...
Crec que acaba de dir Weekend el Maroon 5 en aquesta cançó.
Doncs sí, tenim el cap de setmana ja aquí a tocar avui,
per fi divendres, divendres 15 de maig.
No sé si vosaltres o si tots vosaltres teniu la sensació
igualment de cap de setmana.
Són temes que sempre pregunto i m'agradaria saber
les vostres respostes.
M'agradaria saber si també sentiu que entrem en un cap de setmana.
Segurament la gent que segueix fent teletreball ho nota,
òbviament, i els estudiants segurament també.
Nosaltres som aquí, ja sabeu, fins les 7 de la tarda
per acompanyar-vos i distreure-us de la millor manera en directe
des de Ràdio d'Esvern.
I atenció, perquè avui us portem un programa bastant ple,
bastant ple.
Abans de res, felicitar a totes les Andrees,
si no vaig mal equivocada, avui és el seu sant.
Així que moltes felicitats a totes elles.
I per la resta també us comento la programació per avui,
de 5 a 7, serem aquí.
Ja ho sabeu, començarem amb el repàs del temps,
la previsió del temps amb el Carles.
Sembla que no ens podem deixar enganyar amb el temps que fa avui,
amb aquest sol i aquest dia ben tranquil i agradable,
perquè el cap de setmana sembla que vindrà una mica girat,
ennubulat i amb una mica de pluges.
Ens ho explicarà ell.
Seguirem a la primera hora amb el Dani Martínez.
El Dani Martínez ens obre les portes de casa seva de forma telemàtica
i també la nevera de la seva cuina.
Quan obre la nevera li surten diversos aliments que,
entre ells, doncs bé, crea plats bastant diferents.
Com fa unes setmanes ens presentava la idea d'ajuntar la tònica amb uns ous
i fer una espècie de rebossat.
A veure què ens treu avui el Dani de la nevera
i ens ajuda a crear receptes diferents
i també per evitar el malbaratament dels aliments.
Durant la primera hora també parlarem amb el Joel Reguant,
el nostre advocat, que tot i ser amb nosaltres també els dimarts,
en aquest espai conjunt amb l'Anna Rovira,
on fusionem política i cultura,
els divendres manté també el seu espai,
espai d'actualitat política i jurídica.
Avui ens centrarem en unes paraules
que fa ja més de dos mesos que sentim.
Estat d'alarma.
Què vol dir estat d'alarma?
Què comporta estar en aquests moments sota l'estat d'alarma?
Si és o no la primera vegada que l'Estat ha decretat aquest estat
i dins d'aquest estat d'alarma,
què passa amb les manifestacions?
Repassarem ràpidament la polèmica per la manifestació dels Cayetanos a Madrid
i ens respondrà a diverses preguntes relacionades sobre l'estat d'alarma.
I a la segona hora per acabar ja aquest programa de la plaça,
Mireia Desconfinada, d'aquest divendres 15 de maig,
entrevistarem Anna Gulló Prieto.
Ella és Sant Justenca, escriptora i és l'autora del llibre
Les noves amigues de la Maria, il·lustrat també juntament amb Tuti Confetti.
Parlarem amb ella, descobrirem més de la seva autora
i també del que amaga darrere dels seus llibres i les seves personatges.
I avui sí que oficialment desconfinem un nou espai.
Es tracta de la veu de l'Àlex Florença, el nostre sexòleg de capçalera.
Amb ell parlarem del sexe i la Covid-19,
però no tant des de la part, podríem dir, mèdica,
sinó de com la gent se n'ha sortit per arribar a seguir tenint relacions sexuals,
ja sigui sols o amb la parella a casa, en temps de Covid-19.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert,
sintonitzes l'àdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
Vinga, i amb aquest tema de l'Illness,
amb Billy Ray Cyrus, que es diu Old Town Road,
a punt de tocar ja el primer quart de sis de la tarda,
primer espai, ja estava desconfinat,
i a més, com sempre diem, és l'únic espai que és en directe,
presencialment, perquè tenim el Carles Rius
aquí a l'emisora.
Bona tarda, Carles.
Molt bona tarda, què tal?
Molt bona tarda.
Sempre, aquestes últimes setmanes, comento que
la manera com t'escolto a tu en directe els dilluns i els divendres,
que és com fem aquest espai,
és tremendament diferent a com escolto la resta de col·laboradors i entrevistats,
perquè és per telèfon.
Llavors, és una sensació una mica estranya.
Crec que, quan hi tornem a ser tots,
no sé si m'acabaré d'acostumar, suposo que sí.
Sí, fem al revés, si vols.
Quan tornis a tenir tota la colla de pessigolla que té la plaça Mireia,
a mi em truques.
També em sembla bé.
Així em seguiré acostumada al que ara per ara és la nostra normalitat.
Escolta, Carles, hem de parlar del temps, del teu espai,
i potser acomiadar-nos d'una forma una miqueta trista d'aquest sol
pels propers dos dies, o què?
Sí, el que passa és que estem a la primavera,
i la primavera pot portar canvis sobtats en les previsions,
però sí que és cert que tots els mapes indiquen que els núvols aniran en augment
a partir d'aquesta nit, que fins i tot aquesta propera matinada ja podria caure alguna gota,
i que tindrem un cap de setmana una mica grisot,
i a més amb temperatures per sota dels 20 graus,
o sigui que no tindrem res a veure amb estiuets ni coses rares.
Petit apunt, fa 5 anys vivíem un episodi d'onada de calor,
en ple mes de maig, el 2015,
que ens provocava temperatures al voltant de 28, 29,
i fins i tot vam arribar als 30 graus a Sant Jús.
Va ser una setmaneta amb una entrada d'aerà càlid del Sahara,
que va provocar...
Del Sahara.
Perdó, del Sahara.
Ah, Sahara.
Digui, digui.
Sí, sí.
I el fet és que no fa tant,
fa 5 anyets només teníem una onada de calor,
que contrasta amb la temperatura que tenim ara,
20 graus tan sols,
quan fa 5 anys en aquests moments estàvem al voltant dels 29 o els 30 graus.
Alts i baixos que tenen la primavera,
pel que fa a temperatures, pel que fa a l'estat del cel,
però també és cert que hem iniciat un any 2020
realment esplèndid pel que fa a precipitacions,
però també recordar que això tard o d'hora tornarà,
la sequera tornarà,
perquè estem amb uns moviments estranys a l'atmòsfera,
que el que estan provocant és que hi hagi molta aigua
a l'oest de la Conca Sud d'Europa,
però molta sequera a l'est d'Europa,
o sigui que s'han canviat una mica les tornes.
Teníem algunes primaveres molt seques nosaltres últimament,
els últims anys a Catalunya,
ara estem tenint precipitacions molt importants.
Recordeu que Sant Just a hores d'ara
ja ha plogut més que en tot l'any 2017,
que és una dada que dius Déu-n'hi-do.
En tot 2017?
En tot 2017 va ploure menys que el que portem fins ara,
ja estem a 15 de maig,
o sigui que encara ens queden molts mesos de precipitació,
i ara aquest mes de maig portem 20 litres per metre quadrat,
però encara ens queda comptabilitzar el que patirem,
en Bàrrega ho direm aquest cap de setmana,
que també podria ploure,
no amb molta intensitat,
però podria ploure,
molt semblant al que vam tenir ahir dijous,
que ens van caure uns 10 litres per metre quadrat.
El que dèiem,
demà dissabte,
un dia gris,
un dia anul·lat,
que pot tenir algunes precipitacions al matí,
febles,
el migdia podria parar,
fins i tot no descartem les possibilitats
que en algun moment pugui treure el nas el sol,
però vaja,
a la tarda es tornaria a tapar,
i el patac més fort de pluges que tenim per aquest cap de setmana
seria la tarda de dissabte,
entre la tarda i la nit de dissabte,
allà es poden concentrar entre 7, 8, 10 litres per metre quadrat,
i això és difícil de precisar,
perquè si ens enganxa alguna de les tempestes
que estan previstes,
que puguin rondar pel Bàrrega,
això podria augmentar o disminuir.
Recordeu que no fa massa dies
vam tenir una tempesta que va circular pel nord de Sant Jús,
que va afectar tot el que és Collserola,
l'Observatori Fabra,
però Sant Jús pràcticament no va caure res
quan a l'Observatori Fabra,
que està a pocs quilòmetres d'aquí,
doncs que hi ha 7 o 8 litres per metre quadrat.
O sigui que les tempestes a la prima era
fan molt de mal preveure, la precipitació,
però en general serà un dissabte gris,
amb un ambient per sota dels 20 graus,
o sigui que l'ambient serà fresquet,
no farà fred, però serà fresquet,
i el que tindrem diumenge
és un matí variable,
potser amb alguna estoneta de sol,
però a la tarda es podria tornar a reactivar
la situació de pluges,
però no seran tan destacades com dissabte,
o sigui que diumenge
podria caure alguna goteta a la tarda,
podríem tenir un dia gris,
però seria ja ben poca cosa.
I per què estem dient
que la cosa va reculant a mesura que va avançant
el cap de setmana,
perquè sembla i tot indica
que a partir de dilluns
tornem a patir o gaudir,
davant de qui li agradi,
d'un estiuet.
O sigui que el dilluns ens arriba el sol,
sembla que aquest sol es vol quedar
durant bastants dies de la setmana vinent,
sobretot, o com a mínim la primera meitat,
que fins ben bé dijous,
la gaudiríem de sol,
i això permetrà que si tenim estabilitat,
no tenim vents freds,
i el sol fa tota la seva tasca
en aquestes èpoques de l'any,
ja la segona quinzena de maig,
el que tindrem és temperatures molt agradables.
Dilluns podem arribar als 23 o 24 graus,
però és que a partir de dimarts i fins dijous
podríem estar als 25 o 26,
o sigui que tornaríem a tenir força calor
al migdia aquí a casa nostra.
Així doncs,
ja estima que caigui un cap de setmana,
bon, que estem confinats,
tampoc no ve d'aquí un cap de setmana
una mica gris,
una mica espatllat
i amb una mica de pluges,
però a partir del dilluns més sol
i una miqueta,
un tas d'estiuet
fins a mitjans de la setmana vinent.
Ja que et tinc aquí,
et volia preguntar
si també tens el gust dels divendres,
serà que dius això del cap de setmana,
que la gent tot i està a casa,
no?
Tens la sensació
que divendres és un dia
com entre cometes abans,
no?
Que és que et tanques la setmana?
No tant com abans.
O sigui,
tinc la sensació
que sí,
que és divendres
que puc desconnectar-me
d'algunes coses
que faig durant la setmana,
però no tant com abans
que dius
em desconnectaré del tot,
no?
O fins i tot
les tasques
que jo faig
de cap de setmana
que em gaudia molt,
doncs tampoc hi són presents,
llavors se'm fa com
una mica estrany.
Sí que tinc sensació
que és divendres
i demà és diferent,
interior.
I escolta,
per acabar,
abans d'entrar ja
amb la següent trucada
que tenim ja preparada
amb el Dani Martínez,
sé que s'ha comentat
un tema d'unes dunes,
d'unes illes
que sembla
que estan rebrutant
i semblava que tothom
es pensava
que eren dunes de sorra
i no,
hi ha naturalesa
allà dins,
però la trepitjada humana,
mai millor dit,
no les permetia créixer.
No, i a més a més
eren unes dunes
que estaven teòricament protegides
i deien,
bueno, tenim un espai protegit
amb unes dunes,
això és a Canàries,
unes dunes
que estan protegides
que hem de deixar
que vagin revifant
i vagin fent la seva,
doncs curiositats de la vida
des que va començar
el confinament,
tot i que estaven protegides,
ara sí
que ha rebrutat
tota la fauna
i ha rebrutat
tota la vegetació
i tenim unes dunes
que els vells d'allà
diuen que feia 50 anys
que no les veien
tan ben poblades
amb vegetació,
o sigui que els humans,
tot i protegir espais de dunes,
i això també passa aquí a Catalunya,
doncs també ens passa això.
També la pluja
ha fet un paper important
aquests dos,
tres últims mesos
perquè ens ha plogut moltíssim,
només cal dir
que el camí de la muntanya
de Sant Just,
si el aneu a veure
o aneu a passejar per allà,
veureu com
tot el que és el carril
de peatons
que queda separat
per un parterre
amb unes quantes plantetes
que no aixecaven
més de dos pams de terra
i que podies veure
tranquil·lament
el camí del costat,
la zona de l'Isar
o la zona de Can Carbonell
o Can Vilà,
ara els parterres aquests
han crescut tant
que no veus
el carrer del costat,
o sigui,
no veus el camí del costat
que està a tocar,
o sigui que
en tres mesos
la fauna ha pujat
metre, metre i mig
amb unes plantes
que està tot realment preciós
i que convidem la gent
en l'horari que toca
a poder passejar
perquè està preciós.
Això, remarquem
en l'horari que toca
que tot i estar en la fase 0
i aquesta tarda
es veurà a veure
si passem a la fase 0,5
que se l'ha batejada així,
recordar que a la fase 0
i a la fase 1
es mantenen
les franges horàries,
per tant,
s'han de respectar igualment
les hores de sortida
tant per infants,
per fer esport
o les franges
que ens toquin,
que crec que és important
recordar-ho.
Ara que parlaves de números
ja per acomiadar ràpidament,
divendres passat
vam tenir un terratrèmol
de 2,3 a l'escala de Rister
i avui divendres,
per repetir,
a Catalunya hi ha hagut
un altre terratrèmol
fa unes quantes hores
de 2,5.
A epicentre?
No sé si són fases,
no ho sé,
perquè ho han dit
però encara falta
que es corroborin les dades,
a l'epicentre on està
i a més a més
a la fundària que estava
perquè no sé ben ben encara
si ha fet mal
o no ha fet mal
però de 2,5.
Si algú ha vist
que l'aigua
dels seus vasos
es movia una mica
no era que el veí de sota
estigués taladrant
o penjant quadres a sota
potser era aquest terratrèmol.
És curiós perquè és el segon divendres
consecutiu
que tenim terratrèmol a Catalunya
que això no...
És per celebrar
que estem en cap de setmana.
Si no ha passat res, sí.
Ara si et deixo
que entres en el teu cap de setmana,
Carles.
Gràcies.
Ah, m'ha sortit una cantarella.
Escolta,
i tornem al dilluns.
Molt bé, ben encantat.
Una mica picó, això, eh?
Bon cap de setmana, Tuto.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Bona cap de setmana.
Bona cap de setmana.
Bona cap de setmana.
Bona cap de setmana.
Bona cap de setmana.
Bona cap de setmana.
Bona cap de setmana.
Bona cap de setmana.
Bona cap de setmana.
Bona cap de setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
una forma negativa de ser.
I no sé si
a vosaltres us ha passat, o a tu, Mireia,
però a mi ja em comença
a costar una mica carburar.
És a dir, al principi tenia
moltes idees, tenia
tal, però ara no. Ara cada vegada
em costa més de donar-li el coco
i les idees que tinc són una mica
vagues. Vull dir, és una mica complicat
tot. No sé si et passa.
Crec que va una mica a dies, eh? O jo crec que en general
potser ens va a tots una mica a dies, perquè hi ha dies
que estàs una mica alt, no?, d'ànims o d'idees
de creativitat, i altres dies que
si el temps tampoc no acompanya, com per exemple
els dies de pluja, no?, i potser estàs com més
introspectiu, més baix d'ànims.
A veure, no oblidem
que això normalment ja ens passa. El que fa és que
amb el fer i el dia a dia potser no ens
n'adonem tant i ara estem sent molt més
conscients de les nostres pròpies emocions.
Ojo al dato. Totalment.
Totalment. Estic molt d'acord amb el que acabes de dir, Mireia,
i de fet,
això, per sort, a la nostra afecció
no en passa. És a dir, abans has dit
si fiques tu, sí, n'hi fico jo,
però tinc la sort que
en la afecció de la cuina no em passa,
que estic bastant positiu sempre. O sigui que
em foto en merder, però com a mínim
positivament
i amb moltes ganes de seguir fent ràdio
amb vosaltres. Home, és que jo crec
que no hi ha cap dia que t'hagi escoltat
que no hagis estat
com dir-ho, amb bones vibracions,
saps? Espero que no arribi el dia, també.
El dia de què?
Que no estiguin bones vibracions?
Sí, però jo crec que la ràdio
no... no sé.
Tu també que la coneixes...
Jo crec que podria tenir un mal dia,
és a dir, podria tenir un mal dia
que se m'infectés un ungla del peu,
que Madona decidís no treure cap disc més,
que facessin mil coses,
que la Cher no tornes a actuar cap pel·lícula més.
Podríem passar catastròfiques desvitxes,
però jo seguiria en peu,
perquè les vives es deuen
que jo estigui en peu
i que les vives com jo
siguem en peu per elles.
Sí, m'agrada.
Aquesta és l'actitud, Dani.
Amb aquesta actitud...
No sé què acabarà dir.
Estic fatal, estic delirant avui.
Això podràs recuperar el podcast,
no et preocupis.
El que hem de fer
és obrir de la vera,
ara sí,
que avui anem una mica més justos
de timing.
Avui no sé que...
Jo no estic ajudant, eh?
Jo no estic ajudant, eh, Mireia?
També és important
parlar de com estem, eh?
Que no ens hem d'oblidar
que som persones
abans de col·laboradors radiofònics,
podríem dir.
De seccionistes.
No va categoria professional, això, eh?
Sí, home,
jo soc un seccionista, no?
Això és una secció.
No es diu així,
jo pensava que es deia així, no?
Seccionista.
Sona una mica d'assassinats, eh?
Ets un seccionista.
Sí, no sona bé,
no sona bé.
Seccionista.
No massa.
Jo em quedaria amb col·laborador, eh?
Si vols que et digui...
Ah, sí?
Ah, bueno.
Bueno,
també anem bé
o company de ràdio,
vull dir,
també company de vida,
però...
Vinga, va, tot.
El seccionista m'agrada,
el seccionista m'agrada,
però bueno,
si tu preveixes el col·laborador,
fem un col·laborador.
Vinga, va.
El col·laborador Daniel Martínez,
que avui ha menjat llengua,
obre la nevera
i descobrirà
que avui cuinarem amb pasta,
com hem...
Bueno,
no sé si ho hem avançat,
crec que sí,
ho hem avançat, no?
No,
així en directe no,
ha estat sorprenent.
Doncs ho avancem en primícia,
avui cuinarem amb pasta,
perquè avui farem pasta,
però obro la nevera
perquè vull saber
amb què podem cuinar la pasta,
perquè clar,
això ja és un altre món, no?
Perquè
dir que cuinarem amb pasta
és molt fàcil.
La tens de la nevera, tu, la pasta?
La compres per pasta fresca,
llavors entenc?
No, no, no.
Jo la nevera, a veure,
no, la pasta la tinc en sec.
La tinc en sec.
Ah, no la fresca, llavors.
No, no la fresca.
A vegades sí, eh?
A vegades sí que la compro fresca,
per exemple,
ara l'últim viatge que vaig fer,
bueno, jo us he dit
que parlaré molt de viatges
en aquesta secció,
l'últim viatge que vaig fer
que va ser a Roma,
me'n vaig endur
d'un supermercat
una bossa de pasta fresca.
I quan vaig arribar a casa
encara estava bé.
O sigui, imagina
si la vaig cuidar
la bossa de pasta fresca, eh?
Imagina't.
Mare de Déu,
que la portaves amb tu
dins de la jaqueta o alguna cosa?
Com la meva vida,
la vaig cuidar com la meva vida.
Estava allà a la maleta
i com la meva vida.
Vull dir,
i va arribar a casa
i directe a la nevera
i a la nit,
doncs clar,
per no fer res per a més,
la pasta la vaig coure de nit
i la vam menjar a la nit.
Però molt bona,
és una pasta,
evidentment,
la pasta fresca d'Itàlia
és genial.
Però bueno,
centrem-nos avui en la pasta
perquè,
sí,
és el que dèiem una mica
abans de la...
que se'ns acaben
una mica les dies,
no?
A mi ja comencen a acabar
les dies quan obro la nevera,
per això el que faig
és tenir com una bassa,
és a dir,
estic pensant
que les seccions
tenir com això,
com un aliment
o un producte
que sigui predominant
i quan obrim la nevera
que ens ajudi
a completar aquest producte.
En aquest cas,
el producte d'avui predominant
és la pasta.
Evidentment,
la pasta en coneixem
de molts tipus,
la pasta,
la sanyarina,
coneixem
els espaguetis,
els macarrons,
les pastes farcides
que podrien ser
el sortellini,
el ravioli,
vull dir,
tenim molts tipus de pasta
i ara cada vegada
més,
de més colors,
de més gustos
i de mil maneres diferents.
I tant.
I a mi la pasta
m'agrada molt.
No sé si ho comparteixes,
Mireia Rizango,
però jo soc bastant pastero.
Jo soc pastera,
però...
Pastera,
que raro sona això.
Però molt en concret
de les tallarines
amb...
A veure,
jo diré bé,
a la carbonara,
en concret,
molt, molt en concret.
Ah, mira.
Doncs,
gràcies, Mireia,
perquè ara tinc
a les meves mans,
els meus oients
no ho poden veure,
però s'ho poden imaginar.
Els oients
que s'imaginin
que tinc a la mà
un...
d'això,
com es diu?
Un tetrabric,
un pot,
un...
No,
un tetrabric,
bueno, sí,
un pot o com es digui,
de...
Bueno,
és un paquet,
és un paquet de bacon,
un paquet de bacon,
perquè una de les coses
que porta aquesta carbonara
és el bacon.
Durant aquesta setmana passada
que vam fer
el programa especial
dels ous,
vam parlar,
evidentment,
de les diferents maneres
de fer ous,
que feien truites,
etcètera.
però m'agrada
que avui parlem de pasta
perquè la pasta,
si més no,
la gran majoria
de vegades
que mengem pasta
és pasta d'ou
i, clar,
que puguem enllaçar
amb el programa
de la setmana anterior,
a mi això
em sembla genial,
però que encara
puguem enllaçar-ho
molt més
perquè podem dir
que la salsa carbonara,
l'original,
es fa amb ou.
Per tant,
nosaltres
la fem,
aquesta la fem amb nata,
la fem amb nata,
no?,
mil coses,
no?,
i, bueno,
és molt senzilla,
és una pasta molt senzilla,
però que,
no sé,
que a mi m'agrada molt
la salsa carbonara,
també,
però originàriament
es fa amb aquest rovell
de l'ou,
no?,
amb el rovell de l'ou
i es fa aquesta salsa,
diguéssim,
al moment,
abans de menjar,
allà en un recipient,
es barreja amb els ingredients,
amb la pasta calenta
i moltes coses més.
I és molt difícil
de fer-ho amb ou,
que és, diguéssim,
la recepta original italiana,
no?,
si no veig mal encaminada,
és amb ou,
però és molt complicat
fer-ho amb ou
perquè et quedi bé?
Si et soc sincer,
no l'he fet mai amb ou.
Jo sé que et fa amb ou.
En totes les qüestions
que ha de ser una mica,
òbviament,
més complicat
que amb la nata,
simplement,
que es barreja amb el bacon.
Tinguem en compte,
jo,
això ho matxacaré molt,
ho matxacaré molt
el tema dels greixos,
és a dir,
no tenint en compte
que tot el que tingui greix
serà més fàcil
que el que no tingui greix.
Si fem un partit
sense greix,
no quedarà igual
que si fem greix,
perquè el greix té alguna cosa
que a nosaltres ens encanta,
ens agrada molt.
Per això les magdalenes,
els donos i tot això
ens encanta.
Perquè a la que te'n fots un,
te'n fots 50.
Perquè hi ha el greix,
l'umami,
aquest gust a l'umami
que ens agrada tant.
Què és l'umami?
Un moment, un moment,
parem,
què és l'umami?
Què és l'umami?
Umami és un ingredient,
entenc?
No,
umami,
aviam,
vaig a posar-me
tècnic,
perquè jo pensava
que ho sabries,
però no passa res,
eh?
No sé,
com no sigui
un tipus de plat japonès
o uns maquis especials,
no sé què és.
Sí,
l'umami,
en japonès,
unes lletres rares
que no sé,
no s'hauria llegit,
no s'hauria dit,
és un dels cinc gustos bàsics
que reconeixen
els receptors especialitzats
de la llengua humana.
És a dir,
és un gust més.
Tenim el dolç,
el salat,
l'amarc,
l'àcid
i l'umami.
És una paraula japonesa
que significa sabrós.
Ah,
però aquesta,
permet-me dir-te
que jo,
quan estudiava a l'escola,
les papiles gustatives
i els gustos,
els sabors dels menjars
com impacten
a la nostra llengua,
l'umami,
ja et dic jo
que el llibre no sortia,
eh?
Això és nou.
Hem de tenir en compte,
Mireia Redondo,
que el gust umami
va ser identificat
per químics japonès
kikunae
i queda
a l'any 1908.
Però és que no va ser acceptat,
com a gust bàsic,
fins als anys 80.
Vull dir,
i no va ser acceptat
fins als anys 80
al Japó.
Aquí,
en arribar-nos,
va trigar molt més
en arribar-nos
a aquesta informació,
evidentment.
I això,
en teoria,
es localitza
en una part de la llengua,
també.
Igual que,
per exemple,
la part dolça
està a la punta,
no?
El salat està més dos laterals,
no?
Vull dir,
cada gust,
cada sabor
té com una zona
de la llengua
que la detecta bé,
diguéssim,
que els receptors
ho detecten.
L'umami
en tenca també,
o és tota la llengua?
No sabria dir-te,
no sabria dir-te ben bé
perquè no sabria
com descriure això,
aquesta sensació,
però perquè,
de fet,
l'umami
és bastant difícil
de descriure
amb precisió,
no tenint en compte
que...
És que jo,
més que un gust
ho descriuria
com una sensació,
com una sensació
de gustazo,
de uau,
que bueno,
no?
Perquè vindria a ser una mica això.
El gust d'umami
descriu sovint
com un gust
de brou
o de carn.
Es descriu moltes vegades
com això,
no?
Perquè literalment
vindria a ser
com un sabor pes,
un sabor deliciós,
alguna cosa molt,
molt, molt bo.
I bueno,
són els glutamats
i altres substàncies
que normalment
es troben en camps,
formatges,
certes verdures
o altres proteïnes
en forma lliure.
I clar,
això fa que estimulin
els receptors específics
de la llengua
resultant en aquest gust
o l'humani.
Per tant,
transponent una mica
la teva pregunta,
podríem dir
que ho podríem trobar
probablement
en gran part
de la llengua.
Diguéssim,
sí,
en gran part
de la llengua,
però tenint en compte
potser més la parcel·lada.
Aquí m'arrisco,
dient-ho,
perquè no ho sabria dir.
però sí,
no ho parlem.
Ho buscarem,
però entenc que
si també és com
el que ens fa dir
que és sabroso o gustós
ha de ser també
més ample,
no?
És a dir,
no pot ser només
una punta de la llengua
que et digui
si és sabroso o no,
serà més aviat
la totalitat de la llengua,
ho hauríem de buscar
perquè avui he descobert
que existeix l'humani
que és un altre sabor,
un altre gust,
que digui,
un sabor.
Totalment.
Per cert, Dani,
anem xerrant
i anem avançant
amb el temps,
t'informo.
Són les 5 i 36,
ens queden ben pocs minutets
per acabar
amb aquesta secció
i seguim la següent.
Si vols donar-nos,
o no sé si anaves
per aquí,
abans d'aquest taller
amb l'humani,
amb una recepta
de pasta.
Sí,
remetem ràpidament
aquesta pasta
per deixar-la
escavatxada
pel programa d'avui,
però és això,
aquest humani
ens el dona bastant
els productes
així com
molt bons,
allò que dius
que bo que és,
allò,
doncs aquell gust fort,
bo,
és el que ens produeix l'humani
i evidentment
el podem trobar
en molts aliments.
Avui estem parlant
d'aquesta pasta
que recordem,
parlàvem d'aquesta salsa carbonara,
podem parlar
d'una salsa bolognesa
que també està molt bé,
la típica bolognesa
amb el tomàquet,
la pastanaga,
la ceba,
la carn,
evidentment,
la carn mixta
per la bolognesa,
però és que també
tenim els canelons,
els canelons típics,
els de carn,
els nostres,
o els canelons
d'ànec,
canelons de mil maneres,
es poden fer
de verdures,
vegetarians,
amb bacallà,
vull dir,
el bo de la pasta
és que és un híbrid,
és com la pizza,
que és un híbrid,
que li pots fotre de tot,
són com les amanides,
jo,
la pasta,
les amanides
i la pizza,
diguéssim que són
el sang real de la cuina,
en el sentit que
quan parlem de reciclatge,
que hem parlat bastant
també en aquest programa,
els hem de tenir
molt en compte,
perquè ens serveixen
molt per reciclar,
una pizza,
una pizza no deixa
de ser una base de pa,
i en aquesta base de pa
li podem posar
el que vulguem,
una amanida
no deixa de ser
un mes com d'enciams,
i li podem posar
el que vulguem,
i la pasta
no deixa de ser
també una base
de farina,
aigua i ou,
on li podem posar
el que vulguem,
el que vulguem,
podem fer
salses de mil tipus,
podem fer
salses de bolets,
podem fer
salses
de mil coses diferents,
i jo ho recomano molt,
que ara que ve l'estiu,
fem amanides de pasta,
que també és una gran opció,
amb tonina,
tomàquet,
amb una mica de formatge,
hi ha gent
que no és partidària
de barrejar aquest formatge
amb la tonina,
a mi m'agrada,
hi ha gent que no,
coses de gustos,
ja ho sabem,
i com no,
doncs les fantàstiques sopes,
que per Nadal
la sopa de galets
no pot faltar
a les nostres cases.
Dit això,
us convido a menjar pasta
els dies que vulgueu,
perquè la veritat
és que és genial,
i els esportistes
us aniran molt bé.
Vaja,
aquí quina cluenda
més rodona que ens has fet,
Dani,
i mira, clavat,
són-hi 39 just ara,
marca el revitj 39.
Jo compleixo,
jo compleixo.
Dani,
prenem nota d'aquesta pasta,
anar, no sé si menjaria
un plat de pasta,
però m'has fet entrar la gana,
coses d'aquest espai,
de la nevera del Dani.
Bueno,
sempre pot ser
uns tallarines
amb sassó de xocolata.
Oh,
això no ho sé,
això ho hauríem d'experimentar
una mica més.
Sí,
ho he dit massa ràpid.
Massa ràpid.
Escolta, Dani,
gràcies com cada divendres
per aquest espai
que ens portes
i ens alegres les tardes,
i una abraçada virtual.
Bon cap de setmana,
també.
Vale,
un petó,
adeu.
Adéu.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I seguim amb els espais,
i seguim, de fet, també amb les trucades,
però per aquesta hem d'escoltar la caçeria,
la seva sintonia,
tot i que a vegades n'agafa d'altres,
però aquesta és la seva.
Ara sí que tenim el Joel al telèfon.
Joel, bona tarda.
Bona tarda des de les comarques centrals
ja en promoció d'ascens estem.
Ei, en promoció d'ascens de què?
De fase del confinament?
Sí, això és...
Ja ho teniu confirmat, ja?
Bueno, el Departament de Salut de la Generalitat
va dir que les comarques centrals,
Girona i les terres de Ponent
podien passar a la fase 1.
Per tant, molt bona sort a l'àrea metropolitana,
però jo me'n vaig a la fase 1, eh?
Nosaltres, almenys aquí a Sant Just,
com a part de l'àrea metropolitana,
s'estava parlant d'una nova fase,
atenció, a la 0 i mig.
Sí, de la 0 i mig, és veritat.
Fareu algunes coses de la fase 1,
però no totes.
Exacte.
Nosaltres, en canvi, passarem a la fase 1 en principi.
Espera que no s'espatlli,
perquè avui tècnicament és quan ho ha d'informar
el Consell de Ministres,
i per tant avui el senyor Fernando Simón,
si no se'n no haguem un atmetlla,
ens ho podria dir que avui ja passem a la fase 1,
i aviam, aviam, tinc moltes ganes de passar a la fase 1.
Jo m'imagino que tens ganes.
Crec que hi ha molta gent que té moltes ganes,
però el que sí que cal fer
és seguir respectant totes les normes de seguretat,
i a més, que jo crec que hi ha molta gent
que es pensa que al començar aquesta petita obertura,
aquest relaxament, no?,
aquesta gran paula que també sentim,
no hi ha molta gent que,
bueno, si no cal la mascareta,
bueno, si no cal, no, escolta.
No, la mascareta cal, la mascareta cal.
I no l'han fet obligatòria perquè, mira...
Distàncies socials, tot cal, tot cal.
Però bé, sí que és veritat que s'han vist coses
que no havia vist mai.
Jo et dic que per metro quadrat
no havia vist mai tants runners a la meva vida.
Ara tothom és runner, tothom té gos,
i tothom té bicicleta.
Això, en circumstàncies normals, no passava.
Sí que és cert, aquí a Sant Jus,
jo no sabia que hi havia tantes bicicletes per evitar.
No, jo tampoc, i tant runner tampoc.
I, de fet, alguns amb la forma de vestir,
ja veus que tampoc us tenien clar, això,
que eren runners,
que no són ben bé fosforitos.
Home...
Si no, són de marca de whisky.
Dius, aquí hi ha alguna cosa que falla.
Això també podria ser un tema de debat,
o per fer un espai, inclús,
els runners del confinament,
els que han sortit...
Ja l'hi direm un dia a l'Anna Rovira
i farem una secció conjunta d'això, si vols.
Del confinament.
Doncs mira, em sembla una idea.
Avui et porto una altra cosa molt més complicada.
Això, anava a dir...
Complicada, sí, tu creus?
Perquè ja fa mesos que sentim aquesta paraula, eh?
Hauríem d'estar familiaritzats.
Però perquè havíem d'explicar una mica...
Fa dies que ho tenim...
Tu i jo hem parlat de fer-ho,
Llavors, havíem tirat així, per dir-ho així,
per un moment posterior, l'estat d'alarma.
I és que moltes vegades ens omplim la boca de l'estat d'alarma
i estem en estat d'alarma
i parlem del decret d'estat d'alarma,
però ens hem parat a pensar què és l'estat d'alarma.
Què implica, exacte.
Exacte, què implica l'estat d'alarma.
Llavors, quan jo parlàvem avui, et dic
que l'estat d'alarma és un dels tres escenaris
que estan contemplats en la Constitució,
concretament l'article 116, perquè el vulgui buscar.
L'article 116 de la Constitució
contempla tres escenaris.
Serien quatre, si tenim en compte
que aquest quart seria el de normalitat més absoluta.
Llavors, aquest, no en diem un quart escenari,
sinó la normalitat on no passa res,
no hi ha cap mena d'estat, és l'estat normal.
El primer...
Està recollit, perdona, aquest estat natural,
i natural, perdona, normal,
no està recollit en cap article, entenc?
No, no, no, perquè es dona per entendre
que hauria de ser l'habitual.
De fet, l'estat d'alarma, l'estat d'excepció
i l'estat d'assege, que són els tres,
són per causes concretes,
no és per un dia a dia habitual i normal.
Nosaltres estem en l'estat d'alarma.
L'article 116.2, què és?
Doncs per què es fa l'estat d'alarma?
És perquè quan hi ha un país, o bé una part,
i aquest matís és important,
o bé una part del país,
se li produeix una alteració greu a la normalitat,
que podria ser.
I aquí, ja veuràs,
que hi haurà d'incloure una altra categoria.
Parla de risc greu, catàstrofes o calamitat pública,
com terratrèmols, inundacions, incendis
o accidents de gran magnitud.
Jo aquí hi afegiria, o pandèmies.
Perquè ja s'entén que estaria d'estar de part
de catàstrofes o calamitat.
És això, vull dir, al final,
no és una llista, per dir-ho així,
del que no entri.
Pandèmia forma part d'aquesta...
Però una part sanitària no inclou, diguéssim.
No, perquè n'hi ha un altre que diu
crisi sanitària, com epidèmies i situacions
de contaminacions molt greus.
És cert que no diu la paraula pandèmia,
però parla de crisi sanitària i epidèmia.
Per tant, jo crec que s'entraria per aquí
i també podríem parlar de calamitat pública.
És cert que la paraula calamitat
l'utilitzen més per terra, trèmols, volcans,
la part potser més natural.
El que estem ara seria crisi sanitària o epidèmia.
També hi hauria, per exemple,
una situació de desabastiment de productes
de primera necessitat,
que això provocaria també una alteració pública
o paralització de serveis públics essencials
per a una comunitat.
Llavors, et dic que es pot aprovar
per una part de l'Estat o per tot.
En aquest cas, s'ha aprovat per tot
i inclou una sèrie de limitacions.
Creus, Mireia, que aquesta és la primera vegada
que a Espanya, des que va tornar a la democràcia,
tenim un estat d'alarma o és la primera?
Clar, a mica, que em soni
i que em recordi com a tal
i que jo en primera persona l'hagi viscuda,
jo per mi diria que és la primera vegada,
però crec que ens has d'informar i explicar
que no és la primera vegada.
Correcte, no és la primera vegada.
I si recordes l'últim dels punts que t'he dit,
he dit paralització de serveis públics
essencials per a la comunitat
i que es doni alguna de les circumstàncies anteriors.
El tema és que hi va haver l'any 2010,
per tant, compte que va de 10 en 10,
2010-2020,
el 2010 es va produir una alteració greu,
en aquest cas,
coneguda com a la vaga dels controladors aèris.
recordaràs quan seguint de controladors aèris molt nombrós
es van declarant una vaga encoberta
i, per tant, van impedir que l'espai aèri
de l'estat espanyol funcionés.
En aquell cas, l'estat va ordenar un estat d'alarma ràpidament,
en aquest cas és el que el president,
si no m'equivoco i ho he comprovat,
era José Luis Rodríguez Zapatero,
va ordenar un estat d'alarma
i el que va fer va ser militaritzar,
és a dir, va agafar el control dels aeroports
i el va enviar al Departament de Defensa.
Per tant, passaven aquesta paraula, militaritzar-se
i passaven a dependre dels caps militars.
Això és important,
perquè què fa un estat d'alarma?
El que fa, això es regula per una llei orgànica.
Com que el que fa l'estat d'alarma
és una limitació de drets,
perquè el que busca és tornar a aquesta normalitat,
per limitar drets només ho pots fer
amb una altra llei orgànica.
Per tant, la llei orgànica que hauríem d'anar
és la 4.1981.
En aquest cas, l'article 11 és el que ens diu
què permet al govern?
Limitar la circulació.
Home, aquesta vegada, per exemple,
s'ha limitat la circulació.
Tu mateixa saps que no puc venir jo aquí ara mateix.
Llavors, també la permanència de persones o vehicles
en hores i llocs determinats
o condicionar-la al compliment de certs requisits.
És ben bé el que estem vivint a dia d'avui.
També es poden requisar temporalment
béns o imposar unes certes prestacions obligatòries.
La sanitat privada s'ha posat al servei
de la sanitat pública.
També es pot intervenir i ocupar temporalment
indústries, fàbriques, tallers o explotacions
de qualsevol tipus, el que et deia de la sanitat
o també, imagina't, que tinguéssim
una necessitat molt clara de mascaretes.
Es podria intervenir.
Limitar o racionar l'ús de serveis
o el consum d'articles de primera necessitat.
Això també ha passat.
Per exemple, es va intentar que no hi haguessin
cap tipus d'abús amb el tema de les funeràries
i es van imposar uns preus.
També dictar les ordres necessàries
per assegurar el proveniment de mercats.
És evident que no hem tingut aquest problema,
els mercats han seguit funcionant.
I, per dir-ho així, la població ha tingut els aliments
que necessita sempre a l'abast.
Per tant, aquest punt no s'ha donat.
No és un estat que tingui caràcter de permanència.
Què vol dir?
Que l'estat d'alarma neix per morir
en el termini més breu possible.
I hi ha un límit de...
És a dir, té una duració màxima o s'han tingut...
S'ha d'avançar de 15 en 15.
Què vol dir?
Sí, però es pot allargar, diguéssim, indefinidament?
No té un màxim de temps?
Es pot anar allargant sempre que el Congrés dels diputats,
sempre que el Congrés ho vagi admetent,
es pot anar prorrogant.
Però, per exemple, aquí hi ha una cosa interessant,
amb els altres dos estats que t'explicaré,
que és que l'estat d'alarma és l'únic que pot acordar el govern per si sol.
El govern pot acordar un estat d'alarma
amb un decret fet pel Consell de Ministres
i entra en vigor l'estat d'alarma
un cop surt publicat el butllet oficial de l'Estat, el BOE.
Això dura 15 dies.
Per què?
Perquè, passats aquests 15 dies,
és al Congrés dels Diputats qui ha d'acordar la pròrroga.
Ho hem vist que aquests dies s'havia votat una nova pròrroga
i fins i tot Pedro Sánchez està demanant que es torni a prorrogar
i que, per tant, anem a mitjans de juny.
Sembla que aquesta no acabarà de ser, no?
Si els números no en falla ni el Partit Popular no...
No ho sabem, perquè Esquerra Republicana, de moment,
està dient que potser sí que hi donarà suport.
I ja tornem a estar en l'escenari anterior.
No ho sé.
És que és molt difícil de dir,
perquè les peces es van movent,
però no sabem ben bé on anirem.
A veure, jo t'he de dir,
no sóc un fan de l'estat d'alarma,
perquè, al final,
tots els que crec que estimem la democràcia i la llibertat
ens costa una limitació de drets.
és evident que aquí la limitació s'ha fet per un fi important,
que és combatre una pandèmia.
Ningú ha dit que no,
però anar prorrogant un estat d'alarma,
jo soc el que diu que hi ha d'haver causes molt justificades.
Ara mateix, per exemple,
hi ha una sèrie de decrets que estan funcionant
i de lleis que estan en vigor,
que seguirien en vigor encara que caigués l'estat d'alarma.
Per tant, podria caure, que tampoc passaria res,
o bé es podria mantenir.
Hem de veure ben bé fins a quin punt.
És evident que quan tothom vagi entrant a la fase 2,
l'estat d'alarma pot caure.
Clar, el que n'he d'anar a preguntar,
no sé si això ens ho podes explicar,
la relació que té l'estat d'alarma
amb el confinament més estricte
que vam viure durant prop de 3 setmanes,
té alguna vinculació o relació?
O són temes que poden viure o conviure independentment?
Sí i no.
Poden conviure independentment, però va ajudar.
Què vull dir?
L'estat d'alarma, una de les coses que t'he dit,
és limitar la circulació o permanència de persones
en un lloc o hora concret,
que t'està dient que pots ordenar un confinament.
Per tant, estàs facultat per fer-ho.
També és veritat que la Generalitat de Catalunya
va tancar la conca d'Òdena
sense que hi hagués un decret d'estat d'alarma.
I ho va fer també justificant-se
amb una causa d'excepcionalitat.
Per tant, per anar tant al que vam viure
d'aquells 15 dies totals,
estat d'alarma.
Per fer coses puntuals,
recorda que l'estat d'alarma es pot aprovar
també per una regió.
Llavors, Espanya estaria en estat d'alarma,
però imagina't que Barcelona no li aplica.
Llavors, això és una cosa que podria passar.
Seria raro perquè és una pandèmia,
però, per exemple, l'estat d'alarma
dels controladors aèris
a nosaltres no ens va afectar el dia a dia.
No, en absolut.
És que, de fet, quan m'has fet la pregunta
si l'havíem passat alguna vegada,
si havíem estat en un estat d'alarma,
la meva resposta primer ha estat
que no, a primera persona.
Tots aquests estats
són perquè hi ha hagut una alteració greu
de l'ordre públic
i que ha passat una cosa inesperada.
Hem de medir les paraules
perquè veuràs que coses que han passat
amb el procés
podrien haver-ho justificat.
Perquè parlant d'ordre constitucional,
evidentment la Constitució ja obre la porta
a que en cas del que ha passat aquí
de procés d'independència
es pugui aplicar algun d'aquests tipus d'estat.
Perquè molts d'ells són connexes
amb l'article famós 155.
Aquests estats també estan vinculats.
Per exemple, parlant del segon grau
que és l'estat d'excepció.
No agrada.
Tots aquests no agraden
perquè tenen reminiscències
de, per dir-ho així,
temps ja passats.
Saps?
Per no ser...
Per ser políticament correcte.
El d'excepció,
en aquest cas,
vindria a ser...
Hi ha gent que n'hi diu
l'estat d'emergència.
No sé si més o menys
és quan l'estat es troba
en un règim, doncs,
d'excepció
i, per tant,
ha de suspendre alguns drets.
Aquí ja s'està parlant directament
de suspendre alguns drets fonamentals.
Suspendre drets.
Tu em diràs,
però si l'estat d'alarma
ha suspès drets.
És cert,
ha suspès drets,
per exemple,
tu no has tingut el dret
a la lliure circulació,
però tampoc te l'han impedit del tot.
És a dir,
hi ha aquesta espècie
de contradicció sempre.
Home, me l'impedeixen
a través de multes.
És a dir,
si jo incompleixo
aquesta normativa...
Podria ser anar al súper,
podria ser una sèrie de coses.
L'estat d'alarma
l'activen esdeveniments naturals
que paralitzen serveis públics
o no naturals,
però que, evidentment,
impliquen una paralització.
I la idea de l'estat d'alarma
és que sigui més aviat breu.
El d'excepció,
en canvi,
aquí parlem de l'article 13
de la mateixa llei orgànica
que et deia,
són les mateixes situacions
que el d'alarma
i situacions polítiques concretes.
En aquest cas,
no el pot ordenar
el govern
sinó al Congrés dels Diputats.
És a dir,
Pedro Sánchez no pot ordenar
un estat d'excepció per si sol.
Ha d'anar sí o sí
al Congrés dels Diputats.
I ha de ser al Congrés dels Diputats
qui li digui que sí
i pot durar 30 dies
prorrogat per 30 dies més.
En total, 60.
Sí, va de més en més, eh?
Si s'hagués dubtat per aquest,
hauria caigut ja.
Perquè no pot.
Llavors,
la sol·licitud
d'un estat d'excepció
ja ha de dir
quins han de ser els efectes
i els drets a suspendre'n.
Llavors,
i quines mesures
s'han d'aplicar.
Per exemple,
coses que caurien.
ha de dir què és el que vol fer
i tu l'hi has d'autoritzar
com a Congrés dels Diputats.
En aquests màxims de 30 dies
més 30
si és que s'acaba
si és que s'acaba prorrogant.
Per exemple,
hi ha una sèrie de drets
que quedarien suspesos
i es consideren drets fonamentals.
Un d'ells seria
el de la detenció preventiva.
Tu saps que no tens dret
a una detenció
o si no és per una sèrie de...
Aquest podria caure.
La impugnabilitat del domicili
podria caure.
El secret de les comunicacions també.
La llibertat de l'acció
de la residència
i la lliure circulació
pel territori.
Aquí és quan em dius
que aquest està suspès
ara mateix.
El de la lliure circulació.
Sí, no,
però el de les comunicacions
i en diem alguns
que fan una mica de por, eh?
Perdona.
En caurien d'altres.
El dret a comunicar,
la prohibició de segrestar publicacions,
el dret de reunió,
el dret de vaga,
el dret d'adoptar mesures
en un conflicte col·lectiu,
la llibertat també d'expressió
en algunes coses concretes.
Evidentment,
no t'estic dient lo máximo.
Clar, clar.
Però si tu ordenes
un estat d'excepció
has de dir per què
i en què afecta.
Per tant,
jo t'he donat tota la llista.
Evidentment,
no s'aplica tot.
Aplicaràs,
ha passat tal cosa
i s'aplicarà per aquest motiu
i per aquest altre.
I anem ràpidament
a l'estat de setge
i per veure la diferència,
si vols,
el de setge és la guerra.
Aquest és el que tothom relaciona
quan un país està en guerra
amb l'altre.
La guerra vol dir
que s'activaria en un moment
en el que l'Espanya
entrés en guerra,
ja fos interior
com en altres païs.
Entrés on és entrar?
És a dir,
l'estat de setge
és el més excepcional de tots,
es declara també en aquest cas
en el govern,
es suspèn part de l'esconstitució
per regla general,
s'assembla a la situació,
ni diuen l'estat de guerra,
a vegades setge,
guerra,
té diferents noms
i s'atorguen a les forces
de seguretat
facultats molt extraordinàries.
Per exemple,
no tens per què estar en guerra
però que sí pot estar
a punt d'entrar en guerra
o hi ha una situació insostenible
a nivell intern
que pogués provocar
una guerra civil.
I bàsicament el de setge
el que fa és
facultar
i molt
el Ministeri de Defensa.
És a dir,
militaritza,
per dir-ho així,
els serveis públics,
no tots,
evidentment,
però sí que els pot militaritzar.
L'autoritat
que,
per dir-ho així,
més surreforçada
en aquest estat de setge
és la militar.
El Congrés
és qui
ho determina,
igual que estàvem amb l'altre.
El govern proposa
al Congrés
dels diputats
de la declaració del setge
quan es produeixi
o amenaci
de produir-se
una insurrecció,
un acte de força
contra la sobirania
o la independència
d'Espanya.
Per això t'he dit abans
de vigila
que vindran conceptes
que potser
et faran recordar
un procés
d'independència
que hem viscut aquí.
Evidentment,
aquí va ser una cosa
pacífica
i mai hi va haver
cap mena
de moviment
insurreccional
que portés
una violència
o un exèrcit
en contra
de la sobirania.
A part,
deixa'm dir
que els tres estats,
el que seria
d'excepció
el de setge
i el de l'arma
que ens has explicat,
tenen com un denominador
comú
que és
aquest,
em surt la paraula,
militarització.
Els tres
tenen aquest component
que s'activa.
Tenen aquest component
més dictatorial
i el component
més militar.
Per exemple,
el que et deia jo
de setge,
si tu vas a
què vol dir?
Més aviat parla
de situació
de violència,
amenaça immediata
a l'ordre constitucional
o la sobirania
i l'integritat.
Està pensat
per la guerra.
Però ara
has d'explicar-ho bé
perquè si dius
amenaça la sobirania
diuen
el procés d'independència.
No,
està pensat
per un clima bel,
per un clima
de verdadera guerra civil
o guerra exterior.
Només el declara
el Congrés dels Diputats
i en aquest cas
que em diràs
però si el d'excepció
també és el Congrés.
Tens tota la raó
però té una diferència.
Com que l'estat de setge
és el més important
de tots,
és el més greu de tots,
en aquest cas
requereix la majoria
absoluta
i el Congrés
és qui determinarà
l'àmbit territorial,
la durada
i les condicions.
Per tant,
bàsicament és
que el govern espanyol
passa a fer ús
de l'autoritat militar
per fer complir
totes les ordres
que en aquest sentit
considera
que poden estar
vulnerades.
Estem parlant
de l'estat de setge.
Ja ho veus,
estat d'alarma,
estat d'excepció,
estat de setge.
Estat militar.
És com una escala.
Sí.
Bàsicament,
si Espanya entrés en guerra
es declararia
un estat de setge.
La catàstrofe natural,
pandèmia com estem ara,
és un estat d'alarma
que és l'estat més baix.
Si la cosa
encara fos molt més greu
aniria a un estat d'excepció.
I fixa-t'hi
que cada vegada
que és més greu
necessites una autorització
més forta
del Congrés dels Diputats.
I dins d'aquest
estat d'alarma,
ho dic perquè
ho comento perquè
ens queden
menys de tres minuts,
dins d'aquest
estat d'alarma
vam veure imatges,
per exemple,
ahir,
una gran polèmica
manifestació
dels coneguts
com a Cayetanos,
els fans
de Cayetana.
gent amb mascaretes,
gent sense mascaretes,
però gent aglutinada,
gent manifestant-se,
es pot fer
en un estat d'alarma això?
Tècnicament
el dret de manifestació
no ha estat suspès
en cap moment.
I això és una cosa
molt important,
que no ens hem d'equivocar
i que hem d'exercir
un control molt clar
sobre el que s'està fent
amb l'estat d'alarma.
El dret de manifestació
no està suspès.
El que està suspès
és un dret de lliure circulació
perquè evidentment
hi ha un risc de pandèmia,
ta, ta, ta.
Llavors,
és cert
que tu tens el dret
a manifestar-te
i tu tens tot el dret
a expressar la teva disconformitat.
Però és cert
que hi ha unes altres normes
sanitàries
que t'estan dient
que has de fer
una sèrie de coses.
L'1 de maig
no hi va poder haver
una manifestació
perquè les autoritats sanitàries
van considerar
que no es podia fer.
Però tampoc es poden
prohibir les manifestacions.
Quin és el problema?
Que les imatges que hem vist
no respectaven la distància de seguretat,
no havia estat autoritzada,
però jo entenc
que si es donguessin
les condicions
per fer-se una manifestació
amb seguretat,
l'estat hauria de donar-ho.
Una altra cosa
és que ho faci
perquè hi ha perill.
S'han vist imatges
si no vaig mal encaminada
a Alemanya
ja farà
algunes setmanes
manifestacions
amb la distància de seguretat
marcada inclús al terra
i la gent igualment de peu
amb els seus cartells
i cridant
les consignes
que tenien
en aquell grup.
Vull dir que sí que es pot fer
d'una manera
que respecti les mesures.
És que deixa'm dir una cosa.
No tots els països
de la Unió
han decretat
un estat d'alarma
i la pandèmia
els ha tocat a tots.
Quants?
Però no tots han optat per això.
O quin percentatge
més o menys
l'han decretat?
És que no totes
les constitucions
tenen reconegut
amb la mateixa paraula.
O un estat
excepcional.
Hi ha hagut uns quants
que han seguit els passos.
Però com que els ordenaments
no tots neixen del mateix
els estats britànics
els germànics
els llatins
per dir-ho així
romans
són figures diferents.
S'hauríem de comparar
ben bé
quines figures
s'assemblen més
i quines s'assemblen menys
i tardaríem molt a fer-ho.
Joel
No tothom ho ha fet.
Trigaríem tant
i tant
que anem a marxar ara
perquè es queden
10 segons
abans de les 6 de la tarda
per connectar
amb Catalunya Ràdio.
Una abraçada enorme
i moltes gràcies
per tot aquest contingut.
A vosaltres.
Bon cap de setmana.
Un abraçada.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Eva Comta.
Dimiteix el ministre de Sanitat del Brasil
en plena expansió del coronavirus
al país sud-americà.
Nelson Teich,
que portava menys d'un mes
al capdavant del ministeri,
deixa el càrrec
per les constants diferències
amb el president del país,
Jair Bolsonaro,
sobre com s'havia de lluitar
contra la pandèmia.
Teich,
un oncòleg
sense experiència
en l'administració,
va ser anomenat
després de la destitució
de l'anterior ministre,
Luis Enrique Mandetta,
defensor d'aplicar mesures
de confinament
de la població.
Bolsonaro ha minimitzat
sistemàticament
la malaltia
i ha defensat
que es prioritzi
l'activitat econòmica.
El Brasil ja és
el sisè país del món
en nombre de contagis
i de morts
i previsiblement
superarà
la setmana que ve
a Espanya,
Itàlia i al Regne Unit
en nombre de positius.
Més de 14.000 persones
han perdut la vida
i 206.000
s'han encomanat
de la Covid-19.
Notícies breus,
Arnau Maimó.
Aquestes últimes 24 hores
s'han presentat
a prop d'un centenar
d'expedients
de regulació temporal
d'ocupació
més a Catalunya
i s'ha incrementat
en 700 persones
el nombre
de treballadors afectats.
Ara mateix
n'hi ha més
de 714.200.
Segons les dades
actualitzades
aquesta tarda
pel Departament de Treball,
en total
s'han presentat
a Catalunya
més de 97.000 ertos,
la gran majoria
per causes
de força major.
Per sectors,
el dels serveis
és on es concentren
més de les 3 quartes
parts dels expedients
presentats.
La Marea Blanca
i investigadors
de Lleida
retreuen
al Departament de Salut
que no hagi utilitzat
3 màquines PCR
que els oferien
i hagin seguit
demanant testos
a laboratoris privats.
Salut explica
que s'ha prioritzat
potenciar
la capacitat
de l'Arnau de Vilanova
per fer aquests testos
comprant una màquina nova.
La revista mèdica
britànica
de l'Anse
demana
als nord-americans
que pel bé
de la salut pública
facin fora
el president
Donald Trump
de la Casa Blanca
en les properes eleccions
del novembre.
En l'editorial
de l'exemplar
que surt publicat demà
també es critica
que Trump
hagi posat
un aliat seu
al capdavant
del Centre
de prevenció
i control
i control de malalties
dels Estats Units.
La màxima institució
de l'administració
en el tractament
de malalties
i afirma
que cal un director
que sigui
capaç
i independent.
A més,
la publicació
adverteix
que deixant
de finançar
l'OMS,
l'administració
Trump
està perjudicant
la cooperació
en ciència
i salut pública.
Aquesta setmana
han començat
les proves
de transport ferroviari
entre la mina
de Suri,
al Bages,
i la terminal
de Putassa
que l'empresa
ICL té
al port de Barcelona.
La nova terminal
estarà plenament operativa
el juny.
Corresponsal
al Bages,
Natia Dell.
Bona tarda.
Anirà augmentant
gradualment,
però d'entrada
s'ha començat
amb dues circulacions
diàries
de ferrocarrils
de la Generalitat
que, per cert,
ha firmat
un contracte
de 30 anys
amb l'empresa.
També s'han fet proves
aquesta setmana
de càrrega
de vaixells.
La nova terminal
que ICL
ha construït
al port de Barcelona
es considera
una peça capdalt
d'aquest projecte
industrial
de la companyia
del Bages
per donar sortida
per mar
a la seva producció
creixent.
La infraestructura
amb una inversió
de 77 milions
d'euros
té capacitat
per operar
4 milions
de tones anuals
de sal
i potassa.
Natia Dell,
Catalunya Ràdio,
Súria.
Ha mort
als 75 anys
Phil May
cantant
del grup
The Pretty Things.
May era
líder
de The Pretty Things,
una de les bandes
més influents
de la història
del pop britànic
que va néixer
de forma paral·lela
als Rolling Stones.
De fet,
va ser Phil May
qui va convèncer
Dick Taylor,
primer baixista
dels Stones
i company seu
a l'escola
d'art i disseny
per formar amb ell
una banda nova.
Els Pretty Things
que encara estaven en actiu
són un dels grans referents
de la psicodèlia
i l'òpera rock.
El seu quart àlbum
S.F. Sorrow
del 1968
està considerat
un dels primers
discos conceptuals
de la història.
Phil May
ha mort
per les complicacions
provocades
per una operació
després de tenir
un accident
de bicicleta
a casa seva.
Esports
Jordina Terré.
La Bundesliga
permetrà
que els entrenadors
vagin
sense mascareta
durant el partit.
Sempre que respectin
la distància
de seguretat
a la banqueta
els tècnics
de la competició
alemanya
que es reprèn demà
s'havien queixat
que amb la mascareta
posada
no podien exercir
la seva feina
de donar indicacions
durant el partit.
La Lliga
Espanyola
negocia amb sanitat
les fases
de desconfinament
futbolístic
perquè a Barcelona
i a Madrid
hi hagi
entrenaments
col·lectius
en el mateix moment.
A l'Espanyol
el tècnic
Abelardo
està amoïnat
pels riscs
de lesions
que hi haurà
amb la tornada
de la Lliga
i creu que farien
falta
entre 6 i 7
setmanes
de preparació.
Al Barça
el capital
Leo Messi
assegura
als diaris
Esporti Mundo Deportivo
que l'aturada
pel coronavirus
els pot beneficiar
ja que per exemple
recuperen jugadors
com Luis Suárez.
A segona
el Girona
el porter
Asier Riesgo
també hi veu
un costat positiu
a l'aturada
i espera que l'equip
pugui donar
una alegria
a l'afició
aconseguint
l'ascens.
I la TRP
allarga
l'aturada
del tenis
professional
fins al 31
de juliol.
Així ho ha acordat
l'òrgan directiu
de l'Associació
de Tenis Professional.
L'aturada
estava prevista
fins al 13
de juliol
però s'amplia
3 setmanes més.
Fins aquí
les notícies.
Ciutat Maragda
amb David Guzmán.
Hi ha un art
instal·lat en el silenci
com a forma
de comunicació.
Això és la joia
ser un ocell
creuar un cel
on la tempesta
deixar una pau intensa.
Tot allò que llegeixes
podria ser mentida.
Acaba sent una reflexió
interessantíssima
i crec que brillantment
escrita
sobre com es construeix
un estic.
Per exemple
allà recordo
que hi ha un moment
que parla
la nena
que és una imatge
molt iconogràfica
de l'exili republicà.
No són ben bé infinits
però tendeixen
a l'infinitat.
Des de les estrelles
Brim Ciutat Maragda
17 a les 8 del vespre
Ciutat Maragda
La literatura
a Catalunya
i a Catalunya
A l'esclat Maragda
A l'esclat Maragda
A l'esclat Maragda
A l'esclat Maragda
A l'esclat Maragda
A l'esclat Maragda
A l'esclat Maragda
A l'esclat Maragda
Al Just a la Fusta
Parlem de tot
el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis.
400 pisos
per vendre.
Si se l'ha pagat
de la seva butxaca
ningú li potser.
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva.
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia.
Si volem veure
algun d'aquests grups
més de casa
hi ha moltes oportunitats
molt festivals.
Tu t'equivoques
en un penal
en un Barça-Madrid
pots quedar crucificat
a per vida.
Tot se solucionarà.
Amb el temps
tot se soluciona.
Just a la Fusta
vivim Sant Just
en directe.
Cada matí
de 10 a 1.
És molt
jazz.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz
club
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club
t'hi esperem.
Seguim en directe des de Ràdio d'Esvern.
això és la plaça.
Mireia, 6 i 8 de la tarda
escoltem ara aquest tema
de The Punk
juntament amb Julian Casablanca
és un gran tema musical.
Es diu Instant Crush.
A partir d'un quart de set
entrarem a la següent secció
amb la primera
que tenim
és l'Anna Agulló
la Sant Justenca
Anna Agulló
també escriptora
un dels seus últims llibres
que ha publicat
són
és
de fet
les noves amigues
de la Maria
en parlarem
amb ella
a continuació
de moment
us deixo
amb aquest tema
de The Punk
d'un quart.
d'un quart de set
Can i cut it on
i'n can't a friend
Can i cut it
if I'm going away
Never thought
about what I want to say
But I never really
know where to go
So I gave myself
to a friend
Some more again
It didn't matter
what they wanted
to say
You thought he saw
someone that looked
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit