I got my mind set on you, I got my mind set on you, I got my mind set on you, I got my mind set on you, but it's gonna take money.
Doncs sí, ja ho ha dit ell mateix, el cantant George Harrison, amb aquest got my mind set on you, un tema que utilitzem avui per obrir la plaça Mireia d'aquest dimecres 17 de març.
Quan passen 12 minuts de les 5 d'aquesta de moment, a soleia de tarda, perquè ja sabem que aquests pròxims dies ens esperen temperatures una mica més baixes i dies una mica més rúfols, però vaja, almenys aprofitem aquest bon sol.
I amb aquest grandíssim tema de fons, que segur que, de ben segur que en alguns o algunes de vosaltres us farà moure el cos, us explico el sumari pel programa d'avui.
Doncs bé, començarem donant una volta pel Baix Llobregat i anirem d'exposicions, d'exhibicions, ho farem amb la Glòria Conesa.
La primera parada que farem serà al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, on ara mateix s'està exhibint una selecció de llibres d'artista de diverses categories i podreu visitar-la fins al pròxim 6 de juny.
Atenció, l'entrada és lliure, segurament que serà força recomanada.
Això serà el que us portem a primera hora.
A la segona hora saltarem a parlar amb l'Oriol Lluc, que, atenció, posarà fil a l'agulla expressions que tenen un lligam amb el món tèxtil a Catalunya,
i és que les colònies tèxtils van ser un gran impuls econòmic als anys 50.
I de la forta presència ens han quedat, per exemple, expressions com fil per randa, embolica la troca o seu llepa fils.
I acabarem amb l'espai d'economia en temps de Covid amb el Rafel, que cada setmana ens porta un tema.
Doncs bé, si avui recordeu... De fet, no avui recordeu, sinó si recordeu que en algun dels espais anteriors havíem parlat d'aquesta corba de recuperació de l'economia derivat de l'actual crisi.
Doncs bé, havíem comentat que les formes eren en forma de V o de L o la famosa corba de Nike, també s'havia comentat.
Això vol dir de quina manera evolucionaria l'economia en els pròxims anys.
Doncs bé, avui parlarem de la K. És la que se suposa que serà la corba de recuperació econòmica de l'actual crisi.
Així que així... Així, no. Això és tot el que es portem per avui.
Benvinguts a tots i a totes a la plaça Mireia. Ja sabeu que som en directe des de Ràdio d'Esvern
i aprofito també per fer-vos el recordatori. Si ens voleu seguir a les xarxes socials,
ho podeu fer al Twitter, al perfil arroba P i la guió baix Mireia.
I també, si voleu recuperar les entrevistes, com per exemple la que vam fer ahir a Pablo Huesling,
l'escriptor Sant Justenc, o també dilluns, que vam tenir l'escriptora Irene Pujadas
i també la dissenyadora Gina Harster, les podeu recuperar totes anant a la pàgina web
radiodesvern.com, a l'apartat Magazzins, la plaça Mireia.
La plaza Mireia.
és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero! Una de ràdio!
Una de què? Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar.
Algú parque està d'abans.
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentes mal o algo?
Socorro!
Blue Moon
You saw me standing up.
Comencem a fer aquesta...
Ui, com estic jo avui?
Comencem a fer aquesta ruta per les exhibicions.
Hola, exhibició.
A veure què ens proposa avui la Glòria.
Glòria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Glòria.
Avui sabem que no tenim un suport digital que et serveix, et serveix, però no, a vegades aquestes coses passen, a mi a vegades a l'ordinador tampoc no em funciona, eh?
Però qualsevol cosa, ja saps que aquí en directe ho podem consultar, així que si hi ha alguna informació en concret que ens falta, aquí ho podrem buscar.
De totes maneres, que la llibreta i el full i el paper no ens falla mai, això de moment...
Això ho podem sempre a sobre.
Exacte.
Jo visc amb la llibreta a la mà gairebé.
A partir d'ella sí que ens explicaràs una mica aquesta exposició.
He dit exposició, exhibició...
Sí.
Mira, en el Tecla Sala en aquests moments hi ha una exposició que es diu El llibre com a present continu.
Aquest és el titular.
Es tracta d'una exposició que són entre llibres i objectes, o sigui, d'artista.
O sigui, els llibres d'artista, una cosa és que les editorials fan llibres d'artistes.
I després hi ha un altre tema que no ets a veure, que és els artistes que es fan un llibre.
Encara que després els imprimeixi un editorial.
Però sempre són amb edicions molt petites, molt petites, i hi ha uns preus que com a màxim, com a màxim,
inclús els de col·leccionista estan a un preu de 3.500 euros.
O sigui, no, a veure, per ser col·leccions, o sigui, estem parlant d'un arc que...
Tant la pintura com l'escultura, com totes aquestes coses, els preus s'han disparat molt.
En canvi, els llibres d'artista, que verdaderament estan molt bé, resulta que no s'han disparat els preus.
Per què? Doncs perquè no hi ha col·leccionistes.
El dia que s'han donat en compte que comencen a haver col·leccionistes de llibres d'artistes, els preus es dispararan.
Perquè, exactament, un llibre d'artista, que és la recopilació de les seves obres, o com treballa...
Un llibre d'artista és un llibre que el pot fer qualsevol, es pot fer un llibre.
Li diu llibre d'artista, però també valdria un quadre, o valdria un paper, o valdria un pòster.
Però, bé, deixem-ho com a llibre, com a llibre tangent, de paper i cartró i de més.
I pàgines, sí.
Això va començar en el 1963, que el primer que ho va fer va ser l'Edward Ruscha, es deia, que és un americà, en el 1963, com ja hem dit,
que va fer un llibre en 26 gasoline stations.
O sigui, en 26 benzineres va fer unes fotografies, i això es considera que és el començament de les col·leccions de llibres d'artistes.
O sigui, que parlem...
Eren fotografies, oi?
Sí, en fotografies. O sigui, que estem parlant d'un tema que va començar a la segona part del segle XX.
Porta, doncs, com, ja ho veus, uns cent anys, no?
Com era bé.
Menys.
Aleshores, amb...
Llavors, i aglutinen les seves obres, entenc, en un llibre d'aquests, no?
Clar, perquè en aquest cas és fotografia, però si un artista fa escultures, són fotos d'escultura.
Jo des de la meia ignorància t'ho pregunto, Lòria.
Sí, no, el llibre, els llibres aquests no són, no cal que siguin un llibre, poden ser desplegables, o poden ser ficats en una caixa, en una capsa, les fotografies, o poden ser del que els sembli, o potser els poden doblegar com vulguin o poden fer com vulguin.
Això que tenim aquí, que és com un calendari en forma de piràmide, també podria ser com un llibre d'artista, si estigués escrita amb lletres.
O sigui, no tenen una forma física concreta, no?
No tenen una forma física concreta, pot fer com l'artista vulgui.
I no té res a veure amb un llibre, o sigui, ja ho hem vist, pot ser qualsevol cosa que l'artista consideri que és el seu llibre d'artista.
Així com els llibres que venen a les editorials els fan ells i tal, els llibres d'artista són unes edicions molt limitades que se les fan ells mateixos.
És un tipus d'art conceptual, amb molt minimalisme, l'anart, art pop, que trobem aquí que no solament...
No hi ha una gent especialitzada en fer això, perquè, mira, ens trobem un cristo.
El cristo és aquell que empapela tots els monuments grans que volia empaparar aquí, amb roba, l'estàtua de Colón.
Però que ell ha empaparat en tela, o sigui, moltes figures importants, o sigui, com un tipus d'arts de triomf i, a més, de tot el món.
Doncs aquest és un dels que ell ha volgut fer un llibre d'artista.
El Loncabara, que és una persona molt coneguda en quant a fa coses amb moltes lletres.
El Richard Lonc, que treballa amb pedres, fa aquelles rodones amb pedres que, quan les passen de museu,
donen un paper, i amb aquest paper saben com han de col·locar les pedres del lloc.
Per exemple, el que tenim aquí, no sé si és pedra de Montjuïc, però és pedra de Perquí, la que hi ha al Caixa Fòrum.
I a cada país té la mateixa estructura, que és una rodona de pedres, però que el que fa és que dona un paper per dir com s'ha de fer.
I cada museu...
Com s'ha d'ubicar.
Sí.
Aleshores, el Sol Levit, que és un que treballa sempre amb focos luminosos de fluorescents.
però el Bruce Newman, que és un que treballa amb fieltres, amb roba de fieltres, degut a una vegada que ell va caure d'un avió i el van socórrer uns amb...
i el van tapar amb fieltre i per això es va aconseguir no morir de fred.
Ara.
I tota aquesta gent, a part del que ells fan normalment, que poden ser escultures, pintures o el que sigui,
a vegades els agrada fer un llibre d'artista.
Aquest llibre d'artista poden ser des de esbossos que facin ells, o poden ser papers enganxats, poden fer el que vulguis.
Un llibre d'artistes pot ser el que sigui, o sigui, qualsevol cosa serveix.
És una mena d'història, d'alguna cosa que tu vols explicar.
Amb paper, amb pedra, és igual, amb el que vulguis.
Aquí al tecle sala n'hi ha potser, no ho sé, tota una planta, o sigui, no sé si hi ha...
Com el cartell, jo no sé quants artistes hi ha, el cartell aquest vermell...
Sí, hi ha 50 artistes i no sé si n'hi ha 70 llibres d'aquests.
I és una exposició que allà ho entens, el que pot ser, perquè hi ha alguns projectes que són petita, a la paret simplement, posades, els que aquests artistes volen expressar.
Clar, estem ficant aquí en paraules art, i a més art molt personal d'artista, no?
Que la gent ara ha d'estar fent l'exercici imaginatiu de posar imatges al que esteu explicant.
Sí, no?
Sí, bueno, és l'art conceptual, és el que té, no, no és allò de dir, bueno, és una figura que té dos peus, dos braços, dos...
No, no, no, no, no, en aquest cas no.
Perquè ja estava llegint làmines, fulls, plecs, capses, porfolis, també hi ha suport sonoro, visual en alguns casos, no?
També, també poden posar so, poden posar música, poden posar el que els sembli, ja t'he dit abans, o sigui, poden posar pedres, o poden posar plantes,
i aquí fa llibres d'artistes amb plantes, amb cosa viva, que, bueno, després s'asseca, però continua, no?
També la Yoko Ono va fer un dia una representació que era una poma, i aquesta poma es anava podrint, o sigui, va deixar a la sala d'exposicions la poma recent collida de l'arbre,
però, clar, al cap de 15 dies i al cap d'un mes començaven a sortir cucs, o sigui, que aquestes coses s'accepten amb aquest art conceptual, no?
Aleshores, l'exposició no tinc gaire més que dir, perquè és una, per anar a veure, és una de, ve de part de l'art llibre,
l'art llibre és una exposició, una fira que es fa a Barcelona, a l'art Santa Mònica, art llibre.
El que passa és que aquesta anya ens sembla que no s'ha fet.
És una fira?
És una fira, és una fira de llibres, de llibres d'aquesta mena, on hi ha gent que en ven, pots comprar, pots fer moltes coses.
Per exemple, a mi em va cridar l'atenció l'any passat en aquesta fira, que hi havia un quadre on hi havia escrita netra, molt petita, molt petita, molt petita,
fent un dibuix al Quixote, o sigui, el mateix Quixot, aleshores hi havia tot el Quixot,
no sé si hi seria tot perquè ho trobo molt difícil, però bé, ells deien que estava allà tot el Quixot escrit, no?, en un sol quadre.
És aquest tipus de coses que poden ser, aquest tipus d'art que són art de llibres, o sigui, que té molt, pot admetre moltes coses.
Totalment.
Moltes coses.
I aquest art de llibres, no?, crec que és la fira internacional, no?, pel que he vist.
Sí, és una fira aquí, però és una fira internacional, també està, sí.
És una fira que està aquí, està a quatre o cinc països més, i, de fet, els paradistes, o els nostres tants, acostumen a anar a les mateixes,
amb els mateixos productes, però, bé, canvien de ciutat.
Tenen bastant d'èxit, o sigui, quan vas, normalment està molt ple, i la gent compra, i jo, vaja, jo també he comprat a vegades coses, no?,
perquè són coses molt assequibles, ja et dic, és una, és una, no, com a molt, com a molt, com a molt, pots trobar alguna peça de 3.000 euros,
que aquesta, naturalment, no és per comprar, però és que pots trobar peces de 5 euros, 10 euros.
Vals, que, clar, quan has dit fins a 3.000 euros, i, clar, no sé si és entre 1.500 i 3.000, o entre 10 i 3.000.
No, no, no, pots trobar coses de 5 euros o de 10 euros.
També vaig comprar un, que era un llibre, tot blanc, però de diferents blancs.
O sigui, és una peça, com aquelles que portes, allò que porten els pintors, que obren, i han dels colors.
Sí, la cara del pantone, sí, la...
El pantone dels colors, el mateix, però en blanc.
Era bastant gruixut, tenia com quasi 10 centímetros, i tot eren blancs de diferent color.
O sigui, això és una peça que podria considerar-se un llibre d'artista.
Perquè, clar, el llibre d'artista, llavors, també es produeix, diguéssim, no en massa, però vull dir, no és que en faci un.
Depèn, pots fer un o pot ser 70, depèn de la demanda.
I fan tirades, entenc.
I fan tirades, fan tirades, però no massa grans.
O sigui, el normal és això, que com a molt tinguin 70, 100 exemplars de l'edició.
I llavors han coincidit, entenc, Santa Tecla, el Tecla Sala, és a dir, ha coincidit.
O sigui, els autors, els artistes que exposen el Tecla Sala, entenc que són uns, i a l'Art Libris són uns altres, no?
O potser també coincideixen, i alguns dels que estan també exposats a l'Art Libris, si ho mira bé, eh?
Mira, al Tecla Sala ja t'he comentat que hi havia tots aquests artistes que són mundialment famosos i superconeguts.
Sí, que són molt coneguts i molt reconeguts.
O sigui, aquests no són els que van a la fira del Santa Mònica.
Al Santa Mònica va molta gent, sobretot d'aquí, de Catalunya, amb la seva paradeta, i aleshores porta el que ells creuen.
Hi ha molta gent jove que surt de la Massana o de llocs de...
Val, o sigui, més emergents també, no?
Més emergents, artistes que no tenen nom fet encara, no?
Exacte, que poden anar allà i començar a vendre les seves obres, i em sembla que deuen tenir unes condicions d'exposició que estan molt bé.
I aleshores la gent pot anar allà i els hi compra i així comencen, no?
És art emergent, efectivament.
I tot i la Covid ho han fet presencialment, eh? No han optat per fer-ho en format online ni res, vull dir que pots anar-hi i comprar-ho, no?
Sí, el que passa és que aquesta de Tecla Sala no és per comprar, o sigui, és només exposició.
O sigui, el Tecla Sala és exposició. Després sí, com fan els del Santa Mònica, que aleshores sí que és per comprar.
Però en aquest cas és només exposició.
És exposició perquè són, ja et dic, de gent molt reconeguda i els preus no són assequibles, i a més és que el Tecla Sala no és un lloc on es vengui, no?
O sigui, de fet és per exposar.
És a dir, el Tecla Sala és aquest lloc que ja vam parlar de l'altre dia, no?
Sí.
Que està a Hospitalet, allà que sembla que estigui en un lloc fora de Barcelona.
Està dins del circuit de Barcelona.
L'edifici és molt maco, no sé si per qui no el coneixi jo li recomano que vagi, perquè hi havia aquesta exposició, però és que n'hi havia en quatre més.
O sigui, és un lloc molt gran, és tot un edifici sencer i val la pena anar a qui no el coneixi.
Sí, és com un espai modernista, no? O un recinte modernista.
A fora sí, però per dintre és supermodern. I a més a darrere hi ha una altra sala d'exposicions que és d'Arranz Bravo, que és un altre tipus de pintor, però que també pots anar a la vegada.
O sigui, ja que vas allà, de fet és tota una illa, que és una illa ejardinada, no és una illa com les de Barcelona, és ejardinada, hi ha diversos edificis i pots trobar exposicions de bastantes coses.
I a més també aquí en el Tecla Sala mateix hi ha altres tipus d'exposicions, o sigui, no solament aquesta.
I a més he llegit, entrada lliure, entenc que és gratuïta.
És gratuïta. A més és gratuïta. Sí, és un lloc que està molt bé.
Fan concerts també, he vist, el Tecla Sala, no? Un espai bastant polivalent.
Sí, és un espai molt maco i que està molt ben aprofitat. No sé si la gent el coneix prou, però val la pena conèixer-lo.
Suposo que a internet sempre hi ha el que fan. Bueno, i a part d'això, el que diem sempre ara amb la pandèmia, per favor, no aneu a un lloc sense que us ho diguem,
sense que us diguin que està obert mirant-ho a internet.
No, no, més com ho diem nosaltres, Glòria.
Sí, mirant-ho a internet, perquè avui dic, jo he anat avui i potser demà tancen, no?
Perquè hi ha molts llocs que han tancat, em sembla que el Picasso ha tancat.
El Picasso ha tancat, sí.
Almenys va tancar uns dies forts de la pandèmia, ara no sé si ha tornat a obrir, però, clar,
al Picasso què li passava? Doncs complia el carrer Moncada de turistes que anaven.
Ara, com quan hi ha turistes, doncs no tenen...
Els hi costa més tindre el obert que tancar.
O sigui, tanquen i...
No perden tant com estan perdent, perquè estan perdent molts diners.
I és una llàstima també perquè hi ha molts museus o llocs turístics que gairebé són per turistes, no nacionals.
És a dir, per exemple, la Sagrada Família, no sé, poca gent potser d'aquí realment algun dia el dedica a anar a veure la Sagrada Família.
Sí, la Sagrada Família ha sigut gratuïta durant molts dies, ara no ho sé, però era gratuïta, valia la pena,
perquè podies anar sense les cues immenses que a vegades hem anat a portar amb algun parent que ha vingut de l'estranger.
Sí, exacte.
Hem anat allà i hem hagut de fer una cua bestial, no?
I ara és moment de veure tot això, el Parc Güell, tots aquests monuments que és impossible veure, els ara...
Agafar el bus turístic, jo sempre he dit, m'agradaria agafar el bus turístic a Barcelona,
perquè segur que descobreixes llocs o indrets o algun edifici que no sabies.
Clar, ara no sé si funciona el bus turístic.
Sí, hi ha tres rutes del tren turístic, hi ha tres rutes.
Una arriba fins aquí al monestir de Pedralbes, o sigui que és una bona idea, Agafar-lo, és una que prenc nota.
Home, doncs sí, jo crec que sempre ho he dit, eh, i jo sincerament no conec ningú que l'hagi agafat sent d'aquí,
vull dir, sí, gent estrangera segurament no haurà agafat, però persones catalanes o espanyoles crec que rarament han agafat el bus turístic.
Clar, ara em plantejo si realment ara encara funciona, perquè clar, l'afluència de públic que deu tenir...
Possiblement, no? Deu haver-hi un al dia o...
Clar.
fins al dematí perquè vagin els barcelonins o els catalans o els que ve ningú de fora, no gaire més, perquè no poden venir.
No, és que ara, no, t'anava a dir, ara, com no siguin d'aquí, poca...
Els madrilenys poden anar a tot arreu, però com que no els deixen entrar, però com que no els deixen entrar, on van?
No, clar.
A la sierra.
O cap a l'Acan, eh, també?
No poden, perquè l'Acan està tancat.
O sigui, en sempre.
Està un cassofant d'alguna manera, eh.
Deuen anar allà a Santa Pola, no? Allà on tenen els xalets.
Segurament. Mira, de fet, l'altre dia, i ara me'n vaig una mica al tema, però ahir crec que va ser, llegia que en unes hores els bitllets de, crec que era, no sé a quina illa, però les Illes Balears d'Alemanya, les Illes Balears s'havien gairebé esgotat.
Sí, a Palma.
A Mallorca, perquè són els alemans van a Mallorca, els anglesos van a Menorca, i a Eivissa, no sé.
I els italians se'n van més a Eivissa i Formentera.
Eivissa i Formentera, sí, sí, sí. Tots han agafat, bé, molta gent dels alemans, molt, sí, sí, jo també ho he sentit.
Home, és que hi ha ganes també de moure's. Vull dir, hi ha moltes ganes, més enllà de poder anar a veure també exposicions i cultivar una mica el cap, més enllà de les notícies, que també està bé, moure's també és necessari ja.
Sí, jo en tinc moltes ganes.
Home, doncs sí, doncs sí, jo també en tinc moltes ganes.
Jo en tinc moltes ganes, perquè a més hi ha coses molt interessants per veure.
Jo crec que s'han acumulat moltes, o almenys, a mi personalment, se m'han acumulat moltes coses que vull fer, o molts llocs que vull visitar,
perquè també crec que és cert que arrel d'haver passat tants mesos, potser sense sortir de la comarca, a més, mires més llocs, o t'informes d'altres,
o algú t'explica algun lloc com va estar, no?, per reviure alguna història, i et vas com anotant, no?, mira, m'agradaria anar aquí, ja m'agradaria anar allà, no?
I de cop i volta et planta, sa cara et diuen, pots moure't, i dius, ara per on començo?
Jo estic patint perquè hi ha una exposició d'en Kandinsky a Bilbao, al Guggenheim, i s'acaba el maig.
Jo espero que d'aquí al maig puguem anar a Bilbao, però vaja, ja estic patint perquè seria una llàstima no poder-la veure, no?
Home, sí.
Perquè tindrà els Kandinsky tan a prop de Barcelona, perquè Bilbao està aquí mateix, no?, i no tindrà que anar a Sant Petersburgo o a Rússia o alguna cosa semblant,
doncs estaria molt bé, i a la que diguin que podem sortir de Catalunya, m'agradaria.
Primer viatge cap allà, no?
El primer viatge és cap allà.
Cap a algun gent.
Doncs mira, no ho sabia que estava a Kandinsky, però, mare de Déu, és per anar i veure-ho.
Vull dir, realment, crec que és dels quadres que més reproduccions es veu en oficines, no?,
a vegades a restaurants, les típiques còpies de l'àmina, no?, de Kandinsky.
I, a més, aquí s'ha parlat de Kandinsky, aquí a les classes que donen d'Història de l'Art, aquest any s'ha parlat molt del Kandinsky.
Amb el Xesco Ramos, no?
Amb el Xesco Ramos, i aleshores ens queden moltes ganes.
Doncs sí. Mira, parlant també d'altres artistes, aquest di... ara no sé si dissabte o diumenge,
crec que és dissabte que inaugura Jaume Plaza, Josep Plaza, perdó.
Josep Plaza.
Josep Plaza.
Sí.
Les, aquestes escultures de granit al Parc de Can Freixas.
Sí, sí, està previst, jo tinc ganes d'anar-ho a veure també.
Al migdia, crec que a partir dels 12.
El Plaza també és molt nostre i fa moltes coses per aquí i està força bé.
Sí.
A Can Freixas sembla que ho aprofitarem, eh?
Home, sí, no, per algú l'han obert.
Sí.
Entre la masia.
No, però que s'estan fent coses, s'estan fent coses.
Home, sí, i jo crec que encara s'hi poden fer moltes més, eh?
Sí, es van fer allò de la dona el diumenge.
Sí, el dia 7 de març es va fer, bueno, com va morant el dia de la dona, però sí, va ser el diumenge.
Sí, sí.
I ara el Plaza fa això i estan treballant perquè allà no paren, eh?
Home, és que la masia té molta feina, eh?
Molta feina.
Molta feina de restauració.
Ja han fet una mica la part de fora, però per dins, Déu-n'hi-do.
Vull dir...
És un espai molt maco.
Home, sí.
És un espai molt maco.
I si poden ubicar molts...
Bé, molts aspectes del poble, no?
Més enllà de potser la casa de la dona o el que sigui que una entitat necessiti un espai o un espai més de tothom.
I aquí al poble, per qui no hagi anat a veure,
tenim, que no s'oblidin, les exposicions que hi ha tant de fotografia al Maragall,
que ja ho vam dir l'altre dia, com de...
Tenim al Fàbregas també al Mercat.
Al Fàbregas.
Al Fàbregas al Mercat.
Que hi ha, no sé si són 70 fotografies.
Crec que gairebé seny-hi-algo.
O seny-hi-algo, no?
Sí, sí.
Jo recomano que sí, que tenir molt a prop, perquè és que tu deies abans, és gratis, està a prop.
Exacte.
Pots fer el vermut després allà davant.
Pues sí, és perfecte.
I també hi ha la d'Expresa, que és aquesta mostra...
Sí, que han començat avui, però no sé si són molt pocs, 3 o 4 dies, no?
Només a l'Expresa...
Bé, crec que a partir del 14 van exposar-ho al carrer, que hi ha diferents plafons on habitualment hi ha propaganda, diguéssim, electoral, i ara hi ha això.
I a partir del 18, és a dir, demà, s'inaugura la mostra, però a dins de l'espai de lliure creació.
Sí, és divertit, perquè a més vas i mires els papers...
Home, jo he trobat el meu, eh? Jo vaig enviar el meu text, sí, he trobat el meu, estàs just davant del mercat, em fa il·lusió veure-ho allà.
A més, el veus i t'apropes, i el toques, i és paper de...
Com del llibret, no?
No, paper de paret...
Ah, bé, sí, ens ho va explicar la Carme, de fet, com es diu el...
Sí, paper de paret, no?
Que abans empaparàven les parets, paper d'empaparar, paper d'empaparar...
I amb un estampat...
Amb uns estampats del 60.
Sí, sí, una mica així.
Està bé, està molt bé, està molt bé, perquè a més, com que són espais que la gent no sé per què no els fa servir...
Només es fa servir per època electoral, és a dir, els plafons aquells normalment s'ubiquen per omplir-ho amb propaganda electoral.
I quan ve el circ.
De fet, no poden, perquè són per notícies del poble.
Bé, és espai municipal, és a dir...
Espai municipal.
Hi ha molta gent que li posa coses, com aquella senyora que a vegades m'agafen ganes de treure'ls, que ven pisos.
Ah, sí?
Ho col·loca allà...
Sí, hi ha una que ven pisos, que es posa la seva foto i els pisos que ven, i és un lloc que no hi ha.
Bé, hi ha dos espais, n'hi ha un que és com públic, que per exemple, aquí al costat de la plaça Campreciós n'hi ha un,
que si tu, per exemple, dones classes, doncs pots posar el teu paper i dir vaig classes, per exemple.
Però després hi ha els plafons aquests de la Carme Malaret, del projecte Expressa, projecte,
que són els de, doncs això, els que s'utilitzen per temes electorals i a més,
que allà en teoria, ningú més que qui li donen permís poden llençar res.
Hi ha els grans, hi ha els grans que...
Són gairebé tres metres.
Sí.
I després hi ha uns de petits, que són els de les parades d'autobusos, que aquests també es poden fer servir.
Jo t'ho dic perquè jo, per segons quines coses els he fet servir.
De les marquesines, vols dir?
Els de les marquesines, però els que no tenen marquesina, que tenen parada d'autobús,
i per davant i per darrere pots posar una mena de pòsters.
En el vidre, vols dir?
No, no són vidres, són metàl·lics i estan també distribuïts a llocs importants
perquè són sempre parades d'autobús, al costat de la parada d'autobús,
i són uns profons d'uns 70x50, i allà és tipus pòster, que també es fan servir per posar coses.
Com un dinar 5, dinar 6 grans, més o menys.
Vas participar-hi a l'Expressa?
No.
Amb el text, amb algun text o algun escrit?
No, no vaig participar, no vaig participar.
Perquè segur que vas escriure durant el confinament.
No, sí, alguna cosa sí que vaig escriure, però la veritat és que no vaig participar.
No m'ho vaig pensar gaire, si m'ho hagués pensat més segurament no ho hagués fet,
perquè és un projecte molt bo.
Home, sí.
La Carme Malaret té idees molt bones i fa participar al públic i a la gent, al poble,
i és d'agrair.
Home, sí.
És d'agrair.
De moviment.
De fet, va guanyar una beca de la Fundació Carulla per aquest projecte.
Vull dir, sí, sí, hi ha molta gent al darrere.
Deia que gairebé eren 30 persones al darrere, entre les xarxes socials, l'email, la publicació de les fotografies...
Bé, que és un equip molt gran, no?
Que al final la idea, diguéssim, la va parir entre cometes la Carme, no?
Va fer una que va ser molt bona, que era que la gent enviava postals, clar.
Ah, la de Rooms with a View.
Sí, aquesta la va fer amb el Quim Déu, per això.
Sí, sí.
Que de fet es va exposar també a Budapest.
Col·laboren molt amb el Quim.
I en aquesta hi havia postals i, bueno, conec gent que la va enviar des del Japó.
Sí, doncs, mira, vaig entrevistar precisament el Quim Déu per aquesta mostra,
quan la va presentar a l'Espai de Lliure Creació,
i precisament recordo que em deia que...
Ens va explicar que les postals que més li sorprenien eren, per exemple, les que venien fora,
i crec que va dir Argentina, Japó, Mèxic, o no sé quina altra...
Sí, la de la Laís.
Sí, la del Japó era de la Laura Berinko.
Bueno, vam anar juntes a fer un viatge i ella va enviar la postal.
És a dir, que a part de també l'exposició de la Laura Berinko amb influència japonet,
del seu viatge a Japó, tu hi eres en aquell viatge?
En el viatge?
En el viatge?
Sí, perquè també la vaig entrevistar amb ella.
Ah, sí?
Sí que hi era aquell viatge, sí.
Perquè parlava que la seva obra, que ara no és la que està exposada, no?
Crec que és l'anterior, o fa un parell d'aquí a Can Ginestar,
bona part del que més l'havia impactat, o del que més l'havia marcat,
va ser aquest viatge, que inicialment volia estar més temps,
o no sé com anava la cosa, però que, bueno, que ho va gaudir moltíssim.
I part de l'obra s'havia inspirat en Japó...
Sí, sí.
Sí, que va compartir el viatge, eh?
El viatge a Japó aquest, bé, no té molta història.
Al final me n'anava sola i al final vam aconseguir...
Bueno, la Laura va dir, anem juntes i vam fer un viatge molt xulo.
La veritat és que molt xulo perquè era molt d'art.
I aleshores vam anar amb unes illes, hi ha vuit illes allà,
i això ho va explicar ella, hi ha vuit illes dedicades a l'art.
O sigui, a un senyor se li va córrer amb una illa,
posar allà el seu museu, i darrere d'ella han anat uns quants.
I amb la illa allà plena, amb altres.
I aleshores hi ha tot un grup d'illes, Nao Xima,
que, així em sembla que és Nao Xima,
que es dediquen a l'art.
Aleshores, qui li interessa l'art,
inclús hi ha un hotel que pots dormir amb obres,
però boníssimes a sobre del...
O sigui, mare de Déu, però obres reals?
Obres reals, reals.
Clar, no et dic el que val allà,
perquè jo no vaig poder dormir, no vaig preguntar.
Però sé que és un hotel caríssim
on tu dorms amb verdaderes obres d'art.
Bé, això és molt interessant.
Després hi ha un... Aquest és fantàstic.
Per casualitat.
Vam anar a un museu que...
Vam anar a un museu que estava cap al nord,
el van trobar, per casualitat.
Aquell museu no el portàvem a l'agenda.
Vam veure qui havia un museu,
vam entrar,
i eren totes les còpies que et puguis imaginar
del món a tamany natural.
Tipo Catalunya miniatura?
Tipo Catalunya miniatura,
però sense miniatura,
la realitat.
O sigui, podies trobar
des del Guernica de Picasso,
a tamany natural,
a la...
a la capella de Giotto,
que és d'Itàlia.
Exacte.
O sigui, la mateixa capella,
però amb pedra, real.
O sigui, tu veies
la capella de Giotto allà.
I era tot el museu de còpies,
però un museu enorme,
que quasi no el vam poder veure,
perquè no ens pensàvem
que fos ni tan gran
i vam estar,
però hi havia totes les obres
imaginables del món
allà ficades,
totes les bones.
I s'assemblaven, m'imagino, no?
No, eren...
Gairebé rèpliques, no?
És que no...
És impossible
que nosaltres ho puguem distinguir.
I és un museu
que no és conegut,
però que és...
Bueno, no sé si divertit,
interessant, peculiar,
és...
Bueno, hi ha de tot.
Home, a Japó són bastant peculiar,
si no fa massa...
Me'n vaig assabentar també
que tenien el...
Com era?
El museu del vàter.
Un museu íntegrament
dedicat al vàter.
De fet, el museu per fora
té forma de vàter.
De vàter.
I tot a dins,
tot té relació amb el vàter.
Vull dir que a partir d'aquí,
i a més que també se'ls coneix, no?,
també com a grans plagiadors,
és a dir, són bons fent còpies, no?
Sí.
Això va començar amb les màquines
de fotografia,
que...
Sí, sí,
que copiaven tot el que feien
els alemans
i es van convertint
amb els reis
de l'electrònica,
copiant el que feien.
Ara són els xinesos,
bueno,
els van fent.
Però sí,
però sí, sí,
més o menys.
Glòria,
sí que hem anat a parar lluny,
eh?
Molt lluny,
al Japó,
ja no podem anar més lluny.
Hem començat...
Bueno,
podem anar a Mart,
també.
Home, sí.
Encara no.
Has vist l'hotel de Mart,
que ja està dibuixat i tot?
Tenim un hotel,
ja dissenyat per...
Ha sortit del diari.
És una mena de nòria,
rodona,
amb les habitacions al rededor
com si fossin cabines.
Ha sortit també el diari,
a l'hotel de Mart.
De Mart,
sí,
deien de Mart,
però bueno.
Però per no sortir-hi.
Es podrien conformar
que sigui el de la Lluna.
No, també.
Que està més a prop.
Però per no sortir de l'hotel,
m'imagino,
perquè amb les temperatures
que hem de descobrir que tenia,
tampoc no és per no sortir
d'una hora de volta, no?
A veure què trobes?
Sí, sí.
Vaig a dir,
vaig a prendre la fresca.
Molt la fresca.
Les d'aprendre, no?
La fresca.
La fresca gran.
Doncs Glòria,
si et sembla,
deixem aquí l'espai d'avui,
que mira,
hem estat una bona estona
també comentant temes culturals.
Molt bé.
Com sempre,
gràcies per venir.
A tu.
Fins dimecres vinent.
Molt bé.
Adéu.
D'acord.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage




Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501





Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
de Girona. Fèlix Martín, Girona.
Hola, bona tarda. I d'aquestes 120.000 persones
ateses per Creu Roja, Girona, 84.000,
exclusivament per temes
vinculats amb la pandèmia. Han repartit
entre d'altres 108.000 quilos d'aliments,
però ja veuen que no en fan prou. Per això
reforçaran els centres de distribució,
segons Jordi Martori, el coordinador a Girona.
L'ajuda humanitària està fonamental,
és dir que hem incrementat un 61%
de persones ateses.
La primera és reforçar els nostres centres
de distribució d'aliments. Hem treballat en la Generalitat
unes targetes per
famílies amb infants al seu càrrec
per complementar el que sigui de alimentació.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona.
Esports, Jordi Natarré.
Joan Laporta serà investit president
del Barça per segona vegada en un acte
d'aquí a pocs minuts al Camp Nou.
De seguida ho podreu seguir en directe al Totcoste
de Catalunya Ràdio, que s'avança una hora
al Palau Blaurana. Mentrestant,
el Barça d'en Bola, ha guanyat 38 a 27
al Guadalajara i es manté invicta a la Lliga.
El Granoller es visita avui al Cantàbria
a les 8 a la Lliga Femenina de Futbol.
L'Espanyol perd 0 a 2 contra el Granadilla.
Aquest és el resultat al descans.
Les blanques i blaves són a la zona de descens.
A Salama, en Calú i Girona,
s'enfronta a les 8 al Perfumeries,
avenida amb partit d'anada dels quarts de final
de l'Eurolliga. La transmissió d'aquest partit
la podreu seguir al web
i l'aplicació de Catalunya Ràdio.
A l'ACB fa mitja hora que ha començat
l'estudiant és joventut. De moment,
32 a 39 pels de Badalona,
el segon quart en joc. A la Lliga de Futbol
Sala, el Barça visita el Saragossa
ara a les 6 i a l'Eurocup de Waterpolo
Budapest-Sabadell a dos quarts de 7.
I a la Lliga de Campions de Futbol
aquest vespre a les 9 es tanquen els vuitens de final
amb els partits Bayern de Monique-Lazio
amb un 4 a 1 pels alemanys de l'anada
i Chelsea-Atlètic de Madrid
amb un 1 a 0 dels anglesos a l'anada.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Lua López.
La setmana que ve s'engegarà el primer
centre de producció de gel mitjançant
energia solar a Gàmbia. Ens ha explicat
avui a Ràdio d'Esvern un dels impulsors
del projecte, el Sant Justenc Lluís Casals.
Conjuntament amb un altre soci
tenen una petita empresa d'energia solar
i col·laboren amb una ONG situada
a Gàmbia que es diu Embolo, que parteix
de l'anàlisi de les necessitats o les demandes
de la comunitat, involucrant a tots
els actors implicats per tal de donar respostes efectives
que millorin la qualitat de vida de la població.
L'organització té una escola de dones
que es diu Fandema, on un centenar de dones
cursen diferents branques d'aprenentatges,
entre ells la branca d'energia solar.
El projecte que s'engegarà la setmana que ve
és, doncs, el primer centre de producció
de gel mitjançant energia solar a Gàmbia.
Es troba concretament en un petit port
de poble de pescadors anomenat Cartong.
Es tracta d'un projecte
amb una instal·lació de 40 quilowatts
molt innovador, que permetrà la producció
de 800 quilos a una tona de gel al dia.
Ara mateix, els pescadors del poble,
quan arriben a port, viuen a partir
del preu que marca l'intermediari,
que es van obligats a acceptar
o bé a llançar directament el peix.
Aquest nou projecte crearà
que els joves puguin agafar els millors peixos
i amb el gel els traslladin del port
als ressorts i puguin augmentar
el diferencial de preu dels pescadors.
El passat 4 de març va ser publicada
a Tres Xicos Buenos,
la primera novel·la del Sant Justenc,
Pablo Wesley.
El llibre explica la història de tres amics,
el Tristan, el Luis i el Guiller,
que després de molts anys junts
treballen en una gelateria,
emprenen un gran viatge molt esperat
per tots ells.
Els tres amics, doncs, marxen de vacances,
però al cap de poc temps d'emprendre el trajecte,
el Tristan decideix canviar de rumb
per solucionar un problema familiar.
Un road trip des de Barcelona cap al sud d'Espanya,
Cádiz, on tres amics van a la recerca
de la veritat i la justícia,
amb un transfons d'especulació immobiliària
i infidelitats matrimonials.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern,
Wesley explicava que la seva intenció
era fer una novel·la totalment fictícia.
Malgrat això, però, reconeix que no va poder
evitar col·locar localitzacions
que han format part de la seva vida.
Barcelona, on ell resideix actualment,
i Cádiz, d'un lloc molt familiar per ell,
on ha passat els últims estius.
Finalment, aquest llibre
el podeu trobar a Sant Jús,
a les llibreries de l'Escrivà
i a Cal Llibreter.
La primavera ja s'acosta
i és per això que des de la biblioteca
Joan Margarit han organitzat la xerrada online
en apren com cuidar-te la primavera
i pujar al sistema immuna.
Es tracta d'una xerrada impartida
per la Laura Álvarez,
nutricionista i urdèvica.
La iurdeva és una ciència
de més de 5.000 anys d'antiguitat
que té per objectiu ajudar la persona
a entendre què és correcte
per ella mateixa com a individu únic.
Té una llarga tradició
i profund arrelament a la cultura índia.
La xerrada, doncs,
es podrà seguir en directe
al perfil d'Instagram
de la biblioteca Joan Margarit
avui a les 7 del vespre.
I això està tot per les 6.
Tornem amb més informació
als Enjust Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
Com protegir-nos de la Covid-19
en el dia a dia?
Millor a l'exterior
que a l'interior.
Millor amb poques persones
que amb moltes.
Millor dins la teva bombolla
que a fora.
Millor poc temps
que molt temps.
Millor persones de risc baix
que de risc calc.
Informa-te'n a
canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir una estona
amb algú i parlar-hi.
Vols practicar català?
Vols ajudar algú
a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat
per la llengua.
El programa
de les parelles lingüístiques
abbaixa xl.cat
Perquè quan parles
fas màgia.
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig
de futurs.
012
La Generalitat
al teu costat.
Si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast
a les oficines d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs l'atenció
que necessites.
Et podem orientar
sobre salut,
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions específiques
per a dones i infants.
Separacions,
règim de visites,
pensió
i custòdia dels fills,
abusos
o situacions
de violència masclista.
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a
lengcat.cat
barra
atenció a les dones.
012
La Generalitat
al teu costat.
Ràdio
desfem
98.1
You know that sometimes
I think about it's
now and then
but I never want to fall again.
I don't want you to forget it.
I don't want you to forget it.
But it's all for you.
Yeah, yeah, yeah, yeah.
You're deep in water,
you're drowning us.
You question my love
like it's not enough.
But I hate that you know,
you know, you know,
you got me tied up.
You regret it now,
you regret it now,
but it's your mistake.
What makes you think
that my mind will change
and you hate that you know,
you know,
you know,
you know you messed up.
One day you'll love me again.
One day you'll love me for sure.
One day you'll wake up
feeling how I've been feeling.
Baby, you'll knock at my door.
One day you'll love me again.
Love me again to the end.
One day you'll bring me to try.
One day you'll realize
I'm more than your lover,
I'm more than your lover,
I'm no friend.
Afeatate un poquito nomás
que yo quiero que te quedes conmigo.
Deja a tus amigas allá atrás
que nos vamos en un viaje escondido.
Nos vamos pa' tus sentidos
y allí calmamos las canas.
Suéltate conmigo, mamá,
que ya no hay marcha atrás.
Una noche sin ti
no es tan fácil, baby.
Que yo soy pa' ti
y tú eres pa' mí.
Nunca me dejes de querer.
Oh, na, na, na.
Contigo por siempre, baby.
No quiero dejarte esta vez.
One day you'll love me again.
One day you'll love me for sure.
One day you'll wake up
feeling how I've been feeling.
Baby, you'll knock at my door.
One day you'll love me again.
Love me again to the end.
One day you'll pay me, Charlie.
One day you'll realize
I'm more than your lover,
I'm more than your lover.
Yo sé que estoy en tu corazón,
quizás en el fondo.
Otra baby me escribe,
nunca le respondo.
La vida da vueltas
y el mundo es redondo.
Y yo voy a que te beso
de nuevo en London.
Hoy si no es Marbella,
encima de la arena
viendo las estrellas.
Yo sé que ni las olas
han borrado mi huella,
pero tú pincha
eres lo que me atropella.
Sol, playa
y en la arena vamos allá.
Baby, no te quedes callada.
Yo sé que tú quieres
guayar conmigo otra vez.
Me tienes en depresión,
fumando en la habitación.
Pero yo sé que
One day you'll love me again.
One day you'll love me for sure.
One day you'll wake up
feeling how I've been feeling.
Baby, you'll knock at my door.
One day you'll love me again.
Love me again to the end.
One day you'll beg me to try.
One day you'll realize
I'm more than your lover,
I'm more than your lover,
I'm your friend.
Oh, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah.
One day you'll love me again.
One day you'll realize
I'm more than your lover,
I'm more than your lover,
I'm your friend.
El Just a la Fusta,
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Sóc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida
i tens un plat baratíssim
i facilíssim de fer, eh?
També és un dels llibres més robats
de les biblioteques públiques
dels Estats Units.
Som molt feliços,
és una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats
d'un club i de l'altre
era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no?
És el temps,
no s'hi pots fer res,
no ho podem canviar.
Just a la Fusta,
vivim Sant Just en direct.
Cada matí,
de 10 a 1.
Adiós des de l'EM 98.1
Doncs bé,
tal com us havíem anunciat,
avui anem a posar,
mai millor dit,
fil a l'agulla, Oriol,
per parlar d'aquestes freses
que ens portes avui.
Fil i agulla.
Sí.
Són els protes,
una mica d'avui.
Sí, sí,
bona tarda.
Bona tarda.
Parlarem una mica del món del tèxtil,
de frases fetes,
expressions que tenen això,
el seu origen en aquest món del tèxtil.
Ja sabem que a Catalunya això és un territori
on la indústria tèxtil ha tingut una gran importància,
primer amb aquelles fàbriques ubicades en colònies,
al llarg dels rius,
que aprofitaven l'energia de l'aigua
per fer funcionar la maquinària,
després hi ha fàbriques més
que funcionaven amb energia convencional,
a la zona del Vallès especialment.
No sé si aquí a Sant Just teníeu alguna...
Aquí teníem una cimentera,
això sí que la Sanson,
coneguda, crec que bastant popular, diguéssim,
perquè a l'època portava molta gent a treballar aquí,
però tèxtil,
també teníem vi, teníem vinyes,
però tèxtil no sabria dir-te jo si era massa...
No, no, realment la zona de Catalunya
que s'associa a part dels recorreguts dels rius,
al Llobregat sobretot,
és la zona del Vallès.
La colònia Güell, no?
Sí.
Que crec que és una de les excursions obligatòries
amb l'escola.
Qui no l'ha fet, aquesta excursió,
la colònia Güell?
Exactament.
Va, doncs hem de posar, com deies,
fil a l'agulla per parlar d'aquest món...
món tèxtil.
Sí, sí, sí.
Veurem també que una mica està favorit
per el fet que teníem molta matèria prima a Catalunya,
com la llana,
que venia de tots els ramats d'ovelles que hi havia.
Posem fil a l'agulla, com deies,
i simplement aquesta expressió s'explica molt fàcil,
que és aquest fet literal d'enfilar el fil a l'agulla,
que diguéssim que és el primer pas.
Quan dius posar fil a l'agulla
és que vas a començar una tasca
i diguéssim que és el primer pas,
enfilar el fil a l'agulla
per poder començar a cosir.
Si no, en files no hi ha manera.
De fet, nosaltres diem posar fil a l'agulla,
també l'acte aquest,
però crec que en castellà tenen una paraula en concret.
en brodar?
Enhebrar.
Enhebrar.
Enhebrar l'agulla.
Sí, senyora.
Enhebrar l'agulla.
No sé si ho has fet massa sovint,
perquè no és fàcil, eh?
Ho he fet...
T'has de deixar la saliva.
Sí, sí, ho he fet,
tot i que he de reconèixer que ho he fet
per cosir-me botons com a molt.
Sí, ja està bé.
Com a molt.
Sí, sí, sí.
Però per cosir botons, sí.
I què més passa amb el fil,
amb altres frases?
Hi ha una altra frase que conté fil,
que és fil per randa,
que és quan expliquem una cosa,
diguéssim, meticulosament,
meticulosament amb tot l'oxe de...
Exacte, exacte.
Aquí expliquem totes les...
o intentem explicar totes les frases fetes
i expressions fil per randa.
Curiosament, el fil per randa,
a València,
en diuen fil per agulla.
No ho farien servir
com nosaltres fem servir
el posar fil a l'agulla,
sinó fil per agulla seria...
potser podria haver-hi com puntada a puntada,
pas a pas.
I això vol dir,
perquè aquesta expressió té l'origen en la randa,
i la randa són les puntes de coixí,
que potser ens sona més,
si ho diem en castellà,
que és l'encaje,
aquelles peces d'encaje,
aquelles coses cosides
amb molt de detall,
que són al final peces
que es posen de decoració
en altres peces de roba,
al final d'una faldilla
o al final d'una estovalla,
per donar-li un...
més elegància, diguéssim.
I això és la randa.
Això és la randa,
i la randa es fa fent puntes de coixí.
Les puntes de coixí,
no sé si mai has fet alguna trobada
de puntaires,
són totes...
És aquest...
És que, a veure, explica-ho.
és com un coixí allargat
amb tot de...
Com un totem...
Exacte.
Amb tot de com agulles
i uns bastons de fusta
que cada bastó té un fil.
I això...
Les vas creuant per sobre,
per sota, no?
Exactament.
I és una feina molt meticulosa,
per tant,
explica bé aquesta expressió
de fil per randa,
de cada fil passat
per cada punt
on li toca anar
per construir el disseny
que estàs esperant.
Són obres d'art, eh?
La meva àvia em feia
i realment allò és una obra d'art, eh?
Vull dir, com...
Mare de Déu.
Sí, sí, a casa meva
també en tenim moltes
de la meva àvia
i la meva tieta àvia
i la meva mare
li va donant usos
des que, diguéssim,
van morir les àvies,
la tieta,
la meva mare
els ha anat donant
diferents usos
i ho ha anat regalant
a tots els membres
de la família
com una manera de preservar
el patrimoni.
Doncs mira,
jo també tinc un d'aquests
de l'àvia.
Visc les àvies cosidores,
també.
Sí, sí, sí,
això és veritat
que s'ha perdut.
I tant.
Diguéssim que
per aconseguir
fer una randa
per fer puntes de coixí
has de fer mans i mànigues
i aquí sí que
l'he agafat una mica
així de...
de rasquis
perquè, clar,
les mànigues,
bueno,
m'ho puc fer venir bé
pel tema del tèxtil
perquè no deixa
de remetre
això
a una peça
de teixir.
No he sabut
exactament
trobar el significat
de fer mans i mànigues
però ho assimilo
una mica
al fet aquest
de remangar-se.
Quan fas mans i mànigues
és que t'esforces molt
per aconseguir una cosa,
poses tots els teus esforços,
doncs diguéssim
que quan t'arremangues
és que
és aquell gest
de marramango
i és que em vaig a posar
a la feina,
vaig a posar
tots els meus esforços.
En castellà
en diuen
a fer mangas
i capirotes,
que els capirotes
són aquells
barrets, diguéssim,
que porten a les processons
o potser
als que porten...
Com uns cons, no?
Exacte, com uns cons.
Els del Ku Klux Klan
també els porten.
Això seria
un capirote.
A fer mangas i capirotes
és com ho diuen
en castellà.
Hem comentat abans
que
el tema
de la matèria prima
i com t'he dit
era llana,
no som productors
de cotó aquí,
tot i que sí,
és veritat
que hi ha hagut
una indústria
que ha fet servir
el cotó
però sempre ha sigut
importat,
sinó que
la llana
és la matèria prima
que traíem
dels esquiladors
d'ovelles
que també ha sigut
una professió
molt catalana
i d'aquí en surten
diverses expressions
que remeten
a la llana.
Aquesta m'ha fet
molta gràcia,
jo crec que no l'havia sentit
i no l'he fet sentir mai
que és tenir llana
al clatell.
Jo tampoc l'he sentit
de massa, eh?
Que és quan algú
és ingenu,
es deixa enganyar,
que no és gaire despert,
no és gaire espavilat
i això
és un símil
amb les ovelles.
Les ovelles
dintre d'aquest món
de les cabres,
les ovelles,
els animals
que pasturen,
les vaques,
són, diguéssim,
les més tontetes,
les més innocents
són gregàries,
sempre van enramat,
no són gaire espavilades.
En canvi,
la cabra
sí que se li atribueix
una mica més,
és que és més cabuda,
és una mica més intel·ligent,
llavors segurament
el símil
vindria per aquí
perquè si tens llana
al clatell
ets com una ovella,
ets una mica
ximple,
diguéssim o és una mica
fàcil d'enredar.
Sí,
es veu que
en alguna vegada
m'havien comentat
que les ovelles
quan se separen
del ramat
o es perden
o en algun moment
o passen unes hores fora
no se saben valdre
per si mateixes,
és a dir,
allò de uns borregos
o l'expansió aquesta
també
de societat borrega
o de grup borrego
realment
és perquè individualment
no s'espavilen
no s'esbaldre sol
una miqueta seria això.
A més a més
les ovelles
mengen del terra
les ovelles
mengen sempre
arran de terra
amb el cap cot
en canvi per exemple
les cabres
que serien d'una família
semblant
mengen sempre
a l'altura del seu cap
o més amunt
busquen el menjar
cap avall
i això ja
és una tonteria
però és una mica
un símbol de submissió
d'estar sempre
amb el cap cap avaix
o en canvi
les cabres
que mengen cap a dalt
li sempre ha estat
més a la guat
més vigilant
del que tenen al voltant.
Sí, poc esforç
directament a jumpir
i menjar el que hi ha a sota
però vaja.
Per cert
ens està acompanyant
tota l'estona
part de la bandesa honora
de la pel·lícula
Tempos modernos
de Charles Chaplin
una gran pel·lícula
per cert
també parlen de temes
potser aquí
no era una fàbrica
en tèxtils
sinó era de tornillos
aquell famós
aquell tros
que se li queda
el tic aquest
d'anar enroscant
tota l'estona
ens està acompanyant
de fons.
Anirem
anirem cap a una fàbrica
després
sí home
i tant
de moment ens queden llanes
i cabres o veies
per esquilat
un parell de llanes
hi ha una que diu
anar per llana
i tornar esquilat
que és
es diu
quan algú vol fer un negoci
enganyant els altres
lucrant-se a costa dels altres
però al final
l'enganxen
o sigui
tu m'has volgut enrar de mi
però al final
t'he enganxat
i t'he esquilat
diguéssim que
no m'has pres el pèl
sinó al final
jo te l'he pres a tu
de fet també s'utilitza molt
allò de
he sortit trasquilat
sí
sí
exacte
potser d'una baralla
o de
vaig a dir alguna cosa
i al final acaba sortint
al final m'ha tocat rebre
exacte
sortir trasquilat
que suposo que
és com una ovella
que som més pelat
que una altra cosa
sí
segurament és una adaptació
més moderna
d'aquesta mateixa frase
i l'última
amb llana
que diu
uns tenen la fama
i altres carden la llana
això ens anirà molt bé
per parlar del
carden la llana
que ara veurem què és
però això exactament
vol dir que uns tenen
el nom
que pot ser o el bon nom
o el mal nom
saps?
uns tenen o la reputació
o el mal nom
però són uns altres
els que en treuen
en profit
o en paguen
les conseqüències
en cas de que
en cas de que
sigui un mal nom
i una mica al final
són maneres
aquestes expressions
de reconèixer
de manera simbòlica
el gran valor
que tenia la llana
a la cultura catalana
com això
com una matèria primera
que
permetia fabricar
subproductes
com tots els teixits
i roba
i tot el derivat
del teixit
matalassos
exacte
si anava a dir coixins
abrics
afombres
exactament
era una matèria primera
que tenia un valor
important
en la indústria
catalana
i tant
i has dit cardar la llana
també
sí
i potser
caldria explicar
una mica
d'on ve aquesta paraula
si és cert
que a zones de Catalunya
es fa servir
aquest verb
cardar
com a sinònim
de fer l'amor
o de l'acte sexual
o simplement
una mica barruer
però sí
o com
simplement
a manera de dir
fotre
o fas
què cardes
què fas
però
l'acció de cardar
la llana
és una acció
fonamental
per poder convertir
la llana
en teixit
és en el procés
de la filatura
cardar significa
netejar
i orientar
les fibres
dels flocs de llana
per poder afilar-los
o sigui
convertir-los en fils
i es deia així
perquè antigament
per estirar
i desenredar
totes aquestes fibres
es feien servir
cars
el car
com tots entenem
la planta
al final
d'aquella
d'aquella planta
que té moltes espines
que és com una rodoneta
amb moltes
moltes espines
com un cactus
no?
sí
un cardo
un cardo borriquero
exactament
un cardo borriquero
exactament
doncs això és el card
i això es feia servir
per estirar
aquestes fibres
de la llana
i desenredar
per veure el fil
més prim
exacte
sí que cardar
crec que ho utilitzen molt
per exemple
la zona
de Voltregar
Roda de Ter
tota aquella zona
sí
de fet tenim
sí exacte
la plana de Vic
tenim el Joel Reguant
també
al programa
i crec que l'utilitza
bastant
no en directe
però l'utilitza
bastant sovint
diguéssim
col·loquialment
o entre amics
no cardis
o m'han cardat
un no sé què
d'una bronca
o m'han cardat
un no sé què
exactament
es passaria molt per allà
diguéssigues
no no
ja anava cap al següent
perquè un cop
hem cardat la llana
podem
tenim el fil
i podem embolicar
la troca
i embolicar la troca
això suposo que sí
que aquesta l'ha sentit
quan algú li dius
no emboliguis la troca
que és quan algú
enreda una situació
complica un assumpte
posa pals a les rodes
liar-la
l'halia
exacte
embolicar la troca
però una troca
és també un element
del món tèxtil
i és el lloc
on
no és el lloc
sinó és el fet
d'embolicar un fil
és la troca
et ho explico
etimològicament
troca ve del llatí vulgar
torca
que vol dir
feix de drap
o herba
cargolat
per tant ja té
aquest significat
de cargol
i una torca
és una madeixa
és una altra manera
de dir
i com tampoc sabem
què vol dir madeixa
el diccionari posa
que és un fil
recollit en moltes voltes
que es repeteixen
l'una sobre l'altra
per guardar la llana
o el fil
sense que s'embulli
amb paraules més planeres
és aquesta manera
d'embolicar el fil
d'organitzar el fil
un cop filat
perquè no s'enredi
no es facin usos
o que és allò
tan difícil de resoldre
quan de vegades
se'ns enreden
els cables
dels auriculars
ara ja la gent
porta els airpads
però bueno
saps allò
que se t'enreden
i és difícil
al final una troca
és això
és un fil
donant voltes
sobre si mateix
moltes
moltes
moltes
moltes
vegades
de manera
organitzat
perquè no
s'enredi
perquè després
el puguis
desfer
com un cap d'ell de llana
exacte
és tal com ho compres
exacte
amb aquella cinta
potser de paper
que l'envolta
perquè no s'esfagi
exactament
està perfectament fet
que inclús estires
i a vegades surt de dins
i surt perfecte
exacte
amb llana se li diu cap d'ell
amb fil se li diu troca
troca
sí
seguim teixint
seguim
afegim-li un component més
que són peces
on es teixeix
que jo a l'escola
vaig aprendre a fer-ho
amb una peça d'aquesta
això té mèrit
doncs sí
perquè tenim la llana cardada
la tenim filada
l'hem embolicat a la troca
i per tant
ja podem passar els fils
al taller
i a teixir
i llavors vindria aquesta expressió
de tenir mala peça al taller
que és quan una cosa
és una situació complicada
segurament molt complicada
que pràcticament no té resolució
i això vindria també directament
del món tèxtil
evidentment
ja que tenir una mala peça al taller
vol dir pèrdues
una peça al taller
tant en un taller industrial
com en un taller manual
com el que tu vas aprendre
a fer servir
de fusta més mono
sí exacte
si la peça
t'està quedant malament defectuosa
no hi ha volta enrere
no pots desfer tot el fil
tornar-lo a posar la troca
i tornar a començar
sinó que tot allò
ja és una pèrdua
sí
ho recordo
sí sí sí
però mira
encara tinc això
que és fer un taller
amb llana
què més
passem també
a una altra part
de la secció
perquè hi ha persones
que poden tenir
connexió
amb aquests fils
o amb aquestes
sí
amb aquestes terminacions
més tèxtils
exacte
diguéssim
seguim el fil
o estirem una mica més
el fil
que aquestes
m'han vingut al cap ara
que mira
sempre te'n surten de noves
estirar el fil
com aquella acció
d'indagar una mica més
i trobem aquesta expressió
que li diem
a una persona
que és un llepafils
que és una persona
que és escrupolosa
amb el menjar
molt delicada
que tria el menjar
amb molta cura
que és una mica així
finolis
finolis
exacte
sí
mira
és una manera
jo sempre afegeixo
el toc més popular
perquè són paraules
bastant
més de carrer
però sí
finolis
sí sí
finolis m'agrada
evidentment
és una composició
de llepafils
i jo m'he imaginat
una persona
que llepa un fil
un fil és una cosa
molt petita
i posa una mica
quan fa morritos
intenta
com si algú intentés
empassar-se un fil
li queda una boca així
saps
una boca de pinyó
exacte
exacte
una boca de pinyó
exacte
sí senyora
què més
què més
amb aquests llepafils
doncs
tot i que
perdó
llepafils
també
jo ho havia utilitzat
bastant
a persones
que fan fàstics
al menjar
sí
sí sí sí
en concret
del menjar
sí sí sí
és una persona
escrupolosa
amb el menjar
molt delicada
que tot i pot
exacte
però ho has provat
no
exacte
exacte
sí sí
però veu home
que si no saps
si està bo
què més
què més tenim
passem a números ara
no
sí
més o menys
acabem
amb una expressió
que potser
a priori
no sembla
que tingui
cap element tèxtil
però veurem que sí
evidentment
que és una cosa
quan una cosa
sembla
can 60
que se li diu
a un lloc
que és molt
desordenat
un lloc on tothom
fa el que vol
un lloc on no hi ha
ordre ni concert
i és que
amb aquest mal nom
es coneixia
una fàbrica
de teixits
una fàbrica tèxtil
que hi havia
al carrer de la Riareta
de Barcelona
que és
al barri del Raval
la fàbrica era més
coneguda pel seu desordre
i el seu caos
que no pas
per la qualitat
dels seus productes
val a dir que
això ho he buscat
en la tercera col·laboració
que vaig fer
fa dos anys
aquí
ja vam portar
o ja vaig portar
el Can 60
amb
un bloc
d'expressions
que provenien
de Barcelona
de Ro del Món
i Torna al Born
sí, sí, sí
exactament
i va sortir
aquesta
tot i que he trobat
he ampliat una mica
més la informació
com passa de vegades
hi ha diverses teories
que expliquen
el perquè d'aquest sobrenom
que va originar
l'expressió
i són dues teories
fonamentades
en dues persones
reconegudes
diguéssim
el primer és Joan Amades
que és un folclorista
el que hem fet menció
moltes vegades
en aquesta secció
i ell explica una història
una mica rocambolesca
diu que abans
que hi hagués la fàbrica
en els mateixos terrenys
hi havia un antic hort
de cebes
una plantació de cebes
i es diu que l'amo
en una ocasió
va intentar especular
amb la producció
de les cebes
no les va voler vendre
fins que no arribessin
al preu de 60 rals
per quilo
i va preferir
deixar-les podrir
abans de vendre-les
per menys diners
carai
llavors això
va ser una anècdota
molt comentada
molt comentada
al barri del Raval
i es va posar
aquest nom popular
de l'hort
d'any 60
i la fàbrica
que després es va construir
en aquest terreny
on hi havia aquest hort
hauria heredat
clar
can 60
per aquest aspecte
tot i que si també
era una mica desordenat
clar
és el
mentalment avui
li donem
un significat així
desordenat
caòtic
no econòmic
en aquest aspecte
això ens ho explica
ens ho explicarà
tot seguit
Josep Maria Huerta
Esclaveria
que era un periodista
que va fer
un periodisme social
que va investigar
també molt
sobre aquestes
qüestions
i ell explica
que
hi havia una teoria
que diu
que aquesta fàbrica
estava
en el número
18
20
i 22
del carrer
de la Creueta
per tant
aquests tres números
que ocupava
la parcel·la
sumen 60
ostres
però aquí hi hem d'anar
a buscar
els que s'han d'anar a buscar
i explica
i explica també
que el propietari
d'aquesta fàbrica
formava part
de la colla
de l'arròs
això era una colla?
era la colla
que feien arrossades
no?
imagino
feien arrossades
que eren d'una colla
especialitzada
en muntar tiberis
i saraus
a la muntanya
de Montjuïc
i amb
aquestes
preocupacions
diguéssim
l'home estava més preocupat
d'aquests tiberis
d'aquestes
orgies
d'aquests saraus
d'aquests fastins
d'aquestes arrossades
que no tenia al cap
el control
de la fàbrica
per tant
era normal
que la fàbrica
estigués bastant descuidada
desorganitzada
que els treballadors
fessin el que volguessin
perquè l'amo
sempre estava
de parranda
sempre estava pensant
en el festival
no?
després
llavors va acabar
siguent coneguda
per això
per aquest desgavell
organitzatiu
i es va fer famosa
per això
per tant
el nom
vindria
dels tres números
i el per què
s'associi a Can 60
amb un lloc desordenat
seria perquè
l'amo
no tenia
la fàbrica
mai en ordre
perquè sempre
estava més
preocupat
dels assumptes
del plaer
són com
fàcilment compatibles
les dues
els dos orígens
sí
tant el tema
dels 60 rals
com aquest aspecte
sí que és cert
que avui en dia
Can 60
és Can
com es diu ara
Can Pixa
Can Pixa
és una mica
Can Pixa
aquí passa de tot
i ningú es preocupa
de res
exactament
a mi m'ha agradat
però més
la història
de Joan Amades
no sé per què
li trobo una miqueta
més de consistència
perquè posar-te a sumar
els números
del carrer
és a dir
on estava ubicada
no sé
pot ser
que aquest home
el propietari
de l'hort
fos
de l'hort
perdona
de la fàbrica
fos un festivalero
sí pot ser
però jo també trobo
molt
avui en dia
que hi ha especulació
no sé
amb el petroli
amb l'hort
o amb la criptomoneda
doncs hi havia un senyor
que no es va inventar
però que es va dedicar
a especular
amb cebes
per deixar-les podrir
exacte
abans les deixo podrir
que no vendrem
a les a un preu inferior
també dèiem
d'aquest home
que tenia
60 fills
ostres
però
a veure un moment
tota la vida
criant
i tota la vida
bueno por ahí
m'imagino
no a casa
no crec
també em costa de creure
aquesta és la més complicada
de donar com a vàlida
però en tot cas
hem posat fil a l'agulla
i hem posat
molta llum
a la foscor
com diuen
a la sèrie de crims
que la vaig veure
però fa massa
per parlar
d'això
de fàbriques tèxtils
una indústria
realment potent
aquí a Catalunya
Oriol
gràcies com cada tarda
per passar per aquí
per explicar-nos
aquestes teories
i aquestes
sí
aquestes teories
sobre diferents frases fetes
i fins de setmana vinent
merci
cara a bé
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
a l'escoltes
ràdio desfèr
sintonitzes
ràdio desfèr
a l'àdio
de Sant Jus
més amagats
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit