Bona tarda a tothom, sembla que sigui un dilluns, de fet la sensació que tenim aquí és que és com un dilluns, però no, fa unes 24 hores escasses estàvem, perdó, 48 estàvem encara per aquí.
Oi, què tal? Com ha anat la revetlla de Sant Joan? Com l'heu passada? Heu tirat molts petards? Gran pregunta del dia.
Volem saber-ho, per això segurament farem una enquesta avui al programa. Això és la plaça Mireia i ja sabeu que serem amb vosaltres fins les 7 de la tarda.
Passant 11 minuts ara mateix de les 5 i avui obrim amb aquest yellow cloud, aquest núvol de color groc de Trixi Mattel.
I amb aquest bon tema musical, bon tema, molt marxós, us comento el que us portem per aquest programa d'avui.
Començarem amb una entrevista una mica llunyana i és que parlarem amb un antic col·laborador del programa, amb l'Oriol Lluc.
Ell acostumava a fer un espai de frases fetes que desfèiem, de fet va deixar el relleu a un altre Oriol, que és l'Oriol Sarauja, que és la persona que actualment fa aquest espai.
I doncs bé, l'Oriol Lluc va marxar per una bona raó i és que se'n va anar de voluntariat a Lesbos, a Grècia, amb una ONG que es diu Sport for Refugees.
Fan ioga i esport per les persones que estan refugiades.
Doncs bé, fa uns sis mesos aproximadament que l'Oriol Lluc està allà, ha viscut, òbviament, tota la pandèmia de la Covid l'ha viscut allà.
Ens explicarà com ha estat i com està sent aquesta experiència del voluntariat, també aquesta crisi humanitària que està patint aquesta part de Grècia i com ha afectat també el confinament en aquesta ONG, que es dediquen, com deia, a fer esport amb totes les persones que estan refugiades.
I seguirem a la segona hora amb la Vanessa Montserrat, amb ella avui aprendrem a través de 10 passos, a veure si els podem fer tots, si no farem la meitat i ho deixarem pel proper dijous.
Els 10 passos per muntar, per preparar, per publicar, podríem dir, una e-shop. Una e-shop és una botiga online, una botiga que pretén vendre a través d'internet.
Doncs bé, ens donarà els 10 passos principals, els més importants, podríem dir, per vendre a través d'internet.
Si no ens dona temps de fer-los tots, l'haurem de partir, però així us quedeu més ganes de saber-ne més i acabarem amb la tertúlia de cinema.
Ja sabeu que normalment és un espai que tenim els dimecres, però com que ahir va ser festiu i tenim moltes ganes de comentar teca cinematogràfica, l'hem mogut avui.
Així que tindrem una tarda més els nois més cinèfils i també més joves del programa aquí parlant de cinema.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
I abans de tota aquesta teca que us he explicat, escoltem però unes cançons.
Ara mateix, oques gràcies amb Zó, amb aquest tema que es diu Més Likes.
Es pot anar amb pèls de plom, però al final res és segur.
Porta'm al riu, porta'm al riure.
Tinc un record que em viu i que em fa escriure.
Potser havíem set més normals, però ens és igual.
Som on hem de ser, som com hem de ser.
Per fer el que es vols haurà d'anar contracorrent.
Ja ho saps prou bé, ei, me l'assuda que tinguis més likes.
I que tiris fotos a llocs cars.
M'agrada quan brilles, quan és de veritat.
Quan portes la cara, la creu i molt gas.
Que me l'assuda que tinguis més likes.
I que tiris fotos a llocs cars.
M'agrada quan brilles, quan és de veritat.
Quan portes la cara, la creu i molt gas, molt gas, molt gas.
Fins demà!
Qu'ha domesticat, qu'ha plastificat.
Que ha fet del móvil el teu ángel de la guarda.
Volien volar alt i estem mal alt del cap.
Un puto selfie me sigue a pedre la calma.
Mira'm, fet de poder, de porcs i de mentires
Vaig vore caure tants dinosaures
La mort dels vides
La branca s'ha fet arbre
I el bosc cap al camí
Ens hem perdut i a mi m'agrada viure així
Mira'm, mira, fet de poder, de porcs i de mentires
Un puto selfie més i em trec la vida
Ei, me l'assuda que tinguis més likes
I que tiris fotos a llocs cars
M'agrada quan brilles, quan ets de veritat
Quan portes la cara, la creu i molt gas
Com a l'assuda que tinguis més likes
I que tiris fotos a llocs cars
M'agrada quan brilles, quan ets de veritat
Quan portes la cara, la creu i molt gas
Molt gas, molt gas
Un filtre d'Instagram no tapa la merda
Que veig a través dels meus ulls
De mi boi, sóc cultura catalana
Sense escriure com Ramon Llull
El vostre postureig el veig d'una hora lluny
Tot l'any esperen a que arribi el juny
Per pujar les fotos amb banyador
Que et vas fer de vacances a la platja Cancún
Digue'm què comentes, que et diré com ets
Escapa la vida en pantalles de leig
Ves persones buides, quan compren surviures
Venem trossets a la seva ànima pep
Em donen igual tots els teus seguidors
Si darrere seu amagues tantes cos
Si intentes pintar el món amb un sol color
Si darrere els fanjols d'hora es veuen l'autor
De mi
Potser havíem set més normals
Però els és igual
Som on hem de ser
Som com hem de ser
Per fer el que es vols
Haurà t'anar contra corrent
Ja ho saps prou bé
Fes, ves, ve...
Focas games
Focas games
Focas games
Lo qu ate tas now
Focas games
Focas games
пес com panas
Ei me l'assuda que tinguis més likes
I per tiri's fotos a llots cars
M'agrada quan brilles
Quan és de veritat, quan portes la can de la creu i molt gas, molt gas, molt gas.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Com una bona colla!
I tant!
Pecigolla!
Es posa molt calent tot!
De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda a Ràdio Desverd!
Un lloc de tots i per tots!
Efectivament!
T'encuentres mal o algo?
Socorro!
!
Doncs ara sí, som-hi amb aquesta primera entrevista.
Com us anunciava al principi del programa, tenim al telèfon l'Oriol Lluc.
Oriol, bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Com comentava, la veu potser els sonarà també als oients del programa,
perquè ja havies passat per aquí, feies un espai de fases desfetes,
que desfèiem i intentàvem buscar el seu sentit original,
però avui et tenim una mica més lluny i hem de parlar d'un altre tema,
i és que et tenim a Lesbos, a Grècia,
i fa més o menys uns sis mesos que vas aterrar allà
amb una ONG de ioga i esports per refugiats.
Per començar, com estàs, Oriol?
Bé, molt bé, molt bé.
Començant a adaptar-me a la calor d'aquí.
Sí, això, mira, estem bastant igual.
No sé quants graus, però aquí també estem amb la calor.
Escolta, fa quants mesos? He dit sis, però no estic massa segura.
Quants mesos fa que vas aterrar a Lesbos?
Cinc, cinc, cinc i mig, cinc i mig.
Cinc i mig, i te'n vas anar cap allà amb una ONG, no?,
que es diu Yoga and Sports for Refugees, no?,
que entenc que a través de l'esport i del ioga intentant per un costat
passar les hores, no?, que tenen també quan estan en aquests camps,
i d'altra banda sociabilitzar-los, no?
Tu quin paper hi fas en aquesta ONG? Com ajudes?
Exactament. A veure, jo, la meva funció a la ONG, quan vaig arribar,
era estar al gym, al gimnàs, i facilitar tot el que eren les activitats.
La ONG té una filosofia que a mi em va agradar molt des del principi,
com tu deies, a través de l'esport es busca aquesta manera que la gent
pugui sortir dels camps, pugui tenir un espai segur on practicar esport.
Tots sabem que practicar esport és bo pel nostre cervell,
pel nostre estat d'ànim, i després on la gent es pugui conèixer i pugui socialitzar.
Llavors, els voluntaris, així, diguéssim, rassos del principi,
doncs estem al gym, ens encarreguem d'obrir, de tancar el gym,
de facilitar la roba a tots els usuaris que venen,
després de fer rentadores, i d'una mica donar la benvinguda,
donar la informació a tothom que és nou, sempre amb un somriure
i de la manera més acollidora possible,
perquè totes les persones que venen al gimnàs per primera vegada
puguin rebre tota la informació,
sàpigant tots els serveis que oferim,
i així se sentin ben rebots.
Clar, podríem dir que aquesta va ser com una experiència,
és a dir, estàs visquent aquesta experiència,
però has tingut la prèvia a aquesta pandèmia, la Covid,
l'arribada de la Covid, i has tingut també la fase de confinament,
etcètera, etcètera.
Per un costat, com ha estat aquesta experiència voluntariat
amb totes aquestes persones? No sé quantes persones hi ha a lesbos,
o amb quantes més o menys tractes?
A l'illa de lesbos, en tres camps de refugiats,
hi ha unes 20.000 persones refugiades,
i al gimnàs més o menys, amb normalitat,
en tota l'època pre-Covid, diguéssim,
teníem al final de mes unes 3.000 persones passaven pel gimnàs.
És un gimnàs on fem tant activitats esportives com d'arts marcials,
com la boxa, el kickboxing, karate, muay-tai,
com també activitats com yoga, acro-yoga, breakdance, zumba.
Tenim activitats també específiques per dones.
Llavors, al final del mes,
són sobre unes 3.000 persones,
segons els registres que fem de la gent que venia.
Són les que passaven pel gimnàs.
i l'experiència realment és...
El gimnàs està com una mica allunyat del que seria el camp de refugiats
i és un espai on es genera un clima de compartir,
de convivència, diguéssim, de facilitat,
que és difícil de trobar a dintre del camp,
perquè no deixa de ser un entorn segur i un entorn allunyat del camp
on les condicions de vida no són les més agradables.
Clar, el contacte amb totes aquestes persones pre-Covid,
podríem dir, era un, no?
Es podia fer d'una manera i ara d'una altra.
A banda de, podríem dir, la crisi humanitària
que també es viuen en aquests camps,
no sé, o en quines situacions t'has trobat
o com has pogut tu també ajudar-los, no?
A l'hora de, no sé, informar-los o de fer costat.
Entenc que també és part de la feina que feu des de l'ONG.
Sí, sí, clar, ha sigut molt diferent fins que va arribar el Corona.
Nosaltres, el nostre centre d'activitat era en el gimnàs
i un cop va arribar el Corona vam haver de traslladar totes les activitats
al camp de refugiats o a l'entorn del camp de refugiats.
Estar al camp de refugiats està ubicat més o menys al mig de una...
a la ciutat, al poble de Mòria, a prop del poble de Mòria,
per això es diu el camp de refugiats de Mòria,
i està diguéssim en una zona d'oliveres.
i llavors vam passar a fer els entrenaments en el, diguéssim,
al bosc, al bosc d'oliveres, en petites parcel·les que trobàvem,
i llavors vam decidir que tot el material que teníem per entrenar al gimnàs,
tot el material que es fa servir per les marcials com els lans,
com els coixins per entrenar i tot això, vam decidir portar-ho al camp,
deixar-ho en els nostres estudiants, en els nostres professors,
i una mica ells, de manera autogestionada, van poder seguir entrenant.
I vosaltres? Digues, digues.
Clar, nosaltres vam haver de tancar el gimnàs i l'única manera
que puguem mantenir les activitats era això,
era traslladar-les a l'entorn del camp de refugiats.
Perquè és un entorn segur tant per ells com per persones
que vinguin de voluntariat amb una ONG?
Mòria no és un entorn segur perquè hi ha moltes comunitats vivint-hi,
hi ha molts conflictes entre comunitats,
hi ha conflictes inclús dintre de la comunitat afgana,
que és una de les principals,
també hi ha gent de diferents zones de l'Afganistan
o de diferents ètnies i també hi ha conflictes.
Per tant, no acaba de ser una zona segura,
però ho és més durant el dia.
és una zona molt més insegura durant la nit.
Sí que hi ha baralles, hi ha apunyalaments, hi ha morts de tant en tant.
En realitat ens hem d'imaginar que no és una zona segura,
però sí que és veritat que hi ha moltes ONGs treballant durant el dia
i que sí que hi ha una mena d'estatus quo durant el dia
on jo almenys no m'he sentit en risc.
Però tampoc no m'he enditzat mai a dintre del camp tot sol.
Sempre hi he entrat o amb companyia d'altres companys de l'ONG
o amb companyia d'estudiants del gimnàs, de persones que coneixia,
que m'han convidat a anar a la seva tenda a prendre un te.
Llavors en aquest cas sí que m'he atrevit a anar a dintre del camp,
però si no, no hi hauria anat sol.
I arribem al punt que esclata la Covid, no?
Comença a recórrer diguéssim globotarràqui, no?
Des de Xina comença a córrer cap a l'oest,
afecta també òbviament a Grècia
i no et planteges, entenc, el fet de tornar,
sinó que et quedes...
No sé com heu viscut aquest confinament aquí a l'Esbos.
Clar, a l'Esbos...
Jo en cap moment em vaig plantejar de tornar
perquè a l'Esbos vam anar sempre com dues...
a Grècia en si es van anar com dues setmanes després d'Espanya,
van anar passant les coses.
Passa que a l'illa de l'Esbos en concret,
que es confirmessin des de març,
només va haver-hi 8 casos de positius de Covid
i no va haver-hi com una expansió de la malaltia
com ha passat aquí a Catalunya.
I llavors era com...
era més segur quedar-me a l'Esbos que tornar a Catalunya.
A el que és Grècia sí que va haver-hi un confinament,
va haver-hi un tancament de tots els bars,
de tots els restaurants, de totes les botigues.
Només van seguir funcionant per take away,
per menjar per emportar,
però tot estava tancat.
però sí que es va viure diferent al que era l'Atenes, diguéssim,
o a la mainland, que diuen, a la terra principal,
es va viure diferent que a les illes o a l'illa de l'Esbos,
on hi havia... on va haver-hi molts pocs casos,
on no va haver-hi una extensió del virus
i on, tot i que hi havia quarantena,
hi havia uns quants supòsits per als que es podia sortir al carrer,
un dels quals era la pràctica d'esport.
Llavors era una mica un supòsit
amb el qual tu havies de portar un paper firmat
dient on vivies, com et deies, on vivies i on anaves i què anaves a fer.
Llavors tu posaves en el paper que t'anaves a fer esport
i simplement, per dir-ho d'una manera,
et posaves un xandall i te'n podies anar a córrer,
o te'n podies anar amb bicicleta,
o te'n podies anar simplement a caminar.
una manera també de poder sortir de casa
i sense sentir la pressió aquesta d'estar confinat.
O sigui, comparant amb tota la gent que conec de Catalunya,
que ha tingut un confinament molt, molt, molt saber,
aquí a l'Esbos ha sigut molt més light.
I de cara a les persones que estaven als camps de refugiats,
entenc que tampoc no els ha afectat d'una manera,
podríem comparar més o menys com aquí,
és a dir, en el sentit que no han tingut aquesta prohibició
de sortir o de moure's?
No, al revés, totalment al revés.
Si en quant a les persones,
els europeus, diguéssim,
que vivim a l'Esbos,
o els propis grecs que viuen a l'Esbos,
han tingut un confinament molt light,
en els camps de refugiats ha sigut totalment al revés.
Han tancat els camps de refugiats,
han posat controls a totes les carreteres,
controls policials,
a totes les carreteres d'accés al camp,
i els han impedit sortir del camp.
En teoria,
per la seva pròpia seguretat.
És veritat,
que si haguéssim tingut la mala sort
que el Covid hagués arribat al camp,
no s'hauria pogut frenar.
No és com...
Vull dir, aquí tots hem sentit molt
el distanciament social,
la higiene,
la higiene de mans,
que no pots tenir distanciament social
quan vius en una tenda o en una isobox,
que diguéssim,
són com aquestes caixes de camió,
aquestes caixes de camió metàl·lica.
Doncs, quan vius en una tenda o en una isobox
amb 20 persones,
no pots, 20 o 30 persones,
no pots tenir distanciament social,
quan no tens accés a productes d'higiene
o no tens accés a aigua,
hi ha una aixeta,
al camp de refugiats de l'esposició de Mòria,
hi ha una aixeta per cada 1.300 persones,
i no té aigua totes les hores del dia.
té aigua de tant en tant.
Per tant,
si no pots tenir accés a l'aigua,
als productes d'higiene,
si no pots tenir distanciament social,
hauria sigut una catàstrofe realment
que hagués arribat el virus en els camps,
perquè s'hauria,
pràcticament tothom s'hauria infectat,
i llavors vam posar unes mesures
molt, molt, molt extremes.
El tema és que les estan mantenint fins ara,
i quan a la societat de lesbos
ja tothom podem anar
a fora dels camps,
tothom podem anar a comprar normalment,
tothom podem anar als bars i als restaurants,
normalment,
en els camps de refugiats segueixen
amb les mesures moltes.
No els deixen sortir, o sigui,
estan encara, podem dir, confinats, no?
Sí, sí, sí.
Ara ja és més, estan aprofitant l'excusa
del corona per tenir-los tancats.
Clar, però estic entenent que,
tot i que sàpiguen que allà dins no n'hi ha casos,
o no se sap, no?,
perquè tampoc no s'hauran fet proves
a totes les persones que estan en un camp,
tot i no sàpiguen-ho,
o no poder tenir una dada oficial,
no els estan deixant sortir.
Llavors, quin és el dia a dia
d'una persona que està en aquest camp
de refugiats de Mòria?
El dia a dia d'una persona
al camp de refugiats de Mòria
és ben poca cosa a fer,
si no és que estan vinculats
amb alguna ONG
i estan treballant
o fent tasques de voluntariat
amb alguna de les ONGs
que estan treballant al camp.
També els refugiats
s'hi poden implicar,
com dies perduts.
Has de pensar també
que dintre del camp
al final són 20.000 persones
que hi viuen pràcticament,
llavors és com un poble
o com una ciutat.
Hi ha comerços,
hi ha petits restaurants
de falafel, de kebab,
hi ha botigues de...
com podríem dir un to d'acient
per dir-ho d'una manera,
amb diversos productes.
Hi ha botigues d'alimentació,
hi ha barbers,
hi ha forns de pa...
I tot això és generat
o creat per les mateixes persones
que estan al camp
o és exterior, diguéssim?
No, no, no.
Tot això és generat
per les mateixes persones
que estan al camp,
diguéssim que es busquen la vida.
Pensa que els refugiats aquí
tenen, quan arriben,
se'ls fa un registre policial,
se'ls dona uns papers,
després han de passar tot un procés
en el que sol·liciten l'exili,
en el que en la majoria de casos
els hi deneguen,
però diguéssim que tenen dret
a través de la Unió Europea
a percebre 90 euros al mes,
que és el que percep cada persona,
i doncs els que tenen més iniciativa
o una visió més empresarial
o que ja tenien un forn de pa
o eren forners al seu país d'origen,
doncs han anat instal·lant
i han anat fent petits negocis
per sobreviure.
Perquè l'única manera que tenen,
podíem dir,
de sortir d'aquests camps,
dels camps de refugiats, quina és?
Quina és l'alternativa que tenen
de poder sortir d'aquí?
Bé, és a través de tot el procés de demanda d'asil,
és que els concedeixin l'asil i que es puguin traslladar a Grècia,
a Grècia, a la mainland, a la terra principal,
que seria traslladar-se a Atenes.
L'objectiu principal de molts
és poder arribar fins a Atenes
perquè o bé els obre la porta
de poder seguir viatjant a través d'Europa
de manera il·legal, diguéssim,
utilitzant les mateixes xarxes de tràfic de persones
que han utilitzat per poder arribar fins a l'Esbos
a través del mar, des de Turquia,
o els permet estar a Grècia,
els permet haver aconseguit el segell verd, diguéssim,
que els permet fer tot el procediment,
acabar tot el procediment de demanda d'asil
i aconseguir un passaport grec,
per tant, un passaport europeu que els permet
moure's lliurement per Europa,
la majoria tenen l'objectiu d'anar a Alemanya,
Alemanya i a Suïssa,
segons diguéssim com els països que ells tenen més al cap
on poden prosperar més.
I emocionalment, parlant amb tu Oriol,
tu com ho vius això?
És a dir, trobes persones que entenc que són d'edats molt diferents,
tenen nens petits, no?
Com suposo persones més adultes o més grans.
Emocionalment com es viu el fet d'estar compartint tantes hores
amb persones que tu, d'una forma realista,
saps quin pot ser el seu futur més imminent?
És complicat,
perquè són persones que tenen històries de vida molt dures
a darrere,
perquè són persones que han hagut de marxar del seu país,
la gran majoria perseguits,
no per si,
o perseguits,
o per motius de seguretat de les seves pròpies vides,
han hagut de marxar del seu país,
per motius de pobresa,
per motius de terrorisme,
llavors són persones amb històries molt dures,
has de ser bastant cautelós a l'hora de preguntar,
quan entaules relació amb algú i la relació és més profunda,
sí que pots parlar una mica del seu passat,
però de bones a primeres no has d'anar preguntant a la gent
quin és el seu passat,
perquè pots remoure coses que són dures,
i llavors tu tampoc no ets psicòleg,
no tens la capacitat de poder atendre una persona adequadament
si li fas remoure coses que són molt doloroses.
A nivell meu personal sents una certa impotència,
perquè les polítiques d'immigració de la Unió Europea
són des del meu punt de vista molt injustes
i posen moltes traves
perquè totes aquestes persones que demanen asil
i que no demanen asil com a esport o com a entreteniment,
sinó demanen asil perquè no poden tornar al seu país d'origen,
no poden viure al seu país d'origen,
totes aquestes persones tenen molts, molts, molts impediments
per poder aconseguir un reconeixement d'exiliats
i una oportunitat a Europa.
I tot i això, el clima que veus,
o que vius també amb ells,
diguéssim, animicament parlant,
entenc que també hi haurà dies
que hi haurà gent que es desesperarà més, no?
O també, com deies,
els que tenien una mica més de visió
potser de muntar petits negocis
dins del propi camp de refugiats,
potser tenen una petita espurna de pensar
que potser també estan generant una mica més de diners
més enllà d'aquests 90 euros
que reben de la Unió Europea
si és que els hi han aconsellit l'exil, no?
Com deies,
però, diguéssim, el núvol d'ànims,
tu que també tractes amb diferents persones
al gimnàs o també t'han convidat a anar a alguna tenda,
a fer algun te,
quina sensació tens, també,
quan entres allà dins?
Hi ha molta, moltíssima, moltíssima frustració
perquè, al final, no deixa de ser,
ja no el propi camp de refugiats,
sinó la pròpia illa,
no deixa de ser una presó.
Per això et deia abans
que com l'objectiu principal
és poder arribar a Atenes
on ja pots seguir movent-te, diguéssim, per terra,
però la sensació principal és de molta frustració,
però també hi ha molta esperança.
Al final són persones que han fet un viatge molt llarg
per arribar fins aquí
i tenen l'esperança de poder seguir el seu viatge.
I, per mi, una de les coses que més em sorprèn
és la capacitat que tenen de compartir.
Són persones amb molt poques coses
i, per poc que tinguin, ho podran compartir amb tu.
I, de vegades, et sap greu
que vagis a la seva tenda
i et vulguin convidar a te
o et vulguin convidar a unes galetes que tenen
a algú de menjar
perquè penses
però és poc que teniu
i encara ho voleu compartir amb mi,
però és la seva manera de ser,
és com entenen ells les relacions.
I, també, tota la comunitat del gimnàs,
al final són persones superagraïdes del projecte que tenim
perquè, al final, també els dona un motiu per moure's cada dia,
un grup d'iguals amb el que vincular-se,
amb el que practicar un esport,
amb el que tenir un tema en comú del que parlar.
Llavors, al final,
els sentiments una mica serien aquests dos.
Seria molta frustració,
però també molta esperança.
Comentaves, també, no?,
que aquesta ONG,
amb la qual hi has anat tu,
que es diu
Esport for Refugis,
si hi ha algú, també,
que vol visitar la web,
l'Instagram o el Twitter, també.
Quantes persones hi sou d'aquesta ONG,
en aquest camp, en concret?
Ara mateix som sis.
Normalment,
durant un estiu normal o durant l'any normal,
tindríem capacitat per acollir 4, 5 o 6 voluntaris
que vinguessin un mínim de 2, 3, 4 setmanes
a fer voluntariat amb nosaltres.
Però ara mateix,
l'equip que ens hem quedat
des que va passar tot allò del corona
i van marxar els últims voluntaris que teníem
i van deixar de venir-ne,
ara mateix l'equip som sis.
Però som...
Al final, l'equip,
el que més fem
és totes les tasques d'organització.
Dintre de l'equip sí que hi ha...
M'he oblidat de dir abans
que també tenim running,
o sigui que també tenim...
Sí.
Equip de corredors.
Un equip, i tant,
molt, molt, molt, molt potent.
Una de les noies de l'equip,
la Nina, que és d'Holanda,
és l'entrenora del running.
Una de les noies, la Miren,
que és del País Bàs,
que és professora de jove.
però la resta dels nostres professors de tots els esports
són els propis refugiats.
per tant, la resta de l'equip som la que seria la coordinadora de voluntaris,
el coordinador d'activitats,
el coordinador de logística,
que ara mateix és el paper que estic assumint jo,
però nosaltres no som més que una mica els facilitadors de l'espai,
els facilitadors que les coses passin,
però els que fan que les coses realment passin,
que els entrenaments es donguin,
que la ONG tingui vida,
són els propis refugiats.
Parlem una miqueta també,
que crec que és interessant,
de curiositats d'aquesta cultura,
o de la societat grega també, no?
Perquè no deixeu d'estar en una illa grega, no?
Xoc de cultures,
moltes cultures a més,
en un camp de refugiats.
Has tingut també l'oportunitat de moure't una mica
més enllà de fer les tasques que desenvolupeu dins de la ONG?
Sí.
A veure, jo...
L'estil de vida és molt...
Suposo que és una mica un tòpic,
però no deixa de ser veritat.
És aquest estil de vida illenc,
on tot és molt...
On tot és molt tranquil.
És pausat.
És pausat, exacte.
On tu vas a un bar o un restaurant,
t'asseus i saps que tu has de prendre amb calma.
Però ja ho saps.
Diguéssim, nosaltres aquí fem broma
i diem Greek style.
Hi ha moltes coses que és així.
És l'estil grec,
o l'estil de lesbos,
que és un estil calmat, tranquil,
tu arribes al restaurant, t'asseus,
al cap de 5 o 10 minuts vindrà el cambrer,
et portarà un got d'aigua, això sí,
aquí, al contrari que a Espanya o a Catalunya,
només seure a un bar o a un restaurant,
primer et porten un got d'aigua
i després et demanen que vols prendre
o que vols menjar.
Llavors sí que és un estil de vida molt tranquil,
amb el qual a mi m'agrada.
La conducció és una mica caòtica,
però com que tampoc hi ha grans...
no hi ha autopistes, no hi ha grans carreteres,
tot i ser caòtica,
és una conducció també bastant tranquil·la,
no hi ha grans velocitats,
les línies contínues no són res,
no són contínues,
però són molt cooperatius a l'hora d'adaventar-se.
o sigui, tu pots veure un adelantament on no toca,
però el cotxe adelantat t'ajudarà
o facilitarà aquell adelantament,
el cotxe que ben sentit contrari
també s'anirà cap a la dreta,
cap al marge de la carretera,
llavors és com... hi ha un estil molt cooperatiu de conducció,
llavors és una barreja entre caòtic
i alhora harmònic.
i sé que són dos termes contradictoris...
Sí, una mica oposats.
Sí, són oposats,
però és una mica així.
Vull dir, no respecten els senyals, diguéssim,
però sí que hi ha una cooperació entre conductors.
I sé que...
Digues, digues, Oriol.
No, la cosa que més em va sorprendre
a l'arribar a Grècia
és la cultura que tenen del cafè,
no la cultura del cafè.
Jo volia preguntar-te la curiositat aquesta del cafè,
què passa amb el cafè grec?
No és exactament el cafè grec,
perquè el cafè grec, diguéssim,
seria com el turc,
que és aquell cafè que no es filtra,
que sí, que el marro queda dintre de la tassa amb el cafè.
No aquest cafè,
sinó que ells tenen una obsessió amb el cafè italià,
perquè seria l'espresso,
però sobretot amb el delivery de cafè.
El primer que vaig sorprendre molt
és veure nois amb moto,
conduint amb una mà i a l'altra mà tot ple de bosses de plàstic
amb gots de cafè per emportar a dins.
I es dediquen, en lloc de fer-se el cafè a casa
o anar-lo a buscar al bar,
es dediquen a trucar per telèfon
i demanar cafè per emportar a casa.
O sigui, el que nosaltres fem aquí
amb les pizzas abans
i ara amb totes aquestes aplicacions
que porten també el menjar a casa,
els grecs ho fan amb el cafè.
amb el cafè fred.
Ha de ser, normalment és fred, amb gel,
al fredo espresso, li diuen,
al fredo cappuccino o al fredo latte.
O sigui, un cappuccino o un cafè amb llet
o un espresso amb gel
que te'l porten en moto fins a casa.
i vaig a ell...
T'he de preguntar si està bo.
Està bo.
Sí, és veritat que és cafè de màquina,
de màquina de bar i que és cafè bo.
I és cafè car,
perquè tot i ser Grècia
un espresso d'aquests
et pot costar tranquil·lament un en 80,
un espresso amb gel et costa un en 80,
però és un cafè, tot i ser car,
com que se'l fan durar
perquè se'l veuen a poc a poc,
amb canyeta,
el tema del plàstic aquí
no el tenen encara treballat,
se'l veuen a poc a poc,
amb canyeta,
el fan durar,
amb el gel...
És tot un ritual, veig.
És tot un ritual, sí.
És car, però com que se'l fan durar
suposo que els deu encara sortir barat.
Clar.
Oriol, últims 4 minuts d'entrevista,
t'he de preguntar si tens plantejat
o tens algun pla de tornar,
perquè has dit que en plena pandèmia
potser t'ho vas pensar,
però no, no ho tenies gaire,
diguéssim,
clar,
ara tens data també per tornar
o de moment també t'hi quedaràs en aquesta illa?
De moment m'hi quedo on m'hi vull quedar
almenys a passar l'estiu.
va ser...
L'hivern va ser dur,
i tinc ganes d'assegurir una mica l'estiu,
de poder anar a la platja,
de banyar-me el mar,
al maregeu, i de gaudir una mica
de les costes de...
de Mitilini, de Lesbos.
Per tant,
per tant, de moment,
fins passat l'estiu la idea és quedar-me.
M'agradaria tornar a fer una escapadeta de 10 dies,
a veure la família,
potser a mitjans, final d'agost,
però s'ha de veure tot el tema del viatge d'avió,
i s'ha de veure tot el tema de com estarà
de corona,
com estarà el tema de poder viatjar
amb més o menys seguretat o no,
perquè, clar,
el que tampoc voldria és anar a Catalunya
i tornar a portar el virus cap aquí.
Llavors, bueno,
una mica pendent de com evolucioni
tot el tema del Covid,
decidiré si torno a fer una visita a la família
o ja si m'espero a després de l'estiu
i a tornar definitivament.
Sempre queden les videotrucades, no?,
el WhatsApp, també,
o diferents xats,
que també aquí,
durant l'època de confinament,
doncs també n'ha estat una mica a l'ordre del dia,
almenys per poder-nos veure
amb les persones més properes o familiars.
Escolta, Oriol,
gràcies per agafar-nos també,
sí, el telèfon,
per agafar-nos una estoneta
i explicar-nos la teva experiència
pre-Covid i post-Covid
en aquest camp de refugiats de Lesbos a Grècia.
Bona tasca
i res més.
Espero que segueixin en tot bé.
i que pugui seguir ajudant
a totes aquestes persones
que, d'alguna manera,
amb un petit esforç, no?,
encara que sigui a través de l'esport,
doncs segur que el seu dia passa d'una altra manera.
Molt bé,
moltes gràcies, Mireia,
també per l'oportunitat de poder-ne parlar
i de poder difondre una mica
una cosa que, de vegades,
està tant a les notícies
o als mitjans de comunicació
com potser podria estar.
I tant.
Un abraçada molt fort, Oriol,
i estem en contacte.
una abraçada.
Adéu.


Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança,
no, si es fa bé. Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Tornem. Tornem perquè
el viatge continua, però el camí el farem
d'una manera diferent. El transport públic,
l'ús de la mascareta és obligatori.
Mantén una distància segura,
evita les hores punta i les aglomeracions.
És un missatge de l'ATM i de la xarxa
de transport públic de l'àrea de Barcelona.
Més informació a ATM.cat
Bona tarda, us informe Carme Clàries.
El Ministeri de Sanitat ha sumat aquest dimecres
tres noves defuncions per coronavirus
en el conjunt de l'Estat. La xifra total
de morts és ara de 28.330.
Les últimes 24 hores,
el nombre de contagis nous confirmats
per PCR és de 157.
Fernando Simón, director del Centre
de Coordinació d'Emergències i Alertes Sanitàries,
ha explicat que en aquests moments
el 60% dels casos
detectats són asimptomàtics
i que el motiu és perquè s'està fent un esforç
de diagnòstic molt important.
Pel que fa als casos importats,
n'han registrat 54,
repartit per totes les comunitats
però especialment
a punts turístics
com les Canàries.
Més notícies, Albert Meñá.
Amb la nova fase de la represa,
des d'avui ja no hi ha limitacions
d'aforament marcades per percentatges
als espais tancats i a l'aire lliure
i el que marca la norma
és garantir la distància entre persones
per evitar la transmissió del coronavirus.
Sí que es fixa un nombre màxim
d'assistents per a actes multitudinaris.
El responsable de la Direcció General
de Professionals de la Salut,
Marc Ramentol,
ha explicat a Catalunya Informació
que en els actes massius a l'aire lliure
cal regular els fluxos
i la preassignació de les localitats
per permetre la traçabilitat
si s'arriba a detectar
algun cas de coronavirus.
La capacitat d'aquest espai,
per tant, crear grups de població
o en aquest cas de públic
que siguin independents entre ells,
que tinguin fluxos totalment separats.
L'extresora de Convergència Democràtica
Daniel Ossacar ha ingressat
aquesta tarda a la presó de Brians II
per complir pena pel cas Palau.
Àlix Millet té de temps per fer-ho
fins aquesta mitjanit.
Dilluns ja va ingressar a la mateixa presó
l'ex número 2 del Palau de la Música,
Jordi Montu.
Aquesta tarda els treballadors de Nissan
es manifesten pels carrers
de Sant Cugat del Vallès.
Aquest és el municipi on resideix
Frank Torres,
director general de Nissan Motor Ibérica,
que precisament avui
ha advertit que tant l'Estat
com la Generalitat
que no hi ha marxa enrere
en el tancament de les fàbriques catalanes.
Sant Cugat, Miquel Jarque.
Bona tarda.
Mobilització que es produeix
a cinc dies del període de consultes.
Miguel Ruiz és secretari general
de Sigeno Soc
i explica per què la palantilla
es manifesta aquí.
Aquí tenim prevista
fer una mobilització
per Sant Cugat
perquè els veïns conèixin realment
què veïns convive amb ells,
que és una persona
que ha venit de Rússia exclusivament
a fer a les nostres plantes,
una persona que és catalana
d'aquí de la terra
i llavors, evidentment,
pues vamos a poner un poco
en conocimiento realmente
qué ha venido a hacer
Fran Torres aquí
en este caso a Sant Cugat.
Miquel Jarque,
Catalunya Ràdio,
Sant Cugat del Vallès.
Un estudi publicat
a la revista Nature
assegura que s'ha pogut curar
el Parkinson
en ratolins
generant noves neurones
amb la modificació d'un gen.
Concretament,
han inhibit un gen
que codifica una proteïna
que es diu PTB,
l'encarregat
de transformar
en noves neurones
algunes cèl·lules
de ratolins
que fan desaparèixer
els símptomes
d'aquesta malaltia.
Els professionals
de l'àmbit de la ciència
i de la investigació
consideren que pot ser
un gran pas
per trobar
un tractament eficaç
també
en altres malalties
neurodegeneratives.
Victòria judicial
per a Donald Trump
en la política anti-immigració
una setmana després
de tombar
l'anulació
del programa dels Dreamers.
El Tribunal Suprem
dels Estats Units
ha validat ara
la mesura de la Casa Blanca
per fer d'aportacions express
de sense papers
i limitar el paper
de la justícia
en cada cas.
El concurs
on enouja
té els 18 finalistes
que passen
a la segona fase
de la seva
vintena edició.
El jurat
té el concurs
de maquetes
que organitzen
conjuntament
ICAT, TV3
i Enderroc
que ha seleccionat
18 dels 139 artistes
que s'han presentat
la xifra
més alta
dels últims 6 anys.
Dels 18 seleccionats
3 són de les Illes Balears,
3 més del País Valencià
i la resta de Catalunya.
La següent etapa
consistirà a actuar
en directe
al setembre
amb l'objectiu
de col·locar
entre els 5 grups
que participaran
a la fase final.
Esports, Marta García,
bona tarda.
Bona vesprada.
El joventut de Badalona
ha acabat
la temporada
de bàsquet
amb una victòria
sobre el Baskònia
per 76 a 74.
Els badalonins
que van accedir
a la fase final
de l'ACB
en la dotzena posició
milloraran
i ser resultat.
El tècnic
Carles Durant
se mostra content
pel creixement
que ha demostrat
l'equip
en esta fase final.
Tot i la derrota
al Baskònia
ja estava classificat
per a les semifinals
com a segon
del grup
que lidera el Barça.
L'acord entre el Barça
precisament
i la Juventus
per a la incorporació
d'Artur
pareix imminent.
El brasilera
accepta marxar
al club italià
que li millorarà
substancialment
el contracte.
L'operació
podria incloure
un intercanvi
amb pianits
i una compensació
econòmica
per al Barça.
A les 10
Betis Espanyol
els blanc i blaus
estan a 5 punts
de la permanència
i pendents
del que fa
l'Eivar
que a dos quarts
de 8
rep el València.
El tot gira
en una transmissió
d'este Betis Espanyol
començarà
a dos quarts
de 10
en l'antena
de Catalunya Ràdio.
El Cornellà
el Sabadell
i el Barça
ve sabran avui
el seu rival
en la primera eliminatòria
del playoff
de Senza
segona A.
Els sorteig
és a les 8.
En la Premier League
el Liverpool
pot ser campió
si el City
no guanya
en el camp
del Chelsea
i el seu partit
començarà
a un quart de 10.
A Austràlia
i Nova Zelanda
organitzaran conjuntament
el Mundial Femení
de Futbol
del 2023
i en futbol
sala
el Barça
anuncia
que marxaran
5 jugadors
Roger,
Juanjo,
Rivillos,
Artur i Bollis.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
6 i 6 minuts
Bona tarda.
Avui es reprendrà
la convocatòria
ordinària
del ple municipal
després de dues
convocatòries
extraordinàries
consecutives.
En aquesta
trobada
es votarà
entre altres temes
l'aprovació
definitiva
de la modificació
de l'ordenança
de residus
que vol fer canviar
el model de recoller
i selectivar
el nostre municipi.
A altres camps
també es portarà
votació
el Pla Econòmic Financer
per tal d'equidar
l'exercici
del 2019
ja que amb les despeses
derivades
de la pandèmia
es preveu
un increment
de l'objectiu
d'estabilitat
pressupostària.
També es votarà
l'aportació fiscal
del municipi
a l'AMB
i al Pla de Millora Urbana
de la zona al voltant
dels edificis
dels Miralls
per tal
de poder construir
més de 54.400
metres quadrats
de sostre
distribuïts
en quatre grans unitats
entre altres aspectes.
El ple municipal
tindrà lloc avui
a partir de la set de la tarda
a la sala de sessions
de l'Ajuntament
i es podrà seguir
en directe
a través del canal
de YouTube
del Consistori.
I l'Ajuntament calcula
que costarà 15.000 euros
reposar els danys
que s'han produït
durant aquesta revetlla
de Sant Joan
al mobiliari urbà.
La nit del 23 de juny
es van cremar contenidors
i trencar espessors,
papereres i bancs.
Destaque en aquest sentit
els danys provocats
als bancs situats
davant la porta principal
de l'escola Montseny
fets de pedra,
els quals van acabar
cap per avall
i en alguns casos
enforats
en la seva estructura.
Actes d'incivics
que es combinen
també
amb una gran quantitat
de residus
que es van abandonar
a la via pública,
sobretot restes
de capses de petards
o plàstics
dels embolcalls.
De fet,
els serveis municipals
de neteja
segueixen treballant
encara
per deixar-ho net.
Una situació
que han denunciat
diversos usuaris
i usuaries
a les xarxes socials,
ja que algunes zones
que acullen
a nens i nenes,
com els pàrrecs infantils,
segueixen plenes
d'aquest tipus
de residus.
I els casos positius
de Covid-19
continuen augmentant
al Baix Llobregat
segons l'Agència de Qualitat
i Avaluació Sanitàries
de Catalunya.
A Sant Jus
registrem fins al moment
208 casos positius
i 779 de sospitosos.
Són dades pro
que es van tancar
el passat 23 de juny,
tot just fa dos dies,
amb 7.925 casos
de coronavirus
a la comarca.
Una xifra
que havia augmentat
en gairebé 100 persones
en només una setmana,
sent a més casos
confirmats
per proves diagnòstiques.
Pel que fa al nombre
de morts causades
pel virus
al Baix Llobregat,
la xifra puja
fins a les 1.424.
De fet,
en els últims 14 dies
s'han produït
dues morts a Sant Jus
pel coronavirus,
fet que eleva
a 54
el nombre de víctimes
al municipi
des de l'inici
de la pandèmia.
Fins aquí
les notícies
de les 6,
tornem amb més informació
a les 7,
als Sant Jus Notícies
edició vespre.
Fins ara mateix.
A l'escoltes
ràdio d'Esbert
sintonitzes
ràdio d'Esbert
la ràdio de Sant Jus
98.1
que l'esdecía
la ràdio
que l'es tribunística
de Agencia
de l'Espera
de la kişifères
d'Espera
ràdio d'Esjal zeit
Bama, Arkansas, I do love my mom and pa, not the way that I do love you.
Well, holy moly, me oh my, you're the apple of my eye, girl, I'll never love one like you.
Man, oh man, you're my best, man, I'm dreaming too, there's nothing there, there ain't nothing that I need.
Oh, hot and heavy, pumped and bright, chocolate candy, Jesus Christ, there ain't nothing that leaves me more than you.
Oh, let me go home, home is wherever I'm with you.
Oh, let me go home, home is wherever I'm with you.
Oh, let me go home, home is wherever I'm with you.
I'll follow you into the park, through the jungle, through the dark.
Girl, I've never loved one like you.
Mocking boats and waterfalls, alleyways and paypal calls.
I've been everywhere I'm with you.
That's true, that laugh is everything when I've been put on the supper night.
Every good thing's sweeter than with you.
And in the streets you're on the free, like it's only you and me.
Should it be your sun and the sea?
Oh, home, let me go home.
Hope is wherever I'm with you.
This is our home, let me go home.
Hope is wherever I'm with you.
Hope is wherever I'm with you.
Alexander, do you remember that day you fell out of my window?
I sure do, you came jumping out after me.
Well, you fell out of the concrete, nearly broke your ass, and you were bleeding all over the place,
and I rushed you out from the hospital, you remember that?
Yes, I do.
Well, there's something I never told you about that night.
What did you tell me?
While you were sitting in the back seat, smoking a cigarette you thought was going to be your last.
I was falling deep, deeply in love with you.
And I never told you to myself.
Oh, home, home, let me go home.
Home is whenever I'm with you.
Oh, home, let me go home.
Home is whenever I'm with you.
Home, let me go home.
Home is whenever I'm with you.
Oh, home, yes, I am home.
Home is when I'm alone with you.
Home is whenever I'm with you.
Home is whenever I'm with you.
Home is whenever I'm with you.
Home is whenever I'm with you.
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah.
Home is whenever I'm with you.
Now, escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert,
la ràdio de Santllús, 98.1.
Un quart de set de la tarda.
Seguim aquí amb vosaltres en directe des de Ràdio d'Esbert
i en aquesta segona hora abordem el primer tema,
que és xarxes socials amb qui no, amb la Venesa,
que tenim al telèfon.
Bona tarda.
Venesa?
Hola.
Ara, sí, bona tarda.
que crec que t'havia silenciat.
Dic, ara, tornem-hi.
Dic que tenim ara l'espai amb la Venesa,
les xarxes socials.
Com estàs, Venesa?
Bé, bé, bé, molt bé.
Amb un dijous una mica raro, eh?
És com un dijous dillibons estrany, no?
Sí, no ets l'única que li passa, veig, eh?
D'acord, no soc la rara.
Sí, és un sabor, un gust una mica estrany, eh?
És com que ahir era festa, però avui treballem,
però demà hi és divendres.
És una mica raro, això, eh?
No està mal, eh, tampoc.
No està mal, a cert, això també és molt veritat.
Venesa, avui parlarem de...
Bé, ens explicaràs, de fet,
aquests 10 passos per muntar una botiga online,
tot i que, pel temps que tenim avui,
ho dividirem en dos espais, no?
Avui en farem 5 i el proper dijous
acabarem de fer els altres 5 passos.
Així que si hi ha algú
que vol, diguéssim,
iniciar el seu camí cap a una botiga online,
cap a una e-shop,
s'haurà d'esperar també a dijous,
vinent a completar, no?,
els 10 passos per aconseguir-ho.
Exactament.
A completar tota la informació,
o bé que es posin en contacte amb mi
si és que estan conherència viva
i necessiten començar ja.
També, també, cert.
Si vols, comencem a parlar de...
Doncs bé, això,
com iniciar aquest procés, podríem dir,
per començar a obrir una botiga online,
una botiga virtual.
Sí, mira,
la veritat és que, mira,
volia donar-vos aquesta informació
perquè m'he trobat
durant aquest període de confinament
que molta gent, doncs,
s'ha vist en l'obligació
o necessitat d'obrir la seva botiga online
perquè fins ara, doncs,
només podien vendre
o venien només de forma, doncs, física,
diguem-ho,
tenien la seva botiga física,
però amb això de la quarantena,
confinament i tota la situació
que estem vivint,
doncs, han vist que tenen
una possibilitat
de vendre online.
Llavors, per això, doncs,
com m'he trobat
en moltes consultes
que han arribat directament,
doncs, volia compartir
la informació també
amb tots els nostres oients
que igual, doncs,
hi ha algú que s'està plantejant
poder obrir la seva tenda online
o obrir,
no la tenda física,
posar-la a nivell online,
sinó directament
obrir un negoci online.
O sigui, això serveix
tant per les persones
que ja tenen la botiga
i volen fer el sal a internet,
diguéssim,
com per la gent
que potser no té botiga física
i que vol vendre
directament online, no?
Exacte,
que és un altre tipus
de venda
i que, a més a més,
el mètode de compra
o el mètode de venda
ha canviat.
O sigui, el mètode de consum
o la forma de consum,
diguem-ho de la manera
que vulguem,
ha canviat
durant aquesta situació
i jo crec
que molts es quedaran
amb aquesta forma de consum,
amb aquests hàbits de consum,
que seran més
de forma online.
Així que, bueno,
us dono aquesta possibilitat
i us explico una miqueta
quins són els passos
per poder obrir,
per poder muntar
aquesta botiga online.
Vinga, va,
comencem pel principi.
Número 1,
què hem de fer?
El primer de tot
és que hem de triar
el nom
del nostre domini,
el que serà
el nom
de la nostra botiga online.
El nom,
o sigui,
l'elecció
d'un bon domini,
és essencial
en una botiga online.
Tant el nom
com el domini
han de poder-se recordar
i escriure fàcilment.
Això és fondamental, eh?
Han de ser
els més curs possible
i a poder ser
que siguin
descriptius,
descriptius, també.
En el cas del domini,
si a més conté
alguna de les nostres
paràboles clau,
això també ens ajudarà
a posicionar-nos
en els cercadors,
d'acord?
Intenteu
que sigui
un punt com
o un punt est
si només
vendreu a Espanya.
O sigui,
si només heu de vendre a Espanya
que sigui
que acabi en
punt est
i si és
internacional
o nacional,
doncs,
o sigui,
internacional,
perdona,
nacional,
ja hem dit
que sigui
es,
punt est,
internacional
que sigui
punt com.
Tot i que després
no ens limita, no?,
a l'hora que la gent
pugui comprar,
que sigui un domini
punt est o punt com?
No,
el que passa que
sí que és veritat
que si és punt est
determina
que és a Espanya,
però bueno,
podeu vendre,
o sigui,
es pot vendre arreu,
però això és el que
determina
que la pàgina
et posis a Espanya,
punt est,
d'acord?
Això com a punt
número 1.
El punt número 2
seria triar
una bona empresa
de hosting.
El hosting
és on
tenim allotjat
tot el que seria
la nostra estructura
de la nostra pàgina,
saps?
Tota la informació
que hi ha dintre
de la nostra web,
del nostre e-commerce,
en aquest cas,
de la nostra botiga online,
doncs això
és el hosting,
d'acord?
Llavors,
la velocitat
de la botiga online
és clau,
tant per als usuaris
com per posicionament
en els cercadors.
Una pàgina
que sigui lenta
fa que els usuaris
es cansin d'esperar
i al final
el màxim
de la pàgina.
Mentre que,
a més a més,
Google,
per exemple,
penalitza les pàgines
que triguen
més d'X segons
a carregar,
enviant-les
al fons
dels resultats
de cerca,
o sigui,
us posiciona,
us penalitza,
diguem-ho,
enviant-vos
a pàgines
en posicions
llunyanes
de la primera pàgina.
I això
depèn del hosting
o també és una barreja
amb la cobertura
o el wifi
que pugui tenir
l'usuari,
el comprador,
diguéssim?
Bé,
sí,
això ja és diferent.
Clar,
si no teniu
un bon wifi,
doncs us trigaran
a carregar
totes les pàgines,
però això és independent,
independent de Google,
perquè Google
el que fa
és que analitza
les pàgines
i si detecta
que les vostres pàgines
triguen a no obrir-se
perquè triguen a encarregar-se,
perquè són passades
i el hosting
no és ràpid,
doncs us penalitzarà
d'aquesta manera,
d'acord?
I a més a més,
haureu de pagar més
si voleu fer campanyes
en AdWords,
campanyes
de posicionament,
també
haureu de pagar més
per tenir una pàgina
lenta.
O sigui,
que és molt important
assegurar-vos
que la vostra
empresa de hosting
us garanteix
l'espai suficient
per la vostra botiga online,
perquè depèn
dels productes
que vulgueu pujar
o de quan pesi
la vostra pàgina,
doncs
és indispensable
tenir una bona
velocitat
de connexió.
Heu de contractar,
doncs això,
un bon servei de hosting
i així
evitareu també
caigudes
innecessàries
en el servidor
i podreu tenir
la vostra botiga
disponible
les 24 hores
al dia
als 365 dies
a l'any.
I un cop
tenim escollit
aquest nom,
és a dir,
tenim el domini
i ja tenim
el hosting
i està en un lloc
que vagi bé,
que funcioni ràpid,
a més,
quin seguirà
el següent pas?
Vale.
El tercer pas
seria
triar un
Dropshipper.
A veure,
explica'ns
què és aquest
Dropshipper.
Vale.
Com funciona
el mètode
Dropshipping?
Bàsicament,
es tracta
que el nostre majorista
o distribuïdor
enviï directament
els productes
que els nostres clients
han comprat
a la nostra botiga online
al seu bot domicili.
òbviament,
el majorista
Dropshipper,
Dropshipper,
perdona?
Sí.
Dropshipper,
no?
Hem entès?
Dropshipper,
exacte.
Enviarà,
doncs,
el producte
sense cap distintiu
de la seva empresa
afegint el paquet
a la teva pròpia factura,
si així ho desitxes.
Doncs,
d'aquesta manera,
el client queda
igualment satisfet
i nosaltres
evitem haver d'invertir
en l'estoc
de productes
o preocupar-nos
per la logística
perquè l'empresa
aquesta de Dropshipping
es farà càrrec de tot.
Diguem-ne que nosaltres
funcionaríem
com una mena
d'intermediaris.
Clar,
això seria en cas
que el producte,
podríem dir,
una forma,
no fos creat
per nosaltres mateixos.
Ah, exacte.
És a dir,
si jo em poso
a vendre aquarel·les
que faig jo,
clar,
diguéssim,
jo mateixa
seria el Dropshipper.
Exacte.
Exactament.
O sigui,
en aquest cas
funcionaríem
com a,
que és una altra manera
de tenir una botiga online,
no?,
de no vendre
els nostres productes
directament,
sinó
fer com a intermediaris.
Com fa Amazon,
per exemple.
Clar,
exacte.
El gran gegant.
Val,
i un cop tenim també
aquest Dropshipper,
en cas que el producte,
diguéssim,
no és nostre,
no?,
o que no el fabriquem,
no?,
nosaltres directament.
Quin és el següent pas?
Val,
el número quart,
el número quatre
o el quart pas
seria usar
un bon CMS
per a l'e-commerce,
val?
Com comentàvem
en l'apartat de hosting,
si el que voleu
és vendre
sense preocupar-vos
de coses tècniques,
el millor
és que
ho monti
una especialista,
com nosaltres,
per exemple.
Val,
però,
un moment,
has dit
CMS
o CMS?
CMS.
Què seria això?
Val,
sobretot si esteu
començant,
però si us animeu
a muntar-vos
o pel vostre compte,
necessiteu
aquest CMS,
val?
En l'actualitat,
existeixen molts
per a e-commerce,
totalment gratuïts
i completament fiables.
Tots ells
estan dissenyats
a major
o menor
mesura
perquè puguin
ser utilitzats
per persones
sense massa
coneixements tècnics.
Diguem-ne,
ara us diré
quins són els tipus
de CMS,
val?
Perquè això
seria com un sistema
de continguts,
entenc,
o per gestionar
el contingut.
Exacte,
són els,
diguem-ne,
com un sistema
operatiu
podria ser
que
de quina manera
està muntada
la pàgina web,
val?
En aquest cas,
o sigui,
la pàgina web
a l'e-commerce.
Els CMS
més recomanables
serien
WordPress,
Magento
HostCommerce
Virtuemart
Bueno,
hi ha diversos,
eh?
Així uns una mica
raros, eh?
ZenCart
OpenCart
O,
us diré
com a alternativa
més...
Hi ha molts més, eh?
Perquè tampoc
no els vull posar aquí...
Diguem-ne que
el més conegut
és WordPress.
Sí,
o Blogspot
ho permet,
això,
o no?
No el tinc
dintre de la llista.
Val,
perquè sé que és per
blocs i contingut,
però no sé
si pot arribar
a tenir
el carret
de compra,
diguéssim.
Sí, exacte.
Està també
el PrestaShop,
d'acord?
I després,
és a dir,
l'alternativa
més senzilla
seria
un servei
com Shopify,
que Shopify
també és
com molt conegut
per fer-vos
la vostra
pròpia
tenda online,
d'acord?
bé,
però,
clar,
depeneu
de tenir
coneixements
i després
estar al tanto
de totes
les actualitzacions
i totes
les històries
de la vostra
e-commerce.
Llavors,
si vosaltres
no disposeu
de coneixements
per muntar
la botiga online
i tot això,
doncs,
us recomano
posar-vos
sempre
en mans
d'un especialista.
D'acord?
Però,
si no,
sapigueu que
també ho podeu
muntar
pel vostre
compte.
Tots aquests
CMS
que us heu
posat,
tots els permeten
la selecció
de diverses
plantilles
de disseny
tant gratuïtes
com de pagament
que cobriran
totes
les vostres
necessitats.
És tan senzill
com triar
una plantilla
amb un disseny
que sigui
maco,
que sigui
atractiu,
que sigui
dirigit
a l'acció
per crear
la vostra
botiga online.
O sigui,
que en triar
el hosting
heu de tenir
en compte
que disposi
també
del CMS
que hagueu
triat
preinstal·lat.
Així
la instal·lació
serà
molt més senzilla
i es farà
de forma automàtica.
Aniríem
cap al cinquè punt
que és l'últim
d'avui
però no és l'últim
de la llista,
faltarien cinc més.
Exacte.
Com a cinquè pas
heu de personalitzar
els vostres productes.
Molts
majoristes
proveeixen
a les botigues
online
del seu catàleg
de productes
en formats
que poden ser
pujats
a la vostra botiga
online
de forma automàtica
i així
es poden mostrar
tots els productes
en molt poc temps.
No és mala idea
també per començar
però és bàsic
personalitzar
tots els textos
de la botiga.
A la llarga
els únics productes
que es posicionaran
correctament
seran aquells
que hagueu modificat
i sobretot
els usuaris
us agrairan
també
no trobar
el mateix text
que veuran
en altres botigues.
O sigui,
que personalitzeu
els vostres textos
perquè a més a més
també
us posicionaran
fer servir
les paraules clau.
És important
també ampliar
la informació
amb detalls
del producte
amb fotos
mètodes d'ús
és indispensable
sempre
fer servir
la vostra imaginació
per diferenciar-vos
de la resta.
Clar,
i a més
aquí també
juga el factor
que si nosaltres
volem vendre
volem ensenyar
la major part
d'aquell producte
perquè
la gent
també nosaltres
sent els propis
clients
d'altres botigues
volem sempre veure
com és la costura
de la jaqueta
o com és
el que sigui,
vull dir que
donar tota
la informació
possible
i què és allò
que a nosaltres
ens agradaria
veure com tu mateix.
Exacte.
Doncs ens quedem
amb aquests cinc primers punts
que Déu-n'hi-do
comencem a obrir
el domini
hem de tenir en compte
el hosting
també el CMS
que hem après avui
també què era
i la setmana vinent
el dijous vinent
seguim completant
aquesta llista
fins als 10 passos
per obrir
aquesta e-commerce
aquesta botiga online
i si hi ha algú
que no pot esperar
i que no
que la vol obrir
o que vol contactar
amb tu Vanessa
digue'ns com ho poden fer.
Vale, mira
podeu enviar-me
un whatsapp
o trucar-me directament
al 652
16
05
41
aquest és el meu telèfon
i el meu whatsapp
i també
podeu trobar-me
per mail
a
Vanessa
amb una S
Montserrat
arroba
apsocialmedia
socialmedia
m.com
Doncs mira
ja ho tenim tot
si hi ha algú
que no es pot esperar
el dijous vinent
ja sap on trobar-te
una tarda més
Vanessa
gràcies per portar-nos
aquest contingut
i dijous vinent
seguim amb aquesta llista
fins al número 10
Molt bé
gràcies
Una abraçada
el
l'espo
Fins demà!
No em toquis els ous!
No em toquis el calamar!
No em toquis el nad!
Perquè toques molt més del que et penses!
Toques l'esforç de molts veïns!
Perquè tinguis productes de qualitat a taula!
Toques el que menys a la meva família!
Toques el que més m'agrada!
Ara, el que toca, productes catalans!
De qualitat!
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs!
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just!
És una cosa molt dura, eh?
Es va pujar de l'Iva...
Tom està marxant pel costat de feina i dius que són gent més o menys preparada!
L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia!
Cal posar alquimisme on n'hi ha!
El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució, que sigui, que sigui, que estigui davant!
El principal són els interessos de Sant Just!
Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta!
Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé!
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe!
Cada matí, de 10 a 1!
T'hi esperem!
Ara escoltes l'àdio d'Esbert
Sintonitzes l'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
I vinga, som-hi ara sí amb aquesta música triomfal, com sempre, que ens dona pas a la tertúlia de cinema.
Per això avui tenim amb nosaltres el Marco i el Víctor. Bona tarda els dos!
Bona tarda!
Molt bona tarda! I, per cert, una mica tard, però com ha anat la revetlla de Sant Joan? Espero que heu passat una bona nit!
Sí, per supòstic!
Per supòstic!
Per supòstic!
Per supòstic! Però no vam estar junts, eh? No vam estar junts ningú!
Ja no vam estar junts, però m'ho vaig passar bé, jo!
Cadascú...
Bé, no sé si...
A l'Alias i el Marco no sé jo si van estar junts al final o no!
No, no vam estar junts!
No! Ah, no, va ser el dia següent, no?
Ahir?
Sí, va ser el dia següent!
Exacte!
Doncs, doncs, res, que espero que anés bé aquesta revetlla. No sé si sou de tirar massa petards!
A tu et va anar bé, Mireia?
A mi sí! Gràcies per preguntar! A mi sí, molt tranquil, molt tranquil!
De res!
No sé si sou de tirar molts petards, vosaltres!
No, no vaig... Jo no vaig tirar molts petards!
No, bueno, jo tampoc soc massa, el que passa és que vaig anar amb uns amics que sí que els agradava.
Llavors, jo com a tant no tiro perquè tinc com un petit trauma de petit que és com que, bueno, tenia la metxa i el petard a la mà
i com era petit, en comptes de tirar el petard vaig acabar tirant la metxa i el petard se'n va quedar a la mà.
Ui! I això... I et va petar la mà?
Eh, la veritat, t'ho dic sincerament, no me'n recordo de què em va passar, però sé que em va passar això perquè m'ho han explicat ja diverses persones que estaven amb mi, però...
Però no va ser greu?
No, no va ser greu perquè no tinc res a la mà, no? Ni me la vaig cremar ni res, però, bueno, és com que em fa cosa.
Fa respecte.
No és algú que... Sí, em fa respecte i no és algú que m'agradi molt, però vaig anar amb uns amics que sí que els tiraven, llavors, doncs, bueno...
A mi el que més m'agrada és disfrutar d'aquests focs artificials que tira la gent des de casa, no?
Perquè si tens algun terrat o algun balcó amb vista, és perfecte.
Sí, això és maco i això és maco.
Això sí. I parlant de cinema, que és el tema que ens toca, no sé si aquests dies heu tingut temps de veure masses pel·lícules o sèries.
Pol, bona tarda. Hola, hola, hola, Pol. Hola, Pol.
Bona tarda, Pol. Bona tarda.
Mira, acabo de fer la pregunta, de formular la gran pregunta de si heu vist pel·lícules o sèries aquests dies.
Com esteu cinematogràficament parlant?
Molt bé, molt bé.
Jo ara menys, ara bastant menys, perquè com hem començat a sortir-hi i, no sé, sobretot Sant Joan i això, heu vist poc.
Per no dir res, perquè hasta jo he vist poc, eh, Pol? No et culpo, perquè he vist poc.
Que ho digui el Víctor, però el Víctor normalment ja en veu moltes, llavors no compta massa, eh?
Tu normalment...
Però, bueno, ara jo me'n vaig. Tampoc m'he vist moltes, perquè no en res, o sigui, cap a casa i me'n vaig.
Eh, a Planola, és una casa que tinc per allà. Ja sé que miraré moltes que he vist, perquè tinc molt temps lliure.
I tenia avançada, avui miraré Seven.
Seven, que fa dies molt lluny, ja, i tinc ganes de que la vegis, eh? Tinc ganes de que la vegis, ja m'has donat gaire.
Fa dies que ho he dit, però no sé per què, o sigui, no me n'he mirat perquè mort de Sant Joan i tot això.
Però, Pol, vas caminant, no em sembla, o com va això?
Jo crec que ve de Taekwondo, no? Ah, va vestir i tot, carai.
Seven, de Brad Pitt i...
Podria anar a la ràdio, jo hi ara i tot, estic per l'Ajuntament.
Sí, et podria... M'agradaria dir-te que poguessis entrar.
Brad Pitt i Morgan Freeman, grans dos actors de la pel·lícula de Seven.
No sé si algú l'ha vist, Pol, tu la veuràs avui, però no sé si el Víctor, segurament.
Sí, que tots els altres l'han vist.
Sí, sí, sí, jo l'he vist.
És de les millors del Fincher, també, no?
El David Fincher.
Jo crec que està ahir amb Five Club, però a mi m'agrada bastant més Five Club, eh, tot i així,
però són dos pel·lícules que m'agraden molt.
De fet, Víctor, rica, Five Club, tu li tens un 10.
Sí, sí, jo a Five Club li tinc un 10,
i, ojo, que Gone Girl està encara ahir-ahir perquè a Gone Girl també li tinc un 9, eh?
O sigui, és un director que m'agrada molt, la veritat.
Jo tinc un problema que és que confonca dos per tres el David Lynch amb el David Fincher.
Sí, a mi em passava por.
De jove em passava, també.
De jove.
De jove, no?, quan no tenia els 34 anys.
Exacte, quan era encara més jove.
Per exemple, Mulholland Drive és el David Lynch, no?
Sí, sí, sí.
Aquesta és un altre que tenia pensada veure-me-la.
I la del curioso caso de Benjamin Button també és seva, la de la red social també.
Jo crec que Benjamin Button la vaig veure molt de petit i ara no me'n recordo de res.
I l'òdia també és del David Fincher.
Sí, també.
A veure, a veure, separem perquè l'audiència ho tingui clar, també.
A veure.
I aquí el Pol ha portat la confusió també de Fincher i Lynch, i ara és com que ho estem mesquant una mica.
A veure.
Estem parlant de Fincher, eh? Però digues, Víctor.
Estem parlant de Fincher, però a veure, Fincher és el director policiac, bueno, de cinema policiac per excel·lència.
Llavors tenim aquí Seven, Fight Club, que bueno, que Fight Club és una mica més a nada, no?
Perquè no és tampoc, no és policiac ni és, bueno, és com un gènere...
No sabria en quin gènere trobar-la realment Fight Club, la veritat.
No sabria dir-te.
No me l'expera, Jesús.
Bueno, però està Seven, està Zodiac, està Gonguel, i bueno, i està també per allà la que tu has dit Mireia de Benjamin Button,
que està molt bé també, però és diferent.
I hi ha una, no sé si saps, que també va fer una adaptació de Millennium, de la saga Millennium,
de l'Isbeth Salander i tot això, amb la Rooney Mara i sortia el Daniel Craig també.
Està molt bé, està molt bé la pel·lícula també, de veritat.
Per cert, Fight Club, el club de la lutxa, la gran pel·lícula, en teoria està catalogada com a categoria de drama o de cinema suspens.
No sé si t'encaixa, Víctor.
Sí, no, bueno, pot ser drama, però és estranya realment, perquè sí que és com un thriller,
però té tan girs i tantes coses estranyes a meitat de pel·lícula que no saps...
Bueno, jo no sabria exactament on posar-la, perquè també és com una comèdia negra, no?
És com... També té així toques de...
Sí, té el seu punt.
Sí, té el seu punt d'humor negre també, de la pel·lícula i de comèdia.
O sigui que no sé, no sé.
Ja ho sé la ment, però també està.
I no sé si... Carai, quan ets i barri.
Crec que el Pol està passant per Can Gina està ara, oi?
No, no, ja ha passat Can Gina està.
Que us anava a preguntar...
Estic en cor dels cars.
Sí que va ràpid.
Us anava a preguntar si sou massa fans de les trilogies, de llibres o pel·lícules del Senyor dels Anells,
perquè no fa massa de morir un dels actors més coneguts, també.
Sí, sí, sí.
Hola, nois.
Hola, Lías.
Hola, Lías.
Doncs sí, Ian Holm va morir als 88 anys, era el...
Sí, el...
Sí, el Bilbo.
Exacte, el Bilbo del Son.
Bueno, Bilbo i també...
Sí, bueno, jo...
Alien també surt, a la primera.
Que fa d'aquell...
Bueno, fa d'aquell androide que explota i, bueno...
I surt d'aquesta relació del Bilbo...
Jo no tenia ni idea, ja he vist Alien, però sí, com molt raro.
Bueno, és que surt a unes 45 pel·lícules, eh, aquest actor, vull dir que Déu-n'hi-do.
Sí, sí, alguna més així també sortia, ara mateix no recordo, però...
Surt a bastantes, eh.
L'Aviador, no sé si l'heu vist.
Adelías, Adelías.
Sí, Adelías, sí.
Jo l'he vist, però no sé de què esteu parlant.
D'Aian Holm, el que era el Bilbo Bolson, el senyor dels Anells, que va morir fa uns dies, una setmana.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, pobrec.
Com va morir, per cert?
No fa res, no?
El 19 de juny.
El 19 de juny va ser.
Ho vaig veure, ho vaig veure.
Crec que d'un càncer, si no me'n recordo malament.
Sí, cert.
D'un càncer.
Aquí, perquè no està l'Enric aquí, però si estigués també si faríem culte per Brasil,
és una pel·lícula que els dos crec que ens agrada molt.
I també surt allà, a Brasil, que és aquesta de Terry Gilliam, així, amb l'humor aquest característic, també.
Però això és antic, això és dels anys 80, Brasil.
Sí, Brasil, del 85.
que, bueno, és així, és una d'aquestes també influents de la ciència-ficció.
Perquè, bueno, aporta moltes coses així, sobretot en quant a disseny de producció.
Moltes després, bueno, ja agafa molt aquella pel·lícula de la pròpia Metrópolis, que és així com la pionera, no?
Sí.
Però després, doncs, moltes també agafen influències d'aquesta i d'altres que van venir després.
O sigui que, bueno.
Jo, ara que parlem del Senyor de los Anillos, bueno, volia dir que ara, en res, també dic que me'n vaig i tindré temps lliure.
Com començaré El Hobbit, que me'l vaig començar l'estiu passat, però entre una cosa i l'altra, al final no vaig acabar tant i el temps.
El llibre, no?
I al mateix a mitja.
Sí, sí, sí, parlo del llibre.
I després ja em llegiré la trilogia de Senyor de los Anillos, que el retorn del rei és un pochaco impressionant.
Però tindràs temps, eh?
El problema, a diferència de les pel·lícules, que la més llarga és Les dos torres, que són quatre hores i mitja.
Les dos torres se'n va a fer més llarga, però més llarga.
Les dos torres és el llibre més curt dels tres.
Ah, sí?
Un moment, que en tu casa...
Però és molt contemplatiu, o sigui, té pinta que els llibres són així molt contemplatius, que tarden a desenvolupar i tot,
i que, bueno, que li posa molt atenció al detall de la construcció del món i tot això, que, bueno, crec que és caracteritzable també per això, no?
Tolkien a l'hora d'escriure-ho i...
Ha dit que està entrant a casa.
Sí, de fet s'ha apagat el micròfon, però sí, jo estic una mica d'acord, d'acord, Víctor,
o sigui, la manera que té de, almenys de, com s'han traslladat a les pel·lícules, clar, no?
M'he llegit tots els llibres, la veritat, és molt, no rebuscat, però sempre, no sé, és una descripció perfecta de tot, no?
Vull dir, no deixa res...
Jo crec que per això està tan detallat absolutament tot, quan veus les pel·lícules, i també la propera sèrie que ve i tot, de tot el món que es desenvolupa les pel·lícules, no?
Perquè suposo que deu deixar a través de la narració molt clar fins i tot les flors que va trepitjar un personatge,
o els arbres que rodegen un bosc, o qualsevol cosa, la forma que tenen, les muntanyes i tot això, bueno.
De fet, no sé si heu vist una pel·lícula que es va fer l'any passat, que es diu Tolkien, que és una pel·lícula biogràfica.
Sí, sí, jo també.
Què us va semblar?
Jo la tinc pendent per veure, aquesta.
Doncs jo la vaig veure, la vaig veure a improvis, perquè no tenia plenament veure-la, i la vaig veure amb un bol.
A l'avió, a l'avió la vaig veure cap a Nova York, vaig veure Tolkien, vas veure Moonlight, si no me equivoco,
i vaig veure la favorita, i després de tornada crec que com un trenera el Dragon 3 i alguna cosa.
Com un trenera el Dragon.
Sí, la tercera, que em va sorprendre perquè és molt, molt bona.
Aquesta trilogia no passa, la qualitat, la veritat.
Home, i la favorita, ara que l'has mencionat, jo la vaig veure a principis d'aquest any,
i em va deixar bastant, no sé com dir-ho, però em va agradar molt, o sigui, en molts aspectes.
Sí, sí, és molt xula, la favorita.
A més, és un director que per mi ha anat millorant bastant,
perquè no sé si el coneixes, bueno, no sé si el coneixes d'alguna més,
però és un director grec, es diu Jorgos Lantimos,
i doncs va anar escalant perquè primer va fer una que era Canino,
que bueno, que jo l'he vist i em va deixar bastant indiferent.
No està mal, però bueno, té bones idees,
però diguem que no té tots els recursos, jo crec,
o bons actors, o bons mitjans per plasmar bé la seva idea,
fins més tard a més pel·lícules,
quan ja comença a posar-se amb actors més reconeguts,
amb més pressupost i amb més mitjans per fer les seves pel·lícules.
Llavors, per exemple, té també aquella, l'Angosta, també.
Sí, de Lobster, sí.
De Lobster, té una cosa, el sacrificio del tierbo sagrado,
The Keating of the Sacred Deer,
que també són pel·lícules tipus, és com inquietat,
és com una espècie d'hereu de Kubrick,
a mi em recorda molt a Kubrick,
com...
S'assembla molt,
sobretot a la de Keating of the Sacred Deer,
és com les pel·lícules actuals que hauria fet Kubrick,
per mi, personalment.
A mi la favorita em va semblar com espectacular,
no sé, en molts sentits,
amb el diàleg, amb la decoració,
amb els vestits,
amb la manera com està gravada,
la fotografia,
trobo que és com molt impecable, la pel·lícula.
A mi, Víctor,
sé que és tornar una mica en regla,
però m'agradaria que per mi és de Twin Peaks,
de la sèrie del David Lynch,
que estic molt emocionat per ella, per Twitter.
Sí, sí.
Estic tot el dia parlant d'ella,
perquè és una...
Bueno, no,
també l'heu comentat,
perquè al final és de les pel·lícules,
van les sèries que he vist aquests dies.
He vist la sèrie original,
del 1989 ja l'he acabat,
i després he vist la pel·lícula que continua,
és una espècie de preqüela,
que es diu Firewalls with me,
que és del 92.
I doncs la sèrie original,
doncs és...
Bueno, jo crec que...
Bueno, per mi és com...
És una sèrie espacial,
no crec que sigui per tothom,
perquè és com una mestra...
O sigui,
en primer lloc,
t'ha d'agradar ja una mica l'estil
del David Lynch,
no?
Perquè t'ha d'agradar una mica la locura,
t'ha d'agradar l'oníric,
no?
Dels somnis,
de les...
Una mica de les coses estranyes,
no?
Del món així estrany
i del surrealisme
que té aquest director.
i tot i que Twin Peaks
no és una sèrie mítica
i que va estar el mainstream
i tot,
perquè realment
hi ha moltes parts d'aquesta
que no tenen
que no tenen tampoc
aquestes parts
tan surrealistes
i no destaca tant
com per ser el producte
més surrealista
de David Lynch,
doncs sí que és veritat
que hi ha diverses parts
o per exemple
la trama principal
o com de fet
acaba la sèrie
sense fer espòilers,
que sí que tenen
molts punts
de David Lynch
o el que de què
amb la sala roja
i amb el...
enano dels somnis
del Cooper
i tot...
Bueno...
Ja has fet espòilers!
Ja has fet espòilers!
No, no, no...
Coses fora de la contesta
però que són coses
de la sèrie
que són molt lins.
Tot i que hi ha molts episodis
que maneguen un humor així
que és més mainstream
i que...
Jo pensava...
Jo pensava que l'enano
formava part de la vida real,
no dels somnis
de la sèrie.
Bueno, ja veuràs.
No és que...
No és que hem de quedar
en part dels somnis.
Ja ho veuràs.
Però l'esteu veient
tots més o menys a l'hora
o cadascú està
a un punt diferent
de la sèrie?
No, no.
Jo no m'he vist
si no m'he vist res.
Ara estic mirant
Better Call Saul,
estic consultatada aquesta
i després
miraré unes altres.
Però ja fa uns quants dies,
no?,
de Better Call Saul.
Com, com?
És a dir,
que ja fa uns quants dies
que estàs en Better Call Saul.
És molt llarga,
són cinc temporades, no?
Cinc temporades, sí.
Doncs ànims.
No, però també està dient
que és molt bona, també.
Sí, sí, sí.
És boníssima.
Bueno, el console és d'hòsties.
No, però què és això?
Diuen que està a nivell
de Breaking Bad
i fins i tot el...
Ai, el Vincent Gilligan,
l'escriptor,
diu que...
O sigui, el creador,
diu que el final
és fins i tot millor
que el de Breaking Bad
i això que el de Breaking Bad
és...
Ho ha dit.
Sí, que això...
És que ho hem dit
com mil vegades,
aquesta frase.
És que a mi, no sé,
m'emociona molt
per veure en Better Call Saul
que me la començaré
d'entrar res.
Vaig dir a l'estiu
i ja estem a l'estiu.
Jo, mira,
quan acabi...
Ara estic juntament
amb aquesta Twin Peaks
que ara...
Bueno, ja m'he acabat la sèrie
però ara m'he de veure
la tercera temporada
que és el regreso
que ja diuen
que és puro lins,
que ja és el lins desatado
i que és la millor
de la sèrie,
de la temporada.
Però quan acabi aquesta
i acabi també
amb Vikings
que ara l'he recuperat
i ja estic veient
la quarta
doncs sí que ho hauré
Better Call Saul
segurament també.
O sigui que...
A mi, a mi també.
A mi seran més o menys
simultànios també
amb aquesta.
Sí.
I parlant de David Lynch
no sé si haureu vist
una sèrie molt curteta
que crec que són
vuit capítols
que es diu
Dumblant
que és una sèrie animada
de dibuixos
de David Lynch.
Ah, sí?
Una sèrie animada?
Sí, són dibuixos
de fet és
Blanqui Negra
Blanqui Negra
i Blau Cel
no hi ha més colors
i és...
Sí, sí,
és seva
la va fer el 2002.
Ah...
Doncs mira,
no ho sabia la veritat.
No, no ho sabia ni
ara jo tampoc.
Mira que a mi
realment m'agrada molt.
He vist
la majoria de les sèries
encara em queden
per això
em queden tres
i ara està
la veia la sèrie
però és que no ho coneixia
la veritat.
Sé que té
diversos curts
per això
que té uns conejos
que diuen
que fa un mal rotllo
que te cagues.
Sí,
que té
What Did Jack Do.
Eh?
També té
What Did Jack Do.
Sí,
What Did Jack Do.
Que sí que
l'Alías
l'ha vist.
Sí,
aquesta ens la
va comentar.
Sí?
Imagina
començar
Sí,
començar
a dir
l'Alías
amb
What Did Jack Do.
No,
perquè l'Alías
havia vist
Blue Balbets.
Havia vist
Blue Balbets.
Sí,
però
jo no he vist
cap cosa
de David Lynch.
T'imagines
que començo...
Comença,
comença
amb What Did Jack Do.
Sí,
comença,
eh?
És molt difícil.
Havia pensat
fer-ho, eh?
Fes-ho,
fes-ho.
Així,
de manera curta
veus una mica
com està
aquest senyor
de nat.
No,
és broma.
És un geni,
la veritat.
A mi és el director
que m'agraden
i sobretot
crec que té
una filmografia
molt personal
i molt destacada
i Twin Peaks
doncs és una extensió
d'això
en forma de sèrie
que sí que té
un bajon
a la segona
perquè se'n va
una mica
de tot el que és
la idea
del Lynch original
i se'n va
com més
a la comèdia
de sobte
a mitat
però després
s'acopera
amb el final,
al final
de la temporada
de Twin Peaks
per mig dels millors
episodis
que he vist
a la televisió
juntament
amb el Ciband
i amb tots aquests
doncs és un episodi
brutal
a l'últim
de la segona temporada.
Se l'has acabat
ja, Víctor,
Twin Peaks?
M'he acabat
la sèrie original
de la primera
a la segona
que és la que van emitir
durant el 90
i el 91
i ara
vaig
a la
a la seqüela
diguem
que és
Twin Peaks
The Return
i m'he vist
la pel·lícula
també
que van emitir.
Però
la seqüela
que és
és la tercera temporada
o alguna cosa així.
Sí,
és la tercera temporada
el que passa
és que ja estava
planificada
però la diferència
és que
es va cancel·lar
la sèrie
a partir de la segona
i la tercera
la van produir
el 2017.
Llavors
estan
les dos primeres
temporades
i fins que no va rebre
el visto bueno
el David Link
fins al 2017
doncs no es va produir
i diuen
que han fet
una pedazo
de temporada
i bueno
diuen
que és dels millors
finals de la sèrie
i jo no sé
com serà
però tinc un hype
per començar
ja que te cagas
així que no tardaré
molt.
I com és
que l'han cansat
eh?
Doncs
perquè
en aquella època
a veure
Twin Peaks
va ser com
diguem
als 90
va ser
de les primeres
sèries així
amb una narrativa
i argument
que bueno
que si la veieu
ja veureu
que té el toque retro
i que té parts
així com a innocents
perquè bueno
no deixa ser una sèrie
dels 90
que era de televisió
així que començava
una mica
a arrencar
a lo que són
ara les produccions
cinematogràfiques
de sèries
perquè ara
les sèries
tenen un pressupost
i una factura
impecable
és quasi com
i doncs
aquella va ser
com de les primeres
llavors
a l'innovat
anya d'això
va haver-hi un moment
que crec que va baixar
el rating
perquè la gent
potser va perdre
l'interès
i perquè
després
perquè hi ha un punt
que es revela
un personatge clau
de la trama
que no et parlaré
res perquè
bueno jo crec
que és coneguda
la trama principal
de Twin Peaks
però per no fer
spoiler de ningú
tipus
doncs
no dir res
de què va
però
doncs és això
que es revela
una cosa
i allà va baixar
el rating
i van dir
per a cancelar
van posar
molta comèdia
després van dir
l'anaven a cancelar
i el Lynch
va dir
que volia tornar
per tancar la sèrie
l'últim episodi
i per això
l'últim episodi
és tremendo de bo
i per això
després d'aquella
la van cancelar
i va fer una pel·lícula
se suposa
per acabar
de tancar fils
però tampoc
va tancar del tot
perquè és un caos
tota la narrativa
i encara no
encara no se sabia
del tot
el que havia passat
i doncs
ara el 2017
doncs van aprovar
aquesta tercera
i ja està
doncs nois
tanquem avui
amb el David Lynch
del qual sou molt fans
començant pel Víctor
a veure si el Marco
també acaba de veure's
alguna de les pel·lícules
i la setmana vinent
tornem el dimecres
no pas el dijous
però m'agrada tenir-vos
al programa
no he pogut comentar cap
però bueno
la próxima setmana comento
més i millor
vinga nois
bona tarda
més i millor
adieu
m'agrada
m'agrada
Little Dream Back
per acabar
Back i Back
per acabar avui
el programa
una cançó
d'una gran pel·lícula
Reservoir Dogs
una pel·lícula
també els nois de cinema
acostumen a parlar-la molt
avui ens hem quedat
amb el David Lynch
gran director
de cinema americà
tornem demà aquí
amb vosaltres
de 5 a 7
ja ho sabeu
demà divendres
estic una mica descol·locada
l'hora de dir-vos fins demà
perquè demà xestivendres
i aquesta setmana
ha passat
d'allò més ràpida
curta
i estranya també
porteu-vos-ho molt bé
disfruteu
d'aquest vespre
i fins demà
a les 5 de la tarda
adeu
urmeth
turnt
d'aquestes
Fins demà!