Avui és el torn de la Beyoncé, que és la que esteu escoltant ara mateix,
que és la veu i el tema musical, que es diu Already,
que obre el programa d'avui, de la plaça Mireia, d'avui dimarts 11 de maig.
Si recordeu, ahir, justament abans de marxar del programa
i abans també d'escoltar els nostres contertulians de la tertúlia esportiva
cantar l'última cançó abans de marxar, sonava una mica aquest tema musical.
Així que avui hem aprofitat per escoltar-la una mica més
i encetar, com deia, aquest programa de la plaça Mireia, número 759.
Què tal, com esteu? Esperem que ve i que també estigueu sintonitzant,
com dic sempre, a radiodesvern.com,
ja sigui a través del dial del 98.ofam, a través de la web
o de l'aplicació mòbil disponible per iOS i per Android.
I amb aquest Already de Beyoncé,
i ara mateix que passen 12 minuts de les 5 de la tarda,
us comento el sumari pel programa, com deia, 759.
Avui tancarem el cicle d'entrevistes a fotògrafs
que han participat a les xerrades fotogràfiques
de l'agrupació fotogràfica de Sant Just.
De fet, l'últim fotògraf, el sisè i últim fotògraf,
va ser Javier Alonso Torre,
que precisament ahir dilluns 10 de maig, el vespre,
feia la sessió d'aquesta xerrada fotogràfica.
Ell està especialitzat en fotografia de naturalesa,
fotografia del medi ambient,
i descobrirem amb ell
què l'ha dut a fer a aquestes fotografies,
que animo a que li doneu un cop d'ull
al seu web, JavierAlonsoTorre.com.
Seguirem parlant de podologia amb la Teresa Montero.
Avui ens prepararem d'alguna forma
o esperem que vosaltres us prepareu amb nosaltres,
prepararem els peus,
en concret, òbviament, de cara a l'estiu.
Parlarem de també quines són les lesions
més habituals després de l'hivern,
després de passar molts mesos amb els peus,
sense que els toqui l'aire,
i també quines característiques ha de tenir
un bon calçat d'estiu.
Així que, com deia, avui la Teresa ens prepararà
per lluir els peus de cara a l'estiu.
I a la segona hora tornarem a tenir,
de fet, el Borja López de l'hoquei Sant Just,
aquí a la plaça Mireia.
Recordeu que és un espai de forma quinzenal,
per tant, feia dues setmanes que no el teníem per aquí.
Avui, a més, ens porta l'entrenador i director esportiu
del club, que és Ferran Pujalte,
i així que parlarem amb ell, entre d'altres,
aquesta, podríem dir, notícia,
doncs bé, no massa ben rebuda.
I és que el primer equip de l'hoquei Sant Just
no ha pogut pujar definitivament a l'hoquei Lliga,
però, a part, també comentarem altres temes d'actualitat
del club, com sempre, amb el Borja López.
I ja teniu disponible, de fet, des d'ahir,
però us ho recordo, teniu disponible l'entrevista
que vam fer ahir el Quim Déu i el Manuel D. Donato
per aquesta exposició, aquesta mostra express
que es diu Ferrum, a càrrec de l'artista Manuel D. Donato,
que s'inaugura aquest dijous, 13 de maig,
a dos quarts de vuit, a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret.
Podeu trobar l'entrevista tant al web radioesvern.com,
a l'apartat Magassins La Plaça Mireia,
com també directament l'enllaç al nostre perfil de Twitter,
arrobapl, guió baix, i ja ho sabeu.
La Plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc...
Així jo no m'ho trobar allà.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
Passigolla, passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esvert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o arroba.
Socorro!
No em toquis els ous.
No em toquis el calamar.
No em toquis el nad.
Perquè toques molt més del que et penses.
Toques l'esforç de molts veïns.
Perquè tinguis productes de qualitat a taula.
Toques el que menys a la meva família.
Toques el que més m'agrada.
Ara, el que toca, productes catalans.
De qualitat.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
No podem viure sense bateria.
Sense cobertura.
Sense carregador.
No podem viure sense línia.
Sense funda.
Sense connexió.
Sense memòria.
No podem viure sense mòbil.
Però al cotxe podem morir per culpa seva.
Quan condueixis, aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
Ràdio 1.2.1.
R.O.M. 98.1.
Doncs bé, entrem ara a parlar amb la primera persona
que passa avui pel programa,
per la plaça Mireia.
Ell és el fotògraf Javier Alonso Torre,
que, com us comentava,
ha estat l'últim fotògraf encarregat
de tancar aquestes xerrades fotogràfiques
que ha organitzat l'Agrupació Fotogràfica de Sant Jus
commemorant, atenció,
i recordem-ho, els seus 10 anys
com a entitat aquí al poble.
Així que el saludem.
Javier, buenas tardes.
Buenas tardes.
Buenas tardes.
Bienvenido a la emisora local,
a Radio Das Bern,
y también, como siempre digo,
al programa La Plaza Mireia.
gracias también por atendernos.
y, nada,
vamos a hablar un poco de fotografía, Javier,
empezando por cómo fue esa charla,
aunque online,
con los fotógrafos, amateurs, profesionales,
en fin, las personas que se conectaron
de la Agrupación Fotogràfica de Sant Jus.
Pues, muy bien.
La verdad es que me sentí muy a gusto
con todos los compañeros de Sant Jus.
Estuvimos hablando mucho de fotografía
y yo creo que resultó interesante para todos.
Pudimos intercambiar opiniones,
aunque, bueno,
yo estuve mostrando un poco
mi manera de ver la fotografía,
sobre todo de ver el paisaje,
pero, bueno,
creo que entre todos
pasamos unas horas muy interesantes
hablando de fotografía.
Fue más quizá una charla
que no tanto una clase, digamos,
teórica, ¿no?,
en este sentido.
Sí, hombre,
yo llevo muchos años
pues dando talleres y cursos,
entonces siempre me sale un poco
la vena didáctica
y empiezo un poco,
parece que estoy dando una clase.
Pero, bueno,
sí, la idea era una charla,
pero, bueno,
sí, hicimos todo un poquito,
sobre todo estuve mostrando
mi trabajo
y mi manera particular
de ver el paisaje.
Que de eso también queremos hablar.
De hecho, creo que lo he dicho antes,
justo cuando he presentado el programa,
eres, digamos,
especialista, ¿no?,
o especializado
en fotografía de naturaleza,
de, en fin,
lo que nos rodea, ¿no?,
el medio ambiente,
sobre todo paisajes de naturaleza.
¿En qué momento decidiste
decantar tu carrera profesional
hacia ese lado?
Pues surgió un poco,
un poco, pues,
por estas crisis
que dicen que la palabra crisis
es oportunidad,
pues algo así.
me gustaba mucho
la fotografía,
yo he estudiado
imagen y sonido,
pero no me dedicaba a eso,
yo he estado muchos años
trabajando en hostelería
y a raíz de la crisis
y tal,
bueno,
pues de eso que dices,
pues me voy a tirar al monte
y me tiré al monte
y llevo ya, pues,
unos cuantos años
dedicando exclusivamente
a la fotografía.
y además creo que también
tienes en casa,
digamos,
en la familia,
¿no?,
creo que tu padre también,
¿no?,
quizá te influyó,
no sé si en el tema
de naturaleza
o en el tema
de coger una cámara
de fotos.
En el tema
de coger una cámara,
yo siempre veía
a mi padre,
siempre que tenía
un rato libre,
siempre le veía
con la cámara en la mano,
entonces,
pues,
eso yo creo que
se queda clavado
en la cabeza,
¿no?,
y en cuanto,
en cuanto cayó
una cámara en mis manos,
que me la regaló él,
pues,
bueno,
ahí empezó todo,
diría el otro,
¿no?
Y en este caso,
claro,
naturaleza,
me imagino que para ello
no siempre estás
en el mismo sitio,
sino que los viajes,
en tu caso,
en tu tipo de fotografía,
también requiere
de moverse,
por lo tanto,
de viajar.
Claro,
claro,
a ver,
no es que sea fundamental,
porque realmente
muy cerquita nuestro,
más cerca de lo que
la mayoría de la gente
se puede,
puede sospechar,
tenemos paisajes
fascinantes,
de hecho,
muchas veces
una de mis
mayores motivaciones
es mostrar la belleza
de cosas que tengo,
nada,
que tengo a media hora
o una hora en coche,
¿no?
Entonces,
eso es fantástico,
pero sí es cierto
que hay veces
que hay parajes
que son tan distintos,
tan dramáticos,
tan magnánimos,
tan grandes,
que necesitas
ir a verlos,
¿no?
Ir a Islandia,
ir a lo que sea,
¿no?
Al desierto,
hay un montón
de paisajes tan diferentes
que siempre queremos
visitarlos todos.
Claro,
estoy viendo precisamente
ahora estas imágenes
que hacía referencia,
estas fotografías
de Islandia,
de las Islas Lofoten,
también en Noruega,
claro,
desde hace un año,
Javier,
¿cómo has enfocado
este lado
de la fotografía?
Digamos,
sí que es cierto
que puedes salir,
digamos,
cerca,
coger el coche
moverte,
pero no gozas
de este tipo,
de otro tipo
de paisajes.
Así es,
así es,
además,
imagínate,
yo,
mucha parte
de mi labor
profesional,
pues es organizar
viajes fotográficos
y a Lofoten,
yo a Lofoten
llevo fotógrafos,
llevo ya como seis años
llevando fotógrafos
allí todos los años
y obviamente
este año
pues no pudo ser.
Entonces,
pues bueno,
ha sido bastante complicado,
tanto a nivel profesional
como luego a nivel de pasión,
el no poder estar ahí,
pues eso,
todo lo que hemos pasado mal,
estando encerrados en casa,
pues imagínate
nosotros
que nos va la vida,
por decirlo de alguna manera,
estar ahí fuera,
pero bueno,
hemos hecho
lo que hemos podido,
que diría.
Sí,
habéis podido igualmente
hacer quizás estos talleres,
me imagino que de forma online,
¿no?
Y de viajes durante este año
seguramente menos
de los habituales.
Muchísimos menos,
sí,
pudimos hacer
pues algo,
¿no?,
en esa apertura
que hubo
y tal,
pero imagina,
justo cuando hicieron
el segundo cierre,
el de otoño,
yo justo ese fin de semana
tenía talleres
en Pirineos,
en Orbeza
y tal
y nada.
Entonces,
bueno,
toca reinventarse.
Yo creo que a veces
cuando pasa algo malo
tienes que volver
a reinventarte
otra vez,
¿no?
