I amb aquesta cançó de Katy Perry ens anem avui al programa a la plaça Mireia,
Never Really Over, de Katy Perry, obre avui amb la plaça Mireia, com us deia,
a vuit minuts que passen de les cinc de la tarda. Benvinguts a tots i a totes en directe des de Ràdio d'Esvern a la plaça Mireia.
De fet, és una de les últimes cançons que ha publicat Katy Perry de l'àlbum que porta el mateix nom,
Never Really Over, i de fet està dins de la llista de Ràdio Flashback de 2019,
així que estem movent-nos per aquesta llista. Com no, a Spotify, si hi ha algú que ho vol buscar,
pot anar a trobar aquesta llista de Flashback que està molt ben actualitzada i amb bons temes, com aquest.
Què tal, com va tot? Dimarts ja per fi sembla que dilluns ja va passar.
Si hi ha gent que encara no ens ha escoltat o no ha tingut temps de poder-nos escoltar,
ja sabeu que també disposem dels podcasts que els podeu recuperar a través del web de Ràdio d'Esvern,
en www.radiodesvern.com, i que allà podeu recuperar qualsevol secció,
ja sigui puntual o un programa sencer.
I també sabeu que ho podeu trobar a les xarxes socials,
sobretot al Twitter de la plaça Mireia,
que si encara no sabeu quin és, és arroba, pl, guia baix, Mireia.
I avui el menú de la plaça, per cert, avui és el dia internacional del sushi,
per aquests sushi lovers, avui és un bon dia per anar a sopar a sushi,
avui cada dia, però de fet avui encara més, perquè és el dia mundial del sushi,
com us comentava, avui al programa us portem els titulars del dia amb l'Imano López,
repassarem què ha passat a Sant Jús, quines són les últimes notícies del municipi,
seguidament tindrem bona música, però encara millor, encara més,
encara tindrem més bona música quan arribi el Pau Martínez del Club Alternatiu,
ens portarà aquestes millors recomanacions de música alternativa,
que sempre ens agraden i sempre ens estem guardant cançons a les nostres llistes personals.
I segona hora del programa per parlar de coaching amb la Noe Puigdangoles,
avui ens portarà un tema que ha estat el que ha guanyat, de fet, unànimament,
perquè s'han portat el 100% de vots dels vostres vots.
Com gestionar i conviure amb malalties rares o bé amb persones que tenen
algun tipus de malaltia rara o poc coneguda, ens ho explicarà ella a la segona hora
i avui no tindrem els nois de tecnologies, ni l'Èric ni l'Humbert,
així que segurament escoltarem més bona música encabat d'aquesta secció
de la Noe Puigdangoles.
De nou, benvinguts a tots i a totes a la plaça Mireia.
Per cert, programa 468.
Aixarda-fui!
Never Really Over
de Katie Perry, la cançó que obria avui
al programa. Breu promo
i titulars del dia amb Liz Manol López.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Ara sí, bona tarda, Imanol, amb una samarreta de Nadal. És això el que mirava. Bona tarda, benvingut.
Sóc així, gràcies, Mireia.
Porta una samarreta ple de renos, no? Semblant renos a l'obscuritat.
De renos, sí.
Rul, Rul, Rul, Rul.
Amb el Rul encapçalant-los. Sí, sí.
Rens i Rul.
És una samarreta al cap i a la fi, no?
Al cap i a la fi, sí. Al cap i a la fi, bum, bum, bum.
Jo soc una mica atemporal. Llavors no preocup.
No me'l juris. En ple mes de juny, samarreta de Rens, al de dalt. Visca al de dalt.
Uf.
Mira, l'únic error que conté aquesta samarreta...
Què t'ha passat, Imanol?
Una mica així.
L'únic error que conté aquesta samarreta és que és negra pura. És negra pura que això, bueno...
Absorbeix.
És que no reflexa ni, bueno, és que...
No, de fet jo no puc parlar gaire perquè també ho vaig de negra.
Un topos blancs.
Però tens dos puntets, tens com una via d'escapament.
Pequenos destellos de luz.
Oh, sisplau, pares.
Doncs vinga, Imanol, explica'ns els titulars del dia, d'un dia com avui, dimarts...
A veure quin dia és...
18 de juny.
18 de juny, gràcies, Imanol.
Gràcies per posar-me a prova i posar-te tu a l'hora.
Gràcies per salvar-me, perquè tinc la llebreta fora i no ho tinc gaire mà.
Ui, però és un repte personal.
Sí?
Sí, sí, sí.
Et vas fent coses d'aquestes.
Saps què?
O sigui, l'altre dia vaig...
Perdó, eh?
Vaig a fer una mínima introducció prèvia.
I és que...
O sigui, un escriptor que vaig escoltar l'altre dia,
vaig fer una presentació,
explicava que ell mateix es posava reptes.
Estil, en aquesta línia no puc utilitzar la paraula sí.
En aquesta altra no puc fer servir més de vuit paraules.
Escrivint?
Escrivint.
A l'hora d'escriure llibres, novel·la o llibre.
O poemes o etcètera.
T'imagino igual, però amb ràdio.
D'acord.
És a dir, avui llibreta fora.
Ni boni ni subrallou.
M'agradaria un dia que intentessis fer-ho, jo què sé, sense auriculars.
A veure què funciona.
Ui, jo crec que cridaria molt.
De fet, a veure...
Clar, és que és una mica complicat perquè no et sento, Immanuel.
Un moment, audiodescripció.
O sigui, ho ha fet, eh?
S'ha tret els auriculars.
Els auriculars, està clar, per això és un repte.
Home, mira, ja no penses que no seria fàcil.
Jo parlant aquí, no, és que l'altre dia, i tu, sí, com anava dient, no pensat ni una.
Bueno, tampoc no.
No, tampoc no.
Tampoc no.
No, tampoc no.
És que no, no, no.
Vinga, va, doncs explica'ns, a part de què t'ha passat, Immanuel, què ha passat al municipi.
Recorda'm el dia, dimarts 18 de juny.
Dimarts 18 de juny.
Programa 468.
Uf, deu-n'hi-do.
Sant Juts és el vuitè municipi de Catalunya amb més instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic.
Tot i així, amb 10 instal·lacions d'aquest tipus, encara queden lluny de les 204 a Barcelona o les 158 de Sant Cugat.
L'ada de Sadona t'aconeixen el marc de la Setmana de l'Energia, que té lloc des del 17 fins al 23 de juny,
i que enguany es presenta amb l'eslògan Tu tens l'energia, tu tens el poder.
Coincidint amb dates amb la Setmana...
Una mica Star Wars, això, no?
Una mica, una mica.
Una energia poder.
Que l'energia t'acompanyi.
You have the world.
Coincidint amb dates amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible.
L'objectiu de Totplegat és organitzar activitats al voltant de l'eficiència energètica,
les energies renovables i el nou rol de la ciutadania en energia.
De fet, aquesta notícia la vaig veure justament ahir al marxar del programa,
perquè vaig veure un tuit que, de fet, crec que tant l'Ajuntament de Sant Jus com Ràdio d'Esvern va retuitejar
i vaig pensar, aquí hi ha notícia.
Aquí hi ha notícia.
I veig que sí.
Ja he tomat aquest.
Teníem notícia.
Ja he tomat aquest.
Oh, aquí hi ha tomate, te'n recordes, aquest programa?
Home, és que...
Aquí hi ha tomate.
I el tomate allà enganxat a la pantalla.
Alguns dies s'han de recuperar coses tan cotres com aquestes.
Això...
Això és sondejar.
Però van canviar, segur que això van canviar profundament la societat.
És a dir, d'abans de qui hi ha tomate a després de qui hi ha tomate...
Ostres.
Hi ha un canvi.
No recordava...
A més, ho presentava el que ara presenta Salvamento.
Jorge Javier Vázquez, sí senyor.
I Carmen Alcaide.
Tu te'n recordes d'aquesta presentadora?
Carmen Alcaide.
Era molt xistosa.
Sí, sí, sí, molt còmica.
Era molt xistosa, sí.
Molt, molt, molt, molt.
O sigui, crec que tinc la imatge mental, però no sé dir qui és.
Ella?
Sí.
Si la veus, segur que saps què és.
