Title:

Una felicitat imposada (Denise Desautels): mort i infància, mare sobreprotectora i Quebec dels 50; art (Van Gogh), dol i educació emocional; Evangeli: cel i infern a la terra

## Resum executiu **Programa especial de “Paraula Viscuda” (Veus de la parròquia)** amb la convidada Loreto Arza Azcona. El nucli del diàleg és el llibre “Una felicitat imposada” de Denise Desautels (autora quebequesa), una *autoficció* sobre la **mort viscuda en la infància** i la **felicitat simulada** que els adults imposen per protegir els nens. A partir de l’experiència personal de la Loreto i de passatges del llibre, s’aborden el dol, la sobreprotecció materna, el context del **Quebec dels anys 50** (Església, censura, moral), i l’alliberament adolescent. El tram final inclou la **lectura de l’Evangeli (Joan 3,16-18)** i una reflexió sobre **cel i infern com a realitats també “aquí i ara”**. ## Temes principals - **Mort i infància**: com explicar-la i acompanyar-la sense amagar-la ni *edulcorar-la*. - **Felicitat imposada**: la *simulació* d’alegria que reprimeix el dol i cronifica la por. - **Mare sobreprotectora** i *dependència*: la “mare engolidora” que crea un món irreal de netedat i control. - **Cadena de pèrdues** i rituals: cosí, avis, amics; el dol com a procés necessari. - **Context sociocultural (Quebec anys 40-50)**: Església, escola i família; **censura** i moral; contrast amb França. - **Art com a mirall**: l’exposició de **Van Gogh** com a reconeixement de crit interior i desvetllament. - **Educació i dol**: necessitat d’una comunicació familiar oberta, sense *“paños calientes”*, respectant la sensibilitat de cada infant. - **Evangeli i sentit**: accent en la **resurrecció**, i cel/infern com a experiències de pau o desordre interior. ## Punts clau del llibre (Una felicitat imposada) - **Autoficció de Desautels**: nena òrfena de pare als 5 anys, envoltada de múltiples morts; el text explora la **tristor camuflada** i el **dol “contaminat”** per discursos adults i religiosos de l’època. - **Mare “engolidora”**: crea un *món irreal* de netedat perfecta i dependència (fins i tot dormint juntes), que reprimeix l’expressió del dol i la por. - **Amistat i art com a punts d’inflexió**: l’amiga L’Alú dona **seguretat**; l’exposició de **Van Gogh** revela “crits d’auxili” que la protagonista reconeix com a propis, iniciant l’**alliberament als 15 anys**. - **Mirada crua de la mort**: es mostra sense evasives. > “Els infants també moren… els dits del nen petit mort queden inerts… l’amor humà… no ressuscita els morts.” - **Títol programàtic**: “Una felicitat imposada” denuncia el **mandat d’estar bé** que invisibilitza el dolor. ## Context i debat ### Mort i dol en la infància • **No amagar la mort**: portar els nens a comiats si són part de la vida familiar, explicar el procés i validar les emocions. • **Permetre el dol**: plorar i parlar-ne; el *dol* requereix **temps** i **rituals**. • **Sensibilitat diversa**: cada infant viu la pèrdua diferent segons vincles i caràcter; cal **acompanyament personalitzat**. • **Família com a primer espai d’escolta**: el “primer psicòleg” és a casa; la clínica pot ajudar, però no substitueix la **proximitat afectiva**. ### Quebec anys 50: Església, escola, família • **Societat tancada i moralitzant**: censura (p. ex. “Hiroshima mon amour”), visió escandalitzada de l’art (Van Gogh reduït a morbo), i **lectura religiosa** de la mort com a “voluntat de Déu”. • **Contrast amb França**: més obertura cultural i intel·lectual; la protagonista hi troba aire per pensar-se. ## Evangeli i sentit vital • Lectura de **Joan 3,16-18** (Santíssima Trinitat): Déu estima i vol **vida eterna**; la salvació no condemna sinó que rescata. • **Cel i infern, aquí**: - Cel: **pau interior** i capacitat de gaudir la bondat del món creat. - Infern: **desordre interior**, enveges i insatisfacció que “roben” la pau. • Missió comunitària: **construir el cel** i **fer desaparèixer l’infern** amb paraula i estimació, no amb armes. ## Recomanació del llibre • Loreto el recomana per la **riquesa del llenguatge** (Desautels és poeta) i la **profunditat**. • Avís: és **dens al començament**; demana **predisposició emocional** i pot obrir converses necessàries sobre dol i infància. ## Tancament • Final de temporada del tram “Paraula Viscuda” dins de “Veus de la parròquia”. Reemissió anunciada i compromís amb la **paraula i l’estimació** com a camí comunitari.

['Paraula Viscuda', 'Veus de la parròquia', 'Ràdio de Sant Just', 'Loreto Arza', 'Denise Desautels', 'Una felicitat imposada', 'mort', 'dol', 'infància', 'mare sobreprotectora', 'Quebec anys 50', 'Església catòlica', 'censura', 'Van Gogh', 'Hiroshima mon amour', 'educació emocional', 'resurrecció', 'Evangeli de Joan', 'cel i infern', 'rituals funeraris', 'amistat', 'autoficció', 'netedat i control', 'comunitat parroquial']