This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
...
Veus de la parròquia, la finestra de justícia i pau.
Hola, què tal tots?
Molt bones.
Com estem?
Doncs bé, dius tots, però avui estem tu i jo.
Sí, avui el Jesús no ha pogut venir,
així que estarem el Dani i jo acompanyant-vos en aquesta mitjoneta
de dimecres al vespre i amb diferit, com sabeu, els dissabtes.
Què tal? Com ha anat aquest mes que fa que no ens hem sentit per l'antena?
Perquè sí que ens hem vist.
Doncs bé, bé, bé, un mes, com sempre, amb moltes coses,
un mes de febrer bastant tupidet i bé, bé, bé,
la veritat és que bé, disfrutant d'aquests dies de sol,
d'aquests dies que s'està molt bé pel carrer
i bé, doncs, anar fent, anar fent.
Sí, sí, perquè cap de setmana hem tingut com una espècie
de mini-estiuet o mini-primavera.
L'estiuet de Sant Martí, no?, que se'n diu.
Sí, sí, no, la veritat és que sí, va, ha estat molt bé i...
Bé, bé, molt bé.
Bé, doncs, comencem una...
No fa falta dir res més.
Quasi, quasi acabem el mes de febrer, ens haurem menjat ja el segon mes de l'any.
Així que, què vols que comencem, per el teu o pel meu?
Per tu, per tu. A mi m'interessa ficar-li cullerada al tema que ens portes avui.
Cullerada. Doncs avui parlem d'una cosa que, com sabeu,
entre que hi ha eleccions anticipades hi ha hagut molts canvis
i a vegades, quan les persones parlem, a vegades tenim la tendència
de no escoltar-nos, fins i tot de faltar-nos el respecte.
I llavors hem volgut portar avui el diàleg, val?
És a dir, com sabeu, hi ha el diàleg interreligiós
i nosaltres parlem avui del diàleg, tant del diàleg sense que sigui interreligiós
i del diàleg normal.
I per començar, l'altra dia buscant a les xarxes,
vam trobar el decàleg del diàleg.
Què és això d'un decàleg del diàleg, no?
i et diu la primera cosa que et diu, hi ha deu punts,
i et diu que el primer, quan escoltes algú, el propòsit és d'aprendre.
Si escoltem, aprendrem de l'altre.
L'altra cosa que et diu és que el diàleg interreligiós o interdiàgolic
ha de ser un projecte amb dues cares.
En cada comunitat i entre elles.
La tercera cosa que ens diu és que assistir al diàleg
en plena honestitat i sinceritat, és a dir, hem d'escoltar els altres
sense tenir cap perjudici, ni fer cap judici abans d'escoltar, no?
A vegades veiem a les persones i ja malpensem o ja pensem alguna cosa, no?
Deixem.
Ens arriba una persona que no coneixem de res,
doncs el primer que hem de fer és res.
Esperar que ens digui hola i a veure què passa, no?
No comparar les idees ni les pràctiques d'uns ni dels altres.
Ni unes són millors ni unes són pitjors.
Són diferents.
Cada participant ha de definir-se a si mateix.
És a dir, quan parlem, en una manera de definir una mica com som, no?
L'altre és que cal que participem dels diàlegs.
És a dir, podem participar sempre i quan sigui amb respecte, no?
Podem escoltar, podem posar la nostra cullerada.
L'altra cosa és que el diàleg ha de ser sempre entre iguals.
No pots pensar que la meva opinió és millor que la d'un altre
o jo soc superior a un altre, no?
El diàleg és per a tothom igual.
L'altra cosa és que quan comencem un diàleg
en t'hauria de confiança.
Com que no tenim perjudicis de res,
tenim una confiança en mútu entre nosaltres dos.
Per exemple, en la diria com parlem,
no ens hem jutjat prèviament ni què farem ni què direm, ni res, no?
La novena és que hem de tenir una capacitat mínima
d'autocrítica amb nosaltres mateixos, no cap a l'altre,
sinó que nosaltres hem de ser crítics amb nosaltres mateixos
amb el que diem o com ho diem.
I, per últim, cal que siguem empàtics
cap a la creença i les conviccions de l'altre.
I això és el que és un decàleg del diàleg.
Això m'agradaria començar una mica, doncs,
a desbodellar una mica aquest tema, no?, a tractar-lo,
perquè m'ha recordat molt els típics dinars
o els típics sopers de Nadal, no?,
que estem tots allà reunits fent, doncs, els torrons,
a copeta de cap, el que sigui,
i comencen a sortir uns temes, no?,
a tractar sobre la taula el cunyat
que fa aquell comentari de...
És que, clar, és que aquests polítics
o la sogra que comença a parlar
que ha anat a missa i s'ha trobat amb això.
Aquests temes, sempre, aviam,
sempre hi ha el que posa pau i diu
sobre la taula no es pot parlar ni de política,
ni de religió, ni d'esports, no?,
hi ha com uns temes tabú
que són els que no...
els que no es poden tractar
perquè passa això, no?,
passar, doncs, discussions, baralles...
Em va molt bé que hagis tractat aquest tema,
doncs, per comentar-ho d'aquesta manera,
ja que si portéssim a pràctica
aquest decàleg que ens acabes de llegir,
tot això no faria falta,
vull dir, aquest batar temes
per no parlar-los
perquè sabem que no acaba bé la cosa,
no faria falta, no?
I una de les coses que més detesto
i que segur que molta gent també ho detestarà
és allò de dir
és que no pots parlar d'una cosa
sense que algú, doncs,
digui alguna cosa negativa,
algun punt negatiu, no?
A vegades et reserves coses o temes
a parlar, doncs, per aquestes raons, no?
I ara, doncs, he posat l'exemple
dels diners de Nadal,
però també, doncs, pot ser en una tertúlia
en una ràdio,
pot ser, doncs,
una quedada entre amics,
quan sigui, no?
En el moment que nosaltres mateixos
diem, no, aquest tema no el podem parlar,
automàticament sabem que hi ha un problema,
però no és un problema que el tema sigui tabú,
simplement és que hi ha temes
que cadascú tenim una visió
i aquesta visió és la nostra
i la d'un altre i la d'un altre
i ens hem de respectar.
Jo crec que això ho hem trencat
i si ara que tu que has dit el tema polític,
és veritat que amb el tema polític
la gent s'escalfa moltíssim,
fa anys potser no s'escalfava tant,
però ara s'escalfa molt.
Llavors dius, ens val la pena escalfar-nos,
no, escoltem-nos,
un pot ser d'una manera
o un pot ser d'una altra,
però amb respecte podem fer-ho tot, no?
I et dones compte que és curiós
el que has dit, no?
Que batem temes.
Per què batem temes?
No podem batre.
Dir, no, prohibit parlar d'això
perquè ens discutirem.
Home, no.
És a dir, escoltem-nos, respectem-nos
i podrem parlar de tot.
Clar.
També hi ha hagut programes de televisió
que també han fet mal, vull dir,
hi ha hagut programes de televisió
com per exemple Un Salva Me
o alguns programes d'aquest estil
que han fet mal a la societat, vull dir que
al veure això, doncs ja, no sé,
com que aquella gent es discuteix
i es parla així.
Cridant, no?
Sí, cridant i dient les coses com les diuen
i tractant els temes com els diuen,
podem arribar a pensar
que això també es pot fer, no?,
sobre d'una taula o amb els amics.
Jo crec que això ha d'anar més enllà,
és a dir, si hi ha una cosa que, jo que sé,
que has estat aquest cap de setmana
veient una sèrie
i a tu t'ha encantat
i tu pots mostrar, doncs, la teva il·lusió, no?,
allò de dir, ostres, és que he vist una sèrie aquests dies
i és que tu, en un cap de setmana
me l'hem estragat sencera
perquè és que estava genial aquella sèrie.
Pumba.
I llavors et ve el hater, no?,
que se'n diu, i et ve i et diu,
no, no, no, és que aquesta sèrie és una caca
perquè no sé què, no sé quantos.
Clar, en aquest moment, no?,
que és trencar el respecte
entre amics o entre companys
o entre qui sigui, no?,
de dir, bueno, tu pots dir,
sí, aquesta sèrie és tal, és qual, no?,
però és que a mi no em va fer el pes
o a mi no em va agradar,
però, clar, en tot moment,
el respecte, no?, el respecte.
És allò de dir,
allò que els hi diuen els nens de petit,
jo me'n recordo que a mi quan era petit em deien, no?,
no diguis que un menjar no t'agrada
si no l'has provat.
Exacte.
No?
Digues, no, no, és que no l'he provat,
però és que no em ve massa de gust perquè tal.
No sé, argumentem les coses però sense fer,
sense fer, sense fer els altres, no?
Això és, ara estem posant un exemple fora de la religió
perquè és com més fàcil
i si ens aboquem i entrem dins d'aquest decàleg del diàleg,
clar, aquí comencem a entrar en un terreno pantanagoso
perquè, com a la política hi ha dretes i esquerres,
hi ha colors,
dins de la religió també hi ha colors,
també hi ha dretes i esquerres,
sense dir-se dretes i esquerres,
però hi ha, doncs, la catòlica, la budista,
dins de la catòlica hi ha moltes branques,
vull dir, hi ha moltíssimes religions
que entre elles, doncs, han d'aprendre a conviure,
tot i que hi ha religions
que aboquen, doncs, conflictes entre elles,
han de trobar una mica la pau
i han de trobar una mica, doncs, aquell punt d'unió,
perquè sempre hi ha un punt d'unió, sempre,
i amb les religions igual,
sempre hi ha, hi ha d'haver un punt d'unió,
i també segur que hi ha.
Barcelona, per exemple,
ha fet el que se'n diu els grups de diàleg,
eines per la cohesió social,
per fer això, no?,
és a dir, fer un diàleg interreligiós
per afavorir la bona convivència,
la cohesió i la participació
i la coneixència de la diversitat del territori,
és a dir, actualment,
amb la globalització, perdó,
és veritat que ens movem,
és a dir, ara ja no només som gent
catalana, castellana,
vinguts del nord i del sud,
ara ja tenim persones que venen de Xina,
persones que venen d'altres països
i d'altres continents,
llavors, hem engrandit culturalment,
perquè tenim altres cultures a la societat,
però, clar, aquestes cultures,
el que no podem fer és que al final
es converteixin en guetos,
és a dir, no sé, per dir-vos alguna cosa,
tot el rabal és de musulmans,
i allà hi ha un gueto,
perquè tenen la seva vida muntada,
ells tots allà,
han de sortir i moure's per tot arreu,
però, clar, hem d'afavorir
que puguin fer això, no?
Em va bé que parlis dels musulmans,
perquè, per exemple,
és un tema que ens està costant,
vull dir, és un tema que està costant.
Una de les coses
que a mi m'ha costat una mica digerir
i acabar-ho d'entendre
és el tema del mocador,
el tema del mocador de les musulmanes.
L'altre dia, veient un capítol d'una sèrie,
que potser molts de vosaltres coneixeu,
una sèrie de Netflix,
que es diu Elite,
vaig entendre una cosa
que potser no hauria arribat mai
a aquesta conclusió
si no hagués sigut gràcies a les sèries.
Amb això, sortint una mica al tema,
vull dir que a vegades les sèries i les pel·lícules
també ens poden enriquir.
Ensenyar.
Ensenyar i enriquir.
I ara, tornant una mica al tema,
em va ensenyar una cosa molt interessant
que és una de les alumnes d'aquesta sèrie
és musulmana,
porta mocador
i a l'escola li diuen que se l'ha de treure
perquè no pot portar-lo,
perquè els alumnes
són tots molt pijos,
molt tal,
i és com trencar una mica
esquemes,
trencar una mica
que no encaixen al col·legi.
i com que no encaixa,
doncs li fan treure el mocador.
Clar,
aquest moment
és quan jo em vaig a adonar
que ella,
la noia que li fan treure el mocador,
a la Nàdia,
ella diu,
és que jo vull portar-lo
perquè,
no perquè la cultura m'ho digui,
sinó perquè,
perquè jo crec en això
i jo crec que l'haig de dur.
Traient que els obliguin,
clarament segur que hi haurà gent
que es sent forçada i obligada,
però hi ha gent que és com ho sent,
és com ho creu
i a part també a casa
reben una educació
i clar,
doncs els pares
com ho trobarien,
si es treu el mocador a classe,
perquè no ho trobarien bé i tal.
I a part d'això,
doncs hi ha també la creença d'un mateix
de dir,
no, no,
és que això
és el que a mi em representa,
jo m'ho crec
i ho vull portar,
doncs com,
com no sé...
Com nosaltres portem la creu de Cris,
que la podríem portar penjada
i que el vingués algú
i ens hauríem de treure,
no?
Doncs perquè no és correcte,
no, portar-la una creu,
doncs,
bueno, escolti,
jo puc portar la creu si vull,
no?
Doncs per què no deixem
que una altra cultura
pugui portar
o el seu mocador
o una altra...
Clar.
o una altra cosa
que representi el que ell creu,
un altre símbol.
o un altre simbolisme, no?
És una mica
escoltar-nos entre nosaltres.
És més que...
Això és més que
parlar entre religions,
és parlar entre persones,
perquè una persona
de la religió musulmana
no pot creure el mateix
que una altra persona
de la mateixa religió.
Hi ha debats
entre ells, no?
Per tant,
una persona que creu
que sí que ha de dur
el mocador
perquè ell ho creu,
potser hi ha una altra
que no vol dur el mocador
perquè amb ell l'obliguen
i no està sent còmode,
no?,
amb aquell símbol.
Per tant,
és més que escoltar-nos
entre religions.
Ens hem d'escoltar
entre nosaltres, no?
No, i és una de les coses
que aquest diàleg interreligiós,
que Barcelona està treballant molt
i que hauríem de fer
les persones,
com tu dius, no?
No és que ha de sortir d'algú,
és a dir,
hem de voler les persones
crear aquests diàlegs.
És curiós perquè
preguntes, bueno,
i aquest diàleg interreligiós
què fa, no?
fa visible un escenari
de cooperació i diàleg
que fa molt més fàcil
sumar i integrar
les energies
de les diferents tradicions religioses
d'un territori,
tant en projectes socials,
per uns que ja poden estar engegats,
és a dir,
alguna cosa que ja funciona,
les parelles lingüístiques,
o el que sigui,
o bé per co-dissenyar
i desenvolupar.
Llavors, clar,
el diàleg interreligiós
també ens ha d'afavorir
l'educació en la diversitat
i en el diàleg.
És a dir,
que el diàleg interreligiós
o la paraula diàleg
a les escoles
hi hauria de ser
com una forma més
d'educar, no?
Hem d'educar
per saber-nos escoltar, no?
I, bueno,
és curiós perquè
l'UNESCO
considera
que aquest tema
o aquest diàleg interreligiós,
l'UNESCO
és una de les entitats
que vol
que això succeeixi.
La veritat és que, bueno,
està intentant
que la religió
és una expressió
tant de cultura
com de diversitat
i que el diàleg interreligiós
forma part
d'aquesta diversitat cultural,
intercultural
i que, clar,
entre tots
ho hem de fer.
Llavors,
l'UNESCO està treballant
aquí a Barcelona
i ho porta
una de les entitats
que,
juntament amb l'UNESCO,
és l'Audir, no?
Llavors,
entre elles dues,
entre l'associació UNESCO
i l'Audir,
doncs intenten
fer
aquests diàlegs
interreligiosos, no?
Doncs, bueno,
intentem entre tots
fer diàleg,
escoltar-nos uns als altres
i respectar-nos, no?
Abans de voler
escoltar les altres religions,
ens hem de saber
escoltar entre nosaltres.
És molt important
perquè
vols tenir un diàleg
amb una altra religió?
Em sembla perfecte,
em sembla molt bé
que vulguem parlar
amb altres religions
i que vulguem tenir
un contacte
i veure els nostres punts de vista,
però abans de saber això,
cal tenir en compte
que ens hem de respectar
entre nosaltres,
que hem de tenir
unes...
que hi haurà ambisions
diferents,
perquè això és
el que ens fa rics,
és a dir,
el que fa ric
el ser humà,
a part de
de tot
els coneixements
que sap,
no són els diners,
sinó la diversitat,
la diversitat
de persones
que podem arribar a ser
i la diversitat
de coneixements
que poden tenir
moltes persones
en un mateix àmbit.
Per tant,
abans d'escoltar
altres religions,
aprenem a escoltar-nos
a nosaltres mateixos
i també
els que ens fan
de nosaltres
un grup religiós,
un grup
de política,
un grup
del que sigui,
és a dir,
tot el que sigui
un grup,
escoltem-nos,
escoltem el nostre cor
i escoltem els altres
i així podrem
arribar a tenir
bons diàlegs
amb altres grups.
I una bona convivència.
Correcte.
I la nostra convivència,
a part del diàleg,
últimament també intentem
posar un granet de sorra
per millorar aquest món
amb el nostre
apartat de medi ambient.
com sabeu d'aquest any
el Dani
ens ha portat
aquest apartat
que ens agrada molt
i continuarem
avui.
Doncs sí,
és una secció
que ja portem
tota la temporada
dedicant-la
i jo crec
que és una proposta
que ho acabarem
aconseguint,
vull dir,
és una cosa
que s'ha d'acabar
aconseguint
fer un canvi
també
en el món
gràcies
a noves propostes
per tractar
els nostres
despojos,
ara em surt en català,
les...
aquelles coses
que...
que fem...
Estic pensant, eh,
com diu.
Sí,
despojos,
és que en castellà
només sale,
però en català
ara no...
Però bueno,
diguéssim,
totes aquelles coses
que no fem servir
al llarg del temps,
no?
Aquelles coses
que, doncs,
aquella bossa de plàstic,
aquells envasos,
per tant,
tot això, doncs,
també s'ha de tenir en compte
perquè, si no,
es va apilant
i som molts milions
de persones
en aquest món,
per tant,
hem de tenir-ho en compte.
Doncs mireu,
la setmana passada,
perdoneu,
el mes passat,
parlàvem de propostes senzilles
per reduir
la quantitat
de residus
i aquest mes
el que volem dedicar
és el tema
dels envasos
perquè,
diguéssim,
que avui ho titularem
com no t'equivoquis d'envas,
seria el títol
de la secció d'avui,
ja que parlarem
d'aquests envasos
reutilitzables
i de la paraula
reutilitzar.
Reutilitzar vol dir
es torna a fer servir
tot allò
que pot complir
la mateixa funció.
D'aquesta manera,
podem evitar
molts residus
innecessaris.
Una ampolla de vidre
retornable
permet estalviar
fins a 40 brics
o 40 ampolles
de plàstic
d'un llitre.
Per tant,
estem parlant
de molts,
molts,
molts envasos
de plàstic.
A Catalunya
encara trobem
botigues
on tenen begudes
en envasos
retornables.
L'aigua mineral,
l'aigua
amb gas
i vitxí,
el sifó
i la gasosa,
el llet,
el cacaulat,
els refrescos,
cerveses,
vins,
etc.
Què podem fer?
A la botiga,
bars i els restaurants
demanen sempre begudes
en envasos
retornables.
Sabeu que
podem demanar
la típica llauna
o podem demanar
l'ampolla de vidre
que ara s'està tornant
molt a comercialitzar
i a portar
molt als grans
restaurants
i als grans espais.
Sabies que
fer servir
una ampolla
de vidre
retornable
permet estalviar
l'energia necessària
per funcionar
un ordinador portàtil
durant 10 hores
o un de sobre taula
durant 5 hores?
Per tant,
sí,
això,
és a dir,
fer servir
una ampolla
de vidre
retornable
permet estalviar
aquesta energia
necessària.
Perquè
entenem
que,
clar,
tota l'energia
que fas servir tu
per crear
aquests envasos
d'abric
o tots aquests
productes
s'evita
ja que tornes
a aquest envàs.
Els
envasos
reciclables
tenen un criteri,
no?
A quins criteris
respon cada tipus
d'envàs?
El vidre
retornable
és un envàs
resistent
i amb una forma
estandarditzada.
Només és viable
un sistema
de retorn
de l'envàs
en circuits locals.
I els envasos
d'un sol ús
tenen
circuits
internacionals
de producció
i distribució
mentre el residu
es queda
en el lloc
de consum.
Es fabriquen
amb material
lleuger
per abatir
el cost
del transport
a llargues
distàncies.
Llavors
la imatge
de marca
tendeix
a la
desestandardització
dels envasos
per diferenciar
les marques.
Escollir
envasos
retornables
contribueix
a fomentar
la indústria
local
i per tant
a treballar
amb aquests
envasos
reciclables.
Llavors tenim
els tipus
d'envasos.
El més
conegut
i el que fa
més anys
que es fa servir
és el vidre.
el vidre
és l'únic
envas
reutilitzable
per a usos
alimentaris.
Els envasos
retornables
un cop buits
i nets
es poden tornar
a fer servir
aconseguint així
un important
estalvi energètic
i de matèries
primeres.
Les característiques
del material?
Doncs el vidre
és un material
molt estable
i impermeable
als gasos
i resistent
a la corrosió.
És més fràgil
això sí
però
i també
pesa una mica
més
que altres
productes
és més pesant.
Com a residu
en reciclar-se
no perd
la qualitat
i permet
estalviar
energia.
Sabies
que l'energia
estalviada
en reciclar
una ampolla
de vidre
equival
a l'ús
d'una bombeta
de 100
watts
durant
4 hores?
Uuai!
És tot això
és que és un cercle
és allò
de l'embolla
aquesta de vidre
que ens pensem
que
que no és res
que no és un vidre
sí que és.
Què podem fer?
Podem comprar
l'aigua
els refrescos
la llet
el vi
el cava
en envasos
de vidre
retornable
sempre que puguem.
Retornem
les ampolles
de vi
cava
als circuits
de recuperació
i participem
en la recollida
selectiva
del vidre.
aquests són els tres passos
que podem fer
amb el vidre.
Després també tenim
un altre tipus
d'envàs
que és
les llaunes
de ferro
i alumini.
De llaunes
n'hi ha
de ferro
i d'alumini.
És important
recuperar
aquests materials
mitjançant
les recollides
selectives.
Ara bé
el reciclatge
no justifica
un consum
necessari
malbaratament
d'energia
i materials.
El millor residu
és el que no es produeix.
La característica
del material
el ferro
per exemple
és abundant
però pesa més
que l'alumini.
L'alumini
és un material
molt valuós
extret
de la
bautxita
per fer
una sola tona
d'alumini
que l'extreure
4 o 5 tones
de bautxita.
Aquesta extracció
causa greus
impactes ambientals
i socials
als països tropicals
on s'obté
amb un elevat
consum energètic.
Per tant
estem parlant
que és molt més
ferragós
que no pas
el vidre.
És curiós
perquè quan nosaltres
tu no
perquè ets molt jove
el Dani és molt més jove
que jo
jo recordo
que anàvem
al colmado
on fos
i tornaves
amb l'ampolla
de vidre
és a dir
els sifons
eren de vidre
les gasoses
eren de vidre
és a dir
tu bevies la gasosa
i anaves
a retornar
aquell envàs
i te la tornaven plena
i les coca-coles
perquè ja existien
també
llavors clar
és curiós
que ara
veiem la importància
de tornar
a reutilitzar el vidre
quan ja fa anys
ja anàvem nosaltres
amb el carret
o el cabàs
a portar el vidre
una vegada
havia pres
la llet venia
la lletato
que jo és la que recordo més
venia amb envàs de vidre
llavors clar
és que és curiós
que ara
ens donem compte
que el que feien
els nostres pares
i avis
era el correcte
perquè clar
estalviàvem
és veritat
que altres països
jo sempre ho he explicat
jo he viscut a Noruega
i a Noruega
per exemple
que ara
això ho portes
el vidre
i el plàstic
llavors és que
és curiós
que ara aquí
sembla que hàgim descobert
que oi reciclar
és això
i dius home
i ho feien
els nostres avis
potser que ens llegim
la història
abans de tornar
a fer els errors
a cometre errors
per a algú
per a algú
tenir tanta informació
estudiem
el que funcionava abans
modernitzem-ho
però no ens ho carreguem
perquè al final
hem de tornar
com abans
és a dir
és curiós
doncs sí
és molt molt curiós
és tornar una mica
el que fèiem abans
doncs avui
us deixarem
que no ho hem fet mai
i avui sí que ho farem
després de parlar
del diàleg
parlar de medi ambient
avui us deixarem
la cançó
amb la banda sonora
d'una pel·lícula
que és
La Missió
que jo crec que
molta gent l'hem vista
i hem decidit
que la deixarem posada
perquè creiem
que la missió
és diàleg
i jo crec que la imatge
que recordem tots
és la imatge
com una persona arriba
intenta ensenyar
intenta aprendre
i intenta escoltar
però tot i així
acaba com acaba
així que us deixem
amb la missió
que passeu molt bona nit
si ens voleu tornar a escoltar
ens escolteu el dissabte
i ens veiem el mes que ve
adeu-siau
a tothom
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.