Sí, sí, la imatge hi és, però no l'acaba de situar al lloc més.
Mira, vaig a buscar...
Vaig a indagar informació.
Sí.
Ara m'has posat el...
Però què més ha fet aquesta dona?
La Carmen Alcaide?
Sí.
Alcaide?
O no, Alcaide?
A veure, un moment.
Vaig a buscar.
Ai, Immanuel.
És l'Alcaide el que elige las...
Per què?
Sí, exacte.
El que elige la persona que quiere que sea el alcalde, el alcalde, el alcalde, l'alcalde.
Escolta'm, una cosa.
Escolto.
Ahir, abans de...
És que parem-ho.
Ahir, abans de començar el programa...
Porto auriculars, eh?
T'escoltava, dins.
Ahir, abans de començar el programa, estava jo aquí dins i anava a fer el programa.
No?
Has criat una expectativa?
Continua, sisplau.
Total.
Estava jo aquí dins, a punt de començar el programa, i estic intentant buscar un tal que pugui posar,
però no el trobo.
Saps qui va trucar?
Qui va trucar?
L'Ada.
No.
Hola, és un Mari Carmen.
No m'ho cregui que un altre cop.
T'ho prometo.
Però si era un...
La mateixa noia...
Però si era una enquesta electoral, però si ja està.
No li vaig donar gaire temps perquè li vaig dir...
Digui...
I lo mateix.
Hola, hola, hola, li volia fer...
Així.
Tu ho prometo.
Però per què preguntava aquest cop?
Però per què preguntava aquest cop?
Que ha dit que li vaig petjar, i bueno, que no sé el que demanava, que li vaig petjar.
Que li vaig petjar.
Estava intentant trobar el moment, no?
Perquè teníem, crec, una pífia gravada i tot.
O és que sí?
Sí, sí, hi ha la pífia, segur.
Ah, ho tenim, ho tenim.
Ho tenim.
We got it.
Compte.
Mira...
Ho esteu sentint, escolteu, eh?
És el telèfon del doctor Joan.
Això no és un efecte visual.
No, no, espera, anem a fer una crida.
Anem a fer una crida.
La que fem en directe.
Es poden comentar.
Sí, sí.
Sí.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
La mateixa.
Són Mari Carmen.
Doncs la Mari Carmen em va trucar ahir a la mateixa hora.
No sé per preguntar el què, perquè no li vaig agafar el telèfon, Imanola.
Això és...
Què t'ha passat, Mireia?
Sí, no?
Una mica.
Serà rotllo...
O sigui, una mica partit de tenis, això?
Jo faig el sake i a veure si tornes.
Quin sake?
Bé, un partit de tenis, va i torna, saps?
Una mica així.
No.
T'ha entès?
No.
Jo fèiem la secció, què t'ha passat, Imanol, ara tu...
Ah, d'acord.
Ah, sí, una mica així.
Una mica així.
Home, si jo aprofito...
M'ha de donar la cara.
Oh, aquí qui veus.
Si jo aprofitant la benentesa m'ha passat alguna cosa, com aquesta, que em va passar ahir,
i puc explicar-la ara i desviar tota l'atenció dels titulars, perfecte.
Exacte, perquè a més, o sigui, ho has fet en mig.
Normalment hi havia com una prèvia i un... i titulars.
Perquè...
Ara ja...
Algo ha passat de...
Juguem amb la metamorfosi.
El de que hi tomate has dit.
Sí, és veritat, tu t'has nascut d'això.
No ho sé.
Què ho has dit?
Pensa que acabo de dir en la gravació...
Algú del telèfon del doctor Joan.
En quin moment devia dir això?
Estàvem comentant alguna cosa.
No, segur.
És a dir, com sempre, parlem coses aquí en directe.
Vols acabar-la?
Què?
Sí, acabem-la.
Ah, vinga, va.
Vinga, va.
Avui s'han publicat les llistes definitives d'admesos a l'Escola Bressol Municipal Marrex.
Els infants s'han ordenat a partir del número 28, del número de tall.
Després d'aquest ordre, entre els nens i nenes del mateix grup,
les places s'han assignat en funció de les puntuacions de cadascun i cadascuna,
seguint les llistes baramades.
Recordem que pel curs 2019-2020,
l'Ajuntament ofereix 7 places per al grup de lactants,
30 places per al grup d'un a dos anys
i 18 places per al grup de dos a tres anys.
El període de matriculació a l'Escola Bressol Municipal Marrex
s'iniciarà demà mateix, 19 de juny,
i s'allargarà una setmana fins a dimecres 26.
El tràmit s'haurà de dur a terme en el mateix centre educatiu,
en horari de 9 del matí a 3 de la tarda,
els dies 19, 20 i 21 de juny,
i de 3 de la tarda a 8 del vespre, els dies 25 i 26.
Sónia senyores,
és la capçalera de Qui hay tomate,
no te n'acordes?
Ah, de l'acord, sí.
Començava així, sí, sí, sí.
Jo t'he de confessar que jo havia mirat molt poc a Qui hay tomate,
va ser més el rabombori que va causar,
és que jo de debò.
De fet, estan sonant les diferents capçaleres
que han anat fent durant els anys,
perquè van estar, no sé uns quants anys va estar el programa aquest.
Però si això no ho feien l'estiu,
jo dic que això va començar un estiu.
Un estiu, però...
Vols dir que això ho feien?
El dia a dia no ho fas, això.
Ho feien cada tarda.
Doncs ara ho hauria de mirar, eh?
Però a mi em dóna la sensació que ho van fer durant un temps.
Sí, però jo recordo...
Bé, clar, potser era estil...
Ho veia a casa la meva àvia,
llavors ho veia als dos tius.
Potser era una mica això.
A veure, l'ú de fer...
Estàs triant moltes coses a l'ordinador
i només em poguia per la teva cara.
Crec que va estar 5 anys al programa.
5 anys.
5 anys.
I llavors va entrar a salvament, no?
Allà...
O això de salvament de luxe, limon, naranja, ensalada i sangria de fiesta.
Vinga, vai, Manolo, estic molt dispersa avui.
Compte, no, no, compte amb fer-te rapera.
O sigui, ho has clavat bastant els tempos amb...
acabar i...
Pum, subidon.
Subidon d'estiu.
Vinga, últim titular del dia.
Últim titular, perquè l'Atlètic s'enjustenca aquesta temporada
amb èxits destacables en els seus equips.
Despunta, en aquest cas, l'ascens del primer equip,
que jugarà la pròxima temporada a Primera Divisió Catalana,
pas previ a l'accés a Tercera Divisió Nacional.
Una fita històrica per a qualsevol club de futbol s'enjustenc.
A l'hora, cinc equips més han confirmat el seu ascens.
En primer lloc, el juvenil A ha accedit a preferent,
el juvenil B a Primera Divisió,
el cadet A a preferent,
el cadet B a Primera Divisió
i, per últim, l'infantil D a Primera Divisió.
Sembla, doncs, que s'està seguint una bona trajectòria al club
i, de moment, no té límits de creixement.
Gestionen 35 equips diferents
i cada cop reuneixen a més participants,
gairebé triplicant el nombre en els últims anys,
passant de 250 fins a més de 700.
En aquest sentit, però, reclamen més espais per jugar,
ja que encara no s'ha instal·lat gest artificial
en la totalitat d'espai disponible
del camp de futbol municipal.
Doncs sembla que ens estem lluint aquest any
amb els equips de diferents esports de tot el municipi,
entre l'hoquei i el vòlei,
també vam tenir classificades les noies del vòlei femenic,
i més l'atlètic, no sé, segur que realment no em deixa el gust,
l'hoquei...
Sí, tornem a dir...
Tornem a començar.
El vòlei, també.
El vòlei, també.
Gràcies per donar-nos una mà, com sempre, Imanol.
De res, home.
Moltes gràcies.
Tinguis bona tarda.
Igualment.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Una cançó que va sonar bastant i bastant fort
els dies després d'aquest Festival d'Aprovisió d'aquest 2019.
Estem escoltant Soldi, la cançó que va presentar Itàlia,
Mahmoud, com a cantant.
5 i 23 de la tarda, escoltem aquesta, aquest sou,
que dona molt bon rotllo.
Domani tu me freguerai.
No no tempo per chiariré,
perquè solo ahora so cosa sei.
È difícil estar al mondo
cuando perdi l'orgullo.
Lasci casa in un giorno.
Tu, dime, sei.
Pesa vi sola y soldi, soldi.
Come sé, avesse avuto soldi, soldi.
Dime, sei, ti manco teni foti, foti.
Mi quiere di come va, come va, come va.
Adesso come va, come va, come va.
Si esto tiene un precio, dime cuánto.
El dinero no vale pa tanto.
Aprendi, si caigo, me levanto.
Me busqué mi nombre nel asfalto.
Que cómo me va, buscándome la, ya que nadie la da.
Nadie te va a dar lo que quieres tener, no.
Nadie te va a dar lo que quieres tener, bro.
Todos pensando en dinero.
Eso le pasa a todo el mundo.
Siempre lo ponen primero.
Y el amor del segundo.
Volevi solo soldi, soldi.
Come se avesse avuto soldi, soldi.
Prima mi parlavi fino a tardi, tardi.
Preguntan como va, como va, como va.
Preguntan como va, como va, como va.
Volevi, volevi, habibi, talena.
Mi dicevi giocando, giocando con aria fiera.
Volevi, volevi, habibi, sembrava vera.
La voglia, la voglia di tornare come prima.
Io da te non ho voluto soldi.
È difficile stare al mondo quando perdi l'orgoglio.
Lasci casa in un giorno.
Tu dimmi se volevi solo soldi, soldi.
Come se avesse avuto soldi, soldi.
Lasci la città, ma nessuno lo sa.
Hieri, eri qua, ora dove sei papà.
Vin, que di come va, come va, come va.
Sai, ja, come va, come va, come va.
De fet, era una versió de Mahmood juntament amb Michael de la Calle,
amb aquest soldi.
No era, de fet, la cançó original que vam presentar a Eurovisió.
Radio Interestet, durata 8.1.
Escoltem ara el doctor Prats, amb aquesta cançó que es diu
Les Teves Pigues.
Quatre minuts per marcar dos quarts de sis de la tarda.
Somriure, ganes de riure, i les hores volen, i així passar una tarda, i una altra, i una altra.
Com m'agradaria que els petons no fossin sempre la galta.
No només els bojos fan bogeries.
Si et digués que m'agrades ja ho sabries.
I això no passa tots els dies.
Alguns dies paties, d'altres són galimaties.
Vull trobar-te a totes les teves pigues.
Soc tan cigala com formiga.
No sé què passa, però tu em toques la fibra.
I no sé què faria si no hi fossis algun dia.
Vull trobar-te a totes les teves pigues.
Soc tan cigala com formiga.
No sé què passa, però tu em toques la fibra.
No sé què faria si no hi fossis algun dia.
La vida no és sempre de color rosa.
I el rosa no sempre l'amor s'hi posa.
Mai serà perfecte, només fem-ho funcionar.
No vull complicar-me, no busquem tres peus al gat.
Que ni els petons ens callin la boca.
Però de vegades toca i roca pica i rica poca.
I el que et fa rica és tenir el corp encara que tinguis la butxaca petita.
Vull trobar-te a totes les teves pigues.
Soc tan cigala com formiga.
No sé què passa, però tu em toques la fibra.
I no sé què faria si no hi fossis algun dia.
Vull trobar-te a totes les teves pigues.
Soc tan cigala com formiga.
No sé què passa, però tu em toques la fibra.
No sé què faria si no hi fossis algun dia.
Jo no t'espero, però em desespero.
Jo no t'espero, però em desespero.
Jo no t'espero, però em desespero.
Jo no t'espero però em desespero
Sovint hi ha una mica de veritat a una broma
Sentiment a un no importa i una mica de dolor a un estic bé
Si els meus defectes no t'agraden en tinc més
No m'importa que pensin els de més perquè
Vull trobar-te totes les teves figues
Soc tan cigala com formiga
No sé què passa però tu em toques la fibra
No sé què faria si no hi fossis algun dia
Vull trobar-te totes les teves figues
Soc tan cigala com formiga
No sé què passa però tu em toques la fibra
No sé què faria si no hi fossis algun dia
Jo no t'espero però em desespero
Jo no t'espero però em desespero
Doncs són aquestes pigues
Les teves pigues de Doctor Prats
Ara sí, dos quarts, quasi en punt
De les 6 de la tarda
Fem una breu pausa i seguim escoltant alguna cançó
Abans d'entreparlar amb el Pau Martínez del Club Alternatiu
Avui a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana
Ja tenim dues molt bones veus
Et xeran juntament amb Justin Bieber
Amb aquest I Don't Care
No one's even looking me in my eyes
Can you take my hand
Finish my drink
Say shall we dance
Hell yeah
You know I love you
Did I ever tell you
You make it better like that
Don't think I fit in at this party
Everyone's got so much to say
Yeah
I always feel like I'm nobody
Who wants to fit in anyway
Cause I don't care
When I'm with my baby
All the bad things disappear
You're making me feel
Maybe I am somebody
I can deal with the bad nights
When I'm with my baby
Cause I don't care
As long as you just hold me near
You can take me anywhere
You're making me feel
Like I'm loved by somebody
I can deal with the bad nights
When I'm with my baby
Yeah
We at a party
We don't wanna be at
Trying to talk
But we can't hear ourselves
Because your lips
I'd rather kiss them right back
But all these people all around
Are crippled with anxiety
But I'm told I swear
I'm supposed to be
You know what
It's kinda crazy
Cause I really don't mind
When you make it better like that
Don't think we fit in at this party
Everyone's got so much to say
Oh yeah
When we walked in
I said I'm sorry
But now I think that we should stay
Cause I don't care
When I'm with my baby
Yeah
All the bad things disappear
You're making me feel like
Maybe I am somebody
I can deal with the bad nights
When I'm with my baby
Yeah
Oh yeah
Yeah
Cause I don't care
As long as you just hold me near
You can take me anywhere
You're making me feel like
I'm loved by somebody
I can deal with the bad nights
When I'm with my baby
Yeah
Oh oh oh oh oh oh oh
No
I don't like nobody
But it feels like
You're the only one here
I don't like nobody
But you baby
I don't care
I don't like nobody
But you
I hate everyone
I don't like nobody
But you baby
Yeah
Cause I don't care
When I'm with my baby
Yeah
Oh yeah
All the bad things disappear
Disappear
You're making me feel like
Maybe I am somebody
Baby
I'm somebody
I can deal with the bad nights
When I'm with my baby
Yeah
Oh oh oh oh oh oh
Oh oh oh oh oh
Yeah
Cause I don't care
As long as you just hold me near
Doncs sembla que queden prou bé aquests dos
Aquestes dues veus juntes
Amb aquest etxeran i els ens
Ja estic vivent
Ja ho diré
33 minuts
Que passen de les 5 de la tarda
Abriu pausa
I escolteu una altra cançó
Adiós d'Esperts
A l'escoltes
Adiós d'Esperts
Dura't avui
Passem per la vida
Escoltem en aquest
Immortals de Salva Reseru
Obstacles que no hi són
Com muntanyes russes
Sense cap control
Tinguem més paciència
Buscant l'equilibri emocional
Tenim l'esperança
Que ens ajudarà
Transformarem
La realitat
Aixeca el cap
Mira'm davant
Obre'm els ulls
Per rebre'n molt més clar
Pots despertar
No és massa tant
El que hem viscut
Allò que ens portarà
Aixeca el cap
Mira'm davant
Sense complesses
i debilitats
Dóna el cap
Dóna't la mà
Deixa't portar
I jo sóc
I jo sóc
Immortals
Immortals
Immortals
Aixeca el cap
Atrapats
Aixeca el cap
Aixeca el cap
Aixeca el cap
Aixeca el cap
Aixeca el cap
Aixeca el cap
Amarem
Aixeca el cap
Aixeca el cap
Aixenca el cap, mira endavant, obre'm els ulls per veure'n com és clar.
Pots despertar, no és massa tard, el que hem vist, tot allò que ens portarà.
Aixenca el cap, mira endavant, sense complexos i debilitats.
Dóna altra mà, deixa portar, com jo som importants.
No som tan diferents, la nostra humanitat ens fa ser sers normals.
Doncs formarem la realitat.
Aixenca el cap, mira endavant, obre'm els ulls per veure'n com és clar.
Ens hem posat una mica romàntics amb aquest Immortals de Salva Racero.
Passen 33, no, 37 minuts de les 5 de la tarda.
Una pausa i ara sí, el Club Alternatiu amb el Pau Martínez.
Doncs ja m'agrada aquesta cançó, Pau. Bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut al programa de nou.
Moltes gràcies.
Gràcies per portar-nos sempre aquesta música que a mi m'agrada molt, personalment.
Una mica de tot portem sempre.
Quins portes avui, Pau?
Doncs en aquests moments...
O quin estil musical ens portes?
No ho sé, jo ja estic molt perdut d'estils musicals.
Doncs si ho estàs tu, que ets el crac de la música.
Avui descobrirem més gènere dels musicals.
Mentre estem escoltant The Dan Gladly Candidates, Novocaine.
Evidentment també escoltarem l'extra de la setmana i el hit, tot això serà en uns minutets.
Què tal el programa de diumenge, per cert?
Molt bé, molt bé, va molt bé.
Dance Anthems.
Dance Anthems, superxulo.
Jo m'ho vaig passar molt bé fent-lo i escoltant-lo, també.
Clar que sí, clar que sí.
Recorda'ns, quan et podem escoltar, de fet?
Els diumenges a les 7 del vespre, a Ràdio d'Esvern i a la carta radiosvern.com i a Spotify, estem a tot arreu.
A tot arreu.
A tot arreu.
Doncs m'agrada molt aquesta cançó, Pau. Me la guardo a la meva llista personal.
Vinga, direm que és indie, perquè sí.
D'acord.
Seguim escoltant més música, arriba des de Suècia, que és raro.
Sí.
Més Benjamin Ingrosso, del seu últim i primer àlbum, Identification, es diu All I See Is You.
Últim i primer, eh?
Sí.
Únic.
Únic.
Només ha fet aquest àlbum.
Correcte.
Però ha col·laborat amb altres artistes, no?
Sí, de fet, va ser el representant de producció fa un any.
De Suècia?
De Suècia.
Com va quedar?
No gaire bé.
Bé, va quedar.
Pel jurat va quedar alt i pel públic molt baix.
Segur que no va superar Espanya.
No, no.
És complicat això.
All I see is you
Champagne, handles
Cocaine, rainbows
Migraine, money showers
Same, same, same, same
All I, all I, all I see is you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara mateix escoltem també algo suec, si és que estem en Sueça i que no podem.
Més Félix Sandman, un actor de la sèrie que us la recomano molt a Netflix, en anglès és Quicksand, en castellà Arenas Moïzas.
Està molt bé, és una sèrie de sis capítols que estic segur que us agrada a tots i a totes.
Sí, és cantant i és actor també.
És cantant i actor des dels 14 anys.
Escoltem Something Right.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Rosem?
Fins demà!
La família Concerto!
No!
Téars, ara mateix estem escoltant una novetat, és de Coin Moneda, i la cançó dius Crash
my car.
Espér pseudem
important.
Fins demà!
Espérim!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
estem escoltant un artista que es diu
Augustín i és nou.
El descobrim a la plaça Mireia en exclusiva.
Un artista de...
Atenció.
Future retro.
Indie pop amb ombres de bedroom
electrònic. Tot això són estils
musicals? Sí.
Vaja. Pel que sembla, sí.
Ombres musicals...
Ombres de
bedroom electrònic.
Música electrònica de llit, eh?
Sí.
Suposo que es refereix a Tranquil·la, no ho sé.
Sí, m'està recordant una mica l'Anna del Rei, et diré.
Sí. Ara. Ara mateix, eh?
És Augustín
amb A Send of Lily.
El hit, perdó.
D'acord.
I see a lady in my bed
I see a lady in my bed
Oh, and I see a lady in my bed
All through my entangled mind
I see a lady in my bed
I see a lady in my bed
Still in the bed
Still in the bed
Still in the bed
Still in the bed
On Sunday night
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona tarda!
Bona tarda!
Us informa Kilian Sabria.
El president Puigdemont i Toni Comín portaran al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la batalla jurídica perquè se'ls reconegui la condició de la Unió Europea.
Bona tarda!
Bona tarda!
Us informa Kilian Sabria.
El president Puigdemont i Toni Comín portaran al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la batalla jurídica perquè se'ls reconegui la condició d'eurodiputats.
L'expresident de la Generalitat ha anat a l'Eurocambra ha denunciat davant la premsa internacional les decisions de la justícia espanyola contra els seus drets com a eurodiputat.
Acompanyat d'alguns dels europarlamentaris de la setantena llarga d'afirmants de la carta on es reclama el president de la cambra que protegeixi els drets dels electes catalans.
Puigdemont confia que el Tribunal de Justícia amb seu a Luxemburg s'hi pronuncia abans del 2 de juliol, quan es constituirà el nou Parlament Europeu.
El temps dependrà de la via exacta que els nostres advocats tenen per defensar els nostres drets, però esperem una decisió abans del 2 de juliol.
abans del 2 de juliol.
Notícies breus, Martí Ferrero.
La justícia belga agiorna fins al desembre el cas de la petició d'extradició del raper mallorquí baltònic a l'espera de l'opinió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
El Tribunal d'Apel·lació de la ciutat de Gant vol que el Tribunal de Justícia amb seu a Luxemburg es pronunci sobre les preguntes que li va plantejar fa uns mesos
sobre alguns dels delictes que consten a l'euroordre per la qual Espanya demana l'extradició del músic Josep Miquel Arenas.
En concret, els jutges belgues tenen dubtes sobre el delicte d'enaltiment del terrorisme, però a Luxemburg encara no s'ha pronunciat sobre la consulta prejudicial que els van fer i per això tornen a ajornar el cas durant sis mesos.
Recordem que l'estat espanyol reclama baltònic per complir una pena de tres anys i mitja presó pels delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces vessant-se en les lletres d'algunes de les seves cançons.
L'Ajuntament d'Avià, al Berguedà, ha rebutjat dos premis de la Comissió Europea per denunciar la repressió a Catalunya.
Josep Sobirana, regidor d'Esquerra Republicana, Avià ha estat interromput momentàniament a Brussel·les quan estava explicant precisament els motius de la renúncia del primer dels dos guardons que han rebut pels projectes d'estalvi energètic.
Estem patint repressió política i social, Europa té presos polítics i altres estan a l'exili.
No és el lloc per una discussió política, per tant, molt breu.
Vull acabar, sé que l'estic fent sentir molt incòmode, però més incòmodes estem allà, per tant, si us plau, torni aquest premi al senyor Canyete.
Una dona de 70 anys ha mort ofegada a primera hora de la tarda mentre es banyava en una platja de roses,
segons confinuen fonts de protecció civil.
Girona, Maria Rubina.
Bona tarda, els fets han passat a la platja del Salatà.
Es tracta d'una dona anglesa que passa les vacances a la zona.
El telèfon d'emergències ha rebut l'alerta cap a les 3 de la tarda.
Una trucada des de la platja alertant que havien tret de l'aigua en una dona que estava inconscient.
Quan hi han arribat els serveis mèdics no han pogut fer res per reanimar-la.
Maria Rovira, Catalunya Ràdio, Girona.
Administracions i entitats socials coincideixen que el sistema d'accés i ajudes a l'habitatge està desbordat a Catalunya.
Ara mateix hi ha 2.000 persones apuntades a la mesa d'emergències de la Generalitat.
A Barcelona, unes 500.
Però les llistes d'espera augmenten cada dia i superen els dos anys.
El Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio ha tractat avui aquesta qüestió amb una taula d'experts i afectats.
I un d'ells, Javier Boron, gerent d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona,
reconeix que els és impossible donar respostes a curt termini i aposta per polítiques estructurals.
En la medida de nuestras posibilidades estamos haciendo todo lo posible.
Y todo lo posible es comprar viviendas sueltas, comprar edificios completos,
dar ayudas a la rehabilitación.
El problema es el tamaño de nuestra intervención en términos presupuestarios y de mercado
y la seguridad, o inseguridad más bien,
sobre cuántos medios vas a disponer en los próximos 5, 10, 15, 20 y 50 años.
Y ahí es donde tenemos el reto.
Álvaro Bázquez deixa de ser jugador de l'Espanyol.
El club blanco i blau i el davanter badaloní han rescindit el contracte,
que s'allargava fins al 2020, de mutu a cor.
Álvaro ha jugat aquesta última temporada cedit al Saragossa.
En ciclisme, el galès Geraint Thomas de l'equip Ineos ha patit una caiguda
i ha hagut d'abandonar el tour de Suïssa.
Thomas s'ha fet mal a l'espatlla dreta en caure a una trentena de quilòmetres
de l'arribada de la quarta etapa de la prova.
El Mundial Femení de Futbol de França a les 9 es juguen els dos partits,
úl·lims partits del grup C, Itàlia-Brasil i Jamaica-Austràlia.
I a la Copa Amèrica aquesta nit i matina de Bolívia, Perú i Brasil-Venezuela.
Al Barça, el mig campista Rafinha Alcántara ha rebut aquest dimarts l'alta mèdica.
Sis mesos i mig després de batir una greu lesió al genoll,
el van operar al desembre passat del trencament de lligament encreuat del genoll esquerre
que es va fer en un partit davant de l'Atlètic de Madrid.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 5 minuts. Bona tarda.
Sant Just és el vuitè municipi de Catalunya amb més instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic.
Tot i així, amb deu instal·lacions d'aquest tipus encara queda lluny de les 204 a Barcelona
o les 158 de Sant Cugat.
La dada s'ha donat a conèixer en el marc de la Setmana de l'Energia
que té lloc des del 17 fins al 23 de juny
i que enguany es presenta amb l'eslògan
Tu tens l'energia, tu tens el poder.
Coincidint en dates amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible.
L'objectiu de tot plegat és organitzar activitats al voltant de l'eficiència energètica,
energies renovables i el nou rol de la ciutadania en energia.
En aquest sentit, la majoria d'activitats estan destinades a apropar a la ciutadania
les possibilitats que té per començar a canviar la seva relació amb l'energia,
ja que, de fet, més del 70% de les emissions causants del canvi climàtic provenen del sector energètic.
Avui s'han publicat les llistes definitives d'admesos a l'escola Bressol Municipal Marrex.
Els i les infants s'han ordenat a partir del número 28, el número de tall,
i després d'aquest ordre, entre els nens i nenes del mateix grup,
les places s'han assignat en funció de les puntuacions de cadascú i cadascuna,
seguint les llistes baramades.
Recordem que pel curs 2019-2020 l'Ajuntament ofereix 7 places per al grup d'electants,
30 places per al grup d'1 a 2 anys i 18 places per al grup de 2 a 3 anys.
El període de matriculació a l'escola Bressol Municipal Marrex s'iniciarà demà mateix,
19 de juny, i s'allargarà una setmana fins a dimecres 26.
El tràmit s'haurà de dur a terme en el mateix centre educatiu,
en horari de 9 del matí a 3 del migdia, els dies 19, 20 i 21 de juny,
i des de les 3 de la tarda fins a les 8 del vespre, els dies 25 i 26.
L'Atlètic Sant Just tanca aquesta temporada amb èxits destacables en els seus equips.
Despunta, en aquest cas, l'ascens del primer equip
que jugarà la pròxima temporada a primera divisió catalana,
pas prèvi a l'accés a tercera divisió nacional.
Una fita històrica per a qualsevol club de futbol Sant Justenc.
A l'hora, 5 equips més han confirmat el seu ascens.
En primer lloc, el juvenil A ha accedit a preferent,
el juvenil B a primera divisió, el cadet A a preferent,
el cadet B a primera divisió i, per últim, l'infantil D a primera divisió.
Sembla, doncs, que s'està seguint una bona trajectòria al club
i, de moment, no té límit de creixement.
Gestionen 35 equips diferents i cada cop reuneixen més participants,
cada vegada triplicant el nombre en els últims anys,
passant de 250 fins a més de 700.
En aquest sentit, però, reclamant més espais per jugar,
ja que encara no s'ha instal·lat gest artificial
en la totalitat d'espai disponible del camp de futbol municipal.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies,
edició vespre a les 7. Fins ara mateix.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva, cinema sense condicions
els dimarts de 8 a 9 del vespre
quan el cinema es fa ràdio
Vinga, el conto i el canto de loco
amb persones sobre avui l'espai de coaching
amb la Noe. Noe, bona tarda. Hola, molt bona tarda.
Benvinguda al programa, amb aquest sol
que atenta l'estudi, mare meva. Sí, increïble.
Ens falta una canyeta o alguna cosa
i una tombona i ja seria perfecte.
Ja vas. Perfecte.
Escolta, Noe, tornem a tenir una enquesta
que el 100% de la gent
ha decidit el tema unànimament.
Tremendo, abarrotadament
allà, els 100, llorikos. Tras.
100%, eh? 100% de persones
han votat el tema de malalties rares
o malalties menys conegudes
o molt poc conegudes, no? Com gestionar-ho
com conviure-ho o també com afrontar-ho
quan reps una notícia
d'algun familiar o parent
molt proper, no? Que pugui tenir
una malaltia rara.
Avui ens parlaràs d'això i a més en primera persona, també.
També. Amb tus propies carnes
que ho havíem dit. Amb tus propies carnes, sí, exacte.
Jo tinc un nen que té un síndrome, en aquest cas,
com tot és genètic,
i té el síndrome de X-frágil,
que és a nivell cognitiu, a nivell d'aprenentatge,
diguem-ne, que allí ho té lleu,
però sí que, com a totes les malalties,
hi ha diferents graus
d'afectació, no?, diguem-ne,
però sí que ho visc en primera persona,
com ho dius, sí.
Doncs avui encara més ens ho explicaràs
d'una manera molt més propera.
Sempre ens portes temes que,
a part que els tractes, no?,
amb diferents pacients,
et toquen de prop,
però aquest, en especial...
Aquest és sang.
Sí, totalment.
Literalment.
Doncs comences-nos a explicar...
No sé si avui també portaves una frase
o has enfocat d'una manera diferent?
No, avui hem enfocat justament
de manera diferent
i justament aquesta cançó
que ha agafat el cantat de Loco Persones,
perquè perdem el concepte de persona
quan no ens toca alguna cosa de prop, no?
També és cert que
quan convius amb una malaltia rara
i no coneixes ningú o poca gent i tal,
tens aquest inconscientment
a separar unes persones d'altres, no?
de, diguem-ne,
lo normal,
que per mi mai ha existit,
la veritat,
lo normal de lo raro,
però realment,
d'estar-hi no té res.
Sí que hi ha molta varietat
de malalties rares,
la gran majoria,
per no dir tot,
són cròniques exactes,
o sigui,
no se'n va en la vida
per molts controls
que la gent volgui fer
en temes de malestar social
per el tema d'ajudes,
que no és que sigui cap regal
el que fan,
però vaja.
i, clar,
són menys nombroses
que millor potser
un càncer,
per això potser
per aquest nombre
ve això
de malalties rares.
Però si,
en règim,
en xifres,
no sé si,
a finals de l'any passat
ja estaven
en 7.100
malalties rares,
al món,
a població mundial,
hi ha un 6-8%
de persones
que en pateixen,
ja siguin
més nombroses,
com és el cas
de síndromes,
com el que té
el Pau,
de síndrome
també de
Down,
per exemple,
que són molt nombroses,
i altres que són
superespecífiques.
Però aquí a Espanya,
per exemple,
si posem encara més
nombres,
més o menys,
el nombre
volta a uns 3 milions
de persones,
que dius,
ostres,
potser no és tan poc.
No, no és tan poc.
No és tan poc.
Això per regir-ho
una mica així
en xifres, no?
El tema
és que
moltes d'elles,
la gran majoria,
per descobrir-les,
passen bastants anys.
Clar,
perquè el desconeix
com són,
es desconeix
també d'on provenen,
no?
Exacte.
Més que gràcies
perquè també
l'embaràs
segueix,
malgrat que passin
els anys
i panys,
i el que vulguis,
segueixen només
descobrint-se
3 malalties,
malgrat que es vigilen
potser més
malformacions
que puguin haver-hi,
no?
Però sobretot
està el down,
no?
I jo, per exemple,
és molt curiós
a la dada
que
fan dues proves
quan estàs embarassada,
una
pre-amniocentesi
i després
si surt
alterat
a aquesta prova,
l'amnio.
Doncs jo
em va dir
gent de col·lecte
que em semblava
l'estrella
d'amn 0
sense alcohol,
perquè era
0,
0,
0,
0,
0,
0,
i un
1 al final.
És com el percentatge
o el número?
Sí,
un percentatge
de risc
que tens
que puguis tindre
aquestes
3 opcions
de poder
avortar,
diguem-ne,
més o menys
legalment,
no?
I no sortien.
En canvi,
et trobes
amb
el pas dels anys
amb això.
O sigui,
en el teu cas
no ho vas saber
donar l'embaràs
sinó
en el laixement
o posteriorment,
no?
Bastant posterior,
de fet,
ja et dic
que estaran
molts anys
en el meu cas,
per exemple,
hi ha molts casos,
als 2,
3 anys
comença a saber
coses,
potser que,
clar,
si són temes
de mobilitat
potser és més ràpid,
no?
Però a vegades
també es dorm
el gen,
pel que sigui,
i apareix
quan són més grans,
no?
És com el ret,
per exemple,
en les nenes,
que sí que ho tenen nens,
però es moren
molt més de bé
que les nenes
perquè no...
Tindre l'X
i l'I
no ho suporten tan bé,
les nenes
tenen aquesta compensació,
igual que l'X-fràgi,
per exemple,
atindre l'UAS-X
es compensa
la síndrome
o la malaltia
i això
que van avançant,
però
el tema de la gestió
sorgeix així,
no?
Ja la criança
d'un crió
és difícil,
és costosa,
però,
per exemple,
quan comencen
a caminar
i després
a gatejar,
quan comencen,
per exemple,
en el cas de cridar
o veus coses rares,
mirades que es perden
o que es peguen
molts cops
o el que sigui,
veus coses molt rares,
vas a un metge,
vas a un altre,
no t'ho detecten bé,
no saben què és,
vas al CDIAP,
que és de la gent,
tampoc en dos o tres anys
ja diuen res,
té algo,
té algo,
no saben dir-te ni què és,
això en molts casos
m'ho trobat després,
pensava que jo era la rara
i la que em tocava a mi,
el perd en aquest cas,
però no era realment així.
I veus una sèrie de coses
que a casa realment
ho vius
amb discussió,
perquè vas a neuròlegs,
li miren al nen
amb un anyet,
em sembla que era
les Taurus,
que ara ja no hi és.
Les?
Les Taurus,
la clínica de les Taurus,
estava per la Vall d'Hebron,
per allà baix.
No em sona,
no sé si existeix.
Era molt xicarró.
Vas de metge en metge,
de metge en metge
i cada cop
et creix el neguit,
no sap què és,
pateixes pel nen
que no saps
ni per on tirar
i arriba un dia
que més o menys,
a Sant Joan de Déus,
això sí que s'ha dit,
està molt ben preparat.
Però allà
on jo veia,
per exemple,
vam anar a un centre
i una autora
em va dir
a la segona visita
vés a fer
aquest axon genètic
i sí m'ho van treure
a la primera,
però la resposta és
té cap a paret,
té l'associació
i t'apanyes.
I ja està.
I ja està.
Aquesta és tota l'ajuda,
per això venia
tot aquest rotllo
que he explicat
de part de vida,
del poc reclosament
que hi ha
a famílies
en aquest sentit,
perquè això
hi convius de per vida.
Això és bastant
d'una malaltia.
És que són
potser
neuromusculars,
que són,
per exemple,
d'entre tres dies
és el Dia Internacional
de l'Ela,
de l'esclerosi lateral
amitròfica,
que això sí que és
a part de ser
una malaltia crònica
degenerativa,
que afecta totalment
el que són els músculs,
que deixen de rebre,
diguem-ne,
l'estimulació nerviosa
de la mèdula
a un lateral.
I sempre queda
un lateral
més malmès.
i justament
per l'enfermetat
i del que s'arriba
a patir,
aquesta infermetat
fa 140 anys
que es coneix.
L'Hélix Frágil
fa uns 30 anys
o així,
però aquesta
fa 140 anys
i encara
a dia d'avui
no hi ha
teràpia
que diguis
realment ajuda.
O sigui,
imagina la
desesperació
en aquest sentit
que té
moltes
i moltes famílies
que conviuen
realment a això
i com es gestiona
és molt fort
però són famílies
molt valentes
que carreguen
massa,
massa,
massa
amb tot això
i també
hi ha molta
separació a dintre
malgrat
que es convisqui
de per vida
amb la parella
o el que sigui.
I la família
que vol ajudar
però que no entén
de prop
o no acaba
d'entendre
ni conviu a diari
es fica pel mig
i es queda
es creia
un batibull
bastant important.
Jo sé
de casos
que algú
li posis
al final
per aquest tema
i no ho porta
millor una persona
que una altra.
Jo crec que
aquesta figura
per això
en part
em vaig fer
coach
i terapeuta
Per autoajuda
no també?
Per autoajuda
i també per ajudar
gent que estigui
en la teva situació
o que s'hi trobi.
Quan vaig fer
el curs
em van preguntar
això justament
que per què
volia fer
el coaching
i tenia
les tres opcions
sea professional
sea personal
o era l'entorn
no?
M'agrada que l'entorn
moltes vegades
no és aconsellable
a vegades
i jo vaig dir
tots tres
i realment és així
però realment
et trobes que
ara sí que comença
a veure una família
que sí que et diu
d'ajudar-lo
perquè estan ja
quan l'aigua
està al coll
és quan demanen ajuda
però hi ha una resistència
brutal realment
en aquest sentit
saps?
És molt bèstia
molt bèstia
i a més
el ser enfermetat rara
són malalties
com bé deies
minoritàries
tot i que el número
sigui alt
la xifra
tant a Espanya
com a nivell mundial
comentaves que
tampoc no hi ha
tan pocs casos
però també entenc
i també
m'ha tocat
per un familiar
molt a prop
que també va tenir
una malaltia rara
de fet era
la hipertensió
arterial pulmonar
HAP
que no es coneix gaire
tampoc
de fet tampoc
no se sap
ni com es provoca
ni què ve donat
i a part d'això
que ja comentaves
per exemple
l'Ela
amb 140 anys
de coneixença
d'aquesta malaltia
tot i això
encara no s'ha trobat
diguéssim l'antídot
però clar
almenys pel que jo
vaig més o menys
aprendre
entendre
i viure
durant aquests
quasi dos o tres anys
va ser precisament
que cada pacient
almenys
també el que ens deia
el metge especialista
que també estava
a la Vall d'Hebron
de fet era l'únic
en tot el territori català
que era especialista
en aquesta enfermedad
i encara gràcies a Déu
que estava aquí a prop
i ens comentava
que cada pacient
és entre cometes
moltes cometes
un conillet d'índies
perquè el que a un
li funciona
a l'altre potser no
o el que a un
li pot diguéssim
allargar els anys de vida
o l'esperança
a l'altre potser
no li és positiu
o per exemple
que un medicament
s'està prenent
o una prova
que li fan
en un pacient
en concret
a l'altre
li és molt perjudicial
llavors
per això
també ens explicava
que trigaven molt
a poder evolucionar
trobant aquest antídot
en aquest cas concret
parlo d'aquesta
hipertensió arterial pulmonar
però
ens feia entendre això
que cada pacient
era un món
mai millor dit
i que funcionava
totalment
de forma individual
i diferent
a la resta
llavors encara
complicava més
el fet
d'aïllar
la X de la solució
trobar l'antídot
justament
és això
i és el que
provoca desesperació
a part
dels pares
la persona
que
diguem
que transmet
aquest
gent
aquest cromosoma
que és
alterat
i tal
al fill
el que passa
és que
et culpabilitzes
i
primer de tot
és que
et voldries matar
t'ho juro
és desesperant
perquè dius
ostres
tens l'ilusió
i crees una vida
i
serà mentida
però la condicions
però és que
no hi ha manera
és
és així
és la casualitat
de la vida
causalitat
no
res de casualitat
i és el que deia
l'altre dia
també
les malalties
rares
que ningú s'estranyi
perquè
per exemple
una persona
com l'Evole
amb 44 anys
que té
li ha sortit ara
o sigui
que això no té edat
per això
dic que
moltes vegades
les alteracions
dels cromosomes
es dormen
i el pal
és el mateix
potser
més o menys
ho esportant
si és
a una edat
que és
petitona
però és això
els sentiments
surten
desbocats
quan
perdó
quan tens
la notícia
a sobre
i
el pitjor
és que
si tens
algú al costat
moltes vegades
a mi
no va ser el cas
però
et culpabilitzin
que una persona
ben a prop
també
va passar
que l'hagis
transmès
això
al seu fill
llavors ja deixa
de ser d'ella
en aquest cas
i que l'hagis
transmès
això
al seu fill
que és una mica
així
i de dir
ostres
que això
rendre-se les mans
però segueix sent
la mateixa persona
la teva mateixa parella
i el mateix fill teu
més baloní
potser forces
aquest
de copalitzar
sobre que encara
hi hagi més càrrega
emocional
en aquest sentit
i es carregui
molt més
jo crec que falta
molta més
difusió
de fet
n'hi ha moltes malalties
que són tan petitones
que fan els seus propis actes
arreu
per exemple
a Caldes de Montvi
també hi ha un nen
que té una malaltia
quasi única a Espanya
només em sembla
que hi ha vuit casos
i té uns cuidadors
brutals
i hi ha super poques
persones
que hi conviuen
i són lluites
individuals
que desgasten
i esgoten
i remeclar
força no
fan envellir
però és el que diem
que el dia
de guasar malaltia
de qualsevol coseta
no és que sigui
un dia ja està
està molt bé que s'ajudi
el dia 28 de febrer
que sigui el dia
de les malalties rares
sí o quan fa la marató
que també recaba
molts diners
de fet un dels anys
ho han dedicat
i destinat
també a les malalties rares
exactament
però que és cada dia
i que conviure
amb una persona
al costat
o veure una persona
al costat
que té potser
una malaltia rara
o a vegades
inclús
no cal que sigui rara
gent que va
en cadira de rodes
que a vegades
la gent
tu mires
i es miren raro
però què
quina és la diferència
entre ell i tu
que només que el destí
ha posat
en un moment
donat
això
a la seva vida
però tampoc saps
quan és
l'empatia és inexistent
realment
quan hauríem de ser
molt més empàtics
és la reflexió
que volia llançar
justament
avui
la dificultat
d'aquesta
gestió
i l'altra cosa
és que
deies tu
dels tractaments
hi ha molta gent
que per circumstàncies
doncs
o no hi són
o estan mal fets
que deus
de col·legies d'Índies
i
li causen altres coses
que això és
encara més pes emocional
o la tracera
que és caríssim
o per
també
el factor econòmic
és important
molt important
o tractaments
o a vegades
això de
tant has d'anar als Estats Units
a buscar la medicina
que aquí no existeix
o molta gent d'Espanya
que potser aquí a Barcelona
a Madrid
i tot això
potser està més centralitzat
sobretot aquí a Barcelona
jo crec que a Barcelona
són pioners
o tenim bastant més força
amb això
que han de venir a anar
d'un poblet d'Andalusia
un poblet porai perdut
i el viatge
o de Canàries
i el viatge és
ja
només el viatge ja és
per la família
la bomba
en aquest sentit
i tot això no es mira
tot això no es cuida
i crec que
hauria de ser
aquesta ajuda diària
i almenys
el dia a dia
l'hauríem de fer
a aquestes persones
molt més fàcil
i jo des d'aquí
doncs bueno
farem
el meu propi
gra de sorra
en aquest sentit
i tota la família
que estiguin passant
que hagin acabat
de descobrir
que té una malaltia
rara
o crònica
inclús
que a vegades
la fibromialgia
per exemple
és crònica
i també cal ajuda
i és molt simptomàtic
també
i és molt emocional
tot aquest tema
que a vegades
no saps gestionar
el que diuen
els logopetes
i això a casa
perquè
tens l'angoixa
superencesa
i el sentit
de la culpabilitat
al màxim
i no saps
doncs això
que qualsevol persona
que escolti
o que
inclús que hagi votat
serà
potser
o per interès
o perquè coneix algú
doncs que
et pugui comptar
amb professionals
jo de primera mà
això està claríssim
perquè hi ha
més persones
més professionals
que es dediquen
a això
i segur que
ho tractaran
més que bé
seguint parlant
amb la Noe
d'aquestes
malalties rares
com gestionar-ho
com conviure
i també com afrontar-ho
quan t'ho comuniquen
o quan te'n assabentes
i ens ho explicaves
de primera mà
sí
també
està
el nivell de comprensió
també
volia parlar
una miqueta
del nivell escolar
no?
això de
la criança
respectuosa
ho haurien de portar
a tots els termes
per sort
a l'escola
amb un fill
el Joan Barrina
de Sant Boi
això ho porten
genial
cada cop
hi ha més gent
que té potser
malaltia crònica
rara
o té
algun problema
com pareixi
cerebral
en algun cas
i l'escola
s'ha volgut totalment
en
fer una escola
totalment inclusiva
però
de debò
o sigui
qualsevol acte
que fan
ho fan
i fan
cas crius
no hi ha
una assignatura
de gestió
emocional
en si
però sí
que es treballa
diari
perquè tenen
companys
realment
que tenen
aquesta
mancança
o aquesta
diferència
o aquesta diversitat
realment
que és
les etiquetes
no ho porten
segons com ve
i ho fan
el problema
és
quan
surten
de l'escola
per circumstàncies
X
i es separen
o venen
nous companys
que no tenen
aquesta empatia
aquesta coneixença
i aquesta
per falta de viure-ho
o d'experiència
de compartir-ho
de compartir-ho
també
com si a casa
no passa
doncs
això
jo crec que
un mínim de coneixença
d'alguna banda
o alguna xerrer
a tothom
li aniria
molt bé
en aquest sentit
en tot aquest món
de diversitat
tan sexual
com
com d'enfermetats
de tot tipus
jo crec que
aquesta obertura
ens cal
realment
a tothom
és
és el que volia
avui
diguem-ne
un dia així
per mi
especial
ja que
ho ha votat
ho volia
ho volia aprofitar
i tant

doncs noé
de cara al proper dimarts
a veure si torna a passar
això que el 100%
de gent
acaba decidint
el mateix tema
i també entrant
a l'estiu
el juliol també
tindrem alguns dies
de secció
de coaching
quins temes
ens vols deixar
perquè la gent poti?
a veure
jo volia deixar
una mica
la porta oberta
perquè justament
ara quan entràvem
a part
ens afecta
almenys
hi ha gent que
agudeix molt
de l'estiu
si que és cert
ja parlarem
del post-estiu
sí
això és molt dur
ja arribarem
però
el pre també
perquè jo
és el que dèiem
jo fins ara
les temperatures
les porto molt bé
però
a veure
que m'efecten
que em veig
potser més fluixeta
perquè no porto bé
la calor
jo soc persona de fred
però justament
perquè hi ha gent
que no ho suporta
però té l'efecte contrari
en lloc de baixar
i dir
bueno
ja passarà
ja em posaré fresqueta
i endutxaré
no no
va encès
tot el cent dia
i doncs
les emocions aquestes
es desboca
una mica
es descontrola
també pot ser
un dels temes
justament
que podien tractar
el per què
un podia ser
el per què
ens surt
aquests dimonis
amb l'estiu
i amb la calor
o com gestionar
també
aquests canvis d'humor
a l'estiu
jo deixo en l'aire
eh
el tema de les parelles
i l'estiu
el llibre a Bedrío
és a dir
que
tothom és més lliure
sortir molt
molt més
en grup
i tal
i després
acaba l'estiu
i tot són divorcis
no
sí
acostumen a passar
també diuen que és perquè
es passen moltes hores junts
no
potser durant l'any
la rutina
la feina
les activitats extres
fan que no passis
tantes hores
amb la parella
no
òbviament per qüestió de temps
llavors a l'estiu
no
se suposa que és
quan més hores
i més seguides
no
diuen que és un dels detonants
no
de
que ja surt
i hi ha persones que per exemple
no s'han desconnectat de la feina
i quan és arreu l'estiu
justament tenen aquest temps
s'agobien per tot
perquè els falta
diguem-ne
la mitja vida
que
m'agrada que després es queixin de la feina
o arcafòlics
sí
aquest
podria ser una altra cosa
després tinc un altre tema
que és
aprendre
que perdre
no és negatiu
val
això ja és més genèric
ja és fora d'estiu
i
hi hauria una altra
que per això
avui escollis tu
que són les dues cares
de la timidesa
wow
yepa
yes
a veure
no sé
què fer
hi ha molts
bueno diferents
diferents tipus
de temes
sí
perquè podem anar
guardant per la següent
jo per exemple
et diria
de fer
o de proposar
perquè votin
l'aprendre
que perdre
no és negatiu
molt bé
aquest m'ha agradat
sí
i
si vols
podem començar
a sondejar
un d'aquests temes
de l'estiu
relacionat amb les parelles
o aquesta llibertat
per la calor
pel fet de sortir
per ensenyar també més pell
suposo que això també altera
una mica
també
també
aquí són els gelos
les hormones
aquest bui també és interessant
jo crec que té relació
també
perquè venim també
entre
la primavera
i més o menys ens hem anat estapant
però igualment
venim de Nadal
i un hivern i una tarda
que s'has tapat
i de cop de volta
també veus molta pell
llavors suposo que això
d'alguna manera
ha d'afectar
tant a nois com a noies
o homes o dones
vull dir
els dos sexes
va doncs apuntem
aprendre que perdre
no és negatiu
i que tothom és més lliure
o que les parelles
doncs busquen aquesta llibertat
més individual
exacte
més festiva
no?
més
eròtica o festiva
que hi viuen
exacte
hi ha més festa
hi ha més oci
oci nocturn
va doncs apunto
aquests dos temes
noé
per ja anar entrant
encarant a l'estiu
hi ha quasi aquest juliol
que també ens espera
amb Couching
i amb tu
i moltes gràcies
per portar-nos avui
aquest tema
que també et toca
a nivell personal
i que també
valorem que ho vulguis explicar
com a persona que ho viu
que hi ha persones
que ho viuen
o que ho poden
dir a la pròpia
i que realment
hi ha ajuda
que no s'ha d'aguantar
ni hi ha gent
que no coneix
la malaltia
ni has d'aguantar tu
si tu estàs malament
o vols portar-ho malament
per ajudar
més
millor
millor
més millor no
millor
i si pot
més millor
també
més millor
no estaria ben dit
és una mica raro
en el sentit
millor a la persona
perquè si estem
com sempre diem
si estem bé nosaltres
és quan podem ajudar
les altres
tot i que també
fluctua bastant
jo almenys els records
que tinc
durant aquesta època
de tenir la persona
molt propera
familiarment parlant
amb aquesta
amb aquesta
en aquesta enfermedad
hi ha dies
que sembla que es curi
hi ha dies
que sembla que millori
hi ha dies
que sembla que em pitjori
o inclús la mateixa persona
que ho pateix
hi ha dies
que està més valenta
i altres dies que no
llavors això
a vegades ajuda
i no ajuda
a la vegada
però
són coses molt naturals
en casos
com la fibromiàlgia
a sobre
que són malalties
que no es veuen
que només es senten
perquè és pur dolor
no hi ha res
des de fora
encara ho veuen pitjor
a casa
ho veuen pitjor
perquè
moltes vegades
sí que es poden moure bé
però és que hi ha dies
que no es poden ni aixecar
al llit
llavors
no ho porta bé
a casa
perquè és que
un dia
se ho en cuenta
i l'altre no
depenent qui sigui
la persona que hi convisqui
però realment
jo ho he sentit
allà se'n veu
una associació
que es diu
fibroviaix
fibrobaix
i ho he sentit
de gent que ho està patint
a diari
dones sobretot
per cert
abans has comentat
l'enfermetat
de Jordi Évole
la malaltia
perdó
l'extranya malaltia
que té
i no estava
al corrent del nom
es diu cataplexia
exacte
que és una vessant
de l'anarcolèpsia
és del riure
sí
explicava que una
de les primeres vegades
que li havia passat
va ser a Qatar
que van anar a entrevistar
no sé exactament aquí
però li va agafar
un atac de riure
i en el mateix atac
de riure
va caure
i l'equip
no sabia què li passava
però va començar
a notar
que les extremitats
li fallaven una mica
i a partir de llavors
ja s'ho va fer mirar
li van comentar
que tenia això
i feia la broma
de fet a un dels programes
de l'Hormiguero
que havia anat
ja fa un mes i mig
més o menys
ho comentava
amb el presentador
que ara no surt el nom
el Pablo Motos
exacte
i li comentava
que ja l'equip
el tenia preparat
ja per si li passava
alguna cosa així
però bé
bàsicament ara ja no
perquè ja fa
després d'uns anys
va deixar el programa
també de Salvados
i li va passar
el pergamí
ara no sé com es diu
tampoc
de l'Hormiguero
no de l'Hormiguero
no perdona
de què vas dir ara
l'intermedio
l'intermedio
amb el noi aquest
no sé com es diu
doncs
bàsicament
el que li va passar
amb ell
o que li passa
i amb moltes malalties
perquè reaccionen
o deixen reaccionar
justament això
és un mini pinçament
a un nervi
sí
un nervi
em sembla que és el cap
diria jo
i perquè li passi això
sí sí
és brutal
és bastant curios
perquè hi havia gent
que diu
quan et rius
et caus
i la son
que no has tingut
durant la nit
i has pogut dormir bé
et ve en aquell moment
o sigui
és una malaltia bastant
curiosa
i rara
per sorpresa
t'agafa sempre
totalment
m'avisa no
i a més quan rius
és encara més curiós
no?
a vegades
el cos humà
és mare meva
és inexplicable
doncs Noé
moltes gràcies
per venir
a tot i a vosaltres
per explicar-nos
en primera persona
tot això
i a veure
què voten
els nostres lindes
a veure què ens diuen
a veure si ens sorprenen
que tinguis bona setmana
igualment
adeu
adeu
a veure si ens sorprenen
a veure si ens sorprenen
a veure si ens sorprenen
a veure si ens sorprenen
secció de coaching
amb la Noé Puig d'Angoles
en primera persona
a més explicant-nos
aquests temes
d'índole personal
la veritat
tindreu l'enquesta
ja sabeu publicada
al Facebook
de la plaça Mireia
perquè sigueu vosaltres
els que escolliu
el proper tema
pel proper dimarts
amb la Noé Puig d'Angoles
a punt de tocar
els tres quarts
de set de la tarda
fem una breu pausa
i escoltem encara
alguna altra cançoneta
i escoltem ara
una versió
d'Everybody's Changing
però en aquest cas
és cantada
per a Toni Cotolí
de la畑
ens sorprener
i escoltem ara
de la tarda
el pracy
i escoltem ara
les escoltem improve
la nit shooting
BS
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



!
No one's there
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que hem de trobar alguna solució!
Que sigui que sigui que estigui davant!
El principal són els interessos de Sant Just!
Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta!
Perquè n'hi ha d'esperança!
Just a la fusta! Vivim Sant Just en directe! Cada matí de 10 a 1!
!
Smooth Jazz Club! T'hi esperem!
Cinema sense límits!
Cinema sense fronteres!
Cinema sense mesures!
En definitiva!
Cinema sense condicions!
Els dimarts de 8 a 9 del vespre!
Quan el cinema es fa ràdio!
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
La clínica es un зач Tú, du influencer, Mannen fark сделали!
Els dimarts de 8 a 9 del vespre!
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Correm perquè estem contents, perquè estem enfadats.
Correm perquè ens distraiem.
Correm, correm i correm.
Fins que...
deixem de córrer.
L'excés de velocitat és incompatible amb la vida.
No corris, viu més.
Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Doncs ja ho ha dit, Avicii, és ou és.
Recordem aquest compositor i també DJ que ens ha deixat fa uns anys
amb aquest és ou és, la cançó per tancar.
Avui el programa 4 minuts per les 7 de la tarda
i aquí tanquem el programa 468 de la plaça Mireia.
Que tingueu tots molt bon vespre i ens tornem a veure i a escoltar demà
aquí en directe des de Ràdio d'Esvern a les 5 de la tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!