I don't care, diu en Justin Bieber i et xeran amb aquest tema,
que és el tema que obre avui el programa de la plaça Mireia.
Dijous 3 de desembre, això ja es comença a costar,
hauríem de començar a fer sonar Maria Carell amb aquest Olai One for Christmas i Giu,
però encara ens estem aguantant les ganes, perquè encara no toca que sonin,
però a poc a poc ja aniran sonant.
Que digui molt bona tarda a tothom i benvinguts, com deia, a la plaça Mireia.
5 i 11 d'aquesta tornodí gelida tarda, gelid dia,
ja són temperatures d'hivern, pràcticament, espero que aneu ben abrigats
i que no agafeu cap encostipat, que no és moment d'agafar cap encostipat.
Esperem també que ens estigueu escoltant en directe,
ja sigui a través del web, a través de les aplicacions o del 98.ufm.
5 i 11 de la tarda amb aquest tema, com deia, de Justin Bieber i de Ed Sheeran.
I don't care, diuen que no els importa massa.
Espero que a vosaltres sí que us importi el que us portem per avui en aquest sumari del programa.
Començarem amb l'espai de nutrició.
Ho fem sempre amb la Mireia Cabrera.
Avui el tema central és el malbaratament alimentari.
Ja en vam començar a parlar la setmana passada.
Vam treure algunes dades sobre la taula, podríem dir.
Entre d'altres, i segons la ONU,
un terç dels aliments produïts anualment en el món es llencen.
Doncs bé, la Mireia també ens planteja els motius pels quals es llencen.
No només perquè potser s'obren, es fan malbé a la nevera o caduquen,
sinó perquè per estètica, per màrqueting,
hi ha molts productes, moltes fruites sobretot,
o aliments més frescos que queden descartats en la línia de producció precisament per això,
perquè estèticament, doncs bé, no són correctes
i aquests també formen part d'aquest malbaratament alimentari.
En parlarem amb ella, el primer espai.
Seguirem parlant de còmics, ho fem sempre amb el Josep Maria
i val a dir que el terror s'ha apoderat definitivament,
no només d'ell, sinó de l'espai de còmics.
Per tant, l'espai de còmics més terrorífic torna a trepitjar la plaça Mireia.
Avui ens porta un còmic que es diu Moonshine.
És una barreja de gàngsters, segons diu el Josep Maria, amb homes llop.
I segons diu ell, del qual diu, és una visió diferent i una mica estranya d'aquest explosiu còctel.
Averiguarem què significa aquest Moonshine
i quina saga d'homes llop barreja amb gàngsters ens presenta avui a l'espai de còmics.
I a la segona hora parlarem amb la Vanessa Montserrat.
Ella sempre ens porta a les últimes actualitzacions de les xarxes socials
i com no tot passa, o la major part de les xarxes socials passen sí o sí per Instagram.
No fa massa, potser farà un període setmanes.
Van activar una nova funció que es diu Guies o Guides.
No sé si la teniu activada.
Van començar en una fase beta, podríem dir,
activant-ho als diferents perfils professionals o comptes oficials.
Doncs bé, a poc a poc s'està activant altres perfils personals.
Ens explicarà per què significa aquesta eina.
S'hi pot aportar un punt de qualitat al nostre perfil
i, en definitiva, com gestionar aquestes guies.
I acabarem escoltant una de les entrevistes de la campanya,
sense anar més lluny, que no ens deixa aquesta campanya.
Avui l'entrevista va cap a baix, cap al barri sud, cap al carrer Salvador Espriu,
perquè l'entrevista és a la Otília Llorenç, de la tintureria Vapor Vapor.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat, és que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú fa aquesta d'avui.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desverg.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o algo?
Socorro!
Entrem, doncs, ara al primer espai, nutrició.
Per això tenim amb la Mireia Cabrera el telèfon.
Mireia, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Com esteu?
Molt bé.
Com estem a l'altra banda del telèfon?
Molt bé.
Encantada d'estar una setmana més aquí.
Espero que no estiguis massa gelada amb aquestes temperatures.
Ja, és veritat.
Anem tirant, anem tirant.
Anem tirant, no?
Ben abrigats.
I això ja ho tenim.
Com deia abans, no toca ara encostipar-nos, eh?
No seria el moment.
hauríem d'abrigar-nos força.
Mireia, avui toquem un dels temes que la setmana passada ja més o menys vam treure sobre la taula, com comentava, que és aquest malbaratament alimentari.
He comentat algunes de les xifres que donava l'ONU, entre d'altres, un terç dels aliments es llencen.
No només, com deia, perquè caduqui, no perquè es facin malbé, sinó també a vegades per l'estètica, sobretot dels productes frescos.
Comencem, si et sembla, parlant una mica d'aquestes xifres.
Sí, en fi, quins són els números d'aquest malbaratament alimentari?
Doncs s'estima al voltant de 101 quilos per persona i any.
O sigui, seria una equivalente a unes 80 bosses d'escombraries per persona i any.
És una xifra esgarrifosa, realment.
Totalment. I fins a quin punt, per exemple, nosaltres, com a consumidors finals, contribuïm a aquest malbaratament?
Doncs, sota el meu punt de vista, com a consumidors finals, evidentment, podem fer petits canvis,
però hi ha molts altres aspectes que no estan a les nostres mans.
El que hem de fer és intentar, doncs, canviar una miqueta de pensament.
I no sempre el responsable és el consumidor, sinó que hi ha molts altres estaments que no els podem modificar, per desgràcia,
i que costen més de canviar aquest pensament, poc a poc.
Clar, això és des del punt de vista de consumidors, no?
És a dir, nosaltres mateixos, que estem parlant ara, però i la indústria alimentària, en aquestes circumstàncies,
aquest malbaratament alimentari, quin paper juga?
Doncs molt.
I si és veritat que moltes empreses ens fan donacions, per exemple, però jo he estat buscant dades oficials de quin...
A igual que per consumidors sí que està calculat, no?, quants quilos, més o menys per persona, és el que malbaratem.
Per part de la indústria alimentària no hi ha dades, per tant, bueno, cadascú que pensi fins a quin punt de vista la indústria alimentària,
jo crec, sobretot el punt de vista que hi juga en bon paper, però bueno.
I que pot encobrir també aquestes dades, no?, aquestes xifres que potser sempre s'apunta al consumidor,
però la pròpia indústria també té un paper important en tirar aquests aliments, productes frescos, sobretot.
Totalment.
I al voltant d'aquest moviment, d'aquestes, com deia, aquestes circumstàncies,
quines iniciatives s'estan posant en marxa per evitar precisament això, que el menjar es llenci?
Doncs, per exemple, el projecte dels espigoladors, que està fet bastant famós en els últims mesos,
igualment ho he escoltat diverses vegades, és un conjunt de persones voluntàries que utilitzen verdures i fruites
que estèticament, doncs, no eren prou maques o prou, això, estètiques, com per vendre-les.
I llavors el que fan, doncs, són cremes de verdures o menjolades, per exemple, amb elles.
I una altra iniciativa que també s'ha fet bastant eco a la xarxa social
són aplicacions, tipus una que es diu Tupper App, però hi ha vàries,
on els establiments alimentaris petits, com per exemple forns de pa o restaurants,
poden oferir els seus excedents d'aliments durant el dia i abans de tancar
nosaltres ens podem apropar a aquests restaurants o a aquests establiments
i podem obtenir per un preu més abaixat aquests productes.
Estava mirant una miqueta aquesta web d'espigoladors.cat,
si hi ha algú que vol treure el cap també i saber què és el que fan.
Es mouen també per les xarxes amb diferents etiquetes de jo no tiro
o el menjar no es tira, la comida no se tira,
que és una mica per on volen enfocar aquest moviment.
Fan també aliments, pel que estic veient, com comentaves, Mireia,
també, com fan marmelades, per exemple, amb fruites que,
com comentàvem al principi, també per la seva estètica,
perquè potser estan picades o la pell no està perfecta,
doncs aquestes no passen a formar part de la línia del supermercat
i és una llàstima perquè és una pera igual i segur que està bona igual.
A casa, parlant de casa, què podem fer per evitar aquest malbratament?
El nostre granet de sorra hi ha directament?
Doncs podríem donar preferència a, sobretot, als aliments que són de proximitat i local
i no tenir resistència a aquests aliments que físicament sembla que no siguin tan estètics,
el que ara justament Mireia comentava,
que li tenim com a reticència a veure això a una pera o una fruita
que estèticament no és perfecta, però que no passa res, és segura igual.
Un altre aspecte important és visitar les quantitats, per exemple,
que hi posem i si són aliments, això és l'anterior programa,
doncs congelar-los adequadament.
Un altre tip que crec que també és bastant pràctic
és tenir un retolador permanent a la porta de la nevera,
llançat a la porta, perquè així, per exemple,
quan obrim un pot d'alguna salsa o algun pot de, no sé, de llegums, per exemple,
doncs notem la data amb la qual obrim aquell producte
i així sabrem que ho hem de consumir abans d'aquella data, no?
No sé, allò que es queda el producte a la nevera
i ja no sabem fins quan la pròxima vegada que ens recordem,
doncs ho consumirem.
Més coses.
També, per exemple, el podria ser bona idea
revisar un o dos cops a l'any tota la despensa que tenim a casa,
inclòs, per exemple, la nevera i el congelador.
Fer com una espècie de neteja,
perquè a vegades és bastant típic tenir un pic de pollastre
que fa un any que l'hem congelat
o cinc paquets de macarrons que estan allà oberts a la vegada.
Doncs això també és bona idea.
Això en quant a, diguéssim, actuacions eficaces, no?
És a dir, això, anar notant, anar revisant,
tenir una mica de cura, no?, de saber que si no estarem a casa
potser per dinar o sopar, doncs potser no cal que tinguem carn fresca, no?
I parlant d'això, també dels aliments, no?,
també hi ha un vessant d'aquest malbaratament alimentari
que és la cuina d'aprofitament,
que precisament el que intenta, l'objectiu primer,
és evitar tirar a menjar la papelera,
per tant, aprofitar aquestes restes que a vegades, no?,
si no van a parar un tàper o del tàper ja se'n van a la paperera.
Què ens pots explicar d'aquest aprofitament,
bueno, aquesta cuina d'aprofitament, crec que es diu així.
Sí, sí, sí, doncs, per exemple,
sí, coses que podem fer i que sense grans esforços
podem aconseguir baixar aquest malbaratament,
per exemple, doncs, amb les restes de verdures
podem fer caldo, que a vegades hi ha moltes parts
de les verdures que les llancem,
per exemple, doncs, ara se'm està ocorrint, doncs,
la pell de la patata o la pell de la carbassa,
totes aquestes parts que pensem que s'han de llançar,
doncs, el que podríem fer, doncs, és recollir-les totes
i es poden fer brous amb aquest tipus d'aliments.
Altres coses, per exemple, doncs,
espècies o herbes aromàtiques
que a vegades ens donen a les fruiteries
perquè no es facin malbé,
el que podem fer és congelar-les.
Hi ha un tip molt fàcil que és, amb una glaçonera,
col·loquem les espècies o les herbes aromàtiques
ja netes i tallades
i omplim la glaçonera amb oli d'oliva.
Ho posem a congelar
i d'aquesta forma, quan vulguem, doncs, utilitzar aquestes herbes,
doncs, traiem un glaçonet i com que porta ja l'oli,
doncs, és molt més ràpid.
I, per exemple, doncs, també un altre tip
seria utilitzar l'aigua de cocció dels ous, per exemple,
quan bullim ous,
doncs, per regar les plantes
perquè la closca dels ous
tenen, o sigui, al bullir-les
treuen calci i aquest calci es queda a l'aigua
i si aquesta aigua l'utilitzem per regar,
doncs, mira, superutilitzant.
Mira, una cosa que hem après avui,
no sé si tothom sabia que l'aigua de bullir ous
podia servir per regar,
potser hi ha persones que sí
i diuen, ai, ara us entareu, no?
Això, quan a la cuina d'aprofitament
i pel que fa a la compra,
a l'hora de fer la compra,
que en alguna vegada també hem parlat
de com economitzar i, sobretot,
que em va quedar molt clar, Mireia,
anem a una llista, eh?
Sí, sí, sí.
És una miqueta el mateix
perquè, al final,
ho parlàvem la setmana passada,
quan anem a les grans superfícies,
sobretot, no tant quan anem a un mercat local
o botigues locals, no passa tant,
però si anem a un gran centre comercial,
doncs entrem a un lloc
on la intenció és que comprem
i, com més quantitat, millor.
Llavors, ofertes que es fan de forma repetida,
per exemple, el 3x2
o formats màxi dels aliments,
i, al final, el que fan és que comprem
molta quantitat,
però fins a quin punt
utilitzarem aquella quantitat.
Llavors, aquí ve un punt
que l'ho de portar a la llista
i saber realment
què és el que utilitzem
durant una setmana
i si realment ens servirà aquest producte
és important.
Això, sobretot, planificar-se.
Soc passada,
però és important.
Clar, la planificació
crec que juga un punt
molt important, no?,
amb tot aquest procés
per evitar el malbaratament
i, sobretot, per aprofitar aquest menjar.
Però, si...
Bé, quan anem a menjar fora,
quan anem a menjar fora de casa,
el que dèiem abans, no?,
què podem fer amb el menjar
que ja tenim a casa
sapiguent que anem a fora?
Potser ara ho fem menys
per les circumstàncies,
però, vaja,
sigui com sigui,
en algun moment
potser no dinem o sopem a casa.
Com ho gestionem, això?
Doncs, des de fa pocs mesos
s'ha aprovat una proposició
d'una llei
de malbaratament alimentari
aquí a Catalunya
i llavors els restaurants
estan obligats a facilitar
que el client
es pugui endur
el vas,
un envàs més agradable
tipus un tàper
amb la resta de l'aliment.
I, a més, també
estaran obligats
que a la carta
del restaurant
també hi surti
un claim
conforme hi ha
la possibilitat
d'emportar-nos
el menjar
que s'obri.
Això també, doncs,
és una pràctica
que crec que ens haurem
d'acostumar més.
i parlant
d'aquest malbaratament
hi ha productes
que, clar,
per la data,
és a dir,
per aquesta data
de caducitat
que també
en vam estar parlant
un dia, no?
Vam diferenciar
la data de caducitat
de la de consum preferent,
no?
Si no recordo malament.
Sí, sí, sí.
Clar,
quan estan a punt
de caducar-se,
per llei, suposo,
els productes
no poden estar
exposats al supermercat.
Per tant,
no sé fins quin punt
aquests aliments
ja se'n van
directament a la papelera
o hi ha espais
dins del supermercat
on hi ha aquests aliments
que estan gairebé
a punt de caducar
sinó al mateix dia.
Això suposo
que també és per evitar
que el propi supermercat
també els tiri.
Exacte, sí.
És una altra estratègia
per tal
que aquells aliments,
clar,
si aquells aliments
un cop passen la data
ells no ho poden comercialitzar.
Una altra cosa seria
que nosaltres
ja haguéssim comprat
aquell aliment,
el tinguéssim a casa
i se'ns passi
un dia de la data,
no?
M'ho invento.
Però que tu igualment
doncs obres aquell aliment,
el veus,
l'obres i dius
bueno,
sembla que està bé.
però quan ja està
en un establiment
i s'ha de comercialitzar
no es pot legalment
fer-ho més enllà
de la data de causitat.
Llavors,
per això hi ha
aquesta alternativa
que últimament
es veu molt,
jo crec des de fa
uns anys,
que els mateixos
són marcats,
deixen un espai
només per d'aquests
productes
que estan a punt
de caducar-se
i tenen un preu
més econòmic.
Llavors,
jo crec que,
no sé si anaves
a dir alguna cosa, Mireia.
que no havia pensat
en el tema del preu,
però clar,
és obvi que el preu
de venda
d'un productor normal
amb el que té
una data de caducitat
que està gairebé a prop
si no el mateix dia
ha de ser menor.
Sí, exacte.
Però jo crec
que no li hem de tenir por,
vull dir,
aquells aliments
que estan prop
de la data de caducitat
són segurs igual.
O sigui,
una altra cosa seria,
ja que haguessin passat
molts dies
a la data de caducitat,
però normalment
no arriben.
Són productes
que estan
un dia o dos
gairebé
a la data de caducitat.
Llavors,
són productes segurs,
no els hem de tenir por
i després
del tema econòmic,
o sigui,
per diversos aspectes
jo crec que
ens beneficia
tenir-nos en compte,
que a vegades
és com que
ara ni els mirem.
Per un tema econòmic,
i després també
per un tema
que són segurs
i evitem el malbaratament.
Clar,
parlant de malbaratament,
crec que una pregunta
obligatoria
que t'hem de fer
després de comentar
algunes xifres,
que comentaves
de les quantitats
que es llencen,
entre altres
a Catalunya,
crec que són
260.000 tonelades
de malbaratament
cada any,
que crec que són
gairebé uns
40-50 quilos
per persona,
gairebé.
Tu creus que
és possible
o que seria viable
aconseguir,
diguéssim,
un malbaratament zero,
és a dir,
que no hi hagués menjar
que anés a les escombraries?
Doncs,
per desgràcia,
jo personalment
crec que no,
tant de bo,
sí,
però crec que
vivim en una societat
on tot és
gastar i consumir
i moltes vegades
pel propi ritme
de vida
que portem
és molt difícil.
El que sí que
podem fer,
evidentment,
és intentar
que aquest percentatge
baixi molt.
Crec que és
esgarrifós
les xifres
que avui dia
estem veient
i només
amb baixar
aquest percentatge
ja seria,
ja tindríem
molt de benefici,
més que res,
perquè és això,
després pensem
en altres indrets
del món
on no hi ha
menjar,
on no hi ha
les qualitats
de vida
que tenim aquí
i aquí
anem de sobrats
en aquest sentit
i ho llancem.
Llavors,
bé,
tot i que
queda molta feina
per fer,
crec que cada cop
és un tema
que estem divulgant més
i s'ha de donar
més importància.
També és un tema
de conscienciació
personal,
és a dir,
cada persona
a l'hora
de fer aquest moviment
de,
bueno,
em queda això al plat,
ho llenço,
també ser conscient
d'això,
que comentaves
també que hi ha
molts punts del món
i potser no cal
anar massa lluny
tampoc,
a vegades
sempre parlem
de potser
països subdesenvolupats
o en vies
de desenvolupament
i crec que no cal
anar massa lluny
per saber que també
hi ha gent
que passa gana
i crec que s'ha de tenir
en ment
aquest gest,
segurament el pots estalviar
i pensar que
aquell aliment
per algú
seria
més que important.
Per tant,
també ser conscients
de la importància
que té l'alimentació
en tothom.
Sí,
exacte.
I aquí també ve
un tema
que,
ara reflexionant,
el tema
de quina quantitat
posem al plat,
que és el típic,
que normalment
ens posem
més quantitat
del que necessitem
i llavors
o sobre
o ens ho mengem
per no deixar res al plat
i llavors
també tenim
molta sacietat
i també
en temes cognitius,
en temes
de com
tenim
com
valorem
les quantitats,
com
en organitzem
una altra copa de maters,
no?
Intentar no posar
tanta quantitat,
planificar molt
els menys,
és important.
No sé si estaràs d'acord
amb mi,
Mireia,
que aquest any
per les circumstàncies,
per, òbviament,
aquesta pandèmia,
per la Covid,
segurament potser
hi ha menys trobades
o potser econòmicament
les famílies
tampoc no poden
comprar tants aliments.
crec que és una
de les èpoques
de l'any
que també
més menjar
es pot arribar
a tirar,
no?
Perquè,
precisament,
això,
hi ha sobreabundància,
hi ha sobre
molt de tot,
no?
I estic segura
que moltes llars,
bona part de les escombraries,
de l'orgànica,
hi ha molt de menjar,
menjar que s'ha servit
a taula
i que al final
ha sobrat per això,
aquesta sobreabundància.
Espero,
esperem,
no?
Potser que aquest any,
deguda a les circumstàncies
que no són agradables
per ningú,
no passi tampoc això.
Sí,
exacte.
Bé,
sempre crec que hem de veure
la part positiva de tot
i potser,
mira,
això serà un altre aspecte
positiu
de tot el que estem vivint.
Exacte.
Doncs Mireia,
gràcies una tarda més
per aquest espai
de nutrició.
Ja saben també
els nostres oients
que si tenen
algun dubte,
si volen fer-te
alguna consulta,
poden contactar amb tu.
Recorda'ns una mica
de les xarxes.
Doncs em poden trobar
a Twitter
amb l'usuari
arroba
mireia
barra baixa
cabrera
i a Instagram
amb l'usuari
arroba
nutreme
punt
cabrera
i també
passo consulta
a Centre Medic Tecno
en Nova Salona.
I a part,
si volen,
com deia,
que resolguem
algun dubte,
també poden passar
pel nostre Twitter,
arroba
pelagui
o baix
Mireia
i en directe,
no,
Mireia,
els hi resoldríem
aquestes dubtes
o consultes
que ens puguin fer
ja siguin personals
o de temes
que els interessin
i que vulguin
que aquí els comentem.
Així que ja saben
on anar tots els oients
de Ràdio d'Esvern
i totes les persones
que ens estiguin escoltant
i ara sí,
Mireia,
que tinguis bona tarda,
abriga't,
que fa fred
i una abraçada a distància.
Igualment,
adeu.
Que vagi molt bé,
adeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
No, li passen cosetes, però res que motivi perquè avanci la...
Ara, per un altre cantó, els que viuen al poble, la germana i tots,
aquells sí que viuen coses i els hi passen coses.
Llavors és com la sensació de transició una mica cap al volum tercer,
que és el que tenim pendent per llegir,
i del nombre 12 al 20 i pico, no ho sabem encara, no sé quina...
Sembla el 12 al 19, però no ho sé.
I estic allà pendent, a veure què passa.
A veure què passa, no?
Sí, estic bastant emocionat.
A veure si trobes aquests, com es deia, integrals, no?
Sí, t'anava a preguntar pel dibuix, per tot això.
Sí, és el que anava a dir.
Ens queda gairebé un minut, si vols fer amb 30 segons un breu resum del dibuix.
Bé, el dibuixant és l'Eduardo Risso, és...
Bé, dibuixant molt... m'ha encantat, molt net, amb clarobscurs, hi ha algunes imatges.
Només el que em fa gràcia és el fons, va canviant de color cada portada.
Ah, no és la típica pàgina en blanc i a sobre les vinyetes, no?
No, per això, dic que és una cosa que veus, va, les vinyetes,
però juga amb transicions, no sé, a mi m'ha agradat molt això.
Se me'n recorda molt de Frank Miller, sobretot amb els canopscurs, no?
I, bueno, i el guió és el president de Zarello, que és un crac, i aquí ens creem.
I aquí l'obre, jo, Déu-n'hi-do, hem pogut comentar molta teca, eh, d'aquest Montseny.
Hi ha vegades que ens quedem més curts a l'hora de parlar d'un còmic,
que almenys me n'alegro que hagis pogut explicar bona part.
Gràcies, Josep Maria, com sempre, fins i joc, vinent. Adéu.
Vinga.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Catalunya no canviarà de tram dilluns,
i la setmana que ve no es relaxaran més les restriccions
a causa de l'empitjorament d'alguns indicadors de l'epadèmia.
Una pandèmia que està a l'alça.
El govern justifica la decisió per no posar en perill la capacitat hospitalària.
I el que està a l'alça són, per exemple, la velocitat de transmissió del coronavirus,
continua la seva escalada i arriba al 0,92,
el risc de rebrot també creix, fins als 217 punts,
i per tot plegat arriben aquestes xifres,
perquè el Departament de Salut ha notificat, ha donat informació,
ha publicat 1.600 nous contagis de Covid i 27 defuncions més.
En canvi, els ingressos hospitalaris mantenen una tendència, aquí sí, a la baixa.
Notícies breu, Gerard López.
Brussel·les trigarà encara 3 dies a autoritzar la vacuna de la Covid-19
un cop tingui l'opinió favorable de l'Agència Europea del Medicament.
La Comissió Europea accelerarà un procediment que habitualment triga uns 2 mesos.
Si es compleixen les previsions d'ara mateix,
la vacuna podria estar al mercat de l'Unió Europea pels voltants de Cap d'Any.
Brussel·les, Jordi Baró.
Bona tarda. La Comissió Europea reduirà de 2 mesos a 3 dies
el temps per donar llum verda a la vacuna del coronavirus.
El procediment sol trigar 67 dies.
Per comprimir-lo es reduirà el període de consulta als Estats membres,
que serà només d'un dia.
Els 3 dies començaran a comptar a partir de l'opinió favorable
de l'Agència Europea del Medicament,
que a dia d'avui té previst emetre la seva avaluació de la vacuna de Pfizer-BioNTech
com a molt tard, el 29 de desembre.
Això situa l'inici de la comercialització de la vacuna
els primers dies de 2021.
Tots els països membres estan d'acord amb esperar
l'avaluació de l'Agència Europea del Medicament
i no optar per un procediment d'emergència com ha fet el Regne Unit.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Itàlia ha confirmat la mort de 993 persones per coronavirus
a les darreres 24 hores, la pitjor dada des del març,
quan hi havia el pic de la pandèmia.
Això porta el balanç provisional de defuncions fins a les 58.038.
Itàlia és el segon país europeu pel que fa al nombre de morts,
darrere del Regne Unit, que avui ha superat els 60.000.
Al món, els Estats Units, el Brasil, l'Índia i Mèxic
són, per aquest ordre, els països on el coronavirus ha estat més letal.
Han detingut tres homes com a presumptes responsables
d'un homicidi imprudent a Sant Andreu de la Barca.
La investigació va començar quan van tenir coneixement
de la caiguda mortal d'un home
que treballava en la reparació del sostre d'una nau industrial.
Els detinguts, l'administrador, el soci de l'empresa
i l'intermediari que aconseguia els treballadors en un primer moment
van negar conèixer l'home que tenien treballant sense contracte.
Hi ha diversos projectes vinculats amb la mobilitat
interessats a ocupar les plantes de Nissan a Catalunya.
Entre aquests projectes hi ha una planta de producció de bateries
per abastir el mercat europeu de vehicles elèctrics,
un altre per fer un muntatge de vehicles elèctrics directament
i un tercer, que és un hub d'electrodomositat
integrat per diverses empreses alhora.
Els sindicats insisteixen que el projecte de futur de Nissan
ha de passar per mantenir el teixit industrial,
el màxim lloc possible, llocs de treball possibles
i el part de proveïdors i subcontractats.
Salvament Marítim ha localitzat el cadàver d'un home
a les roques de la platja del Somorostro,
això és a Barcelona, a l'entrada de la bucana del Port Olímpic,
per ser exactes.
Segons explica la Guàrdia Civil, que s'ha fet càrrec de les diligències,
un ciutadà ha avisat que havia trobat el cos
poc després de les dues d'aquest migdia.
Una embarcació de Salvament Marítim i la Guàrdia Civil,
acompanyats dels bombers, s'han desplassat fins al punt
on hi havia el cos i l'han traslladat a terra.
Es tracta d'un home d'uns 77 anys aproximadament
i no ha transcendit cap hipòtesi sobre el motiu de la seva mort.
Esports, Jordina Terré.
L'Uni Girona rep a Liecaterinburg-Rus a les 8 a Fontajau
en el segon partit de la primera volta de l'Eurolliga de bàsquet.
De moment, les gironines sumen una victòria
al primer partit contra el Riga.
Avui, però, no podran comptar amb la sueca Frida Eldebrink,
que es va lesionar contra el Riga
i estarà entre dues i tres setmanes de baixa
per una lesió muscular a la cama esquerra.
A Dinamarca comença l'europeu femení d'envol.
La selecció espanyola del català Carlos Viverr
debuta un quart de set contra Rússia.
Una de les novetats de l'equip espanyol
és la pivot de granollers Cava-Gasama.
La federació de patinatge
sospesa el partit d'aquest cap de setmana
entre el Club Pativic i el Taradell
després de detectar fins a tres casos positius
de coronavirus a l'equip bigatà.
A segona divisió, el Sabadell visita el Tenerife
a partir de les set, en partit de la jornada 16.
Els ballesans, recordem,
són penúltims a la taula.
Aquesta tarda s'ha sortejat la fase final
de la Lliga de les Nacions de Futbol.
La selecció espanyola s'enfrontarà a Itàlia,
l'anfitriona, en semifinals,
el 6 d'octubre de 2021.
L'altre semifinal enfrontarà
Bèlgica i França. La final serà el 10 d'octubre.
La fase final es disputaran dos estadis,
el Giuseppe Meazza de Milà
i el Juventus Stadium de Turí.
La UEFA també ha anunciat, per cert,
que la temporada que ve
arrencarà una tercera competició de clubs,
la UEFA Conference League.
La final es jugarà el maig de 2022
a l'estadi nacional de Tirana, Albània.
I l'expresident del Barça, Joan Laporta,
precandidat a les eleccions,
treballarà perquè Messi continuï al Barça,
segons ha dit, al matí de Catalunya Ràdio,
tot i que també ha explicat
que el club no s'acabaria sense l'argentí.
Laporta ha reconegut la seva preocupació
per la situació econòmica del Barça.
I segons ha pogut saber aquesta emisora,
el campió del món de MotoGP, Marc Marquez,
des de la Clínica Ruberi Internacional de Madrid,
i avui mateix ja podria passar pel quiròfan
per operar-se per tercera vegada de l'Homer Dret.
Marquez, que s'ha perdut aquesta temporada,
es va lesionar al circuit de Jerez,
a la primera cursa del Mundial, el 19 de juliol,
i ja el van operar el 21 de juliol i el 3 d'agost.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Lua López.
L'Observatori Comarcal del Baix Oregat
ha publicat l'informe trimestral d'ocupació hotelera
a la comarca d'aquest tercer trimestre.
Així doncs, s'ha registrat un 33% d'ocupació.
La situació extraordinària de pandèmia global
i les restriccions de mobilitat associades
es reflecteix en la gran disminució de l'ocupació
superior als 40 punts.
La valoració respecte a la marxa del negoci
i de l'ocupació és negativa
i no supera el 3 sobre 10.
Tot i que a l'estiu es va recuperar
una certa represa de l'activitat hotelera,
molts hotels van decidir continuar tancats
i d'altres no oferien la totalitat
de les seves places hoteleres.
Així, al Baix Oregat es van registrar
18 establiments hotelers tancats,
que formen part del 41% del total,
provocant que les places hoteleres
en oferta disminuïssin un 24%
respecte a l'any anterior.
Demà comença la primera sessió
dels últims de restes tets de contes
virtuals de l'any amb la Raquel de Manuel.
Aquest divendres ens explicarà històries
ambientades en el Nadal
i narrarà diversos contes d'hivern
per donar la benvinguda al canvi d'estació.
Com sempre, els vídeos els tindreu disponibles
al canal de YouTube de la Biblioteca Joan Margarit
i a les seves xarxes socials a partir de les 4.
Els propers tets de contes
seran també el dia 11 i 18 de desembre.
diumenge estones de clàssiques
podrà gaudir del concert de músiques d'elles
a les 7 del vespre a la sala cinquantenari de l'Ateneu.
És un duet compost per la Mercè Medina
amb la flauta i la Laura Serra al piano.
És un projecte que neix amb la intenció
de reivindicar l'espai musical de la dona
dins la música clàssica tant a nivell compositiu
com a interpretatiu.
Interpreten un conjunt d'obres de compositores
de diferents estils i èpoques
que són punteres en el món musical
però menys reconegudes pel simple fet de ser dones.
És un acte organitzat per l'Ateneu de Sant Just.
L'entrada general té un preu de 10 euros,
8 pels socis i sòcies
i en el cas dels menors de 25 anys
l'entrada tindrà un cost de 5 euros.
Pels alumnes de l'Escola de Música
serà totalment gratuït.
I fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
Si com a dona vols saber
quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació
de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut
ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones d'infants.
Separacions, règim de visites,
pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a Llencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La generalitat al teu costat.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar el català
o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques
a B-X-L.cat.
Perquè quan parles,
fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
B-X-L.cat.cat.cat.
B-X-L.cat.cat.cat.cat.
B-X-L.cat.cat.cat.cat.cat.
B-X-L.cat.cat.cat.cat.cat.cat.cat.
B-X-L.cat.cat.cat.cat.cat.cat.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit