logo

La Plaça Mireia

Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com

Transcribed podcasts: 881
Time transcribed: 67d 4h 39m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I'm gonna have myself a real good time, I feel alive, and the world, driving inside out, and floating around.
Doncs bé, ja tornem a ser aquí amb vosaltres. Avui una mica més tard, són les 5 i 16 d'aquesta tarda de dijous.
15 de juliol ens queden exactament, podríem dir, 15 dies de programa d'aquesta quarta temporada.
15 dies, tot i que, òbviament, els caps de setmana no hi som, però gairebé, sí, 15 dies ens queden.
Encetem avui el programa número 802 de la plaça Mireia.
Superat aquesta xifra, aquests 800, estem més que contents, podríem dir, també d'aquesta rebuda a través de les xarxes socials
i d'aquestes felicitacions que encara avui dia ens esteu enviant.
Doncs bé, arribats a aquesta hora del dia, us he de comentar, com no, el sumari pel programa que us portem avui.
Començarem parlant de psicologia. Ho fem amb la plataforma Iris.
Ja sabeu que són un teixit de psicòlegs i terapeutes que es dediquen, doncs bé, a la salut mental, també al benestar de cadascú.
Cada dues setmanes parlem amb un dels seus components. Avui és el torn de l'André.
Amb ella parlarem de les fortaleses en temps de crisi.
I és que, així com a introducció, dir-vos que, un cop viscudes, podem recórrer a elles, aquestes fortaleses, per tornar a afrontar noves situacions.
Ara més que mai, la pandèmia ens ha posat a prova, ja que no teníem referents anteriors d'aquestes fortaleses,
que sí que tenim a dins, i les hem hagut de crear des de zero.
Com es creen, com es mantenen, i de quina manera podem recórrer a elles un cop ja hem superat aquestes situacions.
Ens ho explicarà l'Andrea de la plataforma Iris.
Seguirem escoltant bona música. Avui trobarem a faltar el Josep Maria.
Això de les segones vacunes sembla que no està sentant massa bé a diferents persones,
com és el cas del Josep Maria, que el tenim una mica afectat, amb una mica de febre.
Esperem que es posi bé i que es cuidi força i que torni a estar amb nosaltres la setmana vinent.
Saltarem a la segona hora per parlar amb la Vanessa Montserrat de l'Espai de Xarxes Socials.
Avui ens centrarem en parlar de consells per aconseguir interacció de l'audiència amb la marca que estiguem venent o treballant,
a través sempre de les xarxes socials.
I per acabar el dia d'avui tenim una, podríem dir no notícia, perquè ja no ho és,
però sabem que aquest cap de setmana, el dissabte, tenim aquesta Juràssic Cup al camp municipal de Sant Just.
És, de fet, la segona vegada que organitzen aquest torneig de veterans.
Hi ha més de 10 equips, són equips de més de 40 anys.
Tot i que no tenen vestidors, no hi haurà pica-pica, potser no hi ha massa velocitat,
i això sí, hi haurà molta aigua i tenen moltes ganes de passar-s'ho força bé.
Organitzen, com deia, aquesta Juràssic Cup aquest cap de setmana al camp d'esports municipal.
Doncs bé, precisament parlarem amb alguns dels jugadors veterans que participen en aquesta Juràssic Cup,
però és que també aquests mateixos van participar a la Donosti Cup,
també la categoria veterans d'aquest any.
Tot i que no van poder aconseguir, diguéssim, el trofeu final, van arribar a les semifinals,
i van arribar a Sant Just amb el trofeu, amb la Copa de Consolació.
Parlarem amb tots ells i entendrem i sabrem una mica l'experiència que han viscut també a Donosti.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc...
Així jo no puc treballar.
Algú per què està davant?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
Passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esverc.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o algo?
¡Socorro!
Felicità, de tenersi per mano e andare lontano.
La felicità, de tuoi sguardi innocenti, in mezzo alla gente.
La felicità, de restare vicini come bambini.
La felicità, felicità.
Felicità, è un cuscino di piume, l'acqua del fiume che passa e che va.
E la pioggia che scende dietro le tende.
La felicità, è abbassare la luce per fare pace.
La felicità, felicità.
Felicità, è un bicchiere di vino con un panino.
La felicità, è lasciarti un biglietto dentro il cassetto.
La felicità, è cantare a noi voci quanto mi piaci la felicità, felicità.
Sentire l'aria c'è già la nostra canzone d'amore che va.
Come un pensiero che sa di felicità.
Sentire l'aria c'è già, un raggio di sole più caldo che va.
Come un sorriso che sa di felicità.
Felicità, è una serie sorpresa, la luna è accesa, la radio che va.
È un biglietto d'auguri pieno di cuori.
La felicità, è una telefonata non aspettata.
La felicità, felicità.
Felicità, è una spiaggia di notte, l'onda che parte.
La felicità, è una mano sul cuore piena d'amore.
La felicità, è aspettare l'aurora per farla ancora.
La felicità, felicità.
Sentire l'aria c'è già, la nostra canzone d'amore che va.
Senti, nell'aria c'è già, un raggio di sole più caldo che va.
Come un sorriso che sa di felicità.
Senti, nell'aria c'è già, la nostra canzone d'amore che va.
Come un pensiero che sa di felicità.
Senti, nell'aria c'è già, un raggio di sole più caldo che va.
Come un sorriso che sa di felicità.
Radio Undo Sper, 92.1
Radio Undo Sper, 92.1
Comencem el programa d'aquest dijous 15 de juliol
parlant amb l'Andrea de la plataforma Iris.
Espero haver-ho dit bé.
A més, avui ens acomiadem d'ella per aquesta quarta temporada,
però també podríem dir que de forma indefinida.
Andrea, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Bona tarda.
Dic que ens acomiadem de forma indefinida
perquè potser al setembre tornes a passar per aquí,
però ja seria potser de forma puntual.
Exactament.
Així que sempre que vulguis,
ja usaps que aquí tens més que les portes els micròfons oberts.
Moltes gràcies, Mireia.
Sempre que vulguis passar.
I a nosaltres també ens agrada aprendre aquests temes
que ens portes d'autoconeixement, d'autocura,
temes de psicologia, etcètera, etcètera.
I per no acabar, diguéssim, baixos,
acabem amb un tema que crec que pot ser molt útil
per moltes persones.
I, si més no, saber-ne i conèixer aquesta temàtica
també és segur que és molt útil.
Bàsicament parlem de les fortaleses en moments de crisi,
aprofitant també la benentesa d'aquesta pandèmia,
d'aquesta crisi també econòmica derivada de la Covid.
I hem de parlar, per començar, si et sembla,
de què són en si les fortaleses en una persona.
No vol dir ser fort, físicament.
Exactament.
Doncs bé, les fortaleses són característiques psicològiques
que ens ajuden a créixer, a evolucionar
i a adaptar-nos a les situacions.
Com, per exemple, ser resolutiu, ser optimista,
perfeccionista o crític, no?
I ha de ser una característica desitjable
perquè generi satisfacció.
Com, per exemple,
bé, ja he dit, ser optimista,
veure les coses positivament, no?
Això et generarà un entorn més agradable.
Cal destacar que no totes les fortaleses o debilitats
tenen un component negatiu o positiu,
sinó que aquest concepte depèn de l'ús que en facis
i en el context en què s'apliqui.
Clar, clar, clar, no totes estan categoritzades
com a bones o dolentes, no?
Potser una fortalesa per algú pot ser un punt positiu
i per una altra no, entenc.
Això mateix.
Sí, sí.
Aquest component també variarà,
depèn de les situacions a les quals ens enfrontem,
entenc, no?
Com s'apliqui, no?
Com deies.
Sí, per exemple, si som molt perfeccionistes,
doncs en el moment en què el meu perfeccionisme és contraproduent
i no dono solucions al moment,
doncs sorgeix una emoció de culpa, no?
I en això ens carrega la motxilla amb una altra pedra
i és pitjor, però en canvi hi ha altres situacions
que el perfeccionisme, doncs està bé per fer qualsevol tasca
que has de fer-ho més acurat
o ser més, tenir més cura, tenir més, ser més perfeccionista,
doncs t'anirà millor.
Per tant, depèn de la situació a la qual l'apliquem, no?
Com dèiem, pot tenir aquest component d'ajuda o de no ajuda,
com deies, amb aquest perfeccionisme et pot ajudar,
potser a tirar endavant exàmens d'una carrera, no?
Però d'altres aspectes, potser més interns teus,
pot ser una mica pesat, no?
Això és.
Matxacarta?
Sí, sí, sí.
Entenc que seria això.
I d'aquestes fortaleses, no sé si també hi ha com una espècie
de jutge intern que està...
jutge intern em refereixo a nosaltres mateixos
que estem, diguéssim, valorant si allò està bé o no està bé,
també dins d'aquestes fortaleses.
Sí, el que hauríem de fer és un canvi de perspectiva, no?
En comptes de dir, jo soc així, dic, doncs normalment jo,
perquè d'aquesta manera estem relativitzant
i això treu molta pressió i ens aporta
de flexibilitat per no jutjar-nos,
perquè és molt important tractar-nos bé
i permetre'ns fallar.
A més, tenir un bon autoconeixement
porta una bona autoestima
i tot un bon equilibri.
Per tant, jutjar-nos no seria el més adequat a fer, potser, o...?
No, hauríem de parlar-nos bé i tractar-nos bé,
perquè som persones, a vegades fallem i no passa res.
Paguem l'error i ens encaminem cap a la solució.
I, clar, com dèiem, depenen, òbviament, de les situacions,
però, en el fons, també depenen de, podríem dir,
de cada situació.
És a dir, podríem parlar de tantes com situacions
que ens anem trobant a la vida.
Sí, depenen de les situacions
i, a més, les fortaleses també depenen dels estereotips,
dels aprenentatges,
de les idees preconcegudes,
és a dir, les idees que tenim al cap
i pensem que poden succeir.
També depenen de l'experiència
que haguem tingut en diferents situacions,
perquè la nostra experiència ens fa entendre
quines eines hem posat en pràctica
en situacions familiars similars.
I, bé, en aquesta situació en concret de pandèmia,
no tenim l'experiència prèvia,
per tant, estaria bé anar notant en un diari
quines eines estem utilitzant per estar bé,
o, si no, també podem pensar
en una altra situació similar a aquesta
i veure quines eines ens van funcionar.
També és important que,
durant les situacions que estiguem bé,
fem un anàlisi del que ens ha funcionat,
del que no, del que ens ha motivat
i del que ens ha ajudat a afrontar aquesta situació.
No centrar-nos només en coses dolentes.
Clar, és bo que l'exemple aquest, no?
Clar, una pandèmia...
Clar, dubto que hi hagi algú
que hagués viscut la grip espanyola del 1918,
per tant, no tenim, com dir-ho,
un exemple d'aquesta situació
en la qual els hi haguem trobat
i en la qual hem desenvolupat aquestes eines
per superar-ho.
per afrontar-ho.
Clar, però...
Sí, sí, sí, clar, això mateix.
Aquestes fortalesses, entenc que es treballen,
perquè no...
Sí que són innates, no?, imagino,
o van apareixent, com dius,
a través de les experiències,
però també es poden treballar
com qualsevol aspecte de la nostra persona
o emoció.
Sí, volia donar-los alguns consells
per treballar-les.
Deu en total, no?
El primer seria establir
i intentar tenir un context
de flexibilitat pròpia
i autopermissivitat,
perquè alguns dies estarem més desanimats
i si tenim una demanda urgent,
doncs els nostres mecanismes
es posaran en marxa
i donarem resposta,
però altres dies
aquesta demanda haurà d'esperar
i el millor seria ser flexibles
i permetir-nos sentir aquestes emocions.
Bé, també el segon consell
que volia donar
és tenir un llenguatge intern,
constructiu i sa cap a nosaltres,
que ens faci sentir bé,
ens motivi
i ens faci afrontar el problema
amb les nostres capacitats.
Un tercer consell seria
evitar les crítiques
i centrar-nos en les solucions.
També estaria molt bé
comprendre el context,
comprendre com succeeix tot,
no enfocar-nos en nosaltres
com en el problema,
buscar solucions
o casos d'èxit previs
que haguem tingut anteriorment
i si no busquem
alguna situació similar
com hem dit abans.
Sí, com recolzar-nos
que allò ho hem superat
d'alguna altra manera.
Sí.
Recordar que allò
o altres situacions pitjors,
allò d'en peores plazes
hem historiado,
aquesta frase de
en altres situacions pitjors
has estat i les has superat, no?
I enfocar-te en aquesta situació,
què vas utilitzar
i llavors aquestes fortaleses
utilitzar-les per aquesta situació nova
que segurament sí que et funcionin tan bé.
L'altre consell que donava
és canviar la formulació
d'aquestes capacitats,
per exemple,
del jo soc
al jo tinc la capacitat
de ser resolutiu,
ser optimista,
ser perfeccionista.
També ens hem de preguntar
si necessitem ajuda
d'algun professional, no?
Si hem d'acudir
a algun psicòleg o psicòloga.
Visualitzar l'objectiu
també està molt bé,
és a dir,
no oblidar on anem,
però entendre
que és com una escala
que hem d'anar pujant a poc a poc
i sense saltar passos.
I, bueno,
utilitzar també els àmbits de la vida
que siguin estables
com a punt de suport,
per exemple,
les relacions amb els amics
o la família,
perquè tu pots portar
un conflicte intern,
però les relacions
poden ser bones
i això et dona molt de suport.
I per acabar,
pots explicar o escriure
el que et passa
per desfogar-te,
perquè a vegades
està bé queixar-se també.
Crec que la tècnica
aquesta d'escriure
l'has comentat més d'una vegada,
no?
Sí.
És força recurrent
per treure
tot això que circula per dins,
que a vegades
o potser no t'atreveixes a dir
o et costa verbalitzar
o no trobes el moment
i segurament
és més fàcil
trobar un moment
que puguis estar a casa sol
o en una habitació
escrivint-ho.
Exacte,
ho reivindico molt
perquè és molt important
escriure,
o sigui,
endreça els teus pensaments
i el llenguatge també
que sigui escrit.
Després es queda
com més interioritzat
en la memòria
té molts beneficis.
Llavors,
sempre ho reivindico
i us animo a provar.
I a part,
també sembla que ho treguis
i tu ho treguis.
Sí.
A l'hora d'escriure
ho sembla que a vegades
et desfogues molt.
Sí,
tot i que
ho tens a dins
igualment,
però sembla que
bona part d'allò,
d'aquella sensació,
el que sigui,
queda plasmat en el paper
i allà queda.
Ara s'ho queda el paper.
Sí.
Ja no és cosa teva,
o tant.
i quins exercicis més pràctics
podríem aplicar
o treballar?
Sí,
volia fer un exercici
perquè imagineu
com si fóssim un arbre,
d'acord?
I les nostres,
bueno,
tenim arrels,
tronc i fruits.
Doncs,
les nostres arrels
són les nostres capacitats.
Aquestes les hem de treballar
i cuidar
i, bueno,
ens donaran suport
quan estiguem malament.
El tronc seran
els beneficis
que rebem
d'aquestes capacitats,
és a dir,
les millores
i els fruits
són els resultats
d'aquestes millores.
Llavors,
l'exercici consisteix
en,
primer,
intentar buscar
totes aquestes capacitats
que tenim
i posar
totes
o tantes arrels
com capacitats
que detectem
en nosaltres
i després
de cada capacitat
intentar detectar
una millora
o les millores
i,
per últim,
detectar
una situació
important
en la vostra vida
que us ha fet
ser més forts
o ser fruit
d'aquesta millora.
Si voleu,
poso un exemple.
Per exemple,
si soc resolutiva,
que és la meva capacitat,
és una de les meves arrels,
solucionaré els problemes
al llarg de la meva vida
de manera agradable,
que aquesta és una millora
i això generarà
un benestar
en el meu entorn,
que seria el fruit.
No sé si s'ha entès,
Mireia.
Sí,
crec que sí,
no?
Metafòricament
o visualment,
crec que sí
i trobo que té
com una relació
força estreta
amb empoderar-se
un mateix,
una mica?
Exactament.
Autoconeixement,
autoempoderar-se,
el que tu dius,
sí.
I sobretot,
jo recomano
si fan aquest exercici
que ho dibuixin,
que dibuixin
les arrels
i en cada arrel
posin la capacitat.
Després en el tronc,
les seves millores
i en els fruits,
els resultats,
que han sigut,
sí.
Clar,
visualment,
de nou,
en el paper
també ens ajudarà,
no?
Sí,
sí,
i sobretot
és important
no veure només
el que hem aconseguit,
sinó com ho hem aconseguit,
perquè tots els resultats
venen donats
per aquestes capacitats
que és realment
el que hem de treballar
i per tant
hem d'anar
a les arrels
del nostre arbre
per poder observar
i tenir coneixement
més ampli
de tot el que podem fer.
Clar,
és com aquelles frases
de
no és tan important
on arribes de viatge
sinó durant tot el trajecte.
Això mateix.
No és només
la fita
aconseguida
sinó el com ho has treballat
i com has fet
per arribar aquí,
que de ben segur
que no és fàcil.
Justament.
I més si has estat
treballant-te,
autotreballant-te
a través d'aquestes capacitats,
d'aquestes fortaleses
que sí que és cert
que a vegades
sembla mentida
que no les reconeguem
o que ens costa
realment trobar-les,
com deies,
hi ha dies
i hi ha situacions
i a vegades
ets incapaç
de reconèixer-les,
de ser conscient
que les tens
i de sentir-te
no sé com dir-ho,
de sentir-te més segur
amb tu mateix,
que allò ho tens
i que allò t'ajudarà
a tirar aquell dia.
Sí, sí.
I ja no només
en moments de crisi,
en situacions així complicades,
sinó, per exemple,
que un dia
venen aquí al treball
i et diuen
doncs què ho ha pastat avui,
Mireia?
I tu dius
ostres,
doncs com pot ser
si ahir estava fatal,
he de tenir una cara avui
fatal
i penses
ostres,
li estic traient importància,
per què no contesto
moltes gràcies,
aprovo
aquesta,
no sé,
i agraeixo
el que m'han dit.
Sí, ja m'he vist,
no?
Sí, sí,
ja ho sabia, no?
Sí, sí.
Ja m'he mirat avui.
Ens infravalorem, sí.
Moltes vegades
això hauríem de treballar també.
Forma part d'aquesta autoestima,
no?,
que s'ha d'anar treballant,
és una miqueta un degoteig, no?,
del dia a dia.
Sí,
tot està relacionat.
I de totes les situacions.
Andrea,
no sé si volies afegir
algun altre tema
o missatge
per,
si algú que es vol
acabar d'empoderar
amb aquest tema.
Doncs sí,
m'agradaria dir
que a vegades
podem pensar
que hem de ser forts
en totes les situacions,
però això no és possible,
no?
Hem de ser conscients
que les capacitats
que tenim,
doncs,
són les que tenim
i podem tenir altres
que no tenim,
però ens agradaria treballar.
Llavors,
per això és important
potenciar les capacitats
que fan
que les meves habilitats
siguin adaptables
i conèixer
les meves habilitats,
identificar-les
i saber com treballar-les
per aconseguir
un equilibri.
No són màquines,
eh,
tampoc?
No,
per això.
Ni màquines
ni perfectes,
ni funcionem
cada dia igual,
no?
Això mateix.
Bàsicament.
Andrea,
gràcies per aquest espai
d'avui,
gràcies també
per tots els que ens has
portat
amb la plataforma
Iris.
Ens acomiadem de tu
per aquesta temporada,
com deia,
esperem que la següent,
encara que sigui
de forma més puntual
o menys diària,
més setmanal que digui,
et puguem tenir per aquí
pel programa també
i per acabar,
si vols,
fes-nos una mica
de recordatori
de la plataforma Iris.
Aquí formeu part
i on us podem trobar.
Sí,
ens podeu trobar
a la web
irisplataforma.com,
a l'Instagram
arroba irisplataforma
i al Twitter
com a
arroba irisplataforma.
Doncs ara només em falta
desitjar-te també
bon estiu.
Igualment,
moltíssimes gràcies per tot.
A vosaltres
i ens veiem molt aviat.
Fins aviat.
A l'estiu,
protegiu-vos de la calor.
Les onades de calor
poden ser un perill
per a la salut.
En cas de molta calor,
què cal fer?
Refresqueu
o climatitzeu
les estances.
Ventileu la casa
durant les hores
més fresques.
Abaixeu els tendals
i persianes
durant les hores de sol.
Beveu líquids sovint,
evitant les begudes
alcohòliques.
Al carrer,
feu servir gorra
i vestits lleugers
de colors clars.
En els desplaçaments,
busqueu les zones d'ombra.
Eviteu l'exercici físic
a les hores
de més calor.
Al cotxe,
no hi deixeu nens
ni persones dependents
amb les finestres tancades.
En cas de molta calor,
molta precaució
amb persones
d'edat avançada
i nadons
amb discapacitats,
amb malalties cròniques
que prenen
determinada medicació,
tranquil·litzants,
diurètics,
amb problemes
d'alcoholisme
o drogoaddicció
que han de romandre
o treballar
a l'aire lliure.
En cas de molta calor,
símptomes d'alerta,
esgotament,
set intensa,
mal de cap o mareig,
rampes a les cames,
febre o vòmits,
pell calenta,
vermella i seca.
En cas de molta calor,
consells.
Poseu la persona
en un lloc fresc
o climatitzat.
Doneu-li aigua
o sucs.
Apliqueu-li draps
humits i freds
a diverses parts del cos.
Afavoriu la ventilació
de les estances.
En cas de dubte
o necessitat d'assistència,
podeu contactar amb
el vostre centre
d'atenció primària,
CAP,
o al telèfon
061
CatSalut
Respon.
061
CatSalut
Respon.
CanalSalut.gencat.cat
Agència de Salut Pública
de Catalunya.
Generalitat de Catalunya.
When I'm underneath
the bright lights,
when I'm trying
to have a good time,
cause I'm good now,
you ain't mine,
na, na, na, na.
Don't call me up
when you're looking
at my photos,
getting hot,
losing control.
You want me more,
now I let go,
na, na, na, na.
I'm over you
and I don't need
your lies no more.
Cause the truth
is without you,
boy, I'm stronger.
And I know
you said that
I'd change
if I called home,
but it was okay
my last cause
ooh,
I'm over you.
Don't call me up,
I'm going out tonight,
feeling good,
now you're out of my life,
don't wanna talk
about us,
gotta leave it behind.
One drink and
you're out of my mind,
na, na,
stick it out.
Baby, I'm on the high
and you're alone
going out of your mind.
But now I'm here
up in the club
and I don't want to talk.
And I don't want to talk.
So don't call me up.
Cause I'm here
looking fine, babe.
And I got eyes
looking my way.
And everybody's
on my vibe, babe.
Na, na, na, na.
Don't call me up.
My friend said
you were a bad man.
I should've listened
to them back then.
And now you're
trying to hit me up again.
Na, na, na, na.
I'm over you
and I don't need
your life no more.
Cause the truth
doesn't add you,
boy, I'm stronger.
And I know
you said that
I'd change
if I'd come home.
But it was okay,
my last cause,
ooh,
I'm over you.
Don't call me up.
I'm going out tonight.
Feeling good,
now you're out of my life.
Don't wanna talk
about us.
Try to leave it behind.
One drink and
you're out of my mind,
and I'm gonna pick it up.
Take me up on the high
and you're alone
going out of your mind.
But I'm here up in the club
and I don't wanna talk.
So don't call me up.
Don't call me up.
Don't call me up.
Don't call me up.
Don't call me up.
Don't call me up.
Don't call me up.
Don't call me up.
Don't call me up.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit