Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, ja sabeu que això és la plaça Mireia
i que fins les 7 de la tarda serem aquí
acompanyant-vos i proporcionant-vos
nous espais amb nous col·laboradors.
De fet, avui també estem d'estrena.
Així que amb aquest tema de fons de MGMT Kids,
us comento el sumari pel programa d'avui.
Començarem amb el repàs de la previsió del temps
amb el Carles Rius.
I també us recordo que si voleu trobar la informació al Twitter
ho podeu fer amb l'etiqueta o el hashtag,
que és el mateix, Meteo Sant Just.
A part, també ens podeu trobar al Twitter com a
roba pel a guió baix Mireia.
Doncs bé, totes les publicacions que fem referent a aquest espai
les podeu trobar amb aquesta etiqueta.
Parlarem amb el Carles de la previsió del temps
de cara al cap de setmana,
sobretot i també dels primers dies de la propera setmana.
Seguirem amb el repàs de l'actualitat política,
també l'actualitat del Covid-19,
de la Covid-19 amb el Joel Reguant,
passant, per exemple, per aquest lleugerament
de les restriccions de la Covid.
Sembla que a partir del proper 8 de febrer
tindrem, entre d'altres, per exemple,
dues hores més per gaudir de la restauració
o també dels equipaments esportius,
entre d'altres temes.
Parlarem també de l'evolució de les eleccions
al Parlament de Catalunya el pròxim 14 de febrer.
Això està aquí a la vora.
Parlarem també de la situació de les meses electorals
i d'aquestes persones que potser els ha tocat ser suplents
i potser, després de veure aquestes 9.000 persones
que els tocaven a mesa i que han renunciat
a la seva posició, diguéssim,
doncs bé, què passarà amb aquestes persones?
I parlarem també, per acabar, del cas del Partit Popular
i també aquesta desvinculació del passat del PP
que estan fent tots els seus exmembres.
A la segona hora és quan inaugurarem aquest nou espai
amb la Gemma Rodríguez.
Ella condueix, de fet, a Pedres, a la Teràpia Pedres,
que es diu, la podeu trobar al carrer Bona Vista
i també podeu anar al web pedres.es
per buscar més informació, si voleu.
No sé si recordareu, fa ja un parell de mesos,
crec que vam entrevistar-la aquí al programa,
doncs bé, li va agradar tant també, i ens va agradar tant el seu espai,
que a partir d'avui iniciem aquest nou cicle amb ella,
aquesta nova col·laboració que digui,
dins d'aquest espai que li hem posat com a nom,
converses terapèutiques, aquí a la plaça Mireia,
com dèiem, la Gemma Rodríguez,
que ella és terapeuta i fundadora d'aquest Pedres.
Avui parlarem de la parella com a sistema,
les etapes del cicle vital a les famílies també,
o les dificultats de la vida de parella.
i no oblideu, sobretot, important,
que ens donarà uns deures, unes tasques terapèutiques
que podem fer a casa
i que de ben segur que ens poden servir
de segur com a ajuda.
I acabarem parlant de viatges amb l'Anna Rovira.
Si fa unes setmanes amb ella,
de fet l'Anna ens explicava com viatjar amb gossos,
avui ho fem sobre un cavall,
però no vol dir que ens anem de viatge amb cavall,
tot i que més o menys, el que ens explicarà l'Anna avui
serà rutes per fer amb cavall
per descobrir indrets d'una forma diferent.
I de nou, comentar-vos que aquest tema
per descobrir aquests nous indrets
ha sorgit dels seus seguidors d'Instagram,
a través dels quals normalment els hi pregunta
quins temes els sembla que poden ser interessants
per parlar aquí al programa,
així que es veu que una o dues persones
li han comentat que o bé tenen cavall
o els agrada muntar cavall.
Volien conèixer aquestes rutes
que ens farà descobrir l'Anna davant d'un cavall.
La plaça Mireia és un programa
per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres,
de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio Desverd.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o algo?
Socorro!
Socorro!
17 i 17 d'aquesta tarda de divendres 5 de febrer.
En aquest Dancing Queen d'Ava,
obrim l'espai del temps.
Tenim el Carles també a l'estudi de Ràdio Desverd.
Carles, bona tarda.
Molt bona tarda, què tal?
Molt bona tarda, benvingut al programa de nou,
amb aquest Ava, de fons,
que crec que és un bon tema per començar el cap de setmana,
si més no.
Oh, i tant que sí, el Dancing Queen,
tot un clàssic.
Alguna punt musical sobre aquest tema?
Bé, els Ava dels anys 70 van ser la bomba,
a principis dels 80 també.
Una llàstima que pleguessin,
es va separar una de les veus principals,
la Anika,
o algun nom me'n recordo,
li va agafar un rampell i va dir
doncs prou, ja en tinc prou d'això.
Em sembla que tenien tants canès.
Es va comprar una illa i tot.
Em sembla que amb la mateixa Suècia
es va comprar...
Bé, vivia ella sola en una illa,
es va tancar allà,
tampoc no se l'ha vist massa.
I sí que els àvaven l'Agneta,
si no recordo malament,
em sembla, no me'n recordo com es deia,
aquella sí que...
No, la Frida.
Frida es deia la que era més morena.
Aquesta va fer carrera als anys 80
amb algunes cançons així en pla en disco,
però bàsicament van plegar
cap al 85-86,
que em sembla que és el...
O abans, eh?
El Super Trooper,
que és...
Oh, sí, gran tema també.
M'ha gastat aquest
perquè em semblava que
era una de les més...
Una de les cançons més emblemàtiques, eh?
No, no, sí, sí.
Parlo de Super Trooper,
sí, hi havia una cançó que es deia així també,
però va ser l'últim àlbum,
que era com un comiat, no?
Que hi havia la cançó aquella
del Thank You For The Music,
que van ser...
Oh, també, també.
Que el que va ser és un homenatge
a tota la gent que els havia seguit
durant la seva carrera artística.
Van començar guanyant
un festival d'Eurovisió
amb aquella cançó clàssica
allà al Waterloo,
que sona a tot arreu
quan hi ha una miqueta de festa
i la gent va una mica doblar.
Sí.
Quan anàvem a festes,
quan ens ho passàvem,
bé, sense mascareta...
Aquella cosa que potser
hi ha gent que no sap el que és.
Quan ballàvem,
quan disfrutàvem...
D'aquí uns quants anys
se'ls haurà d'explicar a la gent.
Tot han passat.
Abans anàvem a la discoteca
i estàvem tots allà junts
i apretats als concerts.
Doncs bé,
els dava realment
han passat una miqueta
amb aquestes dos pel·lícules
que s'han fet de la...
dels...
que tot eren
el Mamma Mia.
Ah, els musicals aquests.
Els musicals aquests que s'han fet.
Ah, sí, el Mamma Mia.
Certo, n'han fet dues.
I llavors amb això
també han reflotat una miqueta,
però vaja.
Una curiositat del Zava.
A veure.
Que realment era...
Va ser una cosa complicada.
En Meryl Streep, per cert,
que no em sonava.
La manta Sheffield?
Sheffield?
Sí.
I la gran Meryl Streep,
que també fa un paperàs,
té una veuassa
i té un tipàs
que ha parlat que té.
Escolta, està espectacular
aquesta dona.
Doncs el Zava,
la curiositat que tenien
és que no hi havia
cap cançó de la seva discografia
que acabés de cop,
amb un pim, plan, plum.
Saps?
Allò que acabés, allò,
la cançó...
Sempre acabava amb un feidaut,
molt a poc a poc i tal.
No són els únics que ho feien,
no entenc?
O van ser com pioners?
No, però ells no en tenien cap.
O sigui, la curiositat era aquesta.
Allò d'acabar amb un
i ja està, no?
I quan van començar
a fer els musicals,
primer van ser...
abans de les pel·lícules
van fer musicals d'Ava al teatre
i que es van estrenar
i van fer gires per arreu del món,
doncs els costava molt
poder acabar les cançons
perquè acabà amb un feidaute
de les cançons
i es van tenir que reprogramar...
En directe, com ho feien, no?
Clar, llavors no podíem fer un feidaute
quan acabava una cançó,
sinó que van...
S'allunyaven del micròfon?
No, no, els mateixos compositors
el que van fer
és posar-li final
a moltes de les cançons
que sortien en aquests musicals
i que després van sortir
a les pel·lícules, no?
O sigui, que és una curiositat
que tenen els Ava
que es va haver de modificar,
es va haver de modificar,
doncs, una miqueta
aquestes...
tota la seva discografia.
Home, havia de sonar, no?
Ara l'has mencionat,
aquesta Super Trooper,
aquesta és una de les grans cançons.
Crec que avui serà programa
dedicat a Ava, eh?
En seriós?
Molt bé.
Mira, sí, ho acabem de decidir ara mateix.
Així anem, aquí al programa.
Doncs no li faràs mal a ningú
perquè realment són cançons precioses.
Segur que no, segur que no.
Carles, perdona, digues.
No, no, aquesta és una de les cançons
que sonaven a l'últim àlbum
que era l'àlbum de Comiat, no?
I que realment no va defraudar
sinó que l'últim àlbum
també va ser espectacular.
Va deixar a dalt, no?
El llistó, que s'acostuma a dir.
No, que anava a dir, Carles,
anem a parlar també del que ens ocupa
a part de la música
que també ens encanta conèixer
aquestes parts musicals
de les cançons que sonen.
Anem a parlar del temps,
un temps que aquesta setmana
ha estat realment espectacularment positiu, no?
Per poder estar a l'aire lliure,
temperatures molt agradables.
Avui s'ha anat quedant una mica més,
com es diu, rúfol, eh?
Rúfol, molt bé.
amb aquesta boira
que ja venia d'ahir
i sembla que a la tarda
no millorarà massa.
Tenim posats els ulls
amb el cap de setmana.
Doncs sí, tenim un petit canvi
i diem petit
perquè després explicarem
que la setmana vinent
la cosa es podria arreglar
una miqueta més un altre cop.
Però sí, sí,
realment tenim un parell de dies
on la boira,
sobretot a comarques centrals,
prop del Llobregat,
doncs ha estat la gran protagonista.
400-500 metres fa un bon sol,
però a tot el que és
la plana del Llobregat
i aquí ens afecta també
a nosaltres una miqueta,
doncs hem tingut aquestes boires baixes
que ahir els va costar aixecar-se molt,
però cap al migdia
va poder treure el nas al sol.
Al matí també començàvem
amb molta boira,
avui potser
doncs aquesta boira
s'ha trencat una miqueta abans
i hem tingut més estones de sol
al migdia
i clar, o sigui,
tampoc estem tenint
una situació d'un fred rigorós
ni un fred normal per l'època,
sinó que estem una miqueta per sobre
i això quan arribes al migdia
i encara et fa solet
i estem amb aquesta abonança tèrmica,
doncs podem arribar,
els dos últims dies
hem arribat als 16 graus
que és un valor molt agradable,
hauríem d'estar a 11 o 12,
16 graus realment està molt bé
i el que sí que hem notat
una miqueta més
aquests dos últims dies
és que com que la humitat
és molt elevada
perquè hi ha aquesta boira,
potser sí que la sensació de fred
és una miqueta més marcada,
tot i que el termòmetre
no ho registri o no ho demostri,
sí que aquesta humitat
al vespre o a primera del matí
sí que notes allò de dir
ai, que m'està calant els ossos,
però tampoc no és un fred rigorós.
Ahir aquesta hora
estava més o menys a 12,
avui estem a 14,
o sigui que avui el sol
ha pogut escalfar una miqueta més,
fruit que s'han obert més
s'ha obert més el cel avui al migdia
i de cara al cap de setmana
doncs se'ns espatlla una miqueta la cosa,
serà progressiva però se'ns espatlla,
sobretot perquè fa...
Què passa amb els caps de setmana,
perdó, que talli,
què passa amb els caps de setmana
que sembla que el temps sàpiga
que estem en una època
que més val no sortir massa,
es porta fatal el temps,
val a dir-ho, eh?
Sí, realment,
si no és el vent és la pluja,
si no és el confinament,
si no una cosa o l'altra...
El vent, el cap de setmana el vent
crec que va espatllar
molts migdies de restauració,
sobretot, no ajuda.
No, i a més a més
en tornarà a fer de vent,
bé, no serà el vent de la setmana passada,
evident,
però sí que la situació
que s'està gestant
de cara al cap de setmana
sí que ens portarà
un vent una miqueta agregalat,
que és ben humit de mar cap a terra
i que podria portar precipitacions.
A hores d'ara,
en els últims mapes que han sortit,
surten aproximadament cada 6 hores
i alguns cada 12 hores,
els últims mapes que han sortit
a les 12 del migdia
no es posen d'acord,
o sigui, portem tota la setmana
pronosticant un cap de setmana
on es confirma més la pluja
de diumenge
i no pas de dissabte,
però els mapes van ballant
i a 24 hores
d'arribar aquesta pluja
doncs encara no es posen
massa d'acord.
Entón, anem a fer una mitjana
d'aquests mapes,
però no està massa clara
la previsió del cap de setmana.
Pel que fa,
a demà dissabte
tindrem un dia
on començarem
amb forces núvols,
com ha passat aquests darrers dies,
com ha passat avui,
i a mesura que vagi pensant el dia
doncs es podrien anar
obrint algunes clarianes,
tornarem un altre cop
o un migdia força agradable,
però demà ja comença
a recular una mica el termòmetre.
Si avui hem arribat a 16,
demà al migdia,
tot i que faci una miqueta de solet,
doncs podria baixar el termòmetre
cap als 14,
13, 14 graus.
O sigui,
baixa una mica el termòmetre
i d'altra banda,
alguns dels mapes
també ens marquen
un matí de dissabte
en què podria caure alguna gota.
És un dissabte
que tindrem una miqueta de tot.
Gotes, eh?
No estem parlant de pluja important,
perquè el que sí
que han confirmat els mapes
durant la setmana,
de cara al cap de setmana,
esticàvem al principi de setmana,
això ha anat afluixant,
ha anat perdent pistonada
i realment la pluja
que hauria de caure
aquest cap de setmana
és poqueta.
Potser el diumenge
caurà una miqueta més,
però és molt poca cosa.
O sigui que el dissabte
a partir de mig matí
poden caure algunes gotes,
després a la tarda
cap al migdia
s'obriran moltes clarianes,
fins i tot farà un bon sol,
tot i així veureu
com la temperatura
no s'enfila tant
com dies enrere,
o sigui que
ens quedarem amb 13, 14,
tot i fer un bon sol,
perquè anem notant
que hi ha un canvi
Ectopascals,
que això és uns 1.500 metres d'alçada.
Penseu que aquesta setmana
hem estat en valors
al voltant dels 8, 9 graus positius,
hem tingut valors
molt agradables en alçada
i això es va retirant
i va marxant
i ens entra una bosseta
d'aire fred en alçada
que el diumenge
ens portaria temperatures
sota zero,
o sigui que baixarà
en alçada,
entre 10 i 12 graus.
I això aquí com es tradueix?
I això es traduirà
que si el diumenge plou
doncs les temperatures
baixaran força.
Recordeu,
dilluns arribàvem als 21,6,
probablement diumenge
a la màxima
no passi dels 9.
Diumenge serà un dia gris,
un dia on el matí pot ploure,
al mig matí també,
cap al migdia
i després a la tarda
fluixaria una miqueta.
Fins i tot
alguns mapes
s'atreveixen
el diumenge a la tarda
que tragui el nas al sol.
Bueno,
hi ha última hora del sol
perquè el sol
se'n va a les 6 de la tarda,
però vaja,
que podria traure el nas al sol.
Però sí que és cert
que entre la matinada
de dissabte a diumenge,
la nit de dissabte a diumenge
i el matí de diumenge
és quan tindrem
la precipitació
més destacada aquí a Sant Jús
i ens podrien caure
a tot estirar 5 litres
per metre quadrat.
Clar,
aquest aire fred
en el sada
que ha arribat
i després amb la pluja
es desplomarà,
això provocarà
que si durant el dissabte
les temperatures
van baixant
de nit a estar pel cel,
quan arribi
als 8 o 9 graus
aquesta temperatura
es mantindrà fixa
durant tot el diumenge.
O sigui,
que estem parlant
que la màxima de diumenge
seran
les mínimes
que hem tingut
més o menys
aquesta setmana.
O sigui,
que serà un diumenge fred,
un altre cop d'hivern,
un diumenge gris
i a més a més
el que parlàvem
que entre dissabte
i diumenge
també podria bufar
una miqueta
el gregal,
el vent del nord-est.
Aquest vent
podria bufar amb força,
això ho farà
durant el cap de setmana
però hi haurà moments
que pararà,
o sigui,
tampoc no és tot
el cap de setmana de vent
i és un altre
dels ingredients
que podria influenciar
amb la sensació
de fred
aquest cap de setmana.
Així doncs,
dissabte variable
amb una miqueta de tot
però amb més domini
del sol
i dels núvols
que no pas de la pluja
i un diumenge
que ja tal com ens aixequem
estaria plovent,
teòricament,
segons diuen els mapes,
això pot aguantar
fins al migdia,
primera de la tarda
i després de la tarda
doncs la cosa fluixarà.
No acabarem de fer net,
o sigui,
quan acabi el cap de setmana
de cara a la setmana vinent
el dilluns
encara seria un dia variable,
les temperatures
es recuperen una miqueta,
no tindrem el fred
del diumenge
perquè aquesta bosseta
va marxant
i potser el dimarts
ens cauen quatre gotes
però vaja,
de cara a la setmana vinent
és variable
perquè fa el cel,
o sigui,
tindrem sol i núvols
o seran dies espaterrans
i la temperatura
tampoc té tendència
a baixar massa,
o sigui que tornaríem
a valors de 14,
15, 16 graus,
o sigui que torna l'abonança
gran part de la setmana vinent
amb unes temperatures
que estan una miqueta per sobre.
No tornarem
als 20, 21 o 22 graus
però sí que valors
com els que hem viscut
avui, dijous o dimecres
de 15, 16 graus
sí que estarien
a l'ordre del dia
a partir del dimarts
de la setmana vinent,
o sigui que
seguim amb força abonança,
no es veu cap fredurada
ni cap episodi
de pluges destacat
ni res de res,
o sigui un temps bastant avorrit,
tret d'aquest diumenge
que ens visita
una bosseta d'aire fred
en alçada
que pot portar precipitacions
i que el que farà
és dir
ei, que encara estem a l'hivern,
doncs el diumenge diran
encara estem a l'hivern
però després seguirem
amb temperatures
de finals d'hivern,
primers de primavera.
Doncs vaja,
tenim un cop de setmana
com deia,
que sembla que el temps
ens estigui espiant
i digui
ara sí que vindré
a comportar-me
d'una forma
un poc agradable
perquè us quedeu a casa
però vaja,
és el que tenim,
Carles,
gràcies per aquesta previsió
del temps,
ho anirem seguint amb tu
ja de cara al pròxim
cap de setmana,
no,
el pròxim dilluns,
que vagi bé
aquest cap de setmana
i dilluns
seguim fent
aquesta previsió
del temps.
Perfecte,
seguirem atents al cel.
Adéu.
Que vagi bé,
bon cap de setmana.
I can still recall
our last summer
I still see it all
Walks along the same
Laughing in the rain
Our last summer
Memories that remain
We made our way
along the river
And we sat down
In the grass
By the eye of the tower
I was so happy
We had met
It was the age
Of no regret
Oh, yes
Those crazy years
Was the time
Of the flower power
But underneath
We had a fear
Of flying
Of growing old
A fear of slowly dying
We took a chance
Like we were dancing
Our last dance
I can still recall
Our last summer
I still see it all
In the tourist jam
Rather not to die
Our last summer
Walking hand in hand
Where is risk for us
Our last summer
Morning for us all
Living for the day
Living for the day
Burries far away
And now you're working
You're a king in a bank
A family man
A football fan
And your name is Harry
How dull it seems
Are you the hero
Are you the hero
Of my dreams
I can still recall
Our last summer
I still see it all
In the tourist jam
In the tourist jam
Round and not to die
Our last summer
Walking hand in hand
I can still recall
I can still recall
All the last summer
I still see it all
Walks along the sand
Laughing in the vein
All the last summer
Memories that remain
Bits
Molt més que nits d'electrònica
Bits
Ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit
Bits
Bits
Mister
Your eyes are full of hesitation
She makes me wonder
If you know what you're looking for
Oh baby
I wanna keep my reputation
I'm a sensation
You'll try me once
You'll make for more
Oh yes sir
I can boogie
But I need a certain song
I can boogie
Boogie, boogie
All night long
Yes sir
I can boogie
If you stay
You can't go wrong
I can boogie
I can boogie
Boogie, boogie
All night long
No sir
I don't feel very much like talking
No night long
No night long
No night long
You wanna know if I can dance
Yes sir
Yes sir
Yes sir
Already told you in the first word
And in the course
But I will give you one more stand
Yes sir
Yes sir
I can boogie
But I need a certain song
I can boogie
Boogie, boogie
All night long
Yes sir
I can boogie
If you stay
You can't go wrong
I can boogie
Boogie, boogie
Boogie
All night long
Yes sir
Yes sir
I can boogie
If you stay
You can't go wrong
I can boogie
Boogie, boogie
All night long
Boogie, boogie
All night long
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona tarda, Joel. Molt bé. Com va per roda de Ter?
Bé, a punt d'acabar aquesta limitació de confinament municipal.
Contents, eh? Bona notícia, bona notícia.
Home, per un poble petit, sí, perquè al final desenganyem-nos, no és el mateix.
Vibre en un poble que no una ciutat, que tens de tot. Aquí sí que nosaltres, per dir-ho així, no vull dir que estàvem una mica coixos, que seria la frase, però sí que és veritat que quedàvem altament limitats.
Què us permet aquest confinament comarcal a vosaltres?
Home, com a mínim podem anar a Vic. Home, com a mínim podem anar a Vic. Home, el lleu, eh? Que també ens queda aquí al voltant. I a mi és Sant Hipòlit, fins i tot.
És a dir, sí, que evidentment estic acreditat per anar-hi quan em toca, però quan no em toca, no, per dir-ho així.
Llavors, ara, amb aquest nou confinament, i per dir-ho així, Mireia, ja avancem, no?, d'aquests canvis normatius, doncs que el confinament municipal s'acabarà aquest diumenge,
per tant, diumenge serà l'últim dia, i el dilluns el confinament passarà a ser comarcal, amb les excepcions que ja coneixeu, eh?
Per anar a treballar es pot sortir de la comarca, per motius de causa justificada, causa major, força major, visita al centre hospitalari, tenir cura de familiars dependents,
tot això ja sabeu que sí, que són causes que estan establertes, però el confinament passarà a ser comarcal.
Clar, per vosaltres, home, sí que canvia...
Nosaltres ens podem moure per la zona del Bas Llobregat, per la qual comprensen just que, a veure, Déu n'hi do,
és a dir, de poder moure't per ser just, a poder extendre la zona...
Déu n'hi do, i a partir d'aquí nosaltres, clar, jo amplio tot Osona, que no és que sigui una comarca petita,
per tant, sí que guanyem una extensió de terra molt, molt important.
També et dic una cosa que des de Protecció Civil s'ha repetit molt, no és el mateix dir que es permet dir que s'ha de fer,
és a dir, una cosa és que se't permet dir que el confinament ara passi a ser comarcal,
i l'altre és que ara tots com a bojos intentem sortir del municipi per anar no sé on.
Si no cal, no cal. Seguim amb el mateix.
Si no cal, si no és necessari, si no és imprescindible, no ho fem.
Però això ja sabeu que és la recomanació que tenim des de fa pràcticament un any.
Per tant, ja ens la sabem de memòria.
A part d'aquest canvi...
Massa.
Exacte, ens la sabem massa. Tu mateixa ho has dit.
A part d'això, de tot això que ja hem comentat...
Estem a Covid, eh, ja. Entrem una mica, no?, a comentar aquestes restriccions.
Estem a Covid, però quines altres restriccions, per dir-ho així, s'han canviat, no?
Quines modificacions tenim en tots els actes.
Ja hem comentat que el confinament municipal s'acaba i torna.
Fixi-te'n que tot ho recuperem, eh, nosaltres.
Ara torna el confinament comarcal.
I a partir d'aquí, què més tenim?
Doncs, primer de tot, el confinament aquest que ha canviat, l'esport torna, però no al 100%,
i em diràs què vol dir, doncs que els gimnassos tornen a obrir amb un 30% de l'aforament,
que també obriran els pavellons també amb un 30% de l'aforament,
que tornen les competicions que tenen accés a lligues estatals,
és a dir, aquelles categories en les que hi hagi ja un ascens a una lliga estatal, no?
En aquest sentit funcionen així.
I hi ha un petit canvi que és bastant important i significatiu,
que és en el que fa a les botigues.
Ja saps que les botigues, els caps de setmana, no poden obrir excepte les essencials.
Per exemple, qui vulgui anar a comprar el diari dissabte pot anar-hi.
Es considera que la premsa és un servei essencial.
Però hi ha una bona notícia relacionada amb aquest tema, eh, d'establiments essencials,
i és la cultura, part de la cultura.
Exacte, les llibreries passen a obrir els caps de setmana.
Que això, per cert, que aquest cap de setmana ningú corri, eh, perquè aquest no aplica.
Comença a partir del dilluns 8 de febrer, recordem-ho.
Ho dic perquè no ens diguin.
No vam sentir a la plaça Mireia i estava tancat.
El Joel va dir que podíem anar, no?
Segurament ens va dir, exacte.
Doncs serà la setmana que ve, eh, el cap de setmana del 13 i el 14,
que per cert tenim eleccions.
Per tant, allà sí que podreu anar a comprar a una llibreria i a tot això.
Ara, aquest cap de setmana, no.
I encara hi queda, que me l'he guardat aquí pel final, així, un altre canvi molt important,
que és la restauració. Restaurants, barça i restaurants.
Què canvia?
Ja sabeu que ara hi ha unes franges horàries d'esmorzar i de dinar.
No sé, Mireia, si tu t'hi has trobat que, doncs, no t'ho donem temps a fer-te el cafè,
el postre o el que sí.
Sí, i tant.
No, o el matí, que potser arribes una mica tard i ja no pots esmorzar a la terrassa.
Doncs hi ha un petit canvi, que ho sàpigues, i que és important.
Que és que s'amplien aquests horaris en dues hores.
Una al matí, és a dir, en lloc de dos de deu acabarem a dos d'onze,
i una altra a la tarda, en lloc de dos quarts de quatre, guanyem, bueno, una i una.
És a dir, dues al final.
Però, clar, en guanyes una per esmorzar i una per dinar.
Que dinar, no ho he dit, s'acaba a dos quarts de cinc de la tarda.
Ja dona perquè hagueu acabat el postre, eh, a dos quarts de cinc de la tarda.
Però, en canvi, seguim tancats per sopar.
Aquí sí que no hi ha hagut cap mena de modificació.
Jo t'he de dir que, a vegades, allò que dius un diumenge dos quarts de quatre és d'hora.
Per tancar.
Perquè, bueno, sempre aquell cafè últim, eh, que de gust.
Aquí som de natar, eh, sempre, amb el dinar, amb esmorzar i amb el sopar.
Sí, sobretot el diumenge.
El diumenge és un dia que, si podem tardar més, tardar més, és així.
Però estem en una època que no ens podem queixar massa
i si tenim aquesta petita mínima, no?, alleugerament, no?,
d'aquestes mesures, una hora és una hora, Joel.
Una hora és una hora.
Tens tota la raó del món.
I que, per cert, jo crec, eh, ara sí que estic entrant en una cosa
que no és la legal, sinó la personal.
De pel que veus en el teu propi municipi,
aquells cafès del diumenge a la tarda que ja no es feien
perquè no podies, doncs segurament podran recuperar-se.
Que això, aquella, no, que acabes de dinar,
són dos quarts de quatre a les quatre,
que fas un cafè de vint minuts ni què sigui,
doncs ara es podran recuperar.
Això sí.
Sí, però apunteu-vos-ho, és una hora al matí, una hora a la tarda.
Simplement l'ampliació, vas llegir, s'amplia dues hores,
dic, bueno, és una i una.
És veritat que si les sumes són dues,
però que no us penseu que a les 11 estarà obert l'estona d'esmorzar,
perquè com que han augmentat dues, no,
han augmentat una per esmorzar i una per dinar,
que sí, en el còmput global són dues.
Sí, tot i que després també per les...
És a dir, fora d'aquest horari,
encara mantenim el takeaway per emportar.
Exacte, això sí que es manté.
Sí, això es manté, pots fer-ho igual per emportar.
Llavors, Mireia, hi ha canvis respecte al toc de queda?
No, es manté.
Jo crec que això, saps aquella frase de
ha venido para quedarse?
Sí, de moment sí.
Sí, de moment, de 10 a 5 del matí.
De moment han venut per quedar-se,
per tant, es manté.
De 10 del vespre de la nit a 6 del matí.
Ho dic perquè a vegades hi ha hagut polèmiques,
hi ha hagut comunitats d'autònomes
que l'han intentat canviar,
que han topat amb el govern central,
que sí que han passat de les 11 a les 10.
Aquí no, aquí des que el vam posar,
si no m'equivoco, al mes de novembre,
octubre-novembre, diria,
no s'ha mogut ni un dia,
i això sí que és d'aquelles normes
que no l'hem tocat de més.
Bé, l'hem tocat, mira, acabo de mentir.
Sí, per dates de Nadal, per aquests estius.
Exacte, per Nadal i per Reis, i per cap d'any.
És veritat, és veritat.
Vam fer una petita excepció.
Una petita excepció.
Aquestes són els canvis no més significatius,
les modificacions més importants
que hem de saber de cara a partir de dilluns,
sobretot que tothom s'ho apunti,
a partir de dilluns, el que estem dient.
Exacte, i equipaments esportius,
també val a dir, hi ha gimnasos, no?
Els gimnasos, els centres esportius,
poten tornar a obrir,
les classes dirigides,
crec que són fins a 6 persones al màxim, no?
Sí, i que també tornen,
els estudiants tornaran a la universitat,
també, alguns de primer curs,
llavors també s'han de veure els extrascolars,
la immensa majoria no tindran canvis,
però hi ha petites excepcions
que les heu de mirar.
Això sí que és una cosa
que s'haurà d'anar comprovant, d'acord?
Aquests són els canvis a partir de dilluns,
les llibreries sí que segurament
és el més significatiu,
igual que els bars i restaurants,
que també tenen el canvi més important,
a partir de dilluns.
No sé quants cops ho he dit, ja, Mireia.
És un per si de cas, no?
És que m'han dit això i no era així,
dic no, perquè ho vaig dir divendres,
però començava el dilluns.
Que no ens culpin després.
Que la gent aquest cap de setmana
no vagi demanar-se un cafè a les 4,
que trobarà tancat.
Exacte.
Joel, a part d'això,
abans de tancar aquesta carpeta de Covid,
que sempre ens toca,
tinc ganes ja de que arribi un dia
i que no t'ho hagi de preguntar, sincerament.
Però vaja, ara toca parlar-ne.
Hem de parlar també de la segona onada,
no de positius de Covid,
sinó de la segona onada de la vacuna,
també d'aquest gairebé,
crec que és un 18% de vacunacions
de la primera, almenys,
que s'està duent a terme tot l'estat espanyol,
i que a poc a poc ja s'està començant a fer la segona.
Aquí a Sant Just,
de fet,
estem fent això, també.
Per tant, a poc a poc,
tot i que amb una lentitud
que no és la que s'esperava...
Sí, la lentitud és molt bèstia.
Segueix endavant.
I no ens ho esperava.
Sí, seguim endavant.
Tu ho has dit molt bé,
estem en aquesta segona tanda de vacunes,
i ara ja hauríem de començar
amb altres col·lectius.
Per exemple,
segurament seran els cossos,
en aquest cas,
bombers-policies,
que anirien als següents.
Ja s'està...
No és oficial, eh?
O sigui,
us estic dient el que s'està dient,
però que encara a dia d'avui
no està tancat del tot.
Arribaran el doble de dosis
que han d'arribar
i, per tant,
començaran ja aquestes vacunes,
que a part de tots els col·lectius
que ja hem comentat,
els que no estiguin vacunats,
també vacunarem a policies i a bombers.
Deixa'm comentar
que amb tot això de les vacunes
i tot aquest xou de marques,
perquè jo no havia sentit
parlar mai de tantes marques,
Pfizer,
Biotech,
que és la de Moderna,
AstraZeneca,
Sputnik,
la majoria,
ja són...
Aquestes quatre que he dit,
ja es poden comercialitzar aquí,
perquè la Unió Europea
les té totes quatre aprovades.
Però és que la Universitat d'Oxford,
que també està desenvolupant la seva
i que ja està desenvolupada,
de fet,
ara està fent unes proves
amb la vacuna d'AstraZeneca
en la qual estan fent canvis.
És a dir,
què fan?
Doncs posar la primera dosi
d'AstraZeneca
i la segona d'Oxford.
I ara també volen provar amb Pfizer.
Una primera dosi d'una
i una segona dosi de l'altra.
Això és un projecte,
això és un platilot.
Ho dic perquè cada ningú s'espanti
que li posaran dues marques
perquè estan fent proves
per veure com funciona.
És un tema mèdic
i un tema, doncs,
d'innovació.
Sí,
estan veient ben bé com funciona.
Dir-te que la de l'Sputnik,
que per qui no ho sàpigues,
la russa,
també ha estat validada aquí.
I ara estem acabant de fer,
doncs,
Oxford,
la de Johnson & Johnson,
que també s'està acabant d'ultimar,
i fins i tot els estudis de Grifols.
a veure com acaba tot això.
Jo, com a petit apunt,
també,
com dius tu molt bé,
Joel,
volia fer,
llegir bàsicament aquest titular
que em va sorprendre de força.
Vam estar parlant també
d'aquest tema,
d'aquestes persones
ja fossin de l'administració,
càrrecs públics
que s'havien vacunat,
ja fos perquè sobraven vacunes,
ja fos el cas que fos.
Un dels casos,
potser,
que va saltar més
als mitjans de comunicació
va ser aquest exjefe ja
de l'Estat Major de la Defensa,
el general Miguel Ángel Villarroia,
que no fa massa,
crec que fa un parell de dies,
el Ministeri de la Defensa
el va nombrar membre
de l'Assemblea de la Reial
i Militar Ordre
de Sant Menehildo,
Sant Menehildo,
és a dir,
ell va presentar la seva dimissió
després de Conèixers,
que s'havia vacunat,
es va assentar el protocol,
se'l va passar per allà,
i es va vacunar,
però ara és condecorat
amb aquest càrrec,
és a dir,
quan salta la notícia d'aquestes
després d'haver,
diguéssim,
assenyalat aquesta persona
perquè està fent una cosa
que no toca,
que no pertoca,
suposo que,
no sé,
si més no,
salta als ulls,
salta a la vista,
que no és un procediment,
podríem dir,
habitual,
normal,
no és una causa-conseqüència
massa habitual.
Sí.
Volia deixar constància.
Em sembla que no puc afegir
gaire més.
No,
volia deixar constància.
Doncs consta.
Consta.
Consta en acta,
senyor Iria.
Consta en acta.
Passem al següent tema
que ens pertoca també,
Joel,
que són les eleccions
del Parlament de Catalunya,
14 de febrer,
un carnaval,
carnestoltes,
molt virtual,
virtual,
aquí el tenim virtual.
Sí,
bé,
físic aquest any no,
de fet crec recordar
que va ser l'última festa
que es va fer
abans del confinament,
abans que tot això
començés,
no?
La recordo,
crec que aquí s'han...
Quins ho hauria dit
aquell dia?
Quins ho hauria dit
aquell dia?
Però recordem amb,
com dir-ho,
amb molta estàlgia.
Si tu et en aquell dia,
qui t'hagués dit
que era l'últim
en aquell moment
de carnaval?
Ningú,
ningú ho hauria dit
que era l'última
que tindríem.
No ens ho haguéssim ni creut.
Però bé?
No,
la veritat és que no.
Tal dia farà un any, eh?
Però si al 14 tenim eleccions,
vam explicar el dimarts,
les fases,
els trams horaris,
per dir-ho així,
de vacunació.
Sí,
i de les grosses,
a més a més.
Són dos temes
que ajuntarem en un,
si no et sap greu,
que és,
primer de tot,
què passarà amb la Constitució
de les meses
i després de les franges?
Ja veureu per què dic de sumar,
perquè verdaderament
un tema toca a l'altre.
Si les meses
es constitueixen
de 8 a 9,
tal com està previst,
cap problema,
i per tant,
tot fantàstic.
Però tenim por
que això no sigui així,
perquè com a mínim
un de cada quatre persones
que han d'anar a la mesa electoral
han presentat al·legacions,
el que pot deixar
algunes meses,
sobretot de pobles petits,
buides totalment.
Què passa si les meses
no es poden constituir?
Aquí és on comença el problema,
perquè normalment,
si els titulars no venen,
doncs ho agafen al suplent,
i ja sabeu com funciona.
Però aquí
el dubte està en què
puguin quedar,
per dir-ho així,
cadires buides.
Què passarà?
Doncs de moment,
dos protocols,
per dir-ho així.
No sé si t'agrada
aquesta paraula, Mireia,
la de protocol.
Home,
agradar no seria l'adjectiu,
l'adverdic.
Dues idees,
diguem-ho així,
dues idees
per substituir
o per solucionar
aquest problema.
La primera és
fer voluntaris
que vulguin,
doncs,
oferir-se
per anar-hi
si passa el que no ha de passar
i falta gent.
Això és una opció.
Opció dos,
els suplents
de cada municipi
no podran marxar
encara que la seva mesa
hagi quedat constituïda.
Imagina't,
on tu votes a Sant Just,
que els tres titulars
doncs venen
i cap problema.
Els suplents
no podran marxar
a l'espera
dels pobles del voltant.
Evidentment,
aquí a Sant Just
els pobles són relativament grans.
¿En quin sentit?
A l'espera de...
Mira,
t'ho poso
en el meu territori,
no?
La comarca d'Osona
té municipis
molt petits,
molt petits.
Llavors,
si un municipi
no ha aconseguit
els membres
de la mesa
que necessitava,
demanaran
al municipi
del costat
que els suplents,
que per dir-ho així
se n'haurien d'anar a casa
perquè la seva mesa
sí que s'ha constituït,
aquells suplents
hauran d'anar a cobrir-ho.
Per dir-ho així,
doncs,
s'ajudarien
entre municipis.
és una altra idea
que hi ha
que la Junta Electoral
ha aprovat
per intentar
pal·liar
les baixes,
no?
Per posar-t'ho així fàcil,
jo que soc de Roda de Ter,
si una mesa
no queda constituïda,
que aquests suplents
puguin venir
tant dels suplents
que hagin sobrat,
per dir-ho així,
del mateix municipi,
del mateix Roda de Ter,
que nosaltres sí que tenim
més d'una mesa...
Es puguin moure
per proximitat,
s'entén?
Sí,
s'intentarà per proximitat,
però imagina't
un municipi
que només té una única mesa.
Hi ha municipis
de menys de 1.000 habitants
i de menys de 500,
vull dir,
i de menys de 200,
si anem tirant avall,
trobarien municipis
extremadament petits.
Doncs clar,
els que només tenen
una mesa
o dues,
si no ho poden constituir,
no poden utilitzar
els suplents de l'altre
perquè no arriben,
doncs llavors
agafarien els suplents
dels municipis del voltant.
Però un tema,
tu m'has dit,
de proximitat.
Aquesta és l'objectiu.
I ara em preguntaràs,
i què té a veure això
amb les franges horàries
que ens has dit
que volies ajuntar-ho
en el mateix tema?
A veure...
Doncs aquí està el tema.
La franja horària
de 9 a 12,
és a dir,
la primera,
estava reservada
per les persones vulnerables.
Què passa?
La normativa
de la llei electoral
diu
que si una mesa
no està ben constituïda,
no del tot,
en aquest sentit,
entenem que li falta
a algun membre
o el que sigui,
la primera persona
que va votar
s'ha de quedar,
que us ho vaig estar explicant
al dimarts,
la primera persona
que va votar
s'ha de quedar
obligatoriament,
no pot triar-ho,
i per tant
ha de passar-se el dia
a la mesa.
Quin és el tema?
Que si aquestes persones
són les vulnerables
perquè era la seva franja,
problema
i greu.
Llavors,
la Junta Electoral
no està d'acord
en les franges horàries
que s'ha marcat
des del govern
perquè considera
que aquesta norma,
aquesta idea,
xoca
amb el perill
que podria tenir
a les 9 en punt
les persones.
Imaginem-nos,
una persona de 80 anys
que va votar,
que no està constituïda
a la mesa
i que s'ha de quedar.
Llavors,
estaríem fent
just el contrari
del que es vol fer,
que és protegir-les.
Llavors,
aquest sistema,
com s'ha d'entendre?
S'ha demanat
que es modifiqui.
Això és d'última hora,
ha passat aquesta tarda,
s'ha demanat
que es modifiqui
per aquest mateix motiu.
És a dir,
és terrible,
perquè, clar,
estem a una setmana,
com aquell qui diu,
i en el fons,
clar,
és que normativa en mà,
una persona
de l'edat que tu vulguis
vulnerable,
s'hi passa
i és la primera a les 9,
s'ha d'acabar.
Normativa en mà.
Llavors,
això també es vol evitar.
I com que es vol evitar,
el que s'està intentant
és exactament això,
que no hi hagi
aquesta possibilitat.
Es canviarà?
No ho sé,
jo us he anticipat
només el que ha dit
la Junta Electoral,
que és que no li està bé
aquesta partició del dia,
que eren de 9 o 12
els vulnerables,
de 12 a 7
la població en general
i de 7 a 8
confinats
i positius,
no?
Els que estan en quarantena.
Llavors,
que per cert,
deixa'm dir,
que no ho havia dit,
que la Junta Electoral
ha dit
que les persones amb Covid
tenen dret a votar.
Per tant,
es valida
que això a les 7
i a les 8...
Això no va passar,
eh?,
des de les eleccions
del País Basc
i de Galícia,
això se'ls va negar
el dret a vot
en aquest sentit.
I una última cosa,
avui s'ha tancat
el termini
per votar per correu.
Ho dic perquè
no correu,
ja està,
s'ha tancat.
I no l'hagi demanat
a les dues.
Sí, no?
A les dues del migdia
s'ha tancat.
Per tant,
qui no l'hagi demanat,
presencial,
si vol,
clar,
presencial.
I ara aquests dies
podran votar per correu
a la mesura que vagin arribant.
Què passa amb aquest vot per correu?
Dic perquè a vegades
m'han demanat.
Què passa?
Aquest vot va a la mesa
que li tocaria
i la persona
es tatxa de la llista.
Per tant,
que ningú faci la idea
de jo ara aniré a votar allà.
No,
perquè a més a més
ho veuran.
I estàs intentant
cometre un frau electoral,
d'acord?
Coses que et puguis despistar.
Però aquest any
està bastant clar
que no és una cosa...
Perquè a vegades
què passava?
Una persona
votava amb molta antelació
perquè tenia un viatge,
el viatge se li anul·lava,
no se'n recordava
i podia cometre...
Que no se la deixava votar, eh?
Mai ha votat ningú dues vegades
perquè està tatxat.
Però hi anava...
Ostres,
no me n'havia recordat.
Evidentment,
ara és molt més difícil
perquè els terminis
s'han acostat molt més
i per tant
s'ha apretat tot
una barbaritat.
Per tant,
la situació és aquesta.
Poden modificar-se
les franges horàries.
Com a punt també
dic
dels gairebé
7 milions i mig
d'habitants
que té Catalunya,
però d'un milió
no podran votar
aquest 14 de febrer
perquè no tenen
la nacionalitat espanyola.
Hi ha diferents plataformes
que s'estan fent ressò,
entre altres
a casa nostra,
a casa vostra,
amb la col·laboració
també d'Òmnium Cultural
i al Sindicat Popular
de Mantés,
que han desplegat
una campanya
per un costat
comunicar-ho
i denunciar-ho també
perquè són
un milió de vots
que no comptabilitzaran
i a part aquestes persones
encara no tenen
el dret de decidir
com la resta de persones
que sí,
que tenen la nacionalitat.
Volia fer també
aquest petit apunt
abans de passar
a aquest últim tema.
Abans que passem
jo et faig un altre apunt,
les persones de l'exterior,
el vot exterior
que es diu
que una altra vegada més
ha sortit molt malament
i que per tant
hem negat el vot
a moltíssimes persones
que per motius que siguin
viuen i treballen
fora de Catalunya
i que una altra vegada
i dic una altra
perquè jo ho he patit
en les meves pròpies carns,
si vols un dia
en parlarem d'això,
però se'ls torna a negar
un dret tan bàsic
com és el dret de vot.
I com a últim tema
amb petita pinzellada
perquè ens queden
els últims tres minuts,
Joel,
parlem del cas PP,
aquesta caixa B,
l'existència,
la coneixença
més enllà de l'existència
d'aquesta caixa B
i també una mica
de les últimes declaracions
que han fet
els diferents líders
i exlíders populars,
presumint una miqueta
d'aquesta exemplaritat.
Ja hi va haver
una petita resolució
d'aquest tema.
És a dir,
molta gent em diu
però aquest tema no estava.
Dic, sí,
una part del tema estava,
però n'hi ha subtemes,
per dir-ho així,
temes que han sortit
paral·lels que no.
Què és el que canvia aquí?
Canvien les paraules
de Lluís Bárcenas,
no sé si et sona, Mireia,
però no sé
de rabiosa actualitat
fa molt de temps.
Doncs aquesta persona
ha dit
i ha explicat,
ha confessat
que, presumptament,
hi havia hagut irregularitats
des de fa molts anys
al Partit Popular,
aquesta famosa caixa B,
i que, a més a més,
ha donat noms de persones
de molta responsabilitat
anteriors,
ja us les imaginem,
una era M. no sé què
i altres que hi havia,
doncs que havien conegut
i que sabien
que hi havia,
presumptament,
jo estic repetint
les paraules
d'aquesta persona,
de Lluís Bárcenas,
que hi eren coneixedores
dels delictes
i que hi havien participat.
Això és el que ha dit
aquesta persona
i aquesta persona
ha de declarar
davant del jutge.
És casual que surti ara?
No, perquè ha de declarar
i, per tant,
ho treu
just abans d'aquesta declaració.
Ara ha d'anar allà
i explicar-se
davant del jutge
i veure
quines conseqüències penals
pot comportar
una confessió
d'aquest estil.
Bárcenas,
per qui no se'n recordi,
està complint
pena privativa
de llibertat,
està en presó,
per tant,
perquè ja havia estat
condemnat per primera vegada.
Però,
que sapigueu ara
que quan es comença
aquesta segona causa,
doncs hi ha aquesta
espècie de confessió.
De tot rodat, eh?
I a més,
sempre amb temes
de frau,
no?
En fi,
crec que donaria
per fer tants programes,
Joel,
que no ens aixecaríem
de la cadira
ni del micròfon.
Joel,
gràcies una tarda més
per aquesta actualitat
del panorama polític
i també Covid,
que vagi molt bé
el cap de setmana
prèvia a les portes
del confinament comarcal
que ens donarà
una mica més
d'aire i de respir
i limars vinent,
Joel,
seguim parlant amb tu
d'aquests temes
que anem seguint.
Una abraçada.
Una abraçada,
que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Kilian Sabria.
Tàrrega a l'Urgell
tanca des d'avui
durant almenys una setmana
els equipaments municipals
i suspèn les activitats
culturals
per l'alta incidència
de casos de Covid.
Salut ja ha detectat
transmissió comunitària
i l'Ajuntament demana
que redueixi al màxim
la interacció.
Lleida Alba Barbosa.
El risc de contagi
a la capital de l'Urgell
s'ha triplicat
en l'última setmana
i els positius
són de gairebé 2.700.
Des d'avui
l'Ajuntament
tanca els parcs infantils,
el teatre,
els museus
i els pavellons esportius.
L'Escola Municipal de Música
impartirà les classes
de forma virtual.
La policia local
reforçarà la vigilància
i les mesures
es revisaran divendres que ve
quan es torni a reunir
la comissió de seguiment.
Notícies breu, Gerard López.
El telèfon gratuït
d'atenció contra la violència masclista
va rebre l'any passat
un 35% més de trucades
durant els 3 mesos més
d'ús del confinament,
o sigui, abril, maig i juny,
que no passa
en el mateix període
d'aquest 2019 anterior.
Això ho ha explicat
a Catalunya Informació
la presidenta
de l'Institut Català
de les Dones,
Laura Martínez Portell,
que ha precisat
que, en canvi,
van baixar
el nombre de denúncies
presentades
als Mossos d'Esquadra.
Durant el confinament
més estrict,
les dones van estar
buscant suport
telefònic,
psicològic,
jurídic,
de què podíem fer,
però no van sortir
a posar denúncia,
o van caure
de manera important
les denúncies,
i també han anat
recuperant el que diríem
l'ordinarietat
a mirar
que ha anat
passant l'any.
La proposta
de l'informe
del Consell General
del Poder Judicial
sobre la Llei Integral
de Llibertat Sexual,
coneguda com la Llei
de Només Un Sí
és Un Sí,
posa en qüestió
diferents eixos
de l'avantprojecte de llei.
L'informe planteja
dubtes respecte
a la definició
del consentiment
de la víctima
o també
què és el que ara
és considerat
un delicte d'abús sexual
que passi a ser
un d'agressió.
En declaracions
a Catalunya Ràdio,
la portaveu a Catalunya
de Jutges per la Democràcia,
Maria del Prado Escoda,
detalla alguna
de les mancances
d'aquest avantprojecte.
El problema
és que algunes conductes
les unifica.
També ve a unificar-les
i ni tot pot ser violació,
ni tot pot ser abús sexual.
No podem passar
d'un extrem a l'altre,
perquè si no
tindrem les mateixes
conseqüències negatives.
Tenim conseqüències negatives
quan tot se considera abús,
però també
quan tot se considera
agressió sexual.
La visita del cap
de la diplomàcia europea,
Josep Borrell,
a Moscou,
ha obert una crisi
entre Espanya i Rússia
arran de l'empresonament
dels líders
independentistes catalans.
En nom de la Unió Europea,
Borrell ha demanat
al seu homòleg rus,
Sergei Lavrov,
que deixin llibertat
l'opositor,
Alexei Navalny.
I això
no ha agradat gens
al diplomàtic
que ha rebut
la qüestió
com una ingerència.
De fet,
Lavrov ha retret a Espanya
havent presonat
part del govern català
per haver organitzat
el referèndum.
Veiem moltes situacions
a Europa
en què els tribunals
són sospitosos
de prendre decisions
motivades políticament.
No vull ofendre ningú,
però faig atenció
al cas mai mencionat
en els nostres comunicats,
però que ara vull comentar.
El de tres presos
que van ser sentenciats
a deu anys
de presó i més
per organitzar
un referèndum
a Catalunya.
La ministra
d'Afers Estrangers
d'Espanya,
Aranxa González,
ha sortit al pas
negant
que a Espanya
hi hagi presos polítics
i posant en dubte
que Navalny
pogués participar
en una campanya electoral.
El Departament de Cultura
ha anomenat
el gestor cultural
Enric Puig Cunyet
com a director
del Centre d'Art
Santa Mònica
de Barcelona
pels pròxims quatre anys.
El nou director
proposa anar més enllà
del concepte
d'equipament
que acull exposicions
per convertir-lo
en un laboratori
que treballi en xarxa
amb els creadors
per repensar la teoria
i la pràctica
del centre.
I The Weekend
que assegura
que no hi haurà
artistes convidats
a la Super Bowl.
El cantant canadenc
ha posat fi
els rumors
que apuntaven
a possibles aparicions
d'artistes
que han col·laborat
amb ell últimament
com Kendrick Lamar,
Daft Punk,
Ariana Grande
o la catalana Rosalia.
en una entrevista
al canal
de la Lliga
de Futbol
nord-americà
ha estat així
de taxatiu.
No hi ha cap marxa
dins la narrativa
de la història
que explico
a l'actuació.
Per tant,
no hi haurà
convidats especials,
no?
No.
Esports,
Jordina Terrer.
El Sevilla serà
el rival del Barça
a les semifinals
de Copa.
L'anada serà dimícres
de la setmana que ve,
10 de febrer,
al Sánchez Pijuani,
la tornada el dijous
4 de març
al Camp Nou.
L'altre semifinal
enfrontarà
Atleti Club
i Llevan,
al davanter del Barça
en Sofati.
Ha tornat a passar
pel quiròfan
per segona vegada,
segons ha pogut saber TV3,
cosa que allargarà
el temps de recuperació.
Més informació
a partir de les 7
al tot costa.
Avui s'obre la jornada
de Lliga
amb un duel
per la permanència primera
a l'avés Valladolid
a les 9.
A segona jugant
Albacete i Mallorca
a la mateixa hora
en futbol sala
a les 7.
Partit de Lliga
entre el Llevant
i el Santa Coló
Manuquei Patins
aquest vespre
dos quarts de vuit
partit decisiu
entre el Liceo
i el Barça
amb moltes opcions
pel títol en joc.
I en Baterpol
a la Champions femenina
el Sabadell
ha guanyat
el Dunai Baros
14-11
i el Sant Andreu
en canvi
ha perdut
10 a 5
contra l'Illa.
Aquesta hora
acaba de començar
al Mataró 1
Verona 0.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa
l'Ua López.
Amb el canvi
de les mesures
per la Covid-19
anunciades dijous
pel Procicat
que s'apliquen
a partir del dilluns
dia 8 de febrer.
El Complex Esportiu Municipal
a Bonaigua
amplia els horaris
i espais del centre.
Així l'horari
d'obertura
passarà a ser
el següent.
De dilluns
a divendres
de 7 del matí
a 9 de la nit
dissabtes
de 8 del matí
a 3 quarts
de 8 del vespre
i diumenges
de 9 del matí
a 3 quarts
de 3 de la tarda.
Fins ara
només es trobava
oberta la piscina
i amb les noves mesures
passa a estar oberta
també la sala de fitness
amb un aforament
del 30%.
Tot i així
recordar que l'accés
al vestidor
a la piscina.
Les activitats dirigides
es troben tancades
fins a propi avís
tot seguint
els protocols
i les mesures
de seguretat
establertes
per la Covid-19.
L'equip de càsting
de Persona Infiltrada
al programa presentat
per la Marta Torner
que s'emet a TV3
busca famílies
de Sant Just d'Esvern
que hi vulguin participar.
El Persona Infiltrada
és un programa
en una personalitat
coneguda
passar un dia
sense
amb una família
anònima
amb un objectiu
intentar descobrir
quin membre
de la família
no és realment
de la família.
Des del programa
estan interessats
en poder gravar
el nostre municipi.
És per això
que busquen
famílies úniques
i especials
que hi vulguin participar.
A part de passar-ho bé
la família participant
opta a guanyar
un premi de 5.000 euros.
Les úniques limitacions
a tenir en compte
és que la família
a grup de convivents
ha de tenir
4 membres o més
tots i totes
majors de 12 anys.
Les persones
interessades
poden escriure
a personainfiltrada
arroba
veranda
amb ebaixa
punt tb
Truca al 682
11 08 24
o escriure
a un whatsapp
al mateix número.
Durant la primera
quinzena de febrer
es plantaran
una quarantena
d'arbres
a diferents carrers
i espais públics
de Sant Jús
com la plaça
Camoapa
i el carrer
Salvador Espriu
entre d'altres.
També es fan actuacions
de poda
a tot el municipi.
Per als 7.500 arbres
que hi ha al municipi
s'apliquen criteris
diferents
a carrers
que places
i parcs
que tenen més espais
per desenvolupar
la copa de l'arbre.
Aproximadament
cada any
s'esporguen uns 600 arbres
dels carrers.
No que l'esporga
amb més quantitat
ja que és un ésser viu
i les ferides
que provoca l'esporga
també té un risc
de malmetre
el seu creixement
i incrementar casos
de plagues d'insectes.
Les principals raons
per poder a l'arbre
són la seguretat,
la salut i l'estètica.
Amb aquests criteris
la previsió és realitzar
cada 4 o 5 anys
la rotació completa
de tot l'arbre viari
del municipi
aplicant el tipus de poda
que li correspon
a cada espècie
tot i que hi ha molts arbres
que no necessiten
cap tipus de poda.
I això ha estat tot
per les notícies
de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Jus Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix!
Obre a Sant Jus
una nova sala
d'exposicions municipal
per promoure la cultura.
Espai Mercart
una nova sala
d'exposicions
ubicada a la planta superior
del mercat municipal.
Fins al 27 de febrer
gaudeix de l'exposició
col·lectiva
Sets Jus
amb obres de 8 artistes
amb una estreta vinculació
amb Sant Jus d'Esvern.
Vine a veure-la
de dimecres a divendres
de dos quarts de 6
a dos quarts de 9
del vespre
i els dissabtes
d'11 a 1 del migdia.
També s'ofereixen
visites guiades
amb inscripció prèvia
trucant al telèfon
93 480 95 64.
Espai Mercart
la nova sala
d'exposicions municipal
de Sant Jus d'Esvern.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
A l'escoltes d'Àdio d'Esvern
Sintonitzes d'Àdio d'Esvern
De la ràdio de Sant Jus
Mira-te'n l'informe
I tried my best that I could do
Just to find out I was never yours
I hang on to the words that you said
And I held out when my hope was lost
I can do so
I can do so
Yeah, I can do so
I can do so
I can do so
Cause I
And I held out when my hope was lost
I can do so
I can do so
And I held out when my hope was lost
I can do so
I can do so
I can do so
I can do so
I can do so
Yeah, I can do so
What's better
Cause I can do so
Yeah, I can do so
I can do so
What's better
Cause I struggled
I felt the best that I could do
Just to find out
I was never yours
I came on to the words that you said
And I held out when my hope was lost
Cause I
I can do so
Cause I can do so
I can do so
And I held out when my hope was lost
And I held out when my hope was lost
And I held out when my hope was lost
And I held out when my hope was lost
And I held out when my hope was lost
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Primer divendres, no?
Cada mes et tindrem aquí amb nosaltres per parlar de tots aquests temes que ens aniràs presentant.
Abans de res, si et sembla, fes-nos una breu presentació per conèixer-te tu.
Fins demà!
Sí, sí, sí.
Em dic Gemma Rodríguez i estic al capdavant del projecte Pedres, que com has dit, és un
servei per atendre les famílies i les parelles que necessitin suport en aquests processos
que anirem explicant.
I estem a Sant Just, com has dit, eh?
Al carrer Bona Vista, a veure, recorda'm el número?
Sí, carrer Bona Vista, número 54, amb un centre que es diu Cosmic Soul Center.
I també animo...
Digues, digues.
No, dic que en aquest mateix centre es troben altre tipus de teràpies més físiques, més corporals, ioga, etcètera.
Deia que animo també la gent que vagi al web, no? Si necessiten més informació, pedres.es, i allà també poden trobar més detall.
Avui, Gemma, començarem parlant del titular, seria la parella com a sistema. Què és el que ens portes avui?
Bé, una mica us portaria com tres temes, no? Una mica, el que us podria explicar breument és per quines etapes passen les famílies, eh?
I entendre què vol dir el concepte de cicle vital de la família. Avui exactament parlarem d'aquesta primera etapa, que és la formació de la parella.
Després també m'agradaria, doncs, transmetre una enquesta que hem realitzat amb 20 parelles, on ens informen i ens diuen quines són les coses més importants de tenir en compte en la vida en parella.
Seria un segon tema. I després oferir-vos recursos i eines i tasques per reflexionar i per donar alguna estratègia sobre aquesta primera etapa de la formació de la parella.
Sí, tindrem una mica de deures, eh? Per treballar cadascú a casa seva.
Bé, no... Sí, donarem alguna pista, sí, sí.
Doncs, vinga, per quina part comencem?
Doncs, bé, una mica perquè pugueu entendre que les etapes del cicle vital de les famílies són cinc. Avui només en parlarem de la primera, que és la formació de la parella, i en posteriors programes us aniré presentant les altres etapes, eh?
Per fer com una mica monogràfic de les famílies i més que res entendre una mica aquest procés que tots passem al llarg de les nostres vides, eh?
I aquest procés inicial, no?, és a dir, com es concep, no?, aquestes etapes del cicle vital de les famílies?
Sí, com us he dit una mica són cinc etapes, depèn dels autors. La primera seria la formació de la parella. La següent seria els pares amb fills, que seria l'etapa de la criança.
La tercera seria com un període intermig, que és els pares amb fills adolescents. La quarta seria quan els fills, no?, s'emancipen i marxen de casa.
I l'última seria l'etapa de la jubilació, en què la parella, doncs, no?, ja està com tanca en aquest cercle.
I, bueno, una mica es diu que aquest concepte de cicle vital té a veure, no?, amb que la família és com un organisme viu, que diríem que aneix, creix, es reprodueix i es dissol, no?
I és com una metàfora, no?, una mica, doncs, per entendre aquestes etapes i el que comporta, no?, al passar d'una etapa a l'altra, eh?
Què significa, no?, i què hem de tenir en compte quan anem travessant aquestes etapes.
Clar, perquè quan es presenta una família o una parella que ve a consulta, entenc que primer cal com ubicar-ho, no?, en aquest temps, en aquests cicles.
Sí, està bé, perquè nosaltres, clar, quan ens fan una demanda i fem la primera entrevista, una de les primeres coses que fem abans de res és situar, no?, en quina etapa es troben.
I llavors això també t'ajuda a entendre, i els ajuda també a entendre a ells en quin moment estan, no?, com a parella o com a família.
En cada etapa té unes característiques distintives, diguem-ne.
I, per exemple, quin seria l'objectiu assolir en aquesta, o en una etapa, no?, per tenir un bon funcionament de parella?
Clar, jo en aquest primer monogràfic us volia transmetre, doncs, que no és lo mateix una parella jove que s'acaba de conèixer i que no té fills
i que s'està, diguem-ne, com, no?, iniciant aquest projecte en comú, és molt diferent d'una parella que ja té fills, no?
En aquesta primera etapa, diguem-ne que el més important és tenir clar aquest projecte com de parella, no?, i aquest compromís.
Per què? Perquè és important, doncs, perquè si això està clar, serà més fàcil després poder passar a l'etapa de criança, eh?, a la parella amb fills petits.
Serien dos dels ingredients importants, el projecte com de parella i el compromís, no?, i llavors són dos ingredients a tenir en compte en aquesta etapa.
de parella jove, diguem-ne, no?, de parella jove, és això, de parella jove sola sense criatures, no?, per poder fer el salt a la següent etapa.
Penseu que també hi ha parelles que es queden tota la vida sense fills, per tant, no té per què, no?, vull dir, estem parlant que són etapes i no tots passem de la mateixa manera, eh?,
etapes del cicle vital pensant que hi ha qui les pot saltar i es pot saltar la criança i anar directament a altres etapes, eh?, però, bueno, una mica seria, no?, a nivell, doncs, una mica esquemàtic
perquè cadascú es pugui situar en quin moment es pot trobar del cicle vital familiar.
Perquè aconseguir aquest projecte comú és el que més costa, potser, o aquesta base és la que, no?, és la que més costa construir, potser?
Clar, és l'estructura, no?, de la casa, no?, hem de començar per la base i aquesta estructura, aquests objectius en comú de parella, diguem-ne,
i aquest compromís, no?, seria el que, bueno, aquesta base que en aquesta primera etapa inicial caldria tenir clara per després poder passar a les posteriors, no?,
i, bueno, diguem-ne que serien com aquests dos ingredients.
L'adaptació i la flexibilitat també serien, diguem-ne, ingredients o temes a tenir en compte per aquest bon funcionament de parella, no?,
adaptar-se i ser flexible com a característiques, eh?, diguem-ne, donar vida en parella, no?, clàcida o, bueno, que et pugui satisfer.
Expliques al principi, no?, també que heu realitzat una enquesta a 20 parelles, no?,
i que a través d'aquesta enquesta també podeu saber o podeu distingir, no?,
què és el que les parelles poden valorar més de l'altre.
Quins són els resultats d'aquesta enquesta que heu fet?
Sí, aquesta enquesta l'hem fet amb més de 20 parelles i amb parelles que ja porten més de 10 anys de convivència.
És a dir, consolidat, no?, s'entén?
Sí, clar, és això.
I llavors, d'alguna manera, perquè aquestes parelles més sàvies o més veteranes
o que han superat aquesta primera etapa de parelles soles sense nens
puguin dir a les parelles joves, no?, quins són, no?, diguem-ne, els aspectes o els factors
o aquests ingredients que dic jo més importants, segons ells,
que els han ajudat a poder tirar endavant o que valoren més de l'altre, no?
I llavors és interessant, no?, que aquestes parelles més sàvies ens puguin donar aquesta resposta.
I què han dit?
Ens han dit que respecte, confiança, comunicació, sexe, atracció i desig, comprensió i complicitat
serien els aspectes més importants tant per homes com per dones, val?
O sigui que ens han donat una mica aquesta, no?, aquests, bueno, aquests factors que segons ells
són els més importants per una vida en parella i que ens han ajudat a estar-nos en junts, no?
Com dic, respecte, confiança, comunicació, a la part sexual també surt, comprensió i complicitat.
Seria una mica, doncs, el que ens diran aquestes parelles més veteranes.
Clar, aquests són almenys els ingredients que en aquestes 20 parelles, no?, que porten més de 10 anys de convivència,
almenys els ha servit, no?, per aquest primer, bueno, aquesta part de la seva vida, entenc, no?
Sí, sí, sí, sí, o sigui, de repente que aquestes parelles estarien en una segona etapa o tercera inclús
que són pares amb fills petits o inclús pares amb fills adolescents, no?
I una mica fent aquest exercici de mirar enrere i dir què us ha servit a vosaltres,
ens poden transmetre, no?, directament aquesta informació.
Clar, perquè aquesta seria la part, diguéssim, maca o la part a cultivar, la part positiva, no?,
la part que s'ha de treballar, no?, però clar, no sempre tot funciona com,
un desitge, no?, no sempre tots aquests pilars o totes aquestes, diguéssim, bases estan bé,
en ple funcionament, com es podria dir, i apareixen dificultats, o també anomenada, no?,
aquesta gran paraula crisi en parella. Quines poden ser aquestes situacions?
Clar, les crisis de parella nosaltres entenem que es poden durar durant tot aquest procés del cicle vital,
que vol dir que la parella continua, va fent aquest procés i poden haver diferents moments
en què, bueno, sorgeixen diferències, no? Nosaltres aquí hem anomenat, o jo he volgut destacar,
dos blocs grans, eh?, pensant ara en parelles joves, eh?,
parelles que quan es formen tenen tendència a tancar-se en una fase d'enamorament,
i que perden una mica de vista al món exterior, d'acord?, on poden generar una relació amb molta dependència,
diguem-ne, molt forta entre ells, i on es poden una mica aïllar de l'entorn, d'acord?
Parelles sense fills, més joves, o també podria ser amb fills, però, bueno, hem volgut destacar,
doncs, aquell amor, aquell primer amor, no?, que ha perds tot, família, amics, és això,
i que et tanques, no?, llavors, això, què passa, què pot passar?
Doncs que en algun moment un dels dos vulgui, o senti, que aquesta dinàmica no li va bé i vulgui modificar,
d'acord?, i llavors aquí és, bueno, aquesta fusió tan forta, a entendre, no?, que un dels dos,
aquesta fusió, aquesta dinàmica que fins ara ens anava bé, no ens va bé, doncs això pot generar una demanda de teràpia,
una demanda d'ajuda, perquè, bueno, un dels dos vol més espai, vol quedar amb els amics,
vol, no?, tornar a una normalitat, i potser un dels altres encara està amb aquest armatisme,
o amb aquesta dependència. Podríem dir que és un tipus de possible crisi de parella així, més jove, eh?
Aquest seria un cas, però n'hi ha d'altres.
Ui, molt, sí, i jo després he destacat un altre, a nivell de funcionament,
és perquè entenguem els funcionaments de les persones, no?,
l'extrem que seria parelles que desenvolupen, per exemple, manca d'intimitat,
què vol dir, doncs que estan més cap enfora que cap endins, no?,
seria com el pol posat d'aquest exemple que he dit, no?,
on mancan més espais de parella, on falta potser aquest projecte comú,
i la configuració és més externa, és més cap enfora,
que vol dir que predomina més la relació amb els amics,
amb les relacions més externes, familiars,
i això desequilibra la relació amb la pròpia parella, d'acord?
Aquestes relacions, aquestes situacions poden generar insatisfacció en un dels membres,
perquè, bueno, sent que es pot sentir sol,
poc important, vol més de la seva parella, no?,
sent poc estimat, incomprès,
i això podria ser també, bueno, un moment de dir, bueno, cap a on anem, no?,
i podria ser un motiu de demanda també per teràpia, no?,
en aquesta situació.
Perquè n'hi ha molts més casos, no?, també ho comentaves, òbviament,
però, clar, quin és el moment en el qual comencen a sorgir aquests,
podríem dir, problemes o aquestes crisis, aquestes desavinències en parella?
Clar, nosaltres, el que hem dit, des del punt de vista més sistèmic, de sistema,
al cicle vital, el que diu és que les parelles en aquestes etapes van passant crisis, no?,
la crisi de convivència, la crisi del primer fill,
la crisi del niu vuit, quan els nens marxen, etcètera, no?,
i que si les parelles tenen una bona intel·ligència emocional, no?,
després parlaré de què vol dir,
i van passant per aquestes etapes i les van superant,
seria, diguem-ne, la clau de l'èxit, no?,
bueno, crisis en tenim tots,
però aquesta intel·ligència emocional ens ajudaria a poder superar aquests conflictes, eh?
I, bueno, evidentment, no?, el tema de la teràpia,
jo per això intento promoure que a vegades no cal tenir un gran problema
per poder fer una consulta puntual, una sessió,
vull dir, no hem d'anar a vegades a crisis molt fortes
o moments en què ja et vols, no?,
o hi ha demandes de separació, sinó que a vegades podem fer prevenció
i es pot treballar aquestes dificultats del dia a dia.
Ara hi ha moltes crisis de convivència amb el Covid, no?
Moltes hores, també, a casa, junts, no?,
i treballant, i vivint, i tot es barreja, no?
Sí, sí, sí, sí, sí, exactament, molt bé, sí, sí.
I, clar, tu davant d'aquestes situacions, no?,
tu com a terapeuta, no?, trobes amb aquestes parelles,
amb aquestes famílies, amb aquestes problemàtiques, per dir-ho d'una forma,
i, clar, per tu, quina és la part més important a l'hora de poder-ho treballar amb ells?
Sí, el més important, penso jo, primer, no?,
que quan és una parella que tots dos sentin que necessiten ajuda, no?,
o que hi ha alguna cosa que volen modificar, d'acord?
I llavors, doncs, bueno, posar-nos, arremangar-nos i posar-nos a treballar.
Com a terapeuta, per mi, és molt important confiar en el canvi dels...
o sigui, confiem, no?, en què les parelles i les famílies tenen recursos per canviar.
Per tant, en aquest vincle i amb aquesta aliança,
poder transmetre que el canvi és possible, eh?
Que el canvi és possible i que, bueno, a vegades sí que és veritat
que els processos terapèutics ens poden dur a separar-nos, no?,
o a prendre decisions.
Clar.
Però també viure insatisfet o viure, no?,
sense sentir-te que l'altre, doncs, bueno, et dona el que tu necessites
o sense sentir-te en aquesta situació d'equilibre, de benestar, de tranquil·litat,
tampoc mantenir això, tampoc, no?,
pensem que cronificar aquestes situacions, doncs, tampoc no ajuden, no?
Per tant, bueno, nosaltres el que fem en un primer moment,
quan hi ha aquesta demanda de parella, en aquest cas,
fem com un test de parella on, d'alguna manera,
analitzem i ells puntuen quines àrees de la seva vida de parella
puntuen més baix, val?
i llavors comencem triant aquestes primeres àrees
per iniciar el tractament i el treball terapèutic.
És a dir, són ells mateixos els que diuen les mancances que hi veuen, no?,
en la relació?
Sí, analitzem, sí, fem una mica història de parella,
treballem una mica primer aquest anàlisi,
però ells, d'alguna manera, acaben posant-se d'acord
quina és l'àrea més conflictiva o més deficitària
o que els genera més malestar.
I a partir d'aquí podem anar superant, no?,
com aquestes àrees o aconseguim millores
en aquestes àrees i podent abordar altres de noves, eh?
Pensem que la parella és com una planta que s'ha de regar
i s'ha de cuidar cada dia, d'acord?
Per tant, és veritat que moltes vegades, doncs,
aquesta relació, doncs, per circumstàncies, no?,
es pot deixar de cuidar i això genera molt de malestar, no?
I, bueno, és també la teràpia el que ajuda és
estem en un espai conjunt, no?,
i és un espai de cuidar-se, de parlar de l'altre,
de comunicar, d'expressar, no?
Vull dir que en si ja és una forma de cuidar la parella,
poder parlar de què ens està passant, no?,
i generar aquests espais.
Ha d'haver, i entenc, molta predisposició per part de la parella,
com deies al principi d'aquest blog, diguéssim,
a saber que ja hi haurà un canvi,
ja sigui positiu, com un trencament, com el que sigui,
és a dir, a saber que ja hi haurà un canvi,
hi haurà una cosa que canviarà.
Sí, sí, no és fàcil, eh?
Les teràpies de parella, de veritat,
que a vegades hi ha un, la dona o l'home,
ve més motivat, l'altre s'ha de quedar una mica
a l'expectativa, no?,
i no acaba de tenir-ho clar,
i a vegades que ve una persona només
i fa consulta ell sol o ella sola,
i comencem el procés de forma individual,
vull dir, hi ha moltes maneres d'iniciar
un procés terapèutic de parella.
L'ideal és veritat és que en aquest procés
podem trobar un punt en comú
i que els dos vegin la necessitat
de poder promoure canvis, com tu has dit, eh?
Sí, digues.
No, digues, Gemma, això de no veure'n sempre ho dic, eh?
Digues, digues.
Ai, sí, no, dic que jo justament he trobat un article
que diu que moltes parelles separades
es tornen a retrobar, d'acord?
Perquè moltes vegades se n'adonen
que el que buscaven no ho trobaven, no?,
que l'ideal o l'expectativa que tenien d'allò
o que pensaven que no tenien amb la parella,
un cop separats, no?,
vull dir, a vegades, no totes les parelles, evidentment,
però a vegades hi ha parelles
que et pots trobar que et puguin explicar això, no?,
que no han fet un procés, que s'han separat,
que potser no han treballat coses
i després s'han retrobat amb el temps, no?
Jo, clar, llenço això a dir,
intentem fer aquests processos, no?,
abans de prendre una decisió tan important com la separació
i si ens separem, separem-nos bé
i intentem arribar a acords en tot el que calgui, no?,
intentem rescatar l'amistat
i no perdre-ho tot, no?,
intentar que, bueno, que es puguin mantenir certes coses, no?
Gemma, no estava preparat
i, a més, tampoc no ens veiem,
però tenim justament l'Anna Rovira,
que és la col·laboradora que entra a la secció següent,
que ens està escoltant,
t'està escoltant, Gemma, també,
i, si et sembla, té un pas, també,
perquè tenia ganes de comentar
algun aspecte,
li dono un pas a ella, també,
i així tu també l'escoltes.
Anna, ara sí que t'escoltem.
Hola, Gemma.
Hola?
Em sents?
Crec que no em sent.
Sí, sí, et sent.
Ah, val, és que jo no l'escolto amb ella.
No, tu no us escolteu,
és un petit problema que tenim així directament.
No, no, vull dir,
o sigui, no volia comentar res,
sinó simplement que estava escoltant la secció
i hi ha hagut un moment que ha escoltat
que diu que sempre després d'un dia de teràpia,
hi ha com un canvi,
una teràpia provoca com un canvi a la parella,
i ha parlat que podia ser un trencament,
un distanciament,
o que n'és a milló, no?
Ho he escoltat bé, oi?
Sí.
Val, llavors, clar, jo he pensat,
dic, però no té per què,
o sigui, que potser molta gent
pensa que un trencament
és una cosa dolenta,
però potser és positiu,
vull dir, saps?
Sí, sí, sí.
Positiu per a dues parts de la parella,
que no té per què ser...
Vull dir, has anat a la teràpia
i ha fet que, bueno,
potser els dos es donin en compte
que potser és millor,
són més feliços d'anar per separat.
Simplement volia fer,
no sé, aquesta petita opinió meva.
Sí, sí, sí, sí.
No, és el que dius tu,
per això dic que moltes vegades
la teràpia de parella fa por
perquè sembla que, bueno,
que al final hagi de ser
quelcom negatiu
i que pugui ser...
I no té per què,
perquè moltes vegades
pots ajudar la persona,
no?, en aquest cas,
a les parelles,
a prendre decisions
de separació ben portades
i ben fetes.
I el procés terapèutic,
a vegades, és necessari, eh?
Perquè el nivell de conflicte
pot ser alt
i la gestió entre les dues persones,
doncs, no és possible,
no?,
prendre aquesta decisió.
I sí,
no té per què ser negatiu,
com tu dius.
Pot ser un final,
un final,
diguem-ne,
acordat per tots dos,
no?,
i és habitual, eh?
És habitual fer-ho.
Vull dir,
no és res,
res estrany
poder acabar un procés
on tots dos
han decidit
que es volen separar.
Simplement era,
no ho sé,
així,
una opinió que m'ha vingut
i que,
no sé si jo,
experta aquí,
però, bueno,
volia compartir-ho.
A veure,
què em pensaves tu,
que és l'experta?
L'Anna,
l'experta en viatges,
però...
No, no,
estic totalment d'acord.
No, no,
estic totalment d'acord
amb el que dius.
Sí, sí,
no té per què ser negatiu,
al revés.
Vull dir,
l'important és,
és, no?,
viure
amb una qualitat de vida,
viure amb la persona
que t'estimes
i, a vegades,
doncs,
no,
no és possible,
no?
La persona que has triat
quan ets jove
t'acompanya
i, en aquest cicle vital
i, en aquest procés,
a vegades,
el distanciament
pot ser molt gran
i la parella
no es troba.
S'ha quedat pensant,
eh, l'Anna,
Gemma,
no la veus,
però està com mirant el cel,
com dient sí,
i s'ha quedat molt reflexiva,
que ho sàpigues.
No, no,
no.
Anna,
gràcies per l'apunt.
Gemma,
això no estava preparat,
però m'ha demanat
com el torn de paraula
i dic això...
M'encanta.
Això ho ha de saber.
Així que crec que
l'Anna et dona
les gràcies, també.
Gràcies, merci.
Vull dir,
no hi ha una opinió
i ja està.
I, Gemma,
acabem parlant,
si et sembla,
també d'aquests deures,
entre moltes cometes,
que ens comentaves també
al principi,
no?,
aquestes tasques,
millor dit,
deures,
però, bueno,
són com tasques,
no?
Per parelles,
què poden fer?
Sí, sí.
Sí, mira,
jo us volia anomenar
que hi ha un llibre
que es diu
Les sete regles d'oro
per a vivir en pareja,
del John Gottman
i l'Anna Silver
i ells parlen,
han fet un estudi,
bueno,
durant molts anys
i ells parlen
d'aquesta intel·ligència
emocional,
com a clau
per poder superar
els problemes de parella,
no només el tema
de comunicació,
comprensió,
que hem dit,
sinó aquesta intel·ligència
emocional,
què vol dir?
L'empatia,
el conèixer la persona,
el posar-te
en la seva pell,
el satisfer també
les seves necessitats,
aquest cuidar l'altre
i que l'altre
estigui pendent de tu,
com una cosa recíproca,
o sigui,
una parella
intel·ligentment emocional
en dues bandes,
i això està molt bé,
ho recomano
que qui li interessi
també en moltes tasques
i que el pugui tenir.
jo a part d'aquest llibre
que dona moltes estratègies
i els terapeutes
també podem utilitzar,
us explicaré una mica
algunes de les tasques
que jo vaig posant
a les parelles
que jo atenc.
Per exemple,
a parelles
que s'hi estan
senzant amb el temps,
o hi ha poca intimitat,
pocs espais en comú,
sempre treballem,
doncs,
bueno,
fer-se un cop a la setmana
tenir un espai per ells,
preparar una sorpresa
per l'altre,
anotar les coses
que ens agraden de l'altre,
que és molt important
perquè a vegades
perdem de vista,
ens centrem
en el que no funciona
i rescatar el que funciona,
no?
Recordar aquest mapa de l'amor
quan ens vam conèixer,
com érem,
què fèiem,
fer una mica recordatori,
no?,
d'aquests inicis,
no?,
conjuntament,
que a vegades
amb els anys,
doncs,
bueno,
està bé refrescar,
no?,
què ens va unir,
què ens va portar
a estar junts,
no?
Bueno,
fer comentaris positius
de cara a l'altre,
eh?,
a poder
elogiar,
no?,
i dir coses maques,
no?,
que això a vegades,
doncs,
amb el temps també,
bueno,
pot quedar una mica,
bueno,
poc present,
no?,
en algunes parelles,
no?
Escriure avantatges
i inconvenients
d'estar junts,
també per veure
si realment és un,
no?,
bueno,
fer una balança,
avantatges i inconvenients
d'estar junts
i poder treballar
aquest tema,
no?
I les zones vermelles,
que és molt comú,
és zones vermelles
on mai discutiríem,
no?
O sigui,
al lavabo,
a la cuina,
no?,
intentar
buscar punts vermells
per,
bueno,
eliminar focus
de discussió
i de conflicte,
eh?
Tenim unes bones tasques,
eh?,
si volem posar-nos
manos a l'obra.
També tenim temps
els caps de setmana,
ara,
amb aquest confinament,
però,
però,
vaja,
Déu-n'hi-do,
Gemma,
tots els temes
que hem tractat,
només em falta preguntar-te
també on et poden trobar els oients
si hi ha algú que té alguna necessitat,
dubte,
consulta
i vol contactar amb tu.
Sí,
sense problema
em podeu contactar
als 600,
69-8103,
a través del correu
info-arroba-pedres.es
i Pedres Teràpies
que és a l'Instagram també.
A la pàgina web
també hi ha un formulari
que poden fer consultes
a www.pedres.es
i sense problema,
doncs,
consultes gratuïtes
i,
bé,
estem molt accessibles
i molt disponibles
a poder ajudar-vos.
Doncs,
Gemma,
un gust parlar amb tu
i inaugurar aquest nou espai
de reflexions,
no?,
terapèutiques
de parella
amb família.
Aquest és el primer divendres
de molts
que vindran.
Recordo també
que seràs amb nosaltres
el primer divendres
de cada mes
i que també
poden recuperar
els podcasts
si troben a faltar
la teva veu
durant aquest mes,
durant aquests divendres
que no hi seràs.
Gràcies, Gemma,
per passar per aquí
i, de nou,
benvinguda al programa.
Una abraçada
i bon cap de setmana.
Igualment,
moltíssimes gràcies
a les dues.
Adéu.
A totes les ravines verds.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu, l'Anna.
Adéu.
Sí,
gràcies, Anna.
Adéu, adéu.
Obre a Sant Just
una nova sala
d'exposicions
municipal
per promoure
la cultura.
Espai Mercart,
una nova sala
d'exposicions
ubicada a la planta
superior del mercat municipal.
Fins al 27 de febrer
gaudés de l'exposició
col·lectiva
Sets Just
amb obres
de 8 artistes
amb una estreta
vinculació
amb Sant Just
d'Esvern.
Vine a veure-la
de dimecres
a divendres
de dos quarts
de sis
a dos quarts
de nou
del vespre
i els dissabtes
d'onze
a una
del migdia.
També s'ofereixen
visites guiades
amb inscripció
prèvia
trucant al telèfon
93
480
95
64.
Espai Mercart,
la nova sala
d'exposicions
municipal
de Sant Just
d'Esvern.
Com que ja teníem
l'Anna Rovira
a l'estudi
que de fet
l'heu sentit
també a l'espai
de teràpies
Anna,
d'aquí a poc
et mourem d'espai
o què?
T'anem fusionant
amb altres.
Bona tarda Anna.
Ja que alguns
em reben la sintonia
jo entro d'altres espais.
Jo no deixo
que passi
la sintonia.
He de xecar la mà.
Jo sóc la primera
que intento
que no passi.
De fet fa molt temps
que no passa.
Però m'ha agradat
aquesta interacció
també que heu fet.
m'ha recordat
aquelles èpoques
quan fèiem festes
entre cometes
per tancar l'any
de la plaça.
Mireia que us barrejava
a tots.
Em recordes?
Era molt guai, eh?
Que així
havíeu d'endevinar
també.
Tiempo.
Ja fa temps
d'això, sí senyor.
Havíeu d'endevinar
qui era l'altre,
quin espai feia,
posar-li cara.
És veritat.
Clar, perquè a més
no coincidíem
amb els el mateix dia
que ara l'acabaries.
Eren persones
d'altres dies.
Clar, ara mateix
hi ha, crec que són
vint i pico
persones
que evolucionen
amb aquest programa
perquè n'hi ha alguns
que són quinzenals
per tant
es doblen
i sí, sí,
quins records
m'ha portat.
M'ha agradat
el teu apunt
també sobre
el tema
de teràpia
de parella
amb la Gemma.
Ja ho saps
que el primer divendres
de cada mes
si estàs per aquí,
si no entres
per telèfon
i estàs aquí,
si coincideix també
podràs entrar-hi.
Però avui
canviem de tema radical,
anem a viatjar,
Anna,
canviem d'animal també,
passem dels gossos
als cavalls.
Així estem
però animalistes.
De fet,
com has fet
però l'Anna
no té ni gossos ni cavall.
Exacte.
De fet,
com has dit tu al Twitter,
és una proposta
que em van fer
a través de les meves xarxes
quan vaig preguntar
dieu-me temes
per parlar
a la ràdio
sobre viatges.
Tens amics amb cavalls
llavors, eh?
O alguna cosa passa aquí?
Sí, tinc coneguts
que sí,
fan hípica o una hípica
o estan a una hípica,
sí, sí, sí.
I llavors em van dir
sí, això,
perquè no sé què,
jo conec llocs.
I dic, bueno,
doncs mira,
ja faré
alguna secció
de cavalls
i viatjar.
Secció de cavalls.
O sigui, no és ben bé
que tu viatgis amb el cavall,
sinó que vas a un lloc
on és...
Bueno, rutes.
Rutes a cavall, no?
Sí, no,
hi ha algunes que són rutes
i altres que no són ben bé rutes,
sinó que és un lloc
on és com conegut
perquè...
pels cavalls,
per dir-ho d'alguna forma,
no?
Per la vida
que tenen la gent
amb els cavalls.
A veure,
la vida que tenen
les persones amb els cavalls.
L'interacció
que hi ha
del dia a dia
en aquella zona del món.
Que van al bar
i hi ha un cavall...
No!
No m'ha anat això.
A veure,
a veure,
rebobinem,
ara comencem
a zerar-ho la secció.
Parem-ho tot.
Però què vols dir que són?
És a dir...
Ara t'ho explicaré.
Vale, vale.
Vinga, va.
O sigui,
sí que hi ha parts
que són rutes
i hi ha altres parts
que és això
que ara...
Hi ha molts cavalls.
Vale.
Doncs,
a veure,
per començar
ho explicaré.
Vinga, va.
La secció que vam fer
la setmana passada,
vull dir,
es pot dividir
en moltes seccions
perquè hi ha
moltes rutes
per Catalunya
i la setmana passada
vam fer-ne una
i potser d'aquí
dues setmanes
fem unes altres rutes
i d'aquí tres mesos
en fem unes altres.
I ens podem passar
tot un any
si vols fent rutes
per Catalunya.
No he volgut fer
les altres seguides
per anar una mica
variant de la temàtica.
Ah, és animal
ruta a Catalunya.
Animal ruta a Catalunya.
No, crec que d'animals
no hi ha met,
però tinc una altra...
un home peculiar, segur.
Exacte.
Segur.
Va, doncs explica'ns
aquestes coses
que ens portes avui
amb els cavalls.
Doncs, això que deia,
avui és una secció
que va enfocada
per tots aquells
amants dels cavalls
que saben muntar,
perquè jo no n'hi ha
llocs a fer aquestes coses,
és a dir,
parlem de llocs
especials, mítics
o típics
on poder fer rutes
bastant importants
o conegudes
pel món,
que tenen
com un rerefons
al darrere
de no vaig
perquè sí,
aquí pujo en cavall,
sinó que té una història
perquè ja
pot ser aquesta ruta per allà.
Com la ruta de Bacet
antigament,
però amb rutes
per cavalls,
potser,
o zones...
Clar,
és que a veure,
a veure,
el que semblava fàcil
és que està complicat
per moments.
Per posar un exemple,
per exemple,
l'Estefa Mongola
o la Pampa Argentina
és com bastant conegut
el lloc
perquè la gent per allà
es mou
o es movia
antigament amb cavalls.
Es mou, es mou?
Mira,
los viajes de Walliver,
crec que el coneixes.
Mira,
parlaré d'ell.
Ah, mira,
no ho sabia,
tot el que té spoiler.
Doncs sí,
llavors,
d'això volia parlar.
Aquests són dos llocs així típics
que més o menys té dit,
però n'hi ha altres
que potser
no és perquè sigui un lloc
on es mou en cavalls,
sinó que alguna cosa
ha passat allà
amb els cavalls
o té com un vincle
amb alguna cosa de cavalls.
No tots són rutes,
n'hi ha algunes que són rutes,
n'hi ha algunes que són com històries,
són diverses coses barrejades
amb una secció de cavalls
arreu del món.
M'encanta aquesta barreja.
Doncs bé,
precisament comencem
per aquest que dèiem,
que per exemple,
que és un Estefa Mongola,
perquè sí,
que és un lloc conegut mundialment,
perquè els nòmades
que viuen allà,
la gran majoria,
tenen els seus cavalls
per anar d'un lloc a l'altre.
I ja us heu d'aviso
que per poder recórrer
l'Estepa Mongola
heu d'anar ben equipats
perquè fa fred,
necessita molta aiga,
ho he de portar
com tot el que necessiteu.
Potser el més indicat
és no anar.
Si per molt que tu montis
a cavall ja de normal,
potser que vagis sol allà,
mira, porto el meu cavall,
ho faig,
potser el teu cavall
no està gaire adequat
a anar per aquests llocs
i tu potser tampoc.
Porto el meu cavall així,
com allò que porta
d'aquí a Mongòlia.
Home, la gent que fa
hípicarreu del món
va amb el seu cavall, no?
Té molta pasta
que va amb el seu cavall,
doncs mira,
pot anar amb el seu cavall
a Mongòlia.
Sí, sí.
Si algú fa,
que truqui.
Si no,
pot alquilar un cavall
o comprar un cavall allà.
Però bé,
la cosa és que
el més indicat
potser seria
fer-ho amb especialistes
que hi ha en el lloc
que es dediquen a aquest tipus
de vacances,
per dir-ho així,
entre cometes,
o viatges
que hi ha precisament
aquí a Mongòlia, no?
Que tot i això
no és impossible
fer-ho pel teu compte.
De fet,
com deies tu bé abans,
un parell de catalans
ho van fer
i han fet un documental
on expliquen
la seva experiència.
I el que deies abans,
no les pot veure
al canal de YouTube
d'un d'ells dos,
que si busqueu
Los viajes de Gualiber,
doncs n'hi ha un
que dura,
normalment els seus vídeos
duran com uns 20 minuts,
però aquest dura
com una hora i mitja
perquè és un documental
pel·lícula
del seu pas
per Mongòlia
i el vídeo
és com una pel·lícula
que tracta
sobre aquesta aventura
que van viure
i la veritat
que és molt interessant
de veure
i us ho recomano
perquè ensenya
fins i tot
com es van preparar abans,
com van comprar els cavalls,
com van aprendre
a muntar
perquè ell no en sabia
i és bastant
bastant xulo
i bastant guai
perquè a més a més
que vas ficar en els dies
on dormen,
com dormen,
quan es queden
sense menjar,
què fan,
el mal d'esquena
que tenen,
com tenen els cul de pla.
El mal de cul que tenen,
exacte,
la gent que es van trobant
i els van ajudant,
els problemes
que tenen amb els cavalls.
Tres cavalls,
sí,
perquè eren un cadascun
i un altre
per portar les motxilles,
exacte.
Cavall xerpa.
I arriben a anar
a un festival
de...
Cavalls?
No,
de nòmades
que tenen per allà
a l'Estepa
que és de,
no sé què,
de les àligues
també,
crec que,
bueno,
i dels cavalls,
no vaig entendre gaire bé
que anava a aquell festival,
però la cosa
és que un dels seus cavalls
va triomfar
perquè molta gent
el volia.
Sí,
sí,
el festival
de les àguiles
de Mongòlia,
ho has dit bé,
eh?
Veus?
Alguna cosa sabia jo,
que van com els caçadors,
perquè normalment
allà a Mongòlia,
tu has vist la pel·lícula
de Mulan?
Sí,
jo m'encanta,
les dues,
la de Disney
i la de Dibuixos,
jo aquesta encara no l'he vist
i l'haurí a veure,
però la de Dibuixos,
que surt el jefe de los unos,
surt amb una àliga
i va amb el seu cavall,
perquè de fet
era mongol aquest home,
per tant,
clar,
els caçadors mongols
van anar amb el cavall
i l'àliga.
D'aquí suposo que deu venir
aquesta festivitat,
aquest festival.
Sí,
com una tradició,
que estic llegint,
una tradició
que s'ha mantingut
durant més de 2.000 anys.
Imagina't.
Ojo, eh?
Ho crec molt ràpid,
això,
el festival
de l'Àguila,
perdó,
de l'Àguila de Mongòlia.
Doncs bé,
ara sí,
si et sembla,
ens hem ja aclarit
una mica de més menys
aquí a la secció
i deixem Mongòlia.
Ara que ho tenim clar,
ara que ho tenim clar,
deixem Mongòlia
i que a mi on de continent
anem a un lloc
que tenim guardat
segurament tots
a la nostra retina,
tantes pel·lícules
que hem vist
al llarg de la nostra vida
sobre el far oest americà.
Oh!
Fins el far oest americà,
cowboys,
anaven amb cavall,
no?
No anaven amb vaca,
els cowboys.
Per tant,
si t'agradaria
viure aquesta vida
d'Estats Units
més o menys
dels vaquers
d'aquella època
deixant enrere
el segle XXI
i no tant visitar
les grans ciutats,
una bona idea
és anar a Montana,
a l'estat de Montana,
i viatjar
en el temps
mentre descobreixes
i recórres
riarols
i muntanyes
que hi ha
per la serra grana
de John Long.
I jo he de confessar
una cosa
perquè sempre que penso
en aquests escenaris
d'Estats Units
així amb cowboys,
penso en la música,
en Belcal,
la música de Bonanza.
Bé,
jo t'anava a ficar
aquesta de Django,
que més o menys...
És que no l'he vist Django.
Ah,
veia,
no,
he posat el dia, eh?
Jo la recordo
quan era petita
que la posaven
per la tele
totes les tardes.
No?
Tu no la veies?
Tant com cada tarda,
no.
La de...
Quina?
La de Bonanza?
La de Bonanza?
La de la sèrie.
Exacte.
Doncs no,
no.
T'he cantat fatal.
No, no,
sí,
ho hem fet.
Com és la lletra?
Ese cavallo
que viene a Bonanza, eh?
No, no,
a veure...
És que sóc
valentíssima,
aquestes cançons.
A veure,
jo crec...
No sé si té lletra,
però si té lletra
se leu ser en anglès.
I això que cantes...
Que sí,
que sí,
que ho he dit bé.
Això que cantes
és una caricatura
d'una lletra.
No és real.
És el xiquito de la calzada
que va fer,
després la broma...
O el nuñito
que hi havia a TV3.
Sí, sí.
El de l'Arús.
Sí, sí,
pot ser.
No és que posa lletra.
No,
és que he ficat
de ese cavallo
que vine a Bonanza
i, clar,
m'ha sortit el xiquito
de la calzada.
Exacte.
No seria ell.
Però bé,
als Estats Units
el Far West
seria una altra
de les zones
on relaciones
una mica
de muntar cavall
perquè allò
les muntanyes
estan àrides
amb algun riu
que has de travessar
amb el cavall.
És bastant mític,
també, no?
Les alforges aquestes
com per fora penjant,
no?
Amb el sac de dormir,
la terra vermella,
la pols que s'aixeca.
Sí, sí.
Però bé,
ara sí,
canviem una mica de país,
però no canviem del continent
perquè marxem una mica
cap al sud d'Amèrica
perquè a principis
del segle passat
un noi
va fer una ruta
a cavall,
ja sí que van donar ruta,
no és que la ruta existeixi,
sinó que ell va fer
com aquest viatge,
no?
Des d'Argentina
fins a Washington.
Era,
el noi que ho va fer,
a veure si ho pronunciaré
a dir,
perquè jo no tinc ni idea
com es pronuncia,
Aime Félix,
she's Félix,
Val,
Aime, no?
Aime?
Aime?
Bueno, no sé,
era un alemà
que va fer-ho el 1925
i va començar a la Pampa
i va recórrer
16.000 quilòmetres
durant dos anys
amb dos cavalls
anomenat
Mancha
Mancha,
perdó,
i Gato.
Els mateixos
durant els dos anys
aquests cavalls?
Sí, sí, sí, sí,
els mateixos,
exacte,
i he llegit que no van tenir
cap mena de problema
els cavalls,
ni no s'han posat malalts,
no, no,
no, tot perfecte.
Carall.
De fet, aquest noi
va anar des de Buenos Aires,
va passar per Lima,
Quito, Bogotá,
va seguir pujant
fins a travessar Mèxic
i va entrar a les Estats Units
per Texas
i va acabar arribant
a l'estatudonidenca.
No és que hi hagi
la ruta d'aquest noi,
sinó que aquest noi
va fer aquesta.
Ell, aquest noi,
va anar pujant
però suposo que
anava amb una brúixola,
anava amb coses.
El més important,
que jo ho he llegit,
ell deia que el que més
li importava
era trobar menjar
pels cavalls
perquè diu,
mira, dormir,
podria dormir a qualsevol lloc
fins i tot amb la cadira
de muntar la feia servir
de coixí,
fins i tot dormia,
demanava,
quan arribava amb el papa,
demanava dormir
el lloc més segur del poble.
Clar,
i mantenir els cavalls
ben alimentats
perquè són ells
els que acabaven
tenen d'ell.
És el que deia,
és el més important,
alimentar els cavalls
que jo pudeu menjar
qualsevol cosa,
no?
Clar.
I a veure,
recorda una mica,
perdona,
a diaris de motocicleta,
ara em diràs,
no l'he vista?
Sí, de fet,
tinc una percepció pendent
també de pel·lícules
de viatge
que volia parlar d'aquesta.
Però aquesta l'has vista?
Aquesta l'he vist,
aquesta l'he vist.
Aquesta també és un bon viatge
del xef.
A veure,
aquesta no és que sigui
una ruta que pots fer
així durant les teves vacances
de dues setmanes
perquè és més una aventura
bastant llarga
i històrica,
però ara tu imagina't
traslladar-te a aquests llocs,
per exemple,
i passar amb cavall
per Perú
i veure el Vallès Sagrari
dels Incas,
a la cintat de Cusco
o el Machu Picchu,
les resques dels esteques
de Mèxic
o els maies
de Centra-Amèrica.
Deus ser impressionant
arribar a aquests llocs
amb cavall.
Et sents un explorador?
Dura l'exploradora
amb cavall.
Sí, sí, sí.
Però,
deu ser,
no sé,
bastant impressionant.
Home,
si ja són llocs com místics,
no?
Sí.
Que tenen un punt...
Bueno,
de fet,
diria que el Machu Picchu
no sé si encara es pot,
però jo recordo
que abans es podia pujar
amb burro,
no?
Abans es pujava amb burro.
Sí?
Bueno,
jo he vist imatges.
Potser fa molts anys,
ja potser ja no es fa.
Ara es puja caminant.
Amb llames,
no?
Amb llames.
Sí?
O no sé si carreguen,
persones.
I que una llama
no pots muntar una llama.
Amb el coi que té
et pots agafar bé,
no?
Sí, clar.
I potser t'escup.
Una girafa.
Ah, bueno,
sí,
també t'escupin.
Bé,
canviem,
canviem,
caminant el continent.
Deixem Amèrica.
No parlo de distreure't,
Oriana,
m'encanta.
Deixem aquesta ruta
i...
perquè,
bueno,
ara m'han tancat
a tots aquests llocs,
eh?
Però bé.
Ai,
però t'has comprat
ja aquesta...
la finestra d'avió
en fotografia
per enganxar-te'l a la paret o no?
A veure,
explica'l perquè ens venim
d'acord.
Clar,
estàs al·lucinant.
No,
perquè l'altre dia vaig veure
i t'ho vaig enviar,
Anna,
directament a tu.
Crec que és un vinil,
no?
És com un vinil,
no?
Que pots enganxar a la paret
que bàsicament
és una fotografia...
Vols dir que no és com un marc
de fotos
que s'il·lumina?
Ah,
té llum i tot?
Sí,
clar.
No vaig mirar tant el detall,
veig que vas estar mirant
sempre ho té,
Anna.
No,
dels núvols
o del que fos.
Bueno,
recrea l'estampa d'un avió
per dins,
diguéssim,
no?
I es veia la llum,
o sigui,
tu veies com si estigués
sent l'avió fosc
i fora fos de dia.
Era més o menys això,
no?
No ho has adquirit?
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
que és una llum,
no és una paret.
No,
vull dir que només t'ocupa paret.
No,
si voleu regalar-li alguna cosa a l'Anna,
regaleu-li aquesta,
això,
vinil,
quadra,
finestra d'avió,
que segur que tenirà bé.
Agafem un avió i anem cap a Àfrica,
anem d'Amèrica a Àfrica
i concretament anem a Sud-àfrica
perquè,
o sigui,
he vist que es poden visitar reserves naturals
a cavall,
però clar,
i he pensat,
cuidado,
això fa por,
perquè, vull dir,
vas sobre un cavall
i per lleien animals fotos salvatges
que es mengen el tot cavall,
a mi no m'acaba de guardar la cosa.
Home,
anirà controladeta la cosa,
no?
Exacte,
sí,
per començar,
s'ha poden ser un bon genet,
per si tot que surtin corrents,
però no us preocupeu
perquè també hi ha agències especialitzades
en aquesta zona
per fer aquest tipus de ruta
a la que els cavalls que tenen
ja estan acostumats
i es passa per llocs que estan controlats
i tot això
també et sents una mica explorador,
no?
Una mica bastant.
I potser amb més perill
que no entrar a la ciutat mai,
que potser no hi ha ningú.
Però bé,
bueno,
allà poden haver-hi pumas,
eh?
A on?
A ciutats mai.
Vols dir?
Home,
és de la mitja de selva.
Sí,
però vaja,
jo patiria una mica més
anant per Àfrica
que no pas per...
Home,
llavors hi pumas cosint germans.
Si ho ha dit l'Anna,
és així.
Doncs és així.
I ara sí que anem acabant
ja la secció d'avui
i anem cap a les antípodes,
cap a Nova Zelanda,
les antípodes,
que ho podem parlar
en una secció,
diria,
que hem de parlar
en un parell d'anys
o així,
abans que jo marxés a Nova Zelanda.
Sí, cert.
I ens submergim
cap al món
del Senyor dels Anells
perquè alguns dels personatges
de les pel·lícules
que van gravar per allà
doncs van a cavall
per aquells paratges d'allà,
no?
I seria com
entrada ple
a la terra mitja
d'aquest món,
no?
Del Senyor dels Anells.
I hi ha agències
que de fet et porten
per a alguns llocs
on es va rodar
i pots fer-ho
anant a cavall,
passejant, per exemple,
pel llac
més llarg del país
que és el
Uacatipo
que està a Queensland
que és un...
Bueno, és com una ciutat...
No, Queenstown, perdó,
que és una ciutat
que està costat del llac,
de fet,
i té com bastant
esports d'aventura,
aquella ciutat bastant muntada,
molt ben muntada.
La ciutat de la reina, no?
I...
poble.
Queenstown.
El poble, poble.
Sí.
I de fet,
la ruta que tenen
aquestes xirots cavalls
és una ruta
de 22 quilòmetres,
per tant,
poca broma,
perquè, a més,
és el llac,
però és que el llac
està embutat de muntanyes,
el d'hivern està tot nevat,
és un lloc molt xulo.
Garantia de paisatge espectacular,
no?
Sí, molt xulo,
i a més,
és que hi ha...
És que pots fer a tot allà,
de fet,
hi ha un...
Com es diu,
ara no em sortirà.
A veure,
que t'ajudi.
Digues paraules similars.
No, no, no.
Sinònims.
Un telecabina,
un telecabina
per pujar
com a de la muntanya,
que t'han de ser nova
i allà començar a fer rutes
i, bueno,
allà del temps per conduir-nos cars,
bueno,
hi ha de tot,
hi ha de tot.
Però bé,
haureu d'anar-hi per comprovar-ho,
pujar a cavall,
si no us entreneu abans,
potser us costarà més calma
que us ho haurem d'ensenyar.
Però bé,
de moment,
els amants dels cavalls
poden estar contents,
espero,
amb aquesta secció.
Ja teniu un punt més
a la llista de coses
per fer quan tornem a ser normals
i tinguem una mica
de dos dits de front
perquè crec que no en tenim encara.
Exacte.
I t'has deixat una, Anna,
al camí de cavalls de Menorca.
No?
Gran i famosa i...
Ah, va, va.
Aquí tirem a la llar.
En tenia alguns d'Espanya també,
però he decidit
anar cap a fora.
Doncs, Anna,
fins aquí
perquè hem de marxar també
nosaltres amb el programa.
Bon cap de setmana
i fins divendres vinent.
Adeu.
Adeu.
Doncs això mateix,
nosaltres també marxem
perquè ens queden re,
uns cinc segons,
així que desitjar-vos
un cap de setmana
i tornem a ser dilluns
amb vosaltres de 5 a 7
aquí a Ràdio d'Esvern.
Adeu.