i avui entre unes coses i les altres
ens regastàvem escoltant aquest judici del procés
i després la part de les promos de Ràdio d'Esvern
estem a punt de tocar un quart de sis de la tarda
però ja som aquí amb vosaltres
benvinguts a tots i a totes al programa 458
de la plaça Mireia d'avui dimarts 4 de juny
So smoke them if you got them cause it's going down
All I ever wanted was you
I'll never get to heaven cause I don't know how
Let's raise a glass or do to all the things I've lost on you
Oh, tell me I'll never get to heaven
Doncs sí, avui obríem el programa amb aquesta cançó d'LP
es diu Lost on you
crec que feia bastant de temps que no l'escoltàvem
tot i que en el seu moment
potser farà un any enrere que es va començar a escoltar més
a les diferents ràdios del món
la vam posar bastant aquí al programa
benvinguts a tots i a totes al programa 458 de la plaça Mireia
us comento què és el que us portem avui per començar
ja sabeu que sempre fem el repàs dels titulars del dia
amb l'Imanol López
López, seguidament escoltarem bona música
però encara escoltarem més bona música
quan arribi el Pau Martinet del Club Alternatiu
que amb ell redescobrirem aquesta música alternativa
que ens proposa aquí avui dimarts
i ja sabeu que també el podeu escoltar els diumenges
a ràdio d'Esvern
en t'ho explicarà ell
això serà durant la primera hora i fins a les sis
I a la segona hora tenim secció i sessió de coaching
amb la Noe Puigdangoles, la nostra coach
que ha estat una mica complicat decidir el tema que havia de portar avui
ja que va quedar totalment empatat
50% i 50% els dos temes que ens havia deixat la setmana passada
de cara a aquest dimarts
van quedar totalment empatats gràcies als vostres vots
així que hem decidit entre les dues
que el tema que portaria avui
és el tema de les famílies que alastren
és a dir, famílies de pares a fills
o de germans o en algun punt de l'arbre genealògic
no deixen, diguéssim, llibertat als altres familiars
i els carreguen amb alguns pesos
que són externs als fills potser
però que va carregant a les persones
ens ho explicarà una miqueta més
des del punt de vista del coaching
que és la Noe, la nostra coach
i per acabar la plaça
avui tenim l'Eric Pomar
el nostre noi de tecnologies
que fa un parell de setmanes que no el veiem
i avui ens parlarà de diferents coses
entre d'altres
d'aquesta presentació que ha fet Apple
que la va fer ahir precisament
i no sabem encara qui ha presentat
així que ens ho explicarà l'Umber
amb tot el detall
això és tot el que us portem avui
ja sabeu que fins a les 7 de la tarda
serem aquí en directe des de Ràdio d'Esvern
així que no marcheu molt lluny
D'agradica
d'agradica
Fins demà!
Que avui celebrem, o se celebren 50 anys des del primer desfilet de l'orgull gay, el símbol de la lliberació i també de la celebració del col·lectiu LGTBI.
El seu origen es remunta al 1969, quan el juny d'aquell any van tenir lloc diferents i diverses manifestacions en repulsar els disturbis d'Estonwell, Estats Units,
en els que la policia va realitzar una redada en un bar del barri de Greenwick i l'objectiu era arrestar persones homosexuals.
A partir d'aquí van començar a haver-hi aquests disturbis.
Es veu que expliquen que en el moment del succès sonava la cançó d'Over the Rainbow i la cançó del Mago de Oz.
És una data una mica curiosa perquè a més havia mort el Judy Garland, havia mort feia tan sols uns dies.
Així que tot això és el que va passar en aquell juny del 1969 i precisament avui, entre d'altres, Google s'assuma en aquests 50 anys de celebració del primer desfilet de l'orgull gay.
I si aneu a Google, trobareu que han fet una presentació de la pàgina principal curiosa, dedicada precisament a recordar el primer dia que es va fer el primer desfile de l'orgull gay.
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1.
Aïllant de l'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent.
Ara sí, Manol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia. Benvingut al programa.
Espero que m'apropi el micròfon.
Moltes gràcies.
Ara sí, és que se'n cau el micròfon aquest.
Cau sol, cau sol.
M'he d'anar de moment per seguir el micròfon
perquè em puguin escoltar.
No puc aportar una solució a aquesta distància.
Solucionat, solucionat.
La gent no ho sap, però hi ha una barrera evident
entre tu i jo.
I és un vidre blindat.
Jo crec que ara et disparo i no passa res.
No, no, dos.
Doncs si et disparaix dos cops, no passaria res.
Facilita la que seria
la insonorització de l'estudi, bàsicament.
No podem posar vidres més primets.
No seria una cosa.
Bé, vinga, tant és.
I, Manol, explica'ns quins són els titulars
d'avui dimarts 4 de juny.
Vinga, va, titulars.
Perquè ja s'han publicat les llistes provisionals
baramades de l'Escola Bressol Marrex
per al proper curs 2019-2020.
Són llistes, però, que encara estan obertes a reclamacions
que es poden presentar al llarg d'aquesta setmana
a l'Ajuntament.
D'aquesta manera, es publicaran les llistes
baramades definitives el 12 de juny.
Per altra banda, el sorteig públic es farà el 14 de juny
i la llista d'admesos i admeses definitives
es farà publicar el 18 de juny.
Un cop acabat el procés de preinscripció,
s'obrirà el termini de matriculació
comprès entre el 19 i el 26 de juny.
L'Escola Bressol Marrex comptarà amb un total de 107 places
distribuïdes en 7 espais.
Els infants nascuts el 2019 conformaran el grup de lactants
amb un màxim de 8 inscripcions.
Els nadons d'un i dos anys nascuts el 2018
composaran 3 grups, amb 13 infants cada un.
I, per últim, els nens i nenes de 2 a 3 anys,
nascuts el 2017, formaran 3 grups també,
amb un total de 20 infants en cada un.
Molt bé.
Avui fas pauses tràgiques.
És a dir, és com que deixes un silenci,
però un silenci tens.
És a dir, que s'espera alguna cosa darrere.
Però no passa res i és encara pitjor.
Vinga, va, què més ens expliques, Imanol?
No, de bo, tens un domini al sol de ràdio.
En fi...
Més titulars.
L'Ajuntament de Sant Jus ha encarregat un estudi
per recaptar informació sobre el que va ser
la Font de la Bonaigua,
un espai d'esbarjo que va quedar soterrat
a finals del segle XX
sota les obres del nou institut
i les del col·lector de canalització de la Riera,
de tal forma que se'n fa gairebé impossible
la reconstrucció en el mateix espai.
Tanmateix, el 2002 ja es va fer un primer intent
per excavar els terrenys on havia estat situada.
Es volia saber la situació exacta
on havia estat instal·lada la Font,
ja que amb els anys s'havien perdut els paràmetres,
i alhora saber-ne l'estat de conservació
que apresentava en aquella prospecció,
però només van aconseguir obrir
un forat d'uns 4 metres de fundària
on van aparèixer les primeres restes de la Font.
Continuar amb excavant es feia impossible
i reconstruir l'espai, per tant, també.
Crec que he d'explicar exactament el que em passa al coll.
El que em passa al coll és que ho diu l'aire condicionat.
Jo soc una persona...
Comença una etapa de l'any que te'ls hauràs de menjar amb patates.
No, no, però de debò.
O sigui, ja de normal el meu coll és sensible,
perquè és així molt seu.
Tot tu i Manol ets sensible.
Parlem amb plata.
És que...
Bé, hi ha gent que és així.
Hi ha gent que és així.
Fica'ns la teva vida, vinga.
Això.
I l'aire condicionat és el pitjor que pot passar al món.
De debò.
És un llast, és un atac frontal contra les persones.
No sé, és un atac...
De fet, jo ho valoro com un atac químic,
químico-biològic, saps?
Atacs d'aquestes així.
Explica'ns, explica'ns, Manol.
Estem aquí per escoltar-te.
Crec que el meu argument perd contundència amb aquesta música.
Em veig obligada a posar-te aquesta música.
Per canviar de tema.
En el qual ens expliques la teva vida, Imanol.
Vinga, va.
Tercer titular del dia.
Dimegre, 5 de juny, tindrà lloc una nova presentació literària
que el llibre té.
Joan Vigó recitarà a partir de les 8 del vespre
algun dels fragments de la seva última novel·la,
Aiku, a Brooklyn.
Comptarà tan mateix...
No sé per on si és Brooklyn.
Ho sento.
Brooklyn?
Brooklyn?
Brooklyn.
Comptarà tan mateix amb una introducció a càrrec
del també escriptor i traductor Jaume C.
Pons a l'horda.
Vigó és una figura curiosa de la literatura catalana,
ja que de fet va començar a escriure a partir de lletres de rock and roll.
Més tard va ser també guionista i locutor de ràdio
i en els últims anys ha publicat dos poemaris diferents,
Pastor d'Antenes i Sabentiri d'Avions,
amb la mateixa editorial Abreu amb qui ara s'atreveix amb la novel·la.
Aiku a Brooklyn.
Relatra el viatge de Russell, barceloní, fins a Nova York.
Una figura que, més enllà de servir begudes en una botiga de Little Italy,
planejarà la seva mort a Brooklyn.
La seva història la seguirem a partir dels seus diaris,
uns manuscrits que surten a la llum,
tot i la voluntat del personatge de no publicar-los.
Si no veig mal encaminada, passat aquest matí pel Just a la Fusta,
Joan Vigó.
Joan Vigó, sí, sí.
El mateix.
Un escriptor que jo crec que...
És a dir, en aquestes coses sóc una mica reticent,
però la imatge fa molt d'aquest home,
perquè és un home així molt gros, cabell llarg, cua, barba,
imposa.
A més, té una veu greu...
Ah, d'acord, no entenia cap a on anaves, ara.
Sí, té una veu greu, així molt...
Que li acompanya, vols dir, que acompanya la seva persona.
A vegades, cos i veu, és com cos i ànima, no van conjuntament.
A vegades, doncs, cos i veu no s'uneixen en un estat perfecte de persona,
i en el seu cas sí, i aleshores impressiona tal com el veus.
I clar, aquest matí només hem escoltat la seva veu,
que sí que ha sigut una mica estil, ostres, té una veu potent,
però no s'acaba de fer la imatge.
Veig que és fumador, estic veient, perquè ha buscat fotos seves per ixarret,
i la majoria surten ell encenent un cigarret o fumant directament.
A més, és que...
Bé, a més, anem a indagar més en aquesta versió.
Té aquest discurs de...
És que a mi no m'agrada el bosc, a mi m'agraden les ciutats,
però les ciutats fetes caldo, saps?
Aquestes així...
Ah, que vagi a xerròbil.
Exterradi, una mica així, saps?
Que vagi a xerròbil.
Home, una ciutat feta caldo, no ho sé.
Sí.
Hauríem de conèixer.
Potser sí que li agrada el rotllet, així...
Estil deshumanitzat.
Jo m'imaginava una mica més humanitzada la ciutat, la veritat,
però potser li va aquest estil.
No sabem el que li va...
No ho sé tant, no ho sé tant.
No ho confabolem.
Anava a dir que si hi ha algú que vulgui recuperar l'entrevista
pot anar a radiosbem.com, a la secció de magazins Just a la Fusta,
i recuperar aquesta entrevista que ha fet avui Àlex...
Ai, perdona, Joan Vigó.
Al Just a la Fusta.
Dit això, gràcies, Imanol.
De res, home.
Digui, bona tarda, i fins demà.
Igualment.
Adéu.
Tres minuts per tocar dos quarts de sis de la tarda,
i escoltem una cançó que pinta molt i molt bé.
Es diu So Much Better, de Lost Frequencies,
juntament amb Sandro Cavazza i Lost Frequencies,
que ho estava dient.
Sí que faig unes pauses una mica...
I tried my best that I could do
just to find out I was never yours.
I hang on to the words that you said
and I held out when my hope was lost.
music in the Unless of the
I could do so
AQ.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La viuda es perd, la ràdio de Sant Lluís,
98.1.
Senyor i senyora, sembla que hem inaugurat el Sònar a Ràdio d'Esvern.
Bona tarda, Pau.
Doncs sí, una mica. Bona tarda.
Ens has portat part del Sònar, ja? Ens anticipes al Sònar?
Doncs sí. Gràcies, gràcies.
És molt, com s'acostuma a dir, carnet de cañón del Sònar, eh?
Aquest tipus de música, potser?
Igual vaig mal encaminada.
No, no vaig mal encaminada perquè aquest diumenge,
el programa Play, que s'emet a les 7 del vespre,
parlarem del Sònar amb dues companyes,
amb dues col·laboradores que vindran,
la Clàudia i la Goretti.
Per tant...
Per recomanar a grups que s'han d'anar a veure,
jo, obligatòriament.
Parlarem una mica del Sònar, no?
Sí.
Tu hi vas, al Sònar?
No.
Jo sí.
M'agradaria.
Ostres, doncs ja ens comentaràs.
Vaig el dissabte, dia 20 de juny,
que entre d'altres hi ha un home que m'agrada molt,
un DJ, que és Electrocúmbia,
que algun cop te l'he posada, el Nicola Cruz.
i després crec que va...
No sé, algun grup més així que crec que sona bé,
t'ho explicaré,
perquè tampoc no va mirar molt el cartell,
sincerament, només sé que toca aquest home.
Bueno, sorpresa.
Sorpresa, sorpresa, sorpresa.
Com la cançó que s'has portat avui per obrir.
Doncs sí, últimament venim una mica discos així...
moderns.
Sí.
Disco 80-2000.
Sí, és de Disciples,
i es diu No Ties.
És veritat que, a part,
si això us queda curt de dir
que em quedaria més estona escoltant música amb el Pau Martínez,
a part ara que tenim una llista de Spotify,
Pau, et poden sentir els diumenges a Ràdio d'Esvern?
Tots els diumenges a les 7 del vespre
tenim nou programa amb la millor música.
Escolta, de veritat que ens has portat el sònar amb aquesta cançó, eh?
Home.
Falta una cerveseta, les ulleres de sol...
D'aquí a poc, ja.
I molta gent al voltant.
Com ara.
Com ara.
Va, què ens portes avui, Pau?
A part aquesta cançó que m'agrada molt,
i mira, clic, i ara la tinc guardada en la meva llista.
Doncs porto moltes recomanacions,
a part del hit que sempre l'avancem,
portem l'extra d'aquesta setmana,
i més recomanacions.
Ara us portem...
No sé si recordeu de la setmana passada als Mares,
que no sabíem ni el que volia dir.
Cert.
A més són holandesos, no eren?
O suecs?
No, són suecs.
Suecs.
I no sabíem el que volia dir.
Hem descopert alguna cosa més?
No.
No.
No sabem ni el que diu en aquesta cançó,
però és molt indie pop.
A veure, com es diu la cançó?
Uf, a veure, per dir això.
Víjar vara farandra.
Molt bé, molt bé, molt bé.
És suec el Pau, jo ens ho havia dit.
Sí, de nacionalitat sueca.
No sé si recordeu de la cançó,
A veure, com es diu la cançó,
A veure, com es diu la cançó,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara escoltarem Metronomy.
Sembla que vas a donar un premi.
Ara!
Ho tornarem!
Escoltarem dues cançons de Metronomy.
Que us explico, és un grup així d'inditrònica,
New Wave, Indie Pop, Electronic Rock...
Inditrònica es diu?
Sí, inditrònica.
És electrònica amb indie.
Entenc, no?
Sí.
Han evolucionat bastant.
Ara us portem una cançó que es diu Heartbreaker,
que és del 2008,
i a continuació escoltarem la novetat que van treure,
diria que fa menys d'una setmana,
perquè veieu una mica l'evolució d'aquest grup.
Aquesta cançó té anys, no hi ha?
És del 2008.
2008, i el següent que escoltarem és 2019.
És de què tal?
O sigui, 11 anys més tard.
11 anys més tard.
És molt diferent, tu, que les has escoltades?
Jo diria que sí.
Bueno, jutgeu vosaltres.
Escolteu en aquests moments Heartbreaker de Metronomy.
I heard she broke your heart again
So now you're gonna come and see me
We're back to the start again
When's she gonna set me free?
I've been there time and time again
The girl's no good for me and you
She hurts me too
I heard she broke your heart again
I heard she broke your heart
Well, that girl's a heartbreaker
I heard she broke your heart again
I heard she broke your heart
Well, that girl's a heartbreaker
I heard she broke your heart again
I heard she broke your heart again
I heard she broke your heart again
I heard she broke your heart too
My heartğini breast made easier
Well, she falses her heart
No need her too
I heard she broke your heart again
They each motore
You're coming back
He looks like you
A bear
Verse Allah
Part 1
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Al principi, a veure si intentes recuperar una miqueta.
Ara.
Ho sents?
Sí, sí, sí.
És una porta?
Doncs no ho sé, intentaré descobrir-ho, però home, ho dubto.
Serà algun efecte o alguna cosa, però...
Saps un armari arrobellat?
Sí, sí, sí.
No ho sé, ens ho podeu comentar, el 610-77-015, que és el WhatsApp de Ràdio d'Esberra.
És un WhatsApp que està aquí més dormit, Pau, però sí, sí, anúncia'l, anúncia'l.
Sí, algú vol 610-77-015.
Millor que vagin al Twitter de la plaça Mireia.
Exacte, arroba pela guió baix Mireia.
Crec que està apagant, imagina't el que en dic.
No pot ser això.
Vinga, va, explica'ns què és.
Ara escoltem l'evolució de Metronomy.
Ja no escoltem portes que es tanquen i sobren, sinó que és d'aquest 2019,
i es diu Lately, una novetat que està arribant molt fort a tot Europa.
Han evolucionat, ja no tanquen portes, ara tira més de bateria, Bec.
Sí.
I guitarreta?
És més tranquil·let.
Bé.
Lately, I'll call you when I do nothing, oh.
Lately, I'll call you when I do nothing, oh.
Well, that is love, yeah, that is love when it's hard to do, it's a job for two.
How do I do, what do I do, if I don't get nothing for you?
I have so much work to do, yeah, I have so much work to do now, let's work for you, cause.
Lately, I'll call you when I do nothing, oh.
Lately, I'll call you when I do nothing, oh.
Lately, I'll call you when I do nothing, oh.
Doncs sí que s'han passat
a l'ado moderno de la vida, aquesta gent, eh?
Com tots els grups.
Com tots els grups acaben passant
a un lloc més comercial, però és...
És el que toca.
És el que toca.
Ara escoltem en aquests moments
l'extra de la setmana
que podreu escoltar a Play aquest diumenge
a les 7 del vespre.
És de Flying Lotus i George Clinton.
Es diu Burning Down the House.
Ui, t'ha quedat super clavat.
Sí, no?
Fins aquí, t'ha quedat super clavat.
I know something that they don't know.
I know something that they don't know.
I know something that they don't know.
I know something that they don't know.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si t'adonaves, hi havia com...
Portes que s'obrien?
No, que feia comentaris molt...
És una mica depressiva si l'escoltes amb atenció.
Ah, la lletra.
La lletra, però els sons també, la gent feia com...
Era com una mica un passotisme il·lustrat, no?
Sí, sí.
Em pesa, la vida, xaval, no?
Era l'èxit.
Però hi havia molta gent allà reunida.
Home.
Bueno, sentia moltes veus, més de dos que és...
Sí, perquè posen diverses veus alhora...
Molta gent, hi havia molta gent, Pau.
Com aquí, a la ràdio.
Obran i tanquen portes i entra molta gent.
En aquests moments escoltem el hit de la setmana, que recordo, ho podreu escoltar el diumenge a Play a les 7 del vespre.
és The London, The Young Thug, diria que ho he dit bé, J. Cole i Travis Scott.
Hòstia, J. Cole? És la noia? És una noia, no?
Ostres, ara no ho sé, diria que no.
Ah, no. Ui.
No, no.
No, no, no.
Hi havia una cantant que es deia no sé què Cole, o potser es deia Nicole, directament.
No, és un noi, acabo de veure la imatge, i és un noi jovenet, de fet.
És un jovenet.
Va, doncs escoltem.
El hit, no?
El hit, de London.
Then I observed just how you curved, then told them niggas that they gotta wait for me.
I know you ain't hot the man, I'm ballin' on them pussy nigga like you want a man.
I'm drownin' all inside the pussy like I never swam.
Ay, fuck your IG, I put somethin' on your sonogram, I'm the man.
Me, me, me, me at the London.
If you find time, we can run one.
Talk about some things we can undo.
You just in the pen, I can find you.
Six one on the Monday, nine two.
You just say the word and I run through.
Two texts, no reply, that's when I knew.
I knew, I knew, yeah, I knew.
Talk, church talk, I can make a brick walk.
Up north, down south, bankhead to Rachel Walk.
Hit it with a little water, stretch it like a vocal cord.
STD, I run my ward.
Fuck a fed and his daughter.
I'ma rent a compound, I supply the cigarettes and bread.
I got a main and she gon' ride.
She took a quarter and she fled.
I'm in the land so she gon' ride.
I see the paint and shout it like, bro.
I'm at the London with some big thighs.
No fries, she eat steaks with the fish sauce.
Then your mama tell you with something on fire, stop drippin' roll.
Have you known the road like a pair of spinners or stopping goals?
Yeah, I can charge them like a dutch in a demon.
Got your broad in the garage, you ain't seeming.
Every time a nigga go back to the ward, niggas act like they won't start and we leave them on that semen.
Me, me, me after London.
If you find time, we can run one.
Talk about some things we can undo.
You just in the pen, I can find you.
6-1 on a Monday, 9-2.
You just say the word and I run through.
Two texts, no reply, that's when I knew.
I knew, I knew, yeah, I knew.
I ain't crushed down with your mind.
For the full time, we won't play.
I'm far from all sight.
It ain't I, I, I might.
Time, I might.
Sit it all time, we won't play.
I'm far from all sight.
S'ha acabat el hit, Pau.
Aquest era el hit de la setmana, de London.
Va, però en aquest gènere us ens regales una cançó més, no?
Us regalo una altra, vinga, va.
És d'Alfie Templeman i es diu Sunday Morning Serial.
Alfie Templeman, recordem que fa unes setmanes va ser el hit d'aquí, del Club Alternatiu.
i el tornem a escoltar amb aquesta novetat que porta, és Sunday Morning Serial.
És curiosa la cançó, també ho he de dir.
La portada del disc també és curiosa.
És com si ella estigués dins d'una tassa gegant de llet.
Sí, sí, sí.
I al seu voltant hi ha les lletres tipus cereals que posen el nom de Serial Sunday Morning.
Bé, Sunday Morning.
Sunday Morning.
Serial.
Anyway.
Pau, gràcies per portar-vos aquestes recomanacions.
Gràcies a vosaltres.
I t'escoltarem el diumenge de...
Play?
A les 7 del vespre.
Ara, a les 7 o 8 del vespre, no?
A Ràdio Esbem.
I tant.
Gràcies, Pau, per venir fins aquí.
Adéu.
Que tingui bona tarda.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Bona tarda.
Bona tarda.
Sous-titrage Société Radio-Canada
parlant i en comparació amb el que ha fet aquest matí els fiscals, però més jurídic.
l'advocada de l'estat no hi veu rebel·lió l'1 d'octubre, però sí sedició i ha argumentat
que hi va haver un alçament públic.
no hi haurà un alçament públic.
haurà un alçament públic.
el elemento de la violència, el elemento de la violència, entendemos,
com un medio comisivo de mayor intensidad que el uso de la fuerza, el uso de la violencia no ha sido uno de los elementos estructurales del plan llevado a cabo por parte de los acusados.
S'ha referit específicament a Carme Forcadell, de qui diu va tenir un paper fonamental per donar aparència legal a un referèndum declarat il·legal.
Creu acreditats també els delictes de desobediència i malversació, perquè diu s'han destinat tots els recursos de la Generalitat a fer possible l'1 d'octubre.
Ara a les 6 es reprendrà al judici amb l'informe de l'acusació popular Vox.
Roser Pereira, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, Martí Ferrero.
Carles Puigdemont i Toni Comín han entrat, aquest cop sí, aquesta tarda, com a convidats al Parlament Europeu.
Després que dijous passat se'ls va negar l'acreditació temporal com a eurodiputats electes.
Els dos polítics han començat a negociar l'adscripció a un grup de l'Eurocambra.
Brussel·les, Jordi Baró, corresponsal.
Bona tarda, primers contactes exploratoris de Puigdemont i Comín.
Aquesta tarda al Parlament Europeu per adscriure's a un grup parlamentari.
Per ara només descarten continuar el liberal.
Els dos polítics han entrat a la institució convidats per l'eurodiputat sortint Ramon Tramosa,
una condició que lamentava Puigdemont.
Des del diumenge passat nosaltres no som uns més convidats, som membres d'aquesta cambra.
I així com a la resta de membres d'aquesta cambra se'ls tracta d'una forma,
exigíem que se'ns tractés igual i no va ser.
Per tant, és aquesta la discriminació de la que ens queixem.
Un dels 14 vicepresidents del Parlament Europeu ha assegurat avui
que el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani,
no li va consultar la decisió de no donar la credencial temporal a Puigdemont.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
El president dels Estats Units, Donald Trump,
ha assegurat que el tractat de comerç que aspira a firmar amb el Regne Unit
després del Brexit serà ambiciós i inclourà tots els sectors,
inclosa la sanitat pública.
Trump ha comparegut a Londres en roda de premsa
amb la primera ministra, Theresa May,
i s'ha referit a les manifestacions en contra de la seva visita
com a fake news.
Londres, Sergi Molero.
El president dels Estats Units i l'encara primera ministra
confien que l'acord comercial per a l'era del Brexit serà una realitat
i d'on el Trump ha puntualitzat que inclourà tots els àmbits de l'economia,
també la sanitat pública,
que alguns sectors al Regne Unit temen que es vulgui privatitzar
amb l'entrada d'empreses nord-americanes.
Aquesta és una de les qüestions que es denuncien a les protestes contra Trump
que avui es fan al Regne Unit i que el president nord-amèricà
ha marcat en les fake news.
He de dir que hi ha molt de fake news en això.
Vostè ha vist la gent agitant la bandera americana,
agitant la vostra bandera.
Hi havia un enorme esperit i amor.
Hi havia molt d'amor.
Era una aliança.
No he vist les protestes.
Només fa molta estona hi era un grup de gent molt, molt petit,
posat per raons polítiques, així que són fake news.
Sergi Molero, Catalunya Ràdio, Londres.
Presó provisional i sense fiança
pel presumpt autor de l'assassinat a ganivetades
d'un altre home, Moncada i Reixac, al Vallès Occidental.
Els fets van passar aquest cap de setmana
quan l'home de 26 anys es va abraonar sobre la víctima de 33
quan sortia acompanyat de la seva parella d'una parada de tren.
Un cop a terra s'hi va carnissar
i li va clavar nombroses ganivetades
mentre la dona refugiava en un bar.
Tot apunta que es tractaria d'un cas de gelosia,
ja que la víctima era l'actual parella de l'exnòvia de la Garçó.
El Diccionari de la Llengua Catalana en Línia s'actualitza
i incorpora, entre d'altres, els mots bitcoin, enya i nano.
També les interjeccions fet i entesos
són alguns dels articles nous aprovats
entrats per la secció filològica
i afegits ja a la versió en línia.
També s'inclou cassolada,
com a protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles,
i es modifica la definició del vell sexe o el sexe dèbil
per indicar que tenen valor discriminatori.
La donació d'òrgans a Catalunya ha arribat a xifres rècord aquest any.
Marta.
Sí, entre l'1 de gener i el 31 de maig
hi ha hagut 167 donants de cadàvers vàlids,
un 16% més que el 2018,
i 40 donants vius.
Els donants en vida són persones que cedeixen un ronyó
o una part del fetge a un altre, generalment un familiar.
Hi ha hagut 5 donants vius menys que l'any passat,
perquè hi ha hagut més disponibilitat d'òrgans de difunts.
Amb les donacions d'aquest any s'han pogut fer 524 trasplantaments,
un 67% de ronyó, un 18% de fetge,
un 9% de pulmó, 4,5% de cor i prop d'un 2% de pàncreas.
Actualment, 8 de cada 10 famílies donen el consentiment
per a la donació d'òrgans del seu familiar difunt.
El 31 de maig hi havia a Catalunya més de 1.200 pacients
esperant un òrgan.
L'Organització Catalana de Trasplantaments
ha publicat avui les xifres
amb motiu del dia del donant d'òrgans i teixits
que se celebra demà.
Esports, Robert Prat.
Segons publica avui el diari El Mundo,
fins a 7 jugadors del Valladolid
es van deixar subornar per perdre
l'últim partit de la temporada contra el València.
del Valladolid, a més, un comunicat
en què mostra la seva sorpresa i indignació
per aquestes informacions.
Afegeix que ha obert una investigació
entre els seus futbolistes i diu
que es personarà les actuacions judicials.
S'ha aturat la jornada de Roland Garros
per la falta de llum que hi havia a les pistes
i la presència d'una tempesta.
En partits de quarts de final,
Nadal va guanyant per 2-16 a Nishikori,
doble 6 a 1.
Federer guanya 2-16 a 1.
Va brinca en dones.
Comte ha eliminat Stephens.
El Madrid ha anunciat el fitxatge
del davanter de l'entraig de Frankfurt Jovic
per les pròximes 6 temporades.
Paga 60 milions d'euros.
El davanter del Barça, Lluís Suárez,
ha rebut una oferta de l'Inter de Miami
de la MLS nord-americana
per anar-hi l'estiu de l'any que ve
per 4 temporades.
Julen Lopetegui, nou entrenador del Sevilla
per les 3 pròximes temporades.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 7 minuts.
Bona tarda.
Ja s'han publicat les llistes provisionals
baramades de l'escola Bressol Marrex
per al proper curs 2019-2020.
Són llistes, però, que encara estan obertes
a reclamacions que es poden presentar
al llarg d'aquesta setmana a l'Ajuntament.
D'aquesta manera es publicaran les llistes
baramades definitives el 12 de juny.
Per últim, el sorteig públic es farà el 14 de juny
i la llista d'admesos i admesa definitiva
es farà pública el 18 de juny.
Un cop acabat el procés de preinscripció,
s'obrirà el termini de matriculació
comprès entre el 19 i el 26 de juny.
Esclobre Sal Marrex comptarà amb un total
de 107 places distribuïdes en 7 espais.
Els infants nascuts el 2019 conformaran
el grup d'electants amb un màxim de 8 inscripcions.
Els nadons d'un i dos anys nascuts el 2018
composaran 3 grups amb 13 infants cada un.
I per últim, els nens i nenes de 2 a 3 anys
nascuts el 2017 formaran 3 grups també
amb un total de 20 infants en cada un.
I dimecres 5 de juny tindrà lloc una nova presentació literària
a Cal Llibreter.
Joan Vigó recitarà a partir de les 8 del vespre
algun dels fragments de la seva última novel·la,
IQ, a Brooklyn,
contra tant mateix amb una introducció a càrrec
del també escriptor i traductor Jaume C. Pons a l'horda.
Vigó és una figura curiosa de la literatura catalana.
De fet, va començar a escriure a partir de lletres de rock and roll.
Més tard va ser també guionista i locutor de ràdio
i en els últims anys ha publicat dos poemaris diferents,
Pastor d'Antenes i Sabentiri d'Avions,
amb la mateixa editorial, La Breu,
amb qui ara s'atreveix amb la novel·la.
I la Biblioteca Joan Margarit ja ha obert les inscripcions
que es poden fer de forma presencial o per telèfon
al taller de descoberta d'amfibis i rèptils
que ha organitzat pel proper 14 de juny.
L'activitat, de fet, és de tipus toca-toca,
de forma que la conduirà a l'associació Bioeduca
i portarà diferents animals vius
entre els que s'inclouen una granota,
un llengardatge, una tortuga o fins i tot una serp.
L'hora d'inici està prevista a dos quarts de set de la tarda,
tindrà lloc als jardins de Can Ginestar
i el taller té una durada aproximada d'una hora.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies,
edició vespre a les 7. Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Segurament molts de vosaltres heu dit
que em sona aquesta cançó, però no la cantant i tampoc el ritme.
És una adaptació de la cançó de Sorry del Justin Bieber,
però en aquest cas és de l'Estela Stalright.
Stalright.
6 i 12 de la tarda, seguim a la segona hora del programa 458 de la plaça Mireia.
Acabem d'escoltar aquest Sorry i parlem amb la Noé Puigengoles,
la nostra coach de la plaça Mireia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Noé, noé!
Fins demà!
Fins demà!
Yeah, I know that I let you down
Is it too late to say I'm sorry now?
I'm sorry
I'm sorry
Ràdio Desvent, sintonitzes, Ràdio Desvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Desvent, 98.1, Ràdio Desvent, 98.1.
Vinga, amb aquest molt bon ritme i a punt de tocar un quart de set de la tarda,
obrim els micròfons perquè tenim amb vosaltres a la Noe Puig d'Angola.
Hola! Hola! Hola! Noe, bona tarda!
We are family
M'agrada perquè és una mica irònica
aquesta cançó, pel tema que portes
avui, pràcticament.
M'ha agradat la ver-hi avui
i dic, bueno, aquesta va per iniciar
el programa, a veure què tal.
Irònicament, parlarem de famílies,
però potser de coses no tan positives
com són el que jo, bueno,
l'anomenem com a lastres, no?
Exacte, sí, però a vegades
començo així, amb aquest to tan potxo,
tan tristot, i dic, bueno,
i remuntem, no?
Que per cert, abans ho he comentat, al principi del programa
hem decidit una mica mano a mano
el tema a portar, perquè hi ha hagut
un empat més que tècnic, que 50-50?
Era dir, bueno,
decidir
i fem-ho nosaltres, doncs.
L'audiència
no s'ha acabat de decidir.
No, estan indecisos. O no,
o ho tenen molt clar, però entre ells
no s'han posat d'acord.
Perquè l'altre tema era conviure amb persones
que tenen algun tipus de trastorns alimentaris,
que ha quedat també amb un 50%.
Sí.
I potser el podem utilitzar
en una altra enquesta que fem properament,
per intentar recuperar,
perquè a vegades, quan aquests temes
queden empatats i després els juntem amb altres,
de cop i volta guanyen molt.
És a dir, guanyen per diferència.
Aquestes descompensacions que a vegades
estan entre 70 o 80 o...
Sí, sí, sí.
inclús rodó sent
que alguna vegada ens ha passat ja.
És tot un cas d'estudi, això.
Vinga, va,
we are a family.
Com comentava,
bueno,
li diem lastres, no?
Sí.
Però no sé com,
si hi ha alguna altra paraula
per dir-ho,
per anomenar-ho.
Sí,
és aquesta
invalidesa,
no?
És com que tingués
aquesta mancança,
no?
O sigui,
que tingués aquesta...
no és discapacitat,
però sí que sembla
que tingués aquesta mancança,
que et discapaciten,
però realment és la família
que ho fa, no?
O sigui,
que et capen
de certes llibertats
o d'això no ho pots fer,
no ho faràs,
o jo vull que facis això,
no?
Teòricament,
és en sentit aquest justament
de positivitat,
però realment el que fa
és tapar,
realment la clara
que per un mateix
pot tindre.
És això.
I avui comencem
amb frase?
Sí, sí.
A veure,
quina frase
per inaugurar la secció?
És, mira,
justament com la cançó,
ho posen una miqueta,
diria jo,
com la cançó,
és una frase
de l'Ortega i Gasset,
i diu,
sempre que ensenyis,
ensenya al mateix temps
adoptada la validesa
del que has ensenyat.
Perquè,
bàsicament,
tot el que,
els llastres
que portem
a sobre,
alguns que ja hem parlat
que ens venen
d'això,
dels nostres
pares,
avis o familiars
que, bueno,
que ens afectin
potser més a prop,
que ens sentim
identificats
per aquesta mancança
de valor emocional,
doncs,
aquestes creences
ens les fem
també
com una autoconvicció,
com si no hagués
més raó que aquesta,
quan realment
sí que tenim
cadascú a tindre
les seves creences,
es presta
a les discussions
i això
per ampliar
i desenvolupar-te
com a persona,
però realment
és aquesta que deies tu
que ara que està
una miqueta
imposada,
esto es lo que hay
y punto pelota,
doncs,
aniria per aquí
la història.
Sí,
o a vegades també,
perdona,
a vegades també passa
que el pare o la mare
han volgut estudiar
o fer X
i al final
és el fill o filla
que acaba fent
allò frustrat
o no ho ha aconseguit
del pare,
mare,
tiet o familiar,
diguéssim,
directe,
més proper.
Sí,
per exemple,
potser com a
advocat o professor
o el que sigui,
després,
potser no,
no,
tan sols treballa
com això,
que és el que passa
quan estudies
amb desgana,
no,
per comploure
en aquest cas
els pares
per complir somnis
dels demés,
el que dèiem
moltes vegades,
no,
d'aquí també ve
això,
doncs,
això,
adoptar
de la validesa
del que has ensenyat,
o sigui,
posa en dubte
que és realment
la teva creença,
no és de l'altra persona,
això aniria per aquí.
Clar,
és que a vegades
quan una creença
la tens tan interioritzada
no la poses en dubte
perquè et penses
que és teva
però te l'han,
entre cometes,
inculcat,
no,
o a poc a poc
has anat creient
que és el que tu penses
però no.
Sí,
ja em ve marcadet
i és com que tinguessis
allà el tatuatge,
una miqueta marcat,
sí,
diré per aquí.
I,
doncs,
per començar,
doncs això,
les famílies que,
que no diguem
que totes les famílies
lastren,
ni molt menys,
però,
a veure les ailes
com diuen,
i les famílies
que lastren
o les famílies
invalidants
són aquelles
justament
que no permeten
el creixement
o el desenvolupament
d'una o diverses persones
que formen
a la cerca familiar,
no precisament
a ser
el fill,
en alguns casos
també són els pares
que,
amb els seus pares,
intenten marcar
el que no,
el que volen posar
perquè els fills
ja no són a casa,
aquests són altres casos,
però sí,
hi ha la tendència normal
que sigui
de pares a fills.
I són persones
impositives
i si bé
estic dient
famílies
en lloc de persones
és que,
per exemple,
en cas que siguin
els pares,
sempre hi ha
un d'ells,
un dels pares
que té
la figura
més
quadradota,
com si fos
el
Releon,
saps,
més
el cap
de manada,
en aquest cas,
per natura,
i diguem
que d'alguna manera
la contagia
a l'altre membre
de la parella,
ja sigui
d'alguna manera
la Candèquer,
a l'hotelabro,
a l'o...
I a poc a poc,
no?
Sí, sí,
i l'altre també
entra en aquest
i la creença
que potser és
només en el terreny
de paterna filial,
no?
Però sí que fa creure
i l'altre
o bé
es deixa guia
i diu que sí a tot
o realment
es contagia
i també s'ho creu.
Aquestes són les dues,
però bé,
que al final
la figura
és aquestes dues peces
que provoquen
justament això.
I per aconseguir
aquesta imposició
d'esport i de terme
es tramen,
entre cometes,
una sèrie de fites,
no?,
per aconseguir
el seu objectiu,
que no és altre
que invalidar
les habilitats,
les destreses,
les aptituds,
l'autoconfiança
de la persona,
diguem-ne,
que tenen
en el punt de mira,
també entre cometes,
per dir una mica més
així,
més visual.
És a dir,
que totes aquestes coses
que fan
que qualsevol persona
es pugui desenvolupar
a nivell personal,
no?,
tant mental
com emocionalment.
I això és
molt,
molt greu
perquè,
com sabem,
i mai va malament recordar,
la família
és el primer punt,
que això ho vam tocar
en un programa
bastant a fons,
el primer punt
de contacte
d'una persona
des del moment
del naixement
amb el que
significa
l'entorn familiar,
no?,
social,
el primer punt familiar,
el primer punt
de contacte
amb persones,
clar,
són els pares,
justament,
no?,
surpar-lo entre el primer
que et trobes
és de la mama
o comadrona,
o comadrona també,
però a l'os...
Sí, de fet,
és la primera cara
que deus veure,
no?,
la comadrona al metge
perquè la cara
de la mare
fins que no passa
una mica,
no?,
que el neteja
en color humilical
i tot,
o va directe,
no sé,
per experiència,
no hi ha passat encara.
Ja,
jo ho he tingut necessària.
Ara aquí,
trossos de programa
en caso personal.
La vida personal.
Hola.
Explica'ns com anà
el teu part.
Jo vaig entrar
de pie
perquè no era necessària
perquè no es va girar
el nen
i, res,
em van dormir
mig cos
i, res,
sense penes
netejar
mig tapat,
me'n recordo sobretot
i sempre ho dic,
de tros de peu
que li veia
que semblava
que era més gran
que el meu
que s'ha de tenir aquí.
O sigui,
va ser qüestió de segons.
O sigui,
que jo almenys...
O sigui,
tal qual,
te'l van...
Molt ràpid.
Sí,
a mínimament tapat,
però sí,
sí,
sí,
superràpid.
O sigui,
per aquí és el primer...
Però sí que és cert
que deus veure la ginecòleg
o la comadrona.
Sí.
Però bueno,
tampoc hi veuen
en un moment,
però bueno,
sí que,
d'alguna manera...
Això és per convertir
aquesta experiència
tan personal,
no?
Te l'he preguntat
i pensava,
bueno,
potser dirà que no,
però això és per compartir.
Cap problema,
de res.
Doncs això,
no?
I des d'aquest moment,
doncs,
aprenem costums,
normes,
una manera de vivir
la vida
que cada família,
els pares,
o avis i tot,
ensenyen els seus fills,
no?
I d'aquí ve el tema
que quan som grans,
quan som adults,
tenim moltes creences
apreses
per als nostres
més o menys
recents
avantpassats
i que veritablement
ens poden fer
molt bé
o molt mal
a nivell emocional
amb nosaltres mateixos,
amb nosaltres mateixes
o amb les relacions
que tinguem
amb altres persones.
Per a provocar
de manera conscient
o inconscient
que la persona
senti poca cosa
o sense el valor,
el que més sol ocorre,
el que més sol passar
és que des que
la persona és ben petita
es té la tendència
a la sobreprotecció.
i d'aquesta manera
si alguna vegada
que la persona
es troba
amb qualsevol tipus
de problema
d'entrabanc,
no?
Amb amistats
o amb professors,
ja sigui de petit
o d'adolescents
i amb amics
o amb la parella,
ja són quan són més grans,
també té problemes
amb companys de feina
o amb els jefes,
inclús, no?
i en el cas
que la persona
sigui menor
es tendeix
a sobreprotecir
per evitar qualsevol
perill
o el que els pares
creuen que és perill
o creiem que és perill.
Que és diferent, eh?
Que és molt diferent.
Que és molt diferent.
Quan
estan
persones implicades
o quan el nen,
jo què sé,
passeja pel carrer
o està al parc jugant
o el que sigui, no?
I el pare, la mare,
els veus allà
que semblen
al doctite,
que van...
Cuida-lo, vigila.
Sí, però jo no dic dos, tres anys
i et dic ja més granders
ai, ai, mira,
mira aquell nen que corre
a veure si...
Nens bombolla, no?
Que després els hi diuen.
Totalment.
O sigui, totalment.
Diferent de l'enfermetat, eh?
Sí, sí, sí.
El tipus de sobreprotecció.
Sí, sí.
És justament això, no?
Que estan enganxades
perquè per evitar
que qualsevol persona
cosa, doncs això, no?
Que li faci
o es faci mal.
Intentem evitar
de manera inconscient
el mal que
potser
haguem pogut
patir nosaltres
mateixos
de petits.
O sigui, jo me'n recordo
que quan vaig anar al parc
em vaig fotre
quan jo era patida
tot era de ferro.
En l'era cromanyant.
I de fusta, no?
Sí.
I la gravella aquesta
que ara tots
estan subprotegits
en aquest sentit.
Però sí que queies
però és normal
que caiguis.
Però aquí està
el tema.
Deixes que caigui
perquè tingui
ell mateix
la seva
pròpia
experiència,
la seva pròpia
consciència
perquè avanci
i la pròxima vegada
si se'n recorda
perquè depèn
de què tinguis.
A vegades no...
No te n'acordes
que t'has electrocutat
i tu no has de ficar
els dins, no?
Que mica, sí.
Una miqueta.
Però almenys
tingui
l'oportunitat
de fer-ho, no?
No, és que no deixa
ni que apena
es caigui
o seguida
ja
abraçant
i apropar-se
a la criatura
a veure
què li passi res
perquè s'ha espantat
i això no és
res positiu.
Mira,
jo tinc una bona
anècdota personal
que és que
quan era
bastant
petita
no recordo l'edat
però potser
devia tenir
5, 4, 5 anys
sí, potser una mica menys
3 o 4 anys
acostumava a jugar
a mi m'encantava
les emocions fortes
avui dia també
m'agrada tirar
empracaigudes
i aquestes coses
per tant
soc donada
a aquest tipus
d'emocions
i de petita
ja ho començava
a exterioritzar
i la meva diversió
a les tardes
era pujar-me
el que seria
on recolzes
el cap del sofà
doncs seure allà
i tirar-me enrere
com si
ei
saps?
com ei
que caig
que no
i clar
el joc aquest
cauràs
cauràs
fins que un dia
vaig caure
i la velocitat
del braç
del meu pare
va anar a parar
just a agafar-me
un pam de terra
i no ho vaig tornar
a fer
es veu
vull dir
vaig aprendre
que jo era divertit
però fins que
el pare em va salvar
la veritat
era un bon
nyanyo
però després es veu
que ja no vaig
jugar amb altres
coses que també era
ui
ui
però aquella ja no la vaig fer
doncs et devia quedar
a l'inconscient
jo de fet també
vaig tenir una història
no s'ho fa
però sí que va ser
jo anava
es veu que anava
a l'hora
de les espais
de mon pare
a unes escales
es veu que havia plogut
va relliscar
però jo sí que vaig
no és que caigués
o sigui
em va agafar fort
però tan fort
se'm va carregar
un torment
en un any
i per protegir-te
però aquella sensació
de veure el terra
clar i a més
des de dalt
des dels ombros
vaig tenir problemes
d'educació física
en sèrio
per això
jo hauria estat
contentíssima
dalt
emoció
a mi m'ha quedat
a mi m'ha quedat trauma
a mi m'ha quedat això
però sí
per això
jo que recordo
tinc
quan el foltre
coses d'aquestes
t'han de saltar-ho
a l'educació física
me'n recordo
que no
era
agafar la desfrencida
i arribar
i
quedaves frenada
sí
era brutal
per salvar-te
sí
mira
me'n quedo així
i doncs
això
aquesta sobreprotecció
què provoca
l'infant
o l'adolescent
a l'adolescent
no
doncs
provoca tensió
dependència
fragilitat
i per tant
com sempre passa
baixa autoestima
ja que no li permeten
el que dèiem ara
fer salvadora
per si mateix
per si sol
a més
al mateix temps
això ajuda
entre cometes
a que la persona
sigui més poruga
tingui més por
i tingui sempre
la por
a les esquenes
justament
parlant d'esquenes
en lloc de portar-la
com dic jo
moltes vegades
de la mà
que la por
és una cosa
que està present
és innata
o tenir les persones
ja
però una cosa
és que es rodegi
i que se't mengi
i l'altra
és
ei
que aquest punt
d'atenció
sí que
d'atenció
sí que és bo
tindre'l
però
d'aquí a que
se podria
a tu
doncs això
això no
i perquè
quasi bé
és impossible
com deia ara
viure
sense por
i dic quasi bé
perquè sí que hi ha
persones
que viuen
sense por
absolutament a res
a part
que és
punts
kamikazes
i això
clar
però això
és perquè té el punt d'emoció
saps que
potser no saps el mal que et pots fer
però vaja
no és tirar-te per un balcó
però no és por
absolutament a res
és això
de viure
totalment
sense por
però hi ha gent que sí que
que viu aquesta
totalment
a lo loco
totalment
però és
no sé com es diu
però
és un tema
que sí que cal
teràpia
perquè això
neix justament
d'una mancança emocional
no
que no se sap
ben bé
d'on és
cada cas és diferent
i ve
d'una
d'una mancança
i
sense deixar el tema
de les pors
no
aquests pares
o familiars
els creen
tantes i tantes pors
als fills
que alguna part
d'aquestes
no
quan són una mica més grans
els fills
en aquest cas
els hi fa
fins i tot
un altre tema
que també es porta teràpia
por a sortir
justament
al carrer sols
no
d'aquesta
encara tanta
agorofòbia quasi
sí
sí sí sí
totalment
de fet
dic alguna
aquesta persona
que té
aquesta sensació
que
però això
per resoldre-ho
t'era
sí eh
però sí
perquè hi ha tal dependència
que s'han acostumat
i potser en aquest moment
quan són nens grans
pel que sigui
els pares
doncs no hi són
o vius sol
i no saps viure sol
també
i no t'atreveixes a fer res
sense
que tindran un dels dos pares
o que ja no hi són
perquè
hagin mort
per exemple
i es crea aquesta
aquesta por
inclús
de sortir
i
està clar
també que els
pares
sobretot actors
a més d'invalidar
o lastrar
els fills
també pateixen
unes irregularitats
a nivell emocional
perquè tot això
clar
aquesta subprotecció
sempre ve
d'altres històries
això és
el gat
que
el peix
que es menja
la cua
tenen
ansietat
i al cap
no els parla
de voltar
en aquest tema
del fill
qualsevol cosa
que tingui el fill
la filla
el que sigui
o el germà
jo que sé
potser no tenen fill
si és el germà
que té problemes
o
inclús
els hi creen
ells mateixos
i estan totalment
amb aquesta ansietat
de dir
tinc que resoldre
els problemes
perquè si sol
no sap fer res
ni
però clar
la culpa
50-50
aquí està
hauria d'estar
repartideta
i una altra
de les coses
que fan
és evitar
que els fills
facin res
per evitar
facin res
per evitar
que es facin mal
d'aquí ve
aquella frase
de
deixa deixa
això ja faig jo
no toquis això
que ja t'ho faig jo
no cal que fes
el menjar
ja poso jo el tàper
però això diari
bueno això
al final acabes
bueno l'altre ni ho aprèn
no?
ni ho aprèn
ja es torna més gandul
potser més vago
no?
més vaguesa
aquesta és l'altra banda
és a dir
jo
vale
potser no tinc la portida
d'aprendre-ho
però
també agafes la postura
potser com a dona
és a dir
si m'ho fa ma mare
clar
no ho recollis
jo ho faig jo
clar
al final deixes de recollir-ho
perquè saps que al darrere
vindrà algú a fer-ho
clar jo sé
de persones que diuen
tenen la casa impoluta
vale
i porten tota casa
la mama a rentar
tenen la rentadora
ah així també
els papers no?
i tenen la rentadora
exacte també
tenen la rentadora
vamos
nova
estrena
tiene 10 años
sí però d'an has tocat
clar clar
ho pots vendre
i encara et forraries
traient diners
de rentadora nova
exacte
i és això
i aquesta actitud
el que no deixa
és justament això
que la persona faci
el que sigui
i que s'equivoqui
ni
tampoc donar l'oportunitat
de fer-ho bé
de fer-ho bé
tampoc
és a dir
que invaliden l'intent
el possible intent
de fer qualsevol cosa
que ja de petits
que quan siguin grans
doncs de ben segur
ho hauran de fer
en principi
almenys fins que
si la mare
s'hagi permetent
o el que sigui
doncs
en principi
ho haurien de fer
i potser els pares
molt segurament
hagin estat també
el que deia abans
obviats de petits
pels seus pares
vingui això també
perquè no els hagin
escoltat
quan han intentat
dir qualsevol cosa
o dir les seves idees
o les hagin apartat massa
això com són generacions
ja
bastant enrere
ja parlem
quasi dels
potser
en molts casos
els 20
els anys 30
els meus avis
40 potser
ja són generacions
que
esperem que vagi
tot això canviant
i a veure com va
i un altre
de les tendències
que es tenen
és que
quan saben
que el fill
té qualsevol mena
de problema
el volen saber
l'investiguen
el volen manegar
allà a sac
no?
i
és a dir
el que volen fer
és que sigui
el problema de fill
o filla
més problema seu
i han de resoldre-ho
ells
abans que
el fill
o sigui
esborren totalment
la possibilitat
d'actuar
la manera que la persona
en aquest cas
que té el problema
o l'entrevanc
o el que sigui
doncs el pugui
solucionar
perquè totalment
és seu
en definitiva
és seu
o sigui
anul·len
en aquest cas
ja seria
quasi bé
entre una cosa
i l'altra
seria quasi bé
una anul·lació
total
això són
paraules majors
no?
sí, sí
però hi ha gent
que és instigadora
i ho té
amb molt de mena
però l'altra banda
que ara acabarem
de dir
és
l'acceptació
d'això
envers el que pot
arribar a crear
aquesta persona
per la seva banda
és a dir
un altre dels problemes
que surten
justament
d'aquesta
invalidesa
com a persones
és el moment
justament
que comentava ara
que la persona
té parella
que se'n va
de casa
sola o amb la parella
i
en el cas
també
de que
quan ja té
els fills
quan té fills
això ja
és la multiplicació
més gran
i
aquí ve
molts problemes
també
per aquesta banda
perquè
sempre tindrà
els pares
allà
a l'altar
no?
allà
col·locats
i tindrà tendència
a fer més cas
del que ells diguin
no?
que
que digui
que es digui
a si mateix
o a si mateixa
o el que puguin dir
dintre de l'àvia familiar
que ha creat
nova
amb la parella
sempre tindrà més en compte
els pares
i aquí
ve el problema
moltes vegades
d'aquestes sogres
i aquestes nores
que estan
que no es porten bé
a la guerra
sí
a veure
són coses
extrems
sempre hi ha
cosetes
entre aquest tema
però
això sí que és un
lastre
jo crec
sempre ha sigut
com un tema
sempre quan apareix
la paraula sogra
o nora
sempre és
ai
s'ha de fixar
perquè potser
molts casos
sí que poden coincidir
amb això
eh
de que
no és que sigui
calçases
però sí que
pot ser
es poden donar així
que deixi-me negar
i que compti més
l'opinió
la pròpia
per una banda
de dir
avui sempre estic
amb el dubte
i doncs
consulto abans
parlo amb la meva parella
però
el que diguin els pares
va a missa
i això també
arriba a ser
un problemon
no?
i
no hi compta
realment
amb la família
que ha creat
mira sempre
en fora
no gestionen
i tenen
sempre
problemes
de gestionar
els seus propis
problemes
de tot
fan un món
perquè clar
com que no saben
fer res
ni han actuat mai
amb la llibertat
o l'opció
de llibertat
de pensament
i actuació
doncs
tot és
un agòvio
tot és
superimportant
superextrem
problemon
que
se'n cauran
molt a sobre
realment
i es creuen
que
les úniques
persones
que justament
pot resoldre
aquests problemes
són els pares
i quan no hi són
es veuen
amb la cuixera
emocional
a dir
i ara
per mi sol
què decideixo
exacte
i el que
potser
s'estan parella
potser compta mitges
però dius
ostres
si estigués aquí
la meva mare
o el meu pare
què dirien
però clar
entra una miqueta
que és
un bucle
i això
és
bastant
fotut
però això és perquè
també els pares
ja ho han après
dels seus
i així una mica
successivament
o és alguna cosa
que de cop i volta
brota
a la cadena familiar
jo crec que
de generació
en generació
els problemes
que han hagut
per tendència
d'uns pares
o els avis
han estat
justament el que deia abans
que potser els pares
un dels pares
la mare
el pare
que ha contagiat
i que ha anat
a l'altra parella
doncs ha viscut de petita
aquest alliament
de dir
potser han sigut
molts germans
i s'ha sentit
sola
o desplaçada
o el que sigui
perquè hi havia
més germans darrere
o perquè
han hagut de créixer
i en molts casos
treballar des de molts jovenets
que abans
segons d'on venies
o l'economia
que hi havia
doncs
ho havies de fer
sí o sí
de fet
em sembla que
60 o així
i amb 14 anys
ja podies treballar
sí
estava pensant justament
crec que 14 o 15
ja hi havia
molta població infantil
ara seria
població infantil
que treballava
inclús quan va vindre
la migració a Catalunya
d'Andalusia
a Múrcia
i Extremadura
doncs inclús
sobretot
en aquelles zones
ja t'ho diria ara
a les cases senyorials
de rics
que tenien
de les animals
en on surt el nom
les masies
o una granja
sí però allà
no es diuen així
on no surt el nom ara
un mas
sí són masos
però són
escortijos
ah
bueno sí
amb el nom
sí exacte
doncs allà
feien treballar
escrius
de molt petits
en què sigui
el més bàsic
però ja
el concepte familiar
que vius allà
i havien de fer la feina
i eren encara més petits
o sigui
i eren sempre
com
el tema que sempre es diu
que com no havia tele
doncs creaven
a 50
i doncs clar
tenir tothom
cobert
amb aquestes coses
doncs era bastant
bastant complicat
i potser
bé
justament això
de problemes diferents
però que tenen aquest resultat
tot tòxic
de generació en generació
diria per aquí
i
doncs
és això
que no tenen cap valor propi
i que són persones
superinsegures
i que
costen molt
de sortir d'aquí
i la manera de sortir
justament d'aquest
laberint
és
desaprendre
el que has après
de petit
desfer
per tornar a fer
però
des del teu
des de les teves creències
des de les teves
sí
intentar
ja que tens aquest nus
i que potser
et falten
o que
per conseqüències
et divulcies
a causa
d'això
perquè vaig estar
una persona
que no em fa cas
ni
diré una família
i que
m'anega a mi
els seus nets
la meva sogra
o el meu sogra
o el que sigui
doncs
ale
te'ls menges tu
saps què et dic
o sigui que és així
i llavors
quan et penses així sol
potser
la manera de sortir
esperem que no s'arribi
a aquest extrem
l'audiència
sisplau
però la manera de sortir
d'aquest laberint
doncs és això
és aprendre tot el que
ens ha fet creure
tot el que
has après
i que
sense maldat
o maldat
o bueno
són coses
que passen així
i així
doncs això
tindran les creences
pròpies
les opinions pròpies
i començaran a tindre
sentiments validants
o sigui
teràpia power
coaching
o teràpia gestió
o psicologia
també
exacte
doncs mira
per acabar
aquesta secció
Noe
poso una cançó
de Joan Dausà
que es diu
tot anirà bé
que acaba com
anirà el dit
per si hi ha algú
que està pensant
ai si això em passa
em podré entre comentes
recuperar
clar que sí
tot és recuperable
i millorable
Noe
no sé si tens temes
per la setmana vinent
o si vols encara
mantenir el que teníem
o ajuntadors nous
Vale
anem a ajuntar dos
el de la setmana passada
Conviure amb persones
que tenen
bueno
que tenen
o pateixen
en trastorns alimentaris
I ja que
recuperem temes
de setmanes anteriors
vull recuperar un tema
que ahir
justament al Facebook
vaig penjar
per tot arreu
em vaig quedar
bastant parada
perquè va tenir
molta acceptació
i és que vaig llegir
un article
baix ràpid
del diari
de Màlaga
d'una senyora
que es diu Isabel
no me'n recordo
el nom
però que és
d'una associació
andalusa
que és de genes
que justament
són les
malalties rares
que no estan
diagnosticades
de les tantes
que hi ha
i cada cop
hi ha més síndroms
digués que sí
Alex Fragil
el Down
aquestes coneixen
però hi ha molts
que cada cop
surten més
degut a
aquesta bonança
tecnològica
ambiental
i que tu
vulguis
una mica
sí
totalment
llavors
l'altre tema
seria
malalties rares
o
malalties rares
poc
conegudes
com
gestionar
l'arribada
d'alguna manera
d'una
malalties rares
recordo
que no sé
si ho saps tu
el Jordi
té una
enfaditat
rara
no ho sabia
sí
ha hagut que deixar
programes salvadors
per això
ah sí
sabia que l'havia deixat
de fet
a un dels seus
excompanys
també
de quan havien fet
algun altre programa
i que crec que encara
estava a l'intermedio
no?
Gonchu
Gonchi
a Wyoming
no no
el noi
qui ha fet el traspàs
el periodista
no es diu
Gonchu
Gonyo
no sé
crec que es diu
ara mateix
no ve al cap
però
justament ha sigut això
amb l'edat que té
que té
doncs
40
4
en cel·la que té
no té adat
de desenformar
de rares
i veia per aquí
va doncs
apunto aquests dos
temes
conviure amb
trastorns
bueno amb no
sinó amb persones
que pateixen
algun tipus de trastorn
alimentari
i com gestionar
o com paï
o com conviure
amb
doncs algú que
pateix una malaltia
d'aquestes rares
o poc conegudes
exacte
perquè com bé deies
que de vegades
n'hi ha més
sí
per factors químics
o el que sigui
doncs no ve
una tarda més
gràcies per venir
fins aquí
gràcies
amb aquest tot anirà bé
del Joan Dausà
marxem i ens acomiadem
que tinguis bona setmana
igualment
i ens veiem en una setmana
d'acord
adeu Noé
i ara 20 anys després
recordo aquell moment
i ens veig a tots
també
Tres quarts de set
en punt
en punt de la tarda
i estem escoltant
aquest tot anirà bé
del Joan Dausà
a continuació
parlem amb l'Èric Pomar
que ens ha d'explicar
aquestes novetats
de l'última presentació
que van fer
els senyors d'Àpels
sí senyor
hi ha un munt
de novetats
tinc algunes apuntades
però qui millor
que l'Humbert
perquè ens ho expliqui
així que fem una breu pausa
i que l'Humbert
passi a la sala
a l'estudi 1
de Ràdio d'Esvern
i que ens ho comenti
Ràdio d'Esvern
la ràdio de Sant Just
98.1
i ara sí
tres quarts en punt
de set de la tarda
i teníem nosaltres
l'Èric Pomar
Èric, bona tarda
bona tarda
benvingut al programa
gràcies
o sigui que m'has preparat
avui amb l'iPad i tot
has vist
molt bé
així m'agrada
així no hem d'imprimir papers
que tenen una vida tan curta
com l'estona
que esteu aquí dins
m'agrada que vulguis per això
m'agrada encara més
que ens expliquis
quines són les novetats
del senyor
qui és el que ho presenta ara
les novetats d'Apple
el Tim Cook
bueno aviam
ho presenten molts
vull dir
Tim Cook només introdueix
i després surt el responsable
de cada departament
i explica
les diferents coses
però el que obre
diguéssim
el que obre
i el que tanca
és el president d'Apple
és Tim Cook
exacte
doncs explica'ns
què vam presentar ahir
perquè
hi ha un munt de coses
noves
però moltes
diferents gadgets
i diferents sistemes
de
sobre tot
és el sistema operatiu
el que ha sortit
perquè
és la
és la conferència
de desenvolupadors
sempre
aquestes dates
que és només
per desenvolupadors
d'aplicacions
i és on es presenten
tant al sistema operatiu
de l'iPhone 9
el del Mac
tot això
aleshores
sí que vam presentar
l'iOS 13
que és el que veurem
al setembre
tot arriba a la tardor
d'aquest any
tot arriba al setembre
quan surtin els nous iPhones
llavors aquí
portarà l'iOS 13
de tota manera
jo ja el tinc
a punt d'instal·lar-me'l
perquè
ja ha sortit la beta
és a dir
desenvolupadors
no és pública
ah d'acord
a tu és desenvolupador
sí
jo em vaig donar d'alta
però això ho pot fer
qualsevol persona
o has de tenir
un objectiu professional
o algun tipus de vincle
no ho pots fer-ho
i pagar-ho
ah
va val
d'acord
d'acord
d'acord
però
que en breus
tens a l'iOS 13
instal·lar-te
sí el que passa
que mai
prefereixo instal·lar-me
quan hi ha gent
per la tercera beta
o alguna cosa així
perquè la primera
és molt
sempre hi ha fallos
no en tinc
però molts
vull dir
és superinestable
normalment la gent
el que fa és
instal·lar-se en aquest
en un altre telèfon
com si que tenen
molts iPhones
se n'instal·len
en un altre
per anar provant
saps
però bueno
sí
van treure l'iOS 13
que destaca
pocs canvis
en aquest aspecte
o sigui
ha sigut sobretot
de polir detalls
això a partir
perdona
a partir de quin
iPhone és
això a partir
de l'iPhone 6
del 6
fins al 10
6S
perdona
el 6S
fins al XS
ah bueno
sí
fora del número
i fins al que sortirà
al setembre
sí que
hi ha
poques diferències
en veritat
el que destaca
és que han posat
el dark mode
que és
el mode oscuro
diguem
que la interfície
es torna negra
s'invarteix
i tot has de ser
tot blanc
és tot negre
llavors
això té certs
avantatges
per exemple
els iPhones nous
amb l'iPhone X
cap amunt
això ho fa en alguna
aplicació ja no?
sempre Google Maps
sí
això ja ho fan
però ara ja ho fa
l'iPhone natiu
diguem
això va bé
perquè a partir
de l'iPhone X
tenen les pantalles
que es diuen
amb OLED
llavors
el que són
les pantalles OLED
és que els píxels
negres
no s'ensenen
directament
què vol dir
que si la pantalla
només està reproduït
l'hora
i tot el fons
és negre
només et gastarà
el que ocupa
reproduir l'hora
no t'agastarà
tota la pantalla
aquesta pantalla
està com
fent un fals negre
que és el que passa
amb les altres
què vol dir
que estarà com
modo reposo
a la vegada
bueno no
vol dir que
la bateria t'augmentarà més
i haurà molt millor
utilització la bateria
perquè hi haurà
moltes parts de la pantalla
que estaran apagades
però això per exemple
quan ho actives
no no
s'activa del cinema
s'activa sol
i no només
sinó tu imagina't
que estàs en una aplicació
el qual
el que estàs llegint
un text
un text blanc
sobre fons negre
aquest fons negre
està apagat
no t'està gastant
la bateria
no és que estigui
emetent llum negre
negre no
directament està apagada
amb les pantalles antigues
el que em feien
era simular
un fals negre
és a dir
aquella pantalla
estava il·luminant
negre
diguéssim
amb aquestes
no
amb aquestes
s'apaga directament
el pixel
llavors no fa llum
això per una banda
després hem vist
sí que
algunes millores
en l'aplicació
de fotos
millor d'integració
entre les diferents
entre l'iPhone
l'iPad
el Mac
tot això
sí
de fotos
he llegit abans
que es poden
bueno de vídeos
que també es podran
rutar els vídeos
sí
es podran girar els vídeos
cosa que no es pot fer
i és tremendo
a vegades
t'has de baixar
una aplicació
per fer-ho
han sigut polietalls
per exemple
també em molesta molt
quan vols pujar
o baixar el volum
que et sortia
al mig
ara ja no
ara sortirà
en una cantonada
de petit
ja no es veurà
això depèn
de quina aplicació
per exemple
dins l'Instagram
si puges i baixes
et surt una línia dalt
bueno
ara serà així
no ben bé
com m'ho té Instagram
sinó serà més al lateral
és a dir
que no et molesta
a la pantalla
aleshores
sí que cal destacar
és que fins ara
era el mateix
sistema operatiu
que estava
per iPad i per iPhone
ara ja no
ara hi ha l'IOS
que és per iPhone
i han tret
l'iPad OS
que és només
sistema operatiu
per iPad
i aquí ja l'han optimitzat molt
a partir del 9
cap endavant
no entenc
a partir del Pro
no
és a dir
a partir de tots els iPads
crec que és a partir
de l'iPad Air normal
cap amunt
però més enfocat
per l'iPad Pro
tot això
perquè
de veritat
tot el que hem fet
sí que ja s'aproxima més
a un ús d'un portàtil
de veritat
ja sigui en gestió d'arxius
ara li pots connectar USBs
pots fer multitasca
pots obrir finestres
portàtil
bàsicament
sí sí
ara bàsicament
és molt més semblant
a un portàtil
que és el que la gent volia
per això és un iPad Pro
ara de veritat
sí que es traurà
avantatge
de la potència
que té l'iPad Pro
i de fet
també he llegit
que pot ser
es pot utilitzar
com una segona pantalla
d'un Mac
també
exacte
és a dir
pots enviar
amb el Mac OS 9
que es diu Catalina
ah sí
m'ha encantat el 9
dic molt bé
la Catalina
es podrà fer servir
com a segona pantalla
interactiva
a part
perquè ja no serà només una pantalla
sinó que serà una pantalla tàctil
què vol dir?
que si jo estic dibuixant
en Photoshop
puc seleccionar
que aquesta part
de la pantalla
se'n vagi a l'iPad
i dibuixar des de l'iPad
utilitzar-ho com
una tableta gràfica
sí
això exacte
sí
doncs a partir
es podrà fer així
a part
he llegit també
que la veu de la Siri
es podrà canviar
he llegit
es podrà ser més natural
entre cometes
sí
estan intentant canviar
una mica el Siri
perquè està super antiquat
ja
i potser integra també
idiomes que ara no
teniu
per exemple
el català
bueno
el català
dubto que arriba algun dia
trigarà molt en arribar
crec
ja
però
portem molts anys
té la Siri
però
posats a posar
tots els idiomes del món
no no i tant
l'eusquera
crec que el té
no o no
m'he flipat ara
no ho sé
m'he flipat
potser t'has flipat
una mica sí
i la cosa més gran
més d'allò
que van treure
la presentació d'ahir
va ser el Mac Pro
no
mare meva
6.000 dòlars
6.000 dòlars
d'amic
ara és molt bonic
sembla un ratllador
de formatge
ah sí
sí
per davant
sembla un ratllador
de formatge
a veure
explica'ns això
que està fordat
sí exacte
la ventilació de davant
sembla un ratllador
de formatge
mare meva
és a dir
aquest ordinador
substitueix
aquell que van treure
crec que va ser
el 2013 o 2014
que era com un cilindre negre
sí
vale
doncs això és la versió nova
d'allò
que de veritat
és un ordinador professional
que li pots canviar els components
que et pot durar
molts més anys
perquè li vas canviant
les coses de dintre
sí
estem parlant
una torre
exacte
perquè la gent que ens entengui
no estem parlant d'un Mac nou
sinó la torre que acompanya
és una torre d'ordinador
molt bonica
feta amb acero
d'aquest brillant
perfecte
per ratlla formatge
sí sí
molt bonica
ara 6.000 dòlars
sí sí
el més barat
a partir de la tardor
6.000 dòlars
la base
el bàsic
i no han dit preus
del final
però segons el que van estar dient
de les especificacions
i això
tranquil·lament
35 o 40.000 euros
costarà
però això ja
entenc
o entenc que entenen
que va dirigit
a un públic
totalment professional
o empreses
és a dir
un particular
no et compraràs
aquest ordinador
per veure el YouTube
el onmask
o no t'ho compres
no
això és
100%
per tasques
molt professionals
per lo d'edició
de pel·lícula
pel·lícula
no vídeos normals
disseny
molt intens
coses així
que facin falta
un onogador
amb 1.500 gigas
de RAM
i he dit abans
també
que hi havia
ara no sé si és
suposo que serà el Mac
que té una pantalla
amb retina
6K per primera vegada
això és el Mac
a part aquest Mac
l'hem tret
amb una pantalla
el Mac OS
no no no
la pantalla
és a dir
el Mac Pro
l'hem presentat
justament
amb una pantalla
externa
ah val
d'acord
hem fet ja el Pac
exacte
no no
el Pac no
el Pac
va amb disseny
i tot això
és molt bonica
es compra part
ara t'explico
això
es compra part
és una pantalla
que està
calibrada
de cinema
és a dir
no és una pantalla
d'ordinador
no ho han vengut
com una pantalla
d'ordinador
recordem que això
és per professionals
ho han vengut
com una pantalla
de referència
un monitor
de referència
que això és
el que es fa servir
tant per fer
correcció de color
per fer
són pantalles
que reprodueixen
100% el color
de veritat
que monitors
així
que estiguin
ara al mercat
n'hi ha un de Sony
però que aquell
val com 30.000 euros
aquell monitor
només
aleshores
què hem fet
hem fet
un monitor
de 32 pulgades
amb resolució 6K
que val
5.000 dòlars
5.000 dòlars
5.000 dòlars
sense el suport
el suport
que t'aguanta la pantalla
són 1.000 euros més
suma
total 6.000 dòlars
però és Apple
vull dir
et venen la pantalla
sense el suport
molt bé
després
com que no hi haurà ningú
que es vagi a comprar
una pantalla
que no sigui Apple
acabarà pagant
aquests 1.000
2.000
en total
acabarà pagant
això
que si vols la pantalla
més al ordinador
te'n vas a 12.000 dòlars
te'n vas a demanar un crèdit
o vendre la casa
o vendre alguna cosa
de propietat
no sé si vols destacar
alguna cosa més
Eric
del que van presentar ahir
perquè sé que també
van parlar de
van ser més de dues hores
de presentació
he llegit
en algun mitjà de comunicació
i a part
jo crec que és
de les millors presentacions
que hi ha hagut
en els últims temps
sí
he llegit alguna cosa
també de l'iWatch
que treuen a l'OS
OS6
també el pènsil
aquest també
i han tret
sempre cada any
treuen la nova actualització
de cada sistema operatiu
o sigui
de l'iPhone
de l'iPad
del Mac
del rellotge
i de l'Apple TV
també
van treure
però són actualitzacions
a no sé que sigui
jo que sé
quan van treure
no sé si te recordes
l'iOS 7
que el van canviar completament
que no tenia res a veure
amb l'altre
que van fer
com un redissenyor total
aquí són coses
anar pulint
coses
sí que ara dius
el de l'Apple Pencil
el que ha fet
iOS 13
és optimitzar molt
i refinar molt
en temes de potència
però de potència
no hardware
sinó software
llavors han fet que
per exemple
l'Apple Pencil
vagi un 20% més ràpid
han fet que
obrir aplicacions
ara les puguis
obrir més ràpid
han fet que
el desbloquejament facial
vagi també més ràpid
tot això
per part d'optimitzar
el sistema operatiu
que és qui gestiona
aquestes coses
però
coses a la vista
que diguis
ostres
això és
lios 12
això és lios 13
poques
la veritat
bueno
quan et descarreguis
la segona o tercera beta
i ens explicaràs
la setmana que ve
suposo que ja hauràs sortit
quan fan així
avui i demà
ja sortirà la segona beta
ja
i va sortir ahir
la primera
però perquè
ara
va molt ràpid
això
pensa que
d'ara a setembre
tranquil·lament
sortiran
unes 9-10 betes
mare meva
sí sí
o sigui
diguéssim
que pel públic
la gent té de pie
de calle
la que no és
quina paraula era
aquella?
quina?
la de
bueno
que tens el
diguéssim
el dret
de poder-te descarregar
el desenvolupador
això
desenvolupador
la que no és desenvolupador
quan es poden descarregar
quan surtin els iPhones nous
al setembre
al setembre
bueno
doncs ens haurem d'esperar
sí
i tant
no et queda una altra
igual
el que fan a vegades
és treure
el que són les publicbetes
però que això
fins a l'agost
ho dubto
t'esperarem a setembre
tant per tant
millor
doncs escolta Eric
ho hem de deixar
molt bé
aquí
gràcies per apropar-nos
una tarda més
al món d'Apple
de res
a veure què tal
a Lios 13
m'agrada molt
la Catalina aquesta
molt bé
el nom femení
m'agrada
merci Eric
bona tarda
i amb una cançó
de Coldplay
també acabem avui
el programa
amb aquest
Lost
una cançó
d'un dels seus primers
àlbums
de Viva la vida
precisament
nosaltres ho deixem aquí
que tingueu molt bon
vespre
i ja sabeu que tornem a ser demà
aquí amb vosaltres
de 5 a 7
directe des de
Ràdio d'Esvern
bona tarda
just because I'm hurting
doesn't mean I'm hurt
doesn't mean I didn't get
what I deserve
no better than the worst
I just got lost
every river
that I tried
to cross
every door
I ever tried
was lost
oh
I'm just waiting
till the shine was off
you might be
a big fish
in a little pond
doesn't mean you won't
cause the road
may come
a bigger one
and you're being lost
every river
that you tried
to cross
every gun
we ever had
we're off
oh
and I'm
just waiting
till the fire
is stopped
oh
and I'm
just waiting
till the shine
wears off
thatizes
the house
I have
the time
he仕ですね
I have
looked at
you
you
i have
see you
I have
right
and there's
no
Gràcies.