Catalunya Ràdio. Les notícies de la una. Bon dia, us informa Joan Bota.
I van creixent les retencions en aquesta operació tornada pel cap de setmana llarg de desembre. Recordem que fins a la mitjanit han de tornar a l'àrea metropolitana de Barcelona fins a 250.000 vehicles. Com tenim la circulació a aquesta hora, equip viari Txell Garriga. Bon dia, doncs de moment la via que acumula més trams de retenció és la C16. Hi ha congestió entre Bellbé de Cerdanya, per la 9 de Berguedà i ben bé fins a Berga, tot i que...
de forma intermitent i en principi sense incidències en cap punt. També hi ha congestió a l'AP7, a l'Admetlla de Mar, en uns 3 quilòmetres per un camió variat que ha provocat també l'encalç entre 3 turismes. I arribant a Barcelona, ara, de moment, només congestió d'entrada pel nous de la Trinitat. Més notícies, Eva Pineda.
Els governs europeus acorden endurir les regles per facilitar les devolucions de migrants. Reunits a Brussel·les, els ministres de l'Interior dels 27 també han tancat els detalls del mecanisme de solidaritat per ajudar Espanya i la resta de països europeus amb més pressió migratòria. Brussel·les, Jordi Baró.
Bon dia. Llum verda dels 27 del mecanisme de solidaritat que entrarà en vigor l'estiu de l'any que ve i que permetrà a Espanya, Itàlia, Grècia i Xipra rebre ajuda d'altres socios europeus per fer front a la pressió migratòria. Avui s'ha acordat el volum total d'aquesta ajuda. Hi haurà 21.000 reubicacions.
I els governs que no vulguin acollir es calcula que hauran de pagar en conjunt 420 milions de compensació. Espanya s'ha abstingut perquè les xifres acordades són inferiors a les que s'havien plantejat. Els ministres han acordat també un enduriment de les devolucions amb una primera llista europea de països d'origen considerats segurs pels retorns, que inclou Tunísia o Egipte. Jordi Ibaró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
El conseller d'Agricultura i Ramaderia, Òscar Ordeig, compareix aquesta hora des de la seu del departament a Lleida per actualitzar la informació sobre el brot de pesta porcina africana detectat amb porcs senglars i acaba d'anunciar un comitè auditor, els noms d'aquest comitè, que se't reunirà a partir de demà cada dia per actualitzar i analitzar la situació. Ampliam-ho des de Lleida, Júlio Alblacar, bon dia.
Bon dia, així serà el comitè que auditarà si ha hagut un problema de bioseguretat amb el virus de la pesta porcina. Un comitè que treballarà des de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària i que està integrat per sis especialistes. Es reuniran principi diàriament, començant demà, com dèiem. Algun dels noms serà...
La coordinadora, per exemple, Laura Pérez, del CECIC, del Centre d'Investigació de Sanitat Animal, o el professor Màximo Palmarini, director de Virologia del Centre Mèdic Erasmus de Rotterdam. Són quatre personal extern, un del Creça i un de l'IRTA. Ara mateix Jordet s'ha explicat que hi ha diferents línies d'investigació obertes a banda del comitè auditor, com per exemple el Ministeri, o Europa, que avaluaran els protocols i les instal·lacions dels laboratoris propers a la detecció del focus.
Julel Bacar, Catalunya, Ràdio Lleida. El president d'Ucraïna, Vladimir Zelensky, es reuneix avui a Londres amb els líders d'Alemanya, França i el Regne Unit que impulsen una sortida negociada amb Rússia des d'Europa. Zelensky també rep avui tots els detalls de les converses a Florida entre els seus enviats especials i la delegació nord-americana que ha estudiat el pla de pau dels Estats Units. El president ucraïner reconeix les dificultats però espera trobar una sortida digna que no consolidi la invasió de Moscou.
Els representants nord-americans coneixen les posicions bàsiques d'Ucraïna. Han estat unes converses constructives, tot i que no fàcils. Continuem treballant.
A França els treballadors del Louvre faran vaga a partir del dia 15 i la podrien allargar diversos dies en un context de força controvèrsia per l'estat d'algunes de les instal·lacions del museu i pel robatori de joies de la Corona de França del mes d'octubre, l'objectiu d'aquesta aturada que s'ha votat per unanimitat en Assemblea General.
A proposta de les centrals sindicals, és denunciar les condicions de treball i la falta de recursos. L'anunci de la convocatòria arriba l'endemà d'una inundació a la biblioteca causada per la varia d'unes canonades, el mal estat de les quals ja havia estat transmès. Però el que ha generat més polèmica les últimes setmanes és l'espectacular robatori el 19 d'octubre, com dèiem, en què un grup de lladres va accedir a la galeria Apolo en ple dia i es van dur joies de la corona. Els lladres estan detinguts, però les joies no s'han pogut recuperar.
El Barça ha finalitzat l'últim entrenament abans de rebre demà l'eintrac de Frankfurt a la Champions. En uns instants començarà la roda de premsa de Hansi Flick i Gerard Martín. Sobre aquest duel, el club ha detectat que 353 socis i 8 abonats han intentat vendre entrades per aquest partit de forma fraudulenta. Uns casos que passen ara a la comissió de disciplina del club. El Barça ha enviat un formulari a aquells socis abonats que van sol·licitar l'accés al partit i que han delegat la seva entrada.
Ara ho han de posar en coneixement del Barça i fer-se'n responsables. Avui es tanca, d'altra banda, la quinzena jornada de Lliga amb l'Ossassona llevant. El Barça la tancarà sent el líder en solitari amb 40 punts, 4 més que el Madrid, que ahir va perdre amb el Celta per 0 a 2. L'Espanyol és 5 amb 27 punts, gràcies a la victòria davant el Rayo Vallecano per 1 a 0, amb gol de Roberto Fernández de penal. I el Girona continua en zona de descens, després de perdre el camp de l'Ells per 3 a 0.
Fins aquí les notícies. Les mil veus de Montserrat. Soc jo, la muntanya. Soc Montserrat. Ai, mare de Déu, senyor. Joan Pera conversa amb la muntanya i també amb les desenes de veus que donen vida a aquest símbol del país. Soc maquinista del cremallera de Montserrat. Ho vaig fer d'acord amb el pare Bat del carrer.
Monjos, treballadors, artistes, esportistes, en un podcast diferent, entre la ficció i el documental, per celebrar el mil·lenari de la Fundació del Monestir de Montserrat. Sí, sí, tot molt bonic per ara. Les mil veus de Montserrat, amb Joan Pera, a l'api web de Catalunya Ràdio. I també disponible a la plataforma 3CAT. Catalunya Ràdio.
Som Trescat. Ja el tenim aquí, els sorteig de la panera més gran del món.
Vinga, què esperes? Participa en el sorteig del món.cat i guanya-ho tot! Hola, sóc el Raül, el que t'acaba de fer una rascada per Can. Sé que t'esperaves el meu telèfon en comptes d'aquest dècim de Nadal, però he pensat que per què no totes dues coses alhora? Aquest dècim diu, em sap greu, compte amb mi i amb la meva assegurança. Així doncs, espero que ens toqui, que el toc que t'he fet s'arregli aviat, firmat d'un veí que no t'ha vist però que espera veure't aviat. Quin tio més maco!
22 de desembre, Loteria de Nadal. El sorteig que ens uneix. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat. Qui és realment Jordi Pujol? El president, el pare o el mite? Nació presenta Jordi Pujol, El Llegat. Un podcast amb testimonis, revelacions i anècdotes mai explicades. Cinc capítols que disseccionen una època i un personatge únic. Amb Ferran Casas, Oriol Marc i Jael Brusca. Escolta a la naciódigital.cat i a les principals plataformes de podcasts.
Vols viure un Nadal rodó? Vine a Sabadell, la ciutat del Nadal. Cada dia obrim una finestra del calendari d'Advent a la façana de l'Ajuntament ple de personatges màgics. I del 27 fins a Reis, l'espectacle Somriu al Nadal. Hi ha llums, arbres, carrers decorats i un pessebre gegant de 360 graus. I tot gratis. Viu al Nadal a Sabadell, Ajuntament de Sabadell. Qui hauria dit que Lista i l'Oriava Garner convertirien la Costa Brava en un plató universal?
i que una pel·lícula de Berlanga amb figurants de Manresa seria la primera nominada als Òscars. Aquesta i altres històries a La gran il·lusió. Avui, estrena de la segona temporada a TV3 i a la plataforma 3CAT. La veritat es pot amagar a qualsevol racó, darrere d'una dada, entre runes o a milers de quilòmetres de tu. Per trobar-la, és important unir-se als qui, igual que tu, mai defalleixen en la seva recerca. Ara...
Amb la subscripció Premium del País tindràs accés a tot el contingut digital de The New York Times. Dos referents globals units en la recerca de la veritat. El País. A causa d'un brot de pesta porcina africana, es demana a la ciutadania que no accedeixi al parc de Collserola.
També cal evitar activitats de lleure al medi natural en els municipis que estiguin en el radi de 20 quilòmetres del focus del Brot, ubicat a Cerdanyola. D'aquesta manera, evitarem la propagació de la malaltia i en podrem minimitzar les conseqüències, ja que és molt contagiosa entre els porcs senglars i els porcs domèstics. La pesta porcina africana no suposa cap risc per les persones. Gràcies per la vostra responsabilitat i col·laboració. Generalitat de Catalunya
Vols viure en directe la màgia dels clàssics de Broadway, com els miserables, el fantasma de l'òpera Evita i Cats? Vine al concert sinfònic organitzat pel diari Ara i Trump. El 29 de desembre, entrades a la venda a la pàgina web de l'Auditori de Barcelona. La teva situació és que tu et diagnostiquen una neu de mama el febrer del 2022. Quan li vam dir que teníem càncer, em va preguntar, mama...
Et moriràs? Jo moriré quan tingui... 102 anys. 102 anys. La qüestió és que me queden lo bailau. Nits sense ficció. Mama. Dimarts a la nit, a TV3 i a la plataforma 3CAT. Som 3CAT. La Federació Catalana D.O.P. i G.P. us ofereix la fonda de Catalunya Ràdio amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Sabíeu que les festes populars tenen plats propis que no es mengen en cap altre moment? Panellets per Tots Sants, coca per Sant Joan, escudella per Nadal. Bé, escudella per Nadal, a mi m'agrada menjar-la tot l'any. Però bé, és veritat que la cuina catalana té un calendari que es menja i que cada data té un gust diferent.
Molt bon dia! A la cuina catalana la fruita no és només per postres, també és ingredient. És de peres amb carn, de préssecs al forn, de pomes farcides de relleno, perquè la fruita també pot ser salada. Comencem!
I ja hi tornem a ser aquí amb l'Òscar Gómez per portar un restaurant més aquí a la Fonda de Catalunya Ràdio. Òscar Gómez, molt bon dia. Molt bon dia, Pep. Avui no anem a la Vallès, eh, que no?
No, avui anem a Tarragona, a les cases d'Alcanar, o sigui, al Delta i una miqueta més enllà, al restaurant El Pescador, Casa Angelina, que és un restaurant a peu de mar, està just davant de l'entrada al port, veus el mar des de la terrassa, que és una terrassa coberta, eh? I és d'aquests restaurants que has de reservar, perquè té tanta empenta, té tanta fama, a la gent li agrada tant, que si no reserves, molt difícil que puguis dinar.
Escolta, i què hi menjarem aquí, al pescador de Casa Angelina? Doncs fan una cuina marinera amb el producte del mar com a gran protagonisme. Llavors, sí que pots demanar unes anem, unes fregides, unes nevalles, uns musclos al vapor, com per començar, i et menges el producte, impecable, perfecte, i després pots anar una mica cap als guisats o als arrossos. Pots fer unes potxes amb cloïsses i escamarlans...
Un suquet de peix, un suquet de peix extraordinari, boníssim, amb torbot, rap, llenguado, amb trossos grans, molts sucossos de peix, amb patata tallada així, amb iesca, i amb aquest color gruguet del safrà...
Una passada, el suquet. Molt bo. I llavors també tenen molts bons arrossos. Arròs a banda amb gambes, que és un dels quits del local. També el pot ser amb jagustins. Però jo, si hagués de fer el de jagustins, faria l'arròs melòs de jagustins. Jagustins és important perquè estem a tocar de la ràpida i hem de valorar el producte.
I llavors, si vols també, peixos al form. Llobarro, gall de Sant Pere, turbot, material de primera, que això sí que us haig de dir, quan estem parlant de peix de primer nivell, també és veritat que té un preu. Per tant, diguéssim que hem d'anar preparats, no és que sigui car, però sí que és un material que s'ha de pagar. Bé, aquí hi ha una frase d'aquelles que aquí a la fonda ens agrada molt dir-la, que és allò que no s'ha de confondre el valor amb el preu.
Exacte. Ells tenen la llotja a davant mateix i compren a la llotja, però aquest producte, quan compres el millor gall de Sant Pere, doncs, evidentment, té un preu. De totes maneres, si no voleu tirar per la banda del peix pur, que és que té un preu, si aneu més pels arrossos, clar, aquí l'està introduint el tema arròs, ja rebaixa una mica i personalment jo gaudeixo...
Igual o més, fan un arròs a banda, molt bo, perquè té molta intensitat i, evidentment, és tot a banda, a banda va la gamba, i tot el més l'arròs és acollerada, bueno, jo perquè em menjo un cullera, però normalment els meus acompanyants fan servir forquilla. Al mig, i a compartir i a disfrutar.
Has dit abans que aquí en aquest restaurant de Casa Angelina s'hi fa suquet, clar, estem a Tarragón, estem a les cases d'Alcanar. No sé si és molt diferent el suquet que es fa al nord de Catalunya, és a dir, cap allà a Llançà, a Port de la Selva...
Buf, doncs mira, no em considero prou expert com per dir... Jo sí que trobo que la presència aquesta del safrà a mi em va sorprendre. Crec que normalment a la Costa Brava no és tan acusat, però al final trobes la picada, trobes el sofregit, no hi ha en aquest sentit molta diferència. O almenys com a mínim jo no en sé prou com per poder-te, diguéssim, donar més dades.
Vinga, va, i postres què? Postres perquè, clar, estem a les terres, diguem-ne, dels pastissets i aspiro, aspiro que hi hagi pastissets i no sé si pijama. Doncs no hi ha pijama perquè costa molt trobar pijames. En tinc un apuntat a la zona del Penedès, que haig d'anar. Però aquí vaig menjar pastissets de cabell d'àngel, mil fulls de crema i pinyons molt bo i, atenció, un cafè irlandès...
Un cafè irlandès molt ben fet, amb una copa molt espectacular, que si te'l prens així, a la vora de la mar, hi ha una donzella, que deia la cançó, a la vora de la mar hi ha una donzella i un cafè irlandès. I, hòstia, vam disfrutar moltíssim aquest cafè irlandès veient el Mediterrani.
Doncs escolta, crec que entra a la nostra guia de la fonda de Catalunya Ràdio el restaurant El Pescador Casa Angelina de les cases del Canà que el trobareu al carrer Cadis número 4. Aquí, a la província de Tarragona, Òscar Gómez, crec que ara cada dia que fem la recomanació del restaurant et preguntaré si tenen pijama. A veure si tots els restauradors i restauradores de Catalunya posen el pijama a la carta.
Seria bonic, però em sembla que ens farem avorrits per l'audiència, Pep. La Fonda de Catalunya Ràdio, amb Pep Noguer. Girona Excel·lent, el segell de qualitat alimentària de la Diputació de Girona, us ofereix aquest espai.
Avui som a la Ronda Sant Antoni perquè volem parlar amb una de les persones que defensa, que divulga i sobretot que promou més aquesta nostra tradició culinària que, per cert, a molts llocs, malauradament, sembla que estigui una mica en perill d'extinció a la cuina catalana, no? Jordi, què tal? Com estàs?