Entonces,
lo que hicimos
fue mucho online,
mucho pues eso,
como lo de ayer
era otra historia,
pero por ejemplo,
dando ya talleres
con asociaciones
vía internet,
pues bueno,
un poco lo que han hecho
todo el mundo,
imagínate,
esta gente,
¿quién le iba a decir
al profesor de Zumba
que se iba a poner
a dar clases,
¿no?,
a través del ordenador?
Pues bueno,
hay que darle siempre
la mirada positiva
y no tener miedo
a los cambios,
eso no quiere decir
que prefiere al otro,
prefiero estar mil veces
con la gente,
contacto físico
y bueno,
de hecho,
ya estoy preparando
bastantes cositas
y la verdad
que la gente
está ansiosa
de salir,
entonces en ese sentido,
pues bueno,
con ganas,
ilusión.
Decías también
que tienes una mirada
obviamente característica
y cada fotógrafo
también tiene su ojo
particular,
que ve la fotografía
o ve esa imagen
de una manera particular,
¿cómo sería
tu manera,
digamos,
o la característica
que definiera
tu fotografía
de naturaleza?
Pues sí,
yo creo que todos
tenemos
o con el tiempo
vamos haciendo
nuestra manera
de ver las cosas,
¿no?
Y yo lo que sí tengo
es como que
yo soy muy desordenado
en mi vida,
¿vale?
O sea,
no es que esto
nada dramático,
¿no?
Pero tú ves
mi despacho,
por decirlo de alguna manera,
donde tengo el ordenador
y está todo
patas por hombro
y cuando me pongo
a fotografiar
es todo lo contrario,
necesito como que
todo esté en su sitio,
entonces me obsesiono
con la composición
y que el mensaje
de la foto
pues sea todo
muy limpito,
como que todo
esté muy ordenado,
¿no?
Y yo creo que
es una manera
subconsciente
de intentar ordenar
el desorden
que normalmente
llevo encima,
¿no?
Entonces,
pues bueno,
creo que es
un poco
la característica
de mi fotografía,
paisajes muy limpios,
muy directos
y que enseguida
te llama la atención
pues un par de elementos
que son los que
te atrapan la mirada,
¿no?
O sea,
que en el fondo
te ayuda a ti mismo
también la fotografía
en un aspecto
de tu personalidad.
Sí,
sí,
no sé,
yo,
esto igual
es un poco
película mía,
¿no?
Porque es un autoanálisis
nada profesional,
¿no?
Pero sí,
sí que me ayuda
y ya no,
bueno,
pero yo creo
que a todo el mundo,
si algo tiene
la fotografía
en la naturaleza
es que es
terapéutico total,
o sea,
porque no hay nada.
Mira,
hace poquito
salí
a hacer fotos
a un bosque,
tú imagínate
un bosque
en primavera
cuando la hoja
acaba de echar
el brote
recién salido,
metido en un bosque
en mitad de una niebla
y yo solo allí,
eso,
aunque no hagas fotos,
ya eso es terrible,
es una,
es,
yo,
aquí tenemos
en el País Vasco
bosque es basoa,
¿no?
Baso,
entonces yo digo
que es basoterapia,
es bosqueterapia,
entonces sentirte ahí,
luego ya encima
la sensación
de en una fotografía
traerte capturado
ese momento,
pues es otro,
otro plus todavía,
¿no?
Yo creo que es,
vamos,
y sirve de terapia
para mucha gente,
además tiene una parte
como muy creativa,
¿no?
Pero sin necesidad
de manejar los lienzos
como,
no sé,
como un pintor,
¿no?
Entonces es una manera
para bastante sencilla,
entre comillas,
aunque tiene cierta dificultad,
de conseguir algo creativo,
¿no?
Entonces yo creo
que a la gente
le gusta tanto la fotografía,
le engancha tanto
por eso también,
¿no?
Y de hecho
algunas de estas fotografías
quizá más de,
digamos de aquí,
bueno,
del Cantábrico,
¿no?
En concreto
las reúnes en este libro
en Fotografiando el Cantábrico
que creo que también
es una especie de guía,
¿no?
De cómo realizar
este tipo de fotografías.
Sí,
realmente
yo soy un,
cuando hago algo
que intento ser perfeccionista,
¿no?
Entonces
lo primero que me plantea
a la hora de hacer
un libro didáctico,
que es el caso de este,
es un libro
en el que pretendo
enseñar a la gente
a hacer fotos
y a buscar su manera
de ver el paisaje,
pues al principio
iba a hacer uno
de paisaje,
pero me parecía
como que necesitaría
una enciclopedia.
Y dije,
bueno,
pues voy a hacer uno
de fotografía de costa,
que tiene muchísimas cosas
particulares.
Y dije,
jo,
pero es que
hay tantos tipos de costa.
Entonces dije,
bueno,
me voy a centrar
en lo que yo más domino,
que es el Cantábrico.
Pero realmente
es un libro
que serviría
para hacer fotos.
Bueno,
yo soy un enamorado,
por ejemplo,
de la Costa Brava.
Siempre que está
el festival
de Monfoto
en Lloret,
siempre me hago
unas escapadas
ahí a hacer fotos
porque hay unas calas
ahí
que son fantásticas.
Entonces,
por bueno,
toda la experiencia
de estos años
haciendo fotos
en la costa,
pues están plasmadas
en ese libro.
Eso es.
Veo que hay otros libros
también, ¿no?
El libro de
Susurros de la naturaleza
también es otro
que va un poco ligado
con este concepto
que decías
que es terapéutico,
que en la naturaleza
y creo que realmente
está estudiado
científicamente,
¿no?
Lo que aporta
solo es bueno.
Sí,
Susurros
es totalmente distinto.
Es un libro
ya más de autor
en el que yo
mezclo fotografías
con reflexiones
un poco fotográficas,
con pequeños cuentos,
con cositas,
con anécdotas.
Entonces,
bueno,
es algo
muy muy diferente,
muy entrañable
pero bueno,
igual de gratificante
para mí,
¿no?
Es algo que,
bueno,
pues al final
eso es todo,
todo lo que sea creativo
me llena mucho.
Mira que te he dicho antes
que antes de dedicarme a esto
me dedicaba a la hostelería
y la hostelería
si tiene algo
que no es,
salvo que sea,
no sé,
un coctelero o no,
muy afamado,
un barbán,
no tiene nada de creativo.
Tiene mucho de contacto
con las personas
que eso es muy bonito,
muy gratificante,
pero de creativo,
de cosas que se mantengan
en el tiempo
no tiene nada,
¿no?
Nuestro trabajo
era como muy efímero,
¿no?
Pero bueno,
y aquí sí que está,
¿no?
Entonces,
en cualquiera
de las dos obras
pues lo he disfrutado mucho
y el feedback
que me llega
de la gente
que los lee
es eso,
¿no?
Es que en el libro
transmito esa emoción
y creo entonces
que son muy motivadores,
¿no?
Pero yo creo
que es lo interesante.
Claro,
y ahora me está imaginando
en el momento
en que estás
realizando una fotografía,
pongamos,
la de las Islas Lofoten
o Islandia mismo,
claro,
la parte de creatividad
es esperar
a que realmente
llegue ese momento
de luz
que querías para la foto
o es más el retoque
o ya es todo
el conjunto.
Pues,
mira,
yo,
las fotos mías
retoques no tienen mucho,
o sea,
no me gusta modificar,
tienen edición,
obviamente,
me gusta jugar
con la temperatura
y color,
pero cuando hablamos
creatividad,
al final,
donde más nos centramos
es en buscar
un punto de vista
original,
en que no sea
la típica imagen
que puedes ver
nada más llegar allí,
no hacer la postal,
sino buscar recursos
visuales
para hacer que tu imagen
sea más atrayente.
Está claro
que el sitio
siempre va a ser
fundamental
y sobre todo
el momento,
o sea,
si de repente
estás
en un lugar
y sucede
un hecho
atmosférico
espectacular,
pues es fantástico.
Yo,
de hecho,
cuando voy
con la gente
a los hotels,
yo hasta que no
conseguimos ver
la primera aurora,
no paro
y estoy nervioso
y luego ya
cuando lo consigo,
que hasta ahora
todos los años
siempre hemos conseguido
ver auroras,
pues ya hay descanso
porque ver
solo la cara
de la gente
cuando ven
su primera aurora boreal,
eso no tiene precio
ninguno,
es una pasada.
Me lo imagino.
Es absolutamente
espectacular.
Sí,
sí,
o sea,
la verdad,
es que no te lo puedes,
o sea,
ver las fotos
llama mucho la atención,
ves ese cielo verde,
pero cuando estás allí
es que te sientes
con los pelos
como escarpias,
es algo increíble.
Hablando también
de fotografía,
pero en este caso
las formas geométricas
que pueden aparecer
en ellas,
también las estudias
o las analizas
previamente,
el árbol que esté ahí
justo torcido
con la roca
o el elemento
que aparezca,
tiene,
es como un cuadro,
hay como elementos
geométricos
que tienen su función
en la imagen.
Sí,
sin duda,
sin duda,
sobre todo
porque,
bueno,
lo que pasa es que
ves,
es que me sale
el tema este didáctico,
te iba a poder explicar
una cosa,
pero bueno,
algo así rápido,
en arte
se habla mucho
de la percepción visual,
de cómo el cerebro
ve las imágenes
y el cerebro,
una de las cosas
que tiene
es que intenta
siempre reconocer
lo que está viendo,
entonces,
cuando reconoce algo
de una manera fácil,
¿no?,
un triángulo,
un triángulo
y de repente dice,
ah,
mira,
un triángulo,
entonces ese estímulo
le gusta al cerebro,
entonces,
si tú en una imagen
le aportas
ese tipo de estructuras,
le metes un círculo,
un triángulo,
una curva muy evidente,
pues eso le gusta,
entonces,
estás haciendo
que la foto
llame la atención,
entonces,
una de las cosas
que solemos hacer
mucho en paisaje
es buscar
esos elementos
en la naturaleza
que tienen
una forma significativa
pues eso,
de repente,
imagínate,
encuentras un árbol
que se retuerce
y justo en el hueco
que deja esa curva
pues pones otro elemento,
entonces el cerebro
lo ve todo tan bien distribuido
que le resulta agradable,
¿no?
Entonces sí que jugamos
mucho con eso,
¿no?
Con la geometría,
la distribución
de los elementos,
ahí está la diversión,
ahí está la creatividad
esa que te decía,
¿no?
En ordenar el caos
porque la naturaleza
es como muy caótica
y de repente
si conseguimos ordenarla
pues es maravilloso.
Claro,
ordenarla en el sentido
de encontrar quizá
el ángulo
desde donde tomar
la fotografía
porque la naturaleza
no la puedes,
no es un bodegón,
¿no?
Que puedas cambiar
de sitio las piezas.
Claro,
no puedes cambiar
de sitio las piezas,
la luz no la puedes poner tú,
es la luz que tienes,
entonces te sientes
como muy pequeñito
y tú no puedes hacer
nada más
que estar atento
y moverte
y conseguir
lo mejor posible,
¿no?
Es como un combate,
es decir,
a ver qué,
con estos elementos
que me han puesto hoy aquí,
a ver qué soy capaz
de hacer,
¿no?
Entonces es un reto
que no siempre es fácil
pero que es muy estimulante.
Y en cuanto,
por ejemplo,
a colores,
veo que la mayoría
de tus fotografías,
por no decir todas,
¿no?
O las que he podido ver
son en color,
es decir,
la naturaleza ya de por sí
no ya se presta
y encima si son paisajes,
quizá zonas volcánicas
o, como decías,
Islandia,
entre otros muchos sitios
donde puedas haber ido
a tomar fotografías,
¿el blanco y negro
tiene algún papel
en tu fotografía?
Pero muy pequeñito,
realmente.
Cuando hago una imagen
en blanco y negro
precisamente es porque
quiero que el color
no influya,
pero el color
es el mayor estimulante
emocional que tenemos,
¿no?
Ante un color azul
respondemos de una manera
totalmente diferente
ante un color rojo
o un color verde,
¿no?
Entonces,
el encontrar esos elementos
en la naturaleza
o el ajustar
en nuestras cámaras,
mira,
yo puedo hacer una foto
de un día nublado
y puedo dejarla
totalmente gris,
pero puedo decidir
con el ajuste
de temperatura
de la cámara
hacer que esos grises
se vuelvan azules.
Entonces,
hay veces que
tú quieres transmitir
una sensación
de frío
o de misterio,
entonces jugamos
con esas cosas
que más que reflejar
la realidad
reflejan la emoción
de lo que tú tenías ahí.
Entonces,
en esa idea
o en ese trabajo
de transmitir emociones,
el color es fundamental,
es fundamental.
Además,
es algo que se ha usado
en el arte
desde hace mucho
y curiosamente,
pues hace poco
varios compañeros
han sacado libros
y publicaciones
hablando de cómo eso,
¿no?
De cómo
no fotografiar en color,
sino fotografiar
el color,
fotografiar con el color,
¿no?
Entonces,
es una cosa
que para nosotros
es,
digamos que es un arma
fundamental
en nuestra obra,
¿no?
Estoy viendo,
hablando de color
y bastante color
en la naturaleza,
estoy viendo también
una de las fotografías
que se puede encontrar
en tu galería de fotos
en la web,
javieralonsotorre.com,
de la fotografía
de la Bechu.
De hecho,
creo que se llama
La naturaleza habla
y de hecho,
parece que hable
exactamente esto.
¿Esto dónde es?
¿Esto lo tenemos
aquí cerca?
Sí,
la Bechu
es Haizquivel,
es en Gipuzkoa,
es entre San Sebastián
y Ondarribi
y es una ladera
que cae directamente
al mar
y hay unas formaciones
rocosas
que son como,
forman como geodas,
tú imagínate,
como geodas gigantes
de arenisca
que la erosión
ha ido desgastando
y por dentro
tienen,
pues eso,
como formas,
como círculos,
de diferentes colores,
todos en tonos
muy rojos
y entonces,
pues eso,
para hacer pequeñas
abstracciones
o detalles,
es color puro.
De hecho,
tenemos,
tenemos en la península
hay tres lugares
donde el rojo
en la naturaleza
es espectacular,
que uno es ese,
luego en Guadalajara
hay un sitio
que se llama,
bueno,
caña mares
que tienen,
que tiene,
pues cañas rojas,
¿no?
Las que se utilizan
para hacer el mimbre
que en otoño
se ponen rojas,
rojas,
rojas
y luego en Huelva
tenemos río Tinto
que es un río
que realmente
es,
por los sustratos
de hierro
que lleva,
pues es rojo
y todas sus
cuencas
es rojo,
es como estar
en Marte.
Entonces,
tenemos ahí
una serie
de paisajes rojos
de los cuales,
bueno,
estoy haciendo
un proyecto
de fotografía
de naturaleza
en rojo
y la verdad
que sí,
es muy estimulante
encontrar esas cosas
tan potentes
de color
en la naturaleza.
Es que de hecho
no parece
que sea la Tierra
parece Marte,
depende cómo lo mires,
¿no?
Parecen cráteres.
Incluso al menos
esta galería,
¿no?
Que decía.
Claro,
en cuanto a las localizaciones
para ir terminando,
Javier,
las localizaciones
de estos sitios
entiendo que
ya la búsqueda
es con el objetivo
de,
¿no?
O ya sea
por la hora
en la que vas a ir
o porque lo que quieres
retratar de ese sitio
es lo que realmente
te llama la atención.
Claro,
claro.
Muchas veces
vamos buscando
un sitio específico
porque hemos visto
una foto muy bonita
de él,
pero otras veces
vamos buscando
pues eso,
¿no?
Es decir,
si yo quiero hacer
una foto
de,
pues de eso,
de una playa
pero que transmita calma
pues voy buscando
un arenal
con pocas piedras.
Entonces,
depende de lo que busquemos
en ese momento
pues hacemos,
buscamos un sitio
diferente o tal,
¿no?
Y mira,
hablando de localizaciones
realmente hay mucha gente
que dice,
jo,
pues yo es que he encontrado
este sitio
y no quieren decir
dónde es,
¿no?
Y yo,
por ejemplo,
en ese sentido,
salvo localizaciones
que son delicadas
en cuanto a protección
del medio ambiente
porque hay sitios
que son muy delicados
entonces esos
no los comento,
he puesto en mi web
con otros compañeros fotógrafos
un mapa de localizaciones
entonces la gente
puede entrar al mapa
y buscar,
¿no?
Aparece toda la península
y ver un sitio
y está ordenado,
¿no?
Fotografía de bosque,
fotografía de costa,
fotografía nocturna,
de montaña
y entran ahí
y tienen una foto
de ejemplo
de lo que se pueden encontrar ahí,
una pequeña descripción
y el punto GPS
para que puedan llegar ahí,
vamos,
sin pérdida,
¿no?
Entonces, bueno,
hemos hecho ahí una cosa,
esas cosas que se han podido hacer
en pandemia
porque hemos parado
y hemos tenido tiempo
de hacer algo más,
pues mira,
esto ha sido también
una de ellas.
Pero entiendo que
de forma genérica
algunas de estas ubicaciones
decías
se quedan anónimas,
quedan guardadas,
digamos.
Sí, sí,
pero sobre todo eso,
las que son un poco delicadas
porque hay ciertos sitios
que son delicadas.
Yo quiero pensar
que todos los fotógrafos
de naturaleza,
todo el mundo
que va a hacer fotografía
a la naturaleza,
es cuidadoso,
pero hay ciertos sitios
que realmente sí que hay que tener,
hay que tener cuidado.
Yo en mi labor
cuando hago viajes
y talleres
también está eso,
¿no?
En inculcar un poco
a la gente
esos valores
porque realmente
mucha gente
se acerca
por la estética,
por el conseguir
fotos bonitas,
pero también
es un poquito
labor nuestra
pues ser cuidadosos
y poner en valor
esos sitios
que nos gustan
tanto.
Claro,
y que si queremos
que queden ahí
hay que cuidarlos,
obviamente,
preservarlos
para poder volver
o que vayan otras personas.
Si es que a veces
parece tanto
de sentido común
que suena raro
tener que recordarlo
tanto,
pero se ve
que el sentido común
es el menos común
de los sentidos.
Es lo que se iba a decir,
sí,
sí,
exacto.
Entonces,
pues bueno,
hay que ser insistente
en el mensaje
y no desfallecer.
O sea,
realmente
tenemos un,
bueno,
tenemos una biodiversidad
en la península
que es brutal.
O sea,
el tener el Mediterráneo
peguineos,
el tener
el clima continental
en la zona del centro,
el tener el Cantábrico
en un clima atlántico,
o sea,
que es una pasada.
Tenemos zonas
tipo desierto
que aunque no sea
lo deseable,
pero a nivel
de biodiversidad
también es importante,
pues imagínate,
entonces si lo cuidamos
un poquito,
pues eso que ganarán
los que nosotros
y los que vengan después.
Eso es,
exacto.
Muy de acuerdo
con esto,
Javier.
Y con esto
tenemos que ir dejando
aquí la entrevista.
Un placer hablar contigo,
aunque sea por teléfono,
también saber que participas
con la agrupación fotográfica,
además para cerrar
este ciclo,
como decía,
de entrevistas,
de estas charlas fotográficas
para conmemorar
estos diez años
de la agrupación
que se dicen rápido
pero también
es una tasca
importante
la que hacen
desde la agrupación.
Javier,
muchas gracias,
muchos éxitos
y que vaya todo muy bien.
Genial,
muchas gracias
y un placer
hablar contigo.
Un abrazo,
adiós.
Adiós.
Chihuahua,
Mediena,
Chiezezy.
Chiena,
chiezezy.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva.
Quan condueixis, aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'enunció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Al teu costat.
A L'Estat al teu costat.
La Grímpia.
La Grímpia.
A L'Estat al teu costat
Sinturitzasi.
A L'Estat al teu costat.
La Gríloop.
La Gríakov.
La grila Atenció a les
Que tenim la primavera aquí a tocar, de fet la tenim a sobre, ja ben bé, això ho sap tothom, però que després ve l'estiu també ho sap tothom.
Però quina part del nostre cos és força important de cara a l'estiu, perquè a part d'aguantar-nos durant tot l'any a l'estiu, encara és més important,
perquè trepitja roques, mar, aigua, sal, marçalada, etcètera, etcètera, doncs bé, si hem de parlar de peus, com sempre ho hem de fer amb la Teresa Montero,
que la tenim al telèfon i la saludem, és la nostra pudòloga Teresa, buenas tardes.
Muy buenas tardes, ¿qué tal estáis todos?
Mira, preparando los pies ya para que salgan a, iba a decir a la calle, salen cada dia, però para que salgan ya destapados, descubiertos, a l'aire.
Sí, porque ya es que toca el tiempo, yo creo que después de esta semana ya estaremos, ¿no? De tiempo. ¿O qué?
Bueno, esto habría que ir siguiéndolo con el espacio de meteorología que tenemos aquí, pero bueno, sí, sí, me imagino que en un par de semanas ya los pies al aire pueden ir,
aunque ya hay gente valiente que ya he visto con chanclas, de esas que tanto te gustan y esas cosas también.
Sí, yo también las he visto. Digo, mirad, qué ganas tiene todo el mundo.
Contentísima de ver chanclas con el dedo ahí metido. Pues hay que preparar, como decía, los pies para el verano.
¿Y cómo lo vamos a hacer? Eso nos lo vas a contar tú misma.
Sí, básicamente lo primero que tenemos que hacer es inspeccionar nuestros pies antes de ponernos los zapatos de verano, lógicamente.
También tengo que decir que hay personas que les da igual tener el pie de aquella manera.
Si tiene calor se ponen las sandales o las chanclas y ya está.
Y aire, ¿no?
Sí, lo único que sí es cierto es que deberíamos mirarnos un poquito más, ya que estamos con los pies,
que es algo que nos está aguantando durante todo el día.
Y más ahora con otro tipo de zapato, que el pie va mucho más suelto que si vamos con el zapato de invierno.
Entonces es importante saber que, sobre todo de mirarlos antes de hacer nada,
y saber identificar qué es lo más frecuente que podemos encontrar,
o las lesiones más frecuentes o más típicas que podemos encontrar una vez que sacamos los pies al aire, ¿no?
O sea, después del invierno, ¿no?
O cuando nos inspeccionamos.
A ver cómo están.
Entonces, las más típicas, que en algún momento sí, lo hemos vuelto a hablar en el programa,
o sea, que ya os tiene que sonar,
las galletas interdigitales, no sé si os acordáis,
que eran muy típicas cuando hay personas que no se hacen bien entre los dedos
o que les suda mucho el pie.
Porque hay personas también que ahora en verano les sudan más los pies que en invierno.
Entonces no se dan cuenta, o para ellos se piensa,
por lo que se me lo han dicho muchas veces en consulta,
que como que ellos no se notan que suden tanto,
porque todo el mundo dice que el que te sude el pie es lo mismo que te huelan mal.
Y ya hablamos en su momento también que eso no es así.
Que te puede sudar el pie, pero que no tienes por qué tener mal olor de pie.
Simplemente porque no puede dar lugar a tener grietas interdigitales
o que, por ejemplo, puedan venir también tener hongos entre los dedos.
Hoy hay personas que dependiendo del calzado que se pongan
y les suda mucho, dejan, aparte de toda la huella, van como incómodos
y van a tener alteraciones digitales.
Porque lo notarán todo como muy mojado
y se resbalarán del propio zapato.
Que eso también es importante tenerlo en cuenta.
Y también decir que no pasa nada, que se pone un tratamiento y se regula.
Que tiene como todo el mundo mucho pavor y no es para eso, tampoco.
Luego, importante también o es típico que podamos encontrar
nuestras amigas hiperkeratosis, que ya hemos comentado también muchas veces,
que se da en algunas zonas del pie donde tiene mucha más presión.
Entonces, muchas veces los pacientes intentan eliminarla con utensilios
que son cortantes, como, por ejemplo, la punta con las tijeras,
que las abren, o con un cuchillo de untar, también me lo han contado.
Ah, mira qué bien.
O con la gilet, ¿sabes?
Entonces, o hacen eso o van a lugares que no están especializados.
Señores, otra llamada, no hagamos eso.
La gente decía que nos cortemos.
Y aparte, que menuda guerrería, hablando ya...
¿En plata?
No, entre personas, no entre podóloga paciente.
Y también tenemos que tener en cuenta de todo esto que siempre que nos aparezca
una duricia, llamarla como queráis, duricia callo o hiperkeratosis bien dicho,
que es porque tenemos una alteración biomecánica en lo que es en el pie.
Y por eso salen esas acumulaciones de piel en algunas zonas.
Luego, importante también, que hay mucho ahora de verano e invierno
y muchas se mantienen en verano.
Las grietas en los talones, esto es porque no se ha hidratado.
Durante el invierno lo se ha hecho.
Durante el invierno, eso es.
Entonces, es necesario que cojamos, y que no vale ahora ponerse dos días crema,
¿vale?
Para pasar a decir, venga, voy a enseñar los pies, me doy dos días crema y ya está.
No. Es necesario que tengamos, pues ahora empieza dos o tres meses,
tenemos ahí un mes todavía para poder ir hidratándonos lo que son los pies.
Y también saber que el hecho de no hidratarlos provocan que la piel se rompa.
Entonces puede aparecer gridas que van a hacer también que el paciente le duela mucho,
sobre todo cuando anda.
Recordar que la grida se hace hacia adentro.
Y a veces se convierten en que están muy sangrantes.
Yo te digo que es que hay gente que yo las he visto por la calle con esto
y siguen andando y se ponen tacones y yo no lo entiendo.
Pero bueno, hay gente...
Bueno, cada uno con su salud de todas, ¿no?
De todo su cuerpo.
Sí, hay gente que aguanta más, me imagino.
Por supuesto.
Y luego también importante, pues eso,
si vemos las uñas mal, ¿vale?
Porque ya hemos dicho en muchas ocasiones que hay mucha patología de uñas,
pero lo más conocido entre la población es tener hongos en la uña o en el pie,
que a veces nos va a dar un mal aspecto.
Y que, claro, tener también en cuenta que no siempre va a dar una sintomatología.
Por lo tanto, muchas veces el paciente no se preocupa que tiene hongos en la planta del pie,
porque como no le pica, pues ya se cree que no tiene, se cree que es la piel seca.
Pero si encima estáis echando crema y sigue igual,
no es que tengáis una piel atópica ni nada,
es que lo mismo estamos hablando de otra patología,
entonces es interesante llevarlo a cabo.
O sea, decir algo no va bien, lo vamos a tratar.
Más que nada porque se pega en la familia, entre todos, por eso.
Claro.
¿Qué más puede aparecer después de este invierno?
Eso es más o menos las más características que más...
O sea, las características, perdón, las patologías que más aparecen es esto.
Vale.
¿Vale?
Luego, también hay que tener en cuenta, o me preguntan mucho ahora de este tiempo,
que cómo tiene que ser el zapato de verano.
Siempre acordaros que no son zapatos planos o que las suelas no sean de buen material,
es decir, que sean típicas estas.
Salieron unos, si os acordáis, una moda de que eran unas suelas como de madera,
que no articulaban absolutamente nada.
Error, no os pongáis eso.
Yo además de dos o tres pacientes que se cayeron.
Desde ahí arriba, ¿no?
Claro, porque no tienes articulación ninguna.
Claro, no, la movilidad es como un zanco entero, es como una madera entera, ¿no?
Exacto.
Que no estamos en China, que podemos hacer otras cosas, que hay muchos zapatos hoy en día.
Eso ya depende del glamour que quiera cada uno, de eso de para lucir hay que sufrir,
ahí cada uno, ¿no?, también decide lo que quiere lucir o sufrir, ¿no?
¿Qué le pesa más?
Claro, no, pero es que aparte yo me los probé para ver lo que era y es que pesan.
Bueno, claro, es un trozo de madera.
O sea, ¿cómo puede levantar eso?
Bueno, da igual.
Eso no, clarísimamente, eso no, eso no os lo compréis.
Yo no lo aconsejo.
No entréis a la clínica de Teresa con estos zapatos, por favor.
Luego, también importante que, bueno, eso, que tengamos suelas elásticas,
los dos centímetros de la parte de atrás respecto a la parte de adelante,
siempre es súper importante y que sean zapatos que sujeten al pie.
Es decir, la chancla, muchos que me dicen, que por eso has hecho ese comentario,
que una chancla, lo único que vamos a tener después de utilizarla son dolores de pie.
Porque si os dais cuenta, cuando la chancla va a andar, o sea, para moverla,
es tu pie que tiene que echarla como para adelante y luego volverla a coger.
Entonces, claro, yo creo que si luego vamos a tener problemas musculares,
no lo mismo a los tres días de ponértela,
pero lo mismo sí cuando cambiemos a zapatos de invierno otra vez.
Entonces, chancla solamente para temas de piscina y así que evitemos poder coger hongos o verrugas
y ya está.
Y luego para salir, pues las sandalias, así con unas características un poco más mejores, ¿no?
Para nuestros pies.
Y no sé si, claro, entiendo que no, digamos, no hay ningún pacto con ninguna marca de zapatos,
pero hay alguna marca o algún tipo de, sí, marca, por decirlo directamente,
que recomiendes de zapatos de calzado.
Yo marcas, marcas en sí, no me voy a meter porque curiosamente todas las marcas
siempre tienen alguno o algún par, dos o tres de zapatos que son, que nos podríamos poner, ¿vale?
Por ejemplo, yo qué sé, con los niños pequeños ahora que empiezan a caminar y tal,
en su día estuvimos hablando de biomecánics, por ejemplo.
Tienen unas características que van muy bien para que ellos comiencen a caminar.
En personas, o sea, ya en adultos, no me quiero meter porque, por ejemplo,
hay una marca que gusta mucho que es la Martins, ¿vale?
Que también ahora sacan de verano y tal, y a mí personalmente no me gustan,
pero porque la bota pesa muchísimo.
Y eso luego hacemos a nivel muscular que moleste.
Lo que pasa es que, claro, tú al momento no lo ves, porque lo mismo día vas poniéndote la piscina,
porque a mí no te pasa nunca y llega un momento que te pasa.
O sea, es como todo.
O que priman también, como decía, la estética, ¿no?
Eso ya dependerá absolutamente de cada uno, ¿no?
De lo que decida hacer con sus pies.
Por eso estas que han sacado ahora también de las cangrejeras que se llevaban en su día
y ahora están otra vez con las cangrejeras de moda.
Vamos a ver, pues eso es plástico.
Es que, mira, son muy bonitas esas cangrejeras, ¿eh?
Pero sí que es verdad que seguramente no es lo mejor para el pie.
Pero ponte la pata a la playa y ya, a ver, no te la pongas para ir por la calle,
que es como estar andando con un blandiblu en el pie.
O sea, yo no voy a decir nunca un tipo de marca que tengáis que comprar,
pero sí que tengáis en cuenta las características que estamos diciendo.
Y nos falta todavía, y nos quedan dos minutos menos casi,
de, bueno, sí, consejos, digamos, para preparar ya los pies para que salgan al aire.
Nada, muy rápida.
Es importante que si no sabemos qué es lo que tenemos en el pie
o tenemos a alguien que nos haga la inspección, que acudamos el podólogo.
Por ejemplo, he tenido pacientes que han venido a la clínica,
tenían verrugas y no lo sabían.
Entonces, esto es importante.
Después, que si tenemos que un exceso de sudoración,
claro, sobre todo en el tema de verano,
que cojan también y que acudan a un centro especializado,
porque así se podrá regular.
Lo importante, la hidratación.
Ya sabéis, toque el pie y la parte de adelante, nunca entre los dedos.
Y así vamos a hacer...
Bueno, y también interesa...
Bueno, que tengáis que saber que la hidratación en el pie
la utilizamos para ganar elasticidad,
no para que estén más bonitos o menos.
Y así evitamos también que la piel se rompa
y podamos dar lugar a tener ampollas o tener clivellas o rozaduras.
Lo mismo que pasa con las sandalias.
Sandalias adecuadas, menos aparición de esto que estamos comentando.
Y el momento de la visita.
Didi.
Ya lo sé y ya termino.
Que si nos vamos a pintar las uñas,
sobre todo asegurarnos que nuestra lámina ongueal se encuentre bien.
no vale que esté mala y encima poner encima una uña de gel
o coger y pintarla, porque va a ser peor.
Para que no se vea.
Exacto.
Exacto.
Cuidado con ese tipo de cosas.
Y nada, que si vamos, por ejemplo, a la playa, lo que he dicho,
cangrejeras o las zapatillas de río,
lo que quieras es para evitar que nos cambiemos algo
y que así que provoque ese malestar en el pie.
Pues ahora sí, tenemos ya los pies preparadísimos
y si no, si alguien tiene alguna consulta,
ya saben dónde acudir, a la clínica de podología Teresa Montero,
en la plaza Maragall, número...
Número dos.
Número dos.
Ahora sí, lo dejamos aquí, Teresa.
Un abrazo.
Un abrazo a todos vosotros.
Hasta el próximo martes.
Cataluña Radio.
Las noticias de las 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
El Departament de Salut destaca la bona evolució de la pandèmia a Catalunya
amb la baixada de fins al 30% d'alguns dels principals indicadors l'última setmana.
S'espera que l'evolució en positiu continuï,
ja que a mitjans de juny s'haurà vacunat gran part de la població més gran de 50 anys,
que és la majoritària en els ingressos hospitalaris i defuncions.
Catalunya comunica tot això, 33 defuncions per Covid més,
i supera els 22.000 morts ja en aquest moment.
El nombre de malalts de coronavirus als hospitals baixa d'una quarantena.
Salut notifica 780 contagis nous,
que és molt menys que en altres moments de la pandèmia,
i detecta una forta caiguda de nous positius des de començaments de mes.
Tots els indicadors milloren, com ja hem dit,
i s'han posat a dia d'avui unes 40.000 vacunes més.
Notícies breus, Gerard López.
A Catalunya els propers 10 anys caldran fins a 130.000 nous habitatges de lloguer assequible,
i per construir-los el Consell Assessor d'Infraestructures proposa que les administracions
cedeixin de forma temporal terreny públic als promotors privats perquè els edifiquin.
Segons aquest organisme, les administracions disposen de molts solars,
on s'haurien de construir equipaments que finalment no es fan o bé estar en desús,
i creuen que es poden aprofitar per fer front a l'emergència habitacional.
Escoltem-se a o del Guillermo, que és secretari d'aquest Consell.
Calen respostes extraordinàries a situacions extraordinàries.
I això entenem que davant de la necessitat de disposar d'habitatges de lloguer a preu regulat,
és important poder destinar una part dels solars destinats a equipaments
que de veritat no es destinen i que es poden destinar a aquesta necessitat imperiosa que té la nostra societat.
Primer pas pel retorn dels creuers a Catalunya aquest estiu.
El Procicat ha aprovat el procediment que les navilieres hauran de seguir de cara a la represa de l'activitat en els pròxims mesos.
Les companyies hauran de presentar una sol·licitud perquè la Secretaria de Salut Pública les autoritzi a atracar els ports catalans.
Hi hauran de fer constar informació sobre l'itinerari, la capacitat del vaixell o el programa d'activitat dels passatgers.
Soldats britànics van matar 9 persones innocents el dia 9 d'agost del 1971 a l'oest de Belfast,
segons conclou una jutgessa nord-irlandesa.
En canvi, no hi ha prou proves per saber si va ser l'exèrcit qui va matar un desès civil.
La jutgessa que ha portat el cas, que troba impactant que l'estat britànic no hagi obert una investigació d'aquests fets,
assegura que cap de les víctimes havia comès cap delicte.
També lamenta que no s'hagi investigat la identitat dels soldats que van matar els civils.
Entre les víctimes, hi havia un capellà catòlic que, mentre estava ajudant les altres víctimes
i brandava un objecte blanc, va rebre dos trets a l'esquena.
Familiars de les víctimes han rebut amb emoció la decisió d'aquesta jutgessa.
Ella és innocent. Era una mare innocent que anava a buscar-me a mi i a la meva germana
i no es mereixia morir d'aquella manera.
No la van matar per error, però avui hem tingut justícia.
Tenim pau. Hem netejat el nom de la meva mare. Hem aconseguit la veritat i la justícia.
La Fundació Dalí ha fet avui balanç de l'activitat d'aquest any i de les perspectives de futur.
Maria Rovira.
Bona tarda.
S'exposaran obres de Salvador Dalí a Taiwan, Corea, Sant Petersburg, Itàlia,
en un moment en què, segons el president de la Fundació Dalí, Jordi Mercader,
es té un posicionament internacional com no s'havia tingut mai.
A més, també preparen una campanya per atreure visitants francesos
quan es recuperi la mobilitat. Jordi Mercader en destacava la importància.
Que la institució ha de ser molt flexible, molt agressiva i molt online, per entendre'ns, eh?
En el moment que hi hagi desplaçaments a França efectibles,
haurem de fer una campanya ja prevista per fer-la allà.
Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Esports, Damià Aguilar.
El ciclista nord-americà Joe Dombrovski de l'UAE guanya la quarta etapa del Giro d'Itàlia de ciclisme
amb final a Sestola en un port de segona i amb mal temps.
L'italià Alessandro De Marchi de l'equip israel és el nou líder en 22 segons sobre Dombrovski.
S'acaba de presentar la revolta.
La prova ciclista femenina de 100 quilòmetres amb sortida i arribada a Sant Cugat,
que es disputa el dia 30 amb 120 corredores
i la presència, entre altres, dels equips Movistar i el Massi Tàctic.
Mitja hora perquè comenci el partit de bàsquet ACB que enfronta el Bascònia
i el joventut de Badalona.
La penya busca la classificació matemàtica per als play-offs.
A les 9 comença la TDT del llevant Barça de la primera divisió de futbol.
En victòria els començaran líders provisionalment.
A les 7, Ossassuna Cádiz i a les 8, Elx Alavés.
El president de la Lliga, Javier Tebas, pensa que hi pot haver sancions per Barça i Madrid
com a impulsors de la Superlliga.
El tècnic del Barça d'envol, Xavi Pasqual,
ha confirmat que no seguirà dirigint l'equip la pròxima temporada.
L'equip juga demà l'anada dels quarts de final de la Champions
a la pista del Meshkov-Brest de Bielorrusia.
I el tenista japonès Kei Nishikori
ha mostrat preocupació sobre les possibilitats reals
d'organitzar els Jocs de Tòquio l'estiu que ve.
Destaca que es tracta de crear una bombolla de 10.000 persones
i creu que pot ser un focus de molts contagis.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Lua López.
Aquest dissabte 15 de maig,
la plaça de la Pau tornarà a ser escenari
de les activitats programades amb motiu de la Festa de la Pau.
Les entrades que es podien reservar a Entràpolis
ja estan exaurides, quan encara falten cinc dies.
Enguany, el tret de sortida de la festa
anirà a càrrec de Pallassos Sense Fronteres,
amb l'espectacle Marra Mangu,
en el qual els Pallassos Pep Callau
i el grup musical Pepsi-Colan
oferiran una barreja explosiva d'animació musical
i d'actuació claunesca.
Tot seguit, l'agrupament escolta Martin Luther King
llegirà el manifest d'enguany
i després hi haurà actuació del grup de percussió
Sant Justenc-Bandandarà
i l'actuació del drac de Sant Just.
La Festa de la Pau finalitzarà
amb un gran somriure per part de les persones assistents,
que serà recollit amb una fotografia aèria.
A finals de mes d'abril,
l'atur registrat al Baix Llobregat
s'ha situat en 49.690 persones,
disminuint respecte al mes anterior
en 842 persones,
el que suposa un 1,7% menys.
El decrement relatiu mensual
al Baix Llobregatí se situa
per sobre del registrat a l'àmbit metropolità
i del conjunt de Catalunya.
El creixement relatiu mensual al nostre municipi de Sant Just
se situa en un 0,2% més,
el que suposa un augment respecte al mes anterior
d'una sola persona.
El nombre de persones registrades
a les oficines de treball al Baix Llobregat
ha baixat un 2,1% en el cas dels homes
i un 1,4% en el cas de les dones.
A Sant Just,
el creixement interanual
ha estat un 14,96% en 86 persones.
Així doncs, Sant Just té actualment
un atur registrat de 661 persones.
D'aquestes, 282 són homes
i 379 són dones.
Així doncs,
sembla que les dades d'atur
finalment milloren lleugerament
respecte a l'augment continu
al qual veníem acostumats
aquests últims mesos.
Tot i així cal remarcar
que es tracta d'una millora
molt mínima i molt lenta.
Sergi Seguí,
portaveu del grup municipal
d'Esquerra Republicana,
assenyalava avui a Ràdio d'Esvern
que es van reunir
amb el govern de l'Ajuntament
de Sant Just
per analitzar el decret
que ha aprovat la Generalitat
i que regula les zones
de planificació educativa
i que diu que els centres educatius
s'han d'assemblar
al màxim possible
al seu entorn.
Des d'Esquerra Republicana
es va pensar
en l'escola Miquel, Martí i Pol
que tot i formar part
del municipi de Sant Feliu
de Llobregat
es troba a un sol carret
del barri de Maslluí
de Sant Just d'Esvern.
D'aquesta manera
van posar sobre la taula
que la planificació del centre
també inclogui
els infants del barri de Maslluí.
D'aquesta manera
s'evitaria el desplaçament
innecessari d'aquests infants
cap a les escoles
Montseny, Canigó o Montserrat.
La segona petició
que van fer a l'Ajuntament
va ser que en comptes
de fer una ampliació
del propi institut
per fer 5 o 6 línies,
es fes la implantació
d'un institut escola
a Sant Just
en aquest espai
que actualment
té una línia educativa
molt potent
que és
les bases de Sant Pere.
