Vinga, continuem amb aquestes relíquies
que la Mireia ha trobat
rebuscant carpetes de Spotify
i ara mateix són a fons
You're Not Alone de Madalanger
Doncs bé, benvinguts a tots de nou a la plaça Mireia
Ja us havia anunciat durant els últims dies
i també a través de les xarxes socials
que avui seria un programa amb un toc gastronòmic
per això avui la plaça Mireia es converteix en la plaça gastronòmica
perquè com bé sabeu, la setmana passada
el Dani Martínez i jo mateixa vam fer una ruta gastronòmica
en aquesta segona edició del Quinto Tapa
i vam estar gravant diferents entrevistes
les nostres valoracions culinàries
també des del nostre humil punt de vista
i avui ho sentirem tot durant aquesta primera hora
i és més, a la segona hora
tindrem amb nosaltres la Montse Molinero
la regidora de comerç de Sant Just d'Esvern
amb qui comentarem també tots els temes relacionats
amb aquesta segona edició del Quinto Tapa a Sant Just
Així que ja ho sabeu, avui és un programa ple, ple de, com dir-ho, de tapes, de menjar
i olor a cuina
doncs bé, quan queda un minutet per a les 5 i 15
escoltem aquest You Are Not Alone
i seguidament ja començarem a saber a veure què, com va anar aquesta aventura amb el Dani Martínez
fent la ruta del Quinto Tapa
benvinguts a tots a la plaça gastronòmica
i seguidament a tots a la plaça gastronòmica
ara escoltes l'àdio d'Esvern
sintonitzes l'àdio d'Esvern
la ràdio de Sant Just
d'una altra 8 per tu
i els dissabtes a les 10 del matí
us hi esperem a tots
Sant Just
Sant Just
un programa d'entrevistes
amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just
els dilluns a dos quarts de vuit del vespre
i els dijous a dos quarts de nou
Sant Just
els tanques
benvinguts a Babilònia
on la cultura és la protagonista
un espai de crítica cultural
que cada dijous de nou a deu del vespre
comentarà els millors llibres
les exposicions més interessants
els concerts més emocionants
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera
sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat
Ja ho sabeu, Babilònis
no us ho perdeu
dijous de nou a deu del vespre
Babilònia
Primer van ser les ones
98.1 FM
Després, internet
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015
Ràdio Desvern
Cada dia
més a prop teu
Ràdio Desvern
Ràdio Desvern
A dream that I
wanna belong in
wanna belong in
Over the hills and far away
A million miles from LA
Just anywhere away with you
I know we've got to get away
Some place where no one knows our name
We'll find something new
Just take me anywhere
Take me anywhere
Take me anywhere
Anywhere away with you
Just take me anywhere
Take me anywhere
Anywhere away with you
To keep me anywhere
Air kingdom
and I
Face
D
Truth comes out
And we're black and down
Looking for connection
In the crowd of empty faces
Doncs bé, mentre escoltem aquesta cançó de Rita Ora,
que dona molt bona energia, es diu Anywhere.
Es veu que aquesta cançó i la lletra d'aquesta cançó té la seva història a dins de l'Spodify i us ho explica pas per pas,
sobretot en la versió mobile, la versió del mòbil, que digui.
I té el seu rerefons d'una història personal seva, per això es diu Anywhere,
parla de viatjar més enllà de Los Angeles, de desaparèixer, una mica en el seu estil.
Doncs bé, que sapigueu que a continuació, en breus moments,
comencem a escoltar aquests talls de veu que vam gravar el Dani Martínez i jo mateixa
en aquesta ruta del quinto tapa del divendres passat,
així que no us ho perdeu, mentrestant escoltem aquest Anywhere de Rita Ora.
Anywhere away we, take me anywhere, over the hills and far away,
a million miles from LA, just anywhere away, anywhere, anywhere, anywhere,
I know we've got to get away, some breaks when no one knows my name,
we'll find a stop, so we'll find a stop, just take me anywhere, anywhere,
Take me anywhere, anywhere, anywhere, anywhere, anywhere, anywhere
Anywhere, anywhere, anywhere, take me anywhere, take me anywhere,
Take me anywhere, anywhere, anywhere, anywhere, anywhere, anywhere,
Anywhere, anywhere, anywhere, anywhere, anywhere, anywhere, anywhere,
Anywhere away, anywhere, anywhere, anywhere, anywhere, anywhere.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Vinga, va, seguim calentant motors amb un d'aquests temes
que he recuperat de l'Spotify, d'ordenar carpetes i trobar cançons antiques
com aquesta, Hi, de Lighthouse Family.
Hi, de Lighthouse Family.
Hi, de Lighthouse Family.
Hi, de Lighthouse Family.
Hi, de Lighthouse Family.
Hi, de Lighthouse Family.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Eucaliptus!
Ah!
I l'eucaliptus?
T'agrada el te d'eucaliptus?
M'agrada el te...
Sí!
M'agrada el te...
Sí!
Bon cinema!
Bon cinema!
Cinematografia i seri...
Serigrafia no!
Serigrafia no!
Perquè això és una altra cosa!
Seria...
Serials!
Seriosos!
Seriosos!
Serials!
Serials!
Serials Batman!
Fins demà!
Fins demà!
Ja està!
Som-hi!
Dani!
Jo de veritat no sé què està passant!
Avui anem a tancar les finestretes aquestes...
Camarero!
Què?
Camarero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio...
No, és que és molt dolent fer-ne...
No, Dani, l'havies d'acabar!
Plàstic ets?
Però no ets cap en vas!
I si no ets cap en vas, tu on vas?
On vas?
Encara que siguis de plàstic...
Si no ets en vas, el log no hi aniràs!
Encara que siguis de pill...
Molt dolent!
Doncs...
Doncs bé, tot això és un petit resum de anades d'olla que ens passen al Dani i a mi mateixa aquí en directe,
des de l'estudi gran de Ràdio d'Esvern.
Però bé, avui volia fer un petit recordatori d'aquestes...
Doncs bé, aquests moments que ens ho passem també abans de recordar realment aquesta ruta del Quinto Tapa.
Ara sí, benvinguts a tots a l'especial programa a la plaça, com dir-ho, la plaça gastronòmica, la plaça Mireia Menja, la plaça Mireia amb un toc gastro.
Som-hi amb el repàs d'aquesta aventura de la ruta del Quinto Tapa del Dani Martínez i jo mateixa.
Som-hi!
Aplausos
Doncs bé, com us comentava, el que vam fer el Dani i jo mateixa va ser marcar-nos una ruta, físicament, diguéssim, pels diferents carrers de Sant Jús,
en funció dels restaurants i bars que volíem provar i que també teníem temps de provar,
perquè, recordem, són un total de 39 restaurants i bars arreu de tot el poble, que ofereixen 21 tapes.
No sé si ho he dit al revés ara, tantes vegades que ho he dit, i mira, espero no equivocar-me.
Doncs bé, vam intentar provar algunes de totes aquestes opcions de tapa tant de quilòmetre zero com tapa de la casa que ofereixen tots aquests restaurants.
que, de fet, demà seguirem fent una miqueta aquesta ruta, però bé, avui us volíem portar, doncs, algunes de les que havíem provat.
Entre d'altres, vam anar al Cafè Siena, vam anar a la Granja Carbonell, ens vam apropar també fins a Cuina Miracle, fins a la Casa Regional d'Extremadura
i vam acabar a la pizzeria Gianluca, on vam degustar una espècie de postre curiós, molt curiós.
Doncs bé, millor que calli, i així us deixo escoltar tots aquests talls amb el Dani Martínez, la ruta del quinto tapa.
A l'escoltes, l'àdio d'esplè, sintonitzes, l'àdio d'esplè, a l'àdio de Sant Just, llora't de boc per tu.
Doncs vinga, ara sí que ja tenim aquests talls preparats perquè els escolteu.
La primera parada que vam fer en aquesta ruta del quinto tapa va ser el Cafè Siena, que per cert, aprofito per autorrectificar-me, ho he dit al revés, eh?
I mira que ho he dit de vegades, però avui ho he dit al revés.
Són 21 bars i restaurants que ofereixen un total de 39 tapes, perquè recordeu que cada bar i restaurant ofereix o bé les dues, les dues tapes, la de quilòmetre zero i la de la casa, o bé una.
Per tant, per això són més tapes que bars.
Doncs bé, la primera parada va ser el Cafè Siena, ubicat aquí al carrer Miquel Reverter, número 9 de Sant Just.
L'horari en el qual s'ofereix l'etapa, perquè us pugueu apropar, ja sabeu que ho teniu tot recollit també en aquest preciós llibret petitó del quinto tapa de Sant Just d'Esvern.
Doncs bé, l'horari en el qual s'ofereix l'etapa és de dilluns a divendres de 2 a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre i els caps de setmana, dissabtes i diumenges, de 12 a 2.
Així que no hi ha excusa per passar a provar aquesta muffin de carxofa del Prat i aquest saquet crioll que el Dani i jo vam tastar i vam valorar de la següent manera.
Doncs bé, ja us havíem avisat, mare m'ha passat tot el poble ara per aquí, us havíem avisat que el Dani i jo faríem un mano-mano, sortiríem de la ràdio i aniríem pel poble a provar aquestes tapes de la segona edició del quinto tapa per aquí a Sant Just.
El Dani que el tinc aquí amb mi, Dani bona tarda, no et puc posar els aplaudiments perquè no tinc la taula de sol, gràcies, gràcies.
Doncs avui ens disposem el Dani i jo a caminar pel poble i anar a provar unes quantes tapes d'aquest segon edició del quinto tapa aquí a Sant Just.
Us recordem que eren, quantes tapes eren? 39?
39 tapes, 21 establiments.
Exactament, entre bars i restaurants, així que... La primera parada, sabem quina és, Dani?
La primera parada és el Cafè Siena, aquí al carrer Miguel Rabarter, just al cantó del Caprabo d'aquí del barri Centre, diguéssim.
Ojo, que estem passant per una, estan fent obres i crec que no és el millor moment, moment, eh? Això és el real directe.
Espera, que ens quedem enganxats al terra, el Dani i jo.
Aquí com el passió de la fama, no? Que deixen allà la impremta.
Val, que un no, en dient. Estan fent obres per ser aquí al carrer Carles Mercader, que ho sapigueu tots.
Mira ja, que anirem millor. Jo ja et dic que...
Tinc un guia turístic perfecte per Sant Just.
Sí, sí.
Com comentaves, Cafè Siena, primera parada.
Cafè Siena, primera parada. Tenim el mà fin de carxofa.
Mà fin de carxofa.
I té molt bona pinta, i un saquet també, un saquet així com a tapa de la casa, que també té bona pinta.
I descobrim per fi el tapaport.
El tapaport.
El tapaport.
El tapaport.
L'agafaré.
Jo t'haig de dir una cosa, eh? Jo ja vinc una mica preparat, perquè...
No entens, no m'ensenys, no m'ensenys, que sigui sorpresa.
Jo ja he començat. No, home, i tant, que te l'ensenyem.
El treu de la seva butxaca secreta, tipus Doraemon?
Sí, sí, mira.
Oh, el tapaport.
Ja tinc cinc segells.
Ep, el Dani ha fet trampa i ha començat a fer el tapaport, no?
Va dir, el quinto tapa sense vi.
Doncs bé, com sabeu, el tapaport, per aquells curiosos o els que encara no sabien exactament què és,
és un fullet petit, un full petit,
al qual podeu trobar tots els establiments, bars i restaurants que ofereixen aquesta tapa amb el quinto de l'hambra.
i el que heu de fer és anar-ho segellant en funció de totes les tapes que aneu provant.
I més endavant us anirem comentant més coses,
perquè sabíeu que és una espècie de passaport per les tapes.
Això és el tapaport.
I seguim escoltant les aventures amb el Dani.
Per anar-li fent una mica de ganes, saps?
Sí, sí, la gana hi és.
Doncs vinga, va, sàpim caminant per aquí.
El sol no, eh, per això?
El sol no acaba d'acompanyar avui, eh?
Però les ulleres de sol les portem, eh, Dani?
Sí, sí, home, en plan pantò.
És que no vull que em reconeixin, perquè, clar, home, és que amb tu amb una inèrcia tan important em sabria greu, saps?
Que la plebe s'ajunti, sí, saps, saps?
Carai, quin catxundeig, tu.
Que sapigueu que estem caminant per tal qual, eh?
Que reverger els dolors, que reverger els dolors.
Correcte, reverger els dolors cap al cafè Siena.
Fè Siena, sí.
Que abans es deia cafè París, de fet.
Sí, de Siena a París, tot que de França, no?
Sí, no? Jo crec que d'aquí poc es dirà cafè Marsella, Toulouse, Compaillé i Ratatouille.
Ah, Ratatouille, molt bé.
Parlem de cinema.
Sí, sí.
Doncs vinga, estem arribant en aquest cafè.
Fem una petita, petita pausa per respirar una mica i seguim...
Pausa de publicitat.
Sí, petita, petita pausa i seguim comentant aquí la primera etapa del dia, que és aquest.
Doncs bé, aquest és el primer tall que vam fer el Dani Martínez i jo.
Veieu que teníem una... bastanta emoció, no?
Per provar les tapes, a més, sortíem de la ràdio, feia un dia espectacular.
Bé, no gaire, però sí, nosaltres estàvem bastant, com dir-ho, on fire per provar totes aquestes tapes.
I aquesta va ser la primera etapa que vam provar, com us comentava,
és la muffin de carxofa del Prat i també el saquet crioll del Cafè Siena.
Doncs som aquí, exactament, al Cafè Siena, al costat del número 9 i 9 bis d'aquí de Sant Just.
I tenim el Dani que està allà degustant aquesta primera etapa.
Es tracta de la muffin de carxofa.
Dani, tu que ja l'has provada.
Què tal?
Què tal?
Estan passant, eh?
Estan passant, agafant un traguet de quinto d'aquesta cervesa a l'ambre,
que per cert està molt bona perquè és especial, serveix especial, leisure.
Què tal, què tal, Dani, la tapeta número 1 del dia?
Home, doncs, per ser-la una almicí entra força bé, les coses com són,
i molt bona, està molt bona.
L'estètica varia, que a vegades ja passen moltes tapes de quinto tapa,
no és la primera i no serà l'última,
que canvia del llibret a la realitat, no diguéssim?
Clar, això s'ha d'explicar sobretot perquè a vegades hi ha tapes que les deixen preparades,
potser l'emulsió baixa, no?, coses aquestes...
Ja veus tu, que culinària estic.
La decoració, sí, la decoració i tal, doncs, potser, no sempre és el mateix, no?
En aquest cas, està molt bona de gust, està molt bona, molt interessant,
és un muffin de carxofa, per tant, és una cosa innovadora, diferent,
però m'ha faltat, potser, una mica de tamany, un tamany una mica petit, potser,
i...
I ja la va provar, eh?
Mireia, ves, la provava.
Però m'ha faltat una mica de tamany i m'ha faltat el tema de la decoració,
que canvia una mica el llibret.
Per cert, que sabeu que nosaltres anem de crítics gastronòmics,
però com a tal el títol no el tenim, eh?
Vull dir, dins de la nostra humil opinió, el que fèiem era, doncs, això,
aportar la nostra crítica gastronòmica de les tapes que anàvem provant,
més que res, per quedi constància.
I seguim escoltant, què tal aquesta etapa, la tapa, perdó,
de mà a fin de carxofa del Prat?
Repetim, això passa sempre, és a dir, no...
Home, oi que sí, que de gust està molt bé.
Està molt bona, està molt bona.
De gust està molt bona, sembla com una quix,
la textura, diguéssim, que és com una quix, així, com molt esponjosa.
El que no et sabria dir és la, la salseta aquesta blanca que té sobre,
exactament què és?
Porta, porta enxova.
Enxova?
Sí, ja ho sé com de...
Bueno, ara t'ho dic, eh, vaig a treure el llibret, vaig a fer...
Ai, que no he agafat el tapaport, vaig a buscar-lo.
Bueno, però no pateixis, que ara te'l donaran.
Ah, sí?
Clar, home, quan anem a pagar a Mireia, te'l donaran i et s'agallaran.
El vull investigar, el tapaport.
Bueno, la Mireia s'aixeca i va buscar el tapaport.
Tu vols anar a buscar el teu, eh?
La Mireia em vol deixar, bueno, amb els oients sol, bueno, cap problema, jo vaig xerrant.
Doncs sí, aquesta primera...
Veieu que el Dani li ha encat de quedar-se amb els oients sols i en aquell moment m'aixecava corrents a buscar el meu tapaport,
que percebem que hi hagi només dos segells per completar-ho.
Seguim escoltant el Dani a veure què us explicava, perquè jo en aquest moment vaig anar a buscar el meu tapaport
i vaig deixar el Dani sol amb la grabadora.
La etapa que hem tastat, l'etapa quilòmetre zero de l'agenda del Quinto Tapa, d'aquí del Café Siena,
La veritat és que està bastant bona.
Tenim aquesta etapa que és diferent, que és innovadora, que té un gust molt especial, que és amb carxofa.
Jo crec que li dona un toc diferent i que està molt bé.
El xef és el Manel Quiroga, que ha fet aquesta etapa i s'ofereix de dilluns a divendres de 12 a 2 i de 5 a 8.
I dissabte i diumenges de 12 a 2.
Tenim el saquet crioll amb pasta abric farcida de carn criolla, que ara el tastarem, que també el tenim aquí a la taula.
I el màfim de carxofa Prat, que és un màfim de carxofa...
Ja té el tapaport.
Ja tens el tapaport?
Oi, nena.
M'has deixat...
Bueno, però ara a mi m'han de segellar també, eh?
Bé, també.
Doncs aquí veieu l'adèria perquè ens segellin, si és que és una paraula complicadíssima de dir, perquè ens posin el segell en aquest tapaport.
Doncs bé, provada l'etapa, la màfim, aquest màfim de carxofa vam provar després el saquet crioll i aquesta és la nostra, com dic, humil opinió gastronòmica.
Doncs bé, seguim aquí provant tapas, seguim el cafè siena, hem provat l'amafim de carxofa, que és aquesta tapa de quina matre zero, i ara el Dani té la boca plena d'aquest saquet de carn criolla, espero dir-ho bé, que té molt bona pinta, és un saquet molt bonic estèticament.
Jo definiria la massa com la massa de crep, però una mica més salada, inclús tirant a formatge, amb un gust de formatge, i dins té aquesta espècie de carn picada, que és la carn criolla.
És una tapa bastant generosa, aquesta, és bastant gran, almenys comparada amb la màfim, que és una miqueta més petitona.
Sota el meu parec culinari i gastronòmic, està força bona, m'agrada molt, el Dani, no sé què opina, s'està llepant els dits, empant.
A veure, què tal li sembla, el Dani, aquesta tapa criolla?
A veure, està molt bona.
Doncs sí, com veieu, s'està llepant els dits, està molt bona aquesta tapa.
La màfim de carxofa també, això, el tamany era una miqueta més petit, però bé, aquesta és l'humil opinió del Dani sobre el saquet crioll.
És molt guai, perquè, a més, com que és molt gran, té molt de volum, té molt de volum, i a l'hora de menjar, doncs, és divertida, perquè la vas trencant,
però potser és una mica incòmode de menjar, no?, amb cullera, com comentàvem abans.
Si fos amb ganivet, amb forquilla, potser seria millor, però, tot i així, està bona, està bé, li ha endurat un punt d'escalfor, jo ho he notat,
a més, també s'ha estovat una mica més la massa, però aquest punt d'escalfor és positiu, perquè trobes la carn una mica més calentona, tèbia, i això està bé.
Porta com pebrot, sembla que partigui ou, no?, ou picat, o pebrot picat.
És com el farciment d'una cresta tonyina, però amb carn, una empanada, com una empanada, sí, és molt semblant.
Doncs ens estan agradant força, o almenys, particularment, a mi m'han agradat força les dues tapes de la Muffin com la del saquet crioll.
Ja tinc els dos segells al tapaport, em fa molta il·lusió, em fa molta il·lusió, i vinga, seguim amb aquesta ruta de la segona edició del quinto tapa per Sant Just.
Doncs bé, aquest ha estat el gust, el regust que ens va deixar el saquet crioll i la Muffin de Carxofa del Prat, i seguim amb aquesta ruta del tapaport.
Per cert, hem de donar gràcies, bastantes gràcies, per cert, al cafè Siena, al bar Siena, perquè ens va convidar a aquestes dues tapes, aquí el petit tall, amb el nostre agraïment.
Doncs aquí seguim el Dani i jo, caminant per Sant Just, provant aquestes tapes de la segona edició del quinto tapa.
Hem provat el cafè Siena, molt contents els dos, molt contents per les tapes i el quinto, però més perquè el mateix cafè Siena ens ha convidat a aquestes tapes,
així que, sí, és que estic caminant.
Així que, moltes gràcies des de la plassa Mireia, des de la Ràdio d'Esvern, al cafè Siena, per haver-nos convidat a aquestes dues tapes,
que ho ha fet d'una manera totalment altruista, per tant, gràcies, molt agraïts, i seguim caminant.
Dani, ajuda'm perquè em falta aire.
Sí, eh, ja ho veig.
Doncs sí, em falta una mica d'aire, perquè estàvem just caminant pel carrer de la sala,
pujant, bueno, seguim escoltant, a veure cap a on anàvem, però sí, em falta una mica d'aire.
Jo, com que vaig a córrer i com que tinc gimnàs, jo ja tinc...
Sí, sí, tinc fondo, tinc fondo, tinc fondo.
Bueno, sí, el Dani diu que té fondo, però ja ho veurem.
Recordeu que hem fet només un bar, hem anat fins al bar Siena a provar aquestes dues tapes,
i seguim pujant pel carrer de la sala.
Doncs sí, ens ha convidat.
Jo anava a pagar aquesta ronda, Mireia, i m'he caquejat d'una manera importantíssima.
Però, bueno, a la següent, a la propera, ja faré el gest.
Tantem pagà, a veure si ens deixen.
Ja faré el gest.
Però, aviam si tenim sort de tastar aquestes tapes,
perquè, de debò, que prometen molt.
Ara ens dirigim cap a la granja Carbonell.
Carrer Badó, exactament.
Ah, Carrer Badó, davant del niu.
No, no, vaig bé, vaig bé.
Sí, sí, sí.
No veus que soc un deportista d'elit, jo?
Espera, que ha de m'atropellar.
Sí, encara m'atropellarà.
Doncs sí, sí, ara ens dirigim cap a la granja Carbonell,
on podrem trobar l'estofat i podrem trobar també l'estofat de sípia,
si no m'he equivocat, un de carn i un de sípia.
Doncs sí, aquests dos plats són les dues tapes que ofereix la granja Carbonell,
servits, presentats i cuinats per la Teresa Castellbi,
que és la xef, amb qui vam estar parlant fa unes setmanes aquí a la plaça.
Mireia, doncs bé, que sapigueu que l'horari,
i per poder degustar aquestes dues tapes,
la de Badella i Parc Agrari, que és la de quilòmetre zero,
com la sípia a la bruta, que estava tremenda,
que és la tapa de la casa,
ho podeu fer de dilluns a divendres de 12 a 4 a la tarda
i de 6 a 8 del vespre,
i els dissabtes de 12 a 2.
Estan tremendament bones,
seguim escoltant a veure aquesta magnífica ruta.
Sípia a la bruta, crec que és.
A la bruta, sí.
Ai, el quinto, que puja.
Que puja el quinto, eh?
Si no puges al carrer, ara.
Sí, al carrer també, al carrer Badó.
El carrer Badó és molt empinat, això sí que és veritat.
Veus, ara el Dani comença a faltar l'aigua?
Però no, no, no, no.
Però bé, no?
Sí, sí, no, però anem parlant així.
Sí, anem fent el que podem.
Anem canviant.
Sí, anem canviant el micròfon.
Doncs, com dèiem, estem caminant pel carrer Badó,
aquí en ple Sant Jús, en plena pujada.
Hola, bon dia, bona tarda.
I anem cap a, dirigim a la Granja Carbonell a provar aquestes dues tapes.
El següent àudio ja serà dins de la Granja Carbonell,
provant aquestes dues tapes, el quilòmetre zero i la de la casa.
Vinga, seguim.
Doncs bé, seguim provant tapes.
Seguim ara en direcció a aquesta Granja Carbonell, com us comentàvem,
aquestes dues tapes, la Badella del Parc Agrari i la Sípia a la Bruta.
Teresa Castellví, un aplaudiment molt fort per tu,
perquè estaven tremendes, tremendes.
I aquí en directe, però en diferit, la mostra de que estaven molt i molt bones.
Doncs mireu, perdoneu, però amb la boca una mica plena d'aquesta Sípia a la Bruta,
que està tremenda, ens trobem aquí davant de la Granja Carbonell,
just davant del mercat, i tenim les dues tapes, el quilòmetre zero i la de la casa.
Sípia a la Bruta, i l'altra, el Dani m'ajudarà a esbrinar quina és,
que jo tinc la boca una mica plena.
Dani, ajuda'm, sisplau.
Doncs aquesta és l'estofat que fan aquí a la Granja Carbonell,
Badella en Parc Agrari.
I què tal?
Molt bé, té un toc així dolçot que m'ha agradat molt.
No sé si és que porta canyella, o que porta una mica de sucre moret, o què,
però té un toc així dolç que m'agrada.
Ara intentarem que la Teresa, la xef, la cuinera, ens ho expliqui.
Jo he provat la Sípia a la Bruta.
està tremenda.
La veritat és que està molt bona.
Seguim provant aquestes tapes i en breus parlem amb la Teresa,
que ens expliqui breument en un minut a veure si pot com s'han elaborat aquestes tapes
i com ha fet perquè estiguin tan bones.
Clar, et sembla si fèiem un canvi?
Doncs sí, fèiem un canvi, canviàvem de plats i jo em posava a provar
què estava a dir al Parc Agrari, al Dani, a la Sípia a la Bruta,
perquè la veritat és que em vaig decenciar jo la Sípia a la Bruta
perquè estava molt i molt i molt bona.
Un cop provaves les dues tapes vam fer la nostra petita valoració gastronòmica.
Ja sabeu, tot això és dins dels nostres paràmetres orientatius
de les nostres papiles gustatives.
Humil opinió de dos servidors.
Aquí la valoració de la Granja Carbonell.
Doncs vinga, seguim amb la velocitat del Concord
per seguir provant les tapes.
Jo ja he provat les dues perquè l'evida és que m'havia agenciat la Sípia a la Bruta,
que estava molt bona, però he provat també l'altra.
L'altra està molt bona, paga la pena dir, com diu el Dani,
que el tot dolç i finalment salat de la carn d'aquesta vedella està molt bon.
No sé si el Dani està d'acord amb mi, crec que sí.
Estic d'acord, estic d'acord.
Sí, sí, molt bo, molt bo.
Les dues tapes molt bones, molt casolanes, així una base molt casolana
i la veritat és que estan bastant bé, molt interessants.
Tornem a tenir una mica la mateixa pega que teníem en el Cafè Siena.
El tema de les fotografies a vegades també enganya, perquè a la fotografia quilòmetre zero d'aquí de la granja
vèiem com un pa cruixent i a sobre l'estofat.
l'estofat. En aquest cas ens ho han servit amb uns vols.
Per tant, està molt bé, està molt bo, però cal dir que aquests detalls de vegades canvien.
Que això no vol dir que no estigui bona, ni molt menys.
Estan les dues la mar de bones.
Però això, a vegades, doncs, la fotografia s'ha fet d'una etapa i després la serveixen d'una altra manera.
Però l'important, com diem sempre, no és el continent, sinó el contingut.
Així que seguirem provant continguts d'aquestes tapes de la segona edició del Quinto Tapa aquí a Sant Jus.
De moment això és tot des de la granja Carbonell.
Seguim provant aquestes magnituds.
Doncs sí, seguim provant i provant i menjant tapes.
Déu-n'hi-do, no?
Vull dir, esteu veient, no?
Que ens vam posar fins provant tapes.
I que sapigueu que demà seguirem fent més ruta per tal de setmana.
A vinent podreu sentir més tals de veu d'aquesta valoració gastronòmico-culinària del Dani Martínez i jo mateixa.
Doncs bé, ara ens anàvem a moure des de la granja Carbonell cap a la cuina Miracle.
Doncs bé, entre restaurant i restaurant, o bar i restaurant, el Dani i jo aprofitàvem per comentar una mica la jugada també.
I doncs bé, aquí érem camí cap a cuina Miracle.
Doncs ara mateix ens tornem a trobar al carrer Badó.
Però ara aquest cop de baixada, eh? Baixem rodolant, Dani?
El carrer Badó és l'artèria principal de Sant Just, eh?
L'artèria del pulmó, del cor de Sant Just.
Acabem de venir de la granja Carbonell, on ens hem trobat també la Rosa Maria de Bambuques,
que va passar també per la plaça Mireia.
Si no recordo malament, Dani, va ser la primera temporada, potser? O la segona, ara?
La primera temporada i la segona va passar per Nadal.
Per Nadal va passar perquè la vam felicitar, li vam felicitar.
Exacte, li vam felicitar a les festes.
I va parlar amb nosaltres, sí, sí.
Doncs hem pogut parlar també amb el Veia i saber la seva opinió com a Sant Justenca del quinto tapa i de les tapes que havia provat,
que encara no havia tingut temps, precisament per això perquè té una botiga aquí a Sant Just, Bambuques.
i seguim caminant, ja hem baixat el carrer Badó i ens posem a anar cap a Cuina Miracle,
en el qual, ojo, Dani, no, t'atropeguin, en el qual, tots sabeu que el Dani és una de les mans que amassen aquestes tapes i plats.
I anirem a provar, ara el Dani ens ho explicarà millor perquè no recordo exactament quines eren les tapes,
que són unes quantes i que no m'atropeguin a mi ara mateix.
A veure, Dani, explica'ns.
El carrer, estem al carrer Josep Ancien Clavé, el carrer de la Sala.
El carrer de la Sala.
I això és una mica un variobró, saps?
La cera és per gent que ja té l'operació en biquini, eh?
Sí, exacte.
No, nosaltres ara mateix estem en una situació una mica convalescent.
Doncs ara ens anem cap a Cuina Miracle, que tenim un paisatge volcànic,
que per anar més ràpid...
És un plat, eh, que consti.
Sí, és un plat, és un plat.
No és un quadre ni res.
No, no, no.
I és molt guai perquè per anar més ràpid nosaltres diem, escolta, un volcà, saps?
I així és...
Ah, un volcà.
Allà a la cuina li diem el volcà.
Llavors diem, fes-nos un volcà, dos volcans, tres volcans.
I així doncs és més guai.
Bé, demanarem un volcà.
Un volcà.
Un volcà i haurem de demanar també els canelons Miracle,
que són amb foie i amb ceps.
Mare meva.
Que estan molt guais, són molt bons.
Operació biquini al traste.
Sí, al traste.
Oficialment al traste.
Totalment, Mireia, redondo.
Sí, sí.
Doncs ja veieu aquí les preocupacions de l'operació en biquini.
Escolteu, ara no és moment de pensar en això,
és moment de pensar en les bones tapes i les bones que estan,
com per exemple la de cuina Miracle.
Però atenció, perquè abans d'arribar...
Bé, tenim un cert nivell aquí, el Dani i jo.
Atenció al què va passar abans d'arribar a cuina Miracle.
Ara mateix estem passant pel casal de joves,
els quals fa dies que no parlem amb ells,
a veure si pròximament podem parlar amb el Sergi o l'Aroa.
I ara mateix em sento molt privilegiada,
perquè el Dani està trucant a cuina Miracle.
d'atenció a la conversa que està tenint.
Sí, hola, Rosi, sóc el Dani.
Hola.
Que mira, que vinc amb una companya
i anem a tastar les tapes aquí a la cuina.
Carai.
Sí, que ens pots preparar una de cada.
Sí, una de quilòmetre zero i l'altra de la casa, val?
Ara venim.
Vinga, un petó.
Adéu, fins ara.
Carai, veieu els privilegis d'anar caminant amb un Sant Justenc,
tant Sant Justenc com el Dani,
que truca directament a la cuina Miracle
per avisar que està arribant
i que preparin dues tapes.
Dani, gràcies.
De res, és que així anem a l'estim feina
i tastem les tapes recent fetes.
I això és la màgia del cine.
Això, sí, la màgia del directo, també.
Si algú vol fer una ruta al qui t'ho tapa,
li recomano ferventment
que vagi de la mà del Dani Martínez
perquè li obrirà moltes portes a moltes cuines,
entre d'altres la cuina Miracle.
Podríem fer una ruta, no?
I cobrar diners perquè vinguessin amb mi.
Doncs no és mala idea.
Guanyar uns cabarons.
No és mala idea.
Jo, de moment, queda raro dir-ho,
però no et vull compartir amb ningú, Dani.
Així que, de moment, seguim, mano, mano.
Seguim, mano.
Sí, ens posem una mica romàntics, el Dani i jo,
quan anem sols pel poble.
Ja heu vist que sóc una afortunada
perquè al anar amb el Dani Martínez,
aquest se'n justenc per excel·lència pel poble,
doncs mira, truca a Cuina Miracle,
encarrega un paisatge volcànic, com deia.
No és un quadre, és una etapa,
i està molt i molt bona.
És molt especial, l'etapa aquesta,
el paisatge volcànic.
Per començar per la seva presentació,
diguéssim que visualment,
t'atrapa.
És un volcà, quasi, quasi visualment parlant.
I, a part, també tenen l'etapa de la casa,
que són els canelons Miracle.
Miracle, ens ho explica també el Joan Targarona,
de Cuina Miracle.
Ja sabeu que els podeu trobar
a l'Avinguda Indústria número 1-5,
i l'horari en el qual s'ofereix l'etapa
és de dilluns i vendres de 9 a 4 de la tarda,
i els caps de setmana i festius,
dissabtes, diumenges i festius,
de 9 del matí a 3 de la tarda.
Escoltem el Joan Targarona
amb el que ens explica d'aquest paisatge volcànic.
Doncs vinga, estem.
Ara hem arribat ja per fi a Cuina Miracle,
amb el Dani, que està tot embobat mirant els plats.
Jo estic embobada pensant a les dues tapes
que ens portaran ara per provar.
És que la baixada de vinguda indústria és mortal, eh?
És mortal, però seguim amb els quintos i amb les tapes
i teníem amb nosaltres el Joan Targarona.
Ho he dit bé, no, Joan?
Sí, sí, sí, molt bé, molt bé.
Bona tarda, Joan.
Escolta, en un minut, explica'ns breument
de què van o de què estan fetes aquestes dues tapes.
Doncs mira, aquest any hem fet la tapa de la casa,
que és un caneló de pasta fresca,
amb ànec, fom i cuit, poma i bolets,
que és un caneló, diguéssim,
que nosaltres ja fem per Nadal, molt sovint,
el que passa que hem reduït la mida
perquè sigui transformat en tapa,
i després la tapa de quilòmetre zero,
doncs que hem fet un...
és un pot de vidre que porta una base
de puré de patata amb celeri,
que el celeri és l'arrel de l'api,
i després porta musclos al mascavets,
la carxofa a brat,
que l'hem fet confitada,
i després, bé, com a sorpresa pels clients
també una miqueta,
el que fem és fer un fumat al moment,
de manera que quan tu obres el pot,
doncs que et surt aquest fum del fumat
i, bé, una mica, doncs buscar aquesta sorpresa
doncs pel client, no?
Crec que es va tot rècord d'explicar-ho bé
i concret i precis en menys d'un minut,
per cert, el nom, crec que no l'hem dit,
però és molt important el nom d'aquesta etapa,
que m'agrada molt el nom.
Bé, un passatge volcànic,
doncs pel tema del fum,
pel tema dels musclos,
d'un pa de garrofa,
que també porta pa de garrofa,
que li dona un toc una mica cruixent,
que contrasta una mica tant
amb el toc tovet del puré de patata
i dels musclos,
vull dir, bé, he fet una mica així.
Doncs a mi se m'està fent una mica la boca aigua,
una mica no,
se m'està fent bastant la boca aigua,
que estem a punt de rebre el quinto,
i l'etapa, gràcies, Joan, per atendre'ns.
Vinga, doncs gràcies a vosaltres per haver vingut,
i ja gairebé la tinc preparada,
eh, la vostra etapa?
Perfecte, estem aquí en candeletes
esperant a provar-la.
Merci, fins ara.
Doncs vinga,
seguim escoltant aquestes tapes de cuina miracle,
ens ha presentat el Joan d'Argaron
aquest paisatge volcànic,
i a continuació escoltarem també la Raquel
com ens presenta aquesta tapa de la casa,
els Canals Miracle,
que és l'etapa insígnia de cuina miracle.
Aprofito també per comentar,
no ens va donar temps, òbviament,
de recórrer els 21 bars
i he provat les 39 tapes
que es promocionen en aquesta segona edició.
Del quinto tapa
vam fer uns quasi 8-10 bars i restaurants
aquest passat divendres,
aquest divendres demà seguirem fent més.
Des d'aquí, que sapigueu,
bars i restaurants de Sant Just,
que teniu tots cabuda en la plaça de Mireia,
però tots a l'hora no es podem fer,
i tots de cop tampoc.
Per tant, anirem, doncs bé,
comentant aquestes tapes
i valoració humil
des del nostre punt de vista
a poc a poc.
Seguim, com deia,
comentant aquesta tapa de la casa,
aquests Canals Miracle,
que ens ho explica la Raquel de Cuina Miracle.
Sí, sí.
Doncs estem aquí a la Cuina Miracle
i ara tenim una de les tapes,
que és la tapa de la casa,
que són els canelons Miracle,
i tenim aquí amb nosaltres...
Hola, soc la Raquel.
La Raquel, una de les cuineres, sí?
No, ajudant de sala.
Ajudant de sala, perdó.
Explica'ns només aquesta tapa de canelons.
Doncs aquesta és la tapa de la casa,
és un mini caneló de pasta fresca,
farcit de conflit d'ànec,
tòfona, foà,
porta-bolets,
polma,
batxamel
i formatge.
I la idea va venir
o és el típic plat estrella?
És un caneló
que s'ha fet sempre en aquesta casa
i és com molt representant de la cuina.
És la insígnia de...
de la cuina Miracle.
Doncs moltes gràcies per inscriure'ns la tapa.
Té molt bona pinta visualment
i olfativament, també.
Així que l'anem a provar.
Gràcies per explicar-nos l'etapa.
Anem a provar-la.
Fins ara.
Doncs sí, com veia que li preguntava
si era la cuinera o alguna cosa,
doncs no, m'havia equivocat.
En tot cas, gràcies, Raquel,
per presentar-nos aquesta tapa,
que estava també molt i molt bona.
I d'aquí ja ens vam traslladar
cap a la Casa Regional d'Extremadura,
que estava més o menys a prop.
Ja veieu que la ruta físicament
la vam fer perquè caminant
doncs poguéssim fer arribar
més o menys a diferents bars
repartits entre la zona 1
i la zona 2 d'aquest Quintotapa.
Recordeu que hi ha dues zones
repartides en tot el poble.
I això també va relacionat
amb els segells
que et posen en aquest tapaport.
Parlant de tapaport,
a partir d'ara és un desastre,
el tapaport del Dani.
Bé, escoltem el següent tall
des de la Casa Regional d'Extremadura.
Doncs esteu sentint parlar
el Dani de fons,
que aquí, entre Quintotapa,
Quintotapa,
caminant per poble,
acabant de digerir
aquestes magnífiques tapes
de cuina miracle,
el paisatge volcànic
i, com es diu, ara el caneló.
Fem faltar l'aire,
Dani, un altre cop, ajude'm, sisplau.
Estem arribant a la Casa Regional d'Extremadura,
però de Sant Just,
no estem a Extremadura,
estem a Sant Just.
I paga la pena dir
que de moment
totes les tapes
em porten unes notes,
paga la pena dir
que totes les tapes
em porten una nota bastant notable.
I ara entrem a provar
aquesta tapa a Extremadura.
No sé si te'n recordes
de ni quines eren,
perquè jo ja he perdut el compte.
Sí, és com una entrapa
amb secret ibèric
i l'altra és...
Doncs no recordo
el que és l'altra.
Ah, sí, uns callos
o una...
Ara t'ho dic, ara t'ho dic.
Val, doncs si ens faltava
alguna cosa per l'operació en bikini,
aquí entrem,
un moment que ho consultem directament
amb aquest, com es diu,
el llibretó del Quinto Tapa.
Aquí ho tenim.
És un Don Benito
amb pa d'esperta i avellana
i amb pernil ibèric
m'agrada port,
all i julivert
amb la malada de tomàquet
i espinacs
i la caldereta
de porc en salsa.
Doncs vinga,
l'operació bikini al traste.
Som-hi a provar
aquestes dues tapes.
Doncs, com diu el Dani,
paga la pena dir
que estaven molt i molt bones.
A continuació,
abans de fer aquesta valoració
de la Casa Regional d'Extremadura,
la Casa Extremenya,
atenció al Dani,
oficialment per el tapaport.
El meu tapaporro,
de les tapes.
Sí que sapigueu
que ara mateix
estava trucant
a Cuina Miracle,
que era l'últim restaurant
no havíem estat,
del qual se suposava
que estava allà,
el tapaport.
A veure si el va trobar.
El paper de les tapes,
allò que es posa als segells.
Atenció a la descripció
del Dani,
allò que es posa als segells,
allò de les tapes,
sí senyor,
el tapaport.
Allò que es posa als segells,
senyors i senyors,
estem dins
de la Casa Extremadura
i el Dani
està intentant recuperar
el seu tapaport,
que l'ha perdut,
pobre home.
Des de la plaça
en Mireia
li donem tots els ànims
perquè pugui trobar
el seu tapaport
amb tots els segells.
Atenció que l'aventura
no acaba
perquè seguim
amb la quarta etapa
i quinto del dia.
Doncs sí,
així va ser,
el Dani va intentar
trucar a buscar
aquest tapaport.
Si us sembla bé,
per saber
a veure què va passar
amb el tapaport
i al que ve a continuació
us ho deixaré preparat
però a la segona hora.
Ara no ho podrem fer tot
perquè tot en un dia
ens pot fer,
així que vinga,
va, guardem uns quants talls
per escoltar
aquesta ruta gastronòmica
a la segona hora.
Fins ara.
...convocat també
per demà al matí
una reunió extraordinària
de la mesa del Parlament
per acordar
la presentació
d'una querella
contra el jutge
Pablo Llarena.
Junts per Catalunya
notificarà
per la seva part
del Comitè de Drets Humans
de les Nacions Unides
l'incompliment
per part de la justícia espanyola
de la protecció
dels drets del candidat.
La portaveu
del grup parlamentari
el Sartadi
afirma que els vots
del 21 de desembre
han quedat segrestats.
La interlocutòria avui
és el resultat
de no acceptar
els resultats electorals,
és el resultat
de segrestar
els vots
del 21 de desembre.
És una amenaça
i que a més
hem vist
que l'exercès
de que si poses
en pràctica
o vols posar en pràctica
el teu programa electoral
vas a la presó.
És un cop d'estat
togat
han canviat
l'exèrcit
pels jutges.
Junts per Catalunya
referma
que sempre ha apostat
per la candidatura
de Carles Puigdemont.
El grup parlamentari
viatjarà la setmana que ve
a Berlín
per prendre decisions.
Jordi Corbalan,
Catalunya Ràdio Parlament.
Notícies breu,
Joan Garcia.
El procés d'extradició
contra Clara Ponsatí
es pot allargar
fins a l'agost.
Ponsatí ha comparegut
avui per primer cop
davant la justícia
escocesa
que estudia
la petició espanyola.
El tribunal
vol més temps
i ha fixat
noves vistes
al maig
i al juliol.
El seu advocat
denuncia
que les autoritats
espanyoles
han distorsionat
grotescament
la realitat.
La Guàrdia Civil
s'emporta
un parell de maletes
amb documentació
després d'escorcollar
durant cinc hores
la seu del Consell
de la Diplomàcia Pública
de Catalunya.
Martí Estruc,
excap de premsa
del Diplocat.
La meva sensació
és que això
és un acte
de propaganda
pura i dura.
No té cap sentit
fer un registre
avui
quan ja havien vingut
abans,
quan la informació
ja la tenen.
Què busquen exactament?
Demà es tanca,
es tracta de demostrar
qui té el poder
i qui aplica
el 155
en plena eficàcia.
6 persones
han quedat ferides
aquesta tarda
en un accident
a Barcelona.
Els fets han passat
passades les 5 de la tarda
a la cruïlla
del carrer Aragón
Villarroel.
Segons informa
la Guàrdia Urbana
un camió
ha atropellat 6 persones,
4 han resultat
ferides lleus
i 2 encara
estan sent ateses
pels serveis d'emergència.
El conductador
del camió
hauria perdut
el control del vehicle
i en comprovar
que els trens
no funcionaven
ell mateix
hauria encastat
el vehicle
contra un arbre
per evitar
una situació
encara més greu.
De moment
els serveis d'emergències
Bombers i Guàrdia Urbana
treballen a la zona
i el carrer Aragó
està tallat
al trànsit
al punt de l'accident.
Els carrers
de Torruella
de Mongri
es tornaran
a omplir
de màgia
el primer cap
de setmana
de juny
amb la setena edició
de FIMAC
la fira internacional
de màgia
Girona.
Clara Jordán.
Hola, bona tarda.
Hi haurà espectacles
de mags professionals
i aficionats
d'arreu del món.
actuacions amb drons
i també actuacions
improvisades.
Una de les novetats
d'aquest any
és la fira de programadors
tal com explicava
Ignasi Molina
director del FIMAC.
Fem la fira
de programadors
que és un espai
de trobada
entre mags
i programadors
professionals
de cultura
i les arts escècniques
i marcarem
tot un dia
de mostra
de tots els espectacles
que els mags
volen oferir
davant dels programadors.
Clara Jordán
Catalunya Ràdio
Girona.
Doncs tota l'actualitat
del dia
avui a partir
de les 9
a l'Espacial
Catalunya Vespre
des de Viella
pels 30 anys
d'Aranès
a Catalunya Ràdio.
Allà hi tenim
tot l'equip
amb el Kílian Sabrià.
Kílian, bona tarda.
Bona tarda.
En efecte,
preparant aquest informatiu,
aquest programa,
aquesta tertúlia,
aquests 30 anys
d'Aranès
a la ràdio
just ara
que han quedat
afectats
els usos preferents
de l'Aranès
per la sentència
del Tribunal Constitucional.
Veurem com ha afectat
això aquí a la vall.
I també,
i són coincidències,
5 anys després
que ara es compliran
d'aquells greus
aiguats
que van afectar
a la vall
i que també van provocar
que el Catalunya Vespre
es fes des d'aquí,
des de Viella.
En qüestió de poca estona,
vaja,
aquestes 3 hores mal comptades,
començarà el Catalunya Vespre
des d'aquí.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
són les 6 i 5 minuts.
Aquest vespre,
Palmira Badell presenta
el seu llibre de contes,
el Jus i la Colla.
El llibre compta
amb les il·lustracions
de Xita Camps.
L'acte serà,
a partir de les 7 del vespre,
al celler de Can Ginestar
i hi participaran
l'alcalde de Sant Just,
Josep Perpinyà,
la presidenta del Centre d'Estudis
Sant Justencs,
Maria Quintana,
el regidor de Cultura,
Sergi Seguí,
l'editor del llibre,
Enric Viladon,
la il·lustradora,
Xita Camps
i la pròpia autora del llibre,
Palmira Badell.
Aquest vespre,
la pianista i compositora
Sant Justenca,
Clara Peia,
presentarà el seu darrer disc,
Oceanes a Sant Just.
L'àlbum és un homenatge
a les dones
a través de l'aigua.
En les mitologies
grega i romana,
les oceànides
eren unes ninfes
filles d'oceans i tetis.
Cadascuna d'elles
està associada
a una font Mar-Riu-Ollac.
Peia ha decidit convertir
algunes dones
que han passat per la seva vida
en les oceanes,
les dones d'aigua.
L'entrada per al concert
és gratuïta,
però cal reservar-la
al web www.tictacticket.com.
El concert serà
a partir de les 8 del vespre
al Casal de Joves.
Aquest concert estava previst
pel passat dia 8 de març,
Dia Internacional de les Dones,
però finalment es va suspendre
per la vaga
que va tenir lloc
aquell mateix dia.
Última setmana
per presentar-se
al sisè concurs
de cartells
de la Festa Major
de Sant Just.
Teniu temps
fins al proper 18 d'abril.
L'objectiu
és crear i dissenyar
el que serà
el cartell anunciador
de la Festa Major
2018 de Sant Just,
que en guany
se celebrarà
de l'1
al 6 d'agost.
El tema del cartell
és lliure,
però hi ha d'haver
algun motiu neutre,
blau i groc,
que faci referència
a la rivalitat
entre els colors
que caracteritzen
la Festa Major.
A més,
ha d'incloure
les frases
Festa Major 2018,
Sant Just d'Esvern
i de l'1
al 6 d'agost.
Les persones participants
han d'entregar
els seus cartells
al Casal de Joves
a l'Avinguda Indústria
número 34
de dilluns a dissabte
de 4 de la tarda
a 9 de la nit
o dimarts, dijous
i divendres
d'11 del matí
a 2 del migdia.
El guanyador o guanyadores
farà públic
el proper 22 d'abril
durant la Diada de Sant Jordi
a Can Ginestà,
també a les xarxes socials,
al Casal de Joves,
a Ràdio d'Esvern
i a la web
de l'Ajuntament de Sant Just.
El guanyador,
a més,
també serà premiat
amb un sopar
per a dues persones
valorat
en 50 euros
en un establiment
de Sant Just.
El jurat
estarà format
per persones
que formen part
del nucli
i una persona
de l'Ajuntament
de Sant Just.
per a qualsevol dubte
podeu contactar
al correu electrònic
nucli.santjust.com
arroba gmail.com
Aquesta és tota la informació
per ara.
Nosaltres tornem
als Sant Just Notícies,
edició vespre a les 7.
Recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesverb.com
Molt bona tarda.
Vinga,
i abans de seguir
comentant
aquesta ruta
del quinto tapa
que vam fer
amb el Dani Martínez,
escoltem una mica
de música
Jarabe de Palo
amb aquest Perro Apaleao.
Sí,
ja us havia dit
que havia rebuscat
molt en llistes
antigues de música.
Cal recordar
música bona
com aquesta
del Pau
d'on és
Perro Apaleao.
Perro Apaleao.
Música
i mis letras
i música
i mis letras
i música
i mis letras
i música
i mis letras
abreme la puerta
a ver si despiertas
que han pasado
el tren
i no te has enterat
i cambia de disco
que este està
muy visto
que de tanto tiempo
suena
arraiao
perro Apaleao.
Perro Apaleao.
Perro Apaleao.
Perro Apaleao.
Perro Apaleao.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
dennà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem quedat més o menys amb qui el Dani havia perdut el tapaport.
Doncs bé, aquest és el següent àudio que hem fet des de la casa regional d'Extremadura.
Doncs el Dani i jo som aquí...
Bé, estàvem parlant ara mateix de les preocupacions de la gent de l'institut
perquè ens estem trobant totes les hordes de gent que està baixant des de l'institut.
Un plat zombie, no?
Sí, sí, perquè és l'hora en punt.
Acaba de passar un noi amb un monopatí d'aquests elèctrics supermolons
i sortim de la casa regional d'Extremadura
en el qual hem provat un Don Benito, que no és l'Eduard Benito en un entrepà.
Però està molt bo, està molt bo, la veritat.
I també hem provat la... això ens ho dirà més el Dani
perquè jo no sóc tant d'aquests cocidors extremenys,
però el Dani sí que l'ha provat, Dani.
Què tal estava aquest... la caldereta de... de què?
De vedella, no? Sí, de caldereta.
No, de porc, de porc. Era caldereta de porc, sí, sí, sí.
Bona, bona, estava molt bé.
La veritat és que molt maluseta, molt tendra i amb un gust molt bo.
El Don Benito també estava molt bé,
un entrepà neta així, senzillet, suau, que passa bé
i que la veritat és que està bé.
Sempre ens sorprenen, a pesar que l'any passat
els extremenys van fer una tapa que era molt xula.
Era d'aquelles tapes que dius, no guanyarà, però és maca, és bona.
Mira, això saps què li dic jo? Cultura urbana.
Vinga, anem a escoltar una mica la cultura urbana,
ens estem barrejant amb els ens de l'Ínstia, atenció, eh?
Quan vas així pel carrer...
Això és el que tenen pel carrer amb un altaveu i amb tot el trap aquest.
Doncs sí, així va ser.
El Dani ens vam sentir encara més jove, si cal,
quan ens vam barrejar amb els nois d'Institut.
Doncs bé, comentàvem amb aquestes dues tapes del restaurant Extremadura,
el Don Benito i la caldereta.
I doncs bé, ja arribàvem cap al Gianluca.
Déu-n'hi-do la ruta que ens vam marcar, eh?
Us faré també un repàs, un resum al final.
Però bé, vam enfilar tota vinguda indústria, etcètera, etcètera, cap amunt
i vam anar cap al restaurant, la pizzeria Gianluca,
on ofereixen una tapa bastant, bastant curiosa
perquè, no sé si us ho podeu imaginar,
però bé, és un gelat de caprese.
Sí, sí, és una bola de gelat de búfala catalana
i una altra de tomàquet amb oli de vera, de Montserratí i alfàbrega.
Cal dir que està bastant bo, és curiós,
el que passa és que nosaltres el vam ubicar com si fos un postre
quan, potser en teoria no és un postre, no?
Però el tenir el gelat a nosaltres ens va venir a gust, diguéssim,
posar-ho com a cloenda de totes les tapes que havíem pres,
precisament per això, perquè era un gelat.
Tot i això, el ser tomàquet i alfàbrega, i borrata, disculpeu.
Clar, no se sap si és un postre o no.
Doncs bé, aquesta va ser la cloenda que vam fer des del Gianluca al Danilló.
Ja sabeu que aquí, en aquest punt, ja portàvem, no sé si quatre o cinc quintos,
per tant, no ens ho tingueu en compte.
Aquesta és la cloenda de la ruta al quinto tapa.
Doncs fins aquí, aquesta primera tapa de l'espona.
d'edició del quinto tapa, i tot rima, amb el Dani Martínez.
Hem estat, hem fet una bona ruta al Cafè Cien a la Granja Carboner
i, entre d'altres, Caràcter d'Extremadura, a la Cuna Miracle.
I ara hem acabat justament aquí al Gianluca,
on hem provat aquest gelat bastant especial.
I curiós, paga la pena dir.
Dani, què tal la valoració final de totes les tapes que hem provat?
I els quintos, també?
La valoració final és que...
Que la companyia paga la pena.
Sí, que aquesta frase ha sigut la més dita.
Jo crec que més de 300 vegades s'ha dit en aquest programa.
S'ha tagulat el tapaport.
Ja t'agafo jo el micròfon.
Ha estat una jornada molt interessant, on hem provat una mica de tot.
Hem fet de crítics gastronòmics, ens hem posat amb la pell de grans crítics gastronòmics.
I la veritat és que hi ha molt de nivell.
Aquest seria l'argument final.
Hi ha molt de nivell a Sant Just.
I que ens quedem amb ganes de seguir provant més tapes.
Exacte, i hem de disfrutar.
Ens en queden les quantes.
Ens en queden les quantes.
Ens queden les quantes.
Fins aquí la connexió en directe.
Bueno, en directe que serà diferit, però en directe ara mateix, del Dani i jo, corresponsals de la plasa.
Sí, sí, bueno, ho podem brindar, no?
Vinga, brindem, brindem, brindola.
Brindem.
Per més quinturs tapes pel poble.
I tant, aquí amb tu.
Seguim degustant.
Gràcies.
Seguim degustant tapes.
Doncs bé, fins aquí aquesta ruta que vam fer el Dani i jo mateixa.
Com us comentava, vam fer una ruta bastant llarga.
Vam començar pel Cafè Siena, vam seguir per l'antiga granja Carbonell,
vam baixar fins a Cuina Miracles, la Casa Extremadura,
vam pujar fins al Janluca de nou.
I bé, ens en queden uns quants bastants més, eh?
Recordar que són un total de 21 bars, nosaltres en vam fer uns quants.
Demà seguirem fent més, per tal, la setmana vinent us portarem més.
Espero que us hagi agradat aquest petit tros de les nostres aventures pel poble
i no us preocupeu, que ben segur seguirem amb aquestes aventures.
Oi, Dani?
Sí, sí, sí.
Així que no us ho perdeu.
Seguim.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests grups més de casa,
hi ha moltes oportunitats, molts festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid,
pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smurf Jazz Club.
T'hi esperem.
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc,
Mestres Àvies Recuperadores de Contes,
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Sant Just enques.
Un programa d'entrevistes
amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just.
Els dilluns a dos quarts de 8 del vespre
i els dijous a dos quarts de 9.
Sant Just enques.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònis.
No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
Radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Radiodesvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio Desvern.
Així és, ara mateix tenim la veu d'Elvis Presley,
que sona per aquí, Ràdio Desvern,
amb aquests suspicious minds.
Per què can't you see?
Doncs bé, un cop feta i recordada
aquesta ruta del Quinto Tapa,
us deixo amb aquest Elvis Presley
i abans de parlar amb la Montse Molinero,
amb la regidora de comerç d'aquí
Sant Just d'Esvern,
amb qui comentarem uns quants temes
i aspectes relacionats amb aquesta segona edició
del Quinto Tapa
i també recordarem la passada,
la primera edició del Quinto Tapa,
en la qual es van vendre 27.000 tapes.
Atenció, que es diu molt ràpid.
Doncs bé, tot això serà a continuació.
Us deixo amb aquest Elvis Presley.
de la computational,
amb qui sente en masse,
en snorbar el avat que nord-estars
ieri i can't go abajo.
Patreon, at leb on aку Guildenero,
veu, a bunch de grabes
at dynamicджions,
en sna its OK.
Universitat inscrit,
en Tour League lequel esنا d'áclama
del Quinto Tapa,
en 2030 en Europa,
web onde est 115 него has
dunes extra religiosos
deatisfak.
Bon app 많이 sp яngorganized
i portes de la Mus andplay
de laداfa
de la Etatia difícil.
Unώρα que s' follrics
de 85urito ovo,
muy Manufacturer
Gracias istätzica
o un 就j forms
pé,
Oh, let our love survive
Oh, dry the tears from your eyes
Let's don't let a good thing die
But honey, you know I have never lied to you
Mmm, yes, yes
We're caught in a trap
I can't walk out
Because our love is too much, baby
But why can't you see
What you're doing to me
When you don't believe a word I'm saying
Don't you know I'm caught in a trap
I can't walk out
Because I love you too much, baby
But don't you know I'm caught in a trap
I can't walk out
I can't walk out
Ara escoltes, plàdio d'esbert,
sintonitzes, plàdio d'esbert,
la ràdio de Sant Just,
d'hora de buit per tu.
Doncs bé, ja sabeu que en aquesta primera hora
hem recordat aquesta ruta que el Dani Martínez i jo mateixa
vam fer pel quinto tapa i ja us anunciava
que tindríem amb nosaltres la Montse Molinero,
que la tenim aquí. Hola Montse, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Regidora de Comerç de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert,
benvinguda a la plaça, a la plaça de Mireia.
Que sàpies que el Dani i jo ho vam disfrutar molt,
totes les tapes que vam provar,
i ens en van quedar unes quantes, però totes...
Totes en un dia les poden fer, si no acabem malament.
I més content que cadascuna va acompanyar amb una cerveseta,
per tant, poc a poc i fem-ho bé.
Doncs bé, teníem nosaltres, com deia, la regidora de Comerç,
la Montse Molinero, amb qui volia parlar una mica
d'aquesta molt bona iniciativa
que repeteix segona edició aquest any,
organitzat per l'AGT,
per l'Associació Bacífica Gastronòmica i de Turisme del Baix Llobregat,
l'AGT,
que tenen, diguéssim, diversos objectius.
Entre altres, dinamitzar el sector de la restauració al poble,
donar-li també un valor al Baix Llobregat a nivell turístic
i també gastronòmic, que tenim...
Tenim molt bona gastronomia, el Baix Llobregat.
Sí, oi?
Les aigües del Llobregat han fet molt bon efecte, suposo.
I de colsarola, també.
Exacte.
Perquè també una de les propostes més fermes
és apostar per aquests productes de quilòmetre zero, no?
Sí, evidentment.
Nosaltres considerem que el quilòmetre zero
és una cosa molt important pel municipi,
pel nostre i per tots els municipis,
perquè tens la proximitat,
tens la garantia que aquell aliment
no està tan manipulat,
que són productes que s'han cuidat,
perquè són nostres, diguem-ne.
Gairebé els hi han posat òpera, no?
Exacte.
Quasi com a molts animals.
Gairebé, la fombra vermella, allò...
Sí, no?
Quan entres al Liceu, doncs aquestes coses, no?
Els hi canten, quasi, quasi.
Sí, sí.
I d'aquí també ve una mica el producte insígnia, no?,
d'aquesta segona edició del Quintotapa,
que és la carxofa, que ve del parc agrari, no?
Exacte.
Sí, gairebé, o molts dels restaurants tenen la carxofa,
per això, perquè primer, que és l'època de les carxofes,
és quan estan més bones, quan estan més tendres,
quan crujeixen, quan te les menges,
i llavors, clar, per això es fa en aquesta època, no?,
precisament perquè tindre un aliment
que sigui propi del Baix Llobregat és molt important.
Evidentment, és propi també d'altres sectors,
no la consumim només al Baix Llobregat,
però tenim tota la llitera del Llobregat,
que és quan passes pels camps del Prat,
i Sant Joan d'Espí, i d'això, es veuen,
i és allò com molt agradable, no?
De fet, parlant del Prat,
que ho comentàvem també fora de micròfons,
si entreu dins el web de l'AGT,
també podeu trobar aquests rècord guins
que van batre, precisament, amb aquesta protagonista,
amb la carxofa, com a protagonista,
que van cuinar, atenció,
1.150 quilos de carxofa a l'Abrassa.
Però això va ser fora del Baix Llobregat, eh?
Sí, sí, sí.
Això va ser a Pineda de Mar, em sembla?
Exacte.
Però bé, escolta, la protagonista...
És la carxofa, està clar.
És la carxofa, i com bé deies,
hi ha molts bars i restaurants que l'ofereixen.
Exacte, a la tabla de quilòmetre zero, no?
Com, per exemple, la Muffin de carxofa,
no sé si l'hauràs provat.
No, no l'hi he provada encara, eh?
Al Cafè Ciena.
Encara falta algun lloc, eh?, per anar,
perquè costa, costa de poder anar tots.
El Dani i jo, aquesta la vam provar a les primeres,
i és molt recomanable, eh?
És curiós.
Clar, una Muffin, però feta com a carxofa...
Sí, sí.
La provarem, la provarem.
Està a la llista, està a la llista.
És per provar-la.
I referent una mica, doncs, això,
al tema de quilòmetre zero,
dels productes, diguéssim, d'aquí, no?
Que s'ha canviat també, diguéssim,
aquest eslògan de Sant Just Esvern,
naturalment coixerola.
Què es busca, no?, amb aquest canvi de poble i ciutat?
Primer, que estem a Collserola.
Estem a la falda de la Collserola,
i, per tant, és el que tenim,
és un bé preuat que tenim en aquest municipi,
que moltes vegades no som prou conscients
de tot el que es pot a una Collserola, eh?
I, fins i tot, desgraciadament,
hi ha gent al municipi que li parles de Collserola
com aquell que diu, no sap ni on resta,
Collserola, no?
No li sona, que és una muntanya, però prou feines.
Exacte, és una muntanya o un bosc,
en alguns casos, i ja està.
Però, realment, és un bé de tot,
per animals, per la fauna que hi ha,
per la vegetació.
Per l'aire que respira, també.
I trobem, des dels espàrrecs,
o sigui, a l'època d'espàrrecs,
la gent va per Collserola
buscant espàrrecs com a desesperats.
Espàrrecs, eh?
Sí.
Ja no volets, no espàrrecs.
Sí, sí, espàrrecs, espàrrecs,
però molta, hi ha molta collita d'espàrrecs
al sector aquest de Collserola,
amb Sant Jus, sobretot.
O sigui, cap a dalt,
el que és la plaça Mireia.
Sí, mira.
La plaça Mireia,
cap a l'esquerra, per entendre'ns,
cap a la muntanya.
Sí, cap a mirant de cara, no?,
cap a l'esquerra.
Doncs allà hi ha molt...
trobaràs molta gent collint espàrrecs.
Ja m'hi fixaré, eh?
A vegades vaig a fer esport per allà, però...
Sí, sí.
Jo, per exemple,
doncs no en collo mai,
perquè jo passo i no els veig, eh?
Vull dir, però...
A mi m'ho estaria...
No sé exactament quina pinta tenen,
realment, espàrrecs,
que vinguin...
O sigui, tal qual...
És espàrrec verd,
per tant, és una tija llarga,
i prima, clar,
tal com és un espàrrec.
I hi ha gent que té molt...
És que, bueno,
tu t'ho mires i dius
no hi ha res, no?,
i passa algú que n'entengui
i t'encull, no sé quants anys...
I té un farcí.
Però si jo hi soc i no els veig.
Sí.
Això passa molt, no?
Vull dir que realment tenim un...
Són privilegats
amb tot el que és el...
Tot això, no?
Home, tot l'entorn.
La poixerola,
i per això s'ha volgut aquest eslògan,
doncs, que unís la municipi
amb la natura,
amb la muntanya,
amb el poder caminar,
el poder gaudir
de totes aquestes coses
que ens donen merament la natura.
Per això, naturalment,
conçorola, no?
I tant.
Natural, com la vida misma,
que diuen en castellà.
Exacte.
Naturalment, conçorola.
I aquests passejos
també es poden fer
fent ruta amb el Quinto Tapa.
I tant, i tant, sí, sí.
No cal que anem fins allà dalt, potser,
però podem fer igualment.
Les rutes per dins del poble,
diguem-ne.
Exacte.
Si tu agafes el llibret
i vas seguint una mica les rutes,
doncs, pots fer una ruta
que pots descobrir,
a més a més,
moltes coses del municipi, no?
Que possiblement no coneixies,
o sí, o carres que no...
Com anem de treballar,
o de l'escola,
o de l'institut,
o la universitat,
a casa,
i després ens trobem amb els amics
i no donem importància
al que tenim,
doncs, a través del Quinto Tapa,
estem descobrint moltes coses, no?
I segurament...
Hi ha gent, per exemple,
que descobreix
que hi ha un mercat.
Sant Just, eh?
És que estava pensant,
potser hi ha en carrers
que per això,
per tenir unes rutes diàries marcades,
evites passar per certes zones
i dius, mira,
has de descobrir...
Exacte.
Per exemple,
al mercat hi ha gent de Sant Just
que no compra el mercat.
Jo, com a regidora de comerç
i com a usuària del mercat de sempre,
jo recomanaria
que la gent no s'ha marcat a comprar.
Vull dir,
és un mercat petit,
tampoc som un municipi molt gran,
per tant,
en tenim prou.
Si hi hagués més parades,
doncs tindríem més d'això,
però per allò que és el nostre municipi,
el mercat ens ofereix tot.
Carn, peix,
dins de la carn,
porc, xai,
be,
pollastre,
conill,
tot el que vulguem,
tot tipus de carn.
Tenim bacallaner,
tenim llagums cuits,
tenim pans,
10.000 pans que té l'Eopoldo
i faig referència a l'Eopoldo
perquè participa en l'equip Totapa.
Tenim fruites,
tenim dues peixeteries,
i tenim realment de tot,
tenim el bar del Paco també a dins el mercat.
Vull dir que,
per tant,
mercat,
o sigui,
tot el que sigui proximitat,
menjar de proximitat,
comerç de proximitat,
tot això,
són coses que hem de potenciar
en el nostre municipi.
Home,
i tant,
i jo crec que molts restaurants
també s'abasteixen,
no?,
d'aquest producte del mercat.
Totalment,
directament.
Primer que la gent que organitza
el Quinto Tapa
us recomana molt
que poder ser,
doncs,
utilitzin productes
de proximitat,
però productes del municipi,
eh?,
del municipi també.
Això,
el que és anar-nos a comprar
en les botigues
del nostre municipi.
I tant,
home.
Això és una campanya
que es va fent,
eh?,
però,
bueno,
l'aconseguirem,
l'aconseguirem.
I tant,
poc a poc,
poc a poc.
I jo fer una mica de regressió
cap a l'any passat,
diguéssim,
aquesta primera edició,
perquè,
clar,
una de les coses
que pensava era,
clar,
si s'està repetint l'edició,
tot i que sigui la segona,
és perquè la primera
va anar molt bé.
La primera va anar molt bé.
La primera va anar molt bé.
Parlem de números.
Va ser una sorpresa
per tothom,
per tothom,
perquè no sabíem
el que fèiem,
o sigui...
Clar,
era allò,
anem a provar,
no?
Exacte,
l'any passat recordo
que hi havia el meu company,
el Ferran,
Ferran Carbonell,
de regidor,
portant comerç,
i un dia que ens vam trobar
i ens va explicar
vull fer això,
li vam dir,
Ferran,
estàs boig,
no?
Com vols fer això,
aquí a Sant Just?
Doncs mira.
si no sortim al carrer per res,
o sigui,
sortim per quasi res,
no?
Idees visionàries,
no?
I ell va dir,
bueno,
doncs si no ho provem,
no ho sabem,
i vam dir,
doncs provem-ho,
i realment va ser
apoteògic,
eh?
Jo recordo
anar una nit,
tres grups
diferents de gent,
eh?
Un era,
doncs,
el partit del qual jo pertanyo
que és Esquerra Republicana,
un altre eren els socialistes
i un altre era un grup
de la gent del drac
i d'això,
no?
i ens anàvem cavalcant
pels llocs,
no?
O sigui,
uns arribaven,
els altres sortien,
va,
corre,
corre,
marxem,
que així els avancem,
vull dir,
que es va crear una dinàmica
molt divertida,
no?
de participació,
de jugar amb el Quinto Tapa,
no?
I això és molt divertit,
o sigui,
no estem parlant de canalla
de 14 o 15 anys,
no?
Estem parlant d'adults
de molts anys,
tot i que els petits
també ho poden,
vull dir,
tots els que tinguin
un paladar mínimament obert
poden provar-ho a les tapes.
Sí, sí,
evidentment,
que s'ha fet dins el poble
en quant a això
i que si jo he anat a provar aquest
i tu no l'has provat
i no sé què.
i te lo recomano.
Això realment és molt divertit,
no?
Home,
i més divertida és la xifra
d'etapes venudes
de l'any passat,
que són 27.000,
segons també va informar la GT
des del seu web.
Clar,
tot això està als restaurants,
diguem,
portant un control
de tot el que venen
i a part també hi ha les ampolles
que la distribuïdora ven.
Que aquest any tenim a l'ambre.
Tenim a l'ambre,
sí,
es va fer un canvi
perquè l'any passat
va haver una mica de problema
amb el subministrament
i llavors aquest any
la GT ens va dir,
diu,
escolta,
canviem,
fem un malambre
que hi ha més infraestructura
i donada la infraestructura
que està tenint Sant Just
ens fa por
segons quines marques
poder-nos quedar curs.
Home,
deuen dir-ho si bevem aquí un poc.
I realment,
ets dir,
que potser no ens hem equivocat,
d'acord?
Jo primer era Rehàcia
perquè dius la Moritz,
bueno,
sí,
és un emblema també.
Jo que no som cervesera,
a més a més,
vull dir que per tant
a mi és igual
que estigui Moritz
o que estigui
no sé què,
perquè no...
Home,
jo per votar votos
treia d'am,
eh?
Això ho dieu tots
els que preneu cervesa.
Sí, clar, exacte,
el cerveser.
A mi,
personalment,
dius,
això,
doncs,
jo quan em van dir
que feia malambra,
doncs vaig haver de consultar
tres o quatre persones
que habitualment
prenen cerveses
i vaig dir,
què us sembla?
I van dir,
endavant,
endavant.
I va dir,
que va dir,
oh,
és que l'ambra ve de Granada.
No,
no ens equivoquem tampoc,
eh?
O sigui,
una cosa són els noms
i on es van començar
aquestes begudes,
el millor,
però l'alambra
es fa reus,
la Moritz es fa saragossa,
o sigui que,
ja m'està bé,
eh, la Moritz,
vull dir que només faltaria,
i amb tots els respectes
per la gent de Moritz
i jo sempre
que he muntat coses
a Sant Just com a persona,
diguem-ne,
no com a regidora,
com a persona
he intentat tenir Moritz
a les parades,
vull dir,
que la defenso
a cap i estic,
sí, sí, tant,
i ha estat present.
És una empresa
que ha fet molta campanya
a favor de la nostra llengua
i que sempre ha col·laborat molt,
per tant,
tot el respecte
a la cervesa Moritz
només faltaria.
Home,
i val dir,
a veure,
tampoc no sóc una gran cervesera,
però diguéssim
que m'agrada la cervesa,
l'alambra està prou bé
perquè acompanya
de manera suau.
És molt suau,
exacte,
jo la vaig provar,
a veure,
que si t'empréns 10,
ja no és tan suau,
però a les primeres 2-3...
Amb 10 i no és suau
cap cervesa,
exacte,
o sigui,
sense alcohol i encara,
acompanya bé.
I llavors,
a més a més,
està bé això de l'etapa,
de la beguda,
no l'etapa,
perquè també tens la possibilitat
dels que no som serveis,
ja pots prendre el vi,
no?
Llavors,
també s'ha recomanat
en els comerços
que el vi que serveixin
sigui un vi del Penedès,
una mica,
bueno,
per fer tota aquesta xarxa
de la proximitat
i de les donacions d'origen
que el nostre país
en tenim moltes.
Home,
i val la pena també fer el ressò
i fer aquesta promoció
del producte,
diguéssim...
La llàstria és que no tenim
un vi de Sant Just,
cosa que ja s'ha intentat
perquè l'àstria del celler
doncs ja...
És veritat.
Ja ha fet campanya
i ha intentat,
però bueno,
és una cosa que costarà...
Si ho aconseguim,
costarà molt
perquè no es pot repoblar
un terreny de vinya
així com així.
Clar,
té un procés...
Té tot un procés molt lent,
però bueno...
No descartem
que amb una edició
del Quinto Tapa
un dia puguem prendre vida
de Sant Just.
Jo espero i desitjo
que segueixin havent
la tercera,
quarta,
cinquena
i així fins...
Mira,
fins que ens avorrim
de fer edicions
del Quinto Tapa.
Si és per nosaltres,
o sigui,
per l'Ajuntament
i per la ressò
que està tenint
en el nostre municipi,
us podem garantir
que hi haurà
Quinto Tapa.
Oh, carai,
quina il·lusió.
Vaja,
hauria de passar
alguna cosa molt d'això
per què no es fes.
Perquè realment
hem aconseguit
el que dèiem,
la relació entre la gent,
molt important.
Jo crec
que és una cosa,
és un valor humà
que l'hem de cultivar
en moments
que hi ha
tantes agressions,
que hi ha tanta...
Sí,
deshumanització.
Tanta violència,
tanta deshumanització
que tothom va
només a lo seu.
Trobar
aquesta mitja hora
per anar-te a prendre
una tapa i una cervesa
amb el veí del costat
o amb el que trobes
pel carrer és igual.
O anar sol
i ja et ficaràs
a xerrar amb el de...
Exacte,
ja trobaràs algú.
I tant.
Per tant,
això,
evidentment,
és una de les coses
que ens agrada molt potenciar.
La proximitat,
ja n'hem parlat,
proximitat,
donació d'origen,
estimular el comerç
del municipi.
Per tant,
tots són valors positius.
Sí,
el retorn és molt positiu.
El retorn és molt positiu.
Poder,
clar,
a nivell de recaptació
doncs no,
perquè,
clar,
els guanys,
diguem-ne,
són pel comerç.
Clar,
exacte.
Clar,
en aquest cas,
el comerç que també hi participa,
que s'implica,
també rep la seva part.
I a més,
a més,
tindrem en compte
que pel comerç
això és un sobre esforç,
perquè quan tu vas
amb un dels restaurants,
és igual,
no vull dir cap nom concret,
un dels restaurants de Sant Just,
un divendres al vespre,
que és el dia
que tenen molta gent,
i veus que han reservat
un espai
perquè la gent
pugui prendre el quinto tapa
i que el cambrer
va de bòlit,
perquè,
esclar,
no és el mateix
servir en una taula
que la gent s'ha estat
dues hores asseguda
i que,
bueno,
ara li porta la copa de vi,
a no sé què,
no,
no,
una cervesa o una copa de vi
i una tapa,
no?,
que me'n vaig a un altre lloc
i,
clar,
tot això,
ho entenem,
que representa tot el seu esforç
i s'impliquen molt.
I aquest any
tenim la sensació,
a més a més,
que està anant molt bé.
Home,
jo almenys,
ja et dic,
la setmana passada amb el Dani
vam poder fer una ruta,
demà seguirem fent una altra ruta
per altres restaurants
que ens van faltar,
però,
en general,
estàvem molt contents,
vull dir,
molt contents de tot el tracte,
de tots els llocs on vam anar
i del tipus de tapes,
l'originalitat,
els gustos,
aviam,
us hem de dir que
els restaurants de Sant Just
tenen molt bon nivell,
d'acord?
O sigui,
el restaurant que serveix,
en relació a l'any passat,
perquè aquest any,
evidentment,
encara no tenim la valoració feta
ni sabem que han fet
altres quintustapes
d'altres municipis.
ens haurem de veure,
un cop acabi,
el quintustap haurem de tornar a veure'ns
i tornarem a fer tertúlia,
tornarem a fer tertúlia.
Però sí que l'any passat,
l'etapa de menys qualitat
que hi havia,
que ja ha pogut haver haver de Sant Just,
va superar amb Escreix,
les millors tapes del Baix Llobregat.
Carai.
Per tant,
això és una dada important,
és una dada tenir en compte,
vol dir que la nostra restauració
s'esmena per donar qualitat,
s'esmena per donar tot allò
que la gent de Sant Just
vol i exigeix,
que és això.
Bàsicament la qualitat
i poder compartir.
Només i tant.
Que són moltes tapes,
molt variades
i molt distribuïdes,
que abans tenia aquesta comparativa,
que són tres tapes més
que l'any passat.
Sí,
perquè l'any que venyen més i més
i més i més.
Jo crec que això també va
de boca en boca,
i que hi ha...
Tenim el mateix nombre
de restaurants,
de restaurants,
però també és veritat
que uns han tancat,
o sigui,
hi ha n'hi ha que ja no hi són,
i n'hem aconseguit de nous.
Per tant,
vol dir que hi ha un moviment.
I tant.
I sí que el que és
la gran base
dels 21 restaurants
que hi participen
són els mateixos
de l'any passat.
Vol dir que ho esperen.
Exacte.
I a mi em va sorprendre molt
el dijous passat
quan vam començar,
quan al Consistori
vam sortir
de la Consistori.
El tret de sortida.
De fer la inauguració,
diguem-ne,
l'any passat la vam fer
en el barri nord,
perquè,
com es feia amb la Moritz,
venien amb uns 600
i per tant havíem de fer-ho
en un lloc ample
per poder...
És veritat,
l'emblema també de Moritz
és aquests 600 de color groc.
I llavors,
doncs,
havíem de fer-ho en un lloc ample
i es va fer en el barri nord.
I aquest any
no hi havia aquesta icona
de publicitat,
però vam mirar on
volíem fer-ho
i vam dir
fem-ho al barri sud.
L'any que ve
anem equilibrant-ho una mica
i donant una mica
d'obertura
a cada part del nostre poble.
L'any que ve
ja mirarem on ho fem,
si a la part est
o a la part oest.
I al següent
i a l'altre costat.
Exacte.
I llavors,
el primer dia
sortim tot al Consistori
o tots els que poden
del Consistori
anem tots junts
a tastar-ne
dos,
tres,
quatre,
de sobte cadascú.
Evidentment,
jo personalment
encara no hi he pogut anar a tots
perquè no tinc més hores.
No tinc més hores encara.
Encara no.
avui començo
fins a sabbte a la nit
i...
Home,
doncs tenim temps
d'anar provant
a poc a poc.
Sí, hem d'anar provant.
Jo tampoc sóc
ni de menjar molt
ni de beure molt,
per tant,
en general m'ho
controlant.
Sí,
el que veus com que són,
les tapes són relativament
no són...
No són fortes.
Exacte.
I són quantitats
totalment acceptables
per fer una mica d'aquí,
una mica d'allà.
Hi ha dolços,
més salades,
inclús hi ha un gelat
a la pitjaria de l'Uca
que està bastant tremendo
perquè és molt curiós
menjar-te un gelat
de tomàquet.
Sí, sí.
I l'altre de búfala.
Vull dir,
la combinació és...
Aquest any
també m'ha sorpès...
Jo aquest és dels que no he provat
perquè a la teia
vaig intentar entrar
i no vaig poder
perquè hi havia molta gent
per l'etapa
i per tant vaig dir
bueno,
ja vindré un altre moment.
És que crida atenció, eh?
Clar,
però hi ha un altre d'això
que hi ha també
a la Casa d'Extremadura,
per exemple.
Sí,
el Don Benito, no?
El tomàquet confitat
amb marmalada.
Crec que és un...
Sí,
com un altre pa petitó
amb el...
És un altre pa petitó
de carn pernil salat
Crec que és el Don Benito.
I confitat
i tomàquet confitat,
no?
Sí, sí.
Per tant,
estem jugant amb productes
que és el mateix producte,
un amb gelat,
l'altre amb natural
perquè
aquest nou
del carrer Raval,
el Paco...
Paco Top.
Mira,
mira que tenim...
És que clar,
en tenim que...
Perdó, eh?
Perquè és que tants noms...
El Poblico Top,
que aquest és nou d'aquest any,
perquè l'any passat
en el mateix local
hi havia uns altres amos
que era la nona,
van canviar d'amos
i també se'ns han afegit,
doncs aquests
fan la truita d'alls tendres,
per exemple,
amb tomàquet natural,
posen dos talls
de tomàquet natural.
I es fa suau, no?
Ja sé,
és molt suau,
molt bo.
Perquè la parlar d'all...
El recomano molt,
aquest.
Bé,
soc una furofa
dels alls tendres.
Ah, bueno, mira.
No, no,
que ha d'escut
em va encantar.
Un tema de recomanació.
A més a més
te'l fan el moment,
o sigui que...
Molt bé.
Però ho dic
perquè tenim productes
que ens els estan servint
de maneres tan diferents,
no?
Totalment natural,
confitat,
amb gelat,
no sé què.
Sí, sí,
amb formats variables.
Això és perfecte
perquè estic provant
una quantitat de coses
que potser no se m'hagessin
ocorregut
i en canvi
aquí no les estan oferint
per un preu considerable.
Sí, exacte.
O sigui,
no representa cap gran esforç
i estic saborejant
tota una alimentació
que potser no l'hagués feta.
I tant.
No,
jo a casa
no sé si em posaria
a fer gelat de borrata,
perquè jo crec que
i a l'entrepaneta aquest
crec que es diu Don Benito,
no?
Sí, sí,
crec que sí.
Jo no sé
si sabré fer mai
una espècie de,
com és,
compota de tomàquet
o marmelada,
confitura de tomàquet.
Marmelada de tomàquet.
Marmelada,
això és complicat.
Sí, Don Benito,
eh?
Don Benito.
Sí, sí.
Estic confirmant el nom de...
El vam provar just divendres passat
i a mi m'ha encantat.
Estava molt bo.
Me l'havia de partir
amb el Dani Martínez
i crec que al final
me la vaig menjar jo sola
i es va quedar amb la calda.
Realment l'esforç
de tot el comerç
de restauració,
xapó.
I escolta, Montse,
una pregunta.
Fem una...
Bueno, fem una porra?
És que una pregunta,
una sugerència.
Fem una porra
a veure quantes tapes creus
que es vendran aquest any.
Recordem que l'any passat
es van vendre 27.000.
Fem així un aproximat?
A veure,
a mi m'encan...
Bueno, jo m'arrisco
i dic 30.000.
Totser és massa arriscat, eh?
Jo podria dir-ho
una mica més i tot.
Sí?
Mira,
només es posa un exemple, eh?
L'any passat va haver-hi un restaurant
que en tots els dies
va vendre,
va servir
15 caixes de cervesa.
Tinc en compte
que cada caixa
em sap que són 30 ampolles,
són petites i tal.
Són unes quantes, eh?
El dissabte a la nit
em portava 11 de venudes.
Déu-n'hi-do.
Val.
Llavors, seguint aquest...
És evident
que hi ha gent
que es menja la tapa
i potser es pren dues cerveses, eh?
Vull dir,
no m'hem de tenir en compte
que...
S'hauria de fer un càlcul genèric.
Però jo podem atrever-hi a dir 32.
32, eh?
32.000.
Doncs mira,
si et sembla bé,
ens veiem.
Un cop hagi acabat
aquesta segona edició
del Quinto Tapa,
posem la porra
d'abon la taula
a veure qui ha guanyat
i, a veure,
no sé,
ja ho arreglarem.
la cervesa.
Exacte.
Ho arreglarem precisament
amb un Quinto
i amb una tapa.
Exacte.
Doncs, Montse,
encantada de tenir-te aquí a la plaça.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres
per obrir-nos les portes
i poder fer aquestes valoracions
amb vosaltres
i amb tota la gent
que ens escolta de Sant Just.
I tant,
nosaltres encantadíssims
i ens veiem
quan acabi el Quinto Tapa,
que m'ho apunto.
Perfecte,
apunta,
apunta.
Adéu, Montse.
Gràcies, Déu, Déu.
Doncs bé,
ja ho sabeu,
heu d'anar a aquesta segona edició
del Quinto Tapa
aquí a Sant Just
perquè
no us podeu perdre
cap de les tapes,
tant les del quilòmetre zero
com les de la casa.
Les heu de provar
almenys
unes quantes
per no dir totes.
Nosaltres sabeu
que demà
seguirem provant-nos.
Hem tingut amb nosaltres
la Montse Molinero,
la regidora de comerç
de Sant Just
i fem una petita pausa
per una promo
i seguim escoltant
bona música.
Fins ara.
A l'escolta,
escoltes,
plàdio,
desfèrb,
sintonitzes,
plàdio,
desfèrb,
de la ràdio
de Sant Just
per una petita pausa.
Al Just
a la fusta,
parlem de tot
el que passa
a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran
treure
qui eren
tots els empresaris
que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos
per vendre.
Si s'ho ha pagat
de la seva butxaca,
ningú li pot dir.
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva.
Estan d'èxit de públic,
que estan omplint
gairebé cada dia.
Si volem veure
algun d'aquests
grups més de casa,
hi ha moltes oportunitats,
molt festivals.
Tu t'equivoques
en un penal
en un Barça-Madrid,
pots quedar
crucificat a per vida.
Tot se solucionarà.
Amb el temps
tot se soluciona.
Just a la fusta,
vivim Sant Just
en directe.
Cada matí
de 10 a 1.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Vete aquí una vegada.
un programa de contes
que es realitza
el grup Marc,
mestres àvies
recuperadores
de contes
de l'Associació
de Mestres
Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem
de tots.
Sant Justenques.
Un programa d'entrevistes
amb reflexions
i històries personals
de dones de Sant Just.
Els dilluns
a dos quarts
de vuit del vespre
i els dijous
a dos quarts
de nou.
Sant Justenques.
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Babilònia.
Doncs bé,
aquest ha estat
el programa
La plaça Gastronòmica.
Hem pogut parlar
amb la Montse Molinero,
regidora de Comerç.
Hem estat comentar
una mica
aquesta valoració
del quinto tapa
d'aquest any
respecte a l'any passat.
Aquestes 27.000 tapes
que es van vendre
l'any passat.
Hem fet aquesta petita porra.
Jo he dit 30.000,
ella ha dit 32.000.
Això ho sabrem
un cop finalitzat
el quinto tapa
que a més
s'aprofitarà
per donar els premis
i a més.
I nosaltres aprofitarem
un cop acabi tot
per tornar a tenir aquí
la Montse
i els guanyadors
també
i poder comentar
la valoració final.
A veure si realment
se n'han arribat
aquestes 30.000,
32.000,
més o menys.
Atenció que hi ha
algunes cervesetes
a joc.
Children's Energy
are very likely
that you can have
love.
You know its'
director
was
Doncs bé, aprofito per remarcar
i recordar-vos que el proper 22 d'abril,
aprofitant també la festa de Sant Jordi
que se celebra aquí a Sant Jús,
és l'últim dia, a més, del quinto tap,
així que recordeu que aquell dia,
a part de celebrar el Sant Jordi
una mica anticipat aquí al poble,
podeu degustar per últim dia
les tapes d'aquesta segona edició,
així que apunteu, 22 d'abril,
l'últim, últim dia del quinto tapa
i s'ajunta amb aquesta festa del llibre i l'arròs
amb aquest Sant Jordi anticipat al poble.
I ja aprofito també revisant calendari
que el següent diumenge, el 6 de maig,
hi ha la festa de primavera, del comerç,
i en aquesta festa serà quan s'anunciaran
els resultats i premis
d'aquesta segona edició del quinto tapa.
Per tant, encara queden unes setmanes,
encara podem degustar aquestes tapes i tenim temps,
però cap a aquella setmana de maig.
A partir del 7 de maig podrem saber els resultats,
a veure quantes tapes s'han venguts,
i a veure què ha guanyat aquesta porra.
Eh, bon ser?
Doncs bé, us deixo amb aquesta cançó
amb el Multilove d'Humor,
que ja ha sonat algun dia per aquí a la plaça,
i jo ja m'acomiado a vosaltres.
Com sempre, un plaer tenir-vos a tots.
3 minuts per les 7,
i demà tornem aquí, a Ràdio d'Esvern.
Adéu!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit