Vinga va, doncs som-hi, perquè ara anem amb un altre capítol de Veus de la Parròquia,
aquest programa que s'emet cada setmana i a més avui tenim l'Angelina Gasull i el Jesús Castro aquí a l'estudi.
Hola, què tal? Com esteu? Hola. Molt bé.
Vinga, doncs, si us sembla, comencem amb el capítol d'avui. Angelina, tu portes les regnes. De què ens parlaràs? De quin llibre havies pensat?
Mira, avui us parlaré de l'últim llibre de l'Arcadi Oliveres, Paraules d'Arcadi, que és l'últim llibre, que diu què hem après del món i com podem actuar.
És un llibre, una mica, molts capítols i que té una part de pensament, de filosofia i de la seva memòria, de totes les coses que ha fet a la seva vida.
Molt bé.
M'agradaria parlar una miqueta de com era l'Arcadi, no? Com era.
Llavors, l'Arcadi Oliveres ha estat un gran analista de la nostra societat.
Sí.
Per moltes persones és un gran referent i una persona a seguir.
Ell ha estat un gran lluitador de les causes socials, democràtiques i pacifistes, durant aquests últims 50 anys.
un home bo, coherent, cristià, testimoni de l'Evangeli i que ens ha ensenyat a mirar la realitat social des de principis insubornables.
i durant tota la seva vida va ser un lluitador per la construcció de la pau, pel respecte dels drets humans i per la justícia al món, però sempre des del punt positiu i d'esperança.
Jo penso que és un llibre de capçalera i que molts polítics haurien de llegir.
I és un llibre que és actual ara i serà actual l'any que ve i l'altre i...
No passarà de moda.
No passarà perquè el missatge que dona és que hauria de ser la manera de funcionar la societat.
I hi ha alguns capítols en concret o...?
Sí, a veure, amb el temps que tinc no puc parlar de tots els capítols, però m'he centrat en els que m'han cridat, que he pensat que podia parlar, que m'han agradat més per parlar.
I un que em va cridar l'atenció és l'Arcadi com a activista, com a activista dels moviments socials, perquè ell des que va entrar a la universitat va ser un gran activista.
I per tant, doncs mira, faré una mica referència a tots els moviments i totes les manifestacions en les quals ell va ser una peça clau.
Ell ja ho diu, eh? Cal ser activista, no estar quiet. I aleshores també ens diu, no? Que per ser activista has de tenir molta voluntat i constància, perquè no val anar solament en una reunió, no?
No, no, clar.
Ell, per les seves, per les causes socials, mira, et faig referència a les que va participar.
A veure.
A l'any 2011 va participar el moviment del 15M.
Sí.
Aquest moviment va néixer arrel de la crisi del 2008, en el qual molta gent va quedar sense res, no?
Llavors, sobretot els joves, perquè hi va haver una crisi molt forta, molta gent va perdre la feina, la casa...
La veritat és que no hi havia gaire futur.
Llavors, aquests moviments van afectar...
Bé, on van tenir més incidència va ser a Barcelona i a Madrid.
Aquí a Barcelona van fer unes acampades a la plaça Catalunya i a Madrid a la castellana.
I ell, doncs, era membre actiu.
Membre actiu.
Això el 2011, eh?
Això el 2011, no?
Després, l'any 94, que ja fa bastants anys, va participar en el moviment del 07, una campanya destinada a augmentar el percentatge dels pressupostos per la cooperació.
Llavors, el llibre fa una petita referència que volia dir això.
Nosaltres acabàvem de sortir d'una dictadura.
En l'època de la transició van començar a néixer les ONGs, però Espanya dedicava molts poquets del PIB,
un percentatge molt baix a la cooperació als països que li diem del tercer món, però països els quals havien estat colonitzats per l'Europa, no?
I que eren democràcies molt joves, però molt pobres.
Llavors, aquesta campanya, amb la qual no és que s'haurien aconseguit molt,
però sí que, per exemple, va ser perquè es va posar en evidència la pobresa d'aquests països i les relacions entre nord i sud.
I també es va parlar del deute.
Llavors, ell creu que aquest moviment va ser l'escola i la iniciació de moviments socials per molta gent.
Llavors, cal explicar una mica el del deute perquè és important i per què va sortir aquest moviment.
Llavors, hi ha una organització mundial, que és l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic,
que demanava l'any 1972 que els països d'Europa, sobretot els que havien estat colonitzadors,
que donessin un 0,7% del seu PIB cap als països, sobretot els africans,
per ajudar-los a sortir de la pobresa, no?
I això realment no es va complir.
Es va complir amb alguns països del nord d'Europa més rics que aquí
i que ja tenien molta tradició de cooperar.
Llavors, a Espanya només hem aconseguit un 0,2, no?
I amb aquesta campanya l'Arcadi ens diu que es van comprometre més les entitats petites
que no pas l'estat en si.
Llavors, ens és molt important també, em va cridar l'atenció,
que això ja ho explicava en el seu moment, la condonació del deute.
I ell ho explica d'una manera molt clara perquè ens diu
molt bé, cooperem amb aquests països, no?
I els hi donem un 1, però és que ells en 10 en 7.
Per tant, els diners que els hi donarem ens els hauran de tornar
i a sobre quedaran encara endeutats.
I per això hi va haver una campanya
que era aixecar els diners de cooperació
i a la vegada condonar el deute,
perquè si no, no se'ls hi condonava el deute,
era impossible sortir de la pobresa.
Déu-n'hi-do.
I aleshores, continuo, perquè és que no va ser tan activista.
Sí, el capítol dels moviments socials amb l'Arcadi Oliveres
és com...
Sí, és que...
No l'acabaríem mai, jo crec.
És que et fa repensar com tenia tanta energia
d'estar, de ser professor
i de participar fent xerrades
i a la vegada estar amb tots els moviments.
Llavors, el 2011 s'acabava d'aprovar la llei d'estrangeria
i ella es va tancar a l'església del Pi
perquè era una llei molt dura per aconseguir papers.
i es va aconseguir que 1.300 persones tinguessin papers.
I aquest tancament,
a part que se'n va fer molta difusió pels mitjans,
també va sensibilitzar molt a la gent
de la situació en què estaven molts immigrants.
I una mica, després,
tot el moviment de volem acollir
que ens hem trobat amb els refugiats de Síria,
ja va tenir el seu inici,
el 2011, no?
El 1986 va participar en la campanya
contra l'entrada d'Espanya a l'OTAN.
Encara que aquí vam entrar,
però hi havia molta gent que no hi estàvem d'acord.
Es va fer una campanya molt forta.
I a l'any 1976,
junt amb el seu professor i exemple,
que va ser el seu mestre, que era el Chilinax,
i seguint amb les seves idees pacifistes
i d'estimar el país,
perquè l'Arcadi era una persona catalanista independentista.
doncs van participar en la marxa de la llibertat,
de llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.
Ja es havia mort Franco amb això.
Per als últims anys del govern de Franco,
hi va haver tota una sèrie de presos polítics
que se'ls va condemnar a mort.
I hi va haver tot un moviment,
entre ells el Puig Antic,
que se'ls va executar.
I també hi va haver un moviment i una campanya
per poder, a veure,
per evitar aquestes morts injustes de presos polítics.
El 2003 va ser un actiu manifestant
contra la participació d'Espanya a la guerra de l'Iraq.
i el 2019,
que es van fer marxes aquí a Catalunya,
no de la força que van tenir,
per exemple, el 1976,
però marxes per la llibertat dels presos polítics,
ell també hi era.
Ell també hi era.
I a part això,
estava també posat
per la lluita contra el desarmament.
Sí, sí.
També és una altra branca...
Exacte.
Vull dir, per tant,
et sorprèn
perquè la coherència
i la força que tenia
per participar i per la lluita, no?
Déu-n'hi-do, eh?
Tot el tema de moviments socials,
tot el que va fer l'Arcadi.
Sí.
Això és un dels capítols, no?,
que hem dit, Angelina, més destacats.
També n'hem dit...
Bueno, no sé si n'hi ha algun més que vulguis...
Sí.
A veure,
l'Arcadi,
amb el capítol de l'educació,
ell hi dona molta importància.
Perquè, per l'Arcadi,
l'educació és la palanca
per aconseguir un canvi de la societat.
Que modifiqui les manegues de viure,
que modifiqui la manega de relacionar-se
i els valors que tenim, no?
Ell pensa que el pensament
ens pot dur a ser més solidaris
i a tenir una consciència més col·lectiva, no?
Llavors, ens diu, no?,
que ell parla,
és molt extens,
jo he fet un resum,
ell ens diu que l'educació serveix
per transmetre coneixements i valors
i per tenir un coneixement
més ampli del món
i de les diferents cultures
i, a la vegada,
per ser més solidaris, no?
I de veure, també,
i entendre diferents formes de vida.
Entén l'escola
com un instrument de socialització
i la pràctica d'aquesta socialització
ens porta a la convivència,
a tenir una bona convivència.
Ell parla de dos tipus d'educació,
la que és formal i la que és informal.
La formal és la que rebem tots
a l'escola, a la universitat
i mentre tu vas estudiant.
I la informal és la que tu prens
arreu de la vida.
Sí.
Perquè la vida, en el fons,
no deixa de ser una escola.
Aprendement constant.
Constant.
Vull dir, veure,
les persones grans aprenem cada dia,
els joves també aprenen
i realment mai ens podem negar a aprendre.
I llavors això ell ho diu.
I aquí, amb aquesta educació informal,
comenta que és molt important viatjar,
és molt important veure altres cultures,
veure altres maneres de viure
i ho troba fonamental, no?,
per tenir una mentalitat ben oberta
i ser, sobretot,
més respectuosos i solidaris.
D'acord.
Llavors, per ell,
hi ha quatre valors, podríem dir,
o quatre elements importantíssims
que haurien de ser fonamentals en l'educació.
El primer és la pau i la no violència.
El segon, la sostenibilitat.
El tercer, les migracions,
el racisme i la xenofòbia.
I el quart, les persones vulnerables.
Per ell, aquests quatre valors
que hauria de transmetre a l'escola
és com un substrat social.
A veure'ns,
el primer, el que fa referència
a la pau i a la violència,
ell el troba un valor fonamental.
Bàsic, no?, el primer de tots.
Bàsic, bàsic.
I que, a veure,
i que per ell és decisiu
no permetre cap violències.
A les coses, la veritat és
que s'està treballant moltíssimes
a les escoles, no?
Tot i així, fa una reflexió.
Estem acostumats a jugar
en jocs de taula,
en molts jocs,
i la paraula matar i perdre
surt, no?
Sí.
I també fa una reflexió.
Quan tu jugues en un joc de matar,
no ets violent.
Però n'hi ha uns que perden
i uns que guanyen, no?
Sí, clar.
I, clar,
ho deixa l'aire lliure.
És a dir, ho deixa l'aire
perquè potser, no sé...
Els que perden són els que han matat.
Clar.
Llavors ja...
Exacte, no?
Exacte.
I també ens qüestiona,
bueno, veure,
violència.
Què vol dir violència?
És violent
cremar un contenidor.
És violent
aixecar...
tirar pedres.
Però també és violent
desnonar una família
i deixar-los al carrer.
és a dir,
deixar-los que dormin al ras, no?
Vull dir que per ell
hi ha diferents tipus de violència.
Sí, sí.
Llavors,
aquí,
amb el segon element,
el de la sostenibilitat,
està...
Bueno,
ja valora molt positivament
i posa d'exemples,
perquè aquí parla també
de la seva vida,
els exemples que veu
amb els seus nets,
en el qual
l'estima
per la Terra
i la consciència
que si no la treballem
ens quedarem
sense la Terra,
s'està treballant
a les escoles
i fa aquesta reflexió.
Actualment,
un infant
ens pot explicar
com s'ha de reciclar
i ens pot explicar
què és el consum
solidari
o què és el consum
responsable,
també.
Què és el consum responsable?
Per què?
Perquè això
s'està treballant
a les escoles,
no?
S'està treballant
com un valor,
dins
coneixement del medi,
cada escola
té el seu projecte
i cada escola
ho treballa,
ho aplica
d'una forma o una altra.
Exacte.
Aleshores,
arribem al tercer grup
que és
amb el qual
ell
sí que està
amoïnat
perquè creu
que les coses
no s'han fet bé
a Europa
ni s'estan fet bé,
no?
És el que fa referència
a les migracions,
no?
Exacte.
Al racisme.
Sí.
I a la xenofòbia,
no?
Llavors diu
que,
a veure,
que si volem
viure
en un planeta
tothom
hi ha de tenir
cabuda
i això és cert,
tothom
on hi hagi
solidaritat
i s'han de respectar
les diferències
i
qüestiona
l'actitud
que ha tingut
la comunitat
econòmica
europea
i en aquests moments
respecte
als refugiats
que van arribar
de Síria,
no?
Que es van quedar,
a veure,
s'han quedat
als camps de l'Esbos
o moltíssims
subsaharians
que han mort
al Mediterrà.
I d'acord,
no?
us surt un dia
al diari
però tampoc
s'ha fet res més
i molta gent
s'ha hagut
de quedar allà
a l'Esbos
sense poder
arribar
als països
on volia arribar.
Si l'Arcadi
fos viu
estaria encara
més indignat
perquè veuria
que hi ha refugiats
de primera
i refugiats
de segona.
Refugiats
de primera,
que no,
que ja és molt trist
que tu hagis
de marxar
del país,
Europa no ha tractat
igual
els refugiats
que han vingut
d'Ucraïna
amb els que
encara venen
dels països
subsaharians
o del Congo
o de països
amb guerra
o de Síria,
no?
Se'ls ha donat
moltes més facilitats,
no s'han tingut
i en canvi
els altres
ho tenen
molt més d'un,
no?
Sí.
M'agrada molt
com ell defineix
acollir
perquè
ho trobo
molt maco,
diu
hem d'acollir
a l'altre
pensar
que cap terra
és de ningú
i que totes
les persones
són mereixedores
de vida
i això
és cert.
Uns hem tingut
la sort
de viure
en un país
en què hem tingut
totes menes
de facilitats
i els altres
no
i també ens recorda
que tard o d'hora
tots som
o hem estat
migrants.
aquí Sant Just
només abans
hi havia
2.000 persones,
3.000
i ara en té 20.
Tots hem vingut
de fora
perquè ens agradava
viure a Sant Just
perquè teníem
mitjans de vida
perquè podíem
accedir a una vivenda
perquè teníem
treball.
Al canvi a la fi
també són migrants.
Exacte.
I respecte
al quart Pilar
el que diu
clar
ell parla
de la vulnerabilitat
de les persones
i aquí
explica
que clar
la pandèmia
ha fet
que hi hagi
més pobresa
que hi hagi
més
persones
que
siguin
molt més
vulnerables
que ho hem perdut
tot
i clar
que
i veure
que
ens recorda
que
aquesta vulnerabilitat
per diferents
circumstàncies
externes
a nosaltres
però que ens hi
podem trobar
pot arribar
tothom
perquè molta gent
s'ha trobat
al carrer
la millor
dormint
i no s'ho esperava
amb la pandèmia
tancar la feina
tenia un sou baix
vull dir
no sé
problemes
no?
I
fa també
una altra reflexió
que l'he trobat
important
no?
Què és?
Diu
la pobresa
no és amable
però
ens recorda
com vivim
i com repartim
el que tenim
molt important
exacte
si la millor
ho repartiguessim
d'una altra manera
no hi hauria
tanta pobresa
no?
Clar
i bueno
també
ens fa
per ell
hi ha tres fonts
fonamentals
de l'educació
la família
que és la transmissora
de valors
és el primer
que
societat
que viu
un infant
i
recull els valors
que li transmeten
la família
és la font
de l'educació
del pensament
i
si
aquesta família
escolleix
una escola
en la qual
l'ideari
de l'escola
és semblant
amb els valors
que té la família
hi ha una cohesió
molt més ràpida
i més
consistent
de tots aquests valors
seguint
la família
hi ha
l'escola
l'escola
que pot ser
formal
o informal
com ell diu
però el que t'acaba
marcant molt
la formació
que tu reps
i sobretot
les persones
que han passat
per la teva formació
perquè
a la vida
a part dels coneixements
tu
de les persones
que has tingut
de professors
des de petit
et transmeten
una mirada
apreciativa
de la vida
dels altres
i ell això
fa referència
com a exemple
a la persona
que li va influir
que va ser
com a professor
al Chirinac
i també
s'ha trobat
que donant classes
d'economia
a la universitat
i es trobàvem alumnes
que tenien un pensament
totalment capitalista
i a l'escoltar amb ell
havien canviat
la seva
escala de valors
i per això
considerava
important
de fet
l'arcadi
es trobava
amb tot el món
de l'ensenyament
tant si era
secundari
com si era
universitari
i li encantava
i tenia
molt bon feeling
amb els joves
si en tenia
i després
parla
que
dels mitjans
de comunicació
ell
ens fa
veure
coses
que ja les
anem veient
que
a veure
que ens arriba
molta informació
i que
segons
el color
d'aquests mitjans
d'informació
la informació
és d'una manera
o és d'una altra
i que
el criteri
a veure
que l'opinió pública
és
fàcilment
manipulable
per ell
creu més
amb els mitjans
de comunicació
independents
que no depenen
de cap lobby
econòmic
ni de cap partit
polític
i que
a la vegada
se sostenten
amb la cotització
de subscriptors
i
perquè pensa
que són
molt més
objectius
perquè
no depenen
de ningú
i respecte
a les xarxes
socials
que les quals
avui dia
no podem
presidir
d'elles
i que la gent
hi passa
molta estona
també fa la reflexió
que cal
fer filtre
del que ens
arriba
cal fer
una reflexió
perquè
ens diu
que informen
i desinformen
que eduquen
i deseduquen
que et donen
aprenen
i desaprenen
i llavors
ens demana
com a últim
puntar
que hem de ser reflexius
i saber
quines informacions
tenen sentit
no?
Clar
Tot això també
fa referència
a un altre capítol
que seria
el de l'educació
però jo crec
que Angelina
que hi ha
un missatge
clar
que ens vol enviar
a l'Arcadi
unes conclusions
que
es deuen
plasmant
al llibre
però també
són un recull
de tota la seva
història
i de tot el que
ha volgut transmetre
al llarg dels anys
Mira
ell
el missatge
que ens envia
i les solucions
que ens envia
primer parlaré
del missatge
és dir
ell ens diu
que
durant la vida
hem de ser coherents
amb les nostres accions
i decisions
que prenem
a la vida
i posa
com a exemple
que tu
et fas un pla
de pensions
o obres
o tens uns diners
i obres
uns fons
d'inversió
que aleshores
exigim
que aquests diners
no vagin
amb
empreses
o amb societats
dins del món
de les armes
i que clar
llavors
ets tu
qui
has d'exigir
que vagin
a la millor
jo què sé
que no em sortirà
amb temes
d'ecologia
clar
que passin
a una altra banda
però que ets tu
qui
t'has d'informar
i evitar
que els teus diners
serveixin
per
fomentar
les guerres
sense que tu
n'estiguis
informat
després
ell diu
que mai
de la vida
però mai
i això
ho repeteix
fins a l'últim moment
mai
hem de perdre
l'esperança
per aconseguir
una societat
més justa
i també
ens diu
que mai
hem de deixar
creure
amb les nostres
conviccions
ni amb la nostra
energia
transformadora
perquè
costa molt
aconseguir
canvis socials
sí
i
també
a tots els capítols
acaba
dient
de què
si creiem
que
un altre món
on hi cap tothom
és possible
ens hem de creure
i hem de saber
que les accions
individuals
que fa cada persona
cada persona
són molt
importants
i que quan
aquestes persones
s'ajunten
i arriben a ser
una multitud
aleshores
poden
aconseguir
un canvi
del sistema
i també
ens diu
que
els canvis
costen molt
i que
després
moltes
manifestacions
al final
arriben pocs
canvis
diu
només t'arriben
les engolones
però no t'has de desanimar
perquè serveixen
per sacsejar
les consciències
de les persones
i per tant
només per això
ja s'ha donat
un passet més
i llavors
ens diu
que sempre
s'ha de caminar
cap al canvi
és a dir
mai ens podem aturar
per això
ell va ser
tan
actiu
com a activista
i ens dóna
solucions
ell diu
davant d'una banca
tradicional
s'ha de potenciar
una banca
ètica
davant d'un model
capitalista
potenciar
una economia
social
i solidària
i el cooperativisme
davant
jo més he agafat
les que considerava
més importants
diu
davant d'un consumisme
excessiu
hem de ser
educar
per un consum
responsable
i davant
de les desigualdats
entre homes
i dones
s'ha de potenciar
l'equiparació
amb tots els àmbits
i
diu
davant dels processos
de concentració
de la riquesa
que allà
fas ment
que
un 1%
de la població
del món
té el 99%
de riquesa
de tots
dels altres
a veure
no sé si ho dic bé
això
has dit
el
el 1%
té
perdó
el 1%
té
tota la riquesa
és
a veure
ho retiro
perquè crec que m'he equivocat
no passa res
perquè són dades
que a vegades
que si el 1%
confonen
és a dir
que molt poca gent
té la major part
de la riquesa
això és el que havia de dir
sí
i les hores
el que demana
és que
molt bé
davant d'aquesta situació
l'únic que ens queda
és
una
redistribuir
millor
la renda
i també
aconseguir
una renda
bàsica
universal
per tothom
molt bé
doncs Angelina
ha estat un plaer
tenir-te
aquí
també
en el Jesús
un capítol més
de Veus de la Parra
que moltíssimes gràcies
i fins la propera
molt bé
vinga
adeu
adeu
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra
de Veus de la Parra