Seguí recordava
que allà hi haurà
la segona escola Bressol
cobrint les edats
del 0 als 3 anys
una escola de primària
i que també compta
amb una educació
postobligatòria
de l'escola Algaró.
Amb la construcció
de l'institut escola
doncs es podrien
cobrir totes les edats.
Seguí explicava
que el govern
no només hi va estar d'acord
sinó que han demanat
a la Generalitat
per escrit
aquestes dues opcions.
I això està tot
per les 6.
Tornem amb més informació
als enjust notícies
complet
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix,
no marxeu!
No em toquis els ous!
No em toquis el calamar!
No em toquis el naps!
Perquè toques molt més
del que et penses.
Toques l'esforç
de molts veïns.
Perquè tinguis productes
de qualitat a taula.
Toques el que menys
a la meva família.
Toques el que més m'agrada.
Ara, el que toca
productes catalans.
De qualitat.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
No podem viure
sense bateria.
Sense cobertura.
Sense carregador.
no podem viure
sense línia.
Sense funga.
Sense connexió.
Sense memòria.
No podem viure
sense mòbil.
Però al cotxe
podem morir
per culpa seva.
Quan condueixis,
aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig
de futurs.
Ràdio Nostèm.
Ràdio Nostèm.
Ara escoltes.
Ràdio Nostèm.
Ràdio Nostèm.
Ràdio Nostèm.
Ràdio Nostèm.
Ràdio Nostèm.
Ràdio Nostèm.
Ràdio Nostèm.
Ràdio Nostèm.
Ràdio Nostèm.
Ràdio Nostèm.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, doncs aquí
encantats de celebrar-vos
abans de tot
felicitar-vos per la iniciativa
pel programa i vigileu
no li dono moltes ales al Borja
que
es farà un espai aquí
Sí, ja el té l'espai, oficialment
ja el va tenir fa un parell d'anys
i ara torna a tenir-lo
i la merda bé, Ferran, no et preocupis
com deia, Borja, avui portes
no per sona, sinó per trucada
a Ferran Pujal té entrenador i director esportiu
del club perquè hem de repassar
diferents punts, alguns no massa
diguéssim, bones notícies
i altres potser més
altres bones, que ja ho diré bé
una de les és que el primer equip realment
no ha pogut pujar a l'Hockey Lliga
Sí, de fet
dissabte teníem l'última oportunitat
i bé, no
en treballem de tèix perquè m'agradaria més
que sigui en Ferran que ho comenti
però com que vam dir que
si era possible vindríem
si aconseguíem l'ascens
doncs en aquest cas no ha sigut possible
com va ser fa uns anys
i bé, doncs
creieu per tu que en Ferran
doncs vingués
ens expliqués
la seva visió particular
una mica doncs
tant de director esportiu
com d'entrenador
i bé, doncs
també com amb el dia que va venir el Jordi
com a president
doncs qui millor que ell
que ens pugui orientar
tot teu Ferran
sí, una cosa abans
tinc bastant retorn
no sé si me'l podria eliminar
perquè
em costa
parlar i sentir-me al moment
ho intento, va
mentrestant
explica'ns una mica
que ara sembla que te l'hem eliminat
sí, millor
gràcies
sí, sí, perfecte
no, a veure
al final
sempre que
que t'il·lusiones
per les coses
quan no les tens
és una decepció
no?
i jo crec que
estem tots
una mica tristos
perquè
pensem
pensem
no?
que hem fet
molt bon any
amb moltes coses
hem rendit com a equip
a un nivell
doncs bastant alt
la gent ha de ser conscient
que estem en una categoria
molt competitiva
és una categoria que
bueno
és a nivell nacional
no?
a nivell espanyol
que
recull molts dels equips
que baixen
d'Okei Lliga
i que
cada any
intenten tornar
a aquesta categoria
nosaltres
en el grup
doncs teníem
4, 5 o 6
ex-Okei Lliga
amb planties
d'Okei Lliga
pràcticament
i per tant
s'ha de posar en valor
el que ha intentat
fer l'equip
no?
que és intentar
liderar aquest grup
doncs
amb equips
amb molt bona trajectòria
sempre no?
i com deia
no sé
al final
si tires una mica enrere
penses que
quan
quan vam començar
doncs a pensar
no?
que
havíem de potenciar
el primer equip
i havíem de donar múscul
donar entrada
doncs
a
una figura externa
no?
perquè
per producció pròpia
doncs
encara no teníem
el nivell suficient
per
per competir
allà on
havíem de competir
i
jo crec que
s'ha fet
molt trajecte
s'ha fet molt trajecte
el
el
el
el
el
el
un d'aquests
objectius
com deia al principi
és a dir
hem de tenir
una imatge
de primer equip
que
que
realment
encomani
a
tota la base
a tota la gent
que tenim al darrere
que generi expectativa
que
que doni
aquesta imatge
de lluita
de
d'estructura
de joc
d'alguna manera
que
que sigui un bon mirall
per tota la gent
que
que tenim al darrere
no?
jo crec que això
ho estem aconseguint
perquè
una mica de modèstia
jo crec que
el treball dels jugadors
i dels responsables
diguem tècnic
ha estat molt bo
no ho passa
que això és un esport
al final
depenent
que la pilota
entri o no entri
ens hem quedat
en un punt de promoció
hi ha tres
doncs
de l'ascens directe
fins
tres o quatre jornades
doncs
hem estat allà
amb opcions
directes
després
bueno
hem anat una mica
ballant
en funció de la jornada
al final
hem acabat l'última
la darrera jornada
no depeníem de nosaltres
i va sortir creu
bueno
al final l'esport
paga aquestes petites coses
també
sí
doncs
una mica
sobretot
era això
enfocar
aquest final de temporada
que havia
il·lusionat
a tot el club
que ens havia il·lusionat
a tots
jo sempre parlo
clar
des de molts
moltes vessants
com a jugador
com a coordinador
com a projecte
com a tot això
però
però sí que
em tenia ganes
que
en Ferran
que normalment
doncs no hi és
tan visible
cap a la part
de la base
doncs fos ell
qui ens expliqués
una mica
tot això
i sí que
també volia
per una banda
en Ferran
és l'entrenador
i per una altra banda
és el director esportiu
i jo
m'agradaria
que ens expliqués
a la gent
que no
ens coneix tant
doncs
una mica
què és el Sant Just
a nivell
d'estructura
de base
o com veu ell
el funcionament
i és que a vegades
no
com que no el tenim
a prop
doncs
no arriba tant
llavors aprofitar
que està aquí
amb nosaltres
bueno
és una pregunta
molt oberta
jo
no sé
jo porto uns quants anys
en això
en el OK
i penso que
conec
bastantes estructures
de clubs
jo crec que
el Sant Just
en aquest moment
té moltes coses bones
eh
trient una mica
de la part esportiva
doncs
tota la part de gestió
doncs
com va dir el president
i no és tirar flors
eh
gratuïtes
perquè crec
i comparativament
amb altres clubs
s'està fent
una feina excel·lent
però després
a nivell esportiu
el que hem lluitat
no
i a incorporar
el Borja
doncs
reforçar
doncs
aquesta idea
és
al final
cada club té
la seva personalitat
i nosaltres
al final
el que volem
és
formar jugadors
i jugadores
amb un
sistema de joc
obert
que
tots i totes
siguin capaces
de dominar
totes les parts
de les zones
del joc
no
que
que diguem
que
que
de bona manera
és generar
jugadors i jugadores
intel·ligents
no
que
que quan
creixin
i es facin
ja
diguem
jugadors i jugadores
sèniors
doncs
siguin capaces
de tàcticament
i culturalment
doncs
desenvolupar
qualsevol acció
o qualsevol situació
de la pista
i vagin allà on vagin
doncs
siguin
referents
a nivell esportiu
no
i
i això passa
doncs
per una feina
de base
en un moment
vam decidir
que
com que un model
de joc
obert
no és fàcil
d'implementar
doncs
en segons
quines situacions
vam decidir
doncs
apostar
per formar
els nostres entrenadors
no
i vam dir
bueno
agafem gent
que tingui gent
jove
que tingui ganes
que siguin esponges
que vulguin créixer
i
i aprendre
i que
i que
estiguin
motivats
sobretot
això és molt important
per
per
entrenar nens i nenes
des de la base
i pensant
que l'important
és això
són els nens i les nenes
no
jo
figurar i posar-me galons
i dir que som molt bons entrenadors
al final
tot això va arribant
perquè la gent
al final parla
d'un o d'un altre
que fa bona feina
però jo crec que
l'objectiu
és aquest
un model de joc
cobert per fer créixer
jugadores i jugadores
i
i formar els nostres entrenadors
i jo crec que en aquest
estem en aquest trànsit
jo crec que hem crescut molt
en aquest sentit
la gent parla bé de nosaltres
tenim gent
que vol venir aquí
per tant
vol dir que això
s'estrapola fora
i que
de que
això
de que tenim
anem guanyant terreny
al dins d'aquest
mundillo
no
de l'ok
i això
doncs és una mica
el que
ens hi hem posat
a fa anys
i ara
comença a ser ja
una realitat
Déu-n'hi-do
has sintetitzat
força bé
la pregunta
que era
una mica oberta
però gràcies
Ferran
no sé si
volies incidir
en un altre tema
no no
de fet
la pregunta
era oberta
perquè
tampoc no he volgut acutar
volia que fos una cosa
més aviat
de visió global
del que estem fent
perquè
ell coneix millor
que ningú
el que hi ha al darrere
no
tenia un
bueno
li volia
demanar a veure com valorava
la situació que hem passat
també una mica
durant tot aquest temps
de pandèmia
bueno
al final
ja vam parlar una mica
l'altre dia
ens ha afectat a tots
però bueno
des del seu punt de vista
doncs
com veu que s'ha gestionat
també
no deixa de ser una pregunta oberta
no vull que sigui
molt extensa
però
però bueno
enfocada cap a la pandèmia
cap a la Covid
no
amb l'experiència que ell té
a nivell d'hoquei
a nivell d'anys
que porta
doncs
amb aquest esport
a veure quina visió té
d'aquesta
del que hem passat
i de com estem ara
també
que segur que no m'ha passat
mai amb cap altre equip
ni cap altre
no
seguríssim
no
no
però
al final
tot ha sigut un procés adaptatiu
no
jo diria que
en quant al primer equip
no
com a entenor
per el comentador
doncs una primera fase
doncs
amb mitjans peses
no
hosti
jo he de jugar
i marcar
aquest jugador
quan sé
que no s'estan fent proves
no
jo què sé
nosaltres hem sigut bastant responsables
hem sigut
jo diria que
o sort
o
no sé
o
un
un
un
un
diguem
una bona responsabilitat individual
com a club ens hem fet
test
d'antígex
periòdicament
no només quan ens obligava
el viatge
perquè
no sé
perquè havíem d'anar a Corunya
o Galícia
que ho reclamaven
sinó també perquè havíem de viatjar
i volíem estar tranquils
per nosaltres mateixos
doncs
després d'aquesta primera
fase una mica incerta
a poc a poc
els jugadors
s'han anat
diguem
adaptant
a
doncs
a
les circumstàncies
i
una mica
llança
dels riscos
que
implicava
doncs
entrenar
competir
adaptant-nos
a
no sé
a canviar-se les grades
a no fer servir
vestidors
o sigui
és una mica
una mica estrany
i a nivell de base
doncs jo crec que
el perfil
camaleònic
no
del
Borja
que ha estat capaç
de
continuament
adaptant
els horaris
als recursos
que ens deixava
la situació
adaptant
o donant
una mica
obrint
la ment
a tots els entrenadors
també
perquè
doncs
hem de tenir
imaginació
per fer
activitats
i no
provocar
una
desconexió
perquè al final
tenim moltes eines
a nivell de
possibilitats
de
comunicar-te
via
telèfons
etcètera
però al final
s'ha de tenir
una mica
d'imaginació
per fer coses
que enganxin
també
i jo crec
en això
Dona Borja
i la resta
d'entrenadors
han estat
jo diria que
com un excel·lent
perquè
doncs això
no han parat
com deia abans
tenim un grup
d'entrenadors
i entrenadores
que
estan
per als nens
i les nenes
bàsicament
és un tema
motivacional
els que tenim
doncs
jo crec que
estan super perfilats
i estem molt contents
de tenir-los
i super agraïts
i per tant
jo crec que
espero que ho estiguem
passant ja
definitivament
però
evidentment
no ha sigut fàcil
però jo
també coneixent
coses que han fet
altres curs
o han deixat de fer
jo crec que
als Sant Jus
podria dir
que hem estat bé
sempre millorable
evidentment
però hem estat bé
Aprovadíssims
amb nota
Borja
Sí
Tu també
en concret
deia
Bé al final
és el que hem parat
altres dies
veies que hi havia
com
no sé
que s'escapava
alguna cosa
el fet
que els nens
i les nenes
no posessin
entrenar
i és de buscar
alternatives
i en aquest sentit
tothom s'hi va
volcar
els entrenadors
van buscar
alternatives
i
bé
era una situació
molt anòmala
i de moment
crec que l'hem salvat
i que
com diu en Nando
si tot va bé
ja
sembla que
anem cap a dalt
o sigui que
bé
de tot se n'aprèn
i crec que
també ha sigut
una oportunitat
com per
per donar
més valor
a la gent que tenim
com a entrenadors
i com a entrenadores
perquè realment
han deixat de banda
les seves vides
entre cometes
com per donar-ho
pels equips
o sigui que
per part meva
ha d'agrair-ho
i re
tirar-m'ho
en aquest sentit
tirar-m'ho
i fer-ho del club
que és una mica
el lema
que sempre utilitzeu
almenys a les xarxes
Ferran
sí
sí
no sé
no sé
al final
jo crec
que
és això
no
som un equip
d'equips
no
jo diria
no
o sigui
sempre
jo no sé
fent una mica
d'història
no
jo
vaig portar
el meu fill
com a
el meu fill
com a pare
a jugar aquí Sant Just
al club
i poc a poc
sense el Guguero
em vaig anar
implicant
i d'una manera
molt natural
no
i crec que
que tant la Junta
com la gent
diguem
els entredors
com els
no sé
delegats i delegades
saps
jo crec que
hi ha aquest sentiment
d'equip
no
que
que fa que això
que vagi rodant
i és així
eh
si no
no
no és un tema
d'acabar bé
no
no
no
no
coneixeu gaire
però
no
no
sóc de dir les coses
així
gratuïtament
i jo crec que
el club
està en molt bona dinàmica
molta gent que
que posa mans
sense demanar res
i això és molt important
o sigui
les coses al final
no passen per casualitat
el club està creixent
és prou
Estàs d'acord no Borja?
Sí, sí
i tant
està creixent i molt
realment ara
ens trobem a un punt
cada tant creixer
la teva ja ho comentàvem
amb el Jordi
tant creixer
ens falten espais
i és una realitat
l'èxit que estem tenint
tant a nivell de base
com a nivell d'escola
genera que
hem de buscar alternatives
perquè
pràcticament
no hi cabem
i bueno
és bo perquè realment
denota que estem treballant bé
però per una altra banda
doncs clar
si no tens
si no pots donar sortida
a vegades costa trobar la manera
clar
en aquest cas
Ferran
no sé si tu també jugues
algun paper important
en la decisió
d'ampliar espais
o de demanar
potser a l'Ajuntament
més pistes
no realment

molts grups de treball
a la pista
perquè entenem que
perdem qualitat
i no volem passar
aquest límit
o sigui
altres clubs
no és per la manera
cadascú té la seva manera
de fer
doncs
són capaços
de fer
3-4 grups
dins de la pista
i això complica
complicar
el que ens ha de dedicar
que és formar
i això ens ho complica
llavors no volem passar
aquest límit
i hem de tenir
imaginació
i mirar si
entre les dues pistes
3 que tenim
comptar amb Montseny
doncs
som capaços
d'una sortida
de tot el potencial
que tenim
jo tenia una pregunta
més personal
a veure
hòstia
no
no
que després
tenim en treno
bueno
en camí no em veureu
tu
endavant
ja ens coneixem
no no
no té
no té més
és simplement
que jo
volia saber
la seva
la gent que coneix
en Ferran
i en Joan
saben que
en Ferran
és entrenador
del primer equip
i que en Joan
és jugador
del primer equip
i ja ho he comentat
abans
que en Joan
va venir aquí
fa molt de temps
que ell l'ha seguit
com a pare
però actualment
és el seu entrenador
llavors simplement
el fet de ser
pare d'un jugador
del primer equip
amb la responsabilitat
que té
li volia demanar
a veure com
com es porta
com ho veu
com ho porta el Joan
simplement perquè això
perquè és una situació
anòmala també
i que
bueno
jo suposo que afecta
les dues parts
de moltes maneres
no s'acostuma a donar
aquesta situació
en coneixem
en algun altre cas
en el món del bokei
però en aquest cas
que el tenim a casa
doncs
crec que també és bo
conèixer-ho
pare i entrenador
com ho fas
Fernanda
no és una situació
volguda
ni desitjada
perquè al final
jo
diguem
si he de
he de tenir
diguem
converses
per dir-ho d'una manera
així
amb el meu fill
doncs les puc tenir a casa
no cal que
o sigui
tàctiques
o del tipus que sigui
no
el que passa
que es va donar
la situació
i bueno
internament
a casa
doncs ben dit
tu
si ens enfadem
el primer dia
ja ho deixeu
o sigui
ho deixo jo
directament
i ara continuo jugant
i jo surto
el que no volíem
era portar els conflictes
a casa
però la realitat
no descobreixo res
jo tinc un fill
que és de molt bona pasta
i m'aguanta bé
jo per part meva
miro de ser just
no és fàcil
segurament m'equivoco
i potser des de fora
es pot pensar diferent
jo miro de ser just
miro de
ni de regalar-li res
ni de penalitzar-lo
i això és molt complicat
perquè jo
després reflexionant
en moltes situacions
veig que
o he sigut injust
o he sigut generós
o sigui que
és complicat gestionar-ho
però bé
no sé
al final
ho anem
diguem
suportant
mútuament
i
jo crec que
diguem
estem en els límits
de
de
de
de tenir
una relació
diguem
justa
o cordial
o diguem
suportable
no sé
quina seria la paraula
però evidentment
no
no
no és una situació
que jo
hagués volgut
ni que m'agrada
ni que m'agradaria
allargar
amb molt temps
ojo
ho ha dit eh
pot ser alguna cosa
com a
com a coordinador
Borja
per desemparallar-los
no no
entenc que no
però sí que és veritat
i també li faig la pregunta
amb una mica de trampa
perquè
jo com a coordinador
visc el dia a dia
de l'entorn
i a vegades
t'arriba el retorn
de
no sé
com si fos gratis
que el Joan
està el primer equip
gratis
econòmicament
no t'ofereixes
gratis
metafòricament
sí
metafòricament
com si és arribat
gràcies a que
en Ferran
és l'entrenador
i tot al contrari
realment el Joan
és un jugador
que treballa
que entrena
que viu
per l'hoquei
i poso
amb més valor
el fet
que la seva relació
sigui tan difícil
com perquè
ningú pugui dubtar
que realment
el Joan
s'ho ha guanyat
i que la situació
que viuen
és molt difícil
és a dir jo
jo no sé com ho gestionaria
però realment
visc la part de club
visc la part de jugador
i visc la part d'entrenador
i
ostres no sé
per mi
és com
és d'admirar
no?
aquesta
interesa
aquesta manera
de portar-ho
tot i que
com diu
en Nando
ha de ser molt difícil
perquè realment
on està el límit
no?
de ser pare
de ser entrenador
i ho porta
entenc que
no ho vull allargar
perquè realment
al final
és el seu fill
i tindrà ganes
també
que faci la seva
però
sobretot
també ho dic
que en el sentit aquest
que ningú dubti
que realment
és molt difícil
i que el Joan
s'ha guanyat
igual que jo
igual que qualsevol altre
dels que estem
o sigui que
a ulls
des de fora
la mirada
és diferent
no?
em sembla que
no s'hagi hagut de treballar
massa
per arribar on està
i que sigui
el més fàcil
tenir pare
com a entrenador
no?
potser és al revés
no sé
ell
anant d'acomover
jo sí que a vegades
t'arriba
aquest feedback
i jo sempre
ajuto per dir
no no
és que no és així
les coses
no són així
la gent treballa
per arribar
i en aquest cas
és així
però
sí que és veritat
que a vegades
sembla que
clar
com que és el pare de tal
doncs
li ha posat més fàcil
jo us dic
que no
és el contrari
no?
jo crec que és
molt més el contrari
de fet
les casos que conec
han sigut més el contrari
que no a favor
res més
aprofitar aquesta pregunta
també per
per dir-ho
era personal
però
anava enfocada
cap al club
eh Ferran
s'entén
s'entén
sí sí
també perquè no m'apreti
l'entrenament després
i cadascú jugant
amb les seves cartes
sí
no hi ha problemes
no hi ha problemes
no sé
sembla que sí
que tens alguna altra pregunta
preparada
l'últim que volia demanar
una mica
és com veu
el futur del club
sí
després que ell digui
el que vulgui
eh
vull dir
estar convidat
perquè pugui dir
el que vulgui
com sempre
i tant
però sí
no sé
el futur
el futur més immediat
el futur és imprevist
però bueno
si ens pot orientar
una mica
i més ara amb la Covid
però va
cap a una neu
amb el vaixell
bé
sempre
el futur sempre és incert
però és veritat
que hi ha uns fonaments
més o menys sòlids
també
jo penso que
al final
tots tenim
certa experiència
i sabem que
el que s'ha fet
és molt important
però
el més important
és el pas següent
no?
sempre
i jo crec que
que seria un error
pensar
doncs que
com que estem fent
bé les coses
i això
doncs és gratis
no?
o sigui
estem on estem
perquè
s'ha treballat molt
a nivell de gestió
de club
a nivell de junta
a nivell d'estructura
d'entrenadors
etcètera
s'ha treballat molt
per arribar
a aquest punt
estem en
al final
l'entorn esportiu
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
o qualsevol entorn
diguem empresarial
però al final
tot és competència
o sigui
la gent no para de treballar
els altres clubs
no paren de treballar
o sigui
i nosaltres
el que hem de fer
és
si ens ha arribat
doncs
ens ha costat
X arribar fins aquí
doncs
per seguir
hem de fer X
més alguna cosa
si no
això no funcionarà
una mica
és el missatge
no?
o sigui
hem de ser més exigents
cada vegada
i
i pensar que
amb el que hem fet
fins a arribar
per arribar aquí
no en tenim prou
per continuar millorant
per tant
hem de ser exigents
i hem de
hem de donar-li voltes
a tot el que fem
hem de trobar millores
i aquest és el camí
ara Borja
has de dexifrar la X
i ja tens la solució
has d'aïllar la X
de l'equació
i ja tens la solució
problemes que teia tu
abans soc de lletres
i a vegades costa trobar-la
a mi no em demanis ajuda
sisplau
no no
estem sempre buscant-la
o sigui
allà busquem alternatives
i coses per fer
i bueno
al final tampoc no és una ciència exacta
i has de trobar
també cada club
té una mica el perfil
i jo crec que
el secret també
a vegades està en trobar
bueno
igual que un entrenador
busca la manera
de gestionar un grup
doncs un coordinador
busca la manera
de gestionar
molts grups
i un director esportiu
a molts entrenadors
és això que diuen Nando
és anar seguint treballant
perquè això no pari
i que es faci més gran
i amb més qualitat
sobretot
a quina hora teniu
entrenament avui
Ferran?
a quina hora us creueu
per la pista?
no va
a les 8 ja estarem per allà
i a 2 de 9
ja estem dins de la pista
carai
bona puntualitat
t'haig de dir
com a anècdota
que en Ferran
em coneix a mi
des que
potser tenia 5 anys
o 6
no sé
però per casualitats
de la vida
o per...
tots dos som nascuts
al barri d'Horta
i els meus pares
tenien el bar del club
i bueno Nando
ho recordarà millor que jo
perquè jo era molt petit
però és com que la vida
ens ha anat portant
en un camí paral·lel
en paral·lel
sí
sí
és curiós
però fins aquí
fa molts anys
moltíssims
home sí
deu fer
uns quants
des que em coneix
jo crec que és això
són 36 anys
doncs aproximadament
i a la teva edat
Ferran
tota una vida junts
a més
gairebé
junts
sí
sí
ja ho he dit
i allà a Horta
al club
doncs
abans es feia
molta més vida social
hi havia un bar
que rutinava
doncs una mica
tot amb les accions
i anaves allà
fins i tot
els caps de la setmana
esmorzar
o el que fos
i el Borja
sempre estava per allà
s'esportant al bar
i estava per allà
amb l'estiqui
i la pilota
i bueno
llavors després
quan entrenava
la Vilafranca
i estava jugant
al júnior del bar
se'l vaig lluitar
per entrenar
com a jugador
i després
jo quan entrenava
el Vic
doncs també
el vaig portar
cap a Vic
bueno
hem anat tenint
una mica de
hem mantingut
la relació
i bueno
està molt bé
i cap aquí
Sant Just
també va ser
va ser el culpable
el Ferran?
sí
sí
sí
sí
ell acabava de jugar
a França
crec
i el vaig
ah no
perdona
ja havia tornat aquí
exacte
tornava de França
sí
i el vaig
trucar
perquè vingués
a fer de coordinador
sí
i encantat de la vida
i mira
per on tornava a coincidir
fins avui
això són molts anys
és una bona
rellecòria
l'he tornat a tenir
d'entrenador
o sigui que
al final
far més inri
sí sí
anem fent
anem fent
el que deia
un camí paral·lel
i encantat de la vida
jo per part meva
no tenia res més
te n'anà a preguntar
no no no
no sé si
ell vol dir alguna cosa
però si no
ja el deixaria marxar
cap a entrenar
Ferran tens els micròfons oberts
en aquest cas el telèfon
però
per si volies comentar
algun últim tema final
del club
de l'hoquei
no
bueno
jo diria que
bueno
això no
tornant al principi
jo crec que
i parlo del primer equip
i la decepció
una mica
entre cometes
perquè si haguéssim
parlat al principi
de temporada
visualitzat on estaríem
i ho hem acabat
no sé si ho haguéssim signat
però estaríem molt contents
també dir que
nosaltres estem molt contents
de tot el que s'està generant
al voltant del primer equip
perquè no només és
un grup de treball
que lluita i s'entrega
i competeix
jo crec que bé
sinó tot el que
la pandèmia
d'alguna manera
penalitzant
però tot el que tenim
al voltant
la gent que ens ve a veure
tot i les dificultats
que passa fred
al darrere del vidre
els nens
que sabem
que ens segueixen
jo crec que això
al final
és una de les pedres
diguem
d'aquest projecte
que el club
ha de créixer
ha de créixer
des de baix
sobretot
però
ha de tenir
una imatge
que ha de
transmetre
tot el que estem
fomentant
des de baix
i això
jo crec que
el primer equip
crec sincerament
que ho fa
i que per això
jo crec que jo no sé
enganxat
on s'enganxa
i una mica
l'objectiu és
ser ambiciosos
mantenir aquest nivell
intentar-lo millorar
i al final
bueno
animar tota la gent
que ens ha acompanyat
i que ara
el millor és tan tristos
recordar que això és esport
que a vegades
doncs mira
com fa dos anys
vam enllaçar
un playoff
espectacular
i vam guanyar tothom
i vam pujar de categoria
aquesta no s'ha donat
però que bé
que lluitarem
i que
no defallirem
per intentar-ho
novament
l'any que ve
segur
així m'agrada
espero que també
passar per aquí
per la plaça Mireia
us doni bona sort
com així va passar
fa un moment d'anys
això segur
ja us he dit
que s'agraeix
que hi hagi programes
que obrin els micros
a les antipatres esportives
i al Sant Jus
en concret
Cloma a Ràdio d'Esvern
jo crec que
ho feia
i ho fa
i ho seguirà fent
al final
també és l'altaveu
del poble
del municipi
Ferran
gràcies avui
per passar per aquí
com deia
entrenador i director esportiu
del club
del club buqueri
Sant Jus
aquí al nostre municipi
bueno Borja
jo sé que us va llevar
una estona
però us podeu acomiadar
si voleu
m'agrada aquí
una horeta
ja hi som
gràcies Nando
per venir
vinga
atter
adeleu
adeleu
adeleu
adeleu
adeleu
Doncs bé, deixem aquí Borja
com dèiem també amb el Ferran
l'espai d'avui, m'agrada també parlar amb el Ferran
i saber també que teniu un lligam
més enllà de la pista, més enllà
del joc, del club
que Déu-n'hi-do, són molts anys també
ara entenc per què li deies Nando
per la resta del món és Ferran
per mi és Nando
jo amb ell parlo en castellà
és com quan parles amb els teus pares
fa tants anys que el conec
el vaig conèixer parlant en castellà
i jo quan estem a dins l'equip
i parlem català, amb ell en concret
parlo en castellà
s'ha de fet una mica estrany parlar en català amb ell
quan vaig a parlar en català amb ell
ja n'hi penso
però és estrany perquè no tinc aquest
sí, quan t'agostumues a parlar amb un idioma
però sí que és veritat que per mi és una cosa especial
a vegades dic amb la meva dona
o quan parlo sobre aquest tema
és com un padrí que he tingut dins el hockey
que jo no és perquè tampoc m'ho han regalat
però sí que m'ha acompanyat al meu camí
i sempre m'ha guiat
i quan he tingut alguna cosa
algun dubte sobre l'esport
sobre la meva vida
sempre hi és
sempre t'ajuda
i tot i que sembli que és una persona molt sèria
perquè realment té aquesta veu
i aquesta pausa
és el primer que li agrada a Cachondeo
però bueno, no deixa de ser
una figura dins del club
i la serietat la manté
s'ha de fer respectar també
però realment jo només puc dir coses bones
i ojalà duri molt aquesta relació
i aquesta dinàmica que portem
segur que sí
si es va cuidant
que es veu que sí
segur que durà molts anys més
almenys per part meva
ho intentaré dir segur que per la seva també
sí home, i tant
doncs Borja, deixem aquí l'espai d'avui
ara sí que et deixo anar a entrenar també
i a veure...
ando?
ens veiem d'aquí dues setmanes
a l'espai d'hoquei
a veure qui serà el pròxim convidat
no descarto
algú que està darrere de les pantalles
i les xarxes socials
sense dir el nom
el tinc aguantat allà
però de moment
el portaràs l'últim, no?
al final de juliol
o al juny
no ho sé
com que no
ho planifico
però no tant tant
intento que sigui una mica també així natural
està a la recàmera, no?
està allà, està allà
també així està una mica més nerviós
sí, no?
sempre pensa
potser em toca a mi
i no li acaba tocant amb ell
o ella
per cert, va venir a Bilbao
dissabte també
amb la seva dona
van a fer el cotxe i van venir
uau, doni adó, no?
hem passat el cap de setmana
suposo que sap qui és, eh?
home, sí
i suposo que si algú sap
qui va anar a Bilbao
doncs sabrà que és ell
no ella
però és ell
sí, sí
realment
ja passarà per aquí
vindrà, vindrà
el gestor de xarxes
ara sí que ho hem dit
molt bé
Borja, ens veiem dues setmanes
gràcies
amb un convidat sorpresa
que sigui
ell o ella
molt bé
una abraçada
gràcies
adéu
t'avéu
When the souvenirs s'en'mèlent
les larmes me viennent
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit