Bon dia, us informa Natàlia Ramon.
Una quarantena de morts i un centenar de ferits en l'incendi en un bar d'una estació d'esquí a Suïssa. Es tracta d'un complex turístic de luxe a Crans Montana, al cantó de Valé, situat a uns 100 quilòmetres de la frontera amb Itàlia i també a 100 quilòmetres de Chamonix, a França. El bar també és molt concorregut pels joves de la zona. Les autoritats suïsses han obert una investigació per aclarir les causes de la tragèdia, però la procuradora general del cantó de Valé
La primera investigació que posem en marxa haurà d'aclarir les circumstàncies i la causa. Però ara per ara he de dir que privilegiem la hipòtesi d'un incendi i en cap cas pensem en un atemptat.
La majoria del centenar de ferits tenen ferides greus i necessiten cures intensives. Se'ls ha traslladat a diversos hospitals del país perquè els de Valé han quedat saturats. La policia creu que entre les víctimes hi podria haver alguns estrangers. De fet, el govern de França ja ha informat que dos ciutadans francesos estan entre els ferits. En canvi, el Ministeri Espanyol diu que no hi ha cap ciutadà de l'Estat entre les víctimes.
Més notícies, Mireia Sala. Els Mossos d'Esquadra han detingut aquesta nit de cap d'any 27 persones per delictes de violència masclista, d'un total de 117 detencions. La majoria dels arrestats, 46, han estat per robatoris i furts. Pel que fa a la resta d'incidències, la nit de cap d'any ha estat tranquil a Catalunya.
El servei d'emergències 112 ha rebut fins a les 9 del matí 6.000 trucades, gairebé totes relacionades amb les celebracions que s'han fet arreu del país. El gruix de les trucades s'han concentrat a Barcelona i la Sevària Metropolitana i a partir de les dues de la matinada. Montse Font, cap d'emergències de protecció civil, ho detalla en declaracions a Catalunya Ràdio.
Bàsicament han estat per demanar assistència sanitària, la majoria d'elles, un 27%, i després per actuacions incíviques, que han sigut 767, d'aquest total de 6.100 i alguna cosa. Per tant, podríem dir que ha estat una bona nit de rebella de fi d'any,
El papa Allaó XIV ha fet una crida a acollir els més vulnerables en la seva homilia de la missa d'any nou a la Basílica de Sant Pere. Coincidint amb la Jornada Mundial de la Pau, que se celebra avui, el pontífex ha afirmat que el món no se salva amb les armes oprimint o eliminant els altres, sinó acollint tothom sense por. Després de la missa, que es fa des de la finestra del Palau Epistòlic al Vaticà, el papa ha fet el primer Àngelus de l'any,
on ha demanat cultivar l'esperança per a un 2026 millor. Jo creo en Dios.
La oreja de Van Gogh ha llançat el primer single des del retorn de Maya Montero com a vocalista de la banda. Es diu Todos estamos bailando la misma canción y l'han presentat per cap d'any. La cançó, produïda per Paco Salazar, s'endinsa en el tema de la religió i reflexiona sobre l'avenç humà. Aquest 2026, la banda d'un hostiarra tornarà als escenaris amb una gira per tot l'estat que la portarà a Barcelona el mes de novembre, on farà quatre concerts.
Esports, Marta García. La primera cita esportiva de l'any és este mateix migdia amb els salts d'esquí de Garmisch-Panter-Kirchen, segona prova dels quatre trampolins. L'eslober Damon Prebs i el japonès Río Yuko Bayashi partixen com a favorits. En el Dakar, dia de verificacions tècniques i administratives abans que dissabte comença la competició en l'Aràbia Saudita. Enguany participen 43 pilots catalans.
Dinovena jornada en la Premier League amb quatre partits. Crystal Palace Full amb Liverpool Leeds, Brentford Tottenham i Manchester City Sunderland. I definir ja tots els vuitens de final de la Copa d'Àfrica. Els primers partits seran dissabte entre Senegal i Sudán i Mali Tunísia. Les últimes seleccions classificades han sigut Algèria, Burkina Faso, el Camerún i també la Costa d'Ibori. Fins aquí les notícies.
Catalunya Ràdio us desitja bon any.
El cor del rebal i a tot el cinema del món, a la Filmoteca de Catalunya. Clàssics i contemporanis, cinema d'animació, temes candents com el dret a l'habitatge, els feminismes o la cultura queer, exposicions, la Filmoxica. Regala cinema, regala Filmoteca. Entrades des de dos euros. Tot un any de cinema des de 60 euros.
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Campus Barça Academy Sport, converteix-te en un crac blaugrana. Aquest estiu també la sisena edició del Campus Femení. Informa't i reserva la teva plaça al web campusfcbarcelona.com organitzat pel diari Sport i Barça Academy. Quan el teu aniversari.
Coincideix amb el dia de reis? La cosa grinyola. Perquè és un dia que se celebra, però no per tu. Obres regals? Sí, tu i tothom. Però si penses bé que tothom s'il·lusioni el dia que vas néixer, és un fet tan especial que fins i tot hi han posat un sorteig extraordinari. De fet, els millors regals arriben quan menys t'ho esperes. 6 de gener. Sorteig extraordinari del Nino. Amb 770 milions en premis. Loteria Nacional. Loteria se't recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.
Esteu preparats? Preu orella. Bet aquí que més de 200 escoles i 10.000 alumnes ja han participat a l'aventura del Premi Pilarín Vallès.
Catalunya Ràdio s'assuma a la iniciativa de l'Obre Social Sant Joan de Déu per portar-vos els contes en veu dels seus autors. I ve-t'aquí un gos, i ve-t'aquí un gat. Moltes gràcies, les esperem. Contractaran el primer ruet. Els vostres contes. El podcast amb els contes més autèntics. Els vostres contes. A l'app i al web de Catalunya Ràdio.
I també disponible a la plataforma 3CAT. Catalunya Ràdio us desitja bones festes. La Federació Catalana D.O.P. i G.P. us ofereix la Fonda de Catalunya Ràdio amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La Federació Catalana D.O.P. i G.P. us ofereix la Fonda de Catalunya Ràdio amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Molt bon dia a tothom! Comencem l'any amb el que som, amb el que ens ha sostingut sempre. El primer dia de gener no és només un canvi de calendari, és un moment de pausa, de respir profund, de mirar enrere amb gratitud i endavant amb esperança. A les cuines encara hi ha l'escalfor dels àpats compartits, l'eco de les festes, l'olor d'escudella reposada i de canelons refets amb amor.
Avui a la Fonda no parlarem de presses ni de modes. Parlarem de cuina que cuida, de producte, de territori i de memòria. Perquè començar l'any també vol dir recordar d'on venim. I fer-ho al voltant d'una taula és, probablement, la millor manera de fer-ho. La Fonda, amb Pep Noguer.
I primer mirarem com ha anat aquest 2025, que ha sigut Regió Mundial de l'Astronomia. I ho farem anant cap a les Terres de Lleida, a veure què ens explica el senyor Joan Gòdia. Després anirem cap a Grècia, perquè allà volem saber, a veure, què cuina una dona que aquest estiu la vam tenir aquí a la Fonda de Catalunya Ràdio, la Mirtó Cale. Una cuinera que fa uns plats espectaculars. Menjaran el mateix que mengem els catalans? Sí.
Després vindrà l'Òscar Gómez, que ens porta al primer restaurant per posar a la guia de la cuina catalana de la fonda. I després, per un dia com avui, que segurament algú ens està escoltant, i de ben segur que està obrint les ostres. Doncs volem saber com són les ostres catalanes. Què? Comencem? Vinga, va! Música
La Fonda de Catalunya Ràdio.
Joan Gòdia, director general d'empreses agroalimentàries, qualitat i gastronomia. Molt bon any. Bon any a tots i a totes. Escolta, avui no sé com et sent-se, com sent una persona que durant un any ha treballat tant per aquest país i per aquesta Catalunya, regió mundial de l'astronomia, que avui és el primer dia que ja no obstantem aquest títol, podríem dir.
Bé, el títol jo crec que el tindrem tota la vida ja. Catalunya, Regió Mundial de Gastronomia 2025, ho serem sempre. Per un costat respiro, perquè s'ha tornat molt intens, i per l'altre molt content de les gairebé 500 activitats que han fet durant tot aquest any.
Déu-n'hi-do, 500 activitats, això és més d'una activitat per dia? Suposo que entre setmana ja ha sigut a Trafagós, però els caps de setmana, Déu-n'hi-do, les feines i festes i jornades que s'han fet, no? Sí, sí, el fet d'implicar totes les administracions locals, ajuntaments, consens comarcals, diputacions, ha fet que en molts territoris se n'hagin fet moltíssimes durant, per exemple, un diumenge, Saïd, 8...
I això, doncs, ha fet que arribi amb aquestes 500. Com diria, algunes de més quallat, unes altres de menys, però totes han contribuït a que, sobretot, teníem dos grans objectius a la Regió Mundial. Primer, a través d'aquest guardó,
que tota la cadena de valor se'n beneficies, sobretot el sector primari, que és el més perjudicat, el que produeix els aliments i el que rep menys de la part que paga el consumidor. I l'altre, augmentar el nostre orgull alimentari, la nostra autoestima alimentària.
que la tenim baixa, l'hem de millorar. Moltes vegades han de venir els de fora a dir-nos la immensitat de productes i de cuines locals que tenim a Catalunya i que això és un patrimoni alimentari brutal. No serem importants amb armament, però amb patrimoni alimentari no ens guanya ningú. I això ens ho hem de creure.
Quan parlem de gastronomia, moltes vegades només pensem en els restaurants, en els cuiners i les cuineres, en les estrelles Michelin, però sense la pagesia no hi hauria cuina. Està claríssim. Tot comença aquí. Si no tenim aliments i d'aquí, malament. Catalunya diu que tenim 134 paisatges diferents. En cada punt d'aquests paisatges hi ha uns productes característics, una cuina local característica.
Tot això, llegat a les tradicions, a les festes, a les fies, a les pràctiques, tot això és immens i això ens ho hem de creure. Una de les coses boniques que ens ha passat aquest any, que acabem de començar, diguem-ne, el vam acabar ahir i avui comencem el nou, és que molta gent segurament també haurà descobert alguns d'aquests 134 paisatges que hauran anat a indrets que segurament no hi havien anat mai de Catalunya, no?
És que la biodiversitat que tenim, jo mateix he anat a alguns llocs, que ho dic, no hi havia anat mai. L'altre dia vaig anar al Pla de Manlleu a provar la carta de casa i és una cosa increïble, aquest lloc. Jo no hi havia estat mai, o sigui que hem de descobrir més Catalunya, veure els productes que hi ha, consumir-los, valorar-los i pagar-los també.
Tenim productes amb denúncia d'origen protegida, tenim productes amb l'acuda qualitat i també tenim molts productes que estan en perill d'extinció o productes que els fa poquíssima gent, fins i tot un... Ara, per exemple, penso en un que em toca a casa, com és el piumoc, un embotit que només es fa atortellar. De piumocs, posem-hi, diguem-ne, cometes, en tenim molts a Catalunya.
Sí, tenim molts productes que o estan a punt d'extinguir-se o no es coneixen, varietats de tota la vida que s'estan perdent i que les hem de recuperar. Tenim moltíssimes coses i això potser és una de les coses importants que ens hauria de quedar de la Regió Mundial. Recuperar tots els sabors, gustos, productes i cuines que poden perdre. I amb això també una de les coses que hem intentat que continui és el projecte de les gastrosàvies.
Avies que tenen receptes increïbles i que moltes vegades poden desaparèixer quan elles es morin i això no ho hem de permetre perquè jo n'he acompanyat algunes i algunes estrelles Michelin diuen si tenen receptes que les vull incorporar als meus restaurants perquè això és que és increïble.
Aquest és un dels projectes que volem que es quedi de la Regió Mundial de la Gastronomia. Clar, precisament una de les coses bones, jo crec, és aquesta olla que s'ha fet bullir durant 365 dies. I una cosa que l'altre dia sentia d'una cuinera deia ara el que hem de fer és anar tirant aquest foc perquè aquesta olla no pari de bullir. Exactament. Hem de continuar...
Sobretot creem-nos-ho, el que tenim, i que durant els propers anys, no sol aquest, aquest orgull que crec que hem augmentat durant aquest any, el puguem mantenir i si cal incrementar-lo. Ja us dic, el projecte de gastrosàvies, la marca cuina catalana que ara ja és de la Generalitat, també fer un full de ruta que hem de fer en la cuina catalana, els restaurants que l'utilitzen, com la podem impulsar, això també és una de les accions que creiem que han de continuar.
I la cuina i l'alimentació, la cuina catalana, a les escoles també és un projecte que neix amb força, eh? Sí, aquest és de l'estratègia alimentària i sí, aquest any ja començarem amb les escoles a introduir en els currículums temes d'alimentació, qui els produeix, com se produeixen, quins distintius de qualitats tenim, el tema de la gastronomia i de la cuina important, perquè els alumnes d'ara seran els consumidors del futur i és on pot tenir més impacte tot això.
Fa poquetes setmanes, a finals de novembre, hi va haver a la plaça Catalunya un acte reivindicatiu per al gran oli d'oliva verge extra que tenim a casa nostra, aquest mercat de l'oli nou. És una d'aquestes coses que a vegades fa falta que la gent se'n doni compte, que tot i que tenim oli en els prestatges de les botigues i els supermercats tot l'any, ara, diguem-ne, a l'hivern, és el millor moment i és aquell moment de proveir-se de l'oli, no?
L'oli és un d'aquests que els diguem herois del rebost, un producte que té moltes coses, és saludable, és benestar, qualitat, gent al territori, ho té tot, té tots els avals científics que és boníssim per a la salut.
Llavors aquest producte l'hem de consumir i el verge extra sobretot, que és el que té totes aquestes qualitats. Per això es va fer aquest mercat de l'oli nou, que esperem que ajudi a consumir més, consumir més d'aquest oli. Com us deia, a altres països com a Itàlia, aquest producte, quan tenen l'oli d'allà, el consumeixen, el valoren i el paguen. I això és el que farà que els productors de Catalunya es puguin quedar, hi hagi relleu generacional i tota la cadena continuï.
A Catalunya la cuina és un llenguatge per explicar històries, per defensar tradicions, defensar l'origen, parlar precisament, tal com deia vostè, de les àvies que amb la seva saviesa alimentària i culinària han fet que aquesta cuina tradicional catalana sigui el que és, una cuina amb més de mil receptes que la podem veure en el corpus de la cuina catalana.
I tot va molt més enllà, no només per la tradició, sinó també per la innovació, que es fa una gran feina a les empreses artesanes i també industrials que fan productes des de Catalunya. Bé, el que diies tu és innovació i tradició. La cuina tradicional va evolucionant. De fet, la cuina creativa ha sortit de la cuina tradicional. Com més pot ser la tradicional, més ho pot ser la creativa. I és el que diies, molts dels actes de la nostra vida
es recorden a un dinar, a una cuina que ens ha fet la nostra àvia o la nostra mare, i això és increïble, aquest sistema mediterrani que celebrem tot al voltant d'una taula i a més de gaudir dels aliments, compartim, xerrem, recuperem sabors, això és increïble. Senyor Gòdia, avui és el primer dia de l'any, no sé si a vostè li toca cuinar.
No, avui no cuinaré. Avui cuinaran la meva dona i la meva filla, que li encanta molt la cuina. Estic molt satisfet de...
del que li interessa els productes d'aquí, la cuina, és jove, i que si molts joves jo crec que fessin com ella, tot això que estàvem parlant ho recuperaríem molt més aviat. Vostè que és de les Terres de Lleida, quina és la tradició del primer dia de l'any a les Terres de Lleida? Com la de tot arreu, la sopa de galets, els canelons, és igual que bastant a tota Catalunya.
Senyor Gòdia, moltíssimes gràcies, moltes felicitats per la feina feta i, sobretot, perquè puguem anar tirant amb llenya, amb bona llenya, aquest foc de la cuina catalana, de la gastronomia i de l'alimentació a casa nostra. Sobretot, el que us dia, augmentem aquest orgull i creiem-nos el que tenim, perquè això és importantíssim per conservar aquest patrimoni alimentari i que ho puguem transmetre als nostres fills.
La fonda, amb Pep Noguer. I avui, per celebrar aquest primer dia de l'any amb la fonda, també volem anar, no sé, si cap a Torelló, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç, o cap a Grècia. Mirto Cale, molt bon dia. Bon dia i bon any. Bon any, com estàs? Molt bé, molt bé. Què, on ets avui, a Osona o a Grècia?
A Osona, a Osona. Per Nadal ens quedem aquí perquè ens agrada molt. Clar, el que passa que a Grècia, allà al poble d'on ets, també ho celebreu molt, això del Nadal, no? Ho celebrem, però no com aquí. Celebrem la Pasqua més que Nadal. Escolta, i pel primer dia de l'any, teniu algun plat d'aquests, diguem-ne, que dius, home, és que l'hem de fer, no?
Sí, sí, bueno, jo avui he fet tot grec tradicional, plats així de tota la vida, i si vols us els explico. Sí, home, i tant, a veure, a veure, què has fet aquí, a la cassola? Sí, per primer, és molt típic fer una sopa amb afgolemo, no?, que és com llimona i ou. Ah, sí? Sí, sí, és una sopa molt suau, és com el brot aquí, però ho fem amb només pollastre,
I després bullim una mica d'aròs amb el brou, diguéssim, i el pollastre. És el pollastre sencer, no només els ossos.
I al final baregem una mica de llimona amb ou i a poc a poc ho aféssim a la sopa. I és una sopa molt nutritiva, molt suau i també va bé pels refredats. Déu-n'hi-ó, sí, clar. I a més a més que ja portem uns quants dies menjant torrons i fent festa que ja ens va bé també. Una cosa suau per començar? Sí, comencem amb aquesta cosa suau. Després, per segon, quasi sempre a casa meva fem xai.
S'ha erostit al forn, així molt poc a poc, molt lent, porta 3-4 hores al forn a 150-160 graus i queda així com molt tou. I sempre faig alguna amanida per acompanyar-ho, perquè, bé, tanta carn aquests dies va bé també menjar alguna verdura. Sí, això sempre, fer salut, eh, també? Sí, sí.
I per postres fem o meloma carona o curabiedes, que són unes galetes típiques. Els meloma carona són com unes galetes de mel i nous.
i porten molta canyella i taronja i xarop, com de sucre i aigua, i són dolces, però sí, molt aromàtiques. Escolta, aquestes galetes que dius tu semblen més pels ingredients que porta d'una barreta energètica que no pas unes galetes de postre. Sí, ho són. Sí, sí, jo vaig començar a fer-les abans de Nadal i les posava als nens pel col·le com en pla barreta energètica.
I després fem també curabiedes, que són com unes galetes amb mantega i ametlla, i són... per fora tenen molt sucre, d'aquest sucre en pols. Oh! I això no pots pas estossegar quan la menges, perquè el sucre va per tot hereu. Que bo, que bo! I això, aquestes dues coses són molt típiques de fi de Nadal, de cap d'any, però el que fem al cap d'any, que no ho fem cap altre dia, és la bacilòpita, que és un pat a pessic,
a ser aromatitzat també amb taronja i porta dintre amagada una moneda. I quan talles el pastic, a una persona li toca la moneda, de vegades hi ha algun regalet o algun detallet que guanya i també porta molta sort.
O sigui, el que nosaltres fem amb el de la fava i la corona, eh? Vosaltres veu amb la moneda. Sí, exacte. Però només hi ha una moneda i és la persona que li toca, això tindrà molta sort i hi ha un regalet. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Escolta, vosaltres, què és típic de veure per als dies de festa i això? Us celebreu amb bombolles o els grecs no preneu bombolles?
Fem més com un cop de vi, alguna cosa així, però no som gaire de bombolles com aquí. Bé, de vins també en teniu una bona colla allà, eh? Vull dir que teniu vins molt aromàtics, també. Sí, sí. A l'hivern és més comú fer un vi així com... com es diu, el vi vermell, ara no em surt el nom. Sí, el vi negre. Vi negre, sí, això.
Sí, sí, és més típic fer un vi negre. Fantàstic. Doncs escolta, Mirto, ens agraïm moltíssim que ens hagi agafat avui el telèfon aquest primer dia de l'any, perquè també volíem saber, en una altra part del món, què és el que es menja, tot i que avui ho facis des de Torelló. Però bueno, mira, jo quan acabem la fonda, pujant cap a casa, em paro com un momentet, guarda'm una mica de sopa d'aquesta de llimona.
I algun coravià a la meva cara, per tenir energia. Exacte. Mirto Calé, moltes gràcies i passa un bon any. Igualment, bon any a tothom. Adeu-siau. Adeu.
I ara és el moment de trucar a l'Òscar Gómez, perquè si fa uns dies estava a Extremadura, avui anem cap a Corunya. Òscar Gómez, molt bon any nou. Molt bon any, boano, bons dies, bon dia. Ai, a tu parles gallec o què? Bueno, jo ho intento, evidentment. Trobo que és una mostra de respecte intentar parlar la llengua d'on estàs.
I en aquest cas el Gallet, que a més a més és una llengua que em sembla meravellosa. És fantàstic, és fantàstic. Clar, i a més a més, si anaves a veure una part de la família l'altre dia quan et van trucar per Sant Esteve, avui a Corunya, no? Sí, sí, estem veient l'altra part de la família.
I gaudint igual, eh? L'esperit és el mateix. Compartir, cuinar plegats i gaudir d'aquests moments especials. Al final, cada any que passa és un tresoret acumulat amb la família. Jo ho visco així. I tant, i tant. Escolta, què cuineu avui? Et deixen cuinar aquí a Galícia o què? Doncs mira, sí que em deixen cuinar, realitat que sí, però jo els insisteixo que cuinin ells
Perquè, clar, a mi m'agrada prendre... Fixa't que aquí, a casa de la família a Galícia, per les festes fan un plat que és bacallà amb coliflor. Que per nosaltres jo crec que és una cosa molt diferent del que nosaltres podríem esperar. Bacallà amb coliflor. I és un plat bullit, eh? Bacallà bullit amb coliflor. No s'assemblen res a les nostres formes de preparar el bacallà o combinar-lo. I després té un refrit o un manball...
pebre vermell, és un plat molt senzill, però fa molta festa i per ells té molt de significat, així clar, jo, evidentment, encantat. Home, tu podries fer una versió, allò d'agafar el colífol, el bròquil blanc, no? Bullir-lo, allò, triturar-lo amb molta mantega, que quedi molt cremoset, el bacallà, allò, aquella temperatura, saps que no és bullit, que sinó que és gairebé allò...
podríem dir, no?, confitat amb aigua cuita a baixa temperatura i els hi fas allà i llavors els hi fots el refregit aquest i els hi dius que jo sóc en Ferran Adrià. Sí, és veritat que ho podria fer, però trobo que no estaria bonic, no estaria bé que jo, el dia que ells fan aquest plat, que per ells és festa, els canviés el plat. Seria com... Imagina't que ells vinguessin i ens diguessin, no, però jo...
L'escuder ja està bona, però jo canviaré això. Diré, no, mira, canvia-m'ho un altre dia. Avui no em canviï res, avui no em toquis. Però s'ha de dir que a Galícia hi ha una cuina gallega, diguem-ne, una nova cuina gallega molt interessant. Hi ha restaurants molt i molt bons aquí.
Sí, sí, en fet, en els últims, jo que tinc la sort això de portar 20 anys venint dos cops l'any, com a mínim, s'ha notat moltíssim aquest moviment, fins i tot en algun moment, crec, i ara estem ja entrant a territoris, crec que es van arribar a passar una mica...
i van oblidar algunes arrels. No parlo de tots els casos, parlo d'un cas concret o en general. Amb aquestes ganes de portar el pèndol fins a l'extrem, doncs fins i tot van deixar de tenir certa... Enclatge amb la rel, però ara han tornat en general i fan una cuina, estem parlant d'alta cuina, d'investigació i de creació meravellosa, perquè la veritat és que tenen un rebost
també, mira, tenen mar, com nosaltres, tenen muntanya, tenen interior, per tant, tenen un rebost també privilegiat, com també el tenim nosaltres, clar. Molt bé, doncs va, vinga, cap on anem avui? Ens vius un restaurant de Galícia que fan cuina catalana o un restaurant de Catalunya? No, no. Avui anem a un relacó petit del nostre país petit, que es diu Serrateix,
La veritat és que s'ha d'arribar a estar al centre de Catalunya. És un poble, si no recordo malament, em sembla que em van dir que tenien 10 habitants. Què dius ara? Molt petita. I trobem una casa, literalment una gran casa, perquè és molt gran, és un hostal, amb una família.
que des del 2006, fa 20 anys, era una proposta de proximitat radical, de producte estacional, de cuina ben feta, perquè en Marcel Cardona és el que està al capdorn de la cuina, i la seva dona, l'Estel, a la sala. El seu fill els hi fa un cop de mà, vull dir que és un establiment d'aquesta família total. I a més, a més, a banda de la carta, fan una cuina catalana, diguéssim, tradicional, amb un punt refinat, un menú degustació...
on en Marcel deixa sortir a passejar la seva creativitat. Sempre basada en cuina tradicional, però trobes autossignatura, diguéssim. I és una cuina, això, absolutament darrere catalana, amb aquest menú de gustació brutal, que a més a més...
es gaudeix en una sala a part de la sala de carta, que és una sala petita, amb una xamanella, amb una xamanella on tu vas posant els troncs, perquè, clar, es van consumint els troncs, doncs tu els tens els troncs allà i el teu gust... És una mica com estar a casa, si t'haguessin posat un menjador amb xamanella a casa, i estàs allà dinant. És molt especial, la mostra que es creia en aquest restaurant,
que creen ells, perquè al final són les persones, i la cuina del Marcel és extraordinària. Doncs vinga, va, què hi menjarem, aquí? Perquè, mira, mentre tu estàs parlant, jo estic mirant aquí amb el senyor Google i estic veient uns cigrons amb gambes i tòfona que, mira, ja m'hi fotria de caps, tu.
Mira, una de les gràcies del menú que fa el Marcel és que és totalment segons el que hi hagi de... Ho decideix el mateix dia. És a dir, que pots trobar aquests cigrons, però pots trobar, per exemple, una mongeta del ganxet tendre, que vaig trobar i jo vas tenir la sort de gaudir amb