I avui obrim el programa de dimecres 11 a novembre amb aquest tema, que sona així de bé.
5 i 10 de la tarda, com esteu tots i totes els que ens esteu escoltant?
Esperem que a la mar de bé i que ens estigueu sintonitzant a través del dial, a través del web, de les aplicacions, on sigui.
Però que estigueu escoltant ràdio d'Esvern, ja sabeu que som en directe i que fins les 7 us farem companyia.
Amb aquest tema de fons us comento el sumari pel programa d'avui.
I començarem amb la remissió de l'entrevista a Quim Déu.
Ell és un dels artífecs de l'exposició Rooms with a View, que el podeu visitar a l'espai de lliure creació.
Carme Malaret, al carrer Bona Vista, la podeu visitar, si no vaig mal encaminada, fins al mes de desembre.
Així que truqueu abans a l'espai per saber l'horari que fan i podeu anar-hi.
Recuperarem aquesta entrevista, serà el primer que farem a la primera hora.
Seguirem a la segona hora amb frases desfetes amb l'Oriol Lluc.
Avui descobrirem l'origen de frases fetes com Bocato di Cardinale.
Perquè l'altre dia, si us recordeu, fa just una setmana vam parlar també d'aquestes frases fetes
que hem adquirit d'altres idiomes, sobretot de l'italià.
Per exemple, quan diem Piano Piano si va lontano,
o quan parlem d'aquest Carpe Diem o el Dolce Farniente.
Doncs bé, esbrinarem l'origen de totes aquestes frases fetes.
A més, al nostre Twitter hi ha altres persones que també ens han escrit,
com el Víctor Pàmias, que també ens ha dit que podríem analitzar l'origen de Déjà-vu,
o l'Helena, que ens deia la Via Ros, o Beni Bidi Vinci.
També analitzarem aquestes frases amb l'Oriol Lluc.
I per acabar el programa tocarà secció d'Economia amb l'economista Rafel,
que ja sabeu que cada setmana ens porta a l'anàlisi d'un dels sectors,
o un dels punts o de les òptiques de l'economia ara en temps de Covid.
Jo, da te, non ho voluto soldi.
È difficile stare al mondo,
quando perdi l'orgoglio,
lasci casa in un giorno,
tu dimmi se volevi solo soldi,
soldi,
come se,
a ver si ha vuelto soldi,
soldi,
lasci la chitama,
nessuno lo sa,
hieri, hieri,
ora dove sei papà,
di que di come va,
come va,
come va,
sai ja,
come va,
come va,
come va.
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat,
de veritat que
jo no puc,
així jo no puc treballar.
Algú farà aquesta d'abans?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
Passigolla, passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres,
de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio Desver.
Un lloc de tots
i per tots.
Efectivament.
que t'encuentres mal o algo.
Socorro!
Abans, però,
d'entrar a aquesta remissió
de l'entrevista amb Quindeu,
escoltem aquest tema d'avui.
Pablo es diu
Feeling Lonely.
I woke up this morning
Feeling lonely
You were gone
And my cell phone too
But what is this feeling
Empty inside my head
Feels like a heart attack
Oh, oh, oh, oh
I miss you so bad
The thought of you
Makes me sad
I'm going mad
No, I'm not
No, I'm not
Oh, oh
Can't help it
I just miss you
How did I lose you now again
Can't help it
I just miss you
I just miss you
I just miss you
Why did I lose you now again
Feeling lonely
Feeling lonely
I'm feeling lonely
You were gone
You were gone
You were gone
In my cell phone too
You were gone
In my cell phone too
Oh, oh
Can't help it
I just miss you
How did I lose you
How did I lose you now again
Can't help it
I just miss you
Why did I lose you now again
Feeling lonely
Feeling lonely
Feeling lonely
Feeling lonely
Feeling lonely
Feeling lonely
Is the one that is soning now
A un quart de six
A la tarde
Escoltem, com deia
Remetem
Aquesta entrevista
Amb Quim Déu
Doncs bé, entrem en el primer espai
Que us portem per avui
Per això, avui, ara mateix
Tenim el telèfon al Quim Déu
Que saludem
Quim, bona tarda
Bona tarda, Mireia
Com va?
Bona tarda
Bé, com va l'altra banda del telèfon?
Estupendament
Molt tranquil
Perquè amb això del confinament
Els carrers estan
Absolutament
Viet i tranquils
Jo visc a costat d'un carrer
Quilpaseig Colona
A Barcelona
Que normalment és com una autopista
I ara sembla que estigui a Sant Jús
Sí?
Amb lo tranquil que estic
Mira, així ens apropem una mica
Tot i que estiguem una mica lluny
Almenys estèticament
Sembla que puguis estar per aquí a Sant Jús
Exacte, sí, sí
Escolta, Quim, parlem d'aquesta mostra de Rooms with the View
Precisament ara que parles del confinament
Durant el confinament vas tirar endavant
Juntament amb altres caps pensants
Que ara ens explicaràs com va sorgir la idea
Aquesta mostra que ara es pot veure simultàniament
Aquí a Sant Jús
A l'espai de Lliure Creació Carme Malaret
I també a Budapest
Parlem per començar
D'on va sorgir aquesta idea
M'han comentat que va venir d'una videoconferència
Exacte, mira
Com totes les idees i projectes
Que a vegades tenen un relatiu èxit
Va ser no premeditat
Llavors estàvem fent el típic Skype de confinament
A l'equip de l'espai de la Carme Malaret
Tots allà una mica reunits
I la típica idea
Que a la veritat tampoc era massa original
Que era la de
Home, podria fer una fotografia
Del que veiem des de casa
I així tindríem una visió del que està passant
Tal i qual
Una miqueta
Un rotllo documental, no?
De tindre unes imatges
Del que està passant
I vam començar així
Entre nosaltres
Enviant-nos una fotografia
Del moment
Tal i qual
Sense cap mena de pretensió
Vaig començar-ho a parlar
A més gent
O a focalitzar-ho a més gent
Vaig començar a rebre fotografies
I vaig dir
Hòstia
Em sona com que
Quasi
Són unes
Unes vistes
El que estic rebent
I si les converteixo en postal
Si ho faig
Jo soc
Bueno, treballo
En temes de grafisme
I tot això
Vaig dir
Bueno, les converteixo una mica
Com si fossin les postals
Aquestes típiques
Dels llocs turístics
I és el que vaig fer
En un principi
Vam començar
En 3 o 4
I hem acabat
En 180
O sigui que
La cosa ha anat
Requeré bien
En aquest sentit
180 imatges
De 180 persones
Que han participat
A més persones
De diferents indrets
No?
En consta
Alemanya
Holanda
Per dir-ne uns quants
Mèxic
Hungria
O Dinamarca
Per exemple
Corea també
Estan en llistat de postals
Com vas fer arribar
Tot això
Tan lluny
És a dir
Xarxes socials
Sí
Sí
Xarxes socials
I el boca a oreja
És a dir
Vaig començar
Un dia
Doncs mira
Que bé
La gent m'enviava
Una fotografia
Jo la transformava en postal
La reenviava un altre cop
Perquè no haguessin l'opinió
Saps?
Em digués
No home
Doncs sí
Doncs no
Perquè ja sabem tots
Que en aquesta època
De tant selfie
Doncs
Ha d'haver-hi un control
De l'imatge
A cadascú
Brutal
No?
Llavors
Sempre feia el mateix
L'havia de la foto
Normalment
Retocava la fotografia una miqueta
Per deixar-la una miqueta més
Més adequada
La reenviava
Amb l'autor
I
I tornava a revir una mica
La resposta
La resposta o el sí
Per poder-la després
Publicar
I amb aquest sistema
D'aquesta comunicació
Doncs anava dient
Home
Si et sembla bé
I vols convidar-me algú
I aquesta persona
Pum
Em passava amb una altra
I aquesta amb una altra
Amb una altra
Amb una altra
Amb una altra
També va arribar a un punt
Que vaig tenir una mica
Que tallar el tema
Perquè rebia llavors
Doncs fotografies
De gent
Que ni m'estava ensenyant
Realment
El que jo volia
Ni s'adequava
A les característiques
Que volia
Però bé
Aquesta mena
De boca a orella
Em va passar
Doncs això
Des de Barcelona
Salto a Alemanya
I Alemanya
Salta a Corea
Fins a gent del costat
Que tenia
És a dir
També
Va ser una manera
De retrobar-me
Amb un grapat de gent
Que la tenia
Una mica
Dispersa pel món
I que
Va ser una mica
L'excusa
De tornar-nos
Com a comunitat
Perquè les 180 persones
Que t'enviaven les postals
Vols dir que les coneixies
A les 180?
Pràcticament
Sí
I no és que sigui
El popular de la classe
Però pràcticament sí
Home
No som amics
És lògic
No
Però bé
És el
No què sé
El germà
De l'arquitecte tal
O la cosina
De tal
O un amic
Perquè jo vaig estar
Visquent a Mèxic
Fa uns anys enrere
Tinc bastant
Bastant
Coneguts allà
També vaig estar
Visquent a Alemanya
També tinc una mica
De conegut per allà
És a dir
Que poc o molt
Et vas com retrobant
Amb amics
D'amics
No?
I ja et dic
Els 180
Jo crec
Que excepte dos o tres
Que van ser
Persones una mica
Misterioses
D'allò que dius
No sé ni qui és
Ni com ha vingut
La resta
Pràcticament
N'eren com localitzables
I aquestes imatges
Aquestes fotografies
Que després es convertien
Que després es convertien en postal
Venien acompanyades
També d'algun tipus
D'escrit
O les persones
Que t'ho enviaven
També transmetien
O t'explicaven
Una mica
El perquè
D'aquella fotografia
O era simplement visual
Mira
Era visual
Però ha estat
Bastant divertit
Perquè jo
Simplement els hi deia
Mira
Necessito un format
Horizontal
Repetir
Horizontal
Perquè a més
Tothom
Amb els mòbils
Em feia
La fotografia
En vertical
I havia que repetir-ho
50.000 cops
En horizontal
Amb un
Amb un tipus
De resolució
La fotografia
Alta
Que no fos
La típica fotografia
Aquesta
Que pràcticament
Queda borrosa
I després
Simplement els hi deia
Escolteu
El que veieu
Des de casa
Tranquils
No cal que traiem
La polsa
A les coses
Enviem
Des del que he deus
Des de casa
I aquí
Sí que
Era una mica
Festival
Perquè de cop i volta
Doncs hi havia gent
Que m'enviava
Doncs això
La fotografia
De la iaia
Amb la neta
Als braços
Que dic
Hombre
No cal que fem
Publicitat familiar
Ni donar a conèixer
Aspectes
Tant socials
No
I a mi
M'interessava
La visió
Que hi havia
Des de
Des de
Des del confinament
Des de casa teva
No
A més
Van haver-hi
Bastants projectes
En aquell moment
Sobre
Que documentaven
Tot això
Sí
I
Perquè
Evidentment
Són idees
Que no és que
Les tinguin jo
De una manera genial
Sinó
Van coincidir
Aquesta idea
De fotografia
Al moment
Mil i mils
Iniciatives
No
Però a mi
Em feia gràcia
L'aspecte
De transformar-ho
En una
En una postal
No
Per això
Li vaig posar
Com un grafisme
Sobreimpres
Tot això
Estic veient
Ara mateix
El perfil d'Instagram
De l'Espai
De Lliure Creació
Carme Malaret
Que si hi ha algú
Que el vol buscar
S'escriu
L'Espai
Guiobax
CM
I sí que hi ha
Una varietat
Molt àmplia
Que digui
De fotografies
Des de paisatges
Qui el tingués
En aquell moment
Òbviament
Fins a escenaris
Totalment domèstics
Com pot ser
Una taula parada
Abans de dinar
Quin va ser el criteri
Que aplicaves
A l'hora de decidir
Quines
Podríem dir
Entraven a formar
Part d'aquest
D'aquest catàleg
De postals
I quines
No tant
Doncs mira
El criteri
Va ser
Primer
El que no
Intentar
Que no aparegués
Que no fos
Un
Un retrato
Diguem
Que no aparegués
La gent directament
Perquè
Aquesta fotografia
No
No es veu
Si no
Ja és un selfie
És a dir
Volia que no aparegués
Gent
Sinó la visió
Que un té
Si aquella visió
Apareix
Una persona
Entremig
Doncs no passa res
I després
També un criteri
Que volia
Era
Que hi hagués
Una certa
Naturalitat
En l'imatge
El que passa
Que després
Reflexionant
M'he adonat
Que tots
Ho fem
I és que
Retoquem
Una miqueta
Les coses
Per donar
La millor imatge
De nosaltres mateixos
És a dir
Si jo
Si un
Em enviava
Una fotografia
Com dius tu
D'una taula
Amb uns llibres
I potser
Una escultureta
Allà
Amb un cantó
Em donava
Compte
Que els llibres
Estaven posats
De tal manera
Que veiéssim tots
Que era una persona
Molt culta
No era l'atzar
No?
No
Estava una mica
Estenografiado
Un bodegó
Això també em feia
Em feia una mica de gràcia
Com tots d'alguna manera
Estenografiem una miqueta
El que volem ensenyar
No?
I quina d'aquestes imatges
Ens pots explicar
Que t'hagi sorprès més
O alguna que en el seu moment
Diguessis
Ostres
O tragués un somriure
O t'impactés més
D'aquesta 180
O de totes
Les que has rebut
No, mira
Hi ha moltes anècdotes
Una de les
De les més trepants
És
Connecto
Amb un artista coreà
Que és un pintor
Que m'agrada molt
Un tio molt interessant
Que viu a prop de Seul
No tinc ni idea exactament
Del poble
Jong-jin
Dang-jung
Nom així extremíssim
Val
I
L'artista
Es connecta amb mi
Em diu
Hombre, m'agrada molt l'iniciativa
Vol dir participar
I tal i qual
I a mi em va agafar
Com una mica d'atac de benitat
No?
Vaig dir
Hombre, ara
Tindré unes fotos de Corea
Precioses
I
Hi havia en quin atriu
Per fer la postal
No?
A més
M'imaginava
Les fotos de Corea
Doncs amb aquestes taulades
En forma així
Com a xinesca
No sé
Senyals de trànsit
Amb ideogrames
Tu et fas una mica
De fantasia
Del que rebràs
No?
I rebo
Una fotografia
Del que veia
Des de casa seva
I eren uns arbres
Però uns arbres
Que podrien ser els arbres
D'aquí Colserola
O sigui
Que no tenia cap mena
Com de
No tenia esperit coreana
La imatge
Exacte
No podia xulear
De que
Estava rebent
Fotografies de Corea
Vull dir
Que una mica
Van així
Moltes també
Jo m'enraïa molt
No?
Perquè
Perquè
A moltes
Els hi trobava
El truquillo
No?
Una
Que havia posat
Un espelma
Encès
Amb un tosset
De branquilló
D'una planteta
Al fons
Una cosa
Molt texturada
Que dius
Hombre
Aquí
Han fet
Una mica
De passadisme
I després
Moltes
Això
Una mica
Potser
Les més fresques
Han estat
Les que a mi
Més m'han agradat
No?
Quan a algú
Fins i tot
Se li movia
Una miqueta
L'objectiu
O que
T'ensenyaven
Doncs un tros
De balcó
Amb la planta
Que potser
No l'havien regat
Amb la roba
Potser una mica
Estesa
Aquestes coses
No?
La bombona
Al voltant
Aquestes coses
Que són més quotidianes
Són per a mi
El que em feien
Més gràcia
No?
N'estic veient
Una ara mateix
Que està feta
Des de la plaça
De la Pau
El seu autor
És l'Antoni
Mercader
Estava feta
El 22 d'abril
Que és una foto
Totalment moguda
Sembla
Pel que puc deduir
A les estanteries
De casa
O del menjador
No?
Sí
Mira
Aquesta també
Em va encantar
Em va encantar
L'Antoni Mercader
Que era la bogeria
Del moment
No
La bogeria
I ella em va dir
No, jo també
El que vull
Dic
Home
Doncs faltaria més
No?
Dic
Mira
Antoni
Tu acabegis
Acabegis
En aquests moments
I jo suposo
Se li va moure
L'objectiu
I va formar
Una mena
De
Imàgia
Absolutament
Difosa
Però que té
En molta gràcia
Més o menys
Intueixes
Que això és casa seva
Que potser
És la seva biblioteca
Però em va agradar
La frescor
Que transmet
Aquesta fotografia
No?
Aquesta postal
No?
Tant així
Potser abstracte
Perquè pràcticament
La veus
I quasi
És com un quadre abstracte
N'hi ha una altra
Per comentar-ne així
Algunes de diferents
Que és
És una paret
Està feta des de la Miranda
El seu autor és Miquel Planas
I també està feta el 22 d'abril
Al matí
Sí
És una paret
Exacte
Veus també
Clar
Cada una
D'alguna manera
Té la seva història
No?
El Miquel també
Doncs li dic
El que tu vulguis
És a dir
Perquè la gent
Quan li plantejà
Una miqueta el projecte
Demanava una miqueta
El tema
De què tinc que fer
No?
I se me deia
Doncs això
Dic mira
Què veus tu?
I el Miquel em va dir
Home
Jo en aquests moments
Això és el que veig
Des de
Des d'una finestra de casa
Clar
Si em poso una altra finestra
Veig
Jo què sé
El baix llibre
Que et sencer
No?
Però des d'aquella finestra
On ella estava
O d'aquell espai
On ella estava
Veia aquell mur
Dic
Doncs
Doncs perfecte
Doncs
Em via la fotografia
Del mur
Que a més és un mur
Molt texturitzat
I tal o igual
I com que sempre
Davant
Poso l'indret
Doncs vaig posar la miranda
I la veritat
També ha quedat
Molt maca
No?
I realment
És la visió real
Del que veia
El Miquel
En aquest moment
Podria seguir comentant
Altres imatges
Torno a dir
Que sigui algú
Que té ganes
De veure
Les digitalitzades
De moment
Que pot anar
A l'Instagram
De l'espai
Del llibre de creació
Carme Malaret
I si no també
Òbviament físicament
Ara en parlarem
De l'espai
Però última pregunta
Sobre totes aquestes fotografies
Et van servir
Per distreure't
Potser
O per seguir creant
Des de casa
O alhora també
Per estar entretingut
I connectat
Amb les persones
Mira
Em van servir
Per totes aquestes tres coses
I més
Primera
Perquè
Em vaig disfrutar
Em vaig disfrutar bastant
No?
Això
Redent
Comunicant-me
Amb la gent
Retocant la fotografia
Macatant-la
Tornant
O sigui
Aquesta comunicació
Em va distreure bastant
Que voldria aprofitar ara
Abans que se m'oblidi
I donar
Mil gràcies
A l'Olga Álvarez
Que és la que porta
La comunicació
De l'espai
Carme Malaré
Que és la que va penjar
Tots aquests postals
A Instagram
Perquè
Vam fer
Un equip
Fantàstic
I pobra Olga
Ens vam tindre
Que
Adaptar-nos
A totes les necessitats
De la gent
Perquè tothom
Deia
Home jo
El que vull
És tindre
Aviam si la pengen
Abans la meva
D'Instagram
Que la d'un altre
I vam anar
Capeant-ho
Tot el
Temporal
Perquè
O sigui
Que Olga
Moltíssimes gràcies
Si m'estàs escoltant
I després també voldria agrair molt
A Jaume Matallana
El meu company
Que és el que estava
A costat meu
Confinats
A casa meva
I també em suportava
Totes les feines
I tota la feinada
I tots els mails
I les llistes
Que tenia que fer
I la veritat
També estic molt agraït
I ha estat possible
Gràcies a ell
I a Olga
Com a pilars fonamentals
La resolució
D'aquest projecte
Entenc que
Va ser
Va ser una feina
És a dir
Era una feina
Un projecte
Podríem dir
Que veu
Que va
Va sorgir
Però
Tot i que
Li has dedicat moltes hores
Li heu dedicat moltes hores
Ha estat agraït
Entenc
No?
Almenys des del teu punt de vista
Ha estat
No sé si la paraula és divertit
Però almenys agraït
O a l'hora de dedicar-hi temps
No et feia tant de mal
No? Potser?
Exacte
No
I també
Podem utilitzar la paraula divertit
Que no passa res
Divertit i després
A posteriori
M'ha fet reflexionar molt
En molts aspectes
Quasi com sociològics
És a dir
Com la gent
T'ensenyava
O sigui
Com la gent
Ensenyava el que volia ensenyar
Com
Això
Com canviaven
O
O
Posaven l'escenografia
Perquè fos ben retratada
Aquests aspectes
Fins i tot
La vanitat
De molta gent
Una bona vanitat
No?
De que
Escolta'm
Qui participa?
Ah si participa aquest
Igual hi participo jo
Escolta'm
La meva postal
Ja l'han penjat a Instagram
Però
L'han posat a la costa
D'un altre que a mi no m'ha
Saps?
Tot aquests aspectes
Més de
De vanitat
O més de la societat
M'han fet
Reflexionar
Positivament
Eh?
Però m'ha fet
Un
Un
Una sèrie de reflexions
Que també m'ha agradat
Tindre les
I com
Trobo que potser és una manera
Per la qual
O a través de la qual
Ens podem expressar
No?
Avui en dia
En els temps que corren
Doncs
És una mica complicat
Fer certes activitats
Aquesta
És una de les maneres
Per poder
Seguir creant
Seguir expressant-nos
I seguir-ho
Compartint
Amb altres persones
Perquè ho veiem
Em refereixo a xarxes socials
Plataformes digitals
Fer videotrucades
Hi ha art
També aquí
Exacte
Sí
Jo penso que
Que els medis
S'han d'utilitzar
I s'han d'utilitzar
Doncs per comunicar
Normal
I
D'una manera
Fins i tot
Laboral
Però també
Ens han de servir
Per crear
No?
Per poder
Expressar
O utilitzar-los
Per fer aquest tipus
D'accions
Que les trobo
Ja et dic
Molt interessants
No?
Perquè
D'alguna manera
Creem
Des d'una perspectiva individual
Però el fet de compartir
El fet de fer-ho públic
El fet de juntar-ho
Amb altres visions
Doncs
Doncs
Ho trobo molt interessant
No?
I això ens ho proporciona
Les xarxes socials
No?
Aquest immediatest
Aquest
Veure
Què està passant
A Corea
O
O
La visió
D'un de Los Ángeles
Doncs
A costat de la meva
Que potser estic a Esplugues
No?
Doncs això ho trobo
Superinteressant
No?
Aquesta immediatessi
I sobretot
Aquest aspecte més relacional
No?
D'uns amb els altres
I hem de
Fins i tot hi ha gent
Fins i tot hi ha gent
Que el fet de participar
Doncs s'han comunicat
I estan fent coses junts
Per pur atzar
No?
Allò
Escolta'm
Doncs mira
Estic participant
Anem allò
T'interessa
T'interessa
T'interessa
També no sé què
És a dir
Són com nòduls
Que fan
Que les coses
Es mòguin
S'ha creat com una nova comunitat
O s'han establert
No?
No, no, no
No exagerem
Però en el moviment
Hi ha aquestes com connexions
No?
És el que trobo interessant
Per exemple
Com passa aquest projecte
Que actualment està exposat
Aquí a l'espai de la Carme
Com passa a Budapest
Doncs ve
D'una connexió d'aquestes
No?
I hem de parlar
Exacte
Hem de parlar
Si més no
De l'exposició física
També estem parlant
De la part digital
On va néixer tot
I on es va crear
Òbviament
Però s'ha traslladat també
Com bé deies
Hem anunciat
A l'espai físic
Aquí a Sant Just
A l'espai de lliure creació
Carme Malaret
I a Budapest també
On s'estan exposant
De forma simultània
Si els oients
Si les persones
Que ens estan escoltant
S'apropen
A l'espai
De lliure creació
Carme Malaret
Veuran que
Literalment
Hi ha la típica
Estanteria giratòria
Metàl·lica
No?
Amb aquestes
Amb aquestes postals
Estil souvenir
Exacte
Sí, sí
Quina és la idea
O què és el que t'agradaria
A tu, Quim
Que la gent
Pensés, reflexionés
O amb quin missatge
Se n'anés
Si entra a l'espai
I dona una volta
I es troba aquestes postals
O què creus
Que s'imaginaran?
Exacte
Mira, per un cantó
Volia trencar la idea
D'obra d'arte
No?
Aquesta mena
D'objecte
Una mica
Complicat d'entendre
O
O fins i tot
Quasi serimoniós
Que representa a vegades
Una obra d'art
O una creació
Són fotografies
Fetes per creadors
I la visió
És una visió neta
I convertida en postal
I que no deixa de ser un souvenir
És a dir
Per tant
La manera d'exposar-les
Vas pensar
La manera millor
És amb el típic
Postalero
Giratori
De les botigues
D'aquestes
D'aquestes souvenirs
Que jo visc al centre
A Barcelona
I n'hi ha 50.000
Aquestes que al costat
Hi ha animants
De paella
O coses d'aquestes
No?
Em feia molta gràcia
Aquesta idea
De posar
El postaler
Allà
Que fos giratori
I que la gent
Prèvia
Prèvia
Posar-se
El gel
Lidroalcohòlic
Doncs podés anar
Veient
Remenant
Descobrint
Aquestes visions
Aquestes postals
No?
A més del nom
Rooms
With the View
Ve fa molts anys
Que vaig estar a Londres
I vaig estar
En un hotel
En un cutre hotel
D'aquells
Molt barato
I me'n recordo
Que hi havia
Com dues tarifes
Una que era
Rooms
Que era molt barata
I després
Et posava
Rooms
With the View
Que eren
Les vistes
O sigui
Els hotels
Que tenien una vista
Potser la vista
No era davant
Del tàmesis
Però tenia una vista
Determinada
Que podies dir
Escolta'm
Doncs mira
Estic a Londres
No?
I aquesta idea
De souvenir
D'hotel
De vista
Pràcticament
De paisatge
De souvenir
Doncs és el que he volgut
També reflectir
En l'exposició aquesta
No?
La física
Digue
I es venen
Aquests souvenirs?
Doncs
Hem dit que sí
Perquè mira
Amb una paret
Hem posat
Totes les postals
Enganxades
Amb una impressió
Que vaig fer
Vaig decidir
Posar-les
Que queda com
Un mosaic
També
Molt guapo
I
Que són 180 postals
I que són
Que són dos metres
Un quart
metres o quatre d'amplada,
no? I queda bastant
xulo. Llavors,
anar veient les postals com si
fos un museu.
I les mateixes postals
estan posades en aquest postaler.
I llavors vam decidir, oi, doncs mira,
si a la gent li encanta tal o igual
i en vol comprar una, dues o tres,
doncs fantàstic. I n'hem vengut, eh?
A un preu de més irrisor.
Em sembla que fan a tres euros
la postaleta i
com passa amb les botigues
de souvenirs, no? Que acabes com
comprant el
record barato
del teu viatge a París, no?
I acabes comprant l'imant de la Torre Ciel
o la postaleta
de Notre Dame, jo què sé.
Una mica era la gràcia
d'exposar-ho d'aquesta manera, no?
Igual també s'apropa
les pròpies persones que van fer les fotografies
per adquirir les seves pròpies, no?
O d'altres, d'altres companys
o d'altres persones. Exacte.
Hi ha una certa
vanitat d'adquirir la pròpia
però després ja, ai, doncs mira
compraré la del Pepito
compraré la del Juanito
o compraré aquesta
que surt al poble
de no sé qui, no?
I dic, ah, doncs mira.
O sigui, que també
la gent
d'alguna manera
adquireix
el que vol
això
pràcticament
com si fos un souvenir shop, no?
Saps?
Clar.
I aquesta inauguració
Rooms Without View
es va inaugurar,
de fet la vas inaugurar
aquest passat dissabte
en una presentació,
podíem dir,
en temps de Covid, no?
mascaretes
en distància
i de fet també
la part tecnològica,
la part de xarxes socials
també va ser-hi present
perquè vau fer un vídeo
que després
les persones
que no hi havien anat
potser també podien veure
aquesta presentació.
No sé si ha estat
la primera
que has fet
podríem dir
en streaming.
En streaming
i també
he de dir
gràcies
a Irene Formen
que ens va...
Bé,
és la nostra càmera,
diguem,
que en moment
ha terminat
i d'una manera
molt altruista
va dir
vinga,
ho filmo
i així es podrà veure,
no?
Però, clar,
disbordadament
i en moments
com els que estem vivint
doncs això,
no es pot plantejar
una inauguració
entre cometes
multitudinària,
no?
o amb molta gent,
no?
S'ha d'anar
molt amb compte,
nosaltres a més
vam fer tot el protocol
de firma,
o sigui,
d'apuntar
els noms
de les persones
que entraven
a l'exposició,
hidrogel,
poca gent,
distància,
doncs bé,
es fa l'exposició
però potser
ens falta
aquesta distància
més humana,
no?
Aquesta petita distància
que teníem abans
que de moment
doncs
via streaming
o via la càmera
de Irene Formen
en un moment
doncs
ens la pot
enviar
a tot arreu,
no?
De fet,
després,
molta gent
que no sabia
si vindrien o no vindrien
em deien directament
no, no,
ja heu vist, eh?
vull dir que no cal que vingui.
Dic, hombre,
tampoc és això, no?
O sigui, una cosa
és que vegis la inauguració
i l'altra,
hombre,
acostes físicament.
No cal que deixis de venir,
no?
Exacte,
acostes físicament
per veure
l'expo
i per veure
Sant Just
que tampoc
passa res,
no?
I pot ser
una excursió
bastant,
o l'excusa
per fer una excursió
xula, no?
I tant,
això segur.
Quim,
per anar acabant,
explica'ns una mica
el teu lligam
amb l'espai
de lliure creació
perquè si hi ha algú
també que es posa
a investigar imatges
del perfil d'Instagram
de l'espai
veurà que has estat present
per exemple
en inauguracions
com la de la Janira
de l'exposició
Nekhet
que de fet
va passar també
per aquí
pel programa
juntament amb la Carme Malaret
farà ja unes quantes setmanes
mesos
podríem dir
i és l'exposició
que va quedar confinada
podríem dir
perquè va ser
gairebé
l'última
i va quedar
a la Parador
gairebé
fins al juliol
o més tard
la Janira
a part de
diguem
de la situació
del trauma
d'inaugurar
en aquell moment
la part positiva
va ser
que es va quedar
a l'exposició
que crec
que és l'expo
que ha tingut més durada
perquè ha durat
un grapat de mesos
i tant
amb les peces
de la Janira
a primer terme
que ens alegrava
tots els
els que caminàvem
per allà
a bona vista
ens alegrava
una mica
la vista
bé
el meu lligament
amb l'espai
de la Carme
Mararet
doncs mira
vam començar
fa
ja bastants anys
com set anys
o així
vam transformar
una mica
el que era
el taller de la Carme
en un príncipe
fer un taller de ceràmica
en un espai
que la Carme
generosament
el va obrir
a diferents creadors
o diferents àmbits
i a partir d'aquí
doncs
ens vam anar
involucrant
vam involucrar
jo
la Olga Álvarez
la Laura Baringo
el Toni Malaret
la Teresa Ferró
la mateixa Janira
o sigui
un grapat de gent
un petit equip
amb la voluntat
de fer coses
fer coses
experimentals
de
de no transformar
aquell espai
com si fos
una galeria
diguem comercial
sinó
investigar
amb l'art
amb el pensament
amb la ciència
utilitzar aquell espai
per donar a conèixer
un grapat de coses
i
portem pràcticament això
set anys
tenen coses
des de
projecte aparador
un altre projecte
que es diu
projecte custòdia
que és
unes obres d'art
que recorren
al poble
de casa en casa
a petites mostres
express
o sigui
petites
això
inauguracions
de
de
de creadors
que ensenyen
des d'escultura
pintura
art conceptual
petites conferències
o xerrades
sobre ciència
un grapat
de projectes
si hi ha algú
que ens està
escoltant
i per exemple
no ha estat mai
a l'espai de lliure
creació
Carme Maradet
tal com diu el nom
es pot deduir
el que es pot trobar
òbviament
però
amb dos
tres o quatre
adjectius
com definiries
aquest espai
tu que fa set anys
que tens aquest vincle
i que
és gairebé
part de
part de casa teva
podríem dir
sí
mira
és això
és un espai
lliure
en el sentit
que
ens agradaria
que s'hi expressés
el que es volgués
sense paràmetres
de coses comercials
o sense cap mena
de lligam
o de censura
també
és un espai
que voldríem
també
o que ho hem aconseguit
moltes vegades
que es transformés
en una mena
com de laboratori
on
començar a veure
doncs
això
certes coses
que potser
en una galeria
a l'ús
normal i corrent
doncs no es podrien fer
no?
coses potser
que s'estan fent
que no s'estan acabant
o processos
o processos creatius
aquestes coses
doncs podria resultar
molt
bueno
podria resultar
és molt
engrescant
no?
en aquest sentit
i abans
d'acabar
també
voldria dir
molt ràpidament
que
l'exposició
de Budapest
que va sortir
també
d'una manera
molt casual
i voldria
agrair
als comissaris
de Budapest
la comissaria
que es diu
Sílvia Zighetti
i un altre comissari
que es diu
Tamás Raddati
el fet
de
poder portar
aquesta
exposició
o aquest projecte
a Budapest
que en aquests moments
està al Museu
Quiceli
i
i de fet
aquesta relació
entre Sant Jus
i Budapest
mitjançant
unes postals
doncs no és
un tema
bastant curiós
doncs sí
precisament
t'anava a preguntar
com va sorgir
o
o
quin va ser
el detonant
que va fer
que aquesta exposició
se n'anés
cap a Budapest
també
doncs mira
també va ser
amb aquesta mena
de casualitat
aquest boca orella
començo a enviar
les postals
començo a rebre
les respostes
i van a parar
amb aquests comissaris
que són uns comissaris
que treballen
sobre temes d'art
i disseny
fronteres
en aquest sentit
que jo els conec
indirectament
perquè havíem estudiat junts
l'any de la Maria Castanya
però havíem coincidit
molt poc
rebo les postals
corresponents
de Budapest
tant de la Sílvia
com del Tamás
i ràpidament
em diuen
escolta'm
ells estan fent
estaven preparant
en aquell moment
un festival
un festival
que es diu
Design Without Borders
un disseny
sin fronteres
a Budapest
a més
en uns temps
molt complicats
perquè
a part del Covid
en aquests moments
a Hongria
políticament
hi ha com una
repressió
una mica curiosa
i em diuen
escolta'm
ens encanta
el projecte
què tal
si l'exposem
vaig dir
escolta'm
doncs sí
jo sóc fàcil
de convencer
i vaig dir
doncs sí
hem cantat de la vida
vaig imprimir
les postals
ben plastificades
i tot
que queden
molt bé
que queden postal postal
i res
cap a Correus
i cap a Budapest
i el passat
10 d'octubre
s'inaugurava
el museu
juntament
amb altres projectes
el festival
aquest
per cert
un dels projectes
que s'ha inaugurat
també a Budapest
és un projecte
d'una Sant Justenca
amb la Laura Baringo
que també
ha entrat
per allà dintre
no?
amb un projecte
molt xulo
que de fet
Laura Baringo
també ha estat exposant
de fet
està encara exposat
aquí al celler
de Can Ginestà
sí
Living Room
una
aquesta
mostra
col·lectiva
no?
Sí
una exposició
que des del meu punt de vista
recomano
però moltíssim
una exposició
magnífica
i a més
jo no he estat
massa
al costat
de tot aquest projecte
però
sé que darrere
hi ha hagut
molts mesos
de treball
i una visió
molt contemporània
molt moderna
de la creació
són tres creadores
la Dorotea Elfring
que és
Alemanya
fotògrafa
molt vinculada
a Sant Jús
la Montse Baquès
que és una pintora
magnífica
i la Laura Baringo
s'han juntat les tres
s'han dejat
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
que si veniu a veure
les postals
a l'espai
Carme Malaret
podem fer un doblete
y sesión doble
y acostarnos a Can Ginestar
y a veure
l'exposició
Living Room
I tant
Més d'un any
van estar treballant
la Laura
la Dorothy
i la Montse
en aquest projecte
que com deia
no és gairebé
una mostra col·lectiva
sinó que parteix
d'aquesta premissa
de construir un llenguatge
però des de les individualitats
un fet que les tres
destacaven també
no fa massa
aquí hi ha una entrevista
a ràdio d'Esvern
i Quim
ara sí
per anar acabant
una pregunta que diràs
no, no hi pensem en això
però crec que està sobre la taula
i hem de pensar
si hi ha un segon confinament
si hi ha properament
ningú desitja
o l'amient
òbviament
però si hi ha una segona onada
a la qual ens hem d'acabar
a casa
ja has pensat
en poder desenvolupar
una altra mostra
projecte
o posar-hi el nom
que vulguis
però ja has pensat
en una segona vegada
en això?
Home
són oportunitats
evidentment
no es poden repetir
les idees
perquè penso que
cada idea
és fruit
d'una circumstància
tan temporal
com mental
en un moment determinat
i repetir
i fer segona part
d'això
no li veig massa el sentit
però sí que
aquestes
aquestes situacions
d'aïllament
i de
possible connexió
només a través
d'internet
doncs
ens obrirà la possibilitat
de generar projectes
que poden ser
molt interessants
no?
Doncs des d'això
des de projectes
relacionats
amb la creació
tipus
fotografia
a per què no
amb escrits
o amb altres tècniques
no?
que puguem fer
projectes participatius
no?
ho trobo molt interessant
no?
perquè ens ajuda
a fer
d'alguna manera
a xarxa
i a relacionar-nos
i a intercanviar
idees
i
sensacions
que anem tenint
en processos
tan complicats
com el que visquem
com el que estem vivint
ara
no?
Doncs almenys
que no deixem de tenir
aquesta part creativa
o almenys
de desenvolupar-la
tot i que estiguem
confinats a casa
o tot i que les circumstàncies
no siguin agradables
per ningú
com és la situació
ara
i com bé deies
que vinguin a veure
aquesta exposició
tenen temps també
fins al 4 de desembre
l'espai de lliure creació
Carme Malaret
i hi ha de pas també
que vagin cap al celler
a veure aquesta exposició
Living Room
Quim
moltes gràcies
per atendre'ns
aquesta tarda
i per dedicar-nos
a aquesta estoneta
que hem entrat
i viatjat
amb aquestes 180 postals
gràcies a tu
així que
també hem una abraçada
des d'aquí
des de Ràdio d'Esvern
i esperem saber
més novetats
teves
Molt bé Mireia
i agrair-te
profundament
a que donguis
a conèixer
amb Ràdio d'Esvern
aquestes iniciatives
perquè
això li haurem de agrair
la Carme Malaret
també
exacte
també
és veritat
però sobretot
el poder donar a conèixer
al poble
que la gent
d'alguna manera
que potser
no se n'entera
pels canals normals
doncs
és
recolzar la cultura
i l'art
és
sempre superinteressant
i des de Ràdio d'Esvern
sempre
hem sentit
una miqueta
aquest recolzament
així que
a Mireia
t'ho hem d'agrair
i de què home
això és una ràdio
de fet això és una plaça
sempre dic
aquí passa tothom
i pot dir la seva
per tant
aquí sempre tindeu
les portes
les portes obertes
una abraçada química
vagi tot molt bé
molt bé Mireia
pues moltes gràcies a tu
adeu
adeu
well my body's been a mess
and I've missed your ginger hair
and the way you like to dress
want to come on over
stop making a fool out of me
why don't you come on over
Valerie
Valerie
Valerie
Valerie
Valerie
Valerie
Did you have to go to jail
put your house up for a sale
did you get a good lawyer
hope you didn't catch a tan
hope you find the right man
we'll fix it for you
are you shopping anywhere
change the color of your hair
are you busy
did you have to pay that fine
you were dodging all the time
are you still busy
since I've come on home
well my body's been a mess
and I've missed your ginger hair
and the way you like to dress
won't you come on over
stop making a fool out of me
why don't you come on over
Valerie
Valerie
a Sant Just
canviem el xip
aquesta tardor
el comerç implica en el repte de reciclar més i millor
posem en marxa un nou model de recollida comercial porta a porta
més net
més eficient
i més sostenible
pel medi ambient
a Sant Just
canviem el xip
Ajuntament de Sant Just d'Esvern
benvolgut
permet-me suposar
que malgrat no haguem gaudit
de presentació oficial
més o menys així com jo
estàs assabentat
de la meva existència
de les coses que faig
benvolgut
jo ho reconec
que hi faré
doncs bé a 4 minuts per les 6 de la tarda
abans d'entrar a la segona hora
escoltem aquest tema dels Manel
es diu benvingut
és d'un dels últims àlbums
no l'últim certament
té uns anys
escoltem aquest bon tema
a la segona hora
ens veurem
i ens escoltarem amb l'Oriol Lluc
i també amb el Rafa
per parlar d'economia
i de frases desfetes
i alguns quina meravella
i alguns que mai tindràs prou lluny
benvolgut
i en un somriure
que fa sol a caminant
i en aquella foto antiga
oblidada en un galàs
heu parat
una furgoneta
aprofitant
la vista privilegiada
d'una ciutat
tu assenyales
l'abcit romànic
d'una catedral
i sou joves i forts
i sentiu
l'eternitat
al vostre davant
i benvolgut
ni sospiteu
que gent com jo
estem esperant
i que simpàtics
que sorsbeu
i quin mal
devia fer
i m'ho imagino
o intento
i t'asseguro
que comprenc
que encara avui
sense remei
tot trontolli
un segon
quan una mica
amb bona fe
pronuncia
el vostre nom
però vull pensar
que tot va bé
i que no hi ha
hores aquells
temps
que fins i tot
el recordar
no saps per què
però estàs content
i vas veient
coses pel món
que t'estan agradant
tant
i agraeixes
que entre els dos
em féssiu créixer
amagat
amagat
en mentiretes
amb dubtes emprenyadors
amb cada intuïció
fugàs
d'una vida millor
amagat
en som molt joves
per tenir res massa clar
amagat
en no sé què és
però nena
no puc respirar
ai ben volgut
que estranys
si un dia
et van fer mal
el meu amor
la meva sort
les meves mans
o el meu dit
resseguint-li
la columna vertebral
ben volgut
que ha arribat
i es vol quedar
ai aquests dits
no són senzills
de gent com jo
que estava esperant
ben volgut
ho deixo aquí
que sé que ets un home ocupat
suposo que és moment
d'acomiadar-me esperant
no haver-te emplanyat massa
no haver semblat un boig
que la força ens acompanyi
adeu
fins sempre
sort
perquè si un dia
ens creuem
ja em discurro
que em conec
faré d'homes seriosos
esperaré
darrere dret
mentre tu li fas brometa
veig que ara els busques alts
mentre tu et reivindiques
com molt més elegant
farem adeu
i marxarem
i ell em dirà
que t'ha vist vell
i pas a pas
ja estaràs tan lluny
com el cretí
que abans d'entrar
a història
Catalunya Ràdio
les notícies de les 6
Bona tarda
us informa Kilian Sabrià
Espanya exigirà
una prova PCR negativa
a viatgers de països de risc
a partir del 23 de novembre
s'haurà de fer efectiva
72 hores abans
de l'arribada a l'Estat
segons ha acordat
aquesta tarda
el Consell Interterritorial
de Sanitat
que s'ha fet
insistim
aquesta mateixa tarda
per cert
el govern espanyol
farà una altra cosa
rebaixarà l'IVA
de les mascaretes
d'un sol ús
del 21%
al 4
i fixarà
un nou preu màxim
de venda
que ara és
de 96 cèntims
l'oposició sosté
que ho podria haver fet
fa mesos
i de fet
fons de la Comissió Europea
admeten
que Brussel·les
va informar al Maig
que no expedientaria
cap estat membre
que baixés l'IVA
de les mascaretes
notícies breus
Gerard López
en el suposat cas
de malversació
al voltant del Consell Esportiu
de l'Hospitalet
de Llobregat
creix
i ara són ja
una desena
d'investigats
per malversació
segons ha avançat
Nació Digital
i també ha pogut
confirmar
Catalunya Ràdio
la Unitat de Delinqüència
Econòmica
de la Policia Espanyola
ha interrogat
i posat en llibertat
amb càrrecs
de 8 persones més
relacionades
amb aquesta investigació
per la qual
ja van ser detinguts
dos regidors del PSC
i també
el director
d'aquest temps
els 8 nous investigats
no són càrrecs
del PSC
o de l'Ajuntament
sinó que són
persones vinculades
a organitzacions esportives
relacionades també
amb el Consell
o bé treballadors
d'aquest mateix
el conseller d'Interior
Miquel Samper
demana perdó
pel desnonament
que fa dues setmanes
va passar en una vivenda
de nou barris
a Barcelona
fets com aquest
segons Samper
no han de passar més
atès que no hi havia
ordre judicial
per això
ha proposat una taula
de negociació
amb tots els actors
implicats
en els desnonaments
perquè com a mi
fins al maig
mentre duri la pandèmia
cap família
en risc
d'exclusió social
es veja afectada
per una situació
com aquesta
com a error
jo personalment
i com a primer
responsable
demano disculpes
no s'hauria d'haver fet
aquella actuació
policial
aquell dijous
a la tarda
perquè en aquell cas
no s'estava actuant
com a policia
judicial
els ben asseguro
que intentaré
que això
no es torni a incluir
el govern d'Hongria
vol prohibir
les adopcions
a les parelles
homosexuals
el ultraconservador
govern d'Orban
vol incloure
una esmena
a la Constitució
que estableixi
que les adopcions
només les poden fer
els matrimonis
heterosexuals
el text deixarà clar
que la mare
ha de ser una dona
i el pare
un home
de fet
la Constitució
ara mateix
no reconeix
el matrimoni
entre dues persones
que siguin
del mateix sexe
i defensa
un model tradicional
de la família
els grups
de defensa
del col·lectiu
LGTB
creu que aquest projecte
de llei
va en contra
dels principis
europeus
i internacionals
Extremo Duro
anuncia
les noves dates
per la seva gira
de comiat
el grup
va ajornar
els concerts
per culpa
de la pandèmia
i després
de gairebé
mig any
de la suspensió
de la gira
ha anunciat
les noves dates
en el cas
de Barcelona
els dos concerts
previstos
inicialment
al Parc del Fòrum
passaran a fer-se
al Parc de Can Zart
de Santa Coloma
de Gramenet
pràcticament
a les mateixes dates
que estava previst
25 i 26 de juny
però de l'any 2021
la gira també
començarà
on estava previst
a València
a l'Auditori Marina Sud
el 14 de maig
del 2021
les entrades comprades
inicialment
seran vàlides
per aquestes noves dates
Robert
el cantant
d'Exomo Duro
ha dit en un comunicat
que tot i que falten
més de sis mesos
confien que aleshores
ja s'haurà arreglat tot
Esports
Jordina Terrer
El tècnic del Barça
Ronald Koeman
admet que li calen
algunes peces
per completar
l'equip que té
el tècnic
Blaurana
en entrevistes
als diaris esportius
assegura
que ja n'estan parlant
amb Ramon Plan
sobretot
tenint en compte
la situació econòmica
del club
sobre els jugadors
de la plantilla
Koeman
assegura
que no es pot discutir
la qualitat
de Dembélé
i sobre Pedri
diu que és el jugador
que més l'ha sorprès
Koeman
ha reconegut
en canvi
que Griezmann
necessita més confiança
però tal com treballa
se'n sortirà
i reconeix
que la baixa
d'en Sofati
és un cop dur
per a tots
el tècnic del Barça
considera
que tenen futur
a les Champions
però per guanyar-la
han de millorar
el porter
Marc-André Ter Stegen
ha renovat
fins al juny
del 2025
si esgota tot el contracte
compliria
poc més de 10 anys
el Barça
el jugador
també reconeix
que tenen ambició
per guanyar
però encara
han de millorar
moltes coses
avui acaba
el segon termini
per arribar a un acord
sobre la retallada
de sous
dels jugadors
del Barça
si no s'hi arriba
el club
podria retallar
els salaris
de manera unilateral
els jugadors
podrien presentar
una demanda
i reclamar
la rescissió
dels contractes
abans d'acabar
la temporada
a la Lliga Femenina
de Futbol
el Barça rep
l'Atlètic de Madrid
a les 7 del vespre
a dos quarts de 8
l'Espanyol visita
el Santa Teresa
Extrameny
en envol
el partit de Lliga
que el Granollers
havia de jugar
avui a les 7
a la pista del Logroño
ha quedat suspès
per un possible
positiu
l'equip ballesar
a la Lliga Femenina
d'en envol
en canvi
a les 8 del vespre
juga el Porrinyo
Granollers
i a la Lliga
de Futbol Sala
el Barça
juga a la pista
del Xot Navarres
des de dos quarts
de 6
de moment
0 a 2
al descans
gairebé
pels jugadors
pel Barça
el partit del
podeu veure
al canal
Esport 3
i una última hora
perquè hem mort
als 68 anys
l'exmarxador
Jordi Llopart
plata
als Jocs Olímpics
de Moscou
Llopart també
va ser campió
d'Europa
dels 50 quilòmetres
marxa
l'any 78
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
Lua López
La Sant Justenca
Elga Simón Moles
conjuntament
amb en José
Saura Esteller
han fet
des de la Societat
Catalana de Biologia
un vídeo
per explicar
què passa
dins les mostres
durant la PSR
Els autors
diuen que hi ha
pocs vídeos
en català
que ho expliquin
i troben
que és important
que la població
sàpiga
de què es tracta
exactament
una prova
que ja forma
part del nostre
dia a dia
i que és una
eina clau
per a la detecció
de la Covid-19
Per a trobar
el virus específic
en la mostra
en aquest cas
el SARS-Coronavirus-2
primer s'ha de conèixer
la seqüència
del seu material genètic
En el vídeo
els autors
expliquen
de manera clara
i entenedora
mitjançant dibuixos
com es du a terme
tot aquest procés
d'un positiu
encara que la nostra
PSR
ens hagi donat negatiu
o simplement
què vol dir això
que la prova
et doni
positiu o negatiu
El vídeo en qüestió
el podreu trobar
a Ràdio d'Esvern
o bé buscant
en què consisteix
la PSR
Societat Catalana
de Biologia
al Youtube
La Sant Justenca
Clara Aguilar
inicia un nou
projecte musical
dins de l'àmbit
de la música electrònica
en el que exercirà
un triple rol
de productora
compositora
i multiintrumantista
Aguilar
obre una nova porta
estrenant avui
a Mament Discos
el seu primer llançament
Pussy Picnic
conjuntament
amb un videoclip
que ha fet
Laura Weismar
i que utilitza
fragments
a l'espectacle
La de las Flores
de 2018
El títol del single
serveix com a atribut
al col·lectiu
de performance
homònim
del que la Clara
forma part
Pussy Picnic
és el primer avançament
del seu nou àlbum
debut
Mystery Isol
un àlbum
ple de samplers
i sintetitzadors
que veurà la llum
a principis del 2021
Abans però
el proper 11 de desembre
està previst
l'estrena
d'un altre videoclip
creat per
Sant Justenc i Sant Justenques
El Sant Justenc
Nacho Villarruel
ha aconseguit
la primera plaça absoluta
al Triatloful
Icangandia 2020
Ho ha fet
amb un temps
de 8 hores
44 minuts
i 49 segons
El Triatleta
explica en el seu blog
que va ser la primera
i l'última carrera
de la temporada 2020
ja que a causa de la pandèmia
totes les curses
que hi havia
abans o després d'aquesta
han quedat suspeses
També posa en manifest
la duresa
d'entrenar confinat
amb moltes hores
de fer esforç mental
amb molta angoixa
per no poder estar
a l'aire lliure
i molta incertesa
per saber
si podria complir
el seu objectiu o no
Tot això però
no va impedir
a Nacho Villarruel
fer-se amb una primera plaça
més que merescuda
Remarcar que
un triatlo absolut
consisteix
en nedar 3,8 quilòmetres
recórrer 180 quilòmetres
en bicicleta
i córrer 42
amb 195 quilòmetres
I fins aquí
les notícies de les 6
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre
Fins ara mateix
No marxeu!
012
La Generalitat
al teu costat
Si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast
a les oficines
d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs l'atenció
que necessites
Et podem orientar
sobre salut
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions específiques
per a dones d'infants
separacions
règim de visites
pensió
i custòdia dels fills
abusos
o situacions
de violència masclista
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic
Entra a
gentcat.cat
barra
atenció a les dones
012
La Generalitat
al teu costat
Carave
Un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
Música
Música
Doncs bé
ara sí que tenim
el primer col·laborador
en persona
aquí a Ràdio d'Esvern
seguim en directe
ja ho sabeu
tenim l'Oriol Lluc
aquí
Bona tarda Oriol
Bona tarda
Què tal?
Com estem?
Bé
Escolta Oriol
avui t'hauria d'haver dit
xau Oriol
Com estàs?
Sí, potser sí
Una mica
ho dic perquè
avui sí que
desfaràs
i parlarem de frases
fetes
però sobretot
italianes
Sí, sí
les quatre primeres
són totalment italianes
A més
hem tornat a tenir
podríem dir
bastant d'èxit
al Twitter
Gràcies a Víctor Pàmies
també
que ens ha retuitejat
i suposo que això
també ens ha donat
una mica més d'espai
amb altres usuaris
que també ens han vist
usuaris com el mateix
Víctor Pàmies
que ens deia
per exemple
paraules com Déjà vu
o una altra noia
l'Helena
que deia
l'Avian Rose
o Benny Vidi Vinci
que en algun moment
potser avui no
avui amb la seva feina
també les hauríem de desfer
o Carpe Diem
també
Déjà vu me l'he apuntat
Sí?
Sí, sí, sí, sí
no la tenia el guió
però me l'he apuntat així
amb boli ràpid
i la podrem repassar
Sí?
Podrem desfer-la?
Ah, vinga
doncs va
comencem
avanti
tota màquina
Vale, perfecte
doncs una mica
això que deies avui
aquestes frases
potser no són tant
refranys
o frases fetes
però que sí que són frases
que són molt d'ús comú
a la nostra llengua
però que sona
amb altres idiomes
i una mica tot això
perquè molts cops
a l'hora de buscar
l'origen de les frases fetes
no sempre sabem del cert
si allò que ens expliquen
en els llibres
o els historiadors
és veritat
sempre hi ha
diverses teories
i molts cops
podem acabar
concloent allò de
se no nevero
e ben trovato
que seria
la primera
que desfarem avui
que literalment
vol dir
si no és veritat
està ben trobat
jo crec que sempre
havia dit
si no nevero
e ben trovato
però correctament
es diu
se no nevero
e ben trovato
i seria això
que comentàvem
és aquesta figura
del llenguatge
que fa referència
a una cosa
que pot
no ser veritat
però que està tan ben narrada
o explicada
que és tan interessant
o és tan valuós
allò que ens expliquen
que dius
mira
hauria d'haver passat
no m'ho crec
però m'ho has venut tan bé
que m'ho empasso
i aquí la curiositat
seria saber
d'on prové
aquesta expressió
i la primera constància
d'aquesta locució
se no nevero
e ben trovato
la trobem
l'any 1584
a l'obra
decli heroichi furori
que seria
dels heroics
furors
està escrita
pel filòsof i astrònom
itàlia
Giordamo Bruno
no se sap
si era una expressió
que s'utilitzava
anteriorment
però segur
que la primera constància
escrita
que hi ha
és aquesta
què passa aquí
que les meves fonts italianes
una amiga meva
que es diu Valeria
m'ha dit
que ells
no la fan servir
no la utilitzen
ella no
no se'n recorda
en l'ús
del dia a dia
de la llengua
que es faci servir
i ho va estar buscant
i va trobar
la mateixa referència
aquesta
d'aquest escriptor
Giordano Bruno
si ens ho hem inventat
una mica nosaltres
o?
no
o sigui
hi ha constància
de la frase
en un llibre
escrit en italià
però aquest ús
que en fem servir
nosaltres
sí que és més
és més nostre
que no pas
dels italians
però bé
o sigui
no ens l'hem inventat
del tot
com la següent
que aquesta
crec que és una
que també diem molt
que és
bocato di cardinale
que sona molt italià
sona molt bé
però és
un invent
com una casa
totalment
sí sí sí
ara t'explicaré per què
ho diem això
normalment
per referir-nos
a un menjar
que és molt bo
que és exquisit
però si li dius
això a un italià
et mirarà
amb cara rara
ja que és una invenció
de la llengua espanyola
és una traducció
diguéssim
sui generes
i potser
en aquest punt
una mica
pedant
de l'expressió
bocato di cardinale
diguéssim
que és
italià macarrònic
crec que l'italià
és l'idioma
que més
aquí almenys
a Catalunya
a Espanya
el parlem
d'aquesta manera
macarrònica
que vol dir
posar terminacions
barrejar paraules
del teu propi idioma
amb l'altre idioma
en italià
tots sempre posem
una i al final
i fem veure
que ho parles
exacte
exacte
pensem que parlem italià
sí que és una mica
una creació
també nostra
o de parla
espanyola
sí sí
perquè
bocato di cardinale
o bocata di cardinale
que de vegades
també
es troba així
en lloc de bocato
bocata
no vol dir res
en italià
en italià
bocado
el que seria mossegada
es diu bocone
aquí ja veiem
que no
que no quadra
sí que existeix
la veu bocata
però vol dir bocanada
el que seria
una alanada
que és
ha d'anar lligat a l'aire
que és una alanada d'aire
per tant seria
bocata d'aire
per tant tampoc té
té sentit que
bueno
que et mengis l'aire
diguéssim
cardinale
sí que existeix
però
és el que et deia
si l'hi ha un italià
tu li dius
bocata di cardinale
ell el que entendrà
segurament ha estranyat
és que li parlem
d'una alanada d'aire
que li ha donat un cardinal
que per tant és una cosa
totalment
sense sentit
i llavors com és que
podríem dir aquesta
aquesta piqueta
fake lingüístic
sí
o va sorgir
o es va quedar
o de fet s'utilitza
com a
doncs això
oh que bo que està
bocat tot i cardinale
no?
vale doncs vinga
anem a intentar
fer el nostre
si no nevero
he ben trovato
vinga
hi ha una teoria
molt tifosa
que diu que
el 1982
un tal Luca Cagliati
que era perruquer
de la divina
Claudia Cardinale
va publicar
un llibre
que es deia
bocati di cardinale
ah val
si hi ha un llibre
que té aquest nom
eh?
diuen que hi ha un llibre
però espera
perquè
el títol en teoria
feia referència
al costum
de la tribu italiana
d'interrompre
els seus rodatges
per menjar canapés
o picar alguna cosa
i era com
aquests
bocatis
que feia la Claudia
però com hem vist
bocati no vol dir
no té res a veure
amb el menjar
i a més a més
no va existir
el perruquer
i com dèiem
cap italià
amb dos dits de front
posaria aquest títol
aquest títol
per tant
aquí no podem dir
de
se no nevero
he ben trovato
a veure si ho aconseguim
perquè en italià autèntic
sí que es diu
i sí que ells fan servir
bocone del prete
que es pot traduir
com a
mossegada del cura
del capellà
sí
del capellà
exacte
per tant
aquí ja
s'assemblaria més
s'utilitzava
molt antigament
per designar
la part més tendra
o més apreciada
d'un animal
com en el porc
seria el filet
o la llaminera
o a la vedella
també seria el filet
de vedella
o potser del xai
diríem
la costella de xai
també he vist
que hi ha una part
del pollastre
que és la més tendra
i més apreciada
que està a prop
de la zona
del cul
que també seria
com aquest
bocone del prete
per tant
designaria
com la part més tendra
sempre més
apreciada
d'un animal
també en la literatura
a una obra
que es diu
The Frouch of Romish Monks
and Priest
Déu-n'hi-do
la pronunciació
publicada a Londres
per Gabriel de Miliano
el 1691
ell feia referència
al bon gust
dels eclesiàstics
per les menges selectes
i donant lloc
a aquesta expressió
bocone di priete
o di cardinale
això a Itàlia
a la literatura espanyola
el 1931
apareix per primera vegada
el concepte aquest
de bocato di cardinale
en una obra
de García Lorca
ni més ni menys
que és una obra
que es diu
El retablillo
de Don Cristóbal
i el protagonista
que es fa una mica
alpedant
diu
sí senyor
me voy a caçar
porque doña Rosita
es un bocato
di cardinale
en aquest cas
fa referència
a l'atractiu físic
de la noia
que també és una excepció
cada vegada s'ha fet servir
per destacar
la bellesa física
d'una noia
no només
per una menja
o per un aliment
molt bo
llavors
la mare de la noia
que manté un diàleg
amb aquest senyor
li pregunta
si parla italià
i ell respon que no
però que havia estat
a França
i a Itàlia
i en tenia conceptes
i es fa una mica
alpedant
i ell parla també
del seu coratge
i en lloc de coratge
diu corajorum
que és un concepte
totalment inventat
ell intenta
llatinitzar-lo
per presumir
d'un totalment
inexistent
do de llengües
sí
aquí hem fet
com una volta
molt gran
del bocato di cardinale
perquè realment
sí que es troba
però potser
no s'ha podut verificar
ara sí
que deies
que
l'orca sí
en alguna
de les seves obres
sí que mencionava
aquesta
frase feta
però referent-se
a la bellesa
d'una dona
exacte
llavors
com a conclusió
Oriol
què hem de pensar
anem a intentar
fer el nostre
senone vero
i podríem dir
que una mica
en aquesta barreja
d'aquest exercici
de penanteria
d'aquest personatge
de l'orca
i l'existència real
de l'expressió
bocone di cardinale
o bocone di prieti
potser va fer possible
que algun hispanoparlant
per adaptar
l'expressió
al castellà
a l'hora
a l'hora que es donava
aquests certs aires
de persona cultivada
que parlava llengües
va decidir
prescindir
del prete
ja que cardinale
sonava més a cardinale
per tant
era més comprensible
i canvies el bocone
per bocato
i ja ho tindríem
vinga
ho tindríem
m'ha fet molta gràcia
que els propis italians
no l'utilitzin
és a dir
si tu vas allà
i dius
bocato di cardinale
et diran
oh madonna
amb aquesta cosa
dic
exacte
no estaràs en sintonia
lingüística
amb ells
bàsicament
ho hem après
no hem d'anar a dir
bocato di cardinale
per Itàlia
per si de cas
no fos cas
que ho interpretessin
d'altra forma
has dit que em portaves
més en italià
un parell
i la primera
la vam veure indirectament
fa dues setmanes
quan vam parlar
de l'expressió
xino-xano
que vam veure
que en realitat
provenia de xano-xano
i que provenia
de l'italianisme
s'havia de format
de piano-piano
i per tant
vinc a parlar
de piano-piano
si va lontano
que és aquesta
aquesta la fan servir
o no?
sí
ells
sí, sí, sí
aquesta la fan servir
i també l'he vist
amb la forma
de piano-piano
si va lontano
o piano-piano
si arriba
lontano
i originàriament
he trobat escrit
que es deia
si va piano
va lontano
que és
qui va a poc a poc
arriba lluny
i és
l'equivalent
potser al nostre
a poc a poc
i bona lletra
i no seria equivalent
al despacito
de Luis Font
per si de cas
serien conceptes diferents
per què?
d'on ve això?
segurament perquè piano
en italià vol dir
suau
fluix
i s'aplica molts cops
en la música
en una partitura musical
per reduir la intensitat sonora
del fragment
afectat per aquesta notació
que és una notació
que es posa a peu de partitura
i d'aquí que piano
tingui aquest significat
aplicat
de tranquil
tranquil
suau
lent
tranquil
suau
lent
en tenen una
si jo crec que
una
frase feta
o potser més
que parla d'això
d'aquesta pau
aquesta tranquil·litat
aquest
aquest
digue-ho
dolce
far niente
ara
o il dolce
o dol
que potser s'hauria de pronunciar
dolce
dolce
dolce
il dolce
far niente
que és
el dolç de no fer res
que és aquesta expressió italiana
tan famosa
que jo crec que sí
que la utilitzem bastant
aquells dies
que estem a la
com diríem
a la Bartola
sí
o de confinament perimetral
ara no?
seria l'actualitat
exacte
sí
dolce far niente
sí sí
home
és un gust
fer el dolce far niente
i tant
i tant
provera una mica
d'aquesta filosofia italiana
de gaudir de la vida
sense fer res
tombat a la platja
prendent el sol
o descansant a l'ombra
o estirat al sofà
mirant el sostre
sense necessitat
de fer res més
simplement
estant
despreocupat
de la vida
aquesta
podríem dir que
l'origen
ja és de per si
la mateixa
explicació
de la mateixa frase feta
no cal anar a buscar
cap cardinale
per preguntar-li
d'on provee
aquesta frase feta
crec que n'hi ha una
n'hi ha una més
d'italià?
sí, no és ben bé
una frase feta
però jo no sé
si te'n recordes
d'aquell anunci
de la tele
de Nescafé Cappuccino
que deia

home, si busques
l'anunci per
si busques l'anunci per YouTube
ja es veu
les imatges
ja es veu les imatges
no estan antics
això és que és anys
90
sí, deu tenir
com a mínim 20 anys
estem fotent molts anys
a la gent que digui
els 90 no són antics
eh
però
ho comencen a ser
però sí que és veritat
que sona una mica
de fet la veu
crec que és la mateixa veu
no t'hauràs de veure
que doble la Julia Roberts
ah, pot ser
sí, sí, segurament
jo amb això soc molt especial
sonorament
i crec que és la mateixa veu
segurament
quan arriba a casa
eco, no?
sí, això crec que
tots fent broma
o un dia cansats
amb ganes d'arribar a casa
tots fent broma
és una frase
que hem pronunciat
doncs sí
i aquesta
ve per algun motiu
o passem-hi a un altre país?
no, no
això era per tancar
aquest bloc italià
era per recordar una mica
exacte
anys 90
va, doncs passem
no sé, a França
perquè ens has dit
que a Déjà-vu
o n'hi havia d'altres
sí, Déjà-vu serà la tercera
perquè primer
la primera que em va venir
al cap
va ser
les se faire
les se passer
que en la seva totalitat
seria
les se faire
et les se passer
le monde va de lui-même
que és
deixim fer
deixim passar
el món va sol
d'acord?
és una mica la frase
que diem
quan
ens desentenem
d'alguna cosa
o quan
ens rentem les mans
com va fer
Pons Pilat
o quan fem
els ulls grossos
i
la frase va ser utilitzada
per primera vegada
per Vicente Gurnai
que és un fisiòcrata
fisiòcrata
ara després t'ho explico
ah val
sí, sí, perquè jo també
ho he hagut de buscar
no, no, no
fisiòcrata
del segle XVIII
i és
la frase
era en contra
de l'intervencionisme
del govern
en l'economia
i és una frase
que plasma
aquesta idea
de la teoria
econòmica
que preconitza
una llibertat absoluta
lliure mercat
lliure manufactura
impostos molt baixos
o nulz
lliure mercat laboral
i intervenció mínima
dels governs
en l'economia
i em deies
fisiòcrata
doncs sí
fisiòcrata
que com t'he dit
he hagut de buscar-ho
ve de fisiocràcia
i és aquest corrent
de pensament econòmic
que neix a França
a la segona meitat
del segle XVIII
i que representa
aquest pensament liberal
contra el mercantilisme
vigent en el model francès
defensa que les coses
tenen un ordre natural
i que s'equilibren
per si mateixes
carai
que
molt bé
amb què connectats
aquests que pensaven
els d'aquesta
corrent de pensament
fisiocràtics
eren?
sí
fisiocràtics
fisiòcrates
fisiòcrates
fisiòcrates
no haurien de ser
una cosa més
que m'ha après
què més va
no sé si tenim
alguna en català
o seguim posant
accés
no no no
sí sí
la diem molt
i la diem molt
en català
però ve del francès
que és ser un bon vivant
que
això
acostumem a dir
ser un bon vivant
ve del francès
la traducció
automàtica
si tu poses
el traductor
és ben viscut
però la fem servir
per parlar
d'aquesta persona
que gaudeix
dels plaers
de la vida
i sobretot
en especial
va molt relacionat
als plaers
de la taula
no no
quan tu dius
bueno
soc un bon vivant
o és un bon vivant
és algú que
li agrada
disfrutar
dels plaers
de la vida
sí
l'utilitzes molt
o la usa
sí
sí
mira és una que
crec que l'estic descobrint
a la mateixa
no no jo sí
i a més em considero
un bon vivant
sí sí
i tant
i tant
i és el que et deia
sí que té aquest sentit
si jo m'ho dic a mi mateix
o li dic a algú
amb confiança
li estic dient això
que és algú que
sap gaudir dels plaers
de la vida
però també li pots dir
a algú
de manera despectiva
li pots estar dient
que és una persona ociosa
que és aprofitada
que és un vividor
i que viu a costa dels altres
que seria
podríem dir en català
que té un nos a l'esquena
que té un nos a l'esquena
i no pot treballar
o que està la sopa boba
que la vam veure
la setmana passada
sí la sopa
la sopa fria
de Meclan
que vam acabar
vam trobar la sopa
està en la sopa
està en la sopa
sí que es diu també
vividori
potser
jo l'italianitzo una mica
aquesta
sí que vas dir
és que aquest
o aquesta
és una mica vividori
amb la i
aquesta que comentaves
que posant-li la i
doncs ja
pensàvem que havíem
parlat en italià
i pot ser una
que ha viscut a Itàlia
puc poc parlar
d'aquests aspectes
què més
no sé si
hi ha hagut d'afegir aquí
aquesta
que ens ha dit
el Víctor Pàmies
que a mi
m'havia passat
totalment per alt
però que en realitat
crec que també
la fem servir molts
i que crec que
la majoria de la gent
ens ha passat
que és Déjà-vu
sí
de fet
mira
et diré que aquí
en un espai
de pensament modern
aquí al programa
amb la Joana
amb la Joana Raigón
vam estar parlant
un dia del Déjà-vu
n'hi ha tres o quatre
no només el Déjà-vu
que és el que més coneixem
sinó que n'hi ha d'altres
que et poden portar al passat
o al futur
o a prévu
a prélevu
en fi
hi ha un seguit
de situacions similars
a aquesta
que ara entendrem
a veure si
l'origen
segur que la Joana
t'ho va explicar millor
no va ser lingüísticament
en aquell sentit
no va anar cap a aquest costat
però més o menys
vam parlar del concepte
del que significava
i més o menys
com s'aplicava
molts cops a la literatura
és curiós
és curiós això del Déjà-vu
perquè a part de
és com una sensació
molt corporal
diguéssim
no només és una cosa
que et passa al cap
sinó que és com tot el cos
que s'ha
sí, sí
és com si revisquessis una cosa
bàsicament
sí, sí
això
la primera vegada
que algú
va pronunciar
o que va parlar
d'aquest concepte
va ser un investigador
psíquic
que es diu
Emil Burak
i té
diguéssim
una explicació científica
que jo
us llegiré
però que tampoc
no hi podré aprofundir
més
es tracta d'una
disfunció cerebral
molt estesa
que un 70%
de la població
li passa
per tant
és una disfunció cerebral
però no passa res
crec que tots
podem viure
més o menys
amb aquesta disfunció
amb dejabús
i diu que el cervell
procés a la informació
entre els sistemes neurològics
de la memòria
a llarg termini
en comptes de
fer-ho
amb els responsables
de la memòria
a curt termini
i això
produeix aquest
aquest xoc
diguéssim
que és com un curt circuit
entre diversos sistemes
i suposo que a partir d'aquí
exacte
quan s'ha d'executar
una acció
amb una part del cervell
i s'executa
amb una altra part del cervell
i llavors
hi ha alguna cosa
que no quadra
doncs mira
més o menys
una explicació similar
també ens va donar
la Joana Raigon
vam anar primer
a parlar
de què deia la ciència
les hipòtesis
del déjà vu
després vam parlar
bueno tinc aquí
uns quants apunts
parlant també
del tipus de memòria
però bàsicament
deia
ho explicava
que és aquesta falsa sensació
d'haver viscut
una situació familiar
o una persona
coneguda
o més o menys
haver reviscut
una situació
que et penses
que l'has viscut
i això
crec que
el que explicava
més o menys
era que
també
és un pensament
que es mou
entre la memòria
la immediata
a curt termini
i a llarg termini
i el no ubicar-se
en un espai concret
aquest pensament
ens pot venir
com si fos
del passat
quan potser
no l'hem viscut
o l'hem viscut
fa cinc minuts
i ens torna
a venir
aquella sensació
i parlava
precisament
d'altres fenòmens
relacionats
com és
jamais vu
jamais de mai
mai
el mateix
déjà vu
o un altre
que és
presque vu
que és
tenir una sensació
que t'està a punt
de sortir
però que la tens
com aturada
com si fos un bloqueig
com allò
quan dius
que tens
a la punta
de la llengua
sí
exacte
de fet
sí
és com quan tens
però a nivell sensació
més sensorial
més corpori
i en fi
a partir d'aquí
ja lligava
amb altres creences
o llegendes
com per exemple
l'estoïcisme
que
relacionava una mica
aquesta capacitat
de raonar
després utilitzant
una mica
aquests déjà vus
en fi
tenim-ho
que escoltis
aquest podcast
amb la
joana
Raigon
perquè realment
és molt interessant
va ser el programa
del 13 d'octubre
però ja te'l passaré
i crec que hem de passar
al grec
ara
quants idiomes
hem tocat
avui?
italià, francès
mare grec
català,
castellà
i aquesta
expressió
que crec que tots
hem exclamat
alguna vegada
de eureka
és el primer ús
conegut
d'aquesta expressió
o diguéssim
se li atribueix
al matemàtic
grec
Arquímedes
quan
tot prenent un bany
a la seva banyera
tranquil·lament
va poder comprovar
que el volum
de qualsevol cos
pot ser calculat
mesurant el volum
d'aigua desplaçat
quan el cos
hi és submergit
vaja
que es va ficar a l'aigua
i va pujar el nivell
de l'aigua
i el tio va dir
aquí físicament
està passant
alguna cosa
i així va descobrir
i li va sortir
l'eureka
en aquell moment
sí, sí, sí
ara
l'eureka
li va sortir
tot remullat
i remullit
allà
va dir
oh eureka
i tot l'aigua
va descobrir
el que ara coneixem
com a principi
d'arquí
però per què
ho va descobrir
no estava
simplement
no és com Newton
que li va caure
una poma
sinó que
ell portava uns dies
amb una cosa
al cap
perquè el rei
Hieró II
li va demanar
que comprovés
que la corona d'or
que ell havia encarregat
el rei ja va encarregar
que li fessin una corona d'or
i ell volia comprovar
que era realment d'or
que no l'havien enredat
que no l'havien estafat
el rei ho volia comprovar
que no havien
fet servir altres
metalls
en l'aleatge
per avarejar
el cos de la corona
i enredar-lo
una mica amb el preu
que no li havien donat
gat per llebre
exactament
posats
i feses fetes
i què tenia
quin paper
el d'arquí
des aquí
ell havia de
demostrar-li
al rei
que sí
que era realment d'or
per tant ell
sabia que el que havia de fer
era determinar
la densitat de la corona
i comparar-ho
amb la densitat de l'or
però per resoldre el problema
el que no podia fer
era tornar a fondre
la corona
perquè no tenia
no tenia sentit
i va trobar la solució
aquell dia
que va entrar a la banyera
i va veure que l'aigua
pujava de nivell
llavors ell
com que ja portava
molts dies donant-li volta
va entendre
que podia fer el mateix
amb una corona
submergir-la en aigua
per calcular-ne el volum
l'aigua que desplaçés la corona
seria el volum de la corona
si aquell volum
coincidia amb el volum
que desplaçava l'or pur
seria que la corona
era d'or pur
i com tu deies
el curiós és que expliquen
això
que ella es va aixecar
de la banyera
cridant
Eureka
Eureka
i també inclús expliquen
que va sortir corrent
despullat
pels carrers de Siracusa
que és on vivia
doncs cridant
Eureka
Eureka
home això és que li anava al cap
en aquesta tasca
i tant
perquè
al sortir despullat
criden pel carrer Eureka
clar però la paraula Eureka
no ho hem dit
és ho he trobat
ho he trobat
ah vol dir
ho he trobat
la traducció literal
és
exacte
ho he trobat
exacte
per tant ell
imaginem un
bàsicament
un boig amb els cabells llargs
i la barba llarga i blanca
doncs cridant
despullat
pels carrers de Siracusa
Eureka
Eureka
ho he trobat
ho he trobat
en fi
Eureka
ho he trobat
per acomiadar-nos Oriol
algunes frases
no?
un acomiadament
que s'ha fet famós
gràcies al cinema
que és una frase pronunciada
per Arnold Schwarzenegger
al final de Terminator 2
quan per fi acaba
amb l'enemic
i diu
Sayonara Baby
i això
és el que ens ha arribat
a nosaltres
crec que
no sé si et sona
aquesta frase
no soc molt fan
de Terminator
però aquesta
sí
quina és la curiositat
aquí
que nosaltres
diem Sayonara Baby
i sabem que Sayonara
és adeu en japonès
però la curiositat
és que en la pel·lícula
original
en la versió original
americana
deia
Hasta la vista Baby
i van fer doblar-lo
o almenys aquesta part
en castellà
perquè s'entengués
que ho deia
en un altre idioma
que no deia
Goodbye Baby
clar, clar, clar
li van fer
que el Sayonara
per tant
el Sayonara Baby
que tots fem servir
és una invenció
dels traductors
dels dobladors
no del guionista
de la pel·lícula
i tota la vida
pensant-nos
que era el senyor
Katja
Schwarzenegger
que havia dit
Sayonara Baby
ho va dir en castellà
ho va dir en castellà
vaja, vivim enganyats
en aquest món
sí, de vegades sí
escolta Oriol
crec que tenia apuntada
alguna
no, no tenia apuntada
aquesta setmana
mira, te'n vas sense deures
imagina't
cap problema
no, no, no en tinc cap
mira, tenia una
per comentar-li
l'Oriol Saneuja
de fet volia referir-me
a la pel·lícula
de com a agua para chocolate
que vam estar comentant
i el llibre
però no tinc cap frase
què fas ara
que te'n vas sense deures
bueno, no
avui dormir tranquil
i demà ja em posaré a treballar
i a preparar la secció
de la setmana que ve
home, el Twitter
com dèiem al principi
ens han deixat unes quantes
potser són una mica òbvies
no, aquesta la Villagos
o Benny Vidi Vinci
també, no
o Carpe diem
que ens ha deixat l'Helena
ho dic perquè
aquests deures
no tots els poso jo
però l'Helena
o el Pàmies
el Víctor Pàmies
igualment
igual volen
que les desfem
però això ja és via lliure
podem recuperar
alguns llatinismes
com vam fer
a la primera secció
d'aquesta temporada
podem tornar a recomanar
a alguns llatinistes
a veure com surt
vinga va
això via lliure
jo ho saps
jo avui no poso deures
sempre semblo la dolenta
que tinguis bona setmana Oriol
i fins dimecres vinent
adeu
adeu
1, 2, 3
My baby don't mess around
because she loves me so
and this I know for sure
But does she really want her
but can't stand to see me
walk out the door
Don't try to fight the feeling
because the thought alone
is killing me right now
Thank God for mom and dad
for sticking two together
because we don't know how
Hey yo
Hey yo
Hey yo
Hey yo
Hey yo
Hey yo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Espanyol!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
at!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quan s'estiu estatal és que, per una banda, va bé perquè el treballador computarà aquest fondament de pensions,
la empresa també computarà, que és el que vam enraunar la setmana passada,
però l'objectiu principal és que d'aquí al 2050, encara que estiguem, no ho dic jo,
el que ha dit 2050 és el ministre del tema laboral i tot això, el senyor Escrivà,
Escrivà es diu. És a dir, què es pretén? El que es pretén és que d'aquí al 2050, d'aquí a 30 anys,
els que estan ara en una edat de jubilació, aquest any en una edat de 40,
llavors el 2050 estaran jubilant-se la gent als 70 anys, no als 60 ni als 67, sinó als 70,
que portin 30 anys cotitzant a un fondo, en la qual ja hauran fet una bossa que complementarà a la pensió
perquè l'anirà adequant amb unes bases perquè l'Estat no hagi de pagar-te tant.
És a dir, i una cosa complementarà a l'altra. Si actualment la pensió màxima està al voltant del 2.400 euros bruts,
aniran mantenint-la, però serà perquè tu facis una aportació durant la teva vida laboral
i després la base reguladora de la pensió l'aniran tocant i l'aniran estenent amb anys.
És una miqueta complex el sistema, però el que es tracta és el que fan en molts sistemes,
és que a l'Estat no es faci càrrec del 100% de la pensió, sinó que es faci càrrec del 50%
i l'altre 50% es faci càrrec directament la persona,
que sigui la que vagi fent l'estalvi durant la vida laboral.
O sigui, seria com un complement?
Efectivament. Seria una... No seria un complement, seria un complement quan tu arribessis a la jubilació.
És un complement de pensió, diguéssim, afegit a la pensió.
Sí, el que passa és que la pensió que cobraràs tu, que tu és molt jove,
aleshores serà inferior a la que s'estigui cobrant a dia d'avui.
Però amb aquesta altra part de pensió que tu hauràs estat estalviant, la complementaràs.
Però on està la gran diferència?
Que fins ara el que s'aporta a l'estat cada vegada més és més necessitari,
la seguretat social, a les pensions pel sistema de pensions que es va...
El sistema de pensions que tenim actualment,
li agrada o no li agrada a algú sentir-lo ve a l'època de Franco,
és dir que es va posar en marxa en aquells moments.
Perquè, en abans, el sistema actual,
ja portem gairebé 47 o 50 anys amb el sistema de pensions actual,
que abans no existia, era totalment diferent.
I aleshores, perquè clar, aquest sistema està aleshores que tu estàs aportant
per la persona que s'acaba de jubilar.
No t'estàs aportant per tu.
Ok?
M'entens, això?
De la teva...
De lo que tu et retrauen amb la teva nòmina
no és per la teva pensió,
és per la gent que està jubilada.
I aleshores el que es tracta és dir això i dir no.
Lo que tu posis a pensió serà per tu.
I serà lo que tu dit,
lo que tu, en funció de lo que tu estiguis cobrant,
la teva nòmina serà la teva pensió del futur.
Si en la teva nòmina et retreuen un 0,5, un 2, un 5,
el percentatge que sigui el que encara no està clar.
Tot això ha començat amb Renaudo ara,
trigaran gairebé un any
a determinar com, de quina manera i tot.
No és un dia aixement.
Sí, perquè a més va lligat, no?
O és un dels temes que va penjat també dels pressupostos generals de l'Estat?
O en aquest cas són temes independents?
Sí, va lligat amb els pressupostos generals de l'Estat
i va lligat amb el Pacto de Toledo.
Això té molt a veure amb el Pacto de Toledo.
De fet, s'està fent arrel de les reunions
que estan tenint amb el Pacto de Toledo.
Però és clar,
si cada vegada més van contra els pressupostos generals de l'Estat
i cada vegada les expectatives de vida són superiors,
la necessitat de pensions cada vegada seran superiors.
Amb la qual cosa,
contra més pensions n'hem pagat,
menys sentim n'hi ha abans
per sanitat, per educació,
per altres coses, val?
Aleshores arriba un moment
que això només tens una alternativa
o baixes les pensions,
amb la qual cosa,
en aquest país amb 10 milions de pensionistes,
si tu dius que baixes les pensions,
el govern que ho digui,
automàticament perderà les eleccions
d'aquell quan li toqui,
perquè 10 milions de persones
se li posaran en contra,
ningú voldrà que li arribessin el sou.
Primer diran que se'l baixin els polítics
i aleshores cap polític ho farà,
mi deia.
O n'hi ha una altra forma,
pujar els impostos.
Però és clar,
si pujas els impostos,
vas contra la economia.
I aleshores,
si vas contra la economia,
no creixes,
si no creixes no recaptes.
Això està clar,
però de moment
semblava que sí,
que l'impost de societats,
i RPF
i sobretot a Grans Fortunes,
que sí que augmentarien
un cop aprovats
aquests pressupostos generals
a la vista.
Mira,
això és el xocolata de lloro,
ja t'ho dic jo.
L'impost de les Grans Fortunes
són 300 milions a l'any,
ja t'ho dic així de ràpid.
Això no és res.
És un titular de premsa molt gran,
però no serveix de res.
No està,
no s'ha recaptat de res.
Va,
parlem de titulars sensacionalistes,
si vols.
En tinc una altra.
Mira,
les prestacions i les pensions
s'ho pujaran
aquest proper 2021.
un 0,9%
en el cas
de les pensions
i prestacions generals
i un 1,8%
en les que no siguin contributives.
Això vol dir
que augmenta
entre 2 i 11 euros al mes.
Sí,
això sí,
perquè això
l'han lligat
amb la inflació.
És a dir,
tenint en compte
que si la inflexió
se situa
en un 0,1%,
les contributives
són les que han estat
pagant pensions
i les no contributives
són totes aquelles persones
que mai han tingut,
que mai han cotitzat
a la Seguretat Social
i aleshores
una pensió contributiva
potser està de l'ordre
de 400 o 500 euros.
No són pensions
de 1.000 ni de 2.000.
Aquesta és la diferència
entre contributives
i no contributives.
Quan diuen
no contributives
són pensions
per persones
que no han cotitzat
per les conseqüències
o per les circumstàncies
X
que han tingut
al llarg
de la seva vida.
Perquè han estat cuidant
una persona,
el cas és que no han cotitzat
o van cotitzar 10 anys
i es van posar malalts
i no han pogut cotitzar més,
aleshores
és la pensió
no contributiva.
És perquè tu
no has contribuït
a la teva pensió,
val?
I aleshores
les no contributives
són pensions
molt baixes,
molt baixes.
I les contributives
són les normals
d'una persona
que està treballant
40 anys,
dels quals
els 25 últims anys
són els que t'agafen
de cara a la teva pensió.
Aquesta és la diferència
entre contributives.
Quan diuen no contributives
estem en remunen
de pensions
molt baixes,
molt baixes.
I les contributives
són les altes.
Però, clar,
pujarà un 0,9?
Pujarà un 0,9
si l'IPC
puja un 0,9.
Si l'IPC
no puja un 0,9
pujarà el que puja
l'IPC.
Això és el que...
I què passa?
Això anirà
contra el pressupost
general de l'Estat
dintre de l'apartat
de Seguretat Social
en el qual
li retrauran
tota una sèrie
de despeses
que anaven
contra aquest fons
de la Seguretat Social
perquè no n'hi hagi
tanta diferència
perquè a l'Estat
no hagi de suportar tant.
El suportarà però
amb una altra banda
del pressupost.
No estarà dintre
del concepte
de Seguretat Social.
Clar.
Si les pensions
contributives
o no contributives.
L'Estat del benestar
diguéssim
els diners
que l'Estat
ha de destinar
en aquest estat
de benestar
en aquestes pensions
en aquestes prestacions
no fa massa llegia
que crec que per l'any vinent
aproximadament
de cada 100 euros
que l'Estat
gasti
o dediqui
a la societat
36 euros
aniran dedicats
o gairebé 40
aniran dedicats
a aquestes pensions
o prestacions.
Parlem de percentatges
és gairebé un 40%
d'aquests 100 euros.
Efectivament
però és clar
si això
continua així
igual
d'aquí
20 anys
se tornaria
insostenible
per què?
Perquè el pressupost
s'estaria menjant
a lo millor
més del 50%
del pressupost
general
de l'Estat
en la qual
és impossible
mantindre
m'entens?
Què tindries
que fer?
Tindries
que augmentar
impostos
o tindries
que baixar pensions
perquè no
podries destinar
el 50%
només
a una part
diguem
a una part
de la societat
no productiva
perquè el pensionista
no està produint
en cada país
ho estan lligant
d'una forma diferent
en Alemanya
per exemple
sí que et deixen
que tu estiguis jubilat
i puguis treballar
el que els alemans
diuen en minijobs
feines petites
però que et complementin
a la teva jubilació
i permetin
obtindre un ingrés superior
perquè la seva pensió
és inferior a la nostra
la nostra en funció
del que
estem liquidant
és de les més altes
d'Europa
que és així de clar
a les vores
que el que volen
s'ha de reduir
aquest esglaó
aquesta pujada
com es pot aturar
fent-lo anar
cap a la banda
que es crea
un fons de pensions
a nivell nacional
amb la qual
la teva nòmina
t'erretreguin
un 2%
un 3%
la empresa
també aporti
un 2%
a tu
te'n vagi
a desglaver-te
amb la declaració
de renta
i l'empresa
amb l'impost
de societats
però
com a tot això
n'hi ha
ara
amb un gran
fons
amb un gran
sac
aquest gran
sac
ho tindrà
l'Estat
si aquest gran
sac
ho té l'Estat
l'Estat
no es tindrà
que endeutar
perquè tindrà
molts cèntims
guardats
diguem-la
o tindrà capacitat
d'endeudar-se
perquè tindrà
aquests cèntims
guardats
no és que els agafarà
però estaran
ja disponibles
no per agafar-los
però sí que
te donen
pedis
amb molt bones
condicions
a nivell estatal
precisament
perquè tens
aquell fond
allà guardat
això està passant
a Suècia
per no anar
mig lluny
gràcies a tindre
aquest fondo
implantat
la seva economia
està molt sanejada
precisament
per aquests cèntims
que això li permet
al país
tindre
una posició
financera
molt bona
per la forma
d'operar
del país
però precisament
per aquest remei
per aquest sistema
Per anar acabant
parlem d'un altre tema
relacionat
òbviament
amb les pensions
parlem dels requisits
pels quals
hem de passar
tots els ciutadans
per rebre
per obtenir
el 100%
de la pensió
de la
pensió
de jubilació
diguéssim
actualment
exacte
crec que
fins ara
s'agafaven
els 35 anys
o 35 i mig
últims anys
que havies
cotitzat
però crec que a partir
del 22
del 2022
eren els últims 25 anys
això
ha canviat
no
no
ha canviat
això és
de moment
de moment
és manté
és a dir
has tingut
que estar treballant
35 anys
amb la qual cosa
però
de cara
a la pensió
de jubilació
t'agafen
els 25 últims anys
aleshores
sobre això
sobre els 25 últims anys
es fa un càlcul
del 70%
de la base reguladora
que es diu
això per explicar-ho
per ràdio
és supercomplicat
no ho entendria
la gent
necessitem una pissada
no?
sí
sí
sí
necessitaria
és a dir
que s'ha de fer el càlcul
de tot el que tu has guanyat
un any
al 70%
però és clar
a mesura que van passant
els anys
aquest 70%
no és el mateix
el que tu cobrabes
l'any 1990
i llavors has d'adecuar-lo
amb l'IPC
en tot
perquè el valor
el valor 100
del 1990
actualment
serà un valor
120 o 140
has d'adecuar
aquest càlcul
això és un càlcul
que fan
un sistema informàtic
de la secretària social
que fa
també per internet
el qual te facilita
fer el càlcul
llavors és
els 25 anys
ara que estan
intentant modificar
que és el que la gent
està esperant
que es modifiqui realment
que siguin els 25 anys
que tu decideixi
no els 25 últims
esclar
perquè és que
els 25 últims
mireia
arrel de la crisi
del 2008
2009
2010
no i ara també
hi ha hagut
i ara
esclar
n'hi ha moltes persones
que a lo millor
als dos o tres
anys
o cinc anys
perquè s'han trobat
d'eneri
s'han trobat
els 60 anys
i ja ningú
els ha volgut
contractar
s'han trobat
que els 5 últims anys
de la seva pensió
el seu ingrés
ha baixat radicalment
i d'estar guanyant
2.000
s'ha trobat
primer
dos anys
cotitzant
a mal atur
que mantenia
la cotització
però els últims 3 anys
no millor
cobrava una pensió
cobrava una
pensió
de 400 o 600 euros
complementària
per la família
però esclar
significava
que els 3 últims anys
la seva cotització
a seguretat social
era
zero
esclar
si tu agafes
els 25
i els 3 últims anys
són zero
a l'hora de dividir
estàs perdent
el 20%
es diu molt ràpid
oi?
però estàs perdent
gairebé
entre
bueno el 20
no
entre
entre un 12
o un 15%
i per això
van optar
pel fet que puguis
escollir els anys
per cotitzar
a l'hora de
de moment
no està acordat
van dir
de fer-ho
van dir
però clar
de moment
no està acordat
clar
han de fer molts càlculs
perquè automàticament
les pensions
els hi pujaran
no totes
no totes
però clar
hi ha molta gent
que sí
que les beneficiarà
pel sistema
que ostres
si jo hi he estat
a l'atur
durant els últims
3-4 anys
i no he pogut treballar
per l'edat
en la qual
em vaig trobar
sense feina
poder mantindre
el meu ingrés
tenint en compte
que si tu te jubiles
un any abans
del 65
cada any
que tu te jubiles
anticipadament
gairebé
és un 6,8
és un 7%
menys
Rafael
m'ha passat el temps
volant
i ens queden
30 segons
per les 7 de la tarda
i hem d'acomiadar
el programa
em sap molt de greu
però va
dimecres vinent
seguim parlant
d'economia
com sempre
moltes gràcies
per passar per aquí
aquest és el tema
de pensió
molt bona tarda
adeu
igualment
doncs efectivament
ens queden
doncs bé
uns 10 segons
per les 7
en punt de la tarda
nosaltres tornem
a deixar
no demà
ho deixem aquí
demà dijous 12
de novembre
ens tornem a veure
i escoltar
fins llavors
porteu-vos bé
i que tingueu
molt bon vespre
fins demà