Bona nit
Bona nit
Bona nit
I d'altres, doncs, m'agradaria saber
de fet, si teniu pensat moure-us
a nivell nacional
perquè sí o sí, jo crec que aquest any toca fer
una mica de turisme nacional
llançarem la nostra enquesta al nostre Twitter
com us deia, arroba P i la guió baix, Mireia
I amb aquest gran tema de super tram
us anuncio i us explico
què és el que us portem per aquest programa d'avui
de fet, devem estar ja al programa
a prop dels 580
perquè si no recordo malament
la setmana passada ho faré un parell
arribàvem ja al 570
veieu que soc més de lletres que de números
sí, sí, sí, se't dóna millor parlar que comptar
així que farem una mica de càlcul
enrere i us diré en breus
en quin programa estem avui
això de l'estiu i de la calor ens deixa una mica atrofiats
la veritat
Som-hi en aquest programa d'avui
com us deia, fins les 7 de la tarda
serem aquí amb vosaltres
i començarem avui parlant de podologia
amb la Teresa Montero
ella és la podòloga
té una clínica aquí a la plaça Maragall
a Sant Just
i cada dimarts ens porta un espai de podologia
avui parlarem, atenció, del síndrome
la síndrome, perdó
de les cames inquietes
què és, què ens hi passa
a les persones que tenen aquest síndrome
aquesta síndrome
i quin tractament requereix
des del punt de vista de la podologia
com us pot ajudar la Teresa
a la segona hora
seguirem parlant amb l'advocat Joel Reguant
amb ell parlarem uns dels temes del dia
mascareta obligatòria
però obligatòria sí o sí
a tot arreu
inclús quan es puguin respectar
les distàncies de seguretat
sobretot en espais que siguin tancats
però també a l'aire lliure
repassarem també amb el Joel
el cas d'Helena Jubany
i per acabar també el programa
tindrem la trucada de l'Edu Martínez
també hi parlarem dels infants i de l'estiu
i ara sí per acabar
la primera entrevista d'aquesta campanya
sense anar més lluny
per promocionar i potenciar el comerç
d'aquí de Sant Just
doncs bé
emetrem aquesta primera entrevista
en la qual surt entrevistada
la primera persona comerciant
d'aquesta campanya
que és Pepa Casanys
auki!
Ho, au rei!
Ho, au rei!
Ho, sei èチstan à fett!
ho.
Baic...
ho.
UnUR...
Sous-titrage Société Radio-Canada
Doncs mireu si ho ha fet bé avui, que us he dit al menú del programa del revés.
Sí senyor, la primera trucada que tenim avui és amb l'Edu Martínez.
Com us deia, amb ell parlarem d'infants i d'estiu.
No és l'últim espai que farem al programa, sinó el primer.
Així que mentre contactem amb ell, escoltem aquest tema dels catarres.
Es diu Invencibles.
Un parell de samurais, no ens farem enrere mai.
Fidels al repte amb tu, no hi ha dues nits iguals.
No hi ha dubtes ni temors, no hi ha principis ni finals.
Invencibles.
Invencibles.
Invencibles.
Invencibles.
Jo i tu som intrèpids navegants, a la conquesta dels set mars, pioners i agosarats.
Ara sembla que sí que tenim l'Edu Martínez del telèfon.
Edu, bona tarda.
Bona tarda, Edu.
Directament en directe avui ja entres, eh?
Vull dir, aquí no hi ha prèvia.
No hi ha dubtes ni temors.
No sé si t'escoltem massa bé, també t'ho he de dir.
Tu em sents bé?
És que ara estic en l'ús que estic d'una de mascaretes.
Val, no et sentim...
I no et sentim...
Val, em sap greu, eh, Edu, però no et sentim gens malament.
Ah, perdó, no et sentim gens bé.
Tot surt al revés avui.
I crec que tornarem a trucar d'alguna manera, ni que sigui a través del WhatsApp,
a veure si la cobertura és més bona.
Així que ara tornem a trucar, Edu.
Invencibles
Amb tu me'n vaig
Allà on em porti el vent
L'un al costat de l'altre
Som més forts i més valents
Amb tu me'n vaig
I escapem d'aquest present
Que ha perdut tota la innocència
I la il·lusió de quan som nens
Amb tu me'n vaig
Allà on em porti el vent
L'un al costat de l'altre
Som més forts i més valents
Amb tu me'n vaig
I escapem d'aquest present
Que ha perdut tota la innocència
I la il·lusió de quan som nens
Amb tu me'n vaig
Amb tu me'n vaig
L'un al costat de l'altre
L'un al costat de l'altre
L'un al costat de l'altre
L'un al costat de l'altre
L'un al costat de l'altre
L'un al costat de l'altre
Amb tu me'n vaig
Doncs seguim aquí intentant trucar
De fet ja ho estem fent
El que estem intentant és que s'escolti bé la trucada
Amb l'Edu Martínez que pel poc hem pogut escoltar
I relacionat amb un dels temes que parlarem avui
Amb el Joel Reguant a la segona hora
Està en busca de captura de mascaretes
Entenc que també pels petits de la casa
Perquè com us dèiem a l'inici del programa
Pendents de Sapiguessi
Finalment és obligatòria a tot arreu i a tot hora
Aquesta mascareta
Seguim intentant parlar amb l'Edu Martínez
Que el seguim trucant
No us desespareu amb nosaltres
Escoltem mentre està en aquest tema de Maiko
Es diu Hey Hey
Hey Hey
Should I talk to you
I am wandering around here
Feeling nervous in my mind
Hey Hey
Then I look at you
Sparks in your eyes
Making me feeling so alive
Yeah
Vinga, va, gràcies a Déu
Avui la tecnologia no ens abandona
No del tot, eh?
Perquè ahir recordem que la tertúlia
Va ser una mica accidentada
Ara sí tenim l'Edu al telèfon
I crec que el podem escoltar prou bé
Edu, bona tarda, ara sí
Hola, hola, com esteu?
Ara sí, hola, hola
Ara sí, hola, hola
Provando, provando
Escolta, he sentit abans més o menys així tallat
Que estaves en busca de mascaretes
O sigui, en busca de captura de mascaretes
Que m'acaba d'assemblar
Bueno, mira, no t'explico
No puc dir el local on he estat
Això, com tu vulguis
I el preu que la posen
Perquè no em deixaran entrar mai més
I necessito un trari
Però són una estafa
Però no sé
O sigui, 10 euros, 10 mascaretes
De paper?
És a dir, d'aquestes que són com de tela
Que es llencen
D'aquestes blaves
Sí, d'aquestes blaves
En principi és d'un uso, no?
Sí, sí, exacte
Tot un món, això de les mascaretes
És que mira, podem aprofitar i parlar una mica dels nens
Que realment
Doncs sí
El bé que s'han adaptat els nens
Aquestes mesures de seguretat
Haig de dir
Sí?
He al·lucinat
Jo estic al·lucinant amb els nens
El bé que s'adapten
O sigui, pobres criatures
Al final, si em sap greu
Perquè pobres criatures
Que han d'estar adaptant-se, diguem-ne
A una realitat
Extrañíssima
Que nosaltres pensàvem que no ens podíem adaptar
I ells
Pim pam, pim pam
Mira
Ho han entès perfectament
Perquè tu tens dos petits
Quants ens tenen?
El meu, quatre i sis
Quatre i sis tenen
Però no només ells, sinó en general
Jo ho dic perquè com aquest dia has estat trepitjant a escola
Per tema de treballar
Hi ha casals i funcionen bé
Estic tu, els nens que bé s'adapten a les coses
Si ells els ha dit
Escolta, respecte'n que s'han de la vista
Si es poseu la mascareta
Ells funcionen amb mascareta
Igual que tothom
Però, clar, podríem dir
Mira, saps què?
Que la mascareta la posis tu
Igual que tothom fa, també
Exacte, sí senyor
Aquestes mascaretes, els colzes
Que no fan absolutament res
Absolutament res
Correcte
I aquesta odissea de buscar mascaretes
Que és perquè no en teniu de tela, entenc?
I aneu utilitzant aquestes d'almos?
Perquè, sí
Bueno, no
No, sí que no tinc de tela
Però, clar, se n'anarà retant
Se n'anarà reutilitzant
Bé, tot un seguit de mesures, també
És més econòmic, no?
Potser, també
S'apunta
Sí, sí, sí
És molt més econòmic i més ecològic
Però, al final, no deixa de ser una gestió més
Ja a la casa, no?
Les mascaretes
Has de rentar-les
Les has d'equipar
Perquè les de tela són
Vull dir, deixen passar
En principi, deixen filtrar molt
Molta quantitat
De, no sé
Del que expulsem
No, no, no
T'ho sé dir
No més del CO2
Són de tots els
De diòxids
Microbics
Sí
I, no sé
S'aparteix a
Bueno, doncs
A tota una gestió de casa
Que quan tens nanos petits
També
Són
Bueno, doncs
És complicat
Perquè nanos també la perden
És un petit mal de cap
Diari
Afegit
Afegit
Exacte
Però ja et dic
Jo crec que els nens
S'han adaptat molt bé
No sé
No sé
Quan dic vosaltres
Vull dir
Tu i els teus col·laboradors
Sí
I tu
No sé si ho vols vist igual
Home, a mi
El que més m'ha sobtat
És, per exemple
L'entrada de casa
Que nosaltres almenys
Deixem les sabates a l'entrada
I circulem descalços
O amb sabatilles
Allà hi ha les claus
Els cas de la moto
I ara també hi ha les mascaretes
Vull dir
S'ha creat un nou racó
Per les mascaretes
No?
Les que estan brutes
I les que són netes
Hem fet un ganxo
Hem fet un ganxo
Hem deixat agafat les mascaretes
I les tenim per entrar i sortir
Diguem-ne
Mira, jo per exemple
És que avui me l'he deixat
Perquè hem tingut un petit pollastre
Amb el meu fill
Perquè
L'hem parat pel·lícules
Els últims 10 minuts
Perquè tenia
La perruqueria
O sigui
S'han d'anar a la pèl·lu
Sí
I hem portat unes ganyes
Importants
Com el pare, no?
Suposo
Com el pare, sí
Però a mi no m'obliga ningú
A tegar-me el cabell, no?
Certo
Jo sí que els obligo a un vell
I els dic
Mira, saps què?
Entenem a la pèl·lu
Punto
I això és una...
Hem tingut un pollastre
Perquè el meu fill
Volia acabar la pel·lícula
Hem hagut de parar la pel·lícula
I anar a la pèl·lu
Bueno, doncs en tota aquesta odissea
De sortir
No agafar el gos
Bueno, tota una gestió
Per sortir a casa
I anar a la pèl·lu
M'he deixat la mascareta
I la senyora
D'un local molt cèntric
D'un local molt cèntric
Que no diré com és tu
D'acord
Però és un local molt cèntric
D'acord
Que comença per Con
Ella a Bardís
Doncs en aquest local
Han decidit posar mascaretes de 10 euros
Que m'ha semblat una autèntica estafa
Però són les de tela, eh?
Recordem
Aquestes, sí, sí
10 euros
No, no, de la tela
No, no, no
Les d'un ús
Val, 10 euros
10 mascaretes
10 euros, 10 mascaretes
1 euro per mascareta
Això
Suposo que també arribarà
Tot arribarà
Que també
Les de dona
Perquè això arribarà
A un moment d'altre
Les de dona seran més cares
Sí, tu creus que hi ha aquesta
Com les maquinilles
Com les maquinilles
Com les maquinilles
Però per què haurien de ser més cares?
Les de dones
No, no
No crec que haurien
De ser més cares
Però ja veuràs
Com acabarà passant
Perquè som així
El ser humano
És així d'estafador
I d'idiota, no?
Bueno, sí
Esperem que no
Era una petita
Era una petita
Exemple per treure
Les maquinilles
Però bueno
Totes
Ja veuràs
El que
Les roses
Les roses seran més cares
Que les blaves
Sí, això sí
Espero que no
M'apostaria
Que ho volguessis
No, jo també espero que no
Però desgraciadament
No sóc jo
El que decideix
Aleshores
Doncs
Passaria això
El que sí que et recomano
És que
I a més si vols
Que t'apropis a una farmàcia
Que crec que són
50-60 cèntims
En tens una
Sí, sí
Jo anava a fer
No, no
Les he deixat
No les he comprat
M'ha semblat això
Abusiu
Abusiu
Correcte
La paraula és abusiu
I quan vaig
Primer
Passaré
Per
Per
Bueno
Que és l'ècara
Que i després
Passaré
Per la farmàcia
Per què
Recerca
Ja et dic
Recerca i captura
De mascaretes
Podríem fer un recorregut
Per bona vista
Estrit
Que veig que estàs movent
Per allà
Sí, correcte
Ara mateix
Estic davant
Del
Del Sabadell
Aquí
Corresponsal
Vinga va
Doncs a fer
A fer gestions
Vàries familiars
Sí, em sap greu
Perquè
Vigues així
Com
Bueno
Que havíem quedat
I tal
Però
La tecnologia
Ens ha permès
Poguer t'estanar
Només
Avies de dos quarts
Quina hora és
Doncs mira
Ens queden 30 segons
Per dos quarts
Justament ara
Ah, doncs mira
O sigui
Anar-ho
Reveixem aquí
Vinga va
El pròxim dia
Intentem allargar
Les mascaretes
I els nens
I les mascaretes
La vida de mascaretes
De Sant Just
Vinga va
Això mateix
Aquí trobem
Unes mascaretes més barates
Molts ànims
Edu
Que vagi bé la tarda
Vinga
Gràcies
Mireia
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
principals són els interessos de Sant Just.
Sempre és certa cosa a algú que té alguna
pregunta o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es va bé.
Just a la fusta. Vivim Sant Just
en directe. Cada matí
de 10 a 1.
It might seem crazy
what I'm about to say.
Sunshine, she's here.
You can take a break.
Semblava que fos la falca de la
plaça Mireia, eh?, per la introducció
de la cançó, però no, és la mateixa
cançó que es diu Happy, és de Farrell Williams
i amb aquesta cançó entrem ara sí a l'espai
de podologia amb la Teresa Montero, amb la
podòloga. Teresa, buenas tardes.
Buenas tardes, ¿qué tal estáis todos?
Muy achicharrados.
Muy achicharrados, pero
bien, ¿qué tal estás tú?
Pues con un poco
de calor, pero bien, también.
Bueno, en la clínica tenéis aire acondicionado,
¿no?, también? O sea, estáis salvados.
Sí, estamos salvados, pero bueno,
querás o no, yo he llegado
hace un rato y te derrites
por la calle, vamos.
Tal cual.
Eso sí.
Oye, tenemos un tema muy interesante hoy,
a mí me es interesante porque creo que no lo
conozco, más allá de
imaginarme lo que puede ser.
El síndrome de las piernas
inquietas.
Sí, también se ve desconocido como la enfermedad de Willis-Eckbond.
y aparte es un trastorno, ¿no?,
bueno, de origen neurológico que lo que consiste es que se producen como unas sensaciones muy
raras o molestas en las piernas durante periodos de descanso o de reposo.
Por ejemplo, cuando estamos sentados o acostados y estas molestias hacen que la persona que lo padece
se tenga que levantar porque con el movimiento disminuye o desaparece,
dependiendo en el grado de la enfermedad que se esté.
Luego, también es un trastorno, ¿no?,
que está en un
de 2 a 3% de la población,
no tiene, afecta tanto
a mujeres como a hombres
y puede aparecer a cualquier edad.
No es que tengamos un rango,
por ejemplo, pues más en niños, más en tal, no.
Todos lo podemos padecer
en algún momento de nuestra vida.
Y también
es cierto que hay algunas enfermedades, como por ejemplo
si la persona padece anemia
o tiene una insuficiencia renal
o por algún fármaco que estamos tomando
o incluso en un embarazo
que puede también parecer este síndrome.
Y también si en la familia
hay alguien que lo haya padecido.
También podemos tener,
también lo podemos padecer.
O sea, ser hereditaria.
Sí, tiene predisposición familiar.
Y aparte también
los movimientos,
hay que ver si la persona en sí
tiene movimientos periódicos de las piernas
durante el sueño.
O sea, si hay gente que, por ejemplo,
está dormido
y ves que hacen como espabientos con las piernas,
pues así es como comienza la enfermedad.
Pero digamos que no es,
es decir, ¿tú no eres consciente
de que el cuerpo está haciendo ese movimiento?
Al principio, no.
Es como, ahora o más adelante,
cuando veamos las pruebas que se hacen,
una de ellas es eso,
es la prueba del sueño.
Porque así se puede valorar
cuántos son los movimientos que hace la persona.
para poder determinar
si realmente estamos hablando
de un síndrome de piernas inquietas.
Y luego, aparte,
es una,
la evolución de la enfermedad
suele ser crónica
y poco a poco va siendo progresiva.
Y hace que el paciente
pues tenga una alteración del sueño
la mayoría de los,
bueno, es con lo que se cursa.
que el paciente no puede dormir
porque, claro,
si estás dormido
y cosa de tres, cuatro de la mañana,
ya el cuerpo lleva un tiempo relajado
y empiezan esas molestias, ¿no?
Y eso es el quemazón en las piernas.
Entonces le hace que se despierte
y se tenga que levantar.
¿Y eso?
¿Hay una edad o una,
una, algún, digamos,
una época, una temporada
que pueda empezar a aparecer?
No.
Puede aparecer a cualquier edad
y no tiene predilección
ni por hombres ni por mujeres.
O sea, lo podemos padecer todos.
Se conoce como el SPI, ¿no?
El síndrome de piernas inquietas.
Inquietas.
Médicamente hablando, ¿no?
O técnicamente hablando,
es el SPI.
Eso es.
Y, por ejemplo,
los pacientes,
lo que suelen cuando les preguntan, ¿no?
Si alguien,
tenéis a alguien en la familia
que lo padece,
suelen caracterizarlo,
suelen describirlo, ¿no?
Como que tienen un hormigueo,
un calambre,
pinchazo, dolor,
como hay gente también
que a mí me ha hecho mucha gracia
el término,
que tiene piernas locas.
Y, claro,
al final,
aparte de todas estas características
o aquellos síntomas
que nos dicen los pacientes,
también es importante
saber que a esa persona
que lo padece,
como lo he dicho anteriormente,
van a necesitar,
o sea,
tienen la necesidad
de mover las piernas.
Porque así,
lo que pasa
es que la persona,
me estoy liando
en un momento,
en un momento.
Vale, vale.
Vamos a reordenar.
No,
porque estoy mirando
que no sé si
os está quedando claro.
O sea,
básicamente,
es persona
que siente
las piernas
que tiene
un hormigueo,
que tiene un calambre
o un quemazón
y provoca
que esa persona
necesite mover las piernas.
O sea,
es como que la única forma
que tiene
de evitar ese dolor
o ese hormigueo
es moviéndolas,
¿no?
Es el acto reflejo
el moverlas.
Exacto,
y esto puede pasar,
por ejemplo,
cuando estamos dormidos
o que estamos en el cine
viendo una peli
y te entra
lo que es el síndrome
o, por ejemplo,
durante un viaje prolongado.
O sea,
tampoco no hay
una causa
que siempre,
digamos,
justifique
ese momento
de hormigueo
o de...
¿no?
O sea,
no hay nada
que esté vinculado
y que lo provoque.
Lo que veremos ahora
es las causas
de por qué sí,
o sea,
por qué esta persona
puede padecer
este síndrome
y es porque
hay un trastorno
en el funcionamiento
de la dopamina.
La dopamina
es una sustancia
que se encuentra
en el sistema nervioso
y que es la que se encarga
que nos pueda regular
lo que es el movimiento.
Entonces,
si no funciona
correctamente
la dopamina,
la persona
no se puede mover bien
y para que esta...
o sea,
para que este neurotransmisor
funcione
necesita lo que es
el hierro,
¿vale?
Entonces,
cuando hay un mal funcionamiento
del hierro,
la dopamina
no funciona
correctamente
y no podemos
movernos
o no hay una regulación
del movimiento.
Vale,
o sea,
hay una explicación...
complicado.
Bueno,
hay una explicación
fisiológica,
¿no?
O sea,
es debido a esta proteína.
Es que lo he dicho
al principio
que es un trastorno
neurológico.
o sea,
es...
claro,
la dopamina
no es una proteína,
es un neurotransmisor.
¿Vale?
Y entonces,
es que lo mismo
me estoy metiendo
en términos
que son un poco
complicados
para los oyentes,
pero...
Más médicos,
pero yo creo
que son interesantes
y aparte
que el tema
de la dopamina
que lo hemos
escuchado
de muchos,
por ejemplo,
muchos fármacos
que lo que hace
que la dopamina
la esto,
la inhibe.
Por ejemplo,
como puede ser,
por ejemplo,
el oracepam,
que es conocido,
¿no?
Para que la persona
descanse.
Porque es un sedante.
Pues eso es lo que hacen.
Pero el problema
de la enfermedad esta
es que no funciona
correctamente
lo que es
este neurotransmisor.
Y si no funciona bien,
pues claro,
no puede ir a por el hierro
que es el que hace
que pueda regular
el movimiento.
Y vamos a ver
si te parece
del tratamiento.
No sé si,
o sea,
qué maneras hay
de tratarlo
una vez
se ha detectado
que existe
este síndrome
de piernas inquietas.
Antes que el tratamiento,
Mireia,
sería interesante
saber qué pasa,
si te parece bien,
que cómo podemos
o cómo se puede diagnosticar.
Venga.
Vale,
se puede diagnosticar,
bueno,
precisamente porque
va el paciente
al médico,
a la clínica,
te va a decir,
mira,
me pasa esto
por las noches.
Y esta persona
lo que va a hacer
es ponerte
lo que son unas pruebas.
Lo primero de todo
va a ser un análisis
de sangre
porque lo que tenemos
que ver
son los niveles
de hierro
y de ferritina.
Lo primero.
Luego,
como he comentado
anteriormente,
hacer un estudio
del sueño
para ver si existen
movimientos de las piernas
de forma periódica
y ver qué calidad
del sueño
tiene el paciente.
Luego,
también se puede hacer
un estudio
de electromiograma
o conducción nerviosa,
que eso es lo que,
con estos estudios
lo que conseguimos
es descartar
si hay algún tipo
de lesión
en el nervio,
los nervios
que van por las extremidades.
O sea,
si hay una lesión nerviosa.
y también se puede hacer
una ecografía
de,
voy a decir,
bueno,
de una parte del cerebro,
del parenquima cerebral,
que esto lo que hace
es ver si hay depósitos
de hierro.
Ese también.
Entonces,
con estas pruebas
se puede diagnosticar
lo que es
el síndrome
de piernas inquietas.
Y luego,
respecto al tratamiento
que me habías comentado,
ahí lo primero
que tenemos
que tener en cuenta
es que es muy importante
que tengamos
un horario
de sueño regular
que realicemos
también lo que es
ejercicio físico
moderado
pero sobre todo
a últimas horas
de la noche
o de la tarde
reducir el café,
el tabaco
y el alcohol
porque esto
no es bueno
para nada
ni para ningún tipo
de enfermedad.
O sea,
que sería también
quitarlos
de nuestra dieta
y también
es importante
que,
como he comentado
también antes,
evitar ciertos fármacos.
Por ejemplo,
como puede ser
algún antihistamínico
o algunos
antidepresivos
o sedantes.
Por lo que he comentado
antes
que al inhibir
la dopamina
nos hace
que el movimiento
esté regulado.
Y luego también,
sobre todo,
lo importante
es identificar
cómo está
el déficit
de hierro
porque con esto
podemos,
que va a ser
lo primero que ocurra.
O sea,
si tenemos un déficit
de hierro
vamos a intentar
meter hierro
en el cuerpo,
tanto de forma oral
como de forma
por vientre venosa.
Aunque,
no,
te iba a preguntar,
las personas
que tienen,
que les falta hierro
en el cuerpo,
¿no?
Se acostumbra a decir
que,
bueno,
que tienen anemia,
¿no?
Es,
digamos,
el nombre.
Pero no todas
las personas
que tienen anemia
pueden tener
o tienen todos
los números
de tener
este síndrome
de piernas sin
por si hay alguien
que escucha
y dice yo
me falta hierro
y seguro que lo tengo.
No,
tampoco no es
esa relación directa.
No,
puede pasar,
pero no quiere decir
que todas las personas
que tengan anemia
pasen,
ni mucho menos,
¿vale?
Entonces,
la medida farmacológica
sería eso,
que como,
dependiendo en el nivel
de la enfermedad
que estamos,
porque ya hemos dicho
que es algo que es crónico
y es progresivo,
y depende cómo se sienta
lo que es el paciente
y qué calidad de vida
o qué bienestar tenga
o calidad del bienestar
que tenga este,
porque si tiene ya
gran inquietud,
tiene nerviosismo
y ya no es capaz
ni de dormir,
tenemos que ir a tratarlo
mediante un fármaco.
Y,
sobre todo,
y muy importante
como para todos,
es los tratamientos
que los tenemos
que hacer personalizados
para evitar que,
claro,
porque van a ser
un fármaco
que van a estar tomando
durante mucho tiempo,
entonces tenemos que evitar
que haya los menos
efectos secundarios
posibles.
Eso es una de las cosas
muy importantes,
¿no?
Porque tiene,
¿qué duración,
perdón,
que te voy cortando,
¿qué duración tiene
luego la parte
medicológica?
Es decir,
¿el tratamiento puede durar
años o es ya
de por vida,
digamos?
Sí,
no,
no,
no,
lo es de por vida.
Entonces,
por eso digo
que dependiendo
de qué,
o sea,
en qué estado,
en qué estadio
esté,
para decir,
imagínate,
¿no?
Que está al principio
que solo le pasa
a veces,
pues entonces
quitando los buenos
hábitos,
o sea,
los malos hábitos
podemos conseguir
que esa persona
esté bien.
Si ya está
mucho más avanzado,
ya es una persona
que no puede dormir
por las noches,
que está,
pues eso,
que no tiene
una buena calidad
de vida,
claro,
el no dormir,
mal humor,
encima te duele,
tienes que estar andando,
entonces ahí
tendremos que poner medidas
o tomar
otro tipo de tratamiento
y ver también
cómo te funciona,
porque como cada persona
somos un mundo...
Claro,
digamos que no hay
un tratamiento
específico
para este síndrome,
sino que cada persona
se le aplica uno
adecuado
a su situación,
entiendo.
Dependiendo,
por ejemplo,
si la persona
está,
lo que tiene
es un déficit de hierro
y lo estamos intentando
tener en norma,
o sea,
que esté en la normalidad,
ya lo tenemos hecho,
o sea,
esa persona va a estar estable,
es como todo.
Una persona
que tiene mal la tensión,
¿qué pasa?
Que tú le estás dando
una pastilla
y ¿qué hace la pastilla?
Que se la mantiene
la tensión
en los números
que tiene que estar,
¿no?
Cuando deja la pastilla,
¿qué pasa?
Se sube
o se baja,
dependiendo de lo que tenga,
¿no?
Por eso tú muchas veces
yo le pregunto
a los pacientes,
¿tomas alguna medicación?
Y me dicen,
dice sí,
dice para la tensión,
pero oye,
que yo la tensión
la tengo bien claro,
porque te estamos medicando.
Pues esto es lo mismo.
Una persona
que tiene este síndrome,
si se le coge
el tratamiento
que tiene que ser,
como hemos comentado,
dependiendo,
¿no?
Como hemos dicho,
que si tenemos que tirar
de fármacos o no.
Depende del estadio
que esté.
Tú te lo estás tomando
y estás bien,
ya está.
lo que lo tendrás ahí
si vuelves otra vez
a dejar de hacer
lo que te va bien.
Eso es como todo.
Claro,
exacto.
O sea que,
digamos que,
como medidas
farmacológicas,
o sea,
el tratamiento,
¿no?
Es ver cada caso
y adecuar el tratamiento,
¿no?
Lo que explicabas
a cada paciente,
también en el momento
en que se encuentre,
la edad,
etcétera,
etcétera.
Claro,
y también dependiendo
si es que lo que tienes
es un déficit de hierro,
pues arreglar el hierro.
Que no,
hay veces que hay que tratar
para que la dopamina
funcione correctamente
y de ahí que pueda
regularse el movimiento.
Por eso te digo
que hay que ver
a cada paciente.
Y vamos a hablar,
si te parece,
de qué hacer
si alguien sospecha
o piensa
o tiene la sensación
de que puede tener
este síndrome
de piernas inquietas.
Pues irse a un centro
que sea especializado
para que le evalúen
la enfermedad
y se trate.
Siempre con gente
especializada.
Y el médico
va a ser el que determine
si la intensidad,
cómo son los síntomas
que presenta el paciente,
valorará el diagnóstico
y valorará
las alternativas
de tratamiento
que se le pueden aplicar
a ese paciente.
Aparte,
hay una asociación
que se llama
la Asociación Española
de Síndrome
de Piernas Inquietas
que también me ha parecido
muy interesante
que te explican
un montón
de cosas
respecto
a la enfermedad.
Ya que centros
a acudir
y tienen
un punto de apoyo ahí.
Porque es una
enfermedad
conocida,
es decir,
la gente tiene conciencia
de que esto existe
y cómo se puede tratar
o qué supone.
Pues si te soy sincera,
no lo sé.
Yo tengo pacientes
que me vienen mucho
con el tema
de calambres
en las piernas
y ya te digo,
mi hermana por ejemplo
es joven
y también le pasa,
pero no está diagnosticado
como un síndrome
como tal
porque le pasa
de vez en cuando.
O sea,
puede ser relacionado
con nervios
o no.
Y aparte,
¿qué es eso?
Es como todo.
¿Cuándo vas al dentista?
Cuando realmente
estás viendo
que te está molestando
la muela
y no puede.
Si te pasa una vez
que tengas un calambre
pues vas a pasar.
Si ves que ya
te está molestando mucho
entonces ya dirás
oye,
¿qué me pasa?
Y en tu caso
si viene alguien
a la consulta
con algún indicio
de que pueda tener
este síndrome,
claro,
¿le aconsejas
que vaya algún especialista
en esto?
O no sé si
lo puedes llevar.
Le aconsejaría
que yo le podría
dar una pauta
de primeramente
que se hiciese
un análisis de sangre
o que,
por ejemplo,
que hiciese
poco a poco
fuera cambiando
el tema
de lo que hemos estado
hablando antes
del café,
lo del tabaco,
que siempre le preguntaría
si está tomando
algún antihistamínico,
si necesita alguna ayuda
para dormir
porque eso también
me puede dar a mí
intentar averiguar
si realmente
estamos hablando
de este síndrome.
Pero sí es cierto
que lo derivaría
porque es una cosa
que me gusta
que os aplicarlo
pero yo no soy
la más especializada
o la más indicada
para tratarlo.
¿Porque tienen
consecuencias
en los pies
que sí que puedas
tratar en concreto
o es piernas
sobre todo?
Pueden tener
piernas y pies inquietos
que son los calambres
pero por eso
que ahí hay que
dependiendo
de donde esté
hay que medicarlo
en este caso
si utilizaría
un tratamiento
multidisciplinar
con otro profesional
para este tipo
de cosas
sí.
Aparte
no tiene nada de malo
el hecho
de derivar
a un paciente
o con un informe
de decir
oye mira
me está comentando
esto el paciente
y creo
que sospecho
de esto
pero quiero
tu opinión
también.
Además creo
que es lo que
se debería hacer
con todos
cuando hay
ciertas enfermedades.
Claro
para saber
si digamos
los pies
son un
son un espejo
un reflejo
de que puede haber
es decir
si a través
de los pies
tú podías
más o menos
saber
si esa persona
puede
desarrollar
puede tener
ese síndrome
esto básicamente
te lo dice
el paciente
porque
están incómodos
no es que tú
veas que por ejemplo
le ha salido
que se imaginaron
no es que le ha salido
un callo
entonces se me está
diciendo a mí
que es por esto
no
va a ser el propio
paciente
que se sienta
y me dirá
oye
yo estoy sintiendo
muchos calambres
y me tengo que levantar
por las noches
entonces ya puedes
sospechar de esto.
Claro
como no tiene
signos evidentes
dermatológicamente
hablando
tampoco
no es demasiado
fácil
son síntomas
que siente
él
pero hay otro
también
que es el síndrome
del escaparate
no sé si lo habéis
escuchado hablar
sí
pero
cuéntanos
son
personas
que les pasa
a personas
que tienen problemas
circulatorios
que van por la calle
y se tienen que parar
entonces lo que hacen
para disimular
como lo tienen que hacer
en seco
se ponen a mirar
los escaparates
aunque
aunque tampoco
digamos que no es malo
tenerlo
es como para disimular
es mal hecho
y tiene que ver
con
con circulación
mira pues
esto puede ser otro tema
que lo puedo mirar
para
también para hablarlo
sí
porque este
este quizás sí que afecta
más a un grupo de gente
más en concreto
¿no?
un grupo de población
quizá la que es más
que es mayor
o a partir de 60 años
¿no?
puede ser
por eso
yo todos los pacientes
que lo han padecido
son mayores
pero aún así
me lo preparo
y lo comentamos
que creo que también
puede ser interesante
venga va
pues apunto también
el síndrome del escaparate
para aquellos que no lo conocen
lo has resumido brevemente
al menos para saber
qué es
en cuatro líneas
y Teresa
no sé si nos faltaba
añadir algo más
del tema de hoy
del síndrome
de piernas inquietas
del SPI
pues creo que lo hemos estado
comentando todo
he estado hablando
de cómo lo podemos
diagnosticar
de las causas
¿no?
que es lo que os está
explicando
no sé si ha quedado claro
¿eh?
del tema de
de cómo funcionaba
la dopamina
he intentado hacerlo
más cortito posible
pero lo mismo
es demasiado técnico
¿no?
para comentarlo
yo creo que se ha entendido
bastante bien
no sé si hay alguien
que tiene alguna duda
ya saben que pueden ir
a nuestro Twitter
también
y preguntarlo
pero yo creo que ha quedado
bastante
bastante claro
y nada
y lo interesante
lo importante
que veo yo
es
el tema de
de bueno
de
de los síntomas
¿no?
de
de qué es lo que va a sentir
el paciente
que también lo hemos comentado
que a lo del tema
del hormigueo
el calambre y tal
el dolor
que a veces
es que a gente
que le duele
sí que yo creo que sí
que lo tenemos todo
mire ya
a mi parecer
yo pensaba
que me había
me había pensado
que me había pasado
de
que nos faltaría tiempo
¿no?
yo también sufría por eso
pero no
al final nos ha
nos ha sobrado
hasta en unos minutos
sí
y también
quería comentaros
que estoy
bueno
lo tuvimos hablando
tú y yo el otro día
que sería interesante
que si algún oyente
tuviera algún
algún tema
que le pareciese interesante
nos lo podría hacer saber
para
para comentarlo
no sé
lo lanzo así un poco
que alguna vez
te lo he dicho yo a ti
y sería
ya que tenemos
unos minutillos
lo dejo ahí
en el aire
si hay alguien
que lo quiere pedir
o algún tema
que también
le afecta a él
o a ella directamente
también
que por eso
también les interesa
más saberlo
ya saben
que nos pueden escribir
al twitter
arroba
que ya nos conocen
que estamos muy activos
y si no pueden
también hacerlo llegar
a través de la radio
y ahí sí que ya lo tratamos
de momento
me apunto este tema
del síndrome de escaparate
el síndrome de escaparate
y lo tratamos el martes
que viene Teresa
vale
me parece bien
estaba entre eso
la artritis reumatoide
pero bueno
como tenemos todavía
tres programas más
antes de vacaciones
exacto
muy bien
son tres ¿no?
sí sí sí señora
sí
a partir de este
ya nos quedan
tres antes de vacaciones
pues sí
así que me los apuntaré
y ya para
finalizar
el último programa
no sé si hacer algo especial
oye Mireia
si te ocurre algo
yo encantada
que con esto
de hacer de pintora
la verdad que
necesito
un poquito de ayuda
yo encantada
a ver lo que
nos dejan
ni podemos hacer
pero si algo
algo
algo vamos a hacer
alguna cosa vamos a hacer
me parece perfecto
Teresa
te llamamos
el próximo martes
y hablamos de este
síndrome del escaparate
y con eso
nos quedan ya
pues esas tres secciones
antes de vacaciones
pero nos quedan tres todavía
un abrazo muy fuerte
un abrazo muy fuerte
a todos
adiós
que paséis buena tarde
hasta luego
un abrazo muy fuerte
un abrazo muy fuerte
un abrazo muy fuerte
un abrazo muy fuerte
un abrazo muy fuerte
un abrazo muy fuerte
un abrazo muy fuerte
my darling
you and I
take over the world
one step at a time
just you and I
just you and I
cause you're the only one
that brings light
just like the sun
one step at a time
just you and I
just you and I
I'm tired of chasing paper
staring at this screen
been saving up for weeks now
just to get to you my dear
and though you're far from my home
this ain't no weekend bar
and you know my heart grows fonder
must be city love
cause my darling you and I
take over the world
one step at a time
just you and I
cause my darling you and I
take over the world
one step at a time
just you and I
just you and I
cause you're the only one
that brings light
just like the sun
one step at a time
just you and I
yeah one step at a time
just you and I
yeah one step at a time
just you and I
just you and I
you and I
rode in the
rude of that
wick-wick-wick-wick-wick-wee
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bancanyany!
S'ha caracteritzat per negar sistemàticament la importància de la pandèmia que va qualificar
en paraules textuals de gripeta.
El seu país és el segon més afectat del món.
Buenos Aires, Joan Biosca!
Bona tarda!
El president del Brasil, Jair Bolsonaro, en aquestes darreres hores s'havia començat
a trobar malament amb dolors musculars i febre, i el resultat del test per detectar
la Covid-19 ha estat positiu, segons ha confirmat ell mateix en declaracions
a la premsa brasilera a Brasília, la capital del país.
Gran negacionista de la pandèmia de coronavirus,
Bolsonaro va celebrar el 4 de juliol la festa nacional dels Estats Units
aquest passat cap de setmana amb l'ambaixador nord-americà al Brasil
juntament amb funcionaris del seu govern, del govern brasiler,
que també s'han hagut de sotmetre ara a un test.
Joan Biosca, Catalunya Ràdio, Buenos Aires.
Notícies breus, Martí Ferrero.
La consellera de Salut, Alba Vergès, ha apostat per un model d'atenció
integrada de la gent gran des dels vessants social i sanitari
en el debat que es fa al Parlament sobre l'afectació de la Covid-19 a les residències.
Ara és el torn de l'oposició. Anem fins al Parlament. Jordi Corbalan, bona tarda.
La líder parlamentària de Ciutadans, Lorena Roldán, ha afirmat
que el virus no ha fet distincions ideològiques ni identitàries
i que cal aprendre dels errors.
Roldán diu que el drama de les residències
pesarà sempre com una llosa sobre les institucions
i acusa el govern de Quim Torra d'haver mirat cap a una altra banda.
Otros gobiernos tienen el argumento de que lo han intentado,
de que han destinado recursos, de que lo han puesto todo
para intentar frenar el coronavirus.
En cambio, ustedes aquí han seguido gobernando
para el procés y para la autodeterminación.
Que esto lo ha proclamado el señor Torra a los cuatro vientos.
Usted misma, señora Budó, diciendo que en una Cataluña independiente
todo hubiera ido mejor, que no habría tantos muertos.
Roldán diu que el drama de les residències no es pot tornar a repetir
i que fallar no pot ser una opció.
Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio Parlament.
L'últim balanç de sanitat sobre la pandèmia suma quatre noves morts
per coronavirus a l'Estat i 124 contagis nous les últimes 24 hores.
Xifra força semblant a les dades d'ahir.
La majoria són a Catalunya, a l'Aragó i a Madrid.
Segons el recompte oficial, s'han registrat nou defuncions l'última setmana
i la xifra total de casos des de l'inici de la crisi és de més de 250.000.
La Fiscalia vol que el Tribunal Suprem revisi ara els permisos
concedits als presos independentistes per sortir a treballar,
a fer voluntariat o a cuidar un familiar.
Són permisos que autoritza el centre penitenciari
d'acord amb l'article 100.2 del reglament.
Després els valida el jutjat de vigilància penitenciària
i si la Fiscalia hi presenta recurs l'ha de resoldre
l'audiència provincial corresponent.
Però en el cas de Carme Forcadell, la presidenta del Parlament,
el jutge de vigilància penitenciària de Lleida va dictar
que si la Fiscalia presentava recurs,
el resolgués directament al Tribunal Suprem,
que és l'òrgan sentenciador.
La Fiscalia manté que el 100.2 és un tercer grau
encobert que el seu parer no està justificat.
Ada Colau proposa llogar pisos turístics
per allotjar-hi famílies vulnerables.
L'Ajuntament pagaria als propietaris
entre 700 i 1.200 euros al mes,
més les despeses de neteja i subministraments
per disposar d'aquests apartaments ara buits
i cobrir les necessitats d'habitatges socials
que té el consistori.
Així ho ha fet saber per carta la patronal Apertur.
És la segona vegada, de fet,
que l'Ajuntament llença una proposta d'aquest tipus.
Ja ho va fer a finals de març,
però aleshores oferia 900 euros.
Ara arribarien a 1.200.
Aleshores eren 900 com a màxim.
I només hi va haver dos propietaris interessants.
El govern Balear ha denunciat abusos
en la pujada dels preus dels vols a les illes
i reclama a Madrid que sancioni les companyies aèries.
Palma, l'Ali Ferrer.
Bona tarda.
Arriben pocs avions a la península
i els vols són molt cars.
Francina Armengol es queixa de les companyies aèries.
Tenia algunes que no estan complint
i, efectivament, així ho han trasmes.
Jo mateix he enviat una carta en administrar valors
per parlar concretament d'aquestes qüestions
i perquè el govern d'Espanya,
que és a qui li pertoca, faci les sancions.
Encara no fa un mes arribaven cada dia
40 avions procedents de tot arreu,
sobretot d'Alemanya.
La setmana passada ja en van arribar 300.
L'Ali Ferrer, Catalunya Ràdio, Palma.
Esports, Amé Aguilar.
El Tribunal Arbitral de l'Esport
desestima íntegrament la demanda del Santos Brasile
davant la FIFA en què reclamava el Barça
61 milions pel fitxatge de Neymar.
El president blaugrana Bartomeu
ha dit al matí de Catalunya Ràdio
que no l'amoïna gens la situació contractual amb Messi.
Des de Manchester, Pep Guardiola
diu que espera que Messi no es bellugui de Barcelona
i que no ha pressionat la UEFA
per jugar a casa el partit de Champions contra el Madrid.
A primera, jornada 35, avui dos partits.
A dos quarts de 8, València, Valladolid
i a les 10, Celta Atlètic de Madrid.
Tenim horaris dels equips catalans
al play-off de Sens a la segona A.
Dissabte 18 de juliol a Eivissa-Cornellà.
A les 8, diumenge 19,
Sabadell Atlètic de Madrid.
Bé i Barça bé Valladolid,
però més s'estan bé a les 8.
Amb bàsquet, la penya ha presentat Pau Ribes
i el Barça ha fet oficial la renovació
de Pierre Oriola fins al 2024
i Carl Couric fins al 2023.
El circuit de Barcelona-Catalunya
acull demà i dijous un test privat
dels equips del Mundial de Superbikes.
Serà la primera vegada
que els pilots d'aquest campionat
pugen a les seves motos
des de la cursa disputada a Austràlia al març.
Tots els pilots i tècnics
han de complir un estricte protocol sanitari.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts.
Bona tarda.
Més de 4.900 persones
estarien afectades a 1 de juliol
per un ERTO a Sant Just.
Són dades de l'Observatori Comarcal
on es recull que gairebé 280 empreses
amb la seva seu social al municipi,
gairebé un 38% del total,
haurien autoritzat aquest tipus d'expedients.
No tots els treballadors i treballadores
afectats haurien de ser a les hores de Sant Just,
però sí que hi treballarien.
Alhora, el mateix estudi
també recull el nombre de persones aturades
de llarga durada al municipi,
que se la varia fins a les 87.
Les demandants d'ocupació
situarien a les 1.733,
amb una variació anual
de gairebé el 186%.
I Sant Just complementarà
la posada en marxa
del nou model de recollida selectiva
a partir de contenidors intel·ligents
amb una targeta
que premiarà l'ús de les deixalleries,
una nova eina
que oferirà descomptes
en la taxa metropolitana
de tractament de residus
en cas d'utilitzar-se amb residuïtat
amb una reducció màxima
de fins al 14%.
El rellançament d'aquesta targeta,
la de persona usuària
de les deixalleries
de la xarxa metropolitana,
es farà a Barcelona
i la seva metròpolis
en una iniciativa impulsada també
per l'AMB.
Que carnet és gratuït,
es pot aconseguir
de forma telemàtica
a la pàgina web de l'AMB
o de forma presencial
a deixalleries o punts verds
i queda enregistrat
el nombre de vegades
que una persona utilitza
els serveis d'aquests equipaments.
En un recompte
que es fa de forma anual,
a partir dels dos usos a l'any,
s'estableix un descompte
de l'1%
en la taxa de tractament de residus.
I el Cinebaix
és nou membre d'honor
de l'Acadèmia del Cinema Català.
Aquest òrgan
ha valorat la tasca
que ha fet aquesta associació
de Sant Feliu,
que durant 15 anys
ha lluitat per la defensa
del cinema d'autor,
tant a nivell català
com a europeu
i mundial.
El nomenament
es farà efectiu
el pròxim 16 de juliol,
en un acte
que tindrà lloc
al Centre de Cultura
del Born,
on també es distingirà
a 5 persones més
amb aquesta qualificació.
El cineasta i animador
Jordi Amorós,
el director i productor
Carlos Benpart,
la muntadora Teresa Font,
el periodista i activista cultural
Josep Maria López Llevi
i l'actriu Serena Bergano.
Des del 2009,
un any després
de la seva creació,
l'Acadèmia del Cinema Català
atorga anualment
aquestes distincions
que s'acumulen
en un palmerès
de més de 60 professionals.
Fins aquí les notícies
de les 6.
Tornem amb més informació
al Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.

Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
6 i 14 de la tarda seguim a la plaça Mireia en directe des de Ràdio d'Esvern.
Seria aquesta la segona hora, eh? La que encarem ara mateix.
i per obrir aquesta segona hora, a part d'escoltar la sintonia del programa de l'espai, tenim
amb nosaltres el Joel Raguant. Amb nosaltres estic per telèfon. Joel, bona tarda.
Molt bona tarda, Sant Just, d'Esvern, com esteu?
Quina entrada, m'encanta aquesta entrada. Estem molt bé.
És la típica, ja l'estic oficialitzant.
Estem bé, estem bé.
La calor, la calor és el gran protagonista d'aquests dies.
Sí, la calor i la calor són els grans protagonistes.
Exacte, a Roda de Ter.
Doncs bé, aquí estem bé. L'únic que sí que és veritat, que amb això de tantes pluges com hi ha hagut,
que no és el normal, aquí, com que estem lluny del mar,
és més normal que l'estiu sigui més sec.
I aquest any és aquesta calor humida, que està tot tan molla encara,
que a vegades, depèn d'on vens, per exemple aquesta setmana que tornàvem de la platja,
quan entravem, veies com si s'aixequés boira.
I no és que s'estigués aixecant boira, és que era la humitat del terra la que s'aixecava amb tanta calor.
O sigui, imagina't el tema de l'humitat, el mal que ens està fet.
Doncs sí, i tu encara que te'n vas a la platja, o te'n vas a indrets més frescos i et pots refrescar, cosa bona.
Sí, hem anat un cap de setmana a la platja, a Costa Brava,
que per cert, ja que aquest any ens hem de quedar a casa,
la Costa Brava no té res que envejar al Carib.
Jo, per exemple, també he dit que soc molt de Costa Daurada, que són molt diferents,
i t'aporten coses molt diferents.
Jo, en molts moments, prefereixo la Costa Daurada, que també és pulíssima.
Sí?
Sí, sí, perquè aquelles platges en les que tu pots entrar 5 o 6 metres,
que t'arriba el genoll molt, allò és perfecte.
Per aprendre Nadal, pels nens, petits i nenes, és perfecte.
Però per donar una passegereta, si no et vols banyar a la platja, si no et vols banyar al mar,
de dir, ostres, no tinc ganes de ficar-m'hi, però va una miqueta als peus,
només, doncs la Costa Daurada és perfecta.
La Costa Daurada fas dues passes i ja t'ha cobert la cintura.
No t'enfonses, és perfecte.
Veus, jo soc més d'aquestes, eh, d'entrar i enfonsar-me.
Els paratges de la Brava són molt macos.
Jo, veus, els paratges de la Brava em semblen molt macos, molt espectaculars.
Home, i tant.
La Daurada, potser, són cales més fines, més això,
però bé, és que tenim un país que cadascú pot anar al que més li agradi.
Per tant, aquest estiu, descobrim-lo.
Home, i tant.
També hi ha gorts espectaculars per veure.
Bé, alguns d'ells tancats, eh, però, aquest estiu?
Sí, sí, això sí, sap greu.
No tot?
Bé, és el que et vaig dir per la Patum.
Sap greu no fer Sant Jordi, no fer la Patum,
no podent anar als gorgs, ho entenem.
Però, en el fons, quan t'hi trobes de cara, sap greu.
Doncs sí, per ser, Sant Jordi, el 23 de juliol, eh?
De moment es manté aquesta data.
Sí, de moment es manté.
A veure com van les coses, les dades ara no són especialment positives,
en el sentit que, per exemple, hi agafo una dada de la meva de zona,
de la comarca d'Osona, ahir registràvem dades típiques del mes de maig.
Dades de Covid, eh, ens referim del mes de maig.
I, clar, això no és una bona senyal.
El Segrià ja ha estat confinat, ja en parlarem,
però no pot entrar i sortir ningú, no sé què, per motius laborals,
per tant, per feina sí que es pot entrar i sortir,
però perquè tenen un repunt.
La ciutat de Barcelona també està experimentant un repunt.
És cert que amb el relaxament de les mesures això podia passar,
però també és cert que quan veus aquestes notícies
que t'estan venint de cara i quan veus que el Segrià ha hagut de tancar,
doncs seria molt bo que ens recordem què hem viscut aquests últims mesos,
per on hem passat i la importància de complir una cosa com la que parlarem ara.
Una mascareta, però no només la mascareta,
amb l'higiene de mans, amb els gels hidroalcohòlics,
amb guardar les distàncies de seguretat.
Ho dic perquè els Segrià ja estan confinats,
ja han tancat el perímetre de la comarca.
És un avís a navegants.
Vol dir que si tots fem el que toca,
ens espera un estiu.
Ja veurem com,
però almenys en el nostre país.
Aquest ja veurem com,
vull dir això,
que potser ens espera un turisme indoor,
però que pot ser molt xulo en la nostra Catalunya.
Però per fer-ho hem d'arribar-hi bé.
I tant.
I precisament el que comentaves,
el govern català,
amb donar per fet,
podríem dir,
que el Procicat aprovarà aquest ús de mascareta obligatòria a tot Catalunya.
És probable.
És probable.
Expliquem ben bé què significa.
Mira,
ara mateix,
la mascareta no és un element obligatori.
Ho dic perquè hi ha vegades
que hi ha molta confusió.
Veig que surt gent de casa amb la mascareta posada,
que puja al cotxe amb la mascareta posada,
o fins i tot gent que t'increpa perquè no la duguis.
És que havia d'avui...
Però fent esport també, eh?
Sí, fent esport,
que aquí hi ha un altre tema.
Però no és obligatori l'ús de la mascareta.
És a dir,
la norma general,
quan parlem de normatives,
sempre hi ha la norma general i les excepcions.
La norma general diu
que no és obligatori l'ús de la mascareta,
però sí recomanable.
Però,
quan no es pot guardar la distància de seguretat
i en espais tancats,
sobretot,
sobretot en espais tancats
on no es pot guardar també la distància,
és obligatòria.
Què vol dir amb això?
Vol dir que avui,
7 de juliol,
per cert,
un altre Sant Fermín.
Sí, cert.
Si tu estàs...
Sí, un altre Sant Fermín,
també el que dèiem, eh?
Patum,
Sant Jordi,
suma-li Sant Fermín
en aquesta...
en aquesta llista, també.
Perdoneu, eh?
Pel matís,
però avui, 7 de juliol,
si surts al carrer sol,
completament sol,
o amb algun que hi convius,
o amb amics en un grup redudit,
amb amics compta,
perquè és recomanable, evidentment,
quan són grups petits,
doncs no passa res si no es porta.
Avui,
si jo surto a passejar al vespre,
no he de posar-me la mascareta,
si jo vaig sol,
si puc guardar les distàncies de seguretat,
no m'he de posar res.
Exacte.
Sempre que es pugui mantenir,
exacte,
les distàncies de seguretat...
Sempre que es pugui guardar la distància,
no és necessària la mascareta.
I a més a més,
per exemple,
i un exemple molt...
és absurd,
però és,
si tu vas amb les persones
amb qui convius pel carrer,
tampoc tens per què dur-la,
perquè quan entreu a casa no la dureu.
Per tant,
és el que dèiem del cotxe,
quan van amb els mateixos que viuen a casa.
No cal.
La norma diu que no és necessari en aquests casos.
D'acord?
Què pot passar demà?
Que sí que sigui obligatori
sortir al carrer amb mascareta.
Hi ha matisos.
Recordem que la gent esmàtica
no la té per què portar.
I també hi ha una altra excepció,
que és que la gent que vagi a fer esport
no la té per què portar.
Que no vol dir que,
si vol fer-ho,
pot fer, eh?
Aquest matis que hi haurà,
d'avui a demà,
aquest canvi normatiu,
és molt important.
En un intent de frenar els rebrots,
vol és limitar la possibilitat
que per deixadesa,
per confiança,
pel que sigui,
no portem la mascareta
i per tant ens puguem contagiar.
Per relaxament, eh?
Jo diria.
Jo crec que ara ja estem arribant
a un punt entre l'estiu
i el que ens ens hi ha
de tots els mesos anteriors.
Jo crec que hi ha un relaxament social, eh?
Important.
Pot ser un relaxament.
Pot ser un relaxament.
Però jo et dic que, per exemple,
a vegades,
en el meu cas,
la de vegades que surto de casa
i no he acabat de baixar l'escala,
dic, ostres, la mascareta,
i he de recular.
No passa res, recula.
Sí, sí.
Ja està.
No passa res.
És un element més.
Igual que agafar les claus,
ara és la mascareta.
Això, no?
Marxem de cap de setmana, eh?
Molt bé.
Estem a la platja.
Tots duiem la mascareta.
Tots duiem la mascareta.
A la mà.
Per cert, a tall.
hi ha gent que se la posa al colze,
com fa anys si portaven els cascos de moto,
recordem, no?
És on s'estornuda, no?
Sí, és on s'estornuda.
Per tant, si portem la mascareta allà,
la mascareta ja la podem llençar.
Perquè, al final,
en el colze no hi fa absolutament res.
Jo, per exemple,
la portava en una butxaca.
La portava allà, específicament,
la mascareta en aquella butxaca
i que la part de dintre no toqués,
doncs, la cartera, les claus, no.
D'acord?
Llavors, és important que agafem aquest hàbit
de portar la mascareta.
Perquè, si demà s'aprova aquest canvi
i, per tant, és obligatori,
l'hem de dur sempre.
Vol dir que, quan anem sols pel carrer,
que, al meu cas, jo visc en un poble
i, per tant, hi ha molts moments
en els que pots passejar bastant sol,
sobretot si vas per aquí als voltants,
on, per cert, hi ha uns indrets xulíssims,
doncs, haurem de portar la mascareta
tot i que anem sols.
Que dius, bé, aquí no tindrà molt sentit,
però, potser, si ens adaptem a dur-la,
és com el cinturador del cotxe.
Jo el trobo faltant quan, en aquell moment,
en què pugis al vehicle, no?
Sí, o el casc.
Jo ja me'l poso directament.
El casc a la moto, vull dir...
Exacte, el casc a la moto.
A mi em passa amb el cinturador de seguretat.
No sé no posar-me'l, me l'he de posar,
perquè, a vegades, fas allò, no?,
que engegues el motor i jo, sense moure el vehicle,
poses, bueno, et poses la cartera aquí,
agafes tal, canvies la ràdio
i, quan vas engegar, jo, si no el porto posat,
és que noto que falta alguna cosa.
Doncs, el mateix ens ha agradat passar amb la mascareta,
espero que per poc temps,
espero que d'aquí a alguns mesos et pugui dir,
us en recordeu quan dèiem que havíem de dur-la tot arreu?
Tant de bo, clar.
Tant de bo ens n'haguem oblidat,
però, de moment, és molt important,
i no només això, la distància de seguretat,
la higiene de mans, el gel hidroalcohòlic,
que ja és una cosa que em sembla que
també tenim en el nostre dia a dia més quotidià.
Ara, les marques de crema de mans
també trobaran un forat, aquí, de negoci,
perquè se'ls ressecan tant les mans
amb aquest hidrogel, que és espectacular, eh?
És terrible, això és terrible.
Ara, també, no, això,
que aquesta setmana a la platja
vaig veure gent que arribava a la platja amb mascareta,
i jo pensava, com els hi quedi la marca amb el sol,
pot ser un estiu...
Aquesta és l'altra.
també curiós.
Sí, sí, perquè, clar,
quan estàs prenent el sol,
què fas?
Te la deixes posada?
Doncs, això també demà s'haurà d'explicar.
Què passarà a la platja?
Què passarà a la piscina?
Un matís que deien és que, clar,
al barri o al restaurant no caldrà,
perquè, evidentment,
si vols consumir alguna cosa,
demanes un cafè, no sé, el que sigui,
doncs t'hauràs de treure la mascareta.
Home, jo he vist gent que se la va traient
a mesura que va ingerint el que sigui, eh?
Vull dir, no?
Faig un glob, em poso la mascareta.
I quan se senta se la treu.
Jo soc de...
Això, no?
Em poso el gel hidroalcohòlic abans d'entrar
o en el moment que entres,
depèn de si te'l tenen,
just a fora o just a dintre.
Me'l poso, entro, me'l sento
i em trec una mascareta.
Escolta,
tornant al tema d'aquesta llei de la presa, no?,
on es van marcar aquestes pautes,
podíem dir, postconfinament,
en aquestes mesures, en teoria,
hi havia l'ús obligatori de la mascareta,
sempre que no fos possible
mantenir aquesta distància.
Llavors, això ara canviaria, no?
Això canviaria.
Si tens un inici,
si tens l'obligatori a saco,
sempre, ja està.
I era una manera, també,
doncs, de curar-se amb salut,
mai millor dir.
En aquell cas es va optar, doncs, per això,
per les distàncies
i sempre deien que la millor mascareta
és una distància social.
Què passa?
Com que estem registrant dades
de fa un mes
i, per tant, estem, per dir-ho així,
anant una mica enrere,
que també hem d'entendre la part de la normalitat.
I jo no vull culpar
perquè a vegades diuen
va passar en aquesta vacua que eren 20.
Si la normativa deia que eren 20 eren vàlids,
no han fet res malament.
Llavors,
podia passar.
És una cosa que podia passar,
però cal que siguem molt conscients.
A veure, no sabem...
No culpem a qui no ha fet res malament.
No sabem quantes vegades
es van abraçar aquests 20 entre ells.
Exacte.
Sí, però és igual.
Un cop ja ho has fet una,
ja a partir d'aquí...
Sí, sí.
Jo em refereixo que no culpem
si no ha fet res incorrecte.
És a dir,
al final,
també té un component del Covid
de loteria.
Perquè, mira,
aquesta setmana a la platja,
pel que sigui,
algú pel meu costat
passa sense mascareta
i en aquell moment es tornuda
i jo no he fet res malament
perquè he complert la normativa
i el tinc.
Doncs la vida...
Sí, també.
D'aquí la responsabilitat
que cadascú ha de portar la mascareta
no només per no contagiar-se,
sinó per no contagiar.
És que, de fet,
la mascareta,
molta gent es pensa
que serveix per evitar
que et contagis,
que en part una mica,
però en gran...
Però la part més important
de la mascareta
no és que no et contagis tu,
és que tu no contagis a la resta.
Recordem
que els països asiàtics
que l'utilitzen,
el Japón,
les pel·lícules que veiem sempre
la gent amb aquesta mascareta,
no és perquè no es volen contagiar,
és perquè ells,
refredat o el que sigui,
parlo de les pel·lícules, eh?
I el que volen
és evitar contagiar a ningú.
Per tant,
la mascareta és un element
perquè tu no contagis a la resta.
Per tant,
és molt important
aquesta empatia
i aquesta solidaritat entre tots
de fer l'exercici
i per molt que sàpigues
que tu no tens la Covid,
com que no saps
si la pots haver tingut,
te l'han passat aquest matí,
el que sigui
i siguis asimptomàtic
que això pot passar,
ens la posem
i ja està.
I agafaré,
amb aquest tema de la mascareta,
una frase que he sentit
de Pamplona,
dels San Fermins,
d'aquests dies.
San Fermins han honorat
absolutament tot.
L'única cosa
que es manté
és la il·luminació
de l'Ajuntament,
que als vespres s'il·luminarà
dels colors típics
d'aquests dies.
Doncs,
podrien haver fet alguna cosa,
no?
Per exemple,
l'Apatum es va acabar anul·lant,
però van voler fer
un concert
de Patum,
i aquest concert
s'hauria retransmès en directe
per les xarxes.
Al final no es va fer,
però bé,
doncs,
era una manera, doncs,
de fer alguna cosa, no?
San Fermin ho han suspès tot,
perquè diuen
que és millor
suspendre-ho tot,
deixar-ho estar,
no fer absolutament res,
no jugar-se-la en res
i assegurar
que l'any que ve
poden tenir la festa,
que no,
voler fer alguna cosa
i encara complicar
les opcions de l'any que ve.
si aquest estiu
ens toca mascareta
i turisme a Catalunya,
fem mascareta
i turisme a Catalunya,
i que el que ve,
això sigui un record
del que ens en puguem enriure,
que serà difícil
per la magnitud
de la tragédia,
però que es quedi com un record.
Perquè això quedaria,
és a dir,
si Procicat finalment
aprova, diguéssim,
el fet que sigui obligatori
a tot arreu
i a tota hora
la mascareta,
el d'Urla,
la resta d'Espanya...
Procicat és de Catalunya,
per tant,
això seria obligatori
al territori català.
Com queda la resta
del territori?
Doncs aquí hauria de sortir
el nostre amic,
Fernando Simón,
a explicar,
aquí el ministre
s'haurien de reunir
i dir,
aviam,
al final,
l'ús de la mascareta
és el que dèiem, no?
Jo també,
per això intento,
doncs,
sí que és veritat
que és bo que siguem prudents,
però si t'ho vas a passejar sol,
és cert que l'ús de la mascareta aquí
té molt poc sentit.
Jo, per exemple,
me l'emporto a la butxaca,
perquè en aquests casos,
com que no saps mai
si trobarà gent o no,
ja t'adús,
si trobarà gent,
te la poses,
i si no ho has fet.
Que potser ens passem de frenada?
Potser sí.
Millor pecar d'això, no?
Sí,
millor pecar d'això,
perquè jo ho deixo,
deixo amb aquesta frase,
que ja estan confinats.
Mhm.
Si ens hem passat de frenada
amb això de la mascareta
i ens estalviem
que la setmana que ve
els confinats som nosaltres...
Esperem que no.
Doncs portem la mascareta,
que ens quedarem
una marca a la cara amb el sol.
Sí, riurem molt
quan d'aquí 50 anys
veguem aquelles fotos.
Sí,
ens hem de posar crema
i apa.
Sí, els ensenyarem als nostres nets,
mira l'avi com anàvem
amb una marca de la mascareta,
perquè aquell any hi va haver
una pandèmia internacional,
però gràcies a que vam fer
les coses bé l'any següent
m'hem fet.
Vam fer una vida
com la que teníem,
normal i corrent.
Escolta, abans parlaves
també d'aquestes imatges
de les pel·lícules,
sobretot al món asiàtic
amb les mascaretes.
Tampoc no ha estat tan lluny
a la vida real
i fora de les pel·lícules,
sobretot a Barcelona,
també s'hi veuen molts,
però sobretot per la contaminació.
Tu creus que a la llarga
ens acabarem quedant
amb aquest ús de la mascareta
també per l'aspecte contaminant?
Sí,
he pensat moltes vegades
que la Covid ens ensenyarà coses
que potser abans
no haguéssim valorat.
Per exemple,
has dit el Sant Jordi,
recordem, no?
Jo el Sant Jordi
l'ho veur moltíssim,
però el fet d'haver-lo perdut
em fa que tingui
més ganes que mai
de tornar-lo a tenir.
Sí?
Tens ganes de viure
ara el juliol?
Més que el de juliol,
el del 23 d'abril del 2021.
Ah, clar.
Dic el d'aquest any.
Sí,
tinc ganes de veure el de juliol
perquè crec que pot ser
una prova pilot
molt bona
per fer coses també a l'estiu.
Les nits a Barcelona,
al litoral català
en general,
són molt bones
per fer coses a l'exterior.
A més a més,
a l'exterior, recordem,
és on hi ha menys probabilitat de contagi.
Per tant,
encara millor ara.
Jo tinc ganes de tornar a l'Apatum.
Tinc ganes que les festes majors
dels pobles que no estem fent tornin.
I aquest any les trobo a faltar.
Què vol dir?
Que jo hi anava cada any?
No!
Per primera.
Potser ara,
valores més una cosa
que era típica
de la teva vida quotidiana a l'estiu,
que feia estiu,
que no sé,
jo, hi ha fires i coses
aquí a Roda de Ter,
que aquest any no veuré
i trobo a faltar
quan potser l'any passat
no les valorava.
I ara dius,
home,
doncs,
són coses nostres
que tens anterioritzades.
La mascareta,
doncs,
potser sí que es quedarà
i que quan estiguem refredats
ens la posarem
i no se'ns farà tan estrany
ni serà una cosa tant de les pel·lícules,
o el teletreball,
que sabíem que existia
però era com,
no sé,
com el sexe dels Àngels,
que ningú l'havia vist, no?
Llavors,
ara no,
ara el tenim interioritzat
i quan tot això acabi,
molt probablement moltes feines
permetran molt més teletreball
i caminarem cap a una major conciliació
de la vida laboral i familiar.
Ens ha portat coses,
la Covid,
la majoria dolentes,
la immensa majoria dolentes,
tragèdies
que ojalà no haguéssim passat mai.
Això cap a Mireia,
perdona,
però la paraula crisi
és una paraula grega
que vol dir oportunitat.
Sí.
Doncs,
aprofitem-la,
n'aprenem,
perquè d'aquesta cosa
se'n pot aprendre i molt,
és veritat que,
doncs mira,
s'ha fet una mica també a vegades
el que s'ha pogut
i potser,
doncs d'aquí,
no ho sé,
evidentment l'any que ve no ho veurem,
però d'aquí 20 anys,
quan estiguem el 2040,
que espero que hi siguem tots,
doncs direm,
doncs mira,
ara estem,
no ho sé,
tenim molt més teletreball,
tenim molta més consciència
de la nostra higiene de mans,
tenim més,
doncs,
hi ha gent que porta la mascareta
quan ha agafat una febrada,
no ho sabem,
no sé dir què passarà en el futur,
però que evidentment,
no tenim la bola,
exacte,
però que evidentment,
passaran coses,
i d'aquesta pandèmia,
que no havia passat,
jo diria que mai,
perquè l'última que podríem haver dit
que va existir,
no n'hi ha cap d'aquella època,
abans la pugui explicar,
n'aprendrem,
segur que n'aprendrem,
els llibres d'història recordaran
la pandèmia del 2020,
segur.
I tant,
s'inclouran els llibres,
com deies, d'història, eh?
Sí,
la selectivitat d'aquí uns quants anys,
que avui ha començat,
la selectivitat,
doncs la selectivitat d'aquí,
no sé quants anys,
dirà.
Preguntes de matemàtiques, eh?,
amb les fases del confinament,
i tot això.
Hi haurà coses,
com la Covid.
I a part de la xifra de morts,
que és una desorbitació espectacular,
no?
És una xifra que no s'havia vist mai,
no?
Perquè l'altre dia,
vaig llegir,
us en recordeu,
el mes de maig,
que tot anava baixant,
que ja vèiem la llum
al final del túnel,
doncs aquells dies
que dèiem que hi havia pocs morts,
és com si cada dia
s'estavellés un avió,
i dèiem que hi havia pocs morts.
Recordem,
quan hi ha hagut una tragèdia aèria,
la conmoció que tots hem viscut
a casa nostra
quan hem vist aquesta notícia,
doncs ens hem alegrat el maig
que cada dia morissin
l'equivalent a un avió de passatgers.
I imagineu del que veníem,
d'una tragèdia molt alta.
Això sí que s'estudiarà.
Ara tenim,
és a dir,
a tot el món,
ja tenim prop de 12 milions
de persones que estan contagiades,
és a dir, confirmats.
Avui es confirma
que ha donat positiu per coronavirus
Jair Bolsonaro,
el president del Brasil.
Per tant,
diuen que falta trama.
L'han dit Boris Johnson,
ell...
bé,
veurem què és el que passa.
La campanya americana
ja la seguirem,
també,
això,
el cinc des del divendres.
Ja l'anirem seguint,
perquè va avançant.
sempre han tingut una miqueta en...
com dir-ho?
L'han menys tingut.
L'han menys preuat, no?
La Covid-19.
Els que més l'han menys tingut
són els que l'han agafat.
Perquè també, no?
Abascal,
Ortega Smith,
tots aquests també l'han agafat.
Llavors,
no deixa de ser curiós com a mi.
Doncs sí,
sembla un virus,
entre cometes, intel·ligent.
Sembla que vagi també
aquelles persones que,
en fi,
que la desafia bé,
saps?
Totalment.
un altre tema que teníem avui a la taula,
damunt de la taula, Joel,
que és que...
Jo crec que en voler és difícil,
però jo crec que ho podem fer.
Hem de parlar una mica.
De fet,
avui ha sigut una de les notícies del dia,
no?
Perquè volen...
Bueno,
està pendent que es reobri el cas de la mort
de l'Helena Jubany.
Correcte.
No sé si ens pot fer cinc cèntims
del que va passar.
Sí.
Molt breument,
l'explicació és...
La farem breu,
perquè m'interessa més explicar
el que passava
que en aquella època, no?
Però el 2001,
a finals,
desembre,
d'aquesta senyora,
l'Helena Jubany,
més que senyora una noia,
perquè tenia 27 anys,
va aparèixer morta, no?
La van trobar en un cel obert
i havia desaparegut dos dies.
Bé,
aquest cas es va fer també molt conegut
perquè va sortir del programa
Crims de TV3,
també és el que tanca la temporada,
qui el vulgui el pot recuperar,
val molt la pena recuperar-lo.
És un cas molt difícil,
on hi ha, doncs,
de seguida,
tres possibles acusats, no?
Aquests tres acusats
en tanquen a una a la presó,
una dona.
La seva parella,
que és a qui, de fet,
la policia apuntava més,
no és tancada a la presó
i, com que és advocat,
doncs, a més a més,
el que fa és, doncs,
ser el seu propi advocat,
i això.
Els pares de la família Jubany
havien dit que hi podia haver
més gent aplicada
perquè ell havia rebut,
doncs, un dia va rebre
com una espècie de batut
o de, o sigui,
una espècie de líquid
que la va drogar,
que podien haver-hi
d'un grup que ell anava més gent,
però no es van fer totes
les proves caligràfiques.
En fi,
el que va acabar passant
és que aquesta dona,
pensant que ella era innocent.
La policia seguia apuntant
a la seva parella.
Després d'aquesta mort
i amb proves
que no es van arribar a fer,
policials, no?,
custòdies,
en aquest cas,
d'uns llumins,
bé,
una sèrie de problemes
en aquesta investigació,
el cas es va dictar
el que és un sobresseïment,
en castellà,
un sobresseïment en català,
d'acord?
Em vull situar
amb aquesta paraula
perquè és molt important.
Hi ha gent que es pensa
que aquest cas
es va deixar estar,
es va arxivar,
podríem dir.
Però què és un sobresseïment?
Quan hi ha una mort violenta,
com és el cas de l'Alena Jovany,
la policia,
de facto,
o sigui,
no necessita que ningú li digui,
inicia una investigació
en aquest cas policial
i també judicial,
perquè això es judicialitza
i hi ha un jutge instructor,
jutge que veureu,
si veieu el programa Crims,
que la policia que ho investigava
ha de culpa
de no haver ordenat
algunes de les proves
i ell ho desmenteix.
El tema és tant
que aquest sobresseïment
és una petició
que fa la defensa,
més que la defensa
qui acusa,
que és la família
de l'Alena Jovany,
que demana que s'arxivi.
Sobresseir,
en aquest cas,
sí que és arxivar,
és per dir-ho així,
deixar-ho estar.
Però el fet que es dicti
un sobresseïment
deixa el cas allà,
en stand-by.
o sigui,
no és un arxivat.
No,
el temps de prescripció
continua.
És a dir,
totes les persones
que no van ser investigades
des d'un inici,
el 2021,
el desembre del 2021,
aquest cas prescriurà.
És a dir,
si el que va dir el policia
o la família
de la senyora Elena Jovany
que hi havia més gent
d'aquell grup
que ell anava,
que hi havien pogut participar,
tots els que no se'ls ha investigat
ja d'entrada,
el desembre del 2021,
del 2021,
prescriu el tema
cap a ells.
I encara que després
un confessés
o hi hagués algú
que ho acusés,
ja no es podria jutjar.
Els que sí que van ser
imputats en aquell moment,
el tema prescriurà
quan faci 20 anys
del sobresseïment.
Perquè sí que hi va haver
una causa iniciada
cap a ells.
Per què aquest matís?
Per què vull fer aquest matís?
Perquè si hi ha gent
que diu,
o almenys no sé,
al meu entorn,
o gent que he llegit articles,
diu per què no es va anar
fins al final
amb el cas de l'Elena Jovanya
en aquell moment?
Per què es va dictar
el sobresseïment
el 2005
i no es va anar a buscar
una sentència
que culpés aquesta persona
que tothom apunta?
Doncs perquè si en aquell moment
en què tens poques proves
vas a buscar una sentència
i la sentència et cau desfavorable,
què vull dir?
La sentència diu
que aquest home
és innocent.
Recordem que la justícia aquí
ets o culpable o innocent.
I ets innocent
fins que es demostri el contrari.
No existeix el no culpable
com altres jurisdiccions
com la nord-americana.
per tant,
per tant,
dient
i llavors
no podies
podies apelar,
apelar, evidentment,
però no haguessis
pogut anar contra ell.
Hi ha unes causes taxades
per poder reobrir una cosa d'aquestes.
Però era molt més beneficiós
o molt més prudent
buscar un sobresseïment,
deixar-ho arxivat
i a l'espera.
Per què parlem d'aquest tema avui?
Doncs perquè avui
s'ha presentat una petició
al jutjat d'instrucció
de Sabadell
demanant que es reobri el cas
i diuen,
recalco aquest,
diuen
perquè també han demanat
el secret de sumari
que per tant deixaria
que no se sapigués absolutament res.
Però diuen que tenen
noves proves,
nous testimonis
que per tant provocarien
que hi hagués una causa suficient
com per ara sí
portar davant de la justícia
els culpables d'aquest crim
que va ser bastant horrible.
Deixa'm dir un petit matís.
Digues.
Molt ràpid.
La justícia és lenta a vegades.
I més ara que venim d'un confinament
i hi haurà una saturació
del món judicial.
Si ara s'inicien diligències
contra algunes persones
encara que no s'hagués començat
a investigar aquestes mai,
com que no s'ha prescrit,
si es comença ara,
és a dir, abans del desembre del 2021,
no importa quan surti el judici.
Si comences ara a investigar
i les imputes,
estàs dintre del termini.
Per molt d'aquest judici
que hi hagués el 2022,
per exemple.
Per tant,
si ara s'accepta
i se les imputa,
es trencarà aquesta prescripció
i es podria tornar a intentar
tancar aquest tema
d'una vegada
i per la tranquil·litat
també de la família
de la persona que va perdre la vida.
amb ells.
Precisament Joan Jovany,
el germà d'Helena Jovany,
explicava que han pogut accedir
o han pogut tenir
totes aquestes proves
perquè es veu que hi ha molta gent
que tenia informació rellevant,
no?,
que ha perdut la por
de 20 anys.
Pràcticament.
I ha contactat amb ells.
És a dir,
ha sigut gràcies a que la gent
ha portat informació o proves
per deixar de banda la por
en el seu moment,
suposo que per represàlies
o per poder tenir informació
que, doncs bé,
no se sentien tranquils
i segurs donen aquesta informació.
Tal com es va veure
el programa Crims,
el programa acaba.
Jo ja us he dit una mica,
em sap que heu haver-vos desvetllat al final
per qui no el sàpiga,
però ja us he dit que hi haurà
un sobresaïment.
El tema està en que
el crim sempre acaba,
ja et diuen la sentència,
i com van acabar la vida
de les persones,
doncs, que van acabar
condemnades,
d'absoltes o el que sigui, no?
En aquest cas,
com que hi ha un sobresaïment,
va quedar com molt penjat,
però va ser com molt xoc,
perquè va ser un doble capítol,
que es va fer el mateix dia,
ja estàvem en confinament,
i jo crec que es va buscar
des del programa
aquesta reacció popular, no?
I va haver molta indignació,
sobretot en aquell moment
a les xarxes,
perquè estàvem confinats,
hi va haver una reacció
molt important
que demanava,
doncs,
que reobrís el cas,
es van recollir firmes,
es va muntar una associació,
es va demanar per terra,
mar i aire,
doncs, que es tornés a obrir,
i, finalment,
s'ha presentat aquesta petició
al jutjat.
No sé fins a quin punt
el programa Crims
tindrà culpa,
o responsabilitat,
o gratitud de tothom
en haver aconseguit això,
no ho sé.
Haurà fet una mica de pont, no?
Perquè...
Jo crec que el programa
és el detonant
que això pugui passar,
perquè han creat aquesta consciència popular,
no?
Van, per dir-ho així,
va quedar molt clar
que hi havia una injustícia,
no?
Una persona que perd la vida
d'una manera tan tràgica i violenta,
i no se sap verdaderament,
o, més que això,
la justícia no condemna a ningú.
I va despertar moltes sensibilitats
de persones
que al final,
doncs, pel que sigui,
dius, home,
de ser impuna,
una cosa que
és totalment penable,
oponible,
millor dir.
De fet,
prop de 800 persones
han aportat
prop de 20.000 euros,
són moltes.
Només en 24 hores, eh,
que és el fet...
És que són moltes, per tant.
Els ha permès, potser,
tirar també endavant,
bueno,
reobrir aquesta causa,
i de l'altre costat,
també pagar les costes
dels advocats,
òbviament.
Sí, llavors,
ara hem de veure cap on avança.
De moment, el primer pas
seria acceptar aquesta petició,
no?,
per reobrir-ho,
de quines proves s'acorden.
També,
deixem-me que faci el matís,
perquè,
nosaltres sempre diem,
aquí en aquest programa,
Mireia,
estarem a temps,
o anirem parlant d'aquest tema,
si es decreta el secret de sumari,
que pot ser,
que es decreti,
no ho podrem informar gaire,
no perquè no ho puguem dir,
sinó perquè no ho sabrem.
Llavors,
no sé què és el que passarà,
estaré atent a veure què és el que va passant,
al principi,
si les proves són sòlides,
es reobriria el cas,
i llavors,
a partir d'aquí,
ja veurem què és el que va apareixent.
Si jo,
doncs,
veig que hi ha alguna cosa que es pugui explicar,
o també algun canvi jurisdiccional,
o el que sigui,
com això,
explicar un sobreseïment,
explicar per què era millor un sobreseïment,
que no pas anar a buscar una sentència,
per què hi ha una prescripció,
doncs,
perquè s'interpreta que totes les accions que són punibles,
doncs,
han de prescriure en el temps,
el poden durar tota la vida,
que això ha portat una cua també important,
no?,
sobretot en els temes que també es van fer molt popular,
més que populars,
que també la gent va perdre la por,
a dir-ho,
doncs,
de la pederàstia infantil,
recordem que hi haurà un canvi aquí molt important,
que és que el còmput,
per calcular quan prescriu,
en principi no deixaran que comenci,
fins que la persona que ho ha patit no faci 18 anys.
O sigui,
ja d'entrada,
mentre siguis menor d'edat,
no es mou el termini de prescripció,
que això ja seria un canvi molt radical.
Són canvis,
la prescripció és una cosa que dintre del món legal
entenem perquè ha d'existir,
perquè dona una seguretat jurídica,
però moltes vegades costa molt d'entendre
com pot ser que l'any que ve,
doncs,
aquest crim pugui quedar impune.
Doncs mira,
de moment s'ha presentat aquesta petició,
i per tant pot no quedar impune,
i aviam si per fi s'atrapen els culpables.
Ho anirem seguint amb tu, Joel,
com sempre,
i com cada setmana,
últimes tres setmanes per cert de programa,
però encara ens queden temes per tractar,
i com sempre,
ho anirem fent amb tu per telèfon.
Una abraçada molt fort a la distància,
moltes gràcies.
I refresca't força, eh?
Gràcies.
Una abraçada, Joel.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
!
Good пош士!
Gràcies!
Lisé Burnader
.
Divio
.
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Sous-titrage ST' 501
I amb aquesta cançó de fons també aprofito per comentar-vos el que ara escoltarem a aquest últim espai, a l'últim tram del programa, de fet últims 15 minuts de la plaça Mireia.
Us faig un breu resum, a través de Ràdio d'Esvern podeu conèixer tots els establiments, els comerços i els serveis d'aquí de Sant Just, tot englobat dins una campanya que rep el nom de Sense anar més lluny.
Doncs bé, avui ha estat el tret de sortida d'aquesta campanya. Al matí podeu escoltar les entrevistes al programa, al magazín, al Just a la Fusta, i a les tardes també les anirem amatent aquí al programa.
Són càpsules breus d'entre 5 i 10 minuts, que les ha fet un col·laborador d'aquí de Ràdio d'Esvern i, en fi, indaga una mica sobre aquests comerços, com han viscut també la situació del confinament,
com han reprès també l'activitat, com ho pateixen i com se'n surten també, diguéssim, les dues bandes de tota aquesta situació.
Així que són entrevistes gravades i el que farem ara és escoltar, un cop acabi aquesta cançó, el primer espai, el primer espai d'aquestes entrevistes,
que és el comerç de la Pepa Casanys, la botiga al carrer Creu de Moda, per dones, que es diu Pepa Moda.
Creu de Moda
Creu de Moda
Creu de Moda
Creu de Moda
Creu de Moda
Creu de Moda
Creu de Moda
Ràdio d'Espern, 48.1.
Ràdio d'Espern, 48.1.
Sense anar més lluny,
un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de Sant Just
amb el suport de Ràdio d'Espern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Bé, doncs, sense anar més lluny,
avui ens trobem a la botiga Pepa de Sant Just Espern,
al carrer de la Creu,
número 81,
Bé, la botiga on em trobo
té uns aparadors força bonics
amb tota la informació que cal saber de la botiga
i molts conjunts així d'estiu,
que és l'època que comencem ara.
Bé, em trobo amb la Pepa,
que és l'encarregada de la botiga.
Hola, Pepa.
Hola, què tal?
Bé, primer de tot voldríem saber una mica
què sol ho faria en aquesta botiga.
Doncs nosaltres el que oferim
és moda,
però una moda que és sense edat per la dona.
Moda que abarca tot, no?
O sigui, roba, complements,
però sobretot és que és sense edat.
O sigui, que igual es pot vestir
una noia de 12 anys
que una senyora de 90.
Esclar?
Bé, bé, bé.
Quants anys fa que esteu aquí?
Doncs fa 35 anys.
Ni més ni menys.
D'on va sortir la idea d'obrir la botiga?
Doncs en principi la botiga
era dedicada a la roba infantil i juvenil,
perquè els meus pares venien,
sobretot la meva mare venia d'Esplugues
a tenir una botiga amb roba infantil i juvenil,
i llavors jo quan vaig acabar d'estudiar
vaig decidir que volia treballar
i com m'agradava molt la moda
doncs em vaig posar a...
Tenia 17 anys
quan vaig obrir la botiga, imagina't.
Un bon recorregut, Pepa.
Bé, el producte estrella
el que sol venir a demanar a la gent
el que atrau a la clientela
que tens en aquesta botiga,
quin és?
En aquests moments...
En aquests moments,
les mascaretes.
I a part de les mascaretes,
les feu vosaltres, són exportades?
Les mascaretes estan fabricades a Itàlia.
Val, i normalment,
a part d'ara que estem a temporada del Covid-19
i que estem amb tot aquest tema de les mascaretes,
quin sol ser l'altre producte
que sol vendre més?
Doncs la roba.
La roba, però roba des de tot,
des de vestits, pantalons,
acet,
vull dir, tota la roba.
Roba més calda.
Complements també,
però la roba principalment.
Bé, ja ens has dit abans
que aquí teniu roba
per totes les edats,
però també et vull preguntar
el perfil de clients
que solen venir
amb la gent que ve més a comprar.
Quin perfil són?
El perfil a què et refereixes?
De dona?
Bé, una mica, doncs,
també el tema de les edats
que es fan venir més,
si són més juvenils,
doncs més o menys un tema aquest.
Doncs mira,
la veritat és que el que et comentava,
o sigui,
no sé si és perquè aquest és el meu lema,
però la veritat és que venen
de totes les edats,
perquè com jo fa tants anys
que estic aquí,
què passa?
Que tinc clientes
que ara són
fins i tot àvies,
saps?
O sigui, imagina't,
llavors venen amb les seves netes
a comprar,
o venen amb les seves netes,
o sigui que tinc
les de les netes,
les mares i les àvies.
Vull dir que,
però és pels anys
que fa que estic aquí.
Val,
el tema aquest
de venda online
o tema
de,
bé,
de dur les coses
tant amb bicicleta
com amb cotxe
o per medi de correu,
com ho porteu?
Bé,
doncs la veritat és que
ara amb el confinament
va ser la manera
de poder vendre.
Via Instagram
vaig vendre
perquè la pàgina web
la tenia una miqueta
que no em va donar temps
de fer les fotos
per posar la nova col·lecció
i llavors ho vaig fer
per Instagram
i bé,
ho portava jo mateixa
a les cases
per no tenir
el cost
també del transport.
Val,
Pepa,
el tema així
d'horari d'obertura
de tancar
ha variat
durant aquests dies?
Et refereixes ara
o al principi del...
No,
em refereixo
durant tot aquest temps
que hem estat
de quarantena
si ha variat
l'horari.
De la gent,
del públic
de vindre a comprar?
No,
a l'horari que tu has posat
o segueix sent
el mateix del principi.
Ara mateix,
ara és el mateix horari.
El que passa
és que heu obert
també els dissabtes
a la tarda
perquè els dissabtes
a la tarda
sempre tancava
però clar,
ara per intentar
recuperar una mica.
El que passa
és que ara
aquest mes de juliol
intento
com...
El dels dissabtes
a la tarda
fer una mica
com el del principi
del desconfinament
com per cita prèvia,
saps?
Perquè així jo sé segur
que vindrà algú
perquè si no
el dissabte a la tarda
aquí és una mica desert
perquè pràcticament
totes les botigues
estan tancades
però si algú em diu
no mira Pepa
és que vindré
el dissabte a la tarda
perquè em va bé
doncs jo quedo
amb aquesta persona
i vinc encantada.
Val Pepa,
com has viscut
aquest...
aquest confinament
aquesta pandèmia
a nivell de botiga?
Doncs mira,
al principi
era una mica
que no t'ho creies
no?
Deies bueno
tanco la botiga
però res
serà una setmana
i això ja estarà arreglat
i era una mica
doncs bueno
doncs bé
doncs bueno
mira
unes petites vacances
però després
ja la cosa
ja quan va començar
a ser més sèria
va ser una mica
estava una mica
desencaixada
saps?
No sabia
hòstia tu
què passarà aquí
però després
ja a partir d'allò
i a partir del mes d'abril
per Sant Jordi
va així
em vaig començar
a espavilar
amb Instagram
i la veritat
és que la resposta
de la gent
va ser molt bona
d'aquest poble
estic molt contenta
i molt agraïda
vull agrair
a la gent
a la clientena
molt fidel
van començar
a demanar-me coses
els hi portava a casa
i super contentes
totes
i molt bé
estic molt
molt agraïda
doncs moltes gràcies
Pepa
responsable
de la botiga
sense anar més lluny
un espai
per donar a conèixer
el comerç
i els serveis
de Sant Just
amb el suport
de Ràdio d'Esvern
compro a Sant Just
Estimo
Estimo Sant Just
No em toquis
els ous
No em toquis
el calamar
No em toquis
el nad
perquè toques
molt més
del que et penses
Toques l'esforç
de molts veïns
Perquè tinguis
productes de qualitat
a taula
Toques
el que menge
la meva família
Toques
el que més m'agrada
Ara
el que toca
productes catalans
de qualitat
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig
de futurs
Per bered
La història
Time flies by
when the night
is young
Daylight shines
on an undisclosed
location
Location
Bloodshot eyes
looking for the sun
Paradise delivered
and we call it
a vacation
Vacation
No pain in me
The dream that I
wanna belong in
Wanna belong in
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!