ah, Amarcord. Vale, vale, Amarcord i amb la mà. I més, i l'Amartamento. Ah, sí? Sí. Ah, però no ho sabia. Bueno, escolta, Sergi, parlem una mica del casal de joves. L'altre dia, per exemple... Però no és l'aniversari del casal de joves. Què? No és l'aniversari del casal de joves. Que et poses una mica així que... Aquest fill únic.
Que et poses un... Tens germans, Sergi, o no? Vostres fem una entrevista? Espera un moment, espera un moment. Va, canviem aquí. Fem una entrevista avui. Entrevistes amb profunditat amb Sergi Herrada. Com que és el teu aniversari. Mira, tu ho has volgut, xaval. No haver-te... No has fet l'aniversari avui. Espera, que estem posant la música d'entrevista profunda. El moment de la ocasió es tremenyo, eh? Silenci. Entrevistes amb profunditat.
Avui, Sergi Arrada, que és el seu aniversari. Avui tenim un home... Avui tenim un home que fa anys, fa 35 anys...
Sergi Rada, bona tarda. Molt bona tarda. Com estàs? Bé, una mica més gran. El Sergi va néixer ja fa 35 primaveres, bueno, quasi bé, perquè falta la setmana, no falten 3 dies per la primavera, en un barri humil de... Llavors tu hauries d'anar omplint una mica els buits perquè no ho sé, a un barri humil de...
Perdona que m'estava parlant aquí. Home, a veure, però... Oh! Quin llet! Però escolta! No pot ser. Fora, fora, fora. El Jordi Corranz aquí l'entrevista en profunditat. No, no, no, escolta que no, escolta. Perdona, és que... No, és que perdona tu, o sigui, t'estic fent aquí. És el teu aniversari, avui no, t'estàs salvant de la connexió amb el casal de joves, que no cal que digui... Que m'he perdut l'última frase només. Fora, fora.
A veure, tornem a recuperar l'ambient. Només l'última frase. Hem creat un clima, saps?, d'entrevista profunda, que no ho fem mai a la Panya del Morro. Però, bueno, l'última frase és Sergi Arrada va néixer en un barri molt humil d'una ciutat. Quina ciutat era?
La ciutat de Barcelona i el barri de Bonpastor. Allà va néixer Sergi Arrada. Els primers anys ja despuntava com a... De fet, és una entrevista que has d'anar omplint tu... El foratge. Sí, el foratge com els de la teva barba. Que ja no té, que ja no té. De molt jovenet, Sergi Arrada, al barri de Bonpastor, ja despuntava de... Com a bon lector.
Li agradava molt llegir llibres i es passava hores i hores a la biblioteca, la Biblioteca del Bon Pastor. Després es va fer gran i va arribar a l'institut i un cop allà va dir, mama, papa, jo vull estudiar cinema i per això no va apuntar-se a l'escac. Va fer una altra cosa i va fer una carrera que va ser...
La carrera vaig fer, però no a la universitat. Al carrer vaig fer. Va fer la carrera de la universitat. De la vida. De la vida. Allà va aprendre moltes coses. Sí, i a veure moltes pel·lis. Va veure moltes pel·lis i sortia de nit fins les tantes de la matinada. Va tenir una joventut una mica convulsa. Fins les 4, 5, 5 del matí. Sortia cada nit i assabia tots els bars de la ciutat com tal.
I més important, em coneixien a mi, que això és el més important. El deixaven entrar gratuïtament a tot arreu. Sergi Arrada no tenia problema. I el que dèiem... Encara continua això, eh? Encara continua, és veritat. Jo encara vaig veient al Facebook que t'apuntes a diferents llistes.
Clar, i a mi em deixen entrar gratis. Masuno, m'agrada molt bé. Sergi, m'agrada Masuno. Bueno, mira, molt bé. I, Sergi, de fet, jo et preguntava abans coses personals, com, per exemple, si tenies germans o no tenies germans. Sí, soc el petit.
És el petit, el mono de la família. Sergito, li deien als seus germans. El tete, jo era el tete. El tete, Sergito. Sergito, menja la sopa, menja la sopa. I el Sergi deia, no me da la gana comer la sopa, no quiero, porque soy el pequeño y soy un rebelde. I així van anar passant els anys, fins que un dia va arribar a Sant Jus d'Espern. Sergi, errada, en aquell moment que ja tenia... En aquell moment sí, tenia unes clapes...
No tenia clapes. Ah, va ser el casal? De les tres. De les tres dels nens. Jo em vaig trepitjar, això, el 2001. Clar, o sigui, estem parlant ja de fa... Mira, l'any que ve farà 15 anys que el Sergi Rada està aquí. Llavors, el 2001, un bonic dia de primavera, que el sol lluïa i els ocellets cantaven, va entrar a trepitjar per primera vegada, això és històric, eh?, la gespa del casal de joves de Sant Just.
Va avançar. És com un relat de vida, eh? Va avançar, a poc a poc, passa a passa, cap a la gran porta del casal de joves. Allà la va tindre una dona, que ell no ho sabia, però que, anys més tard, seria una de les dones de la seva vida. La Montse Martín, directora del casal.
Ah, perdona, hi ha hagut un fallo. De l'equip actual, jo soc el més antic. Ah, sí? Sí. Ah, jo pensava que la Montse Martini era directora des del començament i de sempre. Sí, jo vaig trepitjar això el 2001, vaig començar ja només treballar aquí el 2003, i llavors va arribar el 2004. Que fort, que fort. Qui hi havia quan vas arribar tu a directora?
Perquè, mira, a la carrera de la vida no... Jo vaig estudiar director de cinema, no director de castells de joves. Tu vas estudiar director de cinema? Volia, volia. Ah, volies, volies, volies, volies. No, em vaig treure el director de lleure. El director de lleure. Bé, escolta, director de lleure, que aquí hi havia directora o director quan vas arribar a tu? Doncs, en principi, hi havia un director que ara treballa a l'Ajuntament, que es diu Enric Brunet. Ah, Enric Brunet. I després va ser la Núria.
Ah, d'acord, és veritat. I després ja va ser, va haver-hi una altra, que només va estar un any, que ara no me'n recordo del nom. Laia, pot ser? No. I després ja va estar la Montse. Va estar la Montse. I així van passar els anys i anys. I Sergi Arrada, que tenia les trucades de la ràdio cada dimecres al programa de la tarda,
explicava quines activitats feien de cara als propers dies. I va ser fins que un 18 de març del 2015 el programa de ràdio li va dedicar un conte. Un conte que és el que esteu escoltant ara mateix. Calla allà, calla!
Has vist allò? Hi ha hagut un moment que la realitat... L'entrevista de profunditat menys entrevistada... És que no sabia què dir, no sé què preguntar. Per un moment m'has donat por quan has dit l'entrevista de profunditat... Com que he vist que tenies por, totes les preguntes que tenia profundes... Mira, les he trencat, saps? I ja està.
Sergi, que acabis de passar un molt bon dia d'aniversari, que vagi molt bé al casal. Aquest un nen ja tenint un cací de estremeño. Bueno, però això ja és secundari, perquè no és el teu aniversari. Molt bé, molt bé, Sergi. Per qui no s'hagi apuntat, doncs no menja. Escolta, Sergi, jo sé que menjaré, perquè jo vindré ara al casal, ja t'ho dic ara.
No portes cava, no hi ha pastís. Què? No, cava no. No, és que no tinc cava jo. Llavors no vindré, Sergi. Diu, oh, quin paio. Bueno, pues res, deixem-ho córrer. Li he de deixar a la Montse, que avui no ha vingut.
Ah, vale, vale. Però això és un altre tema. Veus? És que el conte ja ho he dit bé, eh? Diu el Montse, una de les dones de la seva vida. El conte ja ho hem dit. En fi, Sergi Arrada, que vagi molt bé, cuida't molt, i que acabi de passar un bon dia d'aniversari. Gràcies. Parles la setmana vinent. Sí. Què? Tens 35 anys i una setmana. Ah, gràcies. I escolta, no t'acostumir, eh? No ens farem cada setmana un conte, eh? De la teva vida. Home, la setmana a setmana, capítol a capítol. No, això ha sigut especial. La gent es pot enganxar.
Clar, la sèrie. La sèrie de Sant Lluís, vamos. Bueno, va, escolta, deixem-ho aquí. Tu, clar, tu vols molt. Sergi, gràcies, que vagi bé. Adéu, felicitats. Ai, com era el Sergi Rada, eh? En fi, l'estimem, tot i que sigui així.
Cristina, acabem el programa ja, com sempre, i ens expliques si la penya del morro tingués molta, molta audiència. Avui què seria trending topic a Twitter? Doncs mira, per un moment hauria pogut arribar a ser ioga, perquè hem estat parlant de molt ioga aquí al programa.
però finalment Jordi en acaba i per aquests últims moments que acaba de saltar ara aquí al top 10 dels trending topics, evidentment ha estat aquest conte i jo crec que a la gent li agradaria, per això suposo que ha sortit com a trending topic, que fem aquesta sèrie sobre la vida del Sergi Arrada al Casal de Joves, dia a dia, estatmana a setmana, capítol a capítol. Ja ho parlarem, ja ho parlarem.
Ens hem de reunir els guionistes i ja decidirem. Gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, amb l'Andrea Bueno, el servei informatiu i les notícies de Sant Just, la Clara Narviona, la revista Time Out, la Montse Farràs, que avui no ha pogut venir a l'Espai Essència, però ha enviat la seva amiga Sheila Cahur, que és professora de ioga, Kundalini, i a la segona hora l'Albert Capapell i també el Sergi Arrada, que ha volat el seu aniversari.
i també podríem saludar tota la gent que ens escriu a través de Twitter, que ens menciona, o Facebook o del web, com és el cas de la Wendy Moret, que diu La penya del morro, per fi jo canta en català una cançó dels amics de la Sars, i posa el link. És que aquesta noia és mexicana, i ja fa molts anys que, ara li havíem perdut la pista, però que ens escrivia i ens deia, estic aprenent català gràcies als podcasts de La penya del morro, i és una noia que viu a Mèxic DF, cosa que des d'aquí li enviem...
Una salutació, efectivament. I com sempre, a Twitter, Facebook i també en tòpic. Tot el que és xarxa, tot el que és intangible. Tic, tac, toc. La Cristina Barri, la Cristina, gràcies. Fins demà. Que vagi molt bé. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Lo fem ara amb l'informatiu vespre. I l'Andrea, bueno, al capdavant. Adéu-siau.
Fins demà!
Ja no ens passa i no ens en amaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer, ni que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podries ser. Tots ja no ens passa, tampoc improvisem l'aventura i ja veurem.
La sala al tren de Glasgow va ser un joc de nens. No fem ni un pas en fals. Planifiquem, no ens arrisquem. I que no ens passa, ningú no ens va avisar. Va ser un dia per l'altre, quan tu va fer.
Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem fer passar ell. Abans de que salors hem venut massa cops la pell i el mal que fan no el cura el té. Ja no ens passa mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d'escriure versos que ens facin un ús al coll.
Per què ens passa? Ningú no ens va avisar que tot això se n'anava, que tot era mentida. La vida era el que venia just després.
Ja no ens passa, ja no sortim de nit, que l'endemà no som ningú. I el dia que sortim que intentem anar al mig, que ja podríem ser els pares d'algú. I això ja és massa, ja no ens creiem a cap dels grieus. Sabem el camí, que no hi ha un pan de net, però quan vallos enxampen res, aquí tothom es fa el sorprès, hauríem fet un llet de tots, que ja no ens passa.
Tot era mentida, la vida era el que venia just després.