Hey, mariquina!
Doncs som-hi amb aquest tema que crec que ens fa ballar a tots i a totes vosaltres,
si nosaltres i a tothom.
Es diu Blue Red Lines, és de Robin Tickle, juntament amb Farrell Williams.
I amb aquest tema enfoquem avui dimarts 10 de març al programa 621.
És que sí que se us en va una cama, o un peu, o una mà, aneu marcant el ritme?
No us passa? Vinga, va, o sigueu tímids, que segur que us passa a tots vosaltres,
o almenys aneu donant cops de cap, no?, per moure's al ritme d'aquesta cançó.
Doncs vinga, som-hi amb aquest ritme per explicar-vos què és el que us portem per aquest programa 621.
avui, de fet, tenim un dia així una mica com gris, s'ha aixecat bastant bé,
però ara mateix, com sempre m'agrada dir-vos, la penya del Moro la veig clara i nítida,
però al rerefons és un cel entre gris, sí, com un color gris.
No hi ha núvols, però es veu d'un color gris.
Sí, bàsicament seran els núvols, però vaja, que no se'n veu un de gran.
Us explico ara què és el que us portem per aquest programa d'avui.
I obrirem, com sempre, amb els titulars a mans de l'Imanol López.
Seguidament tindrem el, crec que tercer espai ja, de podologia.
No ho he dit bé, de podologia amb Teresa Montero.
Ella és podòloga, té una clínica aquí a Sant Just, a la plaça Maragall, número 2, si no m'equivoco.
Avui ens parlarà, entre d'altres, de l'ungle clavada.
És una de les patologies més habituals.
Ens explicarà per què es claven, no només per un mal calçat o un mal ús a l'hora d'utilitzar certs calçats.
Ens parlarà també de com evitar-ho i, sobretot, donar-li importància que aquestes petites lesions
es poden evitar que vagin molt més enllà si anem, bàsicament, a un podòleg.
Això ens ho explicarà la Teresa Montero a la primera hora.
I a la segona hora obrirem amb l'espai de tecnologies i mobilitat sostenible
amb l'Umber Blancó.
La setmana passada vam tenir l'Èric i l'Umber, els dos junts.
Va ser com una espècie de somni, fet realitat, la veritat,
perquè ens costa molt tenir-los els dos junts.
Avui només tindrem l'Umber Blancó.
I per acabar ja el programa d'avui, espai de bon...
A veure com era això, ens ho dirà l'Oriol Saneuja.
L'Oriol Saneuja ens porta, com sempre, frases fetes que ens desfà,
però avui hem girat una miqueta l'espai.
Ens portarà algunes de les frases més ingenioses que s'han pogut veure aquests dies
als carrers de Barcelona i d'altres ciutats al voltant del 8 de març
i també ens portarà recomanacions de llibres, com no, escrits per dones.
Si us faig el recordatori que sempre us faig, us l'he de tornar a fer.
Ens podeu trobar al Twitter, arroba P, la guia baix Mireia,
on podeu trobar tota la informació, les imatges, tots els podcasts també que anem publicant.
I a banda d'això, que crec que no us ho recordo prou,
podeu anar també a radiodesvern.com, a l'apartat dels magazins,
a la part superior podreu obrir el desplegable,
i a l'apartat de la plaça Mireia entrareu el que seria el perfil del programa
i allà podeu recuperar qualsevol podcast,
veure més els tuits que també estem fent en directe,
i veure les properes entrevistes, que de fet ja us anuncio també per aquí
que aquest dimecres entrevistem en Màrius Brossa, artista multidisciplinari.
No fa massa, farà un mes, va exposar l'obra Protectors a l'Espai de Lliure Creació,
Carme Malaret, i parlarem amb ell aquest dimecres,
és a dir, demà a partir de dos quarts de sis.
Bona nit
Vinga, ara sí, donem espai
a l'espai de titulars.
Bona tarda, Immanuel.
Bona tarda.
Quant d'espai que tinc?
Quant d'espai que tinc?
Quant d'espai vols?
El que faci falta.
Quant necessites?
Jo te'n poso un parell de quilos, què vols?
Això va a granel.
Això va a granel?
Sí, d'acord.
Tu quants en vols, de temps?
De temps, eh? A més, és quantificable.
No estem parlant ni de minuts, segons,
no, anem a temps.
No ho sé.
Un parell de temps vols?
Un parell de temps.
Doncs dedicarem un parell de temps avui
a l'espai de titulars.
Subim aquests dos temps.
Vinga'm aquests dos tempos.
Què tal, Immanuel?
Però bé, com vas tu, Mireia?
Perquè et veig...
Com em veus?
Saps què passa?
A veure què passa avui.
Com que sé la teva hipòtesi
que els dimarts són els dies durs de la setmana...
Més que dilluns, oi?
Més que dilluns.
Sé que avui és un dia dur per tu.
I ho és.
I ho és.
I estic posant la meva millor cara, Immanuel.
Per això, potser la cara et sorprèn.
Estic tant tant posant la millor cara.
No, també t'he de dir que...
El rigus aquest, rictus aquest de cara...
Rigus d'aquest costat, s'intentenforçat.
No, també t'he de dir que he fet molt d'esport avui.
Molt d'esport, sí.
Entre altres caminar, córrer una mica i fer ioga, saps?
Tot això ho he fet avui.
Llavors, clar, suposo que la meva cara també és de...
No pudo más.
No pudo más.
No pudo más.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Ja que no saps amb qui m'he topat a la classe de ioga.
T'he de dir una cosa, abans que m'ho diguis, perquè sí que ho vull saber.
T'he de dir que avui toca Repterronèdia.
Avui toca Repterronèdia.
Quants quilòmetres hem fet avui, Greia?
Avui n'hem fet set.
Set.
Però amb desnivells?
Ara t'he de dir el temps.
No, avui ha sigut pla, eh?
Avui han sigut uns 48 minuts, set quilòmetres.
Ahir van ser...
Hem baixat, eh, Mireia?
Hem baixat.
Ahir van ser desnivells.
Hem baixat, eh?
El Repterronèdia...
Tu no anem a l'aplicació...
No ha complert.
Repterronèdia de moment no ha complert.
Fes, fes, fes, fes.
Mira, hauria d'aplicació.
Home, et recordo que divendres passat em vas dir que intentaries fer els 8 quilòmetres
de la mitja d'Esvern amb desnivells.
Clar, de moment...
I estem parlant de 100 quilòmetres i 100 o desnivells.
Estem fent trams, anem fent trams, d'acord?
Anem fent trams.
Amb desnivell, el màxim que hem fet han estat 5 quilòmetres i l'hem fet en 45 minuts.
Déu-n'hi-do.
Que no està malament, eh?
He tret el fetge a l'acapar, però no està malament.
Molt bé, he fet.
Tu tens algun repte així sobre la taula abans de dir-te amb qui he fet ioga al costat?
Poc reptes, poc reptes.
Poc reptes.
Reptes físics, poc reptes.
Poc reptes, també t'ho dic.
Doncs he fet ioga amb una persona d'aquesta ràdio, una col·laboradora d'aquesta ràdio.
No d'aquest programa, però la conec igualment.
De qui estem parlant?
Estem parlant d'una persona...
Un moment, estem jugant al Quinesquén?
Vinga.
O no?
Està passant?
És allò de portaulleres?
Saps allò que he de traient?
Sí, sí, sí. Vinga, va.
Sí, una mica.
Vinga.
Molt bé. Portaulleres?
T'ha hagut d'arbar-ho.
Doncs ara no ho sé.
No, a veure.
Sí, sí, sí.
No sempre, però sí.
Fallit.
Sí que porta.
Sí que em porta a vegades.
Crec que no sempre, però les porta, sí.
Ostres, això complica la cosa.
Sí?
I és del just...
O sigui, entenc que...
Magazine Matinado, just a la posta.
D'acord.
No em preguntis l'espai que fa, perquè llavors ja...
És el que t'anava a preguntar.
Home, però...
D'acord, és noia?
És noia.
És noia.
Pot ser molta gent.
Vinga, vés delimitant, vés delimitant.
No, no, ara ja...
Estàs perdut, no?
Sí, estic perdutíssim.
Una altra pregunta, va.
Vinga.
Hi ha alguna...
O sigui, faràs continuar aquí fins que tregui algun entrellat.
A veure, una pregunta que podries fer és si actualment està fent o no.
Ah, d'acord.
Encara s'ha vist a la ràdio?
No, actualment, però pot ser que torni.
Però pot ser que torni.
Ja sé qui és.
Però porta...
Porta ulleres?
Jo crec que a vegades sí.
Sí?
Sí, sí, he vist imatges, fotografies.
Té el cabell llarg o curt?
A mitges.
A mitges?
A mitges?
Com jo, el meu que és curt, llarg.
Ah, aleshores m'estic equivocant.
Bueno, no sé, a veure, què entens tu per curt i per llarg?
Cur és tipus tu?
No, no, no, perquè jo pensava que era la Nicole Colangelo i no, no, no, estem parlant d'una altra persona.
Aleshores, home, home, tu el portes molt llarg.
Molt llarg?
Home, molt llarg, cert, cert, cert.
Però el portes llarg.
Doncs més o menys, eh? Potser un parell de dits menys.
Algú que se m'ha...
I que pot ser que dormi.
La Paula Fol.
Paula Fol, Paula Fol, sí senyor, sí senyor, sí senyor.
Amb persones iogui, que hagi passat per la justa la fusta.
Bueno, ella és una persona, sí, iogui, a més treballa molt l'interior de les persones
i el ioga t'ajuda a treballar aquesta part més interna teva, almenys a saber pausar i...
Doncs sí, al costat, a l'esquerra la tenia.
Hem patit una mica, en segons quines poses, eh, t'he de dir, en segons quines assanes.
Sí, ha sigut exigent, ha sigut exigent, ha sigut exigent, aleshores, aquest ioga.
És exigent, el ioga, normalment.
Almenys aquest concret, el hatha ioga.
El hatha ioga.
El hatha ioga.
Tenim-ho que ho facis avui, ja.
Ah, no, jo n'he fet, eh, de ioga.
Sí, què tal?
En èpoques discontinues, però n'he fet.
Exigent o no exigent?
Exigent, exigent, i més pel que veia la meva persona.
no adequada per aquest tipus d'exercici.
Tothom està, tothom és adequat a pràcticar aquest tipus de...
Sí, però saps el típic, la típica persona que està a la classe i li diuen,
bueno, si arribeu fins aquí ja està bé.
Saps el...
Home, però...
O sigui, hi ha les típiques persones que estan allà doblant-se senceres...
Atenció que estàs tirant els braços a dalt dient doblegant-se.
Exacte, però perquè estava doblegant també cintura.
Doblegant-se i aleshores hi ha una persona al final de la classe que li diuen,
bueno, fins on arribis ja està bé.
Jo no arribo ni això, perquè ja penso, com que em diran això ja no ho faig.
És qüestió d'evolucionar, molt a poc a poc, és això el ioga.
Molt a poc a poc.
Poc a poc i vas baixant més i bona lletra i ja veuràs, ara faré una sana aquí i fliparàs.
No, no, no la faré, però no perquè no podria parlar alhora.
Necessitem una càmera.
Estaria fent les respiracions una mica...
És que si tinguéssim càmera aquí a la ràdio, podríem fer classes de ioga,
en directe.
Jo les faria.
Ho has pensat?
Mira, quan tinguem la webcam, què he de dir?
Què he de dir?
Un dia em poso a fer ioga, no sé on, perquè no hi ha espai aquí dins.
No, però ho podràs fer a estil ja per expandir-ho, saps?
És a dir...
No ho dic com a idea.
Ho dic com a idea.
Vaja.
No sé si és un format molt radiofònic, però...
No gaire.
Jo crec que la gent no estarà tan pendent del que dic, sinó del que faig.
Llavors això ja no és ràdio.
Ai, ai, ai, ai.
Ai, ai, ai, ai.
Una mica així.
No, no, no.
Bueno, repte, ronèdia, ioga, estem molt esportistes, som molt sants.
Tornem a preguntar divendres, eh, t'ho recordo.
Són els dimarts i els divendres.
Vinga, va.
Repte, ronèdia.
Seguiré fent ronèdies per tot arreu, per tot coixerola.
M'ho conec molt ja.
Si algú vol venir amb mi, mira, formaré un grup i tot de runners matutins.
Vinga, va, anem ara sí a parlar de les tres notícies del dia avui, dia 10 de març.
M'agrada molt el dia 10, el número, eh?
Sí?
Sí.
Volia que quedés constant, si ja mira.
Sí, t'ho dius?
Sí.
Vinga, va.
Ahir va tenir lloc una reunió entre regidors i regidores de comerç de Sant Joan d'Espí,
Sant Feliu i Sant Joan, en una trobada que volia analitzar la rebuda del projecte Sants Market,
alhora que volia plantejar possibles noves col·laboracions entre els tres consistoris.
Per part de l'Ajuntament de Sant Just van assistir a la reunió Quima Jiménez, regidora de comerç i consum,
Pedro Soria, regidor de promoció econòmica, així com també un representant, precisament, de promoció econòmica,
a trobada va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Recordem en aquest sentit que el Sants Market va ser una proposta per promocionar el comerç local de Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan,
convocant els respectius establiments dels tres municipis per organitzar un mercat de bradetes al Parc de Torre Blanca.
L'any passat es van organitzar dues edicions.
Doncs a veure què passa amb aquests tres Sants, tens recordes d'aquella promo?
Els tres Sants i trobaràs i tot.
L'hem de recuperar, a veure si ara la recupero.
Estaria una carpeta que es diu Promos, no?
Però els tres Sants no va ser el Sants Market, són coses diferents.
No, però era el Cosí.
De fet, és l'Avi, perquè era previ, diguéssim.
Els tres Sants era aquell concepte, diguéssim, que els tres municipis eren un supermercat gegant, on hi podies trobar de tot,
i després va venir el Sants Market, que de fet la primera edició va ser a l'estiu, recordem-ho.
Has parlat la música perquè ara ve la promoció dels tres Sants, no?
Doncs vinga.
Tres Sants, eh? Atenció.
Ja coneixes el secret de Tres Sants?
El centre comercial més complet es troba als nostres carrers.
Als carrers de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan d'Espí i Sant Lluís d'Esvern,
hi ha més de 400 establiments de restauració, més de 500 serveis i 800 botigues.
Aquest Nadal gaudeix del comerç local, on les persones són el més important.
Troba'ns a TresSants.cat.
Vinga, cop de cap final, eh? Espectacular.
Havia oblidat les pistoles que dispara Luke Skywalker enmig d'aquesta anuncia, d'aquesta falca.
Uau, és espectacular.
Són increïbles.
Són increïbles.
Vinga, va, seguim avançant. Volem una altra promo, eh?
Volem que tornin a fer alguna cosa per escoltar la promo.
Volem més promos.
Volem més Tres Sants per a tots.
Podríem engegar una campanya perquè es tornés a engegar la campanya.
Vinga, va.
Jo només ho dic.
Des d'aquí l'engeguem, si vols.
Jo faig el repte Tres Sants.
Tres Sants.
Vinga, va, segon titular.
Sant Just continua ampliant els entorns considerats sense fum, els quals es senyalitzen degudament
per evitar la presència del tabac.
L'Ajuntament o l'Ambulatori van ser edificis pioners en esdevenir entorns sense fum
i ara s'hi han afegit les escoles públiques del municipi.
La mesura instal·la diferents senyals a partir de pintades al terra i cartells seguint les indicacions
o les localitzacions que es proposen des del cap de Sant Just i que proposen no fumar en els espais assenyalats.
Tot plegat, s'ha marcat dins del projecte que vol fer de Sant Just un espai sense punt
per tal de prevenir l'inici del consum de tabac entre la població infantil i juvenil.
Per aquesta raó ara s'amplien entorns sensibles com podrien ser els centres educatius
i properament també s'assenyalaran els centres esportius i culturals.
Vinga, supermúsica molona de videojocs i anem ara sí, Manola, a l'última notícia del dia.
Última notícia del dia perquè demà el doctor en Història Contemporània
i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Gallego,
oferirà una xerrada a Can Ginestat per tal d'explicar la formació
al voltant dels anys 30 del segle XX del feixisme a Espanya.
Una hipòtesi que és controvertida ja que no tots els estudis històrics
asseguren que el règim franquista va ser un moviment feixista,
argumentant en aquest cas que no seguia al peu de la lletra
les bases establertes per aquesta ideologia a Itàlia.
En aquest sentit, l'expert defensa que les situacions o les definicions del feixisme
canvien constantment, de forma que la pregunta que ens hem de fer per identificar-lo
és quines accions proposaria en una època o situació concreta,
perquè, d'altra manera, el terme es pot pervertir o banalitzar.
Per aquesta raó defensa que els nous feixismes estaran basats segurament
en la protecció assèrrima de recursos naturals com l'aigua,
un bé de primera necessitat que començarà a ser escàs en els pròxims anys.
Un fet que pot provocar polítiques proteccionistes radicals
que vulguin brindar encara més les fronteres dels països considerats més desenvolupats.
La xerrada de com es va formar el feixisme a Espanya
tindrà lloc a la sala Isidore Cònsol de Can Gistà demà a les 7 de la tarda,
en un acte organitzat des del Centre d'Estudis Senjostens.
Doncs anotem també aquesta activitat per acabar.
I avui et quedes, Immanuel, amb les ganes d'escoltar el Temasso, que et deixarem ara...
Una altra sorpresa.
Algunes sorpreses, al final, les porto malament.
Sí, però crec que és un grup que t'agrada molt.
comença per Tame i acaba amb Impala.
Deixes tant d'allò que la imaginació, que un no sap per on agafar les teves pitres.
Però té molts temes, a veure quin.
Digues-ho, a veure si tens sort.
És que, a més, els temes són molt llargs, de dir...
Bé, depèn.
Hi ha encantats que tenen una paraula.
És Lost in Yesterday.
Ah, no ho sabem.
Ah, podria ser.
Ara ho veurem.
Clar, és que el nou CD...
El nou CD.
Bridge Deeper, un gran tema.
Fins demà, Mireia.
Fins demà.
Adéu.
Bé, disctenció.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
usos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a l'encat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat.
L'1 de gener al 2020 comencem a respirar tranquils
perquè s'activa la zona de baixes emissions rondes de Barcelona
i la salut passa a ser protagonista.
Amb la reducció del trànsit més contaminant
protegirem la salut de tothom,
especialment la de les persones més vulnerables.
Si al teu vehicle no li correspon cap distintiu ambiental de la DGT,
informa't de les alternatives de què disposes.
Comencem a respirar tranquils.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern.
Sintonitzes Ràdio d'Esvern.
La Ràdio de Sant Just.
98.1
I ara sí, moment de parlar de peus.
Teresa, buenas tardes.
Buenas tardes, ¿cómo estáis?
Sé que sé que te encanta mi saludo.
Nos preguntan siempre a todos qué tal estamos, eso es bonito.
Es que es necesario.
Es necesario.
Claro, si no te lo preguntan, tú no me lo preguntas a mí, pues igual.
Sí, yo siempre tengo el qué tal, ¿cómo estás?
Y poca gente luego responde, ¿y qué tal tú? ¿Qué tal estáis?
Pues nada, aquí se responde.
Aquí se responde.
Y se pregunta.
Teresa, vamos a hablar hoy de más pies y más uñas.
La semana pasada estuvimos haciendo un repaso también a algunas de las preguntas y cuestiones
que corren por internet y hoy vamos a escoger un tema en concreto que tiene muchos nombres.
Sí, y que es muy popular entre la población.
¿Los nombres o el suceso en sí?
Lo que pasa con ello, que es la uña clavada.
La uña clavada.
Que es más reconocida socialmente, yo creo que es el uñero, ¿no?
¿Tú cómo lo conoces, mire ya?
Es la uña clavada, ¿eh?
Yo creo.
¿Tú crees que sí?
Sí, o al menos yo, o sea, en casa tengo una uña clavada.
Pues tiene un montón de nombres.
Uña, que me está haciendo daño.
Sí.
Tiene más nombres.
Tiene más nombres.
Se puede reconocer, pues eso, que encarnada o enterrada, oculta o escondida.
O luego todo el mundo que ya, cuando me dice tantos nombres, dice, bueno, que tengo un uñero
y me duele y ya está.
¿Un uñero?
Sí, es lo más conocido.
Es lo mismo.
Es la terminología que se ve en la sociedad o con los libros, también cuando se está
estudiando, buscas sobre este tema, te aparece todo esto, todos estos términos.
Y te voy a preguntar yo a ti, oye, que también me gusta hacer preguntas, para ti, ¿qué es
una uña clavada?
Para mí es la típica punta derecha o izquierda de la uña, que por, no sé si por no cortarla
bien o por apretar el pie o el factor que sea, queda clavada en la piel.
No, pues está bastante bien.
Sí, la verdad es que sí.
Básicamente, cuando una uña se clava, el cuerpo, claro, tiene que reaccionar ante
esta situación.
Entonces lo que hace es como, empieza a generar como primero una inflamación, de la inflamación
luego una infección, a ver si así es capaz por sí solo de sacar lo que es la uña.
Y si no ya es cuando tienes el dedo así súper inflamado y ya decides, uy, aquí me
duelo esto mucho y tengo que ir a un profesional a que me lo...
¿A un podólogo?
Bueno, no todo el mundo va a un podólogo.
La mayoría de... hay gente que no sabe que el podólogo trata esta patología.
Entonces se va, por ejemplo, al CAP.
Y en el CAP, lo primero que te van a... no te van a tocar la uña, te van a mandar antibióticos.
Y en la mayoría de las ocasiones no es necesario.
Entonces esto es una cosa que, por favor, hay que derivar a la cara profesional lo suyo.
Yo con derma, con cosas de piel, hay veces que digo, no estoy segura de esto y se los
deriva a un compañero.
Entonces no entiendo por qué no pasa al revés.
Porque en el CAP creo que hablamos que no hay especialistas, es decir, podólogos.
Podólogos no hay en el CAP.
Es lo que comentamos en el primer día, que hay solamente en algunos hospitales temas
de pie diabético.
Pero esto no es competencia, ¿no?
Lo que yo digo, cuando tenemos, por ejemplo, este tipo de patología, pues simplemente con
decirle al paciente, mira, vete al podólogo más cercano que te ayudará con...
con el tratamiento.
Porque el antibiótico de por sí, quizá la inflamación la baja, pero nada más, la
uña va a seguir ahí, ¿no?
La uña va a seguir clavada y es más, es que tú en el momento que quites ese trozo
de uña que se está clavando, automáticamente baja la inflamación.
Entonces no entiendo por qué meter al estómago este tipo, ahora un antibiótico súper fuerte,
que seguramente lo vamos a necesitar para otras cosas mejor que para esto, ¿sabes?
Entonces, pues yo creo que sí, que animo a todos los compis que vayan derivando las
patologías, ¿vale?
Y qué más te puedo contar yo por aquí hoy, a ver.
¿Qué pasa cuando se clava esta uña?
O sea, se inflama, ¿no?
¿Qué comentabas?
O sea, ahí lo que es una inflamación son los mecanismos de defensa que tiene el cuerpo.
Entonces, hay algo que se está clavando y el propio cuerpo es el que dice, uy, voy
a inflamar primero.
Y de la inflamación es lo que pasa a lo que es a la infección, que es cuando ya te
empiezas a ver el dedo ahí súper blanco, que tiene como el acceso de pus por debajo
y que duele mucho porque parece que no, pero cualquier cosa en un dedo de un pie duele
bastante.
¿Y lo inflama para proteger?
No, lo inflama como para intentar sacar esa uña de ahí.
Ah, para expulsarla, para lo hincha, para...
Mira, esto yo siempre pongo el mismo ejemplo.
Por ejemplo, si a ti se te baja al campo y se te queda clavado en un dedo, un pincho,
¿qué es lo que te hace tu cuerpo?
Sí, sí.
Lo primero que empieza a dolerte.
Se hace con un bultito.
Un bultito empieza a dolerte y ahí se inflama la zona como para avisarte a ti y decirte,
oye, Mireia, aquí pasa algo, ¿vale?
Y luego hay veces que por sí solo sale con la infección, cuando se genera la pus como
que se abre la piel y hay veces que no.
Pues esto es justamente lo mismo.
Sí, pero lo que pasa es que hay veces a las personas que se le clavan muy a menudo,
que ahora también lo comentaremos, en lo que es todo el lateral de la uña se pone
como más fibroso.
Una fibrosis quiere decir que se pone duro, que no tiene elasticidad ese tejido.
Entonces provoca que el tratamiento que haya que hacer a este paciente sea un poquito más
agresivo que si de primera ya hubieras ido a un profesional, bueno, a un podólogo,
te haya dicho qué es lo que tienes que hacer y en el caso que sea de forma repetitiva
haber puesto solución.
Porque eso es una cosa que me preguntan muchos pacientes, vienen y me dicen,
¿por qué, si ya me la has quitado una vez, por qué se me vuelve a clavar?
Lógicamente, lo que es en el tema de, cuando tú vienes a la consulta se va a tratar la sintomatología.
Porque vienen muchos con estas...
Hay muchas personas, es una de las patologías más frecuentes en la población.
Entonces, claro, son muy...
Y en todas las edades, no quiere decir que sea más niños o más gente adulta.
Incluso hasta bebés pueden tener la uña clavada en el desarrollo brenario y no hacer con él
la uña que se le clava.
Entonces hay que ponerle una solución.
Porque a un niño, imagínate, que también me vino el otro día un chiquitín,
que vamos a estar cada mes, viniendo a que pasando el mal rato,
que ya te ve con la bata blanca, se pone nervioso, encima le haces daño,
porque por más que yo no quiera, si está infectado, pues le va a molestar un poco.
Pues si esto se repite mucho, pues opera y ya está.
Porque este tipo de patología tiene cirugía.
Y es algo sencillo con el que se te acaba el problema.
Yo no sé por qué la gente tiene tanto miedo, ¿no?
Un poco con el tema, te digo, le digo intervención quirúrgica y se asusta.
Bueno, parece una operación, ¿no?
Básicamente se hace de forma ambulatoria, además se hace la consulta con anestesia local
y lo que se intenta hacer es, o se intenta, no, perdón, se hace,
es hacer la uña más estrecha, ¿vale?
Y también quitar la causa que pueda hacer que la uña se clave.
Porque, claro, te iba a preguntar, ¿por qué sucede que se clavan estas uñas?
Pues mira, las uñas que se clavan puede ser, por ejemplo,
por un corte incorrecto de uñas, que ya lo comentamos también en el programa pasado,
que, por ejemplo, las personas que se las cortan redondeadas,
alguien en el pie metido en un zapato,
que tenemos una leve presión entre los laterales de la uña,
puede hacer que se clave más.
O esta gente también, los niños lo hacen mucho,
que se arrancan la uña con las manos.
¿Se arrancan la uña?
Sí, hay gente que...
¿Pero entera?
Sí.
No, no entera de raíz, ¿eh?
Simplemente como lo que sobra, en vez de cortarla, pues se la arrancan.
Entonces eso hace también que se queden los laterales,
se pueda quedar uña.
Entonces, claro, hay algo que se está clavando.
Como una astilla.
Por ejemplo, sí.
Y, por ejemplo, un exceso de sudoración, ¿vale?
Cuando a una persona le suda mucho el pie,
hace que los tejidos se maceren, ¿vale?
Una maceración que quiere decir que estén más blanditos.
Si ya tenemos la uña bastante ancha,
y se está lo que es como...
Está todo mucho más blando, la uña se clava.
Yo esto siempre pongo el ejemplo de la mantequilla.
Bueno, yo creo que es una manera clara de que lo podáis entender.
Si tú, por ejemplo, dejas un tarro de mantequilla en la nevera y otro fuera,
cuando tú quieras clavar un cuchillo, ¿dónde lo haces más fácil?
Hombre, claro, la que está fuera.
Exacto, porque está como más blanda, ¿no?
Si tú mantienes el pie seco, evitaremos también que se te pueda, por ejemplo,
clavar más la uña o que puedas tener más, como hablamos el otro día,
infección entre los dedos.
¿Te acuerdas que estuvimos diciendo eso?
Y lo de las grietas y los hongos y todo esto.
Seco, pero hay que mantenerlo hidratado también, ¿no?
Sí, pero hidratado dijimos que entre los dedos no pondríamos crema.
Claro, es verdad.
Solamente la parte del talón y la parte del dorso.
¿Vale?
Por ejemplo, el calzado inadecuado.
La gente que va con zapatos súper estrechos,
bien sea también las que les gustan lo que es la puntera estrecha de tacón,
cuando nosotros nos ponemos un tacón bastante alto,
todo nuestro peso se va a la parte del antepi, o sea, la parte delante.
Y todo lo que son todos los dedos, están todos ahí apretados.
Entonces, es posible que se pueda una uña y otra clavar entre sí.
¿Vale?
O también lo que comentamos el otro día,
lo que pudiera, a ver, si no las tienes demasiado cortas,
que pudiéramos tener debajo un hematoma,
que es cuando se nos levanta la uña, por ejemplo.
¿Vale?
Y también, por ejemplo, ya me he repetido, pero bueno.
Estoy leyendo también que la obesidad, ¿no?
O el exceso de peso también puede provocar esta uña.
Puede hacer que se clave porque los deditos también,
como están más gordetes, cuanta más carne o más...
Y más peso que aguantar, ¿no?
Claro, más tengas en el lateral, es más posible que lo que es la uña se clave más.
¿Vale?
También, por ejemplo, una cosa que me parece súper curiosa
y que la gente no tiene clara,
cuando nosotros vemos una uña que tiene una curvatura excesiva,
que lo podremos mirar como si fuese una teja, ¿vale?
Con forma de teja, de Provenza que se llama.
Tenemos que preguntarnos que si es solo de la uña o viene también
porque la punta del hueso que tenemos debajo de la uña ya ha crecido.
Eso es lo que se llama una exóctosis subjungleal.
Ay, a ver, ¿cómo?
En la punta del dedo, ¿vale?
Sí.
Por ejemplo, miraros la mano.
Debajo de lo que es de la uña tenemos hueso.
Entonces, en aquellos pacientes que tienen el dedo muy contracturado hacia arriba
y que reciben mucho microtraumatismo, lo que es la punta del dedo,
hay veces que crece, ¿vale?
Entonces, eso es lo que hace que esté como apretando lo que es a la uña
y esta uña, para hacerle espacio al hueso, se vuelve mucho más curvada.
Entonces, para tratar este tipo de patología,
no solo hay que hacer la uña,
sino también tendríamos que hacer lo que es ese exceso de crecimiento del hueso.
Pero claro, eso se tiene que ver con radiografía, entiendo.
O se puede apreciar.
No, se puede.
Son además muy curiosas.
O sea, se ve sin radiografía.
Yo las mando siempre.
Pero para vosotros, para que vosotros veáis realmente lo que hay.
Y que no solamente puede ser por el hueso,
también puede haber otra patología debajo.
Pero si tú, a una persona que tiene este tipo de dedo o este tipo de uña,
te miras, lo que es el pulpejo se ve como mucho más oblicuo,
más que redondeado.
Y se ve mucha diferencia entre un dedo y el otro.
¿Sabes?
Yo sé que te estás mirando a las manos.
Sí, estoy mirando para ver si, no sé, si lo tengo o no lo tengo.
Creo que no.
No, pero más te tienes que mirar en los pies.
Vale, ahora no puedo.
Pero le has puesto un nombre, ¿no?
Le has dicho ya, ahora no sé cómo le has dicho.
No, te he dicho que eso se llama esóstosis subjungleal.
Pero para que lo entiendan.
Vale, es un nombre técnico.
O sea, bueno, clínico.
Os pongo los nombres técnicos para que os suene,
pero que sepáis básicamente que es que el último huesecito del dedo crece a veces.
Entonces, si lo viésemos de forma lateral, veríamos como si tuviéramos una montaña.
Y la montaña está como haciendo presión hacia la uña y la uña hacia el hueso.
Y por eso se genera lo que es la uña en teja.
¿Vale?
Y eso también lo tenemos que tener en cuenta a la hora de tratar al paciente.
Porque muchas veces, no, pues me haces la uña y ya está.
No.
O le quitas lo que son los laterales a veces en consulta para que le baje la inflamación
y le sigue doliendo el dedo.
Dice, pero ¿por qué me duele si me lo acabas de hacer?
Y es que es básicamente porque hay que contarles que debajo tenemos este problema
y eso es lo que molesta.
No es exactamente que la uña se esté clavando.
Hay que saber diferenciar.
O, por ejemplo, también la gente que le sale el típico...
Vosotros lo conocéis como ojo de pollo.
Sí, lo hemos comentado.
Sí, en el lateral de la uña.
Y es básicamente porque son zonas muy pequeñas que reciben mucha presión.
Me dice, pero ¿qué es la uña?
No, no es la uña.
Es que también debajo se puede generar lo que es este tipo de lesión.
Que recordemos que era como si te hubiéramos clavado la punta de un alfiler.
Sí.
Es además un dolor bastante chirriante.
No sé si la tiene alguna vez.
Sí, alguna vez sí.
Que es como un granito pequeño de arena que se te queda ahí.
Es muy molesto, sí.
Es molesto, pero es una de las patologías que lo quitas y al rato estás ya bien.
No te molesta.
Es muy agradecida esa.
Y eso si alguien lo tiene o está viendo que tiene esa uña clavada en casa, ¿se lo
puede hacer o es mejor que acuda a un podólogo?
Ir a un podólogo porque muchas veces en casa, si lo hacemos como comentamos el otro día
del tema del instrumental y lo tenéis que no está, no está esterilizado, lo utilizáis
entre todos.
Es que al final se puede.
Se va a pasar a todos.
No, que puedes tener lo que es una infección tú por haberte toqueteado en la zona.
¿Sabes?
Le pasan mucho a las chicas con el tema del palo de naranjo.
Ay, a ver, ¿y esto qué es?
El palo de naranjo es uno de madera que se tiene a veces en casa, que lo venden en el
súper.
Que tiene como punta y en el otro lado es como semiplano, ¿no?
Exacto, y que empiezan como a enredarse en el lateral.
¿Palo de naranjo se llama?
Yo creo que sí.
Yo lo tenía conocido que era así.
Y muchas veces hay infección y a raíz de la infección de ahí luego como que sube
un poquito el rodete de al lado o el lateral y la uña también se infecta ese
trozo.
Por eso digo que cuidado.
Por culpa de la herramienta en sí o de no tenerlo limpio.
Y por no saber hacerlo tampoco, ¿sabes?
Es que con esto, poco a poco, bueno, no pasa nada.
Vamos educando a nuestros oyentes para que lo hagan bien y si no que acudan directamente
a la clínica, a un podólogo.
Estoy leyendo también diagnóstico diferencial, esto no sé qué es.
Esto es lo que hemos estado comentando.
Ah, es el nombre, ¿no?
Sí, bueno, que no es toda la patología que hay de uña, en el sentido de la uña que
se clava, ¿vale? Es siempre por la uña.
También puede ser, por lo que hemos comentado del ojo de pollo, lo pongo entre comillas,
¿vale?
O por ejemplo lo que os he contado hace un momentito de lo del tema del hueso.
Por eso siempre hay que diferenciar qué es, ¿sabes?
Si es solamente la uña que es la que está provocando que se clave o viene ya también
provocada por lo que es el hueso o no estamos hablando de ninguna de estas dos cosas y es
simplemente que de tanta presión o por llevar un tipo de calzado o lo que sea, se nos ha
hecho lo que es el lomilla debajo o conocido por vosotros como ojo de pollo, ¿vale?
Luego también, que creo que no lo hemos comentado, el tema de lo que es de la cirugía, que a toda
la gente, bueno, si lo he comentado un poco por encima, que se asustan, en el CAP muchas
veces o en los servicios de urgencia lo que hacen es arrancar la uña, ¿vale?
Si tú, lo que es la zona de crecimiento, ahora sí te puedes mirar la mano, ¿vale?
Zona de crecimiento, ¿dónde está?
¿Dónde está?
Si tú ves lo que es la uña, ves la lámina, ¿vale?
La parte de abajo, que es la parte de la cutícula, justamente debajo, que no lo vemos,
pero ahí se encontraría lo que es la matriz ungueal, que es la zona de crecimiento de
la uña.
¿Y hasta cuánto entra dentro del dedo?
Pues justamente, un poquito más, lo que está en las células, si te miras el pliegue
del primer, el pliegue del dedo gordo, pues justamente...
¿Hasta ahí?
Un poquito más arriba, pero más o menos, para que te hagas una idea.
O sea, mitad de la uña y el pliegue, digamos.
No.
Más o menos.
Empieza a contar a partir de la cutícula.
¿Vale?
Que el otro día se me olvidó de decirlo, que las cutículas no se quitan, porque es
una protección que tiene la propia uña para evitar infección.
Y eso estéticamente sí que se hace.
Sí.
Eso o se echa para atrás o hacen a veces cosas.
O lo cortan directamente, ¿no?
Sí.
Toda la cutícula, todo alrededor de la uña.
Exacto.
Y eso me quedó el otro día y lo quería comentar hoy también.
Bueno...
O sea, que la uña entra bastante.
Claro.
O sea, hacia adentro, sin verla, claro, nosotros.
Exacto.
Entonces, ¿qué es lo que pasa aquí?
Que nosotros tenemos ahí la zona de crecimiento y si yo ahora cojo y lo que es lo que vemos
de uña se arranca, pero yo no trato lo que es la matriz, ¿vale?
La uña va a volver a crecer igual.
Incluso a veces, dependiendo de lo que se haya hecho, salen peor.
O sea, eso no es una solución para lo que es la uña clavada.
¿Vale?
¿Y que hay que arrancarla hasta adentro?
No, es que hay veces que me he encontrado pacientes que me dicen, no, es que he ido aquí.
O una de dos le han mandado antibióticos.
Es cierto que en algunos casos lo han derivado, que me parece perfecto.
Otros, no, es que a mí me quitaron la uña y yo digo, pero vamos a ver, pero te han hecho
algo aquí y solo me han arrancado y no me han explicado por qué me pasa.
Y aquí estoy otra vez y me pasa igual.
Entonces, es por eso que si no se trata lo que es la matriz, que eso tenemos técnicas
quirúrgicas súper simples que se hace para hacer, o sea, como para quemar, para que
esa zona o reseccionar esa zona y no vuelva a crecer.
A ver, básicamente es quitar lo que tenemos, el exceso de piel, el exceso de uña, perdón.
¿Vale?
Y por eso se quedan más estrechitas.
Y eso creo que lo tenemos que...
Es trabajo de podólogo también.
Sí, esto es, además, muchos pacientes que se han intervenido y tal, es más la parafernalia,
de montar todo el campo y hacer la sala, que luego lo que se tarda realmente en hacer
la cirugía.
¿Vale?
Pero bueno, tenemos que estar un poco estéril y siempre mantienen las condiciones.
Condiciones, ¿no?
Que sean las adecuadas, ¿sabes?
¿Y qué más nos querías contar?
¿Y qué más os cuento, por ejemplo?
No sé si quedaba algo ahí en el tintero.
Sí, sí, puede ser que sí.
Nos has contado un poco en qué consiste esta...
Bueno, tiene muchos nombres ahora, no sé si los voy a decir todos.
Esta uña clavada o encarnada, enterrada, oculta, escondida o uñero.
Nos has contado también un poco cómo no quitarla, sino cómo tratarla.
Y qué es lo que lo causa.
Y otros nombres también más clínicos que ahora no me vienen a la cabeza.
No, hemos hablado también del diagnóstico diferencial.
Y nada, básicamente el tema del paciente cuando viene lo que es a la consulta, ¿vale?
Que vuelvo otra vez, o sea, repito, que no vamos a tratar, no solucionamos el problema si no es mediante una cirugía.
Y que tú puedes... Hay gente que no le gusta la intervención quirúrgica.
Vale, respetable.
Pero eso es lo que te va a hacer que cada mes o cada mes y medio tengas que estar viniendo a la consulta.
Y esté ir poco a poco quitando lo que es el lateral y evitar que salga lo que es la enfección.
¿Sabes?
Entonces también, para que lo sepamos, ¿no?
Es que yo también soy muy práctica.
A mí me gusta que el paciente gane calidad de vida.
Porque estar todo el día con la uña clavada te hace tener un...
Que te duela cuando caminas.
Y no está mal humor, ¿no?
Porque no puedes andar bien.
Y que no puedes hacerte tu día a día algo normal, ¿sabes?
Entonces creo que merece la pena.
Que luego hay compañeros que me dicen, pero claro, es que si no, ya no vienen.
Digo, sí, hombre, que sí vienen.
Vendrán por otra cosa, que ya has arreglado, se le has dado, la has solucionado un problema.
Que para eso está la cirugía realmente, para poder solucionar lo que son los problemas.
Claro, y aparte estaba pensando, el tema de la uña clavada a veces te hace andar mal.
Claro, porque te duele.
Claro, entonces eso puede también comportar luego que te duela, no sé, el pie contrario,
porque apoyas más para evitar que esa uña se clave más y te duela, ¿no?
Entonces se añaden.
Por supuesto, y luego con el tema también del calzado.
Ahora, que ya también lo comentaremos más adelante, con el tipo de puntas que hay.
Si tú tienes lo que es la uña y el dedo inflamado, te puedo asegurar que te pones un zapato y ya no vas a andar bien.
¿Vale?
Entonces creo que, no sé, que merece la pena pensarse si desarrollar, o sea, de poder tratarla o no.
O por ejemplo, mira, un paciente diabético, ¿vale?
Vosotros sabéis que los diabéticos tienen una disminución de la sensibilidad.
Si, por ejemplo, hay una persona que es diabética, que se le está clavando la uña,
que enseguida le va a hacer lo que es una ulceración debajo.
Si tú a esa persona la operas, que es una intervención que ya hemos dicho que es sencilla,
y además que no tiene que haber sedación ni nada, solamente anestesia local,
le estás haciendo que esa persona no tenga una ulceración debajo
y que le evitemos la infección y todo lo que conlleva, ¿vale?
Entonces, no sé, creo que para ciertas cosas hay que usarla, más que por tener miedo de hacer nada.
No hay que tener miedo, si al final es cuidarlo, ¿no?
O sea, al final, igual que te puedes cuidar los dientes y vas al dentista,
pues cuidas el pelo en la peluquería y el pie en el pódulo.
Sí, pero lo que es, por ejemplo, el tema del dentista, da igual que luego vayas,
con dolores de mueve, que te pinchen, la anestesia y tal, ahí nadie dice nada.
Pero como es como el tema del pie, ya mal.
Está un poco más, quizá, es más popular, ¿no?
El hecho de ir al dentista es como algo más que se incluye ya dentro de la cuida, de la cura, digamos, personal.
Pero el podólogo igual no está como incluido en ese perfil de cura.
Pero también es porque los dientes los ves más.
Claro.
O bueno, porque comes con ellos, los necesitas para masticar.
Claro, si igual viviéramos en un trópico que todo el día vamos con chanclas, por ejemplo,
igual seríamos más conscientes de lo que tenemos en los pies, porque se ven más.
Digo yo, ¿eh?
Sí, eso también me lo ha comentado algún paciente.
Decir, mano, es que como están ahí abajo, pues no los miro.
O como voy con zapatos cerrados, pues ya está, ¿sabes?
Y básicamente es eso.
No sé si quieres comentar alguna otra cosa, alguna curiosidad.
No, como curiosidad, yo te iba a comentar también que, claro, es muy complicado también decirle a la gente, pues, que sobre todo mire el tipo de calzado,
que es como muy importante, pero también luego es el, ya, pero yo quiero ir con esos tacones.
O a mí me gusta ir con esos zapatos, ¿no?
Que luego al final cada uno también es responsable del tiempo que está con un cierto zapato que no le está ayudando, ¿no?
Que por mucho que tú lo digas, lo recuerdas, al final, ¿no?
Pero esto es como todo.
Tú te pueden decir, no haré, o sea, no hagas esto y basta ser que te digan eso, lo vas a hacer.
Yo entiendo que una persona que le guste ir en tacones los va a llevar, pero ya que estás dentro de que vas a llevar tacones,
búscate algo que, por lo menos, yo qué sé, que tenga unas características de que la parte de los dedos, por ejemplo, no te moleste.
Que lleves tu tacón, pero que no te moleste los deditos, que no se, bueno, apelmazarnos uno con el otro, que se rocen uno con otro.
Y si ya no quieres y vas a ir con tus zapatos de aguja, bueno, pues que sepas que vamos a tener problemas de espalda,
vamos a tener problemas de acortamiento de la musculatura posterior,
y vamos a tener problemas que se nos puedan clavar la uña, que se nos levanten por el tema del hematoma y todas estas cosas.
Si eso está claro, cada uno que atenta las consecuencias que tenga, ¿sabes?
Claro, cada uno responsable también de sus sacos.
Yo no puedo ir uno por uno diciendo, ah, pues tú has hecho esto, es punto negativo, ¿no?
Yo doy consejos, luego cada uno que haga lo que realmente le parezca.
Es como todo, cada uno tiene que tener su punto de responsabilidad con su cura y luego ya tratarlo con, en este caso, con un podólogo
y ya solucionar el problema, que tampoco es tan complicado.
Es el médico de cabecera igual.
Ya te puede decir él, no hagas esto, o no me vas a estar, o te llevas una buena alimentación,
que si tú no quieres hacerlo, no lo vas a hacer, ¿sabes?
Desde aquí te vamos a hacer caso, Teresa, y lo sabes.
Yo me he dicho, creo que a mí me haría muy feliz.
El otro día me vino un paciente, ¿sabes?
Que le había hecho una plantilla, era de un caso además súper, era complicadillo,
y me viene y me dice, yo voy muy cómoda, voy muy bien, y yo me puse súper contenta.
Ya no es el tema económico, ya es la satisfacción propia de ver que un paciente ha hecho caso a un consejo,
a un tratamiento que le has hecho, y que encima le ha ido bien.
Pues eso, que no tiene precio.
Bueno, claro, el orgullo profesional también, ¿no?
De que el trabajo está teniendo sus frutos.
La verdad es que sí, yo creo que es básico.
La clínica que hace, os comentábamos también fuera de micrófonos, que hace cinco meses,
que has aterrizado aquí en St. Jude, ¿no?
El viernes hice cinco meses.
Cinco meses.
Y parece que fue ayer.
Oh, parece que fue ayer.
Asistid además a la fiesta esta de la radio, del aniversario de la radio,
que también fue como un... para conocer también más gente de aquí, de St. Jude y de la radio.
La verdad que me lo pasé súper bien, ¿eh?
Poco a poco, sí, sí. Fue un gran evento, la verdad.
La verdad es que sí.
Teresa, no sé si querías añadir algo más o si quieres dejamos aquí el espacio
y preparamos ya el tema para el siguiente martes.
Mira, para el siguiente martes estaba pensando, porque lo que es tema de...
Para que no sea todo tan pesado con el tema de uñas,
que ahora ya voy a meter en patologías que son más sonadas,
creo que podemos mirar la semana que viene hongos, ¿vale?
Que es muy sonado en el tema de hongos en las uñas o hongos en la piel,
qué tipo de tratamientos podemos hacer o qué recomendaciones para que esto no nos ocurra.
Vale, pues apunto el tema. Me parece interesante.
¿Te parece interesante?
Sí, porque además creo que es algo que a veces alguien lo puede tener sin saber qué es eso
y sin tratárselo como debe, ¿no?
Sí, por eso.
Y luego va peor, digamos, ¿no?
Pero cuando va a tratárselo, ay, pues que me he puesto esto, pero no lo sabía,
pero me he puesto lo otro también.
Claro, y aparte que se cree la gente que por tener hongos tiene que tener una sintomatología
o que te tiene que picar o algo y no es así, ¿sabes?
Muchas veces se ve otro tipo de cosas en la planta del pie
que te está diciendo que hay algo que no va bien.
No solamente es que te duela o te pique algo, ¿vale?
Bueno, también es la vergüenza, ¿no?
De enseñar a veces, no sé si te ha pasado con algún paciente.
Sí, sí me ha pasado.
No he venido porque es que me da mucha vergüenza yo,
madre, si tú superas lo que yo veo.
Claro, pero, no sé, el punto es decir,
ay, bueno, ya me cuesta a mí ver esa uña en ese estado como para enseñártelo, ¿no?
Que quién menos que a un podólogo para enseñarte la uña.
Bueno, pero sí estamos acostumbrados.
Aparte, lo que se trata es de verlo como tan mal que se lo ve,
porque siempre a uno mismo nos vemos todos muy mal.
Entonces, si ya te dicen, no, hombre, que no es para tanto,
que está el pie bien, miras esto y estarás mejor.
Y yo sé, sale luego y dicen, oye, qué bien, mira,
me ha quitado el miedo este que yo tenía.
O sea, que era peor, ¿no?
Sí, o sea, que era peor.
Me iban a amputar el dedo, pues no, no hace falta.
No, no hace falta.
Vale, Teresa, pues que tengas buena semana.
Y apuntamos el tema de los hongos en las uñas y también en la piel para el próximo martes.
Así que, si hay alguien que también tenga alguna duda o algo,
pueden ir también a nuestro Twitter, ya lo saben.
Y te pueden encontrar a ti también en la Plaza Managay, número uno, si no me equivoco.
Dos.
Número dos.
Y en Twitter, no, en Instagram, ¿no?
En Instagram y luego también tienen lo que es el correo.
Está el correo en la clínica o por la página web.
También pueden ver los tipos de tratamiento, las patologías, que está un poquito de todo.
Está interesante, la verdad, que es chula.
A ver, recuérdanos la web.
Me parece que era, que no me lo sé muy bien.
Podología, Teresa Montero, arroba, no, arroba, jomil, no.
Será punto com.
Punto com.
Punto com.
Vale, Teresa, pues que tengas buena semana y hasta el martes que viene.
Igualmente.
Adiós.
Adiós.
.
Adiós.
Adiós.
.
.
.
.
.
.
.
Generalitat de Catalunya.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
.
Ahora escoltas la ràdio d'Esvern, sintonizas la ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
La ràdio d'Esvern ha aparegut i 20 persones ateses per ferides és el balanç de l'explosió
que hi ha hagut en una indústria química del barri de la Verneda, a Barcelona.
El sinistre l'ha provocat l'explosió d'un dipòsit a qui li feia en aquell moment i estaven
fent unes proves de pressió.
Barcelona, Unitat Mòbil, Pep Casanova, Jordi Barranca.
Hola, bona tarda.
Sí, així és.
La persona morta seria un treballador d'una empresa del voltant d'on s'ha produït l'explosió
de la companyia Pec Eurabasa.
Antonio Cabezas, cap del sector dels bombers de l'Ajuntament de Barcelona, explica les causes
del sinistre.
Un dipòsit vertical havia explotat, estaven fent unes proves de pressió, per tant
havia aire a dintre, però el dipòsit no ha suportat segurament la pressió, per
el que ens han comentat les persones de la fàbrica.
No ha suportat la pressió, l'ona expansiva, la sobrepressió, ha afectat a tot l'entorn.
Hauria estat aquesta dona expansiva la que hauria afectat l'empresa on estava aquest
treballador i la que hauria provocat la seva mort.
A banda, com dèiem, hi ha una persona desapareguda, que seria la que està a la zona zero
del sinistre, una zona on encara no hi han pogut accedir als equips d'emergències.
Com dèieu, el sistema d'emergències mèdiques ha atès a 20 persones, la majoria amb afectacions
a les extremitats inferiors.
Ara és moment d'investigar les causes del sinistre, una investigació que pot durar dies,
segons han dit els responsables d'aquesta investigació.
Pep Gasanoves, Jordi Barranca, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Notícies breus, Martí Ferrero.
24 casos més de coronavirus a Catalunya en l'últim balanç que ha fet aquesta tarda
el Departament de Salut. Això eleva a 125 els casos detectats des del començament
de la crisi. 18 d'aquests malalts estan greus i entre tots els contactes aïllats
hi ha 400 professionals sanitaris. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
la consellera Alba Vergès ha dit que probablement als próxims dies hi haurà un repunt d'afectats
però que ara mateix la situació aquí està sota control.
La consellera assegura que no calen mesures més restrictives però que això pot canviar
perquè hi haurà segur més casos.
Si podem seguir amb aquestes mesures és la millor manera de no tensionar més el sistema
i de poder-nos mantenir i preparar sobretot per aquest augment de casos
que hi serà, que hi serà i inevitablement hi serà.
En paral·lel, el telèfon 061, Salut Respon, ha vist créixer de manera molt important
el nombre de trucades rebudes.
Ahir dilluns, per exemple, va atendre gairebé 18.000 consultes,
el triple de trucades habitual, que són unes 6.000.
El govern dels Estats Units anuncia les primeres mesures
per a llaugerir la factura dels testos de coronavirus.
Donald Trump s'ha reunit amb els directors executius
de les principals asseguradores de salut del país.
Segons la Casa Blanca, s'haurien compromès a assumir el cos de les proves
pels seus socis i a estendre la cobertura del tractament a altres nord-americans,
en un país on prop de 30 milions de persones no tenen cap assegurança mèdica.
Mentrestant, a les borses, nova jornada de números vermells,
però amb pèrdues força menys accentuades que ahir a la majoria de grans parquets europeus
i més quantioses a Madrid.
L'IBEX 35 espanyol ha tancat la sessió amb una caiguda del 3,2%
i baixant a nivells de finals del 2012, en plena crisi.
I és que el selectiu ha acabat en els 7.461 punts.
A Frankfurt i París les pèrdues han estat de l'1,4 i de l'1,5 respectivament.
Wall Street opera ara, a mitja sessió, també amb números...
Perdó, en aquest cas amb números verds.
Les gasolineres de Cepsa a Catalunya hauran de pagar 5 milions d'euros per frau a la Seguretat Social.
L'inspecció de treball ha multat la companyia després que el sindicat CGT
denuncies que la petroliera obligava 400 treballadors a fer-se autònoms
un cop els vencia el contracte.
A més, els falsos autònoms es veien forçats a fer jornades laborals
de fins a 80 hores setmanals, molt més del que marca la reglamentació.
La CGT ha exigit a Cepsa que faci el final ja d'aquest maltractament de la plantilla
i que faci una regulació de la incorporació dels treballadors afectats.
Vist per a sentència el judici contra Ryanair pel tancament de bases a Canàries
i pel canvi de condicions contractuals a Girona.
Madrid, Pau Rovira.
Bona tarda.
La decisió definitiva, un cop escoltades totes les conclusions,
arribarà d'aquí a tres setmanes i posarà fi a un conflicte iniciat fa més de dos anys.
El delegat de Sitpla, Antoni Escobar, ha assegurat que els sindicats surten molt satisfets del judici.
Ha quedado claro que Ryanair ha cometido todo tipo de irregularidades documentales
que ha producido el son rojo en la propia vista
al ver que hay documentos que incluso se han hecho con carácter posterior.
Ryanair es capaz de viajar en la máquina del tiempo.
Decisiones empresariales que nada tenían que ver con el ERE
se han pretendido colar de rondón hoy en la vista como se informaran parte del mismo.
Per tot això, esperen que es declari l'anulitat dels acomiadaments col·lectius
plantejats i que es faci justícia.
D'aquí a tres setmanes, desenllaç d'un ERE
que afecta a més de 300 treballadors.
Pau Rovira, Catalunya Ràdio, Madrid.
Esports, Roger Bussà.
El president del Barça, Josep Maria Bartomeu,
entén la decisió de jugar el partit contra el Nàpols de porta tancada.
Lamentem molt, evidentment, que això afectarà els socis, els aficionats,
però creiem que és una situació, en aquest moment, excepcional que estem vivint
i que al Barça també hem de ser responsables,
hem de ser corresponsables, també perquè en aquesta situació, doncs, es pugui arreglar ràpidament.
Bartomeu estima en 6 milions d'euros
les pèrdues de jugar aquest Barça-Nàpols sense públic.
El Consell Superior d'Esports ha decidit que totes les competicions professionals i no professionals,
tant espanyoles com internacionals, es disputaran a porta tancada.
A més, les dues pròximes jornades de futbol, la primera i segona, també es jugaran sense públic.
L'AFE va més enllà i fins i tot demana la suspensió de tots els partits de totes les categories
per evitar el risc de contagi pel coronavirus.
Mentrestant, avui es juguen dos partits de la tornada dels vuit anys de la Champions,
Leipzig-Tottenham i València-Atalanta a les 9.
Aquest últim a porta tancada.
El Leipzig amb un 0 a 1 a favor i el València amb un 4 a 1 en contra.
I la Federació Internacional de Motociclisme posposa el Gran Premi dels Estats Units
que passa del 5 d'abril al 15 de novembre.
El Gran Premi del País Valencià s'enderrareix del 15 al 22.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts. Bona tarda.
Ahir va tenir lloc una reunió entre regidors i regidores de comerç
de Sant Joan d'Espí, Sant Feliu i Sant Just.
Una trobada que volia analitzar la rebuda del projecte Sants Market
alhora que volia plantejar possibles noves col·laboracions
entre els tres consistoris.
Per part de l'Ajuntament de Sant Just va assistir a la reunió
Quima Jiménez, regidora de comerç i consum,
Pedro Soria, regidor de promoció econòmica,
així com també un representant paisament de promoció econòmica de Sant Just.
La trobada va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Recordem en aquest sentit que el Sants Market va ser una nova proposta
per promocionar el comerç local de Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan,
convocant els respectius establiments dels tres municipis
per organitzar un mercat de paradetes al parc de Torreblanca.
L'any passat es van organitzar dues edicions.
i Sant Just continua ampliant els entorns considerats sense fum,
els quals s'assenyalitzen degudament per evitar la presència del tabac.
L'Ajuntament o l'ambulatori van ser edificis pioners,
han esdevenir entorns sense fum
i ara s'hi han afegit les escoles públiques del municipi.
La mesura ha instal·lat diferents senyals,
a partir de pintades al terra i cartells,
seguint les indicacions o les localitzacions
que s'han proposat des del cap de Sant Just
i que proposen no fumar en els espais assenyalats.
Tot plegats s'han marcat dins del projecte que vol fer de Sant Just
un espai sense fum per tal de prevenir l'inici del consum de tabac
entre la població infantil i juvenil.
I al Baix Llobregat aprova per unanimitat del Consell Comarcal
la declaració d'emergència feminista per assassinats masclistes.
Una declaració que s'havia proposat
des de la taula política del Consell de les Dones
que vol implicar diferents administracions i organismes
des de la Generalitat fins a l'Institut Català de les Dones
en el suport jurídic als consistoris
que es personin com a acusacions populars
en casos de feminicidis.
La declaració també demana als mitjans de comunicació
un tractament absolutament respectuós
en les seves informacions sobre aquest tipus de casos
a l'hora que s'insta a preservar el dret a la intimitat,
la prevenció de la victimització secundària,
l'estigmatització i la protecció dels menors.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies,
edició vespre, a les 7.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Doncs vinga, encetem aquesta segona hora del programa 621,
després de parlar d'aquestes ungles que es claven els peus,
que segur que més d'un o una de vosaltres li ha passat.
Espero que seguiu els consells que ens deixa la Teresa Montero cada dimarts.
Seguim ara, com deia, a la segona hora escoltant Arctic Monkeys.
Aquesta cançó es diu Snap out of it.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Doncs vinga, avui comencem aquest espai de frases,
de fetes, de llibres, i avui moltes més coses que ens porta l'Oriol Sanuja
amb aquest tema de Dido.
Bona tarda, Oriol.
Hola, bona tarda a tots.
Molt bona tarda, carai, sí que tens el micròfon fort.
Sí.
Tens una molt potent, eh?
Bona tarda.
Ens has portat aquesta cançó i dos altres més que també anirem escoltant al llarg d'aquest programa.
podríem dir, bueno, aquest espai, amb clau femenina avui.
Molt bé.
Sí, hem aprofitat, no?
Diumenge vam celebrar el Dia de la Dona i encara estem de ressac amb el tema.
I en lloc de...
Estava pensant quan anava a fer el programa, bueno, la secció, i dic, en lloc de buscar frases fetes o treballar amb el tema,
mirem d'aprofitar totes aquestes reivindicacions que estem veient, que estem celebrant aquest cap de setmana,
i m'he dedicat a buscar frases que estaven a les pancartes de les diferents manifestacions.
T'hi has apropat alguna?
Sí.
Sí, sí, sí.
Sí, m'agrada.
És la resposta que hauria de ser la de tots.
Exacte.
No totes, tots.
Exacte.
Perquè després hi ha aquell apartat d'homes que diuen que se senten excloïts quan realment és un moviment que no és exclusiu, és inclusiu.
És inclusiu totalment, sí, sí, correcte.
Sí que m'agrada aquesta resposta. Quins missatges, entre altres, s'han llegit? Perquè, déu-n'hi-do, la inventiva, eh?
Sí, sí, sí. De fet, he intentat buscar aquestes, no? Les que tenien una miqueta més d'inventiva o són més genèriques.
N'hi ha una que no l'he apuntat aquí, però ara, mentre entrava i he pensat, que la vaig llegir, ara estàvem dient la celebració del 8M, el dia de la dona, i una de les pancartes posava cada dia hauria de ser 8M, no?
Aquesta seria una que no l'he apuntat, però que ara, mentre entrava, ha pensat, no la vaig apuntar i és important de dir, potser la primera, no?
Igual que com altres temes, no? El dia de la mare, el dia del pare, el dia del germà, que crec que no n'hi ha, o germana, o el dia del tiet, del nebot, vull dir, hi ha tants dies que no cal, no necessiten...
Clar. Sí, sí, sí, que hauria de ser un contínuo, no?
Exacte, igual el dia que ja no ho haguem de reivindicar és el dia que ja no hi haurà la igualtat en tot.
Correcte. I ja només no serà de reivindicació, sinó de celebració.
Exacte. Seria estupendo.
Ens hi anem apropant, eh? Ens hi anem apropant, a poc a poc.
Quines frases, Oriol, has llegit, o has vist?
Una que s'ha fet famosa, no? Sola o borratxa, quiero llegar a casa.
Al final aquesta em sembla que és la que denota la cançó que també s'ha posat de moda, de reivindicació, val?
Que no hem de patir per tornar a casa, jo que dius, amb una cerveseta de més, no?
Perquè els homes, tu pateixes algun dia quan tornes a casa amb un puntet de més?
No.
Caminant, sense vehicle?
Sense vehicle, sí.
Que constiñacte, senyoria.
Doncs mira, això és el que hauria de ser per tothom.
Exacte.
Realment.
Sí, sí, sí, sí.
Un altre, va, en el mateix sentit.
Jo elijo como me he visto y con quien me he desvisto.
Aquesta la vaig veure abans a diversos llocs.
N'hi ha una molt graciosa, em salto la que teníem, però n'hi ha una molt graciosa que considero que...
No és no, si quieres más flexibilidad, apúntate a ioga.
Clar que sí.
Mira, jo soc practicant de ioga i realment t'ajuda a ser més flexible per dins i per fora, eh?
Exacte.
O sigui que sí, sí, tant ells com elles, per augmentar la flexibilitat, foteu-li el ioga.
Exacte.
Vinga, va, una altra.
En mi cuerpo yo decido y tú te callas.
Aquesta era més ja, més directa, més punyent.
Un altre relacionat també amb la inventiva, no?, que parlàvem.
Somos más fuertes que un Nokia 3310.
Osti, això és molt verídic, eh?
Sí.
Has tingut un Nokia d'aquests?
Sí, em sembla que quasi, quasi, l'hem tingut pràcticament tots.
Doncs hi ve tothom.
O el 3210, no?, o el 3310.
Exacte.
El tiraves al terra i semblava que anava millor, no?, a vegades.
Exacte, sí, sí, sí.
Era una cosa...
Allò típic de la televisió que no funciona que li foties un cop, doncs amb aquest mòbil també passava.
I la serpiente, eh? Això ho hem perdut.
Sí.
Quina llàstima, el joc de la serpiente.
M'agrada aquesta frase. Somos más fuertes que un Nokia 3310, eh? M'agrada.
Què més? Ah, sí, una altra. Una altra. Aquesta molt verídica, no tan graciosa, però...
Si mirases con nuestros ojos, gritaries.
Molt acertada, molt certa, sí, totalment.
Sí, sí, sí, sí.
Una escrita per una amiga, de mares feministes, filles activistes, no?, que tot aquest moviment de reivindicació que ja comença a pujar des de petits, ja sigui aquest que estem destacant avui, com d'altres, no?
Al final, hi ha una generació que ja han començat a veure com nosaltres, o gent més gran, gent més jove, hem estat més proclius a anar a manifestacions i ja ho porten més a la sang tots aquests jovents que ens han vist des de més petits o de petits ara mateix.
Futurs i futures activistes d'aquest tema en concret i d'altres.
Exacte, sí, sí, sí, sí.
Un altre molt intel·ligent, li diria jo. Ni la Tierra ni las mujeres somos territorio de conquista.
Totalment.
El típic de la meva dona o coses així, no?
Tens articles possessius, eh?
Exacte, que no sou de ningú i no som de ningú, al final, tots nosaltres, no?
Pots dir que és la teva tassa de te, eh?
Exacte.
O la teva, no sé, la teva jaqueta, però d'altres coses no.
I aquesta també és molt, molt inventiva i molt graciosa.
Tu mentes més corta que mi falda.
Aquesta té a dir que m'agrada força.
Sí, sí, sí, sí.
Totalment.
És molt...
Jo quan la vaig llegir, aquesta haig de reconèixer que la vaig llegir no a la manifestació,
sinó en posts diferents o en tuits diferents i em va agradar molt.
I després en tinc dues més que m'han anat enviant, que no...
Aquesta és, bueno...
Manolo Macho, hazte tu el gazpacho.
Ah, aquesta també, eh?
Totalment.
Que és fàcil, a més, fer un gazpacho, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Jo, de fet, a casa ja no n'entra que no sigui fet a casa.
I una altra, va.
No hace falta chocho para pasar el mocho.
Totalment.
Totalment cert.
Hi havia moltes altres que s'han vist també per xarxes, també com deies, per internet.
Hi havia una, ara que has dit aquesta, diu,
ninguna mujer tiene un orgasmo limpiando la cocina.
Atenció.
I si hi ha algú que el té, doncs mira.
Sí, sí, sí.
Que ho celebri.
Exacte.
O perquè sigui, perquè ho fa gust, no perquè ho fa obligat.
Exacte.
Totalment.
Bones frases, podríem dir, sí, entre reivindicatives,
algunes també amb un punt una miqueta més còmic, no?
Exacte.
Per celebrar un dia com aquest, com el 8 de març.
I amb això també ens portes, com no, lectures, llibres, escrits per dones.
Per dones, sí, correcte.
Totes amb un...
amb un transform reivindicatiu, també.
El primer, el títol és ben clar i definitori, eh?
Soc feminista i no ho sabia.
Reflexions d'una dona que creia que podia fer quasi el mateix que un home.
Aquest és el títol del llibre?
Sí.
Tot això.
Realment el títol en si, quan el vas a buscar, és soc feminista i no ho sabia, no?
Però el subtítol, reflexions d'una dona que creia que podia fer quasi el mateix que un home.
Escrit per la periodista Adriana Oltra i editat per Rosa dels Vents,
me l'ha recomanat una amiga meva i em va dir que m'explicaria més a fons el per què,
però llegint-me una miqueta sobre el llibre suposo que ja entenc el per què.
La mateixa Adriana Oltra escriu
Si fa tres anys m'haguessin preguntat si era feminista, hauria dit que no.
Jo creia que el feminisme era una cosa passada, antiga,
que ja no calia perquè s'havia aconseguit viure amb igualtat.
I arrel de les situacions en les que m'he trobat el ser mare treballadora,
ho he deixat de creure.
I aquesta revelació m'ha donat força i m'ha permès entendre la vida i el que m'envolta.
Perquè soc feminista i ho he estat sempre i no ho sabia, no?
I el detall pel qual dic que me l'ha recomanat aquesta amiga, la Jana,
és perquè escriu el llibre, l'Adriana escriu el llibre,
quan és mare del segon fill.
I aquí se n'adona d'això que diu, no?
Que es pensava que tot seria més senzill i veu les dificultats d'aquest món.
I segurament trobem rols molt...
Suposo que sí.
...casillats, difícils de moure.
Sí, sí, sí.
Per això estem parlant, entre altres, d'aquests llibres.
Correcte.
Un altre.
Vinga.
Anem per un altre.
Els desposseïts d'Òrsula K. Leggin, traduït per la Blanca Busquets aquí en català.
Llegeixo directament.
Els desposseïts és una novel·la reflexiva que cal llegir amb calma i que resulta tremendament estimulant
per a aquells que ens preguntem si hi ha una alternativa possible al sistema polític que ens imposen.
Es tracta d'una crònica dels nostres temps, una reflexió i no sempre amable del que podria ser el canvi.
És un can a l'inconformisme i a tota interpel·lació al present, ja que estem veient com està el planeta, no?
O sigui que al final és una classe magistral de l'autora sobre feminisme, ecologia i llibertat.
O sigui, aquí ja recomanem un llibre on estem parlant del feminisme, que avui centrem el tema,
però també tantes coses tan reals i tan presents com l'ecologia i la llibertat.
De fet, el llibre tracta entre dos mons, un que s'assembla més al nostre, un que s'assembla menys,
i les diferències i el com viure en un lloc i en un altre.
De fet, el diumenge passat, no aquest 8 de març, sinó l'anterior, que si no vaig mal encaminada era 1 de març,
va ser el Dia Mundial de la Natura, així que tampoc no està tan lluny el Dia de la Dona.
No, correcte.
Ens anem de la mà.
Exacte.
Què més?
Què més ens portes?
Com que hem parlat que aquest llibre, Els Desposseïts, el va traduir la Blanca Busquets,
ja que estem...
Anem a buscar-la amb ella, no?
Exacte, exacte.
Ens recomanem un llibre d'ella.
Potser el més conegut, o el que la gent parla més, és La Casa del Silenci, editat per Rosa dels Vents.
És una novel·la preciosa, d'una bellesa espectacular, sent la història de diverses dones i d'algun home.
De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes, però que sobretot estimen la música.
Aquesta és la història d'un violí que passa de mà en va, d'un director d'orquestra exiliat que viu entre notes musicals i entre faldilles,
de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que se paren, de minyones que menyen xocolata desfeta...
Aquesta és la història de La Casa del Silenci, on la música no deixa mai de sonar.
Magnífica novel·la, de gaire intimista, i és la història narrada, gira al voltant de la música.
O sigui, seria una miqueta novel·la escrita per dona, aquest tracte de bellesa que és espectacular, no?
I lligat amb la música, també.
Un violí, eh? És el que parla, diguéssim? És en boca d'un violí.
Sí, sí, correcte.
Continuem?
Vinga, va, un altre llibre que ens volguis recomanar.
En aquest cas, ens el recomana la Maria, i és L'intenso calor de la luna, de Gioconda Belli, editat per Sheix Barral.
Ens diu la Maria que aquest llibre explica la història de l'Emma, una dona de 48 anys,
on el seu personatge es revela contra el paper que la societat imposa a la dona madura.
I, en aquest cas, l'autora explora la identitat femenina passada a joventut, no?
Quan la dona ha de fer... ha de passar ja sobre els mites de la bellesa i juvenil i la fertilitat
per poder descobrir un nou erotisme i el poder de ser ella mateixa i no encasillada amb els rols
i amb el fet de ja no tenir aquesta edat tan jove, no?
Seria una miqueta el per què, ens explica la Maria, que recomanem aquest llibre.
O sigui, avui diguéssim que la majoria de recomanacions te les han recomanat.
Correcte.
M'agrada, m'agrada.
I, a més a més, dones. O sigui, he anat ja una miqueta a mirar de lligar tot el cercle.
Dones, lectores, que et recomanen llibres de dones, escrits per dones,
i que segurament un dels seus personatges, si no és un violí, és amb boca de dones també.
Exacte. Correcte.
I crec que te'n queda una altra que ens volia recomanar.
En tinc una altra, però mentre s'estava acabant ahir d'escriure les quatre línies
per poder-vos explicar en antena,
vaig veure que van donar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.
Llavors, canvio el llibre, que també el podem dir l'altre,
però he preferit poder dir que Núria Prades recull el Premi de les Lletres Catalanes
que li van donar ahir Ramon Llull per la novel·la Tota una vida per recordar.
Ja et dic, això ha estat ahir preparant a última hora,
de dir, ostres, ja que estem, anem a dir-ho, no?
L'obra explica com la protagonista, Sophie Simmons, una jove de 16 anys,
se'n va de Nova York a Los Angeles per treballar com a animadora de dibuixos
als estudis de Disney Studios.
El context històric és el 1932, l'any 32,
època en la qual Disney comença a fer-se un lloc important al món audiovisual.
La trama mostra com Simmons, la noia de 16 anys,
busca complir el seu somni i obrir-se camí en un món d'homes
i marcat per les desigualtats de gènere,
en concret el Departament de Pintura i Animació de Disney,
on la feina té una ocupació plenament femenina i menyspreada.
Bé, tornem al mateix, no?
Un llibre on la protagonista és també una noia
i a lluitar contra l'establishment i tot el que tenim establert
del món enfocat als homes, no?
La mateixa Prades confessa que a l'hora de reactar
ha estat més el sentiment que el pensament.
O sigui, podem dir que és un llibre que ha estat descrit molt
amb clau de sentiment, no?
Seria la ressenya que faria respecte a aquest llibre.
Evidentment, no l'he llegit,
ha sortit fa poc i el van galardonar ahir,
però bé, considero que ja que estem parlant d'això
és important remarcar-lo.
Veig que estic llegint també que és una barreja,
suposo, amb un punt d'intriga bastant elevat,
de personatges de ficció i també de vida real.
És a dir, és un mix entre algú real i algú que no,
que també ha de ser difícil
destreure què és el que realment va passar.
I segurament aquí deu estar la gràcia de tot el llibre.
Núria Prades, Andreu, eh?
Premi Ramon Llull 2020,
per tota una vida per recordar.
Aquest és l'últim llibre que ens volies portar
i a part també tenies l'altre,
que també estava inclòs,
que també ens l'has anomenat.
Aquests homes que expliquen coses,
que ens expliquen coses de Rebeca Solnit.
Correcte.
Ha estat un llibre que ens l'ha recomanat
el nostre amic Miquel,
que hem de recordar que el vam invitar
l'últim dia que vam estar per aquí.
La setmana passada no vaig poder estar aquí amb vosaltres.
I ja m'ha dit que...
Que vindrà?
Li fa vergonya, però ja...
Com que li fa vergonya?
Què vol dir això?
Què vol dir, Oriol?
Explica-li el que és això.
Exacte.
Que vindrà després, no voldrà marxar.
Mira, de fet, aquest llibre el deixarem
i que l'expliqui...
Miquel, vine, home, que no et farem res.
Exacte.
I després, per últim,
relacionat amb tot el tema que estem parlant avui,
recomano una obra de teatre,
perquè està relacionat amb tot això.
Es diu La Catxada
i la podrem veure aquí, a Sant Just, a l'Ateneu,
el dia 27 de març.
Recomano molt veure-ho,
perquè és la història de cinc dones del Salvador,
amb tota la problemàtica,
tant d'allà com del fet de ser dones,
i com superen la situació,
encara que ja veureu que la seva situació és molt complicada,
amb maltractaments, violacions,
fills no desitjats...
Bé, la recomano,
ja que tinc a prop, relativament a prop,
alguna de les autores,
i arrel que al final la situació és
de tota la situació complicada del Salvador,
però també la situació de la dona,
doncs considero que encara que ens escapem de llibres
i ens escapem de frases,
el recomano i aviam si ho omplim La Taneu.
Home, vinga, va, sí, ho omplim La Taneu.
Estic veient també que té una llista infinita de premis
que ha recollit aquesta obra de teatre,
entre altres, no només aquí, sinó als Estats Units.
És que van començar més per allà a promocionar-la que aquí.
Aquí van començar...
A Finlàndia, inclús, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Costa Rica, al Nepal, a França, a Alemanya,
és a dir, han sembrat un munt de premis.
Haig de dir que jo no l'he vist, eh?
El que passa és que...
Doncs has de venir el 27 de març.
Exacte, exacte.
No l'he vist, però gent propera a mi sí que l'he vist
perquè coneixen alguna de les autores
i ja m'han dit que és frapant.
No serà Marlène Vinyano, Vinyano, Vinyallo.
M'agradiu que no diré bé el nom de la directora.
Marlène Vinyallo.
Perquè anava a dir, porta-la.
Ah, bé, bé, deixa'm fer connexions.
Home, seria interessant poder parlar...
Per què no, per què no?
...amb alguna d'elles que estigui enrere d'aquesta obra,
de la catxada.
Perfecte, doncs farem indagacions...
Això ja m'hi queda, eh?
Ah, val, val, val.
Ok.
Farem indagacions sobre això, cap problema?
És qüestió de preguntar i aviam com estan les agendes.
Vinga, va.
Ho apuntem, Oriol.
Moltes gràcies per portar-nos tota aquesta teca.
A vosaltres.
Avui amb clau femenina.
Que no passi un any per tornar a portar temes amb clau femenina.
No cal que sigui un 8 de març.
Perfecte.
I que tinguis bona setmana.
Igualment a tots.
Que queda d'ella.
Una abraçada.
Igualment, que vagi molt bé.
I was too truly stuck the night ever.
I cheated myself like I knew I would.
I told you I was troubled.
You know that I'm no good.
I cheated myself like I knew.
I would.
I told you I was troubled.
Yeah, you know that I'm no good.
No, no, no, no, no.
I told you I'm no good.
Yeah, I told you I was troubled.
Avui a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
El programa realitzat per Maria Quintana.
La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora a Ràdio d'Esvern.
A veure, hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí?
No.
I d'una llauna?
I d'un bric?
Els envasos de plàstic, les llaunes i els brics que llences al gris no van al gris.
I ho saps?
Van al groc.
Ciutadania, empreses, institucions, reciclem bé, separem bé.
Generalitat de Catalunya.
Col·labora a Ràdio d'Esvern.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a l'agencat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Per cert, hem de fer una petita fe de rata.
Estàvem comentant fa uns minuts amb l'Oriol Saneuja.
Ens recomanava aquesta obra de teatre a la Catxada.
No és una obra de teatre, és un documental sobre una obra de teatre.
Sí que sí que algú que vol apuntar.
Igualment per anar-hi, les dates estan correctes el 27 de març a l'Ateneu d'aquí de Sant Just,
però és un documental que grava una obra de teatre.
Ara sí, Humbert, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda. Mira quina cançó que t'hem posat.
Ostres, que animada. Que funky, no sé, sa paraula.
Funky Colmedina, no?
Sí, no sé.
Es diu Cairo i el grup és Taxi.
Mira, ens ha sortit així.
Taxi, mira, t'has buscat la primera cosa que...
Molt ràndom, molt ràndom.
Però mira, està guai, té ritme.
Què tal estàs, Humbert?
Bé.
Avui apareixeu al perfil d'Instagram de Ràdio d'Esvern, ho saps o no això?
Ja ho he vist, ja ho he vist.
Quina il·lo.
Què, què, què, què?
Guai, guai, ens has fet un post dedicat.
Sí, la Caminòtima de Gera ens ha fet aquí un post dedicat.
Està guai, està guai.
Són molts anys aquí, ja.
Són molts anys, eh?
S'ha posat vuit i he flipat.
Bueno, les nostres informacions ens arriben a vuit anys.
Pensa que veu passat també per la penya del morro.
Sí, sí, sí.
I això ja fons quants anys?
No, però potser Eric porta més que jo.
Però sí, jo potser porto cinc.
Però igualment són, o més.
Sí, sí, tranquil·lament.
5-6 anys els porto.
Vull dir, sí, sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, eh?
Doncs som, bueno, noies més veterans, però no, no.
Home, jo crec que com a veterans tenim el Carles Rius,
que porta des del dia 1.
Sí, no, no, no, hi ha més gent que porta més anys.
I després, no sé què dir-te, home, hi ha molts col·laboradors.
Sí, no, no, hi ha gent que porten molts anys, sí, sí.
Però ja en porteu més que jo, imagina't.
Ostres, està bé.
Això sí que és una data curiosa.
I més programes que tu també, mare meva.
Això també?
Sí, sí, sí.
Ara sí que ets més veterà que jo.
Ostres.
Ara ja m'ho puc anar a casa.
Vinga, bona tarda.
Adéu-n'hi-do.
Adéu-n'hi-do.
No, no.
Mira, què et porto avui, Mireia?
Et porto coses pràctiques.
Abans de res, vols un canvi musical?
Perquè sé que estaves buscant recomanacions musicals.
No, no he preguntat.
No sé si a l'altre buscat del telèfon t'informen.
No em diuen per pinga ni llorre.
No, no.
Si t'informen, ens ho dius.
No, no.
Bueno, si em conformen, t'informo.
Vinga, va.
Mira, què et porto avui?
Portem una miqueta de casos pràctics.
Saps que estem parlant una miqueta del coronavirus.
Està present, està aquí darrere esperant-nos a tots i a totes.
Home, sí.
És xungo.
Tu ets sents alarmat?
Jo em sento alarmat, jo personalment sí.
No alarmat, sinó preocupat perquè, sobretot de cara, no per meves,
sinó pel pànic de la gent.
perquè jo, per la meva feina, la meva empresa,
doncs depèn, doncs, un 50-60% dels ingressos
depenen d'empreses o institucions
que seran els primers d'encancelar-ho tot
en el moment que puja una miqueta més la restricció.
Res, una miqueta.
Llavors, em quedo sense facturar.
Llavors, de què menjo?
Com pago les factures?
Clar, en aquesta situació crec que s'hi troben moltes empreses.
És molt putada.
És molt putada.
Vull dir, ja et dic, jo, a més a més,
els meus clients són directament
les empreses o institucions
que cancel·laran el primer moment
a què la cosa pugi una miqueta.
Tu creus que d'aquí anem al confinament?
Com Itàlia...
No, però, per exemple,
en cancel·lent les escoles
ja s'ha manat una part de la facturació de la xonsis
o altres activitats que fem de l'empresa.
És bastant preocupant.
Llavors, s'hauran de buscar dies alternatives
o intentar, doncs, clar, no sé,
o en el que en un moment d'això
jo no pugui cobrar i no pugui començar a pagar els meus proveïdors
és un peix que m'ho serà a la cua.
I jo, perquè ho tinc més o menys estabilitzat,
però ja segurament hi ha molta gent,
moltes petites empreses,
molts petits autònoms
que no tenen seguretat social ni tenen res,
tenen cap mutu ni cap assegurança
i quan passi això, doncs, passarà.
I, òbviament, preocupa.
Llavors, doncs, avui venia a parlar-vos del teletreball.
Del teletreball, eh?
Sí.
És a dir, treballar des de casa.
Sí, que jo a vegades ho faig
i també estan mirant articles,
estan posant bastant de moda.
Això, el coronavirus, doncs, porta totes les notícies
per ser-ho per a la gràcia.
És un tema, doncs, que ja comença a ser una mica més seriós
del que semblava.
Bé, potser també...
Potser s'aprofita per fer un reformulament, no?
Sí, òbviament, la gent està...
D'alguns hàbits professionals, en aquest sentit.
Sí, no, aviam, el teletreball és una opció
a la que molta gent, sobretot d'empreses grans,
clar, hi ha molta gent que no està acostumada a treballar des de casa.
O sigui, hi ha gent que...
Home, requereix esforç per part del treballador.
Requereix molt esforç.
Jo, per exemple, si ja treballes a casa...
Distreure't amb la màquina de cafè o no sé, el trofà.
Exacte, no, no, o amb una mosca o...
Hi ha el perill d'anar-te al sofà, i és un perill.
Jo, per exemple, tinc la mania que no puc treballar...
Jo treballo a casa moltes vegades
i tinc la mania que no puc treballar en pijama.
M'he de vestir, m'he de posar sabates i tot.
Et sents com més relaxat, potser, quan estàs en pijama?
No, no, no, o sigui, el problema és que jo crec que és important ser molt disciplinat en això
i a la que t'obliguis, per exemple, a vestir-te o a dutxar-te abans o a esmorzar abans,
t'obliga, doncs, a tenir una disciplina.
Bé, clar, és com si comencés una jornada laboral, no?
És que és això, molta gent no fa el clic.
T'has de posar.
O sigui, en el fet d'agafar el metro, o agafar el cotxe, o fa la moto,
ja estàs fent un clic mental, doncs, per anar a treballar.
Però, en el tren de treball, doncs, no.
Corres el risc d'anar al sofà, de distreure't,
de si tens els fills per a casa, que potser passa això,
doncs, que et distregui encara més.
És que hi ha molts riscos.
Llavors, ser disciplinat.
Hi ha eines, que també les podem mencionar una miqueta,
doncs, per organitzar-nos, i mètodes, per organitzar-nos una miqueta,
que serveixen, sobretot, per la gestió de projectes.
O sigui, això ja es porta...
O sigui, les tecnologies en la gestió de projectes
ja es porten molt de temps fensa.
Exacte, no només és que s'ha creat el teletreball, no?
No, no, el teu coronavirus.
O sigui, són eines que hi ha moltes empreses més joves
que ja utilitzen aquests mètodes.
Però, sobretot, si estem a casa, són coses que val molt més saber.
Per exemple, hi ha una cosa que es diu el mètode pomodoro,
no sé si et sona.
Pomodoro?
Sí.
Pomodoro.
Pomodoro.
Això és el que porta la pizza, eh?
El tomàtic, exacte, exacte, el tomàtic.
Sí, sí.
Doncs, el mètode pomodoro és posar-se, per exemple, a temporitzadors.
Per concentrar-te i dir...
La gent no ho fa quan estudien.
Pomodoro és això que posem a la cuina per durar temps.
Sí, no?
El l'alporn.
Exacte, sí, que normalment són tomàquets.
No sé per què crec que es diu així,
perquè en algun lloc deben ser tomàquets.
No ho sé.
Ah, sí que és veritat, això, eh?
Sempre són tomàquets, aquests rellotges.
Bueno, ho diuen de tot.
I ous, també, visió.
Però sí, suposo que els primers serien tomàquets.
Potser d'aquí ve el mètode pomodoro.
Exacte.
Que és un tomàquet.
T'aconseguir, per exemple, en posar-te, doncs, temporitzadors,
per dir, ara em dedicaré 20 minuts a fer aquesta feina intensa,
després m'utilitzaré 5 minuts a descans.
Llavors et posa el cronòmetre,
en un munt d'aplicacions, en un munt de coses,
per organitzar-te.
Va molt bé.
Clar, a veure, si et molesta el...
No, no, no, no, aviam, no.
Jo parlo d'aplicacions, no et poso una alarma.
Clar, clar, clar, no estem parlant de rellotges,
sinó el cronòmetre és un rotllo.
No, clar, clar, això t'assegura,
o almenys et limita una miqueta,
sàpiga que tens potser, no sé, 30 minuts per aquella tasca.
O menys, sí.
O 20 o 20, no?
És a dir, ara, en aquest temps he de fer això.
Sí, sí, sí, correcte.
Així, és com una mica apretat, diguéssim.
Sí, i és bastant interessant.
Una altra cosa que també recomano bastant,
i recomano també molt de gent que porta molts nostres vens a casa,
és que al matí, dediquem al matí a fer les feines
que requereixin més concentració.
Tipo, si...
Doncs que requereixin més creativitat o més concentració
i que guardem per la tarda,
doncs coses com respondre a e-mails,
fer feines més repetitives,
doncs per així organitzar-nos una miqueta millor.
Ja dic, són només coses que poden servir per la feina,
per fer teletreball,
sinó el dia a dia, no?
Sí, no el dia a dia, completament.
Després també hi ha eines per treballar en equip,
quan són equips més grans.
Clar, si no estem acostumats,
si treballem a l'oficina,
doncs estem acostumats amb mètodes antics,
a treballar, doncs tots,
diu aquest home, diu això,
o envia un mail, dient això.
Doncs hi ha eines que...
Bueno, aixegues la mà i dius,
escolta, que em passes això, no?
Clar, si estàs a casa o vas al WhatsApp...
Exacte, però hi ha eines especialitzades
per fer feina en equips,
com una cosa que diu Slack,
no sé si et sona.
Sí, l'he utilitzat, de fet.
Sí, moltes empreses l'utilitzen,
que és per fer xats en equip,
o llavors també pots fer coses
que automatitzin,
que avisin quan passa una cosa.
Com un telegram, no?
Però professional, més o menys.
Està molt bé, té moltes possibilitats.
A part de comunicar-se entre equips,
doncs hi ha moltes, moltes, moltes possibilitats.
I això, i després també hi ha...
M'estàs aquí el mòbil, perdoneu?
Fes que soni tot, vinga.
No.
I després hi ha el mètode Canvan.
No sé si et sona, també.
Canvan?
Sí, que és organitzar-se les feines per tasques.
És a dir, mira, tenim...
Més només que hi ha diverses columnes,
els típics pòstits,
doncs hi ha, per exemple,
tens les feines proposades,
les feines que estan en progrés,
perdó, les pendents,
les que estan en progrés,
les finalitzades,
i també les descartades.
Sí, és com el fil de vida d'una tasca, no?
Exacte.
Llavors la poses des de...
En cada situació.
Es pot treballar en equip,
llavors totes tasques,
la clau és dividir-les el màxim possible,
això sí que utilitzo el dia a dia,
i llavors les vas movent,
les feines que tens pendents per aquell dia,
les feines que tens pendents
per després fer-les,
i anar-les movent d'un lloc a un altre.
I està bastant bé.
Hi ha una eina que és gratuïta,
que es diu Trello,
una aplicació també molt, molt, molt interessant.
Aquesta també l'heu utilitzat,
és molt còmoda, no?
Exacte.
És com, ara m'estava venint al cap,
una que es diu Asana.
Asana també.
És tipus un Trello, sí, sí.
Que també et permet com subdividir les tasques.
És un Trello, és un Trello,
també Asana, molta gent l'utilitza.
I després es poden combinar
totes aquestes eines tecnològiques,
aquestes aplicacions es poden combinar entre elles
i fer que s'automatitzen i coses molt bèsties.
O sigui, hi hagi empreses
que es dediquen a fer això, bàsicament,
i després els ressortitmes són molt més eficients.
Tu creus que anem cap al teletreball?
Sí, o més cap al teletreball,
sinó cap a la que ens ajudin a les tasques,
la productivitat.
sobretot en empreses més,
per projectos més creatius.
Perquè, clar,
si diminuo les tasques,
ens assegurem que les fem.
Perquè moltes vegades
en una empresa convencional
és fes això
i no ho fas fins al cap de dos dies.
Doncs passa això.
I hi ha aquestes eines
que estan molt interessants.
Més mètodes.
A veure, més mètodes.
No sé si hem de dir parlar de Gant.
De Gant?
Gant.
Gant.
És una miqueta com això de...
Gant, la ciutat?
No, no, no.
Es diu diàgrames de Gant.
No, això no.
són també a diferència de...
Són tasques.
És un diàgrama d'obra.
Has vist mai?
Explica'ns què és.
No, les obres.
De quan tens una obra,
doncs del dia tal al dia tal
hi ha pendents posant les llums.
Com un timing, no?
Un timing.
No podem posar les llums
fins que no estiguin posats els cables
o no podem posar els cables
fins que no estiguin les parets.
Fins que no estiguin el fuster.
I llavors les llums depèn del fuster.
I això durarà tants dies.
Doncs això també és...
En quin moment entra cada feina, no?
Exacte.
Bàsicament.
Sí, clar, clar.
I aquesta feina depèn d'aquesta feina.
Doncs això es pot dividir en tasques
i en subtasques
i muntar-ho en diagrames.
Llavors, quan hi ha moltes persones
treballant en un projecte, en un equip,
que és el que passa en dues empreses,
doncs es poden fer diagrames de Gant,
que també hi ha eines digitals per fer-ho.
Llavors et pots donar un exemple que t'ha millor.
Llavors veus quanta feina,
sobretot si treballes per projectes,
que hi ha moltes empreses que encara no ho fan
i recomano molt treballar per projectes.
O sigui, petits projectes per equips
o individuals i estructurar-los.
Llavors, doncs augmenta bastant la productivitat.
Perquè després, les hores que inverteix
cada treballador en cada tasca
s'han refletides en aquestes...
O sigui, aquesta persona, o sigui, això retrasa.
Clar, clar, és tot,
es sincronixa tot automàticament.
Però, per exemple, si algú ha fet, jo què sé,
ha fet, invento les llums
i retrasa les llums,
tot el reste de l'equip es retrasa.
Doncs llavors, clar, això ajuda
a fer una millor planificació dels recursos
i del temps de cada treballador.
Jo dic, són moltes eines,
sobretot és l'AC,
que hi ha moltes vegades que no utilitza,
o el Trey, o de dir-te a tu les tasques.
O si ets autònom, doncs organitzar-te una miqueta millor
i fer aquestes rutines,
saludar-te, canviar-te...
Cada dia.
Una biblioteca...
Quins pomodoros utilitzes?
Jo utilitzo bastant el Trello,
després, al final, doncs no ho utilitzo.
Això intento també...
Va, però a veure, si ens ho estàs venent...
Sí, no, no, Trello utilitzo.
No, no, Trello utilitzo.
I quan gestiono equip,
també utilitzo molt el Trello.
O sigui, és superimportant.
Perquè, clar, tu us valors,
li has de dir, fes això.
Llavors pots marcar-ho per tasca
si et van dient el que van fent.
Eina de confiança, eh?
Per tu, el Trello.
Trello és...
Mira, la tinc aquí
i tinc com diversos...
Va per taulells.
Llavors, això et dic de feines
que hi ha pendents.
Per exemple, aquí hi ha totes feines
que, bueno, no ningú veu res, no?
Però que hi ha pendents,
després m'organitza el meu per tauler personal.
De jo què sé,
fins i tot pots posar-te coses
com passejar el gos.
Com passejar el gos, no,
però anar al metge.
Llavors, tu poses com a pendent
i saps que aquell dia has de fer això.
Llavors, doncs,
va molt, molt millor.
I sobretot si aquests dies
s'haurien de treballar des de casa.
Que, bueno...
M'has posat xarango?
No, no, xarango.
És la Su.
Ah, la Su.
És veritat, és veritat, és veritat.
Ai, que no reconeixes la música,
Homber, es diu lligant,
no, és lo teu.
Sí, sí, no, no, la conec, la conec.
Anem, senyor Tinder.
No, no.
Aviam.
Què més, Homber?
Ens queden uns últims minutets.
Estàvem parlant d'aquestes
moltes aplicacions i webs
i tot enfocat cap al teletreball.
Sí.
Sí que és veritat que hi ha empreses
que ja ho estan començant a fer,
almenys amb donar l'opció
d'un o dos dies
que els treballadors puguin
accedir a través del teletreball,
que puguin treballar des de casa.
I trobo que també és una manera
de poder conciliar la vida...
Personal, sí.
Sí, no?
Perquè al final
no vol dir que et puguis llevar
a les onze del matí aquell dia, però...
No ho facis, perquè acabaràs...
Si trengues la rutina,
és el més important.
Si trengues la rutina,
ja estàs fotut aquell dia.
Clar, però igual aquell dia
sí que et permet potser
dinar amb una miqueta més de calma
o dedicar mitja hora
a tres quarts a poder fer esport.
Cosa que potser el dia a dia
en l'empresa no et permet.
Clar, o potser eres una hora
anant cap a l'ex lloc
o tu pots organitzar
o pots treballar per la nit.
O sigui, hi ha gent que,
per exemple, ens va millor...
A mi no, eh?
Però tinc companys
que els hi van bé treballar per la nit
que agafen tres o quatre hores
i fan un sprint.
Es posen a fer una feina
de triompetent
i la fan potser
de deu de nit
a quatre al matí
i se la treuen de sobre.
Bé, també serà perquè
saben que han d'entregar.
No, no, no, no.
La fan així perquè són així.
Són aves nocturnes.
I llavors ho fan així
i els hi va bé.
Això en una empresa convencional
no ho podries fer
perquè no et pots...
O sigui, no se n'ho pot fer.
Està claríssim.
Llavors, el dia següent
no fan res
o ataquen per la tarda
o fan el que vulguin.
Això és una possibilitat
que donen el teletreball.
Si a tu et va bé això
i el que al final volem
és que siguem productius.
Per això, doncs,
és important
donar més flexibilitat.
El desplaçament,
també tot el que comporta
el desplaçament.
No tant el temps
que dediquem,
que també,
sinó també la part econòmica
d'aquest desplaçament.
Totalment, totalment.
Sí, sí, sí.
Sigui patinet o com sigui,
però vaja.
No, no, que sí, que sí.
És una...
Tot d'apetatges.
Ens ho haurà possibilitats.
Mira, si vols la setmana que ve
parlarem una miqueta de la ciència.
Vinga.
De ciència, de quina ciència?
Utitzarem la poca formació científica
que tinc.
La poca o la qüestionable?
No, no, poca.
La poca.
Vaig fer ciència fins d'això
i he fet alguna ambiental,
d'aigua ambiental els controlem.
O sigui, en el carrer n'hem fet.
In un bear we trust.
Vinga.
I podem parlar del coronavirus.
És un tema una miqueta d'això,
però la biologia,
una mica de biologia.
Mira, precisament avui m'han passat
un article d'un diari
que no mencionaré,
perquè no m'agrada fer propaganda
dels diaris,
que està molt bé.
Està molt ben explicat.
No, per això intentarem buscar fons,
m'ho curreré,
ens ho prepararem bé,
perquè és un tema bastant complicat,
però els virus,
t'he de dir,
que és una cosa superfascinant.
Home.
Sí, com a tal.
Sí, perquè hi ha el dilema
de si estan vius o no estan morts.
Llavors és molt xulo.
Com que si estan vius o no estan morts?
No estan vius.
No estava mort o estava de parranda?
Exacte.
Un virus no està viu,
perquè un virus de per si
no fa res,
però igualment es reprodueix,
igualment fa,
doncs,
aquestes coses
que els éssers vius fan,
menys reprodueix-se.
Cobre vida
quan s'enganxa un ésser viu,
llavors?
Exacte.
No, no cobra vida,
perquè no està viu.
Igualment evoluciona,
però té capacitat de reprodueix-se.
però ell per si sol
és una proteïna
que no és res.
És molt curiós.
Ja et dic,
parlem de setmana que ve.
Això t'ho explica la setmana vinent.
Intentarem refrescar una miqueta,
si m'ho prepararé bé,
intentarem refrescar una miqueta
els meus apunts de biologia.
Hem de venir bastant preparats,
eh, per parlar d'això.
No és complicat,
o sigui,
parlem molt per sobre,
no aprofundirem res,
però intentarem,
hem de venir preparats,
està clar,
però intentarem parlar-ho
perquè és un tema molt interessant.
Jo recordo que era un tema molt xulo.
ens posarem en bata blanca
i anirem a parlar de coronavirus
i virus en general.
Sense crear tendències,
sense volum,
polèmica,
ni res.
Simplement,
doncs,
informar.
Aviam,
si ho podem fer.
Va,
Humbert,
doncs la setmana que ve
anem de metges.
Aviam,
aviam,
si ho aconseguim.
Ens hem de preparar bé,
per això,
que és un tema complicat.
que vagi molt bé la setmana.
Una abraçada.
Una abraçada.
Adéu.
Doncs ara dirà,
precisament la Su,
com es diu aquesta cançó?
Així es diu aquesta cançó,
és un temazo de la Su,
S1,
i amb aquest tema tanquem avui
aquest programa 621.
Tornem demà dimecres
amb l'entrevista a Màrius Brossa
i també la tertúlia de cinema.
Que tingueu bon vespre
i fins demà.
Així és a Màrius Brossa
Així és a Màrius Brossa
a Màrius Brossa
A mí siempre me suenas
Solamente te quiero bailar
en mi cabeza
no te paro de escuchar
hace dos días
que no duermo
mírate al espejo
y lo verás
eres la reina del lugar
si tú te vas
me voy contigo
¿Qué quieres que diga?
¿Qué quieres que escriba?
Si cada vez que yo te miro
no sé qué decir
Eres un temazo
Tú, tú, tú eres un temazo
Tú solita lo revientas
siempre en cualquier discoteca
Eres un temazo
Tú, tú, tú eres un temazo
Te lo montas como quieres
pero a mí siempre me suenas bien
Eres un temazo
Eres un temazo
Eres un temazo
A mí siempre me suenas bien
Eres un temazo
Tú, tú, tú eres un temazo
Tú solita lo revientas
siempre en cualquier discoteca