Hola, bona tarda a tots i benvinguts de nou a la plaça Mireia
en aquest programa número 108 que obre aquest divendres 27 d'octubre
amb tanta moguda catalana política.
Així que, com bé sabeu, i com que de tarda us acompanyarem fins les 7,
avui tenim viatges amb l'Anna Rovira i la secció de Psicologia i Saxologia
amb l'Àlex Florença, amb qui debatrem entre altres temes.
Doncs, què li passa al nostre cos quan ens enamorem,
aquests neurotransmissors que generen el nostre cervell, la dopamina i l'oxitocina
i d'altres que comentarem a la segona hora a partir de les 6 i quart,
així que no us perdeu tot plegat perquè començarà en breus.
Abans de res, per això tenim la Carla amb nosaltres. Hola, Carla.
Hola. Bona tarda. Com va anar el ple d'ahir, el primer ple que vas assistir?
Bé, bé, superràpid. Van ser menys...
Jo espantant-te aquí. Ui, ja veuràs, em porten menys.
Menys de 20 minuts, t'ho dic, eh?
Sí, Vicent.
Què dius? Però jo crec que és el rècord mundial dels plens municipals de Sant Just, eh?
Va ser molt ràpid, va ser molt ràpid.
O sigui que sóc l'amulet de la sort, ja els hi vaig dir.
Home, doncs mira, queda't aquí a la plaça també,
tots els programes com a amulet de la sort.
Doncs vinga, va, dos de les tres notícies que portem avui van sobre el ple,
però primer comentem el primer titular de les notícies de Sant Just.
Som-hi amb aquest primer titular.
Comunicat del PDeCAT, PSC, Esquerra i Movem
en rebuts a l'article 155 i també en defensa de l'autogovern català.
Els grups municipals PSC, PDeCAT, Esquerra i Movem
han publicat un comunicat conjunt sobre la situació política actual.
En el comunicat es destaca que en aquests moments
el valor de la unitat és un valor a preservar i potenciar
i que, per tant, aquest text suposa un punt en comú i de trupada
capaç d'interpel·lar les majories en defensa de la democràcia i l'autogovern.
Els grups municipals proposen un total de 10 acords
condemnant la violència policial de l'estat espanyol,
l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium
i l'amenaça de suspensió de l'autonomia de Catalunya.
Autogovern?
Autogovern.
Autonomia.
Bueno, ben més del mateix, així que...
Sí, no, va dir, estem...
Podria haver dit qualsevol de les dues.
En paraules últimament estan totes molt lligades.
Vinga, va, som-hi amb les dues notícies,
els dos titulars sobre el ple, aquest ple tan ràpid
que va haver-hi ahir aquí a Sant Just.
Ha aprovat el pla estratègic de subvencions ahir al ple municipal de Sant Just.
El ple d'octubre va aprovar ahir la modificació del pla estratègic de subvencions
per a activitats públiques o d'interès social.
Aquest pla informa dels temes relatius a la sol·licitud de subvencions
i la formalització de convenis
i proposa els criteris per a l'atorgament de subvencions.
El president de l'àrea de serveis de la persona, Sergi Seguí,
ha explicat que el pla augmenta un 10% les subvencions
per a tots els àmbits de l'àrea.
A més, s'actualitzen les xifres dels convenis nominals.
Preguntat pel regidor del PDeCAT, Josep Maria Cortés,
Sergi Seguí va explicar que la subvenció a Esproceat
augmentarà, ja que l'entitat incorpora i assumeix
el transport adaptat a partir d'ara.
També augmentaran les subvencions dedicades a commemoracions i aniversaris,
ja que, segons ha explicat Seguí,
es preveu que se'n celebri més l'any 2018.
El pla estratègic de subvencions va ser aprovat
amb els vots a favor del PSC, Movem i Esquerra,
les abstencions del PP i PDeCAT
i el vot en contra de Ciutadans.
Doncs vinga, ve, anem amb el tercer titular
també relacionat amb el ple municipal de Sant Just.
I en aquest ple també es van proposar les mocions del ple...
Es van posposar.
Es van posposar.
Perdó, es van posposar les mocions del ple a causa
de la situació política excepcional que s'està visquent
i més avui a Catalunya.
Sí, de fet, va ser un dels motius que el ple dur és tan poc.
Exacte.
El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Sant Just
s'havien de debatre diverses mocions
relacionades amb el context polític català
que finalment es van ajornar.
L'alcalde Josep Perpinyà va explicar
que es posposa el debat de les mocions
a causa de la situació excepcional a Catalunya
i els fets de gran embargadura que s'estan succeint.
Perpinyà va explicar que les mocions es retiren
fins que no hi hagi més claredat de la situació al país.
El Partit Popular havia presentat una moció
en suport a les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
Esquerra havia presentat dues mocions d'urgència,
una de condemna a la brutalitat policial de l'Estat
i l'altra exigint la llibertat dels presidents
d'ANEC i Òmnium.
El PDeCAT també havia presentat dues mocions
rebutjant l'article 155
i l'amenaça de suspensió de l'autonomia catalana.
I, per últim, els grups municipals
Movem, Esquerra i PSC
van presentar una moció en defensa de l'educació
com a eina de cohesió.
Doncs veurem com es desenvolupa
tota aquesta situació excepcional a Catalunya
després que s'hagi proclamat aquesta República Catalana
tot just fa un parell d'hores
al Parlament de Catalunya.
Gràcies, Carla, per portar-nos un dia més les notícies.
Que tinguis molt bon cap de setmana.
Fins dilluns, t'anava a dir fins demà.
No, demà no em veuràs per aquí.
Espero tampoc no haverà tot a tothom.
per aquí, vull dir, treballant.
Així que ens veiem dilluns.
Adéu, Carla.
Nosaltres fem una breu pausa
abans de començar aquest viatge amb l'Anna Rovira
i atenció que avui tenim un convidat molt especial
amb qui aprofitarem també aquest viatge
de primera mà perquè ell és d'allà.
Així que no us ho perdeu tot plegat en uns minuts.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Primer van ser les ones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just. Avinguda Indústria. Sense número.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Radio Tosfert
Durant la WIT.1
Radio Tosfert
Durant la WIT.1
Vinga, ens estem apropant a les 5 i 20 d'aquesta tarda
i com bé sabeu, en aquesta primera hora sempre ens agrada viatjar amb l'Anna Rovira
i a més sempre ens agrada com guardar aquest secret a veure on anirem per avui.
i de moment no ho desvalarem, però tenim l'Anna al telèfon.
Hola, Anna. Bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Com estàs?
Molt bé.
Sí?
Preparada pel cap de setmana?
Ui, sí.
Ui, sí.
Sempre.
Sí? Això és bo, això és bo.
Serà molt tranquilet, eh?
Sí, no sé jo amb la situació actual, no sé jo si serà gaire tranquil.
Sí. Però bé, almenys si tens plans tranquils, doncs ja és una bona cosa.
Mira, abans de començar a parlar de cap a on anirem a viatjar, et presento que estic aquí dins
a l'estudi amb dues persones, amb dues convidats molt especials, la Marta. Hola, Marta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I tenim el Julièr. Hola, Julièr, bones tardes.
Bona tarda.
I benvingut a la plaça Mireia. Ells dos han estat, bueno, de fet, el Julièr és d'allà,
han estat en aquest país que avui parlarem, així que, Anna, som quatre avui aquí a la plaça Mireia.
Hola, quanta gent, eh? Primeria que no hi ha tanta gent, no?
Home, però ahir, a l'última hora que vam tenir l'Èroa Carmona, vam ser com set persones aquí dins,
o sigui, encara hem batut altres rècords.
Però hi cabíeu tots, hi cabíeu?
Bé, més o menys, sí, sí, sí, però justets, però sí, hi cabíeu.
Així que, Anna, deixa-ho que comencis a donar algunes pistes d'aquest lloc on anem a viatjar avui.
Mira, avui anem cap a una ciutat que és capital d'una illa, el Mar del Carip,
i he llegit que diuen que s'ha sentit amb molta calma, no sé si serà amicat o no.
Parlem de l'Havana, la capital de Cuba.
Yeah. Ara, el Julièr ens ha explicat si realment...
No, que hi ha com el tòpic oeste que la gent és molt tranquil·la.
Bueno, hay de todo ahí.
Hay de todo, diu.
Sí, sí, sí. Lo que pasa que yo creo que es un problema que tiene que ver con el clima,
como ahí hay tanto calor hace buen tiempo casi todo el año,
la gente vive mucho tiempo fuera de la casa.
Con calma, ¿no?
Sí, sí, efectivamente.
Home, si les temperatures no deuen ajudar gaire. Està molt, muy activo, digamos.
Claro, claro. Es complicado.
Digues, Anna, què deies? Que has començat dient algo del 2012?
Sí, el 2012 he llegit que hi havia més de dos milions de persones a Havana,
i això fa que sigui la tercera ciutat amb més població que hi ha al mar del Carip, per allà del Carip.
Sí, el Julio Irma estaría en casa, sí.
Son unos cuantos.
Sí.
¿Para qué? O sea, repartido la superficie...
Son 11 millones de personas.
11 millones de habitantes en Cuba, 11 millones.
En toda la isla.
En toda la isla, pero en La Habana...
En La Habana son entre 2 y 3 millones.
No llegan a 3, pero son 2,6, 2,6.
Supongo que sea por el éxodo también, porque si no hubiera crecido más.
Creo que hay la misma cantidad de habitantes hace unos 30, 40 años.
Y es porque, bueno, como hay mucha gente que se va también,
entonces no ha crecido tanto la población.
Pues...
Dígan.
No, no, digas, Anna.
No, a ver si esto es verdad o estas son teorías que hay aquí en España, ¿no?
Porque yo leí que La Habana fue fundada en el 1514.
Seguramente antes debería haber algo allí, no puede ser.
O más agúbre.
No fueron los españoles las que la formaron.
No.
Yo leí esto, que en el 1514 se fundó por los colonizadores españoles.
Claro, se entiende fundar como institución.
O sea, como poner la bandera.
Exacto.
Sí, Cristóbal Colón creo que llegó, bueno, cuando se descubrió América,
en 1492, y la primera villa que se fundó no fue La Habana.
Fue la villa de Baracoa, que fue a finales del siglo XV.
Y La Habana se fundó efectivamente en 1514, porque tiene un punto estratégico como puerto,
tiene un puerto natural que es, bueno, supongo que en temas comerciales a España le vendía bien a la corona.
Pero no, no está, ella ya estaba ahí, ahí habían nativos.
Sí, sí, sí, en Cuba...
Había, había.
Sí, había, había tres tipos de nativos, no recuerdo exactamente el nombre, creo que eran los taínos,
las guanacabelles, creo que eran los otros, eran tres razas, y bueno, no eran muy desarrollados, eran una isla pequeña.
¿Pero taínos solo había en lo que es Cuba, la Cuba actual, o también había en Centroamérica?
No, los taínos estaban en el Caribe, en Centroamérica no, pero están repartidos por el Caribe.
En Dominicana, en Haití, en Jamaica, también habían taínos, sí.
Vale.
Eran los más desarrollados, porque creo que eran los únicos que cultivaban la tierra,
los demás solo vivían de la pesca y de la casa.
Bueno, es que de los que has dicho, es los que más me sonaban, los taínos.
Sí, porque ellos, bueno, están por todas las islas del Caribe, las Antillas mayores y las Antillas menores.
Sí, están repartidos por ahí.
¿Ana?
Sí, sí, sí.
No, no sé si me irás a hacer preguntas.
Estás relacionando con lo que digo, que es muy interesante.
No, no, y tan, pero yo, por eso.
Sí, otra cosa que te quería comentar, alrededor de 100 años después que eran los colonizadores,
desaparecieron casi todos los indígenas.
¿Ah?
Porque, sí, porque eran muy pocos hacer una isla pequeña, no es una masa continental.
Los esclavizaron muy rápidos y el trabajo desmedido que hicieron sobre ellos fueron desapareciendo.
Morían de enfermedades, muchos, casi la mitad de la población desapareció por enfermedades
que atrajeron los españoles, como la varicela y no encuentro qué otra más,
pero que ellos no estaban acostumbrados a combatirlo y morían.
Ya, ya, normal.
Qué rabia.
Qué rabia.
Sí, sí.
A raíz de eso fue que fueron a África a buscar mano de obra.
y entonces eran los esclavos africanos porque desapareció la, bueno, el trabajador autóctono de la isla.
Claro, pero eso hay tanto negro en Cuba.
Sí, efectivamente.
¿Ara ho entens més, Anna, o no, de primera mà?
Sí, sí, ara sí.
Va agafant forma, no?
Que la Viquipèria està molt bé per informar-se, però si sobre tens una persona que és allà i t'explica.
Una persona en directe.
Clar, exacte, si ho expliquen de primera mà.
No sé si, bueno, ves comentant tu, Anna, perquè jo també aniré fent preguntes, però...
Sí, mira, he llegit que a l'Havana, el 1982, l'UNESCO la va declarar com patrimoni de la humanitat,
sobretot el centre històric de la ciutat, ja que hi ha un dels conjunts arquitectònics més ben conservats d'Amèrica Llatina,
i entre els seus monuments, els més representatius, per dir-ho d'una forma, és el Capitolio Nacional.
Que jo per les imatges que he vist, jo he de Cuba, eh, però per les imatges que he vist m'ha recordat molt la Washington de Casablanca.
És que, de fet, està inspirat, no?
O sigui, l'arquitectura està inspirada en la Casablanca de Washington.
Sí, te hago la historia. Realmente, el Capitolio no es de la corona.
El Capitolio creo que se construía en 1925, o por ahí.
Lo construía un presidente que había en Cuba que se llama Gerardo Machado,
que tenía una amplia, como mayoría, sí, votaron mucha gente.
Y, bueno, él quería hacer un, quería realmente su gobierno, lo que quería es reformar en obras públicas.
Se construyó la carretera nacional, que era la primera carretera que unía todo el occidente con el oriente de la isla,
y además el Capitolio.
Y, bueno, pues el Capitolio, efectivamente, como había tanta influencia con los gobiernos americanos de la isla,
se hizo muy parecido al Capitolio de Washington.
Sí, eso tenés razón.
Un tamaño, sí, un poco más pequeño.
Es más pequeño, pero es casi una copia.
Sí, si tú lo ves y dices, ostras.
Bueno, es de color blanco y tiene una cúpula neoclásica de 91 metros alzada.
Y, a lo de todo, hay una estátua del neoylatí Mercuri, que es de, bueno, casi como ha dicho él,
se ha construido cap a la década de los años 20.
Sí.
Es más de 25, como ha dicho él.
Sí, creo, creo, si mal no recuerdo, que era la estatua de bronce más grande que había bajo techo en el mundo.
¿Ah, sí?
Sí, esa estatua del Capitolio, que era, bueno, es una estatua de bronce, tú me estás diciendo que es de Mercurio y tal.
Es la estatua de bronce bajo techo más grande del mundo.
No sé, eso igual, eso me lo dijeron en la escuela hace unos 20 años de eso.
Sí, igual.
Ahora han construido una nueva, ¿no?
Sí, seguramente los Emiratos Árabes han hecho, seguro.
Yo creo que estaba pensando en una más grande.
Se busca Dubái, algo dentro de algún otro sitio, lo han construido más grande, segurísimo.
Bueno, de hecho hay una historia, el Capitolio lo estaban reformando ahora, creo que terminaron de reformarlo hace nada.
Hace, llevaban como tres años que lo estaban reformando, sí, porque...
Como el ballet, ¿no?
Sí, como el, bueno, el edificio que queda al frente, que es el Teatro Nacional García Lorca.
y el Capitolio sí, porque tenía creo que temas de desgaste por humedad y por un montón de cosas
y entonces se le hizo un tratamiento de recuperación, básicamente.
Es decir, no ha perdido nada de lo que tenía, eso es lo que se le...
Se ha arreglado las cosas que tenía mal.
Se ha reformado.
Se ha reformado.
De hecho estaba cerrado para el público los últimos dos, tres años, creo que estuvo cerrado y abrióse muy poco.
Yo no lo vi.
Hasta turno.
Entonces hasta Cuba, mira ya.
No, yo no, es que la ni me una veo similar, pero es la Marta la que está parlando ahora.
Ah, vale, vale.
La Marta sí que hi ha estat, la Marta sí.
Jo no ho tinc pendent.
Tu, Anna, hi has estat?
No, no, no, pero creo que la tinc ganes.
Jo també tinc moltes ganes d'anar i la veritat ho tinc bastant pendent.
Yo también te quería preguntar, Julièr, porque yo suposo que tothom té en ment,
quan es parla de Cuba i l'Habana, la típica imatge amb els cotxes de colores.
Los almendrones.
¿Cómo es diuen?
Almendrones.
Sí, dicen en Cuba, almendrones.
En Cuba nosotros le decimos almendrones o almendras a esos coches que tienen formación de almendras.
Ah, mira, eso no sabía, pero ¿es tradición por algo o se ha convertido en algo turístico
por casualidad de que la gente cuando va y se saca fotos con eso y ya al venir aquí con esto?
Ahora es algo turístico y sí, es algo de tradición, pero en su momento fue algo práctico.
En Cuba cuando hubo la revolución en el año 59, que triunfó la revolución de Fidel,
no se dejaba, es decir, los americanos hicieron un bloqueo, bueno, el bloqueo económico que hay,
y entonces todos los coches que había en Cuba eran coches americanos antiguos, casi todos,
no se exportaba de Europa en esa época.
Y entonces...
Ya venían todos del norte de...
Efectivamente.
Entonces, claro, las personas como no podían después acceder a un coche,
porque es complicado comprarse un coche en Cuba,
las personas lo que hacían era reparar los mismos coches,
porque realmente hay muy pocos que sean originales.
Solo mantienen la carcasa, tienen motores de otro coche, capuradores de otro coche,
o sea, es la estética lo que se conserva.
Sí, lo ves por dentro, tienen un reproductor moderno,
hay muchos que no, hay muchos que sí se han mantenido auténticos,
lo que pasa es complicado porque es muy caro.
Efectivamente, pero se mantienen por eso porque hay mucha gente que tenía esos coches
y como no te podías comprar uno nuevo, lo mantenías, lo mantenías, lo mantenías.
Hay muchísima gente en Cuba con coches que tienen 50, 60 años.
Claro, porque se tiene que tener en cuenta que no dejaban que entrara...
Mercancía que no fuera de...
Sí, sí, que no fuese producida o directamente a Cuba.
¿Con el campo soviético o...?
Ajá, efectivamente, porque cuando nosotros nos aliamos con los soviéticos,
y cuando Cuba salió con los soviéticos,
lo que pasó fue que empezaron a importar muchos coches soviéticos,
pero siempre limitados.
Así que yo recuerdo cuando yo era pequeño en Cuba,
tú salías a la calle y no te encontrabas tráfico nunca.
Ahora te iba a preguntar justo, ¿cómo recuerdas tú Cuba cuando eras pequeño?
Muy distinto.
O sea, respecto también a cómo está ahora y después del aperturismo y demás.
Ya, porque yo tengo una intriga.
O sea, ¿desde la muerte de Fidel ha cambiado mucho o qué?
¿O qué?
Claro que...
Bueno, ahora te has vuelto a inquietud, Ana.
Sí, sí, digas.
Bueno, pues sí, ha cambiado un poco.
Lo que pasa es que el cambio que estaba sucediendo
no viene ya tanto con la muerte de Fidel,
sino ya venía dándose de antes.
Pero yo creo que es un cambio ya a nivel social.
Yo recuerdo Cuba, por ejemplo, en el barrio donde me crié de pequeño,
yo tengo una imagen, cuando yo salía de la escuela y iba caminando a la casa,
todo era así, como muy verde, porque es un lugar donde hay muchas casas
con patio y eso.
Y yo recuerdo cuando era pequeño, ningún patio estaba acercado, por ejemplo.
Y entonces si tú tenías ganas de comerte un mango,
entrabas al portal de cualquier casa así, efectivamente,
y si agarrabas un mango...
Te tiras una piedra y te salen ocho árboles de mango y aguacate.
Bueno, porque el suelo es muy fértil.
Hay mucha humedad que es propicia para ese tipo de cultivo.
Y entonces, claro, ahora no, ahora es un poquito más como aquí.
Se ha privatizado todo.
Bueno, porque la propiedad privada en ese momento no era algo, digamos, necesario
o no te dejaban tener tu propiedad cercana o privada.
Efectivamente, también puede ser por eso.
Y entonces, bueno, ahora ya todo sube a todo el mundo con cercas inmensas
delante de su casa y ya no puedes acceder ya.
Es distinto cuando era pequeño, sí.
Ya, qué lástima, ¿no?
Bueno, por ese sentido de tener como más libertad de moverte,
de coger casi del vecino un mango y que no pase nada.
No, además, incluso la mentalidad de las personas en esa época era distinta.
Bueno, y me refería más a eso, a la mentalidad también de la gente.
Bueno, básicamente...
También son muchos años de...
Como llevábamos tantos años de socialismo en esa época,
bueno, de comunismo, como os dice aquí,
el tema de la propiedad no se le daba mucha importancia,
realmente no se reparaba en eso.
Pero, claro, ahora sí.
Entonces, ahora la gente necesita más cosas para vivir.
Tiene que hacer muchas más cosas para poder vivir bien.
En esa época igual todo el mundo vivía más o menos igual.
Y entonces, bueno, ahora la gente está más pendiente del dinero,
de buscarse la vida, que de otra cosa.
Bueno, el capitalismo está ahí.
Sí.
Bueno, lo que siempre dice, ¿no?
Que el cubano inventa.
Siempre hace cualquier cosa para ganarse la vida.
Efectivamente.
Bueno, de origen por necesidad.
Sí, básicamente es por necesidad.
Lo que pasa es que se han perdido...
Yo pienso que se ha perdido un poco de, no sé,
el espíritu de compartir que había antes en Cuba.
La gente es un poquito más pendiente de sí misma ahora que antes.
Preocupar el dinero también, entiendo.
Me acuerdo de alguna anécdota que habías contado de...
Con una moto que se os estropeó, tuvisteis que ir a un sitio
y un hombre que igual no tenía nada que ver, os ayudó a arreglar la...
Bueno, pero no hace falta si quieres recordar la anécdota,
pero también te veía, Ana,
para comparar también la situación de hace unos años, ¿no?
De que cualquiera persona te podía ayudar.
Desde la casa seva igual te cobraba o no te cobraba,
pero que ahora esto igual es bastante impensable que te pase.
Y que te ayuden así de cercana, cercanamente, digamos.
Sí, de turístamente.
Claro, de forma turística.
Sí, ahora no, ahora no.
Ahora estamos pendientes del dinero y de buscarse la vida
y la gente, bueno, no hacen agarratizantes, sí.
Incluso existía mucho...
Yo me crié un edificio y yo conozco a casi todo el mundo en el barrio mío
de una manera directa o indirecta.
y tú tenías un trato cercano con casi todo el mundo.
Ahora se ha impersonalizado un poco eso.
Un poco como aquí.
Sí, ya no es ese trato tan cercano entre todo el mundo.
Hay mucha gente que se ha ido.
Ah, es una pena.
Sí, es una pena, efectivamente.
Es una pena.
Yo antes llegué a un artículo que decía
que en Cuba no existe la obsolescencia programada.
Eso es lo de los móviles.
Sí, la obsolescencia programada, digamos,
es la fecha de caducidad que tienen todos los aparatos
que son, digamos, pues móviles, impresoras,
cualquier cosa que, digamos, hoy en día te lo compras
y al año deja de funcionar y te dicen
no, es que repararlo es más caro que comparte uno nuevo.
Lo tiras y te compras uno nuevo
porque en teoría tiene como un chip o algo
que te dice a las mil impresiones
esto se, ¿no?
Y entonces se supone que ahí no existe
porque todo re...
O sea, no es que todo se reutiliza.
Exacto, pero todo...
No es que se rompa, se tire y se pone lo nuevo.
Es que se arregla ese.
Ahí vive mucha gente.
Es lo que debería ser.
Aquí tú cada vez te encuentras menos sitios
donde ir a arreglar algo
o si no te lo cobran muy caro.
No, no, casi no hay.
Allá hay mucha gente que vive de eso.
Que te sale a cuenta comprarte otro nuevo.
Es que directamente...
Aquí se te estropea la impresora y dicen
no, es que te va a costar otra nueva.
Efectivamente, mejor comparte una nueva.
Más te vale comparte una nueva.
Claro, efectivamente, pero allá...
Lo que pasa es que allá se reutiliza todo
porque tú te compras algo que te ha costado un dinero
y no lo vas a tirar.
Entonces tú realmente lo que vas a hacer es magia
para que eso siga funcionando
y le vas a cambiar las piezas
y le vas a poner otra cosa.
Y hay mucha gente que se gana la vida de eso.
Yo tengo amistades mías que se ganan la vida
de que igual...
De reparar, arreglar.
De reparar.
Tengo el caso más cercano.
Tengo el padre de un amigo mío,
el padre de Alejandro Capote.
Ah, sí.
Que él arregla el descomisionado.
Bueno, él los instala y los repara.
Pues ahora hay veces que repara
aires acondicionados soviéticos
que tienen 30 años.
Eso es una reliquia.
Eso podría estar en un museo.
No, no.
Son reliquias.
Esos aparatos muelen el aire antes de tirarlos
porque hacen un ruido infernal
para dormir.
Es terrible.
Sí, te muelen el aire.
Te muela la casa luego, ¿no?
Y se queda el aparato ahí comido.
Pues sí.
Ana, no sé si vos tenés también alguna pregunta
que estoy aquí en Mola Malantunada.
Yo tengo otra inquietud
porque allí en La Habana,
es la Plaza de la Revolución, ¿no?
Que es la típica imagen
donde sale el Che Guevara
y en otro lado hay Camino Cienfuegos, ¿no?
Sí, efectivamente.
Realmente, esa plaza,
o sea, solo tiene eso, ¿no?
Sí.
Sí, es una plaza que está alrededor...
Muy comunista la plaza.
Bueno, es lo que es.
Es muy típico.
Es muy típico.
Bueno, es muy típico
de los regímenes socialistas
tener siempre ese tipo de plaza
para celebrar con el pueblo de victoria.
Es cosa bueno.
Realmente es un lugar...
Pero supongo que no tiene nada que ver
con la plaza de armas, ¿no?
No, no tiene absolutamente nada que ver.
Lo que pasa es que ahí,
el antiguo gobierno que había en Cuba,
el gobierno de Batista,
estaba haciendo construcciones en esa zona
porque era un área verde muy grande
en el centro mismo de La Habana
y estaba haciendo construcciones
para llevar el gobierno hacia ahí,
pero no se habían terminado
y se terminaron durante
el periodo de la Revolución.
y en Cuba hay un museo muy bonito ahora
que se llama Museo de la Revolución.
Antiguamente era el Palacio Presidencial
que vendría siendo lo que es ahora
la Moncloa, por ejemplo.
Pues ahí vivían los presidentes
y es donde se despachaba
y entonces se movieron
hacia la zona donde está
la Plaza de la Revolución
que no sé si has visto
que hay como un edificio
que es muy alto
en forma de estrella
que tiene la estatua de José Martí.
Pues detrás de ese edificio
es donde están
todos los edificios del gobierno.
Todos los ministerios,
la sede del gobierno,
el trabajo del presidente,
el trabajo de todo el mundo.
Y los edificios que están alrededor
hay uno.
El que tiene la imagen del Che
es donde radica
el Ministerio de las Fuerzas Armadas,
de las Fuerzas Armadas Revolucionarias.
Y el que tiene la imagen de Camilo
es el Ministerio de Telecomunicaciones
y al frente,
el otro edificio grande que está
es la Biblioteca Nacional.
Son todos los edificios que hay ahí.
O sea, porque pensaba
que eran edificios,
así que no debía gente.
Sí, porque hay edificios
que como bordean la plaza
y entonces la plaza está en el medio
que es ese trozo gigante.
Ahí no hay absolutamente nada
y entonces solo son avenidas
y cuando hay una manifestación
o algo,
bueno, pues se cortan
las calles adyacentes
y ahí se reúne toda la población.
¿Dónde vino el papá, Benedicto?
Sí, por ejemplo.
Que lo pintaron todo.
¿Qué va a pasar?
¿Qué va a pasar?
No, lo típico,
que viene una persona
y lo arreglan todo,
arreglan toda una calle
que es la que se va a grabar
con Messi la boda argentina también,
que van puestos patas arriba
para la boda.
Sí, sí, sí.
Pero es un poco como que
maquillan toda una calle
para que se vea
que todo está como los chorros del oro
y cruzas una calle.
Nosotros tenemos un chiste en Cuba,
efectivamente,
porque en La Habana
hay calles que están terribles.
Igual que cada vez una lluvia
se moja y se forma una laguna.
Entonces, sí, sí,
pero son unos agujeros infernales
para pasar con el coche.
Y nosotros siempre decimos allá,
cuando vemos una calle en mal estado,
decimos,
por aquí no ha pasado Fidel.
Seguramente, claro.
Seguro, ¿no?
Sí, siempre que pasa
que una personalidad
por algún lado arreglan la calle.
Si no pasan 20 años,
la calle se vuelve a estropear
y se destruye.
Sí, pero no hay como planes
de rehabilitación a futuro.
Bueno, pues eso ya no.
O sea, de toda la ciudad,
me refiero un poco.
Lo que sí yo sé
que se invierte mucho
es en el casco histórico,
que es la parte que ya decía.
La Habana Vieja.
La Habana Vieja.
Claro, también es la más turística,
entiendo que por...
Eso se nota mucho
cuando entras.
Porque hace unos 20, 30 años
estaba muy, muy, muy desgastado
muchos edificios
que estaban en muy mal estado,
edificios que son, bueno,
eso, patrimonio del UNESCO.
Y entonces se hizo una organización
que se llama
la Organización del Patrimonio
Nacional de La Habana.
Bueno, Patrimonio Nacional de La Habana no.
Pero es que la dirige un señor
que se llama Eusebio Leal,
que es el historiador de La Habana.
Y esa organización
es la que se encarga
a través de, bueno,
de subsidios que vienen
incluso fuera de Cuba
de arreglar todo lo que es
el casco histórico.
Por cierto,
hay una cervecería artesanal
ahí que está muy rica.
Muy buena, sí, sí.
Sí.
Te hacen la cerveza ahí mismo.
Sí, se pueden ver las...
¿Cómo se llama las...?
Sí, es una plaza
que se llama la Plaza Vieja,
que es una plaza...
Como Farmento, sí.
Sí, sí, ahí mismo.
Tú entras y en una esquina
de la Plaza Vieja
hay un lugar
que se llama la cervecería.
Ajá.
Y, claro, tú cuando entras adentro
ves en todos los lugares
donde se fabrican las cervezas
que son los tanques
esos inmensos de aluminio.
Sí, sí.
Están en una vitrina
para que tú no accedes,
pero sí.
Sí, está muy rica.
Pues mira, aprovechamos
para seguir hablando,
pero de comida,
que también creo que es un punto
bastante importante de Cuba.
De hecho,
Ana em van portar
uns aguacates.
Del tamaño de un maló.
Del tamaño de un maló,
pero no exageros.
Sí, sí.
O sea, os prometo,
eran, no sé,
eso cuánto pesaba,
como medio kilo.
Del tamaño del antebrazo.
Sí, mig brazo.
Sí, sí, os prometo.
Migs brazo, sí, sí.
I es boca...
Bueno, brotan por todas partes.
Tens aguacates por días, eh.
No, no, tens un aguacate
para una semana.
Sí, yo, por ejemplo,
los traigo siempre
porque mi hermano,
que mi hermano vive en las afueras,
tiene un terreno
que le da porque la planta,
bueno, el árbol del aguacate
es bastante amplio,
bastante grande.
Sí.
Y entonces, pues,
a él se le dan en verano,
siempre se dan entre mayo
y septiembre.
Y bueno,
recuerdo que
él tiene como tres árboles de aguacate,
le dan tantos aguacates
que lo que le hace directamente...
Que le sobran casi, ¿no?
No, no,
cuando se levanta
todos los días a la mañana,
antes de ir a trabajar,
agarra 30, 40,
que están en el suelo,
se los lleva en el maletero del coche
y se los lleva para el trabajo
y se los va regalando la gente
porque si no,
que va a ser con ellos.
Ya, si no se ponen malos, ¿no?
Sí, sí, efectivamente.
Sí.
Va a ser gracia
porque, claro,
aquí vas al mercado
y ves un aguacate
que es como la semilla
del aguacate de allí.
Sí, ya, ya.
Sí, este tamaño,
si el aguacate de aquí
tiene el tamaño de la semilla.
Sí, sí, es así.
Estoy flipando.
No, no, la verdad,
a mí me han importado un día
y vas en plan,
¿qué tipo de fruta es esta?
No, es un aguacate.
Y tú, yo lo que no me crees
es que el bat yo brima,
y yo digo, vale, sí,
confirmo que es un aguacate
de tamaño...
Sí, para tú acabarte un aguacate
necesitas tener familia numerosa,
si no, de manera.
Sí, sí.
Un huevo de dragón, es eso.
Sí.
Exacto.
Casi, casi.
Y lo que está muy rico
son las frutas.
Te daba preguntar,
ya terreno frutas,
o sea, ahí es abundante.
Sí, sí, bueno,
frutas tropicales,
no tenemos las mismas frutas
que aquí, obviamente,
pero sí.
Pero son caramelos.
Sí, son muy dulces.
Las frutas de ahí
son muy dulces,
son muy dulces.
Normalmente tenemos,
lo que pasa es que ahí
sí funciona todo por estación.
Es decir,
por ejemplo,
el mango...
Ajá.
Sí, ahí nunca has estado
pensada, Nana,
en teoría,
pero aquí ya no puedes
comer sandía, si quieres.
Claro, claro, efectivamente.
No sé qué van a saber,
pero...
Exacto.
Pues sí, ahí tú vas ahora a Cuba...
Bueno, espera.
Sí.
Está todo adulterado.
Por ejemplo,
tú vas ahora a Cuba
y no te encuentras mangos.
Ahora ya no hay mangos ya.
Hasta mayo,
abril-mayo, no hay mangos.
Pero ves, eso es correcto,
porque no le tocará
estar ahora sacando mangos.
Claro, efectivamente.
Digamos, la naturaleza...
Sí, no se vio la naturaleza,
efectivamente,
en ese sentido, claro.
Lo que sí hay casi todo el año
es plátano,
porque sí se da todo el año
en Cuba.
Y hay diferentes...
República Bananera.
Hay diferentes tipos de plátano
también que...
Bueno, Marta cuando fue
probó unos cuantos
que en Navarra
son complicados de conseguir.
Había un plátano naranja.
Y son muy dulces
y muy pequeñitos.
Sí, se llamaba
Degenerado, ¿no era?
Sí, el Degenerado.
Sí, sí, pobrecillo.
No, por fuera.
Era un plátano normal
y cuando lo abrías
era como naranja.
Era naranja por dentro,
pero era muy dulce.
Era una piruleta.
Sí, sí.
Creo que me pasaría
el día comiendo fruta.
No, no, yo me puse fin
bueno, de todo.
De comer también
porque la comida también
ahí es muy, muy rica.
Hi ha un plat allà,
Marta, tu que has estat
i que eres d'aquí,
¿quién es el plat, diguéssim,
normal?
Bueno, normal.
Ah, típic, ¿no?
Sí, d'allò de dir
anar a un restaurant
i demanar-te un plat o un menú.
No sé.
Pues ellos,
bueno, ellos lo que ponen seguro
en un plat va a ser arroz
y frijoles seguramente
y luego acompañan
casi todos los platos también
o con plátano o con aguacate.
Es como nuestro pan.
Ellos le ponen el aguacate
con un poco de sal.
Sí, allá se come,
se come,
incluso el plátano
se come como fruta
en la comida.
Sí.
Sí, es muy curioso
porque ellos...
Punto con la carne
o el pescado.
Sí, sí, sí.
Se pone a un lado del plato
porque allá comemos
la comida todos juntos
y si ves,
pones el plato
y tienes en un costado
el arroz,
en un costado los frijoles,
en otro costado la carne
y en otro costado el plátano.
Pero todo en el mismo plato.
No, en plan primer plato,
frijoles, segundo plato, tal.
Eso es muy práctico
y tienes que limpiar menos.
¿Crudo o...?
Se come crudo
y se come cocido.
Hay dos maneras de cocerlo.
Bueno, hay varias maneras.
Es la banana frita, ¿no?
Sí, la banana frita,
pero está el tostón
que es el plátano verde
que es enorme, ¿no?
Ajá, ese que es tan grande.
Ese se machaca,
se fríe,
se vuelve a sacar...
Es decir,
se fríe,
se machaca
y después se vuelve a fregar
y te lo comes
y es como una galleta.
Y entonces está
el otro plátano
que es más pequeñito,
también verde,
lo cortas muy finito
tipo carpaccio
y se come como...
Ah, como si fueran chips.
Como si fueran chips,
pero en plátano,
que es muy rico.
Se llama Mariquitas.
Ah, mira.
Mariquitas.
Mariquitas, no.
Ana, no sé si vos has hecho
alguna pregunta de eso.
Y se bebe mucha cerveza.
Y ron.
Sí, la bebida es decir
que en Cuba
hay el museo
del Habana Club.
Ajá.
Habana Club,
no sé cómo se llama.
Habana Club,
Habana Club,
así mismo.
De la bebida,
del ron,
estamos hablando.
Sí, del ron,
el museo del ron.
Sí, sí, exacto.
Se han ido,
un museo bastante simple,
pero que explica
la historia del ron
y cómo se fabrica.
Y al final
te dan una pequeña degustación.
Sí,
que es una pequeña degustación
que vas a salir
virada al revés.
Sí,
como una caza de vino.
Es el equivalente
a un vaso de chupito
y te tomas tres o cuatro,
entonces, claro.
Hostia.
Me imagino eso
a los 12 días en agosto,
no debe ser fácil
cuando saques para afuera
pegar un golpe calvo.
Un dolor calor,
además.
Sí, sí, sí.
Y luego que te dan un aguacate.
¿Al qué?
¿Qué te da, Ana?
Si la visita al museo
¿Vale la pena?
Y yo creo que es como obligatorio
hablar de los puros, ¿no?
Sí, sí.
O sea, de esa larga,
bueno, esa tradición
de los puros,
de la típica imagen
que también supongo
que tiene mucha gente
en la mente
de una mujer fumando un puro.
Sí.
Yo casualmente,
hace poco fue que vi
que ya el tabaco
lo cultivaban
los aborígenes de ahí,
cultivaban el tabaco
y los españoles
lo quisieron
para perfeccionar
la técnica.
Y creo que son muy famosos
porque hay una región
en Cuba
que es Pinar del Río
que es donde se dan
casi todos los tabacos
donde están
las vegas de tabaco
y en este sitio
se ve que por el tipo
de clima,
por la humedad,
por el sol,
por lo que sea,
el tabaco adquiere
un aroma que no adquiere
en cualquier otro lugar.
Y entonces por eso
son tan famosos
los tabacos de ese sitio.
Ay, explícalo
de que en las fábricas
de tabaco
se va leyendo
el periódico.
Bueno,
si es una tradición
que se hacía de antes
todavía se mantiene
porque claro,
yo esto creo
que lo he visto
en un documental.
¿Cómo, cómo, cómo?
Sí, yo he hecho
un documental.
Como el tabaco
se hace todo manual,
ahí no hay nada,
en los puros
no hay nada mecánico,
eso es todo manual.
O sea,
desde la plantación
hasta...
Sí,
las horas securas
se secan
y cuando se secan
entonces hay una persona
que se llaman
los torcedores
que son los que hacen
el tabaco
que ellos se sientan
en una mesita,
es como si fuera
un almacén inmenso
y entonces se van sentando
como en filas
como en un cole,
como en un cole,
cada uno tiene su mesita
con todas las hojas
y entonces ellos van,
bueno,
ellos van torciendo el tabaco
y como por tradición
siempre se ponía
una persona
como en un altar
delante
que les iba leyendo
el periódico
del día,
durante todo el día
iba leyendo periódicos
como para que ellos
estuvieran entretenidos
porque claro,
al ser tan repetitivo
recibiendo información
efectivamente
y eso todavía se hace
hoy en día,
tú vas a una fábrica
y todavía
tiene un nombre esa persona
pero ahora mismo
no me viene a la gente
pero que guay
te encuentras una persona
leyendo el periódico
y todo el mundo torciendo
la persona ahora leere
el periódico
supongo con un micrófono
para que sea mucho más fácil
antiguamente no sé
pues mira Ana,
eso seguramente no lo sabías
sí
ya,
eh,
me agrada
sí,
nada me agrada
estar disfrutando
lo bueno de allí
es que la gente
muchas gracias a lo
que hizo Fidel
la gente allí es muy culta
tiende a ser
bastante culta
sí,
el tema de la educación
ahora se está perdiendo
un poco,
¿no?
pero...
sí,
ahora con el reggaetonero
y lo demás
sí,
antes leía también
no,
pero es verdad,
parece mentira
ahora la cultura
del reggaetonero
el porcentaje actual
que es el 99,8%
de alfabetización
o sea,
se ha llegado
casi
por 100%
respecto a los años
40, 50
bueno,
de hecho
cuando Fidel llegó al poder
en el año 59
el porcentaje
de alfabetización
en Cuba
creo que era
del 30,
40%
porque en las ciudades
todo el mundo
sí,
sabía leer,
escribir
pero en el campo
que había un porcentaje
de población muy grande
la gente no tenía acceso
y entonces
en el año 61
se hizo una campaña
alfabetizadora
que duró hasta el año 63,
64,
en tres años
y lo que hacían
era enviar
a muchachos jóvenes
gente que tenía 15,
16 años
a que fuera a las montañas
estuviera seis meses
en las montañas
alfabetizando a los campesinos
a gente mayor
se ubica igual
un niño de 15 años
enseñándole a leer y escribir
a una persona de 60
bueno,
pues guayita estampa
la verdad
es muy curioso
es muy curioso
pero fue súper muy bonita
por ley de vida
debería ser al revés
al revés quizás
que la sabiduría
viene del mayor
me imagino que incluso
para estas personas
debería ser duro al principio
claro
un poco impactante
un niño claro
y para los jóvenes también
tener que enseñar
a una mujer de 70, 80
los años que tengan
y hablando de cultura
teatros,
cines
o sea la gente
digamos a nivel cultural
culturalmente es muy viva
hay movimientos
muchísimos
muchísimos
en todo tipo
es decir
en las artes plásticas
en las artes escénicas
en la música
que es para mí
no digo esto ya
porque sea cubano
es porque a mí me gusta
mucho la música
y yo creo que la riqueza
musical que tiene Cuba
es inmensa
porque además
tú vas a Cuba
y no es solo salsa
que es lo que la gente piensa
se hace de todo
se hace muy buen jazz
se hace música electrónica
se hace de todo en Cuba
porque se fusionan
yo creo que la riqueza
viene también
por la cantidad
de africanos llegados
porque es sabido
que la percusión
es traída de África
la percusión
en occidente
no existía la percusión
entonces claro
mezclar los ritmos
occidentales
con los ritmos africanos
y lo que trae la percusión
se ha enriquecido mucho
y yo creo que por ejemplo
Cuba, Estados Unidos
y Brasil
son países que tienen
una riqueza cultural
a nivel musical
muy grande
por eso
por la gran cantidad
de población africana
que tienen que ha influido
en su música
¿Habes visto la película
de Chico y Rita?
Sí, la vi, la vi
¿Y qué te pareció?
Me pareció muy buena
Está muy bien
El dibujo de Mariscal
yo creo que es bastante acertado
y la música
y el trasfondo
que tiene la película
también es bastante bueno
Tengo una historia
sobre Chico y Rita
porque yo hice teatro en Cuba
y la chica que hace Rita
porque se hicieron dibujos
animados encima de personas
es decir
la película se grabó
con personas
y después se dibujó
encima de esas personas
Basándose en la asiética
y demás
Efectivamente
y la chica que hacía de Rita
estudió conmigo en el teatro
estaba conmigo en el teatro
A mí me chocó mucho
porque claro
yo al principio
también tenía en mente
eso de que la música
así más salsera
y eso
y cuando vi la película
de Habana
Habana Blues
Habana Blues
me chocó
porque claro
no tenía nada que ver
con lo que yo tenía en mente
y claro
bueno, estereotips
¿no?
la panza
y solo salsa
solo es mover cadera
¿Te gusta la música a ti, Ana?
Sí, a mí sí
Te voy a recomendar entonces
te voy a recomendar entonces
un disco
que te lo busques
no está en Spotify
creo
pero te lo puedes buscar
por algún otro sitio
Bueno, en YouTube
también se puede buscar
que se llama
24 horas de un grupo
que se llama Habana Abierta
¿En ese grupo
se basó la película?
Sí, va
anem a buscar
a ver si el Martí
i el Alex
el poden buscar
o si l'internet
ens deixa
Efectivamente
Habana Abierta
Habana
es un grupo
que se llama Habana Abierta
que es un grupo
que se reúne
es decir
ellos no físicamente
no son un grupo estable
sino que son diferentes músicos
que se reunieron
para hacer un proyecto
que lo hicieron aquí en España
en Madrid
y sacaron el primer disco
en el año 97
creo, creo
no sé si lo sacaron antes
Es que tienen Spotify
Sí
Ah, sí va
pero 24 horas no está
Ah, esta es una canción
del grupo
No, no
24 horas es este disco
es este disco
ese disco no está
en el que Spotify
tienen los discos más nuevos
hay una canción
que se llama
Hacer Equebolá
que es buenísima
es brutal
Sí, mira
esta es la primera
que va a salir
Sí, sí
es brutal
es brutal esa canción
y bueno
pues ahí tú ves
en base
en la película
Habana Blues
se hizo
se escribió
en experiencias
que les pasó a ellos
también
en el grupo
porque eran chicos
así que tenían
como ellos eran
como inquietudes
juveniles
Habana
el título
Hacer Equebolá
y la agrupación
Havana Abierta
Hacer Equebolá
Sí
Hacer Equebolá
Otra cosa muy graciosa
de ahí
es que las
los grupos musicales
están
son orquestras
lo que nosotros
tenemos aquí
en mente
de lo que es
una orquestra
en plan
No, no, no
Orquesta
Yo cuando iba a partir
de su estación
Ay, espera Ana
que te sentís una mica
tallada
si te has mogut o algo
torna a la posición inicial
si os plau
Ahora?
Ahora, ahora
Sí, digas, digas
Sí, porque es fusión
de los ritmos
de ahí
con música
un poquito
más electrónica
con guitarra
americana
es súper bueno
a mí me encanta
Y tú, Marta
que digas
que los grupos
son orquestras
Sí
y a mí me hacía gracia
porque al principio
cuando empecé
a conocer la música
de allí
y él me contaba
que
es decir
los grupos musicales
pasan
como de generaciones
y hay grupos
que igual
tienen 70 años
pero siguen
se siguen llamando igual
siguen rotando a gente
pero hay 80 violines
3 timbales
Claro que esta
Suenan, suenan
Pero lo que nosotros
tenemos en mente
de orquestra
es algo más
orquesta
Sí
Perdón
Sí
Bueno, sí que te imaginas
Sí
Te imaginas algo más
no sé
Sí
Mira, esto que suena
sí que es
abana abierta
puede ser
Hacia la que bola
Sí
Es esa
Ay, pues mira
le da como una
un buen son
Es muy guay
Sí
Es un buen sabor
Tiene un buen
buen rollo
Oye, yo quería hablar
también antes de que termine
que son ya casi 53
las 5.53
quería hablar un poco
de deporte
porque antes también
estaba leyendo
que
Al béisbol, ¿no?
Bueno, aparte yo
estáis en
o sea, digamos
en el ranking mundial
de Juegos Olímpicos
y medallero
digamos, medallero histórico
estáis en el lugar
número 18
Sí
Que tenéis como
200 medallas
77 de oro
69 de plata
74 de bronce
Bueno
Y además
lo más bonito
es que
el resultado histórico
mejor que tuvo Cuba
en las Olimpiadas
fue en Barcelona 92
¿Ah, sí?
Sí, Cuba llevaba
dos Olimpiadas
sin asistir
creo que no fue
a Los Ángeles
por el tema
bueno de
Estados Unidos
ni fue a Seúl
tampoco en el 88
y en Barcelona 92
regresó
y tuvo 14 de oro
terminó en el quinto lugar
en el medallero
por países
incluso terminó
por encima
bueno, no sé
de potencias
como se iba
Alemania, España
Pero es que en total
tenéis 220 medallas
de las cuales 77 de oro
se inventía
antiguamente
en la época
también con el tema
del campo socialista
que se ayudaba mucho
se invertía mucho
en el deporte
en deportes incluso
que son minoritarios
que cuesta trabajo
que cuesta trabajo
encontrar sponsors
y todos
no sé
se me viene a la cabeza
tiro con arco
o
no sé
Sí, deportes que igual
no son
Sí, deportes que solo
la que seman
lo limpia
Entonces, por ejemplo
que en América
no hay mucha tradición
y nosotros tenemos
creo que
algún medallista
en esgrima
Sí, es verdad
En florete
principalmente en deportes
de combate
en atletismo
y en béisbol
y en deportes de equipo
Eso es lo que más
en boxeo
se ganan muchas medallas
en judo
en lucha
en los deportes de equipo
en voleibol femenino
en béisbol
Sí
Y ya por último
bueno, sí
casi que
estamos tocando ya
casi las seis de la tarde
quería preguntar
¿qué tipo de costumbres tenéis?
¿Sabes lo típico que?
Pues yo que sé
aquí hay unas costumbres
de diarias
o de uso
o de comunidad
o de amigos
o no sé
¿Tenéis algunas costumbres
que al llegar aquí
dijeras
qué raro
aquí no lo hacen
o qué raro
aquí sí que hacen esto
y nosotros ahí no
Bueno, yo te voy a decir
A nivel de grupo
amistad
es lo que sea
Sí, yo te voy a decir
una que al principio
me sorprendió
Allá en Cuba
cuando la gente hace una fiesta
nadie llama a la policía
aunque te moleste
hasta las cinco de la mañana
porque todo el mundo
tiene su fiesta un día
Claro, sí
Entonces, claro
da igual que se esté cayendo
el edificio
A preneo
A preneo
Nadie llama a la policía
aunque se puede llamar también
Bueno, a no sé qué pasa
algo grave
A no sé qué pasa algo grave
Se respeta
el momento de fiesta
del otro
porque tú has tenido el tuyo
Porque claro
como a todo el mundo
le gusta tanto la fiesta
entonces tú no te metes
con el de al lado
y claro
cuando tú llegas aquí
como subas un poquito
la voz a las doce del día
a las doce de la noche
según qué edificio
ya te están tocando
eso a mí al principio
me llamaba la atención
y decía
que raro, claro
porque hoy yo estoy despido tarde
en Cuba era normal
Yo estoy despido tarde
pero mañana
otra persona
Claro, hoy por mí
mañana por ti
O por ejemplo
ayudar
esto lo habíamos contado
un día
ayudar a alguien por la calle
o decir
te ayudo con la bolsa
o te ayudo a cruzar señora
que aquí la gente
como que alucina
que ayudes
si nada a cambio
Sí, igual que en los autobuses
es muy poco probable
que te encuentres
un hombre sentado
normalmente siempre
se les deja a las mujeres
si se ayuda a todo el mundo
si ves a una persona mayor
yo recuerdo cuando era niño
que se veía mucho más que ahora
si yo iba por la calle
caminando
y viene una
alguna señora mayor
o algo por la calle
siempre le ayudaba
me enseñaban a eso
y bueno
sí se ve bastante
incluso
tú tienes mucho trato
con los vecinos
y bueno
vas al vecino de al lado
si te hace falta alguna cosa
oye se la pide
son como familias
todo el mundo
en la puerta abierta
en el edificio
principalmente los fines de semana
oye fulanito
me hace falta sal
oye no
que me hace falta
o voy a comer
o yo iba a casa
de mis amigos
y no tenía
esa cercanía
yo incluso iba
y no estaban
y comía
voy a ver a casa
de Wilfredito
no, no está
aquí en Barcelona
le picas al vecino
casi que tienes
metraguets atras
que me va a pedir
sí, sí
la verdad es que
diferencias culturals
escoltana
hem d'anar acomiadant
ja la secció
si vols fer una última pregunta
però molt ràpida
perquè ens queden dos minutets
t'he cantat amb això de la música
ara hem posat a escoltar
mira
vale, disfruta-la
sí, sí
jo crec que
Anna has disfrutat un munt
l'Anna l'estarà dando confirmar
ara vuelo
sí, estàs a punt de comprar el vol
no?
encara no
ui, quasi
escolta
doncs
que tinguis
si podíeu tornar
amb algun passaport
o algo
bueno, espera't
a veure això
com evoluciona
aquests pròxims dies i mesos
escolta Anna
moltes gràcies
per passar un dia més
per la plaça
i fer-nos viatjar
ens veiem divendres
vinent
que tinguis molt
el cap de setmana
adeu
que guay
que sensació més guay
de saber coses
de ahí
però amb algú d'ahí aquí
i que encima te lo expliqui
de primera mano
i amb algú també
com Marta
que ha estat
ahí
no sé si quieres acabar
de dir alguna cosa
en plan
mira, una cosa anècdota
o algo de Cuba
per sorprendernos
o per hacer que vayamos
a veurelo
jo crec que la riqueza
que hi ha en Cuba
és la riqueza de la gent
si quieren ir a Cuba
és per divertirte
amb la gent
el cubano és molt divertit
i jo crec que és això
la gent jo crec que treballa
té moltes menys ganes de treballar
i més ganes de divertirse
no sé
bueno, por cultura, clima
es como el norte
y el sur
de cada país
o incluso de Europa
también por el clima
y te ríes mucho
en Cuba
yo de hecho
yo siempre que voy
me río
es muy relajada
porque ves que no tienen
preocupación de esa
nosotros nos reímos
de nuestras propias
se dice que cubano
se ríe de las propias desgracias
y yo creo que eso
es una de las riquezas
más grandes
y es lo que más
a la gente le gusta
porque ya vivo viviendo
tantos años aquí
que ya me he acostumbrado
más a las costumbres de aquí
pero cuando voy allá
me río muchísimo
me encanta
y eso es lo que más
le recomiendo a la gente
cuando vaya a Cuba
conozca a las personas
pues nos vamos a quedar con eso
y vamos a reírnos
de todas las cosas
que nos pasen
las buenas y las malas
gracias Julio
por acercarte
hasta aquí
a la Plaza Mireia
y contarnos un poco
de Cuba y La Habana
gracias Marta
también por venir
hasta aquí
a tots vosaltres
gracias por estar escoltando
en esta pequeña sección
que hemos viatjat
hasta Cuba
res, fem mitja part
que nos apropemos
a las 6 de la tarde
y seguimos a la segunda hora
recordeu que tenemos
a l'Alex Florencia
en la sección
de Psicología y Sexología
así que no os lo perdeu
fins ahora
adiós
adiós
¡ si mogias, don't you know my mind!
¡Mirietas!
¡Cómo estás, mi nieta!
acabando, papá
¡Mir战 MANO!
¡Oh, mi mamá!
¡Qué hola!
¡Qué hola!
¡Qué hola!
¡Qué hola!
¡Qué hermano, ¿cómo tú estás?
¡Qué hola!
¡Qué hola!
La Bolsa d'Espanya és un mercat que agrupa quatre borses.
Madrid, Barcelona, València i Bilbao.
Ha baixat.
Ha baixat perquè determinats valors,
directe o indirectament,
estan condicionats pel que està passant.
Evidentment.
President de la Borsa de Barcelona,
Joan Hortel, moltíssimes gràcies per atendre'ns avui en un dia tan especial.
Que vagi bé.
Escolta, a part de preguntar-me a mi,
pregunta-li al teu germà que avança molt d'això.
Sí, ja ho faré.
Tinc els meus spin-dòcters familiars, no ho dubti.
Que vagi molt bé.
Una abraçada, adeu.
Especial Informatiu, emissió conjunta a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Mònica Terribas.
Són les 6 de la tarda del 27 d'octubre del 2017.
La República Catalana proclamada al Parlament de Catalunya i a Madrid.
I a Madrid nervis segur arreu per aquesta situació que de moment està rebent el reconeixement de la política espanyola per part de les autoritats europees.
Ara ens arriba a Berlín, ara ho repassarem.
El govern d'Alemanya no reconeix la declaració unilateral d'independència aprovada pel Parlament de Catalunya.
I a tot això, Albert Calatrava, molt pendent del que pugui passar a Madrid.
Explica'ns, Albert, bona tarda.
Si a una resolució del Tribunal Constitucional recordem que el PSC havia presentat un recurs d'empara contra la decisió de la Mesa de tramitar la proposta de resolució de Junts pel Sí i de la CUP.
Doncs bé, el Tribunal Constitucional admet a tramitar aquest recurs d'empara.
Bàsicament el que demanava el PSC és l'adopció de mesures cautelaríssimes de suspensió dels acords impugnats.
I en aquest sentit hi ha una doble resolució del TC. A veure si ho expliquem i queda una mica clar.
Desestima d'una banda la petició de suspendre el ple, perquè diu el TC que aquesta mesura ja no té cap mena de sentit, perquè és evident que el ple ja s'ha celebrat.
Però sí que, pel que respecta a la petició de suspendre els efectes d'aquest ple,
admet a tramit el TC aquesta petició, obre una pista separada, que és, diríem, una investigació formal,
i dona al fiscal i a les parts personades un termini de 10 dies, perdó, de 3 dies, de 3 dies perquè s'hi pronunciïn.
Per tant, el TC que admet aquest recurs temperat al PSC, pel que respecta a les conseqüències,
als efectes de les resolucions que avui ha pres el Parlament de Catalunya,
i tenen 3 dies les parts, doncs, per pronunciar-se.
Magnífic. Gràcies, Albert Calatrava.
Quina feinada aquests dies que faràs tu i el teu equip, també, des de la Delegació de Madrid.
Gràcies d'avançada, company.
Molt bé.
Anem de festa.
Marc Corado, plaça Sant Jaume.
I ja ho pots ben dir, perquè això és una autèntica festa.
De fet, la imatge ara mateix és espectacular, i ho diem, perquè, de fet, hem pogut pujar a una primera planta,
perquè estan a baix, a peu de carrer.
És cert que comparteixes aquest espai amb tota la gent, però no et pots fer la idea de quanta gent hi ha qui.
Hem pujat a un balcó, ens han deixat passar un balcó d'un comerç, aquí, de la plaça de Sant Jaume.
Per tant, des de 8 metres, aproximadament, d'alçada, veiem la plaça plena, absolutament plena, no s'hi cap, no hi cap ni una agulla.
Però no només això, fins allà on ens arriben els ulls, és a dir, podem veure més enllà de la plaça, també el carrer de Jaume I.
És ple de gent, segurament fins a Via Laietana, no ho podem acabar de veure, però allà on ens arriben els ulls és ple absolutament de gent.
Moltíssimes estelades, algunes senyeres, ara mateix hi ha hagut canvi de grup musical aquí,
i, de fet, ara, a la 6 era quan començava oficialment aquesta anomenada Festa de la República.
La convocatòria de l'ANC era per a les 6 de la tarda, però des d'una hora abans que la gent anava arribant,
i des de mitja hora abans que pràcticament no s'hi podia ni passar.
Això, com diem, una autèntica festa, tothom cantant, tothom saltant,
i també, evidentment, molts mitjans de comunicació que ens acompanyen en aquest punt,
per exemple, ara mateix la Rai Italiana, que obria el seu bulletí informatiu a Catalunya
i amb aquesta connexió en directe amb aquesta plaça, que també ens comentaven els companys
que estaven al·lucinant amb quanta gent hi havia aquí.
Malgrat la boira, cal caminar si em dius adéu.
Jo crec que és una banda sonora bastant indicada.
Roger, escapa, què tens?
Doncs, mira, pronunciaments internacionals.
A veure, ara mateix explicàvem fa una estona que França, a través de Emmanuel Macron,
havia dit que donava suport a Mariano Rajoy,
també s'ha pronunciat aquestes últimes hores Berlín,
assegurat el portaveu de l'executiu alemany, Estefan Scheiber,
en un comunicat que dóna suport a la clara postura del president del govern espanyol, Mariano Rajoy,
en defensa de l'ordre constitucional.
I també hi ha primers moviments a Eslovènia...
Tu he dit Alemanya? Doncs atura't, Alemanya.
No viaxis tan ràpid. Ara torno tu, ara torno tu a Eslovènia.
Un moment, un moment.
Oriol Serra, bona tarda.
Bona tarda, Mònica.
Què diu en Alemanya? Perquè a Eslovènia serà diferent.
Alemanya què diu? Què diu el motor?
Bé, el motor diu el que ja venim sentint des de fa dies i setmanes,
diu exactament el portaveu de Merkel, Estefan Scheiber,
Catalunya, el govern federal sobre Catalunya no reconeix la DUI,
la Declaració Unilateral d'Independència del Parlament Regional.
És un tuit que s'ha publicat a les 17.42, per tant és molt recent,
i en el qual el govern alemany una vegada més es posiciona
al costat del govern espanyol de Mariano Rajoy.
Una altra reacció, per cert, que hi ha hagut també fa pocs minuts aquí a Alemanya,
és la del líder dels verds alemanys, Chem Özdemir,
que ha qualificat la DUI d'irresponsable.
També diu que s'han comès errors a les dues bandes
i que ara cal evitar l'escalada.
Diu que se sent molt amoïnat per la situació que es viu entre Catalunya i Espanya.
Gràcies, Oriol Serra.
Seguirem atentament també la interpretació que en faran l'opinió pública,
perquè recordem que s'ha produït a Europa un doble discurs
entre tot el que està passant a nivell d'opinió pública
i el que estan dient lògicament els estats.
Gràcies.
És una abraçada cap a l'Avanya.
I a Eslovènia.
Parlàvem d'Eslovènia, doncs mira,
el secretari general del Partit Socialdemòcrata,
que està integrat a la coalició que governa el país,
ha difós aquest missatge fa uns moments a través de les xarxes socials.
La socialdemocràcia creu en la democràcia.
Aquest és el vostre dret.
Us felicitem i sempre estarem al costat del poble català.
Fons properes del partit asseguren
que la setmana que ve esperen poder començar les gestions
per impulsar alguna iniciativa parlamentària
diuen destinada a reconèixer Catalunya.
El Partit Socialdemòcrata eslobé
està afiliat al Partit Socialista Europeu.
En aquest cas és un pronunciament més positiu
que els que fins ara hem sentit en aquest cas
de França o també des de Berlín.
Mig quart de set de la tarda d'aquest 27 d'octubre.
Una pausa i incorporem en aquesta taula d'anàlisi
Montse Castellà i jo, Manueltra Serres.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 7 minuts.
Els grups municipals PSC, PDeCAT, Esquerra i Movem
han publicat un comunicat conjunt
sobre la situació política actual.
En el comunicat es destaca que en aquests moments
el valor de la unitat és un valor a preservar i potenciar
i que, per tant, aquest text suposa un punt en comú
capaç d'interpel·lar les majories
en defensa de la democràcia i l'autogovern.
Els grups municipals proposen un total de 10 acords
condemnant la violència policial de l'estat espanyol,
l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium
i l'aplicació de l'article 155.
El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Sant Just
s'havien de debatre diverses mocions
relacionades amb el context polític català,
que finalment es van ajornar.
L'alcalde Josep Perpinyà va explicar
que es posposa el debat de les mocions
a causa de la situació excepcional a Catalunya
i els fets de gran embargadura que s'estan succeint.
Perpinyà va explicar que les mocions es retiren
fins que no hi hagi més claredat
de la situació del país.
El Partit Popular havia presentat una moció
en suport a les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
Esquerra havia presentat dues mocions d'urgència,
una de condemna a la brutalitat policial de l'Estat
i l'altra exigint la llibertat dels presidents d'ANC i Òmnium.
El PDK també havia presentat dues mocions
rebutjant el 155 i l'amenaça de suspensió
de l'autonomia catalana.
Per últim, els grups municipals Movem Esquerra i PSC
van presentar una moció
en defensa de l'educació com a eina de cohesió.
El ple d'octubre va aprovar ahir la modificació
del Pla Estratègic de Subvencions per a Activitats Públiques
o d'Interès Social.
Aquest pla informa dels temes relatius a la sol·licitud de subvencions
i la formalització de convenis
i proposa els criteris per a l'atorgament de subvencions.
El president de l'àrea de serveis de la persona, Sergi Seguí,
ha explicat que el pla augmenta un 10% les subvencions
per a tots els àmbits de l'àrea.
A més, s'actualitzen les xifres dels convenis nominals.
Preguntat pel regidor del PDCAT, Josep Maria Cortés,
Sergi Seguí va explicar que la subvenció a Esproceat augmentarà,
ja que l'entitat incorpora i assumeix el transport adaptat a partir d'ara.
També augmentaran les subvencions dedicades a commemoracions i aniversaris,
ja que, segons explicat Seguí, es preveu que se'n celebrin més l'any 2018.
El Pla Estratègic de Subvencions va ser aprovat amb els vots a favor del PSC,
Movem i Esquerra, les abstencions del Partit Popular i PDeCAT
i el vot en contra de Ciutadans.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem al Sant Just Notícies edició vespre.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesvert.com.
Ràdio de Sant Just Notícies edició vespre.
Ràdio de Sant Just Notícies edició vespre.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just. Avinguda Indústria sense número.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Doncs hem arribat a aquesta segona hora del programa número 108,
d'avui divendres 27 d'octubre.
I com no aquesta música anuncia que tenim amb nosaltres l'Àlex Florença,
el nostre psicòleg i sexòleg de la plaça Mireia.
Hola, Àlex, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Com estem?
Molt bé, com sempre.
Enfocant-hi al cap de setmana, no?
Sí.
No hi ha salón erótico este fin de no?
No, no hi ha decepció impossible.
No.
Doncs avui, ja ho havíem comentat alguna vegada,
jo soc molt basada en el tema de la col·lecció,
què passa quan connectes amb algú,
quan, bueno, allò de fletxazo o coses d'aquestes.
I sí que és veritat que la primera temporada
vam estar parlant d'una mica la connexió física i química
que produeix, bueno, que li passa al cos quan hi hagi atracció.
Sí, vam parlar d'amor, no? Una droga.
Exacte.
Molt perillosa.
Això és, molt real.
I d'aquí una altra vegada vam parlar de moda còmic,
de first date, d'una mica el programa,
però també de les primeres cadades que es fan,
de com una persona intenta agradar a l'altre, etcètera, etcètera.
Avui parlarem una mica de tot això.
Exacte.
I sota aquest paraigües avui doncs englobarem això
de la dopamina, l'oxitocina, la connexió
i les primeres vegades que quedem amb algú.
Serà una mica més subjectiu, potser avui més d'opinió, diguem,
però sí que començarem parlant una mica recuperant tot allò més químic
per entendre una miqueta què succeeix i després ja...
Si vols fer un repàs primer de part d'aquesta química que li passava al cos
quan una persona se sent...
Enamorament, diguem.
Exacte, atreta, però també perquè el seu cos li està generant unes certes...
Doncs això, dopamina.
Neurotransmissors.
Això és.
Fem un repàs una mica ràpid de què passava.
Què ens passa al cos quan ens enamorem?
Durant l'enamorament o...
Per què ens tornem tan tontos i ciegos?
Quan parlem d'enamorament o de primeres quedades, primeres vegades,
el cos s'agrega una substància anomenada feniletilamina,
que és un compost responsable de la secreció d'un neurotransmissor
que, com tu has dit, es diu dopamina.
Aquest és el responsable de sensacions que ens produeixen desig i plaer.
I, per altra banda, es produeix oxitocina, que també l'has dit,
que activa el desig sexual de la parella o l'individu, en aquest cas.
O sigui, l'oxitocina és més a nivell animal, no?
Bé, sí, ja està.
Són dos compostos que, quan hi ha aquest procés d'intentar començar algú i tal,
ens produeix desig i plaer i es segrena aquestes dues hormones, diguem.
Però estan per igual.
El que passa és que unes regulen una cosa i les altres regulen una altra.
El que passa és que van a l'unísono, diguem.
Són neurotransmissors que fa que el desig es segueixi activant.
O sigui, es retroalimenta, diguéssim, no?
A base de, suposo, quedar amb aquella persona, veure-la o pensar...
Sí, el que succeeix és que el cos llavors s'acostuma a rebre aquesta dopamina
i llavors cada cop tens que anar-li donant dopamina i per això...
I ara ja vam al kit de la qüestió.
Perquè volia parlar també una mica de...
Això te va sorprender.
T'entén.
No, de...
Què succeeix quan moltes parelles diuen...
Buah, és que s'ha acabat l'enamorament.
Diguem que ja no sento aquest amor ni aquestes ganes.
Bueno, és que és normal.
O sigui, ja vam dir en el seu dia que l'enamorament dura molt poquet.
Sí, de fet...
Això d'entra dos...
Això és la que anà preguntar.
És d'entra dos i sis mesos, depenent de la parella.
Quan veiem una parelleta de vellets i diem
no, és que mira que enamorets estan...
No crec que sigui l'enamorament.
Serà una altra fase, no?
Sí, però han sabut passar per los altos y los bajos
que potser avui en dia la societat està molt del rotllo
que he de ser feliz sí o sí.
Si amb una persona n'estic feliz...
Canviar.
Adiós i muy bueno.
Sí, de fet jo crec que això està lligat amb el tema del consumisme
que estem molt acostumats a...
Compro una cosa, s'espatlla, no funciona, la tiro de tal,
me'n compro una altra, no funciona, lo mismo.
De fet, un dels grans problemes de les parelles d'avui en dia
és que s'acostumen molt fàcil a dir
bueno, és que esto s'acabao i ja està.
Si tu no fas res...
No, clar, si s'acabao, no?
No, però clar, si tu tens aquesta mentalitat
i, hòstia, s'acabao i no vull fer res,
per intentar que això es torni a retroalimentar
per la parella mateixa, clar, no arribaràs mai a res.
Si no t'hi poses tampoc a treballar-ho...
He trobat un article a l'Avantguàrdia
que parla de l'Institut Ipsos,
que és un institut independent d'investigació de mercats.
Massachusetts?
United States? No?
Sí, és d'inglès.
Però parla una mica de...
el tant percent d'homes i de dones
que són infidels
quan segueixen tenint parella, no?
O sigui, no deixen la parella, sinó que són...
O sigui, relacions esporàdiques
tenint...
Tenint parella.
Conserven la parella.
L'home és un 35%
i la dona un 30%.
35 versus 30?
Sí.
La dona estava al 12
i en els últims anys ha acogit el poder
i ja està...
Tampoc no és tan dràstic la diferència.
Tan dràstica, perdó.
Bueno, sí, si comparem el 83%
que creu que és possible ser
federada per ella tota la vida.
I on està aquest 85?
A veure, un moment, no me salten els números.
Clar.
Són diferents preguntes
i tothom va dir que sí que és possible
però després
realment es veurà que tan possible...
Potser no és, no?
Clar, depèn de en quins entorns
es facin aquests estudis i proves
perquè jo entenc que hi ha molta gent
que no s'atreveix a dir la veritat
per molt que...
Bueno, o sigui, és un grup de control
i no tens cap tipus de...
No, clar, en teoria són anònimes, no?
Aquestes enquestes i demés
però tot i així jo crec que hi ha gent
que es raticent a dir-ho, no?
Sí.
És que jo inclús diria que és una mica inclús...
Baix.
Baix.
Sí, el percentatge d'homes i dones, no?
El 30 i el 35%.
Malauradament, potser sí.
També ha baixat moltíssim el temps de duelo
entre parella i parella.
Si tu tens una relació llarga, per exemple,
de 3 a 5 anys, diguem,
i tu deixes aquesta parella,
segurament el temps de dol o el temps que necessites
per trobar una altra parella
acorda amb les teves necessitats
o les teves ambicions o plan de vida
pot ser una mica més llarg
que si la relació és curta.
però no parlem de parella exacte,
sinó que parlem de
quan tu tens una parella
i deixes aquesta parella
quan tardes a trobar,
podem dir,
un substitut
que et torni a segregar la dopamina
i aquest estado de deseo i tal.
I cada vegada són més curts,
aquests temps.
És a dir, entre parella i parella.
Quan t'ho diries, no?
No estàs buscant, eh?
Potser una persona d'acord de ti,
sinó que t'agafes...
Que succeeixi, no?
Bé, o sigui,
t'agafes a lo primer que passa
i que realment et segregar
aquestes substàncies
que el teu cos t'està demanant
perquè encara estàs en procés
de desintoxicació, entre cometes.
3 mesos.
De 2 a 4 mesos.
De 2 a 4 mesos.
Què succeeix?
I aquí ja entro una mica
en el tema personal, eh?
O personal, opinió.
Bé, més subjectiu, sí.
Jo crec que avui en dia
s'exprimeix la parella
a un nivell, però, molt, molt, molt, molt alt.
Què vull dir, m'exprimir?
Vull dir que només deixa aquella parella
quan s'està realment supermalament.
Quan ja has arribat...
Al límit, no?
Sí, quan ja has arribat al límit
i ja no pots més.
Tu intentes arreglar
i inclús intentes buscar coses
fora de la relació
que et vagin sagrant
aquesta necessitat que tens,
que el cos et demana.
I per això crec que hi ha
bastantes més infidelitats
avui en dia, perquè és molt fàcil.
Potser abans
l'estereotipo era
bueno, t'haurien d'estar com el meu ombre
i ja està.
Sí, tardava a fer.
Hi ha molta més llibertat i sexual i tot això.
Crec que estem agafant una mica el tema,
s'està anant una mica
i hi ha molta gent que no tracta la infidelitat
com algú realment problemàtic,
sinó que ho veu com, a vegades,
fins i tot una solució
per a estar vivint com mi pareja.
I això m'ho ha arribat a dia de consulta.
com que jo vull estar vivint amb la meva parella
i és la persona que estimo,
bueno, necessito buscar
alguns tipus d'estímuls
fora de la parella
que ell no em proporciona.
Comunicació...
Sí, mira, just estava pensant
que crec que tot això
es podria arreglar
si prèviament hi hagués
una bona comunicació
amb els tres pilars
que comentàvem l'altre dia
també, que són la base
i evitar arribar a l'extrem
de dir, bueno,
o busco fora
o hi ha de solució
és deixar-ho.
Sí, sí.
Però, clar,
com arribem a aquest punt?
Perquè quan tu portes
tres o cinc anys...
Parlem de cinc anys,
que és jo més...
Sí, no?
Una mitja...
Quan tu portes cinc anys
amb la teva parella
pensa que tens moltes rutines,
tens moltes coses,
tens un punt de referència
també a vegades
en alguns aspectes de la vida
doncs el tens a ell
o a ella
com a punt de referència.
i treure tot això
perquè la parella
no va gaire bé
a vegades dius
bueno, encara que no vagi gaire bé
almenys...
Bueno, potser és una mica
el confort la...
Sí, la zona de confort
i no vols sortir fora
o no vols arribar
a deixar aquesta parella.
Per tant,
exprimim moltíssim, moltíssim
fins que la cosa
acaba petant
perquè encara que ho estem
exprimint al màxim
si no ho fem bé
al final
acaba petant.
I si no ho fem bé
a vegades
és això,
que intentem buscar coses
fora de la parella
que llavors ja comencen
els problemes.
nosaltres parlem de dos a quatre mesos
per trobar una altra persona
quan realment els estudis
de Massachusetts...
Massachusetts...
Diuen que
normalment per trobar
una parella estable
després d'una relació llarga
es tarda entre sis i dos anys.
Nosaltres sempre parlem
d'un any natural.
Un any natural
és per superar
aquest dol.
Sí, això és molt interessant
això de l'any natural
per...
O sigui, independentment
dels anys que hagis estat
amb aquella persona, no?
perquè quan parlem
d'any natural
volem dir que
passes totes aquelles
dates o
moments especials
com pot ser
Nadal,
la Setmana Santa,
els viatges que vau fer
tal dia, tal dia,
l'estiu...
Quan passes tot aquest any
diguem,
estant sola
sense estar amb la parella
el pròxim any
ja no estàs visquent
la mateixa situació
perquè l'anterior
ja estava sola
o amb una altra persona
o sigui,
que ja no és
diguem,
l'any passat
vaig estar aquí amb ell...
És l'últim record
que tenim de...
Per exemple,
uns Nadals
l'últim Nadal
era amb la parella
amb la seva família
o l'últim estiu
era viatjant
amb la parella
no sé on...
Sí, quan passes aquest any
ja ho recordes
d'una forma diferent.
Per tant,
en quant a superar
diguem,
es tarda un any natural.
Pots tardar
tres mesos
o pots tardar tres mesos
però normalment
es parla d'any natural
la mitja.
El que passa
és que per trobar
algú ja
acorde amb el que tu busques
sí que va dels sis
als dos anys.
Com a mitja, eh?
Després
pots ser un hombre solitari
i estar tres anys
sense ningú.
No, clar,
o depèn del que t'hagi passat
o durant la relació
potser necessita realment
un break
prou important
que per dir
mira,
ara vull
o decideixo
estar dos anys
sols
sense buscar,
diguéssim.
Bueno, sí.
O sigui,
sense buscar.
Diuen que
quin busque
encuentra
però després
quan parles
de parella
diu
bueno,
no busquis
no busquis
perquè ja sortirà.
La frase
per antonomàcia
és
quan menys busques
més trobes.
Jo soc més
patiària
d'això
que no passi
si busques
trobes
segurament
però
no sé, eh?
Bueno,
first date
Bueno,
és que
és totalment això
Hablamos del programa
en concreto?
Bueno,
sí, sí,
del programa
vull dir
avui en dia
és que és molt
molt fàcil
conèixer algú
ja sigui
per una app
i sigui
per un programa
el que passa
és que sortir
a conèixer algú
ja no és
tan fàcil
avui en dia
no surts
normalment
quan vas a una discoteca
no tens el mut
aquest d'anar
a conèixer
algú especial
potser sí
a lligar
i a intentar
fer el que puguis
Sí,
si passa potser
no,
sí,
però
avui en dia
hi ha moltes
cites a ciegas
i hi ha
bueno,
és que el programa
este FaceDates
parece ser
un èxit
Jo crec
en serio?
Bueno,
jo l'he vist
porten ja
tres o quatre temporades
jo l'he vist
algun
carai,
estic perdent la veu
l'he vist
algun dia
i no és una sensació
que són actors
molts cops penso
en de ser actors
això no és real
Estic interpretant un paper
pot ser
clar,
ho parlem
de quan tens
aquesta connexió
i tal amb algú
intentes crear
aquesta connexió
però a més
però es crea sola
jo soc més partidària
de pensar que
no?
Sí,
però tu tens
que agradar
aquella persona
com a base principal
sí,
sí,
sí,
però a partir d'allà
fletxazo
el que és un fletxazo
de tota la vida
pot haver-hi
però després
aquest fletxazo
se puede moldear
quan coneixes
aquesta persona
vull dir
i al cap de cinc anys
el fletxazo
ja quedarà allà
en el recuerdo
però no és el que
mantindrà viva
la relació
no és el que
m'entenya viva
la relació
però al començament
sí que intentem
agradar l'altra part
i moltes vegades
obviem coses
per exemple
que nosaltres tenim
que sabem
que són defectes
o que ens fallaven
amb l'anterior parella
el que dèiem
que a vegades
no s'ha parlat
de relacions
passades
i jo crec
que en una primera cita
és una de les coses
que s'ha de parlar
Ah, de primera ja?
Sí,
però no fa falta
que diguis
no és que estic fatal
i estic bé un any
encerrado
Jo crec que de la primera
no passa
Per això vull dir
que sí que pots
moldejar una mica
el que va passar
el que et va succeir
i el que no acceptes
o el que sí que acceptes
mira, va passar això
etc, etc, etc
i al final
mira, va acabar
perquè no sé què
però bueno
ja estàs d'anar
una informació
del que va passar
que tu ja estàs
en un altre moment
de la teva vida
que tens ganes de conèixer
que tot això
l'altra persona
ho va rebent
i van entendint
una mica
què fas allà?
Ja no parlo de programes
sinó en una cita normal
què fas allà
quines intencions tens
i què et va passar
saps?
què et va passar
per ara estar aquí
no s'ha de parlar
de bueno
és que estuvimos 4 años
i lo hacíamos en la cámara
i això fa no
això no fa falta
però sí
doncs mira
en este momento
pasó esto
i tal
i a partir d'ahí
la parella va començar
a anar
pues mimvant
i tal
i m'he intentat
solucionar-ho
però no
vull dir
el que tu
has de mostrar
és una mica
la realitat
sí
anava de contextualitzar
i vale
sí
puc estar molt bé ara
però això
i sí que
és veritat que
molts cops
almenys
jo també
per conegu
amigues
o amics
o què sigui
quan algú deixa
una relació
a una parella
la següent persona
sol ser
l'antítesi
de lo que era
l'altra persona
l'antítesi
no vol dir
totalment radicalment
perquè amb l'altra persona
no t'ha funcionat
i llavors intentes buscar
una altra persona
que tingui unes qualitats
totalment
diferents
o fins i tot
a vegades
oposades
exacte
però exacte
és el que t'anava a dir
almenys
dos casos
que conec
de prop
d'amigues meves
no és
almenys
no ha estat la solució
perquè
s'han trobat
que després
els faltava tot
el que realment
no havien valorat
de la primera
diguéssim
perquè si ho mires
des de fora
has estat
cinc anys
amb una persona
t'has vingut
amb aquella persona
i has estat
cinc anys
de la teva vida
compartint temps
i si has anat
a viure
24 hours
vull dir
que realment
has pogut conviure
amb aquella persona
i si realment
has estat bé
amb ella
durant un temps
i després s'ha acabat
no tens
que buscar
el contrari
perquè ell
et supria
moltes necessitats
que tu necessites
per tant
no anava
està mal encaminada
però potser
ha arribat un punt
on no es veu entendre
i a partir d'aquí
el que tindria
és que buscar
jo aquestes qualitats
són les que m'agraden
però amb ell
no va funcionar
o amb ella no va funcionar
per tant
intento buscar
una persona
que tingui unes qualitats
semblants
per exemple
si per a tu
és molt important
el tema econòmic
o el tema de treball
i tal
doncs mira
una persona
que estigui
bé econòmicament
i tal
i que necessito
aquestes necessitats
que vulguin a viure junts
per exemple
però després
projecció
de tenir família
o el que sigui
jo per això
sempre dic
que és prou important
també el que és abans
el temps d'aquests
entre relacions
perquè també et dona
a tu
entendre
o entendre't
i
sapigui el que busques
d'algú
perquè si no
és per inèrcia
sí
necessites
després
aquest temps
d'analitzar
per què ha arribat
on ha arribat
o per què
s'ha acabat
aquesta relació
i necessites
un temps
de reflexió
però com
avui en dia
és tot
massa ràpid
també
molt més ràpid
i molt
lo quiero aquí
i allà
i quiero ser feliç
doncs
es busca una mica
a tota costa
sí
la immediatesa
també
de dir
va
potser ja estic bé
vinga
ja puc sortir
a buscar
o ja estic oberta
a rebre
que algú torni
a entrar
a la meva vida
mira jo ara
m'estic llegint
uns llibres
que són com uns poemes
moderns
la veritat
prou interessants
i són
des de temes d'amor
fins a temes personals
de
bueno
de valentia
i de
no una mica
que cadascú us cuidi
acima
no no
que va
no és
gens
Pablo Coelho
de fet
és una
és una noia
que es diu
Anne Santiago
i és molt interessant
i
i deia
sobretot
bueno
té molts poemes
a veure si
algun dia en porto
algun
però en el
o sigui
en el
en el sentit aquest
d'un està amb si sol
diguéssim
consigo mismo
no
per saber
què
que buscar
o que
cap a on anar
és com
necessari per tothom
però
el ritme d'avui en dia
tot com funciona
sembla que no et deixi
ni temps
per tu dir
no un moment
espera
a ver
wait
jo
què quiero
què busco
o què és lo que no quiero
ni no busco
no
a vegades intentes comploure
tot el món
menjar-te
exacte
exacte
sí
una mica el titular
seria aquest
vale
molt bé
un moment
paret les màquines
moltes vegades
passa amb la parella
de roi
bueno
si la parella
està bé amb mi
jo estaré bé amb ella
és que si no estem bé
amb nosaltres mateixos
ja no puc
tot el que intenti fer
sortirà malament
però és que avui en dia
el tema està xungo
perquè moltes vegades
moltes vegades
no
però alguna consulta
m'anima una mica
els nostres oients
a vegades
alguna consulta
sí que veig una persona
que no ha sigut infidel
però
que comença
a conèixer
una tercera persona
i jo sempre dic
que
és
el paper
d'una persona
que entra
a una relació
si
qualsevol de les dues parts
accepta
que aquesta persona
comenci a
esplirtejar una mica
el paper d'aquesta persona
que entra a la relació
és molt
molt
molt
molt
senzill
senzill?
sí
és molt
molt senzill
perquè
et començarà a donar coses
que potser
que la teva parella
ja no et dona
però simplement
perquè ja no toca
t'està produint
dopamina
sobretot
perquè
és una persona
que t'atrau
o
bueno
hi ha una atracció
almenys
hi ha una atracció
i que t'està proporcionant
coses
que la teva parella
ja no t'ha de proporcionar
com per exemple
quan tu intentes
començar una relació
amb algú
tot és molt fogoso
i tot és molt
excitant
doncs aquesta excitació
és molt fàcil
per la persona
que entra
perquè t'ha de dir
quatre coses
que la teva parella
potser ja no li toca
la teva parella
pues arriba a casa
et diu
t'estimo
no sé què
dos petons
i tal
però no hi ha
aquella fugositat
que és error
de cajón
i que no podem pretendre
que duri sempre
tampoc
sempre anem
la mateixa intensitat
sí sí
però vull dir
que et s'ha de
o sigui
per què
estic deixant
que una tercera persona
entri en la meva relació
quan realment
no és el que vull
perquè la meva parella
potser
ja no
fa
perquè jo
segueixi
segregant dopamina
i aquest neurotransmitor
i hormona
que em fa
estar feliç
i
deslexual
és una mica fake
rebre-ho d'una tercera
no?
bueno
però a tu
et produeix plaer
per tant
vull dir
ja
jo crec que hi ha
dos possibilitats
és una falsa esperança
diguéssim
no?
jo crec
dos possibilitats
de ser infidel
o perquè
passa això
que a tu
et comença a agradar
una tercera persona
doncs perquè
bueno
perquè està fent
el que tu vas fer
amb la teva parella
i que ara ja no toca
però tu t'has
avorrit
i no fas
per recuperar
la passió
amb la teva parella
llavors
això és
molt més fàcil
perquè segueixes tenint
el teu punt de referència
però estàs deixant
que un altre
supleixi
les necessitats
que la teva parella
ja no et supleix
per tant
és totalment fake
però bueno
a veure fins on arribes
i l'altre
el primer sent fidel
és perquè busques
coses que no tens
a casa
ja siguin sexuals
ja siguin d'una altra cosa
vull dir
ja no
ni les busques
ni li tens
com a punt de referència
sinó que hi ha
hi ha algú
que no funciona
i llavors
bueno
doncs per estar mal
en casa
hi ha un
just
precisament un tros
del llibre aquest
que et deia
que es diu
Cartes a ninguna parte
d'Anne Santiago
hi ha un trosset
d'un poema
que diu
y parece mentira
que me due la más irme
que haberme quedado aquí
tanto tiempo
no?
és com
al final
tot i saber
potser que la relació
doncs ja no
no anava
o el que sigui
no?
el que dèiem abans
doncs no va
doncs acaba
potser no ho han treballat
de la manera
que ho hauríem de fer
però
sembla que faci més mal
marxar
que haver-te quedat aquí
aguantant
o sigui aguantant
no
però no solucionant
alguna cosa
que sabies que no funcionava
clar
és que el tema
és solucionar
o sigui
quan tu ets
pare
que jo no lo soy
aún
però normalment
a la frase
que et diuen
és
bueno
ningú t'ha ensenyat
a ser pare
és que ningú t'ha ensenyat
a ser parella
de ningú
no ho tractem
d'un tema tan fàcil
perquè no és gens fàcil
i trobar
algú acord
amb el que tu busques
és super difícil
no és tan fàcil
pots tenir sort
i trobar-ho
a la primera de canvi
però no sol passar
ningú
o molt poca gent
té la parella
com el Déu Messi
des dels 14 anys
n'hi ha poques
n'hi ha poques
d'aquestes
potser els nostres avis
també
o pares
no és només
si no hi ha culpable
aquí
no és que ella no sigui tal
sinó que tu
encara no tens
ninguna referència
del que vols realment
i que vas avançant
a la vida
i jo per exemple
vaig estar amb una persona
que era molt jove
i realment
estàvem molt bé
però al cap de 3 o 4 anys
vam arribar
a punts totalment
de la vida
jo ja havia acabat
la carrera
estava buscant la feina
i ella començava a estudiar
per tant
sí
la diferència
vital
diguéssim
sí
la diferència
o els
sí
això no d'edat
no de vida
sí
de moment de vida
clar i llavors
arriba moments
que bueno
pues això
et vas formant
una idea
de realment
el que vols
i s'aprèn
de com
sempre diem
a base
de error
no diré tortas
també
que també
que també
sí
a vegades
els errors
són
tortes
grans
és que mira
hi ha un altre
un altre
mini
bueno és que
jo li dic
poemes
però
és poesia
bastant moderna
i són mini
relats
tot així
curts
com aquest que he llegit
abans
n'hi ha un que és
mentre esperes
que tot vuelva
potser parlant
d'una ruptura
d'una relació
o després
no dejes
que nada
llegue
no?
jo
bueno aquesta
fàcilment
la ubico
en el moment
en què
ja s'ha deixat
d'una relació
i estàs en el punt
aquell intermig
de pensar
que pot tornar
però saps que no
perquè s'ha acabat
però tampoc
no estàs deixant
que res arribi
cap a tu
i estàs en aquell
un pas
de dir
aquest pas
potser necessito
aprendre una miqueta
d'estar jo
amb el mateix
i ja està
però
bueno és que
a veure
cadascú és un món
i cadascú
supera d'una forma
diferent
també
no hi ha
per sort o per desgràcia
no hi ha cap manual
que diguis
mira
a partir del tal mes
a partir de tal
mira l'altre dia
just també
eh
per desgràcia
bueno vull dir
per sort o per desgràcia
perquè segurament
no seria aplicable a tothom
no és com
és fàcil
deixar de fumar
si això
és com
em trauria molta feina
a mi
si existeixi
clar
però llavors no podies
treballar de lo teu
quasi
per això dir
que sort
que no
però per exemple
l'altre dia
estava prenent un cafè
amb un amic
i bueno
estava doncs
en una situació sentimental
que semblava
que no acaba d'estar bé
i bueno
plantejava potser
inclús
ho havia parlat
amb la seva parella
de deixar-ho
però en plan
de mutu acord
i em preguntava a mi
de les meves experiències
prèvies
no
anteriors
de com ho havia afrontat
el fet de
potser compartir un pis
i bueno
de com ho havia afrontat
però clar
jo li explicaria
i diria
bueno
però aquest és el meu cas
i la meva
relació al seu moment
i la meva edat
en el seu moment
i les meves inquietuds
en el seu moment
si ara em passés
seria segurament
molt diferent allà
i si a tu et passa
que espero que no
i ho puguis solucionar
però si et passa
ho enfocaràs tu
de la manera que t'ho sentis
per tant
si has passat un altre moment
de la meva vida
hauria sigut diferent
exacte
jo t'ho puc explicar
com a
vivecdota
saps
una anècdota viscuda
però
no como consejo
exacte
i o consells
et podré donar
doncs
el meu sentit comú
que serà sempre
on lluita
o treballa
o parla
o ves
intenta solucionar
jo tampoc no consells
objectius vols dir
no
bueno vull dir
consejos
vendo
pero para mi
no tengo
jo no soc ningú
per dir que
algú faci
A, B o C
per tant
jo no dono consells
mira
és que esto
jo no soy profeta
clar no som gurus
tampoc de l'amor
jo intento encaminar
una mica
qualsevol tipus de tema
amb el que la parella
l'individu
o el pacient
o sigui el que sigui
necessiti
i doncs anem encaminant
fins perquè
ell trobi
unes herramientes
que ell puc utilitzar
fins i tot
després de consulta
que pugui utilitzar
en la seva vida
però jo no soc
ningú per aconsellar res
per exemple
si ve una persona
parles com a psicòleg
si ve una persona
on
hi ha
tres persones
diguem
hi ha una
relació
extramatimonial
per una de les dues parts
jo no aconsello
que talli
amb l'altra persona
però sí que li dic
si no talles
amb aquesta persona
amb aquesta tercera persona
no podrem treballar
perquè tot el treball
que faci jo
serà inútil
perquè estàs introduint
una tercera persona
quan realment
per exemple
que vols recuperar
la teva parella
doncs hem de tallar
aquest fil
jo no t'hi diré
que ho facis
però jo et dic
que si vols treballar
aquesta és la forma
si no
jo no treballo
vull dir
no és que no treballi amb tu
sinó que
tot el treball que faci
no et servirà
i estaràs aquí
perdent el temps
perdent els diners
no tot
si realment
vols recuperar
la teva parella
doncs traguem
aquesta tercera part
després
si vols tenir
una relació oberta
i la teva parella
l'accepta
però és una segona fase
aquesta
vull dir
no?
sí
una segona fase
una primera
a vegades
comencen relacions
simplement així
de tres
diguem
relació oberta
sí
relació oberta
poliamor
no?
sí
és com una paraula
bastant utilitzada
això del
del poliamor
de fet a Barcelona
han fet
diverses conferències
i xerrades
d'aquestes
d'una persona
que pugui estimar
més d'una
i tingui una relació
amb més d'una persona
però tots
tots hem tingut
moments de
de poliamor
però no és el mateix
que
no és enamorament
ni és res
però sí que tens
i avui en dia
un munt de vegades
de diverses opcions
tu coneixes una persona
però ja n'estàs coneixent
una altra
o la tens allà
en el banquillo
com diuen a vegades
de bueno
doncs mira
m'he suplit
les necessitats
potser sexuals
però i
mentrestant
vaig buscar
una persona
que s'adapti millor
però el poliamor
crec que és més d'acord
i menys
menys de satisfer
diguéssim
a nivell sexual
sinó
de realment
estimar
i tenir una relació
amb dos o tres persones
a la vegada
de viatgem
la part més bàsica
la part més bàsica
podríem parlar
que no és poliamor
perquè l'amor
realment
són relacions
amb diferents persones
tu no tens
una relació emocional
amb una persona
mentre vas quedant
amb un altre
per buscar
un substitut
però sí que és
una mica
del rotllo
estic amb tres o quatre
persones
i a veure
quina és
que s'adapta millor
a el que jo busco
a vegades
sí que succeeix
molt
bueno
a vegades
jo he quedat amb persones
i realment
ho veus
que és així
que ella té
vàries opcions
i després decidirà
quina és la millor
o potser
o bueno
amb qui encaixa més
o amb qui li fa
bueno
la connexió
aquesta
les coses
estan molt
revolucionades
jo soc molt basada
en això
la connexió
però
de veritat
que jo
hi crec bastant
però no només
a nivell d'enamorament
sinó a nivell
de moltes coses
a la vida
saps
de tenir
pàlpitors
o de tenir
sensacions
de dir
sí però és que
has de crear
aquesta connexió
també
però
bueno
no sé si
fisiològicament
es crea
però
jo almenys
personalment
jo me la trobo
molts cops
vull dir
no sé si
buscant-la
indirectament
però
almenys
no sé
et podria explicar
alguna anècdota
de
de conèixer algú
però de ser
totalment
però totalment
random i esporàdic
saps
d'inclús
donar-li un paperet
amb el meu número
i dir
mira escolta
t'he vist de lluny
i m'has donat
ganes de conèixer-te
i no sé si tens parella
no sé si tens fills
no sé si t'has casat
no ho sé
però
aquí tens el meu número
però això et succeeix
quan no tens parella
clar clar
jo estic parlant
des d'una posició
sense parella
no estic parlant
tenim parella
però bueno
clar
tenim parella
ja vas
amb unes
clar
la connexió
la crees
per això et dic
que la connexió
la crees
perquè quan estàs
en parella
no tens
aquest
perquè no estàs obert
amb aquest canal
diguéssim
aquesta mentalitat
de
bueno
a veure què me trobo
ja
quin m'emociona
o quin
clar
perquè si em que ho tens cobert
com a necessitat
per això estàs en el mood
d'intentar conèixer gent
llavors tens
molt més
el cap obert
a conèixer
persones que potser
si estiguessis enamorat
passaria por delante tu
i no pensaries el mateix
clar
però perquè ja està soplit
allò
molt soplit
sí
està ple
no és que busquis
sinó que
estàs molt més obert
a que les persones
t'entrin
per tant la connexió
és molt més fàcil
però per què?
perquè estàs en el mood
no és perquè
però bueno
també et pot passar
que tenim parella
puguis connectar amb algú
i dir
uff
què ha passat
no?
o no
sense que arribi a
imagina't que
jo què sé
quan parlem d'infidelitat
què estem parlant?
no
jo entenc que
per mi infidelitat
és no només conèixer
sinó que hi hagi després
doncs
a nivell sexual
i a la
tommrider
i l'enginyer
te produce tal
això no és una infidelitat
però si una persona
ni tenir pensaments eròtics
amb algú
no
però quan una persona
comença a introduir-se
i
bueno
això sí
aquí ja estàs
no sexualment
ni
res
ni físic i tal
però sí que
aquest
ui
clar és que a veure
a partir de quan comença
una infidelitat
a partir que ja
en una parella
un dels dos coneix
un tercer
sense que passi res
a nivell sexual
ni d'allí
ni res
quan comences
a mentir
quan comences
a obviar coses
és que la línia és molt fina
clar
òbviament
però és que la mentida
no hi cap
en una relació
no hauria de cabre
per tant
quan comences a obviar
he conegut una noia
o m'ha dit A
o m'ha dit B
o m'ha dit C
i ho comences a obviar
per què?
perquè no vols preocupar
la teva parella
i no fa falta
parlar d'aquestes coses
bueno
no fa falta
parlar d'aquestes coses
però és que si tu
ho dius al principi
normalment la teva parella
no és que
no et
pagarà la bronca
dirà
bueno
qui és aquesta persona
però clar
demanar explicacions
no?
és aquesta persona
tal
bueno
si tu no has fet res
totalment
no tens ningun tipus
de problemes
quan comences a obviar
comences a no dir
i tal
perquè tu també
estàs jugant una mica
amb aquest input
que ella t'està donant
clar però això
per exemple
és infidelitat
per mi sí
estàs buscant coses
que ja en la teva
parella
et proporciona
perquè
el momento este
de ligar
i de
sí
de
agradar
que t'agradi
del joc
diguéssim inicial
és on comences
les infidelitats
comences així
no comences
i no té un bar
i opinant la primera
que te passa
perquè normalment
no ho fan
o una festa
o una nit
o el que sigui
jo crec que
socialment
s'entén més
una infidelitat
com això
una nit
o algo
o bueno
repetitament
també
però clar
per a algú
comença
també
que és coneixent
algú
i efectivament
mantint
o opiant
aquest tema
a casa
perquè saps
que la resposta
no serà gaire bona
per mi
és allà
quan comença
la infidelitat
és quan
jo ja estic
introduint
algú
a escondides
una tercera
a escondides
de la meva parella
clar
el que tu vulguis fer
amb aquesta informació
que estàs rebent
si la vols comunicar
o no
clar
i llavors també
hi ha patologies
com els gelos
jo almenys
una de les meves experiències
va ser
doncs això
una parella
que tenia
en un moment
donat
em va dir
he conegut una noia
i treballa amb mi
i vaig dir
molt bé
sou molts
on treballava
eren molts
vaig dir
normal
és una multinacional
hi ha molta gent
jo també conec gent
cada dia
però
la informació
va venir a donar
amb compte gotes
també t'ho diré
llavors clar
aquí a mi
em va generar
un gelos
que no havia tingut mai
la veritat
perquè mai
m'havien donat motius
per malpensar
d'aquesta persona
llavors el que va desencadenar
va ser
òbviament una
crisi entre vosaltres dos
perquè
sapigui que ja anava
a treballar
implicava que jo tenia al cap
aquesta persona
que no sabia ni qui era
ni com es deia ni res
però sabia que coincidirien
i que a sobre
d'alguna manera
m'havia dit que
que es portaven molt bé
així
alegrament
llavors clar
jo la veritat és que
en aquell moment
era més joveneta
estar més joveneta
no sabia tampoc
ni com gestionar-ho
ni si això era
suficientment motiu
com per dir
no vull tolerar
o bueno
en el seu moment
no crec que no tinguis
que gestionar tu
bueno però en aquell moment
perquè si no
parlem de confiança
no aquí
la meva es va perdre
totalment
llavors això
va desencadenar
amb altres successos
diguéssim
que van
van finiquitar
amb la relació
però bueno
aquest va ser com
el punt inicial
que va destapar
la caixa de Pandora
i a partir d'aquí
van començar també
a sortir
altres coses
exacte
però sí sí
va ser prou curiós
perquè no m'esperava
que em digués
almenys el fet
de he conegut
saps
o estic coneixent
estic coneixent
des de quan
des de pregunta
clar
des de quan estàs coneixent
o sigui
què està passant
des de quin moment
he deixat de ser jo
i ha passat de ser una altra persona
vull dir
perquè no m'ho has dit
des del principi
segurament li devia fer la pregunta
ara no me'n recordo
d'això
però segurament li devia fer
perquè en els moments aquests
jo crec que
se te nubla topo
i només fas que preguntar coses
que saps que et fan mal
però necessites
aquesta informació
o no eh
bueno
o no
o no
si segurament
no serà útil la informació
però
m'atxupar fer les preguntes
no és com si
no sé
la teva parella
diu
que t'ha enganyat
no et dona per preguntar
no dic que no necessites la informació
dic que
tampoc
a vegades
es necessiten
no sé
que estem molt donats
a
la resposta
la pregunta
és
per què
per què
o sigui
per què ha passat això
per què
i
la veritat és que
no hi ha una resposta
tu sempre la intentes buscar
però no hi ha una resposta
bueno
he conegut una altra persona
i què ha passat
bueno
és que ha passat
A, B, C o D
el que passa és que potser no ho veies
si tu et quedes amb aquesta pregunta
de per què
per què
per què
no en sortiràs mai
per això dic que
potser sí que necessites una mica d'informació
per entendre què ha passat
home
jo crec que sí
sí
però no
no els detalls
no necessites saber els detalls
perquè si no
t'acabaràs fent mal
a veure
per a regocijar-se
o com es digui
en plan
no
però
però a vegades sí que
preguntem molt
el per què
i per què va passar
i on va passar
i tot això
i bueno
no necessitem tanta informació
potser és el morbo aquest negre
no?
que
que no és bo
que fa més mal al final
més malament que bé
i quan et quedes anclat
en aquest moment
és de traca i mocador
fins que després
la connexió emocional
vols que ha fet
conèixer d'altra persona
exacte
exacte
clar és que
preguntar el per què
és com
no sé
quan les relacions acaben
sense un per què
és a dir
sense haver-hi un motiu
concret
o evident
és a dir
que la relació
s'ha anat acabant
potser no?
que s'ha apagat
no hi ha un per què
concret
ja no sento
ja no estic enamorat
de tu
bueno
sí una mica
típico tòpico
no?
sí
sí
tot
la frase
hauria d'estar prohibit
és com el tengo
que hablar contigo
ja no estic enamorat
bueno
ja no estem enamorats
des de fa
només hem estat
el tercer al sisè mes
és per matitzar-ho
mira
després
bueno
hem anat
hem anat tal
i doncs
de veritat
has arribat a aquest punt
de dir
vull acabar amb tu
perquè ja no estoy enamorat
i durant els tres mesos
que tu estaves pensant
no has intentat fer res
no, sí que ho he intentat
ah sí
jo ho sabia
perquè no ho sabia jo
perquè no ho sabia
perquè a vegades
s'acaba una relació
i
algú et diu
buah
és que no me lo esperava
per a nada
perquè si no
manifestes que estàs realment
malament

a la comunicació
a la comunicació
a la comunicació
bueno
a la base
que l'altra persona
que l'altra persona
tingui ganes
de
és que hi ha moltíssimes coses
que pots fer
l'any passat vaig tenir una parella
que
que bueno
que havien perdut
no estava en el momento
de vamos a dejarlo
però sí que havien perdut
una mica
les ganes
de
fer coses junts
més que
o sigui
bueno
jo arribo a casa
i tal
i
una mica
la monotonia
que deien
sí
monotonia
ja no tenien ni ganes
de
de res
ni de sortir
i bueno
jo preferia quedar
con mis amigos
i que ell quede
con sus amigas
o a través
potser un interès mutuo
no tant
sí
però bueno
estaven bé
però estaven
apàtics
una mica
sí
cansats
d'aquella monotonia
era una relació molt llarga
i buscant
buscant
sí
portaven ja 6 anys
i 3 de casats
però buscant
buscant
vam
trobar una fórmula
o un exercici
que els hi va anar
superbé
que és
vamos a reproducir
nuestra primera cita
oh
vale
i jo no te conozco
o sea
un joc de rol
totalment
de
jo no te conozco de nada
tu no me conoces de nada
i me vas a preguntar
lo que quieras
què passa
que obviamente
ja coneixes
aquella persona
però potser en aquell moment
comences a preguntar-li
coses que
no li preguntaria
si estàs sentada
en el sofà
exacte
saps
i els hi va anar
superbé
i ho vam fer un cop
i a partir d'allà
o van anar fent
no ho vam fer un cop
i després vam fer
diferents exercicis
però
a partir d'aquell exercici
vam trobar la manera
que tornessin a agafar
una mica les ganes
de començar a fer coses
perquè abans
no tenien aquestes ganes
i vam provar
exercicis
que no van arribar
de sortir del tot bé
o que els feien
això
amb una mica
de les ganes
i a partir d'aquell exercici
vam començar
a tenir ganes
de
va
pues vamos a provar
estas cosas
vamos a hacer
la caja
de los deseos
o mil exercicis
que es poden anar fent
i que realment
funcionen
però
a vegades
la connexió
no lo es todo
no, no, jo no ho defenço
tampoc
bueno, un poco
és un poco radical
no, però
bueno, per mi
a nivell
o sigui, títol personal
per mi és important
no dic que sigui
l'únic
òbviament no és l'únic
però és important
perquè quan no tens connexió
jo penso que
si no n'hi ha
no la pots crear
si no n'hi ha
tens connexió
amb una persona
a la primera
segona
tercera
cinquena
cita
no pots esperar
que al cap de l'any
llegis
ah, espera
que ara hem connectat
no ho sé
és molt personal
l'opinió
vale, mira
totes les persones
que busquen algú
per exemple
en una aplicació
vale
no vull dir
ningun nombre
però
o sí
da igual
bueno
sí, da igual
una persona
per exemple
que comences a parlar
ja sea por Tinder
ja sea por B
C
o B, lo que sigui
vale
de moment
tu no tens ninguna
connexió
amb aquesta persona
només has vist
el físic
llavors comences a parlar
jo sempre dic
és una tonteria
parlar amb aquesta persona
durant un mes
per veure si tens
una connexió
vale
perquè
tu estàs parlant
amb una persona
que no has vist
durant un mes
després quedes
i no hi ha
aquesta connexió
que tu dius
que ha d'haver-hi
perquè
detrás d'una pantalla
és molt més fàcil
i llavors quedes
amb aquesta persona
i no tens connexió
has perdut un mes
de
bueno
d'intentar
connexer algú
que al final no
per tant
soy bastante partidario
de
bueno
no parlem tant
previamente
no nos ha quedat
diure'ns
i tot el que podem parlar
ho parlarem
però és que
amb una hora
no amb un mes
vull dir
jo també soc molt més partidària
de posar-nos cares
físicament
i seure's a un bar
sense mòbil
i xerrar
que no pas
estar un mes amuntxat
no i tota l'informació
que cadascú rep
de
sí
de gestos
de
no inclús
l'olor
tot l'ofici
no sé què
vull dir
hi ha molts
hi ha molts factors
que detrás d'una pantalla
no se ven
i hi ha molts filtres
d'Instagram
que te ponen
guapíssima
exacte
llavors vull dir
sí que ha de haver
connexió
però també has d'estar
molt obert
a
que et deixin connectar
saps també
que et deixin connectar
deixar-te connectar
per altra persona
bueno clar
aquí has d'anar
com
no sé
per exposar tant
o predisposar
que puguin passar
aquestes coses
si estàs en el mood
de
l'APTC
se pot apropar
al Brad Pitt
que
difícilment
passarà
passarà
res
ens apropem
ja quasi
a les 7
a la tarda
aquest divendres
Alex
és prou interessant
tot això
de connexions
first dates
i tal
jo crec que dóna
per parlar
en molts més programes
perquè bueno
és un tertúlia
diguem
és una mica més subjectiu
que despegut
una mica la seva
imatge del tema
i llavors
bueno
avui volíem parlar
una mica més
no tan científico
que sempre estem parlant
de
tant
quan també entran
aquí mini tertúlies
mano a mano
escolta Alex
doncs
un dia més
gràcies per apropar-te
a la plaça Mireia
que tinguis molt bon fitness
veiem divendres vinent
igualment
nosaltres ens acomiadem
per aquest divendres
que tingueu tots
un molt bon cap de setmana
ja sabeu que dilluns
tornem de nou
uaixica
a disfrutant