I heard you on the wireless pack in 52, lying, awakened, and the tuning in on you.
If I was young it didn't stop you coming through.
They took the credit for your second symphony.
Amb bons ritmes comencem aquest programa ja a l'etapa dels programes 700.
Ahir vam arribar als 700, per tant avui dimarts 16 de febrer
toquem ja el programa 701 de la plaça Mireia.
I ho fem obrir amb aquest tema de The Bugles.
Es diu Video Kill the Radio Star.
5 i 11 de la tarda ens hem, podem dir,
llevat de la migdiada amb una notícia una mica colpidora
i és que el poeta Joan Margarit, el poeta Sant Justenc,
Joan Margarit, també conegut com l'arquitecte de les paraules,
ens ha deixat als 82 anys.
Havia rebut nombrosos premis destacats de la poesia.
Doncs bé, després d'una greu malaltia d'un càncer
que va ser diagnosticat fa més d'un any,
segons ha informat la família,
avui fa escasses dues hores ens deixava.
Video Kill the Radio Star, Video Kill the Radio Star,
in my mind and in my mind.
Només comentar-vos com a detall que la seva obra s'ha traduït a idiomes
com l'anglès, l'abreu o també el rus
i ha recollit tots els premis.
L'últim, precisament, el 2019,
que se'l va concedir físicament el passat 2020,
el Premi Cervantes, però també, per exemple,
altres premis com el de la Crítica, el Serra d'Or,
el Carles Riba o els Jocs Florals.
També més tard va rebre el Premi Nacional de Literatura
i el Premi Nacional de Poesia
pel Cerebre Poema Casa de Misericòrdia.
Doncs bé, només afegir que aquest conegut
arquitecte de les paraules s'ha convertit
en una de les figures més importants
de la poesia catalana contemporània,
però també amb els seus versos clars i propers
en un dels poetes més vius
i més estimats i llegits de l'època.
Així que des d'aquí també fem arribar
una abraçada d'escalf a la seva família
i també a totes les persones
que en algun moment de la seva vida
han contribuït a la poesia de Joan Margarit.
I a continuació, ara sí,
us faig el resum del programa
per avui d'aquest dimarts, com deia, 16 de febrer.
Doncs bé, començarem parlant amb la Joana Raigón,
que de fet ja la tenim també aquí
a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
Avui parlarem del Big Five,
aquest model d'estudi utilitzat en psicologia
que analitza la composició de la personalitat
basat en precisament cinc factors.
Per això es diu Big Five.
En parlarem amb la Joana Raigón.
De fet, avui, malauradament,
també l'haurem d'acomiadar
perquè és l'últim espai que farà amb nosaltres.
Seguirem a l'espai de podologia
amb la Teresa Montero.
Avui ens parlarà, de fet,
de la malaltia d'Osgut Sclatter.
No sé si ho he dit massa bé.
I per últim, tancarem l'espai,
el programa d'avui,
que digui amb l'espai d'actualitat política
amb el Joel Raigón.
Avui ens porta, entre altres temes,
les últimes hores en llibertat
de Pablo Hasél,
la fiscalia que ha recorregut
contra el tercer grau dels presos polítics,
o també l'última notícia
sobre el magistrat del Tribunal Narváez,
que s'aparta de la resolució
dels recursos del procés.
Tot això, tot plegat,
és el que us portem pel programa d'avui,
que comença ara
i ja sabeu que acaba a la setmana.
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat,
de veritat que
jo no puc.
Així jo no puc treballar.
T'ocupar aquesta, no?
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
Passigolla, passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres,
de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots
i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Un quart de sis de la tarda.
moment per entrar, com deia,
a l'espai de la Joana Raigón.
Abans de res, disculpeu-nos
per aquest so que ha sonat,
que espero no haver deixat sort
o sorda a ningú.
Ha estat cosa meva,
de la taula tècnica.
Ara sí, Joana,
bona tarda.
Bona tarda.
Benvinguda.
Espero no haver-te deixat també...
No, no passa res.
No sé si us heu espantat una mica tots,
perdoneu.
Joana, que deia que avui és l'últim espai.
Ja.
quina pena, la veritat.
Home, que heu de sàventar ara.
Per tant, encara és com una pena en directe.
Sí, sí.
Perquè...
A veure, un error ho comet
qualsevol persona.
No, home, un error no.
No, no, en absolut.
Simplement que, home,
que sap greu sempre acomiadar
un pla del programa.
No, home, no.
Sap greu per...
I a més pel contingut,
que fins ara no havia vingut ningú
que hagués portat
aquest tipus de contingut al programa.
Per tant,
no sabem si hi haurà algú
que d'alguna manera
o en alguna línia
seguirà el teu fill de l'espai.
Per això et deia que sap greu
acomiadar un col·laborador.
Això també, la veritat.
Però vaja,
època d'estudiar,
època de molta feina també
i època de tirar endavant molts projectes.
Per tant,
òbviament que ho entenem, Joana,
simplement, doncs,
trobarem a faltar.
Això ja t'ho dic ara mateix.
Aquí ja saps que pots tornar quan vulguis
i a més pots venir
via telèfon,
un també ja saps
que pots entrar al programa,
així que qualsevol dia
que tinguis un espai o un forat
jo t'agafaré el telèfon.
Et trucaré directament.
Que bonic.
Ara sí, Joana,
últim dia,
però no per això
no és que no tinguis contingut,
al contrari,
em portes i un així bastant...
En fi, bastant...
Amb personalitat.
Exacte,
anava a dir,
rompedor no ho sé,
però sí, exacte,
amb personalitat.
No ho sé, sí.
No sé si es coneix massa,
massa, massa,
això del Big Five
o aquest patró, no?,
de reconeixement o de conducta.
És un patró d'estudi, efectivament,
dels trets psicològics,
de la personalitat.
I és utilitzat per mesurar
i comprendre, efectivament,
la personalitat d'una persona.
L'origen
és un mètode
que té
una certa
acceptació
a la comunitat
psicològica
actual.
Però,
parlem-ne de l'origen.
L'origen
es va
esdevenir
en un experiment
que feien persones,
individus,
descrivint-se
l'uns als altres.
llavors,
això
no és una cosa
que
faci la gent,
val,
et describeixo,
sinó
que ho va recollir
en un article
el psicòleg
Lewis Goldberg.
Després,
en el seu
article
de Structure
of Phenotypic
Personality
Traits,
en 1933.
Després,
va vindre el psicòleg
Raymond
Clatey,
Clatey,
o hi ha l'anglès,
Clatey,
que va ser
un psicòleg britànic
del segle XX
i que va teoretxar
sobre la intel·ligència
i la personalitat.
Llavors,
va establir,
com molt bé
has dit tu
al principi
del programa,
cinc trets,
cinc factors
principals
de la personalitat.
Llavors,
això té,
com he dit,
una certa
acceptació
en la comunitat
psicològica.
Llavors,
sabem
que la personalitat
és una cosa
que,
com vam dir
a la xerrada
anterior,
com l'enamorament.
Té factors socials,
factors biològics,
i és una mescla.
Llavors,
no estudiarem
avui
aquesta mescla,
sinó el resultat
de personalitat
en complet.
Llavors,
aquesta descripció
és molt
extensa,
òbviament,
l'anàlisi
el farà
millor
un psicòleg,
saps,
perquè
té més experiència
i tot això.
Però també està bé
conèixer
les dimensions
psicològiques
de cadascú
i veure
on pots
potenciar,
on pots
sentir-te orgullós,
o algunes coses
que descobreixes
de tu mateix.
Llavors,
aquests
cinc
factors
principals
tenen,
formen
un acròmic,
que al final
ho revelarem.
Llavors,
el primer
factor
seria el factor
O,
que és el grau
de la lletra O,
eh?
O, sí.
Jo,
els noms
no ho sé,
la veritat,
no, però
l'acrònim
és molt bonic,
ja ho direm.
L'acrònim
està format
amb les inicials
d'aquests cinc factors,
no?
Sí, sí.
L'acrònim,
jo li dono
un significat
molt metafòric,
però
ja ho veurem.
Val,
doncs comencem
per la O, no?
La O, sí.
La O
és el grau d'obertura
que una persona
està disposada
a cercar
noves experiències
i de quina manera
enfoca
el seu futur.
Llavors,
la persona
més oberta
tendeix
a ser
més imaginativa,
valorar la bellesa,
l'art,
i és conscient
tant
de les emocions
pròpies,
que diríem
intel·ligència emocional,
consciència
de les teves
pròpies emocions
i de la resta.
Per contra,
el que és més tancat
seria
el que s'ha referat
d'alguna manera
a la tradició
i disfrutar
amb coses
més senzilles,
que no vull dir
que una cosa
sigui millor
que altra,
sinó
que
hi ha
una tendència
en aquesta dimensió
psicològica.
Llavors,
passem al següent,
el factor C,
C de consciència.
Oh, sí, eh,
de moment,
la neguita crònica.
Sí, sí, sí,
aquí indagando.
La consciència
o responsabilitat.
La persona,
òbviament,
que té més capacitat
en aquesta dimensió,
és més conscient,
té més capacitat
de concentració,
de disciplina,
en la recerca
dels seus objectius.
Llavors,
també tendeixen
a ser més reflexius,
per exemple,
és a dir,
abans de prendre
una decisió,
ho reflexionàs,
però no són
molt reflexives.
A veure,
la pàgina aquesta
d'ACDR,
passem,
passem,
passem a un altre
vocal.
Vale,
la E.
Vinga,
tenim O-C.
O-C-E,
no?
Sí, sí.
Seria
quan,
quina obertura,
és a dir,
és que és complicat.
La E
prové d'extraversió,
que és
el comportament
que té
una persona
en contextos socials.
Llavors...
Ser extrovertit,
per exemple,
no?
Extrovertit.
Però això,
hi ha molts tòpics
al voltant d'això.
Llavors,
una explicació científica
és que
l'extroversió
i la introspecció,
no,
introversió,
és una mesura
del grau
d'activació
del servei
segons
els estímuls
de la teva situació
del teu medi.
Per exemple,
popularment,
es creu que
els introvertits,
òbviament,
són persones
reservades,
independents,
i que
estableixen
llaços
en ambients
més estrets
i familiars.
Llavors,
es tendeix
a pensar
que
no busquen
aquesta
excitació,
però
és tot
tot el contrari,
perquè
el seu,
el nivell
d'excitació,
que es diu
nivell
aerosual,
amb estímuls
de la teva
situació
o medi,
el seu servei
està
sobreexcitat.
Llavors,
com a conseqüència,
els introvertits,
quan
estan exposats
a
events
o
esdeveniments
socials
i tot això,
tendeixen
a estar
més cansats.
Llavors,
són més reflexius
i
tendeixen
menys
a l'acció.
Per l'altra banda,
els extrovertits
tenen aquest
nivell
d'activació
del servei
molt
tot el contrari,
és a dir,
que
necessiten
l'excitació
externa,
és a dir,
el contacte
amb el món extern,
la interacció
humana
constant
per estar
en el seu
punt
òptim.
Llavors,
seria introvertits
tenen,
som com
molt sensibles
a les situacions
socials
i tenen
una reunió
o alguna cosa,
llavors,
el seu servei
i organisme,
perquè no estan
acostumats
per naturalesa,
se senten
més cansats.
Els extrovertits
és el contrari.
Busquen
per naturalesa
aquesta estimulació
que no la tenen
per naturalesa,
però
per interacció
humana
i per
interacció
amb el món extern.
Llavors,
l'altre factor,
el factor A.
Seria
amabilitat.
Llavors,
quan cercava
informació
sobre això,
se'n va
acudir
una frase
del famós
filòsof
Rosó
de la
il·lustració
que deia
l'home
és bo
per naturalesa.
Llavors,
aquesta capacitat
cerca
aquesta
confiança
en la nostre
identitat
humana,
en la
amabilitat,
és respectuós,
serè
i tolerant
aquell
qui posseix
aquesta
en quantitat,
en major quantitat,
aquesta dimensió.
Llavors,
no sé si
en batxerat
vas estudiar
a terra baixa?
Ostres,
em fas pensar, eh?
És possible,
és probable, sí.
Però ara,
a veure,
no em preguntis
massa coses,
digues.
Val,
ja,
és una obra,
a veure,
en el plano simbòlic
està molt bé,
en el plano social
és com,
un poc crítica,
però bueno,
l'època era l'època.
Però ho recomano,
d'Àngel Camerà.
Llavors,
el protagonista
es diu Manelic
i encarna,
va voler encarnar
el propi autor,
aquest
home bo
per naturalesa.
Llavors,
aquell que és altruista,
respectuós,
seré
i tolerant
amb la resta.
Seria aquest
home de ressò,
l'home
bo
per naturalesa.
Llavors,
també és empàtic.
I
l'últim
factor
seria
neuroticisme.
Aquesta
paraula tan rara.
Neuroticisme,
això seria la N,
no?
Al final.
Neuroticisme.
I ara tenim la paraula també,
no?
L'acrònim.
Que seria com
l'inestabilitat emocional.
Inestabilitat emocional.
Inestabilitat emocional.
És el mateix
que el neuroticisme.
Neuroticisme.
Sí, sí.
D'aquí suposo
que algú és neuròtic,
no?
Deu provenir
d'aquesta paraula.
Llavors,
els que tenen
més capacitat
per
més estabilitat
emocional
tendeixen a ser
persones
que
són sossegades
davant
els problemes
de la vida,
de les complicacions
que té,
aquest grau
que mesura
aquesta resposta,
aquesta confrontació,
o d'una manera,
no confrontació,
sinó
acceptar els problemes
i donar-li
una perspectiva
diferent.
És com la gestió
de les emocions
i gestió
de crisis
personal
i existencials.
La pots enfocar
de moltes maneres.
L'hem parlat aquí
a molts programes,
per exemple,
l'extuïcisme,
la metàfora
de la fletxa
que tu pots controlar.
Quina mena
de fletxa
compres,
quan entrenes,
però no pots controlar
la direcció
del vent,
si la força
amb la que...
Bé,
la força
sí que la pots controlar,
però
hi ha...
factors que no estan
no estan
en la mà
de l'escú.
Però
l'esforç,
l'actitud,
són coses
que es poden controlar.
Llavors,
aquestes persones
que tendeixen a ser
més moderades
i més...
amb més capacitat
d'autogestió emocional,
doncs
no és que estiguin
sempre
simpàtiques
i amables,
sinó que
quan senten ràbia
o alguna emoció
o perquè totes les emocions
són vàlides
i necessàries,
les saben gestionar
d'altra manera.
Llavors,
l'acrònim,
quin és l'acrònim?
Home,
és una paraula en anglès,
no?
Potser...
Yes.
Clar,
no sabíem tampoc
l'idioma
de l'acrònim,
però clar,
ens es pot dir una O,
una C,
una E,
una A i una N,
que és ocean,
que és oceà.
Oceà.
Jo no sé...
Li trobes un significat
metafòric,
no deies?
Metafòric, sí.
No tant el mar com a tal,
no?
L'aigua en si
o també li trobes
algun significat per aquí?
A veure,
tenint en compte
que la personalitat
és una cosa
que depèn
de molts factors,
de l'herència,
de la biologia,
de cadascú,
de patrons,
de conducta,
de factors socials,
la cultura,
costums
de la teva societat
i prejudicis,
és com
una cosa molt vasta,
molt extensa,
no?
és molt complicada,
però que és
molt complicada
i molt vasta
i extensa
com l'oceà,
però aquest oceà
el tenim dins.
És el nostre oceà.
O és molt profund?
No ho sé.
Com ho veus tu?
L'oceà seria una mica
la personalitat,
representaria la personalitat
de cadascú.
Un oceà seria
més o menys
el que ens podríem imaginar
com una personalitat.
Sí,
com sigui la que té cadascú,
no?
Sí,
a veure,
aquesta és la meva opinió
i els meus significats.
Sí,
és significat.
Com ho veus tu,
exacte.
Sí,
sí.
Aprofitant que l'acrònim
donava oceà,
dic,
perfecte.
Perquè això és,
és a dir,
que l'acrònim
sigui en aquestes sigles,
aquestes lletres...
No,
és casualitat,
és casualitat.
És casualitat,
és a dir,
no forma part tampoc
del propi
del propi Big Five,
és a dir,
del propi estudi,
no...
Sí,
sí,
sí,
però...
És a dir,
també es parla d'aquest
o no?
Anar d'estudir...
No,
no,
no,
no,
no,
no,
aquesta és la meva interpretació.
Has fet aquesta descoberta
d'acrònim,
de l'acrònim d'aquestes lletres?
Vaig cercar
i no deia res,
i jo vaig dir,
però això,
oi,
si aquesta metàfora
és,
és,
bueno,
clara,
almenys per a mi.
Perquè cap psicòleg
en parla.
No,
en parla...
És un patró d'estudi
que,
no la majoria de psicòlegs,
però té certa acceptació
en la comunitat psicològica.
Llavors,
va molt bé
tant com a psicòlegs
com
en aquesta xerrada.
Pots dir,
ostres,
doncs jo soc
introvertida
perquè
em sento cansada
després d'una reunió social
o
no tinc tants amics
perquè
prefereixo
establir
llacos estrets,
molts estrets,
amb les persones
que jo estimo
en realitat.
Llavors,
això és una cosa
de conèixer,
de coneixement propi.
Sí, sí.
Perquè aquest Big Five serveix,
és a dir,
quina aplicació té
en el món de la psicologia
aquest?
És a dir,
saber que hi ha aquests factors
que defineixen una personalitat
de cara a la psicologia,
és a dir,
quina aplicació se li dona?
Autoconeixement
del pacient.
Sí, sí.
Per definir les línies
que creiem
o les,
podíem dir,
no sé si són etiquetes,
no?
Etiquetes?
o de l'imitació
o de l'imitació
d'acultar
les paraules
que defineixen
la personalitat.
Etiqueta,
no ho sé,
però...
Clar,
perquè en qualsevol cas
si...
És una classificació,
però no una classificació
freda com
tu ets això
i ja està.
Clar,
no,
etiqueta em refereixo
a, clar,
dir que una persona
és introvertida
o extrovertida
ja és...
És a dir,
és una classificació,
és un etiquetatge
d'alguna manera.
necessitem
nomenar coses.
Llavors,
aquesta...
Aquesta autocomprensió
és molt important
perquè no pots...
A veure,
a la vida
has de fer coses,
però...
Moltes vegades
és obligada,
però si tu ets introvertit
i no entens
per què estàs cansada
en certs
contextos
i trobes això de
ostres,
ens introvertis...
Et pot ajudar,
no?
Entendre-ho?
Pots ajudar,
sí, sí.
De la mateixa manera
pots potenciar
el que creguis
o per tu
o dir,
ostres,
m'agradaria ser
més constant.
Per naturalesa,
potser no ho tinc,
però
amb hàbit i costum
també es pot aconseguir,
no creus?
I tant.
Llavors,
això serveix també
per autoconeixes,
no?
És a dir,
no només serveix per...
Òbviament,
un psicòleg
ho farà millor.
Però és a dir,
si hi ha algú
que també es vol
diguéssim,
es vol centrar
en aquestes sigles,
en aquest ocean
i així autodefinir-se
o autoentendre's
una mica més,
també és útil.
Que una cosa
és per naturalesa,
però en les diferents
etapes de la vida
tu pots
moure't d'una...
Clar,
no som sempre iguals.
Clar,
i les vivències
també ens marquen,
no?
no som iguals
els 10
que els 15
que els 20
que els 50,
no?
No,
per favor.
No,
per favor.
Bona aquesta.
Joana,
no sé si volies afegir
algun altre tema,
però abans que marxis
també et volia fer jo
una pregunta.
Mira-t'ho per on.
Ara seré jo la que et faré
una pregunta.
Ai,
així rematant del programa.
No,
home,
no,
et volia preguntar
si havies gaudit
simplement d'aquest espai
que el vas portar
i el vas presentar,
no?
I és el que et comentava abans,
és un espai
que no havia portat mai ningú abans
i la temàtica
no l'havíem abordat abans,
per tant,
per mi,
personalment,
trobo que és un tema
molt interessant,
els temes que ens portes
molt interessants.
Merci.
La demanda,
trobo que et perdona,
eh?
I falta persones
que també vulguin
parlar d'aquests temes
a qui em volia referir.
Merci.
Jo,
la veritat,
el primer dia estava,
ja veus tu,
parecia...
Pots recuperar el podcast,
he de recordar-ho?
No,
gràcies,
no,
gràcies.
Prefiero no,
no escuchar.
Sí,
home,
sí,
por favor.
Però,
bueno,
he après molt,
he après molt
i,
a més,
he conegut
persones molt professionals
i meravelloses.
O sigui,
l'Edo de Kanji també,
has conegut,
eh?
Sí,
el Kanji ja està.
La veritat,
sí,
la veritat,
és que em porto,
o sigui,
no és definitiu,
això,
saps?
l'experiència,
o sigui,
ha sigut,
eh?
No,
és que no tinc paraules,
no sé,
emocionant.
Home,
doncs sí,
ha sigut...
Sí,
il·lusionant,
la veritat.
Ha estat il·lusionant també tenir-te aquí,
Joana,
i com et deia al principi,
qualsevol dia que vulguis passar per aquí,
tens les portes i els micròfons oberts de nou,
així que t'enviem una abraçada així a distància,
des d'aquí dins,
des de la nostra madriguera,
i et desitgem que vagi tot molt bé,
esperem saber de tu,
aviat.
Igualment.
que vagi molt bé.
Adéu.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.

Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
But the band plays on now, we're cryin', cryin'.
So let the velvet roll down, down.
No hero still is born to fame, while we did roll this to the stage.
And the thrill, the thrill is gone.
Our debut was a masterpiece, our lines we read so perfectly.
But to show, it can't go on.
We used to have it all, but now's our curtain call.
So hope for the applause, oh, oh, oh, oh.
And wave out to the crowd, and take our final bow.
Oh, it's our time to go, but at least we know the show.
At least we know the show.
Ooh, at least we know the show.
Ooh, ooh, ooh.
Please, please, don't show.
Don't show.
Please, please, don't show.
Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia?
Millor a l'exterior que a l'interior.
Millor amb poques persones que amb moltes.
Millor dins la teva bombolla que a fora.
Millor poc temps que molt temps.
Millor persones de risc baix que de risc calc.
Informa-te'n a canalsalut.gencat.cat.
Sistema de salut de Catalunya.
Generalitat de Catalunya.
Que és la malaltia d'Ost Goods?
Slater és el que ens explicarà ara la Teresa Montero.
Ella és podòloga, ja ho sabeu, i els dimarts a aquesta hora ens explica temes relacionats amb la podologia.
Com no, la saludem.
Teresa, buenas tardes.
Muy buenas tardes.
¿Qué tal estáis todos?
Bien, estamos bien, con ganas de saber y aprender una tarde más contigo sobre esta enfermedad, esta malaltia.
Lo he intentado pronunciar de la mejor manera que he podido, pero creo que es un nombre alemán, ¿puede ser?
No sé de dónde viene el origen, la verdad no lo he visto, pero tiene toda la pinta.
Yo creo que es más inglés, ¿no?
No, no, no sé.
Os Goods Slater, no lo sé, ¿eh?
No sé cómo se pronuncia.
Ayúdame.
Pues tal cual lo estás diciendo, Goods Slater, pero vamos que si os importa, o sea, para hacerlo mucho más sencillo, lo podemos hacer diciendo que es la osteocondritis juvenil.
Vale, no sé si es mejor, pero vale.
Venga, la osteo, a ver, osteocondritis juvenil.
Osteocondritis juvenil, os tengo que pedir dos segundines porque se me ha quedado bloqueado el ordenador.
Tranquila, te subo la música.
Venga, la osteocondritis juvenil.
Venga, la osteocondritis juvenil.
Venga, la osteocondritis juvenil.
Venga, la osteocondritis juvenil.
Vinga, va, que hem recuperat a la Teresa.
De fet, ja la teníem, però no li anava bé l'ordinador.
Teresa, ara sí te tenim...
Ja estic aquí otra vegada.
¿Me acusáis bien?
Te escuchamos bien, alto y claro.
Bueno, decíamos que desconocíamos quizás el origen del nombre en sí.
Seguramente será por la persona que lo descubrió o, como siempre, ¿no?
El médico que está detrás de esta enfermedad.
¿Qué le vamos a llamar osteocondritis juvenil?
Explícanos de qué se trata.
Mira, pues nada más consiste en una inflamación dolorosa debajo de la rodilla
que está provocada por una sobrecarga repetitiva en la zona de inserción del tendón rotuliano.
O sea, justamente si vemos la rodilla, la rótula debajo.
¿Vale?
Que es donde se encuentra el cartílago de crecimiento.
Todo esto suele afectar a niñas y adolescentes que suelen realizar muchos ejercicios.
Como por ejemplo puede ser ahora que está muy de moda llevar siempre el tema del fútbol, del básquet, del ballet.
Es decir, son deportes los que tienen que saltar o correr o mantener una posición durante bastante tiempo.
También suele estar relacionado con este tipo de pacientes.
Presentan acortamiento de la musculatura, tanto de la parte del muslo, de la parte de adelante como de la parte de atrás.
Entonces, al tener un acortamiento se supone lo que es una atracción continua de la inserción de este tendón rotuliano.
Vale, o sea, hay una zona que para entenderlo así de una forma un poco más visual,
que es como que si hubiera un rozamiento interno entre la rodilla, el tendón, la rótula, ¿no?
Más o menos.
Claro, que ahí tenemos lo que es el tendón rotuliano, que es el que une justamente lo que es la rótula.
Es como si estuviera todo el tiempo en constante, como si estuviéramos estirando todo el tiempo.
Vale.
Entonces, claro, al tenerlo tan estirado, puesto que, como estábamos comentando,
que puede ser por el acortamiento de la musculatura o bien sea por realizar muchos ejercicios de forma frecuente
y este tipo de deportes bastante, un poco yo, para el tema de las articulaciones, bastante de impacto
y aparte se está dando en niños que están creciendo.
Como comentamos en otros programas, dijimos que los huesos largos, sobre todo, a nivel de 12, 13 años,
el niño va creciendo y es porque los centros de estificación no se han cerrado.
Imaginaros, a nivel de tibia o a nivel de peroneo, fémur, que son los huesos más largos
que tenemos a nivel de extremidad inferior, tienen dos centros.
Entonces, ¿qué pasa?
Que a nivel de la inserción de ese tendón que estamos comentando,
eso hay mucha más tracción en la zona que todavía no se han unido esos dos núcleos,
que es cuando, básicamente, la niña, sobre todo, a nivel de 18, 20 años
y los niños hasta los 21 que pueden seguir creciendo.
Vale.
Y esto entiendo que tiene relación luego con el pie directamente
o hoy nos centramos en esta parte del cuerpo.
Hoy nos vamos a centrar en este tipo de enfermedad
porque ha dado justamente la, bueno, a veces en la vida, ¿no?
Que me vino a ir una paciente que tenía esta enfermedad y aparte que le hice plantillas
y decidí que, bueno, como es algo bastante frecuente,
niños de esta edad, o sea, niños de entre 12 a 14 años
y las niñas de los 10 a los 13, me pareció interesante tratarlo hoy.
Vale, o sea, que a través de los pies también se puede ayudar, ¿no?, a mejorar, entiendo.
Si le hiciste una plantilla, ¿no?, entiendo que se puede ayudar o colaborar.
Sí, podemos ayudarlo.
De esta manera, el tratamiento que tiene esta enfermedad, ahora lo comentaremos,
básicamente es muy parecido a lo que hablamos hace un par de semanas también
que fue con el tema de los niños, que no sé si os acordáis de la enfermedad de Severn,
que ahí entrábamos mucho los podólogos por el tema de plantillas,
pero aparte dijimos que el tema de estiramientos y reducir lo que es la parte de la actividad física,
reducirla o eliminarla, esta sería la típica enfermedad también que debería de hacer lo mismo el paciente.
Y que también os acordáis que estuvimos comentando que no siempre tiene problemas a futuro.
Son las dos típicas enfermedades que pueden aparecer porque no se ha cerrado el centro de estificación de ese hueso.
El calcano también tenía dos.
Hago así también un poco de resumen.
Pero que son dos parecidas, lo que pasa es una en la parte de la rodilla y la otra en el talón.
¿Y cuáles son los síntomas de esta enfermedad? ¿Cómo se reconoce?
Aparte, claro, dices que es como un continuo, como si estuvieras tirando esa pierna todo el rato.
Entiendo que la sensación no es nada agradable y se nota bastante rápido.
Y aparte los niños se quejan, es el típico dolor de rodilla que es justamente debajo,
donde tenemos la rótula debajo se va a ir una inflamación.
En ocasiones, por ejemplo, esta paciente que vino el otro día me comentaba a la madre
que no podía la niña ni siquiera doblar, hacer expresión de rodilla, ¿sabes?
Porque estaba muy inflamado, tenía mucho dolor y suele aparecer o empeora el dolor
cuando realizamos estas actividades.
En el momento que dejamos, o sea, tenemos un reposo, lo que es la patología disminuye,
o sea, la inflamación disminuye.
Y también es la típica enfermedad que empieza en una rodilla, es más, cuando yo vi a esa chica
tenía solamente la rodilla derecha y luego cuando vi una revisión de las plantillas
la había dado en la pierna izquierda.
O sea, normalmente se puede ver de forma unilateral y otras veces de forma bilateral.
Y el tema del dolor, tenemos que saber que puede durar entre semanas o varios meses
y va a dejar de aparecer en el momento que ese niño deje de crecer.
Pero te digo, estos son los típicos dolores de crecimiento, ¿no?
Que se suele, que muchas veces, no sé si lo habéis escuchado, que dicen
eso es que está creciendo y por eso le duele.
Sí.
¿Sabes? Pues este es uno de ellos.
Y las causas, habías comentado que sobre todo, ¿no?
Y en esta edad, ¿no?
Creo que habías comentado entre 12, 10, 12, 14 años.
Claro, estar en un momento en el cual moverse forma parte de su día a día.
Por lo tanto, hacer deporte, ¿no?
No sé, saltar, jugar, caer, lo que sea.
Entiendo que son como causas naturales o hay alguna causa quizá genética.
No, no, son causas naturales y aparecen a la hora de hacer actividades deportivas.
También se suele dar en niños que tengan un sobrepeso.
Porque también, claro, al pesar más los músculos, ya sabes,
están mucho más estirados o están más, bueno, sí, más estirados.
La palabra y entonces provoca que esa falta de flexibilidad
que está todo el tiempo tirando.
Yo lo suelo comentar con los padres que es como si fuera una continua agujeta, ¿no?
De estar ahí todo el rato como tirando.
Cuando tiramos, por ejemplo, lo que son las piernas que estás ahí
que sabes que no llegas al agacharse, ¿no?
Pues un poco así, el dolor ese.
Lo que pasa es que como al poner inflamación y tal, pues molesta mucho más.
Claro.
Y entonces, ¿qué tratamiento tiene?
Comentabas el tema de las plantillas, pero ¿de qué otras formas se puede tratar esta enfermedad?
Mira, el tratamiento va a estar enfocado sobre todo al eliminar el dolor.
Lo primero de todo, hacer una disminución de la actividad deportiva.
Estiramiento sobre todo a cadenas posteriores y cadenas anteriores.
Tema de cuádrices y chetibiales, gemelos y todo esto tienen que estar estirados.
También es una cosa que voy a hacer así un poco de llamamiento para todos, ¿no?
Niños y adultos que hay que estirar antes de realizar ejercicio y después.
Y es una cosa que cada vez me estoy encontrando más que no se hace.
Es como, qué pereza.
Entonces, tenemos que tener como eso, volver otra vez, ¿no?
Y decir, venga, esto lo tengo que hacer así para que no tenga lesiones el día de mañana.
No sé, la mayoría de la gente que le pregunto, la mayoría nos tira, ¿sabes?
Entonces, claro, pues si solamente está sonificando el músculo, llega a un punto que se hace como muy gordo, está hipertrófico y al final pierde esa elasticidad, ¿no?
Entonces, por un lado, disminución de la actividad deportiva, estiramiento sobre todo, hielo local después de realizar el deporte.
Se puede dar también medicación antiinflamatoria.
Y hay veces que se le coloca lo que es en la parte de la rodilla una cinta, ¿vale?
Se llama cinta rotuliana para realizar el deporte.
Y, bueno, como que mantiene como esa zona como más, para que no le moleste, ¿sabes?
Como que lo mantiene todo más unido.
Entonces, normalmente con estas medidas conseguimos que el dolor disminuya.
Si no disminuye el dolor, entonces habrá que replantear al niño de dejar de realizar el deporte e incluso llegar a la inmovilización de la pierna.
¿Vale?
Porque normalmente, ya digo, con lo que hemos estado comentando anteriormente, remite y no hace falta ir a más.
Es más, no tiene gravedad, no deja secuela, ¿sabes?
Normalmente cuando de los dos, durante 12, 18 meses como mucho, provoca que la enfermedad se resuelva por sí sola.
Y no hay que llegar ni siquiera a realizar ni cirugía ni nada.
No suele ser necesaria.
O sea que es un tratamiento, digamos que, llegados a un punto, ¿no?
Si no tiene solución, es decir, si eso no funciona, ¿hay intervención a posteriori, entiendo?
Eh, sí, pero que ya te digo que nunca se suele llevar a esto.
Normalmente en la zona esa, como está como más irritada, pues se trata con el tema de la cirugía.
Pero que ya digo que, que no, que los padres pueden estar tranquilamente, como el severo.
Acordaros que os dije que ser tranquilos, que es el típico dolor, que con un buen tratamiento, o sea, realizando estos tips, ¿no?
Que estamos diciendo de tratamiento, que mejora el paciente más.
Yo a la chica, a la paciente que tenía, era también que necesitaba las plantillas por otro asunto.
Y bueno, y haciendo este tipo de cosas, no ha dejado de hacer toda la actividad deportiva.
Ha disminuido un poquito, en vez de imaginaros ir todos los días, pues va lo mismo dos, tres días.
Y ya está, ¿sabes?
Y normalmente va bien.
O sea, hay buenas, hay buenas, digamos...
Hay buen pronóstico.
O sea, es complicado que vaya a más.
Y básicamente eso, como resumen que podríamos decir, que es como una inflamación en la zona,
por una, que todo el tiempo, esa musculatura está traccionando sobre la zona de crecimiento del hueso.
La zona de unión, que todavía no se ha unido, los dos núcleos, un poco así.
¿Sabéis?
Exacto.
Y no sé si quedaba algo más por saber de esta malaltía,
ay, de esta malaltía, de esta enfermedad, o de esta osteocondritis juvenil que nos decías al principio.
No, yo creo que más o menos lo hemos tratado todo.
Eso, básicamente, pues lo que estaba comentando,
que es la típica enfermedad del niño adolescente,
que cuando pasan periodos de crecimiento durante la pubertad,
y luego, en el momento que el niño deje de crecer,
automáticamente desaparecerán estos dolores.
Incluso, a veces, lo que sí recomiendo, que si, por ejemplo,
el hacer un deporte que está de impacto, como tienes que correr y tienes que saltar,
pues cambiarlo durante un tiempo, por ejemplo, a meternos en piscina.
Y de esta manera, evitaremos que el paciente presente este continuo impacto,
¿no?, sobre las articulaciones.
Es la máxima, ¿no?, intentar evitar este impacto que causa más esta malaltía,
ya lo diré bien, esta enfermedad.
Pues lo estás diciendo súper bien,
que aquí ya con estos mobilingües aquí no entendemos poder.
Exacto.
Pues, Teresa, una tarde más.
Gracias por pasar por aquí, por este espacio.
y, de nuevo, hasta el martes que viene,
a ver qué otros temas de podología o físicos nos traes.
Bueno, pues hasta la semana que viene y os mando un abrazo
y que tengáis buena semana.
Igualmente.
Adiós.
My friends and family, they don't understand
They fear they'll lose so much if you claim I am
But for you, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, I'd lose a door
Oh, for you, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, I'd lose a door
Give me one good reason why I should never make a change
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit