Bona tarda, amics suïdors
de Ràdio d'Esbert
amb tots vostès
veus de la parròquia
Una altra vegada amb vostès
al programa Paraula Viscuda
i per això saludem la Montserrat
Hola, bona tarda
I com vostès recorden
amb la paraula Viscuda
sempre ve una persona molt amable
coneguda de nosaltres
estimada
i és la Loreto
La Loreto
Ar
no, Az
Arza
Vull dir que
aquesta Z és muy de Navarra
senyora, verda? Molt bé
però fa tants anys que viu aquí
que parla el català millor que nosaltres
Bona tarda, Loreto
Bona tarda
Un plaer que estiguis aquí amb nosaltres
Si vostès recorden
el nostre programa
Sent Paraula Viscuda
li vam preguntar a la Loreto
si havia llegit algun llibre
el que fos
que li hagués entusiasmat
o que li hagués fet pensar
i aleshores
ella ens va proposar
un llibre
que és d'una autora
de Quebec
una autora canadènica
que té fama
però que està redescoberta ara
no?
La cosa que es diu
s'ha tornat a descobrir
i que és la Denise
de Sotelles
eh?
Denise de Sotelles
i suposo que
Sabian que jo no parlo francès
però que
és de Sotelles
eh?
I el títol és una mica
una mica
punyent
o no punyent
però fa
d'aquelló
que diu
fixa-se
el títol diu
una felicitat imposada
ara parlarem d'això
però el llibre en realitat
del que es tracta
és de la mort
muerte eh?
no mort
no d'amor
sinó mort eh?
I aleshores
la Loreto
ens dirà
el per què
l'ha triat
Abans de començar
la Montse
ens dirà
qui és la Loreto
Bé doncs
la Loreto
Arza
Azcona
com a dir
l'Alina
és nascuda
a Navarra
després
no perdona
vaig néixer a Tarragona
ah
bueno
que passa que els cognoms
efectivament
tots dos
són de Navarra
vale
vale
disculpa
i després
no sigui cas
que la gent de Tarragona
se'n faci
vale
no Loreto
els nostres respectes
i després
he viscut a Reus
molts anys
però fa 42 anys
que és Sant Justenca
vol dir que sóc molt gran ja
no vol dir que ets molt Sant Justenca
efectivament
bé
segur que
heu conegut
el seu fill
l'Arnau
Pàmies
que amb l'Ignasi
cònsul
no
al revés
no canvis el som
no pot ser
no a veure
sí que és veritat
que l'Ignasi
que és un meu fill gran
Ignasi Pàmies
va col·laborar
amb el cònsul
en un programa
que feien efectivament
aquí a la ràdio
aquí a la ràdio
sí
i després
l'altre fill Gerard
el Gerard també
va col·laborar
fent dibuixets
que és el seu
a la Vall de Verge
i què ha fet l'Anna?
l'Anna aquesta
és ja
menys
menys
menys justenca
sí
no
és més
ha col·laborat
amb patinatge
amb fer gimnàstica
és més esforçista
és més nervis
més nervis
l'altre més quietets
molt bé
la Loreto
doncs
és
de la parròquia
o sigui
de
està
amb
diferents coses
de la comunitat
i
un dels seus
hobbies
que jo diria
que és més
que un hobby
perquè
s'interessa
moltíssim
i a més a més
ho treballa
és la lectura
home
a mi sí que m'agrada
perquè veritablement
m'ha proporcionat
moltes vegades
coneixements
i a part que tu
quan llegeixes
a vegades et trobes
amb molts sentiments
que tu
has tingut
o moltes experiències
les trobes allà
escrits
i dius
mira això m'ha passat a mi
però sobretot
pels coneixements
que porta
bé
tens que dir alguna cosa més
Montse?
no
en principi
si ella ens
ja
si tu vols dir alguna cosa
del poble relacionat aquí
tens algú per dir?
no
no
estàs bé
que t'hi trobes bé
molt a gust
molt tranquil·leta
de moment ens agrada
estar aquí a tots
oi?
molt bé
doncs el llibre aquest
que us deia abans
que és una felicitat imposada
es tracta de
jo diria que seria
una espècie d'autobiografia
de la mateixa autora
en la qual expressa
una sèrie de coses
una sèrie de sentiments
perquè en realitat
és bastant traumàtic
aquesta diu
a la tendra edat
de 5 anys
la Denise
queda orfe de pare
serà la primera
i més dura mort
que viurà
tot i que en pocs anys
altres familiars
i coneguts
moriran al seu voltant
com a orfaneta
que és
la seva mare
li dedica
tot un món
de carícies
i aparentment
bueno
per negar
o sigui
hi ha tensions
per negar la tristor
i encaminar-la
cap a una simulació
de felicitat
aparent
i d'aquí ve
aquesta cosa
de la felicitat
imposada
i aquí
quan estàvem
amb tu
parlant
ens van dir
és això
ara potser
podríem tractar
la relació
que n'hi ha
entre la mort
i la infantesa
i els adults
que envolten
el cas
perquè aleshores
no sempre
actuem
de la manera
que podria ser
més correcta
i aquesta autora
al llarg
de totes
les seves explicacions
que va fer
es veu ben bé
com si diguéssim
té que ser
la mare
sempre
li està tapant
potser és una mica
l'està sobreprotegint
i potser
li està tapant
i vol que tot vagi bé
i que siguin
aquells angelets
els que es moren
i bla bla
ara et toca a tu
parlar
per què has triat
aquest llibre
per què creus
que aquest llibre
t'ha impactat
o per què t'ha fet pensar
a veure
essencialment
és veritat
que els primers capítols
quan vaig començar
a llegir-ho
va colpejar molt
perquè el tema
de la mort
també ho he viscut
molt sobretot
però la meva edat
és més normal
l'edat d'aquesta nena
petita
de 5 anys
ha de ser
molt dur
però també
jo m'he trobat
en 3 mesos
que se'n van morir
3 familiars
dos germans
una tia
i t'agafa
aquesta angoixa
i ella me la va transmetre
quan va llegir
quan estava llegint
me la vaig trobar
una altra vegada
dins d'aquest panorama
i clar
i sempre aquest tema
de la mort
sempre penso
que la gent
ho trobem
sempre estem
amb problemes
de com
portar-lo
com enfocar-lo
i sobretot
amb canalla
jo veig
que la gent
a vegades
actualment
la mort
la presenta
com que no has de plorar
totes les altres
no tori
flors
tothom allà parla
no parles gens
i a la canalla
més aviat
es treu
d'aquest panorama
s'intenta
que no ho vegin
jo crec que
la vida és això
la vida és mort
i tot
la vida és
perdó
la vida és naixença
però també és mort
i aleshores
podem veure
amb tota la natura
sobretot
amb els essers vius
és el fet
que la mort
forma part de la vida
exacte
exacte
i jo penso
aquesta nena
ho ha viscut
perquè és el que diem
surt
a tots els
els morts
t'explica
com moren
el nen
quan se li mori
el cosinet
aquest de mesos
ella el veu
o sigui
no és que
deixi d'anar
al cementiri
però el problema
que té
és
que la família
o la mare
la vol protegir
d'una manera
que
la vol crear
com un món
molt irreal
i llavors
ella
és sempre
en el fons
veus que
es vol allunyar
vol marxar
però
té por
fins a que arriba
un moment final
que
aleshores
es deslliura
els 15 anys
però tot això
ho està païnt
i està patint
i vas veient
que el moment
que s'allunya
que intenta
que l'única manera
que té
de fugir
d'aquest cercle
que li han muntat
a casa seva
és somiant
però després resulta
que quan se desperta
té por
i necessita
la mare
necessita que la toqui
les carícies
i tot allò
i llavors
dius
com ho enfrontem
aquest
com ho han d'enfrontar
amb la canalla
com els hi han d'explicar
això seria un tema
per explicar-ho
s'ha de portar els nens
que ho vegin
i els hi han d'explicar
s'ha de plorar
s'ha de
tot trobo que
s'ha d'haver
un temps
un dol
que a vegades
això intenta
tapar-se
i això crec que no
la despedida
d'una persona
el fet que no hi sigui
això
no s'ha d'intentar amagar
aquí
aquí perdó
amb allò que jo
s'hi he introduït una mica
continua dient
diu
la nena porta molt endins
una tristor
que ha de camuflar
i ensuma
que serà incapaç
de deslliurar-se
dels seus dolts
contaminats
per l'agressor
dels anys
dels anys 50
i una mare engolidora
i aleshores
quan troba l'amiga
que és la seva amiga
l'alú
amb aquesta
és la que li dóna
seguretat
i la fa enfrontar
amb tot això
i després
aquí n'hi ha una cosa
bonica
al final
el llibre en si
és tot ell
d'anar reflexionant
i anar empassant-se
amb totes aquestes
desengúnies
de la nena
i en els anys 50
o més
quan ella
quan tenen 15 anys
que veuen
van amb una exposició
de Van Gogh
si vols explicar una mica
perquè això també
et va agradar molt
home
és el
el descobrir
el descobrir
perquè és que
la gràcia d'això
és que quan van mirant els quadros
primer
clar
és allò
que l'impressió
veus
un de més trossos
de pintura
però
quan fas massa van
després van veient
uns tonos grocs
i veuen els ulls
també del pintor
i diuen
totes aquestes pintures
són com a crits
de demanar
auxili
que és el que m'està passant
a mi
i després passen a l'habitació
i l'amiga li diu
mira què diria la teva mare
d'aquesta habitació
una cosa que no hem dit
és això
que la seva mare
també té
i la seva mare
i amb la família
té l'obsessió
que tot estigui netíssim
tot està perfecte
és una obsessió que té
que també
això també la reprimeix
ella repeteix contínuament
els llençols nets
pulits
i ella no té
a més a més
no té una habitació pròpia
en el moment que es mor el pare
ella va a dormir
amb sa mare
i el mare
que és com
llavors
és això
perquè
al començament surt
crea
crea una dependència
però és que al començament surt
que ell està en la seva habitació
i que té una nina
sí
però
crec que
el fet que la mare
la vulgui protegir
la tingui allà
és com si fos el marit
o sigui
una cosa tan
una cosa que a vegades no agrada
no
jo quan estava d'allò
sí
perquè dius
bueno escolta
no tac
una cosa és tenir-la un moment
que tingui l'Anna
un malson
i que estigui allà
acompanyant-la
i una altra cosa
és que estigui tant a sobre
exacte
per sobretot
la nena
la nena
i després es mora
també n'hi ha una altra cosa
esclar
és que va sortint
aquesta cosa de l'amor
i aquesta criatura
ho va veient
i aleshores també
quan surt
que es mor a l'àvia
i a l'avi
que està una mica
alceímic
o una mica
al senil
doncs sempre està cridant
a la seva dona
la dona
i al final ella ja no pot més
i els altres li diuen
no
és que és un viatger
que ha marxat
ja vindrà
li fan tapar
aquí
el que crec que jo
de la reunió nostra
i del punt essencial
és
que no es té que tapar
l'amor
amb la canalla
aleshores
ell allà
també fa un crit
i li diu
no vindrà més
està morta
està morta
no vindrà més
com volguem dir
escolta
que l'esteu enredant
a l'avi
no pot més
el mateix
que quan està veient
l'exposició
perquè també fan
l'amiga i ella
fan un gisc
la deman d'un quadre
però inclús
és la seva alliberació
dels 15 anys
dels 5 als 15 anys
està patint
i veus
però també hi ha
una altra cosa
que és clar
l'estat
tan sobreprotegida
doncs ella
quan està a l'escola
a vegades
quan no li interessa
que la rengui
o el que sigui
també fa aquell posada
d'orfaneta
perquè així
la tindran
la minimara
fa el paper
d'orfaneta
ara amb la mestra
faré per fer pena
una miqueta
o sigui
en juga
amb això
una mica
em sembla que
per una banda
ens hem de situar
l'any
que ella
va néixer
40
després també
ens hem de situar
al Quebec
tal com era Quebec
en aquell moment
perquè ara nosaltres
el tenim
molt idealitzat
el Quebec
o sigui
des d'aquí a Catalunya
el tenim
com
moltes coses
com idealitzat
i llavors
era una societat
tancada
o sigui que
la conducta de la mare
té molt a veure
amb com era la societat
del que veia en aquell temps
l'església
l'església
ella diu
vull sortir d'aquest cercle
que és
l'escola
l'església
i la família
també l'església
són tres conceptes
que vol
també l'església
en aquell moment
o sigui
la mort
era també
com
molt
aclaparadora
era un moment
que també
s'acceptava
o sigui
o es deia molt
que era la voluntat
de Déu
cosa que després
ja
ho hem descobert
diferent
però que
i això
doncs
es planava
sobre aquesta família
i afortunadament
això surt
sobretot
quan ella va visitar
una amiga
francesa
representa que
a França
està molt més obert
exacte
perquè parlen
de la pel·lícula
d'Irosney Cinema
Mon Amour
que la fan a Canadà
i quan surten
les escenes d'amor
ho tallen
o sigui
la censura
ho tallen
i
el que haguéssim
de l'exposició
aquesta que ella va veure
això era
un home
que estava boig
que s'havia tallat
l'orella
o sigui
només parlen
com si fos un escàndol
anar a veure
o sigui
era una societat
molt més tancada
sense oberta
a França
es notava la diferència
i ella ho explica
i amb això
és
diguéssim
un punt de partida
de situació
perquè s'actua
d'aquesta manera
i després
ella té
els 15 anys
va descobrint
afortunadament
alliberar-se
exacte
se troba prou força
o sigui
fins ara
estava
el moment que
intentava sortir
ella no es veia
prou força
d'enfondar-se
té por
ella va
tot el camí
d'allò
té por
però té por
una mica
imposada
però aquí
per exemple
quan explica
ella
parlàvem d'això
que es mor el pare
es mor l'àvia
i resulta que
la família aquesta
està tan unida
que la tieta
se'n va viure
a casa d'ells
i estan bastant atapeïts
tots
i vint sa mare
el seu germà
que el germà també
ha passat les seves pors
i no es veu després
tot per angoixament
de l'ambient
perquè no hi ha comunicació
i no poden parlar d'això
i aleshores
la tieta
la tieta té dos fillets
i una nena
bessons
i aleshores
doncs
el nen
doncs també
que ell havia jugat
que era com un ninet
per ella
com sigui
pam
també es mora
vull dir
és que de fet
parla de la mort
tot el llibre
aquí es mora
fins a l'apuntador
es mora l'àvia
l'avi es queda amb ells
tres anys
i es mora els tres anys
se mora un amic
un noi de la seva edat
que tenia leucèmia
i vull dir
que també havia jugat amb ell
i que li agradava
sí
al sobre
és allò que dius
pobre estar
rodejada
però sempre
tot està com a poivagat
tot ha de ser així
i aquí quan descriu
el nano
que està mort
i diu
els dits del nen petit mort
queden inerts
la gentada silenciosa
no arriba a reanimar-los
malgrat les llàgrimes
malgrat les pregàries
les súpliques callades
en aquest cas
l'amor humà
és inútil
fins i tot pertorbador
no ressuscita els morts
ja se sap
hem acabat per saber-ho
i sense adonar-nos en bé
hem arraconat l'esperança
el nen
no envellirà mai
el nen avui
descarnat
ànima viatgera
restarà com un petit àngel
anar en l'eternitat
ho sabem
en certa manera
venim
fins aquí
hem constituït
la seva metamorfosi
entre els presos
de la mare
i de la tieta
amarada
per la seva
dissort
no envellugo gens
amb els ulls humits
contaminat
per les seves llàgrimes
enfonsats
en el blanc
entre les sedes
del petit taüt
lluny del rostre
de cera
dels dits
de porcellana
els infants
també moren
té fred
té fam
tornarà
en el fons
del meu cor
sé que no tornarà
el cel és feliç
no està sol
el teu pare
el vella
i nosaltres
el retrobarem
un dia
esclar
sempre van
em dirà
l'àvia
amb l'esquena
arquejada
el mentor
els meus cabells
les mans
embolcallar
les meves
perquè l'àvia
potser és més realista
l'àvia
l'àvia és més realista
i no vol que la nena
aquesta estigui
entre aquesta
cosa
que no és real
de tal com
li pinten
no?
diu
després
que ella
em diu
la sepultura
dels àngels
com pot el pare
ballar un nen
que no ha conegut mai?
no ho preguntaré pas
o sigui
la reflexió que fa
diu
ah sí
el pare el vella
i diu
escoltar
com pot fer
si aquest nen
el pare no
se mor abans
sí
perquè el pare
és el primer
que es mor
i després la mare
sempre
perquè no la vegi
plora
silenciosa
en una altra banda
jo no sé
fins a quin punt
això podria ser
una reflexió
pels adults
de la manera
d'enfocar
la mort
quan tenim
el carall
a casa
jo penso
que afortunadament
sí que hi ha
o sigui
no es pot generalitzar
però jo em penso
que d'alguna manera
s'enfoca
actualment
diferent
diferent
bueno
possiblement
perquè ho veus
quan vas
amb algun enterrament
ho veus
que hi ha criatures
els veus
o sigui
s'enfoca diferent
també
penso que
s'està enfocant
diferent
perquè la mateixa
església
nosaltres que les tres
doncs som
persones d'església
i el programa ho és
doncs penso que les tres
també veiem
el pas
o sigui
perquè el mateix
mossèn
ens parla
quan parla
de la mort
dona
posa més l'accent
en la resurrecció
que en la mort
l'amor
és aquest pas
que és un pas
de la mort
a la vida
i això
també
penso que
d'alguna manera
també
la societat
o sigui
això a nivell
d'església
però a nivell social
també la gent
parla molt més
comunica molt més
les coses
hi ha aquestes coses
que això no se'n parla
no es pot parlar
de
de la
de la mort
no es podia parlar
de la sexualitat
no es podia parlar
molt menys
encara
de
de la homosexualitat
etcètera
i actualment
totes aquestes coses
estan més obertes
per tant
penso que
els infants
també ho viuen
d'una altra manera
perquè des de les famílies
es viu
d'una altra manera
ja
ja no és
o sigui
el de dir
és que
s'han anat al cel
sinó
perquè aquell cel
els creients
també sabem
que l'estem construint
aquí a la terra
per tant
hi ha aquestes expressions
penso que no són
tan
tan
generalitzades
o sigui que
per això deia abans
que el llibre
ens situa
en un context
amb una
amb una
per l'edat
per l'època
en què està escrit
exacte
que està escrit
i l'època d'ara
però sí que
evidentment
són temes
per parlar-ne
per
per debatre
que les famílies
es parli
no en el moment
que hi hagi
una defunció
a la casa
sinó
com a tema
si hi ha un amic
o hi ha allò
o sigui
això penso que
que és bo
que
sigui
es vagi canviant
però jo crec
que és bastant difícil
eh
la situació
quan hi ha un mori
sí
evidentment
com s'enfoca
com no s'enfoca
quin tipus de mort
per què ha sigut
quina edat
és el que es mora
tot això
bueno
i nosaltres
n'hi ha diferents cultures
n'hi ha cultures
on la mort
doncs està molt
podríem dir considerada
si és que podem dir
aquesta paraula
en el sentit
que el traspàs aquest
doncs
és
es tenen
una adoració
n'hi ha una espècie
de cerimònies
perquè aquella persona
doncs va amb l'altra vida
i consideren que sí
ara és quan queda tranquil
i quan queda bé
però esclar
aquí a l'occident
encara costa
i després tu dius
sí és veritat
els nanos van
però
quin sentit
a vegades
com s'enfoca
bueno
perquè
perquè el tema
és complicat
no no perdó
és que vull dir
una altra cosa més
sí
perdó eh
però vull dir
el que vull dir
és això
els grans
perquè no pateixin
aquest dol
que ens deia molt bé
la Loreta
perquè no pateixin
aquest dol
doncs jo crec que sí
que el nano tan ne
també té que patir
el dolor
sí
té que patir el dolor
no sé si va ser tu
que em va dir
al cap d'un temps
amb el teu nen
amb el segon teu
bueno
amb el segon
sí amb el segon
que es va posar a plorar
perquè esclar
allò no era
trobava en falta
aquella cosa
em va comentar
perquè
quan se'm va morir
la meva mare
jo vaig voler
que els meus fills
anessin
al que és
a l'església
se mentiri
que veiessin
el procés
d'aquella persona
havia desaparegut
perquè
on anava
on te la deixàvem
les restes
i tot això
i passat
el
el que és
ja
al cap d'un mes
comença a plorar
que anava a dormir
i no sé
i que no es volia morir
jo no em vull morir
sí
clar
aleshores tenen una
de veritat que quan n'hi ha
jo també he experimentat
amb alguna neta
és que el dolor
el dolor
el patiment
que aquella
que s'està
humanament
s'està visquent
és
és el que també
s'ha de
s'ha de manifestar
i s'ha de poder
o sigui
perquè
el dolor hi és
i llavors s'ha de poder parlar
per tant
o sigui
per no arribar també
a aquest tancament
o sigui
que una cosa
és entendre
el per què
però l'altra cosa
és que les persones
puguin manifestar
i no puguin quedar
tancat
perquè l'altre
d'allò que hi ha
també
evidentment
ara és de dir
bueno
ja anirà el psicòleg
no
el primer psicòleg
es troba a casa
es troba a casa
suposo que és com
com relaciona
la família
suposo que és el fet
de com veus
i que cada persona
cada crió
s'ho pot prendre
d'una manera diferent
no pots actuar
igual amb tu
no
perquè a millor
els altres
no els afecta
hi ha un que és més sensible
sí
i és difícil
és un tema difícil
també
segons la relació
que ha tingut cada persona
perquè no tots els
els nets
si parléssim de nets
tenen la mateixa relació
amb els avis
vull dir
per tant
o sigui
aquí cada persona
amb això
manifesta
el seu dolor
i la seva estimació
però aquí potser
el que hauríem de posar
una mica de manifest
és que
hauríem de permetre
que els nens
els nens
sobretot els nens
que la novel·la
parla d'una nena
que els nens
poguessin manifestar
el seu dolor
no, no, no
no posar
paños calientes
que se'n diu
no
i seria interessant
com la cosa
més natural del món
perquè si veiem
una flor
que creix
que es fa
i que decau
i que queda pensida
doncs les persones
som iguals
i aleshores
si això
amb aquest procés
de natural
i com més natural
millor i més senzill
és quan aniria bé
i ara senyors
hi ha
el nostre coordinador
de tiempo
que és l'home del tiempo
també
molt maco
ens diu que només
que ens queden 5 minuts
aquests 5 minuts
nosaltres ja
vostès saben
que tenim a llegir
l'Evangeli
que es dirà
el que vostès
podran sentir
amb la celebració
o ve de dissabte a la nit
o ve de diumenge
i que ja
com ja hem passat
la Pentecost
doncs
la primer diumenge
és la Santíssima Trinitat
continuem
amb el mateix
segle A
i ara el llegirem
però abans d'això
la Loreto
ens dirà
recomanaries
el llibre?
sí
sí que el recomanaria
principalment
perquè penso
que és una persona
que escriu molt bé
no
de profusió
perquè té un llenguatge
molt ric
i és una poeta
però que crec
que s'ha d'estar
preparat
per llegir-lo
simpatitzes una mica
vull dir
que s'ha d'estar
una mica preparadet
per llegir-lo
és dens
sobretot al principi
després es va
clarificant una mica
si més no
o si
pot servir
per buscar altres coses
o
això
parlar-ne
no?
per poder parlar
per poder parlar
sí sí
jo crec que sí
molt bé
doncs
moltes gràcies
per haver estat aquí
amb nosaltres
per haver comentat
això que normalment
no es comenta
perquè allò que dèiem
la mort queda una mica
aparcada
no és la parca
no
queda aparcada
i ara
llegirem
l'evangeli
que correspon
de la Santíssima Trinitat
és un evangeli
que diu
lectura de l'evangeli
segons Sant Joan
en aquell temps
Jesús
digui a Nicodem
Déu
estima tant el món
que ha donat
el seu fill
únic
perquè no es perdi
ningú dels que
creuen en ell
sinó que tinguin
vida eterna
estem parlant
de la vida eterna
Déu
enviar el seu fill
al món
no perquè el condenés
sinó per salvar
el món
gràcies a ell
els que creuen
en ell
no seran
condenats
els que no creuen
ja estan
condenats
per no haver cregut
en el nom
del fill
únic de Déu
i ara aquí
podríem parlar
una mica
del que considereu
que és infert
els dos minuts
que ens queden
no?
l'evangeli s'ha acabat
era un evangeli curt
val
jo us dic
us tuc dir
la meva opinió
per mi
per mi l'infer
que ja pots estar
el mateix que el cel
aquí a la terra
és primer
no estar en pau
amb tu mateixa
i segona
no veure les coses
amb la bondat
que Déu les ha creades
i diries
ah és que aquesta
creu en Déu
sí que crec en Déu
però és que no cal
creure en Déu
o sigui
un que no cregui
n'hi ha bondat
en el món
encara que estiguin
aquí barallant-se
tots com els xinos
i perdonen
per els xinos
però vull dir
no
però vull dir
n'hi ha tantes coses
boniques
n'hi ha el sol
que d'allò
el cel i tot això
doncs
és un plaer
que tenim nosaltres
el que no sap guarir
o sigui
disfrutar
de totes aquestes coses
que tenim
bé
i el que no sap
disfrutar
està vivint l'infer
sí
jo crec que l'infer
pot estar
aquí mateix
la persona
que no està conforme
amb si mateix
que
està contínuament
desitjant
tindre més
i més
i l'enveix
aquestes coses
són
no tindre pau
tu mateix
per mi
quan tu estàs tranquil
vas a dormir tranquil
si no digues
digues
no no
és
és això
és el cel
de la mateixa manera
que abans he dit
això que el cel
el tenim aquí
a la terra
i l'hem de construir
l'infer
l'hem de fer desaparèixer
i això que no té
armes
i aquesta
és la nostra
missió
aquesta és la nostra
missió
aquesta seria la bona
no
només dir-vos
que és l'últim programa
per nosaltres
paraula viscuda
és l'últim programa
de la temporada
o sigui
continuarà
el
veus de la parròquia
perquè
durant el juny
encara continua
però el nostre
avui és l'últim
i ens despedim
i ens despedim
molt bé
guapos
us estimem a tots
i us prometo
que no construirem armes
per desfer res
buscarem la paraula
que també és bona
la paraula i l'estimació
senyors
fins
la propera
i dissabte
si volen tornar-lo a sentir
a dos quarts
de onze
es podrà repetir
aquest programa
bona tarda
i moltes gràcies
l'orito
moltes gràcies
l'orito
la ràdio
de Sant Just
98.1
Ara bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
Música
sense etiquetes
ni dates de caducitat
Música
Música
Música
Música