És solo, solo, te bari, es solo, te bari, es solo, solo, te bari.
Tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu.
I never meant to leave you hurting.
I never meant to do the worst thing.
Not to you.
Doncs bé, ahir ja us vam mínimament anunciar
que s'hi acabàvem el programa amb aquest tema
de Demi Lovato i Clint Vandit, que es diu Solo.
Avui obriríem el programa amb aquest tema i així ho hem fet.
Així que amb aquest tema musical us donem la benvinguda a tots i a totes.
5 i 11 de la tarda.
Molt bones a tothom. Com estem?
Espereu, esperem que la merda ve
i que, doncs bé, vulgueu disfrutar amb nosaltres aquest programa 660.
Sí, senyor, avui sí que hem arribat, eh?
Que endomaro una mica més rodós.
660 programes que portem ja en emissió en directe.
Continuant, podríem dir, aquí a Ràdio d'Esvern.
Quatre temporades, tot i que la primera vam entrar a meitat de curs,
vam entrar al març, però aquesta ja és la quarta temporada.
Senyores i senyores, això són moltes hores aquí.
Doncs bé, amb aquest solo de Clint Van, m'han dit, ja ho diré bé,
i de Milovat, us comento el sumari pel programa d'avui dijous,
10 de desembre dijous, eh?
És una mica estrany això, sentir-se com dimarts,
però sabia que demà és divendres, no? És com curiós.
Doncs bé, avui en aquest programa, com deia dijous, 10 de desembre,
començarem parlant de nutrició.
Ho fem amb la Mireia Cabrera, a més, la setmana passada ens va deixar una enquesta,
la qual us la vam proposar a tots vosaltres per votar,
i val a dir que és una de les enquestes més renyides de la història d'aquest programa.
Ens va proposar tres temes, el de juni intermitent, la dieta cetogènica,
que crec que serà molt interessant el dia que en parlem,
i el menjar sense gluten, les dietes sense gluten.
Doncs bé, tots van rebre gairebé un 33,3%, 33,4%.
En fi, per 0,2 dècimes va guanyar el tema de les dietes sense gluten,
o el menjar sense gluten.
Per tant, avui la Mireia Cabrera ens parlarà sobre aquestes dietes.
Sí, és cert que tenen beneficis menjar sense gluten,
i sobretot parlarem d'aquestes celebritats,
com per exemple Lady Gaga, Victoria Beckham o Katie Perry,
que segons elles asseguren que la dieta els ajuda a mantenir el pes,
però és que a més diuen que tenen energia durant tot el dia.
Seguirem parlant de còmics.
Serà el següent espai que farem amb el Josep Maria.
Avui parlarem del còmic que va llegir.
Va llegir, sí, el Josep Maria el va llegir,
però a més aquest còmic va guanyar el Premi Nacional del Còmic 2020 d'aquest any.
Estem parlant de la divina comèdia d'Òscar Wilde,
el còmic de Javier de i Susi.
El Josep Maria s'ha llegit, s'ha enamorat,
i òbviament ha corroborat aquest guardó.
Així que ens endinsarem dins d'aquest premi que està tan...
Aquest premi, no, aquest còmic que està tan premiat.
I a la segona hora farem l'entrevista a Quim Déu.
Ell és un dels creadors o dissenyadors de l'exposició.
La mostra Sigues Original,
que podreu visitar a partir del 17 de desembre
i fins al 5 de gener a l'espai de lliure creació Carme Malaret,
al carrer Bona Vista, número 105.
I no ens oblidarem també de l'entrevista de comerç a aquesta campanya.
Sense anar més lluny, avui anirem cap al Walden,
cap al Servei Integral de Salut.
L'entrevista serà a l'Olga.
Així que això ha estat per avui.
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat,
de veritat,
és que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
que algú fa aquesta d'avui.
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
Passigolla, passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres,
de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esvert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o alguna cosa?
Socorro!
Sense anar més lluny.
Un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de Sant Just.
Amb el suport de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Vinga, ens comencem a enviantar per entrar en el primer espai.
Com us anunciava Mireia Cabrera,
la nostra nutricionista de capçalera del programa.
La tenim ja al telèfon.
Mireia, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda, benvinguda,
ben tornada al programa,
ja prèvia a èpoques nadalenques,
a dates nadalenques.
Parlem, Mireia, avui, si et sembla,
del tema que els nostres oients han escoltat
o els nostres seguidors de xarxes socials,
més aviat.
Una aquesta, com deia, molt renyida, eh?
Ha anat per 0,1 dècima, el tema.
Sí, sí.
Són temes que, pel que veiem,
són interessants, són de curiositat.
Home, sí, a més, si miro els altres temes,
no?, aquestes dietes cetogèniques, no?
No sé si massa gent que ho sent ara,
cetogènica, sap què és.
Jo, personalment, no sé què és
i tinc moltes ganes que algun dia també us ho expliquis.
Així que podríem guardar el tema, no?,
per un altre dijous.
Sí, i tant.
Vinga, va, de moment parlem d'aquestes dietes sense gluten,
menjar sense gluten, si és més saludable o no.
Abans explicava, també, no?,
que hi ha moltes celebrities o molts personatges, diguéssim, públics, no?,
sobretot als Estats Units o Mont Hollywood,
que diuen que, bé,
que aquesta dieta sense gluten
no només els ajuda a mantenir el pes,
sinó que tenen més energia.
Això ho hauríem de començar a desmentir.
Però, abans d'entrar en matèria,
Mireia, si et sembla,
comencem parlant de què és el gluten, no?,
per ubicar-nos una mica,
i en quins aliments el trobem.
Doncs sí, el gluten és una proteïna
que es troba en cereals,
com ara el blat i els seus arribats,
per exemple, l'espelta, el camut, el sègol,
la cibada i l'òrdic.
També pot estar present en aliments processats,
ja que aquesta proteïna dona elasticitat a les masses
i ajuda a espaciar alguns aliments.
Per exemple, el pas sense gluten,
si l'heu provat alguna vegada,
segur que el que noteu,
és que no té aquella elasticitat
que té un pan normal.
I és precisament pel gluten.
Per tant, també el podem trobar
en gelats, en salses,
en llaminadures, en bruixeria,
i fins i tot en embotits.
Diguéssim que el gluten és necessari pel cos,
entenc, o forma part de molts aliments, no?
Sí, forma part de molts aliments,
però no és una cosa necessària.
Podem viure perfectament sense gluten.
Les persones que segueixen una dieta sense gluten,
de fet, no s'han de suplementar.
Vull dir, poden tenir una dieta normal,
equilibrada, tot i que sigui sense gluten.
I qui hauria de portar, per entendre'ns,
una dieta sense gluten?
És a dir, quines persones sí que haurien
de no afegir aquest gluten a la seva alimentació?
Doncs, principalment, així a grans trets,
persones diagnosticades de celiaquia,
o bé persones diagnosticades
amb la sensibilitat al gluten no celíaca.
És un nom bastant llarg, però bé.
Vérem a ser persones que són sensibles al gluten,
però no són celíacs.
Llavors, aquestes dues malalties
serien les principals
i en les que l'únic tractament disponible
és seguir una dieta sense gluten.
Aquí hem diferenciat persones celíques
i persones amb sensibilitat al gluten.
Per tant, les persones celíques
vol dir que són intolerants al gluten, també.
Més o menys.
Si és veritat que la paraula intolerant
des d'un punt de vista mèdic
no està ben dit,
perquè intolerant
des d'un punt de vista fisiològic,
representa un altre procés.
Però, sí, és veritat que
amb les dues patologies aquestes que comentàvem,
la celiaquia és una malaltia autoimmune
on el sistema immunitari es veu alterat
i la sensibilitat al gluten
és una malaltia més, diguem-ne, multifactorial.
Hi ha moltes més coses que poden afectar.
Com podríem saber nosaltres
si tenim alguna d'aquestes patologies,
tant sigui la celiaquia
com aquesta sensibilitat al gluten,
no celíaca, que ha de venir d'un mal nom.
Sí.
Doncs, els símptomes típics de la celiaquia
o l'essentialitat al gluten
és la típica infló abdominal,
diarrea, anèmia, per exemple, també,
deficiencies d'algunes vitamines.
Llavors, si notem aquests símptomes,
el que hauríem de fer és anar a un especialista digestiu
i a partir d'allà, si ho diagnostiquen,
llavors demanar citar a un dietista-nutricionista
i llavors és quan concretem més el tipus d'alimentació a seguir.
Val.
Llavors, si no tenim cap d'aquestes malalties o patologies,
cal o està indicat que fem una dieta sense gluten
perquè entenem que aquestes persones,
tant celíacs com aquestes persones amb sensibilitat al gluten,
no celíaca, sí que han de dur una dieta sense gluten.
Però si no tenim cap d'aquestes dues,
hauríem o estaria bé o és correcte pel nostre organisme
fer-ne una dieta sense gluten?
Doncs, així, entre i general, la veritat és que no.
No hi ha cap raó científica
per aconsellar una pauta d'alimentació sense gluten
a una persona sana,
és a dir, una persona que no té ni cel·lequia
ni tampoc sensibilitat al gluten.
Sí, és veritat que cada cop s'estan fent més estudis
i sembla ser que per moltes malalties autoimmunes,
per exemple, l'hipotibidisme,
que és una malaltia que molta,
per desgràcia, gran part de la població pateix,
doncs sí que s'ha vist que el gluten
podria millorar els símptomes,
però encara faltan molts estudis
i no es podria generalitzar.
I si portem una dieta,
ja sigui una persona celíaca o una persona que no,
com qüestionàvem ara,
pot comportar efectes secundaris?
No sé si cal diferenciar que una persona celíaca
doncs són efectes positius
perquè el seu cos no ho necessita,
però una persona que no és celíaca,
treure el gluten pot tenir efectes secundaris?
Doncs és el que dèiem abans.
Principalment, o sigui,
així hi ha ma resposta directa,
hauríem de dir que no,
però sí que és veritat que moltes vegades
quan comencem a menjar sense gluten,
basem la nostra dieta en els típics productes elaborats,
especialment per celíacs, per exemple.
Galeta sense gluten,
pasta sense gluten,
pasta sense gluten,
i en aquests casos, evidentment,
per molt que fem una dieta sense gluten,
no està sent saludable.
O sigui, el que seguim fent
és basar la nostra alimentació en aliments molt processats,
doncs tindrem aquest efecte secundari, no?,
que seguirem fent una alimentació poc saludable
i, per tant, doncs,
tindrem, doncs, els típics efectes secundaris, no?,
és l'augment de pes, problemes de hipertensió,
de vetis, etcètera.
Déu-n'hi-do.
I llavors, per què cada cop també es troben més aliments
sense gluten, aquests apartats, no?,
igual que tenim a l'espai de bio, no?,
ecològic, també hi ha l'espai d'aliments sense gluten
o inclús dins de les mateixes dels lineals, no?,
als supermercats sempre hi ha un apartadet, no?,
això és sense gluten.
Entenc que per les persones que sí,
que per patologia ho necessiten, és perfecte, no?,
però, clar, cada vegada n'hi ha més,
que és que hi ha més persones celíaques,
es detecten més, ara?
Com va, això?
En part, sí, és veritat que s'ha vist que cada cop,
doncs, sobretot en els últims anys,
el que és el procés per diagnosticar la celiaquia,
doncs, cada cop està més normalitzat
i es fa molt més ràpid,
però, per altra banda, també s'ha vist que entre el 2008 i 2013
l'oferta de productes sense gluten va augmentar un 75%,
i aquest augment, sí, és molt elevat,
i es pensa que és d'agut, sí, sí, sí,
i es pensa que no és tant el consum per persones celíaques,
perquè, realment, no és que s'hagin diagnosticat tantíssimes persones celíaques,
sinó que s'ha vist que hi ha certa tendència
on persones sanes consideren que, en general,
els productes sense gluten són més saludables que els normals,
i llavors la indústria ha aprofitat aquesta tendència
i molts aliments que normalment ja són sense gluten
els ha etiquetat amb el logo, sense gluten.
Llavors, això no obliga que, per molt que posi sense gluten en l'etiqueta,
aquell aliment no serà més saludable
i potser fins i tot, tot i que no pogués el logo sense gluten,
seria sense gluten, per exemple.
un arròs sense gluten, no?,
que comprem un envàs d'arròs cru i posa el logo sense gluten,
tot i que no el posés, el logo ja estaria sense gluten.
Clar, és una mica màrqueting, no?,
també quan parlàvem dels elements bio, no?,
una miqueta, no?, o els sucres aquests de panela que no estan refinats,
en fi, una miqueta també d'aquestes campanyes, no?,
de publicitat per vendre aquests aliments, entenc, una mica.
Sí, totalment.
i llavors, si veiem que potser no hi ha motius
que puguin realment argumentar
o que et donin un argument de pes
que una dieta sense gluten és més saludable,
com és que aquestes xifres són tan elevades
i cada vegada més hi ha més persones
que optin per seguir aquest tipus de dietes.
Ja veiem que el màrqueting i potser els influencers, no?,
també tan a la moda o els real fooders,
també tenen el seu paper.
Totalment, Mireia.
O sigui, el màrqueting i, sobretot, jo diria,
aquests missatges de les celebrities,
perquè si fem una cerca ràpida pel Google, per exemple,
quan poses alimentació sense gluten,
et surten moltíssimes celebrities
que han donat la seva opinió,
que l'han utilitzat,
i el que està clar és que evidència científica no en té.
És cert que el gluten està present en molts aliments
de mala qualitat nutricional,
doncs aliments processats,
com la bruixeria, per exemple,
i, per tant, la seva eliminació,
quan eliminem el gluten,
millora la qualitat de vida,
no perquè sigui sense gluten en aquella dieta,
sinó perquè ens traiem tot un grup d'aliments,
traiem tot el grup de cereals, de pa, de bruixeria,
i comencem potser a menjar més fruita i verdura
i, per tant, notem que ens trobem millor,
però no pel gluten,
sinó perquè hem tret,
no sé si m'estic explicant,
tot un grup d'aliments.
Sí, a més, entenc que també venen molt aquestes...
Segueix la dieta que fa,
doncs, no sé, per exemple,
la Victoria Beckham,
que és un sacall de dona,
o la Katie Perry,
crec que també està així una mica
va de real fooder,
la dieta de Katie Perry,
i suposo que això també ven
més enllà de saber realment
quina dieta està fent aquesta persona
i que, per voler que sigui una persona famosa,
doncs, potser tampoc no té tota la validesa del món,
no?, en ressaltar una dieta,
o en ser l'exemple d'asseguir una dieta,
no crec que sigui, no?
Totalment, sí, sí.
I és això,
sempre en aquest sentit,
em reitero molt,
però és que hem de ser,
hem de veure on està l'evidència científica
i ser fiels, no?,
que està aquesta ciència,
que per aigua,
doncs, s'inverteix en diners
i estem allà treballant.
De res serveix,
això,
que vingui qualsevol celebrity
i que de cop,
doncs,
que us hi demola alguna cosa,
si realment no hi ha res
que ho demostri.
Clar.
I llavors,
per acabar,
potser podríem preguntar-te
que com és que
moltes persones,
més o menys ho has explicat,
però com és que moltes persones
que comencen a fer una dieta d'aquest tipus,
sense gluten,
perden pes.
Ara més o menys hem entès,
no?,
que al treure aquests aliments
com pa,
briuixeria,
clar,
has d'introduir altres,
que és fruita,
no?,
llavors en si ja s'està convertint
en una dieta més sana,
s'entén.
Sí,
és que amb això juguen molt,
per això,
el tema de la dieta sense gluten,
fins que no ho expliquen bé,
jo crec que no acabes d'entendre
el per què és més o menys saludable.
i té aquest punt
que és molt fàcilment,
molt fàcilment
que et puguin enganyar
perquè penses,
ostres,
realment he de tractar el gluten
i em sento millor,
i no és que et sentis millor per el gluten,
sinó perquè potser has canviat
molts altres aspectes de la teva vida
o estàs més conscient
de les coses que fas,
de l'alimentació que portes,
dels teus hàbits,
i realment és això
el que t'està donant resultats.
Clar,
al final està més conscient
del que estem menjant,
més enllà d'anar a buscar
un tipus d'aliment
concrets
o a banda de treure
alguns altres
pensant això,
que el màrqueting ens diu
que el gluten pot aprimar
i suprimint
tots aquells aliments
que porten gluten.
Sí,
i al final
que tot ho portem a l'extrem,
vull dir,
sempre que es posa
alguna cosa de moda
sempre ho portem a l'extrem
i al final
el concepte general
que ens hauríem de quedar
és que una alimentació saludable
no hauria de per què
tenir grans quantitats de gluten,
com això vull dir que
si basant-nos l'alimentació
amb fruites,
verdures,
llaguns,
aquí,
per exemple,
no tenim gluten.
En cap d'aquests grups d'aliments
hi ha
amb proteïnes,
per exemple,
tampoc.
Només seria el grup dels cereals
que allà és on
sí que trobem el gluten,
però no hauria de ser
la nostra base
de l'alimentació.
Per tant,
el treure del gluten
tampoc hauria de ser
un gran problema.
Clar.
I, Mireia,
ens queden altres dos temes
que són els que teníem guardats
també per aquesta,
l'enquesta,
no?,
que van ser votats
més o menys tots
amb el mateix percentatge,
però que van quedar pendents.
Un d'ells,
com deia al principi,
aquesta dieta cetogènica,
si algú va buscar
s'escriu amb C
al principi,
i l'altre tema
que teníem pendent també,
que era
de juni intermitent.
Si et sembla,
torneu a proposar
aquests dos temes
a veure quin és el que guanya,
a veure si n'hi ha un
que cau més
pel teu propi pes.
I pel proper dijous,
abans hi ha de tocar
dates nadalenques,
hauria de mirar l'agenda
per saber
quin és l'últim dia
que fem l'espai
amb tu, Mireia,
també ho he de dir.
Fem aquesta proposta
d'enquesta
i parlem d'això,
d'altres aliments.
Mira,
perfecte perquè tinc
la gent d'aquí al davant.
Mireia,
t'he de dir que el dijous
vinent
és l'últim espai
d'aquest any.
Així que,
així en directe
que s'enteri tothom,
que ho sàpiga tothom,
la setmana vinent,
el dijous vinent,
potser farem
una cosa més
nadalenca.
D'acord.
I ens ho guardem
els temes
per més endavant,
pel 2021 mateix.
Exacte,
ens ho guardem
i per l'any que ve.
Perfecte, Mireia.
Doncs dijous vinent
parlem d'això,
o de dietes
o menjar
en èpoques de Nadal,
un Nadal aquest
que serà molt diferent
de ben segur
i que segurament
hi haurà potser
menys sopars,
menys quantitat,
no?,
i menys,
entre cometes,
atracons,
d'aquests
de dinar
sobre taules infinites.
Sí,
probablement sí.
Doncs, Mireia,
deixem aquí
aquest espai
de nutrició.
Com deia dijous vinent,
fem l'últim espai
amb tu
d'aquest any,
vull dir,
i parlarem,
doncs bé,
de temes més nadalencs.
Perfecte,
ens veiem,
que tingueu un bon cap de setmana.
Gràcies,
igualment, Mireia.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha una màgia que no té truc!
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi!
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua!
Al programa de les parelles lingüístiques a B-XL.cat!
Perquè quan parles, fas màgia!
Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs!
Fins demà!
Al programa de l'arents Mari!
Obtenem algunes canodzi!
vào LockupMAX
Fins demà!
Benjamrität� Central S i riktàvem directes i de cap a l'espai de còmics.
Sens demà el penúltim d'aquest any, Josep Maria.
del penúltim de l'any, eh? D'aquest
preciós any. Com miro?
Un gran any.
Un gran any, un gran any, sí.
Aleshores, sí, sí, un gran any, un gran any
que acabi, i no sé, l'any que ve esperem
que sigui almenys per a tothom.
Home, sí. Però personalment per a mi també
millor, molt millor. Jo crec que en general, eh?
El 99,9% de la població
crec que pensarà el mateix.
En fi, en l'època de crisi també hi ha situacions
de reiventar-se,
potser hi ha gent que ho ha aprofitat i li ha anat bé, també.
Sí, sí, sí.
El de la crisi sempre, no? Diuen que al final
la crisi és això, reinventar-se, no?
Un canvi, ja, un canvi, no?
I sí, sí, jo crec que
també pot ser, sempre
hi ha gent per tot.
Exacte. Però bueno,
però igualment, sí, sí, és un any que
ja no només a nivell
pandèmic, no? Sinó a altres
nivells, no? Perquè l'hagin també
afectat a moltes coses i crec que, ostres,
a mi personalment també
per a altres històries, però
ganes que també ja, ostres, que canviï.
Però bueno, això sempre ho diuen cada...
Cada any, no? Vinga, l'any que ve serà millor.
Jo crec que l'any vinent
és difícil que sigui pitjor, eh?
Això és veritat, això és veritat.
I si passa, recuperem aquest podcast, perquè
Déu-n'hi-do, eh?
Toc-ho fusta, mira, que tenim fusta per aquí.
Com deia, penúltim espai d'aquest
2020.
Ho fem amb un llibre, que Déu-n'hi-do, eh?
També el llibre, amb un còmic.
Bueno, és una novel·la,
que ve directament de la biblioteca
Joan Margarit.
Sí, per començar, jo només voldria agrair a la Sandra,
que és una... Només, eh? La Sandra?
A la Sandra, personalment.
A les seves companyes, també, lògicament.
Però sé que a ella
també li era molt dels còmics,
i llavors, si...
Li vaig demanar que me'l guardés,
però ja fa bastant temps,
però lògicament, amb tota la pandèmia i així,
tampoc hem pogut anar.
I l'altre dia vaig anar a buscar còmics,
i, ostres, me'l tenien guardat.
I, no sé, m'ha fet molta il·lusió.
Carai, totes gràcies.
És un detall.
Gràcies a les noies de la biblioteca,
en especial a la Sandra,
que també hem fet un tuit mencionant aquest llibre.
Parlem de la divina comèdia d'Òscar Wilde,
el còmic guanyador.
Crec que és del Premi Nacional del còmic d'aquest any, no?
Del còmic d'aquest any.
Coses bones, mira.
I amb premis, també.
Sí, sí, això.
I, a més, és...
Bueno, a vegades, lògicament,
els premis mai se sap, no?
Perquè, al final, potser hi ha altres conceptes,
i mai saps per què el donen o per què...
Bueno, que normalment...
Tampoc no és per dubtar la gent,
el jurat que pot haver-hi, no?
Perquè també els del còmic,
pel que he vist,
gent que rebent també hi entén, eh?
Però aquesta vegada jo crec que l'han encertat plenament.
Plenament, eh?
Sí, sí, sí.
M'ha descuritíssim, m'ha descuritíssim.
I, a més, és un còmic que jo crec que és per tenir-lo de...
I a vegades ho dic, eh?
A vegades dic que són llibres que són per tenir com a capçalera, no?
Diguem-ne, d'aquelles...
D'aquell que tens a l'estanteria
i dels primers que tens que tenir com a referents, no?
I aquest és un d'ells.
Vull dir, per mi...
Parlàvem d'aquest any, no?
I a mi, no sé per què,
però hi ha moltes coses que m'ha recordat una mica.
Allò ja a vegades passa, no?
A l'any?
És a dir, al...
No, no, de com estic passant jo personalment, no?
Ah, val.
Has empatitzat, eh, amb la història?
He empatitzat amb la llunyania que ens cont,
que ens entenem,
que pot haver-hi l'Òscar Güell, en aquest sentit,
el protagonista d'aquesta novel·la,
i amb la meva història,
però hi ha moltes coses que dius, ostres,
que dius, ostres,
que m'ha...
Que et colpeix, no?
Que t'ha copit, que t'ha tocat, no?
Dius, ostres,
i a més aquest és només el millor moment per llegir-la.
Home, Déu-n'hi-do,
no sé en quants dies te l'has llegit,
perquè és dels còmics, crec, més gruixut.
Mira, vaig anar dissabte a la biblioteca
i vaig acabar de llegir-la abans d'ahir.
O sigui, me l'he empolir, me l'he llegit.
Sí, eh?
Te l'has cruspit.
Lògicament, en un dia perfecte de festa,
que ja va ser el dimarts.
Que va ser festa de festa, eh?
Ni llegir vas fer, eh?
No vaig.
Tio, avui ni llegir.
No, no, vull dir que,
aprofitant també que era dissabte,
ai, dimarts, perdona, que va ser festa,
però, lògicament, el dilluns vaig treballar,
però vull dir que és on sí, sí, me'l vaig polir,
me'l vaig llegir amb moltes més...
A veure, lògicament,
un còmic no, entenem, no?
Sempre un còmic no és un llibre,
llavors és molt més fàcil de llegir,
però, bueno, aquest que té bastant totxo,
totxo en el sentit voluminós.
Sí, sí, sí, quantes pàgines té el còmic?
Ah, bueno, el que és el còmic en si passa,
després hi ha tota una història
que explica la biografia,
tots els personatges, però...
És molt complet, no?, podríem dir.
El còmic en si, sí,
té 350, 350, 60, 360 pàgines.
Déu-n'hi-do.
Però és això, el que també és...
És un còmic que és súper complet.
A més, a mi m'ha fet molta gràcia,
a més, és que només la contraportada...
Això, això, el que és la...
Això són llengardaixos?
No.
Són funyes?
És que ho veig de lluny, eh?
No.
Són funyes?
No, no, és un dibuix abstract,
bueno, una taques, són taques, no?
Ah, jo he vist un llengardaix, eh?
Això, un psicòleg ho podria interpretar.
Sí, això, una mica...
Una mica és el tema aquest.
El que li ensenyava és el forrat de la portada i la contraportada, no?
No, contraportada, no, la primera pàgina.
La...
Té un nom, això, eh?
Ara no me'n recordaré.
L'has agafat aquí, eh?
Sí, sí, no n'hi-ho sé, però...
La coberta, no?
No, la coberta és aquesta.
La coberta és la...
Diguem-ne, el forro que hi ha entre la coberta i quan comença el llibre, no?
La primera pàgina.
És que té un nom.
Té un nom?
Sí, però no m'ho recordaré.
Ara no te'l sabria dir, eh?
Sí, sí, jo sí, però ara no me'n recordo.
Bueno, doncs és un dibuix, que és un dibuix que veiem...
Són taques, són unes taques que es repeteixen, que és bastant lleig, no?
Diguem-ne.
Bueno, podria ser un estampat de paret d'una casa dels anys 50, eh?
Correcte.
Molt bé.
Has vist?
Molt bé.
Ara el psicòleg hi ha la prova, eh?
Sí.
Ara jo no vaig en gardaixos, Rosa Maria.
Doncs només quan sé aquí...
És una mica això, no?
És l'estampat de l'habitació de l'hotel en què, bueno, Òscar Guell va morir.
I és en va...
O sigui, real.
És a dir, el dibuixet aquest, uau.
Real.
Bueno, més o menys, jo crec que l'ha fet una idea, eh?
Perquè hi ha una foto que es veu...
Bueno, que també surt, no?
Però hi ha una foto que, a més, l'he buscat per internet, no?
Però hi ha una foto, l'última foto que se li va fer a l'Òscar Guell
quan ja estan postrat al llit i ja ha mort.
Que se li posen una corona al lleurei i li posen flors als seus amics.
I hi ha un dels seus amants, bueno, un xaval que ell...
I tenia molta...
Bueno, potser parlem una mica així de tot, no?
Però vull dir, perquè és un còmic que...
Jo penso que tot és...
Realment sempre vinc bastant preparat amb tot l'escrit.
Però aquí hi ha tantes coses...
Home, Déu-n'hi-do, 360 pàgines i el contingut, no?
Sí, el contingut és...
Deu haver-hi molta teca per comentar.
Molta teca, molta teca, per comentar una passada.
Però bueno, jo també em vull a Ferran, bueno, em sembla...
Perdona, que em quedaria.
No ho pateixis per la...
Ens queda un espai més, podem dividir-ho.
Sí, també, també podrem dividir, eh?
No serà la primera vegada que ho hem fet.
Sí, sí, però m'agradaria poder condensar-ho perquè...
Si val la pena documentar-ho...
Podem fer-ho amb dues vegades.
Ara ja respira tranquil.
Hi ha una fotografia que és la fotografia més...
Ell, lògicament, era...
Es pot trobar per internet aquesta fotografia de l'exo de muerte, no?
Sí, sí, a mi em va costar, però bueno, em va costar.
Em va costar allò...
No la primera et surt, i no t'has que posar Òscar Guell dead o mort o el que sigui,
llavors sí que t'apareix.
I de fons hi ha aquest estampat, no?
Hi ha aquest estampat de fons, que es veu l'estampat que d'horrible,
que ell ja també deixa en algun mercat.
El veus?
Crec que sí, que és aquest.
Sí, sí, sí.
No estic gaire segura.
Sí, es trafoto una mica...
Bé, allò que parla del 1900...
Clar, a veure, la qualitat és la que és, no?
És la qualitat, sí.
No surt amb una mà així agafada a la galta, pot ser?
No, no, no, no, no.
No és aquesta la que veus.
Ell està mort ja, eh?
Ah, val.
Està postrat al llit.
Ah, no, doncs no l'he trobada.
Després m'ajudes a fer la recerca per publicar-la a Twitter.
Vale.
I...
I al fons surt el...
I aquesta càmera, això també és que tot és...
Ara l'he trobat.
Vale.
Ara l'he trobat.
Sí, clar, la qualitat, Déu-n'hi-do, no?
Sí, per això, per això.
Sí, sí, que ara veig l'estampat.
Mira, l'hem trobada.
I ell sempre feia regals als seus amants,
bueno, que els amants normalment eren...
Bueno, amants joves, eh?
Perquè ell sempre era...
Bueno, ell era un homosexual, per començar,
i llavors...
Ell sempre era una persona que també acaba la seva vida,
els dos...
Bueno, el que és...
Representa el que és el còmic, no?, el llibre.
Són els seus últims anys que va estar a París.
I ell sempre no tenia un duro, però per què?
Perquè no és que no tingués diners,
és que se'ls gastava tots amb...
En festa, no?
Amb prostituts, sí, sobretot.
Però era molt generosa amb ells,
els feia molts regals.
I va ser una càmera de fotos,
amb una càmera de fotos al 1900,
devia ser caríssima.
Uau.
I aquesta foto és del seu...
D'aquest últim amant que va tenir, no?,
que li va fer la foto.
I llavors ella està, bueno, no ho sé,
es veu prostrat i és, bueno...
Però potser estem començant pel final, però bueno...
Bueno, sabem ja que va morir.
Això no és cap espòiler.
Vull dir...
Sí, sí, bueno, això és veritat.
Llavors ell va...
Bueno, d'aquesta novel·la,
a més està pensada...
Potser avui farem una mica de salt de tot, eh?
Però penso que està molt bé.
Comença la novel·la que és com una obra de teatre.
I això m'ha agradat molt.
Perquè abans de res, perdó, és biografia d'ell.
És real o és...
És biografia, sí, sí.
O és fantasia...
No, el que és el Javier de Sussi
es basa tot en...
Tots amb escrits, amb cartes...
I tot basat en fets reals, no?
Sí, sí, amb assaixos,
amb tot el que ell pot dir,
amb el que van dir els seus amics,
que també, lògicament,
jo crec que per ser la persona que era,
això també és personal, eh?
Però és una...
Perquè va ser la persona que va ser l'Òscar Güell,
ostres, molts dels seus amics
van escriure biografies,
o autobiografies,
i que sortien reflexats a l'Òscar Güell
perquè representava una persona...
Fins i tot, a mi...
Ostres, m'estic passant potser punta a punta,
però és que hi ha d'altres coses que aquest tio...
No passa res, jo crec que la gent
ens està entenent igualment, eh?
S'està submergint en aquest Òscar Güell.
Sí, sí, a mi em va fer gràcia
que quan comença el...
Bé, el que et dic,
el llibre comença com una obra de teatre
que es veu...
I a més, hi ha una cosa que diu, no?
Bé, és el...
Lògicament, perdó,
és el...
És que he tocat el micro.
Passa res.
Lògicament és el 1900,
és el París,
el París del 1900,
que és un país bastant obert,
cosmopolita,
que trencava una mica,
doncs, en contra del que era...
Era Londres,
que, bé, lògicament,
l'Òscar,
que, a més, es deia
Òscar Fingal of Fagarty Wills Wilde.
Uau, Fingal of Fagarty Wills Wilde?
Com ha estat, això?
Òscar Fingal of Fagarty Wills Wilde.
Uau, Déu-n'hi-do.
Òscar White Wilde, perdó.
Em quedo wilde, eh?
Wilde.
Òscar Fingal of Fagarty Wills Wilde.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Òscar Wilde,
es quedava el primer nom i l'últim.
El més fàcil,
el més fàcil de pronunciar.
I, a més, clar,
es diu La Divina Comèdia,
que deies que té un punt teatralitzat.
Suposo que vam,
no?,
en lligam amb el nom del còmic.
Ah, sí.
Bueno, és que ell,
això també,
el que ha fet el Javier de Susi,
que també és un,
bueno,
ja també,
al final també ho va explicar, no?,
el Javier de Susi,
també és un boig de,
de l'Òscar Wilde, no?
Va començar llegint
el que tots hem llegit, no?,
que és el,
el conte aquell del,
del rei,
el rei,
com és?
Ara sóc jo,
que no me'n recordo.
que és,
a veure quin rei.
Sí.
El que guanya diners
i se'n va a Abu Dhabi,
no és aquest?
No, no,
no, no.
És el,
és que,
bueno,
el Lóscar va fer
tot un llibre de contes,
hi ha un que és un rei,
ara sóc jo,
que al final
acaba despullat,
que em sembla
que el rei
va per igualar-se,
no,
és el,
sí, sí,
hi ha un conte.
El joven rei,
pot ser que es digui?
Pot ser,
ara no m'he recordat,
ja t'ho diré.
El rei jove?
Bueno,
és un,
és un conte,
és que...
El príncep feliç,
el ruïsenyor i la rosa?
Per la meva germana,
que sempre,
que li ha agradat molt
aquest conte.
Home,
jo el que he trobat com a rei
és el,
un conte,
ai,
perdó,
el jove rei,
el rei jove.
Sí,
sí,
és aquest,
doncs,
és aquest,
deu ser,
ara,
ara sí que dic,
ara,
bueno,
que ell,
bueno,
doncs això,
la caber de Susi
ja va començar a llegir
això quan era jove
i sempre li va agradar,
va llegir
el retrator de Dorian Gray,
que això també l'he llegit
i,
bueno,
un brutal.
I llavors el tio també
és un boig de l'Oscar Wilde,
no?
I llavors també,
bueno,
el tio,
de tot això també ho treu de,
que lògicament també és un boig
i crec que ha disfrutat
fent aquesta novel·la.
Es nota molt.
ho ha gaudit ell també?
Ua, ua,
segur,
sí,
sí,
sí,
sí,
segur,
segur.
Em surt així perquè és que,
sí,
sí,
segur.
I a més ho fa,
això,
com una obra de teatre
i,
i ho fa,
ostres,
i clar,
està bé perquè comença com,
que això,
és el París,
el París com si es representés
una obra de teatre,
es veu un escenari,
es veu com l'estan ficant
tots els decorats,
que és l'habitació
de l'hotel de l'Oscar Wilde,
es veu l'Oscar Wilde darrere
com va estar mirant,
doncs veuen tots els treballadors,
tots els que estan posant la llança,
tots els personatges,
les taules,
els mobles,
i tot està,
com es veient que està...
Com una obra,
no?
Com una obra de teatre.
Com una obra de teatre.
Pensem que Oscar Wilde,
bueno,
sobretot era dramaturg,
bueno,
va ser escriptor,
poeta,
dramaturg,
crític d'art,
esteta,
perquè l'estètica per ell
és molt important
i vestia superbé
i a més portava sempre
una...
una...
Ah,
tu no t'ho diré.
Un bocador de la solapa?
No, no,
una flor lila.
Quina era la flor lila?
Ara me'n recordo.
Una amapola,
una margarita,
un lliris,
un tulipà...
No ho sé,
per dir...
No ho recordo.
Bueno,
portava sempre una flor de color lila.
La banda?
Passa que els últims anys
ja la va perdre,
ja no la portava.
Però bueno,
sempre anava així super ben vestit
i fins i tot...
Trencant molt amb els estereotips
d'aquell moment.
Clar,
clar, clar, clar.
Era super modern,
no?
I això,
trencant estereotips
i a més és que
ell va viatjar
perquè va anar
als Estats Units
a fer una obra de teatre
seva, no?
Per ser que no va tenir
molt d'èxit,
després més endavant
va tornar-hi
i va tenir molt d'èxit
però fins i tot
la seva va estar
un o dos anys allà
a Visquent
però la seva figura
va trencar tants
tants allances
que fins i tot
l'utilitzaven
per fer anuncis
i ja també ho he vist
a internet
anuncis de tabac
quan un sis de tal
surt la seva imatge
però sense ser
sense pagar ni res
sense cobrar ni res
s'apropiaven
de la seva imatge
també era una altra època
m'imagino que ara
ara no s'havia estat més
Això és impossible
no, no
això jo crec que és impossible
I us imagineu, no?
com devia ser
però s'havia de ser
super trencador
en el moment
que, ostres,
super modern
i que, bueno
que la manera de vestir
a més
fins i tot va fer
als Estats Units
per cert
va fer conferències
sobre l'estètica
que va anar a resar
es veu
va fer de punta a punta
als Estats Units
i va resar
amb les conferències
sobre la manera
de vestir
de ser
de ser modern
tocava com moltes tecles
des d'escriure
no sé
fer conferències de moda
de modals
però tot barrejat
amb el tema d'art
que ell sempre ho diu
que ell podria acabar
la seva vida
havent fet
que ha sigut
algú important
en l'art
i jo crec que
això ho va
més que superar
Sí, no?
En art hi ha moltes coses més
Sí, sí, sí
Sí, sí, per això
i a més
això del que estàvem parlant
d'això de l'obra d'arte
que fins i tot
a mi m'ha fet molta gràcia
la idea que va tenir
el Javier Dissussi
perquè
una cosa que diu
l'Oscar Uell
diu
que hi ha
els mons
que produeixen
la imaginació
són més reals
que la pròpia realitat
A veure com això
mons de la imaginació
els mons
que produeixen
la imaginació
els mons
que produeixen
la imaginació
són més reals
que la pròpia realitat
llavors
el diu
l'Essussi
diu
ostres
però això
el que jo aquí posaré
és una
no és més que res
que una fàbula
una ficció
una fantasia
diu
però això no pensin
que realment
no creguin
que potser
tot això
el que estan
llegint
és l'absoluta
realitat
el joc que fa ell
amb el que va
l'Oscar Uell
que tot
que realment
la
la fàbula
tot és
potser més real
que el que és
la realitat
ell
aquí
t'ha dit
jo he escrit això
l'autor també jugava
l'autor juga amb això
i això m'ha encantat
també
molt ficat
en l'apè d'Oscar Uell
el mateix
i Sussi
l'autor
sí sí
i llavors
no sé si ho veuràs
perquè els dibuixos
estan fets
és com l'Alhavet de Sussi
sobretot
amb tinta
amb tinta
amb tinta
que està més
de
no sé
però no és tinta xina
no és negra
és com si fos cafè
hi ha gent que pinta
amb el cafè
sí però és una tinta
ara me'n recordo
una aquarela
és un tipus de tinta
sí sí
una tinta marronosa
que és més clara
i té un nom
aquesta tinta
sí
ara no sé quina
no sé quina és
pels qui ens estan escoltant
que no ho veuen
és totalment
colors
és a dir
tonalitats marronoses
sí sí sí
no?
és del més clar
el més fons
però no hi ha cap altre color més
el negre
no no no
és el més turc
l'únic tros
que clar
el que diem
no aquell
és la divina comèdia
d'Oscar Uell
hi ha un moment
en què ell somia
i ell cau
dins d'un somni
que té
i és
bueno
que queda més
més
que és la divina comèdia
de Dante
on ell passa
per l'infern
burgatori
i és la part més fosca
diguem-ne
que té de
però bé
que sempre es juga
amb els mateixos tots
de personatges
i així
i Susi és autor
és a dir
escriu i dibuixa?
ho fa tot
tot ell
i normalment
ho fa ell
quants anys va estar
per escriure això
i espero
perquè Déu-n'hi-do
l'hauríem de preguntar
no ho sé
perquè Déu-n'hi-do
és a dir
és una peça de museu
gairebé aquest còmic
pel que posa aquí
el 2019
els 46 anys
els 46 anys
l'edat que va morir
l'Òscar Uell
acaba i publica
el llibre
que tens a les teves mans
i l'últim
que va fer
bueno
el 2014
el 41
va llegir
De Profundis
que és un dels últims llibres
de l'Òscar Uell
que és una carta
bueno
ara explicarem més coses
De Profundis
és també
és un llibre molt curtet
i és xulíssim
d'Òscar Uell
d'Òscar Uell
sí
és el llibre pòstum
d'Òscar Uell
i això
el va llegir el 2014
jo crec que entre 2014
i 2019
crec que va començar
a buscar informació
perquè
gairebé 4 anys
perquè si ha guanyat
el premi aquest any
vol dir que va ser publicat
és a dir
el 2019
no se suposa
i a més la bibliografia
que van consultar
vull dir que
és bastant extensa
vull dir que
crec que sí que
que s'ho ha treballat
dos o tres anys
jo li posaria
però no ho sé
vull dir que
s'ho ha treballat força
i que
és que ara
van venint coses
no?
S'ho deixes aquí
ah això
jo hi vaig deixant
ens quedan 3 minuts
no ho sé
ostres
doncs
doncs
la setmana que ve
anirem parlant
però sí
però ens queden encara
3 minuts
per comentar
més que reforç
això
que l'Òscar Arvall
va acabar a París
no?
perquè
ell
feia 5 anys
estem parlant
del 1900
feia 5 anys
el 1895
estaven representant
dues obres de teatre
a Londres
era super conegut
tota la
G7
època victoriana
el tenia super ben
com un dels personatges
més llonces
el tio estava
super bé
però tenia un amant
que era un fill
d'un lord
anglès
que era el Boci
que és el seu amant
però ell
també era mig poeta
i tal
el cas és que aquest
el pare d'aquest
va començar a dir
que avui
tu ets un
estàs utilitzant el meu fill
i estàs fent
el que vols el meu fill
i estàs un proxonet
un proxoneta
i ell
com estava tan confiat
de tot
que anava super sobrat
penso jo
va ser ell
que va denunciar
el pare
dient tu què has de dir-me
van anar a judici
i va perdre
l'Òscar Uai
i com va perdre
el pare el va denunciar
que això
que havia utilitzat
el seu fill
que l'havia
manipulat
i estem parlant
de l'època
que l'homosexualitat
també estava bastant
perseguida
bastant molt perseguida
i que va
a cavall
de la presó
va estar dos anys
va ser sentenciat
a dos anys
i es va complir
els dos anys
i això
el van destrossar
i això va provocar
que després
quan va sortir
de la presó
jo me'n vaig a Londres
i me'n vaig a París
i a París
es va deixar
d'escriure
es va deixar
i va deixar
d'escriure
i va deixar
de ser
de ser
bueno
és que a més
està bé
perquè és el que
explica el llibre
el llibre
són aquests últims
dos anys
que ell està
està
a París
i que
bueno
ja va
molt amb noiet
sempre borratxo
d'absenta
uff
que dur eh
si si
no vull saber
com era la ressaca
és pobra
si
uff
això són gairebé
90 graus d'alcohol
no?
90 i poc
l'absenta
que tu potser
has provat
perquè veig que has provat
l'absenta
jo l'he durat
jo no conec
la ressaca
no és a l'època
que la genjo
no és com es diu
no ni idea
ni idea com es diu
bueno
és una
molt més bèstia
que el que podem veure
ara d'absenta
jo servia per netejar escales
ben bé
que servia per netejar escales
no per ficar-te al cos
m'imagino
com devien anar
en aquella època
per allà a París
mare de Déu
m'imagino
Josep Maria
ets quedin uns 20 segons
dijous vinent seguim
parlant d'aquest còmic
sé que et morts de ganes
de fer
i jo també
tinc ganes de xerrar més
així que
la setmana que vinent
en 7 dies
seguim parlant d'aquest Oscar Wilde
perfecte
i aquest còmic
gràcies per venir
fins a Radio Esber
Gràcies a tu
Adiós
Adéu
Bona tarda
us informa
Kilian Sabrià
3 morts
i una vintena
de ferits
a Badalona
a l'incendi
d'una nau
industrial abandonada
i ocupada
per desenes
de persones
que hi malvivien
en situació precària
a més a més
els bombers
continuen fent
inspeccions
amb drons
perquè no és segur
entrar-hi
ja que l'edifici
té molt risc
encara d'ensorrar-se
Badalona
Lluís Freixas
Bona tarda
segueixen
els operatius
dels bombers
que han estat
ruixant
amb aigua
l'estructura
de la nau
per refredar-ne
l'interior
han arribat ja
el conseller
de l'interior
Miquel Samper
que parlarà
amb els mitjans
d'aquí a una hora
i l'alcalde
de Badalona
Xavier García Albiol
avui l'alcalde
havia criticat
precisament
que la propietat
de la nau
tenia un expedient obert
però se n'havia desentès
i al carrer
abrigat amb una manta
hem pogut parlar
amb en Francis
un dels supervidents
de l'incendi
que ha explicat
que des que els van
tallar l'aigua
la situació
s'havia complicat molt
en Francis
va arribar el 2001
a les Canàries
i de les Canàries
va volar a Barcelona
Lluís Freixas
Caronell
Catalunya Ràdio
Badalona
Notícies Breus
Gerard López
Els Estats Units
reconeixen
la sobirania
del Marroc
sobre el Sàhara Occidental
en una proclamació
que ha signat
aquesta tarda
l'encara president
Donald Trump
A canvi
el Marroc
iniciarà
relacions diplomàtiques
amb Israel
La Casa Blanca
justifica la decisió
aduint
que es tracta
de reconèixer
el que és inevitable
Washington
Jenny Lozano
Hola, bona tarda
La Casa Blanca
de Donald Trump
fa servir
exactament
el mateix argument
que va utilitzar
per reconèixer
Jerusalem
com a capital
d'Israel
Cal reconèixer
els fets consumats
sobre el terreny
Això és el que fa
avui
amb el Sàhara Occidental
El president
nord-americà
ha signat
una proclamació
en què reconeix
la sobirania
del Marroc
sobre el territori
del Sàhara
i així
li ha comunicat
avui
per telèfon
el rei
Mohamed Sisè
A canvi
el Marroc
es compromet
a sumar-se
a la llista
de països àrabs
que els últims
l'obertura
d'oficines
a Tel Aviv
i Rabat
Geni Lozano
Catalunya Ràdio
Washington
L'Hospital Clínic
culmina amb èxit
el primer transplantament
d'úter
de l'Estat
i un dels primers
del sud d'Europa
La intervenció
ha estat possible
gràcies a la donació
en viu
de l'úter
d'una dona
que ja havia tingut fills
a la seva germana
que va néixer
sense aquest òrgan
per un trastorn congènit
que afecta
una de cada 5.000 dones
Un equip
de més de 20 persones
va participar
en el transplantament
que és de gran complexitat
com ja es preveu
el servei de ginecologia
del Clínic
Més de 10 hores
en el cas
de la donant
i quasi 5 hores
en el cas
de la receptora
A la donant
ho vam fer
totalment
per cirurgia robòtica
que això
ens va girar moltíssim
perquè la dificultat
del procediment
és molt alta
Aquest és un procediment
que és
o tot o no
si t'equivoques
una vegada
perds-se l'úter
perquè és un encamat
d'arenes
i de molt important
Si fas un pas
mal fet
tot el que has fet
ho perds
El túnel de l'illa
el que està construint-se
per connectar
Tarragona i Montblanc
per la 27
suma un altre sobrecost
ara de 18 milions d'euros
Fa uns mesos
ja va requerir
una injecció
de 30 milions
Tarragona
Ricard Buigas
Bona tarda
El sobrecost
està causat
per la presència
d'argiles i pissarres
Tot i això
segons el diputat socialista
Joan Ruiz
el govern espanyol
confia
tenint llestida
la infraestructura
abans del previst
Aquest és un objectiu
fonamental
acabar la 27
i per tant
si el govern
el Ministeri de Transport
ha d'augmentar
la partida
ho farà
El pont acabarà
costant més de 120 milions
d'euros
Ricard Buigas
Catalunya
Ràdio Tarragona
Esports
Jordina Tarré
El Barça
sabrà dilluns
qui és el seu rival
als vuitens
de la Champions
com a segons de grup
els Blaurana
tenen sis possibles rivals
el Bayern
el City
el Liverpool
el PSG
el Chelsea
i el Borussia Dortmund
a més
els Blaurana
jugaran la tornada
fora de casa
el Madrid
en canvi
és primer de grup
mentre que l'Atlètic de Madrid
i el Sevilla
són també segons de grup
a Itàlia
conmoció per la mort
de Paolo Rossi
l'heroi
de l'Itàlia
campiona
del Mundial 82
se li retrà
homenatge
amb un minut
de silenci
avui
en els actes
del rebateig
de l'estadi
de Nàpols
dedicat
a Diego Armando
Maradona
durant la prèvia
del partit
d'Europa League
entre el Nàpols
i la Real Societat
a les 7
el Girona
rep el Logroñés
a segona divisió
és un partit
pendent
de la segona jornada
que en el seu dia
no es va poder jugar
pel coronavirus
l'Espanyol
té aquesta temporada
un pressupost
de 70 milions d'euros
un rècord
a segona divisió
el club
ha fet
Junta General
d'Accionistes
Telemàtica
en què s'ha informat
que la temporada passada
hi va haver beneficis
de 9 milions d'euros
i uns ingressos
rècord
de 135 milions d'euros
el jugador
de la indústria
Santa Coloma
de futbol sala
Bruno Petri
es perta
el que queda
de competició
aquest 2020
per un trencament
a l'isquiotibial
de la cama esquerra
unes 3 setmanes
de baixa
l'escorta
del bàsquet
Girona
l'Eix Font
ha conclòs
la seva sessió
amb el club gironí
i torna
al casa de Montsaragós
entitat propietària
del jugador
i l'atleta
especialista
en 400 tanques
Sara Gallego
renova una temporada
més
amb l'Hospitalet
d'Atletisme
i Jansson 6
Gallego
de 20 anys
té el rècord
d'Espanya
de 400 tancars
a l'aire lliure
sub-20
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
l'Ua López
El proper dilluns
14 de desembre
es donarà a conèixer
la sèrie documental
Dones en Temps de Crisi
any 2020
en un acte virtual
organitzat
per l'Observatori
de les Dones
en els mitjans
de comunicació
on es podrà recórrer
per primera vegada
la plataforma
de visionat en línia
d'aquesta sèrie documental
Dones en Temps de Crisi
any 2020
és un homenatge
dels ajuntaments
membres de l'Observatori
entre ells
el de Sant Just
d'Esvern
a les dones
dels seus municipis
que amb les seves
ocupacions diverses
han fet sostenible
el dia a dia
de la crisi
de la Covid-19
En el cas de Sant Just
hi han participat
com a protagonistes
la Maria Sierra Matxa
infermera
i la Isabel Ortuño
com a voluntària
d'un centre de gent gran
Es tracta d'una sèrie
de 12 capítols
dividits en les propostes
de canvis socials
que aquestes dones
plantegen per al futur
En el projecte
hi han participat
les cineastes
Nil Anúñe d'Urgell
Cristina Almirall Romeu
i la Raquel Marqués
i es tracta
d'una producció
de Drag Màgic
Si esteu interessats
en assistir a l'acte
de dilluns
que serà a les 6 de la tarda
us podeu inscriure
al link que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I ja es poden comprar
les entrades
de manera online
pel concert de Nadal
del dia 22 de desembre
un espectacle
que porta per títol
El Nadal
que no vam tornar a casa
que vol explicar
la petita història
del primer Nadal d'exili
el Nadal del 1939
i els següents
d'exili i presó
del 2017 al 2020
Serà un recital concert
a càrrec de Jordi Cortada
Tenor
Josep Buforn
Piano
i Quim Torra
Rapsuda
Consistirà en una lectura
de cartes
i la interpretació
de peces musicals
Es durà a terme
com ja hem dit
el 22 de desembre
a dos quarts de vuit del vespre
a la sala del cinquantenari
de l'Ateneu
de Sant Just d'Esvern
L'aforament és limitat
i les entrades
es poden comprar
a Entrapolis.com
i el link
que podeu trobar
a les xarxes socials
i a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
Demà divendres
11 de desembre
s'estrena
el segon videoclip
de la Clara Aguilar
que porta per títol
Si you in another planet
Aquesta vegada
el videoclip
l'ha creat
en conjunt
amb els artistes
també Sant Justencs
Nil i Jan Nebot
i Quim Urriols
Es basa en un curtmetratge
que està actualment
en procés
que aquests tres artistes
porten treballant
des de fa més de 5 anys
i que porta per títol
Túnels
Es tracta d'una col·laboració
en doble sentit
El videoclip de la Clara
es nodreix d'imatges de túnel
i a la vegada
el Nil, el Jan i el Quim
gaudiran del treball sonor
de la Clara
per a poder finalitzar
aquest procés
del curtmetratge
La Clara
va trobar en el projecte
les imatges que buscava
per a poder donar
forma física
a la seva creació sonora
un treball continu
que està aplicant
col·laborant
amb diversos artistes
per a cadascun dels seus videoclips
El món utòpic
amb unes figures antròpiques
despullades
pintades en fany
i vestint només unes màscares
que apareix a túnel
va resultar-li interessant
per a explorar
en el seu tema
Si you in a no
del planet
un videoclip
que podreu trobar
a partir de demà
als perfils d'Instagram
dels seus creadors
també al de Mendiscos
i al canal de YouTube
de la Clara Aguilar
i fins aquí
les notícies
de les 6
tornem amb més informació
als enjus notícies
de les 7 del vespre
fins ara mateix
no marxeu
de la Clara Aguilar
de la Clara Aguilar
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
no podem viure
sense bateria
sense cobertura
sense carregador
no podem viure
sense línia
sense funda
sense connexió
sense memòria
no podem viure
sense mòbil
però al cotxe
podem morir
per culpa seva
quan condueixis
aparca el mòbil
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
sóc llavor
sóc planta
sóc flor
sóc la llavor
que desperta el teu amor
sóc la llavor
que està a prop teu
sóc la llavor
del canvi
i la transformació
sóc la llavor
que em balleix
i la que t'ajuda a viure
sóc llavor
sóc la teva planta
sóc la teva flor
fem créixer el verd
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
vet aquí una vegada
un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
mestres àvies
recuperadores
de contes
de l'associació de mestres
Rosa Sensat
els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí
us hi esperem a tots
arros
demà
denà
vi bara
bon
bins
ja
6 i 12 de la tarda
per fi conec en persona
el Quim Déu. Quim, bona tarda.
