La Plaza Mireya
Hola a tots i... Ui, se'm sent o se'm sent? Sí? Ah, no ho sentia jo mateixa. Hola a tots, sí, bona tarda des de Ràdio d'Esvern. Avui dilluns, són les 5 i 20 de la tarda. Us parla la Mireia Redondo i avui començarem amb el 68è programa La Plaza Mireia amb aquesta calor que cau fora, que et desfàs si surts al carrer, però aquí dins tenim aire comissionat. I si està molt millor.
Què ha passat aquí? Tot això m'estàs ficant, Esteve?
Què ha passat aquí? Hem sortit tots els efectes de cop, eh? Bé, t'ho perdonem perquè és dilluns. Què ha passat aquí? Has sentit o no m'ha posat el làtigo i tot?
Ah, no? Bé, m'ho ha ficat tots els diners, tot. A veure, espera, que he de reaccionar d'alguna manera.
Ara posa l'efecte de la tarda. Exacte. Doncs bé, estem de dilluns, com es pot comprovar, jo mateixa també.
Bé, doncs bé, avui tindrem molta història de Sant Just perquè el Pep Quintana ens ha portat dos convidats d'excel·lència, d'honor,
que són especialistes en la vinya i el vi. A la primera hora estarem comentant amb ells aquest món del vi, del raïm, la vinya, etcètera, etcètera.
I a la segona hora, en comptes de tenir la tertúlia esportiva, parlarem amb l'Eduard Benito.
A veure de què divaguem avui, perquè normalment l'acostumem a tenir molt poca estona durant la primera hora,
però avui, dilluns, canvi de plans, no tenim tertúlia esportiva, però tindrem a l'Eduard Benito...
Doncs, no us puc comentar de què parlarem, perquè no ho sé.
I, doncs bé, abans de començar, que se'ns està fent ja justet, sols de 5 i 20,
donar les gràcies, com sempre, a tots aquells que passeu per la plaça Mireia cada tarda.
Gràcies a l'Esteve, que està al so, gràcies a l'Esteve, que està al so,
a l'Andrea, a les notícies, que la tenim aquí, al Carles,
i tots aquells col·laboradors que passeu per aquí, a la plaça Mireia.
I, abans de res, recordar-vos que existim a les xarxes socials
i estem a punt de ser quasi, no sé si hi haurà 80 seguidors al Twitter,
és poquet, però és una família molt agradable, i al Facebook també.
I tenim el telèfon de la ràdio, que és el 610-777-015,
el qual no esteu utilitzant gaire, eh?
Per favor, faré una crida des de quan hi truca,
quan envieu missatges de veu, una fotografia, el que vulgueu.
És gratis.
Exacte, és gratis, el WhatsApp.
Un cop el tens, em veus?
Ara mateix m'informen pel pinganillo que la webcam funciona,
per tant, tots són al·licients per participar en directe
i enviar el que us doni la gana.
Si no, em veuré obligada a prendre mesures més dràstiques.
Quina por.
Veritat, eh?
I veig que em posa un bon, eh?, per les zones.
Doncs, bé, dit tot això, eh?, 5 i 23 de la tarda.
Hola, Andrea.
Hola, què tal?
Molt bé.
Jo aquí xerrant i encara no n'he saludat.
Jo vaig intervenint, ja estàs jo.
Es nota que estem de dilluns.
No, ja, ja, però...
Jo t'ho convido.
Has vist que he preparat la persiana, he posat l'aire,
l'aigüeta, bueno, cadascú amb la seva botella.
És que sí, jo venia amb moto i venia suant.
Amb moto, amb l'aire que et toca.
T'ho juro.
Saps, quan les cames, quan les tens oblegades,
l'entremig de la cama...
Sí, sí, sí.
Com pot suar si t'està tocant l'aire constantment?
Cada vegada que he parat un semàfor, tota la solana...
No sé com anem d'humitat.
Aquest matí el Carles ho ha dit a l'informatiu,
ara no ho sé, però vaja, després li preguntaré,
perquè jo he anat al gimnàs aquest migdia.
Ui, valenta.
Però m'he dutxat i dic, ah, surto fresqueta,
no m'he aixugat el cabell ni res.
He arribat aquí suant.
M'agrada que tinc 25 minuts caminant, però per l'ombra.
Sí, no, no, que igualment, que igualment cau foc avui.
Sí, sí, sí.
I suposo que ja serà així, o pitjor, cap al juliol, agost,
perquè jo crec que anirà increixent.
Sí.
De fet, no tenim cap termòmetre d'aquests d'estació meteorològica del Carles.
A fora, aquí dins diria que no.
Jo aposto que els 26 els toquem avui, eh?
O més, potser.
Més, més, més.
Sí, aquest matí estàvem a 28, crec.
Carles, em sents?
No em sent.
No em sent.
Carles, està xerrada.
Jo crec que cada tarda, quan comença a abraçar Mireia,
baixa el volum.
No, sí, el que passa és que estem aquí i xerrada
en tenen una conversa molt animada,
els convidats que passaran ara per la plaça,
i Carles s'ha afegit ara a la conversa,
suposo que no ens escolta.
No, no ens està escoltant.
Mira, que més senyals físiques no li podem fer, eh?
Vull dir ja, el següent és, no ho sé.
Ara li preguntaré, si ja quasi ho diré,
però aquest matí havíem superat els 28, crec.
Déu-n'hi-do.
Els 28 graus.
Carles, no, no hi ha manera, tu.
Encens, Carles?
No, no te preocupis, esteu a fora després ja li preguntarem.
us informarem de la humitat i la temperatura exacta
que cau ara a Sant Just.
I vinga, va, anem a comentar les notícies.
Sí, va, sí, sí.
No.
Ai, no.
Sí, per favor.
No, no per res, eh, no,
perquè segur que tothom està pendent del que explicaré ara.
Eh que sí?
Segur.
Vinga, va, doncs, comencem amb les notícies de Sant Just.
Si més no tu, segur.
I la teva.
Molt de ganes.
Vinga, va.
Primera notícia.
El carrer Blau exposa aquesta setmana els treballs dels seus alumnes.
El taller de plàstica...
Ah, el Carrau, perdó.
Sí, què has dit?
He dit el carrer.
Has dit el carrer?
Sí, perdó, eh?
El Carrau, el Carrau.
El Carrau.
És el taller de plàstica municipal per a infants
que tancarà així el seu curs i, a més, farà portes obertes
per explicar a les famílies interessades en què consisteix la seva activitat.
Demà dimarts i dimecres, de dos quarts de cinc a cinc de la tarda,
el Carrau la obrirà les seves portes
per mostrar els treballs realitzats durant el curs,
que ara s'acaba.
De fet, els treballs que han fet els nens i nenes aquest trimestre.
Alguns dels treballs que podrem veure són unes titelles
fetes amb materials reciclats i uns gravats
que van poder fer els nens per Sant Jordi, que han ginestar.
També es mostraran unes capses
que els nens i nenes del Carrau han fet
inspirant-se en l'obra de l'artista Joan Pons
i en els seus trets més característics,
com ara la imaginació i l'expressivitat
i la creativitat portada tant a la deformació
dels objectes, persones i animals, com al material.
Aquesta exposició dels treballs dels artistes,
petits artistes del Carrau Blau,
es podrà visitar demà i demà passat,
només mitja hora, de dos quarts de cinc fins les cinc de la tarda.
Aquests dos dies a més,
els responsables del Carrau Blau
aprofitaran per informar de la seva oferta formativa
a totes aquelles famílies que vulguin inscriure
i als seus infants al curs que ve.
Ofereixen cursos de pintura, dibuix i gravat,
modelat, escultura, experimentació amb materials,
observació i recreació de la natura,
tot plegat estimulant la percepció visual i plàstica
en torn de l'art i de la cultura.
Són sessions d'un dia a la setmana
que es distribueixen en diferents franges
per a infants de 4 a 8 anys
i per a nens i nenes de 8 a 15.
I a més, el curs que ve seguirà el Petit Carrau,
que és un espai familiar per a infants de 2 i 3 anys.
Els cursos del Carrau Blau costen 86 euros trimestrals
i els del Petit Carrau 50.
I si voleu més informació la trobareu detallada
al web del Carrau, que és sanjus.org barra Carrau Blau.
Doncs molt bé.
L'únic que demà ha passat només mitja hora.
Només mitja hora.
Sí, i de fet la directora del Carrau Blau
ha passat aquest matí per la ràdio
i ens ha explicat com una mena de queixa
que no es pot exposar durant més temps
a aquestes obres dels nens i nenes
perquè el dijous ja se les han d'endur a casa seva.
I ha sol·licitat o ha demanat
algun espai potser pel Carrau,
igual que hi ha altres cursos
que tenen espais propis per exposar
com ara que en Gina està, per exemple,
als tallers de plàstica municipal.
Doncs també ha demanat algun espai
o s'ha queixat de no disposar d'un espai
on pugui allargar aquestes exposicions.
Hora, sí, perquè és que és una hora en dues.
És com l'hora abans que comencin els nens i nenes
a fer les sessions de treball del Carrau.
És poc normal que demanen.
Sí, és molt poc i només dos dies.
I són unes obres que valen molt la pena.
A vegades veiem obres dels nens del Carrau
a Sant Just al carrer, a Sant Jordi,
i realment són molt xules.
I veus com creen els nens ja tant de ben petits
aquestes idees que tenen.
És una llàstima, però vaja,
aprofiteu, aprofiteu,
perquè és demà i demà passat
de dos quarts de cinc fins les cinc.
A la vagoneta.
Ràpid, ràpid.
Anar ràpid i veure-ho.
Exacte.
Doncs vinga, va anem amb la segona notícia.
I ho hem parlat amb anteriors informatius
i avui els regidors de proximitat
són Lluís Monfort i Joan Bassaganyes.
Els dos regidors atendran a la ciutadania
de 7 a 8 del vespre.
Al Centre Cívic Joan Maragall,
recordem que el regidor o regidora de proximitat
és una iniciativa que té com a objectiu
que periòdicament els regidors de govern
atenguin la ciutadania
a diferents equipaments municipals
o espais públics,
per tal que s'hi acosti tothom qui vulgui
per transmetre els queixes, demandes o suggeriments
sense haver de demanar a citar prèviament.
Després de la trobada d'avui,
que com dèiem era de 7 a 8 del vespre,
al Centre Cívic Joan Maragall
amb Lluís Monfort i Joan Bassaganyes,
la següent sessió serà dissabte,
la següent sessió amb els regidors de proximitat,
dissabte amb Lluís Monfort,
que repeteix,
sembla que li agrada el tema,
i Sergi Iseguí de 5 a 7 de la tarda
al Casal de Jogues.
Molt bé.
Doncs regidors de proximitat,
ja sabeu, Lluís Monfort i Joan Bassaganyes.
I anem amb la tercera notícia.
Tres projectes d'aplicacions
de l'Institut de Sant Just
arriben a la final dels
M-Schools Student Awards 2017.
Són uns guardons que reconeixen
la feina de l'alumnat
de diferents centres de secundària catalans,
relacionada amb les noves tecnologies
i les aplicacions,
i dissabte es van lliurar els premis
al Palau de Congressos de Catalunya.
El certamen M-Schools Student Awards 2017
és una fira que motiva estudiants
de secundària de tot Catalunya
per treballar en projectes
de desenvolupament d'aplicacions mòbils.
Les idees més destacades
es presenten en una fira
que va tenir lloc dissabte
i d'aquestes s'entrien les millors.
L'Institut de Sant Just
ha aconseguit presentar-ne tres
al certamen.
És molt difícil
i n'han presentat tres.
Tot i que no s'han endut cap premi,
finalment,
aquest treball ha servit
d'aprenentatge
als alumnes de quart d'ESO
de l'optativa de tecnologies
de la informació i la comunicació,
no només a crear i desenvolupar una app,
sinó també a defensar-la.
Aquests tres projectes
s'han presentat
en la categoria App Education,
que gira al voltant del disseny
i la creació d'aplicacions a secundària.
En concret,
una d'elles s'ha presentat
a la modalitat Empresa i Serveis Connectats
i dos més
a la categoria Inclusió, Equitat i Educació,
i tenien a veure
amb el comerç local,
amb l'art
i amb un cercador de notícies
d'arreu del món.
El llorament de premis
va tenir lloc dissabte
al Palau de Congressos de Catalunya
en el marc de la jornada Apps Awards,
un acte que va comptar
amb la presència
de la consellera d'ensenyament
Maritxell Ruiz
i del CEO
d'una de les entitats
impulsora dels premis,
que és GSMA,
John Hoffman,
entre d'altres autoritats.
Una jornada molt xula,
ens han dit avui des de l'Institut.
Molt bé, des d'aquí,
felicitats a l'Institut
i a aquells que hàgiu estat participant
en els tres projectes de les apps.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Sí, molt bé, està anat tot bé.
No, no, ja veig.
I demà parlem de la CL.
Uf, quina mandra!
Quina mandra més absoluta.
Jo me'l vaig passar bé, eh?
Perdoneu, eh?
Però quina mandra.
Jo me'l vaig passar molt bé.
Tu ho vas passar bé, eh?
Fent què, l'examen, estudiant,
celebrant després?
Suposo que els passadissos.
Jo me'l recordo molt
del tema passadissos
amb els companys
i això va ser divertit.
Home, sí,
l'època també de Can Ginestà.
Bueno, jo venia bastant
a Can Ginestà també estudiada,
que passes més temps fora que dins.
Això no és estudiar, eh?
Bé, però després ja acabes estudiant a casa
i almenys és el que feia.
Ja, també.
Venia aquí a passar una mica d'estona
i després ja anava a casa
i estudia tranquil·lament.
Doncs sí, tenim tres dies
per davant de ser l'activitat demà
i demà us explicarem
quants estudiants de Sant Jocs
hi participen i...
I com ho porten.
I com ho porten també, sí.
Esperem que ve, vaja,
els hi quedava poques hores.
És veritat, demà
crec que no tenim l'Èric i l'Umber
perquè estan...
Estan a la CL.
No, perdó, l'Èric.
L'Èric està fent el seu activitat,
així que segurament no el tindrem.
Però, vaja,
demà en comentem a veure què tal va la sèrie.
Sí, sí.
Molt bé, demà en parlem.
Com ho enfoquem.
Sí.
Vale, Andrea,
doncs veiem demà a la mateixa hora
aquí a la Blassa Mireia.
Nosaltres fem una petita pausa
abans de començar a parlar
amb el Pep Quintana
i els dos convidats d'honor
que són el Joaquim Carbonell
i el Jordi Ferraz.
Fins ara.
Fins ara.
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer
quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us arribaran a les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu al programa
a l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Rambo Bineu,
si us plau.
Una mirada al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys 20 o 50.
O si ho preferiu
podeu descarregar
el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
L'antic
és millor
i més divertit.
Rebobineu,
si us plau.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.com.
Ràdio d'Esvern.com.
Ràdio d'Esvern.com.
Ràdio d'Esvern.com.
Ràdio d'Esvern.com.
Ràdio d'Esvern.com.
Ràdio d'Esvern.com.
Des del cap de Sant Just,
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria
Sense Númer.
Cada dia ens agrada més
aquesta cançó.
Cada dia a mi.
Saps que s'acaba el programa?
Ja vens per la música.
S'acaba la temporada?
Ja, és veritat.
Aquest i dos...
Sí, me la compraré
i me la posaré tot el dia al cotxe.
Sí, no? Per no recordar-ho.
És veritat, és veritat.
Ja farem una crida
per l'últim programa
de la temporada
que el farem des de la plaça de Mireia
si tot va bé.
Al principi, sí.
Hola, bona tarda, Pep,
que no t'he saludat.
Hola, bona tarda a totem.
Aquí tenim aquí convidats.
Mira, ens aplaudeixen
perquè ho fem molt bé.
Sí, tenim molt bon públic.
Sí, i sobretot...
Bona tarda, Julián.
Molt agraït.
Però a què ens està?
Avui funciona.
Funciona, funciona la webcam.
Ens veuen, eh?
Ens veuen des de l'ordinador.
Per webcam ens veuen.
Sí, hi ha una petita càmera allà
que ens està enfocant.
Sí, sí, sí.
Nosaltres estem aquí,
crec que no podem parlar
perquè...
Saludeu, saludu.
La Mireia i el Josep
ens fa vint
i ens presenta el Joaquim Carbonell.
Molt bé, no, molt bé.
És que t'acaba el nostre moment
de...
Com aïe,
que tu ha començat el programa.
Mira, de fet, si vols,
com que jo els he presentat abans,
deixo que es presentis tu
ara dins de la secció de la història.
Vinga.
Sí, sí.
Aquí hi ha gent esbarada
i...
Hi ha gent esbarada.
Pep, em porta gent esbarada.
Bé, el fet és que
avui, saps que estem
en aquest espai,
parlen una mica
de la història de Sant Just.
Una mica, no, bastant.
Bé, està dedicat a la història de Sant Just.
Correcte.
Sí, molt bé.
I llavors,
hem dit sempre des del primer dia
que hem de fer un exercici
d'imaginació
al màxim possible
perquè Sant Just
ara ho veiem així
i no ha sigut sempre així.
I abans eren camps.
I abans eren camps
i abans eren vinyes
i abans hi havia només
les gris
i unes quantes magies
i resulta que ara
ja tenim tot un poble sencer
amb gairebé 18.000 persones.
I ara és com les presentes, no?
I ara...
Vinga, a veure.
Perquè això arrenca
que aquesta setmana passada
s'estan fent
tota una sèrie de xerrades
sobre la vinya, el vi, etc.
I avui tenim dos convidats,
ara ja n'hi arribem,
i en Jordi Ferràs
que està frisós per parlar
i en Joaquim Carbonell
que està més quiet.
Ara ja s'ha quedat molt bé.
I llavors, bé,
que es tracta
que la setmana passada
per exemple es va parlar
com deia abans
de la vinya i el vi
i em va semblar molt interessant
que avui poguéssim
estar una estona
comentant aquest fet
en aquí
que Sant Just
abans hi havia molta vinya
que doncs hi havia
aquella època
que totes les famílies
sortíem
alguns perquè tenien vinya
i altres perquè
estàvem convidats
per aquestes famílies
anar a collir raïms
i avui ells
que són dos
dels contretulians
de l'altre dia
que doncs
el Joaquim
tenia vinya a casa seva
el Jordi anava a collir
també a casa de familiars
i avui ens explicaran
una mica
quina és la seva experiència
com a vinya a Taires.
Aquí és Sant Just.
Aquí és Sant Just.
Evidentment aquí és Sant Just
perquè sobre la Mercè
més o menys
era quan es collia el RIM
perquè és Sant Just.
Sí, al setembre.
Parla, parla.
Al setembre, sí.
A casa
normalment
era el dia de la Mercè
depenia de l'anyada
si hi havia molta anyada
doncs el dia abans
el dia de la Mercè
i el 23 o 24
i el 25 de setembre.
Si hi havia menys anyada
doncs
el meu pare
que era el que ho portava
que era el que feia de pagès
doncs
feia menys dies.
Això mateix.
Depenent de la collita que hi havia.
Sí, sí.
I feíeu collita després del vi
o només la collita?
Collita, tot.
Ah, tot el procés el feia.
Tot el procés
i a casa
és una casa de pagès
Can Carbonet
d'aquí Sant Just
que està per aquí
al camí de la muntanya
doncs allà teníem els orts
les vinyes
els corrufers
teníem una explotació agrícola
que
la família vivíem d'això
però no el meu pare
sinó el meu pare
el meu avi
el meu besavi
i això ja ve de moltes generacions
ja ve de moltes generacions
del 1300 i pico
mare meva
sí, el document més antic
que tinc a casa
és del 1275
que parla ja
dels Carbonell de Sant Just
1275
s'han reproduït fins ara
carai
i continuant amb el mateix nom
i sempre
des del 1275
Carbonell
fins al 2017
Carbonell
hi ha hagut molts oquins
entre mig o...
el meu avi
i el meu besavi
i un servidor
i uns cosins
molt bé
doncs ara tenim també
el Jordi Ferraz
que d'alguna manera
també en aquesta època
es dedicava a anar
a la barema
jo
més o menys
no soc
a l'edat del Quim
sóc una miqueta més jove
però en aquelles èpoques
esclar
teníem
encara a la meva escola
i quan collíem
eren les èpoques
pràcticament
que encara fèiem
una mica de vacances d'escola
però nosaltres teníem
la vinya
el que és la font de la beca
ara actual
tot el que era
la vessant aquella
tot allò teníem
fins a dalt
la plaça Mireia
ah mira
veus
veus
és important
la vessant
pràcticament
teníem tota la vessant
aquella d'allà
estava repartida
era quasi al final
després hi havia altres vinyes
d'altra gent de Sant Just
però
com que tots sabeu
el que és la terra
de la font de la beca
i tot el que és la part de Sant Just
tot és l'Icorella
i aquella part encara més
llavors allà sortia un vi
amb un grau
una graduació
bastant elevada
i el vi sortia molt bo
però era molt dependent
que a l'hora
que tenies que anar a treballar
a les vinyes
no eren planes
no
era molt dependent
que tenies que fer
i feien un fart de treballar
vull dir jo
algunes vegades
havia anat a arrencar herba
però sobretot
a acollir reïm sí
perquè era la festa
de la barema
que fèiem tots
que pràcticament
tot el poble
estava en barema
els que vas
acollir
els que estaven al pla
els que estaven a la muntanya
els que estaven cap aquí
sota la penya
al moro
tothom
en aquelles èpoques
tothom anava
a acollir reïm
de l'activitat
de la barema
que es feia
i que més menys
el poble
els carros
que anaven
de les vinyes
que jo tinc
record i coneixement
de casa meva
estaven situades
en una zona
del terreny
argilós
si és com el Jordi
tenien la sort
de tenir la licurella
nosaltres teníem
unes vinyes
amb terreny
totalment argilós
amb torturar
amb aquell tipus
de pedra
que en diem
torturar
que és la pedra
d'argila
i el vi
no feia
gaires graus
era un vi
de 12 grauets
però es podia veure
com un penedet
sortia
a la part
de la font
de la beca
no
allà sortia
més graus
tampoc en bevies tant
però bueno
és el que ha de comentar
això ja depèn de cadascú
l'altre dia
em va fer gràcia
perquè a la taula
de la rodona
que vam fer
va sortir
la germana del Peu
que deia
que abans
totes les cases
hi havia un porró
sobre la taula
i nosaltres érem petits
i els nens
teníem el porronet
per beure
i el via
també
ens hi posaven
una miqueta de vi
i una mica
d'aigua
i el sifon
i a part del pan bisucre
que ens feien sempre
perquè això era
sagrat
a les tardes
en 12 o 13 anys
menjava pan bisucre
i ningú deia
que eren alcohòlics
no, no, no hem sortit
no, no hem sortit
alcohòlics
cap dels que jo conec
no, jo us veig bé
us veig bé
no sé quan heu begut
però us veig res també
no, heu begut el que hem pogut
el que us han donat
no pas
si no pas
com ara
com ara
amb això
de les ganes de comer
de l'equina
de Sant Clemente
ganes de restringir
no sé què
oi, a camp d'edats
per berenar
cada tarda
teníem una llesca
una bona llesca de pa
de pagès
sucada
amb vi
vi negre
no, no
sucada
amb el mateix porró
com mullaves
ah sí
o com si fos l'oli
però amb vi
amb vi
amb vi
i jo a sobre
doncs potser
home, així enfoques
la tarda d'una altra manera
de veritat
jo si ho fes abans
de venir aquí a la plaça
doncs
seria diferent
però són tradiciós
que ara dius
no, però jo me'n recordo
amb una setmana
de l'Ateneu
que es va dir
avui per berenar
els hi farem
els hi farem
el xucamull aquell
que era
això no fa molt?
no fa gaire?
estem parlant d'això?
no, l'Ateneu
són les festes
que es fan a l'Ateneu
de l'Ateneu
deu fer uns anys
uns, bastants
però jo me'n recordo
que es va fer el berenar
i es va fer coses típiques
i hi havia el pa amb vi sucre aquest
i el pa amb oli sucre
i el pa amb oli sucre
i el pa amb oli xocolata
coses que abans eren tradicions
que s'han emberdut una mica
és una llàstima
i aquell dia que es va fer
en lloc de bollicao
sí, sí
tot sintètic i tot
i era més sucre
i era natural
tot era natural
tant el pa com el vi
com el sucre
o l'oli
i el pa amb vi
i allò és que vola
ben sucat
ben sucat
i penso
i ja se'm fa la boca aigua
i escolta Joaquim
el vi
que produïeu
i veníeu
i etcètera
o sigui
ho feieu tot
tot el procés
collir el raïm
portava el mateix nom
de la masia?
no
la producció
no es venia
embotellada
si el meu pare
venia vi
venia amb garrafes
venia
o venia
amb garrafes
sí, a granel
exacte
anava al cellet
venia un client
que no eren molts
el record que jo tinc
era el vi
pel consum propi
pel consum familiar
si hi havia
excedent
llavors sí que
em portava
amb alguna casa
però amb una garrafa
anava a la bota
al celler
la bota que hi havia el vi
omplia la garrafa
de 4 o 5 litres
el baixava amb el carro
quan arribava a casa
li anava a entregar
amb el client
nosaltres tenim
un avís
i el veníeu amb el nom
de
no, no, no
era igual
una garrafa
nosaltres tenim
en ment
Sant Just
amb moltes vinyes
però eren molt poques
comparat amb el que
hi havia hagut
a Sant Just
i arreu de Catalunya
em costa imaginar
tot això
ple de camps de vinyes
a meitat del segle XIX
hi va haver la famosa malaltia
dels ceps
la filoxera
i l'huidi
que va pràcticament
aniquilar
les vinyes
de tota Europa
a través
del peu americà
que se'n deia
que és
l'arreu
l'arreu
del cep
portat
dels Estats Units
de l'americà
dels Estats Units
o d'Amèrica
sí
el peu
llavors aquí
quan es plantava
aquí a Catalunya
després s'empeltava
amb les varietats autòctones
xarel
o macabeu
i de llebre
tot el que hi ha
i és a partir
de primers
del segle XX
que es va tornar
a recuperar
la vinya
a Catalunya
però no
amb la quantitat
de vinyes
que hi havia hagut
fins a finals
del segle XIX
i llavors
sí que hi ha
totes les cases
produïen vi
per la venda
si em permeteu
una anècdota
una anècdota
històrica
molt interessant
amb la documentació
de Can Carbonell
tinc
una
una sentència
d'un judici
que hi va haver
una sentència
que està
escrita
impresa
d'un judici
que hi va haver
entre
els pagesos
de Sant Jus
que produïen
raïm
amb el rector
l'Església
tenia el dret
del deume
sobre
delmes i primícies
que volia dir
el delme
la desena part
de la producció
i les primícies
vol dir
els primers
froids
eren per l'Església
per això
fins a finals
fins a principis
del segle XX
on fins ara
hi ha càritas
allà hi havia
els cellers
perruquials
els cubs
els cubs
els cubs
i els cellers
perruquials
en definitiva
que
l'Església
tenia dret
el 10%
del vi
del vi
que es produïa
a Sant Jus
del total
o de cada vinya
del total
la suma total
el 10%
era per l'Església
llavors resulta
que els pagesos
estaven una mica
empipats
amb el senyor rector
i llavors van dir
escolta farem una cosa
en lloc de vendre vi
fer vi
i vendre vi
vendrem raïm
a la plaça
a la plaça
de vendre
i clar
com que
el Delma
era pel vi
doncs
tot el raïm
que venia a la plaça
no pagaven
i el senyor rector
es va enfadar
i van anar a judiciar
van arribar a judiciar
va reclamar el Delma
va reclamar el Delma
i va guanyar
va guanyar
va guanyar el senyor rector
llavors la sentència diu
està escrita en castellà
perquè és de finals
del segle XVIII
deia
de cada 10 cestes
una
per a la parròquia
de cada 10 cuévanos
uno
per a la parròquia
i ho va especificar tot
està tot especificat
tot detallat
perquè ningú es pogués saltar
de norma
per cap costat
m'heu de dir
mira
m'has trobat
el punt ruix
ara no me'l trobaràs més
que amb aquest 10%
la parròquia
tingués
el seu propi celler
i els seus propis cups
vol dir que la producció
a Sant Just
era molt important
Sant Just i arreu de Catalunya
que es feia
esconreuava vinya
fins a les primeres estribacions
del Pirineu
el Pallar Sobirà
el Pallar Jossà
l'Aul Urgell
jo què sé
ja venia els romans
els romans
es van plantar tot vinya
i l'exportaven cap a Itàlia
se l'emportaven
sí, sí, sí
fins que no va vindre la filoxera
vull dir
tot era
que era Catalunya
estava tot molt bé
va ser quan es va diversificar
i van entrar els garrofers
i van entrar altres planters
i van entrar altres tipus
d'ocupació
de l'espai de la vinya
perquè la vinya
havia desaparegut
arrel de les malalties
va començar
el Mildiu
va començar
arrasant les vinyes de França
França es va quedar
sense seguir
i llavors automàticament
la gent d'aquí
va anar plantant vinyes
per poder vendre cap a França
fins que va arribar
el Mildiu aquí
i llavors ja va estar
el Mildiu real
el 90% de les vinyes
no li do
no m'aclar
va afectar també
que per les cases de pagès
era un ingrés molt important
sí, igual per molts
era l'únic ingrés que tenien
l'hort és per qüestió interna
consum propi
consum propi
sí, sí
la cereales
l'encià amb els tomàquets
això és per consum
interna
i el cereal aquí a Sant Just
no és un poble
per fer cereal
encara tenim alguna fotografia
de Can Sagrera
que hi ha unes garbes
amb una postal
es veu
les garbes
d'un camp de blat
que hi havia al davant
que estan apilades allà
i és una fotografia
bucòlica
d'alguna manera
perquè esclar
veus un camp de blat
segat
i amb les garbes
lligades allà
però esclar
el que dèiem abans
d'aquest cup
de l'església
per exemple
recordo molt bé
encara tinc fotografies
amb la meva mare
i la meva tia
que estan en aquests cups
i resulta que
ocupaven una bona part
del carrer Bonavista
o sigui
sortien molt
del carrer Bonavista
i llavors
quan es van tirar a terra
aquests cups
el carrer Bonavista
es va poder eixamplar
i ampliar
fins aquí al darrere
que en gent està
però aquests cups
que eren de
per guardar
per guardar aquest vi
d'aquest delme
que tocava
de tots els pagesos
que donaven a l'església
esclar
l'abocaven
diguéssim
aquest vi
com cisternes
com cisternes
sí
un cup
és
per entendre
el concepte
d'això dels cups
un cup
és un
un espai
gairebé
sempre
a nivell
de terra
soterrat
amb on t'ací
abocava el raïm
que es trepitjava
amb els peus
amb els peus
posteriorment
van sortir màquines
per anar desgranant
es trepitjava
amb els peus
llavors
i es feia
el fet de trepitjar
amb els peus
era per trencar
el gra
per xafar el gra
no per treure-li el suc
només trencar el gra
una vegada
tenies tot el gra
trencat
que això es anava repetint
perquè així la brema
durava dos o tres dies
es anava abocant
hi havia gent allà
sempre trepitjant
s'abocava
es tirava dintre el cup
però sobre unes fustes
de gairebé la superfície
llavors quan ja estava
ben trepitjat
es treia una de les fustes
que eren taulons
es treia un
el tanto
i tot es tiraven dintre el cup
o sigui
tenien bastants metres cúbics
i tenien més d'un cup
hi havia cases de pagès
que en tenien dos
Can Carbonell per exemple
n'hi havia un de circular
cilíndric
que estava partit
per la meitat
per fer raïm
vi blanc
i llavors
quan tot aquest resultat
del trepitj
ja s'havia acabat la brema
ja no hi havia més raïm
es tapava
i allà dintre
feia la primera fermentació
el most
que és el suc del raïm
amb el sucre que porta
començava a fermentar
i el resultat d'aquest ferment
era tenir el primer vi verge
que si jo es trigava entre 8-10 dies
i per la premsa llavors en aquest cas
quan portaves a raspes i etcètera
premsar
del raïm que sortia
es tirava també dintre del cup
després
el vi que sortia
una vegada
havien passat aquests 7-8 dies
de fermentació
del raïm
que hi havia trepitjat
llavors
per diversos mitjans
es treia només
el vi
del cup
es treia el vi del cup
i ja es posava a les botes
llavors
aquesta operació
es deixava
que la brisa
el resultat
que queda dintre
una vegada
no hi ha suc
se'n diu la brisa
es deixava
pells
pells i pinyols
pells i pinyols
i poca rapa
poca rapa
perquè la rapa
és molt astringent
i llavors dona un vi
molt àspera
bé
llavors
es deixava escorre
i quan ja estava escorrut
el resultat aquest
que és la brisa
es posava
dintre de la premsa
i és quan
es premsava
que
tenim una premsa
aquí al pati
sí
sí
la brisa
era com una esponja
que tenia
encara molt de vi
ja fermentat
o sigui
vi fet
era vi fet ja
llavors això es premsava
i el resultat
d'aquest vi de premsa
tenia diverses maneres
de tractament
hi havia
qui el deixava
amb una bota
que era vi de segona classe
perquè ja no era
el biflor primer
tot el que només
era tremitjat
o si no
llavors
com feia el meu pare
a casa
repartia
una mica
de vi d'aquest
a cada bota
i vinagre
no s'aprofitava
per fer vinagre
no no no
era un vi bo
era un vi bo
era un vi bo
llavors
a través del sistema
que hi havia
a Can Carbonell
per treure el suc
el vi
de la
del cup
llavors
a través d'aquestes
canaletes que hi havia
tiraven el vi
de la premsa
i llavors
no hi havia
una sola bota
que només tenia
vi de premsa
sinó
que el repartia
entre tots
totes les
al cap
el vi aquell
era el most
una vegada premsat
era bo
tu entenaves
de premsar
Jordi
no
nosaltres
no teníem premsa
teníem
trepitxàvem el raïm
trepitxàvem el raïm
sí
però no teníem premsa
nosaltres
estàvem aquí
al carrer de la eglésia
al Ferraz
aquí davant de l'ajuntament
i allà teníem el cup
i allà trepitxàvem el raïm
és el que diu el Joquim
allà trepitxaves
sobre les fustes
i llavors
tot el que era el most
es anava escorregant
per dins
i quedava dins
d'un recipient
a dins d'algun mateix
que llavors allà
quan era al cap
de 8 o 10 dies
llavors els treien nosaltres
amb galledes
perquè no teníem
achetes
es tenien que treure
amb una galleda
i llavors amb les gallades
anava omplint les botes
que eren botes
normalment
no sé si eren de 100 litros
o
no
depèn de reines
eren molt grosses
les botes es comptaven
per càrregues
una càrrega
de vi
era
no sé quants litres
de vi
no ho sé
ara no recordo
la conversió
no sé
eren botes
que ben bé
eren de 200 litres
cada una
jo me'n recordo
que nosaltres
en teníem 5
i
bueno
jo ara soc petit
però
em posava al costat
de la bota
i era la meva alçada
o sigui que
eren grosses
a part que teníem
llavors sí que
diuen
la que fèiem de vinagre
com diu el Josep
que llavors
totes les cases
tenien la seva bota
amb el seu vinagre
que els feien ells
però ja no era el vi
sinó que feien
expressament el vinagre
després hi havia
és el que es feia
hi havia gent
que es feia mistela
gent que es feia birranci
gent que es feia
que es feia
amb vi bullit
que és la vida missa
cadascú
cada casa
feia els seus diferents
i aquí es feia
l'esperit de vi
de la resta
de tot el que surt
l'últim
que surt
que ara avui en dia
en diuen Orujo
i en diuen Grapa
o no sé quantes coses
que tenen el mateix nom
que tenen el mateix
però tot això ja és
l'últim
que surt
una vegada premsat
ja tot
i escorregut
tot el vi
i tot
si l'anyada era bona
tota la brisa
que havia anat
a parar la premsa
que s'havia premsat
dues vegades
es premsava
una primera vegada
quan ja no rejava res
s'obria la premsa
es tirava a terra
la brisa
es remenava
que s'airegeix
es tornava a posar
dintre
de la premsa
es tornava a premsar
i encara sortia coses
i després
el resultat
la brisa aquesta
que feia uns pans
es guardaven
i venia un comerciant
el que diu el Jordi
que se l'emportava
la comprava
i se l'emportava
per fer destil·lats
s'aprofiteva tot
tot s'aprofiteva
per fer l'aigua arrent
i la grapa
la grapa no deixa de ser
un destil·lat
d'aquesta vida
exacte
és que és això
orucó
orucó
tot això són els destil·lats
que fem
de l'últim
que queda
s'aprofiteva
fins a l'últim
granet
l'última pepita
de porc
i hem de recordar
que a les premses
no ens pensem
clar la Mireia
deu pensar
clar jo m'estic intentant
imaginar
perquè sí que he estat
en alguna
però és que les premses
no eren automàtiques
però les premses
no eren automàtiques
clar jo he vist el del segle XXI
hi havia dues persones
fent així
tot el dia
clar
jo ja he vist màquines molt grans
comptant-nos aquests
de mil litres
tot programat
tot informàtic
tot el més o menys són així
eren premses
és dir manual
tot era manual
del sistema A
o del sistema B
però sempre manual
la barra i anar apretant
la barra aquella
perquè es n'és apretant
sí, sí
com que diu la Mireia
allò de les ampolles de vi
clar les ampolles de vi
jo per mi és una cosa moderna
perquè quan fa que hi ha
els que fan elaboradors de vi
i hi ha
clar hi ha tots els entesos
del vi que diuen
aquí hem de posar tant d'això
tant d'això
els anòlegs
abans no
abans els pagesos
feien el seu vi
d'aquí el passaven a la bota
i ampolles
res
si sortia bé
un any sortia bon vi
i un altre any
sortia mitjà
i un altre any sortia
que no volia res
no hi havia cap garantia de continuïtat
però ens el bevíem
eh
no
seguríssim
el vi de la collita de casa
i havíem de beure aquell vi
fins a la propera collita
per tant ens el bevíem
sí, sí
teníeu dies per beure
ara com que estem acostumats
que quan se volcava d'aquestes
i són aquelles
aquelles
tipòsites
són cisternes
exacte
tan enormes
doncs abans hi ven les botes
i hi ha les botes
en aquelles èpoques
perquè no es torneix el vi
el vi com que era flac
no era vi del priorat
era flac
es tindria que posar lluqueta a les botes
per treure l'oxigen de la bota
perquè no es tornés agra
i es piqués
o sigui
això ja veus
cada casa que tenia les seves botes
agafaven unes peces
de sofà de coure
que posaven allà
de sofra
i l'ensenien
i llavors deixava dins la bota
fins que sortia tota l'oxigen de dins
és que és tot un món
això de la vinya
jo crec que podíem estar aquí moltes hores
a tu no t'hagim preguntat Pep
si tu també havies estat
fent la grema
de pitxar raïm
de pitxar raïm
i a collir
i a collir també
hi va haver un cub
veus
moltes cases
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
de dintre
poble
tenien el seu cub
moltes
a la casa
el que diu el Jordi
a casa del seu avi
a la plaça de l'Ajuntament
allà
allà
amb un raconet
i una casa
o cub
a la casa
d'octubre
cal papito
cal papito
i un altre cub
cal sant
un altre cub
i una premsa
a l'hostal
un altre cub
cal sant
un altre cub
al carrer de la sala
cal rigol
el carrer de la sala
sempre ha perdit
un altre cub
i en premsa
i en premsa
també
com a calçà
el carrer de la sala
i en premsa
doncs escolteu
ha sigut un plaer
tenir-vos aquí
i poder parlar
del vi i la vinya
una colla pagesos
gràcies
jo, a Quim i Jordi
per acompanyar-nos
aquesta tarda
digues
encara faig vi
tu encara fas vi
llavors podem parlar
en molts més programes
més
el dia que vi
portarà vi
com vulguis passar
ara faig vi
200 litres l'any
està bé
ja en tenim prou
està prou
doncs Quim
gràcies per portar-nos
dues eminències
més del vi
de la vinya
el vi i la vinya
el vi i la vinya
ens veiem el dilluns
que ve amb més història
molt bé
i amb més convidat
doncs gràcies
Joquim i Jordi
gràcies a qui
gràcies a qui
gràcies per passar-vos
per la plaça Mireia
nosaltres fem una petita pausa
abans d'entrar a la segona hora
i parlar amb l'Eduard Benito
fins ara
molt bé
gràcies
que veu
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
El PP demana la dimissió del síndic de Greuges a qui acusa de lliurar-se els braços del separatisme amb l'informe sobre els retrocessos de la llibertat d'expressió de càrrecs electes i la separació de poders a Espanya.
Parlament, Jordi Corbalan.
Bona tarda. En el debat de l'informe al Parlament, ciutadans, socialistes i populars han carregat contra el síndic pel seu informe on denuncia la regressió democràtica que viu l'estat espanyol.
Sentim el síndic Rafael Ribó i el diputat del Partit Popular, Sergio Santa Maria, que li ha demanat que plegui.
És un clam contra la deriva regressiva que s'està produint de democràcia arreu de l'estat espanyol.
Un síndic definitivamente arrojado en brazos del separatismo.
Ya se ha dicho aquí, una pieza más del engranaje procesista.
Figuradamente, señor síndic, figuradamente usted es el mamporrero del proceso.
Des de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya sí que es pot han agraït al síndic el seu informe.
Jordi Corbalan, Catalunya, Ràdio Parlament.
Notícies breus, Montse Quadreny.
El diputat de la mesa del Parlament, Joan Josep Noet, es declara demòcata, però no independentista davant de la jutja que l'investiga per haver permès una votació sobre el referèndum.
Noet, de Catalunya sí que es pot, ha declarat avui al Tribunal Superior de Justícia i ha deixat clar davant la magistrada que la ideologia de cadascú no interfereix en la seva feina a la mesa del Parlament.
He vist a la magistrada incòmoda amb algunes de les meves afirmacions. Una ha estat aquesta. Jo no soc independentista, ho dic pel dret i pel revés, perquè no es pot jutjar les accions de la mesa en funció de si les fan independentistes o no independentistes.
El sector anticapitalista de Podem es posiciona a favor del referèndum anunciat pel primer d'octubre aquí a Catalunya.
El sector liderat per l'eurodiputat, Miguel Urban, ha fet un comunicat on afirma que el referèndum és una demanda de la majoria de la societat catalana i que té el suport de sectors que no són independentistes.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, diu que la venda del Banc Popular al Santander per un euro ha estat un procés obert transparent i neutral.
Ho ha dit el Congrés dels Diputats a la Comissió d'Economia, on està donant explicacions sobre aquesta operació a Madrid. Àngels Lafuente.
Bona tarda. Convençut d'haver actuat correctament, el ministre de Guindos insisteix que la inviabilitat del Banc Popular va fer que es posés en marxa la maquinària que va culminar en la compra de l'entitat pel Santander, una operació defensat de Guindos que no li ha costat ni un cèntim a l'Estat.
Las medidas adoptadas no han comprometido ni un solo euro de recursos públicos, de ningún tipo, ni presentes ni futuros. Esto explica, en parte, que no ha habido ningún tipo de contagio entre el riesgo bancario y el soberano.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
A tot això, les accions de l'Iberbank s'han disparat un 41% després de la patacada de la setmana passada i que ara hi hagi intervingut la Comissió del Mercat de Valors.
El regulador bursari ha prohibit que s'especuli a la baixa amb les accions de l'Iberbank, controlat per Cajas Turc, i on també hi participen Caja d'Extremadura i Caja Cantàbria.
La Comissió del Mercat de Valors no va intervenir amb la caiguda del Banc Popular.
A les 6 ha acabat el segon torn de vaga del metro, però el trànsit habitual dels trens no es recuperarà del tot en el que queda de dia,
perquè encara falta una aturada entre dos quarts de nou del vespre i dos quarts d'onze de la nit.
Com que en aquesta franja només hi haurà el 20% del servei, s'han de retirar molts convois abans.
El temps d'espera entre 10 i dos quarts d'onze pot arribar a ser de gairebé tres quarts d'hora.
Els Mossos han detingut un home que venia droga a la seva peixateria de la Bisbal d'Empordà.
Una mort per una presumpta sobredosi va ser la pista que va portar fins a l'establiment.
Girona, Mar Vidal.
Bona tarda.
La investigació es va iniciar a finals de març, quan es va trobar el cadàver d'un home sense signes de violència a casa seva a la Bisbal d'Empordà.
Després de concloure que la víctima havia consumit alguna mena de droga,
la investigació per determinar on l'hauria comprat va portar fins a una peixateria de la Bisbal mateix.
Després de comprovar que a l'establiment s'hi venia droga, la policia l'ha escurcollar
i va intervenir una petita quantitat de cocaïna i també 1.000 euros en efectiu que tenia el peixater,
que va quedar detingut per un delicte contra la salut pública.
L'home de 30 anys i amb antecedents va quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar davant el jutge.
Mar Vidal, Catalunya Ràdio, Girona.
Esports, Roger Bussà.
El Paralada jugarà contra el Ràpido de Bouzas Gallec en l'última eliminatòria per pujar.
A segona vegada l'anada serà Galícia aquest diumenge i la tornada el diumenge 25 a l'Alta Empordà.
El Barça, Josep Maria Bartomeu, reitera el seu optimisme sobre la renovació de Leo Messi.
El president Blaurana diu que tot arribarà.
Bartomeu ha declarat avui a la Ciutat de la Justícia per la demanda contra el club pel cas dels colombaris.
Li reclamen un milió d'euros per una estafa que el club nega.
Més tard, Bartomeu acompanya Ernesto Valverde en la seva visita a la ciutat esportiva.
I els pilots de MotoGP no estan d'acord amb els últims canvis al recorregut del circuit de Barcelona-Catalunya.
Els responsables estan disposats a trobar solucions, tot i que la despesa s'acostaria als 6 milions d'euros.
Màvric Vinyales ha estat el més ràpid en la jornada de proves.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, us parla Andrea.
El Carrau Blau exposa aquesta setmana els treballs dels seus alumnes.
El taller de plàstica municipal per a infants tancarà així el seu curs i a més farà portes obertes
per explicar a les famílies interessades en què consisteix la seva activitat.
Demà dimarts i dimecres de dos quarts de cinc a cinc de la tarda,
el Carrau obrirà les seves portes a la vagoneta per mostrar els treballs realitzats durant el curs que ara acaba.
Trobareu més informació al web santjust.org barra Carrau Blau.
A partir de demà, tres carrers del centre de Sant Just canviaran el sentit de circulació dels vehicles.
Són els carrers Catalunya, Santa Teresa i Sagrat Cor.
L'objectiu d'aquesta actuació és millorar la mobilitat en aquesta zona.
En concret, a partir de demà dimarts es canviarà el sentit del carrer Catalunya entre Santa Teresa i Sagrat Cor,
el carrer Sagrat Cor entre Catalunya i Major,
i el carrer Santa Teresa, en el tram del carrer Major a la carretera Reial,
es convertirà en via d'un únic sentit.
I un apunt més, les dietes a examen demà a Can Ginestar.
La matgessa i educadora en alimentació oberta Font conduirà un monogràfic sobre salut i benestar
que porta per títol Estic fart de dietes.
Font plantejarà la transició cap a un estil de vida saludable
que no significa fer canvis radicals ni començar a comprar productes cars o estranys.
A més, explicarà quins productes s'han d'evitar
i quins caldria incloure en una compra saludable.
El monogràfic serà demà dimarts a les 7 de la tarda a la sala Agidor Cònsul de Can Ginestar.
I això és tot de moment.
La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada
als Sant Jòs Notícies, edició vespre a les 7.
Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio,
radiodesvern.com.
Bona tarda.
Bona tarda.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa a l'audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre
tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM
Després, internet.
Radio d'esvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter,
Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'esvern.com
98.1
Des del camp de Sant Just posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Just.
Avinguda Indústria.
Sense Númer.
Quatre de cada deu vehicles
són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Llavors et posa un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar.
Cada any malbaratem el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar,
necessita més gent compromesa.
A Mans Unides,
recolzem projectes contra la fam a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900 811 888.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques
es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res,
el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop
per atendre't, orientar-te
o indicar-te a quin centre sanitari t'has d'adreçar
en cas que calgui.
Per una salut millor, 061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Encara creus que els residus no són un problema?
De veritat tu creus?
Ah, que no és el teu problema.
Ja reciclaren els altres, oi?
Però qui? Els teus fills?
Els fills dels teus fills?
Per ells ja serà massa tard.
A Catalunya encara reciclem molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
Redueix, reutilitza, recicla, reacciona.
Amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona tarda!
Bona tarda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tant debò!
Sembla que ha arribat l'estiu!
No t'ho havien dit?
No l'havien avisat!
No cal que m'ho avisin!
Igual sí que hi ha gent que necessita
mirar la tele o escondar la ràdio
a la ràdio, eh? I dir
ah, fa calor.
Clar, ho ha dit el senyor del temps.
Ara sí que fa calor. Ara fa calor,
no?
Tinc calor. I la gent diu, no.
No ho ha dit l'home del temps.
És l'home del temps. Bueno, també hi ha
dones. També, també n'hi ha. Sí, però
ha quedat estandaritzat com l'home del temps, la veritat.
L'home del temps, clar, perquè el primer va ser aquell mític...
No, avui.
Bueno, molt més abans, no?
El Mariano Medina. Mariano Medina.
Mariano Medina. El hombre
del tiempo. Això és una cosa
ja de quan la tele, jo ja li dic,
a la tele aquí a Espanya
teníem la millor televisió d'Espanya.
Perquè només hi havia
una tele. Un canal. Un canal.
TV1, la
millor televisió d'Espanya. No n'hi havíem.
Si no hi havia més, doncs no hi havia altres mejores, clar.
A cap d'un temps, anem agafant el fil per aquí,
eh? Sí, sí, sí, agafem-lo. A cap d'un temps
no li sabria concretar l'any.
Vam tenir el segon canal.
Va venir el segon canal, que era
l'UHF. Aquí la gent no deia,
pon el segon canal, no? Pon l'UHF.
Posa l'UHF.
Amb les cartes de... Sempre, sempre.
Les cartes d'Ajust.
Les cartes d'Ajuste, sí.
Que era senyal que ja t'an havies d'anar a dormir, eh?
Perquè allò era molt tard, ja.
No, bueno, la carta d'Ajuste era el començament i el final.
I el final.
Al final, normalment, sempre hi havia el cello de Franco.
O una cosa així.
Sí.
Una cosa, la veria, no els veia gaire.
Però, i també un altre cartell, que vostès ja és una cosa històrica,
ja crec que poca gent el recordaria,
que és un cartell que sortia i deia
rogamos, disculpen la interrupción,
volvemos en breves instantes.
Això és que hi havia problemes tècnics, no?
Sí, hi havia problemes d'emissió, no?
Sí, o...
És a dir, li estic parlant de la noche,
de los tiempos de la televisión española,
donde España, ese gran imperio,
donde nunca se ponía el sol.
Por eso nos llevamos boina, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè no se ponía el sol, pues alguna cosa tenien que fer.
Bé, doncs això.
I, doncs, clar, s'interrompia,
perquè era una cosa amb baixa tecnologia,
tot estava en proves i no sé què.
De tant, tant, tant, tu estàs veient un programa
i feia...
Ficant el cartellet aquell...
Bum!
I no sortia el cartellet...
I allà t'esperaves el que...
No?
Que fos.
Igual dos dies, eh?
Ah, dos dies.
Ué, una cosa així.
I pensar que avui tenim com 300 canals,
que a mi m'en sobren 290...
Clar, abans era molt millor, perquè...
A mi...
Vos a ver la tele.
I era la tele.
No, no, no...
A veure, una mica de diversificació està bé,
perquè has de tenir diferents punts de vista,
has de tenir diferents informacions,
però a mi m'en sobren molts.
Aquí jo li parlo que a Espanya era de pensamiento único,
gairebé com ara.
Bueno, depèn del canal que poses,
salva més i coses d'aquestes que dius,
home, ja està prohibit.
I a veces ni pensamiento.
No, hi ha muchos que no, eh?
Aquest, com es diu,
hombres, mujeres y bíceps y verzas, saps això?
Bíceps y verzas?
Sí.
No l'he vist mai.
Bueno, col·loquialment es diu així, eh?
El que seria l'intel·lecte.
Bueno, col·loquialment fa servir l'intel·lecte allà on el té.
Sí, bueno, ni gent que no el té, eh?
Ni el té, eh?
A la fe veure que el té.
Ni el té ni se l'espera.
Ni s'espera que tingui l'intel·lecto.
Ni s'espera que tingui l'intel·lecto.
Molt bé.
Bueno, doncs estàvem parlant aquí de la televisió.
Per cert, amica Esteve,
deixi de fer la bacaina, home.
Esteve t'ha tocat al rebre avui, eh?
Sempre me'l trobo aquí, que està fent la bacaina.
El tenim fent la bacaina.
A veure, Esteve, que no t'hem saludat avui en directe.
Hola, Esteve.
Hola, bon dia.
Benvingut, ben tornat.
Busqui'm el tall aquell que li vaig dir dels polipoètics aquells.
Ai, com era?
Ah, sí, et vaig enviar un link.
Va anar per nosaltres.
Posi el que ens...
Vull dir el remember?
Sí, sí, de fet vaig fer els deures i li vaig enviar.
Accidents polipoètics.
Això, és veritat.
Va dir un dels membres que va traspassar fa poc.
És un embaratge que li faria.
Però bueno...
Sí, et vaig veure maquillat i tal.
Vostè em va veure maquillat.
Hi ha una cosa que es diu Facebook, el caralibro aquest, saps?
El Facebook.
Facebook.
El llibre per la cara.
El llibre per la cara.
Bueno, això del llibre per la cara fa molts anys que ho practico.
O el caralibro, no?
És una manera d'estar al dia amb els amics que veus...
Mai.
Bueno, jo et veig, eh?
Bueno, vostè sí.
Però hi ha amics...
Sí, n'hi ha d'altres que estan allà per fer el paper.
Per fer el paper.
Jo, què que dic per vostè, jo?
Vinga, digues.
Hi ha vegades que dius...
Qui és?
D'aquest collot és?
O d'aquest conec.
D'aquest conec, no?
En quin moment ens hem agregat com amics?
Llavors, tens que anar a mirar unes fotos i dius...
O la informació, o igualtat donar alguna senyal de...
Ah, és que va estudiar aquí perquè no sé què...
Ah, aquest ben coincidiu...
Saps què va haver fet de tant en quant neteja?
De revisar a veure qui tens i dir...
Ostres, aquesta persona...
No, jo dic, com més serem més riurem, allò, la pila del greix i anar-li fotent...
Sí, però al final...
A mi m'espanta perquè hi ha gent que té com mils.
Per això dic, no pots tenir mil amics.
Realment...
Jo els que tinc els puc comptar amb les dues mans, els de veritat.
Els de veritat, sí.
Home, els altres 490?
I tant s'obren dits, eh?
Ja l'hi dic jo.
Per això et dic que el caralibro aquest és una mica...
Justet, eh? Justet.
Ah, sí, sí.
Vostè serveix per allò del cotilleig, eh?
Mira, ara mira què fa aquest vestit de...
Bueno, això em surt de...
Això és el que se'n diu a la pàgina principal, eh?
I em surt la teva cara i dic, mira el Benito.
Mira l'Eduard.
Mira-ho.
Mira-ho, aquí tot maquillat.
Espera, que em comuniquen pel Vinganilló, l'Esteve, que tenim el vídeo?
A veure...
El tall...
El tall?
És un tall?
És un vídeo llarg?
Posem-lo, home.
Posem-lo, home.
No sigui tímid.
Ho averiguem.
Esteve.
No, ja el tenim d'espera, eh?
Límpiate los dientes, lávate los pies, cósete el jersey, píntate las uñas, cámbiale
las filas, cómete los mocos, bébete la espuma, cásate con ella, cásate con ella, cásate
con ella, toma precauciones, piensa en tu futuro, vana por nosotros, las hordas internacionales
de madres, y delegados, y funcionarios, y chinchillas, y hurones moralistas que desean
llevarte cogidito de la mano a la jubilación.
Bébete el jarabe, cómprate un buen coche, deja de fumar, no juegues a eso, cambia de
trabajo, mejora tu imagen, vete a por las gambas, cósete la manga, cósete la manga,
cósete la manga, réglale la imagen, para por nosotros, con sus pies de rey, y sus
escuadras, y sus cartabones, y sus reglas, y sus compases, y sus trajes de domingo.
Peínate los pelos, limpia tus zapatos, huele a gasolina, di que sea tu jefe, mira las
noticias, no duermas la siesta, deja esa sonrisa, siéntete culpable, acávate la
sopa, acávate la sopa, acávate la sopa, hazte responsable, vana por nosotros, se acabó
la juventud, basta delgafanear, hay que concienciarse, viva el complejo de dipo, yo tengo la culpa.
Sí que criden, ¿no?
Paga tus facturas, traje con chaleco, duerme con pijama, santifica el lunes, funda una
familia, ¿por qué no adelgazas? Palla cuacha traes, lávate las manos, píntate los
labios, ¿por qué dices eso? ¿por qué dices eso? ¿por qué dices eso? ¿por qué dices eso?
Todo está ya escrito, vana por nosotros.
Edison, y Washington, y Einstein, y Freud, y Hitler, y Kennedy, y Luis Viag, y Newton, y Copérnico,
y Von Braun, y Don Santiago Ramón y Carlos.
¿Vols ubicar dins d'aquí aquesta? ¿Vols comentar alguna cosa, Juan?
Escoltem-ho.
Escoltem-ho? Vinga.
Vana por nosotros, cada año más cerca, cada día más claro, cada sordo más duro, cada
recuerdo más lejos. Vana por nosotros, vana por nosotros, vana por nosotros, vana por
nosotros, a por nosotros, todos.
Ja està.
Ah, rai.
És interessant?
Sí, sí, sí.
Què pot extreure d'això?
És bastant interessant, perquè hi ha moltes fases, bueno, totes, són tan reals.
Totes les hem patit, eh?
Sí, en algun moment te les hem cridat, eh?
Aquests missatges, eh?
No, no, no, segueix això, fes l'altre, compleix, has de, has de...
Això és una mica la normalització, la uniforme...
A veure, què vols dir?
Tu uniformitza't.
L'estat de la normalització de les persones...
Ah, sí, és el segueix, segueix la pauta que et marca el govern, la societat, la tot.
Els pares, la va...
Jojo si surts, eh?, que saps, un peix raret, eh?
I dirà, no, és que mira, és una mica bohemi i se li ha donat per viatjar pel món.
A veure, doncs, i l'important perquè té aquest sentit, no?
M'agradable.
De que no som mai, no acabem de ser mai lliures, sempre ens estan donant consignes...
Però jo crec que cadascú és lliure en la mesura en la qual ell consideri que té llibertat.
Home, clar, no, no, sí.
Lliures, lliures, hem de ser lliures sempre.
Sí, però individualment, vull dir, tu tens una llibertat emocional, intel·lectual, de tot, corpòria, vull dir...
De tot, eh?
A partir d'aquí, que et deixis influenciar més o menys per seguir les pautes...
Però és l'otro que no vol que tu siguis lliure.
Quin és l'otro?
L'otro és el que està enfronta.
El veí.
El veí, el que tens enfront, el que no et deixa que tu siguis com és, el que vol modificar...
Llavors, fora, aquest.
Bueno, però ell va por ti.
Com diuen aquests, van a por ti, van a por ti.
Però se sapiguem...
Llavors, sempre diuen consignes, perquè aquestes consignes, on van a raure?
Aquestes consignes van a raure en el sentit de culpabilitat.
Perquè vostès, si li diuen tot això, eh?
No pentir, netejar les mans, que fes...
Cosen la màniga, clar.
Sí, és un matxaque.
És un matxaque, però fan sentir aquell sentiment de culpabilitat que tots portem a sobre,
ja que estem educats amb aquesta cultura judeo-cristiana, que està basada en la culpa.
No ho oblidem, no ho oblidem.
Sí, forma part.
Forma part de nosaltres la culpa.
Però, afortunadament, es van inventar la confessió.
Que tu, una vegada, la cagues, te'n vas a confessionar i dius,
pare, ha passat això.
Diu, bueno, fill, va, vinga, va, tres pares nostres, dos a Maria Maria, i tira p'alante, tu.
És que me'n carregau al vecino.
Bueno, no passa res.
Doncs no passa res.
No passa res.
Que dius, te perdona, a mi tu surts d'allà aliviat.
Clar, però i si no, si no tens aquesta via de desfogament, diguéssim...
Aquí és on pateixen, per exemple, els protestants i totes aquestes altres...
O no, o gent atea, per exemple.
Clar, els ateus, això ho tenen fatal.
Woody Allen, normalment, ho treu bastant a les seves pel·lícules, eh?
Aquesta reflexió de dir, els cristians tenen la sort...
Bueno, mira la culpabilitat de Match Point.
Ah, Match Point.
Home.
Sí, fa poc que l'ha fet, no.
No, no.
No, és que jo els 300 canals no els miro gaire, sovint, eh?
Jo t'ho dic.
No, jo tampoc.
Més de pel·lícules, o Netflix, o de quantals.
Miro dos canals a tot estirar, eh?
Un i mig.
Doncs a Match Point hi ha bastanta culpa, eh?
Hi ha bastanta culpa, però bueno...
Escolta, la porta molt bé, eh?
Però la porta molt bé, però al final se'n surt de la culpa.
O sigui, ell...
Sí, surt de perlitas, sí, sí.
Surt de rositas.
De rositas, que el diu ell.
El tio la fa i...
I com que ningú ho diu...
Sí, sí, nòvies...
Sí, sí, sí.
És un al·legat que el crim perfecte, podríem...
El?
El crim perfecte?
El crim perfecte?
Tot i que...
Tot i que els remordiments que l'acompanyen al llarg de la seva vida...
Tot i que fixis aquí per una reflexió que podríem fer.
Perquè el cinema dels Estats Units, fins molt avançat al segle XX,
estava prohibit que el crim perfecte fos perfecte.
Home.
No? Estava prohibit, o sigui, ja era...
Què vol dir que està prohibit?
El crim està prohibit, ja, de base.
Què vol dir que el crim perfecte...
El crim està prohibit, però que en cap pel·lícula es podia demostrar...
Ah, val, això...
Un crim...
Un delicte, no?
Un crim...
Que es podia arribar a fer d'una manera que no t'agafessin mai, diguéssim, no?
Claro, t'agafessin mai, o sigui, no ensenya la gent a fer les coses així.
Ah, jo mateix, que el delinqüent se n'en sortia, com el cas de Max Pony.
A Max Pony, el tio se'n surt, no?
Li carreguen el mort amb un altre i...
Bueno, doncs, què dia passa?
Encant veny, i jo aquí m'he quedat el conglomí.
Però, bueno, és una reflexió perquè...
Estats Units, vol dir-ho, ho ha saltat, o va ser en una altra època la prohibició de fer...
No, això, bé, bé, jo diria que estava ben...
Quasi de les últimes pel·lícules, de les primeres pel·lícules on això passava,
que aquí a Espanya la van canviar,
és una pel·lícula que es deia...
Com es deia, com es deia, com es deia...
Que la feia l'Ali McGraw i el Steve McQueen.
La uïda.
La uïda.
La uïda.
Però si no, vostè...
No la tinc visionada, aquesta.
Un dubto que hagués nascut, eh?
No l'he visualitzat.
No, perquè...
I en aquesta pel·lícula hi havia un crim perfecte.
I aquí està...
Bueno, no feien un delicte i el feia...
O sigui, no els atrapava la policia.
a la llei no els aconseguia atrapar
perquè ells robaven un banger, un robatori,
llavors s'escapen, no?
D'Estats Units s'escapen...
I la policia els va a darrere, els va a darrere, els va perseguint, eh?
Però no...
I no els acaba d'agafar...
Ells pel camí es carreguen uns quants,
aquelles coses que fan els americans.
Bueno, este sobrat...
Ells van passant i van destrossant.
I quasi estan ja, que els estan atrapats,
però ells passen a Mèxic
i allà a Mèxic s'ha acabat la fiesta.
Sucre.
Ja està.
Sucre?
Què vol dir sucre?
Bueno, això, quan eres petit, que deia sucre, no?
Això...
Ah, jo no ho deies.
Bueno, en castellà crec que és cavallito blanco, no?
No, no, tampoc.
Home, sí, quan jugaves deia sucre.
No, és com dir, no com tu.
Salvado.
Salvado, sí.
Salvado.
Salvado.
Salvado.
Salvado.
Salvado.
Salvado.
Salvado.
Salvado.
Bueno, sucre.
Sucre.
Com canvia, eh?
Molt dolça.
Com canvia, clar, clar, clar.
Jo deia sucre, ara va dir sucre per a...
Salvado, eh?
Que quedis més clar, que quedis més clar.
Sí, aquests van arribar a Mèxic, em van dir sucre...
I aquests passen la frontera de Mèxic i, clar, ja la policia ja no els pot perseguir,
ja no els segueixen i ells s'han sortit amb la seva.
Pel·lícula, això devia ser en els anys 70 i aquí a Espanya es va canviar, eh?
Aquí a Espanya tenien la virtut de canviar les pel·lícules.
Això dona per un altre capítol molt més llarg.
Sí, molts capítols.
I aquí la versió que es feia aquí a Espanya...
D'aquesta pel·lícula.
D'aquesta pel·lícula mateix, eh?
De la uïda.
De la uïda.
L'últim fotograma, ells surten de... s'escapen per la frontera de Mèxic,
o sigui, és Tijuana, diria.
Sí.
No? S'escapen, i la pel·lícula americana, ells s'escapen, se'n van...
I fins al Feliz.
I fins...
Sí.
No, fins...
I aquí la pel·lícula espanyola congela en aquell fotograma, llavors surten uns títols que
la Fulano y Mengano fueron detenidos i no sé què...
y devueltos a Estados Unidos en cumplimiento de la ley.
O sigui, que dius...
Bueno...
Cuidado.
Bueno...
Cuidado.
Perquè diria que encara vivia aquell home del qual tenim trista memòria.
Ah, sí.
Alias el senyor Francisco Franco Bahamonde.
No direm el seu alias perquè estem en un horari protegit, no?
No, exacte.
Protegim-nos, sisplau.
Estem en un horari protegit.
Protegim-nos, sisplau.
I no li diria.
Però hi havia moltes pel·lícules aquí a Espanya.
Home, ara encara hi ha pel·lícules que ara censuren.
Per exemple, a Rússia, no sé si saps la pel·lícula, aquesta La vella i la bèstia,
la que s'ha fet amb persones, que són l'Emma Watson...
Sí.
Doncs hi ha una escena, bueno, hi ha diverses escenes de...
No sé si tant a coses del Gastón, el personatge del Gastón aquest, el caçador, que vol...
Ja agrada la vella i vol...
Doncs, un personatge petit onet que l'acompanya...
Bueno, doncs veu que hi ha una mica un tema homosexual i això a Rússia està vetat.
I van emetre la pel·lícula al cinema sense els fotogrames en els quals sortia escenes de...
Que podien provocar pensar que hi havia un punt homosexual entre...
Ah...
Imagina't, eh?
Això al segle XXI, no fa gaire, farà un any o menys.
I vostè, que és quasi docte en italià...
Sí.
Que en sap molt d'italià.
Aquest que la setmana l'he practicat, mira, perdó.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí.
Després de passar-me pel tast de la rambla, vaig estar parlant en italià.
Italià.
Sí, sí, sí, correcte.
Sí, sí, sí, correcte.
Doncs, als anys també 70, poc 70, van fer una pel·lícula que la feia una...
La Birnali... No, la Birnalici?
No me'n recordo ara, com es diu.
Una actriu que a mi m'agrada molt, que era la dona de l'Antoni Oni, i ja em sortirà el nom, eh?
El dia de l'hernali.
Sí, però jo diria que la Birnali, sí, eh?
I la pel·lícula es deia La cintura de castitat.
Uh-huh.
O sigui, El cinturó de...
El cinturó de castitat.
Llavors, perdó, estava ambientat a l'època medieval, no?
I, bueno, ja pot imaginar-se que el tema era que li posaran la cel·la i ell se'n van a les creuades,
i ella, eh, fa-te la corna...
Sí, sí, sí, ho imagino.
Tot, bueno, anava amb un tema, així, de caire, amb una orientació sexual, però no hi havia escenes procasses,
sinó que eren sempre les intencions, aquella mena de Bodeville italià, no?
Aquella, així, pica...
Sí, que ho volia entrar...
Picares, però, bueno, amb un grau, amb un fort accent de caire, això, sexual...
Sí, sense ser explícit.
Sense ser explícit, però, bueno, el text i tot això...
Dóna per imaginar-s'ho.
Llavors, aquí la van fer, aquí a Espanya, la van fer...
La van fer aquí?
La van passar...
O la van portar...
La van projectar en el cinema, la projectar en els cinemes,
i jo me'n recordo que hi anaven, perquè era divertidíssim,
el fet que no la van doblar,
sinó la van deixar en versió original,
i la van subtitular.
I llavors allò ja era la conya marinera.
Perquè, clar, l'italià, poc o molt,
encara que no l'hagis practicat, s'entén força...
Pots agafar la idea del que t'estan parlant.
S'entén força del que estan dient, no?
I t'estaven enganyant contínuament amb els subtítols, no?
Veies el subtítol que anava per una banda...
I el diàleg anava per una altra.
Home, clar...
I anàvem allà al cine per riure, aquestes coses,
perquè vegi vostè el que és la censura.
I va repetir la pel·lícula...
No, no, tampoc era per riure't més.
Tampoc era per repetir.
No, però per fet aquest,
mira, si llegeixes els subtítols,
veus una pel·lícula,
i si l'escoltes, veus una altra.
Veus una altra.
Clar, tu miraves...
Que actualment també...
Actualment també passa, eh?
Sí, sí, sí.
No és tot 100% literal.
Bé, de fet,
només amb els títols de les pel·lícules,
depèn de quina pel·lícula,
dius, com pot ser que aquesta paraula en anglès
l'hagin traduït d'aquesta altra manera?
Vull dir, no té...
Ah, sí.
Sí, sí.
A veure, no sé,
és que em sortirà algú...
Paraulotes, no, eh?
No, no, no.
No sé si ho dius, però...
Però, no sé, hi ha pel·lícules...
És que no sé,
a veure, no em sortiria una.
A veure.
Bé, no sé,
ara no em ve ningú així al cap, eh?
Però...
Això també passa.
És a dir,
que les traduccions dels títols...
Sí, també són aleatònies.
Sí, és com que va per un altre costat
i dius, home,
si el nom fos...
Sí.
De veritat, l'autèntic,
o almenys deixar-li el nom en anglès,
és que així també prenem una mica, no?
Que aquí ens falta una mica d'anglès.
A vegades veus que foten una parrafada, no?
I el subtítol...
Hola.
Hola.
Com estàs?
Hola, què tal?
Em sembla que li ha dit més coses, eh?
Jo diria que està parlant encara, no?
Jo diria que encara hi està fotent aquí...
Ara estan xerrant.
Hola, què tal?
Bueno, alguna cosa més farà aquest home.
Això podria estar aquí hores i hores parlant.
Jo sí que ho estic formo la hora,
però jo estic aquí la marxa de xerrant, eh?
Ja està passant els quarts, no?
Bueno, són i36.
I36, ara marxarem.
Aquí ets benvingut i saps que pots quedar tota l'estona que vulguis, eh?
Hi ha una altra pel·lícula també mítica,
no sé si vostè segurament el títol l'haurà sentit,
que era en un tramví a Llamado de Seo.
Sí, em sona.
Però no l'he vist, no.
Marlon Brando, la Vivian Leight, el Carmel Den,
i una altra...
Aquí en teatre s'ha fet molt, perquè és un clàssic, eh?
És un temps, que és Tenis i Williams.
Sí.
Diria que és Tenis i Williams, eh?
O Arthur Miller, no ho podria confirmar.
Però bueno, la pel·lícula...
Clar, en la pel·lícula, que allà és el...
Ells enamora...
Bueno, són dos parelles que viuen, que són familiars,
i ells enamora de la seva cunyada.
Oh, ui.
I aquí hi ha un riu...
Ui, no comença bé, eh?
La història.
Aquí hi ha un barro entre dos parelles, clar.
Aquell tomate, sí, sí.
I aquí hi ha la censura espanyola,
per dir, hòstia, això no pot ser, no?
Aquesta falta de moralitat no pot ser, ho hem de tallar.
I les coses matrimoni...
I ho hem d'arreglar.
I llavors, en el rodatge...
Ai, en el rodatge, no.
En el duplatge, van fer veure que la...
O la que s'enamora d'ell és la cosina.
O la germana.
Ah, no sé si és cosina o la germana.
Que la volen allunyar una mica del cercle proper, no?
Perquè no quedi tan llet, jo com va.
No, en comptes de dir...
Ell provoca l'incert...
O ella vol l'adulteri, aquestes coses.
I l'adulteri està prohibidíssim, prohibidíssim.
Van dir, bueno, perquè no sigui adulterio, ara vols veure que són primos o són hermanos.
Amb la qual cosa va quedar incestuós.
I llavors, vinga, em volia que agafa fora.
I així, un seguit i seguit i seguit de pel·lícules.
Sí, sí.
Sí, sí.
Sí, sí.
Mugambo.
Tenies el punt tan tan cinèfil de...
És que són bastant cinèfils.
Mugambo, també, una pel·lícula.
Mugambo, veus això?
Una pel·lícula que la feia a la vegada, eh?
Veig que són pel·lícules, ja ho estic parlant ja, pel·lícules d'any 50...
Mira, la meva germana es va estar enfant de veure pel·lícules tipus Chaplin, eh?
Bueno, Chaplin és molt més antiga.
Sí, sí, però de l'estil d'aquest, de tant en quant, doncs, li dóna per mirar pel·lícules a casa,
d'antigues, amb aquí negra, del calibre de Chaplin, i a partir d'aquí, és moltes més, eh?
Ja ve en costa, eh?, a vegades, veure aquest tipus de cinema.
Però és un cinema, jo crec que...
No, a porta, sí.
És molt més interessant, té més contingut, és un cinema més fet des d'una dramaturgia més densa...
Perquè ara hi ha molts efectes i moltes coses que volen i exploten, però el que veu és la xitxa...
Ara hi ha molta cosa que dius...
Depèn de quina, dius, home, aquí se l'han oblidat, inclús, eh?
Això mateix.
Però, bueno, aquí estarem, jo, si ja sap la meva faceta cinèfila...
No sé, dos o tres, eh?, crec que me'n queden uns quantes per descobrir, però sí, sé la d'actor, la de...
Veu radiofònica, cinèfil...
Cinèfil...
Cinèfil...
Segur que em vaig descobrir més, eh?
Nauta...
Nauta...
Nauta...
Això ho compartim.
Mariner, sí, correcte.
Això ho compartim.
Correcte, correcte.
Tornem a navegar.
Sí, però modo ocio, que se'n diu.
Modo ocio?
Modo ocio vol dir no preocupar-te de rei, tomber-te el sol a fregir-te una estona.
Ah, o sigui, que pengui el...
No?
I que pengui un altre, sí, sí, sí.
I si necessita una mica d'ajuda, doncs igual un cabó li tiro, però en plan...
T'ha arribat o no?
Bé, doncs ja vindràs.
Eh?
Això...
No, i això ho he de pescar, això sí.
A pescar?
Bueno...
Altamar.
Bueno, Altamar, són un parell o tres de milles cap endavant.
Mariner, mariner.
Cap endavant de les torres marbres, més o menys.
Pescar-ho?
Sí, sí, sí.
Què ho ha pescar? Unes marbres.
Ostres, com es deia? Una?
Una aurada, una marbre, un tallams...
No me'n recordo...
Era així, trongets, tipus Nemo.
Nemo?
Sí, un Nemo, però...
Però no era exactament la raça, o sigui, l'espècie de Nemo, que no sé quina és.
Escórpora, no?
No, no era tan bèstia, no era...
Correcte.
Aquí, veus, has patinat aquí, eh?
No, jo l'hi deia a vostè, perquè igual...
Vols dir, que ets un bon mariner o ets mariner de pantalant?
No, no, no, ets mariner de port, d'estar anclat allà, de...
Això, per si ha de cas, jo...
Jo l'hi he dit a jo, a l'escórpora, sí, que és de roca, per si vostè deia...
Sí!
No.
Bueno, si vols, ha dit que sí, però crec que no, ho era.
No, no, no.
I vam fer servir el...
A veure, ara t'ho diré.
El curry.
No.
La fluixa.
No, no tipus de pesca, tipus d'ancle.
Ah?
Vam fer servir la cap...
La de capa.
L'ancle de capa.
Ja l'hi vaig dir, per què servia?
Jo, sí, jo l'havia utilitzat, però no en un tipus de barco com aquest,
que era una menorquineta petitona, un que tenia els seus anys, ha fet la meva edat.
Ah, llavors, queda més estabilitzat, no...
Més o menys.
Fren una mica.
Fren una miqueta, almenys intenta mantenir un punt que, bueno,
el vent tampoc no molesta gaire i les oles no et van girant com una batidora.
Sí senyora, que ja l'hi vaig dir, que l'ancle...
Però després, clar, la canya, oh, l'am, cuidado, l'ancle.
Clar, depèn de per on digues la canya, doncs t'agafes l'ancle,
i dius, oh, he pescat, no, que és l'ancle, perdó.
I no ho feien amb fluixa o allò, amb volentí, amb volentí que es diu?
No, no, amb canya, amb canya.
Amb canya.
Sí, sí, sí, amb canya de 3 o 4 rams.
Amb volentí s'enbloqueix, no?
Volentí és el que tu enrotlles així, sí, posa'm dos amb volentí, quiets, enganxats.
Amb el suro.
Exacte, amb el suro, i després dues canyes més, amb 3 o 4 rams.
No sóc massa amant de la pesca.
No, jo tampoc.
No, tampoc, perquè em posa una mica nerviós.
De fet, també hem pescat uns quants mesos i els vam tirar,
perquè eren molt petitons, i òbviament s'han de tirar al mar,
i aquest va ser un que el vam pescar perquè era bastant gran,
i va ser, va, doncs almenys un ens en portem a casa,
que no sigui dit que hem sortit a pescar,
però la resta van tornar al mar.
Pezque niñines, no, gràcies.
Molt bé.
Veig que vostè té sentit ecològic.
De l'humor.
També, espero que sí.
No, ecològic, de l'humor, de...
Sí, sí, sí.
De nou, molt bé.
Tinc seny.
Bé, doncs està aquí.
Ho deixem aquí.
Ho deixem aquí?
Sí, no, ho dic per tovés, estic per temps pel temps,
que ja són i 41.
I 41.
Sí, passa volant el temps.
Vinga, va, doncs, sapigueu que l'Eduard se'n va,
perquè em vol...
Bueno, doncs, sap greu deixar-la en aquest moment.
No, no preocupis.
Els hi ha agradat la proposta que li he fet de...
Sí, sí, sí.
Aquests dels versos aquests del Polipoètics.
A l'Esteve li ha agradat?
Esteve, t'ha agradat?
Sí, també.
T'ha despertat una mica, no?
Eh?
Llavors, és complicat.
No, que no.
No?
Ah, no era el Sergi el que no ho havia de fer?
El Sergi, a mi sí.
Ah, jo porto dos, ja.
Ah, amico.
Doncs prenguis una altra perquè...
A la vegada et convidem a cap a tota aquesta màquina tan estupenda.
És que els exàmens i els estudis no van bé.
No van bé perquè suposo que dorms poc.
Sí.
Sí?
Ara tens exàmens, no?
Sí.
I com els portes?
Bé, bé, bé.
Algún consell?
Bé, bueno.
Algú consell?
No sé, per animar-lo.
Vinga, va, que l'estiu a estar aquí.
Sí, copia tot el que pugui.
Home, no.
Horari protegit, per favor.
No, feu cas a l'Eduard, nens i nenes.
No, però sí, si ho fan sols.
Ja, sí.
Jo no vaig copiar, bueno, rares vegades vaig copiar.
I no ho fas cara, eh, de copiar poques vegades?
No, era molt dolent jo copiant.
Sí?
No t'equivoquessis i copiessis una altra resposta que no era, no?
No, no, me cansaven de seguida.
Una cosa d'aquelles que intentava copiar.
Benito, porta l'examen.
Ja, puta.
Però si només he mirat una miqueta, no?
Sí, només he obert el llibre.
Ah, però autocòpia.
He pensat que dèies de mirar els altres.
Ah, no.
Tu eres d'haurí llibre a sota i intentar buscar la pàgina?
Clar, nosaltres anàvem amb el llibre.
És més fàcil mirar del costat?
També és veritat.
Miri, nosaltres...
Sí, és que et deixava l'amic.
Sí, nosaltres teníem un sistema.
Perquè nosaltres a l'escola que jo anàvem,
ens feien examinar a l'institut.
Sí.
Llavors a l'institut entràvem, els de la classe.
tots en fila, no?
Llavors ja ens posaven...
Normalment, els més llestets, els més espaviladets de la classe...
Posaven separats.
Eren baixos.
I els més tontos eren alts.
Jo estava per la línia mig.
Molt bé, aquesta estadística.
Sí, és que sí.
No ho sabia, allò de...
Más alto que un pino, más tonto que un pepino.
Els alts eren...
No voldria aplicar-me'l a mi, perquè sóc molt alta.
Doncs fixi'm...
Que no l'hi diguin, eh?
Que no l'hi diguin, eh?
No, perquè normalment els alts eren una mica més soques, no?
Els eren uns núvols i no els hi arribava tant la d'allò.
Carai.
Però, bueno, era així una estadística.
Era un fet constatat en la classe aquella.
Llavors, entràvem...
Llavors, com que entravem per fila,
es van encendant els petits davant
i conforme anàvem pujant d'alçada,
anàvem pujant darrere...
Repartia la intel·ligència de més a menys.
Del pupitre, no?
Llavors tu tenies el pupitre així
i davant tenies el que et venia davant.
Eres una miqueta més petit que tu,
una miqueta més baixet...
Tipo un coliseu, no?
Com un coliseu, no?
Igual també era perquè el professor
ho pogués veure-ho bé.
No, no, no.
Els pupitres eren el mateix...
No, clar, però i l'alçada de la persona,
sentada a la taula,
és el mateix que estigui així baixet,
que estigui més alt.
Llavors el professor podia veure en perspectiva.
No, nosaltres no ens ho deia el professor.
Nosaltres entràvem així, de moto pròpia,
i ja ens havíem organitzat aquest sistema,
aquest sistema de comunicació així,
per alçades.
Llavors, clar, com que els baixets
eren els que en sabien més,
quan feien l'examen...
Sí, sí, pots agafar, pots agafar.
Gràficament, ell feia l'examen amb una lletra ja.
Tothom feia l'examen amb una lletra més grosseta
i deixàvem el full aquí a l'esquerra.
De tal manera que el que estava darrere
només tenia que fer així.
S'inclinava una micona.
Inclinava una micona.
I si tenia bona vista.
Que tots en teníem bona vista.
Llavors ja sabia el que posava el primer.
I el primer, el del segon i el tercer.
Ah, i vingui cap enrere.
I anava cap enrere,
anava corrent aquest coneixement.
Així que aprovava-ho gràcies a quatre o cinc.
A veure, podies no fer servir-ho.
Podies no fer servir-ho, eh?
Sí, segur que si et veies apurat, ho feies servir.
Sí, senyora.
Perquè, sí, qui més, qui menys,
ho ha fet algun cop a la seva vida.
Ah, això...
Però Esteve, no, escolti res,
el que estem dient, eh?
Nens i nenos que esteu a casa...
Jo era molt dolent.
Això és una història, una fàbula.
Coses que et passen a la vida,
però no et passen a la realitat.
Eren aquells temps, eh?
Aquells temps de la còpia.
Viejos tiempos.
Viejos tiempos.
Sí, ara inclús a les universitats
crec que posen inhibidors de senyal
pels telèfons mòbils
perquè hi ha molta gent
que va amb pinganillo.
És que no t'ho perdis.
Sí, sí, perquè és una notícia.
Home, jo el que he vist de la facultat,
això sí,
són gent que treu l'iPad,
bueno, l'iPad no,
l'iPhone al mòbil
i traca, traca, traca, traca...
Però és que depèn de quina universitat
jo crec que tant els hi és
el que estiguis fent tu allà d'examen.
Això també.
Que no estan molt pendents
i menys si tens 350 alumnes
que estan fent un examen
o poses un professor per cada 10
o ja et diràs tu com ho solventen.
hem solucionat una mica el món, no, avui?
Vinga, va sol i 46 ja, eh?
I 46, escolti.
Algú ranyarà.
Perdó, perdó.
Per culpa de la nostra amiga Mireia.
Les nostres disculpes a la següent...
Posem música.
Posem música.
Ara, vols?
No, posi quan me'n vagi.
Sí, ho tenia pensat.
Alguna recomanació?
No.
No?
No.
No, però jo li posaria música de carrossa.
De? De carrossa?
Música de carroça.
de carroça de...
Doncs vinga, comencem per música de carroça
i després ja ho modernitzo.
A mi, si vols posar música de la que a mi m'agrada
és Creedence Clearwater Revival.
Bueno, espera, Esteve, ho has apuntat o no?
A veure com ho ha dit.
Creedence.
Creedence?
Clearwater.
Creedence Water?
Clearwater.
Clearwater.
Clearwater?
Revival.
Revival.
Això té...
Segurament que s'hi posen...
Clearwater Revival.
Esteve, apuntem.
vam fer una vegada, vam fer ara, farà uns anys,
un espot de Port Aventura.
Sí.
I era una cançó d'aquests.
Anys 70.
La cançó és dels anys 70.
70.
Anunci Port Aventura.
I l'anunci Port Aventura.
Doncs ja no el busquem.
La tenim per aquí, Esteve?
No?
Diu que no.
Bé, la buscarem.
Na, na, na, na, na.
Alguna cosa així.
M'ha sonat una mica ara, eh?
L'últim acord, l'acord aquest que has fet.
Na, na, na.
Doncs l'Esteve busca la cançó.
Jo m'acomiado.
Mira, Enric, ho he dit bé.
M'acomiado.
De...
M'acomiado.
De l'Eduard, gràcies.
M'acomiado sembla un japonès, no?
Bueno, t'acomiado.
T'acomiado.
M'acomiado.
Què vol vostè aprendre?
Jo t'acomiado.
Doncs t'acomiado, Eduard.
Gràcies per compartir.
Mira, avui m'ha estat una...
Mira, són quasi menys 10, eh?
És que, clar, vostè em dono rotllo, jo no paro, eh?
Doncs mira, qualsevol altra tarda també pots venir.
Esteve, bona siesta.
Vagui fent.
Mira, el que s'ha despertat a cop, eh?
S'ha aixecat el pitit, eh?
Bona siesta, sí.
Ara a casa a estudiar.
Veus?
Pobre.
S'ha aixecat el cartipàs.
És així no el veig, perquè entre el ressol i tot no el veig.
Ai, Esteve, en Esteve.
Doncs Eduard, gràcies per...
Nosotros hemos sido cocinero antes que fraile.
Bueno.
Ell sabrà el que diu.
No, tampoc ho has sentit, d'això, mai.
És que no acabaríem mai de parlar, ho veus?
No, jo pateixo per la teva següent...
Ser cocinero antes que fraile.
Acció vital.
No?
Això no ho havia sentit mai, aquesta...
Jo és que, com la cuina, la toco poc, doncs no sé.
No, però jo no he de cuina, ni de frara.
Jo he sigut cuiner...
Que és com el procés de la vida.
Sí, alguno que vol sempre com enganyar, no sé què,
dius, escolta, jo he sigut cuiner abans que frara,
vull dir que ja sé de què m'estàs parlant,
ja sé dels secrets de l'intrícul.
Ah, amigo.
Bueno, ara sí.
Ara sí que sí.
Dicho lo cualo.
No os abrigo, por favor.
T'acomiado, Eduard.
T'acomiado.
Em dono per acomiadat.
Em dono per acomiadat.
Gràcies per estar aquí amb nosaltres.
I fins la propera.
I ens veiem dilluns que ve.
Dilluns que ve.
Dilluns vinent.
I nosaltres, a veure si trobem la cançó...
La tenim, Esteve?
N'hi ha molta.
No ho sabem.
En fi, Eduard, ens veiem aviat.
Cottonfields.
Cottonfields, una altra.
Bé, mentre tenim aquesta cançó que sona de fons,
que és Res de nou a l'oest,
és la música de secció de Res de nou a l'oest,
que la podem seguir escoltant
mentre busquem la cançó aquesta de Clearwater Revival,
que ens ha dit aquí l'amic Eduard.
Doncs és un grup on comuniquen.
Doncs posa alguna cançó al grup,
perquè es veu que la cançó no es diu Clearwater Revival,
és el grup.
Eduard ens ha enganyat.
No, és broma.
Gràcies, Eduard.
Mira, dedicada a tu, eh, senyor Benitu.
Clearwater Revival.
Estem escoltant.
Fort 28, soon.
Som-hi.
Libertad.
Som-hi.
Som-hi.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit