És dijous 26 d'abril. Bona nit, Clara Aguilar. Hola, bona nit. I molt bona nit, Albert Closas. Hola, molt bona nit. Comencem una nova edició de Terminal. És la número 78, aquí a Ràdio d'Esvern. Sigueu tots molt benvinguts. Els dijous a la nit, Ràdio d'Esvern t'obre les portes de... La Terminal. Amb Clara Aguilar, Adrià Calvo i Albert Closas.
Hola, què tal? Avui obrim el programa amb l'entrevista amb l'editor Enric Viladot de Viena Edicions. Després del Pantalles, l'Adrià ens parlarà dels codis QR, el quadern musical. Parlem d'una les vues femenines del país, la Sílvia Pérez Crut, i el seu no CDA 11 de setembre, perdó. I finalment, redescovint tendències, l'Albert ens combatrà la crisi amb idees per nous negocis. I d'això, comencem. Estàs escoltant la Terminal.
Com cada setmana, és moment d'iniciar aquesta mena d'àgora d'esvern, on entrevistem i parlem amb un Sant Justenca. El convidat d'avui és l'Enric Viladot, que a part de tenir una vida activa al poble, ja que forma part de l'entitat del drac, dels garanters i la cal,
Dirigeix al costat d'Isabel Monzó Bien Edicions, una sòlida editorial que publica llibres de tota mena, des de títols de ficció, passant per llibres d'art, de disseny, fins a llibres de no ficció. És una editorial que cuida molt el producte i que intenta crear un vincle de confiança amb els seus autors. Salutem l'Enric, bona nit, com estàs? Molt bona nit, moltes gràcies, molt bé. Estem molt agraïts de tenir-te aquí, Enric, perquè fa 4 o 5 dies que s'ha celebrat la Dia de Sant Jordi, que després en parlarem.
Comencem parlant de la teva editorial. Com neix Vian Edicions? Vian Edicions va néixer l'any 1991 de la mà de quatre socis, que ja no formen part en aquests moments, i que eren quatre socis de la prestigiosa en aquests moments editorial Columna Edicions. I era un segon segell editorial de Columna Edicions. I el vostre eslògan a la vostra pàgina web diu «Professionalitat, rigor i eficàcia».
Són els valors amb què treballeu, normalment? Sí, vull dir, els valors sempre són importants, posar-los en balsa, no? Professionalitat, perquè realment la gent que treballa allà són gent qualificada, gent que té la titulació i que fa molts anys que treballa i que són professionals de primer ordre, no? Eficàcia, home, eficàcia, que s'entén per eficàcia, però bé, sempre procurem donar el millor producte en el lector, no?
Vull dir, ja sigui amb traduccions de primer ordre o a vegades amb el que el llibre objecta, quan és un llibre més objecte fotogràficament, està molt ben reproduït. O tenim unes traduccions, ja et dic, com de primer ordre, que sempre busquem reductors molt bons, o en aquest cas les reproduccions, si són fotogràfiques, que siguin de la màxima qualitat. Com a director d'una editorial, quin és el panorama català que tenim avui dia? Ui, és difícil, eh?
N'estaríem més estona, eh? Més o menys un resum. Sí, un resum, aviam. El panorama editorial català. Home, jo penso que passa per... Aviam, sempre s'està acusant que el català, perquè tot això va també lligat amb tot el tema de la cultura de llengua catalana, no? I, doncs, que està passant per mal moments. Però jo penso que en aquests moments la literatura catalana està passant per un moment normal. Vull dir que no és ni estar dalt de tot, ni tampoc està enfonsada, ni molt menys, no?
van sortir noves propostes editorials, noves propostes literàries, i jo penso que en aquests moments el panorama català editorial està bé. A veure, vam començar amb Frankfurt 2007, em sembla que va ser, si no recordo malament, no em feu cas, com a invitada d'honor a Frankfurt, que és una de les fires més importants que hi ha a Europa, i ara, l'any que ve, si no m'equivoco,
està convidada al Saló de París. Tot això vol dir que hi ha noves traduccions del català a diferents idiomes, que això és important. Perquè el que és important per una literatura és la bidireccionalitat, és a dir, que tant rebi bones traduccions de llengües estrangeres a l'idioma d'aquell país, sigui en aquest cas el català, o també que es tradueixi del català a diferents idiomes europeus o, per suposat, mundials. I quin paper hi té? Havien edicions...
Home, Viena Edicions en aquests moments farà aproximadament ja 4 anys, el temps passa molt ràpid, sembla que sí que ja farà 4 anys. Vam començar amb una col·lecció que es diu El Cercle de Viena, una mica jugant amb El Cercle com una cosa d'elit i de Viena, perquè una mica rememorant els moments també bons de la cultura vienesa del segle passat, que és una col·lecció que va començar fa 4 anys,
i que es nudeix principalment de petites joies de la literatura universal, de mundials, i que són llibres molt ben seleccionats, que tenen, com et deia, una traducció molt acurada, que normalment és una traducció, no normalment no, sempre, directament de l'original al català, és a dir, no hi ha cap filtre anglès, francès o alemany, per exemple...
doncs vam reduir per primera vegada el català en aquesta col·lecció, el Cercle de Viena, doncs vam reduir per primera vegada el català al jasonari Kawawata, amb la casa de les velles dorments. És un premi Nobel japonès que cap editorial potent, ja sigui, doncs, potent catalana, doncs havia fet fins aleshores, i vam començar amb aquest títol, vam tenir molt d'èxit, i aleshores nosaltres el que estem incorporant en aquests moments és, ja portem, si no m'equivoc, uns 30...
30 títols de diferents autors mundials, reduïts, ja sigui de l'alemanya, l'anglès, el francès, l'anglès, el japonès, el romanès, doncs el català. Tot això nodueix moltíssim la cultura catalana, penso jo. Clara, que em comentaves això, en una entrevista del 2008 al quadern del diari El País, afirmaves que sembla ser que si no tens una col·lecció de literatura...
no estàs al mercat literari i els suplements literaris no et fan cas. Per què passa això? Bé, el 2008 això passava perquè ara ha canviat una mica el panorama. Realment el lector, en aquests moments... Sant Jordi, Sant Jordi, ja en parlarem després, el lector de tot l'any està buscant més llibres pràctics. En èpoques de crisi, que necessites autoajudar-te, està tirant més pel tipus del llibre pràctic, ja sigui professional...
O personal, eh? No estic parlant de llibres espirituals ni el New Age, eh? I, aleshores, doncs, tota aquesta literatura durant tot l'any s'està... El lector busca més literatura pràctica. Però, aleshores, en aquests moments, doncs, realment sí. Si no tenies... I en aquests moments també, eh? Però, jo penso que... Ha canviat una mica. Ha canviat una mica.
Si no tenies una mica una col·lecció de literatura, doncs realment el suplement de cultures no surt dels diaris, això segur. Tema ràdios, tema premsa escrita, perdó, premsa radiofònica o televisiva, dona més el pràctic, perquè dona més la conversa amb l'autor. Però realment el suplement cultures, si no tens una col·lecció de literatura, costa més, no apareixes, està clar.
Algunes editorials petites i mitjanes defensen que, com que no estan obligades a oferir resultats econòmics immediats, es poden permetre córrer més riscos i treure llibres amb unes expectatives de vendes més a llarg termini. Podríem dir que els autors petits són els més arriscats i els que els dediquen als editors més independents? Sí, realment, home, clar, aviam, sí, aviam, aquí en l'editorial nosaltres som...
dos socis, no?, i som quatre treballadors. En total som sis, més alguns afegits temporals. Aleshores, doncs, no tens aquesta pressió d'un gran grup que t'està pressionant contínuament amb els números, no? Aleshores, pots agafar i dir, bueno, faig aquesta aposta arriscada i si... A veure què passa. A veure què passa. A veure si em surt bé. Bé, i si no, què ha passat una mica amb aquest Sant Jordi aquest any?
La Campana, un editorial independent, amb una rejectòria fenomenal, vull dir, no té res a veure amb Viena, ja me quedaria a mi, però vaja, ha tret un títol, que és l'avi de 100 anys, que es va escapar a la finestra, no? Del Jonas Johnson? Sí, i va ser una aposta, i mira, li ha sortit bé. Després, si vols, també en parlem d'aquest llibre, res, quatre pinzellades, no el conec, encara no me l'he llegit, però en tinc quatre notícies i, bueno, me quedaria...
Després en parlem. Ara em comentaves això de la fuga de talents, això que a vegades passa que se'n van a les editorials grans. Us ha passat a bien edicions, també? Ens han intentat picar autors. Sí. El que passa que aquí entra una miqueta en els editorials petits, en els editorials... Doncs que has d'intentar buscar una relació i complicitat amb l'autor que a vegades en editorials grans no passa, no? Clar, jo m'envaig, doncs, no sé, la Isabel Monzó, que és l'altra editora,
doncs té molta amistat amb una autora, en aquest cas és de cuina, que la vaig descobrir jo en aquest cas, no? I que hem vengut molts llibres, molts títols, hem fet 4 o 5 títols, i ella és una persona que té una relació amb aquesta autora, doncs, d'un lligam personal. I ens l'han intentat picar d'altres editorials, no? Però ella, doncs, ha dit, home, si van venir aquests, m'han descobert, m'han fet
triomfat, dig-li com vulguis, m'han venut molts exemplars i em van apostar per mi en el moment en què jo no era ningú, doncs aquesta relació personal fa que es quedi amb tu. Bé, això passa. Cada vegada els autors són més independents i van a la... Abans, jo recordo, són coses internes, no? En els contractes posaves que la propera obra havia de ser
Amb l'editorial. Amb l'editorial aquella, que tenies preferència. Bé, en aquests moments molts autors et diuen, això m'ho has de reure, i com que ja ens ho han dit molts autors, doncs ja no ho posem, i si se'm van amb un altre editorial, doncs què hi farem, no? Què hi farem? Parlant de crisi, com ho nota, a dir-nos, com ho noteu? Bé, de moltes maneres. Aviam, les vendes han baixat, està clar. Aquest Sant Jordi ha sigut excepcional, perquè realment hi ha hagut més venda que l'any passat,
Però, clar, l'any passat veníem que va caure en un dissabte de Setmana Santa. Això ho tenim molt present, eh, tots. Jo et puc dir, potser, set o vuit anys enrere, on ha caigut, quan ha caigut, vull dir, perquè ho tenim molt estudiat i sabem, doncs, quan cau en un dia, o si ha plogut o no ha plogut, no? Això també és un problema, no?, que l'estacionalitat del dia de Sant Jordi, i abans era més d'una setmana, eh, cada vegada es va reduir més a dos, tres dies, i aleshores tu jugues tot més en un dia, no?,
Però bé, sí, ha baixat, les vendes han baixat, com és normal, tot i que va arribar bastant més tard la crisi perquè, aviam, la gent que llegeix, 20 euros cada 15-20 dies els pot negastar. És continuant... Sí, encara, però vaja, la crisi es nota, es nota. I és veritat el mite que quan es volen reduir costos el corrector sempre és el que primer rep? No, ni molt menys.
Ni molt menys. El corrector no rep, no rep, no rep. Fins i tot nosaltres el que hem fet ha sigut ajustar preus. O sigui, abans, si hi havies d'aplicar un marge, doncs hi apliques una mica menys, augmenta el tiratge perquè a vegades et surti el llibre una mica més barat, però clar, després aquest llibre de més també va en el madatgem, no? No, el corrector, jo penso que, bueno, si més no a Viena, si vols tenir bons professionals, has de pagar... Una peça clau. Sí, el corrector, el reductor, vull dir, fins i tot,
hi ha unes tarifes oficials i apliques aquelles tarifes. Vull dir que no... I quina opinió en tens? Bé, suposo que si tingués un corrector aquí em diria mentida, mentida. Bé, però vaja, nosaltres intentem pagar el que és just, el que correspon a cada un dels...
de les feines que es fan, no? I quina opinió tens del futur del món editorial? Quina opinió en tinc? Sí, cap on anem? Aviam, si la pregunta va a llibre paper i llibre digital, doncs jo penso que, particularment, el llibre digital, la tele i la ràdio van viure, han conviscut. El paper i el digital conviuran. Que hi ha un marge de negoci en el digital, per suposat. Que...
Per mi el llibre digital el serà més pel llibre pràctic, pel llibre que sigui de medicina, d'arquitectura, llibre més de consultes, que tu amb un petit aparell, no?, sigui el que sigui, doncs podràs portar 300 llibres, i si tu ets un conferenciant que te'n vas a Amèrica, portaràs 300 llibres i els podràs consultar en un moment, fins i tot fer cerques i tot.
i el que és encara amant del llibre de paper, romàntic, doncs continuarà vivint, jo penso. Que hi ha un marge de negoci, per suposat, i que s'haurà de... Després també, aviam, els editorials petits també pensem que els grans que s'hi han ensenyat a la piscina, i que explorin, i que explorin, i després ja vindrem nosaltres, no? Per això tenen tota la capacitat que tenen econòmica per fer-ho.
I després fixa't-hi que ho estan intentant. Hi ha Amazon, Planeta està reient al revés de les iberies l'ebook aquest, no me'n recordo com es diu, els signos, que l'estan venent a 99 euros. Van començar amb 300 euros, ara estan venent per 110 euros. Bé, no... Conviuran, conviuran. Ara sí, parlant de Sant Jordi, quina valoració ens en fas, Enric? Respecte a l'any passat, molt bé.
Aquest any ha anat molt bé. Jo penso que les vendes, en general, han anat molt bé. A Viena han anat molt bé, també. I el problema que té Sant Jordi és l'extracionalitat, que és un dia, o dos, tres dies, posa-li com a màxim. Que si aquell dia, realment, el dia de Sant Jordi, fa un xàfec de les 7 del matí a les 7 del vespre, moltes editorials ho patiríem. Però va fer bon dia. Va fer bon dia, sí, sí. La valoració és positiva.
Després, també, respecte a altres anys, abans eren dos llibres, tres que anaven a la cursa, i ara que a vegades n'hi ha més, el qual penso que és bo. Si estàs pel carrer, vas sentint que la gent demanava el llibre del Lluís Iac, la història dels llavis pintats, però hi ha altres anys que sí que fa molts anys enrere eren dos títols. També penso que hi ha el problema del Sant Jordi, per exemple, que el Premi Sant Jordi, que fa molts anys enrere...
era un premi molt valorat i que la gent el demanava moltíssim, al carrer ho senties, ho veies, i ara sembla ser que també ha baixat una miqueta. Quins han sigut els títols més venuts? Home, a part de l'avi dels 100 anys que es va escapar per la finestra, l'altre li vaig sentir una entrevista que li vam fer a l'Isabel Martí, l'editora de La Campana, que n'ha venut moltíssims, hi havia també aquest del Mendoza, després el llibre del Lluís Llach, la història d'un llavis pintat, si no m'equivoco,
Sí, memòria d'uns uns pintats. Memòria, perdona'm, sí. El llibre del Juiz Iac, li diré, perquè no me'n recordo el títol, però ha estat molt venut, també. El del Mendoza i aquest llibre de l'avi que es va escapar per la finestra, no? A la vostra pàgina web, www.vn-editorial.com, teniu una agenda on mostreu totes les edats que feu. L'última que s'ho registrà és la del dia 20 d'abril, on vau fer la presentació del llibre El bon cap, sigues un líder com Pep Guardiola amb el mètode Quimon de Joaquim Valls.
Quines són les properes presentacions que teniu planificades? Properes presentacions, bueno, en tenim algunes més, de llibre pràctic en aquest cas, que és el llibre, doncs, dels secrets del fisioterapeuta, que és Tingues cura del teu cos de cap a peus, que és un fisioterapeuta que fa dos anys ja vam fer un llibre amb ell, va funcionar molt bé, sortia en el programa dels matins de...
de TV3, va anar molt bé, i ara hem fet un segon llibre, que ja no surt, no?, en el programa aquest, però bé, el tenim, si no m'equivoco, la setmana que ve, unes, vaja, una presentació. Doncs això, per més informació podeu consultar la seva pàgina web, a vianeditorial.com, ho deixem aquí, moltes gràcies, Enric, per venir a la terminal. Moltes gràcies a vosaltres, per haver-me convidat, ha estat un plaer tornar a una ràdio que feia temps que no venia. Doncs això, encantats d'haver parlat amb tu, Enric, bona nit. Bona nit.
Troba'ns a internet a la terminal981.blogspot.com. Pantalles amb Adrià Calvo. I al Pantalles d'Avui ens endinsem en el meravellós món dels codis
QR és una cosa que ens agrada molt, que estem una mica viciats a les noves tecnologies, perquè ens fa sentir una mica més al segle XXI pel simple fet d'escanejar un codi de barres enganxat en una paret. Per què no és res més que això, els codis QR? No sé si sabeu què són o...
o la gent va una mica perduda, o sabem de què parlem. Com sempre, Adrià, jo no et puc ajudar, ni idea, em sap greu. Fa últimament es veu una mica més, això, són com una mena de quadrats, bé, de fet són uns quadrats amb... ara sí, no?, amb petites taques negres, quadratetes més petites, amb una forma, doncs, de... similar a un codi de barres, però això, en forma quadrada. Doncs bé, això és un codi QR que incorpora moltes més dades que el codi de barres, per això ens agraden molt els codis QR i no ens quedem amb el codi de barres, per això...
El progrés ha apostat pels codis QR. Jo ho dic d'aquesta forma perquè té utilitats diverses i curioses algunes i d'altres que no caldria utilitzar-los. Posem alguns exemples de com utilitzar codis QRs i com s'han utilitzat a la nostra societat o com s'estan utilitzant últimament. Primer de tot, per fer promoció en un bar, un bar de Madrid, a Vallecas va posar un codi QR a la porta...
de tal forma que qui ho escanejava sabia a quina hora regalaven copes en el bar. I a part de perdre uns quants diners amb les copes, va guanyar 100 amics a Facebook i molta publicitat als mitjans de comunicació. Sí, això ho havia llegit, és veritat, és curiós. Bona estratègia de màrqueting, no?, en definitiva. Sí, en definitiva és això, perds uns diners al principi, segurament, però després la repercussió és molt gran, fins i tot en estem parlant, des de Sant Just d'Esberra, d'un bar de Vallecres, veus?
T'anava a comentar això, que jo tinc un amic que m'ha dit, m'han posat una canxina amb un símbol a la porta. I dic, és això? Li ensenyo un... Estàs parlant d'Aquí Sant Just? Sí. Properament en parlem ara. Properament en parlarem. Un segon, sí, sí. Perdona. També pot servir, per exemple, en un congrés de Nova York, l'empresa Scans va fitxar com ovelletes a tots els seus empleats amb una pulsareta, amb un codi QR, de tal manera que si s'havien de donar les targetes de contacte,
No es donaven les targetes, sinó que venies amb el mòbil, ho escanejaves, Albert Fascarda com... Quina xorrada! Quina xorrada! Amb lo maca que són les targetes de tota la vida. Doncs mira, així és una mica més fashion, vas amb el mòbil... A mi m'han donat una avui, una targeta clàssica, però que de la part de darrere tenia un d'aquests... Un QR. Sí. I a les dos vessants. Ens agrada més aquesta que no anar fixats com ovelletes a un QR, això segurament.
Una altra utilitat, i aquesta m'agrada bastant, és la de Tesco Home Plus, que són uns supermercats de Corea del Sud que van omplir tota la paret d'una estació de metro de Corea del Sud amb fotos a tamany real d'uns estants d'un supermercat. Amb els productes, i això de cada producte, un petit codi QR. És a dir, mentre esperes el metro, fas un escaneig amb el mòbil i et permet comprar aquells productes sense passar pel supermercat i aprofitar les estones
que tens mentre esperes el metro. Això serveix per comprar un paquet de xiclets i que te'l portin a casa, perquè no faràs tota la compra al metro esperant-lo. És més aviat publicitat, perquè les ventes d'aquest supermercat han augmentat un 130%, no només per les ventes gràcies al QR, sinó que la gent hi anava més en el supermercat físic, només per haver fet aquesta promoció. I un exemple d'un mal ús de codis QR és a Nova York, que es veu, jo no ho sabia, que les
les xinxes, es diuen xinxes, les xinxes són com la lepra allà, està molt mal vist tenir xinxes, i van posar a una empresa d'exterminació de xinxes un anunci molt, molt gran amb un codi QR perquè la gent els escanegés. Clar, ningú s'aixecava interessat per un anunci de xinxes, perquè això vol dir que tenen xinxes a casa, si està tan mal vist a Nova York no va servir de res perquè ningú gosava acostar-se a demanar més informació amb el codi QR. Si us sembla, parlem una mica d'història
Bé, una petita pinzellada curiosa de com neixen aquests codis. Neixen al 94 Japó, i el Japó des dels anys... des dels 2000 ja està més que estesa, aquesta tecnologia, l'únic que ens arriba tard, i neix en una fàbrica d'automòbils, de cotxes, i servien aquests QR per enganxar-lo a les peces dels cotxes i fer un inventari de les peces que hi havia a la fàbrica de forma molt més ràpid i molt més fàcil. És a dir, una aplicació d'una fàbrica que s'ha traslladat a la nostra vida quotidiana.
Espanya és el país amb més smartphones de tota la Unió Europea. Un 50% dels mòbils ho són i un 70% tenen internet. Això sí, els codis QR encara aquí a Espanya no s'utilitzen massa. I és que, de fet, n'hem vist alguns que cotreixen bastants. A veure, pensem una cosa. No serveix de res escanejar un codi QR...
perquè després amb el mòbil et porti a la pàgina web del producte. No serveix de res, absolutament de res, perquè per això quasi fos més fàcil en recordar-se de la pàgina web. Un codi QR el que ha de tenir és com un valor afegit, una mena de premi pels que escaneixen, perquè han tingut les ganes d'escanejar-ho i els hi dones com una promoció, un vídeo exclusiu, un tràiler d'una pel·lícula avançada o una mena de joc virtual, però si els portes a la pàgina web de tota la vida no serveix absolutament de res. No té cap mena de sentit, no? No, no té cap mena de sentit.
Parlem d'algunes aplicacions de codis QR a Barcelona perquè últimament s'han començat a extendre una mica més. Per exemple, no sé si últimament heu anat pel metro, heu vist algun codi QR o sona ressonat amb Miró, per exemple? Doncs no. Sí, jo sí que els havia vist. Eren, de fet, uns codis QR amb motiu de l'exposició Miró i l'escala de l'evasió. Estava molt bé i ja s'ha acabat, es va acabar al març.
doncs eren uns codis QR molt, molt, molt grans, que de fet s'escanejaven al metro des de l'altre andana, perquè si ho feies des de la pròpia t'havies de tirar tan enrere que caies a la via. Hòstia, que perillós. Home, a veure, una mica perillós sí que ho és, això. I en escanejar el que feia és que et portava la imatge d'un quadre i la descripció a la Viquipèdia. Doncs molt bé, escolta, serveix per promocionar la Viquipèdia, que també era una mica l'objectiu, i aquesta exposició, tot i que repetim perquè et portin a una pàgina web, no té molt de sentit. Sí, però això...
Això no és en plan, no t'estan avassallant amb publicitat, no? No, això és maco. Això és maco, no? Això és maco, sí. L'únic que podries haver-te currat una aplicació, una coseta una mica més mona, no ho sé, una aplicació específica per aquesta exposició. Estan de crisi. Ja ho sé, ja ho sé. Doncs mira, això ja està bé. Sí, per promocionar la cultura. I en parlàvem una mica la setmana passada als ferrocarrils de la Generalitat. També han instal·lat uns codis QR en uns vagons, que es diuen vagons biblioteca, que estan en alguns trens. És un acord que ha arribat
Ferrocarrils de la Generalitat i la Generalitat de Catalunya per promocionar l'actura, un acord que durarà fins al 2016 i la iniciativa es repetirà tres cops l'any. Per això, per promocionar la cultura, a través d'uns codis QR que, dins el bagot, estan enganxats per alguns llocs,
i a l'escanejar-los reps el primer capítol d'una novel·la, i són novel·les d'èxit, d'Albert Espinosa, Juan Mercé, Jordi Sierra i Fabra, i Ken Follett també, Humberto Eco, no sé si Pilar Rahola, gent d'èxit, gent rigorosa, Gabriel García Márquez també, per exemple, és a dir, és per promocionar editorials, evidentment, però també serveix per fomentar la lectura.
I si aquest dit has deixat el llibre, doncs fas un escaneig i pots anar a fer una mica de tastabolletes amb tots els més de 40 títols que trobaràs en aquests vagons biblioteca i que poderàs identificar perquè fora hi ha una imatge d'uns llibres i tal. Està ben muntada, la idea. Podríem fer el metro, això, perquè els ferrocarrils ho agafaven bé una tàrmina de gent. El metro, no ho sé, en correria més, no? Sí, sí, la veritat és que és una bona idea. Això sí, tampoc... És això, no? És una extensió no molt llarga perquè tampoc no és bo, no?, visual, pels ulls, estallant el jet a la pantalla...
Però trobo que, òbviament, és una molt bona idea i que s'hauria d'aplicar també el metro. És allò que dèiem, no et porta a una pàgina web, sinó que en aquest cas et descarrega un PDF. Llavors sí que té una mica més de sentit un codi QR. I per acabar, el que deia la Clara, i és que Sant Just va inaugurar dilluns passat a Sant Jordi, o va ser diumenge, de fet, els codis QR de Patrimoni de Sant Just Esvern, de moment... Sí, exacte, de moment n'hi ha en algunes masies...
A Casa Can Cardona. A Can Cardona. A Can Ginestà també n'he vist. També. I ja no recordo un més, però... Al Mercat Municipal també n'hi ha. A la Penya del Morro hi ha el Refugi Enteri de Sant Just, que al fer un escaneig et porta a una pàgina web feta especialment per als mòbils i que et dona una mica més d'informació sobre el patrimoni que tenim a Sant Just. De moment són pocs llocs, s'anirà extenent,
Però és una molt bona iniciativa. Carai, l'Ajuntament. Això és l'Ajuntament, no? Això és l'Ajuntament i això es fa aquí a Ràdio del Bernes, fa la casa, això. És una molt bona idea. Això, com els plafons que ja sempre hi havia hagut abans, suposo que és una opció més econòmica, està molt ben pensat, òbviament. També en exposicions, per exemple, hi ha els típics cartellets en castellà i català, i si un turista, un anglès, per exemple, vol rebre explicacions dels quadres en el seu idioma...
Al principi d'una exposició pot haver-hi un codi QR que, en escanejar-ho, et va donant la mateixa informació, però traduïda, i així no és d'omplir tota la paret de l'exposició amb cartells amb mil idiomes. Bé, doncs, feta aquesta explicació sobre les aplicacions que poden tenir els diversos codis QR, passem al quadern musical.
Segueix-nos a twitter.com barra la terminal 981. La, la, la, la... La, la, la, la, la, la, la... La, la, la, la...
Quadern musical amb Clara Aguilar. Hola, bona nit als oients de Ràdio d'Esvern. Això és una secció de Terminal dedicada a tots aquells que us agrada la música i que no podeu gastar-vos de conèixer l'últim grup de moda o de reviure el més clàssic. Si vols ser a més, queda aquí i coneixeràs la música de Sílvia Pérez Cruz.
El millor atropa-se com a mãe, num céu que nunca imaginou, e que entran-se as carinhas das suas almas de nenos.
Mentre yo, yo, mi niño, yo, mi niño, canta la canción que le cantábamos siempre, los tres hermanos, que le cantábamos siempre, los tres hermanos.
O se pensa que ella cantará el soliño, pero no sabe que nos amó diño. Faremosle desde aquí un dúo de cegos.
Mi n'ai, mi n'ai, si n'ai. Com a mi n'ai ningú n'ai.
Que me cantaba a cariña cocaorciño da suor. Cocaorciño da suor.
o corpiñome que entababa, e deitabame no berce, e a biquiños marrula.
Bé, doncs, molt bona nit. Fem una nova edició de Quarrens Musicals, avui parlant de la música de Sílvia Pérez Cruz, una música que passa per molts registres, de l'Havanera fins al jazz, fins al flamenc, i que fa exactament pocs dies que té el seu no CD, 11 novembre, que ara en parlem.
Sílvia Pérez Cruz, la cantant Palafrogenca de Moda, que fins justament l'estiu passat va ser la cantant del grup Les Migues, el 17 d'abril de fa una setmana i escaig va llançar el seu primer disc en solitari, 11 de novembre, un disc molt esperat per la crítica i pel seu públic. És un treball personal en què Sílvia Pérez Cruz s'ha implicat al 100%, tant en la composició de les peces com en les lletres. Això sí, exceptuant tres poemes musicats de Feliu Formosa, de Maria Mercè Marsal...
i de Maria Cabrera. En els arranjaments, Sílvia Pérez toca diversos instruments, des de la guitarra, com el tarinet, el saxo o el piano, i a més a més canta en les 8 o 9, 12 cançons, em sembla que són, en 4 llengües, en català, castellà, portugués i gallec. El nom del treball, us preguntareu, 11 de novembre, és en honor al dia que el seu pare feia anys, i una mena de seguit de petites coinceses sentimentals
són el cor d'aquest disc que sobrevola el record del seu pare, tant amb el Liradí, que li diu, papa, este cede está lleno de ti, una cançó que li dà molt al seu pare, que és una lletra de Maria Mercè Marçal, que és la cançó que es diu Nao sei, també la peça de Fole Grandos, que és una peça dedicada a una illa grega, que la cantant recorda com al seu pare li agradava. Tanmateix, el disc no només és un homenatge al seu pare, sinó que...
Per exemple, amb la cançó O meu amor e glòria, que després sentirem, la cantant ens explica que també és un homenatge a les tres seves glòries, que són la seva mare, la seva àvia i la seva germana, que de fet canten en algunes d'aquestes peces. Així doncs, 11 de novembre es converteix en un viatge íntim que ha estat coproduït amb el seu amic Raül Fernández, anomenat també Refri,
durant l'any passat entre Borradà i Barcelona. També ha comptat amb la col·laboració de músics com Javier Colina i Miguel Ángel Cordero al contrabaix, Alfred Artigas, Ignasi Cama o el mateix refri a la guitarra, entre molts altres músics. Meu amor es gloria, es gloria, es gloria,
Amb aquest nou registre, canviem una mica la cançó Oh, meu amor, glòria, del disc, parlem de la vida de Silvia Pérez Cruz. Neix del 1983 a Palafrogell i des de nen estudia solfeig, piano clàssic i saxo. Licenciada en cant per les MOOC, amb 18 anys va viure a Barcelona, on continua estudiant música, es continua formant. Ha treballat amb músics com Joan Díaz Trio en el disc de jazz que es diu We Sing Bill Evans,
Ha treballat també amb Joan Moné, amb Perico Sambit, amb Javier Colina, amb Jerry González, entre molts altres. També en el món de la dansa, amb ballarins com Damián Muñoz i Rael Galván, o també amb la companyia de Sol Picó. Ha format part de projectes com Llama, Coetus, Xalupa, que és un de música tradicional catalana, i abans de treure aquest 11 de novembre va fer el disc amb Javier Colina, amb el contrabaixista que es diu El Imaginación, que també és molt i molt recomanable a
per sentir d'altres registres de Silva Pérez Cruz. Parlem del segon tip grup, Les Migues.
Dios mío, ay Dios mío, ay Dios mío. Dios mío, dame paciencia, aguanta, chastita, no, me falta la resistencia.
Doncs amb aquesta música de fons totalment flamenca, parlant de Les Migues, el seu antic grup que va abandonar l'estiu passat. Actualment el formen Alba Carmona, reconeguda pels seus treballs amb Xano Domínguez, amb Perico Sambit, o el director del cinema Carlos Saura, que és qui va substituir a Silvia Pérez Cruz. També en Les Migues hi participen l'Isabause, Marta Robles i la francesa Isabel Lodenbach.
En directe també compten, a més a més, amb el suport instrumental del contrabaixista José López i el percussionista Manuel Massaedo. Enrere queda una etapa anterior amb Silla Pérez Cruz, que de fet és amb qui van engegar el grup l'any 2004, amb aquesta actuació rere actuació, fins que van aconseguir que fossin considerades un grup de formació de culta.
fet el quadern musical sobre Sible Pérez Crut i amb el seu últim nou CD, 11 de novembre, passem a parlar de la notícia musical de la setmana. What more can I say? Time to save the world, it's time to save the world. Bad, fall, fall, bad, what have we got to do?
Vegem al portal digital GNS Pop la notícia que aquesta setmana se celebra en Vilagarcía d'Aurosa una nova edició del Festival Donorte que aquesta vegada comptarà amb l'actuació de grups com Loba Blesbian, La Casa Azul, Fangoria, Klaus Ankinski i El Columpio Assassino.
I aquesta notícia per què la portem aquí avui al quadern musical? Doncs perquè el portal GNC Pop regala dues invitacions per conèixer el Love of Lesbian en el backstage demà, dia 27 d'abril, però amb la condició que si algú vol participar en aquests sorteig ha de tenir l'abonament del festival. És a dir, no pots tenir l'oportunitat o entrar en el sorteig per conèixer el Love of Lesbian si no tens l'entrada del Festival d'Onorte.
I em preguntareu, i què s'ha de fer per participar en aquest concurs? Doncs, simplement, s'ha de respondre la pregunta al correu gncpop.gmail.com. La pregunta, ¿por qué quieres conocer a Love of Lesbian? Vota seu, ¿vos agradaria conèixer a Love of Lesbian? A mi m'agradaria conèixer'ls, però, suposo que com tothom, no en l'apartat fan...
perquè ja són un grup conegudíssim i deuen tenir moltíssima gent fent cua per conèixer-los i no intentar, no sé, conèixer-los més profundament. Què els diria? Has de fer una frase d'aquestes enginyoses teves, Adrià. Ostres, m'ha enganxat molt, ara, eh? Bé, doncs, si a algú se li acudeix, envieu-lo al correu del portal i aquest mateix dimecres comunicaran... Perdó, avui comunicaran qui ha estat el guanyador que podrà conèixer l'oblesbien en el festival d'onor...
Bé, doncs, com cada setmana, és moment de fer la recomanació musical amb el CD 9 de M. Ward, que és un tio que ha estat en molts projectes paral·lels durant molt de temps i que, en el que és la seva música en solitari, ha estat una mica amagat. Ha participat en projectes com Monster of Folk o She and Him, aquell projecte que té amb l'actriu que tan agrada a tanta gent. Pel·lícules com Queremos de Verano, no? És que també ja surt
Sí, ara protagonista de la sèrie New Girl. Qui és l'actriu? Jovi de Chanel. És que mai sé pronunciar el seu nom d'aquesta noia. Bé, doncs parlant de la música d'Em Ward, és un disc que era inevitable que ella hi participés. Participa en dues cançons, amb Me and My Shadow and Sweetheart, posant la seva veu. I també tenim d'altres col·laboracions, per exemple, amb Daniel Johnson a la cançó I Get Ideas.
Tenim bastant poc temps, per tant, passarem a sentir un dels temes, el tema principal estrella del disc que es diu The First Time I Ran Away. The first time I ran away I saw
Faces in the trees I've heard. Voices in the storm. They say. I love the water.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Redescobrim tendències amb Albert Closes.
Hola a tots, molt bona nit. Amb la premissa sempre constant de la crisi, avui a Redescorintendències hem volgut portar una visió més positiva davant de tota aquesta situació i proposar-vos noves idees per nous locals i nous negocis que a Barcelona encara no podem trobar. Són idees que hem recollit de viatges, però també de la nostra pròpia imaginació,
que hem vist també de revistes o inspiracions que ens han fet pensar en locals i negocis i que ens han fet adonar que a Barcelona no existeixen. Són negocis que, òbviament, hem fet una mica d'investigació, per no ser que no ens equivoquéssim, però que són negocis que realment no existeixen a Barcelona i que, a la meva opinió, tota gran ciutat del món normalment hauria de tenir
perquè realment és indubtable que la ciutat de Barcelona és una de les grans ciutats del món, una de les grans ciutats que crea i exporta tendències, però una ciutat d'aquestes que, bueno, de les grans ciutats i que, per tant, són aquests locals, d'aquests negocis que totes les grans ciutats tenen i que ens donen presons que a la ciutat de Barcelona encara no existeixin. Així que fem un recull de propostes...
el missatge que volem donar és que encara hi ha noves idees, encara hi ha lloc per nous negocis i que, per tant, animem a aquells qui vulguin començar un nou negoci a veure el futur amb bànings i intentar aportar alguna d'aquestes idees que nosaltres proposem humilment, òbviament. Tot i això, com ja havíem comentat també a Radesco en Tendències,
A Barcelona s'ha aprofit un boom de nous negocis, sobretot de cafeteries i restaurants, perquè sí que és veritat que si els catalans o els barcelonins estalvien i s'estan veient molt afectats per l'economia, això és també indubtable, però sí que hi ha una cosa que sí que ens costa no deixar de gastar-nos tants diners és en el temps lliure i sobretot en el sector de la restauració. És una cosa que jo crec que a nivell
a nivell del sud d'Europa és una tradició, això de sortir fora, d'anar a sortir fora i quedar a un restaurant, una cosa bastant arrelada, que encara costa que amb la crisi es faci menys. Per tant, és una bona aposta segura per nous negocis i sobretot també ajudat pel turisme. Així que, tot i que estiguem en bons temps en el sector de serveis i encara s'obrin més que es tanquen locals, us portem algunes propostes
per a aquells qui encara hagueu de buscar una nova idea. La primera és una cosa que a mi em sorprèn moltíssim que no tinguem, tot i que la comunitat jueva de Barcelona és bastant escassa, tot i que per tradició històrica és una ciutat amb presència de població jueva, i sí que hi ha alguns supermercats que podem comprar menjar jueu, però...
El que falta, i que, per exemple, és molt present a ciutats com Nova York o París, seria un deli o una pastisseria jueva. Menjars tan típics i tan coneguts arreu del món com els pastramis, els bagels, les rugles, el pa de xalà, són coses que aquí ens sonen realment a xinès i que no hem provat la majoria de nosaltres mai, a no ser que haguem viatjat a París o a Nova York, perquè en aquestes ciutats realment són
menjars que, fins i tot, són símbols de la ciutat. Jo estic convençut que si s'obrís una pastisseria o un deli amb una mica d'espai per també menjar en algun barri, amb aquesta idea de portar la tradició jueva culinària, segur que triomfaria. Com ho fa? Doncs a París o a Nova York, perquè és una cosa que, tot i ser bastant tradicional, està bastant de moda. La segona idea...
I seguint amb aquesta línia de les cafeteries i de la restauració, és una cafeteria clàssica a l'estil vianès. Tornant una mica a aquestes cafeteries, que també havíem parlat al programa, de l'estil clàssic que Barcelona no va saber mantenir, doncs crec que una petita cafeteria a l'estil vianès, amb diaris, cambrers entrejats, cafès servits amb una safata de plata i acompanyats per aigua, pastisseria a Alemanya...
segur que seria també una molt bona opció, més que res, perquè és un tipus de cafeteria que representaria una manera de fer tota la cerimònia del cafè, que aquí no estem acostumats i que també segur que agradaria i que la gent estaria disposada a pagar una miqueta més per aquest valor afegit. La tercera opció és una cafeteria o restaurant amb un look total i absolut
dels anys 50 o 60. Això vol dir, totes les peces vintage, això és una cosa que en moltes ciutats com Berlín, o Viena, o París, en general, existeix, però aquí a Barcelona sí que, tot i que és veritat que hi ha locals que tenen peces vintage, no hi ha un bar en què realment puguis dir, ostres, és com si hagués entret als anys 50 directament i m'hagués transportat absolutament. Això, amb tota aquesta obsessió que hi ha a l'actualitat pel món vintage,
i per malment, òbviament, segur que també triomfaria. La quarta opció és, parlant de la restauració, és que a Barcelona una de les grans tradicions culinàries que no hi trobem representada és la de l'Europa de l'Est. És una de les grans desconegudes d'aquest tipus de cuina,
I, per exemple, a Nova York és molt famós un restaurant que també aquí us vam parlar quan vam fer la guia de Nova York, el Baselkas, que és un restaurant ucranès, i la tradició de la cuina d'Europa de l'est és molt famosa, i és això, a Barcelona, tot i tenir una població immigrada d'aquests països bastant important, és curiós que no tinguem cap tipus de restaurant típic de tots aquests països, perquè, òbviament, no estem parlant només d'un país...
i segur que aquesta gent més aventurera que sempre està atenta per provar nous estils de cuina, els atius, els coreans, el tipus de restaurants que aquí també us han volgut portar, segur que es tirarien a provar aquest nou menjar. Una altra idea, també seguint amb aquesta vessant de les cafeteries, és una tateria, una cafeteria,
a l'estil britànic. Emulant la tradició londinenca del haití, jo crec que vendria molt aquest tipus de cafeteries en què realment tot fos superbritànic, marcadament, jo diria, cursi. Quits, una mica quits, no? Quits a l'extrem. Això, per exemple, existeix a Madrid, hi ha una cafeteria, que no me'n recordo el nom, però és molt famosa,
i que és extremadament kits, amb tot de porcellana, tot molt posat, òbviament tot molt clàssic, i que és bastant exitosa perquè la gent, fins i tot si no et va aquest estil tan kits, jo crec que per quedar un dia i fer la gràcia de fer-ho tot tan serimoniós, doncs també faria gràcia. I seguint amb aquesta mateixa via del te...
També crec que seria una molt bona idea un saló de te a l'estil japonès, ja que la moda de la restauració i l'emmirellament cap a la cultura japonesa sembla no marxar. Segur que una tateria a l'estil japonès, amb tota la cerimònia del te, segur que també triomfaria. Després, també una de les grans gastronomies desconegudes per nosaltres és
la gastronomia germànica, que aquí també em van parlar a les cointendencies, però com l'any passat, i com vam veure, un restaurant com el coneixem nosaltres, d'entaular-nos, no existeix com a tal a Barcelona, i sí que, tot i que és veritat que la cuina germànica té molt a desitjar i a envejar de les cuines mediterrànies,
té una tradició important i uns plats que són bastant peculiars i que aquí no coneixem. I sobretot, per exemple, quan parlem de gastronomia germànica, no parlem només d'Alemanya, sinó que també parlem d'Àustria, perquè a Nova York hi ha moltíssims restaurants i molts són dels restaurants que estan més de moda que són austríacs. I jo crec que apostar per aquesta vessant més tradicional i amb tocs rústics
de la cuina austria, que seria una molt bona idea. Sí, ara deies de la cuina alemanya, hòstia, jo sí que hi aniria a un restaurant de cuina alemana, perquè fa anys hi vaig anar a Berlín, tinc un molt bon record del menjar, també va ser qüestió de buscar bons restaurants, però si busques bé, està molt bé la cuina germànica, jo li dono un vot a favor. És un menjar com molt, és això, molt reconfortant, i tot i que sí que va estar empesat per la nostra col·lusió, però és això, per una nit d'hivern,
És un menjar que jo crec que entra. I a l'estiu fas més tipus un beer garden i jo crec que tens el negoci bastant solucionat. Ens apuntem. I després, una altra opció, aquesta és una mica també barrejant, aquesta moda de les cafeteries amb un negoci i en aquest cas amb una llibreria. Si bé en l'edició passada sí que vam comentar llibreries que tenien cafè a dintre,
Una idea que a mi em va agradar molt, possiblement dels negocis que més m'han agradat en els últims anys, és Bebets a la ciutat de Viena. Bebets és una llibreria gastronòmica, només es venen llibres de cuina, i és un local molt petit en el que la persona que està allà, que t'atén per recomanar-te els llibres, en què li pagues els llibres, és també al mateix temps una persona que està cuinant.
i que et pot fer el menú del migdia, o et pot fer un pastís i un cafè, és un local que és bastant petit, però amb aquesta idea de combinar poder menjar allà, envoltat de tots aquells llibres, i fins i tot poder estar fullejant un llibre de cuina, que trobo que és una molt bona idea. Després,
Una altra idea que també crec que segur que tindria molt d'èxit és una cafeteria d'estil escandinau, perquè aquest emmirellament cap als països escandinaus i aquest apreci que tenim cap al disseny, jo crec que es podria traduir també cap a l'apreci a la seva tradició culinària, perquè, per exemple, els suecs són famosíssims per la seva reposteria, per la seva hora del cafè, que tenen, són grans amants del cafè, la fica, que anomenen ells,
I aquesta tradició de la fica segur que estarien tots els modernos de Barcelona allà posats pagant-se per degustar un ratlló de canela o un cafè de visita suec. Són tot elements que aquí no coneixem i que, per exemple, a París es poden degustar amb el més que recomanar cafè suedoas, que és això, un cafè suec que hi ha a París. Són tot idees que hem volgut portar-vos una llarga llista i, òbviament, en podríem pensar de moltíssimes més,
Són idees que és això, no? També és una de les gràcies de quan viatges, que és poder descobrir noves propostes i pensar allò que sempre penses, ostres, això m'agradaria tenir-ho a Barcelona. Doncs aquestes són algunes de les que jo personalment he pogut pensar. I ara anem a la pàgina web de la setmana, que com intentem portar a Rades Corintendències, intentem portar sempre alguna pàgina web que,
ens ofereixi un contingut al màxim d'innovador, perquè en el món d'internet sembla que hi ha tanta saturació de pàgines web i de productes que sembla que trobar un producte realment nou sigui molt difícil. Aquesta pàgina web que us porto avui, que és Art of the Menu, l'art dels menús, trobo una pàgina web diferent i curiosa, perquè és una pàgina web que el que bàsicament fa és ensenyar-nos
cartes, cartes de restaurants de tot el món, sobretot dels Estats Units, però també hi ha, doncs, de Barcelona. I, bàsicament, és per apreciar, per aquells que aprecien el disseny, la manera de dissenyar una carta i de com, doncs, presentar una carta, que és, òbviament, jo trobo un dels elements essencials d'un restaurant, però, al mateix temps, trobo que és una pagina web que pot agradar tant als amants del disseny com aquells que usen la cuina perquè és un luxe poder veure les cartes, doncs, de restaurants de tot el món
i agafar idees per cuinar també a casa vostra. És això, una pàgina web bastant curiosa, amb cartes de restaurants de tot el món, també curiós per aquells que us haurà de viatjar i vulgueu veure els menjars típics o les tendències també culinàries de les diferents ciutats i dels llocs del nostre món. Així que Art of the Menu és una pàgina web
diferent, curiosa i que he descuert fa poc i que ho recomano des d'aquí a les cointenències. Every occasion I'll be ready for the funeral Every occasion once more
No volem acabar la terminal sense abans recordar que Ràdio d'Esvern ha estrenat un servei de podcast en el qual t'hi pots descarregar, a part de tots els programes de l'emissora, també els programes de la terminal d'una forma molt més còmode del que havíem fet fins ara en el nostre blog, que seguirà tan actiu amb el sumari dels programes. També enllaçarem allà amb els àudios i, evidentment, allà també podreu trobar els blogs de les nostres seccions.
tant del pantalles, que és pantalles 9vui2.blogspot.com. El quadern musical, també, .blogspot.com. I el de l'Albert, que és el d'Esquim Tendències, 9vui2. A part de la...