.
Molt bona tarda a tothom amb aquesta cançó.
Let it's no, Frank Sinatra, i bé, suan un quartet.
6 minuts que passen de les 5 de la tarda d'avui, dilluns 24 de desembre.
Com no, nosaltres som aquí amb el programa número 347.
Tot i que, com us vam anunciar el divendres passat,
que vam tenir el programa especial amb tots els col·laboradors aquí a la plaça Mireia,
aquesta setmana, aquests dies de Nadal, com bé heu escoltat amb la promo de Nadal
que sona a Ràdio d'Esvern, tindrem uns dies en programació especial.
Avui començarem escoltant alguns dels talls i algunes de les accions
que ja s'han emès en aquesta casa i s'han emès aquí a la plaça Mireia,
però que per algun motiu o un altre volem que els torneu a escoltar.
Així que des d'ara mateix, ja sabeu que passen 7 minuts de les 5 de la tarda i fins les 7,
anirem escoltant aquests talls i aquests programes ja mesos.
I tot i que estiguem de, entre cometes, vacances de Nadal,
i que avui sigui el dia 24 de Nadal, avui toca sopar amb la família,
cagatió, regals demà un altre cop i demà passat un altre cop,
no vull deixar de recordar-vos que ens podeu seguir a les xarxes socials,
al Facebook, la plaça Mireia i al Twitter,
arrobapelagiobaixmireia, perquè, tot que la gent està a vacances,
nosaltres no ens perdem ni una, que és el nostre hashtag oficial del programa,
així que no ens perdem mai, canviu-la aquí a la ràdio.
I com us anava comentant, escoltarem alguns d'aquests programes i talls de col·laboradors
que han passat per aquí, que potser alguns ja no hi són,
però que em fa il·lusió igualment que els escolteu,
així que no marxeu, perquè fins les set serem aquí amb vosaltres.
Us deixo escoltar el que queda, cançó de Let It Snow.
Let it snow, but if you'll only hold me tight
All the way home I'll be warm
The fire is slowly dying
And my dear, we're still good-bye
Long as you love me so
Let it snow, let it snow, let it snow
A les portes, la ràdio desfer
Sintonitzes, la ràdio desfer
La ràdio de Sant Lluns
Florenta ben fort
I amb aquest Rocking Around the Christmas Tree de Brenda,
li seguim aquí al programa 5 i 9 de la tarda.
Com us comentava, avui estarem escoltant aquests talls podcast
i també col·laboracions de persones que han passat per aquí,
per la plaça Mireia al llarg de tot aquest any.
Ens reescoltarem, entre d'altres, el Sergi Pont amb aquest Sant Justenca.
Si sabeu que és un programa que s'emet aquí, a Ràdio d'Esvern
i que fa ja unes setmanes, per no dir algun més,
va passar el Sergi Pont per aquí, per la plaça Mireia,
ens va escoltar, ens va explicar, no escoltar, ens va explicar
doncs bé, què significava aquest programa per ell,
tant per ell com per totes les Sant Justencas que han passat per aquest programa.
Així que, mentrestant, us deixo Rocking Around the Christmas Tree
i, en Cavat, escoltarem, com us deia, aquest podcast amb el Sergi Pont.
Have a happy holiday
Everyone dancing merrily
In the new old-fashioned way
I, en Cavat, escoltarem, com us deia, aquest podcast amb el Sergi Pont.
I, per cert, que no se'ns oblidi, ja sabeu que el dia 31 de desembre,
el proper dilluns, per cap d'any, tindrem una bona festa
al complex polisportiu de la Bonaigua
i tots aquells que vulguin l'entrada, que encara n'hi ha de disponibles,
sabeu que estan a preu de 15 euros a tictactiquem.com
i, si no, a l'entrada, al propi polisportiu, al mateix dia, a 20 euros.
I ara sí, escoltem el Sergi Pont.
Sant Justenques
Sant Justenques
Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just
Els dilluns a dos quarts de vuit del vespre
i els dijous a dos quarts de nou
Sant Justenques
Vinga, ara sí que ja hi som.
Tres minuts que passen just de les cinc i mitja
i tenim amb nosaltres el Sergi Pont, segurament us sonarà del Just a la Fusta.
Hola, Sergi.
Hola, què tal? Bon dia.
Benvingut a la... Bona tarda, bona tarda.
Bona tarda, és veritat.
Benvingut.
No estic acostumat a dir bona tarda.
Tampoc estic acostumat a seure aquí.
I és veritat, és veritat.
A mi em costaria ara posar-me allà, sincerament.
Et veig, però veig també el reflex del darrere.
És veritat, és veritat.
És curiós seure allà un cop ets aquí
i saps que mous el cotarro des d'aquí dins.
Però bé, estem aquí al mateix nivell.
És més còmode també seure aquí.
No tens ni els controls.
Aquí tens tota la madriguera, diguéssim.
Em sento molt pob.
No sé si et passa a tu a vegades
també que et sents com molt pob.
Tens com 25 coses a l'hora.
Tu també tens com una privacitat aquí.
Tens com la teva petita sala.
Sí, està prou bé.
A veure, jo no em queixaré.
Jo crec que estic prou bé.
A part de matar mosquits tigres...
I de cintura cap avall pots fer el que vulguis,
que ningú et veu.
Bueno, no ho sé.
Jo, bueno, a dures penes.
Puc creuar les caves i posar-ne amb el meu docena
quan necessito relaxar-me una mica.
Però bé, benvingut, com deia a la plaça,
a les tardes no costumes a passejar per aquí,
a no sé que sigui a gravació d'estudi,
però no aquí dins.
i em fa il·lusió que estiguis aquí, també.
Doncs sí, a mi també.
Havia fet una petita introducció
abans que arribessis.
De fet, hem estat escoltant el primer...
el programa zero, podríem dir,
d'aquests Sant Justenques amb l'alcalde,
amb Josep Perpinyà
i la regidora de Gènere d'Igualtat,
amb Gina Pol,
que va ser quan veu introduir una mica
el que era Sant Justenques.
Sí.
Bé, exactament era un programa zero,
perquè era un programa diferent a la dels altres.
Era una entrevista...
Bé, de fet, tots els programes són entrevistes,
però aquella era una entrevista a les persones,
sobretot la Gina era la que ha ideat aquest projecte,
i bé, doncs l'alcalde també va venir a donar la seva opinió,
i de fet, aquell va ser el programa zero, com deies,
i a partir d'aquí ja vam començar amb les entrevistes,
que ara, si no m'equivoco,
crec que se n'ha anat més nou.
Sí.
Nou o deu.
A més, són...
Sí, jo tampoc no...
Nou entrevistes i aquesta prèvia.
Exacte, sí, jo li dic la zero,
perquè de fet és això, no?,
l'entrevista inicial de potser d'on va venir tot,
que de fet jo les coneixia,
fins que també m'he posat a investigar
i he escoltat aquest podcast,
i ve d'aquesta miscel·lània, no?,
del Centre d'Estudis Sant Justenques,
que ja hi havia un recull previ de,
com ho dius, dones il·lustres, no?,
que ho dius a moltes entrevistes,
i això s'ha passat a la ràdio,
que ho diguéssim.
Sí, el projecte aquest de la miscel·lània anterior
tampoc ho coneixia fins ara.
Van fer una miscel·lània, doncs,
de dones rellevants,
per algun aspecte de la seva vida,
i era una miscel·lània, doncs,
que centrava en dones,
diríem, anteriors,
d'abans de la Guerra Civil,
dones més grans,
que la majoria ja són mortes,
i, aleshores, a partir d'aquella miscel·lània,
van dir, ostres, doncs, mira,
aquesta també li podríem haver fet una entrevista,
aquesta també, aquesta també,
i llavors van decidir fer-ne una altra
amb algunes dones que no van entrar
en aquella miscel·lània
i amb d'altres més joves.
Clar, que entenc que és una criba,
de fet, durant el programa aquest zero,
li podríem dir,
en el qual vas parlar amb en Josep Perpinyà
i Gina Pol, també, no?,
comentaven això de que no vol dir
que les altres dones que no hi siguin
en aquests enjustenques
que s'estan amatent
i que tu mateix estàs entrevistant,
no vol dir que es tregui importància,
no?, la resta,
sinó que s'ha fet com una espècie d'acriba,
també, de les que, doncs,
segueixen actualment vives, no?,
i que es poden entrevistar
o que poden venir fins aquí
i ser entrevistades,
però salven totes les distàncies
amb la resta, no?,
que sí que formen part
d'aquesta miscel·lana interior,
però que potser no han aquí a la ràdio, no?,
que són prop de 70 i escaig,
o el total de s'enjustenques
que seran entrevistades al final,
que entrevistaràs al final.
El número exacte en el 100,
encara, perquè tant en tant
encara n'afegeixen alguna més a la llista.
Estem pels 70, no?,
a dir que la llista no l'he fet jo,
l'han confeccionat, doncs,
des de l'Ajuntament,
sobretot la Gina Pol,
la regidora de Polítiques de Gènere i Igualtat.
Sí, exacte.
Sí, sí, sí.
Doncs ella és la que ha confeccionat la llista,
juntament amb el suport, doncs,
també de persones de l'Ajuntament,
i és una llista molt àmplia
en el que hi ha persones de tots els...
De tots els àmbits, no?
De tots els àmbits, sí.
I a més, vinguts des de Vuesca,
Teruel,
vull dir, també són s'enjustenques moltes,
perquè diuen o han viscut aquí,
però moltes també han nascut fora
i han arribat, com deia Josep Parvinyà,
amb una maleta.
Sí, sí, i tant.
No, moltes...
És curiós perquè hi ha alguns patrons
que es repeteixen, eh?
A mi m'agrada aquest projecte també
perquè a partir d'històries personals
de cada dona,
cada dona té la seva història particular
i irrepetible,
però a partir de totes aquestes històries
et fas una idea
del que han estat, doncs,
els últims 70, 80, 90 anys,
fins i tot n'hi ha alguna que arriba a 90 anys,
doncs, també de la nostra història, no?
Perquè vas veient, doncs,
coses que es repeteixen
en la història de moltes dones,
moltes dones que venen de fora amb la família,
moltes que, per exemple,
va venir el seu marit primer
i després van venir elles,
o van venir els pares,
o van venir soles,
algunes també...
Clar, per l'època en la qual
conflueixen la majoria,
per no dir quasi totes elles,
que seria el final de la dictadura franquista
i també la posterior transició cap a la democràcia,
entenc que és com un denominador comú
que segurament fa que coincideixin
en algunes vivències,
com bé això que potser ve primer marit
o que potser també havia escoltat,
ara no recordo quina entrevista era,
però hi havia un parell,
crec que havien estudiat també mecanografia,
que en aquell moment era un comerç, no?
La majoria han estudiat comerç.
Comerç, mecanografia...
Sí, sí, perquè era el que se suposa
que les nenes, les noies,
havien d'estudiar en aquell moment.
Doncs acabaven els estudis bàsics
i aleshores estudiaven comerç.
I era el que...
La porta que podien obrir, no?
Estava estipulat, és a dir,
sí, no?
Estava estipulat que havien de fer
les nenes, les noies,
i moltes ho van fer així.
I també m'ha sobtat molt,
m'ha cregut molt l'atenció,
que moltes d'aquestes dones,
d'entrada, quan els hauria tocat,
diríem, per edat,
estudiant a la universitat,
no ho van fer,
i més endavant sí que hi han anat.
Perquè van tenir l'oportunitat?
Sí, és perquè la mentalitat
era molt diferent.
És a dir, ara se suposa que
si tens ganes i tens les capacitats,
doncs estudiar és una bona opció, no?
En canvi, en aquell moment,
si tenies una feina encarrilada,
o per exemple,
si les dones es casaven...
O si s'ocupaven de la casa,
no?
Sí, s'ocupaven de la casa,
tenien una feina encarrilada,
es casaven,
doncs això d'estudiar
sembla que era una pèrdua de temps, no?
No es requeria tant.
Sí, potser no es requeria tant.
Sí, no és que no es requeria,
és que fins i tot es veia
com una pèrdua de temps
o per què, no?, estudiar.
Una llàstima,
vist des d'avui, no?
Sí, però en canvi,
jo crec que sí que
aquesta generació...
Bé, hi ha dones,
ja et digués,
de 60 i tants fins a 90,
per tant,
tampoc podríem parlar
d'una sola generació,
potser n'hi ha un parell de generacions,
però sí que el gran gruix de dones
doncs està entre
gairebé 70 i 70 i tants,
i crec que és una generació de dones
que va fer un canvi de mentalitat.
És a dir,
jo crec que és la primera generació de dones
que va sortir de casa
i va començar a fer una vida,
social, professional,
fora de casa.
que moltes de les conseqüències positives actuals
els hi hem d'agrair, no?,
també amb elles.
I també en aquest món associatiu,
que en diferents entrevistes també es parla, no?,
d'associatiu a nivell d'entre elles, potser,
o entre diverses entitats del poble, no?,
que es començaven ja a fer diverses associacions o entitats, no?,
i elles també començaven a,
encara que fos, no sé, en aquell moment,
del club de, no sé, el ganxet, no?,
però ja era, vull dir,
era, no sé, aquest món associatiu
que avui en dia potser torna a sortir
per un altre costat,
que és el món start-up i tot això, no?,
però igual en aquell moment ja començava a haver-hi
un, com dir, una semilla,
un brot verd, no?, potser.
Sí, sí, hi ha moltes dones, doncs, també
que s'han, bé, que han participat
de la vida associativa de Sant Just,
que, bé, ha estat molt rica en alguns moments,
ara, doncs, encara hi ha entitats que hi participen,
potser menys de, més actives,
però, bé, hi ha moltes dones també que han participat
i, per exemple, bé, he fet més entrevistes
a les que s'han amès, perquè les entrevistes...
Sí, també ho volia entrar aquí,
una mica més, un terreny més periodístic,
barra personal, amb tu que ets el que...
No, anava a dir, per si dic alguna cosa, també,
que potser encara no s'ha parlat, no?,
però, bueno, crec que puc avançar alguna cosa.
Clar, això, abans de res,
permet, doncs, que els oients també han de saber,
no?, són entrevistes que es graven
prèviament, no?, també per horaris
i per poder tancar agenda
amb les entrevistes,
amb les Sant Justenques,
i, clar, es van gravant i després es van amatent,
per tant, hi ha un marge, també,
de tantes entrevistes gravades
i tantes en penses, és a dir,
doncs, potser n'hi ha el doble de gravades ja
que a les emeses,
per això és això que tèiem de...
Sí, hi ha quatre vegades més de gravades que a les emeses.
Clar, és la feina aquesta,
que no es veu, no?,
que molts cops de la ràdio,
doncs, potser la gent no és conscient, no?,
d'això, i és tota la feina que també
crec que des d'aquí val la pena,
per això t'he convidat també, no?,
que val la pena com reconèixer aquesta feina,
que em consta,
perquè ens creuem mil vegades
aquí a l'estudi petit de...
que molts dies la Mireia ha gravat també al matí.
Exacte, sí, sí,
els oients suposo que ja sabran
que hi ha alguns problemes
que també es graven fora d'aquí,
que no són tots en directe, no?,
però val la pena que també sabien
que hi ha aquesta feina darrere
i que en aquest cas,
en Sant Just Enques,
doncs, estàs tu, diguéssim,
organitzant tot això,
vull dir que és una feinada,
és una feinassa,
vull dir,
parlant en plata,
és una feina,
a part del just a la fusta,
que no ho oblidem.
Sí, també,
però el just a la fusta,
d'alguna manera hi ha feina
per portar-ho en el dia a dia,
però ja tens una cartera,
diríem, de col·laboradors
que van marint...
Sí, va amb rodes, no?
I una mica ja va tirant.
Però, en canvi,
Sant Just Enques,
cada entrevista és començar de zero.
I posar també tu d'escoltar, no?,
de preguntar...
I a més a més,
moltes d'aquestes dones,
ni alguna que és més coneguda
o més cèlebre,
però la majoria són dones anònimes,
que tot i que han fet coses rellevants,
no són conegudes.
És a dir,
si tu vols que els surten per internet,
perquè ens entenguem,
no et sortirà res o poca cosa.
Com molts si tenen un perfil de Facebook,
però poca cosa.
Aleshores,
per preparar l'entrevista,
primer el que faig jo
és una entrevista prèvia amb elles.
Que la faig...
Fora de l'estudi.
Sí, just abans de fer l'entrevista,
faig una entrevista prèvia
i els demano, doncs,
que m'expliquin la seva vida.
I llavors,
ja a partir d'aquí,
vaig veient quins temes són els que
poden ser interessants
i després ens poden donar més suc
a l'entrevista, no?
Clar, perquè moltes d'elles,
de fet, crec que ho deia la Gina Pol,
la regidora d'Igualtat i Gènere,
que deia que hi havia moltes dones
que quan les trucaven
per proposar això
i que vinguessin a gravar a la ràdio,
moltes d'elles deien,
doncs,
si jo no he fet res extraordinari,
no com ells,
que voleu que vingui
i expliqui la meva vida
entre cometes personal
aquí a la ràdio, no?
Perquè potser no se senten
que han fet res extraordinari,
però en el fons
han deixat una empremta, no?
Vull dir,
pel que sigui,
en l'àmbit que sigui,
han deixat una bona empremta
en aquest poble.
Sí,
jo sempre,
quan,
això també m'ho diuen a vegades,
no?,
quan les truco
i dic,
ep,
que truco a la ràdio
per la miscelània,
llavors haurà trucat la Gina,
suposo,
doncs,
quan els hi explico
el que farem,
moltes dones
també repeteixen
això mateix
que li han dit a la Gina.
Perquè jo, no?
Però si jo no he fet res,
no he fet res rellevant,
extraordinari.
I, home,
clar,
això de la paraula
extraordinari
és una mica...
Bueno,
tampoc cal descobrir
la penicilina
per ser extraordinari
en aquest món.
És una mica també subjectiva
i, home,
hi ha moltes dones
que potser no han fet res
d'extraordinari,
però el que sí que és important
és posar en valor
tot el que han fet
cadascuna d'aquestes dones
que són d'àmbits
molt diferents,
i si tu uneixes tot això,
doncs, realment,
tenim una imatge
molt...
molt representativa,
no?,
del que han fet
aquesta generació
de dones
i, aleshores,
potser les històries
particulars
de cadascuna
són més històries personals
i...
Sí,
donen estudiat,
donen vingut,
no?,
o les seves vivències
aquí els primers anys...
Clar,
no hi donen la importància,
però quan tot això
ho poses en context
i quan elles també repassen
la seva vida,
doncs,
se n'adonen
que sí,
que hi ha coses
que explicar.
Clar,
és que al final,
de fet,
ara no recordo,
ja et dic,
he escoltat,
no totes senceres,
però n'he escoltat alguna,
no sé si era la Maica Duenya,
és que ara no recordo ara qui era,
que comentava,
estic una mica nerviosa
per explicar la meva vida.
i això que la Maica Duenya es veia a la ràdio...
Exacte,
i mon teatre,
vull dir que,
no sé,
bueno,
que sembla que això hagi de prestar més
a poder obrir-se en aquest aspecte,
però clar,
també tu tens la feina aquesta
de dir,
val,
estem parlant de la teva vida,
no?
Vull dir,
anem a parlar de la teva vida
aquí a la ràdio
i ho sentirà,
doncs,
tot el poble,
no?
Tot el poble estigui connectat
a Ràdio d'Esvern.
A vegades també s'ha d'anar
una mica amb compte
de quins temes tractes
i quins no,
i jo intento ser molt respectuós
amb el que volen explicar
i el que no,
no?
Perquè també penso
que la vida privada,
doncs,
és de cadascú.
Clar,
és delicat,
també.
I també cadascú té dret
a,
si vol explicar una cosa,
explicar-la,
i si no la vol explicar,
no explicar-la.
Però sí,
és veritat que la Maica
va dir això,
i ella...
Crec,
que era la Maica,
ara no sé,
però ho diria que era ella.
Era la Maica,
era la Maica.
Clar,
però tu te'n recordes de quasi totes,
eh?
O gairebé,
no?
Home,
no crec que me'n recordi de tot,
però ara que m'ho has dit,
sí que m'ha vingut al cap.
I la Maica,
evidentment,
a ella no li fa cap vergonya
parlar per un micròfon,
perquè ho fa cada dimecres
al programa,
i això,
com dius,
també és una persona de teatre,
ha fet ràdio
moltíssims anys,
no només aquí.
Que sembla que no hauria de tenir
aquest hàndicap,
no?
Però,
parlar de la teva pròpia vida,
és a dir,
si ara et poséssim aquí
i et entrevistes
per la teva vida,
potser també...
No sé com sortiria,
la cosa seria bastant...
Clar,
és molt diferent,
perquè al final
t'estàs posant tu
en l'epicentre,
no?
El subjecte del clau
és la persona
que estàs entrevistant,
i aquí suposo
que hi ha molta feina teva,
com deia,
periodísticament parlant,
però personalment,
d'intentar també
obrir aquesta part de la persona
i dir,
va,
perdem una mica,
entre comences,
aquesta por o vergonya
que puguis tenir,
perquè precisament
el que ens interessa a tu
és aquesta part de la teva vida
durant aquests anys,
i la petjada aquesta
que has deixat aquí
al poble.
Sí,
moltes fins i tot
fora del poble també.
O fora del poble,
o sí,
o no sé,
el que els hagi passat
abans de venir aquí,
o no sé,
totes les turbulències
que s'han tingut
durant la seva vida.
i arrel d'això,
clar,
és complicada aquesta pregunta,
perquè això és com preguntar,
no sé,
però suposo que hi ha
alguna persona,
alguna,
Sant Justenca Vés
o Sant Justenca Menys,
que ha dit,
hòstia,
mira,
aquesta anècdota,
aquesta vivència,
això que m'ha explicat,
realment,
no sé,
m'ha fet vibrar
o m'ha saltat
inclús la lleneta
i jo dius,
ostres,
no per dur,
no per algú trist,
sinó per algú que,
m'ha emocionat
o m'ha conmogut,
perquè n'hi ha moltes històries
i com bé deies,
n'hi ha 9-10 publicades ja
i el podcast està
a Ràdio d'Esvern,
que de fet,
des del Facebook de la Passamira
i també us ho penjaré,
però n'hi ha moltes altres
que també s'han anat gravant
i encara estan aquí,
diguéssim,
en el tintero
per sortir properament.
Això sí que és una pregunta
una mica personal
i no et vols bullar,
Sergi,
cap problema, eh?
No,
ara l'estic pensant,
perquè no m'agrada
no mullar-me.
Ah, val,
doncs perfecte,
perfecte,
mullar-me.
O alguna que et vingui al canvi.
Però entenc,
d'entrevistes n'he fet
unes 40 ja,
10,
9 són les que s'han emès
i encara me'n queden
unes quantes més.
Mira,
em va agradar molt,
per exemple,
la primera entrevista
que vam fer
amb la Miracle Serra.
Sí.
Va ser la primera.
De la cuina del Miracle,
recordem.
I no sé,
va ser entranyable.
Ara no,
tampoc et diria
per res en concret,
però no sé.
Potser perquè era la primera
també, no?
Ha sigut una d'aquestes...
Destapaves una mica així la...
Ha sigut una d'aquestes persones
que va estudiar de gran,
que va venir amb...
Els seus pares van venir aquí
a Sant Just
amb res.
Literalment, quasi.
I que la gent de Sant Just
els va acollir molt bé.
Fins i tot
diu que
funcionava molt diferent
abans que a les botigues
la gent es fiava.
Sí.
Bé,
porta-t'ho i ja m'ho pagaràs.
I no sé,
aquella entrevista
la recordo com entranyable.
Però mira,
una altra que també
és molt interessant
és una entrevista
que li vaig fer
a la Enke Maginek.
Sí, aquesta encara no s'ha més.
Pot ser?
Sí,
no s'ha més.
No, no s'ha més.
Ho dic per fer espòilers.
Sí que no s'ha més.
Sí que no s'ha més.
Estigueu atents
que aquesta encara no s'ha més,
però, bueno,
farem un petit, petit espòilers.
I és curiós
perquè
a mi em passa en la llista
de dones
i em diuen
doncs quins són els temes
més destacats, no?
Per cada persona.
I en el cas de Lincoln
van dir
que ella és pintora
i ha dedicat
la seva vida
a l'art,
a la pintura
i als tapissos també.
Però
va venir aquí
i ella,
evidentment,
amb aquest nom
ja haureu endivinat
que no és
d'aquí.
No és catalana.
Ella va néixer a Polònia
i resulta que va viure
a la Segona Guerra Mundial.
Ostres.
I la seva família
doncs
va haver de traslladar-se
cap a l'Alemanya Occidental
just quan va acabar
la guerra.
I aquesta va ser
una història doncs bastant...
I d'allà
d'allà
cap aquí?
O sigui,
van arribar aquí?
No, no.
Després...
O sigui,
aquí és el que vol dir
Sant Just.
Ella va viure
la Segona Guerra Mundial
quan era una nena.
Aleshores,
quan va acabar
la Segona Guerra Mundial
que ella encara era petita
va anar amb la seva família
cap a l'Alemanya Occidental
i Ada més gran
quan era jove
va anar a viure
a Frankfurt
i allà va conèixer
el seu marit
que és de Sant Just.
Ostres.
Sí,
aquesta va ser la història.
Un Sant Just
a Frankfurt
que conèixi
tot l'entremat
de la vida.
Però aquesta part
principal
de la seva vida
en què
va viure
la Segona Guerra Mundial
em va semblar
interessant, no?
A la part de dura
interessant
per conèixer
algú que realment
hagi estat allà.
No cada dia
conèixes una persona
que ha viscut
la Segona Guerra Mundial.
Mira,
jo no en coneixia cap
fins ara mateix
que acabes d'explicar
aquesta anècdota,
aquesta història real
i ja tinc ganes
d'escoltar
quan sigui
que toqui
aquest dia
d'emetre
els enjustenques
que de fet
faig una petita
regulatoria
o si el vols fer
tu mateix
de quan s'emet
s'enjustenques
als nostres oients
si ho saben bé
i si no
que també ho sabien.
Mira,
s'emet
dilluns
a dos quarts
de vuit
després de
l'informatiu
del migdia
aleshores
del vespre
ai, perdó
del vespre
et costa
eh, ficar-te en horari
no m'he adaptat
encara
s'emet després
de l'informatiu
del vespre
a dos quarts
de vuit
és que ara
potser estic
dir malament
sí, jo aquí
tinc apuntat
dilluns
de set i mitja
a vuit
aleshores
el dimarts
el programa
el Just a la Fusta
també ho rematem
entre dos quarts
d'una i la una
i a més
l'últim espai
del Just a la Fusta
i aleshores
dijous
o sigui avui
a partir de les vuit
crec
de vuit i mitja a nou
bé, perquè just m'ho he confirmat
ara, eh
per això ho tenia apuntat
dic vas
de dos quarts de nou
a les mou
sí, sí, sí
com que ho gravo
i ho deixo allà posat
i a més
de tant en tant
ho poso programat
però la majoria de vegades
m'ho fa el Carles
també ho he de dir
per tant ell
és el que té tota la
des d'aquí agraïm
també la gran tasca
del Carles
i la Carles
és el que té tota la garella
i tant
faig petit regulator
ja sabeu
els dilluns de set i mitja
a vuit del vespre
i avui dijous
de vuit i mitja a nou
de totes formes
també tenen els podcasts
a radiodesvern.com
on poden
escoltar a tots
de fet està tot tallat
i a cada podcast
es veu
es pot llegir
aquí
s'ha entrevistat
volia fer un repàs
una mica
d'aquestes
de deu dones
si he calculat bé
les deu primeres
sí
o si vols fer una mica
de
si vols
ves dient
la primera que l'has comentat
també
per aquest record
bo que tens
també
de la Miracle de Serra
que va ser la primera
la recordo
m'apreci
perquè va ser la primera
entrevista
potser
sí no
potser a l'estrenar-te
en aquest
podria
estrenar-te en el sentit
amb aquest estil
d'entrevista
amb aquestes
persones
potser em va explicar
més coses
que en aquell moment
em van sorprendre més
i ara
venen altres dones
i m'expliquen històries similars
i ja més o menys
doncs
sé de què van
ja no és tan nou
com a l'inici
després va passar també
Maria Quintana
germana de Pep Quintana
que també col·labora
tant al Just a la Fusta
com a la plaça
il·lustre
Maria Quintana
va explicar
que ella va sortir
a l'escenari
abans de néixer
ah carai
això ho es fa
diu que la seva mare
era actriu
i ja havia sortit
embarassada
quasi al final
d'uns quants mesos
havia sortit
a l'escenari
i també va explicar
altres anècdotes
això ja ho puc explicar
perquè com que ja sa més
ja no estic fent spoiler
fa un parell de mesos
de fet
diu que una vegada
havia de fer una representació
teatral
havia de recitar uns versos
i la seva mare
era molt estricte
i li va dir
no te'ls saps
no sortiràs
home
diu que això ho recorda
que li ha marcat molt
per ser rigorosa
i fer les coses ben fetes
tots tenim jo crec
un
algú que
et fa com saltar
i dir vinga va
o tira o no tiris
i també
va treballar
a la Com Ràdio
molts anys
a recepció
i va explicar també
històries curioses
amb moltes infamoses
que passava per allà
i la coneixien
ella deia que era cosina
del Jard Quintana
és veritat
però
que té el cognom
és fàcil de relacionar
ha passat també
Maica Duenyes
que comentàvem abans
el comentari aquest
que me'n recordava jo
una vida dedicada al teatre
i a la ràdio també
deia que em fa cosa
parlar ara de mi aquí
que és curiós
és molt curiós
Teresa Ferró
també ha passat per aquí
Teresa Ferró
és una persona
que va venir
a viure al Walden
és una d'aquelles apassionades
del Walden
és de les primeres
primeres coses
que no sé si comentes tu
ella a l'entrevista
però Teresa Ferró
del Walden
no és com
el remarcar aquest
sí
mira
la cinquè entrevista
és a l'Ola Castany
crec
que bé
també
també viu al Walden
i és curiós
perquè ara
la gent va viure al Walden
doncs més perquè
ha trobat una oportunitat
perquè els pisos
no són tampoc
excessivament cars
comparats amb altres zones
de Sant Just
però al principi
la gent anava a viure al Walden
perquè creien
el projecte del Walden
i això és el que m'han explicat
la Teresa i l'Ola
el projecte
amb les botiguetes a dins
i tot això
com el micropoble
el projecte
del Ricardo
fill inicial
doncs que era
estava inspirat
crec que
en un rus d'abelles
sí
anava a dir Colmena
però ja ho has dit bé
sí sí
en un rus
de fet
estèticament
pot arribar a semblar
un rus d'abelles
amb les piscines
era com un projecte
una mica hippie
entre cometes
gent també
molt de professions
liberals
artistes
o arquitectes
que anaven a viure allà
i aquestes primeres persones
que hi van anar
realment hi anaven
perquè es creia
en aquest projecte
més enllà
que en el seu moment
igual també era més assequible
econòmicament
això no ho sé
però
hi van anar
sobretot per això
això ho comentaves
de l'Ola Castany
i l'Ola Ferró
i de Teresa Ferró
també
que són molts noms
Teresa Ferró
i l'Ola Castany
jo aniria amb els fulls
aquests tot el dia
per no equivocar-me
després també va passar
a Rosa Candial
sí, la Rosa Candial
ha estat mestra
a l'escola Montseny
durant molts anys
i formava part
d'un col·lectiu
que es deien
Xiveques
oh mira
Sant Just
que també
eren
gent molt hippie
i que feia
un
home amb el nom
sí
feia espectacles
estil
la Fura dels Baus
ostres
a l'escola de Sant Just
enca
i ella doncs
també m'ho va explicar
i a més a més
és la filla
de la Rosa Carbonell
que és una altra entrevista
que aquesta encara
no saps
exacte
aquesta encara no saps
és Romy Porredón
també va passar
crec que molt implicada
en el tema
entitats
entitats i instituts
la Romy
és mestre
Romy?
Romy?
Romy
Romy
ha estat mestra
a l'Institut de Sant Just
durant molts anys
molta gent segur que
ho coneixerà per això
i a més a més
és l'actual presidenta
de les Seas
o sigui que
ha tingut-hi
segueix tan
és clar que és
molt implicada
Cardona
aquest nom
Dolors Cardona
també
Dolors Cardona
doncs
bé
hem parlat
per exemple
la Lola Castany
va venir de la Franja de Ponent
ell és de la Franja
en el cas
de la
de la Miracle
doncs per exemple
també la seva família
venia de fora
en el cas de la Dolors
doncs tot el contrari
és una família
d'aquelles de Sant Just
de tota la vida
que arriba d'onze
va dir que va néixer
o m'estic confonant
amb un altre
Sant Justenca
no
ella va néixer
a Can Cardona
em sembla
ah bueno
sí
Can Cardona
però si hi ha algú
no sé quina base
que va dir
sí que
just vaig néixer
al carrer
la Maria Quintana
crec
11 o 9
alguna cosa així
m'he quedat
dic ostres
just al carrer
i què més
i l'última
de moment
que fa
aquesta setmana
just el dilluns
que es va emetre
la d'Amèlia Nogués
sí
l'Amèlia de Canji
l'Amèlia de Canji
sí
popularment coneguda
jo no sé si la gent
sap quin és el seu cognom
o la gent li diu
Amèlia de Canji
directament
pot ser que de Canji
sigui el cognom popular
i Nogués
sigui l'oficial
sí
però és d'aquelles persones
que l'Amèlia
també és de les que em va dir
oh si jo no he fet res
a la meva vida
que he portat un bar
sí
i dic home
però ets l'Amèlia de Canji
tothom et coneix
per algú serà també
jo crec que la gent també
tindrà ganes
de saber una mica més
qui ets
a part de la que porta al bar
i a part del bar
també ha estat
a l'agrupació sardanista
vull dir
fer més coses
però
però és coneguda pel bar
jo crec que tens una
bueno tens
tens un bon repte
des de l'inici
fins a totes les entrevistes
encara et queden
Sergi
així que des d'aquí
des de la plaça
i personalment des de mi
un fort aplaudiment per tu
i tota la bona feina que fas
que suposo que no és fàcil
tampoc
però a vegades
és això
enfrontar-te a certes històries
i anècdotes
bueno
al final doncs
també ens commovem
que som persones
però des d'aquí
ja et dic
aplodeixo molt
que puguis treure
aquesta part extraordinària
d'aquestes dones
que per molt que diguin
ah jo no he fet res
extraordinari
segurament sí
segurament sí
escolt ens veiem per aquí
per allà als matins
i a les tardes
Sergi
encantada de tenir-te aquí
moltes gràcies
per haver-me convidat
i per tenir aquesta oportunitat
de venir a la tarda
i veure
l'estudi
l'estudi
amb llum
ja coneixes el secret
de tres anys
el centre comercial més complet
es troba als nostres carrers
als carrers de Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan d'Espí
i Sant Lluís d'Esvern
hi ha més de 400 establiments
de restauració
més de 500 serveis
i 800 botigues
aquest Nadal
gaudeix del comerç local
on les persones
són el més important
troba'ns a
tresans.cat
a les voltes
l'àdio d'Esvern
sintonitzes
l'àdio d'Esvern
a l'àdio de Sant Lluís
no l'entendrem
per tu
i seguim aquí amb vosaltres
5 i 40 d'aquest dilluns 24 de desembre
seguim escoltant música tan nadalenca
com
It's Beginning to Look Like Christmas
de Michael Bublet
It's Beginning to Look a Lot Like Christmas
Everywhere you go
Take a look at the 5 and 10
It's Glissening Once Again
With Candy Canes and Silver Lanes that Glow
It's Beginning to Look a Lot Like Christmas
Toys in Every Store
But the Prettiest
But the Prettiest Sight to See
Is the Holly that Will Be On Your Own Front Door
A Pair of Hopalong Boots and a Pistol that Shoots
Is the Wish of Barney and Ben
Dawes that'll talk and we'll go for a walk
Is the Hope of the Hope of the Hope of the Hope of Janice and Jen
And Mom and Dad can hardly wait for school to start again
It's Beginning to
It's Beginning to Look a lot like Christmas

So That You Sing
So That You Sing Right Within Your Heart
It's Beginning to Look a Lot Like Christmas
Toys in Every Store
And The Prettiest Sight to See
Is the Holly that Will Be On Your Own Front Door
Sure It's Christmas
Sure It's Christmas
Once A More
And The Prettiest Sight to See
And The Prettiest Sight to See
And The Prettiest Sight to See
And The Prettiest Sight to See
And The Prettiest Sight to See
i seguim escoltant
música prou nadalenca
5 i 43 de la tarda
d'aquest dilluns 24 de desembre
seguim amb el programa número 347
hem escoltat abans un podcast
del Sergi Font
amb qui parlàvem
d'aquest Sant Justen
que és aquest programa que s'emeta aquí
a la Casa Blava, Ràdio d'Esvern
i que actualment encara s'emet
hem fet una mica el repàs
de la seva experiència
i també totes aquestes Sant Justenques
que crec que a prop de 100
o 60, 80, no ho sé
una barbaritat de Sant Justenques
que per un motiu o un altre
han estat importants en aquest poble
Sant Just
doncs justament estàvem escoltant
el Sergi Font
i ara tenim aquest Jingle Bell Rock
de Daryl Holger
Jingle Holger
Jingle Holger
Jingle Bell Rock
Jingle Bell Rock
Jingle Bell Rock
That's the Jingle Bell Rock
Jingle Bell Rock
Jingle Bell Shine
in Jingle Bell Time
Jingle Bell Rock
What a right time
It's the right time
To wrap the night away
Jingle Bell Time
It's a swell time
To go colliding in a one-horse lane
Giddy up and go
Pick up your feet
Jingle around the clock
A mix of an angle
and a jingling beat
That's the Jingle Bell
That's the Jingle Bell
That's the Jingle Bell Rock
A l'escoltes
la ràdio d'Esperm
Sintonitzes
la ràdio d'Esperm
la ràdio de Sant Just
l'orant de l'inforç
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre
teniu una cita amb Rebobineu, si us plau
Una mirada al passat sense nostàlgia
amb la millor música dels anys 20 o 50
O si ho preferiu
podeu descarregar el programa a la carta
a ràdio d'Esperm
L'antic és millor
i més divertit
Rebobineu, si us plau
A l'escoltes
la ràdio d'Esperm
Sintonitzes
la ràdio d'Esperm
la ràdio de Sant Just
l'orant de l'inforç
I seguim amb aquesta programació especial
avui 24 de desembre
i com us anava comentant al principi del programa
anirem escoltant talls de col·laboradors
que han passat per aquí a la plaça
i el tall que també us volia posar avui
és el de l'Anna Ferrer i l'Oriol Lugo
els dos psicòlegs investigadors
a més a la Universitat de Ramon Llull
que van passar per aquí per la plaça
aquesta setmana passada
per parlar una mica d'aquesta felicitat
en aquestes èpoques de Nadal
també aquesta melancolia
aquests moments de consum
potser excessiu
i crec que és un bon moment també
per escoltar una mica el seu punt de vista
així que remetim
remetem
remetim crec que es diu
aquest tall amb l'Anna i l'Oriol
i com us havia anticipat
aquesta tarda tindrem amb nosaltres
tenim de fet
l'Oriol Lugo i l'Anna Ferrer
hola bona tarda els dos
bona tarda
molt bona tarda
per cert comentar-vos abans de res
que l'Anna i l'Oriol són psicòlegs
a part són codirectors
de l'Owl Institute
espero que ho ha dit bé
i a més que hi ha un institut a Barcelona
i un altre al Maresme
al Masnou
i també són investigadors
a la Universitat Ramon Llull
Déu-n'hi-do
correcte
encantada que estigueu aquí a la plaça
a més en unes èpoques nadalenques
una mica curioses
divertides per uns altres
complicades per uns altres
i precisament vosaltres dos
l'Oriol i l'Anna
venen avui
ha parlat-nos una mica de
potser aquests tabús
que a vegades tenim
a l'hora de passar aquests Nadals
que s'ha de fer feliç
per obligació quasi
que s'ha de consumir
també per obligació
s'ha d'anar a dinar
per obligació
i ells dos
amb ells dos avui
ho comentarem una miqueta
ens explicarà una mica
com afrontar-ho
com viure-hi
com viure-hi
i ho viure-ho
i com més o menys
passar-ho
de la millor manera
per quin tema volíeu començar
potser pel tema
tabús
felicitat
sí
podem començar
per aquest mateix tema
explica-nos una mica
podríem dir que
hi ha com la tendència
a nivell cultural
social
la pressió
que una ha de ser feliç
en aquestes dates
que és potser un dels grans mals
que potser
estem patint
no?
quan tu forces a fer
alguna cosa
o sentir-te
amb una sèrie d'emocions
que no són verídiques
que no s'està sentint
això et fa molt de mal
perquè t'està fent
una sèrie de frustracions
deixaran una sèrie de frustracions
o d'emocions
que al final acaben
anant a la teva
en contra
són com imposicions emocionals
al final
correcte
i a més és que no
no podem evitar
no?
o sigui
nosaltres vivim
en una societat
que a tots els medis
de comunicació
d'alguna manera
fan referència
no?
que hem d'estar
feliços
i hem d'estar contents
i hem de consumir
no?
tot això que deies
llavors és molt complicat
tenir aquesta distància
i aquesta personalitat
per dir-ho així
d'alguna manera
de dir
bueno
no haig de per què seguir
aquest moviment
clar
però
per no seguir-ho
diguéssim
ja és un tema tabú
segurament durant l'any
no?
si no ets feliç
o no pots
o en aquest moment
no et surt
ja és prou complicat
dir no?
no estic bé
a sobre en aquestes èpoques
de Nadal
com una persona pot dir
mira és que jo
ara ni tinc ganes
de disfrutar del Nadal
ni tinc ganes de viure
el Nadal
exacte
has de tenir molt clar
primer de tot
què és el que està sentint
perquè a vegades
també hi ha gent
que no li agrada el Nadal
però tampoc sap molt bé
el què
el què està sentint
o el què és el que li està generant
perquè potser per alguns
és ràbia
per uns altres
és tristesa
per uns altres
és potser soledat
no?
poden ser moltes emocions
molts sentiments diferents
llavors el que diem és
primer
reconeix les teves emocions
què és el que tu sents
respecte a
aquestes dates
no?
ah doncs mira
jo em sento que estic
potser més trist
o estic més potser avorrit
o estic més perdut
no?
perduda
doncs bé
un cop tens clar
què és el que tu sents
pots començar a treballar-ho
perquè ens trobem moltes vegades
en consulta
és que la gent té a vegades
un cúmul d'emocions
pensaments
idees
creences
sensacions
sentiments
que clar
toca posar també
una miqueta d'ordre
clar
un cop la reconeixes
les emocions
suposo que ja entres
en el pla de
entre quantes actuació
no?
si saps què et passa
pots actuar-hi
sí
nosaltres sempre diem
que ja no només en el Nadal
sinó en el dia a dia
hem de ser coherents
amb el que sentim
moltes vegades
i la majoria de gent
ens posem màscares
no?
de estem tristos
o enfadats
o el que sigui
i ens posem una màscara
de no
no passa res
tot és perfecte
i això
el que genera a nosaltres
és aquesta incongruència
no?
i fa que
encara s'incrementi més
aquella emoció
que estem intentant tapar
perquè d'alguna manera
vol sortir
i dir
eh
que estic aquí
no?
i que et passa això
no t'oblidis
no?
llavors clar
l'intentar tapar-ho
encara surt més
i a més és algú
entenc que natural i humà
no?
el fet que una emoció
vulgui sortir
tant sigui riure
plorar
enfadar-se
cridar
o escapar corrents
a un altre lloc
i suposo que
part d'alguna
o una via
de tapar-ho
d'amagar-ho
és consumir
comprar regals
no?
regalar
comprar
també l'amèstia
ha estudiat
que tu cada vegada
que compres
ja sigui també
inclús online
perquè no només són
les compres físiques
no també les virtuals
això et genera
una sèrie de substàncies
del cervell
que és la dopamina
que fa que encara tinguis
més ganes d'estar consumint
llavors clar
estàs com emmascarant
com bé deia l'Anna
un problema
o una dificultat
amb una cosa
que és artificial
que és aquest petit
aquesta petita pujada
d'emoció
que cada cop que s'escomprar
o estàs decorant
o estàs fent alguna cosa
et dona
llavors clar
això
la pregunta és
fins quan
perquè llavors hi ha també
la gran baixada
després de les compres
que la dopamina
l'estava pensant
i m'ha dut al cap
no és el mateix
que s'agraïm
quan fem esport
potser?
sí
es generen substàncies
que són substàncies
de plaer
substàncies que ens reforcen
a fer alguna cosa
que ens ha agradat
llavors què passa?
que hi ha gent
que s'enganxa a les compres
i després es dona compte
que la targeta bancària
està en números vermells
o que té un gran problema
a nivell de diners
que no eren seus
i que els han deixat els familiars
per exemple
són situacions
que es compliquen
gastar més del que té
i tot al final
com comentava també l'Anna
per emmascarar
i tapar emocions
i situacions
que potser de manera personal
o no ens atrevim a afrontar
o no podem
o no sabem com
exacte
no?
sí, sí
i a més també
una cosa molt curiosa
que passa
que més enfocada
amb el tema dels nens
és que hi ha pares
i mares
i familiars
que tendeixen a comprar
molts, molts regals
als nens
també com una manera
una mica de
com de dir
bueno
no he estat el suficientment
temps potser
no?
amb aquest nen o nena
perquè treballo
per circumstàncies
que sigui
i ara vull demostrar-te
el meu amor
comprant-te
un món de regals
omplir un buit
amb regals físics
exacte
i evidentment
això a la llarga
les conseqüències
no són bones
perquè el que fem
és que els nens i nenes
tinguin molt baixa tolerància
a la frustració
és a dir que
no sé si a algun oient
els ha passat alguna vegada
que els nens comencen
a obrir paquets
i ni veuen realment
quin és el regal
és obrir
obrir paquets
i al final
igual es queden jugant
amb la caixa
exacte
totes vegades
s'ha vist aquesta imatge
del nen jugant amb el paper
i la caixa
i el juguet en si
diuen
aquesta tecnologia
o aquest robot
o aquest
no li fan ni cas
i tot això
a més en un ambient
una mica
que comentàvem al principi
d'avents socials
compromisos socials
i d'anar a casa la tieta
casa l'àvia
la ruta dels regals
la ruta dels dinars
la sobretaula
ara dino aquí
però faig el cafè allà
la tarda aquí
i després al vespre aquí
dius
no, no has de dir-ho
jo ja m'he agobiat una mica
i encara no estem
a 24 o 25
sense ser pessimistes
ni buscar-ho
al costat negatiu
sinó ser una mica realistes
d'aquestes situacions
que al final
tant donant regals
als nens
o potser no tant nens
com haver d'assistir
a aquests llocs
anem tapant
anem amb mascarant
encara més aquestes sensacions
de dir
no, és que ja realment
no em ve de gust
però és complicat
i aquí tenim també
moltes contradiccions
perquè a vegades
hi ha gent
que té la gent
d'aquesta
molt atapaïda
de dir al dinar
a tal lloc, al sopar
o a un altre lloc
i a vegades
hi ha events socials
que tu no hi vols anar
llavors aquí tenim també
un problema
que ens hi trobem
gent que et diu
ostres, és que no he parlat
durant tot un any
amb aquests familiars
o amb aquests amics
o amb aquests companys
i ara com que toca
allò que diguem
d'haver portat una data
o és el dia assenyalat
doncs toca anar-hi
doncs bé
a vegades això és el que fa més
genera més incoherència
i més frustració
i incomoditat també
perquè a vegades
bueno, quantes vegades
s'ha sentit això de la
és que només veig la família
aquesta part de la família
només la veig un cop a l'any
i dius
llavors
allò que et preguntes
ostres
i dius
un, quin tipus de relació
tens amb aquesta part de família
tot i que sigui
una família de sang
i dos
quin dinar us espera
també
quina incomoditat
exacte
aquí veiem dos vessants
la família que només veus
un cop d'any
per distància
llavors et fa il·lusió
evidentment
tenir-la tot junts
i després la família
que veus només un cop d'any
perquè toca
que és el que deia
una miqueta l'Oriol
i bueno
és que nosaltres
el missatge
que volem transmetre
realment és això
que siguem coherents
amb nosaltres mateixos
si per exemple
dintre de la família
hi ha algun cosí
algun tiet
que potser sí
que ens portem millor
doncs
vés-hi
parla
i no has de
perquè
fer el peripé
o haver-te de ficar
aquesta màscara
davant de tothom
perquè al cap i a la fi
és això
porta unes conseqüències
negatives
amb nosaltres mateixos
llavors vosaltres dos
com a psicòlegs
a part també
com a investigadors
també de la Universitat
de Ramon Llull
quins tips
o quines
sugerències
o consells
podríeu donar
per exemple
algú que es troba
tant en una situació
de tristor
i no voler-ho dir
o fals compromís
i no voler-hi anar
o el que sigui
en aquestes dates
i una mica més senyales
quins consells
podríeu donar
T'havia mig tallat
el micròfon
pots tornar a començar
Oriol
El primer que diríem
és que la persona
sigui el més coherent possible
és a dir
tu sents
aquell sopar
aquell dinar
aquell event social
no hi has d'anar
perquè tu no ho sents
no hi vagis
després hi entrarem
en conseqüències
i informes a treballar-ho
però sobretot
coherència
si tu estàs trist
trista
si no estàs motivat
motivada
no et forcis
a tenir d'anar
a la gran cantada
o a la gran reunió
d'amics
o de companys
del que sigui
perquè si no ho estàs visquent bé
millor que et dediquis
a tu estar bé
que és el gran principi
a cuidar-te
a cuidar-te tu
a centrar-te en tu mateix
o en tu mateixa
De fet nosaltres
expliquem sempre una metàfora
que és la de la font d'aigua
i és que cadascú de nosaltres
és una font d'aigua
d'aquestes de les ciutats
que retroalimenta
amb la seva pròpia aigua
per no gastar més aigua
Llavors nosaltres decidim
a qui donem la nostra aigua
familiars, amics, etc.
Però què passa
si nosaltres donem, donem, donem
i no rebem?
Ens assequem una miqueta
Que ens assequem, exacte
i és una mica
el mal que estem veient
en la nostra societat d'avui dia
que nosaltres estem ficant la màscara
de que estem bé
però en realitat tenim poca aigua
i l'estem donant
per tant ens assequem
Una mica com l'energia
que podríem donar
rebre, treballar
si poca que en tens
poca que dones
o molta que dones
aquesta poca
arriba un dia que potser
arribes a casa
i no puc ni a mi mateix
i t'has de dir que temps a tu
i abans Oriol deies
clar, si no vols anar a un dinar familiar
si pel que sigui
doncs aquesta família
que abans comentava l'Anna
que no per lluny n'hi ha
sinó perquè
pel que sigui
només et veus un cop a l'any
encara que visquin el poble al costat
clar, les conseqüències és
a part de les preguntes
de com és que no vens
una mica d'aquesta pressió
una vez a l'any
aquí seria
que la persona
parlés amb sinceritat
pensa també una cosa
que la gent al final
acaba portant vides
que no són les que voldrien
per exemple
hi ha gent que diu
ostres, és que vinc d'aquest sopar
o d'aquest dinar
i m'repenteixo tant
però clar, t'repenteixes
un cop ho has fet
i dius
ostres, no hauria estat millor
que hagués estat
i això a vegades ho anem dient
l'any que ve
els diré que no vull anar
i l'any que ve
i ho anem posposant
llavors potser hi ha un any
que toca dir
escolta, no ens hem portat
durant un any
o jo no sento
que tinguem un bon vincle
no anem a fer aquest peripé
o aquesta farsa
també és veritat
que a vegades
dintre la família
hi ha gent
en què ens portem millor
o pitjor
com bé comentàvem abans
llavors si tenim un entorn
en què potser hi ha persones
que no estem bé
però hi ha d'altres que sí
i ens ve de gust
veure aquestes persones
podem anar-hi
tenim el present
que haurem de posar
límits i barreres
a aquelles persones
que tinguin aquell punt
més de conflicte
o de toxicitat
sí, apropar-nos potser
als que veiem
entre moltes cometes
que podem obter
algun benefici
exacte
potser allunyar-nos
d'aquelles que no tant
parlant una mica
sona una mica fred
potser jo de dir
al final
és el que comentàvem
la metàfora aquesta
de l'aigua
és cuidar-se
i també
estimar-se
a part de cuidar-se
exacte
a més en unes dates
com aquestes
que a part de fer-ho
cap a un mateix
també s'ha de fer cap a fora
i que menys
que ho facis
si et surt
si no
doncs no passa res
que era una mica
el missatge
d'avui de l'Anna i l'Oriol
escolteu
moltes gràcies
per passar per la plaça
un honor
un fort aplaudiment per vosaltres
que no us l'he llançat al principi
se m'ha escapat
i ens veiem molt aviat per aquí
i si no
que tingueu bons nals
que vagi bé
adeu
a les voltes
la riu d'esfer
sintonitzes
la riu d'esfer
la riu de Sant Jus
llora't a mi por tu
Catalunya ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa Martí Ferrero
Josep Rull
Joaquim Forn
Jordi Turull
i Jordi Sánchez
ja tornen a ser
a la presó
de Lladoners
després de passar
4 dies ingressats
al mòdul penitenciari
de l'hospital
de Terrassa
Marteixidor
un cop acabada
la seva vaga de fam
els van traslladar
a aquest centre
per poder controlar
tot el procés
per tornar a menjar
fons mèdiques
han explicat
que tots 4
han començat
a menjar sòlid
i que el temps previst
per tornar
a una situació normal
són uns 10 dies
aproximadament
tots 4
a través de Twitter
han assegurat
que tornen més recuperats
i agraeixen el tracte rebut
de tot el personal sanitari
recordem que Turull
i Sánchez
van estar 20 dies
en vaga de fam
i Rull i Forn 17
Mentrestant
els màxims dirigents d'Esquerra
Oriol Junqueras
i Marta Rovira
han reclamat
a través d'una carta dirigida
a tota la ciutadania
unitat d'acció
de l'independentisme
Junqueras
a través d'una carta dirigida
a tota la ciutadania
i Rovira demana
una unitat
respectant el pluralisme
i sempre per la via
democràtica i pacífica
també asseguren
que fer seure
la democràcia
i el desig de llibertat
al banc dels acusats
del judici de l'1 d'octubre
pot ser el veritable càstig
de l'estat espanyol
perquè consideren
que qui acusa injustament
serà castigat
i qui opta
per fer un judici polític
s'arrisca a trobar-se
davant la dignitat
i la justícia
i el president Quim Torra
ha visitat aquest matí
a la presó
l'exconsellera Dolors Bassa
a través d'un tuit
Torra ha explicat
que Bassa
li ha assegurat
que està serena
i amb energia
per afrontar el judici
Torra va visitar
aquest cap de setmana
l'expresidenta
del Parlament
Carme Forcadell
i demà anirà a veure
la resta de presos
a Lledoners
Més notícies
més breus
Quim Olivares
L'Ajuntament de Barcelona
posa en marxa
una campanya
contra el maltractament
a la gent gran
per facilitar
que es denunciïn
tots els casos
l'Ajuntament
posa a disposició
dels afectats
el telèfon
900-703-30-030
També crea
una web específica
que aglutina
tota la informació
sobre què es considera
maltractament
quins són els indicadors
d'alerta
i com cal actuar
quan hi ha maltractament
L'atinent d'alcalde
de Drets Socials
de Barcelona
Laia Ortiz
apunta algunes
de les situacions
que s'hi descriuen
Situacions que potser
no es consideren maltractament
i ho són
és a dir
tractar
com a nens petits
o com a persones
que no poden decidir
sobre la seva vida
o que no siguin autònomes
no donar-los
la capacitat
aquesta de decidir
a vegades
xantatge emocional
i fins i tot
abusos a nivell econòmic
El síndic de Greuges
demana explicacions
a la Generalitat
i a l'Ajuntament
de Barcelona
en relació
amb un grup de migrants
sense família
molts dels quals
menors d'edat
instal·lats
a la muntanya
de Montjuïc
el síndic
insta les dues administracions
a coordinar-se
per poder acollir
aquests joves
en un espai adequat
el síndic recorda
que els infants
i els adolescents migrants
que són a Catalunya
tenen els mateixos drets
que la resta d'infants
avui
avui el metro de Barcelona
acabarà el servei
a les 11 de la nit
mentre que els autobusos
de TMB
ho faran
a les 10
demà el metro
obrirà les portes
a les 5 del matí
i com que és vigília
de festiu
funcionarà
fins a les 2 de la matinada
les línies
de bus turístic
no funcionaran
el dia de Nadal
ferrocarrils
de la Generalitat
acabarà el servei
avui a les 11 de la nit
i el dia de Nadal
a les 2 de la matinada
i finalment
pel que fa al tramvia
avui acabarà el servei
a les 10 del vespre
a la nit de Nadal
a Sant Esteve
tant el tram baix
com el tram besòs
passaran fins a les 2 de la matinada
el president dels Estats Units
Donald Trump
carrega contra el banc central
del seu país
en un tuit assegura
que la reserva federal
és l'únic problema
que té l'economia
nord-americana
Trump assegura
que la FED
no en té ni idea
dels mercats
i tampoc entén
la necessitat
de les guerres comercials
amb altres països
el president nord-americà
fa dies que té l'ull
posat en aquesta institució econòmica
després que dijous
la FED
va decidir pujar
els tipus d'interès
Trump havia expressat
diverses vegades
que la pujada
del preu del diner
suposava una amenaça
per l'acceleració
de l'economia
dels Estats Units
i arran d'això
fins i tot
va sospesar
fer fora
el president
de la Reserva Federal
els catalans
es gastarem
de mitjana
556 euros
per persona
en les compres
d'aquest Nadal
ho diu si més no
l'enquesta
de la consultora
Accenture
que destaca
que un 40%
dels encastats
gastaran més
que l'any passat
bona part
de les despeses
es destinen
a alimentació
de gran qualitat
gairebé el 80%
de les compres
les farem
a les botigues físiques
tot i que cada vegada
més
compararem
volem dir preus
entre aquests comerços
i els que són online
gran part de la despesa
anirà destinada
a menjar
segons explica
Alberto Molinà
d'aquesta consultora
en Navidades
estamos dispuestos
a pagar
más
por la compra
sobre todo
de alimentación
y que
dos quintas partes
de los encuestados
declara que preven
gastar más
y luego
vamos a gastar más
en productos premium
en productos
de alto valor
6 a 5
els esports
Xavier Campos
bona tarda
el director esportiu
del Girona
Quique Cárcel
diu en declaracions
a TV3
que faran
tot el possible
per renovar
Estuani
però que el rendiment
de l'Uruguayà
les dues últimes temporades
fa pensar
que tindrà ofertes
superiors
Cárcel assegura
que el Girona
es reforçarà
amb un carriler
el mes de gener
en el mercat d'hivern
tenint en compte
les baixes
que ha tingut
l'equip
en aquesta posició
no ha descartat
fins i tot
poder fitxar
un segon jugador
de banda
i també ha reconegut
que hi ha opcions
a la possible sortida
del davantet d'Urany
el Xocolo Sano
demà al matí
dia de Nadal
es disputarà
una nova edició
de la Copa Nadal
de Natació
al Port de Barcelona
en aquesta 109 edició
i participaran
420 nadadors
el que suposa
un rècord d'inscripcions
més previsions esportives
d'aquests dies
dimecres
dia Sant Esteve
hi haurà
lliga de futbol
a Anglaterra
i a Itàlia
la Premiera
jugarà
el tradicional Boxing Day
els partits més destacats
seran
el Liverpool Newcastle
i el Leicester City
a Itàlia
es trenen
jornada nadalenca
amb l'Inter
Nàpols
i l'Atalanta Juventus
com a partits més interessants
Fins aquí
les notícies
Has toptat
escoltes
aquí
les fem
correm
correm
correm
per arribar abans
correm
perquè ens esperen
correm
perquè ens fan córre
perquè tots córren
correm
per ser els primers
per no fer tard
perquè ens agrada
correm
per impressionar
correm
perquè estem contents
perquè estem enfadats
correm
perquè ens distraiem
Correm, correm i correm
Fins que
Deixem de córrer
L'accés de velocitat és incompatible amb la vida
No corris, viu més
Servei Català de Trànsit
Generalitat de Catalunya
I quan passen set minuts de les sis de la tarda
Escoltem, seguim escoltant bona música
Com sempre aquí a la plaça Mireia
Ràdio Desvent, però ara passem a una música
Una miqueta més activa, tot i que sigui
Com no, de Nadal
Santa Telmi d'Ariadna Grande
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A les portes l'àdio des verd
Sintonitzes l'àdio des verd
L'àdio des senyors
Flora't tan ben fort
I vinga que aquí seguim a la plaça Mireia 6 i 10
de la tarda d'aquest dilluns 24 de desembre
amb aquest programa al 347
Ui, quasi, quasi arribarem a les 350
abans que acabi l'any
Escoltem ara el Mistletoe de Justin Bieber
Reindeers flying through the sky so high
I should be makin' a list, I know
I'ma be under the mistletoe
You, shoddy with you
You, shoddy with you
You, under the mistletoe
You, shoddy with you
You, shoddy with you
You, under the mistletoe
The wise men follow the star
The way I follow my heart
And it led me to a miracle
Don't you buy me nothing
Cause I am feeling one thing
Your lips on my lips
But to merry, merry Christmas
It's the most beautiful
It's the most beautiful time of the year
Lights fill the streets
Spend so much heat
I should be playin' in the winter snow
I know
I'ma be under the mistletoe
I don't wanna miss out on the holiday
But I can't stop starin' at your face
I should be playin' in the winter snow
I'ma be under the mistletoe
You, shoddy with you
You, shoddy with you
Under the mistletoe
You, shoddy with you
Under the mistletoe
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara sí, com us deia, farem una pausa i escoltarem aquesta secció amb l'Anna Rovina, en la qual ens comentava aquests transports mítics per viatjar arreu del món.
Escolta a Ràdio d'Esvern, les Nadales de sempre i la millor música.
Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre.
Per Nadal Escolta, Ràdio d'Esvern, els 98.1 de la FM i bones festes!
Primer van ser les Ones, 98.1 FM.
Després, internet, ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610 777 015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Fins demà!
Amb aquesta música, com no obrim secció, amb l'Anna Rubir.
Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Com estem?
Molt bé.
Molt bé, de divendres.
Mola, perquè sempre els col·laboradors dels divendres veniu amb un altre tarannà, eh?
És que clar, divendres...
No, no, sou els més llestos per escollir el dia per passar per la plaça, no cal ni dir-ho.
Però, per cert, avui, Anna, sé que parlarem de viatges, però no tant un lloc en concret,
sinó potser com moure'ns d'un destí a un altre maneres de transportar-nos.
Sí, a veure, sí, ja la temporada passada, no sé si us recordeu, vam fer alguns dies
parlar sobre rutes mítiques i famoses que hi havia per tot el món,
però, tipus com la Ruta de la Seda, la Ruta dels 66 dels Estats Units...
Alguna per a Austràlia, també recordo.
Sí, i per a Àfrica, de Sud-àfrica al Caire vam fer també.
Un parís de car, quasi, més o menys.
Jo crec que és menys i tot, eh?
Sí, un parís que també, sí.
Doncs avui no farem això, sinó que avui tractarem un tema, un pèl diferent,
parlarem sobre els mitjans de transport mítics dels viatges que ja són en si ja,
aquest moment dintre del transport són ja com una experiència i formen part del viatge
i potser és com el més emocionant d'aquell viatge que estàs fent, no?
Com et mous, no?
Exacte.
No només veurem un...
O sigui, no veurem el transport com un simple transport,
sinó com una part molt important del viatge per tot el que representa aquest transport en concret.
D'acord.
Val.
Ens hem entès?
D'acord, sí.
Sí?
Sí, ho tenim.
Mira, començarem per un molt famós, que és l'Orient Express.
Encara existeix.
L'Orient Express encara existeix.
Han fet pel·lícules, també.
Sí, sí, sí.
I en gran part, que sigui tan famós, la culpa és d'Agata Christie.
Home, la culpa, la bona fe, no serà?
Bueno, sí, clar.
Li ha donat una promoció turística molt gratuïta, diguéssim, l'Agata.
Sí, sí, de fet es tracta d'un tren que va començar a funcionar el 1883
i unia a París amb Istanbul, amb vagons, hi ha vagons en superluxa i altres no tant, no?
Has vist la pel·lícula?
No, no he vist la pel·lícula, ni he llegit el llibre.
Doncs jo la pel·lícula, el llibre no l'he llegit, però la pel·lícula sí, i te la recomano molt,
perquè ara que has dit això de vagons de tot el luxe possible, la pel·lícula està molt ben ambientat
i sembla un hotel amb rodes.
Sí, sí.
Vull dir...
De fet, Agata Christie va agafar moltes vegades aquest.
Ara us ho explicaré, no?
Ah, sí?
Però primer us explicaré una mica l'història d'aquest Orient Express,
perquè, com deia abans, l'IndiaCat existeix i sí que fa diferents rutes,
unes més curtes que l'altre, però com la més important és aquesta,
que va de París a Istanbul, encara la fa,
i, com dèiem abans, l'escriptora Agata Christie era una dona molt viatgera, de fet.
No sé, potser la gent no ho sap, però jo no fa gaire abans de estar llegint un llibre sobre dones viatgeres,
i l'última del segle XIX i XX, i fins i tot alguna del XVIII,
i l'última dona viatgera que surt així com important és Agata Christie,
i explicar, doncs, de fet, com també una part de la seva biografia,
biografia no, dels tres moments de viatge,
explicar d'on va sortir el llibre Assassinato d'Orient Express.
I...
Que va ser precisament quan va agafar una de les vegades, no?
No sé si li va passar a ella.
No, no, això no ho sé, potser hi havia fantasia pel mig, no?
Sí, sí, sí, sí, no, però el fet que va inspirar, que va inspirar el llibre,
no era el fet de viatjar a l'Orient Express.
De fet, sé que ella agradava moltíssim viatjar a l'Orient Express,
i quan van sortir altres mitjans de comunicació de transport fins a Instambul,
ella seguia preferint viatjar a l'Orient Express perquè veia que li inspirava coses i certa confiança,
i li agradava el viatge en si, doncs...
En part del luxe dels vagons, eh? Com recordem?
Sí, sí, sí, sí.
De fet, era una viatgera que anava molt a Àsia, a Agata Christie,
i li agradava molt aquella zona, fins i tot va fer una part d'Àfrica sola,
o sigui, sola, amb gent que es trobava per allà,
i li deia, mira, et pago i vens amb mi com a persona que em porta els trastos.
Em pago i vens amb mi com a persona...
Un xerpa.
Exacte, sí, com a persona que hem cuinat.
Pau i vens amb mi com a persona que, bueno, saps? Sola, però no sola.
Sí.
I, de fet, com dèiem abans, el que va inspirar el llibre de Ben Samós,
que va escriure, que és assassinat a l'Orient Express,
va ser inspirat per una varilla que va patir el tren un cop el 1934,
al mig d'una tempesta de neu, com ho dic.
És la pel·lícula, bàsicament, sí.
Sí, sí, sí, de fet, això va ser real, l'assassinat no.
Però la varilla...
L'assassinat el va agafar d'una altra història, o sigui, va fer una barreja d'històries.
I, de fet, el tren va parar a uns cent i pico quilòmetres d'arribar a Istanbul,
o sigui, ja està bé que haig acabat el recorregut,
on va estar uns cinc dies parat per una varilla.
Imagina que això passa ara.
Cinc dies parat i no deixaven sortir la gent faula perquè feia menys 25 graus.
Òbviament la gent no sortia.
Bé, a la pel·lícula surten, eh?
Sí, sí, sí.
Per fer uns cigarrets.
Clar, clar, però vull dir que...
Imagina't estar cinc dies allà al mig, sense poder sortir del tren,
en la nada perquè no aprenen a arreglar el tren.
Avui en dia la gent es mataria quan passa l'Orient Express al llibre.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Per tant, és bastant curiós que el fet que provoca el llibre
ha sigut real i no ha sigut imaginació.
Ella tenia molt bona inspiració.
De fet, allà on anàvem sempre se'n portava la seva màquina d'escriure.
La seva Olivetti, o igual...
Sí, Olivetti, no?
No, no sé si era Olivetti, però anava amb màquina d'escriure, eh?
Sí, sí, sí.
I si et sembla...
Sí que l'Orient Express avui en dia deu ser bastant car.
No sé si triga tant com trigava abans.
És el que anava a preguntar-te, sabem quant dura un trajecte a París-Estanbol?
Tres dies o més.
Entre tres i cinc, no me'n recordo.
No, no me'n recordo.
Però sé que ara, per exemple, hi ha diferents rutes.
Una acaba a Roma, una altra acaba a Budapest...
Però la mítica és París-Estanbol.
I encara es pot fer avui en dia, eh?
O sigui, busqueu-ho, informeu-vos per si sou uns apassionats de l'Orient Express i d'Àgata Cristi.
I teniu calarons, també, i us podeu permetre un llibre com aquests,
perquè entenc que no serà gaire barat.
Bé, potser hi ha diferents classes, no?
Però dubto que totes siguin...
A la pel·lícula, em sap molt greu fer espòilers,
però no es veu en diferents sessions entre classes?
No.
A la pel·lícula, eh?
No sé si a la realitat només hi ha una única classe i és molt de luxe.
No ho sé, no ho sé, això no t'ho puc assegurar.
Però és preciós, el tren per dins.
Sí, sí, sí.
De veritat.
De fet, per això, suposo que li agraïva tant viatjar a l'Orient Express en aquest tren.
Home, i a sobre si portava xerpes, que li portava les 70 maletes...
Home, no, no, no, o sigui, en aquest no.
Oh, bueno, escolta...
El tren no, però un cop ja s'entrava sola al mig del desert o per anar no sé on, doncs sí.
Me lleven les maletes, per favor.
Exacte, sí, sí, sí.
I seguint parlant de trens, anem a una altra que segurament...
Però no parlarem de l'Interrail.
Ah, vam preguntar-te.
No, diria que algun cop ja l'hem mencionat, és bastant conegut...
És una cosa molt popular, també, no?
Exacte, però no té el seu misteri o el seu...
No és tan mític exacte com l'Orient Express.
És com, bueno, si l'Interrail és bastant aventurer,
però no és en plan, oh, sí, l'Orient Express.
O el transibarià, com el que anava a parlar ara.
És una mica diferent.
Vam tocar-lo també, com vam estar parlant de rutes diferents, no?
Sí, també vam parlar de la transibarià,
però avui torna a anomenar perquè és com...
La gent diu, sí, una vegada a la vida me la deia fer transibarià,
però igual que dius, faré un Interrail,
però crec que no és el mateix, és una mica diferent.
És diferent que l'Interrail, vols dir?
Sí, o sigui, la sensació que transmet, crec que jo,
és com més diferent perquè l'Interrail...
Home, i els paisatges, per començar.
Sí, o sigui, el transibarià és com una ruta, sí o sí,
igual que l'Orient Express de París a Istambul, la mítica,
però l'Interrail és com, bueno, pots anar fent diferents rutes
per entre d'Europa i pots a qualsevol país i pots...
L'interrail és més com un passe i pots anar agafant els trens que siguin
i el transibarià és el tren transibarià.
Quan diuen els amics de les Ars, jo vull anar en un tren transibarià.
Oh, és veritat, és veritat.
Els amics de les Ars.
Doncs és un tren bastant històric que recorre més de 9.000 quilòmetres
des de Moscú fins a Vladivostok.
Vladivostok, sí.
Això ja ho vam dir l'altra vegada que vam parlar del transibarià.
I, o sigui, que és de punta a punta de Rússia,
des de Moscú fins a quasi tocar el Pacífic, que el tenen allà al costat.
I no sé si molta gent ho sap, però des del transibarià
es pot enllaçar amb dos trens més.
Un que és el transmongolià, perquè el transibarià...
Ah, aquesta cançó, m'agrada molt aquesta cançó.
Us l'estava buscant, dic, hem de posar el tren transibarià.
Mira.
M'encanta la cançó.
Home, a més explica...
El transibarià.
Sí, sí, bàsicament explica què et trobaràs si creues amb el transibarià, bàsicament.
De fet, el transibarià només fa Rússia.
Per això dic que es pot enllaçar amb altres.
Com és el transmongolià, que s'agafa a Olan-Ude, que és una ciutat russa,
i acaba a la ciutat... acaba a Xina.
O sigui, passa per Mongoli i acaba a la ciutat xina de Jining.
No sé com es pronuncia.
Sí, Jining.
No sé, però en part de poder agafar el transmongolià, també pots agafar...
Atenció, que té...
Transmanxuirà.
A veure, a veure.
Transmanxuirà.
Sí, sí, sí.
Ho has dit bé, ho has dit bé.
Sí, sí, sí.
Ho has dit molt bé, Anna.
Que s'agafa també a la ciutat de Trascaia.
És ciutat cobla o estació.
No sé ben bé el que és.
I aquest sí que acaba a París.
No sé si passa per Mongoli, però aquest acaba a París, també acaba a Xina.
I això sí, per creuar la punta a punta de Rússia, jo crec que...
Crec que és un temps rècord.
O sigui, jo al·lucino com pot ser que...
Pel que triga.
En set dies, d'una punta a l'altra, una setmaneta.
Però perquè són d'aquests que agafen velocitats tipus 300 quilòmetres per hora?
No ho sé.
No? Les bales aquestes o com?
No, el tren bala l'empararem.
Ah, va. No és aquest, no és aquest.
Agafa molt de velocitat molt més alta.
Però el Transsibarià és...
O sigui, ser en Rússia,
dic, ostres, set dies, està bé.
Òbviament, si tu vols anar visitant coses,
trigaràs molts més, perquè aniràs a esperar a les estacions que vulguis,
baixaràs, visitaràs, per exemple,
el llac Baikal, que és bastant famós,
és molta gent ballar.
Però clar, si tu vols ser punt de punta,
ens va baixar del tren, potser t'ho fer un agòvio,
però set dies, el conductor
se'n agafarà set dies,
i deu anar canviant, però pobra.
Ostres, no ho sé, set dies tancat a un tren...
Sí, sí, home, potser pots caminar...
Sí, bueno, sí, clar.
De vagó en vagó.
Sí, anava a dir, del vagó menjador al vagó...
El fumador.
Exacte, el fumador, i ja està.
Sí, sí, al final et fas amic de tothom qui passa per allà.
Doncs, si et sembla, deixem una mica...
Ara que estem ja a Xina, més o menys,
el transsibarià, el transmansurià,
i el transmogulià...
El transmogulià.
Anem al tren Bala, eh?
Vale, ara sí, veus, tren Bala.
Jo diria que és com el...
Potser és el tren més famós del món, avui en dia,
no és tan mític ni tan...
Oh, sí, t'aboca història, com els altres,
sinó que aquest t'aboca com modernitat i actualitat.
Bàsicament, sí.
I velocitat.
Exacte.
Tot i que és cert que no és el mateix que,
com dèiem els dos que hem dit abans,
perquè aquest tren va com superràpid,
i potser no tens temps a gaudir gaire del trajecte,
ni...
Igual ni el veus, no?
Exacte, exacte, ni el veus,
potser ni el veus per la velocitat que agafa.
Sí, sí.
Però, a veure, sí que faré una mica d'idea, no?
Perquè, o sigui, allà a Japó,
tot es fa molt ràpid, val?
I no hem de confondre el tren Bala amb el Shinkansen,
que, vulguis o no, tots els diuen igual,
perquè el tren Bala també és un Shinkansen,
però aquest, vull dir, allà a Japó,
tu, o sigui, si tu aneu a Japó,
podeu agafar un tipus un passe,
tipus un interrail, val?
Que només és per Japó, es diu Japan Rail Pass,
però, o sigui, amb aquests passes,
tu el que pots fer és anar pujant a trens a alta velocitat
sense pagar perquè ja ho has pagat abans.
Crec que són, depèn del temps que tu,
per exemple, dius,
si t'apunta a l'inici...
Sí, no, 20 dies,
tu pots anar per on vulguis,
però el tren Bala,
potser sí que tens una mica de descompte,
però l'has de pagar igual per pujar.
O sigui, no t'assegura pujar gratis amb aquest bitllet.
Tot i això,
jo a la de Japó no l'he agafat, no passa res,
però...
Hauré de tornar a anar i agafar-lo.
Hauré de tornar i agafar-lo,
però és que pica, eh?
Pica el trajecte d'aquí i allà abans d'agafar el tren, eh?
Bònicament.
I el tren, jo també.
De fet, el tren Bala arriba a 600 km per hora.
600 km per hora.
I jo dient 300, eh?
He pensat que 300 ja era molt.
De fet, he vist una imatge
de dintre del tren,
una segona pantanya,
de 604 km.
Estic, ostres!
Clar, jo no sé si...
Bàsicament no veus el paisatge.
No.
Definitivament.
Va d'Osaka, a Tòquio,
no sé en quant de temps,
però, bueno,
i de fet,
també és bastant famós aquest tren
perquè l'habita,
o sigui, uns 10 centímetres,
diuen que el tren vola.
A part de Bala,
vola el tren.
Això ens ho havia comentat un cop
a l'Ombera,
a la secció de tecnologies,
ens havia estat donant detalls
del tema...
Perquè d'aquesta manera no té ficció,
ficció malterra,
i l'única ficció que té és l'aire.
De fet,
és com un macroimans.
I l'habita perquè
hi ha com un sistema d'imans.
Sí, està imantat.
Sí, sí, sí.
Suposo que quan para sí que baixa,
però no agafa velocitat.
és tot vuela.
És que ja no m'ha parlat.
Vuela.
No, no, literal que vuela el tren.
Si vols, deixem de parlar de trens.
Vinga.
I passem a una altra mitjana de transport,
que també és bastant mític.
Aquest sí que potser no és tan famós ara,
i seria...
recordaria una mica els veges
de final del segle XIX,
principis del segle XX,
que es feien de Londres fins a Nova York,
amb els grans vaixells
aquests transatlàntics de vapor,
perquè encara existeixen aquestes rutes.
per a la gent que tingui por a l'avió,
mira, pot agafar el...
Tinc ara una miqueta menys.
Sí, exacte.
Vull dir,
clar, avui dia,
crec que en 9 hores estàs a Nova York,
no?
Més o menys.
I potser amb el transatlàntic
crec que eren 70 i escaig hores.
Sí, no ho he dit.
Però, bueno,
mira,
quasi com a punt de punt de la Rússia
amb el transsiberià, no?
3 dies versus unes horetes.
Sí, però bueno.
Altres maneres també de viatjar
i de gaudir del paisatge, en aquest cas,
perquè amb el transatlàntic de vapor
sí que et dóna temps a veure
inclús la reproducció de les balenes.
Sí, sí, sí.
Podries arribar a imaginar-te
que és el que sentia tota la gent
que anava,
que feia aquest viatge
per anar al Nuevo Mundo,
com li deien,
i entraven a Nova York
i veien la setmana de llibertat
els mig,
tots aquests immigrants
que anaven fins allà
o la gent que anava
simplement a fer negocis
o a visitar Nova York
perquè tenia pasta
per poder-ho fer.
Aquí cadascú...
El que pugui.
Clar, però el fet d'estar també,
suposo,
en un transatlàntic
també dona més joc
a estar dintre d'un tren,
perquè allà el transatlàntic,
maneres de distreure't.
Sí, sí, sí.
M'ho estic imaginant
com un creuer,
potser no és com tal,
perquè potser no tens espectacles.
Potser cada dia
paren a un lloc,
però potser el transatlàntic...
Bé, mira, a Titanic,
hi havia gent
a tocar en l'ins de l'orquestra.
Sí, home,
jo crec que d'alguna manera
amanitzaran les nits i les tardes,
perquè si no,
tantes tres dies
tancat d'un barco
com no sortís el camarot.
T'avorreixes, eh?
Una mica.
Mirant per la festa de Rodona.
Perquè diries,
mira, una onada.
Ai, mira, una altra onada.
Ai, mira,
aquesta onada era una mica més gran.
Mira, aquest blau
era més llaret que l'altre.
Una mica majara,
mirant només per l'oïda Bou.
Però quines altres maneres tenim?
A veure,
tinc una altra manera,
però no sé si tenim temps.
Sí, vinga, va.
Tinc una miqueta de temps encara.
Mira,
ja seria més o menys l'última,
que he recopilat avui.
Si vols no tenies
una altra part T2.
Com viatja,
transposa per viatjar part 2.
Aquest no existeix
de transport, pobre,
perquè, a veure,
és un viatge molt més natural
que tota la resta
dels que hem parlat,
però també és molt més lent
que la resta.
Es tracta d'un trajecte
a cavall
per la seva de Mongòlia,
que és bastant,
també bastant mític,
bastant famós.
Seria una altra manera
totalment diferent,
perquè el vehicle
és un animal, bàsicament.
Sí, clar,
és tipus com ho feien
els antics cants,
o fins i tot Marco Polo
va fer-ne alguns d'aquests,
perquè hi vivia
a la corte
d'un dels cants,
dels reis cants.
De fet,
la màgia d'això
és el poder viatjar
sense pressa
i gaudint
de tots els sentits
de tot el que passa,
o sigui,
no només la vista
sent olorfacte,
fa fred,
fa calor,
el que sigui,
tot el que sigui.
I sapiguem
muntar cavall,
per començar,
un mínim.
Sí, però a veure,
jo crec que no vas sol,
potser vas a tenir gent
que t'acompanya.
Ah, no ho sé,
però un mínim
has de saber seure,
pujar,
baixar
i aguantar
l'esquena recta
perquè no t'ha vist
un llit.
exacte.
A més a més,
a part també
de poder anar
acampant
les famoses
sendes mongoles
aquelles
i saber com realment
es vivia en aquella època
i com encara hi ha gent
nòmades,
hi ha molts nòmades
a Mongolia
que viuen així.
I,
de fet,
a mi va recordar molt
un viatge amb Olsenblan,
bueno,
no només un viatge,
sinó el típic
viatget
o estona
del camell
pel desit de Sàhara.
Sí, sí, sí.
De fet,
jo això ho vaig fer...
A diferent temperatura.
Bueno,
quan jo vaig anar
era l'hivern,
plovia,
però em va encantar.
Sí?
Jo us explico per què.
Encara que sigui una horeta,
jo ho recordo
superguai
perquè ja havia matxat el sol
i era com
bastant espectacular,
ja que,
o sigui,
veure la Persimònia
caminar al camell,
anar rebent tot l'aire fred
de la cara
a la camina
perquè,
clar,
feia fred,
anava amb la caputxa
de la Norac posada
i unes mantes
per sobre
que ens van donar.
Ben equipada.
Sí, sí, sí.
Però,
clar,
o sigui,
plovia,
però era com un plugint
que podies veure
a les estrelles,
fins i tot,
i veies
al llarg del desert
com molt lluny
els llarms de la pluja
que estaven per venir
i era com
bastant espectacular
i crec que també
és bastant únic,
no a tothom li plou
al desert,
però...
Anava a dir,
crec que has tingut sort
a veure un espectacle
meteorològic com aquest.
Sí, sí, sí.
I, de fet,
encara que no ho sembli,
tots els sentits
i tots els sorolls
que sents
en el desert
són molts.
O sigui,
vaig sentir una cabra,
no sé on estava la cabra.
No vas ni veure,
no, segurament.
No, un gos,
però aquesta cabra
i aquest gos,
com s'habriuen aquí?
Vols dir que no ja
t'havies tocat ja
una mica de passar
moltes hores al desert
i jo te...
No, no, no, no,
no, no, no,
no, no, no,
va ser una hora, eh,
perquè vam anar
des d'on hem deixat
les motxilles i tal
a dormir al desert
i vam tornar
el dia següent.
Val, val,
no, que igual ja
t'ha de ser una mica piu.
Normalment la idea principal
d'aquests viatges
en camell pel desert
és que tu vas amb en camell
quan es pon el sol,
però nosaltres
molt la pena
poder anar en camell
pel desert de nit
era una autèntica passada
perquè el dia següent
quan que ja vam tornar
i era de dia,
doncs jo va haver de dia
i vam dir,
mira, la cabra d'ahir,
està aquí lligada pobra.
Llavors era real
i no tenia estat la boja.
Era real, era real.
I va ser bastant...
Jo recomano molt
anar en camell
de nit
pel desert del Sàhara
sense ningú més
al teu voltant.
Bona recomanació.
Sí.
Home, aquesta,
el cavall,
abans que ho has comentat...
El cavall també,
bueno, ja la Mongòlia
també és com un tipus
de desert, eh, Mongòlia.
Jo vaig descobrir no fa gaire
a l'Instagram un noi
que té una pàgina d'Instagram
que es diu
Los Viajes de Gualibert.
Sí, crec que ho vas comentar
un cop, no?
Sí, doncs aquest noi
precisament
està fent una ruta
a través de tota Europa
bàsicament movent-se
amb autostop.
És a dir,
no ha agafat cap tipus
de transport
excepte un cavall
per fer Mongòlia.
Veus?
I va comprar-lo
a no sé quin punt exactament
i va creuar,
no sé si tot, eh,
però va creuar una part
amb cavall.
Però veus,
és el que deia jo.
I és espectacular
l'experiència
almenys el que explicava
després d'haver tingut
aquests dies amb el cavall
a més amb tendes de campanya
i a més.
Us intentaré penjar
les xarxes socials
per si algú vol
cotillejar aquesta pàgina
de Los Viajes de Gualibert
perquè és un noi
i a més no para,
segueix viatjant, eh,
por ahí.
A més cada dia
va posant el pressupost
que té i que s'ha gastat.
Clar, òbviament estem content
que està fent autostop.
Va sortir des de Barcelona, eh?
Ah, molt bé, el no?
I on està ara?
Sí, sí, des de Banyoles,
per un pare?
Ja ha vengut el cavall
i un cop l'havia comprat
l'havia utilitzat, diguéssim,
ja l'havia vengut de tornada
i seguia caminant por ahí.
Aquest dona la volta al món.
Estupendo.
Fer un autostop, has vist?
Tot es pot fer, eh?
I gratis.
Sí, sí, sí.
I gratis, eh?
No agafa ni un express ni res.
Ella agafa...
No, no.
A què troba?
Cap tipus de transport
que no sigui cavall i dit.
Jo he llegit que pots fer
autostop a vaixells i tot.
Vull dir, si et porten...
Ah, sí.
Si et porten...
Una mica un politón.
Que siguin vaixells de...
Sí, sí, de carrega.
Sí, de transport, de carrega, tu.
Potser fan treballar allà
rendeixant plats.
Bones maneres de viatjar.
Anna, tu com te'n vas d'aquí?
Amb quin transport
te'n vas d'aquí, ara?
Aquí ara me'n vaig a peu fins al tram.
A peu?
Val.
I pensava que has vingut
amb bicicleta avui, no?
No, no, no, ja no.
No, que sempre arriba amb bicicleta.
Aquí som molt ecologistes.
Doncs, Anna, bon trajecte de tornada.
Gràcies per portar-nos
aquestes maneres de viatjar.
A veure si hi ha algú
que s'anima a provar
alguna d'aquestes maneres
cabell, cavall, camell,
transiberià...
Trens i vaixells.
Trens i vaixells i de tot.
Bon cap de setmana, Anna.
Adéu.
Adéu.
A les portes
de l'àdio d'Esfer
Sintonitzes
de l'àdio d'Esfer
De l'àdio de Sant Jus
Florent el ritmo
I just passen ara mateix
40 minuts de les 6 de la tarda
aquest dilluns 24 de desembre
i escoltàvem, com us comentava,
un dels talls de l'Anna Rovira,
una de les seves seccions
en les quals ens explicava
aquests mítics transports
o maneres de viatjar
que formen part també del viatge.
I ara seguim escoltant
bona música nadalenca.
En aquest cas, Toni Benet
amb Winter Wonderland.
All walking in a winter wonderland
In the meadow we can build a snowman
Then pretend that he is passing brown
He'll say, are you married?
We'll say no man
But you can do the job
when you're in town
Later on
We'll conspire
As we dream
By the fire
To face
Unafraid
The plans
That we made
Walking in a winter wonderland
In the meadow we can build a snowman
And pretend that he's a circus clown
And pretend that he's a circus clown
We'll have lots of fun with Mr. Snowman
Until the other kitties knock him down
When it snows
When it snows
Ain't it thrilling
Though your nose
Gets the chillin'
We'll prowl
I can't play
The Eskimo way
Just walking
Talking
Talking
Hand in hand
In a crazy
With a wonderland
A les portes
L'àdio d'Esperr
Sintonitzes
L'àdio d'Esperr
L'àdio de Sant Jus
Florent
I ara una de les grans veus d'aquesta història musical Elvis Presley amb Blue Christmas
Oh, just thinking
Oh, about you
Decorations of red
On a green Christmas tree
Won't be the same, dear
If you're not here with me
And when those blue snowflakes start falling
That's when those blue memories start falling
You'll be doing all right
With your Christmas of white
But I'll have a blue
Blue, blue, blue Christmas
Blue, blue, blue, blue
Blue, blue, blue, blue
Blue, blue, blue, blue
Blue, blue, blue, blue, blue
Blue, blue, blue, blue, blue
You'll be doing all right
With your Christmas of white
But I'll have a blue
Blue, blue, blue, blue
Blue, blue
Oh, oh, oh, oh
A les portes l'àdio d'esfer
Sintonitzes l'àdio d'esfer
Per l'àdio de Sant Just
Florent el ritmo al cor
I quan queden 15 minuts justos per les 7 de la tarda
estem escoltant aquest Santa Baby d'Èrica aquí
juntament amb Henry René i his orquestra
Santa Baby
A 54 convertible to light blue
I'll wait up for you dear Santa Baby
So hurry down the chimney tonight
Think of all the fun I've missed
Think of all the fellas that I haven't kissed
Next year I could be just as good
If you check off my Christmas list
Santa Baby
I want a yacht
And really that's not a lot
Then an angel all year
Santa Baby
So hurry down the chimney tonight
Santa Honey
One little thing I really need
The deed
To a platinum mine
Santa Baby
Santa Baby
So hurry down the chimney tonight
Santa Cutie
And fill my stocking with a duplex
And checks
Sign your X on the line
Santa Cutie
And hurry down the chimney tonight
Come and trim my Christmas tree
With some decorations bought at Tiffany
I really do believe in you
Let's see if you believe in me
Santa Baby
Forgot to mention one little thing
A ring
I don't mean on the phone
Santa Baby
So hurry down the chimney tonight
Hurry down the chimney tonight
I just quan queden 12 minuts per les 7 de la tarda
Tornem a escoltar un acte dels talls de l'Anna i l'Oriol, els dos psicòlegs que van passar per la plaça aquesta setmana.
En aquest cas escoltarem el tall en el qual ens explicaven el tema d'estar a taula a Nadal i potser trobar a faltar algun familiar, ja que ja sigui perquè és de viatge o perquè ens ha deixat.
En tot cas, us deixo amb el seu tall. Com deia, són remissions de seccions que ja han passat per aquí, per la plaça.
I tornen a passar per la plaça l'Oriol i l'Anna, per aquells que els heu escoltat, benvinguts de nou, els dos.
Però per aquells que no, us torno a presentar. L'Anna Ferrer i l'Oriol Lugo són psicòlegs, codirectors també de l'Owl Institut tant a Barcelona com al Maresme
i també són investigadors de la Ramon Llull i de la Universitat. Benvinguts de nou, els dos.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Com esteu de nou?
Molt bé.
L'altra vegada hem estat comentant una mica el tema de felicitat, el tabú, tristesa, regals, consumisme, aconteixements obligatoris socials als Nadals.
I aquesta vegada passeu per aquí, per la plaça, per parlar d'un tema relacionat amb dates, perquè també ens centrem una mica en època Nadal i de més.
Però potser ens bassem una miqueta més en quan algú falta, no només a taula aquell dia, sinó falta a la vida d'aquella persona i més en aquestes dates.
Quan algú està lluny, lluny de distància també, quan algú està sol, una miqueta per ajudar-los, a la gent que potser estigui en alguna d'aquestes situacions.
Sí.
Podríem dir que aquestes dates s'agreu ja perquè tenim una sèrie de valors o d'expectatives sobre el que hauria de ser les dates de Nadal.
Tinc l'expectativa a vegades que la família estigui reunida, que la gent pugui estar passant-ho bé.
Llavors, quan no estàs del tot bé o quan falten persones, la situació té un altre tipus de connotació.
El que és important és també que la gent, com dèiem abans, aquesta coherència de dir, ostres, doncs si estic malament o estic trist o trista o sento que la pèrdua d'aquesta persona encara m'afecta, no ho tapem.
Perquè a vegades és com que entrem en aquesta dinàmica de tapem-ho tot.
No, no, millor no parlar del tema, millor ens ho oblidem, millor que fem com si no hagués passat res.
Això és contraproduent.
Fèiem referència una mica a l'altre dia, que també vam estar comentant, o formar micròfons també en compte alguna vegada, el tema aquest del tabú, de felicitat i de tristesa, de no poder dir que estàs trist i més en aquestes dates.
És molt difícil, és molt complicat, a més.
I a més, quan algú falta, com deia abans, no només a taula, però a part aquests dies a taula, que es nota molt més, a part que entenc que no es viu d'una manera fàcil, com ho poden fer per, entre cometes, viure bé o millor o passar-ho?
Bé, és el que deia l'Oriol, és una cosa que s'ha de parlar i s'ha de naturalitzar al màxim possible.
I, de fet, nosaltres sempre recomanem que el fet de parlar i de naturalitzar-ho a la taula, també és una espècie com d'homenatge a aquella persona que no hi és, que falta.
Llavors, això també a la gent li agrada, no?, de dir, ostres, farem allò que a l'avi o l'àvia o al tiet li agradava fer, no?, que era menjar aquest torró, o cantar les nadales, o el que sigui.
I això també és un homenatge molt maco.
Que entenc que a vegades pot costar, no?, el fet que el primer digui, no?, a vegades quan es menciona inclús un nom d'una persona, ja, no?, a vegades es queden aquests silencis a taula, no?,
dir, ostres, ja ha tret el tema, no?, depèn de la família, depèn de com porti, no?, els temes aquests de, diguéssim, d'ol, nadalenc, no?, d'algú que falta, perquè normalitzar-ho entenc que és algú també a fer durant l'any.
Exacte.
És a dir, ara fa, estem parlant d'aquestes dècoles, però durant l'any també s'ha de practicar aquesta espècie de normalització.
Exacte, i s'ha de parlar amb la família, perquè a vegades hi ha altres familiars que pensen, que en el seu interior estan, doncs, diguem-ne, debatint-se, de dir, ostres, parlem o no parlem d'aquest familiar?
Doncs sí, hem de parlar amb els familiars i dir, escolteu, parlem dels familiars que no hi és, farem referència, o sigui que, sisplau, prenguem-nos-ho de forma natural, de forma amena, no?,
perquè a vegades hi ha una part de família que potser sí que en vol parlar, però hi ha una altra que diu, ostres, jo millor no trec el tema, doncs és bo que es pugui treure el tema quan abans millor.
Si ara mateix els familiars, doncs, tenen pendent de trobar-se el dia de Nadal, doncs, estaria bé que poguéssim prendre un cafè o beure's abans també per parlar i dir, escolta, doncs anem a fer això
i anem a fer aquest homenatge o aquest tipus d'acte en memòria d'aquesta persona.
És important també que respectem una miqueta els tempos de cadascun dels familiars, no?, si hi ha, per exemple, familiars que no volen parlar, doncs, perquè encara no ho poden parlar,
perquè encara ploren i això, doncs, respectar-ho, no?, de dir, bueno, doncs, no cal que tu parlis, no?, però hi ha persones que necessiten reprocessar una miqueta aquesta pèrdua parlant.
Clar, i a més que cadascú porta un temps diferent, no?, un tempos d'assimilació, d'aquest procés de dol que té diferents etapes, també.
En una altra secció de psicologia també ho hem comentat abans, no?, el tema aquest d'acceptació, bueno, negació, etcètera, etcètera, no?
Sí, en aquests fases.
I cadascú les passa d'una manera, el seu temps, en el seu moment, i no és cap llibre estadístic, no?, és a dir, el part del qual més dia 1 no passaràs a la següent fase.
Exacte.
I a sobre èpoques nadalenques no s'engloben dins de cap estat, inclús poden englobar diferents estats dins el dol.
Sí, sí, i això ens porta també a que tinguem el permís que si en algun moment del dinar, del sopar, de la trobada, doncs, no estem bé,
que ens podem també retirar, que puguem anar a una habitació, que puguem anar a un moment a l'alabó, que puguem també, doncs, fer una volta i tornar.
És a dir, això també és una forma que tinguem el permís de poder, doncs, expressar, de poder treure, de poder també recluir-nos una estoneta,
i que no sigui com la pressió d'he d'estar a taula amb un somriure i aguantant allà el tipus, no?
Escolta, si no estàs bé, doncs, pots retirar-te'n amb el meu una estoneta.
Sí, és molt interessant el que ha dit l'Oriol, no?, de poder consensuar-ho amb la família mateix.
Bé, nosaltres creiem que parlant s'entén la gent, no?
Llavors, si tu parles amb la teva família i decidiu que fareu aquest homenatge, doncs, endavant.
I imaginem-nos ara que, en comptes que la persona no hi sigui perquè físicament no hi és en aquest món,
parlant així una mica en plata, no hi és perquè està en un altre lloc, en un altre país, en un altre continent,
en un altre lloc, és diferent, però no hi és tampoc la persona.
Sí.
Doncs aquí són molt partidàries d'utilitzar les últimes tecnologies, perquè ja que estan també que ens podem beneficiar,
i ara, doncs, tenim la gran facilitat o sort que a través d'un Skype, d'una trucada del telèfon, del WhatsApp,
de molts altres recursos, que puguem fer també que hi hagi una imatge,
que això crec que també li dona un extra, perquè abans potser teníem només la veu o teníem el xat,
però ara tenim també la imatge amb el so.
Llavors, això també és una forma de tenir que hi ha persona més propera.
També és veritat que, a vegades, el dia de Nadal és un dia que tu li pots posar la connotació que tu vulguis,
perquè al Nadal ho sabrem el món més occidental, però, per exemple, a la Xina,
o a Àfrica o a altres continents, és un dia del caràndol normal i corrent,
per a ells és una altra data.
Llavors, això també ens ajuda a guanyar perspectiva i dir,
vale, no he pogut passar a Nadal amb la meva família,
però potser puc passar d'aquí a un mes o d'aquí a dos mesos,
potser puc viatjar i trobar-me'ls, o d'aquí a un altre període de l'any.
Igual ajuda a relativitzar, no?, també, les differences culturals, no?
I com bé deies, el tema de, clar, tecnologies, ara, però imagineu-nos, no?,
quan no hi havia, clar, en aquell moment, allò sí que era, potser, no complicat, no?
Complicadíssim, no?
Igual les distàncies ja eren massa palpables.
Avui en dia tenim aquesta facilitat de poder posar un mòbil a la taula.
I com si fos, no?, la persona sentada.
I com si fos sentada, perquè al final també la tecnologia ens permet això.
Ens apropa, també.
També és veritat que nosaltres som partidaris per un altre cantó
que aquests sopars o aquestes trobades familiars,
que els mòbils estiguin apagats, a excepció d'això,
perquè també hem trobat que és una altra font de conflicte.
Com la pel·lícula aquesta, Perfectos Desconocidos,
no sé si l'haurí d'ho sona, no?
Sí, sí, sí, molt bona.
Que és molt bona i té un missatge bastant potent, no?,
a nivell de...
O, per exemple, no fa gaire que vam fer un anunci d'aquella,
també, que la gent, la família reuneix,
i saben moltes coses de youtubers, instagramers i pel·lícules,
però, en canvi, no saben ni què li agrada al seu tiet
o quin dia es va casar la seva mare.
Exacte.
Una miqueta, no?, aquesta doble vessant de la tecnologia i les xarxes.
Tenim tothom molt més connectat,
però, d'alguna forma, ens sentim més com aïllats.
Llavors, és una bona forma també de trencar amb aquestes dinàmiques
i que la gent estigui a taula i mirant-se als ulls.
I que diguin el que ens hi surti, no?, a través de...
Mira el whatsapp que t'he enviant, no?,
mira la foto d'Instagram que vaig penjar amb l'Anna Boda, no?,
l'Anna Boda la tens aquí, disfruta d'ella ara aquí, ara, no?
Exacte.
Que és una mica el moment.
I si no, doncs, com havíem comentat també en una altra secció,
doncs, si no et sents a gust, igual no hi vagis d'inici.
Exacte.
Parla-ho, no?, comenta-ho i directament no hi vagis.
Perquè, forç ara, si no, que l'any que ve hauràs de tornar a anar-hi,
perquè entres en aquest bucle de la incoengruència o incoherència
i llavors vas fent, l'any, rere any, rere any.
I d'aquí pot ser que entri una mica a la soledat, o no?
Perquè, clar, si igual dius, per exemple,
ara no vull anar al dinar a les reis amb la família tal,
perquè la veig un cop a l'any perquè, el que sigui, no ens veiem gaire.
Clar, llavors, igual no tens cap altre, entre cometes, plan.
Llavors, que és a casa, però és un dia normal.
A veure, aquí tenim això, no?
La gent que no vol anar als sopars o als dinars
perquè no se sent en coherència amb el que sent.
I després també la gent que està a l'estranger
o que està aquí, no?, i té la família a l'estranger
i que realment diu, ostres, ara què faig, no?
M'agradaria fer alguna cosa, però no tinc l'oportunitat.
Doncs, això, hem de trencar una mica amb aquest estigma
perquè sí que hi ha oportunitats.
Avui en dia hi ha menjadors socials, hi ha fundacions,
es fan moltes activitats durant el Nadal
que precisament estan enfocades a això,
a que les persones que no volen passar-ho sols,
no volen estar a casa sense fer res,
sinó que volen ser actius, doncs puguin ser-ho.
Sí, perquè estava pensant que hi ha altres opcions, no?
Sí que és veritat que hi ha una espècie d'obligació, no?,
d'haver de fer aquestes coses, no?
Sembla que com ha arribat aquesta època,
igual que arriba a Halloween,
t'has de castanyada,
però ja estem Halloweenitzats amb Estats Units,
sembla que l'obligació és que has de fer això
i quan surts una mica d'aquest riu,
d'aquesta mole de gent,
és quan et sents una mica també diferent, clar.
Has de ser coherent,
si realment et ve de gust fer-ho,
doncs ho fas i si no, no.
El que sí que és important és que trobem
que hi ha moltes alternatives al Nadal, no?
Un Nadal, hem de posar, doncs, les Nadales, no?
Escolta, si t'agrada el jazz, posa't jazz a casa.
Si t'agrada estar sol,
fes-te també el teu dia perfecte, a la teva manera.
I havíem de tallar una mica el final d'aquest àudio
perquè justament estan a punt de tocar a les 7 del vespre,
ja sabeu que nosaltres ho deixem aquí.
Tornem el proper dilluns 31 de desembre
amb una altra programació especial i per tancar l'any.
A més, aquí, a la plaça de Mireia,
que tingueu molt bon vespre, molt bon sopar de Nadal,
que us porti molts regals, el tio i qui sigui,
que passi per casa,
i a disfrutar d'aquestes festes.
Nosaltres ens tornem a veure les cares i les veus
el proper 31 de desembre.
Adéu a tothom!