Hola, molt bé, molt bé, què tal? Jordi, cap de cuina de l'Alquimia del costat i de sempre, doncs, pensant que la cuina catalana pot anar molt més enllà. Amb tu anem a parlar moltes vegades, però, per cert, moltes felicitats que t'han donat un premi al Gastronomic Forn de Barcelona, precisament el premi Fermi Puig com a el millor restaurant de cuina tradicional. Que bé, que clar, que quan dius cuina tradicional, a tu, si diguem aquesta paraula, al costat, tu consideres que fas cuina tradicional?
Jo faig cuina catalana, a tots els efectes, diguéssim, a la meva forma d'entendre-ho, que això és un tema que hi ha molt de debat, com hem pogut veure i seguirem veient. Sí que és cert que el que és el costat...
ha anat derivant, mica en mica, perquè ha sigut una cosa més d'impuls, una cosa més totalment emocional. Al costat, així com l'alquimia és més cerebral, per dir alguna cosa, hi ha una ambició gastronòmica del cuiner que vol fer, vol desenvolupar, sempre mirant cap al futur, amb el costat és una cosa més visceral, més radical, entenent la radicalitat com l'arrel, l'arrelament.
I tant és així que ho fem aquí, tant aquí com al Vivanda, que és l'altre restaurant que tinc a la Sarrià, i sí, sí, és absolutament cuina catalana i amb una proporció important de la part tradicional, molt important, sí. Tot i això, l'Alquimia també fa sofregits, també fa rostits, eh? Potser no utilitzes tant la cassola, diguem-ne, com a part conceptual, però també fas coccions de baixa temperatura, coccions lentes.
Sí, no, no, no, de fet som cosins germans, diguéssim, no? Compartim les mateixes bases, els mateixos sabors, els mateixos productes, tècniques i receptari, l'únic que hi ha un filtratge, diguéssim, a l'alquímia
cap a una cosa més afinada, si es volgués, més amb la presència del producte i les salses més ajustades, diguéssim, i al costat és una miqueta portant la nostra forma d'entendre la cuina catalana fins al màxim on nosaltres sabem, però...
És totalment desprotegida de la part estètica, perquè ens entenguem, és tal com raja, com la podria cuinar les nostres mares, àvies, diguéssim, però això sí, amb la part actualitzada...
de les proporcions, de les coccions... Clar, és que quan parlem de cuina catalana, moltes vegades pensem que hem de posar-nos a la faixa, a la barretina, i anar a buscar la cassola de terra. I la cuina catalana és molt àmplia. Podem parlar de cuina tradicional, podem parlar de cuina popular...
Però s'ha vist clarament, aquest gastronomí que fa un de Barcelona, que ja parlem d'una nova cuina catalana, que de fet no és d'ara, de fa quatre dies, sinó que jo crec que ja fa més de 30 anys que diguem-ne que uns tipus de cuiners i cuineres heu començat a plantar aquesta llavor ja fa temps.
Sí, aviam, jo personalment soc molt crític a mi mateix, i després a vegades potser no em surten les coses tan crític que soc, no les sé resoldre prou bé, però aviam, la nova cuina catalana.
Sempre hi ha hagut una nova cuina catalana. Hi ha hagut una nova cuina catalana des que hi ha una restauració, quan en el seu moment arriben aquí els grans cuiners italians, introdueixen tot el tema de la pasta, els macarrons, els canolons, veritat...
Allò també era una nova cuina catalana, era una nova societat. És a dir, la cuina catalana és purament el reflex, igual que pugui ser una fotografia feta a cada època. Si tu veus una fotografia de l'any 1910, veuràs una imatge de la gent de pagès vestida d'una forma, etcètera,
que no ens vestim com ells, que no vivim com ells, doncs no ens podem alimentar com ells. Llavors, la nova cuina catalana sempre està constantment present. No fa gaire ha sortit un llibre meravellós del Marc Casanovas, que és el tema d'en Cabau,
d'en Ramon Cabau, i que parla una mica de tota aquesta cuina de mercat, que com es va regenerar i com va crear una mica escola, i passava purament per anar al mercat i triar el millor que es podia, diguéssim, i això va generar un tipus de cuina. Aleshores, ara mateix hi ha una nova cuina catalana.
Sí, però d'aquí 20 anys també hi haurà una altra nova cuina catalana, perquè hi haurà una nova societat amb unes noves necessitats, unes necessitats diferents, o unes realitats diferents. De fet, això ja va passar amb la Nobel Cuisine Francesa, que molta gent, diguem-ne, els que ens toquen més a nosaltres, van viure la Nobel Cuisine d'en Bocús i companyia, però ja hi havia hagut la Nobel Cuisine a França.
Correcte, perquè al final la cuina forma part, a més, d'una part molt activa del que és el teixit social en una societat, és a dir, és el nostre dia a dia, és totalment permeable a corrents migratòries, a noves tendències, a tot, perquè mengem cada dia, no és una cosa que la fem puntualment, ho fem cada dia.
Aleshores, això actualment sempre és vigent. Ara estem parlant d'una nova cuina catalana, però per contra, si anem a buscar a Barcelona restaurants on es puguin estar ben identificades i ben posicionada la cuina catalana,
ojo que n'hi ha, ojo hi ha gent que està fent coses, no ens enganyem, però com que també estan canviant les formes de menjar, és a dir, el que hi ha bastant, és a dir, hi ha carències, vulguis que no, hi ha carències, diguéssim, aquí jo me'n recordo fa molts anys, i uns quants,
Jo crec que s'hauria de ser als voltants, puc equivocar, però el 2009... 9, 8, 7, que crec que van obrir Nòpia i el Comerç 24, i van fer que els cuiners d'alta gastronomia, diguéssim, que sempre havien estat fent alta gastronomia, baixessin a projectes de restaurants de barri, de bars, de lo que era un projecte de bars, a fer una ensaladilla, a fer una croqueta. I això va regenerar una miqueta aquesta proposta...
d'un tipus de cuina, no?, en aquest sentit. Amb la cuina catalana anem a veure si això s'acaba també succeint, no? Home, de fet, hi ha una cosa important amb tot això i és que, evidentment, el món es mou per modes i la cuina, la gastronomia, també es mou per modes, no? Per exemple, tu te'n recordaràs a principis dels 90...
que la gran majoria de restaurants que volien fer coses noves feien, per exemple, el magret d'ànec amb la salsa de taronja, o feien el filet amb foie en aquella època, després va venir el colomí, plats d'aquells que es van anar posant de moda i això. Ara, per exemple, què ens passa? Ara ja et trobes aquí a Barcelona cinc, sis o set llocs que ja fan una ensaladilla, jo en dic de l'estànding, que és la ensaladilla amb gambes a l'ajillo. Que dius, a veure, una ensaladilla pot ser...
un plat molt bàsic, molt banal, allò de qualsevol bar de cuina popular, sigui catalana o no, perquè jo crec que l'enceladilla avui en dia per a nosaltres ja és internacional. Però quan li poses aquelles gambes amb all, clar, ja lleves aquesta cuina popular. I això crec que és veritat que hi ha un cert tipus de cuiners i cuineres que ho han sabut fer i han sabut, per una banda, baixar la gastronomia cap a aquesta cuina més popular,
que clar, que quan hi poses gambes fresques allò ja és una altra història. Sí, sí. Home, ara estem en un moment on hi ha molta informació, molt ràpida, hi ha una saturació com a tal, falta una mica de filtratge, falta una mica de maduresa i aquí ja una miqueta es produeix aquesta sensació una mica de...
de voler de voler estar cremant etapes massa ràpid diguéssim jo el que crec és que aviam, aquí ara hi ha gent que diu que la cuina catalana està de moda no podem utilitzar el factor que estigui de moda o no de moda o com una cosa passatgera, jo crec que és una cosa més seriosa però més seriosa però tampoc cal
Seriosa vull dir que l'hem d'analitzar bé, tampoc cal que ens posem seriosos ni transcendentals, però anem a fer una miqueta, a posar una miqueta aquestes bases, diguéssim, del que és, del que no és, de com realment fem que aterri aquesta cuina catalana, nosaltres vam fer allò del manual d'autodefensa,
Precisament, no perquè jo estigui en contra de res, jo estic a favor de totes les cuines del món i poder-les tastar totes, i a més, si les puc tastar a Barcelona o a Catalunya, només a prop de casa meva, perfecte, perquè em dona un ventall més obert, no?,
Però no seré jo que la faré, diguéssim. Hi ha un dèficit perquè, evidentment, hi ha molts més restaurants identificats com de cuina japonesa que no pas de cuina catalana, en aquest sentit, no? Llavors, aquest punt de permeabilitat, com pugui ser el que em deies de l'Ensaladilla, doncs bueno, l'Ensaladilla ja no sabem ben bé on pertany, vulguis que no,
Exactament, no? Perquè la podem trobar amb el practico, amb llibres que venen de cuina clàssica, diguéssim, com a...
inclús amb altres noms que se li poden donar amb altres punts, però que al final és una amanida de patata, en aquest sentit. Llavors ens dius, que es construeixi els plats a través del producte que formen part del nostre dia a dia, del nostre entorn, del nostre sentit comú, que és el que hauria de ser, doncs això està bé.
Hi ha una cosa important en tot això i és que a més a més Catalunya sempre ha estat porosa tant Catalunya com la cultura catalana com la cuina catalana ha estat porosa a certs tipus de migracions i precisament parlàvem amb un col·lega teu per exemple, el gazpatxo avui en dia dius, ostres tu hi ha gent que diu que el gazpatxo és català dius, ostres per mi és que és l'exemple
És a dir, què no és cuina catalana? Quan un plat és més clarament identificable d'una altra zona, pertany a la zona d'on és. No fotem. I quan té una història i una tradició molt arrelada. Escolta'm, aquí com si... És a dir, m'encanta. Jo, la meva veïna de casa meva...
Saps, diguéssim, nosaltres jo veig un gazpacho des que soc marrec, des que soc marrec ha sigut, vull dir, absolutament ha format part de la meva vida, de tota la vida, però allò és andalús, és andalús, és com l'afavada, l'afavada.
és asturiana, i uns espaguetis a la carbonara són romans, diguéssim, i pertanyen allà. Per més que nosaltres els consumim aquí. Si ens perdem amb aquest debat, això ja per mi és un debat no debat. Una altra cosa és que nosaltres fem una sopa freda de tomàquet, que li posem vinagre, que fem... I clar, evidentment, aquí hi ha tomàquets, aquí tenim oli, aquí tenim... Fa calor, fer una sopa freda té sentit, però el gazpacho...
És d'on és. I de fet, que fa molt poques setmanes tu estaves a Tarragona, en el Congrés del Romesco, i em van sortir idees com, per exemple, com és que el gazpatxo és un plat que s'hagi treballat, tant s'hagi utilitzat que el tinguem inclús amb brics, i una recepta que podríem dir que és com el gazpatxo, però nosaltres, que és el romesco, però no amb salsa, sinó amb sopa,
Freda o tevia, és a dir, al romesco tu li poses més aigua i l'emulsiones ben emulsionat i tenim una sopa d'estiu que és fantàstica. Sí, el que succeeix és que quan les coses ens arriben, és a dir, nosaltres, de la cuina, per dir alguna cosa en aquest cas, si estem amb el gazpatxo, de la cuina andalusa,
Arriba un percentatge molt petit. De la cuina peruana arriba un percentatge molt petit. És a dir, de la cuina italiana també ens arriba un percentatge molt petit. No ens equivoquem. Però el que ens arriba és que és molt bo. Per això té tan bona arribada, en aquest sentit. I què succeeix? Que el gazpacho en el fons forma part de l'àpat, de començar un àpat, de veure algú refrescant...
forma part de tot això el romesco no forma part d'això el romesco és un acompanyament d'un plat que es menja puntualment aleshores el seu consum és a dir, li hem de canviar el registre
Això només ho podríem fer si fóssim d'entrada un país, després immens com els Estats Units i amb unes campanyes de màrqueting que t'ho colen per on volen. Nosaltres no tenim cap de tots aquests factors perquè això sigui possible.
Però sí que tenim prou de qualitat com per tenir orgull de romesco, per treballar amb els romescos, que normalitzem que a qualsevol restaurant de Tarragona no diguem, però ja inclús a Catalunya,