Bona tarda, Mireia. Jo també en persona
és el primer cop que et veig. Sí, eh?
És curiós ara, les coses del Covid, allò de preguntar-nos
ens havíem vist mai?
Exacte, exacte.
Però és a dir que has millorat
amb la idea que tenia de tu.
Ah, sí? Ostres, això és
bo, és dolent? És bo, sempre és bo.
Mira, va bé saber.
Sí que és cert que amb la veu t'acabes fent una idea
de la persona, no? Una mica.
La màgia de la ràdio també és que
amb la veu et fas una construcció
de les persones que parlen
que és curiosa
perquè quan les veus en realitat
o decepcionen, et deixen igual
o milloren. En el teu cas
has millorat. He millorat, mira que bé. No sé com em devies
imaginar, però tampoc no cal explicar-ho.
Exacte, no cal entrar en detalls.
Escolta, Quim, et tenim aquí, no només per
conèixer-nos en persona, que també està molt bé
en època de Covid,
sinó per parlar també d'aquesta sisena edició
de Sigues originada, l'espai de lliure
creació, un espai en el qual
tu t'hi sents més que familiaritzat,
és casa teva gairebé, segona casa.
a partir del 17 de desembre,
aquesta arrenca, que digui, aquesta
mostra, explica'ns per començar,
què és? Mira, és una mostra
col·lectiva que fem cada any
des del 2014.
L'espai de lliure
creació Carme Monaret és com si fos una mena
de centre on gravita
un grapat de creadors, de persones,
de dissenyadors, d'artistes,
creadors en general.
Llavors, cada any
organitzem
una mostra col·lectiva
per ajudar els creadors
perquè puguin, d'alguna manera,
treure algun caleró
per passar el Nadal i també
per donar a conèixer l'obra
de tota aquesta gent
que ens envolta, d'alguna manera.
Sí, es venen, no? Entenc.
Sí, sí, sí. És una aportació
que pots fer
a l'artista
i ens ajuda, això,
en un principi
a difondre
l'espai
com centre de creació
i d'aquesta manera també
ajudem
amb els artistes
en moments
tan
precari
com són els d'ara.
El que passa que, en general,
l'artisteu
ha tingut sempre
una situació bastant precària.
Sí, no? És com el món dels actors,
actrius, teatres, no?
Una miqueta
col·lindant per allà.
Quants artistes
hi participen?
Doncs mira, en aquesta ocasió
som 39 artistes
de...
són d'aquí, tots?
No, tenim...
Bé, aquest any és
supermultidisciplinar
perquè hi ha
un grapat de disciplines
diferents
i també
de diferents procedències.
Tenim
de Sant Just mateix
tenim 15 artistes
i després
tenim gent
de Barcelona
de l'Empordà
d'Osca
dels que tenim ara
una connexió
bastant interessant
i bé, una miqueta
gent de tot arreu
que col·labora
amb això
i que
a més
conviuen
un costat de l'altre.
És una petita ciutat
d'obres, no?
I ja hi cap a l'espai?
Doncs mira...
Perquè, de mi no,
si són 39, no?
Entenc que cada una
porta una obra
com a mínim, no?
Doncs sí.
Com a mínim una
i com a màxim tres.
Mira, aquest any,
cada any
traiem
a finals d'estiu
traiem una miqueta
la idea
de com pot anar
el SIGES original
de cada any
i aquest any
hem estat zero originals
perquè hem decidit
que el format seria
20x20
20x20 centímetres
com que és el 2020
doncs
no ens hem trencat
massa el cap, no?
I llavors,
bé,
aquesta
aquesta
exposició
bé, abans de res
dir-te que és una exposició
grupal
o sigui que s'organitza
a través del grup
de l'espai de lliures
creació
i que abans
que m'oblidi
m'agradaria
agrair
primer a la Carme
Malaret
per tota la gestió
que està fent
de busca
de captura
i anar
darrere
dels artistes
que tots sabem
que costa una miqueta
anar darrere
de l'artisteu
de la Teresa Ferró
també
moltíssimes gràcies
perquè està portant
la data base
de tots aquests artistes
i les obres
que van entregant
perquè aquí hi ha un tema
de logística
bastant complicat
també
Toni Malaret
que està
amb la logística
de
recibo
los paquetes
i portant
tota aquesta gestió
sobretot
l'Olga Álvarez
perquè
després
te'n parla una miqueta
aquest any
hem fet
hem dividit
l'exposició
en dues parts
l'analògica
o sigui
la presencial
que l'heu de vindre
a visitar
sí o sí
i
una virtual
una per Instagram
i llavors
l'Olga
està portant
tota la part
de comunicació
l'Olga Álvarez
la tenim aquí
de master
commander
del tema
per cert
que a Rébuena Vista
105
per aquells que
vulguin apropar l'espai
exacte
baixos
baixos
que no puguin a l'àtic
i després
i aquí enllaço
amb de quina manera
posem les coses
tenim la Laura Baringo
que la Laura Baringo
entre
altres coses
que és bastant
crac ella
és dissenyadora
d'exposicions
i fotògrafa
també no?
no
ah no
l'adora
sí
l'adora
sí
fem moltes coses
però de moment
encara aquest tema
no l'hem tocat
doncs la Laura Baringo
és una creadora
que en paral·lel
ha desenvolupat
una carrera professional
com a dissenyadora
d'espais expositius
a més és una crac
ha fet
dissenys expositius
per la Caixa
per la Pedrera
pel Pompidou
de París
o sigui
una crac
llavors la tenim
que la fem servir sempre
llavors
quan ens agafa
aquest llullo
de veure
40 artistes
amb 30
i amb 3 obres
cada artista
o 2 obres
que en seguida
ens plantem
clar
com ho organitzeu
això a l'espai
sí
amb Laura
el sostre també
no
llavors
sentem en pànic
i apareix
i truqueu a la Laura
i truqueu a la Laura
llavors la Laura
ens canvia
i ens relaxa
i ens diu
venga
farem així
i farem allà
i llavors
aquest any
precisament
la Laura
se lo ha currat
i
planteja
un sistema
expositiu
basat
en un tipus
de llenguatge
com si fos morse
que ho trobo
bastant
bastant
interessant
és a dir
ha muntat
un disseny expositiu
conceptual
que això
veureu el resultat
quan vingueu
a veure l'exposició
sí o sí
clar
això del morse
ara m'ha deixat
una mica desencaixada
sí
uns i ratlles
m'imagino
mira
vas per aquí
vas per aquí
és a dir
la idea de la Laura
ha estat
com una mica binària
ha agafat aquests
20 per 20
que es aniran repetint
i muntarem
com un horitzó
amb les obres
aniran formant
a través de la verticalitat
i l'història horitzontal
aniran muntant
com una mena
d'horitzó
visual
precisament
aquesta mostra
de Sigues Original
que s'estrena
el 17 de desembre
d'aquí 7 dies
una setmana en concret
treu
podríem dir
o
entre l'espai
traient
rooms buida viu
que n'havíem parlat
amb tu també
Quim
que és aquesta ara
que encara tenen uns dies
per visitar-la
no
ja no tenen
ja no
ja esteu preparades
exacte
exacte
vaig estar
ahir
ahir
traient de la paret
les últimes postals
oh
ja no hi són
ja no hi són
i el giratori aquell
el giratori
queda allà
aviam si passa algú
i es pensa que
és un souvenir
i compra
bueno
és la idea
és la idea
sí
i també dir-te
que aquesta exposició
que ha estat també
en paral·lel
a Budapest
doncs
de cara al gener
se'n va
a Bratislava
uau
té ganes de viatjar
sí
Masayo Viajera
Masayo
com el veu
de la Piquer
i per què
Sigues Original
és a dir
el nom
Sigues Original
que és com una
com una indicació
a l'artista
no
Sigues Original
o no va
sí
mira
vam començar
amb aquelles reunions
de pensar
com diem les coses
tot això
i va sortir
amb la idea
de
el Nadal
Sigues Original
a l'hora
de regalar coses
no
tothom regala
el torron
la corbata
el perfum
de l'igual
per què no
ser original
i regalar art
i també
és una doble lectura
és
Sigues Original
regalant art
i regala originals
és a dir
original
en el sentit
que és únic
és únic
són peces úniques
encara que sigui
hi ha algunes peces
que són
que són
seriografies
o coses més seriades
però van firmades
van completament
numerades
és a dir
són peces úniques
que pots
a banda
d'ajudar
l'especte cultural
i artístic
del poble
i de l'entorn
doncs
és tindre
una obra original
de veritat
a un preu
estupendíssim
i clar
Sigues Original
Regals
Nadal
des de la primera edició
sempre s'ha fet
per aquestes èpoques
entenc no?
exacte
sí
la idea era aquesta
a més
ho hem muntat
d'una manera
molt col·laborativa
els mateixos artistes
s'encarreguen
d'obrir
i tancar l'espai
en molts moments
d'estar presents allà
d'explicar una mica
la seva obra
és a dir
no hi ha una visió
excessivament comercial
amb aquest tema
que també
i més de divulgació
de les obres
de conèixer l'artista
de poder adquirir peces
d'una manera
molt assequible
i fomentar tot això
17 de desembre
com deia
inauguració
com la fareu?
on us farà?
esperem que sí
esperem que sí
híbrida
jo sembla que serem híbridos
com el cotxe elèctrico
sí
llavors
normalment
com que el que reba una vista
a l'espai
té dos esglaonets
sempre ens pugem
a l'esglaonet
la Carme
la graneria
la graneria
exacte
ens pugem allà
5 medalla
i pugem
la Carme
la Laura
o la Teresa Ferró
ens pugem allà dalt
fem un petit discurs
que aquest any
i si la climatologia
no l'impide
i no neva
seria ja
un colofon
seria estupendo
seria especial
o sigui
és original
amb la neu
un regal
tot rima
seria perfecte
seria genial
normalment farem
els discursos
de benvinguda
a fora
perquè no tinguem problema
i després
evidentment
i amb tota la seguretat
del món
es controlarà
l'entrada
doncs
amb grups
de dos o tres
amb les mans
ben netes
una vegada
miren a l'espai
surten
entren uns altres
muntant una rotatòria
en aquest sentit
que
en absolut
veiem
que hi hagi
cap tipus de problema
sí que és interessant
vindre
a veure-ho
directament
les coses
i l'art
què vols dir
que no sigui
per Instagram
per Instagram
a veure
si no pots vindre
no és el mateix
no és el mateix
o sigui que recomanes
que la gent hi vagi
ni que sigui
s'ha de vindre
s'ha de vindre
perquè
les obres
canvien molt
quan les veus
quan les veus
amb els ulls
algunes escultures
les pots tocar
i la dimensió
que té l'espai
també
quan la veus
potser
col·locada allà
sí
ja et dic
aquest any
a Instagram
esperem que ens funcioni
bastant bé
de fet
ja s'hi ha moltes coses
penjades
i la gent li agrada
i col·laborar molt
però
veure-ho
en viu
és preciós
a més
queda molt maco
perquè
generem uns
veïnatges
d'obres
una mena
d'ensaladilla russa
d'obres
que és molt divertida
i molt interessant
i molt maca
tot com
com conviuen
els diferents llenguatges
de cada artista
o de cada creador
ens has dit
gairebé una quarantena
d'aquests creadors
artistes
depèn de com cadascú
es classifiqui
veig que tens un llistat
aquí enorme
no sé si volies comentar
no sé si alguns
o tots
perquè clar
deixar-ne alguns
no faré
no faré el llistat
de quin és
quin
però sí
dius això
que hi ha
gravat
hi ha escultura
hi ha aquarela
màscares
fotografia
de tot
vamos
tenim totes les disciplines
artístiques
molt ben
molt ben
representades
i també
és com una oportunitat
que donem
a aquests creadors
que en aquest
els hi posem una miqueta
la corta pisa
aquests 20x20
i els hi diem
lo siento
o fas 20x20
o no entres a
sigui escultura
sigui el que sigui
a l'escola
aquest espai
exacte
i llavors és interessant
com cada artista
reacciona
amb aquesta corta pisa
dels centímetres
aquests
tan definits
no sé si és una mica
gosarat preguntar-te
més o menys
per on oscil·len els preus
si algú que ens està escoltant
i diu
mira doncs sí
jo vull optar aquest any
per fer aquest regal
de si que és original
exacte
doncs mira
des de 40 euricos
fins a com a molt
300
com a molt
i o sigui
hi ha preus per tot
i també
donar la benvinguda
a la gent
que no es tallin
no és una galeria
no és una mostra
entre cometes
comercial
sinó
és una oportunitat
de conèixer
el que s'està fent
al món de l'art
llavors
bé que mirin
que s'ho mirin
com una exposició
després mira
si vol adquirir o no
ja és un altre tema
però és interessant
la visió
de tot el tema
la cultura segura
i l'art
també segur
no?
l'art és seguríssim
i sort en tenim
de la cultura
i de l'art
en uns moments
tan complicats
com aquests
no?
que tot està complicat
i penso que
l'art i la cultura
és un refugi
per l'ànima
per el coneixement
en moments així
no?
en què tots
estem passant
circumstàncies molt complicades
és un bon refugi
com deia
17 de desembre
d'aquí a una setmana
si el temps també ho permet
i podeu estar a l'exterior
arrenca aquesta
sisena edició
de la mostra
sigues original
a l'espai
de lliure creació
Carme Malaret
que reuen a vista
número 105
també ho podran veure
online
en format en línia
a l'Instagram
de l'espai
però com bé deies
Quim
val la pena anar-hi
que s'apropin
s'ha de vindre
a les 7 i mitja
al 17
a les quarts de 8
és l'hora
de la inauguració
és el pistoletazo
el pistoletazo
aquest any
per això també
format híbrid
si hi ha algú
que ho vol
per Instagram
però si no els està de més
poden apropar-se
exacte
val la pena
la veritat
doncs Quim
gràcies per venir fins aquí
un plaer també conèixer-te
en persona
gràcies Mireia
les tecnologies
a vegades dius
bueno vull posar-li cara
a la persona
ja ho hem fet
i a donar guerra
també l'espai
que sé que
doncs això
teniu
que estem de guerrero
i t'hem tret
un temps valiós
també
i Mireia
agrair-te molt també
tota l'obra de divulgació
que fas
pels temes de cultura
i art
aquí a Sant Jus
això és una plaça
com dic
és un àgora
aquí hem de parlar de tot
d'ociopatia i d'art
exacte
no no
em sembla molt bé
però
has d'agrair
que l'art
formi part
amb les teves paraules
clar que sí
gràcies Quim
per dir aquestes últimes paraules
que vagi molt bé
l'espai
l'obra
l'espai
i ens hi veurem
perquè jo et passaré
molt bé
estupendo
gràcies
adieu
adieu
adieu
adieu

Gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Compro a Sant Just!
Estimo Sant Just.
Fins demà!
Doncs bé, avui som al Servei Integral de Salut
a l'edifici Walden número 7, baixos 35.
Estem amb l'Olga González,
ella és la responsable del Servei Integral de Salut.
Hola, Olga.
Hola, bon dia.
Bon dia i bona tarda també, perquè ens estigui escoltant.
Parlem una mica d'aquest Servei Integral de Salut
que es troba aquí als baixos d'aquest edifici emblemàtic
com és el Walden.
Per a aquells que no el coneixen, què oferiu aquí al Servei de Salut?
Doncs mira, jo volia comentar-te.
Aquest centre porta 25 anys obert.
De fet, aquest any celebrem aquesta edat tan emblemàtica, també.
I el que ens veuríem la finalitat d'oferir un ventall de teràpies naturals
i molt complementàries amb la medicina alopàtica,
principalment per ajudar a millorar el benestar, la salut
i sobretot la qualitat de vida de les persones.
Llavors, és cert que al llarg d'aquests anys
ens hem pogut gaudir de la col·laboració de diferents professionals
i cada dia d'avui jo estic molt satisfeta de l'equip que hem configurat.
Tot i que som persones amb particularitats i especialitats diferents,
doncs sí que és cert que compartim una mateixa mirada sistèmica, holística,
en més de l'ésser humà.
I això fa, doncs, que, bueno,
doncs puguem acollir a la persona i no només un símptoma, no?,
que és el que a vegades passa, doncs,
quan fas un alborratge més convencional.
Quines són, potser, les teràpies que més demanen
o més sol·liciten les persones que venen aquí a tractar-se?
Bé, puc dir-te que la gent, normalment, no sol·licita teràpies,
sinó que la gent, quan ve al centre o bé ens truca per telèfon,
el que ha es presa és un trastorn, una disfunció,
un dolor, una contractura, un malestar,
i llavors ens demanen, no, realment,
quin tipus d'abordatge nosaltres consideren
que convindria plantejar, no?,
llavors, a part d'aquí, fem la derivació.
Llavors, sí que és cert que en aquests temps que corren ara,
doncs, ens trobem amb gent que té un nivell d'estrès bastant elevat
i l'estrès, doncs, sempre diem que és com una caixa de pandora
que quan es dispara, doncs, pot afectar molts nivells, no?
Llavors, ens trobem amb gent que té, doncs,
problemes d'ansietat, opressió amb el pit,
pèrdua de ventilació, ofecs,
problemes d'insomni, moltes més tensions,
contractures, dolors, mals de cap,
i això, doncs, requereix uns abordatges concrets, no?
Sí que puc dir-te que quan es va obrir el centre,
que el va obrir el David González, que era el meu germà,
doncs, una de les teràpies tècniques més punteres
era l'acupuntura, no?
T'has dit, parla d'una època que pràcticament
aquests llocs no havien serveis,
i, realment, doncs, ell era un ferm defensor
i tenia uns resultats molt, molt exquisits,
i ha estat sempre una tècnica que l'hem volgut mantenir.
Actualment, aquesta tècnica la fa la Maritxell,
que és ella, és infermera, treballa en assistència primària
i també és una gran apassionada de la medicina xinesa.
I després, una altra tècnica,
aquesta la fem la Montse Balaguer i jo,
que vam tenir la gran sort l'any 2003,
tot parlo ja de fa 17 anys,
de poder-nos formar amb un metge argentí
que ens va ensenyar la tècnica mil·lenària,
que és tibetana,
i el que fa és abordar trastorns i patologies diverses
a través de la columna vertebral.
No fem truàix, no fem cruiximents,
i això, doncs, s'agrada molt a aquelles persones
que no els convéns massa,
o no s'enten a gust,
amb lordatges potser més en aquesta línia,
llavors, doncs, podem acollir aquest perfil de gent.
I, bueno, és la tècnica molt exquisita,
perquè realment té resultats molt immediats,
en primera, segona, tercera visita normalment ja
la cosa no té una milloria molt destacada, no?
És molt precisa, és molt respectuosa,
i, bueno, per nosaltres va ser com un salt qualitatiu important, no?
I et diria que, bueno, no al 100% dels casos,
però sovint quan les persones venen al centre,
doncs, si no la primera, la segona sessió,
acabem treballant amb aquesta tècnica,
perquè realment és molt resolutiva, no?
Comentaves que havia estat el teu germà
el que havia obert inicialment aquesta petita clínica.
fa quants anys, d'això?
Fa quants anys que esteu oberts?
El Mira, a l'octubre, vam fer 25 anys, l'any 95,
i jo fa 5 anys que estic gerenciant el centre actualment,
i hi ha molta il·lusió, i realment, doncs, molt agraïda,
perquè és una xifra que realment demostra que la gent, doncs,
deposita la seva confiança en nosaltres,
i només estem oberts perquè la gent ve, no?
I realment, doncs, hi ha un agraïment.
Que d'enguany hem intentat anar fent la celebració com hem pogut,
perquè ens hagués agradat, doncs, poder convocar a les persones aquí,
i, bueno, doncs, fer una trobada més social,
que és el que ens agrada i que el que més trobem a faltar tots ara, no?
Però entenem que en teix de Covid, doncs, això és complicat.
Llavors, aprofito per dir, perquè en el mes de juliol,
nosaltres vam fer un sorteig intern,
una de les persones que han sigut i són pacients nostres, no?, clients.
I enguany, ara, el mes de desembre, quan trobi el forat per fer-ho,
a través de les xarxes, que estem a Facebook i a Instagram,
a Instagram és Servei Integral de Salut,
i a Facebook és Integral Salut,
doncs, penjarem un sorteig per persones que encara no els coneixen,
i que puguin, doncs, tenir la gran sort, no?,
de poder els regalar unes, bueno, varies sessions, ja.
Això llavors explicarem quines són les teràpies i els professionals
que volen acollir-se d'aquest regal, no?
I serà una miqueta el nostre tancament d'aquest 25 aniversari.
Llavors sí que us convido que ens seguiu a les xarxes
i a la web també, que és interalsalut.com,
i ja veureu una miqueta quina és la dinàmica que volem plantejar.
Doncs enhorabona també per aquest aniversari.
Animem també la gent a que participi a les xarxes socials.
Parlaves que ara les persones que venen aquí potser tenen un punt d'estrès
o un punt, potser, podríem dir, derivat de la situació, no?
Portem des del mes de març, entre el confinament total
i després d'aquests petits, petites parades que hem tingut.
En el vostre cas, heu estat, considerat un servei essencial,
i per tant heu pogut mantenir obert,
o també heu hagut de tancar, com altres centres o serveis?
A la primavera vam decidir tancar,
era un moment que jo crec que per consciència social vam sentir
que tots havíem de fer una parada, perquè era un moment necessari,
i vam estar dos mesos, principi, jo diria que sí, més o menys dos mesos, no?
En el mes de maig vam començar a obrir,
i realment que la resposta ha estat molt bona.
Molt bona perquè jo crec que en general,
no només en el nostre comerç, en el nostre sector,
sinó que en general, les persones que han tingut la sort
que el confinament no els hi ha perjudicat en el seu sou,
en els seus ingressos,
són conscients que els que hem hagut de tancar per Siana
hem hagut d'assumir les despeses, el personal,
i poc que suposa, no?,
mantenir un negoci,
i llavors en el moment que vam dir que obríem agendes,
de seguida la gent ja va tornar un altre cop davant de nos visites,
hi havia persones que estaven, sisplau,
ens van forçar una miqueta a viure quan obriu,
perquè estic fatal,
també ens hem trobat gent que ens coneixia,
perquè vivim per la zona,
perquè passegem per aquí,
i que fruit precisament d'aquesta situació
hem vist que el cos han començat a caixer-se més al compte,
i hem dit, mira, potser ara sí que és un bon moment
per conèixer aquesta gent, no?
I també hi ha persones que tenen els seus teràpoles de referència
a prop de la feina,
que se desplaçant per motius X a d'altres espais,
ara no ho estan fent perquè teletreballen,
doncs hem dit, mira, aquest període,
jo necessito que realment se m'estigui acompanyant
amb la meva salut i també han aparegut per aquí,
o sigui que hàbits que molt bé.
Jo crec que, en general,
vull pensar que aquest confinament perimetral
també està permetent que la gent s'acosti més
al seu barri, al seu poble,
i ha d'entendre que li agrada la vida,
doncs aquesta vida l'hem de mantenir entre tots, no?
O sigui que aquesta generositat i solidaritat
jo crec que està molt present.
Jo soc molt optimista,
vull pensar que la gent cada vegada
haurien més aquests espais que fan falta, no?
Precisament aquesta era la següent pregunta
que t'anava a fer Olga,
parlant de la resposta dels santjustencs i santjustenques,
o persones de fora del municipi,
però en aquest cas les persones que s'han apropat,
que potser us han descobert
arran d'aquesta situació.
Esteu contents, entenc,
amb aquesta part d'aquesta nova clientela?
Sí, no, evidentment,
aquí tothom és benvingut
i l'important és que ens coneguin, no?
I que se sentin amb les expectatives
que ells puguin abocar quan venen aquí,
doncs que realment les puguin complir
i la nostra satisfacció és veure
que la gent surt millor de com ha entrat.
I per sort,
la nostra forma de funcionar és el boca a boca, no?
A les xarxes socials hem entrat fa no gaire,
és una empresa petita,
no tinc diferents apartaments,
tot passa per les meves mans
i la meva feina realment és atendre a les persones,
llavors em queden espais molt reduïts
per poder-me dedicar a això.
Llavors, bueno, agraeixo, per exemple,
promoció econòmica que està oferint
cursos, petits seminaris
per ajudar-nos a entrar en aquest món
tan poc conegut pels que ja tenim una certa edat,
no som molt grans,
però és cert que no soc de la generació de la tecnologia
i aquí intentem també ser-hi, no?
però confiem...
A mi m'agrada molt el tracte de tu a tu
i confio precisament...
La millor publicitat les la fa la gent que ve aquí,
sens dubte.
Ens has comentat on sou de xarxes socials,
al final també farem un petit recordatori
i per anar acabant per això,
explica'ns una mica com us heu adaptat a aquesta situació,
és a dir, el tipus de teràpies
i els tractaments que feu requereixen
si o si un contacte físic amb la persona.
Per tant, com ho heu pogut fer per adaptar-vos
i seguir oferint aquests serveis de qualitat
tot i la situació i tot i les restriccions?
Mira, les tècniques,
el que és el treball en si no ha canviat,
però sí que és cert que ens hem hagut d'adaptar
en l'espai,
a la secretària l'hem hagut de posar unes mampares,
a l'Hidrogel,
l'entrada que tu ja ho has vist
quan has entrat al centre,
doncs que realment intentem que ja aquesta primera entrada
ja sigui segura per a les persones que venen, no?
En el nostre cas, com a terapeutes,
doncs hem modificat el nostre vestimenta.
Jo particularment em preocupa una miqueta
aquest volum de residus que s'estan generant
per a la nostra activitat professional,
doncs podem generar molt
si no cuidem una miqueta de quina manera ho fem
i això m'ha permès conèixer gent
per intentar tenir uns davantals, per exemple,
que són impermeables
i que els netejo cada vegada que tinc una a la persona.
Treballem amb les màscarades FFP2,
portem la pantalla quan estem a prop
i no podem mantenir la distància,
estem molt a prop de la cara del pacient, de la persona
i inicialment vam arrencar amb guants,
després la gent va entendre
que nosaltres ens estem rentant les mans constantment
amb Aiu i Sabó,
que tenim l'Hidrogel,
que és el primer que fem abans d'entrar en contacte amb la persona
i és un element que jo tenia moltes ganes
de poder-lo deixar també de banda
i la veritat és que la gent se sent molt segura.
Hem fet un esforç perquè realment fos així,
perquè considerem que ens hem de protegir nosaltres,
perquè volem seguir treballant
i sobretot també hem de protegir la gent que ven d'aquí.
I fins ara està funcionant molt bé.
I ja està,
sí que també és cert
que no podem acollir el mateix volum de gent
pel fet que hem de distanciar una miqueta l'espai entre visites,
hem de desinfectar tots els elements
en els que hem tratat en contacte,
ventilar,
però també ens permet tenir un petit espai
per poder parlar entre nosaltres,
perquè la secretària no hagi tan atabalada
per seguir-me.
Olga, que t'haig de comentar una sèrie de coses,
doncs, bueno,
doncs aprofitem aquesta dilatació
que ens veiem obligats a crear en l'agenda
per poder xerrar una miqueta més de calma,
o sigui que de tot traiem profit, no?
Ens quedem amb aquesta mirada una mica més positiva
de la situació, Olga,
i ara sí per acabar,
comenta'ns quin horari feu de visita,
tot i amb visita prèvia,
òbviament amb cita prèvia,
quin horari teniu d'obertura?
Doncs mira, jo et diré,
l'horari del que és l'atenció telefònica
o presencial de secretàries
de dilluns a dijous,
de dos quarts de quatre a les vuit,
i els dimecres el dia que estem tot el dia,
i és de deu a dues per dematí,
igual, eh?,
dos quarts de quatre fins a les vuit del dimecres.
I després sí que és cert que els terapeutes,
doncs pot ser que entrin a treballar
i atinguin els seus pacients
fora d'aquest horari, no?,
perquè ens adaptem una miqueta
a les necessitats dels clients,
però ja et dic que si volen contactar amb nosaltres,
doncs ho poden fer en aquest horari,
sinó que deixin un missatge de veu
i tant aviat puguem,
els hi tornem la trucada per whatsapp,
també poden contactar,
vull dir que intentem per mail,
ara intentem que les vies
siguin les màximes possibles.
Doncs Olga, moltes gràcies
del Servei Integral de Salut,
torno a recordar l'ubicació,
l'edifici igual d'en 7, baixos 35,
és fàcil de veure des de fora,
des de vinguda indústria,
que es veu bàsicament al cartell.
Moltes gràcies i que vagi tot molt bé.
Gràcies a vosaltres per aquest iniciat.
Sense anar més lluny,
un espai per donar a conèixer
el comerç i els serveis de Sant Just
amb el suport de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Que no t'enganyin.
No ho tens tot a dos clics,
ni a cinc quilòmetres.
Ho tens a quatre passes,
sense anar més lluny.
Un dimarts,
un dimecres,
un dijous.
Surt,
busca,
trilla,
regala,
sorprèn,
tasta,
olora,
emprova,
conversa.
descobreix un nou racó
i quan ho hagis fet,
descobreix-ne un de nou.
El del teu carrer,
el de la cantonada,
on t'assessoren del que et queda millor,
on t'ensenyen idiomes.
Sempre,
en les millors mans.
sense subscripcions per un tracte prime,
sense algoritmes per saber el que t'agrada,
sense agafar el cotxe,
encantats de conèixer't
i de tornar-te a veure.
Tot el que necessites,
quan ho necessites,
i al costat de casa.
Sense anar més lluny.
Comerç i serveis de Sant Just.
Així es diu aquest tema.
Melody és de Lost Frequency,
juntament amb aquesta veu que està sonant ara mateix,
que és James Blanc.
És el tema que sona ara mateix.
I en aquests últims minuts que ens queden de programa,
el que farem serà escoltar bona música com això.
i en aquests últims minuts que ens queden de programa.
Let me hear your love sing.
Let me hear your love sing.
Let me hear your love sing.
Hey, Melody.
Fins demà!
Fins demà!
Let me hear your love sing
Estàvem escoltant aquest tema de Lost Frequencies, es deia Melody, pensem, pensem, no, passem a escoltar un altre tema, és de Mica i es diu Grace Kelly.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Desmondà!
Tritulà!
Fins demà!
conten 오늘은
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Daimons de Sam Smith estava sonant ara mateix.
Queren els últims 5 minuts per les 7 en punt de la tarda.
Farem una breu pausa
i entrem a escoltar l'últim tema musical
d'aquest programa número 660.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que realitza el grup Marc,
a les nostres àvies recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots!
Isac Desilusion és el cantant, el creador d'aquest tema que es diu She Pretends.
És l'últim tema que posem per avui,
però abans d'acomiadar-nos escoltem gairebé 4 minuts d'aquesta gran cançó.
d'aquesta gran cançó.
d'aquesta gran cançó.
D'aquesta gran cançó.
d'aquesta gran cançó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.